esforç 12

esfo

rçN

úmer

o 12

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

Editorial 12/3/08 23:45 Página 24

EDITORIAL

Fotografies, il·lustracions, màscares, maquetació, fonts, estils, dissenys... cada cop estem més capficats en oferir una qualitat exquisi-da als nostres lectors. Una producció gairebé més propera a una publicació de les arts plàstiques que de l’esport. Aquest és un delstrets més característics d’Esforç, juntament amb la pluralitat esportiva. És així doncs com va néixer Esforç; amb unes ganes ferotgesde fer un producte d’alta qualitat, tant periodística com gràfica, per a estar a l’alçada dels nostres esportistes. I, malgrat que en qües-tió de gustos no hi ha res escrit, crec fermament que estem provocant l’interès desitjat, perquè cada cop rebem més inputs positiusd’Esforç. Gran part de la culpa es deu a que ens agrada el que fem i també que des del començament tenim en ment allò de “la feinaben feta no té fronteres”. De fet aquesta pràctica l’hem heretat de l’esport on normalment si t’entrenes força està clar que és per guan-yar. Doncs el nostre equip, al qual vull felicitar, està fent una gran temporada i amb cada número estem més a prop dels llocs que clas-sifiquen per a la Champions. Vull convidar-vos en aquest nou número a gaudir d’Esforç com mai; posant l’accent en la vessant artística.

Josep M. Monteagudo

L’art de l’Esforç

Editor/Director Josep Mª Monteagudo Cap de redacció i dissen y gràfic: Àlex Rubies Edició de moda EstherFerré Correcció Elena Salinas Subscripcions [email protected] Publicitat [email protected] col·laborat en aquest número Marta García Ganau, Gustavo Béjer Fotografies: Oriol Roca, Guifré dePeray, Nacho Juárez Il·lustracions Àlex Rubies, Gustavo Bejer Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), MarcMorató (Hoquei Herba), Jordi Solà (Rugbi), Gerard Cadevall (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforçpublicacions, sl Rafael Casanova, 19 1r. 2a. 08750 - Molins de Rei.Telèfon 936805355 - Fax 936805620 www.esforc.cat - [email protected] Distribució Comercial Atheneum, SAImpressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Portada David i Jose Luis Pàez Fotografia Nacho Juárez de pinkorange.es Maquillatge i perruqueria Vanessa Payán Campoy

esforç

Editorial 12/3/08 23:45 Página 25

sumari PORTADA30 GERMANS PÁEZUn al Barça i l’altre al Reus, rivals ala pista, germans inseparables afora del terreny de joc.

HOQUEI HERBA40 EDI TUBAUNomenat a millor jugador de l’any iescollit a l’equip ideal del 2007. Uncrack que toca de peus a terra.

BÀSQUET48 ALBERT MONCASIEl darrer jugador sorgit de la cante-ra blaugrana i l’únic amb fitxa delprimer equip.

WATERPOLO56 UE HOR TAAmb un peu i mig a la màxima cate-goria l’equip barceloní enguanyestà fent un gran paper.

EDITORIAL

4 CARTES AL DIRECTOR6 PANORÀMICA12 ACTUALITAT ESPORTS

pàg. 30 pàg. 48

pàg. 40

pàg. 60

pàg. 72

Sumari 12 12/3/08 10:37 Página 24

RUGBY

60 CLERMONT-FERRANDEl bo i millor del rugbi francès vapassar de puntetes per Sant Boi.Tres dies d’estada per a gaudir d’undels millors equips d’Europa.

VOLEIBOL66 COSME PRENAFETAViu la seva última temporada al FCBarcelona, a on va iniciar un projec-te que culminarà amb l’ascens.

HANDBOL72 MANOLO MONTOYAEl tècnic català ex de Granollersexplica els perquès de la sevamarxa i molt més.

78 REINES DE COPESLes noies del Voltregà han aconse-guit fa unes setmanes la seva ter-cera Copa de la Reina

OLÍMPICS90 JUAN ANTONIO RAMOSJuan Antonio Ramos, un delsmillors taekwondistes del món,només pensa en guanyar unamedalla olímpica a Pequín.

ÀREA ESPORTIVAEspais: CAR Sant CugatBoulevardGadjetsMedicina EsportivaAudiovisualsL’altra cara

pàg. 66

pàg. 84

pàg. 90

pàg. 78

HOQUEI PATINS

84 IGNASI MIQUELEl jove jugador del Cornellà alsetembre aterrarà a Anglaterra pera incorporar-se a les files del’Arsenal.

FUTBOL

Sumari 12 12/3/08 10:38 Página 25

CORREULes vostres opinions a esforç. Rafael Casanova 19, 1-2. Molins de Rei (Barcelona) o a [email protected]

365+1 esportistes

Quin projecte més guapo que esteu portant a terme. No nomésper la idea de fer una radiografia de l’esport català d’aquestamanera, sinó per la gran qualitat de les fotos que surten.Normalment estem acostumats a veure aquesta mena d’imatgesen agències o publicacions estrangeres. Per aquesta raó pensoque és un encert realitzar aquest treball i sobretot amb el fotògrafque l’està duent a terme. Enhorabona!

Pol RodríguezBarcelona

Excel·lent

Sóc lector d’Esforç des de fa ben poc i voldria felicitar-vos peraquesta magnífica revista. Si hagués de qualificar-la diria que unexcel·lent es quedaria curt. L’esport català necessitava d’una revistad’aquesta mena per omplir el buit que deixen els mitjans del futbol.Acostumat a viatjar com estic, sempre m’ha sobtat la manca depublicacions esportives que hi ha al nostre país. Sobretot de quali-tat. A partir d’ara ja no podré dir el mateix. Espero i us desitjo quecada cop la conegui més gent perquè és una de les millors revistesque m’he trobat.

Benito Coll Barcelona

Vull felicitar l’Oriol Roca pels retrats que cada dia publiqueu a laweb. Ja tinc la rutina d’entrar cada dia i deixar-me seduir per la“imatge del dia”. Com aficionada a l’esport en general estic pocacostumada a veure fotos d’esportistes d’aquesta qualitat, sobre-tot amb esportistes catalans i de tants esports diferents. Una deles primeres reflexions que em vaig fer és la quantitat d’esportsque es practiquen a casa nostra. També, evidentment, la quanti-tat d’esportistes que treballen a l’ombra. Gràcies a vosaltres estemconeixent molts d’ells, malgrat que estic segura que en finalitzarl’any encara ens quedaran molts per descobrir. Caldrien moltsanys per a completar-ho. Es pot dir que seria una feina infinita, per-què al darrere ja vindria una nova generació que caldria retratar.Espero que en finalitzar pugueu publicar en paper aquest treball iseré la primera en comprar-lo.

Susanna FontLleida

Des de Canadà

Estic instal·lat a Vancouver des de fa un parell d’anys i quina ha estat la meva sor-presa en trobar-me la revista Esforç per Internet. Sóc un freake dels esports im’havien parlat d’ella, però ja estava resignat perquè per aquí no crec que la trobienlloc. Però mai m’hagués imaginat que la podria veure per Internet. He de dirque compleix les expectatives i fins i tot les supera. Les imatges són molt xules,així com les que publiqueu cada dia a la web. Per aquí els esports són molt ian-quis; com l’hoquei gel o el futbol americà. Però també vaig descobrir el Lacrosseque es juga amb una mena de raqueta amb xarxa i és molt dinàmic. Es juga al’estiu i és fins i tot més practicat que el soccer. Estic segur que a casa nostratriomfaria.

Joan Manel GarcíaVancouver

Correu 12/3/08 23:53 Página 24

Correu 12/3/08 23:53 Página 25

Panoramica1 12/3/08 10:41 Página 10

MERCÈ MARTÍ AMB LA PIPER TWIN COMANCHE DE 1969 "PA-30" SOBREVOLANT EL SÀHARA PER L'ATLÀNTIC, A LA CURSARAL·LY AEROPOSTAL, QUE LA VA DUR FINS ST. LOUIS DE SENEGAL


EL CORREDOR D’ULTRAFONS SERGE GIRARD, AQUI A LA TRANSÀFRICA, SERÀ EL PRIMER HOME EN FER LA VOLTA AL MÓNCORRENTS SENSE PARAR NI UN SOL DIA.


UNA IMATGE DEL CONCURS DE SALTS DISPUTAT EN LES INSTAL·LACIONSOLÍMPIQUES DEL RC DE POLO DE BARCELONA. FOTO: ORIOL ROCA


Per entendre la situació actual del voleibol catalàhem de situar-nos en la Barcelona preolímpica. Enaquell moment els poders públics i les empresesprivades van fer la inversió més gran en esportque s’ha fet mai en aquest país. El fet que totesles disciplines pel fet de ser país organitzadorestiguessin incloses dintre de la competició vaafavorir moltíssim als esports minoritaris com elnostre, que a més van fer un paper molt digne enla competició masculina. L’influx d’aquestmoment tan important, la inèrcia trencada i latradició dels equips catalans en la màximacompetició tant en nois com en noies amb equipscom el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el CDHispano-Francès o el CV Sant Cugat, en èpoquesmés recents, van fer que els èxits dels equipscatalans encara duressin una temporada. Noobstant, a diferència d’altres regions de l’Estat onels espònsors públics i privats donen un tractemolt favorable al voleibol, aquí a Catalunyaaquests van començar a mirar cap a una altrabanda. A conseqüència d’això el voleibol d’altnivell a Catalunya porta una dècada al’ostracisme. Al marge d’iniciatives lloables,construïdes amb molta il·lusió com les del CVSant Pere i Sant Pau, el CV Barcelona o el VoleyLleida, els equips catalans no poden fer l’esforçper aconseguir ser referents en el voleibolnacional ja que estan en un clar desavantatge. Elsbons resultats i el bon treball a la base del voleibolcatalà no té continuïtat en les categories d’elitperquè els clubs catalans no són atractius per alsmillors jugadors sortits del nostre planter o delsplans de tecnificació de la Federació Catalana.Per sort, a la selecció nacional espanyolamasculina o femenina, sempre hi ha la presènciade jugadors i jugadores nascuts i formats aCatalunya que reivindiquen el nostre voleibol i queporten Catalunya a les cotes més altes. En l’actualselecció espanyola masculina, que té ara en elPreolímpic d’Alemanya la seva última oportunitatper classificar-se per Pequín 2008, l’accent catalàl’aporten Iban Pérez i Manuel Sevillano, el primerbarceloní i el segon reusenc. Esperem que laselecció tingui tota la sort del món i puguemgaudir de l’actual campiona d’Europa donant“guerra” a les potències voleibolístiques mundialsa la principal cita esportiva del calendari anual.

Xavier PeñaProfessor de Voleibol de la Universitat de Vic

12 ESFORÇ

OPINIÓ

Producte

Les Asics Gel Tactic són de les mésestables del mercat, i ho són gràciesal sistema Trusstic que, d’unabanda, orienta els impactes cap alslaterals i, de l’altra, minimitza lahiperpronació a la part central. Amés, la tecnologia Rearfoot ASICSGEL cushioning system facilital’amortiment atenuant la força del’impacte. També facilita l’estabilitatdel peu i redueix l’impacte.

ACTUALITAT VOLEIBOL

Voleibol ambaccent català

La selecció espanyola de voleibol es jugarà la seva participació als Jocs Olímpics dePequín 2008 contra Alemanya, Cuba i laXina al Preolímpic Mundial que es jugaràdel 23 al 25 de maig a Düsseldorf. Els deMarcelo Méndez van quedar en el grupmés difícil després del sorteig celebrat aTòquio. Aquesta és la darreraoportunitat per als vigents campionsd’Europa per a aconseguir la plaçaolímpica. Cal recordar que ja s’hanperdut dues oportunitats, primer a laCopa del Món de Japó i després alpreolímpic continental. Per als Jocs jatenen bitllet: Brasil, Rússia, Bulgària,Egipte, Sèrbia, Estats Units, Veneçuela, iXina com a amfitriona.

Set anys després del seu darrer títol de Copadel Rei, el CMA Sòria va fer-se de nou ambaquesta competició. Era la XXXIII edició i es vanendur el títol després d’una agònica final en laque es van imposar a l’Unicaja Arukasur per 2 a3 (25-19, 19-25, 25-21, 24-26 i 12-15). Tot i queal principi del partit l’Unicaja es va mostrar moltmés sòlid, el CMA Sòria no va donar el partit perperdut en cap moment i gràcies a dos gransperíodes (2n. i 4t.) van endur-se el partit.

Última oportunitat d’anar als Jocs

Jugadors del SPiSP, amb Macedònia

El CMA Sòria, campió de Copa

Quatre jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau han estat convocats pelseleccionador de Macedònia per a disputar els tornejos que aquesta selecciójugarà a partir del mes d’abril i que donaran dret a la classificació per alCampionat d’Espanya.Aleksandar Stevovski i Vladimir Stevovski han declinat la invitació, el primerperquè es troba al final de la recuperació d’una lesió llarga i el segon permotius personals. Aleksandar Mikov i Gjoko Josifov sí que acudiran alsdiferents compromisos amb la seva selecció.

actualitat volei12 12/3/08 15:39 Página 12

actualitat volei12 12/3/08 15:39 Página 13

Si un es mira la classificació de les lligues de DHmasculina i femenina, pot veure que dels quatreequips que jugaran els play-off a cada categoriatres són catalans, i, del total dels 20 equips deDH d’entre les dues lligues, cinc equipsmasculins i cinc femenins són de Catalunya. Sibé fa uns anys potser la quantitat d’equipscatalans a la DH masculina era més gran, nopassava pas això en les noies. Des de fa unsanys, i després de fer un molt bon treball decantera, equips com Júnior, Atlètic i RC Polos’han consolidat en una lliga on sempre el CDTerrassa havia estat l’únic equip català en lesprimeres posicions. A la DH masculina els tresequips grans de la lliga són tres equips catalans,Egara, Ono Atlètic i RC Polo. A més, tenim el CDTerrassa i el Barça que aquest any estan lluitantper la permanència. Quant als jugadors catalansde les seleccions espanyoles, tant en l’equipmasculí com en el femení la base de la seleccióés d’esportistes catalans i sobretot terrassencs.A la selecció masculina, més d’una vegada s’hadonat la circumstància que en un partit els onzejugadors que en aquell moment estan sobre elcamp són nascuts a Catalunya. Per tant, ésevident que un selecció catalana en uns JocsOlímpics o un Mundial podria fer el mateix paperque està fent últimament la selecció espanyola.A les olimpíades d’aquest estiu a Pequín, caldestacar que seran les quartes del Pol Amat,sens dubte un dels millors jugadors d’hoqueicatalans de la història i probablement el fi decicle de diversos jugadors importants a laselecció. Les opcions de la selecció masculinapassen per entrar a semifinals, cosa que no seràfàcil, però aquest hauria de ser l’objectiu, repetirel paper de fa quatre anys a Atenes. Una vegadaa semifinals, pot passar qualsevol cosa, ja que elnivell de les seleccions és molt igualat i en partitstan decisius qualsevol acció pot ser definitiva.Les noies, si volen anar als Jocs Olímpics,primer hauran d’anar al Torneig Preolímpic deBakú (Azerbaidjan), on a priori no haurien detenir excessius problemes per guanyar i per tantaconseguir el bitllet per a Pequín. Un cop allà,entrar a semifinals serà un objectiu forçacomplicat, però de ben segur que lluitaran perser-hi.

L’hoquei català

La ciutat de Terrassa viurà durant tres dies, del 21 al 24 de març, la segona fase de la

Copa d’Europa. L’Eurohockey League va escollir el Club Egara entre les diferents

candidatures després que visitessin el club en repetides ocasions per examinar les

instal·lacions per assegurar-se la viabilitat

de disputar aquesta competició. Entre els

equips participants a la màxima competició

continental, trobem tres catalans amb

aspiracions al títol. És el cas dels locals, el

Club Egara, que tindrà l’al·licient de jugar a

casa. Altres que tampoc ho tindran lluny

seran els de l’Ono Atlètic Terrassa. El darrer

equip català a la competició és el Reial Club

de Polo de Barcelona.

OPINIÓ Després de diverses converses entre la Federació Espanyola i Ràdio TelevisióEspanyola, van arribar a l’acord per a la retransmissió de les competicionsinternacionals més importants en les que participaran les seleccions estatals absolutesmasculina i femenina. La primera competició que podrem veure per televisió serà el torneig femeníclassificador per als Jocs Olímpics de Bakú. El següent torneig televisat serà laChampions Trophy masculina a Amsterdam, en la que, com a mínim, retransmetran elspartits de la selecció espanyola. Finalment, amb la masculina ja classificada, i esperantque la femenina també ho farà, es retransmetran tots els partits de les olimpíades perTeledeporte i és possible que, si s’arriba a semifinals, s’emetin els partits per La 2.

El Club de Campo es va proclamar Campió de la Primera Divisió Masculina d’Hoquei Sala

en imposar-se a la final per un ajustat 6 a 5 al

FC Barcelona.

Cal destacar la bona actuació durant tota la

competició de l’equip blaugrana, sobretot a la

seva pista, el pavelló de la Ciutat Esportiva

Joan Gamper.

El més destacat del Barça durant la

competició va ser Cristian Peñalba, escollit

millor porter del torneig.

Producte

Línies suaus, colors taronja, blanc i plata, delsquals encara remarquen més la lleugeresad’aquest estic. El Indoor Senior de Stag és un palespecífic per a la pràctica d’hoquei sala i estàpreparat per a oferir les millors prestacions. Ambun pes molt reduït, juntament amb un “grip” moltsuau, permeten aferrar el pal amb una fermesasuperior. Un estic per a interiors, lleuger, ràpid iprecís.

ACTUALITAT HOQUEI HERBA

La selecció espanyola per Teledeporte

Dacid EnrichEnt. FC Barcelona

La Copa d’Europa al Club Egara

Stag Indoor, un stick d’interior

14 ESFORÇ

El Club de Campo campió de 1ª Divisió d’Hoquei Sala

actualitat hoquei herba12 12/3/08 12:20 Página 14

actualitat hoquei herba12 12/3/08 12:20 Página 15

Ara més que mai ens trobem en un moment enel que a nivell de clubs estem molt i molt forts.Feia anys que la base de la selecció espanyolano era pràcticament del 80 o el 90% de gentque està jugant aquí a Catalunya. Si bé és certque no tots són catalans sí que han fet carreraal món del waterpolo aquí a Catalunya. Gentcom el Xavi Garcia o el Xavi Vallès són dosexemples de gent que són d’aquí, que s’hanformat aquí i que són puntals bàsics a laselecció estatal. Ara mateix la selecció quepresumiblement acudirà a les olimpíades estànodrida pràcticament en la seva totalitat dejugadors catalans o que juguen a Catalunya. En l’època en què jo vaig ser internacionalestava la cosa més repartida entre jugadors declubs catalans i d’equips madrilenys. Era unamica la unió entre la força, la famosa fúriaespanyola, i el seny català. De fet, jo crec queaquest equilibri va ser el que ens va portar a fergrans coses. Ara, aquesta ràbia i aquesta “malallet” ja la tenim també aquí i, el seny, la sangfreda no s’ha perdut i és per això que hi ha tantsjugadors importants d’aquí a la seleccióespanyola.De tant en tant es parla i es dóna voltes a lesraons per les que, quant a la competició i alnivell de professionalisme, estem per sota depaïsos com Itàlia, Rússia o Croàcia. Jo no crecque sigui un problema del nivell dels jugadorssinó més aviat de clubs. Els clubs hauriend’apostar més pel waterpolo, fer més inversionsa nivell de portar jugadors internacionals per afer la lliga més competitiva del que és. Tenim unequip de molt nivell que és el Barceloneta peròs’està convertit en un monotema. No voldriadesmerèixer la resta d’equips però no pot serque sigui l’únic que aposta fort per fer un equiprealment competitiu a Europa. Sé que és moltdifícil perquè són molts diners, però caldriainvertir en jugadors estrangers per ajudar queels equips de la nostra Divisió d’Honor fossinmés competitius a nivell nacional però també anivell continental i internacional.

