es saig

Pàg. 2| MAIG 2020

es saig

SUMARI04 Fa vint anys05 Editorial06 Moviment demogràfic06 El racó de la glosa07 M’han dit que diuen08 Sabeu on és?09 Una passejada, dues estampes10 Les lectores escriuen11 El temps12 Una ració de poesia14 L’Ajuntament informa19 Biblioteca municipal d’Algaida20 L’ADMA, l’Arxiu digital del municipi d’Algaida 21 Glosagrafia22 Gràcies: fotos a color

25 Opinió. La pagesia, rebost de Mallorca ara i sempre26 Sant Jordi 2020. Recomanacions de llibres.30 Torneig de Truc de Cal Dimoni 202031 Més Salut informa31 Calaix de sastre32 Flora d’Algaida 33 Una Xerradeta amb en Toni Sitjar35 Glosa36 Consulta veterinària37 Una Xerradeta amb n’Antònia Rotger41 Carles Costa Salom, in memoriam42 Fotos antigues43 Gràcies: fotos a color44 Contraportada

LES PÀGINES A COLOR D’AQUESTA REVISTALa pandèmia del coronavirus ha servit, entre d’altres coses, per mostrar la fragilitat del món que hemconstruït - abans quan sentíem a parlar de la passa de grip del 1918 teníem la impressió d’escoltar unarondalla; i també per mostrar la part més solidària de la nostra societat, el grau de compromís que nombrosespersones han assolit per tal d’ajudar els altres. A totes aquestes persones van dedicades les nostres pàgines acolor, que en aquest número d’es saig són més de l’habitual. A totes elles van dedicades aquestes desenes de«gràcies» que, entre tots, hem escrit. I especialment van dedicades a tot el personal sanitari que, amb el seuesforç, sacrifici i professionalitat lluiten per rescabalar vides d’una mort quasi segura.Una altra conseqüència de la pandèmia és que ens ha dibuixat un futur molt incert. Quan i com recuperaremallò que anomenàvem «normalitat? A aquesta incertesa que, de sobte, se’nsha fet present, hi hem dedicat la portada, amb uns versos de Josep Carner(els darrers del seu cèlebre poema Cançoneta incerta) i una fotografia deJoan Capellà, del Barranc de Biniaraix, un dels bells camins empedrats de laSerra, a la qual desitjam poder tornar aviat. Però, malgrat tot, acabam la revista amb un punt d’optimisme: la Cançód’abril de Clementina Arderiu i unes fotografies de roselles de JeròniaPou, que hem posat a la contraportada.

NÚMERO 465| Pàg. 3

es saig. Revista de l'Obra Cultural d'Algaida D.L.: P.M. 495/80 Revista mensual

DOMICILI: Apartat de correus n. 152 Algaida WEB: https://essaig.cat

TELÈFONS: 971125308 / 971665275 CORREU ELECTRÒNIC: essaig@premsaforana.cat

ADMINISTRACIÓ: Junta Directiva de l'OCB d'Algaida CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Víctor Mulet

CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Mulet, Gabriel Salas, Gabriel Sastre, Miquel Sastre, Miquel Serra, Rafel Puigserver i Jerònia Pou.

IMPRESSIÓ: Impremta Clip Disseny. Carrer de s’Aigua, 4. Algaida. Telèfon: 971 125 545

COL·LABORADORS: Llorenç Gil, Jaume Juan, Catalina Martorell, Antònia Maria Mulet, Miquel Rafael, Margalida Tomàs, Jerònia Vanrell, Ajuntament d'Algaida, Algaida Solidari, Marc Mulet, Pau Gil, Titoieta Ràdio, Joan Barceló, Margalida Puigserver, Joan Janer, Oriol Puig, Biel Vich, Miquel Cano, Cati de sa Pleta.

es saig només es responsabilitza de l'editorial

es saig

FA VINT ANYS La portada d’es saig del mes demaig de l’any 2000 (núm. 233),era una fotografia en color del’església de Randa, diferent de laque us oferim ara; allà mostràvemla façana i també el campanar del’església, mig amagada darrerael frondós lledoner. L’editoriald’aquell mes tenia dos títols, undedicat a “La ronda de Migjorn”,on l’editorialista parlava quehavia entrat en servei aquellaronda provisional i delsavantatges que se’n podrienderivar, entre ells que el poblepogués créixer per aquell redol ique la Plaça quedaria méscentrada; cosa que no ha passaten tot aquest temps. La segonapart de l’editorial duia per títol“Nova presentació d’es Saig”, ones referia a les innovacions de disseny i maquetació,que donaven una nova imatge a la revista, que erenobra de Guillem Vanrell i Gabriel Salas.

En “Calaix de sastre” titulava el seu escrit “De quèanirà el llibre?”, on l’articulista ironitzava delnomenament del nostre ex-president Jaume Matascom a ministre de Medi Ambient, i quin tipus dellibre se’n podria escriure amb l’exercici d’aquellcàrrec per part del nostre eficaç encimentador, ja quepodria “tenir quarterades i quarterades de terreny perseguir exercint les seves manyes: Espanya és moltgran i a les nostres illes, ja quasi no hi queden raconsper posar-hi ciment”. A “l’Ajuntament informa” hiapareixia, entre altres temes, la notícia que s’haviaacordat proposar el Sr. Bartomeu Gomila Bibilonicom a Jutge de Pau del nostre municipi per alspropers quatre anys. També s’anunciava la properareforma del forn de Randa per habilitar-lo com aconsultori mèdic i la signatura d’aquell protocol.S’informava també de la visita a Madrid del batle ila regidora Antònia Ramis, per demanar explicacionsper la demora en l’inici de les obres del pavellócobert a Ses Escoles que, segons el Consell Superiord’Esports, podrien començar dins el darrer semestred’aquell any. Al “Racó de la glosa”, hi sortiren unes“Gloses històriques” d’un combat a Felanitx entreen Pere Capellà i en Sebastià Vidal; i unes altresgloses d’en Jaume Juan i d’en Jaume Català, sobre

una propera trobada de glosat. Al’espai “Molins Aiguaders iEspais irrigats d’Algaida”, enMiquel Fiolet dedicava aquellarticle a l’hort de Son Veny i a lafont de Treurer, amb dos croquisi dues fotografies. A una pàginahi sortí un article d’en Pere SalasMascaró titulat “Perquè lapresidenta del Congréss’agenolla davant el rei”. A unaaltra pàgina, i per una propostade formar un grup de solidaritat,hi sortí un article signat per P.S. ititulat “Per compartirresponsabilitats”. “TitoietaRàdio” dedicava la seva pàgina ala revista cinematogràfica“Temps de cinema”, amb unafotografia dels seuscol·laboradors. Al “Noticiari de

l’Obra Cultural” hi sortien les activitats d’aquellmes, i anunciava la tradicional venda de llibresdamunt Plaça, en col·laboració amb l’Ajuntament.També anunciava la propera ManiFESTAacció deJunts per la Llengua a Ses Voltes de Ciutat.

A més de les seccions habituals, com “M’han dit quediuen”, “Sabeu on és”, “Moviment demogràfic”,“Esports”, “Fotograma a fotograma”, “Passatemps”,etc. a la “Pàgina de l’església”, en Joan Busquets,degà de la Facultat de Teologia de Catalunya,parlava al seu article sobre “Punt de partida:l’Església demana perdó”. Al “Noticiari”, hi sortirentres fotografies; a la primera hi havia l’Associació dePersones Majors durant la seva visita al Consolat dela Mar, on foren rebuts pel president Antich; lasegona era una imatge de l’Encontre del dia dePasqua, a Plaça; la tercera foto era del safareigd’Albenya, ben eixut, per la sequera d’aquell any.Un glosat d’una pàgina, signat per Climent Garau,duia per títol “Vergonya cavallers, vergonya!”. A laXerradeta d’aquell mes, na Catalina Martorellentrevistava na Maria Jaume Salas, “Mindona”, onparlava de les moltes activitats que veniadesenvolupant, de manera quotidiana, en quasi totsels camps de la vida social, cultural, i política delnostre poble.

Miquel Fiolet

Pàg. 4| MAIG 2020

es saig

EDITORIALCoses del meu poble

La d’enguany ha estat sensedubte una diada de Sant Jordimolt especial: les roses i elsllibres confinats, i els fusellspatrullant pels carrers algaidins.Diuen que l’humor pot ser unabona teràpia per curarmalsofridures. Ho diu, ambparaules ben enraonades, elmateix autor de qui usconvidam suara mateix, unsparàgrafs més endavant, a fer-ne una lectura: «Les anècdotesem diverteixen i em fan oblidarla duresa de les circumstànciesmés males de digerir que,adesiara, ens regala la vida. Sóncom una droga sedant que alleugera el ròssec de lacadena, ara i adés feixuga. M’encanten les sortidesenginyoses de la gent del meu país, perquè estim elmeu país i perquè la gent del meu país és, sobretot,el meu país.» (Cosme Aguiló, Sic isti nostri sunt,Edicions Documenta Balear, 2010). Provem-ho, idò,amb l’humor d’una anècdota.

Us convidam a llegir un trosset d’un altre llibre delmateix autor: De rebus populi mei (EdicionsDocumenta Balear, 2007) del filòleg i investigadorsantanyiner Cosme Aguiló. Què és aquest llibre, queconta coses del seu poble, Santanyí, com ja hem dit?Què són, realment, els dos llibres esmentats? Dosreculls de divertides narracions útils per demostrar la«universalitat i grandesa de les petites anècdoteslocals», segons paraules del prologuista del segonllibre, l’eivissenc Isidor Marí.

El fragment que hem seleccionat fa part de lanarració De quan el batle Biel va fer esclatar lapau[...], la vuitena de les 76 incloses en De rebuspopuli mei :

«[...] Una vegada hi va haver tocs alfutbol, quan el Santanyí jugava en esCamp des Pou. Es va produir unenfrontament amb les forces d’ordrepúblic i un santanyiner va llevar, d’unaarpada, el corretjam a un soldat. Se vaarmar un debessei de pinco amb ronco.La gent, alçurada ferm, es va toparcara a cara pel carrer amb tots elssoldats del quarter, mosquetó amb mà.Anava a haver-hi un dos de maig, undesastre de primera magnitud. Sort queel batle va agafar la paella pel mànec iva plantar la seva indiscutible autoritatenmig del carrer, entre les partsoposades, que ocupaven tota la viaurbana fent cara de pocs amics. El cap

de l’ajuntament es va dirigir als santanyiners,òbviament catalanòfons, amb aquesta exhortació:«San – ta – ñi – nen – ses! Se – re – ni – dad!». Acteseguit, va ordenar als soldats, forasters, com és desuposar: «I voltros, cap an es quar – ter!» I tot Déuva creure com un xotet de cordeta, assimilant unaesplèndida lliçó de bilingüisme bidireccional.»

Bé, hem d’aclarir, per no llevar credibilitat a lanarració - més d’un ja ho haureu endevinat - quehem fet una petita trampa al text d’en Cosme, que ellsegur que ens sabrà perdonar. Allà on posa «soldat»,realment l’autor hi va escriure un nom queidentifica altres membres de les forces d’ordrepúblic, que estam acostumats a veure pels nostrescarrers amb tranquil·litat, sense que ens provoquincap regiró especial perquè fan part del nostrepaisatge quotidià. Els soldats armats sí que fan por.Com va dir el batle famós: «I voltros, cap an esquarter!». I a nosaltres ens correspon mostrar laserenor que ens demanen, sense que calguinexhibicions armades per fer por, i quedar-nos a canostra fins que acabi el confinament.

NÚMERO 465| Pàg. 5

Nota de la Redacció i de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear d’Algaida:Totes les persones que col·laboram en la redacció, administració i repartiment d’es saig volem fer públic el nostre més sincer agraïment a l’Ajuntament, a la Policia Local i als membres de Protecció Civil d’Algaida que en aquests moments difícils volguessin, a iniciativa seva, fer arribar la revista a tots els subscriptors, tant de fora vila com del casc urbà. Amb fets com aquest, és ben ver que tots feim poble! Moltes gràcies!

es saig

MOVIMENT DEMOGRÀFICDEFUNCIONS

Francisca Oliver Sastre Víduad’en Jaume de Son Garbí vamorir dia 17 d’abril de 2020 als92 anys.

Gabriel Martorell Garau deCa s’Apotecari va morir dia 22d’abril de 2020 als 82 anys.

Pep Puigserver Gomila de CanMolí va morir dia 26 d’abril de2020 als 68 anys.

Esteve Barceló Amengual desBar Amengual va morir dia 28d’abril de 2020 als 92 anys.

EL RACÓ DE LA GLOSAAmbrosia

Ens marcarem la dianacom la nostra llibertat,tindrem la necessitatd'escoltar el que el cor mana.L'addicció, l'estima humana,

l'estudi del pensament;la il·lusió, el creixement,l'elegància en poesia.L'amor com una ambrosia,per perdre el coneixement.

Joan Janer RossellóEstocolm, Suècia, maig de 2020.

Pàg. 6| MAIG 2020

es saig

M’HAN DIT QUE DIUENJa duim més d’un mes tancats a casa, confinats endiuen ara, i sembla que en tendrem per estona. Elque està clar és que el confinament és molt diferentper a cada persona; pensau si hi ha diferència entreviure a un pis a una ciutat, o a un poble, en una casa“de poble”, amb un bon corral... i no en parlem sihas tengut la sort de tenir quatre gallines a unacaseta de fora vila, i poder-hi anar de tant en tant adonar-los menjar i aigua.

