pàg2

editorial

Consell de redacció.

Consell de redaccióConsell de redacció: Guillem Llongariu,Natura Comellas, Cristian Restrepo, PaulTococari, Mar Planella, Nicolás Giménez,Anna Clè, Júlia Puy, Oriol Busquets,Sergio Lorente, Júlia Palos i Anaís Marsalamb el professor Joan Avellaneda(optativa Fem l'Esquitx de 2n d'ESO).Correcció lingüística: Raül Massanella.Dibuix de la portada: D. MishellSalazar (4t d'ESO). Elaborat dins del'assignatura d'educació visual i plàsticaamb el professor Jaume Vilanova.Fotocòpies i consells d'impressió: ImmaAlcalá.L'Esquitx el fem amb programari lliure(Scribus, Gimp, OpenOffice.org).Imprès en paper reciclat.L'Esquitx digital: sesvilariera.xtec.cat

Amb l’arribada de l’estiu acomiadem elcurs 2010­2011, i amb ell una novapromoció d’alumnes de 4t. Davant seus’obre un horitzó ple d’expectatives perrecórrer; desitgem que en el seu equipatgehi hagi tot allò que han après, un grapat debons records i tota la sort del món.

Però enguany, també acomiadem enFelip Pons, que després d’una vidaentregada a la pissarra i al que ha estat,en definitiva, la seva passió i vocacióprofessional, inicia ara una nova etapa onresten, de ben segur, moltes coses perdescobrir i molts moments per sentir igaudir.

Ens trobem davant dels últims capítolsd’una història que entre tots hem tractatd’escriure amb il·lusió, compromís ideterminació, mentre comencen a sonarels primers compassos d’una música renovada pels auguris d’un nou curs.

És l’hora dels adéus, i en aquest sentit l’equip directiu també s’acomiada, desprésde dos anys de l’exercici de les seves funcions. Des d’aquí volem agrair el suport i lacomplicitat de tots aquells que han fet possible un dia a dia amb més brillantor. Tambéés l’hora de felicitar el nou equip directiu i encoratjar­lo a afrontar els nous reptes ambentusiasme i esperit de servei.

Finalment, cal felicitar el consell de redacció per la feina feta. La nostra gratitudmés sincera al seu coordinador, en Joan Avellaneda, que ha fet gran l’Esquitx a partirdel rigor i l’afecte vers aquest projecte.

Us desitgem a tots i totes unes bones vacances d’estiu.L’ Equip Directiu

Editorial ....................................... 2El Claustre contra les retallades ........ 3Treball de síntesi de 1r d'ESO .... 4Treball de síntesi de 2n d'ESO ...... 5Treball de síntesi de 3r d'ESO ....... 6Viatge a Roma (4t d'ESO) ............... 7Intercanvi Camprodon ­ Annonay .... 8Sant Jordi 2011 ............................ 10Entrevista a Felip Pons ................... 14I les dones de Camprodon... què? ... 16Dia de les Llengües ...................... 21Racó de castellà ............................ 22Sortida a Empúries ........................ 23Comiat a l'alumnat de 4t d'ESO ...... 24Racó de naturals ........................... 25Entreteniments ............................. 26

índex

pàg

3

El Claustre de professores i professors de la Secció d'Institut Germans Vila Riera,MANIFESTA­ Que l’assignació de la Generalitat per despeses comunes d’aquest centre hapassat de:

39.519,34€ l’any 2010 a 30.701,32€ l’any 2011, havent disminuït en laquantitat total de 8.818,02€, que representa una pèrdua del 22,3% delpressupost.En aquesta situació no és viable el funcionament corrent del centre.

­ Que el govern de la Generalitat de Catalunya ha decidit mitjançant el Decret109/2011, de l’onze de gener, i la Instrucció 1/2011, del 8 de febrer, no substituircap baixa permanent ni temporal del personal següent:

­ Personal d’educació infantil en llars d’infants­ Personal d’administració i serveis de la Generalitat (conserges institut i

personal administratiu de tots els centres educatius)­ Personal tècnic d’educació infantil (reforç P3)­ Personal d’educació especial (educadors/es, auxiliars, fisioterapeutes...)­ Professorat de religió catòlica

­ Que la mateixa normativa preveu la reducció en un 50% de les substitucionsdel funcionariat docent, sense que en coneguem, fins ara, les instruccionsd’aplicació.­ Que tot el personal del centre està patint retallades en els seus salaris i en elsseus drets laborals.­ Que el conjunt de les condicions esmentades són inacceptables perquè nogaranteixen els estàndards de qualitat que havia assolit l’educació aCatalunya.­ Que no considerem just ni econòmicament viable traslladar els costos a lesfamílies del centre.I per això EXIGEIX al govern de la Generalitat de Catalunya:

­ L’increment de l’assignació al centre.­ La substitució de totes les baixes i la reposició de totes les vacants.­ El respecte a les ràtios legals vigents.­ La restitució dels salaris i els drets de les persones que treballen a

l’educació.Claustre de professores i professors

de la Secció d'Institut Germans Vila Riera

el Claustre contra les retalladesDavant les retallades que també el nostre centre educatiu està patintsota el pretext de la crisi econòmica (qui l'ha provocat i qui l'estàpagant? És una crisi o és una estafa d'alt nivell?), el Claustre deprofessores i professors vam aprovar, el passat mes de juny, elsegüent acord. Aquest, ha estat enviat al Molt Honorable Sr. ArturMas i al Síndic de Greuges, Sr. Rafael Ribó. El síndic ens hacontestat que analitzaran el cas i demanaran, si cal, explicacions alrespecte. En el cas del President Artur Mas, encara esperem resposta.

El Treball de Síntesi de 1r d'ESO tractava sobre laVall de Camprodon i el seu paisatge. Aquesttreball es va realitzar entre el dimecres 23 i eldivendres 25 de març. El dimecres l'alumnat vafer treball a l'aula, el dijous va anar a Sant Antonii divendres va tornar a fer treball a l'aula

Dimecres, es va aprofitar per a fer elclimograma i altres activitats del treball (càlculsmatemàtics, buscar informació...). Alguns vananar a l'aula d'informàtica i d'altres van portar elsseus portàtils i van fer part del treball. El dijous almatí van anar d'excursió a Sant Antoni. Aquí vancompletar exercicis sobre el paisatge de la vall,van haver de situar i orientar diferents indrets(muntanyes i pobles), i van fer fotos de plantes ide arbres per fer un herbari fotogràfic. Dinsl'ermita de Sant Antoni, van fer uns càlculs detecnologia sobre l'altar.