La base de laselecció estatal

Sergi Pedrerolexinternacional i entrenador del CN Molins de Rei

16 ESFORÇ

L’espanyola femenina, fora dels JJOO

La selecció espanyola femenina va perdre laúltima oportunitat per a anar a als JocsOlímpics de Pequín al quedar eliminades aquarts de final del Preolímpic d’Imperia(Italia). Les noies de Vicenç Tarrés van perdre laplaça per a les olimpíades al perdre el partitcontra Italia a quarts per 7 gols a 10. Tot ihaber començat el preolímpic amb bon peu,amb victòries contra Kazajistan, Repúblic

Txeca i Cuba, no va saber sentenciar en el partit contra l’amfitriona. Era la opció declassificar per primer cop a la història a la selecció femenina per als Jocs. A més, al partitpel cinquè lloc contra Canadà també van perdre per 8 a 10.

OPINIÓ

En declaracions a l’agencia Efe, el català Joan Jané, exseleccionador español i actual tècnic de la selecciófemenina xinesa, va asegurar que les noies que dirigeix“no seran una banda” a les properes olimpíades.Les xineses tenen al seu record el paper que van fer aldarrer Mundial en el que van perdre tots els partits permés de deu gols de diferència. Segons Janés “somien,aspiren, desitgen que els partits siguin més ajustats quealeshores”. L’objectiu és fer un paper digne a casa sevaamb un grup de noies que no supera els vint anys.

Europeu i Lliga Mundial per a preparar els Jocs

Encara queda molt per a la cita olímpica d’aquest estiu. Fins aleshores. la seleccióespanyola de waterpolo encara ha de participar a diverssos torneijos i competicions. Lamés destacada serà l’Europeu, que enguany es jugarà a Malaga entre el 3 i el 14 de juliol.Per al seleccionador estatal, Rafael Aguilar, aquesta competició, tot i ser important,suposarà un “banc de probes tàctic” per als Jocs Olímpics de Pequín.A més de l’Europeu en el plan de preparació pels Jocs destaquen també competicionscom la Lliga Mundial (Entre el 23 de maig i l’1 de juny les eliminatòries i entre el 16 i el 22de juny la super final a Génova) o els stages preparats amb Australia (25 a 29 de juny) iSèrbia (23 a 26 de juliol) a Barcelona en els que jugaran diverssos amistosos.

Producte

Les Speedo Futura BioFUSEsón el futur en ulleres per anadadors. Amb un marc demultidensitat ofereix un segelltou i un marc rígid queprotegeix la lent. A més ofereixuna exel·lent visió i claredat iun ajustament a la cara ràpid ifàcil gràcies al clip lateralSpeedFit i a que la tira desilicona és dividida.

ACTUALITAT WATERPOLO

La xina no serà una comparsa a les olimpíades

actualitat waterpolo12 13/3/08 11:48 Página 16

actualitat waterpolo12 13/3/08 11:48 Página 17

El fet de captar els mitjans s’ha convertit enl’eterna lluita dels esports minoritaris. Sortir alsmitjans és la fi que tots els esports busquem ique sembla que només bàsquet i futbolaconsegueixen. Esports com el nostre, l’hoqueipatins, estan oblidats i la culpa d’aquest oblitno és dels mitjans, ni dels aficionats, és delsdirigents. En una part dels clubs i en granmesura de les entitats gestores, lesfederacions. És una veritable llàstima que un esport bonic,espectacular i atractiu com l’hoquei patins hagide subsistir quasi en l’anonimat perquè nol’estem sabent vendre. L’esport és comqualsevol altre producte, s’ha de saber vendre.Els mitjans tracten l’hoquei patins, i qualsevolaltre esport, com es mereix. La televisió, laràdio o els mitjans escrits ofereixen el que lagent demanda i la gent demanda el que veu, ésun peix que es mossega la cua. El resum, però,és que si no ens tracten millor és perquè nosabem vendre el producte. Els mitjans són fonamentals per a l’evoluciód’un esport. Cal una mentalitat més oberta alsclubs per a què s’adonin que per tal quel’hoquei creixi cal invertir, cal canviar les cosesper a després recollir fruits. Estem estancatsperquè els clubs volen subsistir, i prefereixenmalviure que arriscar. Jo fa 40 anys que sentoque l’hoquei patins està morint i segueix existintgràcies a la passió i a la tradició que hi ha aregions com Catalunya. Tot i així, cal revisar lafórmula del nostre esport. No hi ha fórmules màgiques per a millorar lasituació o per atreure els mitjans, però podríemcomençar revisant el funcionament dels òrgansgestors. No pot ser que en una federacióhaguem de conviure quatre esports que notenim res a veure els uns amb els altres (hoqueipatins, hoquei línia, patinatge artístic i carreres).Ens estem posant la traveta i així és impossibleevolucionar. No es pot vendre un productedisgregat.

Cal vendre el producteCarlos FigueroaEnt. CP Sitges

18 ESFORÇ

El Noia Freixenet es va fer, per segon

cop a la seva història i deu anys després

del darrer títol, amb la Copa del Rei en

imposar-se al Roncato Vic als penals. El

Vic va ser millor durant tot el partit però

no va saber la renda de dos gols que va

tenir durant bona part del partit. Fins a

dos mil persones van gaudir de la 65a.

edició de la Copa del Rei d’hoquei patins

al poliesportiu Les Comes d’Igualada. El

capità Pere Varias, autor del penal que

va donar el triomf al Noia, va recollir la copa de mans de Carmelo Paniagua, president

de la Reial Federació Espanyola de Patinatge.

OPINIÓ

Les noies del Voltregà es van fer el

passat mes de febrer amb la seva

tercera Copa de la Reina de les

tres edicions que s’han jugat. Les

de Raúl Doblas es van imposar a

la final al Biesca Gijón per 3 a 0.

Les de Sant Hipòlit tenen agafada

la mida d’aquesta competició, i no

només pel títol, també perquè han

acabat el torneig amb nou gols a

favor i cap en contra. Això ha estat

gràcies a la defensa i a la bona

actuació de la portera Laia Vives.

A més, la capitana Cristina Barceló va ser guardonada amb el trofeu de millor jugadora.

Producte

Pals de gran duresa i resistència gràciesa què estan fets de fusta d’avet. Moltequilibrat quant a resistència i flexibilitatque ofereix una durabilitat poc freqüent.Reno posa la seva experiència i qualitatal servei dels seus productes i elsprimers en valorar-ho són els jugadors,que no dubten a l’hora d’escollir.

ACTUALITAT HOQUEI PATINS

Opció preferencial per Toni Pérez

Tercera Copa de la Reina per al Voltregà

El FC Barcelona i l’Esfer Oviedo signaran el 24 demarç un acord de col·laboració pel qual el Barça esfarà amb una opció preferencial per Toni Pérez, il’Oviedo es beneficiarà amb la cessió de jugadorsjúniors blaugranes. El jove davanter asturià ha destacat durant lesúltimes temporades a les files de l’Oviedo i ja haviacridat l’atenció de diversos equips de l’OK Lliga.Amb aquest acord el Barça torna a avançar-se.

El Noia Freixenet guanya la Copa del Rei

actualitat hoquei patins12 12/3/08 12:26 Página 18

actualitat hoquei patins12 12/3/08 12:26 Página 19

L’equip sud-africà de rugbi, flamantcampió de la Copa del món de França2007, es va endur el Laureus al millor equipde l’any. Els sud-africans, amb una extensarepresentació entre els que destacaven eljugador de la USAP Percy Montgomery, ol’ala Bryan Habana, es va imposar a equipstan importants com el Milan, la seleccióiraquiana de futbol, la selecció femeninaalemanya de futbol, Ferrari o l’equipaustralià de criquet.

20 ESFORÇ

Si es vol tenir equips forts, cal tenir unescompeticions fortes, que solament es donaranquan el nivell dels equips sigui bo i equilibrat. Desdels clubs cal treballar, però també des delsorganismes oficials. El sistema de competició del’hemisferi sud és sensacional, ja que tenencompeticions de curta durada i de dificultatcreixent. Això és una utopia per a nosaltres, peròcal tenir-ho present per a planificar bonescompeticions, i a l’estat tenim una molt bonatradició amb la competició de les seleccionsautonòmiques, tot i que el sistema de competicióactual no serveix per a res més que per a justificardespeses. Està clar que una competició seriosacomporta unes despeses importants, i cal cercarfórmules imaginatives entre tots per a nodependre de les subvencions oficials. Cal celebrarla iniciativa de la competició de les Quatre Barres,però cal ser conscients que no n’hi ha prou i quecal ser més exigents i, progressivament, intentarelevar el nivell de la competició amb laincorporació de clubs de qualsevol dels territorisde parla catalana. Amb el temps pot arribar aesdevenir una autèntica alternativa a lacompetició actual. No oblidem tampoc el RugbyFemení, que mitjançant la INEF de Barcelona estàjugant la final de la primera copa d’europa declubs, a un bon nivell. Però el problemacompetitiu és el mateix en noies, agreujat en lesnoies pel reduït nombre d’equips. Gairebém’oblido de la iniciativa més engrescadora, ialhora valenta i agosarada de la història del rugbycatalà, i estatal. L’equip del Poble Nou-Enginyersha demostrat com es pot organitzar un club per atenir una competició molt interessant i motivant,anant a jugar a Anglaterra. Anys enrere, aquestmateix club, per desacords amb la federació, ja vademostrar que es pot mantenir l’equip jugant,sense estar en cap competició oficial durant latemporada. Encara tenim la sort de tenir unestendard important com és la U.E.S., l’equip mésantic del país, amb una tradició rugbísticaimpressionant i, el més important, amb unaescola que any sí i any també produeix jugadorsde qualitat. Quan depens de la producció pròpia,sempre tindràs alts i baixos. En definitiva, cal servalents per a proposar el tipus de competicionsque serveixin per a millorar el nivell dels nostresclubs.

Competicions aCatalunya i al’estat

OPINIÓ

La Gilbert Xact Elite XP està pensada per amaximitzar el funcionament de la bota enel moment del xut. Els materials amb quès’ha fabricat tota la part de frontal de labota afavoreix el toc i el control del xut. Amés, els materials del taló eviten leslesions per impacte repetitiu. Una botaespecialment dissenyada per a xutadors.

ACTUALITAT RUGBI

Jordi Solà i GranchaProfesor de rugby a l’INEFC Barcelona

Els Springboks, millor equip de l’an y

Rugbi femení entre equips del nord i el sud

Promoció d’ascens a Divisió d’Honor B

A començaments de març es va celebrar el sorteig per aemparellar els equips participants en la primera eliminatòria de lapromoció d’ascens a Divisió d’Honor B. Entre els equips que opten a l’ascens hi trobem dos catalans.D’una banda, el CR Sant Cugat que es jugarà passar de fase ambel CD Hercesa, el campió del grup D de la Primera Nacional. Perla seva banda, el RC L’Hospitalet s’haurà de veure les cares ambl’Eibar Hierros Anetxe RT. Els catalans jugaran la tornada a casa,per la qual cosa tenen cert avantatge a priori. L’eliminatòriacomençarà a finals del mes de març i la tornada serà a principisd’abril.

Gilbert Xact Elite XP, la bota dels xutadors

La darrera setmana del passat mes defebrer es va aprovar la competició derugbi femení entre clubs del nord i delsud de Catalunya. Aquest serà el primertorneig amb participació de clubs tantdel Principat com del Rosselló. Lesjornades classificatòries es jugaran el 17de maig a un lloc del Rosselló, i el 31 demaig o l’1 de juny a una ciutat del sud.Les semifinals tindran lloc el 7 de juny, ila final es jugarà a l’estadi Aimé Giral,just abans d’un enfrontament de laUSAP amb el Stade Français.

Producte

actualitat rugbi12 12/3/08 10:48 Página 20

SI VOLS GAUDIR D’INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ DEL TEU ESPORT.SUBSCRIU-TE A ESFORÇ I TINDRÀS A CASA TEVA LA MILLOR DE L’ESPORT D’EQUIP.

T’AGRADARIA REBRE A CASA TEVA CADA MES ESFORÇ? DONCS ÉS TAN FÀCIL COM OMPLIR ELS ESPAIS BIUTS.ENVIA AQUEST CUPÓ A LA NOSTRA ADREÇA O UNA FOTOCÓPIA PER FAX A:

ESFORÇ. RAFAEL CASANOVA, 19, 1ER 2ª. 08750 MOLINS DE REI. TEL.:96 680 53 55 · FAX: 93 680 56 [email protected] - www.esforc.cat

Sí, desitjo subscriure’m a ESFORÇ per 42 € (12 números)

DADES PERSONALSNom i cognoms: DNI-CIF: Domicili: Número: Pis: C.P.:Població: Província: Data de naixament: Telèfon: E-mail: Professió:

FORMA DE PAGAMENTAdjunto taló bancari a ESFORÇ PUBLICACIONS S.L.Domiciliació bancaria Núm. de compte:

Les dades comunicades pels nostres lectors són completament confidencials. La informació queda recollida al nostre fitxer on l’interessat hi pot accedir i cancelar-la o

modificar-la. El seu control i tractament estan subjectes a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.

SUBSCRIU-TE

actualitat rugbi12 12/3/08 10:48 Página 21

Han passat quatre anys i ens trobem a les portesde la cita més important per a qualsevol esportistad’elit: els Jocs Olímpics. El rellotge va fent el seuincansable compte enrere i els segons cauenràpidament. Pequín 2008 sembla lluny però, en elfons, ja és aquí. La trepidant temporada que estanduent a terme els nostres més ferms candidats adisputar les pròximes olimpíades, Albert Rocas,David Davis, Víctor Tomàs i David Barrufet, fa quegairebé no disposin ni d’un instant per a pensar enla convocatòria més important, és a dir, els JJOO.Tomàs i Barrufet ja han patit les conseqüènciesd’una temporada farcida de. Els nostres estandisputant competicions els caps de setmana idurant la mateixa.El camí cap a Pequín ja es vainiciar a principis d’any a l’europeu on Espanya nova poder passar del 9è lloc. Aquest fet l’obliga ahaver de jugar el preolímpic i si tot va de caraparticipar al gran esdeveniment esportiu del 9 al 24d’agost. Si fem la vista enrere ens retrobarem ambles medalles de bronze que van aconseguir JaumeFort, Jordi Núñez i companyia a Atlanta 96 o lamateixa 3ª posició que van assolir a Sydney 04 elsEnric Masip, Xavier O’Callaghan, Antonio Ugalde ol’incommovible Barrufet el qual resisteix el pas deltemps i als seus 37 segueix sent l’home dereferència de la selecció espanyola. En aquestsentit, l’handbol català gaudeix d’experiènciacontrastada però, també, de nous noms ques’erigeixen com a substituts dels històricshandboleros catalans. Barrufet i Mariano Ortegas’engloben en el primer sac i jugadors com AlbertRocas, Víctor Tomàs, David Davis, CristianMalmagro, Viran Morros o d’altres que es deixa elseleccionador espanyol garanteixen un excel·lentfutur per l’handbol del nostre país. I és que si femun repàs als jugadors catalans del moment a un lipassa pel cap que Catalunya es consolida comuna gran potència i que segueix sent un dels pilarsindiscutibles de la selecció. El més dolorósd’aquestes línies és, sens dubte, que no podemcitar cap esportista catalana, ja que tristament lescorones olímpiques queden lluny per a lesjugadores d’handbol de la nostra terra. Per aalgunes coses caldrà esperar uns anys, per ad’altres, quatre dies mal comptats.

En un comunicat oficial delFraikin BM Granollers, el clubha reconegut que davant de laimpossibilitat de renovar aVicente Alamo s'ha arribat aun acord amb FreferikOhlander, actualment jugadordel Kolding de Dinamarca.Alamo deixarà l'equip quanacabi la temporada i fitxaràper un equip ASOBAL del queencara no ha transcendit el nom. Ohlander de 31 anys sortit de l'escola sueca va jugaral FC Barcelona entre els anys 2002 i el 2004. Ha estat internacional en 60 ocasions i30 més amb la júnior. Amb aquest fitxatge el conjunt vallesà ha reaccionat ambrapidesa a la negativa de Vicente Alamo de renovar el contracte.

OPINIÓ

El XVI Partit de les Estrelles es disputarà el 23 de març a Cuenca. L'enfrontament entreels millors jugadors estatals i els millors estrangers de l'ASOBAL tindrà lloc a les 18 horesal Pavelló Municipal El Sargal i el retransmetrà La 2 en directe. Com fa un any, a més del partit, els afeccionats que s'acostin al pavelló El Sargal podrangaudir dels concursos de flyes i de potència. Les entrades es poden comprar al mateixpavelló i costen 3€ per a menors de 15 anys i majors de 65 i 8€ per a la resta del públic.Una cita obligada per als amants de l'handbol que s'està convertint en un clàssic.

Producte

Una de les poques pilotes d'handbolplatja de qualitat que existeixen al mercatés aquest Kempa Beach Handball Dune.Fet de cautxú tou ofereix un controlòptim, a més pensant en el seu us s'hafabricat de forma que repeleixi l'aigua. Totaixò sumat al magnific disseny al que ensté acostumada la marca alemanya.

ACTUALITAT HANDBOL

El Partit de les Estrelles a Cuenca

El rellotge dePequínGerard CadevallPeriodista

Kempa Beach Handbol Dune, arriba l'estiu

22 ESFORÇ

Mala sort pels extrems blau-granes

Ohlander ocuparà el lloc de Vicente Alamo

La posició d'extrem a Can Barça sembla estar maleïdaaquest any. Primer va ser Víctor Tomàs que per culpad'una lumbàlgia va deixar l'equip durant unessetmanes. Després va caure Juanín García, extremesquerre titular que va causar baixa per una rupturafibril·lar del bíceps femoral i ha hagut d'estar quatresetmanes de baixa. L'últim en caure ha estat CristianUgalde, el jove cantera, que enguany ha ajudat a cobrirla baixa de Tomàs alternant els dos extrems, va patiruna ruptura miotendinosa de l'adductor mitjà de lacama dreta que l'ha apartat tres setmanes de l'equip.

actualitat handbol12 12/3/08 12:29 Página 22

actualitat handbol12 12/3/08 12:30 Página 23

La jove jugadora catalana Sílvia Domínguez va serdesignada segona millor jugadora jove delcontinent durant l’any 2007. La base de 21 anysformada a l’UB Barça juga actualment alPerfumerías Avenida de Salamanca, equip al queva arribar provinent de l’Adecco Estudiantesmadrileny. Nascuda a Barcelona, ha viscut unaevolució espectacular des que va sortir de la ciutatcomtal.La millor Jove de l’any va ser Sonja Petrovic. Lasèrbia milita al Bourges Basket i va liderar Sèrbia aguanyar l’or a l’Europeu sub18. Petrovic succeeix alpalmarès la francesa Sandrine Gruda.

