enquesta sobre la situaciÓ d’igualtat entre dones i … · 2019-01-14 · 5. impulsar el...
TRANSCRIPT
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
ENQUESTA SOBRE LA SITUACIÓ D’IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES EN ELS MUNICIPIS DE CATALUNYA
COOP4EQUALITY PROJECTES D’INNOVACIÓ SOCIAL
BARCELONA, 20 DE JUNY DE 2018
2
Índex
Continguts
Pàg.
Introducció ……………………………………………………………………………………………..
3
Objectius de la mostra ……………………………………………………………………………..
4
Abast, mida de la mostra i metodologia emprada ……………………….............
4
PART 1: DIAGNÒSTIC MUNICIPIS
7
Àmbits analitzats …………………………………………………………………………………..... ▪ Planificació i anàlisi ▪ Equip de govern i polítiques de gestió ▪ Polítiques per promoure els drets i l´apoderament de les dones ▪ Visibilitat i comunicació
8
PART 2: DIAGNÒSTIC CONSELLS COMARCALS
16
Àmbits analitzats …………………………………………………………………………………. ▪ Planificació i anàlisi ▪ Equip de govern i polítiques de gestió ▪ Polítiques per promoure els drets i l´apoderament de les dones ▪ Visibilitat i comunicació
17
PART 3: CONCLUSIONS FINALS I RECOMANACIONS
26
Conclusions finals ………………………………………………………………………………………
Recomanacions ………………………………………………………………………………………...
27 27
Annexos ……………………………………………………………………………………………………. ▪ Enquesta sobre la situació d’igualtat dels municipis ▪ Respostes a l’enquesta sobre situació d’igualtat dels municipis ▪ Llistat de participants a l’enquesta dels municipis ▪ Enquesta sobre la situació d’igualtat dels consells comarcals ▪ Respostes a l’enquesta sobre la situació d’igualtat dels consells comarcals ▪ Llistat a l’enquesta de participants a l’enquesta dels consells comarcals
3
Introducció
Des de l’ACM, amb el suport de Coop4equality, empresa d’innovació social a favor de la igualtat
de gènere, hem iniciat un Pla de treball per avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes,
un Pla que hem anomenat “Municipis per la igualtat de gènere” i que té com objectiu principal
el d’impulsar la transversalitat de l’enfocament de gènere en les polítiques municipals.
El projecte, dirigit als municipis i als consells comarcals, impulsarà nous instruments i nous espais
de diàleg i de cooperació municipal i supramunicipal per poder avançar amb el lideratge polític
que li correspon a les administracions locals en la lluita contra les discriminacions de gènere.
La desigualtat de gènere segueix sent una de les principals causes de la pobresa i de la vulneració
de drets. Són múltiples els factors que influeixen a perpetuar la desigualtat entre dones i homes;
la disparitat d’ingressos, el menor accés de les nenes a l’educació, els estereotips - que suposen
un fre a estudiar determinades carreres o accedir a treballs més qualificats -, el doble torn - el
treball de cures i domèstic que en la seva majoria afronten després de la seva jornada de treball
- o l’escletxa salarial, entre d’altres.
Els objectius principals del Projecte són:
1. Coordinar i promoure el treball dels municipis a favor de la igualtat i equitat de gènere.
2. Enfortir el lideratge institucional dels municipis i de l’ACM mitjançant el treball en xarxa,
col·laboratiu i cooperatiu dels municipis.
3. Avançar en la igualtat de gènere amb harmonització i coherència amb les diverses ad-
ministracions.
4. Impulsar nous instruments institucionals per promoure la igualtat de gènere en l’admi-
nistració local.
5. Impulsar el desplegament de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre dones i homes.
6. Avançar en l’assoliment de les fites marcades en l’Agenda 2030.
La primera acció del projecte “Municipis per la igualtat de gènere” ha estat la realització de
l´enquesta per a conèixer-nos una mica millor, és a dir saber el nivell d'aplicació de la Llei
17/2015 d'igualtat efectiva entre dones i homes en els municipis i en els consells comarcals i,
més concretament, al nivell d'aplicació dels principis d'actuació recollits en l'article 3 d'aquesta
llei. La finalitat és extreure conclusions i recomanacions que permetin orientar un treball en
xarxa, cooperatiu i pro-positiu entre els municipis, liderat per l'Associació Catalana de Municipis,
com a organisme articulador d'espais d'intercanvi, de deliberació i de construcció col·lectiva.
Un cop analitzada la informació de l´enquesta, el projecte “Municipis per la igualtat de gènere”
avançarà amb l’edició d’una guia per elaborar plans d’igualtat. Una guia que sigui útil i que ha
de servir per integrar l’enfocament de gènere en els programes i actuacions municipals. El
projecte també té previst crear nous espais de diàleg dels que us anirem informant a mesura
que anem avançant.
4
Objectiu
L'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha realitzat la següent enquesta que ha de servir per
conèixer el nivell d'aplicació de la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva entre dones i homes en els
municipis i, més concretament, el nivell d'aplicació dels principis d'actuació recollits a l'article 3
d'aquesta llei.
L’objectiu és avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes, dins el Pla “Municipis per la
igualtat de gènere” per impulsar la transversalitat de l’enfocament de gènere en les polítiques
municipals i comarcals a Catalunya.
Paral·lelament a aquesta enquesta pels municipis, existeix una versió de la mateixa pels consells
comarcals que igualment s’inclou en aquest informe.
Les dades d’aquesta enquesta serviran per aprofundir en la millora de l’aplicació de la llei a
favor de la igualtat efectiva entre homes i dones. A continuació s’organitzaran dos focus groups
representatius dels municipis i consells que han participat a l’enquesta que ens ajudarà a iden-
tificar i visibilitzar quines són les barreres i dificultats amb les que ens trobem, així com a com-
partir les bones pràctiques municipals que s’estan duent a terme a favor de la igualtat. Amb els
resultats de les enquestes realitzades i les aportacions dels focus groups s’elaborarà una pro-
posta per crear una plataforma de municipis per la igualtat amb l’objectiu d’establir una estra-
tègia compartida i col·lectiva, liderada i impulsada per l’ACM que contribueixi a donar suport als
esforços dels municipis i consells comarcals en el seu compromís d’avançar cap a la igualtat de
gènere als seus respectius territoris.
Abast, mida de la mostra i metodologia emprada
- L’enquesta pels municipis
S’ha remès a 931 municipis, dels quals han respost 35, que representen un 3,8% del total dels
municipis seleccionats i que correspon a un 3,7% del total de municipis de Catalunya.
Finalment en la realització de l’enquesta de municipis han participat 37 entitats locals, 35
municipis i 2 consells comarcals, de manera que sumats els municipis que integren els 2 Consells
Comarcals, resten representats 81 municipis en total, que correspon a una població de
1.749.442 habitants, el que representa un 8,7% del total dels municipis i un 23,3% de la població
de Catalunya.
