ESPERIT V1LAFRANQUERAmb motiu de la proclamació del

Fill Il.lustre Ermità Agustí, coincidintamb la celebració del III Centenaridel començament del culte a Vilafranca,serveix l'oportunitat per donar un repsals esdeveniments més importants desde llavors fins els nostres dies.

Si fullejam tot arreu cada unade les pAgines dels llibres escritsen referância al nostre poble, hi troba-rem que, maldament Vilafranca siguiun poble jove, així mateix en tres-centsanys d'histaria són molts els fets suc-,ceits i moltes les coses per poder con-tar.

La fârria constância dels nostresavantpassats seguida de la capacitatde treball dels qui avui tenim la venturade passejar damunt les nostres espatllesels set, vuit o nou cavalions d'anys,hem tingut la sort de veure la transfor-mació més espectacular que cap poblemai, en tan poc temps, hagi pogut contem-plar.

De ser un poble jove, vila de mis-satges i jornalers a principis de segle,hem passat a ser propietaris de mésde les tres quartes parts del terme,ja que des de 1913 a 1935 s'establiren9 possessions: Sa Franquesa, Es Caste-llots, Es Moll Nou, Es Cremat, Sa Vinya-nova, Alenzell, Son Bou, Sa Moleta iAlbadellet.

Totes aquestes terres eren propietatde la Baronia de Sant Martí, que eraaleshores una de les possessions més.grans de Mallorca. Lpoca que la gentvivia dins la misèria més espantosa.Segons els historiadors era un tempsque el vins, capell en mA, haviend'inclinar el cap quan el senyor passava.Temps era temps. Llavors com llavors,i ara com ara. Actualment la famíliade Sant Martí estâ altament consideradaper tot el poble, i per la seva generosi-tat és apreciada per tots els veYnats.

A l'any 1900 a Vilafranca noméhi havia tres homes amb títol acadâmic,un practicant, un metge i un mestred'escola. Els pares i les mares de lesdkades del 10 i del 20 que no sabienfer una 0 amb un tassó no podien maipreveure que arribat l'any 1985 elsseus néts tots haguessin cursat estudissuperiors i molts d'ells estassin enpossessió de títol universitari.

Veritablement el nivell culturali economic dels vilafranquers, avuien dia, esta en línea amb els poblesmés avengats. El penós treball de lespadrines d'anar a rentar la roba altorrent ha passat a la rentadora. Lagerra que amb tant de tranc duien lesdones davall el brag per anar a cercaraigua per beure al pou de Son Pere Jaumeha estat substituïda per l'aigua correntdel grif6. •

Vilafranca és un poble religiós,segons notes histariques de Jaon BauzA"la hostra parraquia era d'entre lesde Mallorca la que tenia majoria rela-tiva de sacerdots i majoria absolutade monges.

Conten les craniques que davantels costums i medis de vida de llavors,que amb la camisa ben arromangada lagent havia de fer feina de sol a solper un boci de pa, no hi havia altraescapataria per fugir d'aquella vidatan desagradable que fer-se frares,monges o capellans.

Amb la proclamació de Fill Il.lustrede l'Ermità Agusti, una vegada més,Vilafranca ha donat testimoni de lesseves creences religioses. La gent entu-siasmada va vestir-se de festa per anartots plegats a rendir homenatge a unhome que tan alt havia deixat el nomdel nostre poble per tota la geografiaillenca.

Si analitzam de prim compte l'es-perit vilafranquer tindrem resultatsmolt favorables. s ver que ens ha faltatiniciativa i en poques activitats hempartit els primers, pera també és verque encara que hagim començat a darreraen moltes coses hem arribat davant.Així ens ha passat amb els alls, elsmelons, la ramaderia, les ferreriesi les teuleres. De ser poble de missatgeshem passat a ser creadors de llocs detreball. A les terres de baixa produccióels hem convertides en reguiu i arasón la gran riquesa de la vila.

Al rendir homenatge a l'ermitàAgusti, convida refrescar la memariaen record de les persones que han convis-cut amb nosaltres, siguin d'aquí o defora, civils o eclesiAstics, que enalguna ocasió s'ah distingit en donaruna mA al necessitat, promptes a allargar,l brag per aixecar el qui cau.

Bartomeu Estrany

el s ell Insularen Serveis Socials

Facilita ajudes a totes les entitatsamb flnalitats sociais de Mallorca, ambatenc16 especial a la tercera edat, proble-mática gitana, margInac16 I minusvillds.

Entre ela projectes Imminents hl hal'elaboració del Mapa de Servals Socialsde Mallorca.

(61P.JP// •V??Jffia?

rife . 16,//0 tracl. Palau Reial, 1

LOSES Després d'aix6 n'hauran fetsses madones, seran elles,d'es tels que té a ses costellesde sobrassada talecs.

Si me convides m'enganxesper venir-te a ajudares dia que has de matares porc per fer ses matances.