Escric aquestes línies amb una contradicció bategant.Per una banda sóc un ampli partidari de la feina debase i del fet que el bàsquet es practiqui des de laformació i el lleure. Però per un altre cantó m’emprenya–sí, sí: m’emprenya– que arribats a l’elit la gran majoriadels nostres jugadors –nois i, sobretot, noies– hagin demarxar per guanyar-se les garrofes fora de Catalunya.Què funciona al nostre país? Doncs la feina dels clubs,que creixen i es desenvolupen a l’empara d’unesmigrades instal·lacions i fan mans i mànigues demanera altruista perquè els nostres menuts puguininiciar-se en aquest esport i s’hi puguin desenvolupar.Els clubs són els que han vist, com en cap altradisciplina, que les noies mereixen el mateix respecteque el homes i això fa que el bàsquet sigui l’esport mésavançat en aquest aspecte, de llarg. Cert és que laFederació Catalana de Basquetbol fa el que pot alrespecte, però arriba on pot arribar, que mai no és,lògicament, al suport econòmic. I aquí és on em vel’emprenyada. Quan els nostres infants es fan grans ihan demostrat per a tot ser els millors, llavors, ai las!,han de campar boira per recollir, a vegades, lesengrunes. Tothom sap que les catalanes són les méscompetitives i, ves per on, ja no tenim cap equip lluitantpels títols, després de la penosa desaparició de l’UBBarça. I prou fan l’Olesa Espanyol i el Cadí La Seu permantenir la màxima categoria. Prou fan, però mereixemmés, molt més. I crec que realment aquí hi ha moltagent que amaga el cap i no encara la realitat. Culpablesn’hi ha diversos: culpable és una part de la premsaespecialitzada que tracta el bàsquet femení com unproducte inferior, culpables els aficionats que no lidonen el suport que mereix i culpables les empresesque no creuen ni de lluny en aquest patrocini. Iculpables les institucions per amagar-se darrere del “jono puc donar diners perquè això crearia un greugecomparatiu inadmissible.” No tenen aquestaconcepció a Salamanca, Burgos, Eivissa, Hondarríbia,poso per cas. Una bona part dels diners de l’esportcatalà van a parar al CAR i al Circuit de Catalunya. I éscorrecte, perquè són institucions que donen una bonaimatge al nostre país –tret de quan uns quants brètolsinsulten gravíssimament un pilot de raça negra i ens fancaure a tots la cara de vergonya– i fan una feinaefectiva. Però esports com el bàsquet, el vòlei, la pilotabasca o l’hoquei també han de merèixer l’atenció delsnostres governants. I no només amb boniquesparaules de suport, sinó amb diners, amb molts dinersque serien la millor inversió possible. Ai, si no fos pelsclubs…

La revolució síserà televisada

OPINIÓ

Després d’una gran primera volta, el CB Olesa-Espanyol va aconseguir el que acomençament de temporada semblava un somni, la classificació per a la Copa de la Reina.La mala sort, però, es va creuar en el camí de l’equip català, que va quedar enquadrat ambel Perfumerías Avenida de Salamanca, un dels equips favorits al títol. Tot i que el premi ja el tenien pel fet d’estar a Sevilla (lloc en què va tenir lloc la competició),les olesenques ho van donar tot a la pista. El somni va quedar aquí, ja que un moment derelaxació durant el partit de l’equip espanyolista va ser aprofitat pel Perfumerías Avenidaper a fer valer el títol de favorit i va posar un parcial insalvable per a les catalanes. Tot i quela realitat de l’Olesa és lluitar per la permanència, han demostrat amb la seva actuació quepoden lluitar per acabar a la zona tranquil·la de la classificació.

Campus

Jordan Brand, una secció deNike, juntament amb JordanBrand Classic, van acollir denou els campus de bàsquet pera descobrir els principals talentsmundials d’aquest esport.Durant els mesos de febrer imarç, 96 dels millors jugadorsd’Europa van entrenar icompetir per un viatge als EUA.Dotze d’ells viatjaran a NovaYork el proper estiu.

ACTUALITAT BÀSQUET

Canvi al joc interior del Plus Pujol Lleida

Bona imatge del CB Olesa-Espanyol a la Copa

Jordi RobirosaPeriodista

24 ESFORÇ

Sílvia Domínguez, segona millor jove d’Europa

Després d’arribar a un acord amb Erek Jay Hansenper a rescindir el seu contracte per falta derendiment, el Plus Pujol Lleida es va trobar amb unforat al joc interior. És per aquest motiu que el costècnic es va moure amb celeritat per a trobar unrecanvi de garanties. Kevin Thomson, pivot de 2,08i 37 anys, ex de Valladolid i Girona, entre d’altres, vaser l’escollit. Amb cinc anys d’experiència a l’ACB,aquest jugador arriba a l’equip d’Edu Torres per aaportar treball a la pintura i experiència a la pista.

actualitat basquet12 12/3/08 15:37 Página 24

actualitat basquet12 12/3/08 15:37 Página 25

26 ESFORÇ

Després d’un sorteig a la seu de la Federació Espanyola de futbolcelebrat el passat mes de febrer, la Federació Catalana de Futbol vaser l’escollida per a organitzar la fase final de la VI Copa de lesRegions UEFA. Aquesta es jugarà els propers dies 21 i 23 de marça les Terres de l’Ebre. El guanyador d’aquesta final a quatre, en laque hi participen, a més de Catalunya, Castella i Lleó, Euskadi iAndalusia, es classificarà per a la fase europea de la competició. Els partits de semifinals es disputaran el dissabte 21 i la gran finalserà el diumenge 23. En la primera fase d’aquesta final Castella iLleó s’enfrontarà amb Euskadi i la selecció de Catalunya s’haurà deveure les cares amb Andalusia.

Tot i la bona actuació de les noies d’Albert López durant tot el Campionat d’Espanya, no van poder alçar el títol de campiones. Les catalanesvan superar tots els obstacles i es van plantar a la final oferint un molt bon joc i una capacitat golejadora sorprenent. Tot i així, a l’hora desuperar l’última barrera es van trobar una selecció de Madrid que es va mostrar intractable al llarg de tot el torneig i que es va imposar per5 gols a 1. La jove jugadora del Castelldefels Nona va ser l’única capaç de perforar la porteria madrilenya. Un molt bon paper el que va oferirla selecció de Catalunya tot i no obtenir el premi de la victòria final. A banda del subcampionat, el torneig ha deixat molt bons moments pera la nostra selecció: com el partit amb el que inauguraven el campionat en el que es van imposar a Canàries per 8 a 0, la curiositat de guanyara València amb dos gols a pròpia de les contràries, o la semifinal contra Andalusia en què van guanyar per 5 a 2.

Les noves Nike Mercurial Vapor SL (Super Light) són les botes méslleugeres del mercat amb un pes de 190 grams. Dissenyades per ajugadors ràpids i amb una gran arrencada s’ha trigat tres anys enperfeccionar-les. Una de les principals característiques de les Mercurial SLés que el peu es troba més a prop del terra, la qual cosa fa que elsmoviments del jugador siguin més suaus. A més, una vareta de reforçaugmenta la subjecció del peu, elevant la resistència als impactes i evitantque els dits es dobleguin cap enrere en xutar fort. Unes botes exclusivesde les que només s’han produït 2.000 parells a un preu inicial de 400 euros.

ACTUALITAT FUTBOL

Catalunya-Argentina el 24 de maig

Després que fa uns mesos la Federació Catalana i l’empresa organitzadora,

Multimedia Sports, arribessin a un acord fa uns mesos per a la disputa del

Catalunya-Argentina, faltava una resolució afirmativa per part de la Federació

Espanyola. Aquesta resolució va arribar el passat mes de febrer i el partit es va

convertir en una realitat. L’enfrontament entre la nostra selecció i la blanc-i-blava

es durà a terme el proper dissabte 24 de maig, probablement al Camp Nou.

Amb aquest partit es reviurà el matx del passat 29 de desembre de 2004 en el

que la selecció d’Argentina es va imposar a la catalana per 0 a 3. La diferència

és que en aquesta ocasió Argentina podrà disposar dels seus millors jugadors,

entre els que destaquen els germans Milito, Aguero o Riquelme, que tornarà al

Camp Nou. L’absent més il·lustre serà el crack blaugrana Leo Messi, que encarà

no s’haurà recuperat de la lesió que l’ha deixat fora dels terrenys de joc durant sis

setmanes. Sens dubte la Federació catalana va aprendre dels errors i en aquesta

ocasió les coses s’han fet molt millor que amb el partit contra els EUA.

Sotscampiones d’Espanya

Nike Mercurial Vapor SL, les més lleugeres

Producte

Copa de Regions UEFA a casa

actualitat futbol12 12/3/08 13:28 Página 26

actualitat futbol12 12/3/08 13:28 Página 27

28 ESFORÇ

El gimnasta català Gervasio Deferr serà, si va als Jocs Olímpics, l’encarregat dedur la bandera espanyola a la inauguració de Pequín 2008. El COE no l’ha escollitperquè sí, de fet, si no causa baixa serà l’esportista de l’equip espanyol ambmillor currículum i palmarès olímpic. A més, Gervasio, més conegut com a Gervi,optarà a les olimpíades xineses a convertir-se en el primer esportista espanyol enguanyar tres medalles d’or olímpiques. El problema amb el que es pot trobar Deferr és que les lesions que actualmentpateix es mantinguin i l’apartin de la fita olímpica; en aquest cas, es buscaria elsegüent quant a palmarès olímpic per a ser l’abanderat. Entre el currículum del gimnasta barceloní destaquen la medalla d’or de lesolimpíades de Sidney 2000 en salt de poltre, que va renovar a Atenes 2004. Amés, des de 1999 ha anat guanyant medalles d’or i plata en sòl a diferentscompeticions internacionals. Esperem que es recuperi perfectament de leslesions i pugui així participar als JJOO i ser l’abanderat.

La Vila Olímpica de Pequín 2008 serà un prodigi de l’arquitecturaverda amb què l’organització pretén enviar al món un missatge dedesenvolupament sostenible, en contra de la idea que es té dePequín. En les últimes setmanes s’ha parlat molt del nivell decontaminació i de pol·lució de la ciutat i del problema que suposa perals esportistes. La resposta ha estat la presentació d’aquesta VilaOlímpica de 66 hectàrees. La vila estarà situada a vuit kilòmetres delcentre històric. Tota la il·luminació dels carrers, parcs i jardins es faràmitjançant panells solars. A més es recol·lectarà l’aigua de la pluja pera reutilitzar-la. L’aigua de les dutxes s’escalfarà amb una placa solari l’aire condicionat estalviarà un 40% de consum a totes les estances.

Gervasio Deferr, abanderat espanyol

L’atleta que corre amb pròtesis a les dues cames Oscar Pistorius portatemps intentant poder participar als Jocs Olímpics de Pequín 2008. Eldarrer recurs d’aquest corredor ha estat presentar una anàlisi sobre lespròtesis que utilitza per a córrer que contradiuen un recent estudi queva al·legar la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) per a justificarla seva negativa a la participació del sud-africà. Uns tests del professor alemany Gert-Peter Brueggemann van servir ala IAAF per a dictaminar que Pistorious no podia participar ni als JocsOlímpics ni a cap altra competició per a atletes sense deficiències. Enaquest estudi es determinava que les pròtesis de Pistorious podiensuposar una “ajuda tècnica”; és a dir, que podien suposar un claravantatge respecte a la resta de participants. El sud-africà no ha parat i va encarregar el seu propi estudi a unslaboratoris especialitzats de Houston, Texas. Tot i així sembla que no lihaurà servit de res perquè quasi no li queda temps (té fins al juny per aclassificar-se als Jocs) i la IAAF no sembla tenir intenció de rectificar, jaque segueixen fent referència als estudis de Brueggermann.

ACTUALITAT OLÍMPICS

Vila Olímpica verda

Oscar Pistorius segueix intentant participar als Jocs

actualitat olimpics-varis12 12/3/08 10:49 Página 28

Els tennistes Roger Federer i Justine Henin es van convertir fa unessetmanes en els millors jugadors de l’any en rebre el premi Laureus. Ambaquest, el suís ja porta guanyats quatre Laureus convertint-se en el primeresportista en aconseguir-ho. L’altre triomfador als Laureus va ser l’anglèsLewis Hamilton que es va endur el premi a esportista revelació de l’any,premi al que optava l’espanyol Alberto Contador.A millor esportista masculí de l’any també hi optaven Tyson Gay, Kaka,Michael Phelps, Kimi Raikkonen i Tiger Woods. Pel que fa al premi al millor equip se’l va endur la selecció sud-africana derugbi, campiona de la copa del món a París. L’atleta britànica Paula Racliffees va endur el premi a la reaparició de l’any. El moment emotiu es va viureamb el lliurament del Laureus a la trajectòria esportiva a l’ucraïnès SergeyBubka i amb el posterior lliurament del premi a l’esperit esportiu al canadencDirck Pound, expresident de l’Agència Mundial Antidopatge.

La jove surfista catalana Queralt Castellet va tornar a demostrar del que és capaç a laCopa del Món de Stonehem (Canadà). La snowboarder va superar els problemes perla lesió que va patir a l'octubre (es va trencar l'escafoide de la mà dreta i porta un clauinterior) i es va adaptar a les exigències del pipe canadenc. Queralt va demostrar laclasse que atresora fent-se amb una més que meritòria tercera posició. Tot i haverquedat en primera i segona posició a les primeres fases, a la última va quedar terceraperquè, segons ella, li va faltar aire en els trucs.Amb els sis-cents punts obtinguts a la halfpipe de Stoneham es situa cinquena en laclassificació general de la Copa del Món de Halfpipe amb una puntuació de dos milcent setanta. Ara mateix es troba a només deu punts de la quarta, la xinesa Chen Xui a mil sis-cents trenta de la primera, la suïssa Laura Pesko.

La nova Trituboc Mix de Paddle Coach ésuna evolució de la Tritubox Classic. Es tractad’una pala molt nova amb un balanceigexcepcional i amb un equilibri molt bogràcies al sistema Tritubox, que ofereix unareducció i absorció de vibracionsespectacular. Amb aquest sistema s’evitenles sobrecàrregues de canell, colze iespatlla. Aquesta pala és molt resistent atota mena d’impactes gràcies a què estàreforçada amb Carboni Gravity 300 grams.

ACTUALITAT VARIS

Queralt Castellet tercera a la Copa del Món de Canadà

MO

TOR

ESFORÇ 29

Producte

LAUR

EUS

07SN

OW

BO

AR

D

Federer i Henin millors esportistes de l’an y

Primer cotxe catalano-basc a Le Mans

El català Joan Villadelprat, president d’Epsilon Euskadi, va presentar fa unes setmanes,juntament amb el seu director comercial, Jordi Catón, el prototipus per a les Le Mans Series.El monoplaça anomenat ee1 LMP1 és el primer projecte cent per cent espanyol (de fet éscatalano-basc) que correrà les 24 hores de Le Mans. Fa unes setmanes també va debutar sobrePaul Ricard corrent 500 kilòmetres i no es van enregistrar incidències. La idea és consolidarEpsilon com a constructora i estar preparats per si algun dia es pot donar el salt a la F1.

actualitat olimpics-varis12 12/3/08 10:49 Página 29

PO

RTA

DA

“Negro”, el David va decidir seguir a Can Barça. Iés que ambdós estan d’acord en què ha estat unclub importantíssim en la seva carrera, on ho handonat tot i del qual han rebut moltíssim. Tot i elsmalentesos, i tot i no estar d’acord amb lesmaneres amb què es va tractar el cas del “Negro”,tots dos deixen la porta oberta a què en el futursegueixin havent-hi relacions amb l’entitat que elsva permetre conèixer el que ells mateixosqualifiquen com el millor club poliesportiu del món.

José Luis, què va passar exactament per a quèdeixessis el Barça per fitxar pel Reus?

JL- Doncs, el motiu de perquè ara mateix no esticjugant al Barça, a dia d’avui, encara no me l’handit. El que està clar és que jo no vull crear capproblemàtica, el fet que jo no seguís és una decisióque van prendre i s’ha de respectar. Tot i així, avuiper avui no em suposa cap problema. Em vaigdecidir pel Reus perquè m’oferia molt més futur i anivell esportiu també em convencia el projecte jaque suposava seguir optant a títols, i seguirdivertint-me i lluitant per estar a les primersposicions. Del Barça em quedo amb les cosesbones i les dolentes me les guardo per a la mevaintimitat. Ha passat, està oblidat i ara cal mirarendavant.

És força comú veure com un germà petitsegueix el passos del gran i es decideixper l’esport que aquest pràctica. El que ja

no és tan usual és que dos germans acabincoincidint primer al mateix equip arribant a ser delsmillors del món en la seva disciplina, i, després,acabin jugant l’un contra l’altre en equips rivals.Aquest és el cas dels germans Páez. El José Luis(2 de maig de 1969) i el David (9 de desembre de1975) van coincidir durant deu anys a les files delque, possiblement, hagi estat el millor equip detots els temps, el FC Barcelona de Figueroa iPaüls. Deu anys en els que s’han fet amb tots elstítols possibles entre els que destaquen sis Copesd’Europa, deu OK Lligues o quatre Copes del Rei.Enguany han hagut de separar-se. Després d’unestiu en el que va haver-hi malentesos, on es vaparlar de més, on uns i altres no van saberentendre’s, el “Negro” va acabar al Reus. El JoséLuis va veure com se li tancava la possibilitat deseguir en actiu al FC Barcelona i, després de parlaramb Cerdanyola (on tenia emparaulada laincorporació), amb Voltregà i, com ens diu al’entrevista, amb diversos clubs Italians, va decidir-se pel màxim rival. A Reus ha trobat un projecteatractiu que li permet seguir en actiu al màximnivell i que li ofereix la possibilitat d’ampliar el seupalmarès. Tot i la difícil situació viscuda pel

Germans Paez.qxd 12/3/08 10:52 Página 30

PO

RTA

DA

34 ESFORÇ

Com està sent aquesta primera temporada a Reus?

JL- Sense desmerèixer el Barcelona, està sent moltmillor. Però és que una cosa és un club com elBarça que és un club de futbol i l’hoquei no deixade ser una secció i un altre és un com el Reus onl’hoquei té més importància. Pel que fa a l’esportiu,aquesta temporada hem tingut alts i baixos però estracta d’un equip a l’alça. Enguany s’ha canviat lameitat de l’equip i ha costat començar. De momentestic molt a gust i estic convençut al dos-cents percent que vaig prendre una bona decisió.

I per a tu David, com està sent aquesta primeratemporada sense el teu germà després de tant detemps?

D- La veritat és que al començament em va costarmoltíssim. Després de nou anys va ser difícilacceptar-ho, però ara ja estic molt millor i molt méstranquil.

Com va ser el primer cop que us vau veure cara acara defensant colors diferents?

D- Va ser al Palau a la Supercopa i el meu germà nova tenir una bona rebuda per part del públic. Alcomençament i després dels problemes amb elpúblic va ser força estrany i complicat, però al finaltot va sortir força bé.

JL- Deixant de banda els problemes amb el públic,jugar contra ell se’m va fer força normal ja que jaens havíem enfrontat anteriorment abans d’arribaral Barça. Va haver-hi molt de respecte i és dignepoder jugar contra ell al màxim nivell i tenir ungermà al Barça guanyant-ho tot.

Aquell partit era l’anada de la Supercopa,com ha ditel David, i la rebuda no va ser la que mereix algúque ho ha donat tot pel Barça. (Li van dedicar totamena d’insults, van xiular durant bona part delpartit i van llençar bitllets de cinc-cents amb laseva cara impresa a la pista) Com t’ho vas prendre?

JL- Doncs ara que començo a assimilar tota laproblemàtica encara m’adono més que no va sercomprensible. Jo no vaig fer res, ni he deixat capenemistat amb cap seguidor, ni amb cap directiu,vaig marxar, jo crec que com un senyor. No hetingut mai cap problema amb ningú, vaig marxaramb la tranquil·litat i serenor que ha de tenir unesportista i una persona. Aquella rebuda va ser moltestranya sobretot perquè no crec que la mereixés.Potser m’ha faltat ser alt, moreno i model, com hova ser Marco Meriotti, que va passar del Barça alReus i va ser rebut amb aplaudiments.

Pel que sé, a tu David tampoc et va fer gairegràcia...

D- A mi em va tocar moltíssim. El Negro ha estattretze anys aquí a Barcelona i moltes vegades lagent no sap el que passa ni el que ha passat i deseguida opina. Però ja ha passat i, com diu ell, nova ser gaire comprensible, però s’ha de mirarendavant.

Això, mirem endavant i deixem tots aquestsproblemes de banda, perquè el Barça ha estatquelcom molt important en la vostra carrera...