Qui no ha fet gaire cas del virus és la natura, que haesclatat amb una primavera poderosa, amb unsverds que fan goig de veure, tot gràcies a les plugesque han caigut aquest mes d’abril (devers unacinquantena de litres). És una llàstima que, fins ara,no ho haguem pogut gaudir, però confiem qued’aquí a uns pocs dies podrem sortir a passejar perfora vila, perquè fa goig! És una altra de les sortsque tenim de viure a un poble: aquest contactedirecte amb la natura i el decurs de les estacions.

Aquest confinament ha provocat un increment foramida de les noves tecnologies, siguin els telèfons,les tauletes o els ordinadors. Hi ha famílies queveuen més els néts ara per videoconferència queabans físicament. Un altre tema a comentar, pel quees veu a les imatges, és l’increment de temps dedicata fer cuina... De totes maneres, ja ho hem dit altresvegades que els programes més vists de la televisió,a part del temps, són els programes de cuina.

Fa uns dies, per internet, o no sé per on, va sortir unmetge (o això deia que era) per dir lo del palomallorquí. Es veu que el nostrepalo és bo per prevenir elvirus: amb moderació (sempresurt aquesta “punyetera”paraula, “moderació”), i queuna copeta de palo ajudava aprevenir la infecció. Està moltbé. N’hi ha d’algaidins quedevem estar immunitzats, devirus (com n’Obèlix, que denin va caure dins la calderadel druida); però se veu quetambé molts es volguerenimmunitzar, i en dos dies TOTSels comerços d’Algaidaacabaren les existències depalo.

Un caire positiu d’aquesta pandèmia, si n’hi hem detrobar qualcun, és que la gent, en matèria de menjar,ha tornat al quilòmetre zero, és a dir, a comprar iconsumir productes del país, o del poble; és el quefeien els nostres padrins... que no podien a anar afora poble, a les grans superfícies: compraven alscomerços algaidins. Esperem que, una vegadanormalitzats, aquest costum hagi arrelat, i ensdeixem anar de carrefours i paulines...

Per cert, cada dia a les 8h del vespre, molta gent(no tota la que hauria de sortir) surt a fermamballetes en agraïment als sanitaris, municipals,protecció civil, etc. Jo hi afegiria els pagesos, elspocs que queden, que han fet que no faltin alimentsbàsics.

Ara que hem parlat de municipals i protecció civil,vos direm, per si no vos en teméreu, que es saig delmes passat va arribar als vostres domicilis gràcies aaquests dos col·lectius. Dos col·lectius, que, a més,tenen cura de fer arribar els aliments i altresproductes, de neteja per exemple, a famíliesnecessitades d’Algaida, que són més del que la gentpensa. Per tant, un altre aplaudiment per a ells!

Es nota que hi ha gent optimista, i que pensa queaixò s’ha de normalitzar: l’altre dia a lacooperativa hi havia molta gent que compravaplanter per sembrar (tomatigueres, pebres,albergínies, cebes...); això vol dir que aquest estiupensen tenir l’hortet de cada any. Salut.

Un Sord

NÚMERO 465| Pàg. 7

es saig

SABEU ON ÉS?El taronger és un arbre de la família de lesrutàcies, oriünd d’Indoxina. És l’espècie delgènere Citrus més important, tant pel nombre devarietats com per la producció. Es conrea des demolt antic a totes les regions de climamediterrani. Pot fer entre 3 i 7 m d’alçada i té lacapçada arrodonida. Les fulles són el·líptiquesagudes, amb flors blanques i oloroses, solitàrieso en petits ramells. El fruit és la taronja, depolpa dolça i sucosa. És de forma i colorvariables, la qual cosa permet classificar-la enquatre grups: nàvel, blanca, sanguina i no àcida.

Les principals varietats cultivades a Mallorcasón les del grup nàvel o de la guixa (70%), queinclou la navelina i navelate; i les blanques(25%), entre les quals es troben les de Sóller, lesValència late, les caderneres i les salustianes.L’única varietat autòctona de Mallorca és eltaronger de fulla petita, propi de Sóller i de duesclasses, la canoneta i la repica.

El taronger agre (Citrus aurantium) ésun arbre de la mateixa família que l’anterior,però la taronja, que és agra, s’utilitza per a ferconfitura.

El taronger mandariner, dit tambétaronger xinès, per ser originari de la Xina, ésde la mateixa família que els anteriors, però detalla petita. El seu fruit és la mandarina, itambé és més petit i la pell més fina. Lesprincipals varietats de mandariner cultivades al’illa són les clementines (66%) i les comunes.

Topònims “Camí de ses Taronges”.- Al terme deLlucmajor, situat entre Son Granada Mercadal,el Cap Negre i el Cap Enderrocat.“Rafal des Tarongers”.- Antic rafal del termede Ciutat. L’any 1605 pertanyia a NicolauDameto. De 55 quarterades i s’hi cultivavengarrovers, cereals i lleguminoses.

Cançó En veure sabates blanques,jo ja dic: -“Olé! olé”!un taronger sense branques,quines taronges pot fer? Pista Per trobar aquest antic tarongerar envaït d’herbaperquè ara ningú el pot llaurar, s’ha de circularper un dels carrers més novells del nostre poble.Podem afegir que aquest carrer, a la part detramuntana, és ample i serveix d’aparcament; encanvi, per migjorn, es converteix en un passatgeestret que s’urbanitzà durant les primeresdècades del segle passat. Solució del setembre passatEs troba aquell aucellot protagonista a es saigdel mes passat, a la cantonada de damunt elterrat de la que fou fusteria de Can Llaneres.

Miquel “Fiolet”

Pàg. 8| MAIG 2020

es saig

UNA PASSEJADA, DUES ESTAMPESA un Sant Jordi ple de boires

Tancament és sinònim de confinament. Ens ho harecordat avui Màrius Serra en la seva secció deCatalunya Ràdio de resolució d’un enigmalingüístic, l’Enigmàrius que ens fa xalar cada matídurant una estona. Sí, tancament i confinamentpoden ser dos termes equivalents. Però, si continuamla proposta juguesca de Màrius Serra i consideram«tancament» com una paraula composta de duesparts, «tanca» i «ment», potser arribarem a laconclusió que tancament no és la paraula ques’ajusta millor a la nostra situació actual. Jo lasubstituiria per «tancacòs». Perquè allò que tenimtancat és el cos, no la ment; aquesta, si volem, lapodem fer volar a la recerca de pastures espiritualsque l’alimentin, gràcies a dos aparells propulsors tanpotents com són la imaginació i la memòria. Acceptl’envit, torn una quarantena -maleïda paraula- dedies enrere i som a Can Xineta, al Call Vermell; bend’hora ben d’hora, com si fos -ella també- unaadmiradora entusiasta d’en Guardiola, se’ns hapresentat una visitant no del tot inesperada enaquests dies de finals de febrer que ara correm: laboira. No som país de boires arrelades, aferrades a laterra, com l’enyorada Lleida, i sabem que la nostra

visitant ocasional aviat partirà espantada pel sol,vencedor implacable de la lluita diària. Abans quepartesqui, vull fer-li un poc de cas, a la visita, ideixar que amb les seves fines gotes d’aiguam’acaroni les galtes com si fos una mare protectora.O que em presenti el fantasma d’una figuera morta,que lluita amb força per dibuixar el seu perfilespectral entre la broma. O que em faci pegar unaltre bot en el temps i en l’espai, aquest molt mésatlètic, i ara retorn a La ciutat llunyana de MàriusTorres, la Lleida anhelada pel poeta des del seusanatori de malalt, i que mai més no tornaria atrepitjar. «Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolçai secreta, / on els anys d’alegria són breus com unanit; / on el sol és feliç, el vent és un poeta, / i laboira és fidel com el meu esperit» (fragment de Moltlluny d’aquí). Jo, i no som l’únic, de maneraocasional, especialment durant les estones boirosesque la natura ens regala, també l’enyor, Lleida...«M’agrada una nit de boira en una ciutat pluvial, itambé m’agraden els rovellons a la brasa», vaescriure el poeta. Coincidim de gustos; ara no tenimlo Segre a tocar, però sí un pinar espès.

Miquel Serra

NÚMERO 465| Pàg. 9

es saig

LES LECTORES ESCRIUENFoc i fums

La zona urbana d’Algaida ha canviat molt els darrersanys.

Els vells costums convé deixar-los enrere i adaptar-los als nous temps.

Podem evitar fer foc de les restes vegetals veient lesfacilitats que tenim actualment :

1.- Recollida d’orgànica tres dies per setmanaporta a porta, podem fer farcells amb branques ibranquillons.

2.- El Punt Verd, pròxim i de fàcil accés.

3.- Trituradores que es poden tenir en elscorrals i jardins, ens permeten recuperar els residus ifer-ne adob.

Els fums perjudiquen la salut, embruten l’entorn i noens deixen gaudir dels nostres espais exteriors quesón un privilegi, ara més que mai en aquest temps deconfinament.

S’hauria d’actualitzar l’article 40 del capítol setè deles ordenances de convivència ciutadana, BOIB31/04/2014, on no es té en compte les molèsties iperjudicis que ocasionen els fums per tal d’evitarque es cremin restes vegetals en zona urbana iestablir uns metres a la zona rústica que la limita.

Vull recordar en Ramon Cardell Andreu «Bodegó»que tenia cura del seu terreny rústic que hi ha darrerecasa. Quan cremava ho feia a una distànciaprudencial.

Encara que el fum no pogués arribar a les cases delvoltant, sempre em deia :

«He vist que tens roba estesa, vaig acremar...»

En Ramon, un home senzill, educat i considerat.

Elisenda, del Carrer del Sol.

Abril 2020

La cursa dels cinc cims

Avui 25 d'abril,era data assenyalada, tocava córrer els 5 cims,però els fets, l'han aturada.

Son Roig, Son Reus i Ses Bruixes,Puig de Cura, en Rectoria,no s'haguessin pensat mai,que avui ningú els pujaria.

Però tranquils, ells són allà,imponents, plens d'esplendor,esperant que tot retornii els visitin corredors.

Nosaltres serem a casa,seguirem tenint esment.Deixarem que el virus passi,que es curi tota la gent.

I després, tenim ben clarquin és el nostre destí:Descobrir infinites rutes,pujar i baixar per camins,córrer per camps i dreceres,alenar l'aire entre el pins!

Tornarem, no hi ha cap dubte,de tot tornarem gaudir.Tornarem, no hi ha cap dubte.Tornarem pujar els cinc cims!!!

Catalina Salas

Pàg. 10| MAIG 2020

es saig

EL TEMPS

El temps d’aquests darrers mesos podríem dir que ha estat poc habitual. Durant tot l’hivern no ha fet gairefred. Les estadístiques ens diuen que el mes de gener ha estat càlid, 1 ºC superior a la mitjana. El febrer haestat encara més exagerat, ja que segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia, hem tengut unaanomalia de 2,3 ºC superior al que hauríem de tenir a aquesta època. Però a aquest fet hi hem d’afegir que afinals de març hem tengut les entrades d’aire fred més destacables de l’hivern. Amb tot això, la vegetacióenguany ha tret molt aviat, però el darrer cap de setmana de març hi ha hagut petites gelades als llocs mésfreds del municipi. L’abril hem alternat dies de sol i caloreta amb altres de tapat i unes bones plogudes.

De fet, la pluviometria també ha estat un tema molt comentat aquests mesos. El gener hi va haver pocs diesde pluja, de fet fins a dia 19, només dúiem 2 litres per metre quadrat. La borrasca Glòria va deixar molt de

vent i una bona regada, entre dia 19 i dia 21 vàremrecollir 108 litres per metre quadrat. El torrent deSon Capellà es va desbordar i com és habitual quanfa més de 80 litres per metre quadrat, hi va haverproblemes d’acumulació d’aigua al camí demuntanya, devora can Alorda. El dia 22 de generaquesta borrasca ja era història i no va tornar aploure fins dia 1 de març. El febrer no va caure niuna gota, cosa també poc habitual. En canvi, elmarç ha estat més mogut, amb 5 dies de pluja hancaigut 53 litres per metre quadrat. L’abril ha plogutbastant i de molt bona manera, entre dia 19 i 20varen caure 53 litres per metre quadrat, que segurque seran molt bons de cara a l’estiu. Amb tot, jaduim acumulats 246 mm des de principi d’any, tot ique el febrer no va ploure gens, la resta de mesos lapluja ha estat molt superior a la mitjana.

Salut i ànims per a tots!!Joan Barceló Trobat

NÚMERO 465| Pàg. 11

es saig

UNA RACIÓ DE POESIAProvem d’esmorteir una mica els efectes del confinament, augmentant la dieta de poesia: dues pàgines i trespropostes.

Primera proposta

Començam amb una composició poètica molt adequada per als temps que ens han caigut a sobre. NaFrancesca Cabot és una mestra llucmajorera, professora de català, habitual col·laboradora de la revistaLlucmajor de pinte en ample amb les seves sempre encertades gloses i que té nombrosos amics algaidins.Tant estima la llengua i la poesia com el teatre, que transmet amb passió als seus alumnes. Esperem que nosigui la darrera vegada que els seus poemes visiten aquestes pàgines d’es saig. El poema que reproduïm vanavegar profusament per les xarxes socials a mitjans del passat mes d’abril i és un sentit homenatge alpersonal sanitari que ha hagut de lluitar amb constància i generositat contra un enemic mortífer.

