www.projecterius.catwww.associaciohabitats.cat

Interconnexió de xarxes

CARA A CARAOn estigui l’aigua de l’Ebre en realitat es troben l’especulació

urbanística i els interessos de les entitats financeres.MANOLO TOMÀS

Portaveu de la Plataforma de Defensa de l'Ebre

La interconnexió de xarxes atorga flexibilitat, garantia i robustesa a l’abastament en alta d’aigua urbana a Catalunya.

GABRIEL BORRÀSDirector de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua

19 LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATSTardor ‘09

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Andrea Munita, Carles Gili, Daniel Vilasís, David Campos, David Tapias, FerranAguilar, Gabriel Borràs, Hèctor Hernàndez, Josep Escolà, Laia Cerqueda, Lucía Moreno, Manolo Tomàs, Marc Ordeix, Maria JosepPérez, Ricard Martín, Roger Gili, Sílvia Alcántara, Sílvia Gili, Toni Llobet.I els grups de voluntaris: AAVV Les Arenes, Ajuntament de Montcada i Reixach, Associació de Dones de Cornudella de Montsant,CEIP Enric Casassas, CEIP Joan Gras de Sant Llorenç Savall, CEIP Segimon Comas, Escola de Capacitació Agrària d’Amposta,Esteban Molina Bonilla, Francesc Asperó, Grup d’Acció de Santa Perpètua de Mogoda, IES Vinyes Verdes, Voluntaris Forestals delTarragonès.

345681011

Amb la col·laboració de: Membres de:

Dipòsit legal:B-18098-2002

121415161819202224

EDITORIAL

Portes Obertes

BREUS

Notícies i activitats

ASSOCIACIÓ HÀBITATS

Uneix-t’hi

RACÓ TÈCNIC

Inferències coprogèniques

RACÓ TÈCNIC

Projecte odonats bioindicadors d’Oxygastra

FLORA

Arç blanc

I FAUNA

Bernat pescaire

GRUPS

Coneix els grups de voluntaris

ADOPCIONS

Noves vies; vells problemes

OPINIÓ

Laia Cerqueda

FOTOGRAFIA

El paisatge

SINERGIES

El CERM

RIUS DE CULTURA

Olor de Colònia

RUTES

Els gorgs del Jardí dels Pirineus

TERRITORI

El Baix Gaià

CARA A CARA

L’aigua. Manolo Tomàs vs Gabriel Borràs

3ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

ITO

RIA

L

A l’editorial del darrer número del’Espiadimonis proposàvem no fer un pasenrere i vèncer les dificultats econòmiquesamb il·lusió i compromís.

A Catalunya tenim una important xarxad’associacions i de voluntariat que treballemper conservar el patrimoni natural. Aquestatasca que duem a terme, sovint d’una mane-ra descoordinada, constitueix un valorimportant per a la societat catalana.

Des de l’Associació Hàbitats duem més de12 anys apropant la ciutadania a l’entornnatural i fent-la protagonista de la necessà-ria acció de conservació i millora del territo-ri. Des de l’any 1997 hem realitzat un bonnombre d’iniciatives i projectes que, junta-ment amb entitats, empreses i administra-cions, han obtingut molts bons resultats en la protecció del nostre patrimoni natural.

Però aquests 12 anys són tan sols l’inici delcamí. Des de l’Associació Hàbitats encaraqueden moltes coses per fer. Estem conven-çuts que, malgrat que estem avançant en larelació de les persones amb el territori, lafeina no està feta i cal continuar treballantper la millora i conservació del nostre territori.

Per continuar avançant, és indispensablecomptar amb una xarxa de voluntaris i desocis implicats amb l’Associació Hàbitats.L’entitat està oberta a noves propostes i anous projectes per tal de fer passos enda-vant en la implicació de la ciutadania en laconservació de l’entorn natural.

Si bé el Projecte Rius ha estat l’aposta mésreeixida de l’entitat, les portes són ben ober-tes per als qui vulgueu impulsar noves inicia-tives.

Els rius són tan sols un dels elements que desde l’Associació Hàbitats estem disposats aprotegir, però som conscients que són moltsels espais a preservar i des de l’entitatcreiem que en la cura d’aquests espais totesi tots hi tenim molt a dir i a fer.

Aquesta editorial és, doncs, una crida a ferde l’Associació Hàbitats un punt de trobadade tots aquells qui ens estimem la biodiversi-tat i que som conscients que la ciutadaniaha de ser part activa en aquest procés deconservació. De reptes no en falten i lesidees són lluny d’esgotar-se. Sabent que enaquests 12 anys s’ha fet molta i molt bonafeina, tenim el convenciment que encarapodem anar molt més lluny.

Comptem amb vosaltres!

Com deia la cançó:Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,de les tristors en farem fum. Que l’Associació Hàbitats és casa vostra si és que hi ha... cases d´algú.

DAVID TAPIAS I BAQUÉPresident de l’Associació Hàbitats

Portes obertes

L’entitat sou vosaltres i aquesta casa que és l’Associació Hàbitats té portes i finestresobertes a la participació.

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

CELEBRADA A CANTÀBRIALA III REUNIÓ DE LA XARXA

PROJECTE RIUS

El dies 26, 27 i 28 de juny va cele-brar-se a Cantàbria la tercera reunióde la Xarxa Projecte Rius, un espai decoordinació i d'intercanvi d'experièn-cies entre els diferents Projecte Riusexistents a la Península Ibèrica.

Al llarg de tot el cap de setmanamembres del Projecte Rius deCatalunya, el País Valencià, Madrid,Galícia, Cantàbria i Portugal vàremtreballar en la definició d'una estratè-gia que permeti sumar esforços a par-tir del treball que cadascuna de lesentitats duem a terme en els nostresrespectius territoris.

A més de definir l'estratègia de laXarxa, la trobada a Cantàbria va ser-vir per definir els continguts de dife-rents materials que s'editaran al llargde l'any 2009 per tal de donar difu-sió a la Xarxa Projecte Rius.

Al llarg d'aquest 2009, la XarxaProjecte Rius està inclosa en el Projec-

te Innovador "Professionals de quali-tat Natura de qualitat", subvenciona-des pel Servei d'Ocupació deCatalunya i el Fons Social Europeud'acord amb l'Ordre TRE/337/2008de Projectes Innovadors, amb númerode referència PIN-43-2008.

EL PROJECTE RIUS AL CONSEJOASESOR DE LA PLATAFORMA

DE CUSTODIA DEL TERRITORIO

El passat 14 de maig va tenir lloc ala seu de la Fundación Biodiversidaduna reunió del Consejo Asesor de laPlataforma de Custodia del Territorio.

Des de l'Associació Hàbitats - Projec-te Rius vam assitir-hi en nom de laXarxa Projecte Rius.

Durant la reunió, que va aplegar mésd'una vintena d'entitats i federacionsde custòdia del territori d'arreu del'Estat espanyol, es va repassar lasituació de la custòdia als diferentsterritoris de l'estat i es va remarcar lanecessitat de dotar-se d'un censactualitzat dels diferents projecte decustòdia existents a cada territori.

Des de la Fundación Biodiversidad,s'expressa la voluntat que la Platafor-ma esdevingui un punt d'unió entreles diferents realitats. En aquest sentit,aquesta fundació, depenent del Mi-nisterio de Medio Ambiente, s'ofereixa atendre les peticions que puguinsorgir en el sí d'aquest fòrum estatal.

MANLLEU ACULL LES JORNADES DECUSTÒDIA I RESTAURACIÓ FLUVIAL

El Museu Industrial del Ter, a Manlleu, va ser la seu deles jornades sobre custòdia fluvial que es van celebrar2l 29 i 30 de juny al municipi osonenc. A llarg d'a-questes jornades van debatre's les possibilitats i opor-tunitats que ofereix la custòdia per tal de conservar iprotegir els espais fluvials.L'Associació Hàbitats - Projecte Rius va realitzar una

ponència sobre el projecte d'Adopció que des de l'any2008 s'està duent a terme al municipi d'Aiguafreda. La presentació de les actuacions realitzades al llarg del'any 2008 i les propostes d'execució per als anys2009 i 2010 van centrar la ponència, que va comple-mentar-se a la tarda amb una visita a l'espai de la màde les diferents entitats impulsores del projecte d'adop-ció. Durant el 2009, el projecte rep el suport de la Funda-ción Biodiversidad.

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

ASS

OCI

ACI

Ó H

ÁBI

TATS

Malgrat la crisi econòmica no ésaliena a la realitat de la nostra enti-tat, l’any 2009 es planteja com unaoportunitat per a la renovació i laobertura de nous espais d’implica-ció de la ciutadania en la defensadel nostre medi natural i, en aquestsentit, plantegem noves opcions pera la implicació ciutadana.

Així, l’Assemblea General va servirtambé per renovar parcialment lajunta directiva que continua encap-çalada en per David Tapias com apresident de l’Associació Hàbitats,la Maria Josep Pérez com a secretà-ria i a Sílvia Gili, que va ser durantels darrers 4 anys la coordinadorade l’entitat, com a tresorera. És unajunta que combina continuïtat i reno-vació i que, ben segur, estarà a l’al-çada dels nous reptes que l’entitatha assumit d’entomar.

Reforçar la implicació dels grups devoluntariat en les inspeccions de riui renovar la metodologia d’anàlisidels espais fluvials són dues de lesapostes que realitzarà l’entitat enmatèria d’inspeccions.

UNEIX-T’HI!

Navega pel webd’Associació Hàbitats

i Projecte Rius.

Enxarxa’t al territori!www.associaciohabitats.cat

www.projecterius.cat

Incrementar el projectes d’adopcióde rius, tot involucrant els grupsd’inspecció en l’execució d’accionsconcretes per a la millora dels nos-tres rius i la realització de jornadespopulars de participació ciutadanasón les apostes per reforçar la custo-dia del territori des del Projecte Rius.

A nivell comunicatiu, haurem de ferun pas més en el contacte intern iextern de l’entitat. En aquest sentit,l’espai web ha de ser un elementpuntal per facilitar la participaciódels socis i del voluntariat. La interac-ció entre els membres de l’entitat ésl’objectiu que tractarem d’assolir, totdotant-nos d’una nova plataformaweb.

Finalment, continuem obrint nous ele-ments de vinculació de la ciutadaniaamb l’entorn. Cercar la interseccióentre cultura i natura, reforçar la pro-tecció dels nostres rius en la vertebra-ció econòmica, social i cultural delpaís són alguns dels elements queens han de permetre sumar novesveus a la conservació dels espais fluvials.

Per dur a terme totes aquestes línies,ens calen recursos i ens cal lacol·laboració en forma de socis queens permeti actuar amb total inde-pendència com a entitat i, en aquestsentit, ens esforcem per oferir nousserveis i descomptes als nostressocis i sòcies.

Una assemblea que ha fixat el camíi que, a partir d’ara, ens hauremd’esforçar per dur a terme a bonport les iniciatives i projectes.

Perquè som una eina més per a laconservació del nostre territori. Uneix-t’hi!

