Dissabte celebrem la Diada Nacional de Catalunya, jornada carregada de molts significats: memòria de la nostra història, agraïment pel que som, record de totes les generacions que han construït el nostre país, reivindicació d’un present i futur amb

més llibertat, justícia i fraternitat, manifestació del nostre amor i del nostre compromís per l’avui i pel demà. Els seguidors de Crist recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d’una manera important l’ésser i l’actuar del nostre poble, desitjant que aquesta proposta cristiana que ha configurat la dimensió religiosa i espiritual, la vida social, la cultura, les festes, el patrimoni, l’art, l’economia, la política... no sigui menystinguda ni oblidada. Si ha configurat el passat i ha contribuït a forjar el present, cal valorar la força profunda que té per humanitzar la persona i la societat. Senzillament, és important reconèixer que la petja cristiana no és només del passat, sinó del present, i que pot contribuir en gran manera al futur.Oblidar aquesta dimensió en els projectes de present i de futur pot significar un empobriment no només per als creients, sinó per a tots els ciutadans de Catalunya.Des d’aquesta convicció caldrà reforçar els camins de mú-

tua col·laboració, i plantejar-se, reflexi-onar i acordar com s’articula aquesta mútua col·laboració de l’Església amb les organitzacions de la societat civil i amb les instituci-ons de govern.

Tanmateix, pensant en Catalunya des de la proposta de Jesús, cal subratllar per tenir-ho molt present:- Jesús, el Fill de Déu, es va encarnar en un poble petit,

assumí la seva llengua, el seus costums, estimà la seva terra i la seva gent... per esdevenir precisament l’Home Universal, el Salvador de tots. Estimar la pròpia terra no ens ha de fer egoistes i insolidaris, sinó universals.

- Jesús era molt conscient dels valors i dèficits del seu poble. Denunciava les actituds prepotents quan s’esqueia. Estava atent i al costat de tots els qui més

sofrien, materialment i espiritualment.- Entre els seus amics i continuadors de la seva missió hi

trobem persones de totes les tendències i militàncies: empresaris, pescadors, revolucionaris o zelotes, col·laboradors amb el poder... A tots, els crida per estar amb ell i enviar-los a estendre el seu missatge.

- Alguns desitjaven que s’adherís a algunes de les opcions polítiques i religioses més rellevants. Ell refusa encapçalar cap opció. Fins i tot, quan se li pregunta si cal estar a favor del Cèsar o no, respon tot recordant les prioritats: «Al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu».

- La qüestió és preguntar-se què és de Déu. De Déu són les persones estimades per ell fins a l’oferiment de la Salvació, que és vida i humanització per a tots. Creure en Déu ens vacuna per no ocupar el seu lloc i evita convertir en un absolut cap ideologia, cap projecte i fins i tot cap personatge.

Jesús va fer opció pel seu poble, atent a tot allò que més necessitaven els seus contemporanis. Proposa que tot canvi ha de començar pel cor de cada persona i acabar en les estructures per aconseguir una societat més justa per a tothom. En aquesta diada recordem la força de la pregària, perquè Déu respon, potser no com nosaltres desitgem, però sí oferint-nos el que més necessitem.Ens hem de preguntar: què puc oferir al meu poble de Catalunya en aquest moment? És la pregunta que jo em faig, i suggereixo que sigui també la vostra.

Estimar i prEgar pEr Catalunya

«Cal reforçar els camins de mútua col·laboració»

Imatge d’un petit altar improvisat en plena natura.

any XCiii - 5 sEtEmBrE 2021 - núm. 4.896DiÒCEsi DE girOna

salm 145

R. Lloa el Senyor, ànima meva. O bé: Al·leluia. El senyor es manté fidel per sempre,fa justícia als oprimits,dona pa als que tenen fam.El senyor deslliura els presos.