En funció de la resposta a l’enquesta el marge de desviació és menor al 6 % i el nivell de confiança
és del 94 %.
5
Perfil de les persones que han respost a l'enquesta
Càrrec Dones Homes Total %
Alcalde/alcaldessa 7 2 9 24
Regidora igualtat 4 1 5 14
Tècnica igualtat 7 1 8 22
Tècnica igualtat i altres funcions 5 0 5 14
General regidoria 1 - 1 3
General tècnica 5 - 5 14
Secretaria-intervenció 2 1 3 8
Administratiu - 1 1 3
Total 31 6 37 100
Total en percentatge 84% 16% 100%
- L’enquesta pels consells comarcals
S’ha remès a 42 consells comarcals, dels quals han respost 6, que representen un 14,3% del total
de municipis de Catalunya.
Per altre banda els 6 consells comarcals representen a 62 municipis, per la qual cosa sumats als
anteriors 81 obtenim un total de 143 municipis que representen el 15,4% del total.
En funció de la resposta dels consells a l’enquesta el nivell de confiança és d’un 83%. Tanmateix,
si sumen les respostes a l’enquesta de municipis, donat que bona part de l’enquesta inclou
preguntes sobre la situació dels municipis que componen la comarca, el marge de desviació és
menor al 5% i el nivell de confiança és del 95 %.
Perfil de les persones que han respost a l'enquesta
Càrrec Dones Homes Total %
Gerent/a 1 5 6 100
Total 1 5 6 100
Total en percentatge 16,7% 83,3% 100%
Ambdues enquestes, tant la de municipis com la de Consells Comarcals, s’han dividit en 4 àrees
tenint com a referència el contingut de la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones:
1. Planificació i anàlisi;
2. Equip de Govern i polítiques de gestió;
3. Polítiques per promoure els drets i l’apoderament de les dones; i
4. Visibilitat i comunicació.
6
A la vegada, les àrees s’han subdividit en blocs:
1ª àrea de planificació i anàlisi:
1) Eines d`anàlisi, diagnòstic i planificació;
2) Mecanismes per transversalitzar l’enfocament de gènere;
3) Pressupost amb l´enfocament de gènere;
2ª àrea d’equip de govern i polítiques de gestió:
1) Paritat en la composició del govern: organització i estructura;
2) Formació de l´equip de govern;
3) Polítiques internes;
3ª àrea de polítiques per promoure els drets i l’apoderament de les dones:
1) Autonomia i apoderament de les dones;
2) Estat de situació sobre la violència masclista; i
4ª àrea de visibilitat i comunicació:
1) Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista.
7
PART 1
DIAGNÒSTIC MUNICIPIS
7
Àmbits analitzats
1. Planificació i anàlisi
1.1 Eines d'anàlisi, diagnòstic i planificació
Una de les formes de materialitzar el compromís ferm del municipi amb la igualtat de gènere es
basa en aprofundir en el coneixement de les necessitats de la seva ciutadania, de manera
desagregada, sectorial, per gènere i utilitzant metodologies i indicadors que permetin oferir un
diagnòstic el més precís possible per poder dissenyar i aplicar polítiques i plans el més adequats
a les necessitats detectades. En aquest sentit, s'aprecia la pertinència d'enfortir les capacitats i
dotar d'eines als municipis per incrementar en quantitat i qualitat els estudis de situació i
diagnòstics de necessitats dels seus municipis.
Si bé el 67,6% dels municipis enquestats té Pla d'Igualtat i el 54% disposa del Pla de Polítiques
d'Igualtat de Gènere i, fins i tot el 56,8% dels municipis realitza diagnòstics de necessitats, tan
sols un 45% disposa de diagnòstics sobre la incidència de la violència masclista, tot i ser un dels
problemes més greus que enfronten les dones, i només un 24% dels municipis enquestats aplica
la metodologia d'anàlisi de gènere o similar malgrat que prop del 60% disposa d'indicadors
desagregats.
D'altra banda, cal impulsar la participació de les dones i feministes, ja que només el 25% dels
municipis enquestats manifesta que es convida a formar part a les organitzacions de dones en
els processos de planificació i diagnòstic.
Quadre 1: Principals dades: G1.1 Eines d`anàlisi, diagnòstic i planificació
1.2. Mecanismes de transversalització
La transversalització de gènere en la gestió municipal segueix sent un repte per als governs
municipals.
8
D'acord a les dades de l'enquesta, hi ha un 52,8% dels municipis que disposa d'una Comissió
d'Igualtat encarregada d'aplicar el Pla d'Igualtat i d'un àrea d'igualtat amb pressupost per
garantir la transversalitat. Però cal, doncs, enfortir els municipis perquè aquestes mesures
puguin generalitzar-se al 47,2% restant.
D'altra banda, no s'elaboren informes d'impacte de gènere que facilitin la transversalització en
la formulació i aplicació de plans i polítiques. En aquest sentit, si bé el 54,9% realitza informes
sobre les discriminacions múltiples només un 35,1% ha desenvolupat normes i / o plans
específics per a dones que pateixen aquestes discriminacions múltiples. En aquests casos, les
accions s'han dirigit principalment a l'atenció psicosocial (84,6%), a programes d'inserció laboral
(61,5%) i, en menor mesura, a l'atenció sanitària (38,5%) i ajuts econòmics i programes de
formació ocupacional (30,7%).
Dins d’aquest tipus de mesures, els col·lectius més protegits són les dones que pateixen o són
en risc de patir violència masclista, la seguretat de nenes i adolescents i dones en atur amb
persones dependents al seu càrrec i, en menor mesura, les dones emigrants, les dones amb
discapacitat i les mares solteres.
El 59,5% de municipis disposa d'una unitat especialitzada en gènere que manté contacte amb
les organitzacions de dones i disposa de pressupost propi. Un 63,6% afirma que aquesta unitat
especialitzada té visibilitat pública i és accessible per a la ciutadania, encara que només en un
31,8% dels casos es considera que té un nivell de responsabilitat i autoritat dins de l'estructura
municipal. Seria recomanable dotar-lo de major nivell de responsabilitat per potenciar el seu
suport a altres àrees del consistori, consolidar la transversalitat i facilitar una major participació
de les organitzacions de dones.
Quadre 2: Principals dades bloc G1.2 Mecanismes per transversalitzar l’enfocament de gènere
9
1.3. Pressupostos amb perspectiva de gènere
El 70,3% dels municipis enquestats destina a la igualtat de gènere una quantitat igual o menor
al 10% del seu pressupost. Hi ha també una part dels municipis (21,6%) que declara que no
destina cap quantitat específica, mentre que hi ha un 8,1% que destina més del 10%.
No obstant això, el 78% dels municipis declara que no contempla la perspectiva de gènere en
els pressupostos i el 62% no té en compte la participació de les organitzacions de dones en la
seva elaboració, tot i que en el 82% afirma que el pressupost és accessible i públic.