ROGER GILI I OLMEDACoordinador

El passat 23 de maig va celebrar-se l’Assemblea General Ordinària de l’Associació Hàbitats. Aplegats a la ciutat de Girona, els socis i sòcies de l’entitat vàrem fer balanç de la feina durant l’any 2008 i vam posar les bases de les línies que obrirem durant l’any 2009 i que, ben segur, seran l’estratègia de l’Associació Hàbitats durant els propers anys.

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC Els animals deixen força pistes que podremtrobar amb més o menys habilitat: petjades,caus, restes de menjar, pèls o plomes, excre-ments, egagròpiles... Els darrers són especial-ment interessants, en aportar molta més infor-mació que la confirmació de la presència deles espècies. En efecte, desgranant eixos dosrastres podrem discernir de què s’alimentenels individus objecte d’estudi.

En este article ens centrarem, a mode d’exem-ple, en la prospecció i anàlisi d’excrementsde llúdria, un mètode àmpliament utilitzat perestudiar com es distribuïxen i evolucionen lespoblacions.

La llúdria és territorial i, per tant, els seusexcrements es trobaran aïllats en llocs crida-ners, facilitant-ne l’observació. És un mustèlidmolt lligat al medi hídric, pel que cercaremles restes al llarg de la riba i a sobre lespedres, a les estructures humanes, a les raïlsdels arbres prominents i llocs pareguts, queservisquen per delatar la seua presència.

Quin aspecte tenen? En ser frescos l’aparençaserà viscosa i, en general, de coloraciófosca. En assecar-se, les femtes s’aclarixen iadquirixen una consistència més ferma peròtambé un poc trencadissa. L’aspecte, pertant, és variable. La mida també: la llúdria ésterritorial i, per tant, defeca no només pernecessitat intestinal, sinó també per marcar elterritori. Els excrements seran cilíndrics, d’uncentímetre d’ample i fins a 8-10 de llarg, coma molt.

Quin factor serà clau per llur identificació?Sens dubte, l’olor, que a diferència d’altresmustèlids no és forta ni desagradable, ans alcontrari. Als excrements de llúdria identifica-rem olor a peix, amb un cert bouquet dolç dererefons.

Una volta identificats i localitzats els nostresexcrements de llúdria, podem procedir a l’a-nàlisi dels mateixos. Abans, però, caldrà

reflexionar sobre la dieta de l’animal, quecondicionarà una mica allò que trobem.L’aliment principal seran els peixos, pel queesperarem trobar espines i escates de dife-rents espècies. Si ens trobem a trams alts elsprimers a confirmar o descartar serien els sal-mònids, mentre que als trams mitjans espera-ríem trobar restes de ciprínids. I si fóra el casde trobar-nos a trams baixos, esperaríem queles espines i escates foren d’anguila, perexemple.

Però les llúdries no s’alimenten només de pei-xos, ja que també ho fan d’amfibis, rèptils,mamífers, insectes i crustacis. El cranc de riuamericà, per exemple, està esdevenint unapart important de la seua dieta, com ho erad’antuvi l’autòcton. Aital situació fa que sigaforça comú trobar-ne restes als excrements:fragments de l’exoesquelet vermellós o, fins itot, gastròlits, unes petites peces calcàries quetenen els crancs de riu per facilitar la diges-tió.

Però tornant a la població piscícola... Compodem esbrinar amb fiabilitat de què s’ali-menten les nostres llúdries? N’hi ha prou ambla reflexió sobre els trams que hem fet prèvia-ment? Doncs no, caldrà analitzar cadascunade les petites restes que hi trobem.

El primer pas a l’hora d’identificar les presesingerides serà netejar les femtes de totes lesrestes orgàniques. Açò ho podem fer ambqualsevol detergent o, inclús, amb aigua oxi-genada. Una volta tenim els excrements nets,ens quedarem a soles amb les parts mésdures i resistents, és a dir: escates, restes d’os-sos o cutícules (en el cas dels invertebrats).

Però no tots els fragments marquen diagnosi,en no donar informació concreta sobre l’es-pècie origen. En estar fragmentats, per exem-ple, la diferenciació pot esdevindre molt difí-cil. És per açò que la primera faena, unavolta tenim els excrements nets, serà diferen-ciar els fragments que ens poden ajudar.

Inferències coprogèniquesLa interpretació dels rastres deixats pels animals és un eina molt útil per tal de discernir lapresència o, fins i tot, la distribució d’un animal arreu de l’àrea de mostreig. A més, és impor-tant assenyalar que no serà un requisit disposar del trampeig fotogràfic o d’altres tècniquesmés complexes per establir, per exemple, quins mamífers tenim al nostre territori.

Dents faríngies d'albornell.

Dents faríngies de bagra.

Vèrtebra d'anguila.

7ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC

Si la llúdria ha ingerit algun peix o serp d’ai-gua és molt probable que trobem algunaescata a la femta. Resulta fàcil diferenciar-lesentre grups de peixos, però quan entrem dinsuna mateixa família el negoci es complica. Ésa dir, podrem diferenciar escates de lluci i detruita, però ens serà més difícil diferenciarentre ciprínids, com ara el barb o la carpa; amés, sorgiran dificultats addicionals, com aracalcular quantes voltes pot aparèixer unamateixa presa en diferents excrements. En elcas de les escates este error es multiplica,podent trobar-les repartides a molts excre-ments, sobretot si són de peixos grans, laqual cosa conduïx a una sobrevaloració del’animal a la dieta.

Cada espècie, però sobretot cada família depeixos, té unes vèrtebres característiques queens poden ajudar a discriminar. Com al casde les escates, resulta molt fàcil diferenciarentre famílies, però ja és més difícil entreespècies properes. Són molt característiquesles vèrtebres de salmònids i les d’anguila. Lesde ciprínid, per contra, poden arribar a esde-vindre impossibles de diferenciar per l’obser-vador afeccionat.

Tal volta heu tingut oportunitat de fixar-vos:alguns peixos, i en especial els ciprínids,tenen una boca molt ampla, que poden obrirmoltíssim, però mancades de dentició (no esaixí a l’anguila, el lluci o la truita). Com s’hofan? Molen l’aliment amb unes dentetes quetenen a la part interna de la gola. S’anome-nen dents faríngies (o dentaris) i són les pecesmés utilitzades en taxonomia i filogènia deciprínids. Ens fixarem en la forma de l’arc,l’estructura i la fórmula dentària, és a a dir, elnúmero de dents i com estes es disposen. Amés, amb una bona col·lecció i aparells demesura, podrem esbrinar la mida dels peixosque trobem als excrements i inferir-ne laimportància en biomassa (pes).

Amb estes dades podem obtindre un índexanomenat RFO, acrònim anglès per definir lafreqüència relativa d’aparicions d’una presaen relació al total de preses trobades(Relative Frequency of Occurence). Nopodrem calcular el total de peixos ingerits perla llúdria, perquè mai no podrem saber quan-tes voltes hem trobat el mateix peix a diferentsfemtes, però sí que ens aproximarem.

Per què són útils els estudis de la dieta? Noserà només pel plaer d’escodrinyar femtes opour épater le personnel... El que ens interes-sa en estos estudis és saber si hi ha algun pro-cés de selecció per part del depredadorsobre una determinada presa, és a dir: hi haalgun peix que agrade més a la llúdria? Açòho podem estudiar a soles comparant lapoblació de peixos presents al riu i la seuaproporció a la dieta. Si trobem diferènciessignificatives en alguna espècie, voldrà dirque hi ha selecció, ja siga en positiu (la cercaper sobre d’altres preses) o en negatiu (prefe-rix menjar qualsevol altre peix).

S’han fet molts estudis de dieta en relació a laintroducció d’espècies exòtiques als nostresrius, com ara l’esmentat cranc americà o lesdiferents espècies de peixos per a la pescaesportiva. El cranc americà constituïx unapart important en la dieta de moltes llúdries ide molts depredadors similars, com ara elscorbs marins. Podria ser esta introducció d’es-pècies la causa de la recuperació de la llú-dria als nostres rius? Ens trobem ací una situa-ció dicotòmica, amb espècies no autòctonesque causen greus problemes de conservacióa certs hàbitats i espècies, però que tambépoden estar ajudant a la recuperació d’altres.

LUCÍA MORENO FERNÁNDEZDAVID CAMPOS SUCHBiòlegs

Escata d'albornell.

Escata de gobi.

Escata de truita arc iris.

Gastròlits de cranc de riu.

Totes les notícies, esdeveniments i reportatgesal canal d’Associació Hàbitats a

www.youtube.com/associaciohabitats

viu la naturaamb tots els sentits

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC Coneixem més de 5.500 espècies, unnombre no gaire gran si el compa-rem amb altres grups d’insectes. Amés, a Europa la fauna de libèl·lulesés pobra: tenim unes 130 espècies,mentre que al Japó n’hi ha 210, mésde 300 a Austràlia i 420 a Amèricadel Nord. A Catalunya en tenim cata-logades 69.

Hom les relaciona amb el medi aquà-tic: les larves es desenvolupen dinsl’aigua i els adults la cerquen per lareproducció i per dipositar els ous.L’aparellament es produeix de formaespectacular, amb el mascle i lafemella enganxats formant unaanella en forma de cor.Després es realitza laposta. Aquesta variasegons les espècies. Devegades veiem com unafemella, encara agafa-da pel mascle, insereixels ous en teixits o restes

vegetals. En altres casos les femellesdeixen els ous sobre molses properesa l’aigua o sota el llim o la sorra delllit de rieres o rierols. També podemobservar espècies on les femelles,agafades o no pels mascles, alliberenels ous sobre la superfície de l’aigua.

Després d’un temps, més o menysllarg, els ous eclosionen i apareixenles larves, que són carnívores i s’ali-menten de crustacis, amfibis i insectesaquàtics. Les larves creixen per mudasuccessiva: es desfan de l’exosquelet ise’n fabriquen un altre. La darreramuda es produirà fora de l’aigua. En

emergir l’individu adult el cos éstou, sense colors i amb les

ales no del tot desenvolupa-des. En aquest estat tan

perillós resta immòbil,endurint l’exosquelet i

desplegant les alespel vol. Un cop a

punt s’allunya vo-lant cap a zones

on madurarà sexualment, deixant l’e-xúvia sobre el suport d’emergència.A les zones de maduració (boscos iprats) els adults s’alimenten. A laseva dieta destaquen insectes comles mosques de maig (efímeres), totaclasse de mosques i mosquits (díp-ters) o, fins i tot, altres odonats.Alhora també poden ser presa d’al-tres organismes, quedar atrapats ales xarxes d’aranya o ser capturatsper diferents espècies d’ocells.

Finalment, un cop acabada la madu-ració retornen als medis aquàtics. Elsmascles ocupen un territori adequatper a la posta que protegiran d’altresmascles, sobrevolant el territori demanera contínua o bé reposant a unsuport i atacant els rivals que s’acos-tin. Quan una femella entra al territo-ri del mascle, ràpidament és agafadaamb els apèndixs abdominals delmascle i es produeix l’aparellament.La còpula pot durar entre pocssegons i vàries hores, segons l’espè-cie. Algunes espècies tenen un com-portament previ a l’aparellament moltcaracterístic, on les taques de les aleso de certes parts del cos juguen unpaper molt destacat, en relació alreconeixement intraespecífic.