D- Sens dubte ha estat una part importantíssima.Cal recalcar, com ho ha fet el meu germà, que elBarcelona no és un club d’hoquei, és de futbol, i lescomoditats que tenim aquí al Barça no es tenen acap club d’hoquei. El suport que tenim és altíssim iaixò s’agraeix i es valora moltíssim.

JL- Sí que ha estat important. Ja quan arribes alBarça t’adones que, com a entitat, és quelcomimmens. Sens dubte és el millor club en tots elssentits perquè, com diu el Cachi (David), un jugadores troba amb una tranquil·litat i un seguiment queno es troba enlloc del món. Jo em sentia molt petitenfront de tanta grandesa. La veritat és que haestat una de les coses més importants de la mevavida.

I Catalunya?

D- A mi la gent d’aquí de Catalunya, tot i no parlarcatalà, m’ha tractat de manera immillorable. M’hetrobat que m’han obert les portes, i és que la gent


ESFORÇ 37

d’aquí és molt amable. Estic molt content i seguiréaquí i estaré aquí fins que toqui.

JL- Jo tinc adoració per Catalunya. No renunciaré ales meves arrels, perquè la terra sempre tira, peròviure i estar com s’està a Catalunya no s’estàenlloc. El clima, el menjar, la cultura, és increïble.

Tornant al Barça, el nivell d’aquest equip ésinabastable?

D- Home, aquest any ja ens estan pressionant. Jono vull dir res, per si de cas, però aquest any hemjugat quatre cops contra el Reus i ens han guanyatun cop, hem guanyat un altre i hem empatat dos. Jocrec que avui per avui el Reus és l’únic equip queens pot fer ombra, i que fins i tot ens pot guanyaralguna final si no ens surt bé.

JL- Jo segueixo pensant que hi ha una diferènciamolt gran entre el Barcelona i tota la resta d’equips.Sobretot per l’experiència que tenen com a equip.Tal com et dic això, també et dic que no crec quesigui inabastable. Treballant molt es pot aconseguir.Ara mateix és el millor equip del món, però estanapareixent equips nous, amb experiència, comnosaltres, el Vic, o el Liceo, que els va guanyar enla Copa del Rei. Com diu ell, tots estem pressionantper ocupar el seu lloc.

David, quina creus que és la fórmula de l’èxit delBarça?

D- Jo crec que la clau va ser que Figueroa va fer unprojecte molt sòlid. Fixa’t que els jugadors que araseguim som pràcticament tots de la seva època. Laclau és que portem nou anys jugant de la mateixa

manera i sens dubte som jugadors molt bons, demolta qualitat. Ja veurem el dia que a aquest equipli manquin dos o tres jugadors importants,aleshores veurem com responem, de moment larealitat és aquesta i és que som un equip molt i moltfort.

I tu què en penses José Luis?

JL- Jo crec que, sense desmerèixer tota la gent queha treballat pel Barcelona, com bé diu el Cachi, elprincipal artífex que ha aconseguit una granquantitat de títols i que ha assentat les bases del’actual equip és Carlos Figueroa. Ara mateix s’estàaprofitant una inèrcia que va deixar Figueroa detreball i de la manera d’entendre i treballar l’escola ila cantera.

I què li falta al Reus per pujar aquest esglaó?

JL- Principalment paciència. No cal gaire més, hi hamolts noms i això és el que ens portarà a mig-curttermini a una alçada similar a la del Barcelona. Aixòés un projecte, un camí que hem de seguir i estema meitat de temporada. El projecte que ha fet elReus és molt bo, molt sòlid i els resultats arribaransi tenim paciència.

Parlem del futur . Deixes la porta oberta a futures“relacions” amb el FC Barcelona?

JL- Escolta, jo al Barcelona no li puc tancar unaporta mai a la vida. No tinc res en contra del Barça,tot el contrari. Jo l’únic que hauria volgut, perrespecte, és que en el seu moment m’haguessindonat una explicació. Tota la resta, si ve, benvingutsigui, sinó no passarà res, continuaré com fins ara.Ara mateix em dec al Reus i em seguiré devent aldos-cents per cent a aquest club que m’ofereix unprojecte. De fet, com ho he fet sempre al club en elque he estat, donant-ho tot. Al cap i a la fi al Barçali dec moltíssim i n’estic molt agraït, però jo tambéli he donat molt al club.

David, també en relació amb el futur i, per acabar,us tornarem a veure vestint la mateixa samarreta?

D- A mi em queda aquest any i una temporada més.M’encantaria seguir lligat al FC Barcelona, però sidemà he de marxar a un altre lloc et puc assegurarque ho faré. Tinc una família i sempre tractaré debuscar el millor per a ells. El que tinc molt clar ésque no hi haurà cap entrenador o cap club que emretiri, jo em retiraré quan cregui que no puc rendir almàxim. Avui estic aquí i estic molt bé, si demà hed’estar a un altre lloc no tindré cap problemaperquè sóc un professional.


GENER

365+1 ESPORTISTES

365Esportistes 12/3/08 10:59 Página 10

365+1 Esportistes és un projecte que està duent a terme elfotògraf Oriol Roca i que podeu veure a www.esforc.cat

FEBRER

365Esportistes 12/3/08 10:59 Página 11

Edi tubau.qxd 12/3/08 11:03 Página 40

TEXT: ËLEX RUBIES FOTOS: GUIFRƒ DE PERAY


Maurits Hendriks, Sergi Enrique iEduard Tubau són els tres nomspropis espanyols que van brillar

per sobre dels altres durant l’any 2007. El tècnicde la selecció espanyola com a millor tècnic,Enrique com un dels millors joves i l’Edinomenat millor jugador de l’any i davanter del’equip ideal. Molt ha hagut de treballar Tubau i,com ell diu, ha hagut “de sacrificar moltíssimescoses” per arribar on ho ha fet. Un noi deTerrassa que juga a hoquei perquè l’hi encanta,es diverteix i perquè ho porta a la sang. Tota lavida ha defensat la samarreta de l’Egara iparlant amb ell t’adones que realment sent elscolors, és un home de club i reconeix no veure’s“jugant a un altre lloc.” Es defineix com unjugador “ràpid i hàbil amb l’estic” però sobretotdestaca que ho dóna “tot al camp durant els 70minuts de partit.” Un lluitador que gaudeix del’esport que l’apassiona i que, sacrificant cosestan importants “com la joventut”, ha arribat aldarrer esglaó de l’elit de l’hoquei herba.

L’Egara a la primera posició i jugant bé, tunomenat a millor jugador de l’an y i a l’onzeideal. No sembla una casualitat...

No, nosaltres, els internacionals i els que rebempremis d’aquesta mena, ho hem d’agrairsobretot a l’hoquei català i al club on estem.Arribem a la selecció gràcies a la feina que fasdurant tot l’any al club, que és on et formen i onet fan ser un jugador reconegut. Si no fos pelClub Egara no hauria aconseguit el que heaconseguit i no estaria on estic.

A l’œltim nœmero vam fer un reportatge sobre elCD Terrassa i el Marc Tejedor ens va comentarque potser s’està perdent una mica el sentimentper uns colors. Creus que és així?

Segur que hi ha jugadors que mantenen aquestsentiment, però el que és veritat és que s’haperdut una mica la passió amb la que abans esvivia l’hoquei aquí a Catalunya. Començant pelsmés petits fins a nosaltres, els grans.

Què ha canviat?

Quan jo era petit l’hoquei es vivia d’una altramanera, jo anava a tots els partits, em pintava,cridava... La gent d’avui en dia pensa que fentaixò potser farà el ridícul.

ƒs la realitat de professionalitzar-se...

Sí, ara comença a haver-hi pressupostos méselevats, clubs de fora que volen fitxar jugadors

espanyols, clubs espanyols que fitxenestrangers... Tot això fa que el jovent vegi quearribar a dalt, al primer equip, sigui moltcomplicat i perden la il·lusió que potsernosaltres sí que teníem perquè era més fàcilarribar-hi.

Què suposen per a tu els premis individuals?

Doncs en un esport amateur com el nostresuposen molt. Que et reconeguin entre els vuito deu millors en un esport petit és el màxim.Sobretot tenint en compte que al nostre país hiha molt poca gent jugant, sobretot comparatamb Holanda, Alemanya, Austràlia...

Com s’arriba fins on tu ho has fet?

Pot sonar a tòpic, però s’arriba amb molt desacrifici. He hagut de deixar moltes coses,problemes als estudis, amb la parella, no tenirvacances... Són coses que potser la gent defora no veu, però quan portes deu anys a laselecció i tota la vida al teu club arriba unmoment que t’adones de tot el que has“perdut.” Diguéssim que no he tingut unajoventut a l’ús.

Internacional des de fa una pila d’an ys, capitàdel primer equip de l’Egara, ara un dels millorsde l’any. Et consideres un referent?

Potser sí, més que res perquè em poso en lameva pell i quan jo era petit també em fixava enels internacionals, en el capità del primerequip... i potser ara jo em trobo en aquestasituació. Tot i així tampoc m’hi sento a l’Egara,perquè és un club molt familiar i tots ensconeixem i el tracte amb els petits és moltproper.

Mereixia Jamie Dwyer ser el millor de l’an y?

A veure, el Jamie duia molts anys en què potser

Pot sonar a topic, pero

arribar on jo ho he fet

s aconsegueix amb molt

de sacrifici

HO

QU

EI

HE

RB

A

,

,

42 ESFORÇ

,


no era escollit millor jugador, però estavasempre allà. Potser aquest no era el millor anyperquè el guanyés, però altres anys sí que s’hohavia merescut, sobretot el 2004 i el 2005. Tot iaixí, dir que no el mereixia no seria ni moltmenys just, els vuit que estàvem allà el podíemguanyar i les votacions li van anar a ell.

Què té l’Edi Tubau que ha fet que elnomenessin?

Doncs suposo que és el resultat de tot elsacrifici que porto fent durant aquests anys. Heintentat aprendre dels més grans. M’agradamolt l’hoquei, he vist molt hoquei i mirants’aprèn molt. També ha influït, sens dubte, el fetque al club he tingut grans entrenadors i granscompanys que m’han ajudat a ser millor. Tambédes de l’entrada del Maurits Hendriks a laselecció vaig millorar molt i és que m’haensenyat coses que potser, si no me les haguésensenyat ell, no ho hauria fet ningú.

Seguint amb els nomenats, té potencial SergiEnrique (nominat a millor jove) per a ser millorjugador de l’any en el futur?

Per caràcter i per “collons” sí que pot ser undels millors jugadors del món. Però sent realistas’ha de reconèixer que sent defensa i espanyolcostarà que el nomenin.

Has parlat de Maurits Hendriks, quin paper té enl’evolució de tots vosaltres, del mateix Sergi, detu, del Santi Freixa...

Actualment el Maurits és el millor entrenador delmón amb diferència. Tenim la sort que el tenimaquí a casa. Ell ja portava anys seguint-nos i amés de ser un bon entrenador és molt psicòlegi és de la idea que per a què un jugador arribi almés alt no només ha de ser botècnicament,també ha de tenir una bonafortalesa mental. Crec que ell ha estat capaç detreure el 110% de cadascú i nosaltres hemtreballat amb moltes ganes perquè sabem queés el millor.

Tornant a l’Egara, l’any està anant molt bé. Hacanviat alguna cosa respecte a l’an y passat?

Doncs segurament la il·lusió. Enguany hi ha unacombinació de veterans i joves que és la clauper aconseguir alguna cosa. A principi detemporada vam analitzar els errors de l’anypassat i vam afrontar la competició sabent quesegurament tenim el millor equip i ho hemd’aprofitar.

L’objectiu és l’Euroleague i la Lliga?

Jo diria que tot al seu temps, però primer de totjo diria que és l’Euroleague i després la Lliga.Més que res perquè a l’Eurolliga tenim un partitara al març que és a vida o mort i a la Lliga potsrelaxar-te una mica més. A més, la juguem acasa, pensem que potser no la tornarem a teniraquí, és el primer any que es juga en aquestformat a un partit...

Quin creus que és el secret per a què sigueu elclub amb l’escola d’hoquei amb més esportistesolímpics d’Europa?

Suposo que això ve de la tradició de l’hoquei aTerrassa. A més, com és un club molt familiar lacosa va passant per tradició i en veure que hi hapossibilitats els noia encara s’engresquen més.Ara bé, també s’ha de destacar la tasca delsmonitors i entrenadors de l’escola que són elsque “enganxen” els nens.

Què li falta a l’hoquei català per estar a l’alçadade l’hoquei holandès, alemany o australià?

Falten més ciutats arreu del país com Terrassa.Però és molt difícil perquè estem parlant d’unatradició de molts anys. Però per a què l’hoqueiespanyol i català creixin cal que hi hagi gent.Que la gent s’animi i aleshores l’esport creixeràja que a més volum de persones hi haurà mésdiners, més publicitat i, en el fons, mésinfraestructures.


Il·lustracio_basquet 12/3/08 11:07 Página 28

Alex Rubies

Il·lustracio_basquet 12/3/08 11:07 Página 29

TEXT: ALEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

albert montcasi 12/3/08 11:14 Página 48

50 ESFORÇ

BÀ

SQ

UET

A la LEB potser és una guerra més física i aquí s’hisuma la tècnica i la qualitat individual, que és el quemarca les diferències.

Quin diries que és el teu paper a l’equip?

El meu paper d’entrada és el de qualsevol jove; és adir, ajudar l’equip en el que calgui. Independentmentde si tens o no tens minuts has d’estar allà per quanet necessitin i a partir d’aquí treballar molt i esperarl’oportunitat.

L’Ivanovic no et va donar gaire minuts, i ara amb elXavi P asqual no has tingut temps de donar -te aconèixer. Com ets com a jugador?

Em considero un jugador versàtil a nivell defensiu,que tant puc defensar alers i pivots, puc fer canvis enels bloquejos directes. En atac en canvi em va millorobrir-me i jugar per fora. Tot i així sóc un jugador queen atac tinc recursos com per, si em defensa unhome alt, jugar per fora i si ho fa un petit acostar-memés a l’anella. En resum, que puc jugar d’aler o depivot segons convingui a l’equip.

Notes la pressió de ser l’únic jugador sortit de lacantera que quedi a l’equip?

És una pressió relativa. Sí que és cert que ser de lacasa et condiciona però no especialment per ser

Si hi ha una paraula que sembla que giri alvoltant de la secció de bàsquet del FCBarcelona aquest any és la “paciència”. Amb

paciència sembla que s’ho haurà de prendre eldirector tècnic per a trobar el recanvi ideal de JoanCarles Navarro. Paciència és el que han de tenir elsaficionats ja que, com diu el nostre entrevistat, “elsresultats segur que arriben”. I paciència és el que hade tenir l’Albert Moncasi per a què arribi el seumoment. Després d’un any en el que va destacar a laLEB amb el Cornellà, aquest jove ala pivot de 21 anysha arribat aquesta temporada al primer equip del FCBarcelona. Ens rep al Palau Blaugrana, són les cincde la tarda i està a punt d’entrar a fer una sessió depeses. Relaxat, natural i molt cordial, l’Albert ens aténde seguida. Tot i reconèixer que no està gaireacostumat a les entrevistes, es mostra tranquil i ambpredisposició a respondre a tot el que li preguntem.Així doncs, seiem a un sofà dels recentmentinstal·lats al distribuïdor dels vestidors, i comencem.

Segon an y amb el primer equip, primer amb fitxa.Com t’estàs trobant?

Doncs molt bé. Estic envoltat de bons jugadors i esticmillorant molt gràcies a això. En els entrenaments etposen les coses molt més difícils.

Aquesta seria la part positiva, però, i la negativa?

La part negativa és que costa molt més fer-se un lloci guanyar-se els minuts perquè tens gent davant ambmolta més qualitat.

Al darrer número el Pau Ribas ens va dir que potser lihavia estat més fàcil adaptar-se a l’ACB que a la LEBen el seu moment. A tu t’ha passat quelcom similar?

Sí, una cosa semblant. La veritat és que dóna lasensació que hagi de ser molt més complicat, i larealitat és que la competitivitat és molt més gran,però jo personalment m’he adaptat més de pressadel que em pensava.

Per què, quines diferències trobes més evidents?

Jugar al Barcelona és unsomni de petit, és casameva. Només em faltajugar més minuts


l’únic que queda. A més, també hi ha gent com elJordi (Trias) o el Roger (Grimau) que és com siportessin tota la vida aquí.

Parlem ara de l’equip. Per què creus que esteu senttan irregulars?

D’entrada s’ha de tenir en compte que avui en dia lalliga no és com abans, que hi havia diversos equipsmolt bons i altres que no ho eren tant. Ara el nivellestà molt més igualat. Avui en dia si no jugues béqualsevol equip et pot guanyar. És cert que hemtingut molt bones actuacions com el partit contra laPenya o contra el Madrid, i després vam tenir la ratxade cinc partits perduts... Potser ens ha faltatconcentració i tenir clar que si volem podem guanyartots els partits però que si no estem al cent per centens pot guanyar qualsevol.

La solució, aleshores, és estar sempre al 100%...

Sí, sona repetitiu però és que és el de sempre. S’had’estar al màxim, treballar dur cada dia i a la llargasurten les coses.

Com es presenta el futur de l'equip amb Xavi Pascual?

És una altre filosofia de joc, diferent a la que tenia enDusko, però totalment efectiva, com demostren elsresultats.

Quins canvis hi ha hagut en l'equip?

Juguem un basquet més dinàmic, més agressiu, mésdivertit per l'espectador. jo, ja el vaig tenir en una altraetapa, a EBA, per tant, ja conec una mica la seva ideay filosofia de joc, y penso que està qualificatsobradament per portar l'equip.

Ha canviat la teva situació?

Si, està clar, em noto molt més integrat en l'equip.Crec que confia en mi, y espero jugar. Elsentrenaments em noto còmode, que estic millorantmoltíssim, i ara nomes espero la oportunitat per poderdemostrar-ho....

Encara et queda un any de contracte aquí a Barcelona,quins plans tens per a la temporada vinent en la quesembla que hi haurà canvis (Ivanovic ha marxat,Savic acaba contracte així com diversos jugadors i nose sap si Pasqual seguirà a la banqueta)?

Com tu has dit em queda un any i no sé si em cedirano em quedaré aquí. En principi estan contents amb miperò no sé com acabarà la cosa.

Però tu voldries seguir la teva carrera aquí aBarcelona?

Home, és clar! És el meu somni des de petit. Si estaraquí ja és un somni, fer carrera aquí encara més.Assumeixo que em costarà guanyar-me minuts peròespero que la temporada vinent amb un anyd’experiència a l’ACB tenir més minuts.

Per què, què ha suposat aquest c lub en la tevacarrera?

Doncs tot. És casa meva, és la meva vida... el meusomni era jugar al primer equip i s’està complint. Aranomés falta jugar més minuts.

Un referent: Michael Jordan.El millor jugador amb qui has jugat: Juan Carlos(Navarro) i el (Gregor) Fucka.El millor jugador contra el que has jugat: ElBullock.El jugador amb més futur: És fàcil, el Ricky.El millor entrenador que has tingut: El XaviPascual i el Manolo Flores.Una pel·lícula: Gladiator.Un llibre o la Play: Les dues coses, però emquedo amb el llibre.Cap de setmana perfecte: Estar tranquil amb la parella o els amics després d’haver guanyat.Un menjar: La pasta.Una beguda: Coca-cola.Festa boja o tranquil a casa: Tranquil a casa.No t’agrada del bàsquet... Els viatges.Un defecte: Que sóc una mica impacient.Una virtut: Que sóc constant.