JO VOLIA SER INFERMERA

Jo volia ser infermera per poder dur un vestit blanc. Res no és així com era,mirau, ara que som gran,m’entaferren unes bossesde fems de color blau clar,color que se tira coces amb el negre davantal.Només duc blanques les botes, duc mascareta, duc casc,i ens han posat a les boques un tros de plàstic barat.Sembla que vaig a la lluna Us ho dic de veritat!No volia ser astronauta el destí s’ha equivocat!O potser hi ha una altra pauta per mirar la realitat?Ja ho veig...! Tot això és per fora,què és que importa, ben mirat? A qui he pogut fer costat, qui he pogut tenir a devora.De qui he pogut tenir curaqui, amb tot l’equip, he curat!És el goig sense mesura de veure que algú ha sanat;Que algú trobi la mà estesaamb un plàstic transparent quan no té la seva gent i té la salut malmesa.Importa tant la tendresa!i tant l’acompanyament! i tant la ciència i l’esment!La professionalitat, la manya en posar una via,ser amb qui el malalt confia,

ser qui sap donar coratgei una ditada de melser qui sap treure d’arreltotes les pors, què és la imatge?Sentir un gràcies gran i gros del pacient que ja se’n va cap a ca seva ben saés un dels millors tresors que aquesta feina pot dar !

Jo volia ser infermera i no em vaig equivocar!

Pàg. 12| MAIG 2020

es saigSegona proposta

És una recomanació que ens fa en Biel Sastre,admirador entusiasta del rocker Bruce Springsteen.Li havíem demanat, com a la resta decol·laboradors de la revista, un llibre. Ell ha preferituna cançó, The river, un dels grans èxits del cantant.Ja sabíem que aquesta peça era una baladapreciosa; ara també en coneixem la lletra:

THE RIVER

Vaig néixer en una vallon, senyor, quan un és jovel'eduquen perquè faci el que son pare va fer,la Mary i jo ens vàrem conèixer a l'escolaquan ella en tenia disset,conduíem lluny d'aquesta vallfins arribar als camps verds.

Anàvem fins al riui al riu ens capbussàvemoh, al costat del riu fèiem l'amor.

Aleshores vaig prenyar la Maryi noi, no ho podia dissimular;als dinou ja era del sindicat i tenia jaqueta per a la boda,vàrem anar al jutjati el jutge va fer la resta,sense somriures de boda, ni passeig fins a l'altarsense flors, ni vestits de núvia.

Aquella nit vàrem anar al riui al riu vàrem nedaroh, al costat del riu vàrem fer l'amor.

Treballo a la construccióper a la Johnstown Company,però últimament no hi ha molta feinaper culpa de l'economiaara, totes les coses que semblaven tan importantssenyor, s'han esvaït en l'aire;jo faig com si no recordés,la Mary fa com si no li importés.

però recordo quan anàvem amb el cotxe de mon germàel seu cos bronzejat i humit al costat del pantà,de nit m'estirava despert en aquella ribai l'abraçava fins que sentia la seva respiració,ara, aquells records han tornat per assetjar-meem persegueixen com una condemna

És un somni mentida si no es fa realitat,o és quelcom pitjorel que em porta fins al riu?encara que sé que el riu està secem porta fins al riu, aquesta nit,al riula meva noia i jooh, a la vora del riu fèiem l'amor

Tercera proposta

Us oferim, complet, la Cançoneta incerta de JosepCarner, del qual a la portada ja n’heu pogut llegirels darrers versos. Hem triat aquest poema com arepresentatiu del futur incert que se’ns presenta sihem de fer cas dels analistes.

CANÇONETA INCERTA

Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?És a la vila o és al pi

de la carena? Un lliri blau color de cel, diu: -Vine, vine-.Però: -No passis!- diu un vel de teranyina

¿Serà drecera del gosat, rossola ingrata,o bé un camí d'enamorat, colgat de mata?¿És un recer per a adormir qui passi pena?Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?

¿Qui sap si trist o somrient acull son hoste?¿Qui sap si mor sobtadament, sota la brosta?¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida?I és camí incert cada camí, n'és cada vida.

NÚMERO 465| Pàg. 13

El carrer del Bisbe vist des de sa Plaça

es saig

L’AJUNTAMENT INFORMA

MESURES I ACTUACIONS ADOPTADES PER TOTS ELSREPRESENTANTS DELS GRUPS POLÍTICS QUE INTEGRENL’AJUNTAMENT D’ALGAIDA A CAUSA DEL COVID-19

Tots els representants dels grups polítics queintegren l’Ajuntament d’Algaida (PSIB-PSOE, PP iMÉS) acorden un primer paquet de mesures iactuacions amb l’objectiu de fer front a aquesta novarealitat i donar la millor resposta possible a laciutadania i reduir l’impacte del COVID-19 en lanostra vida quotidiana.

El passat 14 de març es va declarar l’estat d’alarmaper a la gestió de la situació de crisi sanitàriaocasionada per la COVID-19. La declaració del’estat d’alarma, prorrogat fins en tres ocasions, ladarrera el passat abril, ha significat un canvi en lasituació laboral, familiar, de relacions socials, anivell educatiu i, en molts de casos i sens dubte, elpitjor, canvis en l’àmbit de la salut.

Davant d’aquesta nova situació, des de l’Ajuntamentens hem anant adaptant i hem centrat els nostresesforços a reorganitzar l’Ajuntament. Paral·lelament,també, a donar la millor resposta possible a lesnecessitats de la ciutadania per a poder atendre, de lamillor manera possible, tots els veïns i veïnesd’Algaida, Pina i Randa amb el manteniment imillora dels recursos dels serveis essencials: suport ales persones més vulnerables del municipi ambajudes econòmiques mitjançant els serveis socials;l’Atenció Primària de salut; els Serveis de Neteja; laBrigada municipal; la Policia local, Protecció Civil;atenció a les Oficines Municipals, etc.

Així mateix, durant aquest temps també s’ha vetlatperquè es compleixi l’ordre de confinament ambcrides a la responsabilitat ciutadana mitjançant lainformació de les mesures que s’han anat adoptant ialtres actuacions realitzades des de lesadministracions local, autonòmica o estatal, sempreintentant, malgrat la dificultat, arribar al màxim deveïnats i veïnades.

Les mesures i accions duites a terme fins al momentactual són:

1. Col·laboració amb les autoritats competents per aimplantar les noves mesures adoptades en els reials

decrets i circulars aprovades pel Govern Central il’Autonòmic i sempre tenint com a referent laFederació d’Entitats Locals de les Illes Balears(FELIB), de la qual formen part tots els Ajuntamentsde les Illes Balears amb els batles i batlesses com arepresentants dels municipis.

2. Reforçament dels Serveis Socials per a donarresposta a les necessitats dels veïns i veïnes delmunicipi:

- Suport i seguiment de les persones i famílies ensituació de vulnerabilitat i gestió dels tràmitsadministratius d’urgència.

- Repartiment de menjar a domicili per part del cosde voluntaris de Protecció Civil d’Algaida alsusuaris i usuàries del centre de dia d’Algaida

- Repartiment d’aliments i productes de primeranecessitat (medicaments, aliments, etc.) a lespersones i famílies més vulnerables.

- Coordinació entre els serveis socials i lesassociacions del municipi, entitats, parròquiad’Algaida , comerços, forns, restaurants, pagesos iparticulars, entre d’altres, per al repartiment solidarid’aliments i productes de primera necessitat a lespersones i famílies vulnerables.

3. Col·laboració i comunicació amb els serveissanitaris del municipi amb l’objectiu de facilitar lafeina dels professionals sanitaris que treballen a laUBS d’Algaida:

-Instal·lació de pantalles protectores per a la zonad’admissió de la UBS d’Algaida.

-Lloguer d’un vehicle perquè el personal sanitaripugui realitzar les visites a domicili.

-Desinfecció periòdica del Centre de Salut i delvehicle emprat per a les visites a domicili.

-Accions de reforçament de la feina amb lacol·laboració de la Policia Local i Protecció Civil .

Pàg. 14| MAIG 2020

es saig4. Creació d’una ComissióMunicipal de Seguretat formadapel cap de la Policia Local, elComandant de la Guàrdia Civild’Algaida i la batlessa. A lesreunions diàries es tracta de lesmesures i iniciatives relacionadesamb les actuacions davant elCOVID-19 (compliment de normesconfinament, suport a les actuacionsque es duen a terme, relacions ambaltres institucions, informes diarisper a la Delegació de Govern,contactes amb els ciutadans iciutadanes per a resoldre dubtes,etc.).

5. Reforçament de la tasca diàriadel cos de voluntariat de Protecció Civil d’Algaidael qual, diàriament, i tal com hem explicat a l’apartatde Serveis socials apart de realitzar les tasquesdescrites al punt 2, també realitza el servei diari decontrol per la zona rural del municipi i el contacteamb els veïns que hi viuen. Protecció Civil també dua terme altres tasques de col·laboració: amb laPolicia Local, amb altres departaments dels serveismunicipals i amb altres entitats del municipi. Aixímateix remet un informe setmanal al CentreNacional d’Emergències (CENEM) de lesactuacions realitzades pel personal de ProteccióCivil.

6. Adaptació dels serveis municipals a l’estatd’alarma amb la implantació de mesures de seguretatper als treballadors i treballadores de l’Ajuntamentd’Algaida: compra de material EPI i de desinfeccióper a tot el personal, adaptació dels llocs de feina pera poder complir les mesures de seguretat,flexibilització jornada laboral, teletreball, etc.

7. Mesures de neteja i desinfecció de les viespúbliques del nuclis urbans d’Algaida, Pina i Randa,així com de les diferents àrees d’aportació de residusdel municipi que es perllongarà durant tot el tempsde l’estat d’alarma. Aquestes tasques de desinfecciósegueixen el protocol recomanat pel Ministeri deSanitat. Així mateix, també s’ha contractat unaempresa especialitzada en desinfecció idescontaminació per a les zones i espais municipalsinteriors (Casa de la Vila, Centre de Salut, edificismunicipals, recintes escolars i esportius, caserna dela Guàrdia Civil) així com els espais exteriorscomuns: el Parc Verd, les parades de bus, els parcs

infantils i els exteriors de tots els establimentscomercials oberts i tots els vehicles de la Brigadamunicipal, Policia Local, Protecció Civil, GuàrdiaCivil i del personal del centre de salut.

8. Mesures de prevenció de contagi al Punt Verd ireducció de l’horari d’obertura per tal d’adaptar-nosa les consideracions de la Conselleria de MediAmbient i garantir el servei als usuaris.

9. Compliment, adaptació i control de totes lesmesures de seguretat dels establiments oberts almunicipi i de les parades agroalimentàries delsmercats setmanals d’Algaida i Pina perquè puguinseguir venent els seus productes al municipi.

10. Comunicació i col·laboració amb els equipsdirectius del CEIP Pare B. Pou i el de l’IES deLlucmajor per a facilitar la tasca educativa al nostremunicipi. El Policia Tutor d’Algaida, els ServeisSocials i els dos centres educatius segueixen amb lesfuncions de detecció i assistència de situacions devulnerabilitat; així mateix donen suport als alumnes ia les famílies que no gaudeixen d’Internet od’ordinador i els hi entreguen les tasques escolars enpaper. La Policia Local i la Guàrdia Civil també fasuport a l’hora de l’entrega les targetes de menjadorper a despeses d’alimentació a les famíliesbeneficiàries.

11. Comunicació i col·laboració amb els equipsdirectius i docents de l’Escoleta Municipald’Infants Flor de Murta i amb els de l’EscolaMunicipal de Música per a facilitar la tascaeducativa als infants de 0-3 anys i als alumnes de laEMMA. Des de Flor de Murta se segueix amb lesfuncions i amb les tasques d’acompanyament a les

NÚMERO 465| Pàg. 15

es saigfamílies de l’Escoleta i de l’Espai Familiar. En el casde l’EMMA, s’imparteixen classes telemàtiques ambl’objectiu que la docència, sempre dins les accionspermeses per l’estat d’alarma es pugui seguirprestant. En els dos casos, quan no es puguicontinuar amb el servei, s’intenta minimitzar elscostos per a les famílies i per a les empresesencarregades.

12. Activitats de dinamització i acompanyamentdels joves i les seves famílies a través del Casal delsJoves. S’han duit a terme tota una sèrie d’activitatsque mitjançant les xarxes socials i l’Agenda Digital.

13.- Servei de Biblioteca Municipal

Des de la Biblioteca d’Algaida s’han facilitat elstràmits per a poder usar el servei d’eBiblio queofereix el Govern de les Illes Balears i la Xarxa deBiblioteques de Mallorca del Consell de Mallorca.Així mateix s’ha posat en marxa un servei de présteca domicili mentre duri l’estat d’alarma, sempremantenint les pautes d’actuació davant la pandèmia.

14. Comunicació i col·laboració amb els serveismunicipals de gestió esportiva i funeraris ambl’objectiu que, sempre dins les accions permeses perl’estat d’alarma, aquests serveis es puguin seguirprestant i, si no es possible, aportació de solucionsamb la finalitat de minimitzar els costos tant per ales persones usuàries dels serveis com per a lesempreses encarregades.

