esquemes de gramàtica i ortografia-josep giner

8/8/2019 Esquemes de Gramtica i Ortografia-Josep Giner

1/24

ValenciQuadres resum

d'ortografia

J. Giner


2/24

ndexL'apstrof........................................................................................................................................................................2La contracci...................................................................................................................................................................3

La e i la o obertes............................................................................................................................................................4L'accent...........................................................................................................................................................................6La diresi.........................................................................................................................................................................6El gnere dels substantius i dels adjectius..................................................................................................... ..................7El nombre dels substantius i dels adjectius......................................................................................................................8Els pronoms febles...........................................................................................................................................................9Conjugacions.................................................................................................................................................................11Conjugaci dels verbsHaver i sser (Ser)........................................................................................................................................................14Participi.........................................................................................................................................................................15El guionet......................................................................................................................................................................17Fonemes palatals......................................................................................................................................................... ..19Fonemes alveolars fricatius ...........................................................................................................................................20

Paraules amb LL...........................................................................................................................................................22Oclusives finals..............................................................................................................................................................23

1


3/24

L'apstrof

S'apostrofa NO s'apostrofa

el, Enla, Na

de

Davant paraula comenada per vocal oh muda.

L'orella, l'home

Davant paraula estrangera comenadaper s lquida.L'smoking

Davant sigles que en pronunciar-les ho

fem amb vocal.

5d'FP

Davant xifra que en pronunciar-la ho

fem amb vocal.

L'11 de mar

Davant de paraula comenada perconsonant o h aspirada (no muda).

El holding, el carrer

Davant de paraula comenada per i/hi,u/hu semiconsonants.

El ianqui, la hiena, de hui

Davant d'una lletra sola.

Apostrofem davant de h i davant de a

la, Na Davant paraula comenada per i/hi,

u/hu tones.Na Isabel, la Universitat, la humitat

Si dna lloc a equvoc el fetd'apostrofar

la ira l'ira lira

Davant paraula comenada per apartcula negativa. a= no

la anormalitat l'anormalitat la normalitat

El nom de les lletres.

la a l'a, la ema l'ema

Per tradici davant:una (hora).- la una

host.- la host del rei

2


4/24


5/24

La e i la o obertesEl sistema voclic valenci el podem classificar en dos subsitemes:

a) Subsitema tonb) Susbsitema tnic

a) Subsitema ton.- Est format per cinc vocals que es correspon amb les cinc grafies. Es dna a lesvocals que no porten el colp de veu. Coincideix amb el sistema castell.

Fonema /a/ /e/ /i/ /o/ /u/

Grafia a e i o u

Exemple poma dones tnic com cllulaLa vocal en negreta s tona

b) Subsitema tnic.- Est format per set vocals que corresponen a les cinc grafies anteriors. Es dna a lesvocals que porten el colp de veu.

Fonema /a/ / / /e/ /i/ / / /o/ /u/

Grafia a e i o u

Graf. ambtitlla

Exempledesbarat,

germtebi, fmur finestra,

esglsiacedir,

pingabsolta,cmput

sota, boirs aljub, alg

La vocal en negreta s tnica

e oberta //Perqu una e siga oberta ha de ser tnica, si no s tnica no podr ser oberta i ser tancada. En

paraules derivades si una e deixa de ser tnica deixar de ser oberta.Per exemple: tela [

](porta

//) -> teler [](porta /e/)A ms a ms de ser tnica ha de complir alguna de les segents regles:a) Ha d'anar davant de sllaba en i. Per exemple: conveni, collegib) Ha d'anar davant de sllaba en u, o formant diftong eu. Per exemple: cllula, ingenu, peu, fideuc) Ha d'anar davant de l, ll o r+consonat. Per exemple: mel, arrel, novella, cella, terra, ferro,

comer, cert. Excepcions: crvol, erm, ferm, herba, serp.d) A les paraules esdrixoles. Per exemple: ancdota, Valncia Excepcions: esglsia, grmola, llmena, tmpora,

trbola

e) A les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta [], [a], [p], [pa]. concepte,objecte, correcta, concepte, recepta, Excepcions: repte

f) Als termes tcnics i cientfics. Per exemple: espectre, telgraf, telfon, ptal, vrtex Excepcions:

apotema, castrense, celeste, forense, leprag) Algunes paraules: gendre, tendre, Vicent, Josep

o oberta //Perqu una o siga oberta ha de ser tnica, si no s tnica no podr ser oberta i ser tancada. En

paraules derivades si una o deixa de ser tnica deixar de ser oberta. Per exemple: porta []

(porta //) -> porteta [] (porta /o/)A ms a ms de ser tnica ha de complir alguna de les segents regles:a) Ha d'anar davant de i o sllaba en i. Per exemple: boia, boina, dimoni, colnia. Excepcions:

acabades en -oix, moix, toix.b) Ha d'anar davant de u o sllaba en u. Per exemple: ou, bou, dijous, Corpus, mdul. Excepcions.

jou, pou, tou.

4


6/24

c) A les paraules esdrixoles. Per exemple: clera, dmino, econmiques.Excepcions: escrpora,frmula, plvora, tmbola, trtora.

d) Als termes tcnics i cientfics. Per exemple: esfag, quirfan, prleg, anmal, quilmetre, trax,ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, carcinoma, lipoma, etc.; i forma.

e) Paraules acabades en:

a) -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca.b) -o. Per exemple: velo, fero. Excepcions: bo, arbo.c) -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa.d) -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. Excepcions: estoige) -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola. Excepcions: braol, udol, cola.f) -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta, mlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta.g) -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, (en castell porten diftong -ue, fuerte,

huerto, etc.)h) -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Excepcions: bossa, gossa.i) -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa. Excepcions: agost, congost, most, brosta

j) -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot, taulota.k) -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, pot, granota, pigota. Excepcions: bot, brot,

mot, nebot, tot, sanglot, xanglot, singlot, xinglot, bta, gota, sota..f) Generalment les paraules que en castell porten el diftong ue en valenci porten // o oberta.