Els odonats ocupen posicions centralso superiors a les xarxes tròfiques

dels ambient aquàtics, tanta l’estadi larvari com a

l’adult. Això, junta-ment amb les exi-

gències que mani-festen respecte

Amb espectaculars colors, una capacitat de vol que meravella i unes pautes de comportament subtilment desenvolu-pades, les libèl·lules no ens deixen indiferents. La ciència les anomena odonats i les data ja al mesozoic (150 milionsd’anys), encara que els seus avantpassats ja volaven al carbonífer superior (300 milions d’anys). Els odonats arcaics,com Meganeura monyi, de 70cm d’envergadura alar, habitaven zones humides i càlides.

ODONATS BIOINDICADORS

Calopteryx virgo meridionalis

Cordulegaster boltonii.

la selecció d’hàbitat, fa que s’hagiutilitzat aquest grup com a bioindica-dor; en el cas de medis d’aigüescorrents hi ha estudis que mostrenuna relació entre la diversitat de lescomunitats d’odonats i la diversitatde macroinvertebrats aquàtics: unacomunitat d’odonats rica en espècieses correspon amb una comunitatdiversa també d’invertebrats aquàticsi amb un bon estat ecològic delmedi; una comunitat pobra es rela-ciona amb una baixa diversitat demacroinvertebrats aquàtics. Tanma-teix, una diversitat mitjana d’espè-cies de libèl·lules no necessàriamentcomporta un baix nombre d’espèciesde macroinvertebrats ni tampoc unestat ecològic negatiu de l’ecosiste-ma en qüestió (Torralba Burrial,2007). Per tant, utilitzar la diversitatd’odonats com a bioindicació de laqualitat del medi ha de contemplaraquestes limitacions importants. Hiha, però, espècies sensibles a la qua-litat del medi i la seva presència ensinformarà d’un bon estat de conser-vació de l’ecosistema on es troben ila disminució de les seves poblacionso la seva desaparició d’un lloc, potindicar una minva de qualitat ecolò-gica. Dins l’àmbit dels odonats ibè-rics, hi ha 3 espècies on s’ha com-provat la propietat de bioindicaciódels rius, tant en fase de larves(Ferreras Romero, 1988, 1994 i1997) com en fase d’adults (TorralbaBurrial, 2007). Es tracta d’Onycho-gomphus uncatus (Charpentier,1840), Boyeria irene (Fonscolombe,1838) i Cordulegaster boltonii(Donovan, 1807).

D’aquestes tres espècies, B. irene i C.boltonii són bones candidates a serutilitzades a Catalunya en programesde seguiment de poblacions de caraa avaluar l’estat del medi on viuen, jaque són fàcilment identificables(adults, exúvies i larves d’últim estadi)i, amb un petit entrenament, ni tansols cal capturar-les, donant peu a lapossibilitat d’integrar voluntaris en elprograma de seguiment (TorralbaBurrial, 2007). No passa el mateixamb O. uncatus. A Catalunya viutambé O. forcipatus unguiculatus,espècie molt propera a la primera iamb la qual es fàcil de confondresense captura d’individus. El seu ús aprogrames de seguiment comporta ungran esforç de mostreig. Hi ha unaaltre tàxon, també reòfil, que és moltsensible a l’alteració del seu hàbitat:Calopteryx virgo meridionalis. El pro-jecte OB (Odonats Bioindicadors)d’OXYGASTRA servirà per estudiar ivalorar si és un tàxon amb capacitatbioindicadora.

OXYGASTRA (Grup d’Estudi delsOdonats de Catalunya) centra el pro-jecte OB en el seguiment de les pobla-cions de tres tàxons esmentades:

Calopteryx virgo meridionalis,Boyeria irene i Cordulegaster bolto-nii. La presència de les dues últimeses relaciona amb un estat ecològicbo o molt bo (Torralba Burrial,2007). El seguiment de les pobla-cions es realitzarà seguint la metodo-logia dels programes de seguimentde libèl·lules de Catalunya desenvolu-pats per Oxygastra: constatació depresència (o comptatge) d’individusadults en recorreguts de 100 m, trescops l’any, dins el període de vol deles espècies bioindicadores (juny asetembre). També es comptabilitza-ran les exúvies. El nombre de pobla-cions mostrejades serà el màxim quepermeti els recursos humans de quèes disposi per engegar el projecte.S’ompliran unes fitxes de registre is’analitzaran totes les dades per ela-borar un informe. El projecte estàobert a la col·laboració de voluntarisde tota Catalunya, després d’un breuentrenament en la metodologia iidentificació dels tàxons.

El projecte s’ha posat en marxaenguany; s’aprofitarà per posar apunt la metodologia, captar volunta-ris i completar el coneixement de l’à-rea de distribució dels tàxons. A par-tir de 2010 ja funcionarà de formadefinitiva, realitzant seguiments deles sps. existents a les localitats selec-cionades.

R. MARTIN I J. ESCOLÀ.Fotos: D.Vilasís.www.oxygastra.org

Bibliografia

FERRERAS ROMERO, M., 1988. New data on theecological tolerance of some rheophilous odonata inMediterranean Europe (Sierra Morena, SouthernSpain). Odonatologica 17(2): 121-126.

FERRERAS ROMERO, M., 1994. Life History of thespecies that make up the odonate association charac-terstic of a permanent stream in the WesternMediterranean basin: preliminary results. Advancesin Odonatology 6: 45-48.

FERRERAS ROMERO, M., 1997. The life history ofBoyeria irene (Fonscolombe, 1838)(Odonata:Aeshnidae) in the Sierra Morena Mountains (southernSpain). Hydrobiologica 345: 109-116.

TORRALBA BURRIAL, A., 2007. Estado ecológico,comunidades de macroinvertebrados y de odonatosde la red fluvial de Aragón. Tesis Doctoral.Universidad de Oviedo.

Boyeria-Irene.

L’arç blanc és un arbust o arbret espinós querarament supera els dos metres d’alçada,malgrat que alguns exemplars poden superaraquesta alçada i arribar fins els sis metres.Les seves branques formen espines fortamentpunxegudes. Mentre que les fulles tenenforma de tascó i estan fortament dividides entres, cinc o set lòbuls.

Les flors estan agrupades en ramells o corim-bes d’un color blanc, net i intens, essent moltespectacular durant la floració. Cada flor tecinc pètals, nombrosos estams i un o dosestils. Els fruits, comestibles, són de color ver-mell a la maduresa.

Amb qui el podem confondre? La seva fulla es gairebé inconfusible, amb elsseus lòbuls tan característics. Tot i això elpodem confondre amb l’aranyoner (Prunusspinosa) que presenta també branques aca-bades en una aguda punxa. Per distingir-losens fixarem en les flors en ramells de l’arçblanc, mentre que l’arayoner les flors noestan agrupades en ramells i en la fulla quees entera en l’aranyoner i lobulada a l’arçblanc.

Quan el veurem en flor?Les seves flors blanques maquíssimes espoden veure florides des del mes de març finsal juny, depenent del clima, florint abans aterra baixa i més tard a muntanya.

On el podem trobar?A les bardisses i boscos caducifolis clars, alsespais riberencs i fora d’ells. A la Catalunyamés eixuta, però, la seva presència quedarestringida als espais riberencs.

Quins usos té?Segons Font i Quer les flors de l’arç blanc esconsideren un excel·lent tònic del cor i de l’a-parell circulatori, a més de tenir una acciósedant i antiespasmòdica, contribuïnt a regu-laritzar la pressió de la sang, fent-la pujar si

és massa baixa i fent-la baixar si és massaalta. Per tant, es tracta d’una planta moltrecomanable per l’arteriosclerosi i l’anginade pit.

Sembla ser que és molt més eficaç i aconse-llable que la flor de la didalera, que és tòxi-ca i acumulativa i, per tant, només pot ser uti-litzada per facultatius (metges i farmacèutics)i amb molta precaució. L’arç blanc, per con-tra, és molt més recomanable; a més, lesseves virtuts no queden restringides a l’apa-rell circulatori, ja que sembla ser que té pro-pietats sedants i és efectiva contra l’insomni. Les seves virtuts són comparables a les que labibliografia farmacèutica atorga a Crataegusoxycantha, un nom actualment obsolet desdel punt de vista botànic, que designa dife-rents espècies del gènere Crataegus.

PosologiaPrimer recollirem les flors i les assecaremallunyades de la llum directa del sol. Un copeixutes les podrem utilitzar sempre que vul-guem. La preparació es fa en forma de tisa-na: a una tassa es posen les flors i s’hi abocaaigua bullint que, un cop freda ens beuremprèvia retirada del residu vegetal. Prendremaquesta tisana per dinar i per sopar durantforça temps, per tal d’assegurar-ne el resultat. Consultant obres més modernes i actualitza-des sobre plantes medicinals hom constataque cal pendre algunes PRECAUCIONS res-pecte l’arç blanc: la primera seria que si l’uti-litzem per la pressió alta ho farem sota con-trol mèdic, ja que podríem patir una descom-pensació tensional.

PERÒ ATENCIÓ també cal dir que està con-traindicada (ergo no l’utilitzarem) si prenemheteròsids cardiotònics o si seguim algun trac-tament amb benzodiazepines.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari del Projecte Rius

10

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

LORA

Arç blancFamília: rosàciesNom científic: Crataegus monogynaNom en castellà: majuelo, espinoblanco.Altres noms en català: espinalb,espí blanc, cirerer de pastor,espinaler.

ARÇ BLANCLa família de les rosàcies arriba a aplegar fins a 3.000 espècies distribuïdes generalment perzones temperades i boreals, tot i que viuen arreu del món. La majoria són herbes de midareduïda però també inclouen arbusts a voltes lianoides i arbres. Als països catalans hi trobemmoltes espècies d’aquesta família: l’esbarzer, la moixera, el server, la maduixera, lespotentil·les, etc.

BERNAT PESCAIRE

Com el podem distingir?Es tracta de l’ardeid més comú i difós a casanostra. La seva gran mida amb 90 o 98 cen-tímetres d’alt i una amplada d’ales de 160a175 centímetres, juntament amb el seu car-acterístic plomatge gris el fan distingir ambfacilitat. Com ja hem dit abans, tots els mem-bres de la seva família volen amb el collencongit, a diferència de les cigonyes, quevolen amb el coll estirat. Durant el vol tambésón remarcables les seves ales corbades i lespotes estirades. Ens fixarem especialment enque el coll i el cap –blancs- presenten unaampla ratlla negra des de l’ull fins la puntad’un plomall que es perllonga per darrere delclatell. El bec és llarg, en forma d’arpó i d’uncolor groguenc, mentre que les seves potessón marronoses. Tan sols el podríem confon-dre amb el menys freqüent agró roig (Ardeapurpurea), però la seva mida una mica méspetita i el seu plomatge marronós el dis-tingeixen clarament del bernat pescaire.A Catalunya el bernat pescaire es consideraun resident comú al llarg de tot l’any, veientreforçades les seves poblacions pel pas demigradors.