Sembla necessari enfortir les capacitats municipals en l'elaboració de pressupostos sensibles al
gènere, facilitant-los formació i metodologies apropiades. D'altra banda, cal incorporar a les
organitzacions de dones i feministes en tot el procés d'elaboració dels pressupostos.
Quadre 3: Principals dades bloc G1.3 Pressupost amb l´enfocament de gènere
2. Equip de govern i polítiques de gestió
2.1. Paritat en la composició del govern: organització i estructura
La paritat encara segueix sent un desafiament en la governança municipal. Segons el 56,8% dels
municipis enquestats, en els càrrecs públics el percentatge d'homes és major o igual al 60% i
només en el 18,9% la presència d'homes i dones és del 50%. A més, els homes assumeixen la
màxima responsabilitat de l'alcaldia en un 59,9% dels municipis. En canvi, en el 58,3% dels
municipis el personal de servei és majoritàriament femení i en el 38,9% es manté una proporció
60-40.
També es constata l'existència de segregació horitzontal, ja que els homes assumeixen la
responsabilitat en les àrees de les infraestructures (91,9%), obres públiques (86,5%), medi
ambient (81,1%), seguretat (76 %), esports (75,7%) i serveis de neteja i mobilitat i urbanisme
(73%). Les dones, en canvi es concentren en les àrees de benestar social i atenció a persones
amb diversitat funcional i intel·lectual, en un 100%, i joventut en un 80%.
10
Només en el 10,81% dels municipis es realitzen accions positives per incrementar la presència
de dones. Com principals mesures d'acció paritària, en el 77,8% dels casos s'han establert quotes
de representació paritària i en el 44,4% s'han adoptat mesures de conciliació.
Quadre 4: Principals dades bloc G2.1 Paritat en la composició del govern: organització i estructura
2.2. Formació de l'equip de govern
La formació en gènere sembla ser l'assignatura pendent per a bona part dels governs municipals.
En el 37,8% dels municipis l'equip de govern no ha rebut mai formació en lideratge amb
perspectiva de gènere i en el 48,6% només ha rebut alguna formació, i el 75% no disposa d'un
Pla de formació per al personal de servei. Els que sí que disposen d'un pla, l'avaluen anualment
per les persones implicades i inclouen tallers especialitzats en un 89% dels casos, i el Pla respon
a les necessitats identificades en el 77,7%.
Quadre 5: Principals dades bloc G2.2 Formació de l´equip de govern
11
2.3. Polítiques internes
El 65% dels municipis declaren que el seu personal de recursos humans no té experiència i
formació per incorporar la perspectiva de gènere. En les polítiques de recursos humans, la de
remuneració sembla ser la que compta amb un major avanç, ja que el 75,7% manifesta que hi
ha paritat en la remuneració.
En canvi, el 70,3% afirma que la política de selecció no té en compte l'equilibri de gènere. De la
mateixa manera, el 83,8% declara que no hi ha una política de promoció de les dones i el 78,4%
no té una política de reforma horària per posar-la en pràctica.
D’altra banda, encara un 32,4% dels municipis no disposen d'un protocol de prevenció de
l'assetjament sexual o per raó de sexe. En els casos en què es disposa d'aquest protocol, la
majoria (92,6%) ha dissenyat un procés per gestionar les denúncies i sancions i un 74,1% preveu
un mecanisme de comunicació perquè es conegui per tot el personal. No obstant això, només
en el 63% dels casos s'han fet accions de formació per sensibilitzar internament i promoure la
seva apropiació.
La perspectiva de gènere no té una prioritat en les seves relacions amb tercers. Tan sols 17,6%
dels municipis enquestats l'incorpora en els procediments de contractació de proveïdors i un
35,3% en les ofertes de contractació pública. El percentatge és major en el cas de les subvencions
a organitzacions i entitats, on un 67,6% si la inclou.
Quadre 6: Principals dades bloc G2.3 Polítiques internes
12
3. Polítiques per a promoure els drets i apoderament de les dones
3.1. Autonomia i apoderament de les dones
Les polítiques o programes als quals es concedeix més prioritat per part dels municipis són les
d'atenció a la violència masclista (83,7%) i l'atenció a les dones afectades per l'exclusió social
(78,3%), seguit de les polítiques o programes relatives a l'educació de les dones (67,5%), a la
seguretat (64,8%), i la sensibilització contra els estereotips de gènere i l'atenció a les dones que
pateixen discriminacions múltiples (62,1%).
Malgrat que l'autonomia econòmica de les dones és un factor fonamental per apuntalar altres
drets i al context d'increment de les desigualtats en l'accés a l'ocupació i les formes de
contractació més estables, només el 54% dels municipis enquestats declara impulsar polítiques
i plans orientats a la promoció i ocupació femenina. D'altra banda, 45,9% promou la formació
professional i l'emprenedoria.
Les mesures més utilitzades per a l'impuls de l'ocupació femenina són els programes d'integració
laboral de les dones en risc d'exclusió (91,7%), i els de formació per a la recerca de feina i
emprenedoria (83, 3%).
Aquestes dades es poden veure afectades per la dimensió dels municipis i la seva capacitat per
impulsar aquest tipus de polítiques de manera individual en el territori, però pot resultar
interessant analitzar, en el cas dels municipis més petits o amb menys oportunitats de
desenvolupament econòmic, com s'insereixen en programes de promoció de l'emprenedoria i
ocupació femenina que desenvolupen els consells comarcals o altres instàncies supramunicipals.
Entorn de la meitat dels municipis (53%) impulsa activament la participació política de les dones
i solament un 48,6% promou l'enfortiment de l'associacionisme femení. Tan sols un 16% compta
amb l'existència d'un Comitè de dones que participi en el disseny i aplicació de les polítiques
públiques o en mesures que incentivin les candidatures de dones per partits polítics i coalicions
electorals. No obstant això, el 78,4% afirma incorporar les reivindicacions de les dones en
l'agenda de govern i un 75,6% visibilitza les aportacions i el lideratge de les dones en els canals
de comunicació municipal. D'altra banda, el 64% dels municipis manifesta que promou la
representativitat pública en igualtat de condicions en els actes públics.
D'acord amb l'enquesta, els àmbits més descuidats a l'hora d'incorporar a les dones són la
transformació de la imatge en els mitjans de comunicació, l'elaboració de pressupostos amb
enfocament de gènere, la creació d'espais amb perspectiva de gènere i la inclusió de les dones
en les polítiques de sostenibilitat ambiental.
En l'àmbit de la promoció de la salut afectiva, sexual i reproductiva, el 89,1% disposa de serveis
sanitaris que garanteixen l'accés universal a mètodes anticonceptius segurs i el 86,4%
proporciona informació i atenció a la interrupció voluntària de l'embaràs. El 83,8% declara que
els serveis municipals són accessibles i es difonen entre la ciutadania, i per al 81,1% hi ha una
estreta col·laboració amb altres administracions educatives i sanitàries per a la prestació dels
serveis i coordinació d'accions.