P. ex.: puerta porta [']

Algunes paraules canvien el significat si porten la vocal oberta o tancada, molt (mucho), mlt(molido); du (dios), deu (diez).

Procs a seguir

5

s tnica?

No Tancada

S Compleix alguna deles regles?

No

S Oberta


7/24

L'accentPorten accent grfic -titlla- les segents paraules:

AGUDES acabades en Vocal a, e, i, o, uas, es, is, os, us

balc, cam, soldatarrs, francs

PLANES no acabades en en, in tcnic, casesESDRIXOLES TOTES gnesi

Els monosllabs generalment no porten titlla per:En porta quan significa En porta quan significab, bns de bona manera, fortuna bta, btes recipientcm obi, menjador de porcs cp, cps de neu, mesura capacitatcs, cssos correguda a peu, solar 5m du, dus, adu divinitat, acomiadamentdna, dnes verb donar s verb serfu pret. perf. de fer fra pret. imper. subj. de ser

jc, jcs lloc on van a dormir els ocells m extrem de lextremitat sup.ms quantitatiu mu crit del gatmlt, mlta del verb moldre mn lloc on vivimmra, mres fruit nt, nta relaci familiarns pronom fort 1a pers. plur. s, ssos animalpl, pls pilositat, cabell prca, prques mida agrriaqu pronom interrog. i relatiu fort rssa fem. ross, carronyas del verb saber sc senyal que queda a la roba plegadasu greix s afirmacisc del verb ser sl el terrasn del verb ser t del verb tenirtt can gros dun cnter per on ix s acci dusarvns, vnen del verb venir vs imperatiu verb anarvu pret. prf. simpl. de veure vs pronom pers. fort 2a per. pl.

La diresiPosem la diresi:

Sobre la u Darrere de Q/G i davant E/I, perqu sone. La forma amb la e/i un diftong creixent

qesti qes/ti/, ping,obliqitat

Sobre la i/u Darrere devocal i no forma diftong, s a dir, lespronunciem en sllabes separades

vena ve//na, ram, pec

Sobre la i Entre dues vocals i la pronunciem comvocal,sense diftongar ni amb l'anterior, ni amb laposterior

incloa in/clo//a joia

Paraules que el lexema acaba envocal, i porta els sufixos: -tat, -ment, -dal, -ble, -tzar. traduble, arcatzarVerbs de la 3a Conj. que el lexema acabe envocal, i aquesta entre en contacte amb la vocal tem tica i. agramPretrit imperfet d'indicatiu quan el lexema acabe en o i no podem posar titlla. cloa

No porten diresi: Quan podem accentuar segons les regles d'accentuaci Per ex.:pas, ve Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals. Per ex.: conduir, conduint, conduir, conduiria

Paraules formades per un prefix acabat en vocal i un mot comenat per i/u. Per ex.:antiimperialista, contraindicar

Paraules amb els sufixos, -isme, -ista, -us, -um. Per ex.: egoisme, egoista, Pius, harmnium;

perprosme.

6


8/24

El gnere dels substantius i dels adjectiusREGLA GENERAL

Femen= Mascul+A

CASOS PARTICULARS

MasculACABATEN Femen= Mascul- Ms Exemple

E tonaO tona

-E-O

EU diftong -U+A

mestre mestramonjo monja

europeu europea

AUIUOU

-U+VA

blau blavaactiu activanou nova

VOCAL tnica +NA bess bessona

CONSONANT SORDAP ->C1 ->T ->F ->

se sonoritza-> B-> G-> D-> V

+A

llop llobaamic amiganebot nebodaserf serva

-IG ->->

-> J-> TJ

roig rojalleig lletja

TtolsCrrecs

ProfessionsDignitats

+ESSA

2

duc duquessaalcalde alcaldessa

metge metgessadu deessa

1 Excepcions: flac, cosac, eslovac, mec, sec, suec, txec, caduc. Acabats en -ic, -oc(amic, antic, groc).

2 Excepcions: prncep-princesa, marqus-marquesa. Aquells que el mascul acaba en -OR ho fan en -RIU, actor-actriu, emperador-emperadriu.

Lexemes diferents: home dona, cavall egua, porc truja El gnere contrari es forma a partir del femen: abella abellot (abegot); bruixa bruixot, perdiu

perdigot.Afegeixen mascle o femella: rossinyol mascle rossinyol femella

7


9/24

El nombre dels substantius i dels adjectiusGeneralment els substantius i els adjectius presenten morfemes de nombre:

Morfemes del singular:

Morfemes del plural: S, OS, , [E]S, [N]S, [S]OS

REGLA GENERAL

Singular acabat en: S'afegeix Exemples

i, o, u tones

consonant+S

gremi gremis

examen exmens

CASOS PARTICULARS

Singular acabat en: Llevem-

S'afegeix+

ExemplesSingular Plural

Atona A ES dona dones

E tona [S][NS] home homes/hmens

vocal tnica NS1 germ germans

X OS

brareflexdespatx

braosreflexosdespatxos

SCST

XTIGG

[S][OS]

casctextgustroigmig

cascs, cascostexts, textosgusts, gustos

roigs, rojos

migs, mitjos

Casos particulars acabats en SAcabats

masculins aguts

consonant+S

[s][s] OS2

curs cursos

pisabs

pisosabusos

[s][s][s][s]

SOS3nasaccsgos

nassosaccessosgossos

masculins NO aguts[is][as][us]

femenins S

llapisatlascactus

llapisatlascactus

pols

criespolscries

1 Excepcions: Acabats en , bamb- bambs; per trib- tribuns. Nom de les lletres, la a- les as. Gallicismes i termesinfantils, sof- sofs, mam-mams. fe-fes, merc-mercs, vost-vosts, frenes-freness, ju-jus