On viu? El podem trobar alimentant-se a gairebé qual-sevol tipus de zona humida: llacs, rius,aiguamolls, sèquies arrossars, prats inundatsetc. Però per nidificar o passar les nits prefer-eix arbres alts dels boscos de ribera o d’in-drets tranquils.

Què menja?S’alimenta principalment de peixos, amfibis igrans invertebrats, tot i que ocasionalmentconsumeix petits mamífers, aus i rèptils. Laseva tècnica de caça és característica: sesitua vora l’aigua, immòbil, caminant

sigil·losament i, en trobar un amfibi o peix,l’arponeja amb el seu gran bec en forma dellança.

La parada nupcial del bernat pescaireA l’hivern els bernats pescaires es van con-centrant als llocs on acostumen a criar, quesolen ser els mateixos any rere any.Quan arriba el febrer alguns mascles sesituen damunt les branques on hi ha un niuvell, o les seves restes, i ràpidament la restade mascles l’imiten, començant la paradanupcial per atreure a les femelles. La sevaparada es força complicada. Comença així:el bernat que arriba al niu s’excita i posa lesplomes de punta, llançant un agut i aspre crit.La parella que ja ocupava el niu contesta esti-rant el coll al màxim en línia recta cap a dalti movent-lo desprès endavant i endarrereapuntant amb el bec cap a dalt i flexionantles potes al mateix temps de manera que elcos queda ajupit a nivell del niu. A contin-uació baixa el coll col·locant el cap a nivelldels peus, colpejant una mandíbula amb l’al-tra produint un so característic.També és freqüent que la femella cridi al mas-cle des d’un niu vell o des d’una branca onvol construir-ne un de nou, repetint la cerimò-nia que acabem d’explicar i agafant unabranca amb el bec indicant intenció de con-struir el niu. Si una femella entra bruscamental petit territori del niu pot ser expulsada sob-tadament pel mascle. Les femelles queguanyen la confiança del mascle són les ques’atansen amb suavitat i tímidament. Quanaquesta femella guanya la confiança del mas-cle aquest fa sonar les seves mandíbules de20 a 40 vegades seguides.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari del Projecte Rius.

11

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

AU

NA

Bernat pescaireOrdre: ciconiformes.Família: ardèids.Nom científic: Ardea cinerea.Nom en castellà: garza real.Altres noms en català: agró blau,picapedrell, picapedres.

La família dels Ardeids està formada per ocells de mida mitjana a molt gran amb el coll, lespotes i el bec força llargs. El cos és estilitzat i la cua és curta. Es tracta d’ocells colonials quecrien en canyissars, arbusts i arbres. A diferència de les cigonyes i les grues, que volen ambel coll estirat, els ardeids volen amb el coll encongit i aquesta és una bona manera de distin-gir-los de lluny mitjançant la seva silueta de vol.

Fotografia: Ferran AguilarDibuixos: Toni Llobet

LA NOST12

ESPI

AD

IMO

NIS

| G

RUPS

Si voleu participar a l’apartat de Grups de l’Espiadimonis podeu fer arriba

Associació de dones de Cornudella de Montsant CEIP Joan Gras de Sant Llorenç Savall

Associació de veïns Les Arenes CEIP Segimon Comas

CEIP Enric Casassas Escola de Capacitació Agrària d’Amposta

RA GENT 13

ESPI

AD

IMO

NIS

| G

RUPS

ar fotografies del vostre grup de voluntaris al correu grups@projeterius.org

Grup de Tordera IES Vinyes Velles

Francesc Asperó Grup de Montcada i Reixach

Grup d’acció de Sta. Perpètua de Mogoda Voluntaris Forestals del Tarragonès

14

ESPI

AD

IMO

NIS

| A

DO

PCIO

NS Aquet grup va iniciar la seva activitat amb la

participació d’un nucli actiu format per 5 enti-tats membres de la XCT i un grup divers d’en-titats i empreses com a grup observador, ambun grau d’implicació més baix.

L’Associació Hàbitats continua així la tasca deconsolidació de les adopcions de rius que,com ja deveu saber, constitueixen l’apostamés decidida dels voluntaris en la millora iprotecció dels nostres rius. Si bé per a nosal-tres adoptar un riu és una opció a escollirdins de la nostra participació voluntària en elProjecte Rius, des de la filosofia de la custò-dia de territori també es pot entendre comuna fórmula més de tenir cura d’una porciódel nostre territori, en aquest cas dels ecosis-temes aquàtics, fent compatible la conserva-ció amb el desenvolupament econòmic isocial.

En aquest sentit, sempre es busca la col·labo-ració -i responsabilitat- dels usuaris i dels pro-pietaris vinculats als rius, i és per això queProjecte Rius també compta amb acords decol·laboració entre entitats, voluntaris i pro-pietaris de finques vora rius o rieres, a mésde tenir suport institucional, per tal de poderdesenvolupar accions directes i consensuadesde millora i preservació de diversos trams derius.

Per exemple, la riera de Martinet al municipid’Aiguafreda (Vallès Oriental) o el riu Tenesal municipi de Bigues i Riells, compten araamb acords de custòdia que marquen lesbases d’un pla de treball per millorar els seusespais fluvials.

Aquest pla contempla, entre d’altres tasques,la determinació de l’estat ecològic actual,resultats que ens serviran per fer propostes demillora i d’estudi d’algunes espècies animalsi vegetals d’interès (poden ser espècies prote-gides o amenaçades) detectades a través deles inspeccions de riu.

Als projectes d’adopció de rius, però, la recu-peració ambiental es considera tan prioritàriacom la recuperació del patrimoni cultural i elsusos socials associats als espais fluvials i, pertant, s’hi inclouen accions i activitats partici-patives, per tal que la població pugui aportarla seva visió i col·laborar en la presa de deci-sions des del principi. Així, a Aiguafreda s’es-tà dissenyant una ruta didàctica de natura,per conèixer la flora i fauna de la vall deMartinet. A Bigues i Riells, per altra banda,s’ha plantejat una sèrie d’itineraris vora elTenes, sota el nom del ‘passeig del Tenes’, amés es prepara la dinamització d’un tram deriu vora el nucli de Riells del Fai, que comptaamb elements arquitectònics destacables iunes vistes espectaculars als peus de SantMiquel del Fai.

D’altra banda, no podem deixar d’esmentarles dificultats econòmiques amb què ens tro-bem enguany les entitats del tercer sector. Lacanalització de les diferents estratègies cata-lanes sota un mateix sostre o paraigües hau-ria de servir per fer créixer les nostres possi-bilitats i dirigir, d’una manera més coordina-da, els esforços per aconseguir finançament,a més de fer-nos més visibles.

Esperem, per tant, que entre tots tirem enda-vant i aconseguim uns rius més sans, funcio-nals i, sobre tot, socialment vius...

ANDREA MUNITA L’HUISSIERResponsable d’Adopcions

Noves vies; vells problemesL’Associació Hàbitats-Projecte Rius ha obert una nova via en la conservació dels rius a travésde la seva col·laboració, participació i coordinació, juntament amb el CERM-MIT, del Grup deTreball de Custòdia Fluvial (GTCF), creat la primavera de 2008, gràcies a l’impuls de la Xarxade Custòdia del Territori (XCT) i seguint l’exemple del Grup de Treball de custòdia Marina.

Manual d’adopció de rius.Eines per a la implicació social enla qüestió dels espais fluvials.

15

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ

La preocupació per l’estat del riu del meu poble sempreha estat patent i vaig tenir l’oportunitat d’endinsar-m’hiuna mica amb el treball de recerca: vaig anar a conèi-xer personalment de què anava tot això i la veritat ésque no va ser gens difícil entrar al món de Projecte Rius,doncs de seguida t’hi trobes com a casa.

L’aproximació de la metodologia científica que s’haaconseguit amb tot el material d’inspecció, brinda l’o-portunitat a que persones gens involucrades en aquestcamp coneguin i posin en pràctica aquesta metodolo-gia, trencant l’abisme que separa la ciència del dia adia per aquells que no hi treballen, donant un coneixe-ment prou ampli de tota la biologia dels ecosistemesque conviuen a la xarxa fluvial.

Ara fa tres anys que faig d’educadora ambiental al PR,tenint l’oportunitat d’apropar al riu nens, nenes, nois,noies, senyors, senyores... Mai deixes de sorprendre’tamb l’interès amb el que es prenen les coses. Els adoles-cents i adults, sempre buscant el raonament que caracte-ritza la ciència i dóna sentit i explicació al color de l’ai-gua, l’olor, els nitrats, etc. I els petits, amb més de milpreguntes per la curiositat que envolta la novetat, sem-pre amb ganes de “llençar-se” a l’aigua per “caçar” elsmacroinvertebrats. Però, poc a poc, entenen que no etllences al riu, t’hi acostes per agafar-los i observar-los,deixant enrere la cacera i entenent aquesta paraula queels hi sona tan estranya: bioindicadors. Precisament ales escoles on he repetit, veus com és una sortida ambla que aprenen i gaudeixen, doncs recorden el què elshi vas explicar l’any anterior i et raonen perquè el riuestà igual que l’any passat, millor o, de vegades, pitjor.

També he tingut l’oportunitat de participar a les jornadesdel Fem Dissabte, una iniciativa on, juntament amb elsvoluntaris, t’adones que malgrat el verd del bosc de ribe-ra, el riu sobreviu convivint amb papers, plàstics, vidreso fins i tot barrils d’alumini... però tornes a casa amb lasatisfacció que avui has deixat un espai millor del quehi havia i et motiva la voluntat dels grups que, amb ini-ciativa, gaudeixen d’un matí més al riu del seu poble.

No vull deixar de donar importància al paper d’assesso-rament del grup de treball que conforma l’entitat, com ainterlocutors amb els diferents grups de voluntaris, jaque et transmeten un punt de recolzament que motiva atirar endavant amb l’adopció i els diferents projectes demillora de cada tram, on sense el seu suport no seriapossible.

Poc a poc, he pogut veure com Projecte Rius ha anatcreixent, enriquit gràcies als voluntaris desinteressats quefan possible un projecte de compromís social. Sense laseva participació, aquesta iniciativa no tindria sentit.Crec que el PR ha sabut transmetre aquesta estima perun espai tan quotidià que, en algun moment, ha quedatoblidat. Però a poc a poc, es millora i un dels papersmés importants és la conscienciació social, el transmetreque els espais naturals s’han de cuidar per tal de gau-dir-ne tots. I, com no, fer públic amb l’informe anual eltreball de tots aquells que dos cops l’any ens acostem ala ribera a fer les inspeccions, donant a conèixer lasituació actual dels Rius d’arreu de Catalunya.

La participació activa a Projecte Rius m’haaportat tant a nivell personal com en conei-xements, i ha estat una de les motivaciónsque m’han dut a estudiar actualment bio-logia. Espero que continui creixent, moti-vant i il·lusionant, sempre amb el mateixentusiasme que el caracteritza, demostrantque el treball de base a l’entorn natural ensproporciona més del que ens pensem pelnostre entorn social.