ESFORÇ 57


Il·lustracio_waterpolo 12/3/08 11:20 Página 28

Il·lustracio_waterpolo 12/3/08 11:20 Página 29

WA

TER

PO

LO

UEHorta:Layout 1 12/03/2008 13:50 Página 56

La Unió Esportiva Horta és un dels moltsclubs que van aparèixer a la dècada dels 50.Concretament l’any 1953 es fundava el Club

Natació Horta, que un any més tard passaria atenir el nom amb el qual se’l coneix a dia d’avui,Unió Esportiva Horta. Ja des del principi es vatenir clar que les activitats d’aquest club estarienestretament relacionades amb la piscina, i és queen un primer moment l’activitat se centrà en lanatació. Amb la creació de seccions com la debàsquet, d’hoquei patins, de patinatge artístic i lade frontó vindria el canvi de nom. Ubicat a lesinstal·lacions esportives municipals del carrerFeliu i Codina, la Unió Esportiva Horta s’ha centratsobretot en la promoció de l’esport i en dur aterme una importantíssima tasca de promoció ales escoles i al jovent. Aquesta tasca detecnificació i promoció de l’esport entre els jovesha permès mantenir l’equip de waterpolo a lesdivisions punteres de l’estat amb jugadors de lacasa. Al llarg de la història del club han passatgrans jugadors per l’equip de waterpolo que hanarribat a disputar competicions internacionals deprimer nivell. Entre aquests jugadors destaquen elGabriel Hernández Paz, jugador que vaproclamar-se campió del món amb la seleccióespanyola; el també internacional Xavier GarciaGadea, que va ser olímpic, i l’Antoni Peña Pulido,que es va proclamar campió del món júnior ambEspanya.La trajectòria del primer equip els darrers tres anysa la primera divisió estatal ha estat força regular,millorant any rere any els resultats. La UE Hortas’ha consolidat a la categoria i ha anat aprenent aafrontar-la, a madurar-la fins arribar al moment delluitar per l’ascens. Fa tres anys, encara amb elsistema de grups a la Primera Divisió, l’Horta vafer una boníssima primera fase en la que nomésva deixar de sumar punts en quatre partits, en vaempatar dos i va guanyar-ne vuit. En aquellaèpoca, i com en tota la història de l’Horta, elsjoves eren protagonistes. Hèctor Ballesteros, ambnomés vint anys aleshores, es convertia en elmàxim golejador de l’equip amb 19 gols. A nomésun es quedava Sergio Ribas. Classificats com atercers (per darrere d’Hospitalet i Montjuïc) vanaccedir a una segona fase en la que no vanmantenir el nivell del començament detemporada. Tot i que van guanyar 7 dels 14 partitsd’aquesta ronda, les dues derrotes a casa i lesquatre fora els van allunyar de la lluita perl’ascens. Hèctor Ballesteros, però, va seguir ambla regularitat mostrada a la primera volta i vaconvertir fins a 35 gols en 7 partits. A més, vacomençar a despuntar un jove colombià de 20anys anomenat Iván Alejandro Idarraga(actualment màxim golejador de l’equip) que va


acabar aquella segona fase amb 30 gols.La temporada següent, la 2006/07, va haver-hicanvis a la Primera Divisió: es passava d’unsistema de grups i dues fases a una lliga única decatorze equips en la que el que sortís d’unapromoció final entre els primers classificats esjugaria l’ascens contra l’equip que perdés lapromoció de descens de la Divisió d’Honor. Aquellany l’Horta de Jesús Javier Cabrera Quifer ho va ferfrancament bé; només va perdre set partits i en vaempatar dos, tot i que no va obtenir el premi del’ascens. Durant la temporada regular va ser elquart equip menys golejat i el cinquè mésgolejador. Tot i així, seguia tenint una assignaturapendent en els partits lluny de la seva piscina (enva perdre cinc), va acabar en una meritòria quartaposició. L’ascens s’anava acostant però nos’acabava de materialitzar. Aquell any va arribar al’equip un fitxatge de qualitat provinent del CNSabadell, el defensa Gustavo Marcos Herrero.Herrero es va convertir en el jugador més utilitzatper l’entrenador (a més del porter Álvaro López, eldefensa Pol Mestres i el Gustavo Torralba) i en elmàxim golejador amb 80 gols en 26 partits. Herrerohavia pres el relleu golejador d’Hèctor Ballesterosque aquell any va deixar l’Horta per fitxar perl’Hospitalet. El seu germà Hugo, però, va ser pujatal primer equip amb només 17 anys arribant adisputar fins a 14 partits. La UE Horta seguia ambla política de tenir gent jove i va donar més minutsa jugadors com Guillermo Vicente a la porteria oRoger Garrido que, amb 18 anys, va aportar 24gols en 18 partits. El que va quedar clar aquellatemporada és que a l’Horta saben reaccionar, fitxari treure gent de les categories inferiors. A la marxade fins a sis jugadors, entre els que es trobavenalguns importants com Hèctor Ballesteros oEduard Montero, van reaccionar amb l’arribada deset nous jugadors. Alguna d’aquestesincorporacions va tenir un paper més quedestacat, com és el cas del ja anomenat GustavoMarcos, de Pol Mestres o dels joves Gerard Pla,Hugo Ballesteros i Adrià Carabí.L’actual temporada va començar amb pocs canvisa l’equip de Jesús Cabrera; el més destacat era lamarxa de Pablo Garrido Cuesta cap al CNMartiánez de Divisió d’Honor, i el posterior fitxatgedel defensa de 20 anys Carlos Roman Morales,provinent del CN Olot. La temporada va començarmolt bé per als barcelonins encadenant fins a noujornades sense perdre. Durant aquesta ratxa vanser protagonistes d’actuacions destacadíssimescom el primer partit a domicili contra el Túria a quivan guanyar 3 a 15, el “derbi” contra l’Hospitaletque van guanyar per 17 a 11 o el partit de la vuitenajornada contra el CN La Latina a qui van doblar (20a 10). La ratxa, però, va ser trencada pel CDWaterpolo Navarra a la desena jornada en la que esvan imposar als Catalans per 11 a 15. Unaensopegada que no va afectar els ànims de l’Horta

WA

TER

PO

LO

58 ESFORÇ

que ja la següent jornada va reprendre el camí de lavictòria imposant-se a la piscina de l’Olot. Desprésd’això, tot i les dues derrotes consecutives contraHelios i Alcorcón, la UE Horta s’ha mostrat moltsòlida mantenint-se sempre entre les primeresposicions.Entre els jugadors que estan destacant aquest anytrobem un jove que va despuntar fa duestemporades i que es va passar la passada en blanc.És el cas del colombià Iván Alejandro IdarragaGaviria que es troba entre els màxims golejadors dela Primera Divisió amb només 22 anys. A més deljugador de Medellín, Gustavo Marcos ha mantingutel nivell oferint la temporada passada convertint-seen el segon màxim golejador de l’equip, en partgràcies a que és l’encarregat de llençar els penals.Un altre que s’està destapant després de debutarla temporada passada amb el primer equip és eljove Adrià Carabí que, a més de ser dels mésemprats per Jesús Cabrera, està convertint-se enuna de les peces importants de l’Horta.Una de les raons per les que l’Horta es troba enaquests moments en zona d’ascens (per sota delCD Waterpolo Navarra que es troba imbatut), és lasolidesa defensiva i l’efectivitat en atac. I és que laUE Horta és el segon equip més golejador i un delsmenys golejats. De l’efectivitat atacant ja n’hemparlat, però la solidesa defensiva és mèrit, sobretot,de l’experimentat Pol Mestres i el jove DavidSànchez.A la UE Horta porten molts anys treballant per aaconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor. Cada anyhan estat més a prop d’aconseguir l’objectiu isembla que enguany n’estan més que mai. Els deJesús Javier Cabrera tenen a la seva mà lapossibilitat de portar aquest projecte a la màximacategoria. Dependrà de si són capaços de mantenirla regularitat i no tornen a punxar a casa. Seguiremles evolucions d’aquest equip barceloní que hasabut viure i lluitar per l’ascens a una categoria moltexigent amb jugadors de la cantera.

Els de Jesús JavierCabrera tenen a la sevama la possibilitat deportar aquest projecte ala maxima categoria

`

`


ESFORÇ 59


Clermont-FerrandR

UG

BI

Clermont:Layout 1 13/03/2008 0:48 Página 60

lo millor del Rugbi frances a sant boiTEXT: GEOFFROY LOURDOU FOTOS: RAIMON PALET`


i per continuar escrivint la sevanegra història, van veure comdeixaven escapar el títol en eldarrer moment quan l’StadeFrançais capgirava el marcadoramb un assaig en el minut 78. I ésque l’ASM és l’equip mésdesafortunat del rugbi francès,amb 8 derrotes en 8 finalsdisputades. No per això aquestclub ha deixat d’estar mai entreels grans del rugbi gal, ja que desde la seva fundació l’equip mai haabandonat la màxima categoria.Va ser el 1911 quan l’empresa mésconeguda de la ciutat deClermont-Ferrand, la famosaMichelin, va crear el seu club derugby ASM i en un tres i no res esva instal· lar en la màximacategoria. Per aquells tempsl’esport del rugbi ja era, igual queara, molt popular a l’Alvernya i deseguida l’ASM es va convertir ambmotiu d’orgull de tots els habitantsde Clermont-Ferrand. Formar partde l’equip de l’ASM representavala possibil itat d’aconseguir unabona reputació i obtenir alhora unascens dins l’empresa Michelin.Amb aquesta filosofia el club vaatreure tots els millors jugadors dela regió i el 1936 l’equip vaaconseguir arr ibar a la sevaprimera final contra el Racing ClubCarbona. El partit va finalitzar amb

62 ESFORÇ

U n dels millors equips delcontinent europeu vapassar de puntetes per

Sant Boi de Llobregat.L’Association SportiveMontferrandaise Clermont (ASM)va realitzar a principis de febreruna petita estada de tres dies enel bressol del rugbi català abansd’enfrontar-se a la USAP dePerpinyà en partit de lliga. L’ASMés un equip ple d’internacionalsque la temporada passada es vaquedar a les portes d’aconseguirel preuat escut de Brennus delcampionat TOP14 francès. Al final,

El davanter canadenc Jamie Cudmore


ESFORÇ 63

Elm

igde

melé

Pierre

Mignoni


Mario Ledesma. L’ASM ClermontAuvergne, doncs, disposa de noude totes les armes per aconseguirper fi el seu objectiu i resoldre eldeute històric de l’entitat.

RU

GB

I

64 ESFORÇ

un empat a 3 i en un segon partitde desempat l’ASM va caurederrotat per 6 a 3. Era l’inici d’unallarga sèrie de derrotes que vanfomentar la fama negra quepersegueix l’ASM. Cada vegadaque l’equip arribava a la final espresentava amb moltespossibi l i tats de guanyar-la isempre sortia derrotat. Com l’any1978 quan va arribar a la finaldavant el "grand Béziers" iClermont es va presentar amb unadavantera impressionant mésconeguda com "el monstre a 16potes". El resultat, però, va serigual que sempre amb una derrotaclara per 8 a 38 de l’equip groc-i-blau. La final de la temporadapassada davant l’Stade Francèsno va fer més que alimentar lallegenda negra d’aquest club.Malgrat aquesta darrera desfetal’equip s’ha renovat sobretotgràcies a l’arr ibada del’entrenador neozelandès VernCotter, que va guanyar diversesvegades el Super12 amb elsCanterburry Crusaders. Aquestentrenador ha portat una culturade treball i esforç que està portantbons resultats a l’ASM. A més,l’equip compta amb jugadorsinternacionals d’alt nivel l comAurél ien Rougerie, Jon Smit,Pierre Mignoni, Julien Bonnaire,Jamie Cudmore, Vilimoni Delasau,Anthony Floch, Marius Joubert o

Prim

eralínia

del'A

SM

formada

perS

celzoM

artin,Mario

Ledesma

iLaurentE

mm

anuelli.

PalmarEs

· 8 finals de campionat de França(1936, 1937, 1970, 1978, 1994,1999, 2001, 2007).· 2 victòries en Challenge

Européen (1999, 2007).· Finalista del Challenge Européen(2004).· 3 victòries en Copa de FrançaChallenge Yves du Manoir (1938,1978, 1986).· 1 victòria en Copa de la Ligue(2001).

`


Viatjar per un projecte

Cosme Prenafeta

FOTOS: ORIOL ROCA

Cosme Prenafeta.qxd 12/3/08 11:34 Página 66

de la lliga FEV. Aquest objectiu es va aconseguir latemporada passada i el Cosme va tornar a Almeria,deixant per segona vegada l’esport de la seva vida.Tornava a la feina que porta fent des que es va retirarel 2005 i que avui encara continua duent a terme.“Dirigeixo un centre wellness de 5.000 metres aAlmeria”, una molt bona sortida per a un professionalde l’esport. Amb aquesta feina, la vida, la casa i lafamília a Almeria semblava que només tornaria aBarcelona de vacances. Però la lesió del col·locadortitular del FC Barcelona va portar a Pedro Lanero i alseu equip tècnic a buscar un recanvi. Davant laimpossibilitat de trobar algú que oferís el nivell desitjatvan pensar en el Cosme. Segons ens diu, va tornarperquè “els que vam començar aquest projected’ascendir a Superlliga A tenim una espina clavada.” Elcol·locador internacional porta mitja Lliga amb l’equip il’objectiu s’està complint (no han abandonat lesprimers posicions). Després de dos anys fent l’esforçde pujar i baixar des d’Andalusia, pensava quedescansar li aniria bé. Tot i així, reconeix que “no emsuposa cap problema, estic acostumat a viatjar, tota lavida ho he fet.” No només no li suposa un problema, amés reconeix que quan va estar parat “ho trobava afaltar en certa manera.” Un dels problemes d’aquestamena de vida és que “d’una banda els divendres he desopar i sortir corrents viatjant de nit. I, de l’altre, és quejo no entreno mai amb l’equip.” Tot i no entrenar, elCosme té la sort de treballar on treballa i el centre dewellness li permet treballar el to físic tant a les sales demusculació com a les de treball amb cinta o bicicleta.El no tocar pilota sembla que podria afectar el seurendiment a la pista, però reconeix que “una de lescoses que més m’ha sorprès és que, tot i no tocarpilota entre setmana, després em sento bé a la pista iem penso que mantinc el nivell.”

El paper del Cosme per tots els equips que ha passatha estat el d’algú que sap portar el pes de laresponsabilitat, sap esperonar els companys i sap quèdir i quan dir-ho. En el cas del Barcelona, tant en laprimera etapa com en aquesta segona, està sent

68 ESFORÇ

Un professional íntegre, un líder indiscutible, unapersona cabal amb les coses clares,competitiva com poques, un capità que

esperona i que diu les paraules justes per a què l’equiptregui el millor de si mateix. Un home en majúscules,humil però ambiciós, temperamental però educat, unhistòric del voleibol mundial al cap i a la fi. Tot això imolt més és Cosme Prenafeta, i tot això és el que vafer que el FC Barcelona pensés en ell després de laseva segona retirada. Una història, la del Cosme, queva començar a les platges, lluny dels centres deconcentració permanent. Els majors èxits li van arribaral club de la seva vida, l’Unicaja Almeria, on ho vaguanyar tot i on va conèixer la que ara és la seva ciutati la seva família.

Recordant els moments més importants de la sevacarrera esportiva reconeix que hi ha hagut tants que licostaria decidir-se per algun: “Tinc la sort de poderdestacar molts moments ja que he tingut la sort deguanyar moltes coses.” I és que el palmarès dePrenafeta és envejable de debò. Entre els seus guanysdestaquen vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei, tresSupercopes, a més d’un subcampionat d’Europa deClubs i una tercera posició en la Top Teams Cup; amés, va aconseguir l’any passat l’ascens a laSuperlliga B amb el FC Barcelona i enguany podriaaconseguir portar el conjunt blaugrana a la màximacategoria estatal. Tot i les múltiples victòries i títolsaconseguits, el Cosme es queda amb “els JocsOlímpics de Sidney, en el moment que el Rei em vaatorgar la medalla al mèrit esportiu, quan em retiro perprimer cop i l’alcalde d’Almeria em posa l’escutd’honor de la ciutat.” Pel que fa als moments a la pista,destaca “la final del campionat d’Europa amb l’Almeriaque vam ser sotscampions i les lligues i copes del reique vam guanyar.”

Almeria ha estat el seu club, i el que portarà al cor i enel que va viure els millors moments, ell mateix reconeixque es va retirar professionalment el 2005, però queuna trucada de “Pep Carrasco i Antonio Alemany, en laque m’explicaven el projecte que volia fer el Barça emva fer plantejar-me què fer.” Els motius van ser dos,“primer per amistat per aquestes dues persones idesprés perquè és el Barça.” Aquesta és una espinaque porta clavada. Ell va haver de buscar-se la vidafora de casa perquè a Barcelona no hi havia cap equipa Superlliga. “És la meva ciutat i jo no vaig podertriomfar a casa meva. Per aquest motiu crec que jo lidevia alguna cosa a Barcelona, i més si podia ser almeu equip de tota la vida, que és el Barça.” Aquestessón les principals raons; el Cosme és una persona quetota la vida s’ha implicat moltíssim en potenciar elvoleibol. En aquest cas volia fer quelcom per a què elsnois que pugen pugessin tenir continuïtat a la sevaciutat.

Va acceptar l’oferta de Carrasco i Alemany i va fitxarpel Barça per a aconseguir que el club blaugrana sortís

VO

LEIB

OL

no vaig podertriomfar a casameva. Per aquestmotiu crec que lidevia alguna cosa aBarcelona


VO

LEIB

OL

70 ESFORÇ

“dirigir l’equip tant a nivell psicològic com a nivellesportiu.” A més, com ell mateix diu, és el capità del’equip, i és que “sempre ho he estat allà on he jugat.Segurament perquè va amb el meu caràcter.” Un paperque costa dur-lo a terme des de la distància però quePrenafeta accepta de bon grat i ho fa perquè li“encanta ajudar els joves i a la que puc els donoconsells, sobretot per l’experiència que acumulo.” Atot això cal sumar el caràcter que aporta a l’equip tot inomés jugar els partits. El Cosme es defineix com algú“que no sap perdre, sóc exageradament guanyador.L’objectiu és deixar l’equip a la Superlliga i per aixòhem de guanyar tot el que es pugui.”

Quan van començar el projecte del FC Barcelona ara fatres anys l’objectiu era abandonar la FEV i portar elclub blaugrana a la màxima categoria. L’any passat vanaconseguir l’ascens i van veure com es creava unacategoria intermitja. El Barça va ser un dels equipsdestinats a estrenar-la. Amb la creació d’aquesta Lligas’ha facilitat el salt dels jugadors joves alprofessionalisme, però també va endarrerir el projecteblaugrana en certa manera. Tot i així, pel Cosme lacreació d’una Superlliga B és una molt bona idea jaque “és molt important per a formar els jugadorsjoves.” El català va més enllà i considera que “tots elsequips que juguen a la Superlliga A haurien de tenir unfilial a la B.” Pel que fa al nivell creu que es tracta d’unacompetició amb “un nivell molt bo” on els jugadors “dedivuit, dinou o vint anys poden créixer moltíssim.”

La temporada del Barça està sent magnífica, no handeixat mai d’ocupar les primeres posicions i hanencadenat ratxes de victòries esfereïdores. Tot aquestbon joc i aquests bons resultats han fet que elBarcelona ja pugui pensar en l’ascens com quelcommés que realitzable. Pel que fa al Cosme no ho veullunyà, de fet ell té l’ascens entre cella i cella. En el casque s’aconseguís considera que el paper del Barça a laSuperlliga dependria de “la filosofia que vulgui marcarel club”, i aprofundeix dient que “en certa manera aixòdepèn dels calers.” “Depenent del pressupost quetingui l’equip estarà a un lloc o a un altre.” Arribar a unadivisió d’honor i mantenir-se és molt difícil, i com bé diuel Cosme, “per molt que es digui FC Barcelona cal ferun projecte seriós i s’ha de ser ambiciós i tractard’aconseguir algun títol en dos o tres anys.” El que estàclar és que caldran molts diners per poder fer ombra aequips com Palma o Almeria, i no només diners, tambécaldrà, segons Prenafeta, “formar un cos tècnic idirectiu amb coneixements del que és la Superlliga A.”