L'endemà seguiren fent el treball al'institut, completant les activitats com un dípticpublicitari sobre la Vall de Camprodon.

Nicolás Giménez (consell de redacció)

La Vall de Camprodon i el seu paisatgetreball de síntesi de 1r d'ESO

pàg4

pàg

5

Del 22 al 25 de març es vandesenvolupar diverses activitatsrelacionades amb el treball de sínteside 2n d'ESO. Els altres cursos vancomençar un dia més tard, peròl'alumnat de segon tenia programadauna activitat més que els altres.

El dia 22 van visitar el molí petit iel monestir de Sant Joan de lesAbadesses. Els van explicar el funcionament del molí petit i els van fer unademostració del recorregut que seguia l'aigua des de la bassa passant pel molíarribant al riu, cosa que d'altres anys no havien pogut veure. Al monestir deSant Joan de les Abadesses van visitar el claustre gòtic, l'interior de l'església iel Sant Misteri. Durant la sortida va ploure i nevar.

El dia 23, van veure la pel·lícula “El nom de la rosa”. Tracta d'un monjo iel seu aprenent que intenten resoldre uns assassinats d'una abadia. També

mostra com era la vida dels monjos idels pagesos a l'edat mitjana.

El dia 24, aquests nois i noies deCamprodon van visitar el Monestir deRipoll i l'Scriptorium. Primer de tot vanvisitar l'Scriptorium on hi van explicarcom es creava un llibre. Seguidament,els van fer una pràctica amb lacal·ligrafia i amb les plomes del'època. Després van anar cap al

monestir de Ripoll. Allà van veure la portalada romànica, el claustre, la tombaon són les restes de Guifré el Pelós, la de Ramon Berenguer IV i V i la del bisbede Vic. En aquesta sortida va fer bon temps.

El divendres 25, l'alumnat va continuar el treball a l'aula i alguns varenportar els seus respectius ordinadors portàtils per a poder treballar.

el món del romànic al Ripollèstreball de síntesi de 2n d'ESO

Júlia Puy,Guillem Llongarriu iSergio Lorente(consell de redacció)

pàg6

Durant els dies 23, 24 i 25 de març, una part de l'alumnat de 3r va fer el treballde síntesi sobre la Garrotxa i els seus volcans. El treball, a més, tractava sobrela deixalleria i la planta de compostatge.

Dijous, 24 de març, es desplaçaren a la zona volcànica d'Olot per podervisitar els volcans. Els van acompanyar dos professors: en Raül i en Felip.Aquell dia va fer molta calor (aproximadament 27ºC al migdia). Van aprendremoltes coses sobre els volcans: el procés de l'erupció d'un volcà, saber distingirels diferents tipus de roques que hi ha al con volcànic...

A la tarda, a la deixalleria, van aprendre com funciona i quin és el procésque es fa per aconseguir compost natural. A l'alumnat de tercer li va agradatmolt aquesta sortida.

El treball de volcans, deixalleria i planta de compostatge, el realitzaren untotal de 14 alumnes. La resta d'alumnat de 3r feien un altre treball de síntesidurant l'intercanvi a França.

Durant aquesta setmana, l'alumnat de 3r van treballar de valent: eldimecres, la presentació del treball i l'inici de la feina; el dijous, la sortida aOlot i el divendres van continuar el treball a classe.

Paul Tococari i Cristian Restrepo (consell de redacció)

visita a la Garrotxatreball de síntesi de 3r d'ESO

El divendres 1 d’abril es va portar a terme la jornada esportiva d’alumnes de 2nd’ESO de tota la comarca del Ripollès. L’activitat es va celebrar en el complexesportiu de Camprodon, on es van reunir 160 alumnes del diferents institutsripollesos.

L'alumnat es va separar en 9 grups i cada grup realitzava una de les 8activitats diferents mentre un descansava. Quan tocava el canvi, cada grupanava a fer una altra activitat.

Les diferents activitats planejades eren: hip­hop, tenis taula, voleibol,activitats d’aventura, nordic­walking, corseball, una adaptació del football­flak itir amb arc.Els diferents grups van poder realitzar totes les activitats, menys l'última, queno es va poder fer, per falta de temps.

Com a record, tots i totes les participants, van ser premiades amb unasamarreta sobre la jornada.

Júlia Puy i Mar Planella (consell de redacció)

jornada esportiva de 2n d'ESO

pàg

7

El dilluns 21 de març, els alumnes de4t d'ESO acompanyats per la CristinaLlombart, en Jaume Vilanova i en XeviVila es van embarcar en un viatgeinoblidable, amb destí a Roma.

A Roma es van allotjar a l'Hoteld'Este que es troba en el Chinatown.Allà el seu àpat habitual va ser lapasta. Van visitar força places, com laPlaça Espanya i la Piaza Venecia i laPiaza Navona. També van visitar laFontana di Trevi, el Coloseu, Santa Maria la Magiore i el Vaticà. Algunesd'aquestes visites van ser guiades com el Vaticà i diferents catedrals. Tambévan visitar la ciutat de Pompeia, la famosa ciutat romana que va quedarintacte sota les cendres del volcà Vesuvi. El temps també els va ser favorable.

L'alumnat de 4t ha estat molt content de realitzar aquest viatge, perquèha sigut la millor cosa que els ha passat en aquest curs. Recomanarien elviatge a altres cursos. L'avió els va agradar, però encara els va agradar més elvaixell, perquè podien passejar­hi i menjar millor i tenien més llibertat...

En definitiva, aquest viatge ha sigut tot un èxit.Anna Clè i Oriol Busquets (consell de redacció)

viatge de 4t d'ESO a Roma

Des del dilluns 21 fins al divendres 25 demarç, setze alumnes de 3r i el professoratLluís Prat, Carme Aumatell i Fàtima Merino,van realitzar l'intercanvi a Annonay(França). Durant l'intercanvi va fer bontemps. Cada un d'ells va anar a conviureamb una família d'allà. La convivència ambla família els va ser fàcil i no hi van haverproblemes.

Van visitar Grenoble, les mines deSant Étienne, Lyon, Annonay, i la sevaopinió és positiva respecte a totes lesvisites. A part de visitar monuments i lesciutats també van poder tastar menjarstípics d'allà, com per exemple creps,verdures al forn i diferents formatges.El viatge els ha servit per practicar unanova llengua, el francès, i fer novesamistats.