Sa ganiveta se ficaa's mig d'es coll cap a dintrei totd'una ja tendremsa sang que li ha sortida.

Socarram si és de benzinaes flamete o de "butano"es porc quedarà molt guapoi afaitat sa corna fina.

Com que ja li hem llevattot es pèl i bruta pelles porc ja no pareix ell .de lo que haurà canviat

Estant an es porc va bétots es potons xapar-liperquè si ho faig aixísé que cap tai me faré.

Ja patesc a ses ventresquesi es camaiots senyar-liserviran per posar-litaiades d'es porc molt fresques.

Totd'una lleu sa carassai a s'esquena li faréun xap que li llevarées "cortes" que duen grassa.

Ara es cap estic llevanti també ets espatlonsli llevarem es dos llomss'espinada anam taiant.

Es hornillos i ronyonsles llevarem a tots ells,llevats i nets es budellsque en faran botifarrons,llonganisses, botifarresque couran dins sa calderamos sortiran de primerai molt bones sobrassades,que haurem fet de ses carns magresd'ets espatlos i cuixots,també farem camaiotsmolts bons passats per ses barres.

taiades damunt sa postpareix una escampadissan'hi ha dues de pellissade sa part d'abaix d'es porc.

Lo que anomenam passejasi és mascle haurem de tirarsi no la volem guardarper untar qualque corretja.

De ses ventresques faig trossosper poder-los ja torrarque si m'han de convidarmillor si són bocins grossos.

Sa feina de sa matançade tot acabada estàcom que hi he anat a ajudares un trebai que no cansa.

Joan Nicolau Gay à (torretes)

El CIM acompleix una labor assisten-cial básica a través del Conjunt dels Cen-tres que s6n propietat seva:

Hospital GeneralHospital RsiquiatricUar de la InfindaUar de la JoventutUar dais AnciansHospital de Nit (centre d'acollIdadata Marginats)Centre de Prevenc16 de DroguesGrup d'Educaci6 Sanitária a lesEscoles d'infants.

Mante convenis amb uns altres cen-tres tant públics com privais:

Patronat Verge de la Salut (que atenels minuevilids psiqufcs)Centre Lluerna (escola dedicada alssubnormals profunds)Can Ribes (que promouIntegraci6 dels marginats)

-4-

1 GINKAMA DES PLA DE VILAFRANCA 19815

Organitza el Grup Excursionistade Vilafranca i Club D'Esplai.

Dies 23 i 24 de novembre.Per apuntar-se al Club d'Esplai,

al Bar Amengual i Joan Jaume, abansdel dia 17 de novembre (data limit).

Concentració a les 14'30 al Clubd'Esplai (es donarà una detallada infor-mació quant al maneig de la br6ixola).

La partida será a les 15 hores.El recorregut es fará integrament

pel terme de Vilafranca.Els premis s'entregaran al darrer

control.Per al menjar: pa taleca.Preu per persona: 200 pessetes,

que seran per a pagar les despeses.Es faran dues categories: petits,

de 12 a 14 anys i grans de 15 en amunt.A continuació detallam el REGLAMENT1.- PARTICIPACIO: Es oberta a tots

els excursionistes.2.-COMPOSICIO DELS EQUIPS: Els

equips participants seran de 2, 3 o4 persones.3.- MATERIAL ACONSELLABLE:

-Una brúixola per equip.-Mapes de la zona facilitats gra-

tuïtament per l'organització.- Llapis i paper.-Equip de Bivac.

4.- NORMES GENERALS:4.1.- Cada equip ha d'anar agrupat

durant tot el recorregut, sense quehi hagi més de 50 metres entre el primeri el darrer component de l'equip.

4.2.- Els equips han de realitzarla totalitat de l'itinerari amb totsels seus components.

4.3.- Respectar les normes essen-cials esportives, civiques i de cama-raderia.

4.4.- En cas de necessitat (pèrdua,accident, etc.. .)eis equips hauran d'aju-dar-se mútuament.5.- DESQUALIFICACIONS: Els equips queda-ran fora de la ginkama pel fet de nocomplir qualsevol apartat d'aquest regla-ment.

6.- SISTEMA DE PUNTUACIO: La comissióorganitzadora valorarà tant els resultatsobtinguts a les diverses proves teòriquesi prActiques, com el temps emprat (queno serà determinant ), aixi com el com-portament civic i esportiu.

7.- EL JURAT.EstarA format per membresde la Comissió Organitzadora.8.- IMPREVISTS: Qualvesol variació oimprevist restara a criteri de la Comis-sió Organitzadora.