2 Excepcions: Derivats amb sufix en s. De canya canys --- canyissosDerivats amb sufix en s. De palla - palls----pallussos

Relacionats amb mots que porten essa sorda /s/. Rssia - rus ---- russos3 Excepcions: Derivats amb sufix en s. (Gentilicis). De Frana - francs ---- francesos

Derivats amb sufix en s, s. De vergonya - vergonys --- vergonyososRelacionats amb mots que porten essa sonora /z/. esposa - esps ---- esposos

dos ---------- dosos clos ------------- closos as ---------- asoscas ---------- casos mas ------------ masos gas -------- gasosvas ---------- vasos gimns -------- gimnasos aiguarrs--- aiguarrasos

8


10/24

Els pronoms febles

Persona FunciPROCLTICS

Davant del verb comenat perENCLTICS

Darrere del verb acabat enConsonant

REFORADAVocal o H

ELIDIDA

Vocal no U

REDUDAConsonant o U

PLENA

1a Sing OD/OI em, (me)1 m' 'm -me

Plur OD/OI ens 'ns -nos

2a Sing OD/OI et, (te) t' 't -tePlur OD/OI us -us -vos

Reflexiu Sing/Plur OD/OI es, (se) s' 's -se

3a

Mas. Sin OD el l' 'l -lo

Mas. Plu OD els 'ls -los

Fem. Sin ODla3 l' -la

Fem. Plu OD les -les

Sing. OI li -li

Plur. OI els 'ls -los

Neutre OD ho -ho

Adverbials OD/CCL en n' 'n -neOI/CCL hi -hi

1 Les formes en parntesis s'utilitzen quan el verb comena per la mateixa consonant que el pronom,em + mirava me mirava.

2 Tamb prenen la forma plena si es combinen amb altre pronom. Em+ en Me'n.3 Tamb s'utilitza davant de verbs comenats per i/hi, u/hu tones

Ordre de collocacia) reflexiu (se) + 2a Persona + 1a Persona + 3a Persona + en + hib) OI + OD

A tenir en compte L'apstrof el ms a la dreta possible.

Per: el + en -> l'en el + hi -> l'hi

se + ho -> s'ho se + hi -> s'hi

No apostrofem mai. (NOTA: Els que hi ha entre parntesis "No s'apostrofen davantdel verb", "S s'apostrofen darrere"):

(ens), us, (els), les, li, ho, hi se + usse us

9


11/24

COMBINACIONS BINRIES DE PRONOMSOI \ OD EL LA ELS LES HO EN HI LI US ET ENS EM EN HI ES 1

234

se'l

se l'-se'l-se'l

se la

se l'-se-la-se-la

se'ls

se'ls-se'ls-se'ls

se les

se les-se-les-se-les

s'ho

s'ho-s'ho-s'ho

se'n

se n'-se'n-se'n

s'hi

s'hi-s'hi-s'hi

se li

se li-se-li-se-li

se us

se us-se-us-se-us

se't

se t'-se't-se't

se'ns

se'ns-se'ns-se'ns

se'm

se m'-se'm-se'm

EM 1234

me'lme l'-me'l-me'l

me lame l'-me-la-me-la

me'lsme'ls-me'ls-me'ls

me lesme les-me-les-me-les

m'hom'ho-m'ho-m'ho

me'nme n'-me'n-me'n

m'him'hi-m'hi-m'hi

me lime li-me-li-me-li

ENS 1234

ens elens l''ns-el-nos-el

ens laens l''ns-la-nos-la

ens elsens els'ns-els-nos-els

ens lesens les'ns-les-nos-les

ens hoens ho'ns-ho-nos-ho

ens enens n''ns-en-nos-en

ens hiens hi'ns-hi-nos-hi

ens liens li'ns-li-nos-li

ET 123

4

te'lte l'-te'l

-te'l

te late l'-te-la

-te-la

te'lste'ls-te'ls

-te'ls

te leste les-te-les

-te-les

t'hot'ho-t'ho

-t'ho

te'nte n'-te'n

-te'n

t'hit'hi-t'hi

-t'hi

te lite li-te-li

-te-li

te'nste'ns-te'ns

-te'ns

te'mte m'-te'm

-te'm

US 123

4

us elus l'-us-el

-vos-el

us laus l'-us-la

-vos-la

us elsus els-us-els

-vos-els

us lesus les-us-les

-vos-les

us hous ho-us-ho

-vos-ho

us enus n'-us-en

-vos-en

us hius hi-us-hi

-vos-hi

us lius li-us-li

-vos-li

us ensus ens-us-ens

-vos-ens

us emus m'-us-em

-vos-em

LI 1234

li'l

li l'-li'l-li'l

li la

li l'-li-la-li-la

li'ls

li'ls-li'ls-li'ls

li les

li les-li-les-li-les

li ho

li ho-li-ho-li-ho

li'n

li n'-li'n-li'n

li hi

li hi-li-hi-li-hi

Notes1. Davant del verb comenat per consonant2. Davant del verb comenat per vocal o H3. Darrere verb acabat en vocal, altra queU4. Darrere del verb acabat en consonant o U

1

EL 234

l'en

el n'-l'en-l'en

l'hi

l'hi-l'hi-l'hi

ELS1234

els elels l''ls-el-los-el

els laels l''ls-la-los-la

els elsels els'ls-els-los-els

els lesels les'ls-les-los-les

els hoels ho'ls-ho-los-ho

els enels n''ls-en-los-en

els hiels hi'ls-hi-los-hi

1

LA 234

la'nla n'-la'n-la'n

la hila hi-la-hi-la-hi

EN 1234

n'hi

n'hi-n'hi-n'hi

1

LES 234

les en

les n'-les-en-les-en

les hi

les hi-les-hi-les-hi

10


12/24

ConjugacionsPrimera Lexema Segona Lexema Pura Lexema Incoativa Lexema

cantar CANT batre BAT dormir DORM patir PAT

Infinitiu Gerundi Participi1a 2a 3P 3I 1a 2a 3P 3I 1a 2a 3P 3I

LEX+ AR ER IR LEX+ ANT ENT INT LEX+ AT UT ITRE S...

