Diada multitudinària al Castell de Sant Jordi

Els caleros decidiran com serà el futur parc del Bon Repòs

Entregats 500 diplomes de les activitats formatives a l’Ametlla de Mar

Pere Margalef Vendrell

Entrevista a

L’Ametlla de MarJuny 2009

núm. 294

El primer alcalde sorgit de les urnes de l’actual període democràtic

Més banderes blaves que ningú

Juny 2009 | pàg. 3

4 Notícia del mésAtorguen sis banderes blaves de

qualitat per a La Cala.

5-7

Societat9-16

21-22

Ajuntament

Pere Margalef Vendrell. 34-38Col·laboracions

Esports

Informació

i? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Un poble de 5+1 BanderesLes platges caleres tornaran a lluir aquest estiu 2009 cinc banderes blaves per la qualitat de les seves platges, que li va atorgar el pas-sat mes de maig la Fundació Eu-ropea d’Educació Ambiental i del Consumidor(Feea).Aquest és un distintiu d’aquells que si no es té, es fan les mil i una ges-tions per aconseguir-lo, però que quan es té de manera periòdica, com és el cas de l’Ametlla de Mar, de vegades, es té la sensació que no se li dóna la importància que es mereix.

Avui en dia, qui més qui menys ha vist món i ha voltat, ja sigui a través d’agència de viatges o de la més que complerta oferta que t’ofereix Internet. Segur que quan hem viatjat a una zona de costa, la majoria hem mirat o preguntat si hi havia alguna platja de Bandera Blava a la zona, cosa que de vegades, ens ajuda a decidir-nos.

La Bandera Blava dóna tranquil-litat. La tranquil·litat de saber que es una platja de qualitat, que les seves aigües són bones, que tindrem a l’abast els serveis que necessitem i

que, alhora, durant unes certes ho-res del dia estarem vigilats.

Per tant, estem parlant d’un fet dife-rencial important, d’un valor afegit importantíssim que porta molta feina al darrera, però que com en el nostre cas, ens crea un aura de bones plat-ges. El nostre nom i la nostra oferta turística porta des de fa anys engan-xada l’etiqueta de les cinc Bande-res Blaves, que sóm el poble de les Terres de l’Ebre que més Banderes Blaves té amb diferència i que estem també al capdavant de la demarca-ció i sobretot de Catalunya, junt amb

Barcelona que té les mateixes que nosaltres.

Tampoc és gens rebutjable veure’ns entre les 13 poblacions de tot l’estat, incloses les illes, amb més distintius de qualitat, passant la mà per la cara a veritables centres d’atractiu turístic.

No es tracta de penjar-nos medalles com el Màgic Andreu, però sí que ens hem de fer valer, ja que molts muni-cipis, la majoria, farien figueretes per ser en el lloc nostre i convertir-se en un poble de Bandera Blava, i no una, sinó 5 + 1, la del Club Nàutic.

Editorial

Índex

Política

28

29-31

39

Cultura i Espectacles

Entrevista

17-18 Medi ambient

33

Tornes de farmàcies, telèfons,

horaris de tren, bus ...

A fons

19-23Diada multitudinària al Castell de

Sant Jordi.

8

Infraestructures

CiU recupera el primer lloc local

les eleccions al Parlament Europeu

2009.

Medi Ambient.

25-27 Turisme25 anys de catifes de corpus als

carrers de la Cala.

El govern aprova la modificació de la

taxa de l’aigua.

Els caleros decidiran com serà el

futur parc del Bon Repòs.

L’equip “E-BCP” es proclama campió

del campionat de lliga de Futbol Sala

Costa Daurada.

24 JoventutEl bus festiu s’acomiada per aquesta

temporada.

La Notícia del mes

Juny 2009 | pàg. 4

Araceli DomínguezUn cop més, i com no pot ser d’una altra manera, la gran qualitat de les platges caleres ha estat reconeguda per la Fundació Europea d’Educació Ambiental i l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor que el dia 27 de maig van donar a conèi-xer a Madrid la relació de platges i ports premiats amb la distinció de la bandera blava per la seva qualitat i sostenibilitat.

Campiona blavaL’Ametlla de Mar és el municipi de les Terres de l’Ebre i de la demarca-ció de Tarragona, i fins i tot de Cata-lunya, que més banderes acumula, cinc per a les platges de Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l’Alguer i Calafató i una per al Club Nàutic. Aquest rècord només és superat per Barcelona que té el ma-teix nombre de distintius per a cinc de les seves platges però que rep dos banderes per al Port Olímpic i la Marina Port Vell. Recordem que l’any passat l’Ametlla va compartir el número de cinc banderes blaves a les seves platges amb Cambrils que enguany ha perdut la bandera de la platja d’Esquirol. Així, la nostra vila repeteix el rècord de distincions des que rep aquest atorgament. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “estem molt con-tents perquè una vegada més hem aconseguit cinc banderes blaves per a les nostres platges i també el Club Nàutic ha revalidat la seva.

Aquest fet encara és més remarca-ble si tenim en compte que algunes platges d’altres municipis han per-dut la seva. Com sempre, he d’agrair la feina de la brigada, del tècnic de Medi Ambient, dels voluntaris... de tothom que hi ha col·laborat perquè les banderes siguin una realitat. Ju-guem a primera divisió i un cop més hem aconseguit la Champions”.

Altres banderes a l’EbreA les Terres de l’Ebre reben dues banderes les platges de Cap Roig i les Avellanes, l’Ampolla també reno-va bandera per al seu port, la platja de Riumar a Deltebre, les platges de Parc de Garbí i de les Delícies a Sant Carles de la Ràpita i la del Marjal de les Cases d’Alcanar (Montsià). Tarra-gona amb 46 banderes blaves és la

província catalana que més en rep: 39 per a platges i vuit per a ports. Respecte a l’any passat, es nota un mínim descens ja que ha perdut dues platges però en canvi ha guanyat un port. A més, l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADE-AC) reconeix a Tarragona un guardó especial per la qualitat de la seva informació i educació ambiental. Els criteris per obtenir aquest distintiu són, entre d’altres, el nivell de qua-litat de l’aigua, la neteja de la sorra i els diferents serveis com ara dutxes, contenidors per tirar la brossa, apar-caments i fins i tot la possibilitat que hi hagi un xiringuito per remullar-nos la set. En el cas dels ports, també es té en compte la infraestructura per la recollida selectiva de residus perillosos.

El nostre municipi ha estat novament reconegut per la qualitat de les seves platges i el seu port i s’erigeix en capdavanter de la sostenibilitat ambiental a tot Catalunya.

La platja de Sant Jordi, habitual entre les guardonades.

Atorguen sis banderes blaves de qualitat per a La Cala

Juny 2009 | pàg. 5

Infraestructures

Els caleros decidiran com serà el futur parc del Bon RepòsEl govern municipal vol obrir a mig termini un procés de participació ciutadana similar al que es va fer amb el centre cívic perquè tots plegats triéssim el Bon Repòs que volem.

Araceli DomínguezFa uns anys pensar que l’espai on es troba l’hotel del Bon Repòs seria per a tot el poble semblava una utopia. Per això, la cessió del Bon Repòs al municipi després d’anys de gestions, que en alguns moments van ser molt tenses, va ser una gran notícia. Fi-nalment, aquesta fita va ser possible gràcies a l’esforç de molta persones i a la bona predisposició de la família Vila, que tot i haver exigit l’enderroc de l’edifici de l’hotel, van accedir a no edificar en la part que continua essent privada, traslladant el pro-jecte de construcció de pisos a una altra banda del poble. Així, aviat, La Cala podrà gaudir d’aquest lloc que esdevindrà un gran parc que dóna la benvinguda a l’entrada a la població. Abans, però, cal definir el projecte, cal assentar les bases per saber com ha de ser el parc de tots els caleros.

Valoració de propostesEn aquest sentit, el govern municipal porta ja un temps valorant algunes propostes i ha arribat a la conclusió que havent-hi tantes opcions dife-rents, i tractant-se d’un tema tan im-

portant i decisiu per al nostre poble, cal obrir un procés de participació ciutadana similar al que es va fer amb el centre cívic i triar tots plegats el Bon Repòs que volem. Andreu Martí, al-calde de l’Ametlla de Mar, deia que “ara toca fer un pas endavant. Som un poble molt actiu, fet que s’està demostrant, i en aquests moments volem que aquest projecte es posi a la consideració de tots els caleros. Estem fem preparatius per fer un procés de participació ciutadana. Durant aquest temps tots els que ho desitgin podran donar el seu punt de vista i, finalment, ens decidirem pel projecte que tingui més recolzament popular”.

Projecte definitiuEn les pròximes setmanes, l’executiu calero tindrà enllestits els preparatius d’aquest procés participatiu i donarà a conèixer els detalls de la votació. S’espera que en l’últim trimestre de 2009 es pugui tenir el projecte defini-tiu per començar els treballs del que sense dubte ha de ser el gran pulmó verd de La Cala i en un any i més po-guéssim estrenar el nou espai.

Espai verd de l’interior del Bon Repòs.

Araceli DomínguezEl passat mes d’abril van finalitzar les obres de rehabilitació i millora del tram de l’antiga N-340 que va des del quilòmetre 1.109,700 al 1.117,100. Les obres s’emmarquen dins dels acords establerts entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar mitjançant els que la institució estatal es feia càrrec de les despeses necessàries per a la realització de les obres alhora que el tram de carrete-ra afectat era cedit a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. L’actuació realitza-da ha consistit en la rehabilitació del ferm de la carretera i la renovació de

la seva senyalització i el seu abalisa-ment, així com també en la neteja de cunetes i terrenys adjacents al vial.

Quatre mesosDurant l’execució de les obres, que s’han perllongat quatre mesos, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va proposar un conjunt de canvis als tècnics responsables i a l’empresa contractista respecte al que hi havia previst inicialment al projecte per tal que l’actuació realitzada a la carretera s’adapti de la millor manera possible a l’entorn i al servei que actualment proporciona. Aquestes modificaci-ons introduïdes no han suposat cap increment del pressupost inicial, que era de 1.549.196,01 €, i han consistit en fer un canvi de les barreres de se-guretat previstes, que eren de metall, per altres de fusta, la substitució dels suports metàl·lics de la senyalització vertical per suports rodons de fusta i el revestiment amb fusta de la part

posterior de les plaques de senya-lització vertical. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava que “amb aquesta inver-sió de més d’un milió i mig d’euros hem aconseguit que la carretera hagi quedat en òptimes condicions. Crec que és important destacar que gràcies a la intervenció de l’ajun-tament i dels seus serveis tècnics s’ha aconseguit conciliar molt més la carretera amb l’entorn, substituint tots els elements que havien de ser de metall per altres de fusta”.

Acords finalitzatsPer tant, amb la finalització de les obres de rehabilitació i millora del tram de la carretera N-340 (antiga N-340) queden complits tots els acords realitzats entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, i el tram de carretera afectat ha passat a formar part de la xarxa car-reteres i camins municipals.

Finalitzen les obres a l’Antiga Nacional 340El projecte, promogut per l’ajuntament i finançat per Foment, ha permès la rehabilitació del ferm de la carretera i la renovació de la seva senyalització i el seu abalisament, entre d’altres millores.

Les tanques de protecció són de fusta. El projecte ha mirat de tenir respecte per l’entorn.

Infraestructures

Juny 2009 | pàg. 6

El Consistori valora el projecte de rehabilitació del casc antic en més de 3.5 milions d’euros

El nostre municipi és un dels 41 que s’ha acollit al programa Viles amb projectes dintre de la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris que la Generalitat dota amb 30 milions d’euros habitants.

Araceli DomínguezL’Ametlla de Mar és un dels 71 mu-nicipis que ha presentat la seva sol-licitud per a optar a l’ajut que preveu la Llei de millora de barris, àrees ur-banes i viles que requereixen una atenció especial. En concret la petició de La Cala obeeix a un dels 41 ajuts concedits a municipis de menys de 10.000 habitants que s’inclou dintre del programa Viles amb projectes que està dotat amb 30 milions d’eu-ros en el marc del qual s’impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d’aquests ajuntaments en els que s’inclou tam-bé l’Ametlla de Mar, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris.