El crèdit que van realitzar elsalumnes consistia a respondre preguntessobre la situació geogràfica del lloc a onanaven i recollir informació per fer unfulletó turístic. També van haver d'explicarcoses sobre els llocs visitats i informar­sedels costums de la família. Van haver defer una notícia i un reportatge periodísticsobre l'estada a França. Van haver de feralguns exercicis de matemàtiques sobre lestemperatures de Camprodon i Annonay.

intercanvi Camprodon ­ Annonay (3r d'ESO)

Anaís Marsal iJúlia Palos

(consell de redacció)

pàg8

L'échangeCet échange a été très amusant. Quand j'aiété Annonay avec la famille de moncorrespondant, j’ai visité de nombreusesattractions fantastiques. Ma famille était trèsgentille avec moi, ma correspondante quis’appelle Habana. Tous les jours noussommes allées à l’école et l’après­midi nousavons visité le village. J'ai fait du shopping,J'ai mangé dans un restaurant italien, j'aivisité la boutique de ma mère.J'ai vraiment aimé et fait beaucoup d'amis enFrance!

Quand ma correspondante est arrivée ledimanche à Camprodon j'ai été trèsheureuse. Elle a dormi dans ma chambre,avec moi, tous les jours. Tous les soirs noussommes allées au parc. Dans le parc, nousavons joué, nous avons parlée de choses…

Le mercredi nous sommes allées à unparc d’aventures, nous avons fait beaucoupd’activités fantastiques.

Cet échange a été spectaculaire. Je l'aiaimé beaucoup, mais le dernier jour j’aipleuré beaucoup. Ce fut une expérienceinoubliable parce j'ai appris une nouvelleculture et j’ai pratiqué beaucoup le francais.Enfin, la famille a été très sympathique etm'a aidé à être une personne ouverte etcollaboratrice.

Je tiens à répéter ce merveilleux échange!

ElisabetBuxassas(3r d'ESO)

pàg

9

racóde francès

espai coordinat per Carme Aumatell (professora de francès)

pàg10

sant jordi 2011El dia 15 d'abril a l'institut Germans Vila Riera es va celebrar la diada de Sant Jordi.Ho vam fer aquest dia ja que aquest any el dia 23 d'abril queia al mig de la SetmanaSanta. Així, com cada any, es va celebrar la diada amb el concurs de pastissos, elsconcurs literari, el concurs de fotografia i l'intercanvi de llibres. Aquest any el temaliterari han sigut els contes curts, literatura molt curta però amb molt de contingut.Un any més hi va haver molta dificultat a escollir els guanyadors i guanyadores, jaque es van concedir molts accèssits.

Sergio Lorente i Oriol Busquets (consell de redacció)concurs de fotografia

Premis de fotografia. 1r cicle (1r i 2n d'ESO)1r premi: Gemma Vilanova amb "El silenci de l'aigua"2n premi: Oriol Galceran amb "Paisatge nevat"3r premi: Abril Guilà amb "Flor entre fulles"Accèssit: Cristian Gallego amb "El pont de Camprodon"

Premis de fotografia. 2n cicle (3r i 4t d'ESO)1r premi: Noèlia Franco amb "Contrast"2n premi: Albert Juanola amb "Acabat l'entren. de trial"3r premi: Judit Busquets amb "Muuu"Accèssits: Elisabet Buxassas i Mireia Delós

El silenci de l'aigua, de Gemma VilanovaPaisatge nevat, d'Oriol Galceran

Contrast, de Noèlia Franco

Acabat l'entrenament de trial,d'Albert Juanola

pàg

11

ALLÒ QUE BUSQUEMAquell matí es va despertar com cada dia. Però, no era un dia com un altre.Mentre esmorzava es va adonar que a la seva vida li faltava alguna cosa. Així queva sortir de casa per anar­ho a buscar.Va caminar dies i dies. Buscava i buscava... però no ho va trobar.A la fi es va adonar que, si sabia esperar, no feia falta que es mogués, perquè eltemps li donaria tot.Marta Sala Perpinyà (2n d'ESO)

LA ROSA QUE NINGÚ NO VOLIAEra una rosa que encara no s’havia obert com les altres,seguia tancada. Potser per això ningú no la volia.Però va entrar a la floristeria una noia discapacitada.Curiosament es va fixar en aquella rosa i la va agafar.La dependenta li va dir:­ Encara que estigui tancada, la seva autèntica bellesa és a l’interior.I així va ser, quan es va obrir va ser la rosa més maca de totes, la més bonica.Realment la bellesa sempre és a l’interior.

Judit Racionero Pérez (1r d'ESO)

Guanyadors i guanyadores de 1r d'ESO1r premi: Judit Racionero amb "La rosa que ningú no volia"2n premi: Cristina Busquets amb "El millor Sant Jordi"3r Premi: Eduard Soler amb "El fill de la Terra i el Cel"

concurs literarimicrorelats

Guanyadors i guanyadores de 2n d'ESO1r premi: Marta Sala amb "Allò que busquem"2n premi: Mar Planella amb "L'invent del segle XX"3r Premi: Cristian Gallego amb "El cofre"Accèssit: Cristina Jaramillo amb "L'ovella negra"

LES BAMBESS'havien quedat soles, però per poc temps; aviatvindrien els nous companys que compartirien espaiamb elles.

Haurien de saber que aquell prestatge eramolt important per la botiga, perquè donava alcarrer principal on sempre hi havia gent passejant.

Elles eren les bambes mes famoses delmoment; estaven molt orgulloses d'aquest fet,però... Feia dies que eren allà i volien sortir a veuremón, però ningú les comprava i elles ja sabienperquè: eren de color groc i no agradaven a ningú.