El que té molt clar el Cosme és que quanaconsegueixin l’ascens deixarà el voleibol en actiu, iaquesta sí que serà la definitiva. De fet, ho diu moltclarament, “jo amb aquesta ja acabo.” En el momenten què el Barça sigui equip de Superlliga, deixaràl’equip i tornarà a viure tranquil a Almeria. “Jo em vaigretirar com a jugador professional el 2005 i estaré alBarça fins a l’últim moment. Però quan siguem equip

de Superlliga, ho deixo.” Es perdrà així el Prenafetajugador, però deixa una pota oberta: “M’agradariaformar part del projecte en l’àmbit directiu o tècnic,que és on puc aportar més.” El que és segur és que siforma part del projecte del Barça a la Superlligatractarà per tots els mitjans de crear un equipguanyador a mig-curt termini. No només pel Barcelonaen si, també pel bé del voleibol, ja que és de la ideaque “un equip com el Barça a la Superlliga pot fer moltpel voleibol. I si hi hagués un Reial Madrid, encaramillor.”

De cara al futur del club el col·locador català parteix dela base que “es tracta del club més important del món”i tenint en compte això s’ha de pensar que “a un clubtan gran les coses van més lentes”, i es per això que“encara no se sap quina idea té el club en relació a lasecció.” Si depengués d’ell el primer equip blaugrana“hauria de ser un equip guanyador que aspirés a tot,perquè és un club que s’ho pot permetre.” Tot i així, pera què el primer equip, i la secció de voleibol del Barça,funcionessin caldria diverses coses, com “pensar enels jugadors que es podrien portar”, com “potenciar eltreball de base i de cantera per a tenir un futurassegurat” i “tenir clar que el projecte no només és ferun equip competitiu sinó crear una estructura sòlida.”

El Sant Pere i Sant Pau a Superlliga, el Barça a lesportes d’aconseguir-ho, sembla que la llum al final deltúnel comença a ser perceptible pel voleibol català. ElCosme creu que el fet de tenir dos equips a Superlliga“seria idoni per a què els jugadors d’aquí no hagin demarxar.” El següent pas és que algun d’aquests dosequips es converteixi en un referent, en un delsimportants de la màxima categoria. Perquè si no esaixí, “els bons jugadors catalans seguiran marxantbuscant, a Palma o a Almeria, el que no tenen aquí, ésa dir, títols.” Un futur esperançador en el que personescom el Cosme Prenafeta han tingut moltísimprotagonisme i en el que de ben segur que el seguirantenint. Esperem que, com en els dos cops que hadecidit tornar a vestir-se de curt, aquest històric delvoleibol segueixi vinculat a un esport que tant li deu idel que tant ha rebut.

Un equip com elBarca a laSuperlliga pot fer molt pel voleibol. I siexistis el Reial Madrid, millor

,

,


manolo montoya 12/3/08 11:38 Página 72

ESFORÇ 73

Arribem a l’INEFC de Barcelona, és migmatí i el sol es deixa veure entre elsnúvols. Només arribar a la universitat

entens el perquè el protagonista del nostrereportatge no trobi tan a faltar el ritme i la tensióde l’elit. Manolo Montoya fa ja unes setmanesque es troba allunyat dels terrenys de joc ireconeix que des d’aleshores “està tranquil”,que ara pot prendre’s un cafè sense tenir el cap“en l’equip, en els entrenaments i en el següentpartit.” Cada dia es desperta, agafa la bicicletai es dirigeix a la universitat on imparteix classeenvoltat de l’esperit olímpic i amb unes vistesde Barcelona envejables. L’edifici de la INEFCde Barcelona representa perfectament lamanera d’entendre l’handbol de Montoya, líniesrectes, estructura, ordre i sincronia. Endefinitiva, un marc perfecte per a entrevistar unade les persones que més entén d’handbol delnostre país. Un llibre obert amb el que potspassar hores parlant d’aquest esport quel’apassiona.

Què has estat fent des que vas marxar d eGranollers?

La veritat és que poqueta cosa. He seguit fentclasses aquí a INEFC, vaig continuar un màsterd’Activitat Física i Esport per a preparar la tesidoctoral.

Com van rebre els jugadors la notícia que etcessaven?

És una pregunta més per a ells que per a mi.Però crec que va ser un moment emotiu, ambalguns portàvem més de sis anys junts. Jo diria

que un comiat emotiu en el que els vaig desitjartota la sort del món.

Des de la teva posició, creus que el cessar -teera la millor opció pel Granollers?

Jo crec que no ho podem valorar, és clar que jono puc. Tot i així jo sóc de la idea que elGranollers amb mi o sense mi acabarà més omenys al mateix lloc de la classificació. Ésveritat que va haver-hi un parell de partits comel del Teucro o el de Cantàbria que teòricamentno es podien perdre. Però el que crec que s’hade fer és veure el potencial dels equips icomparar-ho amb el que tenim. No es pot viureúnicament de la història.

Però pel que dius podria estar millor situat a laclassificació...

Sí, és cert que Granollers podria estar una micamés amunt, però hem de pensar que portàvemmolts anys jugant amb el límit i la cosa haviasortit bé. Aquest any no ha anat bé i entenc queen la meva professió l’entrenador és el primerque cau quan les coses no funcionen.

Quina és la realitat actual del Granollers?

La realitat és que econòmicament el club nomanté el potencial que tenia fa uns anys. No jamirant-se ell mateix, sinó mirant el que l’envolta.Nosaltres en aquest moment crec que era moltdifícil tornar a fitxar un jugador del nivelld’Atavin, de Kiseiev, de Tiomenshiev, com es vafitxar en altres moments. El panoramaeconòmic ha canviat i ja no parlo dels primersllocs, sinó equips que acaben de pujar, de l’estil

Manolo Montoya

Acadèmic de l’handbol


HA

ND

BO

L

Has parlat de les teves dues etapes al club.Deixes la porta oberta per a una tercera?

La veritat és que és molt difícil. Són dues etapesi una tercera se’m fa llunyà. És veritat que elprimer trencament no va ser amistós; aquestcop, tot i que les circumstàncies no són grates,hem tingut un tracte per sobre de tot depersona. S’ha pres la decisió que s’ha pres enla que, evidentment, no hi estic d’acord, però noha estat una sortida traumàtica.

Aprofitant que tenim un tècnic entès, deixem deparlar de Granollers i parlem de l’Europeu en elque Dinamarca es va proc lamar campiona. Comvalores aquesta victòria?

Crec que és un tornar a un handbol quem’agrada més que el del darrer mundial. No tanbrut defensivament, estratègicament méselaborat, un joc més col·lectiu. La veritat és queDinamarca és un dels equips que m’ha agradat.Crec que fins i tot pot ser un referent quant apatró de joc.

Qualificaries el resultat de la selecció espanyolacom una decepció?

Sempre es tenen expectatives i la seleccióespanyola és evident que té un gran potencial.Jo crec que es va fer un partit dolent contraHongria i és el que marca la trajectòria de laselecció en el torneig. Però estem parlant d’unresultat que es basa en dues accions quanfaltaven vuit i deu segons.

Què et sembla que mitjans que no sónprecisament e specialitzats e n h andbol h agincriticat durament Juan Carlos P astor?

Hem de partir de la base que en el nostre esporthi ha molt pocs periodistes especialitzats. Amés, et trobes que quan hi ha un mundial o uneuropeu tothom sap molt i tothom diu que laselecció espanyola és favorita sense tenir niidea de qui és Croàcia, qui juga a Dinamarca...Aleshores es creen unes expectatives que nosón reals.

74 ESFORÇ

de Logronyo, d’Antequera, que han fet unainversió econòmica molt gran. I en aquestacursa per les primers posicions cada vegada hiha més problemes per arribar.

En què s’ha quedat enrere el Granollers?

A Granollers s’han mantingut els mateixosobjectius amb una estructura esportiva que nos’ha canviat en molts anys i fins i tot s’ha perdutuna mica. Aquests últims anys de manerageneral hem anat perdent quatre jugadors i hemfitxat tres i hem anat compensant-ho amb lapedrera, i competir així és molt difícil.

Què li desitges a l’equip?

Com amic dels meus amics desitjo que els vagitot perfecte. Jo no puc desitjar-li, per exemple alLorenzo Rueda, una altra cosa que tot li vagimolt bé i que guanyin els quinze partits quequeden. Jo he passat dues etapes a Granollersi evidentment que estimo el club.

Què li deus al BM Granollers?

Sempre estem amb aquesta circumstància depensar que el Granollers m’ha donat moltíssim ijo li he donat moltíssim al Granollers. És evidentque allà vaig tenir l’oportunitat de començar aentrenar equips d’elit, que passem temporadesboníssimes amb quatre títols fins l’any 1996.Després em va fer fora la nova directiva idesprés vaig tornar molt content i he treballatmolt bé amb la majoria de gent de la directiva.

Què t’ha faltat fer a Granollers?

Probablement no he estat capaç de fer veure ala gent aquest problema que no podem aferrar-nos al passat i a la història perquè, per exemple,clubs històrics van baixar l’any passat. A més jocrec que l’únic punt negre de la meva estada ésque durant molt de temps no hem gaudit delque teníem. Penso que s’ha de gaudir veientque és un equip amb una mitjana d’edat moltbaixa, amb molta gent que surt de la casa, ambun equip arrelat a la seva ciutat, i això a vegadesli han donat més importància a fora que a casa.


A Granollers li desitjoque li vagi tot perfecte.He passat dues etapes allài evidentment que m’esti-mo el club


S’ha de potenciar l’handbol

base. Les institucions públiques

haurien de valorar que a més

de treure esportistes d’elit

fan una tasca social molt

important


El problema, doncs, és que la gent no està beninformada...

És clar. Estem en un país en el que et despertesal matí i saps el que han fet els MemphisGrizzlies i no saps què ha passat amb la lligad’handbol. Tot i així quan arriba un actemediàtic com el Mundial, l’Europeu o lesOlimpíades, tothom sap, tothom opina i tothomcritica. Segons la premsa, després del Mundialde Tunis el Juan Carlos (Pastor) era el millorentrenador del món i ara és un desastre... Unhome que porta els anys i que ha aconseguit elsèxits que ha aconseguit amb el Valladolid i ambla selecció mereix una mica més de respecte.

Com has vist els jugadors catalans a l’Europeu?

Tant els que han estat com els que han faltat perlesió com Barrufet, Víctor Tomás o altres queestan a les portes com Cristian Malmagro oViran (Morros), són jugadors d’altíssim nivell i lamajoria molt joves. De ben segur que tenenmolt a dir dintre del panorama nacional a laLliga Asobal i internacional amb la selecció.

Com a seleccionador català, quin paper haguésfet una selecció catalana a l’Europeu?

Com a entrenador no pots donar la impressiód’on estaria si no tens capacitat per a treballar.No es pot entrenar, no es pot desenvolupar un

sistema de joc i a més no es pot opinar si no s’està a la competició. Et podria dir que tenimmolt bons jugadors però ara mateix noméspodem conformar-nos en fer un entrenamentsimbòlic a l’any i jugar un amistós.

I per a què segueixin sortint aquest bonsjugadors catalans, què s’ha de fer?

Són moltes hores de treball d’entrenadors quemoltes vegades no es valoren. Tot el treball quefan els entrenadors de base de clubs com elGranollers, com el Barça, com Sant Martí oescoles com la Bonanova o el Manyanet és elque després, els que hem tingut la sort d’estara dalt, aprofitem. S’ha de potenciar l’handbolbase. Les institucions públiques haurien devalorar que a més de treure esportistes d’elit fanuna tasca social molt important. S’ha de revisari plantejar més subvencions i s’ha de ferquelcom per a què no sigui tan difícil seresportista i estudiar, entre d’altres coses perquèun esportista amb estudis acostuma a donarmillor rendiment.


Carla Giudici FontConsiderada una de les millors jugadores d’hoqueipatins del món, pilar fonamental a la selecció estatali al Voltregà, davant una fita com aconseguir la terce-ra Copa de la Reina, atorga tot el mèrit al treball enequip: “L’hoquei és un esport d’equip i si les cosesfuncionen és gràcies a totes.” Tot i exemples de qua-litat com els tres gols que va fer a quarts de final oles bones actuacions als dos darrers partits, ella treupes a les lloances i afirma que “potser a vegades lafeina que fan les jugadores atacants es valora moltmés, però no hauria de ser així.” Amb aquesta és laseva tercera Copa, ara l’objectiu és el Campionatd’Espanya i la Copa d’Europa, “a veure si aquest anyla sort ens acompanya i podem portar la Copad’Europa cap a Sant Hipòlit, la veritat és que seriaincreïble.”

FOTO

S:O

RIO

LR

OC

A

voltrega 12/3/08 11:42 Página 10

Carla DorcaLa Carla viu la seva primera temporada a l’equip, itot i així s’ha adaptat a la perfecció convertint-se enun dels baluards defensius. A la Copa de la Reinaha estat una de les peces que ha ajudat que l’equipno encaixés cap gol en tota la competició. A més,va ajudar a tancar la rereguarda afavorint les incor-poracions a l’atac de Cristina Barceló. Ella mateixadestaca aquesta feina de les jugadores, que en totmoment han treballat pel bé comú: “Si alguna cosas’ha de valorar de nosaltres és que juguem en equipi això es veu reflectit en qualsevol moment a lapista.” I quan se li pregunta per a qui dedicaria eltítol no en té cap dubte: “El dedico a l’equip per laconfiança que em transmeten i per ajudar-me en totmoment. També a la gent que m’ha donat suportdins i fora de la pista.”

Anna Romero ArolaTot i que va tornar a Catalunya pocs dies abans de ladisputa de la Copa de la Reina (estava a Pistoia, Itàlia,fent un Erasmus) va ser una de les claus de l’equip deRaül Doblas. Sortint sempre de la banqueta va serfonamental per a la magnífica defensa del Voltregà.Per a la catalana aquesta Copa té un valor afegit jaque “era el primer campionat al que arribàvem ambaquest equip, un equip amb molts canvis i guanyar-laera tot un repte.” Un repte aconseguit gràcies a que“durant els tres partits es va treballar molt en ladefensa, i els números ho demostren; ara bé, no tot elmèrit és la defensa, ja que no es pot deixar de bandala gran actuació de la nostra portera, que va serimplacable.” Per a ella l’objectiu ara és la lliga catala-na, però creu que “si volem aquest títol l’haurem desuar.”


Cristina Barceló MarchMillor jugadora del torneig, bigolejadora a la final i reconeguda com la gran protagonistad’aquest partit. La Motxa, com és coneguda per tothom, ha estat l’encarregada de recolliral seu estic tota la feina de l’equip. Amb actuacions destacadíssimes, com a la final ambdos gols o als altres dos partits on va capitanejar l’equip organitzant les transicions defen-sa atac, es va guanyar el reconeixement de tothom. Tot i així, ella destaca que “no hohagués aconseguit sense la resta de l’equip.” I és que per a la defensa elles són “un equipdins i fora de la pista.” Per a la màxima golejadora de l’equip en Lliga la clau per a seguirguanyant és “mantenir les ganes i la il·lusió que portem totes a dins.”

* Per manca d’espai només em destacat a les participants a la final. Tot i així, cal destacar la bona feina de Laia Jiménez, MeritxellPuigdemunt i Sílvia Romero, sobretot al primer partit. I de, Mireia Castells i Mireia Serrallonga, membres també del primer equip.


Laia Vives ClosSi hi ha hagut una jugadora que ha rebut lloancesaquesta copa ha estat la Laia Vives. Amb actuacionsespectaculars a sota els pals ha deixat la porteria azero durant tot el campionat. Ella, però, no consideraque s’hagi de sentir més important que ningú ja que“una persona sola no guanya un campionat. Hem jugaten equip i és per aquest motiu que hem guanyat.” Nougols a favor i cap en contra, a priori podria semblar ques’han endut la copa amb facilitat. Per a la Laia no haestat així, “no ha estat una copa gens fàcil” i ho justifi-ca dient: “Darrere de cada partit hi ha molt esforç, mol-tes ganes i respecte per tots els rivals que ens hemanat trobant.” A l’hora dels agraïments no s’oblida de“pares, familiars, amics i especialment tota la gent delclub que va venir a cada partit.”

Adéline Le BorgneL’Adéline Le Borgne ha arribat aquest any a l’equip i enla seva primera temporada està oferint un rendimentespectacular. La davantera francesa és la segonamàxima golejadora de l’equip a la lliga amb 24 gols i ala Copa de la Reina va mantenir el registre golejador,convertint-se en màxima realitzadora de la competicióconjuntament amb la Giudici i amb la Cristina Barceló(totes amb quatre gols). A més va ser la jugadora deter-minant de les semifinals contra l’Igualada fent els dosgols del seu equip. La consecució del títol per al’Adéline va suposar quelcom especial ja que el diavint-i-cinc de febrer, el dia després de la final, va ser elseu vint-i-un aniversari. Quatre gols en tres partits i unaCopa de la Reina, de ben segur que no se li podia acu-dir millor manera de celebrar-ho.


Il·lustracio_futbol 12/3/08 11:45 Página 28

Il·lustracio_futbol 12/3/08 11:45 Página 29

FOTO

S:O

RIO

LR

OC

A

Ignasi miquel 12/3/08 11:53 Página 84

B i

que

, a

bas

e d

e p

orta

r b

ons

juga

dor

s, s

’ha

guan

yat

laco

nfia

nça

de

Wen

ger

. La

ne

go

ciac

ió,

tot

i q

ue

noex

cess

ivam

ent

llarg

a, n

o va

ser

fàc

il p

er a

ls a

ngle

sos,

sob

reto

t p

er la

com

pet

ènci

a.

La

carr

era

esp

ort

iva

d’a

que

st

def

ensa

ce

ntra

l va

com

ença

r a

les

files

del

Cor

ber

a. E

ren

els

seus

prin

cip

is i

l’Ign

asi,

que

ja

des

pun

tava

, va

pro

var

a le

s ca

tego

ries

infe

riors

d

e l’E

span

yol.

Des

pré

s d

’un

pas

fu

gaç

per

l’ent

itat

bla

nc-i

-bla

va v

a fit

xar

pel

FC

Bar

celo

na. A

l Bar

çava

pas

sar

qua

tre

anys

(a le

s ca

tego

ries

alev

í i in

fant

il) i

vaso

rtir

del

cl

ub,

sego

ns

van

argu

men

tar

ales

hore

s el

stè

cnic

s b

laug

rane

s, Ò

per

man

canc

es t

ècni

que

s.Ó

Igna

siM

ique

l hav

ia a

rrib

at a

l Bar

ça c

om a

late

ral e

sque

rre

i en

sort

ia s

ent

un c

entr

al e

sque

rre

en p

le c

reix

emen

t. V

aar

ribar

ale

shor

es a

Cor

nellà

i p

orta

un

any

i m

ig a

l cl

ubca

talà

. E

ls

que

l’h

an

vist

ju

gar

dur

ant

aque

st

tem

ps

afirm

en d

’ell

que

és

un ju

gad

or m

olt

pot

ent

i que

, grà

cies

a la

sev

a al

çad

a, d

esta

ca e

n el

joc

aer

i. A

ban

da,

les

Òman

canc

es

tècn

ique

sÓ

que

, p

resu

mib

lem

ent,

va

n fe

rq

ue n

o co

nven

cés

els

tècn

ics

bla

ugra

nes,

sem

ble

n ha

ver

que

dat

enr

ere.

I é

s q

ue u

na d

e le

s ar

mes

d’a

que

st j

ove

juga

dor

és

que

té

una

mag

nífic

a ca

ma

esq

uerr

a q

ue l

i

per

met

don

ar u

na m

olt

bon

a so

rtid

a d

e la

pilo

ta.