Regenerar l’espai públicLa Cala ha presentat un projecte de rehabilitació valorat en 3,600.000 eu-ros, dels que el consistori ha de posar el 25%, per a tot el casc antic del mu-nicipi que ha patit un procés de de-gradació progressiva que vol assolir tres objectius principals: la regenera-ció de l’espai públic per donar prioritat d’ús dels carrers i places al vianants millorant la qualitat de vida de les per-sones que hi viuen; creació d’espais de relació i esbarjo per potenciar la vida social i creació de nous equi-paments culturals i socials; i l’impuls de l’activitat econòmica. Aquests tres grans objectius donats de forma molt general es poden plasmar en accions concretes del tipus pavimentació de carrers peatonals, urbanització de la

Plaça Nova, Plaça Catalunya i Plaça Joan Miró, foment de la reparació de façanes, millores a l’accessibilitat i la sostenibilitat dels edificis, substitució de l’enllumenat públic, soterrament de les xarxes de telecomunicacions, modernització dels establiments co-mercials i campanya d’impuls al tu-risme entre moltes altres iniciatives. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “el fet que per primera vegada s’hagi optat a aquest ajut ens obre la possibilitat, si ens el conce-deixen, de millorar el centre del nucli urbà, no només pel que fa a les se-ves infraestructures sinó també per tot el que comporta aquesta millora per al sectors més desafavorits que hi viuen”. Les actuacions dintre del programa Viles amb projectes tenen un temps d’execució de quatre anys i està previst que puguin començar durant el període 2010-11.

Resolució governamentalRecordem que el dia 2 d’abril, el DOGC publicava la resolució del conseller Joaquim Nadal per la qual s’obria una sisena convocatòria d’ajuts per a cofinançar projectes d’intervenció integral de barris. Amb aquesta nova convocatòria s’obria una nova etapa en l’impuls de nous projectes per a la millora de barris i es concedeix una subvenció total de 99 MEUR, que s’afegeix a la part que aporten els ajuntaments benefi-ciaris, uns 76,5 MEUR. Així, entre les sis convocatòries, s’arriba a prop de 1.200 MEUR d’inversió pública per a la millora integral dels barris. Un cop finalitzat el termini de presen-tació de projectes per a cadascuna de les modalitats, la Comissió de Gestió del Fons de foment ha de valorar la llista dels 73 projectes que s’han pre-sentat en total.

Aquest tram del carrer Sant Joan i els carrers pròxims inclosos en el projecte de rehabilitació.

Juny 2009 | pàg. 7

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es va reunir a primers d’aquesta set-mana amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per parlar del futur Centre de Medicina i Rehabilitació de l’Empresa Públi-ca de Gestió Privada de Serveis de Salut(GIPSS).En aquesta reunió es va tancar defi-

nitivament un acord perquè el Centre de Rehabilitació s’ubiqui a la nova zona esportiva, en una part de l’es-pai que queda lliure entre la piscina coberta que s’està construint i les pistes de tennis.Aquesta actuació forma part de tota una sèrie d’accions proposades per l’empresa pública junt amb el Servei Català de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre per tal imple-mentar un pla de millora territorial al Baix Ebre, alhora que descentralitzar centres que puguin donar cobertura assistencial de proximitat al ciutadà.

Segons Anna Gallart, regidora de Sanitat, “estem molt contents, donat que ja hem pogut tancar l’acord per

posar en marxa el centre de reha-bilitació a La Cala. Fins ara, la gent tenia que desplaçar-se fins Delte-bre, Amposta o Tortosa i ara ja no caldrà i podran fer la rehabilitació al poble”.

Per la seva part, Andreu Martí, al-calde de l’Ajuntament afegia que, “signarem un conveni en breu i en pocs mesos es començarà a cons-truir aquest centre. Aquesta és una bona notícia que ens beneficia a tots. Jo destacaria la capacitat que tenim d’atreure cap al poble, serveis que abans havíem de buscar a fora, com el cas de la declaració de ren-da gratuïta o el punt de suport de la UOC”.

L’edifici tindrà una superfície de 386m2 i disposarà de totes les de-pendències necessàries, tals com la recepció, sales d’espera, vestidors, consultes, sales de rehabilitació, te-ràpia de grups, hidroteràpia, a més de magatzems, serveis o sales de re-unions. Pel que fa a les especialitats que oferiran el seu servei hi haurà un metge rehabilitador, un fisioterapeuta, un logopeda, un auxiliar de clínica i un suport d’auxiliar administratiu. Al cen-tre es derivaran pacients procedents de l’atenció primària, d’especialistes mèdics i de les mútues i privats.

El futur Centre de Rehabilitació po-dria començar a construir-se des-prés de l’estiu.

L’Ajuntament de l’Ametlla i Salut tanquen l’acord del Centre de RehabilitacióL’espai de quasi 400m2 serà ubicat a la nova zona esportiva

Foment accepta les al·legacions presentades al traçat de l’A-7

El Ministeri ajustarà el traçat de la nova autovia al seu pas per l’Ametlla per reduir al màxim les afeccions a les construccions existents, per garantir la preservació d’espais naturals i perquè algunes eren inviables fruit del desconeixement del territori.

Araceli DomínguezEl passat 13 de maig, a petició de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va haver-hi una reunió entre la tècnica re-dactora de l’Estudi informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental “Autovía A7. Tra-mo: Castellón-L’Hospitalet de l’Infant. Subtramo: El Perelló–L’Hospitalet de l’Infant”, Pilar Jaén, els representants dels veïns afectats per l’obra, i el ma-teix consistori, representat pel regi-dor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez i l’enginyer de camins, canals i ports municipal, Jaume Bertran.

Objectius de la trobadaL’objectiu d’aquesta trobada era co-nèixer quin ha estat el posicionament del Ministeri de Foment pel que fa a les al·legacions i observacions pre-sentades per l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, així com aquelles que al-guns veïns del municipi també havien presentat de manera particular, tot i que aquestes últimes també havien estat incloses en l’escrit presentat per l’Ajuntament. Pilar Jaén va explicar-los que gairebé totes les al·legacions havien estar acceptades, excepte una i va ser perquè no afectava a l’àmbit del projecte, i es va comprometre a tenir-les en compte en la redacció del projecte executiu de la carretera. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urba-nisme, deia que “després de moltes

reunions, fins i tot a Madrid, vam aconseguir que el desdoblament de la N-340 en comptes de passar per l’actual carretera pogués passar per la carretera vella del Perelló, amb el que això comporta de bo pel futur creixement de La Cala. Ara havíem de vetllar perquè la nova autovia no passés pel menjador de cap de les cases que estan al voltant d’aquest nou traçat. A més, també volíem una connexió potent que anés des de l’Empalme fins al poble perquè, evidentment, és vital perquè la gent del poble pugui accedir fàcilment a l’autovia. Estem molt contents per-què des del Ministeri han accedit a les nostres peticions”.

Al·legacions més significativesDel conjunt de les al·legacions pre-sentades les que són més significa-tives tant per a l’Ajuntament com per els mateixos veïns afectats són les següents: d’una banda, s’ajustarà el traçat per reduir al màxim les afecci-ons a les cases i construccions rurals existents. El traçat definit a l’Estudi Informatiu presentat, pot veure’s mo-dificat en una franja de 200m durant la redacció del projecte executiu, per la qual cosa a l’hora de definir aquest traçat es farà de manera consensu-ada amb l’ajuntament i els veïns del municipi. D’aquesta manera serà

possible minimitzar al màxim les afeccions a les cases i construccions rurals existents.A més, s’incorporarà al projecte exe-cutiu una actuació de millora, ampli-ació i condicionament de la carretera TV-3025 des de la N-340 actual fins al futur enllaç de la nova autovia. D’aquesta manera s’adequarà la car-retera a les noves necessitats de ser-vei derivades de la construcció de la nova autovia, i per tant, serà possible que aquesta carretera pugui absorbir l’increment i la tipologia de trànsit de vehicles previst.

Actuacions envers el mediLes altres al·legacions acceptades corresponen a diferents actuacions demanades des de l’Ajuntament. Aquestes actuacions o modificaci-ons es demanen per tal de poder ga-rantir la preservació d’espais amb un important valor natural o perquè eren inviables algunes de les propostes plantejades en l’Estudi Informatiu del Ministeri fruit del desconeixement de la realitat del territori. El resultat de la reunió va ser del tot satisfactori i en les properes reunions que es rea-litzin durant la redacció del projecte executiu de la nova autovia s’aniran concretant aquests acords i compro-misos establerts amb el Ministeri de Foment.

A fons Juny 2009 | pàg. 8

S’entén per Medi Ambient l’entorn que afecta i condiciona especial-ment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt. Comprèn el conjunt de va-lors naturals, socials i culturals exis-tents en un lloc i moment determinat que influeixen en la vida de l’home i les generacions futures. És a dir, no es tracta només de l’espai en el que es desenvolupa la vida sinó que també inclou éssers vius, objectes, aigua, terra, aire i les relacions que se’n deriven entre ells. Fins i tot in-clou elements intangibles com ara pot ser la cultura.

De la teoria a la pràcticaEl que hem fet és prendre com a re-ferència aquesta definició del terme Medi Ambient, extraient-la del dic-cionari, i aplicar-la al nostre muni-cipi, per mostrar-vos que són molts el temes que des de la Regidoria es duen a terme tenint en comp-te l’explicació donada. Sobretot si mirem que actualment els temes mediambientals estan a l’ordre del dia i que cada cop més s’ha de ficar fil a l’agulla per tal de fer del nos-tre municipi un model de respecte

i sostenibilitat. Encaminats cap a aquesta fita s’han engegat diversos projectes, dels quals ja se’n poden veure algunes pinzellades pel nostre municipi.

El dia a dia La Regidoria de Medi Ambient s’ocupa en el seu dia a dia de te-mes com la gestió de l’aigua, el con-trol del consum energètic, la gestió de les platges i l’atenció al ciutadà. Però també porta temps dedicada a altres projectes més ambiciosos que no es poden resoldre a curt o mig termini. És el cas del canvi de contenidors de recollida de residus domèstics. Aquest nou sistema, enfocat a aproximar al ciutadà el reciclatge i facilitar-ne l’acció, agru-parà totes les matèries en illes de contenidors soterrats, els quals a la vegada que compliran la funció prò-pia del sistema, faran que l’estètica sigui l’adequada per a un municipi turístic com el nostre. La gestió dels residus verds i dels residus de la construcció també és una de les tasques que en matèria de residus es duu a terme des de la Regidoria. Dels verds se’n fa un tractament per

convertir-los en bio-combustible i reduir l’aport de CO

2 a l’atmosfera i dels residus de la construcció se’n fan materials que es tornaran a reuti-litzar en el mateix sector. D’aquesta manera, treballant per la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, apostem per un millor entorn i evi-tem el malbaratament de recursos.

Especificitat caleraVal a dir que per la seva especificitat, el nostre municipi és ,en certa mane-ra, únic a tot el litoral de Catalunya. La seva geomorfologia ha propiciat un tret diferencial del de la resta de municipis de costa. Els barrancs, llacunes litorals i la resta d’ambients que es dibuixen a l’extensa plana del terme municipal, fan que els trets característics del clima mediterrani es trobin perfectament representats. Nascuts d’aquesta singularitat des-taquen els Espais d’interès Natural de la Plana de Sant Jordi, la platja del Torrent del Pi i el Cap de San-tes Creus, així com d’altres espais naturals emparats per la protecció de la Xarxa Natura 2000. És el cas de tot el litoral, des de vora mar fins els 30 metres aproximadament cap

a l’interior, la punta del terme o els principals barrancs del municipi.

Gestió naturalLa gestió d’aquests espais també és una de les feines que es fa des de la Regidoria. En concret, actual-ment, s’està treballant es diversos projectes de gestió en col·laboració amb entitats i empreses del sector. En aquest sentit en breu rebrem, des de l’Obra Social de la Caixa de Cata-lunya, l’antiga Fundació Territori i Pai-satge, el document que ens marcarà les directrius de gestió ambiental de tot el litoral del municipi. Tanmateix, amb el suport de la delegació terri-torial del Ministeri de Costes, estem treballant per fer un Camí de Ronda idoni pel nostre model de municipi, el qual ens permetrà redescobrir i gaudir del litoral excepcional que te-nim. En definitiva, tota aquesta feina que profunditza en el coneixement i en la protecció de l’entorn el que pretén és diferenciar-nos i garantir un futur pròsper a manera d’antídot per evitar l’ anomenat procés de “ba-learització” que han patit altres muni-cipis i que porta implícita una pèrdua irreversible de valors patrimonials.

Des del treball del dia a dia que passa per l’atenció al ciutadà o el control del consum energètic, fins a la gestió de grans projectes medi ambientals, Medi Ambient s’ocupa que La Cala conservi tot allò que la fa única al llarg del litoral català.

té com objectiu prioritari engegar i enllestir projectes que facin de la nostra vila un model de respecte i sostenibilitat envers el medi ambient.

La gestió de l’abocador, la neteja de platges, i la recuperació de vegetació autóctona són algunes de les tasques que de manera periòdica es porten a terme des de la Regidoria de Medi Ambient.