13
En l'àmbit de la prevenció i educació només el 37,8% fa la identificació de les necessitats de les
dones en aquesta matèria, el 51,3% ha identificat els col·lectius més vulnerables a les
discriminacions, i el 54% ha realitzat campanyes d'informació i assessorament sobre
anticoncepció i prevenció de malalties de transmissió sexual.
D'altra banda, el 67,7% de municipis declaren que s'ha incorporat la perspectiva de gènere en
els serveis d'atenció i la difusió dels continguts en totes les etapes escolars amb especial atenció
a l'adolescència.
En relació al treball domèstic i cura de les persones, el 73% dels municipis contemplen la
realització de campanyes per promoure la seva promoció.
Les principals accions adoptades són els programes sobre coeducació en centres educatius
(80%), campanyes de sensibilització (70%), i programes i accions que facilitin la cura,
l'accessibilitat i l’adequació (escoles bressol, centres de dia, serveis d'atenció a domicili) en un
60%.
En canvi, per contra no s'utilitzen incentius per impulsar polítiques de conciliació a la feina, ni la
valoració del treball domèstic i de cura, ni es té en compte les organitzacions de dones en els
processos urbanístics que puguin afavorir també aquesta conciliació.
Quadre 7: Principals dades bloc G3.1 Autonomia i apoderament de les dones
3.2. Estat de situació sobre la violència masclista
En relació amb els protocols i mecanismes per prevenir la violència masclista, el 67,5% dels
municipis no participa activament en les iniciatives de la Comissió Nacional per a una intervenció
coordinada i els serveis de la xarxa d'atenció i recuperació integral de les dones.
14
Aquesta dada és molt important per la coordinació entre totes les administracions participants.
De la mateixa manera, en el 51,3% dels casos afirmen que no hi ha programes d'habitatge, ajuts
econòmics i assessorament a dones que pateixen violència masclista. Aquestes dades
reflecteixen una urgència per aprofundir en el desenvolupament i aplicació dels protocols ja
existents de coordinació territorial i en la sensibilització dels càrrecs i professionals municipals
per elevar el nivell de prioritat en aquest àmbit.
Quadre 8: Principals dades bloc G3.2 Estat de situació sobre la violència masclista
4. Visibilitat i comunicació
4.1. Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista
El 62% dels municipis no disposa de mecanismes per identificar i gestionar els estereotips
culturals i socials. D'altra banda, En el cas dels que sí disposen d'aquests mecanismes el 88,6%
afirma que ha adoptat mesures per promoure l'ús d'un llenguatge no sexista en els mitjans de
comunicació i el 85,7% disposa d'un pla de mesures per combatre les barreres i estereotips. No
obstant això, la majoria dels municipis no tenen mesures contra les empreses i entitats que fan
un ús sexista de la seva publicitat.
Un 71,4% declaren que aplica mesures i incentius per afavorir un tracte favorable a la igualtat
de gènere en els mitjans de comunicació i la visibilització de la proactivitat de les dones. D'altra
banda, el 64,3% fa campanyes per promoure a les dones en càrrecs de responsabilitat.
Finalment, segons l'opinió del 71,9% dels municipis enquestats, les principals barreres per a la
igualtat són la manca de recursos econòmics i en 62,5% la manca de formació. En canvi, no es
consideren com a barreres la presència de grups socials actius contraris o un nivell cultural baix
de la població.
15
Quadre 9: Principals dades bloc G4.1 Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista
16
PART 2
CONSELLS COMARCALS
17
Àmbits analitzats
1. Planificació i anàlisi
1.1. Eines d'anàlisi, diagnòstic i planificació
Els consells comarcals semblen haver avançat en l'anàlisi de la realitat dins dels seus territoris i
en les eines de planificació. El 100% dels consells comarcals disposa de diagnòstics de necessitats
i el 80% compten amb diagnòstics sobre desigualtat entre dones i homes i d'incidència de la
violència masclista en el territori. El 60% aplica la metodologia d'anàlisi de gènere i un 80%
utilitza indicadors desagregats per gènere.
D'altra banda, el 100% de Consells disposa de Pla d'Igualtat i el 80% disposa del Pla de Polítiques
d'Igualtat de Gènere i el 60% manifesta que el 25% dels seus municipis disposa de Plans
d'Igualtat i de Polítiques; el 20% entre el 25-50% i el 20% restant afirma que més del 75% dels
seus municipis disposa d'aquests instruments. A més, el 60% disposa de Pla d'Actuació local en
matèria de serveis socials i un 80% té una Guia dels Serveis Socials Comarcals i Municipals a
disposició de la ciutadania.
Quadre 10: Principals dades: G1.1 Eines d`anàlisi, diagnòstic i planificació
1.2. Mecanismes per transversalitzar l'enfocament de gènere
El 80% dels Consells disposa d'una Comissió d'Igualtat encarregada d'aplicar el Pla d'Igualtat i
incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i en el 60% hi ha una Àrea
d'Igualtat de Gènere amb pressupost per garantir la transversalitat de gènere, però en canvi,
només el 20% afirma que es convida a les organitzacions de dones a que formin part del mateix.
D'altra banda, el 100% dels consells disposa d'una unitat especialitzada que manté contacte amb
les organitzacions de dones i el 60% declara que té visibilitat pública i és accessible per a la
ciutadania.
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
8 El 100% disposen de diagnòstics de necessitats
11 El 40% utilitza preguntes especifiques sobre àmbits d’activitats de les dones
El 60% utilitzen la metodología d’anàlisi de gènere
El 80% utilitza els indicadors desagregats per gènere
12 El 100 % de consells comarcals disposa del PI i el 80% del PPIG
14 El 60% de Consells comarcals tenen menys del 25% dels municipis amb PI o polítiques a favor de drets humans de les dones
El 20% de CC tenen entre el 25 i el 50% dels municipis amb PI o polítiques a favor de drets humans de les dones
EL 20% de CC tenen més del 75% de municipis amb PI o polítiques a favor drets humans de les dones
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
18
La majoria no elabora informes d'impacte i el 40% dels que sí els realitzen estan vinculats a
programes, plans i serveis socials bàsics. En aquest mateix sentit el 100% dels consells declara
que només tenen informes d'impacte menys del 25% dels seus municipis.
D'altra banda, el 60% dels consells realitzen informes sobre discriminacions múltiples, el 100%
realitza accions destinades a l'atenció psicosocial i els ajuts econòmics i el 66,7% dels programes
es destinen a inserció laboral, atenció sanitària i programes de formació ocupacional. Alhora, el
20% dels consells indica que més del 75% dels seus municipis compten amb plans contra les
desigualtats múltiples.