L’experiència ens ensenya que nopodem delegar les responsabilitatsde la protecció del medi ambient ales institu-cions ac-tuals, jaque han demos-trat que en administrar els recursosnaturals com a bé públic s’han deixatinfluenciar per pressions externes,alienes al caràcter social, que posenen risc la sostenibilitat de la distribu-ció i manteniment de l’aigua. La natu-ralesa és una escola per a tots. Si ens posem en el sentit de saberadministrar-la, no sols per a treure’nprofit sinó per a aprendre del fruitque genera per si sola, serem capa-ços d’entendre l’entorn com el lleurecaracterístic de persones conscients i gaudir del què ens brinda.

LAIA CERQUEDA I SEGARRAVoluntària i educadoradel Projecte Rius

Podria dir que vaig conèixer Projecte Rius gairebé per casualitat, un dia entre classes, als passadissos de l’institut, on la professora de Biologia em va fer cinc cèntims d’una entitat que, mitjançant un protocolsenzill d’anàlisi de l’aigua i els ecosistemes, diagnos-ticava el que en deien “l’estat de salut” del riu.

16

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

ECCI

Ó Un estudi geogràfic del lloc on actuarem, elperíode estacional i les millors hores de solsón característiques imprescindibles per tald’executar de manera efectiva aquesta tascaque, per altra banda, també implica unacerta duresa, paciència i disciplina horària.

Donar voltes pel lloc escollit buscant l’enqua-drament i la perspectiva més adequades sónrequisits fonamentals pel bon fer d’aquesttipus de fotografia.

Amb una visió més pràctica podem fer lasegüent afirmació:

El detalls i profunditats dels elements a foto-grafiar augmenten en aquestes hores deldia.

Algunes de les tècniques més útils per acon-seguir bones imatges podrien ser lessegüents:

- Buscar la perspectiva i l’enquadrament detal manera que destaqui la sensació derelleu. Les il·luminacions laterals donenmillors resultats i enfatitzen els volums.

- Els dies grisos, el cel ha d’ocupar la míni-ma part de la imatge o bé no ser present ala fotografia.

- La línia de l’horitzó no s’ha de col·locar,salvant casos excepcionals o per raons d’au-tor, al bell mig del enquadrament. La terra oel cel ocuparan les dues terceres parts, apro-ximadament, de la composició.

- La cartolina gris (Kodak Neutral Test Card)es quasi imprescindible per calcular l’exposi-ció adequada per realitzar la fotografia.

- El trípode és una de les eines més necessà-ries, quasi indispensable, per la fotografiapaisatgística. Diafragmes molt tancats, velo-citats d’obturació molt lentes o posició “B”(bulb), són condicions insubstituïbles percopsar la imatge. Dotar-nos d’un bon trípodei una bona ròtula faran que puguem prémerl’obturador sense cap tipus de fimbramentdels elements mecànics de la màquina defotografiar.

- Unes òptiques que cobreixen les distanciesfocals de 28 a 200 mm. són suficients, és adir, amb un parell d’objectius 28-70 mm. i70-200 mm. Amb els seus filtres UV, per la

Fotografiant el paisatgeEl paisatge de natura i urbà és un dels grans temes de la fotografia de totes les èpoques.Una preparació i documentació acurades són de gran importància per poder realitzarfotografies amb una qualitat i estètica adequades a la finalitat a que van destinades(documentació, exposició o projecció).

La fotografia paisatgística s’ha de disparardurant les hores en què el sol està més baix, ésa dir, en el curs de les primeres llums del sol almatí i les últimes de la tarda. Són el momentson les ombres són més suaus i allargades.

17

ESPI

AD

IMO

NIS

| F

OTO

GRA

FIA

protecció frontal de ratllades, cops i per des-comptat dels raigs ultraviolats del sol. Elspara-sols, els grans oblidats moltes vegadessón molt necessaris per evitar llums paràsitesi descontrolades.

- L’únic filtre, a part dels UV, molt recomana-ble es el polaritzador. Fa desaparèixer, posi-cionat amb l’angle adequat d’aproximada-ment 45˚, tots els reflexos a excepció de lessuperfícies metàl·liques. Té un factor d’absor-ció, habitualment, de 3 diafragmes.

- Un equip de neteja i manteniment (varienuna mica si utilitzem una màquina digital oanalògica).

- Altres complements podrien ser: cable dedisparar, bateries de recanvi, carregador,nivell de doble bombolla, brúixola, llibreta, llapis, mapes de la zona i el llibre d’instruccions de la màquina.

- Aquests sols són alguns consells per captarel paisatge de la millor manera possible.Agafeu la màquina i captureu l’entorn!

CARLES GILI I GÓMEZFotògraf

18

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

INER

GIE

S nes van plantar-hi prop de mil arbresde ribera- i el projecte Riberes del Ter(Torelló, les Masies de Voltregà iManlleu, a Osona). Aquest darrer“macroprojecte” del CERM consisteixa aplegar actuacions de custòdia irestauració ja portades a terme prè-viament –algunes, iniciades l’any2002- i, de comú acord amb aqueststres ajuntaments, altres administra-cions i el major nombre de propieta-ris particulars possible, detectar-hioportunitats, definir-hi sinergies i, demanera coordinada, activar-hi actua-cions per la conservació i millora delsespais fluvials de la conca de l’alt Teral llarg dels propers 10 anys. Com amínim els tres primers anys, aquestesactuacions seran avaluades per mitjàdel projecte RICOVER, finançat per laUnió Europea, basat en l’estudi, exe-cució de plans de gestió forestal icomparació de l’estat ecològic i labiodiversitat de diversos trams fluvialsde Portugal, Extremadura iCatalunya; és liderat per l’InstitutSuperior d’Agronomia de Lisboa i elCERM hi intervé associat amb elCentre Tecnològic Forestal deCatalunya.

El seguit de meandres i illes fluvialsdel riu Ter, amb propietats i pressionsambientals diverses (infraestructuresde comunicació i extraccions d’àrids,entre d’altres), socialment es vancomençar a posar en valor, sobretot,per l’existència d’actuacions de custò-dia com l’establiment de l’itinerarinaturalístic de les illes i meandres deles Gambires i Gallifa (riu Ter a lesMasies de Voltregà), la rehabilitacióde la Bardissa (confluència dels riusGes i Ter a Torelló), la rehabilitacióde la platja del Dolcet (riu Ter aManlleu), etc. El paisatge i els ocellsaquàtics en són elements de màxim

CERM

interès. Tant la connectivitat ecològi-ca del riu com l’estructura de la vege-tació de ribera, en conjunt, però,encara hi són millorables.

A banda d’això, ja dins la seva bran-ca de recerca en ecologia de rius, calesmentar que el Centre d’Estudis delRius Mediterranis – Museu Industrialdel Ter participa en diversos projectesamb l’Agència Catalana de l’Aigua,universitats i d’altres institucions,sobretot catalanes. Una part de larecerca la fonamenta en l’avaluacióde l’estat ecològic dels rius i l’altra enles solucions que haurien de permetreles migracions i altres desplaçamentsdels peixos, tant riu amunt com riuavall. El CERM disposa, per tant,d’expertesa en l’estudi dels macroin-vertebrats aquàtics, el poblament depeixos, la vegetació de ribera, anàli-sis fisicoquímiques, l’estimació decabals, la cartografia d’hàbitatsaquàtics i l’avaluació de la connecti-vitat ecològica per als peixos.Aquestes activitats les efectua essen-cialment al conjunt de Catalunya.

Quant a educació ambiental i sensibi-lització ciutadana, el CERM porta aterme tallers, pràctiques i sortides,donant formació a milers d’alumnescada any, des del nivell d’educacióinfantil fins a estudiants universitaris.També promou xerrades, jornades,exposicions i publicacions diversesen l’àmbit de les nostres activitats iinteressos. A tall d’exemple, el CERMorganitza anualment una actuació deneteja en el marc de la campanya“Fem Dissabte!”, coordinada perl’Associació Hàbitats - Projecte Rius:un altre cas on, plegats, sumem esfor-ços per millorar els nostres rius.

www.mitmanlleu.org

La protecció del medi natural és undels eixos que modulen les activitatsdel Centre d’Estudis dels RiusMediterranis - Museu Industrial delTer, que el procura assolir mitjançantla consecució d’acords de custòdiadel territori. Custodiar, aquí, es refe-reix a guardar, conservar, respectaro tenir cura dels sistemes aquàtics.Normalment es fa mitjançant l’establi-ment d’un acord de custòdia, verbalo escrit, procediment voluntari degestió establert entre el propietarid’una finca i una entitat de custòdia–com a mínim- per tal d’assegurar laconservació dels seus valors i recur-sos naturals, culturals i paisatgístics.En certa manera, seria allò que elsvoluntaris i grups del Projecte Riusanomeneu “adopcions”. Ambdósconceptes, de fet, defineixen totesaquelles accions orientades a la con-servació dels valors i recursos delsespais que es gestionen.

L’àmbit d’acció del CERM, doncs, éssimilar al que defenseu des del’Associació Hàbitats - Projecte Rius,fet que ha comportat diverses oportu-nitats d’actuar plegats per a la millo-ra dels ecosistemes acuàtics.Ambdues entitats, per exemple, coor-dinen conjuntament el Grup deTreball de Custòdia Fluvial de laXarxa de Custòdia del Territori, for-mat per una vintena d’entitats que tre-ballen per impulsar la custòdia derius i zones humides als territoris dellengua i cultura catalanes.

Ara com ara, el CERM té acords decustòdia fluvial a les conques dels riusTer i Llobregat. En són exemples l’a-cord de custòdia i la restauració deltorrent i el pantà de Garet (Lluçà, elLluçanès, conca Llobregat) –on l’any2007, en un sol dia, unes mil perso-

El CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, és l’àrea ambiental del Museu Industrial delTer, amb seu a Manlleu (Osona). Es tracta d’una entitat no lucrativa –en la forma jurídica defundació privada- que té com a finalitats l’estudi, la difusió i la conservació del patrimoni cul-tural i natural del riu Ter i, per extensió, els altres rius mediterranis. Les activitats principals delCERM són la Conservació i restauració ecològica de sistemes fluvials, l’Educació ambiental i lasensibilització ciutadana, i la Recerca en rius Mediterranis.

19

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

IUS

DE

CULT

URA

Per una banda descongestionaven laciutat i per l’altra obtenien energiabarata, ja que al construir-hi les res-closes transformaven la força de l’ai-gua en energia. Després d’instal·lar-hi les fàbriques, van fer vivendes perals seus treballadors. D’aquesta com-binació en van dir Colònies. LaColònia estava pensada perquè fun-cionés com un poble; un nucli urbàon hi havia d’haver tots els serveisbàsics per als treballadors.

Amb aquesta finalitat, hi vaninstal·lar una botiga on s’hi trobavade tot: des del pa, passant per lafruita, comestibles, fins a sabates,roba, joguines, tabac, objectes deregal, merceria, etc…

Cap als anys cinquanta —que ésquan comença la meva novel·la—els qui hi vivíem, sentíem dir que ales ciutats la gent s’ho passava mésmalament: lloguers cars, sous bai-xos, treballar moltes hores, el menjarescàs, no tenien guarderies per a lacanalla i de vegades per poder anara treballar els havien de deixar tan-cats a casa i sols.