La feina a Medi Ambient

Juny 2009 | pàg. 9

Societat

Araceli DomínguezL’abstenció va ser la protagonista de les eleccions europees 2009 a l’Ametlla de Mar. Només 1545 per-sones, el 33,64% del cens electoral que el formaven 4593 ciutadans, va anar a votar a l’IES Mare de Déu de la Candelera. Molt per sota de l’últi-ma cita a aquests comicis, al 2004, on la participació va ser 10 punts més alta. En aquesta ocasió la llis-ta més votada ha estat CIU, amb 543 vots (35.56%), seguit del PSC amb 408 vots (26.72%), el PP amb 242 (15.85%), ERC amb 209 vots (13.69%) i ICV amb 38 vots (2.49%). Al 2004, l’ordre va ser PSC, amb 494 vots, (25.38%), CIU, amb 452 (27.74 PP, amb 331 vots (18.47%) i, per úl-tim ICV, amb 72 vots (4.04%).

Tònica general Ricardo Llaó, regidor popular, deia que “a les eleccions a l’Ametlla s’ha viscut la mateixa tònica que arreu. El percentatge de vots és molt baix si, a més, tenim en compte que quan es vota a l’Ametlla ho fem de 8 a 10 punts més de la mitjana a Catalunya. Destaca la pèrdua de vots dels partits que formen part del govern català, la pujada de

Convergència i Unió i el manteni-ment del PP”. El regidor socialista, Antonio Espuny, parla de les elecci-ons “en clau de preocupació per l’alta abstenció. Tot i això, creiem que els resultats no són un reflex del que la gent vota normalment perquè la nostra franja de població és molt petita. Pensem que, en ge-neral, d’una banda, els polítics no han sabut explicar la seva feina a Europa i, d’altra, els partits tradici-onals han patit el desencant dels ciutadans per la crisi”.

Un escó a Brussel·les Jordi Gaseni, portaveu republicà, deia que “ens hem de plantejar que hem conservat l’escó que ja teníem. Per a nosaltres és bo. El resultat a les europees no es pot extrapolar a unes municipals enca-ra que sí hem de tenir en compte la forta abstenció, tot i que sempre es produeix perquè Europa ens que-da molt lluny i hem de pensar tots plegats com motivar la gent perquè s’impliquin amb Europa”. El porta-veu del govern municipal, Antoni Montagut, destacava també “la for-ta abstenció. Hem baixat gairebé 10 punts de participació respecte

a les europees anteriors. CIU ha guanyat 91 vots, augmentant en un 10% el vot europeu i essent la força més votada, el PSC ha perdut 86, un 1% del seus vots, el PP es man-tenen tercers a l’Ametlla tot i que perden 89 vots i ERC passa a ser la quarta força política perdent 120 vots, quasi el 5%. Més aviat penso que els partits polítics en aquest cas no han sabut transmetre a la gent la importància d’Europa”.

Dades de la jornadaAixí, pel que fa a les eleccions eu-ropees, a l’Ametlla de Mar, aquest era un primer anàlisi amb totes les dades: CiU puja 91 vots (10,18%); CiU recupera el primer lloc perdut a les eleccions de 2004; el PSC perd el primer lloc de 2004 i passa a la 2a posició;el PSC perd 86 vots (-1,02%); El PP manté la 3a posició però perd 89 vots; el PP incrementa la diferència de vots i percentatge respecte a la 4a força, ERC en 33 vots (2%); ERC continua a la 4a posició i és la força que més vots perd, 120 (-4,78%). I, per últim, ICV es manté en la 5a posició amb 38 vots (2,49%) però perd la meitat dels vots respecte al 2004.

CiU recupera el primer lloc local a les eleccions al Parlament Europeu 2009

Un cop més l’alta abstenció, 10 punts més que en les passades europees, ha estat la protagonista d’unes eleccions en els que el partit més votat a la vila ha estat CIU.

2009 2009 2004 2004

CiU 543 35,56% 452 25,38%

PSC 408 26,72% 494 27,74%

PP 242 15,85% 331 18,59%

ERC 209 13,69% 329 18,47%

IC-V, IUiA 38 2,49% 72 4,04%

Participació 2004 : 42,81%Participació 2009 : 33,64%

RESULTATS ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU 2009L’AMETLLA DE MAR

Societat

Juny 2009 | pàg. 10

Des del mes d’abril, la Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha destinat un nou equip per treballar íntegrament a les urbanitzacions que es dedica, princi-palment, a l’arranjament de jardins i manteniment de carrers. Amb aques-ta mesura es vol donar més prestaci-ons als residents habituals de les ur-banitzacions però també als nostres visitants que responen a un turisme de tipus familiar que tendeix a repe-tir experiència en el nostre municipi perquè troben la pau i la tranquil·litat que l’Ametlla els transmet degut, en

bona part, a la protecció i conser-vació de les nostres zones verdes, jardins, parcs i carrers. El regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, Joan Pere Gómez i Comes, comen-tava que “amb aquesta brigada vo-lem contribuir a potenciar la imatge d’unes urbanitzacions més netes perquè veïns i turistes vegin les nos-tres platges, carrers, zones verdes o parcs amb bons ulls.”

Joves en aturEls treballadors que formen part d’aquest nou equip són tres joves aturats del nostre poble que l’any passat van realitzar un Taller d’Ocu-pació de Jardineria organitzat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. Un cop finalitzat el taller, el van afegir al currículum com a part de la seva formació i es van apuntar a la borsa de treball que disposa l’ajuntament. Ara, aquest ha decidit contractar-los per fer les tasques de manteniment de les àrees enjardinades de les ur-banitzacions de Tres Cales, Marina Sant Jordi i Calafat. Per identificar-los, porten un uniforme amb el logo de l’Ajuntament i el seu lloc de des-tinació.

Partida extraordinàriaRecordem que l’Ajuntament va in-corporar al pressupost una partida de 100.000 € per ajudar a les famílies caleres, dels que 30.000 anaven des-tinats a la contractació de veïns en situació d’atur. Els 70.000 € restants són per a ajuts directes a veïns i famí-lies desfavorides segons el seu nivell d’ingressos. Les bases dels ajuts es publiquen al maig i entren en vigor al juny.Sobre aquest aspecte, el regidor va dir que “la Brigada a les urbanitzaci-ons respon plenament al compromís que aquest ajuntament ha adquirit per pal·liar la crisi en la mesura del possible, encara que no és feina de l’Ajuntament sinó d’altres agents po-lítics i econòmics, públics i privats. No obstant, el nostre deure està en aportar el nostre granet de sorra i ajudar en tot allò que poguéssim als ciutadans del nostre poble.”A part d’aquests treballs de jardine-ria, s’ha de destacar que la Brigada d’Obres i Serveis també està realit-zant altres tasques, com la nova xar-xa al camp de futbol 7 del parc públic de Tres Cales i l’arranjament de molts carrers de Tres Cales i Calafat.

Les urbanitzacions estrenen una brigada de manteniment

Els treballadors que formen part d’aquest nou equip són tres joves aturats del poble que es dediquen sobretot a l’arranjament de jardins i manteniment de carrers.

Es posa en marxa un trenet per facilitar la mobilitat a l’estiu

La iniciativa s’emmarca dintre del Pla de Mobilitat que entra en funcionament aquest estiu amb motiu de les obres al poble que dificulten l’aparcament de turismes.

Araceli DomínguezDel 24 de juny fins la Diada de l’11 de setembre, el consistori calero posarà en marxa un trenet del tipus dels que funcionen a l’estiu fent recorreguts per diferents punts de la població per mostrar-la als turistes i per faci-litar la mobilitat dels habitants de la població, dels de les urbanitzacions i dels visitants de fora en el marc del pla de mobilitat. L’objectiu és que tothom pugui accedir al casc urbà sense haver d’utilitzar el cotxe. El tren funciona durant vuit hores de forma ininterrompuda i s’ha pactat per on passa amb l’Associació d’Empre-

saris de l’Ametlla de Mar (Asemar) i tenint en compte on es troben em-plaçats els diferents aparcaments, consolidats i habilitats per a l’estiu, on es pot deixar el cotxe mentre du-rin les obres que es duen a terme a la població. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “hem fet un recorregut conjuntament amb Asemar per establir la millor ruta per on ha de passar aquest tren. El que està clar és que tothom que l’agafi i deixi el seu cotxe aparcat a les roda-lies del centre del poble ha de poder accedir al casc urbà. Pensem posar parades, per exemple, a l’aparca-ment que ara mateix s’està utilitzant per als camions i que s’habilitarà per aparcar cotxes juntament amb el que hi ha a la zona esportiva”.

Evitar els embussosRecordem que el govern municipal va planejar el pla de mobilitat perquè

a l’estiu, amb l’afluència massiva de visitants i sense places d’aparcament al centre, pot haver-hi bastants em-bussos. El pla de mobilitat informarà als estiuejants mitjançant panells i díptics sobre les possibilitats d’apar-cament que existeixen a altres zones del poble. Aquests aparcaments pro-visionals estaran ubicats a l’esplana-da on s’ha de construir el centre per a la gent gran, a la zona esportiva, a l’aparcament de camions, aquests es desplaçaran al costat de la Policia Local, i al torrent de Pixavaques on es volen habilitar 500 places degu-dament senyalitzades per aprofitar el màxim l’espai. I també se’ls infor-marà que hi ha altres aparcaments consolidats com ara el del mercat, el del carrer Camarles, el de les esco-les, el del Club Nàutic i el de la nevera vella. En total, més de 8 quilòmetres de places que poden encabir a 1000 turismes.

Els efectius de la brigada en plena tasca de neteja.

El trenet unirà les diferents zones d’aparcament habilitades.

Juny 2009 | pàg. 11

Araceli DomínguezLa regidoria de Governació va orga-nitzar dimecres 25 de març una jorna-da tècnica sobre el treball que realitza la policia en els municipis costaners a on, a banda de la feina del dia a dia de tot cos policial, hi ha la pro-blemàtica afegida que són municipis turístics, amb totes les connotacions que comporta pel que fa a l’acte de-lictiu, i que per sí soles constitueixen un fet diferenciador que requereix un enfocament específic. A aquesta vi-sió en concret s’afegeix una de més general perquè el concepte modern de seguretat no només es fonamen-ta en el control de la delinqüència ni en el tràfic de drogues ni en les polí-tiques de seguretat vial. Aquest con-cepte va molt més enllà i és ple de continguts i reptes que no es poden oblidar com la mediació, la violència de gènere, la immigració, l’aplicació de les ordenances municipals, l’as-sistència sanitària, la seguretat medi-ambiental, la vigilància a les platges i els animals domèstics, entre d’altres qüestions. Nou ponències Tots aquests temes van ser motiu de debat al llarg de les diferents ponèn-cies, un total de nou, en les que van intervenir alts càrrecs d’algunes poli-cies locals i també de mossos d’es-quadra i que també van servir per a intercanviar informació i compartir

experiències. Àlex Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, deia que “dintre del món policial la infor-mació és una eina bàsica de treball i hem pensat que organitzant aques-ta jornada podrem intercanviar-la i posar en comú experiències. A la jornada hem convidat a policies de municipis costaners amb una pro-blemàtica similar perquè ens parlin del seu treball en aquest terreny”. Per exemple, entre d’altres ponents, hi van ser presents l’inspector en cap de la policia de Salou, José Luis Gar-gallo, que va parlar sobre les eines de resolució dels principals proble-mes en els municipis de la costa; el

caporal de la policia de Tarragona ,Joan Farré, que va fer l’exposició Policia de platja. Guàrdia Urba-na de Tarragona; Carles Sánchez, sotsdirector general de coordinació de policia de Catalunya, que va dis-sertar sobre el tema Xarxa Rescat; i Joan Figuera, intendent de Mossos d’Esquadra i cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre, que va fer la seva exposició sobre la implantació del desplegament de Mossos a les Terres de l’Ebre i als seus municipis de costa. Les ponències es van fer al llarg de tot el dia a la sala d’actes de l’escola Nauticopesquera de l’Amet-lla de Mar.

La participació a la jornada va ser important.

Jornada tècnica sobre el treball policial als municipis de costaAquesta jornada va posar en comú, mitjançant nou ponències a càrrec d’alts comandaments de diferents policies locals i mossos d’esquadra, estratègies d’actuació enfront la problemàtica específica a les poblacions costaneres.

La campanya Apaguem les Nuclears convida a tot el territori a mobilitzar-se davant l’expiració imminent de la llicència de Vandellòs i la possibilitat que instal·lin un cementiri nuclear a Camposines.