AA

ngla

terr

a ja

el c

omp

aren

am

b G

erar

d P

iqué

, per

ò am

b e

lva

lor a

fegi

t que

arr

iba

amb

qui

nze

anys

i q

ue é

s es

que

rrà.

Tote

s aq

uest

es

qua

litat

s só

n le

s q

ue

van

por

tar

als

tècn

ics

de

la

sele

cció

ca

tala

na

a co

nvoc

ar-l

o p

er

ad

isp

utar

el

C

amp

iona

t d

’Esp

anya

d

e se

lecc

ions

auto

nòm

ique

s. É

s en

aq

uell

torn

eig

on v

a co

men

çar

acr

idar

l’a

tenc

ió d

e d

iver

sos

club

s eu

rop

eus.

El

boo

m,

per

ò, v

a ve

nir

amb

el d

ebut

del

jove

cen

tral

esq

uerr

à a

lase

lecc

ió

esp

anyo

la

sub

16

al

Torn

eig

d

e S

anta

rém

(Por

tuga

l) el

m

es

de

feb

rer.

En

aque

ll ca

mp

iona

t el

ses

pan

yols

es

va

n im

pos

ar

a p

oten

ts

sele

ccio

ns

com

Esc

òcia

, N

orue

ga o

Por

tuga

l, am

b a

ctua

cion

s m

és q

ued

esta

cad

es d

el jo

ve c

entr

al b

arce

loní

.

Des

pré

s d

’aq

uell

torn

eig

res

seria

el m

atei

x p

er a

l’Ig

nasi

.N

omés

tor

nar

es v

a tr

obar

div

erse

s of

erte

s p

er c

omp

tar

del

s se

us s

erve

is.

La p

rimer

a i m

és s

educ

tora

a p

riori

vase

r la

del

Man

ches

ter

Uni

ted

. Els

red

dev

ils v

an fe

r ar

ribar

div

erso

s fa

x si

gna

ts

pel

ca

p

d’o

bse

rvad

ors

, G

eoff

Wat

son.

En

aque

sts

doc

umen

ts e

l cl

ub a

nglè

s of

eria

aM

ique

l la

pos

sib

ilita

t de

fer

un e

ntre

nam

ent d

e p

rova

i ai

xí

am

b l

a m

arxa

l’a

ny 2

003

de

Ces

c Fà

bre

gas

al’A

rsen

al

es

va

ob

rir

un

cam

í q

ue

mo

ltses

por

tiste

s ha

n se

guit

des

d’a

lesh

ores

. Ten

ia 1

6an

ys i

dei

xava

el c

lub

en

el q

ue s

’hav

ia f

orm

at p

er a

fer

-se

un

lloc

i un

nom

a l

’elit

del

fut

bol

. E

l se

u ex

emp

le v

aca

lar

fons

i c

om e

ll un

any

des

pré

s va

mar

xar

Ger

ard

Piq

ué c

ap a

Man

ches

ter.

Des

pré

s Fr

an M

érid

a, P

ache

co,

Ser

gio

Teje

ro,

un l

larg

etc

èter

a d

e ju

gad

ors

que

, m

olt

jove

s,

han

esta

t ca

pta

ts

pel

s an

om

enat

s sc

out

ers

brit

ànic

s i

han

dec

idit

emp

rend

re l

’ave

ntur

a an

gles

a. L

ad

arre

ra

joia

d

e la

ca

nter

a ca

tala

na

que

cr

euar

à le

sfr

onte

res

serà

Igna

si M

ique

l Pon

s.

El f

ins

ara

juga

dor

de

cad

et d

e la

Uni

ó D

epor

tiva

Cor

nellà

fitxa

rà p

er l’

Ars

enal

, can

viar

à la

Vía

Fér

rea

de

Cor

nellà

per

l’Em

irate

s S

tad

ium

de

Lond

res.

Mol

ts e

qui

ps

segu

ien

aque

st d

efen

sa b

arce

loní

que

tot

jus

t ac

aba

de

fer

15an

ys i

ja fa

193

cen

tímet

res,

per

ò l’a

nom

enat

efe

cte

Ces

cha

aca

bat

des

nive

llant

la b

alan

ça.

Com

en

els

caso

s d

eC

esc

i d

e Fr

an M

érid

a, e

l re

spon

sab

le d

el f

itxat

ge d

eM

ique

l pel

s ca

none

rs h

a es

tat

Fran

cis

Cag

igao

. C

agig

aoés

un

del

s m

olts

ob

serv

ador

s q

ue t

é l’A

rsen

al a

rreu

del

món

. És

un a

nglè

s d

e p

ares

gal

lecs

que

va

juga

r al

Bar

ça


conè

ixer

les

inst

al·la

cion

s d

el c

lub

. El m

ovim

ent,

per

ò, n

ova

p

assa

r d

esap

erce

but

al

s al

tres

in

tere

ssat

s en

el

juga

dor

i r

àpid

amen

t va

ser

con

traa

taca

t. L

’Ars

enal

era

un

del

s eq

uip

s q

ue

s’ha

via

fixat

en

l’I

gna

si

en

elC

amp

iona

t d

’Esp

anya

d

e se

lecc

ions

au

tonò

miq

ues

i,d

avan

t la

in

trom

issi

ó d

’altr

es

equi

ps,

va

re

activ

ar

les

nego

ciac

ions

. En

aque

ll m

omen

t va

ent

rar

en jo

c la

figu

rad

e Fr

anci

s C

agig

ao.

El g

alle

c va

con

vènc

er l’

Igna

si p

er a

viat

jar

a Lo

ndre

s i

veur

e le

s in

stal

·laci

ons,

via

tge

que

, al

cap

i a

la f

i, ac

abar

ia s

ent

def

initi

u.

En

aque

sts

tem

ps,

per

ò, m

olts

eq

uip

s ha

n m

ostr

at e

l seu

inte

rès

per

la

jova

per

la d

el C

orne

llà.

No

nom

és e

qui

ps

ang

leso

s ha

n re

alitz

at

ofe

rtes

a

l’Ig

nasi

. D

e l’e

stat

esp

anyo

l va

n ar

ribar

d

ues

pro

po

stes

en

fe

rm,

una

pro

ced

ent

de

l’Osa

suna

i u

na a

ltra,

sor

pre

nent

men

t, d

eC

an B

arça

. E

ls b

laug

rane

s, q

ue u

n an

y i

mig

ab

ans

havi

en r

ebut

jat

el j

ugad

or,

volie

n re

cup

erar

-lo.

A m

és d

eB

arça

i O

sasu

na,

van

mos

trar

int

erès

eq

uip

s co

m e

lVa

lènc

ia,

el V

ila-r

eal

o l’A

tlètic

de

Mad

rid,

per

ò, s

egon

sd

iuen

fon

ts d

el c

lub

, el

s an

gles

os v

an a

pos

tar

més

for

t.Ta

mb

é va

arr

ibar

una

ofe

rta

a úl

tima

hora

del

Cèl

tic d

eG

lasg

ow,

per

ò a

la r

ecta

fin

al d

el f

itxat

ge v

an q

ued

ar

Man

ches

ter

i Ars

enal

.

La fa

míli

a d

el ju

gad

or i

el s

eu re

pre

sent

ant J

oseb

a D

íaz

(el

mat

eix

que

rep

rese

nta

els

inte

ress

os d

e C

esc

Fàb

rega

s)ve

ien

amb

mol

ts b

ons

ulls

les

con

dic

ions

que

ofe

rial’A

rsen

al, p

erò

van

vole

r d

eixa

r aq

uest

a im

por

tant

dec

isió

en m

ans

de

l’Ign

asi.

El C

orne

llà,

per

la s

eva

par

t, t

amb

ép

refe

ria

l’op

ció

de

Lond

res

en

det

rimen

t d

e la

d

elM

anch

este

r U

nite

d,

entr

e d

’altr

es c

oses

per

què

era

el

club

que

més

inte

rès

havi

a m

ostr

at p

el ju

gad

or.

El

dia

11

de

feb

rer

Igna

si M

ique

l va

puj

ar a

un

avió

que

mar

caria

el s

eu f

utur

. E

l jov

e ju

gad

or c

atal

à s’

emb

arca

vaen

un

vi

atge

ca

p

a te

rres

an

gles

es

per

a

conè

ixer

l’Ars

enal

. El c

lub

, les

inst

al·la

cion

s, e

l cos

tèc

nic

i els

que

po

dri

en

ser

els

seus

co

mp

anys

. A

com

pan

yat

per

Cag

igao

, va

pas

sar

tres

die

s en

els

que

va

viur

e en

la

seva

pel

l el q

ue s

upos

a se

r un

gun

ner.

De

la m

à d

e C

esc

i Alm

unia

va

conè

ixer

els

mem

bre

s d

el p

rimer

eq

uip

(líd

era

la P

rem

ier L

eagu

e) i

va p

oder

com

pro

var c

om la

maj

oria

d’e

lls, t

ot i

no s

er a

ngle

sos,

hav

ien

puj

at d

e le

s ca

tego

ries

infe

riors

. P

er s

i enc

ara

no h

avie

n co

nven

çut

l’Ign

asi a

mb

tot a

ixò,

el q

ue v

a ac

abar

de

dei

xar-

li cl

ar q

ue a

que

ll ha

via

de

ser

el s

eu c

lub

va

ser

una

bre

u p

erò

inte

nsa

xerr

ada

amb

Ars

ene

Wen

ger.

Igna

si v

a to

rnar

a B

arce

lona

com

ple

tam

ent

imp

ress

iona

ti

conv

ençu

t d

’on

volia

jug

ar.

Aix

í va

fer

-ho

sab

er a

l se

ucl

ub,

que

ràp

idam

ent

es v

a p

osar

en

nego

ciac

ions

am

bl’A

rsen

al.

No

hi v

a ha

ver

cap

pro

ble

ma

per

arr

ibar

a u

nac

ord

en

tre

les

tres

p

arts

. A

mb

aq

uest

fit

xatg

e to

tsgu

anye

n. L

’Igna

si ju

garà

a u

n eq

uip

pun

ter

que

li p

erm

ette

nir

un f

utur

pro

met

edor

, l’A

rsen

al in

corp

ora

un ju

gad

ord

e fu

tur a

mb

une

s p

ossi

bili

tats

esp

ecta

cula

rs i

el C

orne

llàob

tind

rà u

na i

njec

ció

econ

òmic

a q

ue a

jud

arà

a fin

ança

run

a ca

nter

a d

e 70

0 ju

gad

ors

i que

per

met

rà a

l clu

b s

egui

rse

nt e

l mill

or n

o p

rofe

ssio

nal d

e C

atal

unya

.

L’ún

ic p

rob

lem

a d

e to

t el

pro

cés

és q

ue e

l jug

ador

no

esp

odrà

inco

rpor

ar a

l’A

rsen

al f

ins

que

no

com

ple

ixi e

ls 1

6an

ys.

La l

lei

brit

ànic

a p

rohi

bei

x al

s cl

ubs

fitxa

r ju

gad

ors

més

jove

s. É

s p

er a

ixò

que

l’Ig

nasi

seg

uirà

a le

s fil

es d

elca

det

del

Cor

nellà

fin

s al

28

d’o

ctub

re,

dia

en

què

el

Miq

uel c

omp

lirà

setz

e an

ys i

veur

à co

mp

lert

un

som

ni.


JUAN ANTONIO RAMOS

TEXT: MARTA GARCÍA GANAU FOTOS: ORIOL ROCA

juan antonio ramos 12/3/08 12:04 Página 90

CAMI DEL K.O.´


Farà 32 anys el pròxim 18 d’agost. Dosdies després, es jugarà totes les seuesil·lusions esportives. Des que fa quatre

anys a Atenes es va quedar a les portes delbronze olímpic, Juan Antonio Ramos noméspensa en una cosa: guanyar una medallaolímpica a Pequín. Ha aconseguit fa pocs diesel passaport cap a la capital xinesa en unpreolímpic duríssim, però tot eixe esforç havalgut la pena. La possibilitat de poder complirun somni bé que s’ho val.

Juan Antonio Ramos (Castelldefels,18/08/1976) és un dels millors taekwondistesdel món. Campió mundial el 1997, or a la Copadel Món del 2004, tres vegades campiód’Europa el 1996, 2001 i 2004, i quatre vegadescampió d’Espanya són, entre altres, els seustítols més importants. Tot i això, és un grandesconegut per al públic català. El taekwondoés un esport d’origen coreà. Tae vol dir peu,kwon equival a puny, i do, camí. I és queaquesta art marcial s’entén, pràcticament, comuna filosofia de vida. A Corea o Turquia és unesport importantíssim. “No sé si a Coreasabrien qui sóc. Segurament sí, pel granseguiment que hi ha, però també és cert que hiha gent molt bona. Allà és poden guanyar lavida fent taekwondo. Si guanyen una medallaolímpica, tenen un sou de per vida.” Res a veureamb el reconeixement que tenen ací. “Elsmitjans de comunicació només es recorden denosaltres quan hi ha Jocs Olímpics. En part, elproblema d’això són els patrocinadors. O millordit, la falta de patrocinadors. Molts ens tanquenles portes quan anem a parlar amb ells, i

d’altres ni tan sols ens les obren.”

I no serà per dedicació i esforç. Juan AntonioRamos va començar a fer taekwondo quantenia quatre anys. No parava quiet per casa, aixíque els seus pares van decidir apuntar-lo aalguna activitat. I van triar el taekwondo. Vacomençar així, gairebé per casualitat, però alssetze anys ja va entrar al CAR de Sant Cugat.Des d’aleshores, sempre la mateixa rutina. A lesset del matí, un parell d’hores d’entrenament.És la primera sessió. Al migdia, un parelld’hores més, i, a mitja tarda, tornem-hi. Sis diesa la setmana. Només descansa els diumenges.La preparació és sempre la mateixa. Aquest anyolímpic, la concentració forta començarà unparell de mesos abans, tot i que ara inicia unagira asiàtica d’uns 20 dies, on passarà perCorea i la Xina. Allà podrà provar lesinstal·lacions on competirà el pròxim estiu. Estàprevist un test olímpic amb altrestaekwondistes, tot i que hi participarà elsuplent, perquè els rivals no el puguen estudiar.“La tàctica és molt important en un esport comel taekwondo. Quan comence un combat, si jaconec el rival, intente basar-me en el que fa perbuscar un forat i fer-li algun punt. Però si no elconec, tot es complica. Aleshores ens hemd’estudiar mútuament. La tàctica ha de ser mésconservadora, però a mi em costa perquèsempre vaig a atacar.” La tàctica i laintel·ligència en competir són gairebé vitals,però en un esport com el taekwondo paraulescom resistència, potència, força, flexibilitat ovelocitat tenen també la seua importància. “Ésun esport espectacular perquè són accions moltràpides”, diu mentre explica que han de portar

Els mitjans de

comunicacio nomes es

recorden de nosaltres

quan hi ha Jocs Olimpics.

OLÍ

MP

ICS

92 ESFORÇ

´

´

`


Si fora futbolista

o tennista seria ric.

Pero la pena es que

em dedique al taekwondo94 ESFORÇ

´

` ´


ESFORÇ 95

moltes proteccions, perquè en el taekwondo,els cops es donen, i no només es marquen.Espinilleres, proteccions als avantbraços,coquilles, guants, casc i pitrera. Sempre portales mateixes, i repetix amb el dobok, el vestit defer taekwondo. Confessa que, més que portar-lisort, li dóna confiança.

“La pressió i els nervis són diferents. Pressiósempre en tens en competir. En certa manera ésbona, perquè t’ajuda a mantenir-te alerta. Peròels nervis sí que et poden jugar una malapassada.” I els taekwondistes no s’ho podenpermetre. “Si fóra futbolista o tennista seria ric.Però la pena és que em dedique al taekwondo”,diu somrient i alhora resignat. Com molts altresesportistes, viu gràcies a la beca ADO que lidonen si aconseguix alguna medalla o títol enles competicions més importants de cada any.Però si no guanya, no hi ha beca. És un peixque es mossega la cua. No poden cometreerrades en les competicions importants, perquèen el taekwondo es paguen molt cares. Uncombat es dividix en tres assalts de només dosminuts cadascun. Sis minuts. Mitja vidadedicant-se perquè tot se decidisca en noméssis minuts. “És dur jugar-te totes les teuesopcions en només un dia de competició, peròen ser un esport de contacte, no aguantaríemmés dies, perquè els cops ens passarien moltafactura.” I, a vegades, la mala passada arriba enforma de lesió. No li ha passat a ell, però sí a laseua companya. Com Juan Antonio, lamallorquina Brigitte Yagüe porta mitja vida alCAR. El seu palmarès també és envejable, ambtítols mundials, entre d’altres. Però s’ha quedatfora de Pequín. En el passat preolímpic no

estava al cent per cent, però no va tindre mésremei que competir per mirar de guanyar-se laclassificació per als Jocs. Va competir amb lamà trencada. No va poder fer bons combats. Is’ha quedat fora. La Federació Espanyola deTaekwondo ha demanat una wild card a laInternacional, i ara el COI ha de decidir. “Abansera impossible. Ara està una miqueta més aprop, però no ens hem de fer il·lusions”, admetJuan Antonio.

Si arriba aquesta desitjada wild card, els dePequín seran, per Juan Antonio, uns jocsespecials. Però, si no, aquest taekwondista deCastelldefels es disposa a viure’ls amb lamateixa intensitat que el 2004. Tornarà aimpregnar-se de l’ambient de la vila, i téespecial il·lusió per viure la cerimòniad’inauguració. A Atenes no va poder assistir-hiperquè, aprofitant la proximitat amb la capitalgrega, la Federació Espanyola de Taekwondova decidir viatjar pocs dies abans de lacompetició. A la Xina serà diferent. La distància,el canvi horari i la necessitat d’aclimatació faràque la delegació espanyola viatge amb un certtemps d’antel·lació. Possiblement no pugarepetir el dobok i el cinturó en la competició,perquè en uns jocs et faciliten la vestimenta.Segurament sentirà música per aïllar-se, finsque entre en el pavelló. Aleshores, ja sabem elque farà. Se senyarà tres vegades i mirarà al cel.Sempre té un pensament per al seu pare. Vamorir mesos abans dels Jocs d’Atenes. Desd’aleshores, sempre l’acompanya. A Pequíntambé.


ESPA

IS

96 ESFORÇ

Espais12.qxp 12/3/08 12:07 Página 96

TecnoCAR Sant CugatProjecte d’alt rendiment

ESFORÇ 97


segona fase del Pla Director ha de permetre laconversió del CAR en un centre esportiu dereferència.

El nou recinte resultant del Pla Director, ambuna superfície de 20.000 m2, inclourà unapiscina de 50 x 25 m i una altra de 33 x 25 mdestinada a waterpolo i salts, així com sales pera la pràctica de l’halterofília, arts marcials(taekwondo, judo i lluita), tennis taula,gimnàstica artística femenina i masculina, saltalçada i una galeria de tir amb els serveisnecessaris. El cost total del projecte, 36 milionsd’euros, es finançarà amb una inversió conjuntade la Generalitat i el CSD.espai càlid i confortable.

98 ESFORÇ

A dalt: La piscina de salts i

waterpolo es caracteritza pel

disseny avantguardista i la

il·luminació natural.

A dalt dreta: La sala de

gimnàstica amb desenes

d’aparells per a l'òptima

pràctica d'aquest esport.

A baix dreta: Sala d’arts marcials i

lluita, on la buidor de l'espai

permet filtrar la llum i crear un

espai càlid i confortable.