Un dia va entrar a la botiga un noi vestit molt estrany, que les miravafixament. De cop, una dependenta les va agafar, fent­les sentir que volaven i vantocar terra en els peus del món. Visca! Per fi les havien comprades! Per fi els hidonaria el sol! Javier Lorca Vegas (3r d'ESO)

pàg12

EN AQUELL RACÓEn aquell racó solitari i fosc, on no hi mancava la pols, s'emmagatzemava lasolució del seu problema. Sota aquell immens drap, una diminuta, gairebé nanamàquina descansava des d'inimaginables temps. Malgrat la seva grandària,semblava forta i robusta, i, les seves lleugeres rodes feien destacar encara més elseu fi xassís decorat amb un alegre estampat florit. Aquella estranya moto haviade funcionar costés el que costés.Georgina Solà i Muntadas (4t d'ESO)

concurs literarimicrorelats Guanyadors i guanyadora de 3r d'ESO

1r premi: Javier Lorca amb "Les bambes"2n premi: Xavier Pastoret amb "El dia final"3r Premi: Joana Cabeza amb "Jo també tinc problemes"

Guanyadores i guanyador de 4t d'ESO1r premi: Georgina Solà amb "En aquell racó"2n Premi: Pau Garnatje amb "Què pasa amb el què?"3r Premi: Eva Magret amb "La Muntanya"

pàg

13

intercanvi de llibres per Sant JordiCom l'any anterior, a l'institut, vam realitzar lafira de l'intercanvi del llibre. Consisteix que cadaalumne/a porta un o més llibres i, a canvi, se lidóna un tiquet. A l'hora del pati del dia de SantJordi, i mentre mengem la xocolata desfeta,cada classe posa una taula amb tots els llibresd’aquell curs. Cada noi o noia canvia el seutiquet pell llibre que li agrada més. I així donemuna segona oportunitat a uns llibres que potserserien llençats o mai més llegits.

Natura Comellas Xiva (consell de redacció)

Premis als pastissos amb millor presentació1r premi: Elisabet Buxassas, Camila Giménez i Thaïs Rosa2n premi: Rosa Solís i Natalia Benítez3r premi: Abril Guilà, Júlia Palos i Gemma Vilanova

concurs de pastissosPremis als pastissos amb millor gust1r premi: Ariadna Claver2n premi: Quim Aspar, David Orriols i Aniol Ponce.3r premi: Oriol Busquets, Nicolás Giménez i Sergio LorenteAccèssit: Sergi Carrera, Enric Juanola i Àlex Sala.

pàg14

Entrevistem en Felip Pons, un homeamb tota una història al darrere:valencià de procedència, professor,director d'institut, lluitadorantifranquista, sindicalista, pagès...Després d'estar una colla d'anys alnostre institut, ara li toca jubilar­se.QQuuiinnaa ccaarrrreerraa vvaass eessttuuddiiaarr?? AA oonn??Vaig estudiar Filosofia i Lletres iespecialitzat en Geografia i Història, ala Universitat de València.DDeess dd''uunn pprriinncciippii jjaa vvoolliieessddeeddiiccaarr­­ttee aa ll''eennsseennyyaammeenntt??Sí, perquè mon pare i lesseues germanes ja erenmestres, i jo també voliadedicar­me a l'ensenya­ment. Ah, i ma germanatambé és professora; pertant, tota la meva família estàen el món de l'ensenyament.QQuuèè eett vvaa ppoorrttaarr ssoorrttiirr ddeeVVaallèènncciiaa ppeerr vveenniirr aa vviiuurree aaCCaattaalluunnyyaa??Doncs... de València vaig anar aBlanes, perquè quan vaig aprovarles oposicions vaig triar, enprimer lloc, instituts de lescomarques de Girona, perquèsabia que en les zones de parlavalenciana no hi havia places dela meva especialitat. Aleshoresvaig anar a parar allí a Blanesper casualitat, i al cap de 17anys d'estar en Blanes, em vaigcansar de veure tant de ciment.I com que venia molts caps desetmana a la Vall de Camprodon,concretament a Llanars, i emquedava a l'Escon, quan van crearl'institut de Camprodon, vaig demanarde venir aquí.

CCoomm vvaass vviiuurree ll''èèppooccaa ddee llaa ddiiccttaadduurraaffrraannqquuiissttaa?? QQuuiinnss ccaannvviiss vvaass vviiuurree

ccoomm aa pprrooffeessssoorr??Vaig lluitar contra la dictadura ivaig estar represaliat. Em volienfer un judici, i el que passa ésque quan van anar a detenir­me

la policia política del règimfranquista, aquell dia noestava a casa, i desprésvaig estar amagat. Vaigestar clandestí durantgairebé... dos anys.

AArraa qquuee eett jjuubbiilleess,, qquuiinnsspprrooppòòssiittss tteennss??Jo... tornar a engegar unaltre projecte diferent: aravull dedicar­me a l'agri­cultura. Per això m'hecomprat una finca agrícolaa Romania.II nnoo eett ffaa ppeennaa ddeeiixxaarrCCaattaalluunnyyaa??No, perquè aniré i tornarésovint. Avui en dia hi ha

avions. I, en total, sónunes tres hores.

QQuuèè ééss eell qquuee mmééss ttrroobbaarrààssaa ffaallttaarr ddee ll''iinnssttiittuutt?? II eell

qquuee mmeennyyss??Els companys ialumnes és el que

trobaré més a faltar. Peròme'ls trobaré pel carrer o ens enviaremcorreus electrònics entre els professors. Iel que menys trobaré a faltar serà l'horarii altres obligacions.

Una història queEntrevistem

pàg

15

HHaass eessttaatt mmaaii eenn dd''aallttrreess iinnssttiittuuttssiimmppaarrttiinntt ccllaasssseess??I tant! Primer havia estat a l'institut SantRoc, que està en un barri de València quees diu Benicalap (que vol dir "fill del gos").Després he estat en l'institut de Quart dePoblet, a prop de València. Després al'institut Serrallarga, de Blanes i aleshoresvaig ser dels fundadors de l'institutS'Agulla, també a Blanes. Finalment, vaigvenir aquí, als Germans Vila Riera, desdel 1996 fins al 2011.QQuuiinnaa ééss ll''eeddaatt aa qquuèè pprreeffeerreeiixxeess ffeerrccllaasssseess??A mi sempre m'ha agradat molt ensenyardins les edats de 14 a 18 anys.SSii ppoogguueessssiiss ffeerr uunnaa aallttrraa aassssiiggnnaattuurraa,,qquuiinnaa ttrriiaarriieess??Triaria Economia i Gestió d'empreses,

perquè m'agraden molt lesciències socials i també

m'agrada molt l'econo­mia. Trobo queaquesta és moltinteressant i s'hau­ria d'estudiar més.PPeerr aa ttuu,, qquuiinnaa

èèppooccaa hhaass ttrroobbaattmmééss ddiiffíícciill:: llaadd''eessttuuddiiaanntt oo llaa ddeepprrooffeessssoorr??La d'estudiant, perquèhavia de treballar

molt i desprésperquè la mevaèpoca d'estudiant

va ser una època molt difícil. Estàvemen plena dictadura franquista i no eraun ambient ni una societat massaalegre, donada la falta de llibertats.