El senyor dona la vista als cecs,el senyor redreça els vençuts,el senyor estima els justos,el senyor guarda els forasters.

manté les vídues i els orfes,i capgira els camins dels injustos.El senyor regna per sempre;és el teu Déu, sió, per tots els segles.

paraula DE DÉuLECTURES DEL DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

guspirEs D’EVangEli

primera lectura

Lectura del llibre d’Isaïes, 35, 4-7a

Digueu als cors alarmats: sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu, que ve a fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són es-tanys, i el país de la set és ple de fonts d’aigua.

segona lectura

Lectura de la carta de sant Jaume, 2, 1-5

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segueu aquí, que estareu millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: no sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

l’EVangEli

Lectura de l’evangeli segons sant Marc, 7, 31-37

En aquell temps, Jesús tornà al territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que amb prou feines sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ull al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir «obre’t». A l’instant se li obri-ren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

tot ho ha fet béJesús té un efecte guaridor en les nostres ferides. Ens diu que és bo re-tirar-nos per agafar força –«se l’endu-gué lluny de la gent»–, però que no ens hem d’aïllar i mantenir-nos al marge dels altres: «No sigueu sords i muts». Al contrari, amb aquesta expressió, de connotacions tan vitals, és molt direc-te: «Obre’t».Ens assenyala la necessitat de compar-tir amb els altres, de ser acollidors, de saber escoltar, d’estar atents al germà que tenim al costat, de ser el rostre afa-ble i la mà estesa per a qui se sent sol i desemparat. Amb aquestes actituds d’estimació ens sentirem curats per Ell i així s’acompliran les paraules del text evangèlic: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».Estimats tots, comencem un curs amb molts deures per fer!

Xon Lleal Tulsà

Edita: Oficina de Comunicació del Bisbat de Girona Adreça: Plaça del Vi, 2-17004 Girona - Tel.: 972 41 28 84 - www.bisbatgirona.cat comunicacio@bisbatgirona.cat.Impressió: www.palahí.cat - DL Gi 117-1958.

bisbatgirona

@bisbatgironabisbatgirona

recull fotogràfic. Estiu 2021

Avui anem al Ma-resme. Tot primer saludarem la seva patrona, la Mare de Déu de la Mi-sericòrdia, a Canet de Mar. Els cane-tencs l’imploraren el 23 d’abril de 1703 arran d’una gran secada. Al cap de poc, una pluja abundant i suau fertilitzà les terres de conreu. Les autoritats de-cidiren proclamar un Vot de Vila, que se celebra el diumenge després del 8 de setembre. Cal destacar la Novena, documentada el 1739, en la qual par-ticipen molts fidels que no dubten a assistir a la missa d’un quart de 7 del matí. La festa del santuari és el 8 de setembre.Després trepitjarem Arenys de Mar per veure en primer lloc la Visitació de la Mare de Déu en el convent dels franciscans. A dalt del presbiteri, en una fornícula, es poden contemplar dues escultures: a l’esquerra la d’Eli-sabet (embarassada) i al seu costat la de Maria, que l’abraça i sembla anun-ciar-li que serà mare. La festa és el 31 de maig.Després ens acostarem a l’església parroquial per gaudir de l’impressio-nant retaule barroc, obra de l’escul-tor Pau Costa, realitzat entre els anys 1706-1711.També a Arenys de Mar hi ha el Parc de Lourdes, on es venera la imatge de la Mare de Déu de Lourdes. Ens servirà d’aperitiu per anar al santuari que té aquesta advocació occitana a Arenys de Munt, en el Parc de Subi-rans. Data del 1922. Hi ha una gran zona verda i una gruta a imitació del santuari original. L’11 de febrer s’hi resa el rosari, el 15 d’agost unes Ves-pres solemnes, i un diumenge de se-tembre hi ha una trobada de malalts i gent gran.

Àngel Rodríguez Vilagran

rutEs marianEs

Visitant la lourdes maresmenca amb misericòrdia

Festivitat de la Mare de Déu del Carme a Llançà. 16 de juliol

Festivitat de la Mare de Déu dels Àngels. 2 d'agost

Festivitat de Sant Roc a Arenys de Mar. 16 d'agost

Festivitat de Santa Cristina a la seva ermita de Lloret de Mar. 24 de juliol

Festivitat de Sant Llorenç al monestir de Sous. 10 d'agost

Romeria d'Albanyà i Sant Llorenç de la Muga al santuari del Mont. 3 de juliol.