Joan Jaume

- 5 -

AQUI...L'AJUNTAMENT

Dos plens celebra el nostreajuntament durant el passat mes d'oc-tubre. En el primer, en sessió ordina-ria s'aprova, per majoria absoluta,la concessió d'una sbvenci6 d'unmilió de pessetes per a construiruns vestuaris en el col.legi. Espresentaria a continuació un suplementde crédit per majors ingressos de1.935.000 pessetes de les que essuplementava en especial, les partidesdestinades a obres i 530.000 pessetesa retribucions complementaries pelsfuncinaris de l'Ajuntament que noforen aprovades ja que AP sols poguéempatar la votació, al votar en contradel suplement de crédit el PSM iUM,

El grup de l'oposició demanariaen aquest punt que el suplement esvotas partida per partida, però laseva proposta una vegada haver estatrebutjada la d'AP no fou passadaa votació com hagués estat desigdel PSM i UM. El batle acusaria diesdesprés del ple, al PSM i UM de negarunes retribucions complementariesals funcionaris pel gust de guanyaruna votació. PSM i UM per la sevapart replicaren les acusacions, acu-sant al batle de la mala adminis-tració local i posar els funcionariscontra els regidors de l'oposició,i també acusaren la secretaria del'errada que propicià la necessitatd'un supelement de crédit per qué elsfuncionaris cobrassin les seves primes

Fou en definitiva el ple ordinariuna sessió on AP es troba sense majo-ria i on el PSM i UM, vistes lesjugades del grup conservador, decidi-ren un vot que deixà als governantsen evidència, ja que Tia NIcolauno assisti a la sessió que en principipareixia fAcll.

PLE EXTRAORDINARI

Al no prosperar el suplement decrédit a la sessió ordinaria al batleno li quedà més remei que convocar-ne un altre amb caracter "extraordi-nari", per així poder aprovar lesretribucions complementAries i altressuplements per a partides diferents.

Aix6 es produa el dissabte dia 26d'octubre a les 12'30 del mati, adeshora perquè així ni la regidorad'UM, ni dos regidors del PSM pogues-sin assistir-hi, i AP, aquesta vegadasi, juntament amb En TiA, conseguientirar endavant el suplement de crédit,quedant tancat el tema de les retribu-cions als funcionaris.

Miguel Barceló

NOTES DELA PARROQUIAInformació sobre el curset prematrimo-nial.

' Per part dels responsables es comunicaque, a aquest curset que s'esta' do-nant, ha ajudat molt a rompre elgel del començament, una dinAmicade presentació de cada persona. Eltema del primer dia-explanat perun capella' i per un matrimoni- vaser vAlid, emperd es creu que pelpróxim curset seria millor qué fosun matrimoni tot sol que l'explica's.El tema sobre el matrimoni-institució,donat per un seglar resulta' un pocimprovisat. Es Suggereix que s'escoltitota la xerrada, s'escrigui tot enmallorquí j, llavors, un matrimonil'exposi, afegint-hi exemples i notesmés adaptades a la nostra realitat.El tema del metge seguiria tal comesta'. Deu són les parelles que hiassistiren.Catequesi pel nins.Es dóna la catequesi pels nins inines de •Primera Comunió (segon itercer curs) els diumenges, 3 quartsabans de la missa. Són uns 80 al.lots.Serveix a la vegada de preparacióde la mateixa missa, ja que s'ensaienels c3ntics i les respostes. S'hacomprovat la dificultat pel grupetde catequesi dels dies feners delscursos primer i segon que n'assis-teixen 25. El mètode emprat és "Eldo de Déu" i Caminam amb Jesós. Pera preparar les catequistes es téuna reunió mensual. Els de cinquè,per amunt, n'assisteixen en una quartapart. Reben una explicació sobreel Nou Testament. Hi ha unes 16 ca-tequistes.

Lloreng Calmés

CONVERSAM AMRprofcinnal ajuda eis alumnes de Bè.

Ha tornat comen car el curs escolar,els al.lots ja han représ altra vegadala tasca d'haver d'aprendre unes lliçonsque, en moltes d'ocasions, són com unamuntanya insalvable per a ells; solspensar que seran matéria d'examen.

Tothom associa la idea de l'escolaamb la figura del mestre, perd pocssón els qui saben que també hi ha unapersona que treballa i vetlla pel bondesenvolupament escolar dels nins delnostre poble.

Potser sigui el nom de la sevaprofessió el que ens desorienti a l'horad'haver de pensar en la tasca que exer-ceix perqué ¿qui ha sentit parlar dela pedagogia? i de la pedagoga?...iddperqué conegueu aquesta al.lota de Mana-cor, responsable técnica del serveid'orientació educativa del col.legide Vilafranca, parlarem una estona ambella...

- 01116 és el servei d'orientacióeducativa i quins són els principalsobjectius?.

-El S.O.E. és un servei que téper objectiu complementar i beneficiara l'educació de l'escola.El programa de treball del servei ésmolt ample i abarca tres tipus d'orien-tació: L'Orientació escolar, la Profes-sional i la Personal. Quant a l'orienta-ció escolar, d'una banda es realitzauna tasca preventiva del fracàs escolar,i de l'altra una tasca terapèutica,a fi d'atendre els casos que presentinqualque dificultat escolar. L'orientació

MI MI

a l'elecció dels futurs estudis,finalment, l'orientació personal queva referida més als aspectes afectiusde la persona i sol concretar-se enl'assessorament individualitzat.

