enigmes i misteris de les masies de l’antiga quadra del...

V Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà La Pagesia ahir i avui a l’Eramprunyà

11


Col·lecció + de 1000 històries 01

introducció

L’antiga jurisdicció medieval de Quadra del Llor estava situada a la fondalada del Llor de Sant Boi de Llobregat, també anome-nada vall del Llor o de Santa Bàrbara del Llor. Un dels racons naturals més interessants del Baix Llobregat pel seu peculiar paisatge agro forestal i per la seva biodiversitat. I tal com ens explicava en Carles Martí, cronista de la vila, “constel·lada de masies, moltes buides i abandonades, que presideix l’antiga ermita de Santa Bàrbara, adossada a la torre del Llor”9. L’ermi-ta de Santa Bàrbara ja va desaparèixer i de antiga torre del Llor és avui en dia la Masia de Santa Bàrbara convertit en restaurant (molt modificada sense criteris respectuosos al seu passat).

Aquesta constel·lació de masies estava formada per la pròpia masia de Santa Bàrbara com a seu de la quadra, la Casa Nova, can Ros del Llor, can Pubill, can Palós Vell, can Palós i can Tu-tusaus (Fig. 1). De totes aquestes masies, les de can Palós Vell i can Tutusaus estan en runes (i fins fa poc han estat desapa-regudes i desconegudes pels responsables de patrimoni de l’ajuntament de Sant Boi). La de can Palós va ser restaurada per l’ajuntament de Sant Boi l’any 2004 com a casa de colò-nies.

Les runes de can Tutusaus i la masia de can Palós estan en terrenys forestals de propietat municipal. Aquest fet va pro-piciar, en la meva qualitat com a coordinador durant els anys 2003-2010 dels mòduls forestals dels programes d’ocupació que gestionava la empresa municipal CORESSA, la meva col-laboració amb el Museu de Sant Boi per a la investigació i divul-gació del patrimoni natural i històric d’aquest entorn.

Arran d’aquesta col·laboració vaig tenir l’oportunitat d’estudi-ar els enigmes i misteris que van aparèixer en el transcurs dels treballs de restauració de la masia de can Palós i del bosc de can Tutusaus que van posar al descobert les runes de l’antiga masia de Can Tutusaus. Diverses troballes arqueològiques, in-

Enigmes i misteris de les masies de l’antiga Quadra del Llor a sant Boi de Llobregat (can Palós i can Tutusaus)Per Xavier Sánchez i Torres (Sant Boi de Llobregat)

dagacions personals, informacions de l’arxiu històric municipal (impagable la feina del seu responsable, en Carles Serret) i la col·laboració d’altres estudiosos i amics em va proporcionar quasi l’única informació que disposem avui en dia d’aquestes dos masies. Bona part de les troballes fetes i de la informació trobada -tota al voltant del segle XVIII-ha posat de manifest els enigmes i misteris de la dura vida dels homes i dones que vivi-en en un règim de semi esclavitud en les antigues jurisdiccions medievals que no van desaparèixer fins la Guerra del Francès a principis del s. XIX.

La vall de Llor

La peculiaritat del paisatge agro forestal d’aquesta vall ve do-nat per la coexistència dels marges de pedra seca amb “vinyes” de cirerers, ametllers, oliveres, garrofers i dels boscos de pins a les zones de solana i de roures i alzines a les zones d’obaga. Als torrents del Llor o de can Tutusaus, es troba el llorer o llor que probablement dona nom al topònim de la vall. En general, la vall presenta la presència de flora i fauna típics d’un ecosiste-ma mediterrani que gràcies a l’abandó de les zones agrícoles i a la prohibició de caça s’ha multiplicat els darrers anys10. És tam-bé un dels pocs llocs del terme de Sant Boi on podem trobar un font d’aigua natural (La Font del Catarrín). Els darrers anys la vall ha sofert una pèrdua d’aigua en els seus torrents que han tingut com a conseqüència – segons en comenten amics natu-ralistes-la pràctica desaparició d’amfibis com a la salamandra. També algunes actuacions que s’han fet als voltants de la Ma-sia de Santa Bàrbara han estat negatives per l’entorn natural. Però la vall té molta història: de fet la Masia de Santa Bàrbara havia estat a l’Alta Edat Mitja la Torre del Llor i va ser la seu de la Quadra medieval del Llor. Aquesta torre –de la qual no queden restes visibles-tenia la funció de vigilar l’antic Camí vell de Tor-relles (a Torrelles de Llobregat, existeixen les runes de la Torre del Senyor, al costat de Can Balasch, que tenia també la funció de vigilar aquesta camí en el terme d’aquesta població)12.