CCrreeuuss qquuee llaa mmaanneerraa ddee sseerr ii ddee ffeerrddeellss aalluummnneess hhaa ccaannvviiaatt mmoolltt ddeess ddeeqquuee vvaass ccoommeennççaarr aa ttrreebbaallllaarr??Doncs... potser abans hi havia més lacultura de l'esforç i del treball. Avui endia, hi ha molta més facilitat d'aprovar,d'estudiar... avui en dia es viu a lesaules i als instituts amb molta mésllibertat. Aquestes són les diferènciesque veig. Abans el nivell d'exigènciaera major i entre els alumnes lacultura de l'esforç estava més present,encara que s'ha de dir que no es potgeneralitzar, ja que hi ha de tot: hi haalumnes que treballen molt i alumnesque treballen molt poc, eh? Potser ésperquè abans l'ensenyament no eraobligatori, s'acabava als 14 anys.

Mar Planella,Júlia Puy iAnna Clè(consell de redacció)

en Felip Ponsdeixa empremta

pàg16

I les dones de Camprodon... què?“El coneixement s’adquireix a l’escola i a la universitat; la saviesa estàbasada en l’experiència. El coneixement és el resultat d’un procésd’ensenyament; la saviesa, tanmateix, de la capacitat d’aprehendre”

Ana Urquiza. (Emakunde)

Passejant pels carrers o per les pàgines dels llibres que parlen de la nostra Vall, ésdifícil veure noms de dones, monuments de dones, carrers o places dedicades a algunadona. Les dones, a Camprodon com a qualsevol lloc de la nostra geografia, noapareixen de manera il·lustre en l'espai públic.

Això és el que ens ha portat a escriure aquest article. A l'aula d'acollida som vuitnoies i estàvem segures que a Camprodon hi ha hagut i hi ha dones que han fet cosesimportants, sense les quals la societat camprodonina no hagués tirat endavant. Donesque al llarg de la seva vida han cultivat els sabers femenins.

La nostra societat ha definit molt clarament què forma part de la cultura delsaber de la humanitat, deixant fora la vida i els sabers de les dones. Això és perjudicialtant per a les dones com per als homes ja que s'han negat les sensibilitatsreconegudes com a femenines.

Les dones, basant­se en la seva experiència, s’han aproximat d’una altra maneraal saber i han acumulat un saber propi, al llarg dels segles: un saber de vida i per a lavida, un saber que s’intercanvia i es comparteix, i que ajuda a créixer. Aquests sabersfemenins tenen a veure amb la gestió i el manteniment quotidià de la vida humana ihan contribuït a la supervivència i al progrés de la humanitat. Uns sabers que espractiquen en relació i es basen en l'empatia. I aquí en teniu uns quants exemples:

Donya Maria era una mestra molt baixeta que vivia alsquatre cantons. Ha estat la mestra de moltes de les que arasón dones de Camprodon. Els va ensenyar a sumar, restar,

multiplicar, dividir, llegir i escriure. Era una mestra molt estricta, tenia molta autoritat iles idees molt clares.

A les sis del matí, donya Maria ja anava a poc a poc cap al'escola Doctor Robert per fer les classes. S'hi estava fins a la tarda,ja que anava tan a poc a poc que no li donava temps d'anar acasa a dinar. Quan acaben les classes, dues noiesl'acompanyaven de tornada a casa.

A donya Maria li agradava molt ajudar aquelles nenes a obtenir un títol amb elqual poguessin sortir­se'n a la vida sense necessitar deningú. Volia que les noies fossin independents. Per això, avegades utilitzava mètodes una mica dràstics... a vegadesels havia de demanar que s'ajupissin per poder­les picar sihavien fet alguna cosa que ella considerava mal feta.

aulad'acollida

Donya Maria... un saberque ajuda a créixer.

Tenim el repte de rescatar de formaconscient tot el que s'ha ocultat, s'ha fetinvisible i s'ha oblidat del saber de lesdones, del benestar i l'harmonia que lamajoria de les dones han sabut sembrar,fer créixer, recollir, escampar en el medifamiliar, natural i social. La Carme Casal o"Carmeta de cal Conde", com se laconeixia, n'era una experta. pàg

17

La Berta Badà va ser la primera alcaldessa de Camprodon. Vacompletar dos mandats, el primer va ser al 1979. Va néixer aFrança i abans de ser alcaldessa havia treballat com a mestrad'un parvulari i després en una Caixa social formada pels obrers.Políticament ha estat sempre unapersona d'esquerres militant contratotes les dictadures i antifranquista.

Sempre ha estat una persona molt lluitadora i amb uncaràcter fort. La feina mai l'ha espantat, perquè és moltactiva i no sap estar sense treballar.

Per escollir la persona alcaldable hi va haver unapreselecció. L'assemblea va decidir que ella fos l'alcaldessa.A la Berta ja li feia il.lusió estar a la llista, però mai no haviapensat d'anar com a cap. Això la feia patir molt, perquècreia que el fet de ser dona faria fracassar la candidatura. Elsde l'oposició també s'ho figuraven. Però no va ser així. Només algun purista va recordarque la Berta no era de Camprodon.

Ella recorda que el que no li agradava del càrrec eren els honors. La Berta Badà vavoler acabar amb l'especulació del sòl i el caos urbanístic. Va haver de lluitar per superarl'increment de l'atur, agreujat pel tancament de les fàbriques tèxtils que hi havia aCamprodon en aquells moments. També volia engegarla reforma de l'hospital municipal i millorar les condicionsde l'escola, ja que en aquell moment hi havia fins a 50alumnes per aula.

Sempre hi ha hagut donesque han lluitat per canviarla societat, per canviar laseva situació o la del seupaís. En tots els processosrevolucionaris, en tots elsmoviments socials, hi hadones que han lluitat per lallibertat i la igualtat... comla Berta Badà.