A la Colònia també es treballava lesmateixes hores pels mateixos sousperò en canvi amb el preu del llo-guer –entre 15 i 30 pessetes— hientrava un trosset de terra quepodies conrear, i un galliner. Això etpermetia cobrir les necessitats mésbàsiques. I hi havia guarderia defranc. Casa bressol, en deien. Alspobles grans i a les ciutats elscol·legis eren molt cars. En canvi ala Colònia costava el preu simbòlicde 3 pessetes.

Però hi havia algun contrast: per uncantó els amos repartien llet als fills

dels treballadors, donant a entendreque els preocupava molt la seva ali-mentació, i per l’altra, restringien laseva formació a l’ensenyament mésbàsic: Ensenyança primària (commés ignorants menys inquietuds tin-dran, menys preguntes faran).

El mossèn des de la trona inculcavaals treballadors obediència i gratitudcap als amos; en correspondència,ells li oferien una estada confortableamb poder il·limitat sobre els seusfeligresos. Les monges també tenientotes les despeses pagades a canvide donar una formació mínima i unaeducació de servitud per a les futu-res esposes i mares. Era una mica elretrat del que passava a totEspanya: el clero al servei delRègim. Ho tenien tot lligat i ben lli-gat. Tot molt ben organitzat ambuna sola finalitat: educar treballa-dors per a la fàbrica, submisos iagraïts. I amb una consigna: esti-gueu tranquils i no cal que penseu,ja hi ha qui pensa per vosaltres.

Aquesta era, a grans trets, l’essènciade la vida en una Colònia Tèxtil.Amb tot, reconec que per l’època iper les parelles amb fills petits podiaestar bé. Principalment per la cana-lla. Jo recordo quan era petita queera molt feliç. Un cop vaig arribar al’adolescència se’m va fer angoi-xant. Em sentia presonera. Un lloctan petit tothom es coneix massa i esconverteix en un paradís pels xafar-ders.

LA NOVEL·LA Aquesta novel·la està inspirada enels costums i vivències d’una èpocaen un lloc determinat: les ColòniesTèxtils de l’Alt Llobregat entre elsanys 1940-50 en plena efervescèn-

cia, fins mitjans dels anys seixantaquan començà la seva decadència.Els seus personatges viuen les pors,les alegries i les misèries d’unamanera diferent. Com també eradiferent la vida que se’ls hi oferia enaquell món tancat, angoixant i con-trolat pels amos, amb unes jerar-quies molt marcades. Per aquestadiferència i pel fet que les Colònies(de la manera com van ser concebu-des) hagin desaparegut, em va sem-blar interessant que en quedés cons-tància encara que només fos en unrelat de ficció. Perquè el fil conduc-tor de la història és tot ficció. A laprimera pàgina ja es veu que hi haun incendi i que a dins s’hi quedaatrapat un home. I tota la trama dela novel·la es va encaminant cap eldesenllaç d’aquest fet.

Posant com a pal de paller laColònia, he anat teixint al seu vol-tant la història de dues famílies —el que es mor en el incendi era unmembre d’una d’aquestes famílies—i ho he reforçat amb uns personat-ges secundaris que apuntalen la his-tòria.

Però encara que tot el que passa alspersonatges, és ficció, deixo anar através de l’atmosfera com es vivia iel que passava realment. És clar queés sempre a través de la meva per-cepció. Ben segur que moltes perso-nes ho van viure de manera moltdiferent.

SÍLVIA ALCÀNTARAAutora de la novel·la Olor de Colònia

A finals del segle XIX, Barcelona ja començava a patir les conseqüències de lavida industrial. Per tal d’alleujar-la, uns quants fabricants tèxtils van decidirtraslladar les seves fàbriques al Berguedà, a la vora del riu Llobregat.

Vida a Colònia

20

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

Avís per a navegants: el camí estarà farcit pertanques pel bestiar, la majoria de palsbatents. No barren el pas a l’excursionista,pel que no haurem de caure en el marasmede la ruta interrompuda, però sí que hauremde tindre la precaució de deixar-les com leshavíem trobat sempre que les travessem.

Abandonarem l’arrecerada verneda per tro-bar-nos amb les planes del Casal. Agafem lapista cimentada de l’esquerra i tirem enda-vant, creuant el Merdàs i, poc després d’a-quest punt, passarem ja pel torrent d’Estiula,conegut ací com a torrent de la Cabana. “Els

gorgs del torrent de la Cabana” és, precisa-ment, el nom oficial de la ruta que seguimhui. A l’espai web de l’ajuntament deCampdevànol ens podrem proveir de mapesi més explicacions que puguin farcir la con-fiança de l’excursionista afeccionat.

En trobar-nos una fita que mena a laMosquera, canviem de direcció fins estar atocar del torrent d’Estiula, on enfilem a màdreta per un petit caminet paral·lel al torrent,que anirem resseguint. Passarem per CalParaire, on elaboren (i comercialitzen) for-matges, iogurts i brossat. El corriol, senyalit-

ELS GORGS DELL’itinerari comença a l’estació de FGC de Campdevànol, jardí delPirineu. Tirarem a mà esquerra i, en trobar la carretera GI-401, l’en-llaçarem també cap a l’esquerra, en direcció a Gombrèn. D’ací poctirarem pel camí ral que ens acostarà a cal Cornut i a la font de SantEudald, que diuen que va començar a brollar tot just quan les despu-lles d’Eudald van passar pel davant, camí d’Ax. De seguida arribarema la veïna font de Querol i, a l’àrea de lleure, travessarem el pont quecreua el Merdàs per tal de continuar pel camí ramader, quedant-nosel riu a l’esquerra i el càmping El Pirinenc a la dreta.

21

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

Szat, ens acaba portant al rec de les Pots. Eltravessarem i enfilem el nou camí fins que tro-bem el gorg de la Cabana.

Aprofitem l’avinentesa per ressoldre un delsclàssics dubtes terminològics del voluntariatdel Projecte Rius: què és un gorg? Sovint esconfon gorg amb sallent. El sallent és el saltd’aigua, el desnivell del curs de la mateixa. Elgorg o gorja, per contra, és el clot del llit delriu on aquesta s’entolla.

Tornem a la ruta? Enfilàvem cap al gorg de laCabana, on podem baixar per fer un banyràpid i observar la fauna que hi viu. Si anemmalament de temps podem prescindir de laproposta i continuar la ruta agafant el camíque passa per sobre el gorg.

En trobar una petita esplanada, haurem decercar el camí assenyalat amb una marcaverda i blanca, que ens anirà guiant, al llargd’uns quaranta minuts –realment orgàstics- deruta, per un paisatge imprescindible i farcitd’espectaculars gorgs: el de la Tosca, el del’Olla, el de la Plana, el de la Bauma, el delForat, el gorg petit del Colomer i l’espectacu-lar gorg del Colomer, colofó de la ruta degorgs.

Ací, al gorg del Colomer, caldrà decidir capon continuar la ruta. Tenim dues opcions. Laprimera implica seguir les marques verdes iblanques que ens portarien cap a l’antigaparròquia de St. Feliu d’Estiula, reformadal’any 1731 sobre un edificació del s. XI. Acís’aixecava la vila rural d’Estivola, que Guifreel Pelós donà al monestir de Ripoll.

La segona, que recomanem, implica abando-nar les marques de sender local i baixar perl’altre camí, el de l’esquerra, que ens porta ala vora del gorg del Colomer.

Continuem avall fins creuar el torrent saltant ifent malabarismes entre els rocs. Tirem a l’es-querra, paral·lels a l’aigua, fins que el camí

ens faci pujar de sobte, continuant semprerecte i sense fer cas a la cruïlla de pistes quetrobarem aviat. No pararem fins arribar almirador de la Serra de Montgrony, que ensmostra la totalitat de la Vall d’Estiula.

Descansem breument i continuem per unapista que puja, per no variar, però d’unamanera ja més suau. Seguirem aquesta pistafins que trobem el camí tancat per un filat queimpedeix el pas al bestiar. El travessem diri-gint-nos a l’esquerra.

El camí es fa més ample i deixa de fer costa.Travessem un petit bosquet i, de nou, ens tro-barem amb un filat que caldrà creuar, bai-xant cap a la dreta per la pista de terra, queseguim sense fer cas de les que se’ns creuinfins arribar al prats del mas Baussacs.

A l’alçada del mas, la pista es bifurca.Nosaltres seguirem per la banda esquerra.En trobar un petit camí paral·lel als filats dela finca, abandonarem la pista principal. Endeixar enrere la influència dels terrenys demas Baussacs ens endinsem de nou a unazona més tupida i boscana. Passem el filatper la banda de la dreta i seguim el viarany,sempre amb la referència del filat, fins trobaruna nova zona d’accés, que creuarem totendinsant-nos a una avellaneda.

Seguim el camí, que ens mena ara a l’esque-rra en direcció al fons de la vall i amb un des-nivell de baixada força pronunciat a estones,que ens retornarà a l’àrea de lleure de la Fontdel Querol, on podem aprofitar per fer elmerescut tiberi que, després de les hores deruta, lícitament serà pantagruèlic.

DAVID CAMPOS SUCHResponsable de Grups

JARDÍ DELSPIRINEUS

22

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORI

El Baix Gaià

LA DESEMBOCADURASituada a la plana de Tamarit, hi ha la desem-bocadura del Gaià. Bàsicament, l’aigua quearriba a la desembocadura ho fa exclusiva-ment a través del aqüífer i el seu origen tantpot ser riu amunt com dels conreus de l’en-torn. Tot plegat, condueix a la configuraciód’una zona de desembocadura formada peruna bassa o zona humida força tancada pervegetació helofítica, bàsicament canyissar,en progressió clara cap al recobriment totalde la làmina d’aigua, i amb aigües que esrenoven molt poc i que suporten un grau d’eu-tròfia important. Aquesta manca total d’uncabal de manteniment conjuntament amb elprogressiu abandonament de l’agricultura dela plana ha provocat tota una sèrie de modifi-cacions considerables sobre aquest ecosistema.

La desembocadura del Gaià, que és l’únicpunt del baix Gaià on hi trobem aigua demanera natural, va ser inclosa dins del Plad’Espais d’Interès Natural l’any 1992, consi-derada dins de la xarxa relicta de zoneshumides de la Catalunya meridional.Posteriorment, l’any 1995 i per la seva rique-sa faunística, va ser declarada ReservaNatural de fauna salvatge. La delimitaciódefinitiva d’aquest espai s’estableix mitjan-çant el Pla especial de protecció del medinatural i del paisatge de la desembocaduradel riu Gaià, així com l’establiment de totesaquelles altres determinacions necessàriesper a l’adequada protecció del seu medinatural i paisatge.

Pel que fa als seus valors naturals, cal desta-car un bonic i interessant retall de bosc deribera, l’albereda litoral, que gairebé podemconsiderar únic en tot el tram del riu Gaià persota de l’embassament del Catllar. Aquestacomunitat, conjuntament amb el canyissar dela desembocadura són les associa-cions vegetals més significativesd’aquest espai natural.