-Quins tipus d'activitats realitzael servei?.

-Bé, he de dir que el servei fafeina a tres nivells: A nivell delsalumnes, del pares i del professorat.A nivell dels alumnes, com ja he dit,el servei du a terme l'orientació profes-sional (només per als nins i nines devuitè), atén els escolars en problemesd'aprenentatge, de conducta, de llenguat-ge oral i escrit etc.. .mitjançant undiagnòstic i una reeducacio (aquestatasca va dirigida a tots aquells queho necessitin) i, el que és més impor-tant, realitza una tasca preventivaa fi de disminuir l'index de fracassosescolars. Aquesta feina de prevenció,que es dirigeix bAsicament al cicleinicial, consisteix en l'observaciósistemàtica -per la qual cosa es confec-cionen fulls de seguiment per a • adaalumne- i l'exploració dels alumnes.Per a aquest fi s'utilitzen eines dediagne)stic (tests, per entendre'ns).Llavors, an base al coneixement realdels nins es confeccionen programesd'ensenyament individuals (si qualquenin ho requereix) i col.lectius. S'hade dir que la tasca d'observació i deseguiment es realitza sempre amb intimacol.laboració amb el mestre del cursque és qui realment coneix l'alumne.Per aquest curs tenim pensat dur a termeun programa d'Educació Psicomotriu iun altre d'Educació del Gest GrAfic,ambdós com a complement de l'ensenyamentde la lectura i escriptura, que sónles eines instrumentals bAsiques del'escolarització. Per al cicle mitjA,i tal volta per al superior, estA progra-mat realitzar un curs de tècniques d'es-tudi, per ensenyar els alumnes "comestudiar".L'any passat ja ho férem i va anar moltbé, aixi que aquest curs ho tornarem

. repetir. A nivell de pares el serveiorganitza xerrades sobre diversos temeseducatius i també destina 1 hora setmanala visites de pares (que aquest any serAels dimarts de 5 a 7).

MARIA LLUÏSA FUSTERA nivell dels mestres el servei col-labora assessorant en els casos de ninsamb problemes i també elaborant materialdidáctic...

-611 quin tipus de material didActicet refereixes?.

-Sí, l'any passat es va fer unaunitat didáctica damunt "les oronelles,falzies i cabots", i per aquest anyestá prevista l'elaboració d'una ambel títol "la localitat on vivim: Vila-franca de Bonany". Aquest és un materialmolt útil per a fer un ensenyament ar-relat a l'entorn.

- Aquí, a Mallorca, hi ha altresserveis d'aquest tipus?.

Sí, funciona el d'Art, el de SantLlorenç i el de Capdepera, i si totva bé, ben prest es creará el de SantJoan i el de Son Servera. s una llástimaque a la comarca d'Es Pla no hi hagimés moviment en aquest sentit, Valdriala pena!.

"LA PEDAGOGIA ESTUDIA COM INS-TRUIR I EDUCAR ELS NINS"

-6101i manté actualment a Vilafrancaaquest servei?.

L'Associació de Pares d'alumnesés la que corre amb totes les despeses,grAcies a les quotes i a les subvencionsde diferents institucions. Si no m'equi-voc l'any passat l'Ajuntament en vadonar una. Emperò en aquest especteVilafranca és una excepció, ja que totsels altres serveis són municipals, ésa dir, l'Ajuntament els va crear i elsmantén.El que sigui municipal té l'avantatge,entre d'altres, que queden coberts totsels nivells de l'escolarització: Parvula-ri, E.G.B. i B.U.P..

"EL PEDAGOG FA DE GUIA I ORIEN-

TADOR DELS MESTRES I DELS PARES"

-Quin temps fa que tenim aquestservei d'Orientació educativa a Vila-franca?.

-Aquest és el segon curs escolar.

-Al llarg d'aquesta entrevistaque hem mantingut ens hem pogut adonarde la feina que desenvolupes al nostrepoble, ara ens podries concretar, qudés la pedagogia?, què és un pedagog?.

La pedagogia és una carrera univer-sitAria que es pot cursar a Palma dinsla facultat de Filosofia i Lletres ique estudia tot a118 que es relacionatmb l'educació: Estudia com instruiri educar els nins. Si comparam un peda-gog amb un mestre diríem que el mestreensenya uns coneixements als alumnes,mentre que el pedagog mostra com s'had'ensenyar, és a dir, que fa de guiai orientador del mestre i dels pares.

-Bé, per acabar, tens qualque altracosa a haver de dir?

-Sí, m'agradaria dir que ara perara em trob molt a gust fent feina aquía Vilafranca, i esper que la tasca querealitza el Servei d'Orientació resultide veres beneficiosa per a l'escola.