15. Estudi de les taxes, imposts i altres figuresimpositives municipals per a establir mesures enconsonància amb les entitats supramunicipals iajuntaments per poder donar una respostaconsensuada i conjunta. En aquests moments,s’analitzen les possibles accions de futur. A través dela Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears(FELIB), conjuntament amb els batles i batlesses,s’està fent feina per a unificar esforços i per a poderaplicar de manera conjunta bonificacions en taxes itributs a favor de les activitats paralitzades.

L’Ajuntament d’Algaida ha aplicat temporalment,mentre duri l’estat d’alarma, les següents mesureseconòmiques i fiscals:

- Suspensió temporal de les taxes de l’EscoletaMunicipal d’Infants Flor de Murta.

- Suspensió temporal de les taxes del menjadorde l’Escoleta Municipal d’Infants Flor de Murta.

- Reducció d’un 50 % de la quota de l’EscolaMunicipal de Música.

- Suspensió durant l’any 2020 de la taxad’ocupació de via pública (taules i cadires) alsestabliments de restauració, bars i cafeteries.

- Suspensió temporal de la taxa pels llocs devenda als mercats municipals.

16. Reunions a través de videoconferència ambl’Associació de Comerç i Empresa d’Algaida, Pina iRanda per a informar de la situació actual, novetats,dubtes, normativa i actuacions de cara al futur delcomerços i empreses del nostre municipi.

17. Adquisició de material per a la confecció demascaretes de protecció per a la població amb lacol·laboració de voluntaris i voluntàries delmunicipi.

18. Col·laboració amb les diferents associacions,entitats, mitjans de comunicació i particulars delmunicipi per a la realització de diferents activitats iaccions per a millorar la vida dels veïns durantaquest temps de confinament (activitat física,alimentació, concursos, salut, música, cultura, etc.)així com altres accions amb el teixit empresarial,comercial i agrari del municipi per al foment delconsum local i del producte de proximitat.

19. Edició digital de l’Agenda Digital que recullsetmanalment totes les activitats programades(Pasqua, Festa del llibre, etc.) que es poden fer desde casa i del butlletí Tenc un dubte per intentardonar resposta als dubtes i recollir en un sol lloc lesrecomanacions (salut, mobilitat, comerços, etc.) deles administracions sobre la pandèmia.

20. Renúncia dels tres grups polítics ambrepresentació municipal a l’assignació destinada acada un dels grups mentre es mantengui en vigèncial’Estat d’Alarma decretat davant la crisi ocasionadapel Covid-19. D’aquesta manera, no es percepassignació des del 14/03/2020, i fins que finalitzi lasituació d’estat d’alarma.

21. Renúncia per part de les regidores que integrenla Junta de Govern de l’assignació mentre esmantengui en vigència l’Estat d’Alarma decretatdavant la crisi ocasionada pel Covid-19. D’aquestamanera, no es percep assignació des del 14/03/2020,i fins que finalitzi la situació d’estat d’alarma.

Pàg. 16| MAIG 2020

Pere Capellà a Barcelonaentre els anys 1934 i 1936

es saigConclusió

Aquestes són les mesures que hemposat en marxa des de l’Ajuntamentper a poder fer front a la situació tandifícil que ens ha tocat viure; unesmesures i accions que, en totmoment, hem intentat que donin lamillor resposta possible a laciutadania. Encara que som benconscients que tenim molta tasca perfer com a l’administració méspropera als veïns d’Algaida, Pina iRanda i, per tant, hem de fer feina devalent per a poder aportar solucionsque ens ajudin a superar aquestasituació excepcional. També, des del’Ajuntament, seguim i seguiremfent feina i col·laborant amb la restad’administracions per a poder aportar solucions iaccions que ens ajudin a superar aquestescircumstàncies.

Per tot això volem agrair a totes les persones quecada dia i des del seu àmbit professional fan feinaper a protegir-nos. També volem donar les gràciesals veïns d’Algaida, Pina i Randa per laresponsabilitat i solidaritat i, alhora, volem enviar unmissatge de coratge i força a totes persones ifamílies del nostre municipi que han patit o enaquests moments pateixen la malaltia. Així mateix,

també volem expressar el nostre condol més sincer ales famílies i amics dels que han perdut la batalladavant el virus.

És la nostra obligació i la nostra responsabilitatseguir els consells dels experts i no sortir de casamés que en els casos permesos. Seguir les mesuresde seguretat, ara per ara, són les úniques eines per aacabar el més aviat possible amb la pandèmia i, pertant, per a poder tornar a la vida que fèiem fins fapoc més d’un mes.

Entre tots i totes ho aconseguirem!

Algaida, 29 d’abril de 2020

CARTA D'AGRAÏMENT DE L'AJUNTAMENT D'ALGAIDA A TOTA LA GENT SOLIDÀRIAD'ALGAIDA, PINA I RANDA

Mentre que la crisi sanitària generada pelcoronavirus es comença a estabilitzar, lesconseqüències econòmiques de cada vegada es fanmés paleses a un gran nombre de famílies del nostremunicipi que s’han quedat des de fa més d’un messense ingressos econòmics per la pèrdua, esperemque temporal, de la seva feina quan es va decretarl’estat d’alarma. Sobtadament ens hem trobat davantuna nova situació d’emergència social com aconseqüència de la pandèmia ocasionada per laCovid-19 i que no sabem, a dia d’avui, la dimensióde la seva repercussió econòmica i social.

A les persones ja usuàries dels serveis socials, hihem d’afegir ara les noves situacions devulnerabilitat social ocasionades per aquesta crisi;treballadores sense cap tipus d'ingrés econòmic perafrontar el pagament del seu lloguer, hipoteca o elmés greu encara, per la compra setmanal d’aliments

i productes bàsics; famílies amb infants que nodisposen de recursos tecnològics o xarxa wifi percontinuar les seves classes des de casa, personesamb grau de dependència que no poden anar alCentre de dia o les persones majors que viuen totessoles i que durant el confinament han quedat aïlladesa les seves llars per evitar el contagi i que necessitend’un suport a domicili.

Totes elles formen part del sector de la població querequereix l’increment d’una atenció específica quemillori la seva protecció davant l'emergènciagenerada per la pandèmia. Una atenció que s’ha vistreforçada des dels Serveis Socials de laMancomunitat del Pla des del minut zero. A Algaidala treballadora social, l’educadora i treballadoresfamiliars, juntament amb el Policia Tutor, s’hanmobilitzat de forma intensiva per activar lesdiferents mesures i recursos impulsats tant des del

NÚMERO 465| Pàg. 17

es saigGovern de les Illes Balears com des del Consell deMallorca per pal·liar aquesta crisis socialsobrevinguda i a totes elles volem expressar desd’aquesta publicació el nostre més sincerreconeixement pel seu esforç i dedicació incansable.

Però com hem dit, aquest increment exponencial decasos d’emergència social, a més a més de tots elsrecursos que hem posat a disposició de les personesmés vulnerables del municipi, ha ocasionat elsorgiment d’una onada de solidaritat per part dediferents empreses i comerços a nivell local així comtambé de diferents entitats socials i personesanònimes del nostre municipi.

Per tot això, aprofitant aquesta publicació d’es saigdes de l’Ajuntament d’Algaida volem agrair a totesles persones que s’han sumat a millorar la qualitat devida de les famílies que pateixen directamentaquesta crisis social, començant pel cos devoluntaris de Protecció Civil que dia a dia de maneramolt eficient i professional coordinen el repartimentd’aliments o altres subministraments bàsics que enbona part ens heu fet arribar des dels diferentscomerços i entitats.

Molt especialment volem donar les gràcies al’Associació Algaida Solidari pel finançament d’unade les partides de productes d’higiene personal i dela llar gestionats per la regidoria de Serveis Socialsaixí com també la iniciativa de fer panades, rubiols icrespells mitjançant un gran nombre de personesanònimes el passat Dissabte de Pasqua. També ambla col·laboració de tots els forns i pastisseriesd’Algaida que a més a més cada setmana ens fanarribar els excedents de pa i dolços.

Per altra banda, des que es va decretar elconfinament les famílies més vulnerables podengaudir setmanalment de verdura ecològica i fruitafresca per la solidaritat de Can Delomo, la Fruiteriad’Antoni Maura i l’Hort de Sant Honorat.

Des del passat dimecres 22 d’abril també comptamamb la col·laboració altruista dels germansFranciscans T.O.R. i del restaurant Santuari de Curagestionat per Xesc Vidal i el seu fill Rafel que cadadimecres i dissabte elaboren més de 65 menús diarisper a una vintena de famílies del nostre municipi.

Així també el nostre agraïment a la Parròquiad'Algaida per deixar-nos les dependències de laRectoria per poder guardar els aliments i productesde primera necessitat.

Finalment també volem agrair el suport del’Associació de Comerç i Empresa d’Algaida, Pina iRanda perquè cada setmana nous comerços es vansumant a l'onada solidària, com la Carnisseria deCan Justi, La Casa Mallorquina o el Bar Buu&Taaque ofereixen puntualment els seus productes oservei de menjar a domicili.

Segurament en sortir l’edició escrita d’aquestarevista es farà necessari ampliar el nostre agraïment iper no deixar-nos ningú volem fer-ho extensiu a totala gent solidària del nostre municipi que va aportantdia a dia el seu granet d’arena per millorar lescondicions de vida dels veïnats i veïnades que mésho necessiten.

Recordar-vos que si coneixeu d’algú que necessitiajuda o es troba en situació de vulnerabilitat socialpodeu avisar els Serveis Socials de la Mancomunitatdel Pla als telèfons 971830441 – 650183590 o encasos d’urgència a la Policia Local.

Moltíssimes gràcies a tots i totes

#JuntsHoAconseguirem#TotAniràBéAlgaidaPInaRanda

Pàg. 18| MAIG 2020

es saig

BIBLIOTECA MUNICIPAL D’ALGAIDAPAUTES DEL SERVEI A DOMICILI DE LA BIBLIOTECA A CAUSA DEL COVID-19

Arran de la renovació periòdica de l’estat d’alarmaper la pandèmia del Covid-19 i atès que lesprevisions d’obertura al públic de les bibliotequespúbliques es pot perllongar en el temps, durant elperíode que la Biblioteca Municipal d’Algaidaromangui tancada, us oferim el nou servei dePRÉSTEC A DOMICILI amb la finalitat que elconfinament no sigui un impediment per a continuaramb l’hàbit de lectura.

Pautes:

1. Heu de tenir el carnet de Soci Lector de la Xarxade Biblioteques de Mallorca o de la Xarxa deBiblioteques de l’Ajuntament de Palma.

Si no sou Soci Lector, us podeu treure el carnet adistància i ràpidament: heu d’enviar un correuelectrònic a biblioteca@ajalgaida.net i heu d’indicarel nom i llinatges, data de naixement, núm. de DNI,adreça de contacte, telèfon de contacte i adreça decorreu electrònic de contacte. El procés és totalmentgratuït.

2. En préstec es poden treure al mateix temps untotal de 3 llibres i 3 DVD.

3. Podeu demanar material en préstec una vegadacada 10 dies.

4. Heu de consultar el catàleg en línia de la Biblioteca Municipal d’Algaida al web de la Xarxa de Biblioteques: http://caiblib.uib.es/search*cat~S5/X. A la pestanya d’UBICACIÓ, heu de triar ALGAIDA i comprovar que l’exemplar que voleu estigui disponible.

5. Heu de remetre un correu abiblioteca@ajalgaida.net i heu d’indicar el títol il’autor del llibre que voleu, o el títol del DVD, a mésdel vostre nom i llinatge i el domicili al qual voleuque us portem els exemplars.

6. Cada divendres, el personal voluntari de ProteccióCivil d’Algaida us portarà al portal de ca vostra elsexemplars sol·licitats i seguirà en tot moment lesmesures higièniques de protecció.

7. Mesures higièniques de protecció:

-La Biblioteca Municipal d’Algaida ha romàstancada des de l’inici del confinament, al mes demarç i no hi ha hagut a dins la biblioteca cap tipusd’activitat.

-Per part del personal de la biblioteca, els llibres esmanipularan amb guants i mascareta i s’introduirandins d’un sobre de paper per al préstec.

-A no ser que s’especifiqui una altra cosa, depenentde l’evolució de la pandèmia, els llibres o DVD noes retornaran. Quedaran sota la custòdia de lapersona que els hagi sol·licitat fins que puguin serretornats quan finalitzi el confinament. Llavors, ja ala biblioteca, restaran aïllats en quarantena duran unmínim de 15 dies abans que puguin tornar a essertrets en préstec.

8. En tots els casos, la realització d’aquest serveidependrà, per una banda, de les noves mesureshigièniques que, en qualsevol moment, puguindecretar les administracions responsables i, per unaaltra part, de la disponibilitat dels voluntaris deProtecció Civil atès que el seu calendari pot variarsegons les circumstàncies.

NÚMERO 465| Pàg. 19

Nota de la Redacció: El d’enguany ha estat un Sant Jordi molt especial. Però es saig l’ha volgut celebrar, i per això hem demanat a tots els nostres col·laboradors, i també als regidors, que recomanassin un llibre. Més endavant teniu les aportacions de tothom. En Tomeu Salas, com a responsable de la biblioteca municipal, no hi podia faltar, en l’intent de divulgació de la lectura. Aquí teniu la seva recomanació.