La Carme Casal va crear filosofia de lavida normal. Li agradava molt parlar,filosofar. Era una dona vitalista, haviaanat a l'escola tot just per a saberescriure i llegir. Era capaç de fer unaredacció només mirant un llapis o béun poema quan veia una flor a laprimavera, qualsevol cosa li servia. Totaixò ho escrivia per a ella mateixa, nopublicava res. Tot sovint ho regalava aqui li agradés llegir­ho o volguésescoltar­la. Va saber transmetreaquesta sensibilitat, innocència i plaerper viure. Per això encara ara hi hagent que la recorda amb moltaestima i aquella mena de tendresaque fa que se'ns dibuixi un somriure alsllavis quan hi pensem.

interculturaliquè?

pàg18

Madame Planes era una senyora francesa que va venir aviure a la Vall perquè es va casar amb un hereu deRocabruna que tenia moltes terres. Li agradava molt lacultura (feia i assistia a conferències, llegia...) i estavasempre envoltada de gent culta amb qui gaudiaconversant. En aquella època les dones franceses tenien més

possibilitats de formar­se i, per tant, eren més cultes i tenienuna mentalitat més oberta que les de la Vall. Madame Planesva ajudar amb el seu exemple, els seus consells i ensenyancesa moltes altres dones. Això les va ajudar a veure el món d'unaaltra manera i les va animar a fer coses noves, a avançar. Varepresentar un model revolucionari per a les donescamprodonines. Podem dir que va ser la primera feministaque va exercir a Camprodon.

Margarida Guardiola... unsaber que s‛intercanvia i escomparteix.

La Margarida Guardiola és ladirectora de la coral infantil “Brins”que funciona des del 1988.

La idea va sortir perquè hi havianenes i nens que volien participar a

la coral adulta i molts cops això no era compatible.Així, juntanment amb la Rosa Maria, van decidir fundarla coral infantil.

La coral va començar assajant al menjador escolari així ho van fer molts anys. Ara fa uns quants anys queho fan a l'aula de música de l'escola. Actualmentnomés són 12 nenes, però el fet que Camprodon tinguiuna coral infantil s'ho val. En una coral s'hi apleguenuns valors culturals, com les cançons tradicionals i,sobretot, es demostra que el poble té inquietuds i notot és individualisme o competició. És un treball d'equipen què ningú és vencedor però sí guanyador de tot elque representa la música. A més, és una molt bonaopció tant per formar­se com per gaudir del tempslliure a l'abast de tothom.

Allò que més li agrada a la Margarida quan dirigeixla coral és transmetre la música, una lletra, una cançó,fer que soni bé, sentir la complicitat entre les cantaires,gaudir quan la cançó es fa seva, que ja surti bé. Totaixò l'omple molt i li dóna motius per seguir endavant.

aulad'acollida I les dones de Camprodon... què?

Els sabers femeninscomporten un sentit deser i actuar com a dones.Això madame Planes hotenia molt clar, i així hova fer saber.

Entre totes i tots és possiblefer un món millor, la MercèFonts i les dones deCamprodon ho tenen clar!

La Mercè Fonts, després d'una vidamolt activa, va ser una de lesfundadores de l'ADVAC. Va serdurant quatre anys la sevapresidenta i ara continua sent sòcia iparticipa de totes les activitats.ADVAC és l'Associació de les Dones

de Vall de Camprodon. Es reuneixen per fer propostes deles activitats que els agrada fer, com ara: sortides culturals,tallers, xerrades i conferències. Són una part important delteixit social de Camprodon, ja que sempre col.laborenquan se'ls demana en necessitats concretes que puguitenir l'escola o a nivell de tot el poble. Porten a terme allòtan important que hem anat dient de tenir cura de l'entorn.L'associació aconsegueix els diners sobretot venent leslabors que fan. És moltimportant valorar el fetque les dones deCamprodon, després detreballar tota la vida, handecidit ara treballar perfer el seu món millor.

pàg

19

Des de ben petita, la Mercè Suriñach javolia ser infermera perquè li agradava moltcuidar la gent. Va estudiar la carrera pervocació, a més la podria exercir al seu poble i ajudar la gent. Així va fer de llevadora id'infermera. També feia de mestressa de casa, tenia una pastisseria on hi anava alguneshores i cuidava els fills. Per a poder­ho combinar tot treballava a lesnits, preparava el menjar de dos dies alhora... i sort en tenia que avegades l'ajudaven la mare i la germana.

En aquella època les condicions del seu treball eren molt difícils.On millor podia atendre la gent era a l'hospital, allà hi anava la gentque vivia a Camprodon. Però la gent de pagès els costava molt anar­hi i ella havia d'anar a les seves cases. A vegades anava nevant acases que eren molt lluny, era una feina dura. En aquella època lescases de pagès no tenien llum, ni aigua, ni calefacció. En molts casos,escalfaven la casa amb una llar de foc petita.Ella sempre portava el material per poder treballar i elnetejava amb alcohol o bullint­lo. Ajudava i animava les donesquan estaven de part. Després, donava instruccions de com caliatractar els nens. Tot i això, si pogués tornar enrere tornaria a serllevadora.

interculturaliquè?El fet de tenir cura de la vida fa possible lanostra existència i, per tant, la del nostre món.I si no, llegiu el que hem escrit de la TeresaCarola i tot el que ens explica la MercèSuriñach, que encara avui no hi ha qui l'aturi!

Durant la guerra civil van convertir l'hotel Rigaten un hospital. Al poble no hi havia infermeres imoltes dones de Camprodon es van oferir per a

fer aquesta feina. Teresa Carola mantenia la plantaneta, ajudava a canviar de posició els que no es podienmoure i donava la sopa als que no podien agafar lacullera. Sempre tenia una paraula de consol o una frased'ànim per a les malaltes i malalts. Ho va fer tan bé queels malalts de la seva planta no la volien deixar marxar.Un dia van voler canviar­la de planta, aleshores els seusferits van començar a cridar, i delcrits van passar a l'acció. Els quemés o menys van poder aixecar­sevan muntar una barricada davantde totes les portes per no deixar­lasortir. Mai més no es van atrevir acanviar­la de planta.

espai coordinat per Judit Català (professora de l'aula d'acollida)pàg20

Potser ara seria el moment de reconèixer la importància que tenen els sabersfemenins perquè la nostra societat segueixi tirant endavant amb harmonia.Potser seria el moment de dedicar una plaça a la innocència de la Carmeta de CalConde, un carrer al compromís social de la Berta Badà i de la Mercè, un passeigen honor a compartir ensenyaments com van fer Donya Maria i madame Planes iun monument a la cura de les persones dedicat a Mercè Surinyach o a TeresaCarola. Potser ara és el moment de fer un museu de la música on s'expliqués quetotes i tots hem d'entonar com una sola persona com ens explica MargaridaGuardiola si volem construir una societat més sàvia.I... com que ens hem deixat moltes dones importants, el curs següentfarem una segona edició perquè ha estat una bona experiència.Volem donar les gràcies al munt de gent que ens han ajudat a fer aquest article ique ens han ensenyat moltíssimes coses. Hem intentat treballar de valent perquètot allò que ens han explicat quedi ben reflectit en les línies que heu llegit. Moltesgràcies a: Mercè Suriñach, Mercè Fonts, Margarida Guardiola, Berta Badà, ManelPujol, Pilar Palos, Fermí Bobi i Gaspar Vila.

aulad'acollida I les dones de Camprodon... què?