1a cant ar cant ant cant at2a bat re bat ent bat ut3P dorm ir dorm int dorm it3I pat ir pat int pat it

INDICATIUPRESENT 1a 2a 3P 3 Incoativa 1a 2a 3P 3 Incoativa

Jo E - ESC ISC e - - esc iscTu ES S EIXES IXES es s s eixes ixesEll Lex + A - EIX IX cant a bat - dorm - pat eix ix

Nos. EM IM em em im im im

Vos. EU IU eu eu iu iu iuElls EN EIXEN IXEN en en en eixen ixen

PRETRIT IMPERFET 1a 2a 3P 3 Incoat 1a 2a 3P 3 IncoativaJo AVA IA ava ia ia iaTu AVES IES aves ies ies ies

Ell Lex + AVA IA cant ava bat ia dorm ia pat iaNos. VEM EM vem em em em

Vos. VEU EU veu eu eu euElls AVEN IEN aven ien ien ien

PRETRIT PERFETSIMPLE

1a 2a 3P 3Incoati

1a 2a 3a Pura 3 Incoativa

Jo Tu ARES ERES IRES ares eres ires iresEll Lex + cant bat dorm pat Nos. REM REM REM rem rem rem rem

Vos. REU REU REU reu reu reu reuElls AREN EREN IREN aren eren iren iren

11


13/24

PRETRIT PERFETPERIFRSTIC

1a 2a 3P 3I 1a 2a 3 Pura 3 Incoa

Jo VAIG vaig CANTAR BATRE DORMIR PATIRTu VAS/VARES vas CANTAR BATRE DORMIR PATIR

Ell VANos. VAM/VREM +INFINITIU

va CANTAR BATRE DORMIR PATIRvam CANTAR BATRE DORMIR PATIR

Vos. VAU/VREU vau CANTAR BATRE DORMIR PATIRElls VAN/VAREN van CANTAR BATRE DORMIR PATIR

PRETRIT INDEFINIT 1a 2a 3P 3I 1a 2a 3 Pura 3 Incoa

Jo HE he CANTAT BATUT DORMIT PATITTu HAS has CANTAT BATUT DORMIT PATIT

Ell HANos. HEM/HAVEM +PARTICIPI

ha CANTAT BATUT DORMIT PATIThem CANTAT BATUT DORMIT PATIT

Vos. HEU/HAVEU heu CANTAT BATUT DORMIT PATITElls HAN han CANTAT BATUT DORMIT PATIT

FUTUR 1a 2a 3P 3I 1a 2a 3P 3 Incoativa

Jo Tu S s s s sEllNos.

INFINITIU + cantar batre// dormir patir EM em em em em

Vos. EU eu eu eu euElls AN an an an an

CONDICIONAL 1a 2a 3P 3 In 1a 2a 3P 3 Incoativa

Jo IA ia ia ia iaTu IES ies ies ies iesEllNos.

INFINITIU + IA cantar ia batre// ia dormir ia patir iaEM em em em emVos. EU eu eu eu euElls IEN ien ien ien ien

12


14/24

SUBJUNTIUPRESENT 1a 2a 3P 3 Incoativa 1a 2a 3P 3 Incoativa

Jo E A ESCA ISCA e a a esca iscaTu ES ESQUES ISQUES es es es esques isquesEllNos.

Lex + E A ESCA ISCA cant e bat a dorm a pat esca iscaEM IM em em im im im

Vos. EU IU eu eu iu iu iuElls EN ESQUEN ISQUEN en en en esquen isquen

PRETRIT IMPERFETFORMAEN S

1a 2a i 1a1 3P 3 Inc 1a 2a 3a Pura 3 Incoativa

Jo S S S s s s sTu ASSES ESSES ISSES asses esses isses issesEllNos.

Lex + S S S cant s bat s dorm s pat s

SSEM SSEM SSEM ssem ssem ssem ssemVos. SSEU SSEU SSEU sseu sseu sseu sseuElls ASSEN ESSEN ISSEN assen essen issen issen1Les terminacions en S de la segona conjugaci s'utilitzen tamb per als verbs de la primera conjugaci (C. Oriental)

PRETRIT IMPERFETFORMAEN R

1a 2a 3P 3 Inc 1a 2a 3a Pura 3 Incoativa

Jo ARA ERA IRA ara era ira iraTu ARES ERES IRES ares eres ires iresEllNos.

Lex + ARA ERA IRA cant ara bat era dorm ira pat iraREM REM REM rem rem rem remVos. REU REU REU reu reu reu reuElls AREN EREN IREN aren eren iren iren

IMPERATIUPRESENT 1a 2a 3P 3 Incoativa 1a 2a 3P 3 Incoativa

JoTu A - - IX a - - ix ix

EllNos.