Els temps canvien, la tecnologia avança i per amantenir la competitivitat en tots els àmbits calrenovar-se o morir. L’esport n’és un d’ells i a laSecretaria General de l’Esport ho saben. És peraquest motiu que es va engegar el Pla Directordel CAR de Sant Cugat. Aquest és un projecteque pretén dur a terme una millora, ampliació iconstrucció d’instal·lacions esportives i serveis,que modernitzin el centre esportiu. Les obres dela primera fase han consistit en la remodelació imodernització del conjunt residencial, és a dir,la rehabilitació de les habitacions i altres espaisde l’antiga residència d’esportistes, i laremodelació del menjador, actuacions que uncop finalitzades han de revertir en una millorade la qualitat de vida dels esportistes residentsal centre. Aquestes millores de la primera fasedel Pla Director del centre, sumades a d’altresactuacions, han suposat una inversió de 12milions d’euros. La segona fase, amb unainversió prevista de 24 milions d’euros, inclou laconstrucció d’un mòdul poliesportiu queagruparà en una sola unitat gran part de lessales esportives indoor per millorar i optimitzarel seu ús, explotació i manteniment. Aquesta


ESFORÇ 99


ESPA

IS

100 ESFORÇ

En definitiva, un pas més cap al futur de l’Esportcatalà, un pas més en la millora de la qualitat devida dels esportistes d’alt nivell per a què alCAR se sentin com a casa. Amb aquest PlaDirector es pretén convertir el Centre d’AltRendiment de Sant Cugat en un referentmundial quant a qualitat de serveis per alsesportistes i quant a avenços tecnològics on elsesportistes gaudeixin de la comoditat,l’accessibilitat i la informatització òptimes. Unprojecte que cerca l’excel·lència esportiva i queho fa no només centrant-se en la part esportivasinó que hi dedica especial atenció en crear unCAR tecnològicament avançat i de referència anivell internacional per tal de millorar elrendiment dels esportistes d’elit a tots elsnivells.

A dalt: Els tons blaus regnen a la

sala de salts on les línies rectes

ajuden a transmetre tranquil·litat i

facilitar la concentració. A dalt dreta i

a baix esquerra: Les sales de

màquines i les polivalents estaran

equipades amb l'última tecnologia

en màquines d'entrenament. A baix

dreta: Els vestidors de disseny colorit

i modern seran amplis i

confortables.


ESFORÇ 101


tinguin un ambient òptim per a lapràctica de l’esport. Per exemple,cada recinte estarà regulat a nivelltèrmic i d’humitat. Amb això, volemprimar la comoditat dels esportistes,perquè el rendiment físic no depènúnicament de l’entrenament, tambédel descans.

Com es pot innovar en aquestsentit?Nosaltres hem volgut treure idees delmón del wellness. Aplicar mètodesde descans i relaxació d’aquestamena de centres a un Centre d’AltRendiment ja és innovar.S’instal·laran zones de descans irelaxació específiques per alsesportistes i, un altre elementinnovador, per als entrenadors.

Hi ha algun referent a nivellmundial que us hagi ser vit com apauta per al nou TecnoCAR?No hi ha un referent. De fet, elpretenem ser nosaltres. El que sí escert és que, d’una banda, pel tematecnològic, ens hem fixat en lamanera de treballar la tecnologia al’esport dels australians que són elsmés avançats i els que millorapliquen la ciència per al’entrenament. De l’altra, nosaltresvam fer un recull d’idees per al nouTecnoCAR i les vam posar en comúamb l’associació mundial de CAR dela que en som la seu, aquí a SantCugat.

Qui explotarà el TecnoCAR?Des de sempre el CAR ha estat obertal món. En principi està pensat perals esportistes catalans i espanyols,per tal que preparin les principalscompeticions internacionals,sobretot els Jocs Olímpics. Aramateix el 85% dels esportistes que

utilitzen el CAR són residents al mateixcentre. Tot i així, com he dit, sempre haestat obert al món i tenim convenisamb el COI i amb federacions de moltspaïsos que utilitzen el CAR com acentre d’entrenament per a les sevesseleccions. Amb el nou TecnoCAResperem que això creixi i que siguinmés els equips que vinguin aquí apreparar les fites importants. Novolem, i esperem que no hi hagi unoverbooking.

A banda del que ja has comentat,què aporta de més aquest nouconcepte de Centre d’AltRendiment?Primer de tot et diria que és l’aposta

Amb les vistes posades en unnou CAR que serà unareferència mundial, hem volgut

parlar amb la seva impulsora des dela Secretaria General de l’Esport de laGeneralitat, Anna Pruna. Mare de dosfills, llicenciada en Educació Física al’INEFC, exjugadora de bàsquet,germana del metge del Barça RicardPruna i fidel seguidora de l’Espanyol,Anna Pruna va ocupar la secretariageneral l’1 de setembre de 2006 ensubstitució de Manuel Ibern. Ara,amb el projecte d’un nou CAR, tédavant un dels reptes més grans dela seva legislatura.

Quin és el canvi que patirà el CAR?No es tracta d’un simple canvi. Estracta d’una renovació total. És tirar-ho tot a terra literalment per aconstruir un nou model que serà unreferent a nivell mundial. De fet novolem que se’l conegui com a CARsinó com a TecnoCAR.

Què implica el concepte TecnoCAR?Doncs que a més d’oferir el que jaestà ofertat fins ara es milloraran lesinstal·lacions d’aigua, de lluita itaekwondo, la zona de salts i d’altresinfraestructures i se les dotarà de lamillor i més avançada tecnologia pera l’esport. Els entrenadors tindrancàmeres gravant els entrenaments, hihaurà màquines d’última generació ales sales de musculació,s’informatitzaran totes les activitatsd’entrenament…

Però no només us centrareu en elque és merament tècnic...És clar, amb el TecnoCAR volem quela tecnologia sigui l’elementdiferencial, però volem que siguireferent no només per això, tambépel confort. Volem que els esportistes

102 ESFORÇ

AnnaPruna 12/3/08 12:09 Página 102

més gran d’infraestructuresesportives que s’ha fet a Catalunyades dels Jocs Olímpics de Barcelona92. Després també s’ha de dir que elprojecte no només contempla la zonamerament esportiva. El nouTecnoCAR serà un triangle en el quehi destacaran tres mòduls. D’unabanda l’esportiu, de l’altra el parcempresarial i darrerament el parc derecerca. Amb això es crearà unasinergia entre coneixement, empresai recerca que beneficiarà a tothom.Les empreses finançaran la recerca,els esportistes es beneficiaran delsavenços i amb els resultats milloraràla imatge de les empreses inversores.

Tenint ara com a referència elTecnoCAR, en quin moment es troba

l’esport català?Es troba en un moment boníssim.Sempre hem dit que l’objectiu ésl’excel·lència esportiva i peraconseguir-ho s’han de tenirinfraestructures de primer nivell comés el cas d’aquest projecte. Tot i així,a banda del treball amb l’esport d’elit,és importantíssim el treball detecnificació que s’està fent des de lesfederacions, que assegura un camídes de l’escola fins a l’elit.

I a nivell de resultats?Aquí et podria parlar de números, i ésque dins del que formem part aEspanya, Catalunya és el país ambmés títols. De fet, el 45% del títols vancap a Catalunya. A més, en tots elsesports excepte el voleibol tenimequips a les màximes categories.Tenim 60 clubs i 84 participacions encampionats estatals i quant a númerototal de clubs dupliquem a Madrid itripliquem a comunitats com Valènciao Andalusia. Es podria dir que estemprogressant cap a aquestaexcel·lència esportiva.

ESFORÇ 103

AnnaPruna 12/3/08 12:09 Página 103

PERDUTS al boscFOTOGRAFÍA: SARA COE ESTILISME: LAURA G. TEIXIDÓ MAQUILLAT-GE I PERRUQUERIA: SERGIO ESCALERA AMB MAKE-UP FOREVERMODELS: JORDI MESTRE (FRANCINA) I CRISTINA SÁNCHEZ (OPTIONS)

Cris

tina

:S

amar

reta

de

tiran

ts n

egre

de

Vans

, p

anta

lons

curt

s co

lor

bei

ge d

e R

eef,

cal

çat

Vans

, b

ossa

de

Sita

Mur

t,go

rro

de

Que

chua

.Jo

rdi:

Sam

arre

ta n

egre

de

Fred

dy,

jaq

ueta

esp

ortiv

aB

jork

vin,

pan

talo

ns c

urts

de

Vans

, ca

lçat

de

New

Bal

ance

.

Boulevard 12.qxd 12/3/08 12:11 Página 80

Cristina: Samarreta grogad’American Vintage, jaqueta de

xandall blanca i fucsia Le CoqSportif, shorts blau marí de G-

Star, mitjons de Le Coq Sportif .calçat Munich, ulleres de sol

de Prada, cantimploraDecathlon.


Jordi: Dessuadora sense mànigues Le CoqSportif, calçat de Vans.


Cristina: Samarreta groga d’ American Vintage, samarreta blau cel American Vintage, shortsde Napapijri, mitjons de Calzedonia, calçat Quechua. Jordi: Camisa Napapijri, pantaló verd deNapapijri, calçat New Balance, motxila de Quechua.


GADJETS

SEGA Superstars T ennis. SEGA SuperStar Tennisajunta els personatges més estimats i coneguts del’univers SEGA a una emocionant i divertidíssimacompetició de tennis. Comptarà amb més de 15personatges jugables de SEGA, incloent icones com Sonicthe Hedgehog, AiAi de Super MonkeyBall, Ulala de SpaceChannel 5 i Amigo de Samba De Amigo.

Flybar. El Flybar ha estat dissenyat per un equip

d’experts; un d’ells ha estat Andy MacDonald, reconegut

campió de Skateboarding. Aquest senzill dispositiu permet a

l’usuari elevar-se a alçades superiors al 1,80 metres amb molta facilitat. A més,

permet el seu ús a persones que tinguin un pes de fins a 115 kg. És regulable de tal manera que

pot ser emprat per nens i adults.

Nike Amp+. Nike ha presentat el seu darrerelement nascut de la col·laboració amb Apple. Desprésdel sensor per a l’iPod, ara ens presenta el Nike Amp+,un comandament a distància per al citat Nike+iPod ques’ajusta al canell com si fos un rellotge, a més d’oferirl’hora gràcies al LED que incorpora.

Physioplate myGOLD. El Physioplate és una plataforma que vibra, ideal per alstractaments esportius i per a la rehabilitació, però també es pot utilitzarperfectament en els tractaments de fitness i d'estètica. La vibracióneuromecànica és extremadament eficaç per a tots els teixits i lesestructures del cos humà. Actua al sistema neuromucular, a la circulació, alscartílags, al teixit ossi, al sistema hormonal i als neurotransmissors. A més,per tractar la bellesa i el benestar ajuda a evitar la cel·lulitis, la lipòlisis, ajudaa millorar la flexibilitat, el drenatge limfàtic i la tonificació de tot el cos.L’importador al nostre país és Bermell electromedicina.

Gadjets 12/3/08 12:14 Página 108

Alu Runner. El nou trineu Alu convertirà els descensos per la neu en una feina moltmés plaent. Amb un lleuger i esportiu marc d’alumini, aquest trineu d’alta tecnologia

disposa d’un disseny ergonòmic, seient de policarbonat, i un convenient i molt ben situat amortidor per a mantenir la seva esquena lliure de complicacions quan descendeixi pels vessantsde la muntanya.

Hangboard. Aquest esport es diu Handgboard i és el mésrecent pel que fa a esports de neu. Es tracta de la

combinació de tres esports: el surf de neu, l’ala delta i el ciclismede muntanya. El Handboarding aporta una perspectivahoritzontal a les pistes. No hi ha res que es pugui comparar,diuen els que el practiquen, a anar volant a nivell del terra.

Bell & Ross BR 03-51 GMT. El nou Bell & Ross BR 03-51 GMT ha estatespecialment pensat per a pilots d’avions, però sens dubte tambéseduirà els grans viatgers i els amants dels rellotges. El fet que tinguiuna segona zona horària, que com es pot veure a la foto és el rellotgepetit dintre del gran, resol problemes de canvis d’hora. Aquestasenzilla millora pot ser molt útil també per a les persones quetreballen a l’estranger.

ESFORÇ 109

GO-X. L’aire que respirem és nomésuna cinquena part d’oxigen. Aleshores,per què no invertir en el GO-X? Un

recipient que conté un 99,5% d’oxigen pur. Tanqui la màscara sobre el nas i la boca, premi la palanca i només cal inhalar profundament quatre o cinc

cops. Ha estat comprovat per a augmentar l’activitat cerebral en un 40%, disminuir l’efecte d’una ressaca i millorar el rendiment en la pràctica de l’esport sense deixar de ser quelcom natural. Cada llauna conté al voltant de 40 inhalacions.

Gadjets 12/3/08 12:14 Página 109

AUDIOVISUALS

110 ESFORÇ

L’objectiu d’aquest manual és

presentar els materials i les

tècniques que s’utilitzen en la

progressió sobre neu i glaç.

Bàsicament ascensions de

muntanya, cascades i trànsit

sobre glaceres. També hi tenen

cabuda altres aspectes de base

comuns a totes les activitats de

muntanya. En definitiva, aquest

pretén ser un manual que reculli

específicament algunes de les

branques més genuïnes de

l’alpinisme...

El afeccionats de l’hoquei gel

català tenen en el Puigcerdà un

referent claríssim amb una

història plena d’èxits. Enguany el

club celebra 50 anys i en aquest

portal qualsevol que vulgui estar

informat al voltant dels actes de

celebració podrà fer-ho amb tota

mena de detalls. Una web de

qualitat per a un club històric de

l’hoquei gel continental que s’ha

guanyat el respecte de tothom.

Aquest llibre és un recull d’una

cinquantena de textos escrits per

pirineistes i excursionistes

il·lustres. Són visions singulars

dels pioners de la nostra serralada

i dels poetes, polítics, viatgers o

prosistes que l’han estimada. Hi

destaquen els noms de Gustave

Flaubert, Von Bismarck, Henry

Russell, Jacint Verdaguer, Louis

Barron, Antoni M. Alcover, Camilo

José Cela, Josep Maria Espinàs,

Francisco de Zamora, Jules

Leclerq o Jaume Massó i Torrent.Joan

Jov

er G

arci

a Ed

itor

ial:

Coss

entà

nia

De

la M

alad

eta

al C

anig

ó. C

inqu

anta

vis

ions

del

Pir

ineu

cat

alà

Prog

ress

ió e

n ne

u i

glaç

Curt

VW

ittl

in (

ed.)

Edi

tori

al:

Pagè

s ed

itor

s

Sunyol, l’altre president afusellat

representa un valent intent de

recuperar la figura de Josep

Sunyol i Garriga -president del

FC Barcelona i parlamentari més

votat de la Catalunya

republicana-. Alhora, al llibre es

dibuixa un retrat del sector de la

burgesia catalana que va apostar

per un catalanisme popular i

sense complexos. El llibre ajuda

a comprendre tota la dimensió

del lema “El Barça és més que

un club”.Su

nyol

,l'a

ltre

pre

side

nt a

fuse

llat

Div

erss

os a

utor

s.Ed

itor

ial:

Pagè

s ed

itor

s

ww

w.c

lubg

elpu

igce

rda.

com

Es tracta d’una secció que no

acostuma a sortir als mitjans, que

potser no té el suport que tenen

altres seccions del club però de

moment ja té un portal propi. El

FC Barcelona i la seva secció de

beisbol tenen en aquesta pàgina

un racó per a informar els

afeccionats d’aquest esport

importat dels Estats Units. Un

bon racó per a conèixer un esport

per a molts desconegut.

ww

w.b

atea

ndo.

com

Un dels pocs esports en els que

Catalunya té selecció oficial que

participa en competicions

internacionals és el korfbal. Un

esport sorgit a Holanda en el que

juguen nois i noies conjuntament.

Si voleu conèixer aquest esport

mixt podeu fer-ho a la web de la

Federació Catalana, una web

amb tota mena d’informació i que

actualitzen amb moltíssima

regularitat.

ww

w.k

orfb

al.c

at

Audiovisuals 12/3/08 12:15 Página 110

El jugador de futbol Ladislao

Kubala es representa a si mateix

en una història ficcionada de la

seva pròpia vida. Kubala,

d’origen eslovac, ha aconseguit

fugir d’Hongria, camí de Viena,

després de patir persecució per

negar-se a col·laborar amb els

comunistes. Després de superar

mil i un problemes encara haurà

de passar per situacions

problemàtiques fins a arribar a

Catalunya i triomfar amb el FC

Barcelona.

L’excèntric exjugador de la NBA

Dennis Rodman dóna vida en

aquesta pel·lícula a Yaz, un

traficant d’armes que ajudarà Jack

Quinn (Jean Claude Van Damme),

un dels millors agents

antiterroristes, a salvar la vida de la

seva dona i la seva filla del malvat

Stavros. Un film comercial que

entretindrà els amants de l’acció

però que deixarà freds als que

agradi el bon cinema. De la unió

de Van Damme i Rodman no podia

sortir res de bo.Dir

ecto

r:A

rtur

o R

uiz

Cast

illo

Paí

s:Es

pany

a A

ny:1

954

Dou

ble

Team

¡¡K

ubal

a!!

Los

ases

bus

can

la p

az

Dir

ecto

r:RT

sui H

arkP

aís:

USA

Any

:199

7

El 13 de juliol de 1985 va sortir a la

llum aquest film; era la primera

pel·lícula de la sèrie Captain

Tsubasa, o com la vam conèixer

aquí, Oliver y Benji. En aquesta

pel·lícula els herois de tota una

generació afronten la seva primera

competició amb la selecció de

Japó a terres europees. Coneixen

jugadors que seran importants en

el seu futur com Karl Heinz

Schneider, Pierre o Hefner. Partits

eterns, xuts impossibles i salts fins

al cel, marca de la casa.

Oliv

er y

Ben

ji. D

esaf

io E

urop

eoD

ibui

xant

:Yoi

chi T

akah

ashi

Paí

s:Ja

pó A

ny:1

985

ESFORÇ 111

En el seu debut l’any 1993 com a

raper, el que ha esdevingut més

un artista que una estrella de la

NBA (tot i ser considerat un dels

grans en la història del bàsquet),

Shaquille O’Neal va comptar amb

la col·laboració de veritables

estrelles. Amb àlbums posteriors

arribaria a les primeres posicions

de les llistes de vendes. Amb

aquest però, va debutar mostrant

un potencial més que destacable.

Shaq

uille

O’n

eal .

Any

:199

3

Shaq

Die

sel

L’Álvaro, el Polo i el Pablo, dos

d’ells excompanys de Raúl o Guti

a les categories inferiors del Reial

Madrid, han tornat a treure el

talent que van mostrar en el seu

segon treball amb aquest Cuestión

de gustos. Més “gamberros” tot i

que més professionals, pugen un

graó més i amb temes com A peor

o Por qué, de ben segur que

entren al top ten de les llistes

d’èxits estatals.

Pign

oise

.Any

:200

7

Cues

tión

de

gust

os

L’estrella del rap, i un dels 15

millors PG de la High School

segons els scouts, Lil’ Romeo va

treure el seu disc The Lottery Pick

ara fa dos anys. En ocasions més

conegut per ser fill del raper i

productor Master P, Romeo ha

protagonitzat enfrontaments amb

el també jove raper Bow Wow. Un

dels més destacats es pot sentir

en el seu darrer single U can’t

shine like me.

Lil’

Rom

eo.A

ny:2

006

Lott

ery

Pick

Audiovisuals 12/3/08 12:15 Página 111

L’ALTRA CARAJOSE LUIS “NEGRO” PÁEZ i DAVID “CACHI” PÁEZ JUGADORS DE REUS DEPORTIU I FC BARCELONA D’HOQUEI PATINS

Per Gusi Bejer

Caricatura 12/3/08 15:51 Página 24

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç 93 680 53 55 · [email protected]

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tensl’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra.Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional.

SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB esforç.

Caricatura 12/3/08 15:51 Página 25

esfo

rçN

úmer

o 12

esfo

rç p

ublic

acio

nsW

WW

.ESF

ORC.

CAT

esforç 12

Documents