Antoni Amengual

8

DES DEL SILENCI

50 RELIGIOSES DE LA PART FORANAAL SERVEI DELS VELLS.

Se diu, pea una Lenda, que eiveio no tenen cuguda ia notau/societat, que ignoaa, maagina,maitaacta o, en ei miiioa ca'scm,

ingae/sa u anu ae/sidinciu. Penultaa Lenda, mai no havien exLoLLL tunte/sa/s/sociacion de ia teaceaa edat en ie'sque ovint /se ceiegaen /e/ste/s, e/s montenactivitat6 aecaeative o /un excua-ion/s.

Pen-o que hi ha ve-Its veii. 4-que encaaa e's poden valen pea

gig's mateiXo4, que no donen ma/sa caeu,que .-s'han apuntat u un ciug de teaceauedat, eAtan content, que cogaen apoia-Len anis dogie/z u ia ca4a ( eLi jove'se/stan gen /sati/et's ). Són eiA veii"saiA qui potitic/s paocuaencu, pea taeuae'n un's voiA...un4umg una puauuia, que en ei /on o no hoc5n tant, que encana aepoaten oigan

gene/ici isempae /seaveixen pea guaadaa

Pend hi ha una aitaa cata de veii's-aque/stis no oien e/mea anomerwLi de La teaceaa edat- o6n ve.ii xetigo/so,maiait4A/sois, taut)), que con'stitueixenuna cdaaega pea u ia /amItia...Ploit/sd'aque/st's, que tamgé n'hi ha, no tenenun hoc dirz La ocietat i u voiteAtampoc din/s ia /amiiiu aieishoae.6 e/an getion. pea, inteanaa-io4 a una

Voidaia aqui /ea an apunt é/sei /següent: Que hi ha peawne4 que hanunat u vivae a una aeidincia de iateaceaa edat pei /sea paopi peu i amgtotu iiigeatat. 4itae4 hi han ingae/matpei /et de no tenia /umiiia o no comptaaam. medi's .6u4cient's pea e's/sea tenute'so/s, com cai-La.

4 Plaiioaca, ju/st a ia Paat Toaana,hi ha nou dedicade u iateaceaa edat, m5n u 4atd, Teianitx,Inca, Liucmajoa, Nunacoa, Poiienca,Poaaeae, Senceiie's Sétiea. 4 eiie/s

ha 302 ae/sident que /són cuidatApea 50 mongeA de iu Cuaitat.

He v4A4tat alguna d'aque/stei en geneadi m'han /soapai.4 tae/s

co'se/s: La netedat, Lo content's que eAtanei/s yeti's L i'e'speait de eavei amgqui ie/s n.eIig-Looeo atenen elo aeAident's.Naidaaiment que hi ha alguna excepció,pend Li aixi, una excepció, peaqui aLa majan-La de aeAidincie, din ei queLi poigie, hi aegna un gon amgient,:

's'eAtimen, /són gonA amicfsii en ei que poden, is'ajuden.

Pragauduaia de'stucaa avui i'e/speait,d'entaega eave.i. que he viist enmonge-o de ia Caaitat que atenen a uque'stepeam)ne mujoa's. Com Le -o cuiden!. NoLi /dcii haven de llevan paquet's (aixicom ona) d'ana peawna ve-t& aentaa-ia, Le monge-o ho /an i ho /an amgcuaingo"; no é./s /dcii aixecaa-e a'quu.bevoi hoaa de ia nit pea atendae

La caida dei timgae pea ai.Ati/z, uun que no e4id gé, i ho /an.

No é's /dcii "/ea de caiada" tante -shoae/s didizie4 L jo he vi/st com ho /an.

No eA taacta d'aiagaa ningú, .éAisenziiiament expowa una avaiitat, un.e.a.vei /et de dei -111enc-i,, de de i'om-gaa, de de l'anion a Diu i geamaa'si no i'amoa de teoaie's o paaauieA,de /ét/s concaet/s, paipatie's quotidian/s.

que ót-z maaginat's unegeaaneA que ei's cuiden. 4qui teniuun aittaz /signe dei noAae temp's.