Lex + E A ESCA ISCA cant e bat a dorm a pat esca iscaEM IM em em im im im

Vos. EU IU eu eu iu iu iuElls EN ESQUEN ISQUEN en en en esquen isquen

JoTu 3a Persona del Present d'Indicatiu

Ell/Vost 3a Persona del Present de SubjuntiuNosaltres 4a Persona del Present de Subjuntiu

Vosaltres 5a Persona del Present d'IndicatiuElls/Vosts 6a Persona del Present de Subjuntiu

13


15/24

Conjugaci dels verbsHaver i sser (Ser)

Haver sserINFINITIU. Substantiu verbal Haver sser, serGERUNDI. Adverbi verbal Havent Essent, sentPARTICIPI. Adjectiu verbal Hagut, haguda, haguts, hagudes Sigut, siguda, siguts, sigudes

Estat, estada, estats, estades

INDICATIUPRESENT Haver sser PRETRIT IMPERFET Haver sserJo he / haig sc havia eraTu has ets havies eresEll/Ella ha s havia eraNosaltres havem / hem som hav em rem

Vosaltres haveu / heu sou hav eu reuElls/Elles han sn havien eren

PRETRIT PERFET

SIMPLE

Haver sser PRETRIT PERFETPERIFRSTIC

Haver sser

Jo hagu fui / fon vaig haver sser / serTu hagueres fores vas / vares haver sser / serEll/Ella hagu fou /fon va haver sser / serNosaltres hagurem f rem vam / v rem haver sser / ser

Vosaltres hagureu f reu vau / v reu haver sser / serElls/Elles hagueren foren van / varen haver sser / ser

FUTUR Haver sser CONDICIONAL Haver sserJo haur ser hauria / haguera seriaTu haurs sers hauries / hagueres seriesEll/Ella haur ser hauria / haguera seria

Nosaltres haurem serem haurem / hagurem serem Vosaltres haureu sereu haureu / hagureu sereuElls/Elles hauran seran haurien / hagueren serien

14


16/24

SUBJUNTIUPRESENT Haver sserJo haja sigaTu hages siguesEll/Ella haja sigaNosaltres hgem / haguem siguem

Vosaltres hgeu / hagueu sigueuElls/Elles hagen siguen

PRETRIT IMPERFETEN S Haver sser PRETRIT IMPERFETEN R Haver sserJo hagus fos haguera f raTu haguesses fosses hagueres foresEll/Ella hagus fos haguera f raNosaltres hagussem f ssem hagurem f rem

Vosaltres hagusseu f sseu hagureu f reuElls/Elles haguessen fossen hagueren foren

IMPERATIUPRESENT Haver sserJoTu siguesEll/Ella//Vost sigaNosaltres siguem

Vosaltres sigueuElls/Elles//Vosts siguen

Pretrit Indefinit d'Indicatiu = Present d'Indicatiu de l'HAVERPret. Plusquamperfet " = Pretrit Imperfet d'I. de l'HAVERPret. Anterior Simple " = Pretrit Perfet de l'HAVER

Futur Compost " = Futur Simple de l'HAVERCondicional Compost " = Condicional Simple de l'HAVER

Pretrit Perfet de Subjuntiu = Present de Subjuntiu de l'HAVERPret. Plusquamperfet " = Pret. Imperfet de Subj. de l'HAVER

+ participi

HE CANTATHAVIA CANTATHAGU CANTATVAIG HAVER CANTATHAUR CANTATHAURIA CANTAT

HAGUERA CANTATHAJA CANTAT

HAGUS CANTAT

Participi

1a Conjugaci-(a)t, -(a)da, -(a)ts, -(a)des; cantar cantat, cantada, cantats, cantades; dar dat, dada, dats, dades

2a Conjugaci-ut, -uda, -uts, -udes; beure begut, beguda, beguts, begudes-s, -esa, -esos, -eses; prometre proms, promesa, promesos, promeses-os, -osa, -osos, -oses; cloure clos, closa, closos, closes; confondre confs, confosa, confosos,confoses

-(i)t, -(i)ta, -(i)ts, -(i)tes; dir dit, dita, dits, dites; (fer,i dur i acabats en -ldre tamb ho fan igual),moldre molt, molta, molts, moltes; coure cuit, cuita, cuits, cuites-(i)st, -(i)sta, -(i)sts/-(i)stos, -(i)stes; riure rist, rista, rists/ristos, ristes; o tamb, rigut, riguda,riguts, rigudes; veure vist, vista, vists/vistos, vistes-et, -eta, -ets, -etes; traure tret, treta, trets, tretes; contrenyer contret, contreta, contrets, contretes-ost, -osta, -osts/-ostos, -ostes; compondre compost, composta, composts/compostos, compostes-as, -asa, -asos, -ases; romandre roms, romasa, romasos, romases; raure ras, rasa, rasos, rases

3a Conjugaci

-(i)t, -(i)da, -(i)ts, -(i)des; dormir dormit, dormida, dormits, dormides-ert, -erta, -erts, -ertes; cobrir cobert, coberta, coberts, cobertes (sofrir, complir, reblir, establir, oferir, ams a ms, ho fan en -it)-s, -esa, -esos, -eses; imprimir imprs, impresa, impresos, impreses-ort, -orta, -orts, -ortes; morir mort, morta, morts, mortes

15


17/24

Notes sobre les conjugacions

Els modes personals sn: INDICATIU, SUBJUNTIU i IMPERATIU Indicatiu.- Expressa accions reals. "Joan passeja"

Subjuntiu.- Expressa accions sense realitat objectiva, as, merament pensades. "Si dormiratota la nit, descansaria."

Imperatiu.- Expressa obligaci, ordre o manat. "Escriu!"

Els modes no personals sn: INFINITIU, GERUNDI i PARTICIPI Infinitiu.- s el substantiu verbal. "Passejar" Gerundi.- s l'adverbi verbal. "Passejant" Participi.- s l'adjectiu verbal. "Passejat"

Els verbs de la 1a conjugaci acabats en CONSONANT + IAR, porten l'accent prosdic sobre ladarrera I del lexema, en la 1a, 2a, 3a i 6a persona del presents d'indicatiu i de subjuntiu, i en la 2a,3a i 6a persona del present d'imperatiu.

Els verbs acabats en: - AR -CAR -QUAR -JAR -GAR -GUAR Canvien C QU J G GU Davant A per C QU Q G GU G Davant E, I

Els verbs de la 2a conjugaci acabats en -RE formen el futur i el condicional eliminant la E del'infinitiu i posant les terminacions adients.