Quadre 11: Principals dades bloc G1.2 Mecanismes per transversalitzar l’enfocament de gènere
1.3 Pressupost amb l'enfocament de gènere
El 100% dels consells enquestats destina a la igualtat de gènere una quantitat menor o igual al
10% del pressupost i el 80% dels pressupostos no contemplen la perspectiva de gènere. D'altra
banda, el 80% afirma que no té en compte la participació de les organitzacions de dones en la
seva elaboració, si bé el 100% és accessible i públic.
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
15 En el 20% es convida a les organitzacions de dones a formar part
En el 60% existeix un Àrea d’igualtat de Gènere amb pressupost x garantir la transversalitat
En un 80% la Comissió d’igualtat incorpora la perspectiva de gènere.
17 En general no s’elaboren informes d’impacte. Sols un 40% en plans i serves socials bàsics
19 En el 100% dels Consells comarcals només tenen informes d’impacte menys del 25% dels municipis
21 El 60% ha desenvolupat normes i/o plans específics en cas de discriminacions múltiples
22 En un 66,7% disposen d’atenció sanitària i programes de formació ocupacional
En un 66,7% disposen de programes d’inserció laboral
En un 100% disposen d’atenció psicosocial i ajuts econòmics
24 En el 20% dels Consells més del 75% dels seus municipis tenen plans contra les desigualtats múltiples
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
19
Quadre 12: Principals dades bloc G1.3 Pressupost amb l´enfocament de gènere
2. Equip de govern i polítiques de gestió
2.1. Paritat en la composició del govern: organització i estructura
En el 100% dels consells la presència masculina és major o igual al 60% en la composició dels
càrrecs públics. Tot i això, només el 40% realitza accions positives per incrementar la presència
de dones en el govern comarcal com quotes de representació paritària i mesures de conciliació.
Cal destacar però que el 66,7% dels consells afirma haver signat pactes entre partits a nivell
comarcal per incrementar la presència de dones a les llistes electorals. Per contra, entre el
personal de servei el 60% dels consells declara que té més presència femenina i un 40% manté
una proporció 60-40.
S'aprecia segregació horitzontal ja que entre les responsabilitats assumides pels homes
destaquen tecnologies de la informació, medi ambient i prevenció civil i d'incendis en un 100%
i la Presidència, la premsa i comunicació, els esports i el turisme en un 60%. En canvi, les
principals responsabilitats assumides per les dones són benestar social i atenció a persones amb
diversitat funcional i intel·lectual, en un 100%, i joventut en un 80%. Mentre que la presidència
només l'exerceixen les dones en un 40% dels casos.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
20
Quadre 13: Principals dades bloc G2.1 Paritat en la composició del govern: organització i estructura
2.2. Formació de l'equip de govern
Es requereix seguir desenvolupant la formació, ja que en el 20% dels consells comarcals l'equip
de govern no ha rebut mai formació en lideratge amb perspectiva de gènere i en el 80% només
ha rebut alguna formació. No obstant això, el 80% disposa d'un pla de formació per al personal
de servei. En el 50% dels casos que sí disposen del pla, els consells afirmen que aquest inclou
formació sobre igualtat de gènere, s'avalua cada any per les persones implicades, inclou tallers
especialitzats i la formació respon a les necessitats identificades.
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
30 100% la proporció d’homes càrrecs públics als òrgans de govern és >60%
31 33,3% quotes de representació paritària i mesures de conciliació
66,7% pacte per incrementar presència en llistes electorals
34 Responsabilitats assumides per homes: I00%: Prevenció civil i d’incendis, Medi ambient, i Tecnologies de la informació.
Responsabilitats assumides per homes:
60% Presidència; Esports, Turisme, Premsa i comunicació
Gestió tributària 50-50
34 Responsabilitats assumides per dones:
100% Benestar social, atenció a persones amb diversitat funcional i intel·lectual
80% Joventut
Responsabilitats assumides per dones:
40% Presidència
Gestió tributària 50-50
35 El 100% disposa d’una unitat especialitzada en gènere
36 N/C la unitat de gènere te un nivell de responsabilitat i autoritat dins de l’estructura comarcal
60% te visibilitat pública i és accessible per a la ciutadania
En el 100% manté contacte amb les organitzacions de dones
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
21
Quadre 14: Principals dades bloc G2.2 Formació de l´equip de govern
Polítiques internes
Es detecta un avenç important en la institucionalització de la transversalitat de gènere aplicada
a les polítiques internes, ja que el 80% dels consells declara que el personal de recursos humans
té experiència i formació específica i que incorporen la perspectiva de gènere en les polítiques
internes .
Pel que fa a les polítiques el 80% afirma que hi ha equilibri en la selecció, el 60% afirma que hi
ha igual remuneració per igual treball o nivell de responsabilitat. No obstant això, la majoria no
disposen d'una política de promoció de les dones ni una política de reforma horària.
El 100% dels consells disposa d'un protocol de prevenció de l'assetjament sexual o per raó de
sexe que preveu un mecanisme de comunicació perquè es conegui per tot el personal, i disposa
del procés per gestionar les denúncies i sancions. Aquest és un pas molt important, però es
requereix major difusió i formació, ja que només el 40% ha realitzat accions de formació per
sensibilitzar internament i promoure la seva apropiació.
Cal aprofundir en la transversalització de gènere en les relacions amb tercers ja que tan sols un
25% ho té en compte en els procediments de contractació de proveïdors i en les bases de
subvencions a organitzacions i entitats. En canvi, el 100% la incorpora a les ofertes de
contractació pública.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
22
Quadre 15: Principals dades bloc G2.3 Polítiques internes
3. Polítiques per promoure els drets i el apoderament de les dones
3.1. Autonomia i apoderament de les dones
Es percep un dèficit de participació de les organitzacions de dones i feministes, ja que només el
40% declara tenir un Consell de Dones, encara que un 60% afirma que incorporen a l'agenda de
govern les reivindicacions de les dones i que realitza aportacions econòmiques per impulsar
l'associacionisme femení. El 80% afirma que promou la representativitat pública en igualtat de
condicions en els actes públics, però només un 40% dels consells impulsa programes per
impulsar la participació social a través de les tecnologies de la informació i tan sols un 20% ha
adoptat mesures per promoure la presència paritària en el repartiment del poder.
Els programes als quals el 80% dels consells concedeix més prioritat són els d'atenció a la
violència masclista, l'atenció a les dones afectades per l'exclusió social i sensibilització contra els
estereotips de gènere, l'atenció a les dones que pateixen discriminacions múltiples,
l'enfortiment de l'associacionisme femení i la formació professional i l'emprenedoria.
El 60% contempla polítiques i mesures per impulsar l'ocupació femení en les empreses de la
comarca i el 33% afirma oferir ajudes i subvencions per donar suport a projectes empresarials
liderats per dones, fer campanyes per promoure la presència de dones en els consells directius
de les empreses del territori i atorgar premis o reconeixements a empreses que promoguin
l'ocupació femenina.