Curs «El nostre patrimoni Cultural»Durant els mesos d’octubre i novembre tindrà lloc el curs «El nostre Patrimoni Cultural», organitzat per l’Institut Superior de Ciències Reli-gioses de Girona (ISCRG), el Capítol de la Catedral, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i les delegacions episcopals per al Patrimoni Cul-tural i d’Ensenyament. Adreçat especialment a mestres i professors de Religió Catòlica i a docents d’altres matèries, el curs té com a objectiu conèixer el patrimoni cultural religiós de la Diòcesi i descobrir aplicaci-ons didàctiques d’aquest patrimoni, entre d’altres.programa

- 9 d’octubre: «Girona episcopal: Catedral, Sant Feliu i Museu d’art», a càrrec de Joan Piña.

- 23 d’octubre: «Sant Daniel: comunitat i monestir / Sant Pere de Galligants: monestir i museu», a càrrec de M. Carme Panella i Joan Piña.

- 6 de novembre: «Excursió: Banyoles medieval / Olot (temple i mu-seu de St. Esteve)», a càrrec de Lluís Figueras i Carme Grau.

- 20 de novembre: «El Call jueu», a càrrec de Sílvia Planas.més informació

ISCRG: Telèfon 972 20 49 42 (dilluns a dijous de dos quarts de 6 de la tarda a tres quarts de 8 del vespre) i/o correu electrònic iscr@bis-batgirona.cat.

AGENDA SANToRAL I LECTURES

APUNTS

Diumenge XXiii de durant l’any, 5 de setembre de 2021. St. Llorenç Justinià (+ 1450), bisbe. Sta. Teresa de Calcuta (+ 1997), religiosa fundadora de la congrega-ció de les Missioneres de la Caritat. Mare de Déu de la Cinta. lectures: Is 35, 4-7a / Sl 145 / Jm 2, 1-5 / Mc 7, 31-37.

Dilluns, 6. Mare de Déu de Guadalupe (Extremadura), Patrona de la Hispanitat. St. Zacaries (s. I aC), profeta bíblic. lec-tures: Col 1, 24 – 2,3 / Sl 61 / Lc 6, 6-11.

Dimarts, 7. Sta. Judit (s. II aC), heroïna bí-blica. lectures: Col 2, 6-15 / Sl 144 / Lc 6, 12-19.

Dimecres, 8 de setembre. La Nativitat de Maria. Festa de les «marededéus troba-des». A la nostra diòcesi: Alegries (Lloret de Mar), Bell-ull i Gràcia (Catedral), Mise-ricòrdia (Canet de Mar), Mont (Albanyà), Salut (Terrades) i Tura (Olot). Fora de la diò-cesi i d’entre altres: Núria (Queralbs), Que-ralt (Berga) i Meritxell (Principat d’Andorra). Bt. Frederic Ozanam (+ 1853), escriptor, polític i caritatiu lectures: Mt 5, 2-5a (o bé: Rm 8, 28-30) / Sl 12 / Mt 1, 1-16.18-23 (o bé més breu: 1, 18-23).

Dijous, 9. St. Pere Claver (+ 1654), jesuïta i missioner. Mare de Déu del Claustre (Sol-sona), Mare de Déu d’Arantzazu (Arantxa). lectures: Col 3, 12-17 / Sl 150 / Lc 6, 27-38.

Divendres, 10. St. Salvi (+ 584), bisbe. Sta. Pulquèria (+ 453), emperadriu, defen-sora de la fe. Beats: Domènec Castellet, Lluís Eixarc i Joan Orfanell, màrtirs cata-lans el 1622 al Japó. lectures: 1Tm 1, 1-2.12-14 / Sl 15 / Lc 6, 39-42.

Dissabte, 11. Sta. Teodora (s. V), penitent. Beat Bonaventura el Gran (+ 1648), frare franciscà nascut a Riudoms (Baix Camp). lectures: 1Tm 1, 15-17 / Sl 112 / Lc 6, 43-49.

litúrgia de les Hores. Diumenge, de la solemnitat. Te Deum. Dilluns, dimarts i di-vendres, de la fèria. Dimecres, de la festa. Te Deum. Dijous, del propi. Dissabte del propi del dissabte o de la memòria.