Paul Auster. VAIG CREURE QUE EL MEU PARE ERA DÉU. RELATS VERÍDICS DE LA VIDA AMERICANA. (La portada d’aquest llibre és a la pàgina 29).En aquests llargs dies de confinament, us propòs una lectura ben divertida. Paul Auster recollí en un llibre tota una sèrie de petites històries que li enviaren persones de tota edat i condició dels Estats Units. Es presenten agrupades en diversos capítols: Animals, Objectes, Famílies, Disbarats, Desconeguts, Guerra, Amor, Mort, Somnis i Pensaments. Totes es caracteritzen perquè són breus i, sobretot, com diu el subtítol, perquè són verídiques. Ni la imaginació més boja del més sonat dels escriptors hauria pogut arribar a l’extrem d’escriure unes anècdotes tan insòlites i divertides i sorprenents: “pífies ridícules, casualitats increïbles, trobades miraculoses, ironies inversemblants, premonicions, dolors, somnis...”.

es saig

L’ADMA, L’ARXIU DIGITAL DEL MUNICIPI D’ALGAIDACOMUNICAT NÚMERO 2

Continuant amb el fil iniciat el mes passat, amb elqual volem presentar-vos l’Arxiu Digital delMunicipi d’Algaida (l’ADMA), aquest mesaprofundirem dins l’apartat de la Col·lecció Binària,edicions digitals del Municipi d’Algaida.

1. Quina és l’adreça web per a connectar-me al’ADMA?

www.adma.cat

2. Què és l’Arxiu Digital del Municipi d’Algaida?

És un repositori (un lloc web que funciona com ungran arxiu de materials en format digital) que recullinformació bibliogràfica i arxivística sobre elspobles d’Algaida, Pina i Randa.

3. Podem consultar els documents en línia i elspodem descarregar als nostres ordinadors otauletes electròniques?

Sí. Els documents es mostren en un llistat en formade petita fitxa bibliogràfica. Si apareix la icona deldocument a la part dreta d’aquest llistat, significaque aquest document està disponible en format PDFque es pot consultar en línia i, també, descarregar-loal vostre ordinador.

4. Com està organitzat l’ADMA?

En aquests moments en cinc grans àmbits (amb eltemps s’incorporaran noves seccions) que són: a)Arxiu Municipal; b) Bibliografia d’Algaida, Pina iRanda; c) Col·lecció Binària; 4) Revista es saig i 5)Arxiu del So i la Imatge.

5. A l’àmbit de la Col·lecció Binària, què hipodem trobar?

La Col·lecció Binària recull publicacions, tant decreació literària com treballs d’investigació, enformat digital. Actualiment està dividida en tresapartats:

1) Camestortes: podreu llegir els guions de la Festad'en Camestortes de l’any 2001 a l’any 2011.

2) Publicacions en paper: us ofereix en formatdigital les publicacions que ha editat en paperl’Ajuntament des de l’any 1992 (els 11 números deles Edicions Pere Capellà; 6 de la Col·leccióPanoràmica; 20 de les Plaguetes d’Història i Cultura;2 de la Col·lecció Seqüencial i 2 Fora de col·lecció.

3) Obres dels Premis Castellitx: podeu llegir,consultar i descarregar-vos els arxius en PDF de les

Pàg. 20| MAIG 2020

es saigobres guardonades als Premis Castellitx des de l’any1968 fins a l’any 2019.

Properament anirem ampliant el contingut de l’àmbitde la Col·lecció Binària.

6. Què costa consultar, llegir o descarregarqualsevol publicació de la Col·lecció Binària?

Res. És gratuït amb finalitat d’estudi, recerca,activitats educatives i ús personal. Per a qualsevolaltre ús s’han de seguir les pautes que s’especifiquenen cada un dels casos.

7. Com puc cercar informació en cada un delsàmbits?

A la part dreta de cada una de les pàgines hi teniu uncercador. Prement el botó “Adjutori” de la partsuperior accedireu a explicacions més concretessobre el contingut de la pàgina.

8. Si tenc un dubte sobre el funcionament o sobreel contingut de l’ADMA, què puc fer?

Estarem encantants d’ajudar-vos en el que puguem,sigui quina sigui la vostra petició sobre l’ADMA.Podeu contactar amb nosaltres a la BibliotecaMunicipal o al correu biblioteca@ajalgaida.net.

GLOSAGRAFIA

NÚMERO 465| Pàg. 21

es saig

Pàg. 22| MAIG 2020

es saig

NÚMERO 465| Pàg. 23

es saig

Pàg. 24| MAIG 2020

es saig

OPINIÓ

La pagesia, el rebost de Mallorca ara i sempreSeguim confinats i el que ens queda. Aquest confinament ha fet que moltes famílies, comunitats de

veïns, empreses, comunitat educativa, el món de la cultura, etc. hagin afinat molt l’enginy per tal de donarresposta a la situació que vivim.

Un dels sectors més àgils a l’hora de fer de la necessitat virtut ha estat la pagesia. Ben aviat forenmolts els pagesos, cooperatives, empreses que es posaren en marxa per fer arribar els seus productes alsconsumidors confinats.

Però allò realment important, allò que hem de posar en valor és la reacció dels consumidors.

Feia molts d’anys que la societat mallorquina no estava tant connectada amb la pagesia,col·lectivament hem tornat a mirar la pagesia i ens hem adonat que és allà on hi tenim el rebost, que és d’allàon preferentment ens hauríem d’alimentar.

Dins aquesta forma de consum redescoberta aquests dies hi hem de posar la compra al comerç deproximitat, al marge dels dies previs al confinament, el fet de tenir la mobilitat condicionada també ha fetque anem a comprar al comerç que tenim més a prop i comprem amb consciència i no de forma compulsiva.

Com deia aquell vell lema “només el poble salva el poble”, si volem subsistir com a societat, sivolem sortir d’aquesta crisi amb algun aprenentatge ha de ser aquest, si ens autoorganitzam i ens tenimpresents els uns als altres ens en sortim.

Però no només ha de ser així en temps de crisi, hem d’aprofitar per provocar un canvi de paradigma,ara que hem conegut els pagesos que ens alimenten i els botiguers que ens fan arribar aquests aliments, quela nostra societat viu un dels majors sotracs de la història, per no dir el major, mantinguem els llaços quehem establit aquestes setmanes.

Joan Josep Mas Tugores “Collet”Pagès i diputat per MÉS per Mallorca al Parlament de les Illes Balears.

NÚMERO 465| Pàg. 25

es saig

SANT JORDI 2020

ELS REGIDORS DE L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPALRECOMANEN UN LLIBRE

Maria Antònia ReinésRegidora d’Educació i Joventut

Mercè RodoredaLA PLAÇA DEL DIAMANT

“Em vaig haver de fer de suro per podertirar endavant, perquè si en comptes deser de suro amb el cor de neu, haguésestat, com abans, de carn que quan etpessigues et fas mal, no hauria pogutpassar per un pont tan alt i tan estret itan llarg.”

Margalida PuigserverRegidora de Benestar Social,Igualtat, Cooperació iParticipació Ciutadana

Maria Antònia OliverJOANA E.

“Criatura il·lusa, una sort! Més d’unavegada he desitjat haver nascut home.Bé, no és vera. Més d’una vegada m’herebel·lat contra les dificultats que lavida em posava pel fet de ser dona.Contra les dificultats que troba unadona per resoldre les dificultats que lasocietat li posa pel fet de ser dona. Nosé si m’explic.”

Margalida Fullana Arrom Regidora de Desenvolupamentlocal i econòmic, Fires i mercatsi Mobilitat

Care SantosDESIG DE XOCOLATA

Hi ha una bellesa indiscutible, diferent,en allò que hem pogut salvar. Lainscripció de lletres blaves de la base —quina llàstima— s’ha trencat per lameitat. «Je suis à madame Ad...», diu ala mà dreta del Max, mentre que«...élaïde de France» ho fa a l’esquerra.Per sort, no en falta cap inxa, les duesparts encaixen mil·limètricament, i lasenyora Adélaïde de França, fos qui fos,ja pot respirar tranquil·la. “Dins els objectes viuen històries i veusque les expliquen -deia la Sara, faanys-. De vegades, quan toco laxocolatera de porcellana blanca, emsembla que les escolto”.

Pàg. 26| MAIG 2020

es saigLlorenç GilRegidor d’Esports iActivitat física i Festes.

Antoine de Saint-ExupéryEL PETIT PRÍNCEP

- Adéu, va dir la guineu. Aquí tens el meu secret. És moltsenzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisibleals ulls.- L’essencial és invisible als ulls - Va repetir el petit príncep,per recordar-se’n.- És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tanimportant.- És el temps que he perdut amb la rosa.. - Va fer el petitpríncep, per recordar-se’n.- Els homes han oblidat aquesta veritat - va dir la guineu. Tuno l’has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò quehas domesticat. Ets responsable de la teva rosa.

Vos convid a reflexionar sobre el concepte “DOMESTICAR” ila famosa frase de la guineu: L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLEALS ULLS”. Durant aquest confinament tal vegada hemapreciat i ens hem adonat del que és important realment.

Margalida Garcias SimónRegidora de Cultura i Patrimoni.

Cristina CamposPA DE LLIMONA AMB LLAVORS DE ROSELLA

“Dues germanes, l’Anna i la Marina; un poble,Valldemossa; un molí i un forn de pa heretat d’una donaque no coneixen. L’Anna havia planificat el seu comiatamb tot detall. Va ser el seu amant qui, mentre li acaronavaun pit, va trobar el trosset de mort que se l’enduria persempre més al cap d’un any. En aquell darrer any de laseva existència, l’Anna, per fi, va agafar les regnes de laseva vida”.Amistat femenina, llibertat, secrets guardats i receptes depa oblidades.

Cata Pastor RamisRegidora de la GentGran, Promoció de laSalut i Salut Pública

Biel SimonetEGEU ENDINS

“Però per a na Hala aquells entreteniments eren algunacosa més. Eren un alliberament. Se sentia lliure com mais’hi havia sentit. Per primera vegada en molt de temps,corria perquè volia. No fugia de res i de ningú. Corriasense girar-se darrere, sense por, amb amigues, amb unsomriure. Era feliç”.

Maria Antònia Mulet VichBatlessa d’Algaida

Carme RieraEL DARRER BLAU

"Així com pot, a empentes i colzades, intenta deixar elseu lloc. El que més desitja és marxar. Anar-se’n totd’una, lluny, ben lluny, que la sagetia llevi l’àncora deseguida i es perdi falaguera, de pressa, enfora, moltenfora, dins el darrer blau"

NÚMERO 465| Pàg. 27

es saig

SANT JORDI 2020

ELS COL·LABORADORS D’ES SAIG

RECOMANEN UN LLIBRE

Miquel Fiolet Guillem Frontera. SICÍLIA SENSE MORTS.És un retrat fictici sobre la corrupció del presidentd'un partit polític ben nostrat, i massa vegadessuperat per la política real. Aquest president,"aplicava amb dedicació implacable les consignesque, sobre llengua i cultura, rebia des de la seucentral del partit".

Llorenç Gil.La meva recomanació per aquest Sant Jordi seràdoble: Un llibre: Antoni Bonner. LES PLANTES DE LESILLES BALEARSI un poema: Camí Florit de Josep MariaLlompart

Llevamà, card, fonollassa,rosella, cascall, lletsó,vinagrella, corritjola,ginesta, aritja, fonoll,passionera, cugula,

mareselva, safrà bord,floravia, canyaferla,

baladre, argelaga, albó,falguera, olivarda, estepa,clavell de moro, coscoll,

heura, contell, englantina,vidalba, murta, maimó,cama-roja, campaneta,ravenissa, bruc, guixó

(i en l’aire color de vaumal’esgarrifança d’un poll

Joan JanerMercè Rodoreda. LA PLAÇA DEL DIAMANT«Només sentia el parrupeig de coloms. Em matavanetejant els coloms. Tota jo feia pudor de colom.Coloms al terrat, coloms al pis; els somiava. Lanoia dels coloms. Farem una font deia en Cintet,amb la Colometa a dalt amb un colom a la mà.»

Catalina MartorellFrancesc Puigpelat. ELS LLOPS.És una novel·la que combina una intriga policíaca iuna saga que abraça dos segles de la història d'unafamília.

Joan MuletSebastià Alzamora. REIS DEL MÓN.Joan March i Joan Mascaró, dos personatges antagònics, dos gegants, ben diferents, del segle XX.

Antònia Maria MuletNikos Kazantzakis. ALEXIS ZORBÀS.En aquesta novel·la l'autor va recollir l'impacte queli va produir Zorbàs, un aventurer desbordant devida, que el va empènyer cap a allò que totintel·lectual troba més a faltar, l'acció."La casa et sembla buida i tanmateix conté les cosesindispensables; tan poques en necessita l'home veritable!"

Pàg. 28| MAIG 2020

es saigMarc MuletPere Calders. UN ESTRANY AL JARDÍ. "El jove rector es va adreçar al bibliotecari vell i lidigué que estava amoïnat perquè hi havia unaparaula que no trobava enlloc, ni enciclopèdies nidiccionaris.-Quina paraula és?-Firduqui..."

Jerònia PouPep Coll. L'ABOMINABLE CRIM DEL'ALSINA GRAELLS. "Tanmateix, ell, com a professor dematemàtiques, podria continuar vivint en elpaís dels números, on tot és net, perfecte,exacte."