El 100% dels consells treballa en la promoció de la salut afectiva, sexual i reproductiva en estreta
col·laboració amb altres administracions educatives i sanitàries i assenyalen que s'incorpora la
perspectiva de gènere en les iniciatives i els serveis d'atenció en salut afectiva sexual i
reproductiva.
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
42 60% hi ha paritat en la remuneració 80% experiència i formació del personal de recursos humans en incorporació perspectiva de gènere
44 El 80% no té política de reforma horària
47 100% disposa de protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe
48 En el 40% s’han fet accions de formació per sensibilitzar internament i promoure la seva apropiació
En el 100% preveu mecanismes de comunicació per a que el protocol sigui conegut per tot el personal
50 En el 25% la perspectiva de gènere a la contractació de proveïdors i a les bases de les subvencions a organitzacions
100% s’incorpora la perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
23
D'altra banda, el 80% realitza campanyes i programes d'informació i assessorament sobre
anticoncepció i prevenció de malalties de transmissió sexual. De la mateixa manera, tots ells
garanteixen l'accés universal als mètodes anticonceptius segurs, amb especial atenció a les
dones adolescents i el 80% declara que els serveis proporcionen informació i atenció a la
interrupció voluntària de l'embaràs, d'acord al que estipula la legislació vigent.
El 100% dels consells realitza campanyes per a la promoció de la coresponsabilitat en el treball
domèstic i cura de les persones.
Les principals mesures adoptades són accions que faciliten la cura i l'accessibilitat i l’adequació
(escoles bressol, centres de dia, serveis d'atenció a domicili), programes sobre coeducació en
centres educatius i campanyes de sensibilització. En canvi, no s'utilitzen incentius per impulsar
polítiques de conciliació a la feina, ni la valoració pel treball domèstic i de cura, ni es té en compte
les organitzacions de dones en els processos urbanístics.
Quadre 16: Principals dades bloc G3.1 Autonomia i apoderament de les dones
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
51 20% La creació d’espais amb perspectiva de gènere i la inclusió de les dones a les polítiques de sostenibilitat ambiental
60% a la seguretat, promoció de l’ocupació i la sensibilizació contra els estereotips de gènere
80% Protecció violència masclista, atenció a les dones en risc d’exclusió social, atenció a dones que pateixen discriminacions múltiples, l’enfortiment de l’associacionisme femení i la formació profesional i l’emprendiment femení
52 0% Comités de dones per participar i 20% la presència paritària 40% Programes per impulsar la participació social a través de les TIC.
60% La incorporació a l’agenda de govern les reivindicacions de les dones, els canals de comunicació visibilitzen les aportacions i lideratge de les dones, i suport tècnic i ajut econòmic a l’associacionisme
80% La representació pública en igualtat de condicions en els actes públics
53 El 60% contempla mesures per impulsar l’ocupació femenina a les empreses
54 100% Programes d’integració laboral de dones en risc d’exclusió, per impulsar l’emprenedoria femenina i de formació per la recerca d’ocupació
56 Taules de diàleg amb empreses, formació per a la recerca de feina i subvencions a projectes liderats
Programes d’impuls de l’emprenedoria i Campanyes de lideratge als consells directius
Programes d´integració laboral de les dones en risc d’exclusió; incentius a a contractació i premis
57 (60%) La identificació de les necessitats de les dones en salud afectiva, sexual i reproductiva; la incorporació de la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció
80% Campanyes d’informació sobre anticoncepció i prevenció malalties de transmissió sexual, i els serveis garanteixen l’accès universal a mètodes segurs
100% la identificació dels col·lectius més vulnerable; atenció a la interrupció voluntària de l’embaras i es difonen continguts a totes les etapes escolars especialmente a l’adolescència
58 El 100% contemplen campanyes per promoure la coresponsabilitat en el treball domèstic i de cura
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
24
3.2. Estat de situació sobre la violència masclista
El 100% dels consells compta amb un protocol comarcal conegut per totes les àrees implicades
en la gestió de les situacions de violència i participen activament en les iniciatives de la Comissió
Nacional per a una intervenció coordinada i els serveis de la Xarxa d'Atenció i Recuperació Inte-
gral.
Tots ells realitzen accions de difusió dels Programes d'Intervenció Integral amb vigència de 4
anys, el 80% ofereix programes d'habitatge i ajuts econòmics i assessorament sobre oportunitats
i el 60% serveis especialitzats de salut, atenció psicosocial i inserció laboral per a les dones que
pateixen o estar en risc de patir la violència masclista.
Un 80% dels consells afirma coordinar també amb les organitzacions de dones en el disseny de
les accions i en la determinació de les prioritats i realitza campanyes de prevenció i sensibilitza-
ció entre la població jove.
Un 80% realitza accions per identificar pautes socials i culturals de risc i adopten mesures de
prevenció i campanyes de prevenció i sensibilització entre la població jove.
Quadre 17: Principals dades bloc G3.2 Estat de situació sobre la violència masclista
4. Visibilitat i comunicació
4.1. Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista
El 66% dels consells manifesta que té identificades les principals barreres per a la igualtat entre
les que el 100% destaquen la manca de recursos econòmics, un 75% l'absència d'un moviment
de dones actiu i reivindicatiu, i un 66,7% la manca de formació, l'absència d'eines d'anàlisi de la
realitat de les dones i la falta de visió estratègica. Alhora, afirmen que disposen d'un pla per
combatre els estereotips i de mesures per promoure l'ús d'un llenguatge no sexista en els mit-
jans de comunicació.
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
61 80% s’identifiquen pautes socials de risc i
s’adopten mesures; existeixen serveis especialitzats detenció; es realitzen campanyes de sensibilització i existeixen
programes d’habitatge i ajuts x dones
100% protocol conegut per totes les
àrees, participen activament a les iniciatives de la Comissió Nacional per una intervenció coordinada i als serveis
de la Xarxa d’atenció i recuperació integral
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
25
La quasi totalitat dels consells (99%) realitza campanyes per a la denúncia i prevenció de l'asset-
jament sexual i per raó de sexe en el lloc de treball i el 66,7% promou la visibilització de la pro-
activitat de les dones, però no es realitzen campanyes per promoure a les dones en càrrecs de
responsabilitat ni mesures dirigides als mitjans de comunicació per combatre la discriminació i
l'ús sexista del llenguatge. Tampoc es promouen mesures sancionadores per a les empreses que
utilitzen la publicitat de forma sexista.
Quadre 18: Principals dades bloc G4.1 Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista
Pregunta A transformar Bàsic Avançat
63 El 60 % disposa de mecanismes per identificar i gestionar els estereotips culturals i socials
64 No es realitzen campanyes per promoure a les dones en càrrecs de responsabilitat i no mesures als MMCC contra la discriminació.