4ndaed genovaat

III CENTENARI DEL COMENÇAMENT DEL. PER JOAN BAUZA BAUZAPinzellades de la nostra histdria: núme-ros, dates, noms. Pere) la identitatdel nostre poble ¿quina és? ¿quinesles notes essencials del nostre sercom a col.lectivitat?.Pens que també són tres les caracterís-tiques que ens defineixen com a poble.Som nosaltres un poble pobre, un poblejove i un poble religiós.Primer: Som un POBLE POBREEl període més llarg de la nostra histd-ria és un període de pobresa. Encaral'any 1877 es troben restes de feudalis-me: hi havia una casa a la carreteraque al seu senyor havia de pagar unapesseta i una sexta part de gallina,anuals. Encara no fa 100 anys que alsnostres camps aparegué la terrible filoxera: trenta de les nostres families hague-ren d'emigrar i deixar el poble.Hem estat un poble de real pobresa.Cada any per la festa dels Reis, elsReis d'Espanya tenien per costum oferirtres calces de plata perquè es distri-buissin a les esglésies més pobres del'Estat; un d'aquests calces ens toca'a nosAltres. Per altra part, Vilafrancaes trobava inclosa a la llista de vica-ries pobres d'Espanya, raó per la qualrebérem un dia un donatiu d'Isabel IIde 5.740 reals.Eren els temps en què mentre els bénsde la Parra' quia de Petra pujaven a 983lliures, i la de Porreres a 13.736,la Vicaria de Vilafranca sols alcançavales 85 lliures.Per sort, ja no podem dir que actualmentsiem un poble pobre, pera' históricamenthem estat un poble pobre, Quan l'ArxiducLluís Salvador fa estadgtica de lesnostres cases ens diu que n'hi havia310 i que totes, manco 13, tenien solsplanta baixa. Era el temps en què ala vila hi havia un 14% que sabien llegiri escriure, el que significa que el86% dels vila franquers erén analfabets.Primer: Som un poble pobre.Segon: Som un POBLE JOVETots els pobles de veInat ens guanyenal manco del doble de segles d'histdria.Si és vere que a la terra que avui cons-titueix Vilafranca hi podem veure dostalaiots a Son Pou, diferents molinsde pedra dels temps dels romans, pouscom el d'Es Turó d'En Boleto dels temps

CULTE A VILAFRANCA(II)

'dais moros, i des del temps del ReiEn Jaume, les construccions pertinentsa la Baronia de Sant Martí, el poblecom a col.lectivitat no neix fins faprActicament 300 anys.Com tot jove, Vilafranca volgué la lli-bertat. I per ella lluità. Jo m'atreviriaa parlar d'una "edat d'or" de Vilafranca.La faria començar el 1913, aquest any

.a Vilafranca es donen dos fets d'exttra-ordinAria importAncia:-és l'any de la independència eclesiAtica- és l'any de la independència econdmicaL'any 1913 s'erigí en Parrdquia la quefins aleshores era Vicaria "in capite"depenent de Petra. I és aquest mateixany en què Sant Martí comen ça' realmenta establir-se. Primer fou Sa Franquesa,l'any que va venir, Es Castellot,.l'anyvinent Es Cremat i Es Molí Nou.Els vilafranquers varen començar a can-viar de "status": de servents passarena autdnoms, llogats a propietaris. Epocad'or l'anomèn perquè tot ajuda' ais vila-franquers: la nova llibertat engendra'optimisme, un optimisme recolzat perla circumstAncia de la I Guerra Mundialque tingué com a consequència l'augmentdels preus del camp: en poques anyadesels vilafranquers pogueren tornar elsemprèstits que havien hagut de fer percomprar els terrenys. Epoca d'or perquèpareix que un aire del tot fresc i inno-vador s'ha apoderat dels pulmons vila-franquers: 5 anys després de 1913 s'inau-gura una fAbrica d'electricitat a SaFarinera. Es el mateix any que el nouRector beneeix la campana grossa delcampanar. Després, a l'any 1921, l'Ajun-tament aconsegueix per 25000 pessetespagades a Sant Joan que el terme munici-pal que des d'Es Caparó arribava justfins a les parets dels corrals de lescases del carrer de l'Església, s'exten-gués fins que totes les cases del pobleentrassin dins terme vilafranquer.Pera' parlam d'aquest segle, de datesben recents, moltes de les quals vila-franquers encara vius han conegut.Somun poble jove.

- 10 -

Ca mbraAgrària LocalLLEI DE PENSIONS

4gonis del 31 de jaiioi d'aque.st any,en què e va apizovan i'anomenadude Pen.sion../s", ia 7VE, itadioja havien pa/Licit moi d'aquet p/tojectede iiei. Se egueix paíziant dei temaawl vegada have/z.-e apiwvada ia iiei,ja que Una ,se cif2 o e pot /oake2 amgquina meulta en.6 ci/ecta a cada un de no/sait/ze.

Recoitdom a tot aqueins a/iiiat's a iaSeguizetat Social (tRegaiiadolzA

¡2 ui Empieatis de i'hogait,agaicoie, etc...) que ens in.teiteimi oaPen ei teMim M1_ILLM que hauftan de pagan pen tenii d4ei a ia penó de jugiiacó, a ia CUM-6-20 dyttaizia ("Sindicat"), ensitqwzmaAem clamant aque,st punt.Ba6ta dv/t. ei Document d'4/iiiació (canti-Pia d'unan ai metge) ei D.N.I. (caitnetd'idantitat) teniu de_

ei dugueu.La "conisuita no u,s ha de co4taA IteA

ons peizdAeu cinc minut. luistpodité dLi i'4BC d'aque/std nova

coe-s mo eiementans, peite ,

a la voAizaMiquei Tioftit Huguet

BITLLETS CADUCATS DEFINITIVAMENTA PARTIR DEL DIA 10 DE NOVEMBREDE 1985

A PARTIR DC LA DATA INDICADA,AQUESTS BITLLETS PERDEN TOTAL-MENT EL SEU VALOR MONETARI.