Les persones 4a i 5a del pres. d'ind. dels verbs de la 2a conj., no acaben mai en -GUEM, -GUEU.

Exemple.: Nosaltres creem. I no, nosaltres creguem. Vosaltres creeu. I no, vosaltres cregueu

Les formes -GUENT i -QUENT dels gerundis sn formes colloquials que cal rebutjar quan fem sescrit de la llengua.

El present d'imperatiu es forma amb el present d'indicatiu i el de subjuntiu. Excepte:

PODER, SABER, SER, VOLER i DIR que ho fan igual que el subjuntiu.

pugues tu, pugueu vosaltres; spies tu, sapieu vos.; sigues tu, sigueu vos.; vulgues tu, vulgueu vos.;

digues tu, digueu vosaltres. VEURE, TENIR i ESTAR presenten dues modalitats, una igual al subjuntiu i l'altra diferent.

Veure.- ves tu, veja ell, vegem nos., veieu vos., vegen ells.

Tenir.- tin tu, tinga ell, tinguem nos., teniu vos., tinguen ells

Estar.- est (estigues) tu, estiga ell, estiguem nos., esteu vos., estiguen ells.

ANAR.-vs tu, vaja ell, anem nos., aneu vos., vagen ells. Segueix el model a partir 3a P.

Els verbs de la 2a conjugaci acabats en -URE, -LDRE, -NDRE que fan la primera persona delpresent d'indicatiu en -C velaritzen, s a dir, posen -G o -GU, segons la vocal segent, en el pretritperfet simple, present de subjuntiu, pretrit imperfet de subjuntiu, i algunes persones (ell,nosaltres, ells) del present d'imperatiu. Els que ho fan en -SC, afegiran -C o -Q, segons la vocalsegent, als mateixos temps.

BEURE jo bec jo begu, jo bega, jo begus, o beguera, bega vost (ell)VIURE jo visc jo visqu, jo visca, jo visqus, o visquera, visca vost

Pertanyen a la 3a Pura els verbs: DORMIR, AJUPIR, BULLIR, BRUNYIR, ESMUNYIR, CRUIXIR,

FUGIR, GRUNYIR, PUDIR, SENTIR i els corresponents derivats a excepci de DISSENTIR i ASSENTIRque pertanyen a la 3a incoativa.

Canvien la O del radical per U quan s tnica: TOSSIR, COSIR, COLLIR, SORTIR, ESCOPIR

Es poden conjugar de les dues maneres, s a dir, 3a Pura i 3a Incoativa els verbs: Canvien la E del radical per I quan s tnica: RENYIR, TENYIR, LLEGIR, AFEGIR, CONFEGIR,

TEIXIR i VESTIR Canvien la O del radical per U quan s tnica: ROSTIR, ENGOLIR Freqentment Incoativa: ACUDIR, ARRUPIR, BRUNZIR, CONSUMIR, PERCUDIR, PRESUMIR,

RESUMIR, CENYIR, MENTIR i LLUIR

16


18/24

El guionet

El guionet s una ratlleta horitzontal que s'usa per:

1 Trencar una paraula quan no ens cap al rengl.

habita-cions

Cal tenir present:a) No podem deixar una lletra sola al final del rengl ni al principi.b) Hem de mantenir la integritat de les sllabesc) En les paraules amb prefixos, hem de mantenir la integritat del prefix; nosaltres (nos-al-tres)d) Tots els dgrafs a excepci de QU, GU, LL, NY, IG se separen, la primera component amb la sllabaanterior i la segona amb la posterior.cotxe -> cot-xe, carrer -> car-rer, passar -> pas-sar, cuixa -> cui-xa

2 Per unir DESENES i UNITATS, i les UNITATS DE CENTENA i la paraula CENTS o CENTES.Cal tenir en compte que del 21 al 29 tots porten dos guionets.

23 -> vint-i-tres, 56 -> cinquanta-sis 378 -> tres-cents setanta-vuit

3 Per unirVERB i PRONOM o PRONOMS quan van ENCLTICS (darrere del VERB) i no podem apostrofar-los.

torneu-lo busqueu-li-ho

4 Per unir dues paraules al formar-ne una de composta, sempre que siga VERB + SUBSTANTIU, oSUBSTANTIU+ADJECTIU, quan el primer acaba enVOCAL i el segon o tercer comena per X, R, S,(XeRS, XeReSa).

penja-robes barba-roja gira-sol escura-xemeneies cama-rojacara-rugat barba-serrat barra-sec cama-sec penya-segatcara-xuclat poca-roba poca-solta bleda-rave malva-rosa

de soca-rel aigua-sal cara-sol canya-xiula busca-raonscerca-renous guarda-roba penja-robes esclata-sang gira-solpica-soques punxa-srries toca-son anca-rossegant cul-de-sacentra-i-surt

5 Els noms compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal.nord-americ nord-est sud-afric sud-eslau sud-oest

6 A les paraules que de no posar-ne, seria difcil de pronunciar-les o la pronncia alteraria el significat.Mont-roig ->


19/24

per, els derivats no en porten: xiuxiuejar, zigzaguejar, etc.9 Els compostos que sn manlleus no adaptats.

agnus-dei dalai-lama ex-libris, per exlibrisme, exlibrista flint-glass

10 No + substantiu s'escriuen amb guionet.

no-alineament no-violnciaper, no posem guionet si el mot no precedeix un adjectiu (funci adjectiva)els pasos no alineats, les nacions no violentes els no violents

11 Els topnims segueixen les regles generals:Castellb Aiguafreda Comanegra Torregrossa Vilafranca Fontalba BellpuigPalautordera Miramar Cantallops Portocolom Vila-real Vila-rodona Vall-de-rouresPalau-solit Aigua-xelida Puig-reig Puig-aguilar Font-romeu Font-rub Mont-roigBell-lloc Pont-xetmar Guarda-si-venes Sala-d'heures

Observacions:

Si el primer element s un prefix acabat en vocal i el segon comena amb "r" o "s" no doblem la "r" o la "s".

vicerector, presantificat, galloromnic, grecorom, politicosocial.Si el darrer element d'un mot compost s un mot monosillbic, portar accent si les regles d'accentuaci aixho demanen: capgrs, bocaf, malb, pinans, a collib.