Des de l’any 2000, s’estan duent a termediverses accions encaminades a la recupera-ció del bosc de ribera de les dues riberes d’a-quest tram final del riu. Actualment, aquestprojecte es troba en una fase força avança-da, sobretot pel que fa a les feines d’elimina-ció de la canya (Arundo donax). Per no pro-vocar un fort desequilibri a la fauna i sobre-tot als ocells nidificants, la restauració delbosc de ribera no s’ha realitzat tota de cop,sinó que la retirada de la canya (espècieinvasora de les vores del riu, originària delcentre d’Àsia), s’ha fet de manera esgraona-da durant diversos anys. Un cop tallada lacanya, s’han fet les diferents plantacions d’ar-bres propis del bosc de ribera, com ara l’àl-ber i el freixe de fulla petita i diversos tipus d’ar-busts com ara el gatell, l’arç blanc i el saüc.

Paral·lelament a les feines de recuperació delbosc de ribera, la desembocadura tambéacull un interessant projecte de conservacióde la tortuga de rierol amb l’objectiu de reti-rar els quelonis exòtics que mica a mica hananat ocupant aquesta zona humida i consoli-dar aquest queloni autòcton. La destrucció del’hàbitat i la competència d’altres espèciesexòtiques com ara la tortuga de Florida,suposa un perill potencial per a supervivènciade les poblacions de tortugues autòctones.Actualment i gràcies a la col·laboració delCRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis iRèptils de Catalunya), ja hem confirmat quela tortuga de rierol es torna a reproduir enaquest espai natural i obre les portes a laseva recuperació en la resta del baix Gaià sis’aconsegueix el cabal ecològic del riu.

LA PLATAFORMA SALVEM EL GAIÀL’any 1975 es va inaugurar l’embassa-ment del Gaià, situat als

El Gaià és un riu típicament mediterrani d’uns 90 quilòmetres de llargada, amb les oscil·lacionsdel cabal d’aigua proporcionades per la pluviometria de cada estació. S’origina a la cubetageogràfica de Santa Coloma de Queralt, s’endinsa per la serralada prelitoral tot travessantdiversos pobles fins que arriba al terme municipal del Catllar, a la subcomarca del Baix Gaià,on tota l’aigua del riu s’embassa al pantà de Gaià, onze quilòmetres abans d’arribar a la sevadesembocadura.

Fes-te’n soci i aprofita els avantatges quet’ofereix Associació Hàbitats

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats de la FEEC, en beneficidels socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

10%descompte

en material òptic, calçat i complements a tots els socis

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte

a l’apartat comentaris.

Matrícula preferentals cursos generals de

català als socis de l’entitat.

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte ambEloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

12%descompte directe

23

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

ECCI

ÓES

PIA

DIM

ON

IS |

TER

RITO

RI

termes de Vespella de Gaià i del Catllar, pro-pietat de l’empresa REPSOL, amb la finalitatde subministrar aigua a la petroquímica queté aquesta empresa al Morell. REPSOL té unaconcessió que s’allarga fins l’any 2050.També en són usuaris les comunitats deregants del Catllar i de La Riera de Gaià. Desde la seva construcció, el cabal natural delbaix Gaià és inexistent. Aquesta manca d’ai-gua als onze quilòmetres finals del riu ha pro-vocat la degradació dels valors naturals pro-pis d’aquests ecosistemes fluvials com són laflora i la fauna, la funció de corredor biolò-gic, etc. També s’ha constatat la salinitzaciódels pous del tram final de la conca, la degra-dació de la desembocadura declarada espainatural i Reserva Natural de Fauna Salvatge,la interrupció de les aportacions de sedimentsa la platja de Tamarit, l’abocament de deixa-lles i la pèrdua del valor social del riu entred’altres.

Salvem el Gaià està formada per més d’unavintena d’entitats i persones a títol personal.El principal objectiu de Salvem el Gaià esdifondre la situació del Gaià, que pateix unade les situacions més injustes a les que es potfer front aquest ecosistema. Aquest any enfarà deu que va néixer aquesta plataforma.Durant aquests anys, Salvem el Gaià ha pre-sentat una queixa davant del síndic deGreuges, ha promogut una consulta popularal Baix Gaià, ha convocat diverses marxes iaccions reivindicatives, s’ha reunit amb lesparts implicades, REPSOL, ACA, MediAmbient i ha aconseguit que es reunís la taulad’alcaldes del Baix Gaià per tractar aquestaqüestió. Actualment, hi ha converses entrel’ACA i REPSOL per trobar una sortida aaquesta qüestió. Precisament en aquestsmoments, l’Agència Catalana de l’Aigua ensha fet arribar una proposta en forma de docu-ment on es plantegen algunes alternativespossibles per la recuperació del cabal ecolò-gic del Gaià.

HÈCTOR HERNÁNDEZ Tècnic de l’Associació Mediambiental la Sínia

24

ESPI

AD

IMO

NIS

| C

ARA

A C

ARA

Tothom fa un temps que parla de la NovaCultura de l’Aigua. Què és per tu i com creusque s’ha implantat a la societat catalana?

MANOLO TOMÁS – El concepte de la NovaCultura de l’Aigua, al meu parer, és un con-junt de idees, actitud, propostes i projectesque tenen com a objectiu fer un gir amb lagestió de l’aigua que s’ha fet en els darrers150 anys al nostre país i aproximar-nos auna gestió racional dels recursos i el territori.Millorar la gestió, recuperar aqüífers, fercompatible el desenvolupament econòmic isocial amb la preservació dels espais natu-rals molt en concret dels rius i zones humi-des, són per a mi objectius prioritaris de loque jo entenc per una Nova Cultura del’Aigua.Jo crec que a Catalunya s’estan fent esforçosper a intentar aplicar alguna cosa que vagien aquesta direcció. Diria que, en certamanera s’està intentant fer una transició.Una part del govern català està per la tascai la població en general està responent posi-tivament.Ara bé, la descoordinació entre les institu-cions que intervenen directament o indirecteen la gestió l’aigua i el territori és més quenotable. Això fa que les contradiccionssiguin enormes, que la credibilitat del procéssigui molt dubtosa i que l’objectiu final sem-bla ser diferent del què la Plataforma enDefensa de l’Ebre interpretem com el d’unaNova Cultura de l’Aigua.

GABRIEL BORRÀS – Si hi ha una nova cultu-ra de l’aigua és per contraposició a l’exis-tència d’una vella cultura de l’aigua. Unavella cultura en la que l’aigua era considera-da només un recurs, una peça clau en eldesenvolupament de les activitats econòmi-ques i del desplegament urbanístic; unrecurs infinit, sotmès a la llei de l’oferta (commés aigua, més creixement) i instrumentatper l’administració amb l’absoluta connivèn-cia dels poderosos sectors econòmics. Enresum, una vella cultura de l’aigua que es

basava en “diga’m quanta aigua vols que jote la porto”.En conseqüència, la nova cultura de l’aiguaatorga a aquest bé públic la categoria nonomés de recurs, sinó d’element clau en lapreservació del medi. Cal compatibilitzar eldesenvolupament amb la preservació i millo-ra dels ecosistemes aquàtics i del bon estatquímic i quantitatiu de les aigües subterrà-nies, tot i realitzant una continua gestió dela demanda (“jo et dic quanta i quina aiguanecessites”), l’aprofundiment en l’eficiència(igual o major producció amb menys dota-ció d’aigua) i incentivant la participació acti-va de la ciutadania i una repercussió efecti-va dels costos associats al cicle de l’aigua.Entesa d’aquesta manera, crec que la socie-tat catalana en general ha fet seus aquestsprincipis, tal i com demostren les cada vega-da menors dotacions urbanes, la participa-ció en el procés d’implantació de la Direc-tiva Marc de l’Aigua i la socialització i sen-sibilitat de la població vers el medi aquàtic.

Creus que s’ha desvirtuat/tergiversat el mis-satge inicial?

M.T. – Evidentment hi ha hagut una apropia-ció política molt interessada del concepte. Jo crec que estem en plena involució, laNCA s’està quedant com un terme bonicperò buit del contingut inicial. El col·locarl’antic Ministerio de Medio Ambiente dinsd’Agricultura és tota una mostra de per onaniran les polítiques futures.L’experiència de la gestió catalana de lasituació de sequera de l’any passat ens haobert els ulls sobre el que es diu i el que esfa. I això és important. S’intenta mantenir un discurs modern i sostenible però el llistatd’obres que s’estan programant i executant a Catalunya, és la consolidació de la políti-ca hidràulica de l’annex II del PHN del PP.La pregunta que ens fem, sobretot en refe-rència a la conca de l’Ebre, és: en l’essen-cial -o sigui en les obres- on ha estat elcanvi?

Manolo TomàsPortaveu de la Plataforma de Defensa de l'Ebre

25

ESPI

AD

IMO

NIS

|

CARA

A C

ARA

G.B. – En absolut, si més no pel que fa a lesbases tècniques i jurídiques que fonamentenla nova cultura de l’aigua. Altra cosa és quedes de determinats àmbits polítics s’utilitzi lanova cultura de l’aigua per a justificar velles

polítiques; però això s’escapa totalment dela responsabilitat de l’Agència Catalana de

l’Aigua.Sí que puc arribar a entendre que des dedeterminats sectors pugui abatre’s un cert

sentiment de desassossec en comprovar queno sempre les plasmacions d’aquesta nova

cultura sobre el territori siguin coherents ambels fonaments i postulats que la regeixen.

Tanmateix, és necessari tenir en compte quevenim de quasi dos segles on la política del’aigua ha estat subordinada, sotmesa, a la

resta de polítiques sectorials (urbanisme,agricultura, indústria, turisme, ordenació delterritori, etc); que la política de l’aigua esti-gui coordinada al mateix nivell que la resta

de polítiques necessita temps, perseverància,seducció, mètode, constància i molt de tre-ball. És per això que entitats com la vostra

són absolutament útils per aconseguir aques-ta coordinació.

La Directiva Marc de l’Aigua és una garantiaper a la millora dels espais fluvials a

Catalunya?

M.T. – La Directiva pot ser un element clauper a recuperar, millorar i protegir els espais

fluvials catalans. Però hi ha dos problemesque s’haurien de clarificar.

Primer: la seva correcta transposició i adap-tar tota la legislació catalana i de l’estat alsseus objectius. Fent-la plenament executiva.

Segon: en el cas de l’Ebre, que també éscatalà. Què farà el nostre govern si la

Confederació Hidrogràfica de l’Ebre no l’a-plicarà, com ja ens ha dit, en el tram final?

Jo crec que la DMA pot ser la gran directiva... ignorada.

