ESCULTURA GÒTICA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

-Funció: essencialment decorativa, sense abandonar la d’instrucció dels fidels.

-Temàtica religiosa: Crist a la creu, la Verge, la Pietat, sepulcres...

-Llocs: portalades, capitells claustres, gàrgoles (arquitectura), sepulcres, retaules, cadiratges de cor, talles exemptes (inici procés d’alliberament de l’arquitectura que culminà al Renaixement).

-Materials: pedra, fusta policromada i ivori.

- Realisme: (Sant Francesc, representar a Déu i al món tal com és), Naturalisme (paisatge obra de Déu): roba, rostres...

- Caràcter més humà: plasmació dels sentiments de dolor, plaer..., propoció de les figures, bellesa serena.

- Volum: en les robes desapareixen els plecs esquemàtics per oferir-nos un plegat de trets més amplis i naturals. Les figures poc a poc es van alliberant del marc arquitectònic.

- Moviment: cerca el moviment en les representacions.

-Transformació en la iconografia de l’escultura exempta: Crist està a la creu sofrint, i la Verge està representada matenint una relació afectuosa amb el xiquet Jesús.

-Portalades: els timpans s’ocupen amb escenes del Judici Final, de la vida de la Verge o de vides de Sants. En les arquivoltes, reis i músics, apòstols o les més diverses figures. El mainell té una figura del Senyor, de la Verge, Sant Bisbe. Escultures en els esplandits/brancals.

- Coneixem els noms de molts autors.

• L’objectiu principal de l’escultura era essencialment decorar les façanes de les esglésies i palaus.

• A diferència del romànic, la finalitat didàctica està menys present.

• A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista (realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del romànic.

• Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es fa més habitual l’escultura exempta, independent de la construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en monuments de caràcter funerari.

• A partir del segle XIV, les obres escultòriques se signaran per part dels autors.

• Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada

• Tipus:– Portalades

– Capitells i Gàrgoles

– Escultures exemptes (independents de

l’edifici)

1. Al Timpà2. A les arquivoltes3. Als Brancals4. Al mainell

1. Per als retaules de les esglésies

2. Monuments funeraris

– Continua la temàtica religiosa.• Judicis finals.• Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió,

Nativitat.• Temes passionals.• Escultura funerària.• La mare de Déu i els apòstols

– Representació de Reis i nobles.– Creixent interès per la natura: Vegetació i temes

naturals. Animals– Animals mitològics i fantàstics.

•

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:

- Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte.

- Figures de les arquivoltes disposades en direcció a l’arc, seguint la corba.

- Timpans organitzats en registres horitzontals (escenes més versemblanç), ja no una única escena.

- Sovint columnes dels brancals són substituïdes per estàtues, més naturals i aquestes i protegides per dosserets.

- Imatges es combinen amb elements arquitectònics: dossers i peanyes (pedestals).

PÒRTICS I TIMPANS

Dosseret:Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret.

Peanya o pedestal:Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.

S’accentua el sentit volumètric de les figures,

la roba té textura

S’avança en la representació de gestos i actituds, tot i que els rostres continuen essent poc expressius

Les figures comencen a relacionar-se entre si, mitjançant un diàleg de gestos i actituds que converteix les escenes en quelcom proper a l'espectador, molt més naturalista

Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació

Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds, volumetria i representació anatòmica …

… es donen les passes cap a un nou humanisme

Escena del gènesis … Eva menjant la

poma

… i per això són expulsats del paradís; el caràcter narratiu i didàctic de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o gust per la bellesa física

L’horror al buit i la representació d’animals amb significat simbòlic es manté

Les figures es continuen disposant al pòrtic ocupant tot l’espai arquitectònic, desfent-se d’ell, però protegides per un dossellet

També ocupen les arquivoltes del pòrtic

Portada de la Catedral de Chartres

Pòrtic de la Catedral de Reims (segle XIII).

Anunciació i Visitació

Les figures s’interrelacionen.

 Mostren certa proporció, encara que les figures són allargades.

Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa.

La vestimenta recorda la tècnica draps banyats.

Altrelleus

Anunciació. Portada Catedral de Reims (segle XIII)

Pou de Moisés: Calvari monumental creat per Claus Sluter per a la Cartoixa de Champol.

-Escultures totalment alliberades del marc.

-Gran naturalisme: escultures autèntics retrats.

-Figures corpulentes, de volums rotunds i gran monumentalitat.

-Caràcter pesant i voluminós de les vestimentes: grans plecs, grossos i profunds.

Isaías

Moisés

Fragment del pòrtic de la Catedral de Bamberg (Alemanya)

Al’escultura alemanya tot resulta molt més expressiu, i el drama o l’alegria es manifestaran amb una força comunicativa formidable.

Timpà del Portal dels Prínceps de la Catedral de Bamberg (Alemanya). Judici Final

Nicolas Pisano. Relleu de la Crucifixió del Púlpit de la Catedral de Siena (Itàlia)

Classicisme: esperit clàssic

Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila).

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

Catedral de Burgos

•Majestas Domini en un setial, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre.

• Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escritoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis.

• A les arquivoltes, disposats en la direcció de l’arc, 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel) i els cors celestials.

• A la llinda, en una disposició poc habitual, els Apòstols.

• La identificació de la figura del trencallums molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe (Maurici?).

• Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).

Porta del Sarmental. Catedral de Burgos (segle XIII)

La porta del Sarmental s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII, a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava sinó observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple. Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT llibertat envers el cànon i GRAN SENTIT NARRATIU

Murs de la Catedral de Burgos

Alfons X el Savi

Violant d’Aragó

COLUMNES

Catedral de Burgos

Adoració dels Mags

Catedral de Lleó. Verge Blanca

ESCULTURA: CAPITELLS

Picapedrer. Cap de bou Músic amb sac de gemecs. Soldat Cap humà amb doble cos d'au. Ocell i un altre animal

Personatge barbat amb ales. Cap de monste orellut amb ales. Caïm i Abel. Adam i Eva treballant

Vegetació Personatge amb un ocell a la ma i cos amb un segon cap d'animal

GàrgolesNotre Dame. Paris

Les escultures de la Verge amb el xiquet só més naturals, ja es relaciona amb el xiquet

S'ha produït un canvi en la concepció de les formes escultòriques. El simbolisme romànic deixa pas a un progressiu naturalisme, d'acord amb una nova espiritualitat més humanitzada.

Imatgeatemporal

Imatgehumanitzada

Les escultures de la Crucifixió són més realistes i transmeten el dolor i patiment de Crist.

Són freqüents els temes de la Pietat

Crist gòtic, més humanitzat i patidorCrist romànic

Sepulcre del Doncel Martín Vázquez de Arce (Catedral de Sigüenza, Gaudalajara)

Sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé (Cartoixa de Miraflores, Burgos)

Retaule de Gil de Siloé (Cartoixa de Miraflores, Burgos)

Retaule Catedral de Toledo

Portada Col.legi de Sant Gregori de Valladolid (Gil de Siloé)