Araceli DomínguezDiumenge 17 de maig l’entitat anti-nuclear de l’Ametlla de Mar La Cala Fòrum va participar a la marxa a peu que sortia des del Memorial de les Camposines, al municipi de La Fa-tarella, a la Terra Alta i arribava fins Ascó, tot just on es troba la central nuclear. La marxa va ser convocada per la coordinadora Anticementiri Nu-clear, Jóvens de les Terres de l’Ebre i la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta en el marc de la Campanya Apaguem les Nuclears.

Segons els col·lectius antinuclears, ara més que mai tenen motiu de ser les mobilitzacions perquè l’any que ve expira la llicència de Vandellòs II i el 2011 les d’Ascó amb la possibi-litat que no es renovin. A més, els manifestants també volen mostrar el seu rebuig davant la possible instal-lació d’un cementiri nuclear al territo-ri. Vicenç Margalef, membre de Cala Fòrum, deia que “pensem que Cam-posines té tots els números perquè s’instal·li el cementiri nuclear perquè l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, treba-

lla a la nuclear i aquest fet pot ser decisiu. Pel territori, ara més que mai, són importants aquestes mobi-litzacions”

Presa de pèl La marxa també va servir perquè Apa-guem les Nuclears donés la seva opi-nió sobre la sanció de 15,4 MEUR per les fuites de la central nuclear d’Ascó notificades l’abril del 2008 que consi-dera una presa de pèl i denuncia que la sanció només representa 25 dies de facturació.

La Cala Fòrum participa en la marxa antinuclear Camposines-Ascó

Societat

Juny 2009 | pàg. 12

En marxa una ordenança de sorolls que concilia plenament treball i descansAquesta mesura té com a principal objectiu fer que a La Cala siguin compatibles aquests drets fonamentals per a les persones.

Araceli DomínguezJa han entrat en vigor les restricci-ons pel que fa als sorolls que es po-den fer durant l’estiu que estableix l’ordenança que el consistori calero va modificar el 31 de gener de 2007 per unanimitat per conciliar dos drets fonamentals: el dret al treball i el dret al descans. Els canvis afecten sobretot a l’horari de treball en feines de construcció i edificació i a la via pública que són els que acostumen a provocar mes molèsties.

Arribada del bon tempsJoan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, diu al respecte que “una vegada més arriba l’estiu i hem de ser capaços de conciliar el dret al descans i el dret dels tu-ristes de passar-ho bé amb el dret al treball. I a l’estiu és complicat i ara més que tenim tantes obres al carrer. Per això seguim recordant a la gent que tenim una ordenança que regula els sorolls i les vibraci-ons i que la farem complir perquè tothom pugui conciliar aquests

drets fonamentals per a les perso-nes”.

Per norma Pel que fa als treballs a la via públi-ca i d’edificacions a l’estiu, l’article 34.1 de l’ordenança general muni-cipal estableix que s’executaran de dilluns a divendres entre les 08 i les 21 hores, i els dissabtes entre les 09 a les 14 hores. A més, en l’època que va des del 28 de juny fins el 29 de juliol i l’ últi-ma setmana d’agost, es restringeix l’execució d’aquests treballs, quan s’executin a menys de 100 metres de qualsevol tipus d’habitatge, in-dividual o col·lectiu, a les següents franges horàries: de les 09 fins a les 13.30 hores, i de les 16 fins a les 20 hores.

Excepció a la regla No obstant, es contempla que les obres que per raons tècniques, de necessitat o de perill que siguin d’in-terès públic i que s’hagin d’executar fora de l’horari establert han de ser

expressament autoritzades pel regi-dor d’Urbanisme que valorarà la ur-gència i la necessitat de la possible excepció a la norma. És el cas de les obres de construcció de l’apar-cament soterrat, de la piscina i del CAP.

Circulació de camionsD’altra banda, respecte a la circula-ció de camions, l’article 30 de l’orde-nança general municipal reguladora de la circulació de vianants i de vehi-cles estableix que des del 15 de juny al 15 de setembre i des de les 09.30 hores fins a les 14 hores i des de les 16.30 hores fins a les 20.00 hores es restringeix la circulació de camions pel nucli urbà. Per tant, aquests no-més podran circular des de les 14.00 fins a les 16.30 hores. A més, l’article. 34.3, en l’època que va des del 28 de juny al 30 d’agost, prohibeix les excavacions, perfora-cions i la instal·lació d’estructures sobre domini públic municipal, així com tallar els carrers per interessos particulars.

L’equip del programa de TV3 encapçalat per Francesc Mauri va visitarl L’Ametlla de Mar per conèixer de més a prop el món de les tonyineres a través de les explicacions dels mariners, de les seves anècdotes i vivències després de cinc generacions que s’hi han dedicat.

Araceli Domínguez L’equip del programa de TV3 Espai Terra encapçalat pel meteoròleg Francesc Mauri va visitar l’Ametlla de Mar la matinada de dilluns 18 de maig per embarcar-se a la tonyinera de la família Balfegó, la Frau. L’objectiu de la visita era conèixer de més a prop aquest món amb les explicacions dels mariners, a través de les seves anècdotes i vivències després de cinc generacions de tonyinaires que s’hi han dedicat. I també van parlar dels seus neguits, com la competèn-cia deslleial d’altres països europeus, i de l’evolució d’aquest tipus de pes-ca mitjançant el testimoni d’excepció dels representants més gran i més jove de la família.

Evolució en la mentalitatMauri va tenir ocasió de parlar amb tothom i va comprovar l’evolució en la mentalitat que han viscut aquests mariners. I tot en un ambient molt relaxant, al voltant d’un esmorzar a bord que, evidentment, va tenir com

a plat principal la tonyina roja, que va ser acompanya-da per uns fideus rossejats. Tot regat degudament amb un vi blanc de la Terra Alta. Mauri ens explica els motius pel quals van triar l’Ametlla de Mar i el món dels tonyinaires per protagonitzar un Espai Terra. “Va sorgir la idea per-què conec l’Amet-lla de Mar i també el treball de les sis úniques barques que tenen llicència a l’estat espanyol per pescar tonyi-na roja al Mediterrani. Per això vaig pensar que era bo destacar aquest fet tan peculiar, no només per les barques sinó pel port en sí mateix. Podríem haver fet un reportatge de la pesca de qualsevol altra espècie. De fet, quan sortien de matinada, tor-naven les barques que van a la llum

i van estar observant la tria del sei-tó i la sardina però ens hem centrat en les tonyineres, precisament, per la peculiaritat d’aquesta pesca, en aquest indret”.

Emissió del reportatgeL’equip de Mauri va passar un matí agradable i sorprenent a bord. El pro-grama es va emetre dilluns dia 15 a dos quarts de nou.

El programa Espai Terra de TV3 s’embarca a la Frau

L’ordenança vol estalviar molèsties al veïnat.

L’helicòpter de TV3 durant l’enregistrament del programa.

Juny 2009 | pàg. 13

El passat 21 de maig de 2009, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la de-tenció de F.J.V, veí de la població, per presumptes agressions a la seva parella. La detenció es va produir arrel de la denúncia formulada per la dona,. Els agents es van desplaçar al domicili on van poder localitzar al presumpte agressor que ja ha estat posat a disposició judicial.

Detingut per presumptes agressions

Enguany són 27 els socorristes que vetllen per la seguretat dels banyistes a sis platges del nostre municipi.

Araceli DomínguezLa Creu Roja vigila les platges ca-leres des de Sant Joan fins a últims d’agost per evitar que ningú prengui mal mentre gaudeix del sol i la mar. Enguany són 27 els socorristes que s’encarreguen d’aquesta tasca, des de les 11 del matí fins a les 18.30h, a sis platges de la nostra costa: L’Al-guer, Pixavaques, Sant Jordi, Cala Forn, Calafató i L’Estany. Creu Roja també disposa de dues zódiacs i una altra de reserva per si cal reforçar la vigilància a les platges de Sant Jordi, al port pesquer i a la platja de l’Estany. Però, per si totes aquestes precauci-ons fossin poques, també està dispo-nible la barca de Salvament Marítim que patrulla per tota la costa calera. Els socorristes tenen formació en primers auxilis i, els que són majors d’edat, també han de tenir formació en socorrisme aquàtic. A banda, els que patrullen les zódiacs, han tenir

la titulació corresponent de patró de barca o similar.

Evitar incidentsPilar López, secretària de Creu Roja de l’Ametlla de Mar, ens explicava que per evitar incidents a la mar “els banyistes han de saber interpretar i atendre els missatges que se’ls envi-en des de les banderes que s’hissen a la platja. És una manera de comu-nicar-nos amb ells. Crec que la gent abans de baixar a la platja hauria de mirar primer quina és la bandera que en aquest moment està hissada”. Pilar també ens explicava els signi-ficat d’aquestes banderes. “Tenim tres colors: el verd, vol dir via lliure per banyar-se; el groc, ens adverteix que pot haver perill; i el roig, desa-consella plenament el bany. A més, a aquestes banderes podem afegir la bandera de la medusa, si s’escau, que és blanca amb una medusa de color lila al mig. Per exemple, una bandera groga acompanyada d’una bandera de meduses, indica que

l’advertència en aquest cas és per meduses. I una bandera roja amb una de meduses vol dir que l’aigua està plena d’aquests animals encara que la mar estigui plana”.

Bitxos molt molestosI és que les meduses són uns dels temes que més preocupen a l’es-tiu. Sense voler crear alarma és cert que hi ha una proliferació de bancs d’aquests bitxos, no només a l’Amet-lla sinó per tot el litoral, degut a que han minvat els seus depredadors. Però també, ens explicava Pilar, “una picada puntual no vol dir que a l’aigua n’hi hagi. De vegades, per exemple, passa que estan pel roquer i li piquen a un nen que juga o busca crancs. Això no és motiu per crear alarma”.Sobtosament, encara que això su-posa que els nostres socorristes no tenen gaire feina, la bandera amb la que més es comunica Creu Roja amb els banyistes és la bandera verda que ens permet confiar i gaudir plenament de l’aigua.

Creu Roja obre el servei de salvament a les platges amb 27 socorristes

La subdelegada del Govern a Tarra-gona, Teresa Pallarès, va presentar el dia 18 de juny una nova embarca-ció de Salvament Marítim, depenent del Ministeri de Foment, que estarà a càrrec de la Creu Roja amb base a l’Ametlla de Mar. Aquests tipus d’embarcació s’emmarca dintre del conveni de col·laboració entre Sal-vament Marítim i la Creu Roja. Tripu-lada per voluntaris de la Creu Roja, és de nova construcció i substitueix a la LS Mestral amb base a l’Ametlla de Mar. Es tracta d’una embarcació semirígi-da model Cormoran 730 de les dras-sanes Duarry. És capaç de desenvo-lupar 35 nusos i està propulsada per un motor Steyr de 6 cilindres i 250 CV

de potència, amb una capacitat de dipòsit de 300 litres de combustible. La seva tripulació habitual són 2 per-sones, encara que té capacitat per a 4 tripulants i un espai per transportar 15 persones més. També compta amb un sistema de redreçar el vaixell quan aquest hagi escorat o bolcat. L’embarcació porta un complet equip de navegació integrat amb Radar, plotter i sonda de la marca Rayma-rine, 2 ràdios de VHFs, il·luminació i megafonia. Compta amb flotador de Neoprè – Hypalon, per a una millor resistència a l’acció del Sol, dividit en 7 cambres independents i do-ble defensa perimetral. La inversió del Ministeri de Foment ha estat de 100.000 €.

Presentada una nova embarcació de Salvament Marítim a càrrec de la Creu Roja

Les autoritats van sortir a provar la nova embarcació el dia de la seva presentació.

Societat

Juny 2009 | pàg. 14

La campanya Disfruita-la es posa en marxa al CEIP Sant Jordi

Araceli DomínguezDimarts 19 de maig el president del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE), Andreu Martí, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el coordinador territorial d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, van participa-ran en l’acte d’inauguració i de po-sada en marxa d’una nova edició de la campanya Disfruita-la que va tenir lloc al CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar. A l’acte d’inauguració d’aques-ta cinquena edició de Disfruita-la, la segona a la comarca del Baix Ebre, també van assistir el conseller co-marcal d’Ensenyament, Lluís Soler, del gerent de l’ens comarcal, Rubén Lallana, i del director del CEIP Sant Jordi, Octavi Figueres.

10 escoles del Baix EbreEnguany participen a la campanya

un total de 1.015 escolars de 10 es-coles del Baix Ebre. En aquest primer dia s’han repartit carmanyoles amb forma de poma i plena de trossets de poma, de pera, i cireres entre 140 alumnes de primer i segon de primà-ria del CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar perquè les utilitzin posterior-ment per portar fruita al col·legi. La campanya s’estendrà en els pròxims dies a centres de Tortosa, Roquetes, Deltebre, l’Aldea, Tivenys, i Xerta. Andreu Martí feia referència que al-hora “també es fomenta el tema del reciclatge. Després de consumir la fruita, tenim la carmanyola que cada dia els nens poden portar a l’escola. Però per donar un impuls definitiu al reciclatge, per fer que sigui un hàbit, hem de comptar amb la complicitat de tota la comunitat educativa. I aquí ens hem d’incloure també els pares que hem d’aportar el nostre granet de sorra per un futur on tots fessin un bon ús dels aliments”.