nova temporada del programa radiofònic «El mirall»El programa radiofònic diocesà El Mirall, que s’emet a la Ca-dena COPE de Girona (89.9 FM), iniciarà la nova temporada aquest proper divendres 10 de setembre a dos quarts de 2 del migdia. En general, El Mirall compta amb els mateixos contin-guts que l’altre programa radiofònic diocesà, Església Viva, tots dos presentats pel periodista Àngel Rodríguez Vilagran. Inclou: «La Paraula del Bisbe» (amb Mons. Francesc Pardo), notícies,

comentaris i entrevistes d’actualitat, i les seccions mensuals «Música sense complexos» i «Cinema de valors».Pel que fa a Església Viva, la nova temporada arrencarà el diumenge 26 de setembre.

presentada la imatge oficial de la X troba-da mundial de les FamíliesDel 22 al 26 de juny se celebrarà a Roma la X Trobada Mundial de les Famílies. Ara fa unes setmanes, el Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida i la Diòcesi de Roma van do-nar a conèixer la imatge oficial de l’esdeveniment, que ha anat a càrrec de l’artista i teòleg P. Marko Ivan Rup-nik. El títol de l’obra és Aquest és un gran misteri, amb una clara al·lusió a la Carta de Sant Pau als cristians d’Efes (5,32). El fons de la imatge és el passatge de les bodes de Canà. El quadre, en què predo-minen els colors càlids, té un format de 80 x 80 cm, i ha estat realitzat amb pintures viníliques sobre guix aplicades sobre fusta.Més informació: https://www.diocesidiroma.it/roma2022.

DiumEngE, 5 DE sEtEmBrE

Festa de la mare de Déu del roure a llers. A les 10 del matí, missa a l’es-glésia.missa i benedicció de nous retau-les a llançà. A les 11 del matí, missa a l’església parroquial i benedicció del retaule del Santíssim. A dos quarts d’1 del migdia, benedicció del retaule del Carme a la capella del port. Presidirà el bisbe Francesc.aplec de la mare de Déu de les Fonts a salitja. A les 12 del migdia, missa a l’entorn de l’ermita, amb l’acompanya-ment de La Principal de Banyoles.romeria al santuari de la mare de Déu del mont. Poble de Navata.romeria al santuari de la mare de Déu de la salut de terrades. Poble de Peralada. A les 12 del migdia, missa.

Dimarts, 7 DE sEtEmBrE

pregària per les vocacions sacerdo-tals. Cada dimarts a dos quarts de 5 de la tarda a la basílica de Sant Feliu de Girona.

DimECrEs, 8 DE sEtEmBrE

Festa de la nativitat de la mare de Déu al santuari de la misericòrdia de Canet de mar. Misses a les 8 del matí, a les 12 del migdia (Missa Major) i a dos quarts de 8 del vespre (presidida pel bisbe Francesc).Festa de la mare de Déu del tura a Olot. A les 11 del matí, missa solemne a l’església de Sant Esteve. Presidirà el bisbe Francesc. El santuari de la Mare de Déu del Tura restarà obert de les 10 del matí a la 1 del migdia i de les 6 de la tarda a les 8 del vespre. A dos quarts

de 7 de la tarda, res del Rosari i cant dels goigs.Festa del santuari de la mare de Déu de la salut de terrades. A les 12 del migdia, missa. Romeria dels casals de la gent gran de Roses.

DiJOus, 9 DE sEtEmBrE

presa de possessió dels nous càrrecs parroquials i diocesans. A les 11 del matí a Casa Carles de Girona.

DissaBtE, 11 DE sEtEmBrE

romeria a l’església de santa maria de palau. Pobles de Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. A les 12 del migdia, missa.

DiumEngE, 12 DE sEtEmBrE

Vot de Vila i Diada de la Comarca del maresme al santuari de la mi-sericòrdia de Canet de mar. A les 12 del migdia, missa i ofrena d’un llantió a càrrec de l’alcaldessa com a símbol d’agraïment del beneficis rebuts de la Mare de Déu de la Misericòrdia a la vila.aplec del santuari de la mare de Déu del mont. A la 1 del migdia, missa. Presidirà el bisbe Francesc. Trobada de les noies i dones que porten per nom «Mont», i ofrena dels infants a la Mare de Déu, entre d’altres activitats.

El bisbe Francesc ha signat el se-güent nomenament:

mn. Enric Costa i Dorca, rector de Cartellà, Sant Medir i Taialà. Amb aquest nomenament, Mn. Josep Quer es jubila canònicament de rector.