Rafel PuigserverYuval Noah Harari. LA VIDA NO ÉS UNAHISTÒRIA "Qui soc jo? Què hauria de fer, en aquestavida? Quin sentit té, la vida? Els humans s'hanestat fent aquestes preguntes des de tempsimmemorial. Cada generació necessita unanova resposta, perquè el que sabem i el que nosabem va canviant. Vist tot el que sabem i nosabem sobre ciència, Déu, política i religió,quina és la millor resposta que podem donaravui dia? Quina mena de resposta espera lagent? Quasi sempre, quan la gent preguntasobre el sentit de la vida, esperen que se'lsexpliqui una història."

Miquel SerraJosep Pla. LES HORES"El mes de maig és el període de l’any en quèhi ha concentrada, en la nostra latitud, unamés gran quantitat d’aventures biològiques i deperipècies orgàniques. És el temps del tumultde la gran simfonia de la vida".

Joan BarcelóAntoni Basses. BON DIA, SÓN LES VUIT!“D’això se’n diu poder, perquè el de la ràdiodecidirà un dia i un altre i un altre què has desaber i en quin to ho has de saber. Per això, delpresident en avall, tothom que ha de vendrealguna cosa vol anar a la ràdio matinal i serentrevistat per la veu que desperta la gent”.

Francisca VergerSándor Márai. L'HERÈNCIA D'ESZTER."Ja no sóc jove, la meva salut és delicada i em penso que no trigaré gaire a morir-me. ¿Que si em fa por la mort?..."

NÚMERO 465| Pàg. 29

es saig

TORNEIG DE TRUC CAL DIMONI 2020Durant els mesos de gener, febrer i març es va dur aterme el XVII Torneig de Truc de Cal Dimoni,organitzat pel restaurant amb la col·laboració deClip Impremta. El torneig va acabar amb un sopar iel lliurament de premis als guanyadors. Forenaquests:

Campions:Esteve Vanrell - Xisco Ramis

Subcampions:Miquel “Albenya” - Tomeu “Bover”

Tercers classificats:Gabriel Vich - Pep “Bover”

Quarts classificats:Jaime Cifre - Jero Perelló

Guanyadors especials al premi Menys flors:Toni Mudoy - Salvador Mulet

Pàg. 30| MAIG 2020

es saig

MÉS SALUT INFORMASíndrome del túnel carpià

El túnel carpià és un conducte ubicat a la mà, per onpassen estructures tendinoses dels músculs flexors,diferents vasos i el nervi mitjà. Perquè ensentenguem, el túnel carpià es troba al canell, a lapart del palmell de la mà. Quan hi tenim una lesió,una pressió sobre aquest punt provoca dolor i ésimportant tractar-lo.

Aquesta lesió es produeix quan el túnel carpiàs'estreny o quan els teixits que envolten els tendonsflexors s'inflamen, creant una pressió sobre el nervimitjà. Això pot provocar un entumiment,formigueig, debilitat o dolor muscular a la mà i elsdits.

Aquesta compressió del nervi mitjà és lenta iprogressiva i les causes poden ser diverses, i enmolts casos solen ser per una combinació de factors.Entre les possibles causes que poden provocaraquesta síndrome hi ha les hereditàries, que hijuguen un paper important, ja que un túnel carpià potser més petit en algunes persones o hi poden haverdiferències anatòmiques que fan que l'espai per alnervi mitjà sigui més petit.

Una altra causa que cal tenir en compte són elsmoviments repetitius de la mà o canell, ja que feractivitats prolongades on es repeteixen els mateixosmoviments poden inflamar els tendons del canell, iaixò provocarà més pressió sobre el nervi. Tumors olesions a l'os semilunar són algunes de les altrespossibles causes.

Dit això, cal destacar que en molts casos, elssímptomes d'aquesta malaltia solen començargradualment, sense una lesió específica, i poden anari venir al principi. Tot i això, aquests símptomespoden empitjorar i tornar-se més freqüents, i elspodem notar més en situacions concretes com ara endormir (ja que ho podem fer amb els canellsflexionats), quan aguantam algun pes durant unperíode llarg de temps o quan doblegam el canellendavant i endarrere.

Hi ha diverses maneres d'obtenir informació del'estat del nervi mitjà per saber si es tracta d'aquestalesió, i cal tenir en compte que un tractament tant perpart del fisioterapeuta com per part del preparadorfísic ajudaran a la recuperació i l'alleujament delmal.

Si notau algun dels símptomes descrits abans idubtau si teniu lesionat el túnel carpià, feu unaprova. Estirau els braços endavant amb els palmellsde les mans cap abaix i flexionau els colzes cap adins de manera que les puntes dels dits de les manses toquin. Ara flexionau els canells per avall fent quees toquin els dorsos de les mans i aguantau aquestaposició durant un minut. Si augmenten o apareixenels símptomes pot indicar que hi ha una afecció alnervi mitjà.

Marc Mulet, graduat en Educació Física

Pau Gil, fisioterapeuta

CALAIX DE SASTRE

NÚMERO 465| Pàg. 31

es saig

FLORA D’ALGAIDALa rosella (Papaver rhoeas (L.) Raf.)

Aquest mes el dedicarem a una espècie forçacomuna del nostre territori. És molt probable quemolts dels que trescau per fora vila, o que caminaupels camins que envolten els nuclis poblacionalsd’Algaida, l’hagueu vista i la reconegueu fàcilment.

Etimologia: El nom genèric no té massa secret,deriva del llatí Papaver, -veris, que és el nom llatí deles adormidores i roselles. En el cas de l’específicpassen altres cinc-centes com deim en mallorquí,deriva del grec rhoiás, -ádos, que es el nom quedonaven a la rosella, sembla que pel fet que elspètals cauen ràpidament quan la flor és arrabassada.El nom vulgar de rosella deriva de rosa,probablement pel color de la flor del cascall oadormidora (Papaver somniferum), a partir del qualderiva rosella per diferenciar el cascall de lesespècies amb flors vermelles del mateix gènere.

Descripció: Planta de la família de les Papaveràcies.És una planta herbàcia, anual (teròfit), amb un arrelaxonomorfa prima, de la qual sorgeix una tija quepot ser única o una mica ramificada.

Les tiges són erectes i poden assolir els 100 cm, sibé habitualment no supera els 50. Aquesta tija éshíspida, és a dir, està coberta per una sèrie de pèlsrígids (es poden veure bé a la fotografia de la flor).

Les fulles presenten una morfologia general oblongao lanceolada, si bé la seva característica principal ésque es troben força dividides, amb els margespinnatífids o pinnatisectes. Els segments, resultatd’aquesta divisió, tenen forma ovalada o lanceolada.L’àpex de la fulla és acuminat. La disposició de lesfulles és alterna, la nerviació és pinnada i la insercióamb la tija és sentada o sèssil (és a dir, no tenenpecíol).

Les flors es troben de forma solitària a l’extrem deles branques. Són flors llargament pedunculades.

Les flors estan formades per un calze amb 2 sèpalslliures que cauen just al moment d’obrir la flor. Lacorol·la està constituïda per 4 pètals lliures, amb unasimetria bilateral, és a dir, els pètals són iguals 2 a 2,n’hi ha dos una mica més amples que els altres dos.Aquests pètals tenen forma suborbicular i la sevamida pot arribar a 4 x 6 cm.

L’androceu està format per nombrosos estamslliures. Aquests estams presenten les anteres de colorblavós (aquest color s’ha d’observar quan estantancades). El gineceu està format per un conjuntvariable de carpels soldats (4-15) que formen un sol

Pàg. 32| MAIG 2020

es saigovari, i tants d’estigmes com carpels.Aquests estigmes es disposen deforma radial sobre l’ovari (veurefotografia de la flor). L’ovari presentauna sola cavitat amb falsos envans al’interior.

El fruit és una càpsula de formasubglobosa, de mida variable. És moltcaracterística la forma en quèdispersen les llavors. Al fruit s’obrenuns forats just per sota dels estigmesper on són alliberades les llavors amb l’ajut delmoviment provocat pel vent o pel trànsit d’animals ipersones. La forma del fruit és molt important perdiferenciar la majoria d’espècies d’aquest gènere.Les llavors són de color negre, reniformes (forma deronyó) i amb la superfície reticulada.

La podem trobar en flor des de març fins a juny.Fructifica ràpidament, per tant, és fàcil trobar plantesamb flors, fruits verds i llavors madures, tot a lavegada.

El seu hàbitat característic són els camps de cereals,si bé també la podem trobar en altres indretshumanitzats. Moltes roselles varen arribar a les illesamb els primers cultius de cereals, ja que la majoria

de les espècies de roselles provenende la regió Irano-Turaniana, on esvaren originar bona part dels cerealsque conram des de tempsimmemorials, com el blat o l’ordi.

Com ja hem dit és una espècied’origen Irano-Turanià si béactualment es troba estesa per gairebétota Europa, bona part d’Àsia i elnord d’Àfrica. A les Balears éspresent a totes les illes grans, i en

totes elles és comuna. A Algaida, com ja hemcomentat, és força abundant i fàcil de veure.

Usos tradicionals: Segons el pare Bonafè, a la florade Mallorca, els pètals i les càpsules tenen propietatssedants (com tots els Papaver ajuden a dormir bé);també són sudorífiques, s’usaven contra labronquitis i constipats (calma la tossina). Els seuspreparats també s’usaven en forma de lavativa percalmar la diarrea. Les llavors contenen granquantitat d’oli. Actualment les llavors de diferentsespècies de rosella són consumides com alimentacompanyant diversos plats.

Llorenç Gil

Nota de la Redacció: El mes passat, a causa del confinament, vàrem haver de publicar una xerradeta manllevada alsnostres amics de PUNT INFORMATIU POLLENÇA. Una vegada més, moltes gràcies companys. Per compensar,aquest mes hem anat més feiners que mai i publicam dues xerradetes a dos professionals sanitaris, que ens parlen deltema de rabiosa actualitat, com és el coronavirus. A més un d’ells, en Toni, ha patit en pròpia carn les conseqüènciesde la malaltia i, per tant, ens pot contar la seva experiència personal de malalt contagiat.

UNA XERRADETA AMB...Toni Sitjar Cortés

Aquesta és una xerradeta especial motivada per l’aparició del coronavirus al nostre poble, i del que enToni en va ser afectat; però per sort, només lleugerament. Vet ací les experiències del nostre protagonista, que esbrinàrem per vídeo-conferència en dues ocasions,perquè a la primera, la gravadora no enregistrà cap paraula d’en Toni. Deu ser que ja està molt gastada inecessita un recanvi.

Per començar farem la presentació. Qui és enToni Sitjar?Som en Toni Sitjar Cortés, i vaig néixer a Algaidadia 3 de gener de l’any 1981. Mon pare és en ToniSitjar Gomila, que li diuen de Can Sitjar, o de LaCaixa, perquè hi va fer feina fins a la jubilació. Mamare és na Francisca Cortés Trobat, i de mal nom lidiuen de Cas Colaus.

A ca nostra som tres germans, el major és en Bernat,que du S’Estanc; el segon és en Colau, que ésadvocat de professió, i té una gestoria a Palma; i joque som el més jove.

Quins records guardes, de quan eres un infant?Quan nosaltres érem jovenets, els meus pares viviena Palma, just davant els Pavellons Militars, i anàvem

NÚMERO 465| Pàg. 33

es saiga escola al col·legi Lluís Vives. Però quan havia decombregar, record que mon pare em demanà quinregal volia, i li vaig dir que el millor seria queanéssim a viure a Algaida; perquè tant jo com elsmeus germans, hi teníem la millor colla d’amics. Una vegada instal·lats a Algaida, em posaren alcol·legi Pare Bartomeu Pou, fins a vuitè d’EGB,quan vaig passar a l’Institut de Llucmajor, que hianàvem amb l’autocar, on hi vaig estudiar l’ESO i elbatxiller. I acabat el batxiller; cap on tirares?Vaig fer un FP de grau superior que es diu Imatgeper el Diagnòstic Clínic, que es feia a l’Institut JosepMaria Llompart, que és al carrer Alfons elMagnànim de Ciutat, allà on era l’antiga escola deMagisteri. En aquell temps, eren uns estudis nous ijo era de la segona promoció. Em puc considerar un afortunat, perquè just enacabar aquests estudis, immediatament vaig entrardins el món laboral. Vaig començar a fer feina a uncentre privat, un gabinet radiològic que es diuDoctor Rovira del carrer Missió, que és al centre dePalma. A partir d’aquí vaig anar alternant contractes amb laSeguretat Social, com el Centre de Salut de l’EscolaGraduada, i també a l’Hospital de Son Dureta. I mésendavant, en un temps que es va invertir molt en laSanitat Pública, quan es construïren els hospitals deSon Llàtzer, el d’Inca i el de Manacor; va ser quanvaig tenir l’oportunitat d’entrar a l’Hospital d’Inca,que l’inauguraren l’any 2007, on de llavors ençà hihe fet feina al departament de Radiologia. I quan va començar la teva “relació amb elcoronavirus”?Quan em vaig contagiar, i si he de dir veritat, no sérealment per on va ser, encara que en pugui tenirsospites. Però actualment ja n’estic curat. Provad’això és que dijous passat, dia 16 d’abril, ja vaigtornar a fer feina a l’hospital d’Inca.De tot d’una, que això devia ser devers dia 29 defebrer, em vaig començar a trobar malament durantuna setmana i pensava si allò podria ser un constipatmal curat; tenia molta tossina, mal devers el pit,també estava molt baix de defenses, però seguiaanant a fer feina. En aquells moments encara no se’nparlava gens de coronavirus per aquí; en tot cas de laXina.Però entre el 5 i el 7 de març, vaig anar de viatge perMadrid. Per allà circulava en transports públics, com

el metro o l’autobús, i clar tot eren aglomeracions degent; també hi va haver la manifestació feminista peraquell temps. Però no puc dir cert si em vaigcontagiar per allà, o a la meva feina de l’hospital, o aqualsevol altre lloc; perquè llavors ningú prenia capcasta de protecció, ni es podia preveure que lapandèmia ja rondava per aquí.