Promoure el consum de fruita localL’objectiu d’aquesta campanya que impulsa Unió de Pagesos amb l’ajut del Consell Comarcal i de la Diputa-ció de Tarragona és promoure el con-sum de fruita entre la població infan-til i juvenil i donar a conèixer la gran varietat de peces i gustos de la fruita dolça mitjançant tastos guiats. Tan-mateix, es vol ensenyar els nens que menjar fruita és sa i divertit. A més, aquesta campanya intenta generar en els més petits el consum de frui-

ta de proximitat perquè és una ma-nera d’apostar pel comerç just que en aquest cas fa referència directa a la subsistència del pagès que viu al poble. Tots aquests conceptes es van ensenyar als escolars de l’Amet-lla d’una forma lúdica, mitjançant les explicacions d’un grup d’animació. Joan Montesó agraïa “al CCBE i a la Diputació de Tarragona el seu su-port en aquesta iniciativa que venim fent arreu de Catalunya, allí on la gent té visió de futur perquè menjar fruita de proximitat té un valor afegit pel que fa al comerç just que, per a nosaltres, fa referència als produc-tes de la terra”.

Estudis negatiusSegons alguns estudis, un 43% dels adults i un 57% dels joves no con-sumeixen les dues racions de fruita diàries que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, segons els mateixos estudis, una de les raons perquè el consum ‘vagi a menys’ està relacionat amb la mo-lèstia que suposa pelar la fruita per al 40% dels infants. Així, ‘Disfruita-la’, una campanya que es va iniciar ara fa cinc anys, vol combatre aquesta davallada en el consum de fruita re-cuperant l’hàbit de menjar fruita en l’entorn familiar, amb la implicació dels centres educatius. En aquesta edició de ‘Disfruita-la’, la Diputació de Tarragona ha fet una aportació de 6.000 euros al Consell Comarcal del Baix Ebre.

La campanya, impulsada per Unió de Pagesos amb el suport del CCBE i la Diputació de Tarragona vol promoure el consum de fruita entre la població infantil i juvenil i donar a conèixer la gran varietat de peces i gustos de la fruita dolça mitjançant tastos guiats.

L’alcalde amb el President de la Diputació, el director del centre i la resta d’autoritats dirigint-se als alumnes.

El passat 25 de maig es va dur a ter-me la cloenda del curs Profit, un curs adreçat al personal sense formació específica en atenció al client i ser-vei d’hostaleria i amb pocs coneixe-ments de català per poder atendre el públic.L’objectiu primordial del curs era aconseguir formar els treballadors i treballadores de la restauració en l’atenció al client i facilitar-los els re-cursos lingüístics més bàsics per poder comunicar-se mínimament en llengua catalana en la seva activitat professional.

En la cloenda del curs van estar pre-sents l’alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el director del Departament d’Innova-cions, Universitat i Empresa, Josep Felip Monclús, que van lliurar un di-ploma a cadascun dels alumnes que van assolir amb èxit el curs. A més, en l’acte es va comptar amb la presència dels propietaris dels res-taurants on treballen els alumnes que han rebut aquesta formació que, sens dubte, contribuirà a millorar el servei d’atenció al client en el sector de la restauració.

Cloenda del curs de restauració “Profit”

Els alumnes del curs amb els diplomes.

Juny 2009 | pàg. 15

L’alumne de més edat de tots els cursos realitzats va rebre una placa conmemorativa de mans de les autoritats.

El TSJC dóna la raó a l’ajuntament en el contenciós de la porta de la Cova GranLa sentència desestima el recurs dels veïns perquè considera que la modificació del Pla General que qualifica aquest espai com a públic és absolutament legal i vàlida.

Araceli DomínguezDesprés d’un procés judicial de tra-ves legals que ha durat gairebé cinc anys, finalment, el passat 29 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va donar la raó a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar pel que fa al canvi d’alineació del solar Cova Gran situat al carrer Mediterrani s/n.

Antecedents del conflicteEl 17 de setembre de 2004 la Co-

missió Territorial d’Urba-nisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va acordar aprovar definitivament la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística per qualificar el camí de Lligallo de Ronda, un es-

pai que sempre havia estat transitat pel veïns del poble, i que els veïns de l’edifici Cova Gran havien decidit tan-car sota la seva responsabilitat ficant una porta de la que només tenien ells la clau, passant a ésser així l’accés exclusivament privat.

Recurs d’alçadaEn saber la resolució de la CUTE, al novembre de 2004, la comunitat de veïns va interposar un recurs d’alça-da contra l’acord d’aquest organis-me al que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) no va replicar, desestimant-se així el recurs veïnal per falta de respos-ta. En no obtenir-la, la comunitat de Cova Gran va interposar un conten-ciós administratiu que la justícia ha desestimat perquè considera que la modificació és perfectament vàlida

i legal. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, deia que “des de l’ajuntament sempre hem tingut molt clar que aquesta porta no ha-via d’estar perquè sempre ha estat un lligallo de Ronda i ara ha de ser la continuació del Passeig Marítim. Per això nosaltres hem treballat i treballarem perquè aquesta porta no estigui i perquè la gent de La Cala, com ha fet sempre, pugui circular tranquil·lament per aquest passeig”.

Un camí per a tothomAixí la nostra població recuperarà per a ús públic aquest camí, que inclou el carrer i el vial d’accés al parc i al jardí de Cova Gran o del camí del Lligallo de Ronda. Ara només queda la trami-tació administrativa que faci efectiva aquesta posició de planejament.

Francesc CallauEl 22 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya a l’Ametlla de Mar, l’acte de cloenda de les activitats formatives 2008 impul-sades per la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. En total, han estat 58 cursos que han significat un total de 1.243 hores de formació, amb 658 ins-cripcions i que han fet possible que

s’hagin arribat a entregar fins a 498 diplomes.A més, l’acte també va fer referèn-cia als 3 plans d’ocupació i al taller d’ocupació que ha donat feina i for-mat a 20 persones més.Anna Gallart, regidora de Formació, va destacar que, “és un goig veure a tota la gent que col·labora fent cur-sos, ja que cada any són més, i això és molt important, ja que demostren que volen formar-se i treballar i això fa que a l’ajuntament ens animem a continuar amb més cursos”.Per la seva part, l’alcalde Andreu Mar-tí destacava el repartiment de la Guia útil per a la recerca de feina entre tots els presents i persones relacionades amb les activitats formatives, “estem satisfets de veure la feina feta per molta gent, tècnics, departaments, regidories, la pròpia gent dels cur-sos, Treball, el SOC i les empreses col·laboradores. És un esforç con-junt. Hem donat aquesta guia per aportar el nostre gra de sorra. Si només una persona aconsegueix trobar feina, haurem complert l’ob-jectiu”.Per la seva part, Jose Antonio Mar-tín, director dels Serveis Territorials

de Treball de la Generalitat de Cata-lunya a les Terres de l’Ebre, va lloar el paper de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en la formació dels seus ciu-tadans, “és un goig veure com des de l’ajuntament es col·labora i es fa tota aquesta formació, en un mo-ment on l’aposta per la formació de les persones aturades és una acció de les més importants que poden fer les administracions, com també fem des del Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya”.Al llarg de l’anu 2008 el telecentre de l’Ametlla de Mar, ubicació de la ma-joria de les activitats formatives, ha desenvolupat cursos diversos d’idi-omes, tecnologia de la informació i la comunicació, administració i ofici-nes, serveis a la comunitat, serveis d’hostaleria i turisme, lleure i salut i higiene personal, a més d’estrenar-se com a punt de suport de la Uni-versitat Oberta de Catalunya(UOC) al Baix Ebre.A més, el vestíbul de l’escola de Ca-pacitació Nauticopesquera va acollir una exposició amb els treballs rea-litzats pels alumnes del curs de fo-tografia.

Entregats 500 diplomes de les activitats formatives a l’Ametlla de Mar58 cursos, 3 plans d’ocupació i 1 taller d’ocupació han estat impulsats des de la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

La porta de la discòrdia. Ara haurà d’estar sempre oberta.

Societat

Juny 2009 | pàg. 16

La cerimònia de cloenda va ser un acte emotiu i brillant que va servir per acomiadar els alumnes de 2n de batxillerat, i també a la seva tutora, i als alumnes dels cicles formatius de tècnic administratiu i de manteniment de vaixells.

Araceli DomínguezDivendres 6 de juny va tenir lloc la cerimònia de cloenda del curs 2008-09 per a 21 alumnes de segon batxi-llerat i 17 de dos cicles formatius, 13 de tècnic administratiu i 4 de mante-niment de vaixells. Per cert, aquest últim cicle és l’últim any que s’impar-teix a l’institut. A partir d’ara es farà a l’Escola Nàutica. Javier Sánchez, director de l’IES Mare de Déu de la Candelera, va fer de mestre de ceri-mònies en un acte molt emotiu, bar-reja de joia i enyorança, en les seves pròpies paraules, que va agrupar alumnes, professors i familiars. Du-rant la cerimònia la tutora dels joves que ara se’n van, Núria Ortiz, va fer saltar les llàgrimes a més d’un amb el seu discurs de comiat de l’es-cola. Aquesta professora d’anglès també deixa l’institut després de set anys. La cerimònia, a més, també va comptar amb altres moments molt especials com el lliurament d’orles als alumnes, de medalles fetes pels alumnes als professors amb molta gràcia i que servien per triar “místers i misses” en diferents categories i atenent al caràcter de cadascú, el lliurament de roses a les mares i, per finalitzar, un pica-pica per arrodonir

l’acte. Javier Sánchez va fer una valoració molt positiva d’aquesta promoció d’alumnes i del curs en general. .

Nivell molt altEnguany, ha hagut alumnes amb notes molt altes a batxillerat. Tant és així que ha estat difícil triar les dues matrícules que, per norma, es poden posar. Però, a més dels excel·lents, també ha hagut un bon grup d’alum-nes que han tret una mitjana de no-

table molt alt. A banda de l’orgull a l’expedient per a les dues alumnes en concret que han obtingut matrí-cula, suposa la matrícula gratuïta en el primer any d’universitat. Malgrat tot, encara queda passar la selecti-vitat. Els alumnes que han triat fer-la enguany començaven les proves di-marts dia 12 a Tortosa i van fer exà-mens fins dijous dia 14. Oficialment, però, el curs acaba el dia 26 de juny amb el lliurament de les notes defini-tives per a tots els alumnes.

Cloenda del curs 2008-09 per als alumnes de batxillerat i dels cicles formatius

Els alumnes de batxillerat que deixen l’institut participant el l’acte de cloenda.

Feien falses revisions de les instal·lacions i cobraven imports abusius per la feina.

El passat 22 de maig, efectius de la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra el Baix Ebre, van detenir Mario HB, veí de Cornellà de Llobregat de 33 anys, Felipe SD, veí de Castelldefels de 23 anys, José Maria PR, veí de Sabadell de 30 anys i Antonio VP, de 35 anys i de Santa Coloma de Gramenet, tots ells de na-cionalitat espanyola, imputats en els delictes d’intrusisme professional, falsificació documental i estafa con-tinuada. Tots quatre es feien passar per instal·ladors de gas butà.

La detenció, que es va produir amb la col·laboració de la Policia Local de l’Ametlla de Mar, va tenir lloc a la ur-banització Tres Cales de l’Ametlla de Mar, després que una veïna alertés que els individus podrien estar fent

revisions fraudulentes. Precisament, a la dona li haurien cobrat 100 euros per canviar el caputxó de la bombo-na de butà i un suposat servei de re-visió per un període de 5 anys. Amb tot, els homes no li van deixar cap factura.En trobar als quatre individus, els agents van poder comprovar que portaven un uniforme similar al de l’empresa Repsol, però cap acredi-tació visible. De fet portaven un do-cument plastificat amb una foto tipus carnet enganxada sobre el plàstic. A banda, cap de les identificacions portava el segell corresponent i obli-gatori del departament d’Innovació, Universitat i Empresa. En una de les suposades acreditacions, a més, hi figuraven dues persones, cosa total-ment il·legal.

En total, de moment, s’ha provat la presumpta estafa a quatre persones de la mateixa urbanització, però s’es-tan duent a terme més gestions per trobar altres víctimes. Els quatre indi-vidus haurien estafat més de 800 eu-ros amb aquest mètode. A dos dels detinguts, Mario HB i Felipe SD, els consten antecedents similars.