MA LNOMST ROSSOS

A Algaida semi algaidins;tots tenen vena de locos.molts li diuen Toni Trossosjo ii dic Toni Bocins.

Aquesta cançó popular, és evident queés anterior o més vella que En ToniTrossos vilafranquer, pera pareix fetaper a ell.Antoni Barceló i Gari, de malnom Sirive-lla per part de pare i Moscar per partde mare, és conegut a Vilafranca p'EnToni Trossos. Malnom personal i novell.Batiaren aixi En Toni per la seva feina,perquè es dedica a fer trossos, a tros-sejar llenya, soques i tions, amb laseva moto-serra.Un altre fet important dins la vidad'En Toni, va fer reforçar aquest malnomde trossos.Segons ell mateix conta, amb aquestafranquesa i bondat que En Toni té, quanera jove, durant uns quants anys vafestejar una al.lota de Porreres. S'esti-maven i parlaven de casar. En Toni jatenia els mobles o parament comprat,pera per raons o motius que nosaltresno podem jutjar, En Toni i 1,al.lotaes desferen, tornaren arrera el matrimonique tenien aparaulat.- Toni! i què ha passat?, li preguntavenels seus companys.- Hem fet trossos! els deia En Tonisense donar més explicacions.- Toni!, i què ha passat?- li demanavenels parents.- Hem fet trossos!- els contestava EnToni, sense donar el net a ningú.I aixi va esser com es va quedar ambEn Toni Trossos.Aquest vilafranquer "no il.lustre" (enca-ra) ens dóna una lliçó ja que ell vasaber "fer trossos" quan era hora, des-fent el seu matrimoni aparaulat i nofet, tal volta conscient de la serietati transcedència del matrimoni i de quèl'amor i l'estimació entre un home iuna dona, és un sentiment meravellóspera mutable.

Miguel Florit Huguet

'ES PORTS,RESULTATS DEL MES D'OCTUBRE

Ses Gaseles - Jambar Pollença 4-1Gols:P.Sastre(2),P.MorlA i B.Rosselló

Pinturas Martins-Ses Gaseles 1-1Gols: P.MorlA

Ses Gaseles-Renault Campanet 3-4Gols: Arnau(2) i S.Mesquida

Es Niu - Carpinteria B.Mir 1-5Gols:Carp. B. Mir en pròpia porta

Poblense-Es Niu 6-0

SES GASELES I ES NIU, CARA I CREU ELCOMENCAMENT DE LA LLIGA DE FUTBOL-SALA"ZONA SA POBLA".

Efectivament, els equips vilafranquersde futbol-sala han començat l'aventurad'una lliga amb l'esperança de ferun bon paper i representar dignamentel nostre esport. I mentre l'equipde Ses Gaseles començava amb bonpeu la competició guanyant el primerpartit i empatant el segon per trave-lar 6.11 el tercer, l'equip d'Es Niuho feia amb dues derrotes per goleja-des en els seus dos primers partits.DOS EQUIPS DIFERENTSNi Es Niu ni Ses Gaseles són, pelque hem pogut veure en els tres par-tits disputats en el PoliesportiuEscolar, els equips que vérem enel II Torneig local de Futbol-Sala del'estiu passat. Per una part, SesGaseles s'ha reforçat completamentamb jugadors de primera línia, comXesc Rosselló, Arnau Matas, BielRosselló, etc.. .que amb la plantillaequilibrada amb la que ja comptavasense aquests homes, fan de Ses Gase-les un equip fort, capaç d'enfrontar-se a qualsevol equip, amb moltes ga-ranties, sempre i quan el seu motor,Pep Ssatre, no es refrédi un pocmassa,en el banquet, ja que ell,sense llevar mèrits a cap del bonjugadors que té Ses Gaseles, estàvist i comprovat, és l'ànima quemou tot l'equip, encara que siguitambé molt important en una competiciócom aquesta, el donar confiança atots els components de la plantilla.