En quin moment saberes cert que estavescontagiat?Quan es va decretar l’estat d’alarma, que degué serdia 14 de març, jo seguia tenint aquells problemes desalut i, per pròpia iniciativa, vaig demanar que emfessin la prova per si estava contagiat; perquèpassava pena, si donava positiu, de contagiar la restade familiars, companys de feina, o altra gentingressada a l’hospital per altres patologies. Teniaclar que amb els antecedents d’haver estat perMadrid, que d’allà ja se’n contaven desastres, id’aquell estrany constipat que no s’acabava de curarpodia patir-ho. Tenia uns quants símptomes, però notenia febre, que llavors deien que era el símptomaprincipal. A Salut Laboral em feren tota casta de preguntes i,encara que en aquells moments no tenia febre, el fetd’haver viatjat a Madrid digueren que erapreocupant. Em feren la prova de test, i el diasegüent em cridaren per dir-me que havia donatpositiu de Covid-19.

Pàg. 34| MAIG 2020

es saigI quines precaucions et recomanaren?Em donaren de baixa dia 18 de març, que hi he estatdurant un mes llarg, fins dia 16 d’abril. I m’enviarena posar-me en quarantena tancat dins ca nostra.M’han fet un seguiment diari cridant-me per telèfondes de la Conselleria de Salut, per vigilar l’evoluciód’aquesta malaltia. Em demanaven si tenia febre, si em trobava fatigat,si tenia tossina. Un dels altres símptomes que vaigtenir és que vaig perdre el sentit del gust i el del’olfacte. No trobava gust al menjar, ni sentia capolor de res. Tenia molta irritació a la gargamella. Però, en el meu cas vaig tenir sort, perquè va serconsiderat lleu. Qui ho passà malament, per excés defeina i de tensió acumulada varen ser els meuscompanys i companyes de feina a l’hospital d’Inca;perquè la meva baixa laboral coincidí amb lasaturació de l’hospital per la pandèmia. Sé quedurant les primeres setmanes hi va haver un poc dedescontrol, perquè davant una malaltia tandesconeguda no sabien quin protocol seguir. Peròabans de l’estat d’alarma ja s’havien preparat,doblaren els llits de l’UCI i destinaren una plantasencera pels contagiats. Crec que a les nostres illess’han fet les coses bé, i podrem passar aquest malsonmés aviat que per altres llocs. I com et trobaves d’ànims durant la quarantena?

Jo bastant bé, perquè llevat d’aquests problemes quehe dit, realment no va ser mala de passar. Preocupat,això sí, per la gran quantitat de gent infectada i perla mortaldat que encara hi ha. Des d’aquí vull agrair als meus pares i germans lesatencions que han tingut amb mi durant aquestaquarantena. Estant a ca meva fora poder-me moure,em duien la compra feta i el menjar, gràcies a ells,no vaig passar gens de gana. També vull donar les gràcies a tots els altresfamiliars i a les meves amistats, les atencions quetingueren amb mi; per les telefonades, missatges iwhatsapps d’ànims que m’enviaren, i això ésd’agrair.

Amb en Toni hi parlàrem poc més d’un quart d’hora, i qualque estona la comunicació fallava. Això ensobligà a aclarir telefònicament algunes de les seves respostes. Toni, gràcies per la xerradeta. Si qualcú ha de patir aquesta pandèmia, que sigui tan lleu com la teva; imolta sort, amb salut, per al futur.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”

GLOSANo m'hauria pensat maique aquest fastigós virusque se diu coronavirusmos hagi fet tant de mal.

Això ha estat mundial,que ha sortit de per la Xina,poc a poc mos eliminaaixò no es curarà mai.

Toni Perelló

Foto: Jerònia Pou

NÚMERO 465| Pàg. 35

es saig

CONSULTA VETERINÀRIAPep i el matacargols

Eren poc més de la una delmigdia. No va tocar el timbre.Duia la cara desencaixada.

- En Pep tremola tota l’estona.No sé què li passa. El meuveterinari m’ha dit que notanqueu al migdia.

Vam ajudar en Fernando (aixís’anomena el propietari) a entraren Pep. És un ca mestís de colornegre de més de 30Kg. Acabavade tenir una convulsió. No se linotava el pols. Estava en estatde xoc. Respirava molt depressa i tenia la temperatura a41ºC. Podia morir-se enqualsevol moment. Vam passar-lo al que anomenem la zona detreball dins de l’espai d’hospitalització. En pocsminuts ja estava rebent fluids i oxigen. La mostra desang ja s’estava processant.

Havia fet diarrea hemorràgica i vòmits verdosos.Vam preguntar al propietari si en Pep tenia accés aproductes tòxics. Els símptomes ens feien pensar enuna intoxicació per metaldehid.

- Sí, a ca nostra tenim matacargols.

La intoxicació per matacargols és molt perillosa. Nohi ha un antídot conegut. Els animals que hoingereixen pateixen contraccions musculars

involuntàries que els fan tremolar.La qual cosa els apuja molt latemperatura. També els dónavòmits i diarrees. Vam posar-nosen marxa immediatament.L’havíem de refredar i controlarles contraccions. A aquestesalçades ja havíem rescatat en Pepde l’estat de xoc. Si aconseguíempassar les primeres vint-i-quatrehores teníem opcions de salvar-lo.

Vam dur tovalloles mullades ambaigua freda i ventiladors. Vamobrir l’aire condicionat perabaixar la temperatura ambientalal màxim. Amb la medicació vamcontrolar els vòmits i al capd’unes hores es van aturar les

diarrees.

L’endemà al matí en Pep estava estable, però moltfeble. A més, alguns dels valors de les anàlisis decontrol encara no s’havien normalitzat. El nostreequip havia estat pendent d’ell durant les darreres 24hores, devora ell que romania estirat dins d’unbressol que tenim preparat per a aquests pacientstant crítics. Encara ens quedava fer algunes provesper descartar que no hi hagués altres problemesconcomitants. Els resultats van ser esperançadors i amig matí en Pep ja va començar a aixecar el cap.Havia passat el pitjor.

Dues vegades al dia ens comunicàvemamb en Fernando, però aquesta vegada livàrem enviar les fotos d’en Pep amb el caprecolzat a la barana. Ja sabeu que unaimatge val més que mil paraules.

Ahir, quaranta-vuit hores després del seuingrés, vam donar d’alta el Pep, que se’nva anar a ca seva caminat, un poc febleencara, però caminant pels seus mitjans. Ésla part més gratificant de la nostraprofessió que ens dona energia per seguirendavant en aquests temps complicats.

Dr. Oriol Puig, veterinari

Pàg. 36| MAIG 2020

es saig

UNA XERRADETA AMB...Antònia Rotger Tous

Amb la protagonista d’aquest mes, ja ens havíem posat d’acord per a fer la xerradeta del mes passat a caseva de Sa Tanqueta; però per mor de l’imprevist coronavirus, que donà peu al posterior confinament, laposposàrem fins ara que, gràcies a les noves tecnologies, l’hem poguda dur a terme per vídeo-conferènciagravada.Tot quan segueix és el resultat d’aquella conversa que mantinguérem amb n’Antònia, d’uns tres quartsd’hora de durada.

Començarem fent la presentació. Qui ésn’Antònia Rotger?Som n’Antònia Rotger Tous, i de mal nom em diuen“de Cas Carter”, perquè mon pare era el carterd’Algaida. Vaig néixer a Algaida dia 7 de desembrede l’any 1959, que m’empipa haver-ho de dir perquèhe tornat vella. Mon pare era en Pep Rotger Oliver,“Talaieta” de mal nom; i ma mare na Francisca TousFullana, que li deien “Cuitora”.Estic casada amb en Pep Buades Matamalas, que ésllucmajorer, i ens vàrem conèixer anant de festa perSa Ràpita, quan jo estudiava segon de Medicina, i jano ens hem separat pus. Tenim un fill que nomMacià Buades Rotger i viu a Alemanya. Va estudiarpsicologia a Barcelona; però és neuro-científic, i hohe de dir perquè n’estic molt orgullosa, és doctorsuma qum laude en neuro-ciència. I ara, des de la

Comunitat Europea, li han concedit una becad’investigació a la Universitat de Nimega (Holanda),per a treballar en síndromes psicòtiques.

Quins records tens de la teva infància?Són molt variats; per exemple me’n record molt deLa Pau, ara que enguany no hi podem anar. Tambéque a escola em donaven premis de redacció,naturalment en castellà. Me’n record molt de la calorde l’estiu, a l’hora d’anar a tomar ametlles amb la tiadevers sa caseta, que sempre plovia i llavors fèiemun arròs amb caragoles trobades per les soques delsametllers.Me’n record que quan era nina, jo era l’únicapersona que entrava a la biblioteca de damuntl’Ajuntament, i llegia uns llibres que si la censura hohagués sabut, m’ho hauria prohibit; eren els

NÚMERO 465| Pàg. 37

es saighiperrealistes americans que parlaven de sexe sensecap problema.

On anares a escola? Començares a ca SesMonges?A ca Ses Monges no, perquè el primer dia, ma mareva tenir una fregada amb una d’elles per mor d’unapilota que m’havia regalat, i la monja la va donar auna altra nina. Jo, que sempre he tingut un geni moltcurt, em vaig tirar en terra plorant i cridant queaquella pilota era meva. Quan ma mare em trobàd’aquella manera, li digué a la monja que aquellapilota era ben nostra; i afortunadament ja empassaren a Ses Escoles, però durant poc temps.Perquè vaig fer els dos primers cursos del batxilleren un any, i el tercer a s’Acadèmia, que llavorsestava a Plaça, però ben aviat ja passàrem al carrerdel Pare Pou, o “dels contrabandistes”, que també lideien. Però el quart curs em posaren a l’institut JoanAlcover de Ciutat. Però per mor de la política, queem feu tornar una contestatària, vaig partir d’allàamb cinc assignatures suspeses, per passar al’institut de Son Gotleu, on hi vaig trobar unsprofessors fantàstics, com n’Encarna Viñas que,gràcies a ells, em feren acabar segon de COU, ambmatrícula d’honor. I per què estudiares Medicina? Teniesantecedents familiars?No, jo som de casa pobra, el pobres no eren metges;només els burgesos ho podien ser. Però ma maresempre deia que jo, de ben petita, sempre demanavaals Reis que em duguessin regals de medicina, ambxeringues i altres estris de plàstic que venien a CasCurros. De més grandeta record que m’entusiasmavala sèrie televisiva “Doctor Gannon”, que feien a laprimera cadena de TVE, que llavors només n’hihavia dues, de cadenes. La carrera de Medicina la vaig estudiar al’Autònoma de Barcelona, que per accedir-hi, ensfeien fer un examen previ que servia de selecció,perquè a primer curs ja érem dos-cents estudiants, ial Clínic ja eren mil que aspiraven a Medicina. Vaigacabar la carrera quan tenia vint-i-tres anys; que sino hagués repetit el COU, l’hauria acabat en vint-i-dos. I quan començares a fer feina?Vaig haver d’esperar dos anys a fer feina, perquè elsistema públic sanitari no podia absorbir tanta gentamb la carrera acabada. Mentrestant anava a Son

Dureta per aprendre a fer de metge, perquè la teoriaque t’ensenyen és una cosa, i la pràctica tocantmalalts, és una altra. La primera feina efectiva va sera l’hospital Verge de la Salut, que està devers EsRafal, i abans era privada d’un metge molt famós;però després fou absorbida per la Seguretat Social.Aquí hi vaig estar prop de tres anys i m’agradà molt.Després vaig passar a Atenció Primària i ja vaigpassar a fer feina per quasi tot Mallorca; des dePollença, Artà, Vilafranca, Valldemossa... fins quevaig tenir l’accident de tràfic.

Com i on va ser aquest accident que patires?Això va ser l’any 1991, quan veníem del’Auditòrium, que hi havíem anat a veure “ElsLutiers”, plovia moltíssim i tenia por, cosa rara enmi; en Pep i jo anàvem amb dos cotxes i quan vaigentrar a la carretera de Manacor, ja estavatranquil·la; però quan era entre el torren Gros i lescases de Son Llàtzer, vaig veure venir els fars d’uncotxe de front, ja només vaig poder pegar un cop devolant cap a la dreta, que va ser pitjor perquè el copva ser a la part del conductor. A causa d’aquellabaixa laboral, quan si no eres metge de família,pareixia que no eres ni metge, em varen rescindir elcontracte amb tota la barra del món, i em deixaren alcarrer. Recuperada d’aquell accident, me’n vaig anar a laprivada, primer a l’hospital d’Alcúdia, després al deMuro. També estant a la privada vaig fer feina aneuro-cirurgia i a trauma de l’hospital de SonDureta, que quan estàs a un lloc de referència comaquell, només de circular pel passadissos, ja aprensmolt. Després em vaig formar a l’hospital Marquésde Valdecillas, de Cantàbria, fent cursos de formacióper poder ser metge de família. I des de l’any 2003faig feina al 061, quan hi vaig entrar com a interina;que no m’ho pensava mai, perquè a rel de l’accidentels havia denunciat quan em rescindiren el contracte.Al cap de bastants anys d’interina al 061,convocaren oposicions i les vaig aprovar.