Cal recordar que ara fa uns mesos la Policia Local de l’Ametlla de Mar ja va fer una campanya d’avís a la població, davant les sospites que s’estaven duent a terme pràctiques similars, aconsellant a tots els ciuta-dans que tinguessin alguna sospita que el servei rebut no era adequat o les quantitats demanades pel servei eren abusives, que ho denunciessin al cos de seguretat municipal.

Quatre detinguts per fer-se passar per instal·ladors de gas

Juny 2009 | pàg. 17

Infraestructures

L’Ametlla de Mar instal·la plaques fotovoltaiques en els edificis públics

Amb aquesta mesura, es vol potenciar l’ús i promoció de les energies sostenibles i netes i també que les diferents entitats i empreses de caràcter privat que hi ha a la població segueixen la iniciativa.

Araceli DomínguezEl govern municipal té previst, a curt termini, la instal·lació de plaques fo-tovoltaiques per aprofitar l’energia solar i convertir-la així en energia elèctrica a diferents edificis públics de la població. Aquest edificis són l’Ajuntament, el mercat, el poliespor-tiu, l’escola Sant Jordi, l’institut, la llar d’infants, l’Escola Nauticopesquera, el poliesportiu Galetet, el camp de futbol, les piscines, les brigades

municipals i el cementiri. Aquesta iniciativa s’ha pres perquè l’ajun-tament vol ser capdavanter a nivell municipal en l’ús i promoció de les energies sostenibles i netes i també vol que les diferents entitats i empre-ses de caràcter privat que hi ha a la població segueixen el seu exemple i es proveeixen d’energia de la matei-xa manera.

Més avantatgesA més, indirectament, el funciona-ment de les plaques solars en els edificis de la localitat, a banda dels seus efectes innocus sobre el medi ambient, té l’avantatge afegida que l’energia elèctrica que generin s’uti-litzarà per abastir els mateixos locals on estan instal·lats, estalviant així despeses en costos. Xavier Llambrich Bono, regidor de

Medi Ambient, deia que “una de les apostes que des de l’ajuntament estem fent de cara a les energies renovables és la col·locació de plaques solars fotovoltaiques als sostres del edificis públics. Amb aquesta idea hem confeccionat un catàleg de sostres susceptibles de poder albergar aquestes estructu-res i amb això volem preparar un plec de clàusules perquè es pre-sentin a un concurs públic les em-preses que estiguin interessades en el projecte”. D’altra banda, dintre de la política d’afavorir que tinguin feina empre-saris i treballadors locals que duu a terme el govern municipal, i si hi ha empreses instal·ladores de plaques fotovoltaiques que treballin a la po-blació i siguin competitives, tindran prioritat respecte a altres. Les plaques significaran un bon estalvi.

El ministeri d’Indústria estima les al·legacions interposades per l’Ametlla als aerogeneradorsMalgrat tot, el ministeri deixa oberta la porta a altres projectes eòlics amb noves condicions per instal·lar-s’hi.

Araceli DomínguezEl ministeri d’Indústria ha donat la raó a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar respecte a les al·legacions que aquest va presentar al projecte que l’empresa Explotaciones Ecológicas del Viento S.L tenia preparat davant de la costa de l’Ametlla de Mar. El projecte contemplava la instal·lació de 18 aerogeneradors de 3 mega-wats de potència i 80m d’ altura a 500 metres de la costa i separats cadascun per 500 metres més, ocu-pant així una superfície de 306,58ha

que és gairebé el do-ble de l’ocupació ac-tual del casc urbà de l’Ametlla de Mar.

Tres anys enrereAquestes al·legacions es van presentar el 8 de juny de 2006 des-prés que dos dies abans el ple de l’ajun-tament rebutgés per unanimitat la instal-lació del parc eòlic i van ser subscrites

per 40 associacions del municipi. El consistori va argumentar per opo-sar-se a la seva instal·lació, després de consultar a diferents tècnics i es-pecialistes que el parc eòlic podia afectar negativament l’activitat pes-quera i turística, el paisatge i el pa-trimoni natural, especialment el fons de posidònia, i la navegació entre d’altres activitats. Igualment, a ban-da del vistiplau a les al·legacions, el projecte inicial presentat per aques-ta empresa tampoc s’hauria pogut dur endavant perquè ha caducat d’ofici. Ara qualsevol empresa que vulgui instal·lar aerogeneradors da-vant les nostres costes ha d’iniciar un projecte de nou i complir les no-ves condicions que el ministeri ha posat en aquest cas que són que els aerogeneradors s’instal·lin a 2500 metres de la costa.

Totes les al·legacions que calguin Tot i això, l’Ametlla de Mar continua-rà posant al·legacions, d’una banda, contra el projecte global del ministeri que dóna la pauta per instal·lar aero-generadors i, d’altra, contra cadas-

cú dels possibles projectes presen-tats per les empreses que es vulguin instal·lar. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “respecte al parc eòlic que volen col·locar davant del nostre poble tenim una bona notícia perquè han acceptat les nostres modificacions al projecte que hi havia damunt de la taula. De fet, aquest ha caducat d’ofici i, ara si volen encetar algun projecte d’aquest tipus hauran de començar de nou. La mala notícia és que el ministeri ara fa un nou plantejament que esquiva les nos-tres al·legacions però possibilita la instal·lació d’un parc eòlic a 2.500 metres de la costa. Per tant, per a nosaltres, la victòria que hem asso-lit és parcial. Continuarem lluitant perquè el parc no es posi i, si ho fan, al menys que no representi cap impacte negatiu per al muni-cipi”.Així doncs, l’Ametlla de Mar continuarà lluitant perquè qualsevol instal·lació d’aerogeneradors es faci el més lluny possible de les seves costes i fins tot d’altres lloc propers a les nostres terres.

L’Ajuntament estarà atent a la presentació de nous projectes.

Medi Ambient

Juny 2009 | pàg. 18

L’Ajuntament de l’Ametlla acusa el CAT de manca d’informacióEl consistori critica que no se l’avises dels motius del tall de subministrament d’aigua del divendres al vespre, fins moltes hores després del tall.

Francesc CallauEl tall durant unes hores del sub-ministrament d’aigua del Consorci d’aigües de Tarragona el passat 22 de maig a la nit, ha deixat preocu-pat als responsables municipals de la població, no tant per la gravetat dels fets, donat que en cap moment va tenir cap incidència per a la salut dels ciutadans, sinó per la manca d’informació del moment.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, al-hora que membre del CAT, ha mos-trat el seu malestar pel fet que el CAT procedís a tallar el subministrament i no informés del fet a l’ajuntament, al-hora que tampoc està d’acord amb el protocol d’actuació utilitzat, ja que tot i que les analítiques van donar re-sultat negatiu, el motiu del tall, fou un suposat positiu per mercuri i no una avaria com es va comunicar a les companyies explotadores dels serveis municipals d’aigües.

Pel que fa a l’Ametlla de Mar, el pri-mer avís del CAT el rep la companyia Aquàlia a les 19.50 amb l’objectiu de

que es talli el subministrament de la urbanització Tres Cales per una ava-ria i posteriorment a les 21.10h un nou contacte del CAT amb la com-panyia d’aigües ja canvia la versió i informa que es tracta d’un problema de contaminació de l’aigua submi-nistrada en alta i que, per tant, el tall s’havia de fer extensiu a tota la població.Fins aquell moment, el CAT en cap moment havia informat a l’Ajunta-ment, i és la companyia d’aigües qui fa l’avís al regidor de Mediambient que és qui mobilitza un gabinet de crisi i demana explicacions al CAT sense cap resposta clara i per es-crit, fins a les 01’00 de la matinada, més de quatre hores després del primer avis rebut per la companyia d’aigües.Mentre això succeïa, la companyia d’aigües va procedir al tall del sub-ministrament, a fer analítiques de l’aigua dels dipòsits i al seu buidat per precaució.

Segons Andreu Martí, “el fet és greu, ja que els municipis afectats no podem tolerar que com a respon-sables primers dels nostres ciuta-dans, que no se’ns comuniqui res de manera oficial fins més de quatre hores després que a les companyi-es d’aigua i vuit hores més tard del moment en què, suposadament, es

tenen els primers indicis. Els fets succeïts divendres al vespre ens preocupen més, si es té en compte que en pocs mesos està previst que s’iniciïn els treballs de descontami-nació dels llots tòxics acumulats al pantà de Flix, una delicada actua-ció que, de no comptar amb una adequada planificació i sobretot transparència informativa als muni-cipis afectats, pot suposar un greu problema social”.

La informació facilitada pel CAT a l’Ajuntament comunicava que a causa d’uns registres anormals de-tectats en les analítiques de l’aigua que s’efectuen en els laboratoris del CAT a l’Ampolla s’havia procedit al tall preventiu del subministrament d’aigua als consorciats, sense es-pecificar en cap moment quins eren els registres anormals detectats, que després en les analítiques van resul-tar negatius. És més, el CAT afirma en el comunicat que la situació va començar a normalitzar-se a partir de les 22.15, reprenent el subminis-trament, quan fins a les 01’00 no en va informar als ajuntaments.

El Grup Parlamentari de CiU a tra-vés del diputat ampollero Francesc Sancho ja ha anunciat que presen-tarà preguntes al respecte al Parla-ment de Catalunya.

Fites de les canonades del CAT a l’accés a la població.

Juny 2009 | pàg. 19

Cultura i espectacles

Araceli DomínguezFinalment la 27a diada de Sant Jordi al castell es va poder celebrar el dia 31 de maig amb un temps esplèndid i amb la complicitat de milers de ca-leros que no es van voler perdre la que, sens dubte, va ser la jornada al castell més important de les que s’han succeït al llarg dels anys per les connotacions històriques i emocio-nals derivades del fet que el castell ja és propietat del municipi, és a dir, de tots el vilatans de La Cala. Finalment, gairebé 30 anys després que es va iniciar aquesta diada reivindicativa precisament per reclamar el que ara és una realitat i que amb el pas del temps ha esdevingut a més un dia de germanor i joia, el temps ha donat la raó als caleros i el castell torna a les seves mans.

Un bon començamentLa diada va començar amb la cami-nada popular fins al castell en la que

van participar més de 100 persones, tot seguit va tenir lloc la tradicional sardinada, l’actuació del grup La Batucada i l’acte més important, la cessió oficial del castell al poble de La Cala on es van lliurar pergamins del títol simbòlic de propietat a ca-dascú dels caleros presents. Abans, però, Joan Rebull, un dels impulsors de les reivindicacions de l’any 1982, va fer una introducció històrica sobre el que el castell, que es va construir al segle XIII, ha representat per a la població.

Carta dels MangranéDesprés es va llegir una carta escrita per Francesc Xavier Mangrané, fill de la família propietària fins ara, i que no va poder ser present a l’acte, en la qual es feia palès l’orgull dels Ma-grané per poder satisfer aquest antic anhel de l’Ametlla de Mar. L’acte de cessió es va completar amb la des-coberta d’una placa commemorativa d’aquest dia a càrrec de l’alcalde An-dreu Martí. “La Diada de Sant Jordi al Castell és una data molt assenya-lada al calendari de l’Ametlla de Mar però enguany, a més, suposa un

abans i un després per a la història del nostre poble. Des del passat 23 d’abril el municipi ja és propietari del castell i de les quatre hectàrees que l’envolten. Aquest fet és el fruit dels diferents esforços que ha fet molta gent al llarg dels anys i enguany hem volgut recordar-ho. A Joan Rebull i a molts més que han reivindicat sem-pre d’una manera festiva, si voleu, el castell. És una feina de tots a la que jo he pogut contribuir amb l’úl-tim esforç, el que m’omple de joia i satisfacció. Sóc plenament consci-ent que hem complit amb l’objectiu marcat ara fa 27 anys”.

Concurs de paellesA continuació, van continuar les ac-tivitats lúdiques d’aquest dia com el concurs de paelles, en el que van haver 33 participants i que va gua-nyar Íngrid Borràs, que es va endur 150 euros, a la que van seguir Teresa Doménech, que va obtenir un premi de 120 euros i Teresa Borràs, que va guanyar 100 euros. També va actuar la xaranga La Farola. I per la tarda va haver-hi els jocs infantils i populars a càrrec del grup Rovell d’Ou.

Diada multitudinària al Castell de Sant Jordi

Els caleros van acudir de forma massiva a la 27a Diada al Castell per celebrar tots plegats que, gairebé 30 anys després de reivindicar-lo, aquest espai ja és de tot el poble.