12




Les misterioses runes de Can Tutusaus

En una de les fondalades de la vall del Llor a Sant Boi, en un ter-ritori humit on abunden els esquirols, els porcs senglars, les ge-netes i els teixons, i al costat de la capçalera d’un torrent amb el mateix nom que queda entre el Bosc del Minyonet i el Camí vell de Torrelles, es troben les misterioses runes de Can Tutusaus. Les runes estan situades a una finca forestal que en aquests moments pertanya a l’ajuntament de Sant Boi i està delimitada amb fites de finals del s. XIX de la Quadra del Bori (nom que va adquirir a partir del s. XVIII la juridisció medieval de la Quadra de Benviure), a pesar de que històricament aquesta finca ha estat dins de la Quadra del Llor (el perquè d’aquesta situació

serà explicat més endavant). El que semblen les primeres re-ferències escrites d’aquest lloc, les trobem al padró de 1846 on apareix el lloc o nom de Tutusaus formant part –curiosament-de la Quadra del Llor i no de la del Bori; perquè ens entenguem, una mena de Llívia o de Condado de Triviño, o per ser més rigu-rosos, una juridisció medieval a dins d’una altre.

El cognom Tutusaus no apareix documentat a Sant Boi fins a finals del s. XVII i principis del XVIII3. És un cognom que va apa-rèixer a Catalunya a partir de la immigració francesa i occitana que es va iniciar al s. XVI. Es tracta d’un nom que ve de l’occità “Tout-ou-sap” que significa tot ho sap i per tant és un malnom satíric aplicat a algú que pretén saber4.

Fig. 1. Ortofotografia d’ubicació de les masies de muntanya de l’antiga Quadra del Llor


13



Aquestes runes estaven ben cobertes de vegetació salvatge i es podia visualitzar ben poca cosa. En la prospecció arque-ològica realitzada l’any 2009 per la desapareguda empresa d’arqueologia Arqueocat i encarregada pel Museu de Sant Boi –amb la col·laboració d’un mòdul forestal de l’Escola Taller de la empresa municipal santboiana CORESSA-va permetre en-devinar algunes de les seves cambres gràcies al fet que conti-nuen dempeus alguns murs construïts amb llicorella i maons14.

Cal ressaltar les restes d’un gran cup on les grans peces de ce-ràmica que en formaven la seva paret interior van ser estretes del seu lloc i acumulades en munts a les mateixes runes. Les restes d’aquest cup (Fig. 2) delaten que el mas estava dedicat a l’explotació de la vinya, com la resta de masies que forma-ven part de la Quadra del Llor. Una de les cambres d’aquestes runes –segurament reutilitzada en el temps per a alguna altre funciótenia una curiosa coberta amb bòveda i també un mis-teriós forat a la paret que els arqueòlegs no han sabut esbrinar quina era la seva funció (Fig. 3 i 4).

Algunes restes ceràmiques permeten datar provisionalment que l’origen d’aquest mas es podria remuntar al s. XVI. També s’han trobat restes de ceràmica ibèrica a prop d’aquestes runes, fet que demostraria la presència humana en aquestes contra-des ja detectades en l’important jaciment del camí del Llor5.

També són interessants un canal excavat en el rocam de la lli-corella que servia per conduir les aigües pluvials de les torren-teres que hi ha per sobre del mas per evitar inundacions, un ex-

traordinari conjunt de marges de pedra seca (alguns fets amb la tècnica d’opus spicatum o “espiga de peix”, d’un amagatall i d’un petit safareig per preparar el sulfat de coure i que servia per protegir les vinyes de les plagues.

Arran de la publicació en el meu bloc “el marge” (http//:elmarge.blogspot.com) de l’article “Les misterioses runes de can Tutu-saus”, l’amic Joan Vendrell, un gran estudiós de la història dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi i que disposa d’un envejable arxiu, em va enviar un valuós document històric, relacionat amb can Tutusaus, d’aquest document li havia facilitat una cò-pia el senyor Martí Andreu Puyo13.

Fig. 2. Restes del cup de can Tutusaus (2009) Fig. 3. Conjunt de les runes de can Tutusaus (2009)

Fig. 4. Runes de Can Tutusaus (2009)

14




El senyor Martí disposa d’una fotocòpia d’aquest document perquè és descendent de l’antiga família santboiana dels Tu-tusaus que havien viscut –probablement des del s. XVII-en aquest antic mas.

En document en qüestió està redactat el 23 d’abril de 1775 en paper oficial, amb el segell de l’època del regnat de Carles III; i parla del lliurament d’una dot de Isidre Tutusaus, pagès de la Quadra del Llor, i de la seva dona, Teresa Tutusaus Mompó, al seu fill, Antón Tutusaus al unir-se aquest en matrimoni amb Maria Matheu (Fig. 5).