Si el compost s'escriu amb guionet, el monosllab mantindr la seua grafia inaccentuada:vint-i-u, no res,cella-ros, pl-ras, fru-fru; o accentuada: m-llarg, pl-blanc, pl-curt, pl-ras, ms-dient

Si el monosllab porta accent diacrtic el mantindr:subsl, rodamn

S'escriuen sense guionet:

1b. Els mots construts amb prefixos:arximilionari bestia exministre cid peridic plusv luaprecristi prosillogisme proxins pseudoprofeta quasidelictesobreguaita sotsarrendatari ultraconservador vicepresident arxisatisfetprerafaelista presantificat vicerector vicesecretari galloromnicgrecorom jocoseris politicosocial

2b. Els mots construts amb formes prefixades acabades en -o i de vegades en -i.audiovisual cardiovascular coxofemoral dentilabial fisicoqumicgastroenteritis indoxins labiodental magnetoelctric socioeconmic

3b. Els compostos que sn manlleus adaptats.exvot

4b. Per tradici.adesiara usdefruit

5b. Compostos formats a partir de mots catalans.capgrs collverd cordur culnegre frontample ratapinyadaratpenat pocapena pocatraa pocavergonya damajoana figaflorherbacol llirijonc sordmut cincnervis setcincies correboupinans capicua centengrana coliflor (floricol) a collib culdellntiamaldulls semprenflor vetesifils

per sen el cas del punt 4 i 6.

18


20/24

Fonemes palatalsSn aquells que per a la seua realitzaci l'aire en eixir per la cavitat bucal colpeja el paladar. Atenent a la manerad'eixir l'aire, i la major o menor vibraci de les cordes vocals, els classifiquem en:

1. Fricatius

1.1. Sonors. //. Grafies J, G.

1.2. Sords. / /. Grafies X, IX.2. Africats

2.1.Sonors. / /. Grafies TJ, TG.

2.2.Sords. / /. Grafies X, TX, -G, -IG.

1.1. Fonemes palatals fricatius sonors. //. Grafies J, G.Les grafies J i G per representar el fonema palatal fricatiu sonor pot apar ixer en qualsevol posici de paraula

excepte en posici final. Les dues grafies han d'anar davant de vocal.

J

Davant de A, O, U, jaqueta, joc, judici, i excepcionalment davant E:

a) Paraules d'origen hebreu i els seus derivats. Jess, jesuta, Jerusalem, etc.b) Paraules amb els nexes -jecc- , i -ject- . injecci, subjectec) Les paraules: Jeroni, majestat, jerarquia, jeroglfic, jersei, i tots els derivats

G Davant E, I; gener, girafa. Excepte jvaro, jihad

1.2. Fonemes palatals fricatius sords. / /. Grafies X, IX.

X A principi de paraula, generalment d'origen rab; Xtiva, Xquer, Xeresa, xarop

Desprs de I, o desprs U diftongada; disbauxa orga, rauxa arrebato, ix, guix

IX Darrere A, E, O, U; peix, boix, cuixa, nixer

2.1. Fonemes palatals africats sonors. / /. Grafies TJ, TG.

TJ Davant A, O, U; rebutjar, lletjor

TG Davant E, I; fetge, massatgista

2.2. Fonemes palatals africats sords. / /. Grafies X, TX, -G, -IG.

X Principi de paraula; xica

Darrere de consonant; panxa, Elx

TX

Principi d'algunes paraules; txeca, Txad

Entre vocals; cotxe

Final de paraula, darrere de vocal A, E, O, U, si els derivats porten TX; despatx despatxos,

cartutx cartutxera

-G Final de paraula darrere I si els derivats porten J, G, TJ, TG; mig, desig

-IG Final de paraula darrere A, E, O, U, si els derivats porten J, G, TJ, TG;

passeig passejar, lleig lletja

19


21/24

Fonemes alveolars fricatius

Definici

Sn els que per a la seua realitzaci laire ix per la cavitat bucal xocant contra els alvols, as, contra lesgenives (alveolars). Laire ix fregant, s a dir, duna manera suau (fricatius). Aquestos fonemes corresponen al so

que produm al pronunciar la essa de la paraula simpatia o en castell simpata.A diferncia del castell que sols hi ha un fonema alveolar fricatiu, el sord; en valenci en disposem de dos: elsord que s igual que el castell, i el sonor.

sant fonema alveolar fricatiu sord/s/ = santo en castell, icosa fonema alveolar fricatiu sonor/z/.

1 Fonema alveolar fricatiu sonor /z /

Grafies utilitzades:Z, S

1.1 Z

1.1.1 Inici de paraula:zero,zenit,zoolgic.1.1.2 Darrere de consonant, (inici de sllaba) o final absoluta de paraula: calze, esmorzar, brunz.1.1.3 Entre vocals en paraules derivades del grec, especialment els sufixos -zoic, -zou:

rizotnic1

, trapezi, protozoic, espermatozou.

1.2 S

1.2.1 Entre vocals,posar, casa, anlisi /z/; excepte quan la paraula comena per prefix acabat envocal, que es mant sorda /s/: asptic, antisocial /s/, que sn paraules amb prefixos: a+sptic,anti+social.