Per arrodonir l’alegria dels caleros només falta que l’administració es-tatal iniciï les obres de restauració de l’espai, que ha d’integrar ele-ments de lleure, ambientals i patrimonials. A grans trets, el projecte preveu aixecar dos aparcaments asfaltats, enderrocar les dues edifi-cacions existents vora el castell i restaurar l’espai de quatre hectàrees que envolta el castell entre les platges de Cala Vidre i Sant Jordi amb vegetació autòctona i elements de pedra seca i fusta. També es millo-raran els accessos a les platges i una passarel·la permetrà accedir a les fortificacions de la Guerra Civil i a les ruïnes del primigeni castell medieval, així com la instal·lació de l’enllumenat. En total, el Ministeri de Medi Ambient s’ha compromès a aportar 1,85 MEUR, per al projecte.

Alegria total

L’alcalde i les regidores repartint els exemplars simbòlics de titularitat del castell.

Les colles d’amics reunides al voltant d’una paella.

?? Entrevista

Juny 2009 | pàg. 20

?Pere Margalef Vendrell

Quan i per què decideix presen-tar-se a les eleccions munici-pals?Un dia em truca Marti que era Dipu-tat i regentava una coneguda tenda de roba a Tortosa, proposant-me encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions. Suposo que gent del poble pròxima al partit li devien haver parlat de mi. A casa ho estava pas-sant molt malament, donat que l’any 1978 se’ns havia matat el nostre fill Xavier en accident de cotxe. Va venir a veure’m, vam parlar i li vaig dema-nar uns dies per pensar-m’ho, però de seguida vaig entendre que allò podia suposar un camí per traure’m la desgràcia del cap, que en aquell moment eren les 24 hores. Tindria al-tres ocupacions i allò m’ajudaria. Jo

mai havia tingut cap intenció de de-dicar-me a la política ni tampoc havia fet mai cap activitat que hi tingués re-lació. L’única condició que li vaig de-manar fou que em deixés triar la gent que aniria a la meua candidatura.

Com va ser aquella primera cam-panya electoral?Va ser dura, ja que ens vam haver de dedicar al 100%. Recordeu que davant teníem a Ballesteros que ha-via estat alcalde durant 12 anys, que sabia com anaven les coses i tenia molta influència al poble. Ell i jo no teníem bona relació, ja que no estava d’acord amb el que feia com a alcal-de. La prova està que vam haver de necessitar al PSUC. Com anècdo-ta puc explicar que un dia pujàvem

tots dos la costera de l’Avecrem i no recordo com va sorgir la conversa, però em va demanar que no em pre-sentés. Allò encara em va donar més ànims.

I el dia de la primera votació de-mocràtica?Aquell dia el poble va parlar i es va demostrar que no volia que Balles-teros fos alcalde. No hi va haver cap incident i ho vam viure amb nervis i emoció.

Tot i guanyar les eleccions la candidatura independent de Jo-sep Ballesteros, que havia estat alcalde durant el darrer tram de dictadura i posteriorment fins a la convocatòria d’eleccions, CiU encapçalada per vostè i el PSUC van acabar pactant i governant. L’objectiu era fer fora a Balleste-ros o n’hi havia d’altres?Quan vam veure que el PSUC amb Laureano i Jordi també sortien, vam pensar que segurament ens donarien els vots a nosaltres i així faríem fora a Ballesteros. Amb tot, hi va haver un moment de tensió quan alguns inte-ressats van fer córrer la veu que un dels que s’havia presentat a la nos-tra candidatura votaria a Ballesteros, però això no va passar. I sí, anàvem perquè ell no tornés a ser alcalde.

Com recorda els primers dies d’alcalde en aquella jove demo-cràcia?Doncs mira, feia quatre dies que era alcalde i el Sr. Bardí, que feia de se-cretari, entra al meu despatx i em diu que no hi havia diners per pagar les nòmines dels treballadors. Encara no teníem gaire idea de com estava tot, però vam reaccionar ràpid. Li vaig dir que no es preocupés, vaig anar a una entitat bancària a demanar-los i el seu director no estava gaire dispo-sat a deixar-me’ls. Li vaig preguntar si

a mi personalment me’ls deixaria, em va dir que sí i fou quan li vaig dir que si me’ls deixava a mi també ho havia de fer amb l’ajuntament. Finalment no va fer falta, ja que un dia abans de pagar les nòmines va arribar una subvenció per pagar unes obres i vam poder pagar els treballadors. Mai més tindria cap problema per pa-gar les nòmines. Recordo que Joan Font sempre em retreia que jo porta-va l’Ajuntament com si fos la meva botiga. És cert i em sento orgullós ja que cada pesseta que gestionava era com si fos meua.

Sabria dir-me quina va ser la pri-mera decisió que va prendre? La primera no la recordo, però de les primeres que vaig prendre va ser ordenar que llancessin a terra la Casilla. Allò estava molt malament, hi havia rates i no ho podíem tenir així. Tot i que Ballesteros ja havia fet alguna carta al respecte, quan vaig entrar vaig tornar a insistir sense èxit, fins que un dia truco per telèfon al Ministeri i els hi dic que si no ho feien ells ho faria jo. No recordo amb qui vaig parlar però em va dir, “si fa això se’n recordarà tota la vida”. Després de consultar-ho amb els meus com-panys, vam decidir tirar endavant hi la vam llençar a terra. Ningú ens va dir res i al cap de poc temps, ens van cedir tot l’espai per a l’ajuntament.

Quines eren les principals man-cances del poble l’any 1979 ? Què calia arreglar primer ?Moltes coses. L’aigua era molt dolen-ta, calia arreglar un clavegueram en mal estat, molts carrers per asfaltar. Tot el que eren serveis bàsics estava molt malament, però no hi havia di-ners i ens vam veure obligats a aug-mentar la taxa de l’aigua, cosa que no va ser ben vista.En els primers 12 anys com a al-calde, els vuit darrers amb majo-

L’any 1979 fou el primer alcalde sorgit de les urnes de l’actual període democràtic. S’hi va estar en el càrrec gairebé quatre legislatures, 14 anys i 7 mesos, 12 d’ells de manera ininterrompuda. Regentava junt amb la seva dona una tenda d’alimentació de caire familiar i va accedir a l’alcaldia amb 50 anys, encapçalant la primera gran transformació de l’Ametlla de Mar.

Pere Margalef Vendrell.

?Juny 2009 | pàg. 21

?ria absoluta, vostè passa per ser l’alcalde que va transformar el poble. Passeig Marítim, mercat, poliesportiu, arranjament de pla-ces com la Joan Miró, la Plaça del Canó o Plaça del Barco, Escoles noves, el primer Institut que no pocs problemes li va portar. Ens deixem quelcom?.Clar, coses tan importants com la guarderia, la depuradora, el Casal d’Avis, el Centre Primari de Salut i l’Escola Nauticopesquera, que no te-nia que venir a l’Ametlla, ja que havia altres llocs com Tarragona que tenien les de guanyar, però que gràcies als contactes i l’amistat que tenia amb Lluís Prenafeta, Secretari de la Ge-neralitat de Catalunya, finalment vam poder portar-la cap aquí. Però va ser difícil, ja que a la Generalitat i a la cú-pula del partit no va agradar gaire el paper que vam assumir després de l’accident de Vandellòs I de posar-nos al davant. Però bé, allò es va anar calmant i després de la insistència, un dia em truca el President Pujol a casa i m’ho comunica dient-me –Margalef, ja tens l’Escola, ho has aconseguit i ja estaràs content.

Què és el que més l’ha satisfet de la seva labor com a alcalde?Sense cap dubte l’Institut, ja que ara els nostres joves surten molt més preparats i poden estudiar a casa fins que es decideixen a anar a la uni-versitat. Però va ser molt difícil, donat que aquest equipament anava al Pe-relló que ja estava impartint aquests estudis. Però un dia em truquen i em diuen que el Perelló no havia pre-sentat la documentació i ens posem a treballar, ho proposem al Ple i ho tirem endavant sense comptar amb el vot de Joan Font i el seu partit. Penseu, però, que ho havia de pagar l’Ajuntament i costava al voltant de 50 milions de pessetes que no teníem i els havíem de treure d’algun lloc. Jo en aquell moment i durant molts anys feia un promig de 2 viatges per set-mana a Barcelona a plorar i demanar a les administracions i finalment vam aconseguir que el pagués la Gene-ralitat.Recordo que un dia vaig a veure a Prenafeta i em diu que només tenia 20 milions i que els altes 30 depenien del President. L’entra a veure i poc després el President em crida i tot empipat amb mi, repetint-me que a Catalunya hi havia molts més pobles que l’Ametlla, em diu que parés de demanar que no ho podíem fer tot a

l’Ametlla. Vaig aguantar estoicament la bronca, però jo vaig sortir del Palau de la Generalitat amb els 50 milions de pessetes per pagar l’institut. Pen-seu que vaig estar 16 anys portant peix al President de la Generalitat cada vigília de Nadal, i a altres càr-recs, cosa que em van criticar molt, però el peix de la Cala em va obrir moltes portes.

Després d’uns anys de placide-sa política, es produeix l’accident a la Central Nuclear Vandellòs I i com ja havia passat anys abans, la turbulència torna a la política local. S’ho va veure venir?Una mica si però amb l’objectiu que ningú s’aprofités de la situació, ens vam posar al capdavant, tot i els pro-blemes que ens va suposar amb la gent de dalt. Ho havíem de fer, era la nostra gent i el nostre poble.

Passats els anys, com veu aquest període? Com recorda les mani-festacions, el Comitè Antinuclear, aquells plens al poliesportiu?Ho recordo molt bé, ja que érem al davant. Van ser mesos molt compli-cats i de molta activitat. Recordo el ple que vam fer al poliesportiu. Jo sabia que hauria soroll i tot i que vaig marcar molt bé el reglament d’inter-vencions, l’oposició va saber portar el ple al punt que li convenia. Aquell dia vaig fer callar a Joan Font d’una manera poc ortodoxa i allí em vaig equivocar. Vaig voler rectificar però ja era tard i allò ho van saber aprofi-tar molt bé i posar-me molta gent en contra. Els fets del poliesportiu em van fer mal de cara al futur.

Novament el tema nuclear feia caure un alcalde l’any 1991. Era vostè. Creu que si no hagués es-tat aquell 19 d’octubre de 1989, vostè hagués renovat la majoria absoluta? Per què no la va reno-var?No estic d’acord en que fos el tema nuclear el culpable de perdre l’al-caldia. Sí que és cert que l’enrenou polític va marcar molt, però també va influir que ja portava molts anys a l’ajuntament. A més, tots van posar moltes ganes en la campanya electo-ral i nosaltres, pensant que seguiríem igual, no vam fer l’esforç i la publicitat que calia.

Un pacte entre el PP, PSC i els Verds li pagava amb la mateixa moneda utilitzada per vostè l’any

1979 i donava l’alcaldia a Joan Font. Recorda aquell moment?Sí, és clar, fou un pacte exclusiva-ment per traure’m de l’alcaldia, tot i que des d’un primer moment es veia que no podien durar. Quan vam pac-tar per fer fora a Ballesteros era una necessitat, ja que al poble no teníem res i ens haguéssim passat quatre anys més igual. Tot i que legítim, però aquestes condicions no es donaven a l’any 1991, ja que el poble estava en una bona situació.

Disset mesos després, CiU amb vostè al capdavant, pactava amb els Verds i mitjançant una moció de censura, feia fora Joan Font i tornava a assumir l’alcaldia. El motiu oficial, la utilització dels di-ners procedents del cànon d’En-resa que mesos abans el poble en referèndum havia demanat que no es toquessin. Continua veien prou motiu, o va ser una excusa?Mira, si no es va trencar abans fou perquè jo no vaig voler, ja que feia temps que Joan no podia governar. La utilització dels diners va influir, però l’Eloi Nolla que era conflictiu ja feia temps que volia trencar el govern. En aquella situació el que perdia era el poble i no ho podíem permetre.

Tornaria a presentar aquella trau-màtica moció de censura?Si es repetissin les mateixes condici-ons sí. Dins al partit majoritàriament estàvem convençuts, tot i que teníem gent que estaven en contra de fer-ho. Encara que no tinguis ganes de fer-ho, es produeix una paràlisi. Si era le-gal el pacte, també era legal la moció de censura.

Aquesta moció li va donar la ma-joria absoluta al PP?Jo crec que no, ja que vam perdre la majoria per 40 vots. Si jo hagués estat més polític haguéssim tornat a guanyar la majoria, ja que en aquell moment tenia dins al partit una sèrie de gent que havien estat importants i alguns fins i tot regidors, que em van fer el llit. Si els hagués tret fora del partit no m’haguessin fet tant de mal, ja que van fer campanya en contra meua i van treballar perquè no gua-nyéssim les eleccions. Em volien fora sí o sí.