El document, a part de confirmar la relació dels Tutusaus amb la Quadra del Llor que es sabia per documents més tardans (bàsicament, el padró de 1846), té altres elements molt inte-ressants des del punt de vista de la història del català i de la to-ponímia local. Per exemple, el document està escrit en català, cosa ben curiosa en un moment on el català estava prohibit des del regnat de Felip V i on només es podia escriure en caste-llà documents oficials com aquest. Aquest fet –el que el docu-ment estigui escrit en un català força impecable-, les contínues referències religioses del document a la verge Maria i a Jesús, i que al referir-se a Sant Boi de Llobregat com a Sant Baldiri de Llobregat, indiquen que el document va estar redactar segura-ment pel mossèn de la parròquia de Sant Baldiri.

Buscant informació al respecte, resulta que va ser una part de la església catalana qui més va ajudar a la preservació del català en el segle XVIII, que no es va deixar mai de parlar oralment, però que estava prohibit totalment en el seu us a nivell oficial i educatiu. De fet, van haver-hi bisbes que –complint les ordres del rei-van donar instruccions d’utilitzar únicament el castellà i altres que no ho van fer, com el cas del bisbe de Barcelona fins al 1775, Josep Climent i Avinenet6. Curiosament, el rector de la parròquia de Sant Baldiri de Sant Boi entre els anys 1785 i 1800, Francesc Matheu i Esmandia, va ser l’autor d’un catecisme en català de gran difusió a la seva època2.

En una agradable conversa mantinguda amb l’amic Joan Ven-drell i el Sr. Martí Andreu (Fig, 6), aquest em va informar que Can Tutusaus del principal motiu del misteriós estat en el qual s’havia convertit aquesta masia en unes romàntiques runes. La Fig. 5. Document redactat el 23 d’abril de 1775 que parla del

lliurament d’una dot de Isidre Tutusaus, pagès de la Quadra del Llor, i de la seva dona, Teresa Tutusaus Mompó, al seu fill, Antón Tutusaus al unir-se aquest en matrimoni amb Maria Matheu.

Fig. 6. L’estudiós Joan Vendrell i el Sr. Martí Andreu, darrer su-pervivent de la saga dels Tutusaus de can Tutusaus del Llor. (2009)


15



masia va ser abandonada per la coincidència d’uns desagrada-bles fets: un robatori i la mort d’una bessonada només néixer que va parit la que havia estat la seva besàvia. Posteriorment, la família Tutusaus es va traslladar a viure a prop de l’església de Sant Baldiri, al carrer Alberdi a un lloc anomenat “La Pleta” (No n’havia sentit parlar d’aquest topònim a Sant Boi). Al no fer front a alguna despesa provocada per la compra de la casa nova, la finca de Can Tutusaus va ser venuda en subhasta i pro-bablement comprada pel banquer Josep Estruch1 afegint-la al conjunt de la finques que formaven part de l’antiga Quadra del Bori o Benviure durant la segona meitat del segle XIX (d’aquí la existència a la finca de les fites amb la epigrafia “Bori” o “B” de Bori que comentava anteriorment).

El Sr. Martí també em va explicar que quan algú de la seva famí-lia feia alguna cosa fora de lloc, s’utilitzava la expressió: “Sem-bles de Can Tutusaus”.

L’enigma de can Palós

Durant el mandat 1999-2002, l’ajuntament de Sant Boi va de-cidir recuperar l’antiga masia de can Palós i el seu entorn com a casa de colònies degut a la seva ubicació a la singular vall del Llor i a la necessitat de disposar d’un equipament educatiu d’aquestes característiques a la nostra ciutat.

Una altre decisió de l’ajuntament va ser sol·licitar un projecte d’inserció laboral d’escolataller al departament de treball de la Generalitat per fer una primera fase de restauració i consolida-ció de la masia. Durant dos anys (2003-2005) un bon número de joves entre 16 i 25 anys van aprendre diversos oficis (paleta, operari forestal, serraller, lampista i jardiner) treballant –entre altres feines formatives-en la recuperació d’aquesta masia i el seu entorn (Fig. 7 i 8).

Ben aviat, en quan van començar les obres a la masia a l’any 2004, aquests joves es van trobar que la senzillesa estètica i la simplicitat estructural de la masia de can Palós albergava un curiós enigma.

Aquest enigma va ser la troballa d’un seguit de maons de fang col·locats en diverses parts de la masia i que tenien empremtes de mans i peus d’humans i d’animals, dibuixos geomètrics, de concavitats i de números. Al terra, sota les rajoles, es va trobar al costat d’un maó amb la empremta d’una ma, un altre amb la inscripció 1700 (Fig. 9); possiblement, aquesta devia de ser

Fig. 7. Façana principal de can Palós desprès de la restauració (2005)

Fig. 8. Façana posterior de can Palós desprès de la restauració (2005)

la data d’inici de construcció de la masia. I al sostre, es va tro-bar un altre maó amb la inscripció de 1764 que devia de ser la data de finalització de la construcció de la masia. Trigar 64 anys en la construcció d’aquesta masia devia d’estar motivat per la guerra de Successió i la dura postguerra que va patir la pobla-ció catalana desprès de la derrota de l’11 de setembre de 171411 .