... i aquesta és la històriade la Teresa Carola

Marinela Ene, Anissa Boujan, Cristina Jaramillo, NataliaBenítez, Saïda Elbakouri, Rosa Solís, Soumaya Fadil

El dia 15 d'abril, a l'escola de primàriaDoctor Robert de Camprodon, es vacelebrar el Dia de les Llengües. Aquestadiada serveix per aprendre novesllengües i cultures d'altres països. Perfer­ho, van realitzar una espècie de“gimcana” on s'hi van fer tota mena dejocs, obres de teatre i musicals.

Els alumnes de l'institut desecundària, també van participar en lacelebració. Els alumnes de 1r i 2nd'ESO de l'optativa de francès, vanrepresentar l'obra de teatre “LeBlanchneige” (La Blancaneus).

Els alumnes 4t de secundària esvan dividir en dos grups. Uns feien elmusical d'una coneguda cançó,“Dancing queen”, del grup “Abba”.

Els altres van fer una obrad'anglès.

Els nens i nenes de l'escola, enveure aquestes obres, van quedarsorpresos i bocabadats. A la fid'aquesta diada, es va esmorzar cocaamb xocolata.

Anna Clè i Sergio Lorente(consell de redacció)

el dia de les llengüescol.laboració de l'institut amb l'Escola Dr. Robert

pàg

21

pàg22

libros recomendadosMe gustaría aconsejar estos dos libros que últimamentehe leído.

El primero, Cuentos del tipi, trata sobre unanciano jefe indio llamado Pequeño Búho, que vive ensu tipi a la orilla de un lago, cerca de un pueblo decolonizadores blancos. Este indio atrae a los niños delpueblo con sus historias sobre los animales del bosque.Escuchando sus relatos, los niños conocen como hayque interpretar la naturaleza para poderla entendermejor y así aprender a respetarla.

Leyendo este libro, uno se da cuenta de que losindios trataban a unos animales de manera diferente quea otros, por el simple hecho de que unos eranconsiderados sagrados, otros eran destinados a la cazacuidando de no extinguirlos y otros eran consideradosmenos importantes dentro de la vida del bosque y poreste motivo no se los cuidaba tanto porque eran animales que podían poner enpeligro la existencia de las especies que los indios apreciaban.

El autor, que utiliza el pseudónimo de El Comancho, fueadoptado por los indios Pies negros y los Sioux en lamisma época en que el hombre blanco invadía y arrasabalas tribus del oeste de América.El segundo libro, Dersu Uzala, son las memorias de viajede un oficial del ejército ruso, que tiene que realizarmapas de la región del Ussuri, en los confines de Siberia.El éxito en sus expediciones lo debe a Dersu Uzala, unviejo cazador gold, habitante de la taiga, que es capaz dedescifrar cualquier señal, y que los ayuda a lo largo detodas sus expediciones, surgiendo de esta relación unagran amistad entre el oficial y el cazador.Este libro es muy parecido al anterior porque tambiéntrata sobre el respeto hacia la naturaleza.Aconsejo estos libros a aquellas personas a las que lesgusten los temas relacionados con la naturaleza y que

sientan curiosidad por culturas diferentes a la nuestra.Natura Comellas Xiva (consell de redacció)

racó decastellà

Títol: Cuentos del tipiAutor: El ComanchoPàgines: 137Primera edició: desembre 1997Editor: José J. de Olañeda

Títol: Derzu UzalaAutor: Vladimir ArsenievPàgines: 352Primera edició: 2006Editorial: Debolsillo (Barcelona)Col·lecció: Best Seller

pàg

23

El dia 31 de maig, els dos grups de1r d'ESO del nostre institut vam anara visitar les ruïnes d’Empúries. Ensvan acompanyar els tres professorsde l'àrea de socials: en Felip, enGaspar i en Joan.

Després de sortir de l'institutmés d'hora del que és habitual, vamarribar a l'Escala amb el tempssuficient per a poder esmorzar propdel mar. Aleshores començàrem la visita. Vam fer dos grups i dues monitoresens acompanyaren per explicar­nos tots i cada un dels detalls que amagavenles restes de les ciutats grega i romana.

Vam recórrer la ciutat grega, tot fixant­nos en mosaics, l'àgora,nombroses cisternes d'aigua, el temple d'Esculapi ­déu de la medicina­, filtresd'aigua... I a continuació entràrem al museu, on contemplàrem la magnífica iautèntica estàtua del déu Esculapi mentre se'ns explicava la mitologia entornd'aquesta divinitat.

Després ens endinsàrem en les ruïnes de la ciutat romana: les domus ocases senyorials romanes, les termes, el fòrum amb el seu ambulacrum icriptopòrtic, les muralles, tabernae, l’amfiteatre, la palestra...

Mentrestant la tasca consistia en fer fotografies dels diferents indrets perdesprés poder entregar un treball amb aquestes fotos i una breu explicació.

El cel cobert de núvols i a vegades un lleuger plugim foren la tònicadominant durant tot el matí. Tot i així, la visita la vam poder fer sense capimpediment meteorològic.

Acabada la visita, vam dinar i després vam anar passejant per la platjaper poder veure d'aprop l'antiga escullera grega encara conservada. Desprésd'una remullada de peus, vam passar per Sant Martí d'Empúries on ensesperava l'autocar per tal de tornar a Camprodon.

visita a Empúries

24

pàg

final de curs 2010­2011comiat de l'alumnat de 4t d'ESOEl 21 de juny, darrer dia del curs 2010­2011, fou l'última jornada al centreper a bona part de l'alumnat de 4t d'ESO. Des de l'Esquitx us volem desitjar moltasort en les diferents portes que esteu a punt d'obrir. Ánims i endavant!