EL 66,7% no tenen mesures contra les empreses i entitats que fan ús sexista de la publicitat
66,7% identificades les principals barreres i tenen un pla per combatre els estereotips i mesures per promoure l’ús d’un llenguatge no sexista als mitjans de comunicació
100% campanyes prevenció lloc de treball i es promou la visibilització de la proactivitat de les dones.
67 Les principals barreres per a la igualtat són en el 100% la falta de recursos econòmics i l’absència d’un moviment de dones actiu i reivindicatiu 75%
En el 66,7% la manca de formació, l’absència d’eines d’analisi de la realitat de les dones i la falta de visió estratègica.
No són barreres la presència de grups socials actius contraris o un nivell cultural baix de la població
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
26
CONCLUSIONS FINALS I
RECOMANACIONS
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
27
Conclusions finals i recomanacions
1. Planificació i anàlisi
Eines d'Anàlisi, Diagnòstic i planificació:
1. El 100% dels Consells Comarcals disposen d'instruments de planificació com a Pla d'Igualtat,
Pla de Polítiques d'Igualtat de gènere. Bona part d'ells disposa també d'un Pla d'Actuació
Local en matèria de Serveis socials i una majoria té Guia de Serveis Socials. Per contra, encara
són molts els municipis que no compten amb aquests plans, tot i que el Pla d'Igualtat i el Pla
de Polítiques d'Igualtat de gènere són obligatoris per llei.
Recomanació: Impulsar el desenvolupament dels instruments de planificació en tots els
municipis amb el suport dels Consells Comarcals. Reforçar el lideratge d'aquests últims en
aquest esforç.
2. Tots els consells comarcals compten amb diagnòstics de necessitats i la gran majoria també
amb diagnòstics sobre desigualtats entre dones i homes i sobre la incidència de la violència
masclista en el territori, utilitzen indicadors de gènere en la major part dels casos i la
metodologia d' anàlisi de gènere. Per contra, l’anàlisi de la realitat en els municipis encara
no arriba a la meitat dels municipis i només un 45% coneix la incidència de la violència
masclista en el territori.
Recomanació: aprofitar les capacitats instal·lades i els instruments dels consells comarcals
per enfortir les capacitats municipals per diagnosticar i analitzar la realitat, o crear
observatoris comarcals que realitzin diagnòstics col·lectius que ofereixin dades per municipi
perquè puguin ser utilitzats pels municipis de manera individual.
3. Es detecta un important dèficit de participació de les organitzacions de dones en tot el
procés de planificació i pressupostació tant dels municipis com dels consells comarcals.
Recomanació: Cal fomentar la participació de les organitzacions de dones i feministes,
desenvolupant mecanismes, canals i eines de participació tant en els consells com en els
municipis i reforçar les capacitats institucionals per possibilitar aquesta participació. Seria
positiu crear espais permanents de trobada i participació i sistematitzar els processos de
consulta i recollida d’aportacions.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
28
Mecanismes de transversalització
1 La transversalització de gènere en la gestió municipal segueix sent un repte per als governs
municipals, ja que només la meitat dels municipis compten amb una Comissió d'igualtat
encarregada d'aplicar el Pla d'Igualtat, i d'un Àrea d'igualtat amb pressupost i autonomia per
a garantir aquesta transversalització. En aquest cas, també els Consells Comarcals mostren
un major avanç, ja que una majoria compta amb la Comissió i més de la meitat disposa d'un
Àrea d'igualtat amb pressupost. No obstant això, la majoria dels consells i dels municipis no
elaboren informes d'impacte de gènere de les seves polítiques i plans.
Recomanació: Cal institucionalitzar la creació de les comissions d'igualtat i l'àrea d'igualtat,
amb pressupost i autoritat, ja que permetran fer un seguiment i donar suport a totes les
àrees del municipi en la transversalització, tant en les polítiques i plans com en els
procediments i pressupostos. D'aquesta manera es podrà garantir la sostenibilitat dels
processos i desenvolupar les capacitats institucionals. Aquestes àrees d'igualtat és
convenient que es relacionin entre si en xarxes horitzontals que facilitin l'aprofitament de
recursos i capacitats entre els municipis i les comarques.
D'altra banda, cal sistematitzar la pràctica d'elaborar els informes d'impacte de gènere, tant
als municipis com en els consells, a través de la creació de comunitats d'aprenentatge que
facilitin l'intercanvi d'eines, experiència i coneixements. Serviran al mateix temps per
motivar i assentar aquesta pràctica de forma sostinguda, juntament amb la cultura de
seguiment i avaluació.
Pressupostos amb perspectiva de gènere
1 La majoria dels municipis i els consells destinen una percentatge menor o igual al 10% del
seu pressupost a promoure la transversalització i no contemplen la perspectiva de gènere
en els pressupostos.
Recomanació: Sembla necessari enfortir capacitats municipals i comarcals en l’elaboració
de pressupostos sensibles al gènere, facilitant-los formació i metodologies apropiades.
D'altra banda, cal incorporar a les organitzacions de dones i feministes en tot el procés
d’elaboració dels pressupostos.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
29
2. Equip de govern i polítiques de gestió
Paritat en la composició del govern: organització i estructura
1. La paritat encara segueix sent un desafiament en la governança municipal i comarcal. Els
càrrecs electes de tots dos col·lectius tenen una representació en què més del 60% són
homes, mentre que en el cas del personal de servei la majoria és femenina en tots dos casos.
Tot i això, només el 10% dels municipis i un 40% dels consells està impulsant mesures per
incrementar la paritat, si bé s'aprecia com una bona pràctica la signatura de pactes entre
partits per impulsar mesures que incrementin l'equilibri en la representació femenina i
masculina en els càrrecs públics. De la mateixa manera es constata l'existència de segregació
horitzontal tant en municipis com en comarques, ja que els homes i les dones es
distribueixen en les distintes àrees de responsabilitat d'acord a criteris basats en els rols
tradicionals assignats a uns i altres i el nivell de responsabilitat és desigual.
Recomanació: promoure la generalització i aplicació efectiva dels acords i pactes entre
partits polítics en totes les comarques per fomentar l'equilibri entre homes i dones en els
càrrecs públics i elaborar programes per fomentar l'aplicació de mesures d'acció positives
als municipis, a través de campanyes, formació en lideratge dirigit a dones polítiques, i
reformes horàries que facilitin una incorporació de les dones als càrrecs de responsabilitat.
També seria recomanable establir objectius concrets a nivell municipal i / o comarcal per
incrementar de forma gradual la representació equilibrada d'homes i dones en les diferents
àrees municipals.
Formació de l'equip de govern
1 La formació en gènere dels equips de govern sembla ser l'assignatura pendent per a bona
part dels governs municipals i comarcals, ja que hi ha una gran majoria que mai ha rebut
formació en gènere. En el cas del personal de servei tots declaren que es realitza alguna
formació, però la gran majoria no disposen d'un pla de formació, de manera que la formació
no s'ha instal·lat encara d'una manera institucional i permanent dins de les comarques i els
municipis.