Per altra banda Es Niu, amb les incor-poracions de P.Pere i J.Sansó estroba en el començament de lligaamb un equip que ha minvat moltamb les baixes de A.Sabater i deG. Senyoret, millor jugador i mAximgolejador, respectivament, del Torneiglocal, i la seva falta es nota prouen el rendiment d'un equip que intentacontrarestar-los amb ganes i il.lusióque, com demostren els seus marcadors,no són suficients. Haurem d'esperarper tant nous esdeveniments i quela volta a l'equip d'aquests dosimportants elements es produesquiel més prest possible, i vegem EsNiu que vérem en el passat Torneig.I COPA SANTA BARBARA DE FUTBOL-SALAPer les pròximes festes de la nostrapatrona, el col.lectiu Esportiu deFutbol-sala prepara un partit peldiumenge dia 1 de desembre, entreels equips Ses Gaseles i Es Niu,que disputaran l'anomenada I CopaSanta BArbara i que pot resultar,tal vegada, la revenja de la passadafinal del II Torneig Local de Futbol-sala que, com recordareu, acabà amgolejada d'Es Niu per 8 a 2 a SesGaseles, encara que les circumstaAn-cies, ben segur,no seran les mateixes.El partit es disputarà, si no hiha contratemps, una vegada haveracabat el partit de voleibol entreel C.S. Vilafranca i un altre equip,que començarà a les 4 de s'horabaixa.VOLEIBOLComençà el diumenge passat, dia 27d'octubre, el Campionat de Lliga deVoleibol en la III Divisió que, unavegada més, comptarà amb la participa-ció del CV Vilafranca, que afrontala competició també amb molta d'il-lusió malgrat el començament hagitingut sabor a derrota, després deperdre 3-0, a ciutat, en l'enfronta-ment a l'equip de La Salle d'Es PontD'Inca.UN ANY MES DES D'AQUESTES PAGINESFEIM UNA CRIDA ALS AFICIONATS A L'ES-PORT EN GENERAL PERQUE SUPORTIN AMBLA SEVA PRESENCIA ALS PARTITS I AMBELS SEUS ANIMS ALS NOSTRES EQUIPS,TANTDE VOLEIBOL COM DE FUTBOL-SALA.

Miguel Barceló

ELS DIFUNTS DE LA VILA

El diadia 1 de novembre, dia

de Tots Sants, ens deixA

En Jordi Nicolau Gari, En

Jordi Penya, Tenia 58 anysAl cel sia.

També el dia de Tots Santsens deixA Na Margalida BauzA Sastre, aquest mes pas-

sat havia complit els 93anys.A1 cel sia.

- IL

noticies fresswesm...EXCURSIO dia 10 d'octubre al "PuigCaragoler".Els interessats, apuntau-vos abansde dia 7 al Café Amengual.Sortida a les 8 hores.Dipòsit: 500 pessetes.

-+-+-+-+-+-A LA FI, a la fi ha plogut, ara elspagesos tendran bona saó per treballarla terra.

-+-+-+-+-+-JA DIUEN que mai plou a gust de tot-hom, per mor de l'aigua, les maquinesque obren els carrers nous s'hanhagut d'aturar.. .no hauria d'esser quehan sortit problmes...Les obres que si van a tota són lesde la primra fase del clavegueram,ja -han començat la construccó dels safa-reigs i del transformador. Aixi si,perqué lo que esta clar és que sino parteixen no acaben mai.

-+-+-+-+-+-NAIXEMENTSJoan Pascual Requena Sureda, fillde Joan Pascual i "Juanita".Emilio Nicolau Dominguez, fill dePedro i Mg del Rosario.Maria Francesca Febrer Bestard, fillade Biel i Francesca.Margalida Gaya Gari, filla de Guillemi Margalida.Enhorabona a tots ells!.

-+-+-+-+-+,

AVANÇ DEL PROGRMA DE FESTES

SANTA BARBARA 1.985

Novembredia 29, divendresA les 20,30 h. a l'escola Parroquial.Conferéncia a cArrec del doctor COSMEFiol, dirigida principalment a lajoventut:"Informació sexual per a ado-lescents".dia 30, dissabteA les 20 h. a la Rectoria vella.Exposició d'Aeromodelisme, a cArrecdel Grup d'Aeromodelisme de VilafrancaExposició de Pintura de Joan DamiA.A les 20 h. a l'Escola Parroquial.Projecció de diapositives, a cArrecdel Grup Excursionista.Desembredia 1, diumenge.Demostracil de rapel.Davant l'esglésiaa cArrec del Grup Excursionista. .Aquesta demostració es fara a lasortida de missa de les 11.A les 20 h.a l'església.Corlicert a cArrec de la coral ANTICSBLAVETS.dia 3, dimarts.REVETLA DE SANTA BARBARA, hi haurAfoguerons, torrada, música... .Totaix6 a Sa Plaça.dia 4, dimecres SANTA BARBARAMatinal Infantil, organitzat pel Clubd'Esplai, amb l'actuació del GrupTRIP-TRUP (a les 10'30 h.). Sa Plaça.A les 17 hares al Cine Parroquial.Teatre, amb el Grup SA PAPARRA. Obra:"fotre per viure".A les 19'30 h.a l'església.Missa solemne, ball de l'oferta iels Xeremiers.A la sortida de missa bunyolada pera tothom i ball de bot, amb la parti-cipació de:AIRES VILAFRANQUINSESCOLA DE BALL DE-BOT DE VILAFRANCAMOSIER NOSTRA

Tots aquests actes han estat organit-zats i patrocinats pels diferentsgrups culturals, ja esmentats, iper la Caixa de Pensions "LA CAIXA".