Alumnat de 4t d'ESO. Curs 2010­2011Fila drets (d'esquerra a dreta): Mireia Delós Solano, Alba Puigvert Santoro,Narcís Pujol Morcillo, Nina Busqué Valverde, Pau Garnatje Font, Pau MolasVentura, Albert Juanola Bassagañas, Conrado Dueñas Medina, Mireia TorrentàGuerrero, Anna Ballesteros Lázaro, Martí Mata Rigat, Lluc Serra Plana, AlbertCordobés Gel, Dany Mishell Salazar Henao, Marinela Nicoleta Ene, Yency LeanyPrimero Cabrera, Laura Maria Coria (tutora de 4t d'ESO).Fila ajupits: Edith Abascal Cambras, Eva Magret Descamps, Carles Cortés Sau,Elisabet Gardell Colomer, Noelia Franco Ferreira, Georgina Solà Muntadas, JuditBusquets Pérez.Alumnes absents a la foto: Mauro Santillán Silva, Cristian Ledesma Mejia.

pàg

25

germinació de llentiesés molt fàcil, ho pots fer a casa teva!

Aquesta pràctica l'ha realitzat l'alumnat de 2n d'ESO. Consistia a fer germinarllavors de llenties, mongetes i cigrons. Les llavors que van tenir més èxit vanser les llenties i les mongetes, ja que els cigrons, només els va germinar unalumne. En aquest darrer cas, no us ho recomanem ja que les probabilitatsd'èxit no són altes.

Materials:Per fer la pràctica només necessites una caixa(de sabates, per exemple), unes llavors(llenties), una ampolla de plàstic d'aigua i cotó.Procés:Per començar hem de tallar l'ampolla demanera que només en quedi el cul i a una mida

que càpiga a la caixa. Agafem una mica de cotó i el posem dins el trosd'ampolla perquè cobreixi el cul. Aleshores dispersem un grapat de llentiesdins i ho reguem. Cal pensar que si ens passem amb l'aigua, les llenties espodriran.Ho posem dins de la caixa en un delscostats i, en l'altre costat, fem un forat ala tapa. Així la llum entrarà pel costatoposat i podrem observar com les tiges iles fulles, en créixer, es tomben buscantla llum del sol.

Oriol Busquets i Sergio Lorente(consell de redacció)

racóde naturals

espai coordinat per Lídia Cortada, professora de ciències naturals

1) Quantes assignatures has suspès al 3r trimestre?

a) Cap. Sóc fantàstica!b) d'1 a 3. “Podria fer més”, és el que tothom em diu.c) + de 3. Així no arribarem enlloc.

3) Estudies abans d'un examen?a) Me'ls preparo una setmana abans. b) M'ho miro una mica el dia abans i encara gràcies.c) Intento convèncer­me que ja m'ho sé. Total, no penso acabar­lo.

9. Què fas per lligar?a) Deixo anar indirectes i miradesb) No cal que faci res, ja vénen sols/es: soc un/a pitxon/a!c) M'acosto a la persona i se'n va perquè... no em rento mai, faig una pudor que Déu n'hi do!

entreteniments

26

pàg

2) Quan et despertes al matí, que penses?a) Que bé, ara a esmorzar i cap a cole!b) Buff... quina mandra. Cal que vagi a cole?c) No penses res perquè encara tens els llençols enganxats. 5 minuts més...

4) Què sols planejar per al cap de setmana?a) Fer deures i no sortir. Es pensen que sóc avorrit, però ho necessito.b) Estar amb els amics. Els deures, diumenge a corre­cuita.c) Prefereixo passar­me tot el finde dormint.

5) Quan surts de festa amb els amics i amigues, què fas?a) Agafo la borratxera del segle.b) M'ho passo bé amb ells sense necessitat de beure ni fumar.c) No surto mai de festa.

6) Què dius al pare/mare quan marxes de casa?a) No surto. La play, el msn i el parxís són els meus amics.b) Els demano si puc marxar i a quina hora haig de tornar. Que bonnen/a que sóc.c) Marxo sense dir res. Si volen alguna cosa, que em busquin.

7.Quin tipus de relacions amb parella tens?a) Què és una relació de parella?b) Sóc més de relacions llargues.c) No acostumen a durar més d'un mes. 8. Acostumes a lligar?

a) No lligo mai, ni falta que em fa. Tinc parella.b) Evidenment que lligo, jo sempre arraso.c) Normalment no lligo, però ja m'agradaria...

test de personalitat escolarTindràsmoltasort.Bépertu!Lesnotest'aniranmoltbé,totexcel·lentmenysalgunnotable.Elsamicsiamiguesetrecolzaranambtotimés(siésquedeveritatsónelsteusamics).Totselsnoisilesnoies,t'aniranaldarrere(lligon/a!),peròetcostaràtrobarlapersonaindicada.Sialgúetproposaunarelaciónolineguis.Apertotes!Hauràsd'estudiarmoltperquèlesnotessónuntemadifícil(opotserésqueetsunamandrosa...),perònoetpreocupis,quanveginqueetcostaelsteusamicst'ajudaran.Davantdelsnombrososproblemesquetens,noesperisquesiguilatevaparellaquit'ajudiperquèestaràssoltotl'estiu.Sinofasprouamblacompanyiadelsamics,comença'taespavilar.Prepara'tperquèlestevesnotesdeixenmoltadesitjarideregalunaescridassadadelsparesideltutor.Quinrotllo,s'hancompinxat.Tindràsforçaproblemesambelsamics.Laparellaseràl'únicapersonaqueetrecolzarà,perònopergairetempsperquètéprevistdeixar­teaviat.Jasapsquètoca:passarl'estiuestudiantiasoles...oderecercaicaptura!

Escull la resposta que creguis adequada i marca amb creus les caselles corresponentsen la part inferior, segons la resposta sigui , o . Al final, en funció d'on tinguismés creus, obtindràs el teu perfil escolar que podràs llegir girant el full.

El teuresultat:

Júlia Palos i Anaís Marsal (consell de redacció)

entretenimentspàg

27

1

4

5

8

7

3

2

6

Resol els següents jeroglífics. Amb els resultats, omple la graella central i...seràs capaç de trobar la paraula oculta resultant?

Nicolás Giménez, Cristian Restrepo, PaulTococari, Natura Comellas i Guillem Llongarriu

espais del nostre centre