1.2.2 Darrere de consonant en les paraules derivades de fons-, trans- i dins- : enfonsar,transistor, endinsar.

1.2.3 En els plurals i femenins de derivats acabats en -s escrivim s /z/, blau>blavs>blavosos,blavosa,blavoses

1.2.4 En els plurals de les paraules acabades en -is, -us tnics,pis -> pisos, abs -> abusos1.2.5 Femenins i plurals dels gentilicis i participis acabats en -s, -os,francs -> francesa,

francesos, franceses; proms -> promesa, promesos, promeses; concls -> conclosa, conclosos,concloses

2 Fonema alveolar fricatiu sord / s /

Grafies utilitzades, S, SS, C, 2.1 S

2.1.1 Inici de paraula:sol,sal,sec,suc.2.1.2 Final de paraula: res, pas, cas, dos, cants.2.1.3 Interior no intervoclica: melsa, caspa.

2.2 SS

2.2.1 Entre vocals, trossejar, assistent, passar, fssil;excepte quan la paraula comena per prefix

acabat en vocal: asimetria, asptic, antisocial, perqu sn paraules amb prefixos: a+simetria, ila essa de simetria s sorda, i per tant la mant al posar-li el prefix. (vegeu 1.2.1)2.2.2 Amb carcter orientatiu donem una srie de regles dels usos de la SS.

Porten SS:

2.2.2.1 Els femenins i plurals dels sufixos -s, -s, -s i, derivats acabats en -s,-s: cabs cabassos; congrs congressos; gos gossa, gossos; canys canyissos;

palls pallussos.

2.2.2.2 Els superlatius -ssim, -ssima, -ssims, -ssimes: blanqussima.2.2.2.3 El sufix del femenplural de certes professions, crrecs i ttols nobiliaris acabats

en -essa, -esses: alcaldessa, abadesses, duquessa.

2.2.2.4 a + /s/ assegurar a+ segurar; associaci a+soci(ar)(aci); excepte quan a= no (prefix negatiu):asimetria a (no)+simetria.

2.2.2.5 des-, dis-, + /s/: dessecar, dissimular.

1rizotnic, -a. adj. DGLC Dit duna forma verbal en qu laccent cau sobre una sllaba del radical.

20


22/24

2.2.2.6 Paraules acabades en -gressi, -gressor, -missi, -missor, -pressi,-pressor: regressi, agressor, admissi, emissor, impressi, repressor.

2.2.2.7 Paraules de la mateixa famlia lxica acabades en -s: tros trossejar, trossos,trosset, etc. Mai no es relaciona amb paraules que porten c o .

2.3 C

2.3.1 Inici de paraula o de sllaba, davant de e, i. Davant les altres vocals a, o, u representa elfonema /k/, velar oclusiu sord.

/s/cel,cine, dcil. capa, copa, cura /k/

2.4

2.4.1 Davant a, o, u. Mai no lescriurem davant e, i. o, caa, capal, forut.2.4.2 Final de paraula: dol, feli, estru.2.4.3 Amb carcter orientatiu donem una srie de regles dels usos de la .

Porten :2.4.3.1 Les paraules acabades amb el sufixos, -ana, -ena: lliurana, prometena.2.4.3.2 Els adjectius duna terminaci acabats en /s/:feli, auda.2.4.3.3 Els adverbis acabats en -ment dels adjectius del punt 2.4.3.2:feliment,

audament, capament.2.4.3.4 Paraules de la mateixa famlia lxica que porten c davant e, i:vncer venut;

places plaa.

21


23/24

Paraules amb LL

Aallegarallegoria

allegretoalleluiaallicientalligacialliteraciallocuciallomorfallucinaralludiralluviallusi

Bbllic

Ccallgrafcella

cllulacollaborarcollacicolladorcollapsecollateralcolleccicollectacollectiucollegacollegicolligar

collimadorcollisicollodalcollocarcolloqui

Eellipse

Ffallafallerafalliblefilloxera

GGallaGalles

galliGlliaGllicgallicgallinaci

Hhellnic

Iillaciillegalillegibleillegtimillsillcitillimitatillgicilluminarillsillusi

illustrarillustre

Llilliputenc

Mmalleablemelliflu

millenarimillsimmollciemollusc

Nnulla

Ppallipalliatiupllidpellculapollenpullular

Ssllabasillepsi

sillpticsllabussillogismesollcitsollicitar

Ttillatelluri

Vvelletat

Aampullsapellaraquarellaarmillaarmillaraxillaaxillar

Bbacillarbagatellaberilli

Ccancellarcapillarcaravellacarretella

cavillarcllulacircumvallacicompellirCompostellaconstellacicorollacorollariclorofillacristall

Ddamiselladestillar

E

escarapellaestellarexcellentexpellir

Fflagellarfranellagorilla

Iidilliimbecillitatimpellirinstallar

intellecteintellignciainterpellarlibllula

M

Marcellamaxillarmedullametllicmiscellniamortadella

Nnovella

Oombrella

oscillar

Pparallelparcellaprocellspupillapusillnime

Rrallirebelli

refocillarrepellir

Ssatllitsibilla

T

tarantellatessellatitillartranquillatranquillitat

Vvacillarvioloncellista

Xxinella

22


24/24

Oclusives finals1. Desprs de vocal tnica o diftong tnic escrivim P, T o C (PeTaCa)

Excepcions:

1.1. B: adob, club, tub, cub (hexaedre)

1.2. D: fred, fluid, sud i acabats en -etud, -itud. Madrid, David, Alfred

1.3. G: mag, demagog, pedagog, zig-zag, Hug.

2. Desprs de consonant o vocal tona escrivim la mateixa grafia que el derivatrab > arbic; serp > serpeta; verd > verds; llarg > llargria

Excepcions

2.1. esprrec > esparreguera; mnec > mnega; nec > nega; prssec > presseguer;crrec > carregar

2.2. La primera persona del singular del present d'indicatiu dels verbs de la segona conjugaci acabats en-LDRE, -NDRE:

aprendre, aprenc, aprengatenir o tindre, tinc, tingaentendre, entenc, entengaresoldre, resolc, resolga

esquemes de gramàtica i ortografia-josep giner

Documents