Recomanació: Elaborar i executar plans de formació en gènere per als municipis i les
comarques i avaluar sistemàticament el seu impacte i eficàcia, de manera que s'adeqüin a
les necessitats i capacitats instal·lades a cada territori. Fomentar la formació col·lectiva en
espais de trobada que facilitin la formació aplicada i l'intercanvi d'experiències.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
30
Polítiques internes
1 Una gran majoria dels municipis manifesten que el seu personal de recursos humans no té
experiència i formació en gènere. Per contra un 80% dels consells comarcals declaren
comptar amb personal format i amb experiència en aquesta matèria.
Recomanació: Incloure al personal de recursos humans en el Pla de Formació anteriorment
esmentat proporcionant formació específica sobre el seu àmbit de treball. Desenvolupar
metodologies per elaborar i avaluar polítiques internes amb perspectiva de gènere i
fomentar el treball en xarxa i l'intercanvi d'experiències i recursos.
3. Polítiques per a promoure els drets i apoderament de les dones
Autonomia i apoderament de les dones
1. Tant als municipis com als consells s'aprecia un dèficit en la participació política de les
organitzacions de dones i feministes, ja que pocs compten amb Consells de Dones a través
dels quals canalitzar aquesta participació en les polítiques i decisions de municipis i consells
comarcals. D'altra banda, menys de la meitat dels municipis, i una mica més en el cas dels
consells comarcals, realitzen accions per donar suport a l’associacionisme femení.
Recomanació: cal donar un major impuls a la participació de les dones, creant en tots els
municipis i consells comarcals Consells de la Dona i fomentant l'associacionisme de les dones
a través d'aquest i altres canals, facilitant ajudes econòmiques per posar en marxa aquestes
organitzacions o per enfortir les capacitats de les que ja existent, de manera que puguin
participar més activament en els processos municipals i comarcals.
2. Pel que fa a les polítiques econòmiques i de foment de l'ocupació femenina, tot i constituir
un factor clau per a l'autonomia de les dones, aquestes no constitueixen un àmbit de
prioritat ni per als municipis, ni per a les comarques.
Recomanació: Realitzar un estudi-diagnòstic de situació a nivell comarcal sobre l'impacte de
les polítiques econòmiques sobre les dones, sobre l'ocupació femenina i sobre la contribució
de les dones a l'economia del territori. Aquest estudi ha d'incloure una anàlisi de les àrees
d'intervenció prioritàries i possibles per a la intervenció de la comarca i els municipis adscrits
d'acord als seus àmbits competencials i facilitar el desenvolupament d'un Programa
d'Intervenció Territorial per fomentar l'autonomia econòmica de les dones, coordinat entre
els municipis i el consell comarcal.
3. La gran majoria dels consells comarcals i dels municipis treballa en la promoció de la salut
afectiva, sexual i reproductiva, dins del seu àmbit de competència i en estreta col·laboració
amb altres administracions educatives i sanitàries
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
31
Recomanació: realitzar avaluacions que permetin valorar l'impacte de les actuacions
municipals i comarcals, extreure aprenentatges, sistematitzar bones pràctiques i orientar
actuacions futures. També seria necessari avaluar les necessitats de formació i com s’està
incorporant la perspectiva interseccional a les polítiques i programes impulsats tant a nivell
municipal com comarcal.
4. Una bona part dels municipis i gairebé la totalitat dels consells realitzen campanyes per
promoure la coresponsabilitat en el treball domèstic i la cura de les persones, sobretot en
el desenvolupament de programes de coeducació en centres educatives i campanyes de
sensibilització.
Recomanació: Avaluació sistemàtica de l'impacte i seguiment de les campanyes que es
realitzen per extreure aprenentatges, identificar línies estratègiques d'actuació i
desenvolupament de programes concrets. Fomentar campanyes interterritorials a nivell
comarcal que reforcin l'impacte en el territori i facilitin una major eficiència en la gestió dels
recursos, promovent un canvi cultural en la població.
Estat de situació sobre la violència masclista
1 Tant els municipis com les comarques concedeixen especial prioritat als programes destinats
a l'atenció a les dones víctimes de la violència masclista. No obstant això, no es fan informes
que permetin conèixer per endavant la incidència d'aquesta problemàtica en el territori i,
en el cas dels municipis, el 67,5% no participa activament en les iniciatives de la Comissió
Nacional per a una intervenció coordinada ni als serveis de la Xarxa D'atenció i Recuperació
Integral de les Dones. A més, en el 51,3% dels casos afirmen que no hi ha programes
d'habitatge, ajuts econòmics i assessorament a dones que pateixen violència masclista.
Recomanació: Aquestes dades reflecteixen una urgència per aprofundir en el
desenvolupament i aplicació dels protocols ja existents de coordinació territorial i la
sensibilització dels càrrecs i professionals municipals per elevar el nivell de prioritat en
aquest àmbit.
També es fa necessari reforçar la coordinació territorial i entre administracions per garantir
un treball eficaç en la prevenció i actuació davant de les situacions de violència. Millorar la
capacitat de diagnosticar i identificar causes i factors de risc per a reforçar la prevenció.
Adreça carrer Muntaner 244, pal 1ª 08021 Barcelona. Tel.: 934146011; www.coop4equality.com
32
4. Visibilitat i comunicació
Campanyes de sensibilització, comunicació i llenguatge no sexista
1. Una bona part dels consells (prop del 67%) manifesta que te identificades les principals bar-
reres per a la igualtat, però en el cas dels municipis no arriba al 40%. Alhora, els consells
afirmen que disposen d'un pla per combatre els estereotips i de mesures per promoure l'ús
d'un llenguatge no sexista als mitjans de comunicació, i la quasi totalitat dels consells realitza
campanyes per a la denúncia i prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe al lloc de
treball.
D'altra banda, bona part dels consells promou la visibilització de la proactivitat de les dones,
però no realitzen campanyes per promoure a les dones en càrrecs de responsabilitat ni me-
sures dirigides als mitjans de comunicació per combatre la discriminació i l 'ús sexista del
llenguatge, ni tampoc es promouen mesures sancionadors per a les empreses que utilitzen
la publicitat de forma sexista. La situació dels municipis en aquests àmbits és molt similar a
la dels consells.
Recomanació: Treballar de forma col·lectiva a nivell comarcal en la identificació de les bar-
reres i estereotips de gènere i elaborar un Pla de Mesures coordinades a nivell territorial,
incloent campanyes d'àmbit comarcal que puguin facilitar l’eficiència en la gestió dels recur-
sos que reforcin l'impacte territorial. Incorporar incentius per a empreses i mitjans de co-
municació, a través de premis, concursos o altres mesures que fomentin un ús del llen-
guatge, la publicitat i la comunicació no sexista. Fomentar taules de diàleg amb empreses
presents al territori i amb mitjans de comunicació local per combatre els estereotips.