El darrer maó trobat resolia en part l’enigma. Una inscripció amb el text “1762 Llorens Pallares de la Uqdra d Llor” (Fig. 10)i la mirada en el primer padró municipal de 1846 on apareix la família Pallarés com a rajolers emparentats amb els Palós dona la possible resposta a l’enigma de can Palós. Segons Manuel Goicoechea en un article escrit a la revista Vida Sambonyana el

16




1957, can Palós també havia estat conegut com a can Pallarés o La Rajoleria8. També, segons el mateix Manuel Goicoechea, l’origen de can Palós té a veure amb la destrucció per un incen-di de la masia can Palós Vell durant el segle XVII i que va provo-car la reconstrucció de la nova masia en un punt més a vall7.

Cal destacar que també es va poder rescatar un parell de mu-rals de ceràmica catalana típica del s. XVIII i que es trobaven en l’antiga cuina (Fig. 11). Un mural té motius florals i es troba “in situ” desprès de la restauració de la masia; l’altre, té un paisatge que podria representar una visió idealitzada del poble de Sant Boi i del riu Llobregat (amb un pont medieval que al s. XVIII ja no existia).

Arran de les dramàtiques ventades que va patir Sant Boi al ge-ner de 2009, la finca forestal municipal de can Palós també va patir grans estralls. La ventada va destruir una gran massa de pins blancs molt espigats que es trobaven en el cantó sud de la finca, en un vessant de marges de pedra seca o precisament havia estat l’antiga vinya de la masia. En aquest espai, el depar-tament de medi ambient de l’ajuntament de Sant Boi va decidir plantar uns 1000 peus de vinya de les espècies samsó, garnat-xa i carinyera15. I precisament, durant el mes de setembre de 2012 s’ha produït la primera verema i la primera elaboració de vi sota la marca “Can Palós. 1700” en record de les troballes abans esmentades.

Fig. 9. Maó amb la data de 1700 (2005)

Fig. 10. Maó amb la inscripció “1762 Llorens Pallares de la Uq-dra d Llor”

Fig. 11. Mural de ceràmica catalana del s. XVIII localitzat a can Palós.


17



Bibliografia

[1] CABANA, F. (2007). “La fallida del Banc de Barcelona (1920)”. Barcelona. Ed. Pòrtic.

[2] CODINA, J. (1992). “El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora”. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

[3] CODINA, J. (2000). “Les famílies santboianes (segles XIV-XIX)”. Barcelona. Columna Assaig.

[4] COROMINES, J. (1980). “Diccionari etimològic i comple-mentari de la llengua catalana”. Barcelona. Curial Edicions Ca-talanes.

[5] DD.AA. (1993). “Història de Sant Boi de Llobregat”. Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

[6] DD.AA. (2006). “Josep Climent i Avinent”. Viquipèdia. [en línia]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Climent_i_Avinent

[7] DD.AA. (2006). “Les nostres muntanyes”. Sant Boi de Llo-bregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

[8] GOICOECHEA, M. (1957). “Can Palós Vell”. Sant Boi de Llo-bregat. Revista Vida Sanboyana.

[9] MARTÍ, C. (1985). ”Records i Costums Santboiants”. Sant Boi de Llobregat. L’Oreig, Grup d’Acció Cultural.

[10] SÁNCHEZ, X. (2008). “Racons del Baix Llobregat (IX). La Vall del Llor”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmarge.blogspot.com.es/2008/10/racons-del-baix-llobregat-iv-lavall.html

[11] SÁNCHEZ, X. (2008). “L’enigma de Can Palós”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmarge.blogspot.com.es/2008/02/lenigma-de-can-pals.html

[12] SÁNCHEZ, X. (2008). “Els vells camins de Sant Boi (IV). El camí vell de Torrelles”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmar-ge.blogspot.com.es/2008/11/els-vells-camins-desant-boi-iv-el-cam.html

[13] SÁNCHEZ, X. (2009). “Els Tutusaus, 1775”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmarge.blogspot.com.es/2009/03/els-tutu-saus-1775.html

[14] SÁNCHEZ, X. (2009). “Les misterioses runes de can Tutu-saus”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmarge.blogspot.com.es/2009/02/les-misterioses-runes-de-can-tutusaus.html

[15] SÁNCHEZ, X. (2009). “Sant Boi recupera el conreu de la vinya”. Bloc “el marge”. [en línia]. http://elmarge.blogspot.com.es/2009/07/sant-boi-recupera-el-conreu-de-la-vinya.html

enigmes i misteris de les masies de l’antiga quadra del...

Documents