En què consisteix aquesta feina del 061?Primer vaig haver de fer un curs d’aprenentatge,perquè la medicina per telèfon és molt diferent a lapresencial. I la manca d’informació que la gent té, lafa més difícil, perquè els dos telèfons d’emergènciesque tenim no basten per res; i n´hi ha que criden al112, per parlar d’un infart, en lloc de telefonar al061, i la gent moltes vegades ho fa a l‘inrevés, iquan arriba a nosaltres ja és massa tard. La funció

Pàg. 38| MAIG 2020

es saigdel 061 és coordinar les urgències i emergències detotes les Balears. Tenim telefonistes que classifiquenles cridades segons uns criteris preestablerts, i ensles fan arribar als metges. Nosaltres decidim sienviar des d’un metge amb un maletí de cures, finsun avió ambulància.També coordinem tots els trasllats que hi ha entre elshospitals de les illes, i aquests avions, o helicòptersque parlàvem, poden venir des de Menorca, Eivissa,o Formentera, perquè segons quines especialitatsnomés s’atenen a Son Espases. Tot això és el 40% dela nostra activitat; l’altre 60% consisteix a ferconsulta telefònica, que fa molts anys que l’exercimi solem encertar molts de casos; de fet a AtencióPrimària ho han provat de fer, i no se’n surten.

Fent aquesta feina, et deus haver trobat ambmolts casos de coronavirus. Quan va ser el primercas?El dia que començàrem a trobar-nos desbordats vaser el 15 de març; i dia 24 el 061 va rebre 19.000cridades. D’ençà que ha començat aquesta pandèmiatenim una mitjana de 17.000 telefonades diàries; is’ha de tenir en compte que quan començàremnomés érem tres metges de dia, més un infermer, iels vespres dos metges tots sols. Sorties amb 250consultes sense haver parat, ni per anar a fer lesteves necessitats. Nosaltres estem fent torns de 12hores i aquests dies és molt dur atendre tanta gentinfectada, i no és que em vulgui carregar a ningú;perquè al president del govern i els altres altscàrrecs, els compateixo per haver-se trobat ambaquesta pandèmia nova. La gent del 061 per ventura som els que en sabemmés del coronavirus; però és tan brutal aquest virus,que està mutant contínuament. La majoria decompanys meus, i gent molt més qualificada quenosaltres, estem convençuts que és un virus creat,manipulat genèticament, i jo em faig la pregunta:com pot ser que els EEUU tinguin la seva patent, sise suposa que és nou? Per sort, la immensa majoriaque pateix aquesta malaltia, només és una cosa lleu imés llarga que una grip normal; però amb unasimptomatologia molt variada, que al principi dèiema qualque infectat que allò que ens contava no podiaser covid-19, i ara l’experiència que tenim, ens fareconèixer que ho era.

I quins símptomes són els més corrents?Una de les rareses que ens trobem, a part de la febrealta, és que pot produir sedes; també taques

vermelles a peus o mans; i també hi ha gent que perdel sentit del gust, o de poder olorar les coses, inclússense tenir febre. Si fóssim estrictes, s’ha dereconèixer que hi ha molta més gent afectada que laque surt pels mitjans de comunicació.De dades de dia 17 d’abril, hi havia infectats a lesIlles Balears 1.748 persones, confirmatssimptomàtics per la prova PCR. D’hospitalitzats,inclosos els que estan a l’UCI, n’hi havia 937.Hospitalitzats a l’UCI, 157. Gent donada d’alta, 958.Gent morta, 148. Sanitaris infectats, 302, i casosprobables, 13. Tot això són els registres de la SanitatPública del Govern; però això no és real, i no s’hafet amb mala intenció per tranquil·litzar la gent; ésperquè de vegades es firmen certificats de defuncióde gent major amb moltes patologies, i posen: “perinsuficiència cardíaca”, quan en realitat era percovid-19. Però malgrat tot això, la corba d’infectats ide morts, va a la baixa. Per què no fan aquesta prova PCR a la gent quetenen símptomes?Aquesta és una proposta que estem fent els sanitaris,perquè ara ja es podria fer. Per salvar l’economiad’aquestes illes, seria necessari fer aquesta prova atothom. Seria seguir l’estratègia que varen tenir aCorea del Sud, quan varen fer en molts pocs dies,deu milions de proves ràpides, i varen aïllar els quedonaven positiu. Resultat: la seva mortalitat és deltres per cent. Nosaltres tenim confiança que lasetmana que ve ens arribin els tests ràpids quedemanem urgentment. Com que el coronavirus ha vingut per quedar-se,n’hi haurà més onades en el futur, serà un virus mésd’aquells que provocarà la grip; i allò que esperemés crear immunitat amb la vacuna que ha de venir.De fet, una de les reivindicacions dels sanitaris és

NÚMERO 465| Pàg. 39

es saigque ens facin la prova a tots, perquè som delsprimers que hem entrat en contacte amb aquestvirus, i per ventura no hem tingut símptomes, comels infants, que no pateixen la malaltia; però podenser-ne portadors sense símptomes, i no poden estaren contacte amb els seus padrins, perquè els podencontagiar. Els adolescents poden tenir el virus apartir dels catorze o quinze anys. Com pot ser que Espanya sigui, en percentatged’habitants, el país on hi ha més defuncions?En això s’ha d’anar molt alerta. El meu fill viu aAlemanya i allà, els morts per coronavirus, no elscompten. Nosaltres sospitem que és una estratègiaeconòmica per no voler ajudar els països del sudeuropeu, com Itàlia o Espanya. Allò que s’ha fet molt malament és fer-nos dirmentides sobre els llocs de risc que hi havia alprincipi, com Llombardia o el Vèneto; quan aMadrid els contagis eren tan nombrosos com aaquests llocs d’Itàlia. I deixaren sortir elsmadrilenys, escampant la pesta pertot on anaren.Tampoc deixaren confinar Catalunya quan elpresident Torra ho demanava, i el tractaren de boig. Ial cap d’una setmana varen haver de confinar tot elpaís; i tothom que venia de Madrid, els vàrem haver

d’aïllar, mallorquins inclosos, quan ja s’haviadecretat l’estat d’alarma. Aquest tema i d’altres,s’haurien pogut fer millor.Per sort, vivim a unes illes; i tan aquí com aCanàries ens en podrem sortir més aviat que pelcontinent. I ja per acabar, quan creus que hi podrà haveruna vacuna segura per defensar-nos d’aqueixvirus?Diuen que hi ha tres possibilitats, una és delsamericans; una altra pot ser de la Xina, que no ensen podem fiar, perquè és una dictadura i tenen moltsmés morts dels que diuen; i la tercera és la delsalemanys, que poden donar la sorpresa, i segonsinformacions confidencials, aquest proper hivernpodrien tenir una vacuna efectiva.I una idea agosarada; si els nostres hotelersestimassin la seva terra, ara podrien fer la sevamillor inversió: pagar les proves ràpides a tothom dela nostra Comunitat, aïllar els infectats fins a quedarimmunes, i declarar les Balears com a paradísturístic europeu. També haurien de pagar les provesràpides, a peu d’avió, a tots els turistes nouvinguts.Aquest seria el millor negoci pels hotelers, i per atothom que viu del turisme, que són majoria.

Aquest ha estat el contingut, resumit, de la conversa per videoconferència que mantinguérem ambn’Antònia, per un tema tan tristament actual com és el covid-19. A veure si els científics troben aviat lavacuna contra aquest mal. Antònia, gràcies per aquesta didàctica xerradeta; i molta sort, amb salut, de cara al futur.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”

Foto: Jerònia Pou

Pàg. 40| MAIG 2020

es saigNota de la Redacció: Quan ja teníem quasi enllestida la maquetació de la revista, ens va arribar la notíciade la mort de Carles Costa, qui va ser impulsor decidit de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca,entitat, com sabeu, a la qual està associada es saig. I no només va lluitar de ferm per la constitució del’Associació, sinó que en fou membre de la Junta Directiva en diverses ocasions, tasca en què coincidí amben Pere Mulet, de qui era un bon amic. És un deute obligat fer un reconeixement a la tasca de Carles Costai, així també, recordarem l’enyorat Pere.

CARLES COSTA SALOM, IN MEMORIAM

Quan vaig rebre la notícia de lamort de Carles Costa i Salomdiumenge 19 d’abril, en plenasituació de confinament sanitari,em vingueren moltes idees pel capdel que havia estat en vida enCarles, i vaig decidir escriure unesratlles per reconèixer la seva tasca,entre altres activitats, al front del’Associació de Premsa Forana deMallorca. Em va ajudar a donarconsistència a aquesta idea, que elpresident de l’Associació, RafelOliver, em demanàs algunesqüestions sobre la seva vida.

Per la condició de santjoaners elsdos, la meva perspectiva respecte a la figura deCarles Costa es pot veure amplificada positivament,però intentaré delimitar-ho al seu paper dins lapremsa forana.

En Carles va ser, des dels inicis, un dels fundadorsl’any 1978 de l’Associació i l’any 1980 una figuraimportant per a la legalització i l’aprovació dels seusEstatuts. A les primeres juntes, presidides perSantiago Cortès, en Carles ocupa el càrrec detresorer els períodes de 1980 - 1982, 1982 - 1984.Com que en Carles era el president del Centre

Cultural de Sant Joan, que tenia ellocal just al costat del que és ara laseu actual de l’Associació,gestionà que l’entitat tingués unaseu estable en el local veïnat fins el1992 que s’inaugurà el casalactual.

Curiosament, mesos més tard, almes de març de 1984, Costaaccedeix a la presidència del’APFM fins el desembre de 1985.No serà fins el desembre de 1989,després de dos mandats de GabrielMassot i Muntaner, que torna alcapdavant de l’entitat fins el marçde 1995, quan un servidor accedeix

a la presidència després d’haver estat vicepresidentamb en Carles el seu darrer mandat.

Com bé observam, Carles Costa va ser una figuracabdal en el si de l’APFM durant el període de 1978fins el 1995, moment que decidí retirar-se del mónde la premsa local. No cal dir que la figura de CarlesCosta i Salom hauria de ser recordada en el món dela premsa local i forana.

Miquel Company Florit, expresident del’Associació de Premsa Forana de Mallorca

Els dimonis creats per na Jerònia Poullegeixen el llibre de memòries «Amor, noestàs fatigat» de Gabriel Janer Manila.(Foto de Jerònia Pou). Un bon consell delectura!

NÚMERO 465| Pàg. 41

es saig

FOTOS ANTIGUESAl llibre Fotografia i turisme a les IllesBalears (Lunwerg Editors, 2005) de JosepPlanas i Montanyà hi surt la primera foto,que duu com a peu aquest text: «Noces delsergent Oliva (Algaida, Mallorca). 1946.Fou el primer encàrrec de Josep Planas,quan encara feia el servei militar a Palma».

Com veis, a la imatge hi apareix un militaramb moltes estrelles i la que segurament ésla seva senyora, ben mudada; i un jovenetJoan Oliva Alegret, sergent, amb l’algaidinaApol·lònia Juan, na Paloni Blaia pelsalgaidins.

En Joan Oliva i la seva família, els tres fills,Juan, Gabriel i José Luis, deguereninstal·lar-se a Algaida a mitjans o finals dela dècada dels cinquanta del segle passat alcarrer Antoni Maura, a un primer pis de lacasa de n’Andreu des Tancat. Els fills,almanco algun d’ells, van anar a classe al’acadèmia de damunt Ca Na Mena. EnJoan, pare, va treballar a una institucióestatal, Servicio Agrario, o del Trigo, o cosaaixí, situat davant el portal de l’església deSant Felip de Ciutat. Segurament l’hi vacol·locar n’Antoni Cañellas, n’Antonio, capde Falange i de la Càmara Agrària.

En Joan Oliva era un bon músic, tocavaviolí i piano, i passava moltes vetlades, ambaltres aficionats, al bar de Can Just, o den’Alberto. Allà eren molts els vespres que,espontàniament, s’hi organitzaven unesbones vetlades musicals. En Joan Oliva eraun home senzill i bon conversador. Va ferpart de més d’una orquestrina de les quedurant la dècada dels seixanta anaven atocar per sales de festes o hotels de vorerade mar.

A la segona foto que adjuntam, l’orquestraCosta Azul segurament és a una sala defestes de Peguera, on anaven amb el cotxed’en Nofre Reus o d’en Rafel des Forn. Hitrobam: n’Alberto, en Pere Joan Fosca, unjovenet (tendria 17 o 18 anys) Nofre de CanJust i en Pedro Serral. La foto, l’hem

descarregada del web de l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida.

Joan Mulet

Pàg. 42| MAIG 2020

es saig

NÚMERO 465| Pàg. 43

es saig

Pàg. 44| MAIG 2020