G.B. – La Directiva Marc de l’Aigua (enendavant DMA) no només és una garantia

per assolir la millora dels espais fluvials aCatalunya, sinó també per assolir el bonestat ecològic, químic i quantitatiu de les

masses d’aigua catalanes. La millora delsespais fluvials és una mesura més que, con-

juntament amb les altres 16 mesures , consti-tueixen el Programa de Mesures del Pla de

Gestió de l’Aigua de Catalunya. UnPrograma i un Pla que a finals de setembre-començaments d’octubre d’enguany sortiran

a informació pública amb l’objectiu que elnostre Govern el tingui damunt la taula per

a la seva aprovació la primavera del 2010.Si des de l’Agència Catalana de l’Aigua

hem abraçat la DMA no és per obligat com-pliment normatiu, que també, sinó i sobretot

per convenciment que és l’instrument mésvàlid per a la resolució dels problemes que

la nostra nació té en relació a l’aigua.

4.- Què pot portar la Interconnexió deXarxes a la gestió de l’Aigua a Catalunya?

M.T. – Tots els governs catalans que he conegut han tingut com una preocupació,

fins a cert punt angoixant, l’abastament a lapoblació de l’àrea metropolitana.

Aquesta preocupació la conec des de famés de trenta anys.

L’any 1973, en època de Franco, quan esva plantejar la primera proposta de transva-sament a Barcelona, els informes oficials ja

deien que de no transvasar l’Ebre,Barcelona patiria greus problemes

d’abastament a principis dels anys 80. Certament, la concentració de població exi-

geix polítiques d’abastament clares, sòlides iduradores. Però, no hi hagut cap política

que intentés ordenar, limitar o racionalitzaraquesta part del territori. El creixement

metropolità no ha estat ordenat, més aviatha estat caòtic i especulatiu i, sembla ser,

que ho seguirà sent.Crec fermament, que rere una interconnexió

on estigui l’aigua de l’Ebre -o algun delsseus afluents- en realitat es troben l’especula-ció urbanística i els interessos de les entitats

Gabriel BorràsDirector de planificació de

l'Agència Catalana de l'Aigua

26

ESPI

AD

IMO

NIS

|

CARA

A C

ARA

financeres, que són les que realment gestio-nen l’aigua, creant un model de país territo-

rialment desequilibrat.

La interconnexió de les xarxes amaga unmodel territorial desequilibrat. El que a les

Terres de l’Ebre diem és que volem unaCatalunya ampla i llarga, no petita i concen-

trada.

G.B. – En el món de l’aigua cal vèncerapriorismes, dogmatismes i demagògies. I cal clarificar conceptes. Al seu moment,

mig país es mofava del Conseller i del’Agència perquè qualificàvem la mesura desocors d’Isòvol al Segre com una transferèn-

cia i no com un transvasament. Cada profes-sió té el seu propi vocabulari; en hidrologia

(ciència de l’aigua), un transvasament ésaquella infraestructura que amb caràcter

permanent aporta aigua per a satisfer lesdemandes d’una altra conca. Avui, a

Catalunya, n’hi ha tres: el del Ter a la RegióMetropolitana de Barcelona, el de l’Ebre al

Camp de Tarragona i el del Siurana aRiudecanyes. La mesura de socors d’Isòvol

al Segre es va plantejar com una aportaciópuntual, provisional i amb data de caduci-tat. El mateix va passar amb la interconne-

xió dels àmbits del Consorci d’Aigües deTarragona (CAT) i d’Aigües Ter-Llobregat

(ATLL) que el Gobierno i el nostre Governvan acordar. Comparar aquells 32 a 40hm3/any en una situació d’emergència

nacional amb el transvasament de l’Ebre delPartido Popular (1100 hm3/any) o el que elPSOE va redactar en època de José Borrell(1400 hm3/any), és un clar intent de false-

dat, demagògia i intoxicació de la ciutadania.Fet aquest aclariment, que em sembla abso-lutament escaient per situar el context de lameva resposta, afirmar amb rotunditat que

un de cada tres litres que surt per les nostresaixetes prové d’una altra conca. Tant

l’Agència, com ATLL i les administracionslocals fa anys que estem executant intercon-

nexió de xarxes d’abastament en alta aCatalunya. Què és sinó la xarxa de Rialb?O la de la Costa Brava Centre? O el túnel

per sota Collserola entre el vessant Llobregat

i el vessant Ter de Barcelona? O la xarxa dela Mancomunitat de les Garrigues? O de La

Llosa del Cavall-Igualada? I per què lesconstruïm? Per una simple raó: la interconne-

xió de xarxes, igual com passa amb eltransport ferroviari o viari, amb les xarxes

elèctriques, de gas o de telefonia mòbil,atorguen flexibilitat, garantia i robustesa a

l’abastament en alta d’aigua urbana aCatalunya. I si aquestes interconnexions

poden arribar a suposar la interconnexióentre les Conques Internes de Catalunya i

les Conques Catalanes de l’Ebre caldrà fer-ho, sense apriorismes ni demagògies.

5.- Hi ha veus que plantegen posar fi aConfederació Hidrogràfica del Ebro i gestio-

nar la part catalana des de Catalunya. Creusque fóra possible?

M.T. – Jo aposto per una gestió integral detota la conca. Les Terres de l’Ebre estem al

tram final del riu, per tant, ens interessa quela gestió sigui unificada i coherent en tots

els trams. El que passa dalt, afecta a baix.L’experiència de col·locar trams de l’Ebre endiferents estatuts d’autonomia i amb criteris

contradictoris, ens sembla patètic i poc seriós.En tot cas, és importantíssim la reforma dela CHE, la seva democratització i la seva

transparència. L’Ebre, com quasi tots els riusde la Península Ibèrica, és de titularitat

pública. Però la seva gestió respon a interes-sos d’hidroelèctriques i grans comunitats de

regants amb interessos que, moltes vegades,no tenen res a veure amb els de la població.I responent a la segona part de la pregunta:sí que trobem a faltar una major implicacióde l’administració catalana en els organis-

mes de la CHE. Tenim la certesa, demostra-ble, que a dia d’avui la CHE ignora cons-

cientment a l’ACA, però també pensem quedes de Catalunya no es fa tot el que espodria per reorientar aquesta situació.

Diguem-ne que, sembla ser que, al nostregovern ja li va bé.

G.B. – Més d’una vegada, en intervencionspúbliques i per escrit, he afirmat que a

Catalunya només pot haver una única admi-nistració de l’aigua. No s’entén l’aplicació de la DMA des d’una administració com laCHE que no té cap mena de competència

en abastament, sanejament, medi ambient,ordenació del territori, agricultura, indústriao turisme. Ni la CHE ni l’Estat són l’autoritat

La interconnexió de xarxes atorgua flexibilitat, garantia i robustesa a l’abastament

en alta d’aigua urbana a Catalunya.GABRIEL BORRÀS

27

ESPI

AD

IMO

NIS

|

CARA

A C

ARA

competent apropiada per aplicar la DMA alnostre país.Passa, però, que ni el nostre Estatut ha sabutreconèixer la necessitat d’una única adminis-tració de l’aigua a casa nostra. N’hauremd’esperar un altre, si és que no ens el tom-ben abans!!! Ara bé, hi hauria una soluciótransitòria com fóra que des de la CHE se’nsatorgués el que n’anomenen una “encomien-da de gestión” mitjançant la qual poguéssimexercir la concessió i gestió de l’aigua a lapart catalana de l’Ebre. Però la CHE no hofarà mai perquè tant ella com la resta d’au-tonomies de la demarcació i, sobretot, elsusuaris principals (comunitats de regants ihidroelèctriques), s’excusen en la sacrosant“unidad de gestión de la cuenca” que haderivat en situacions tan surrealistes com elfet que algun Govern autònom de la concade l’Ebre hagi denunciat la dessalinitzadoradel Foix com un intent del Govern català defer arribar l’aigua de l’Ebre fins aBarcelona.Mentre no s’hi trobi solució, el que estemfent des de l’Agència Catalana de l’Aiguaés no només desenvolupar tots aquellsaspectes del cicle de l’aigua on som compe-tents a l’Ebre, sinó apostar també per oferirla màxima col·laboració amb la CHE en eldesenvolupament de les seves competències.Exemple d’això és la proposta de règim decabals ambientals tant a l’Ebre català comals rius Nogueres, Segre, Matarranya iSiurana.

6.- Creieu que la societat catalana pot estartranquil·la pel que fa als usos de l’aigua?S’han acabat els perills per sempre més?

M.T. – La gestió de l’aigua és un tema moltcomplex i va lligada a altres polítiques quecondicionen la seva quantitat, qualitat i ladisponibilitat. Parlar d’aigua i no parlar deplanificació urbanística, regadius estranyís-sims, interessos turístics i polítiques de resi-dus és no dir la veritat.L’aigua va lligada al territori. El model terri-torial actual ha eixugat tots els Rius catalansi ha contaminat quasi tots els aqüífers. Pertant, la societat catalana en absolut ha d’es-tar tranquil·la. Un altre factor d’intranquil·litat és el paperde les grans empreses privades i/o semipú-bliques que són les que realment són adarrere de les grans decisions sobre aiguaal nostre país. Els seus interessos, que són

molt particulars, de vegades poden entraren contradicció amb els de societat.I pel que fa a l’Ebre, estem més intranquils

que mai: les infraestructures per a transva-sar-lo estan fent-se a tota velocitat. I ho fa elnostre govern.Les obres del canal Xerta/Sènia és l’Ebre aCastelló. El canal Segarra-Garrigues, és l’ai-gua del Segre a Barcelona. Els pous deVinallop, justificats com d’emergència, és elreforçament del CAT (Transvasament del’Ebre a Tarragona) i la dessaladora deCunit serà la interconnexió de les xarxes del’Ebre amb les Barcelona.Per tant, afirmem que els perills reals estanplenament vigents. I que, hi ha perill que s’u-tilitzi la població de l’àrea metropolitana pera justificar obres i projectes que, en realitat,responen a altres necessitats potser mes difí-cils d’explicar.

G.B. – El nostre Govern, mitjançantl’Agència, està aplicant una política elmàxim de coherent amb la DMA. Hem pas-sat de resoldre la vulnerabilitat en la garan-tia d’abastament urbà a les ConquesInternes a través d’un transvasament a fer-hodes d’un sumatori de solucions que ensaportaran fins a 300 hm3/any en l’horitzó2012-2015: estalvi i eficiència, recuperaciód’aqüífers, reutilització d’aigua regenerada i dessalinització d’aigua marina. I tot això,amb la contínua, progressiva i entossudidarecuperació de les masses d’aigua i amb uncompromis únic a Europa: el retorn progres-siu i gradual del transvasament d’un riu, el Ter.Però perquè aquesta aportació sigui factiblecal d’una vegada per totes resoldre el finan-çament del cicle de l’aigua a Catalunya queés, des de fa temps, en un estat deplorable.Si no es resol aquesta qüestió, hom potcaure en la temptació de privatitzar una partimportant del cicle de l’aigua a Catalunya ideixar el paper de l’administració públicade l’aigua al mateix nivell que el de la CHEdavant els seus usuaris: passar d’autoritat del’aigua a instrument de materialització dedeterminats interessos que, absolutamentlegítims, no representen el bé públic i comú.

On estigui l’aigua de l’Ebre en realitat es trobenl’especulació urbanística i els interessos de lesentitats financeres.MANOLO TOMÀS