Per què va deixar l’alcaldia al perdre les eleccions de

1995?Perquè després de tot el que havia passat, estava molt cansat. Em feia gran i ja en tenia prou de lluitar.

Es va dir que havia pactat amb l’actual alcalde Andreu Martí que si no treia majoria absoluta mar-xaria, i si la treia, que faria el relleu al cap de dos anys?Mira, això no va anar així. Quan aquest sector opositor que tenia a dins em munten la revolta, això arri-ba a les orelles de Joan Maria Pujals, que havia estat president de la Dipu-tació de Tarragona i que després va ser Conseller de Cultura. Ens crida al seu despatx per arreglar-ho i ells no volien de cap manera, ja que volien que el que es presentés a les elecci-ons com a cap de llista fos l’Andreu Martí. Ell també era a la reunió. En veure com anava el tema i pel bé del partit, com que no prevèiem perdre, jo proposo que de guanyar, jo estaré els dos primers anys a l’alcaldia i des-prés li cediria el lloc a l’Andreu Martí, tampoc estaven d’acord i en veure que jo m’aixecava de la reunió, Pujals va forçar aquest acord. Al perdre, la resta ja sobrava. Me’n vaig anar cap a casa i es va acabar el problema.

14 anys fora de la política li fan veure la seva història pública d’una altra manera?Des d’una altra perspectiva sí, però penso que, exceptuant la meva ac-titud amb Font aquella nit del ple al poliesportiu, amb la resta de les me-ves decisions actuaria de la mateixa manera.

Agraïm a Pere Margalef Vendrell que hagi trencat el seu silenci de 14 anys fora de la política, amb motiu del 30è aniversari dels ajuntaments democràtics, la seva memòria i la seva sinceritat.

Cultura i espectacles

Juny 2009 | pàg. 22

Araceli DomínguezDesprés de tres anys seguits de re-presentar-se a la platja de l’Alguer amb molt d’èxit, aquest estiu no re-brem la visita de La filla del Mar. El govern municipal, que subvenciona el muntatge de l’obra, ha pres aques-ta decisió pensant en la crisi. D’una banda, ha volgut destinar els diners que costava posar en escena la peça d’Àngel Guimerà a altres qüestions que tenen més prioritat i, d’altra, considerem que és un tema de soli-daritat envers les famílies que estan patint. A més, s’ha de tenir en comp-te que el govern té molt fronts oberts en l’equador de la legislatura pel que fa a temes d’infraestructures i obres. Això no vol dir que aquesta obra de teatre no es torni a fer. De fet, el go-vern s’ha compromès a que la quarta edició d’aquest drama tornarà a po-sar-se en escena l’any que ve. Mari Carme Martí, regidora de Cultura explicava que “ens trobàvem en una tessitura perquè tothom sap com està la situació econòmica. Però quan fem una cosa la volem fer bé. I enguany ens hem volgut estalviar la despesa que suposa l’obra. Volem que es faci bé i amb dos anys tenim temps de sobres per preparar-ho”.

Raons de pesPer la seva banda, Josep Tomàs Margalef, director del grup escènic

de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de L’Ametlla de Mar (SCER), es lamentava que l’obra no pogués fer-se enguany però entenia les raons de l’equip de govern per no posar-la en escena i recolzen la seva decisió. Malgrat tot, afegia Margalef, la continuïtat és bàsica per enganxar els actors i sense dubte el no poder-la fer enguany és un contratemps. “Com a director del grup escènic m’agradaria fer l’obra cada any per-què la continuïtat és bàsica per als actors. A més, sempre, en acabar l’obra es feia un sopar on comenta-

ven els detalls i feien previsions per l’any següent. Però ara el que és més important és que l’ajuntament pugui solucionar els temes més urgents que a tots ens angoixen. Esprem que l’ajuntament segueixi amb la seva aposta per la cultura i poder fer l’obra l’any vinent”. El que està clar és que l’obra ha esdevingut un referent cultural a tot Catalunya i que, a més, és un actiu turístic molt important que dona inici a la tempo-rada alta pel que fa als visitants. Per això, ningú no té cap interès en que es deixi de fer.

La filla del mar no ens visita aquest estiu

Finalment s’ha decidit que aquesta representació teatral a la platja de l’Alguer tingui lloc cada dos anys.

La sorra de l’Alguer no veurà aquest any el drama de l’Àgata i en Pere Màrtir.

Juny 2009 | pàg. 23

Doblet coral dels nois i noies de l’EMMA

Els grups de cant coral van ser els protagonistes del primer cap de setmana de juny a La Cala. D’una banda, dissabte, la coral de l’EMMA va posar veu a La Cantata de l’Oriol i, d’altra, diumenge, les corals caleres van participar en la seva tercera trobada.

Araceli DomínguezEl 6 de juny, dissabte, a la sala de la societat, la coral de l’Escola Munici-pal de Música de l’Ametlla de Mar (EMMA) va posar veu a La Cantata de l’Oriol, una peça de 10 minuts que ja havia estat representada com a colofó al curs dels alumnes que l’any passat van fer magisteri mu-sical. Del moviment escènic es va encarregar la secció juvenil del Grup Escènic de la Societat Cultural Es-portiva i Recreativa de l’Ametlla de Mar. La cantata és un conte infantil que parla sobre l’amistat i la solida-ritat i la seva posada en escena és molt senzilla malgrat que hi partici-pen uns 40 nens i nenes de 8 a 14 anys. Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA, explicava que “a banda que hi hagi una narració, la coral de l’escola també ajuda a que hi hagi un nus argumental dintre de l’obra.

És una coseta molt petita però té un gran valor artístic perquè hi ha nens de 8 a 14 anys a l’escenari, personetes que munten l’escena i li donen vida a aquest conte”.

Segona actuacióI diumenge, de nou, va haver actua-ció coral amb la III Trobada de Corals caleres que enguany tenia l’al·licient afegit que s’estrenava l’havanera Pescador de La Cala, l’avi amb lle-tra de Mireia de Gràcia Forés, de 13 anys. Val a dir que aquest poema va ser el guanyador del primer premi de poesia Festes de Sant Pere 2008 que convoca la Confraria de Pesca-dors. La música la posa Jordi Forés i Ribera, un enamorat declarat de la nostra vila. Aquesta no és l’única ha-vanera fruit de l’amor per la vila. Que tinguéssim constància se n’han fet tres més. La Candelera, amb lletra

i música de Maria Antònia Vila, La plegària amb lletra de Roser Llanes i música d’ Anna Vizcarro i La Cala s’ompli de dol amb lletra de Ramon Margalef i música d’Anna Vizcarro. La nova havanera va ser cantada per les corals de l’EMMA i del CEIP Sant Jordi per cloure l’acte. Anna Vizcar-ro deia que “des de la Regidoria de Cultura em van fer arribar la parti-tura d’aquest senyor, Jordi Forés, que és de Barcelona però que està enamorat de La Cala i té les seves arrels al Perelló. No sé si és casua-litat que el seu cognom coincideixi amb el de la noia que va escriure el poema que ara és la lletra de l’ha-vanera”. A la trobada van intervenir el grup infantil i la coral de l’EMMA i la coral de l’escola Sant Jordi que ens van delectar amb diferents peces prepa-rades per a l’ocasió.

El clàssic musical de Sergey Procoviev s’ha adaptat per al públic infantil i es podrà veure a l’Ametlla de Mar.

Francesc CallauLa Sala de la SCER de l’Ametlla de Mar fou el passat 16 de maig l’es-cenari de la representació de l’obra Pere i el Llop, l’obra més popular de Sergey Procoviev, un treball conjunt entre la Banda de l’Escola Municipal de Musica(EMMA) i el Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar, un treball híbrid entre el concert musical i la representació teatral.La manca de referències teatrals de l’obra musical ha fet encara més complicada l’adaptació de l’obra i la preparació de la part escènica, que en aquesta ocasió sempre està su-peditada al ritme musical.Per a Josep Tomàs Margalef, direc-tor del Grup Escènic de la SCER, “es tracta d’un tema cultural, i que poguéssim realitzar aquesta col-laboració entre naltros i l’escola de música és il·lusionant. La idea sorgeix de Rubén Chordà, director de la banda de l’EMMA, que ja feia temps que li anava pel cap, tot i que també era conscient que era una adaptació complicada i difícil. No és teatre del que fem cada dia, així

que ens va il·lusionar molt com a experiència artística i això demostra que si els grups culturals del poble col·laborem els uns amb els altres, el poble en surt guanyant”.L’obra destinada al públic infantil, també va agradar molt al públic adult, tant és així que el ple total que va re-

gistrar la Sala, va fer que es represen-tés novament el dia 14 de juny.Des del Grup escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar ja s’ha anunciat que Pere i el Llop era la primera experi-ència d’un repte que ha de portar a aquest grup d’actors caleros a estre-nar un musical l’any 2011.

La Banda de Música i el Grup Escènic representen Pere i el Llop

L’obra va ser curta però entretinguda.

Joventut@Juny 2009 | pàg. 24

El Bus Festiu es va acomiadar per aquesta temporada el passat 24 de maig. Com ja sabeu durant els me-sos d’estiu el bus no funciona per-què les discoteques locals obren les seves portes.La temporada s’ha tancat amb quasi el 100% d’aforament i s’espera que continuï així quan es torni a empren-dre. El regidor de Joventut, Joan Pere Gómez Comes, creu que “la consolidació d’aquesta actuació és un fet molt important perquè poder gaudir de la nit amb seguretat ens ho agraeixen tant pares com fills”.Cal dir que el comportament dels caleros i caleres que utilitzen el ser-vei es excel·lent, segons paraules de la mateixa empresa d’autocars. Tan sols recordar als joves que sempre condueixin amb prudència, amb bus i sense, i que aviat aquest servei tor-narà a funcionar.

El bus festiu s’acomiada per aquesta temporadaEl fet que aquest transport s’ompli cada cop que surt el consolida com un servei necessari perquè els joves gaudeixen de la nit sense trastorns.

Joves usuaris, habituals de les sortides del bus festiu.

Juny 2009 | pàg. 25

Turisme

Francesc CallauLa iniciativa sorgida l’any 1985 en-tre el veïnat de la confluència dels carrers Andreu Llambrich amb Pau Casals d’habilitar un petit altar enga-lanat per contribuir a la processó de Corpus Cristi i que cada any protago-nitzen els nens i nenes que han pres la 1a Comunió, arribava diumenge dia 14 de juny al quart de segle.25 anys després, aquesta tradició sorgida del no res, porta cada Cor-pus centenars de visitants a con-templar l’atractiu trajecte, encuriosits pels dissenys imaginatius que els veïns de la Cala traslladen als seus carrers.De fet, segons Antoni Montagut, regi-dor de Turisme, “l’ambient que es viu la nit del dissabte al diumenge s’ha

convertit en un atractiu més, dona-da la molta activitat que registren els carrers més cèntrics de la vila i veure com els veïns confeccionen els tre-balls que podrem contemplar al dia següent. És un espectacle. Aquest aniversari ha de servir també per ho-menatjar als veïns que any darrera any s’esforcen per fer les catifes”. Mentre la gent passejava dissabte a la nit, prop de dos centenars de veïns es dedicaven a confeccionar les po-pulars catifes. La nit s’omplí de festa pels carrers i d’un gran sentiment de companyonia que ajudà a l’esforç comú de tenir tot el trajecte enllestit a primera hora del matí.

Aquell primer altar s’ha anat incre-mentant cada any fins completar gairebé un quilòmetre de catifes. Setmanes abans els carrers i magat-zems del centre urbà s’ompliren de veïns que van preparar els materials perquè la nit de dissabte ningú s’ha-gués de preocupar de res més que plasmar en els carrers els dissenys pensats i consensuats sobre el pa-per.

A més de les flors, la curta però in-tensa tradició calera constata que són molts i variats els materials uti-litzats en la confecció de les catifes, trobant-nos des de marro de cafè, a xiprer, flors silvestres, grava i clofolla d’arròs que serveixin per dibuixar for-mes capricioses en el terra.

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar destinà prop de 12.000 € a donar suport a la feina dels veïns, ajudant a les quatre agrupaci-ons veïnals existents en la compra de materials i la promoció de la festa. Els veïns van comptar aquest any, com en els darrers, amb l’ajut dels alum-nes de 3r d’ESO, que es van implicar en la confecció de catifes. D’aquesta manera, mitjançant un conveni amb el patronat de Turisme, ajuden a fi-nançar-se el viatge de final de curs.

La processó del Corpus Cristi orga-nitzada per la Parròquia de la Purifi-cació va transcorre sota un gran in-terès i assistència de públic, amb els nens i nenes de la 1a Comunió com a principals protagonistes.

25 anys de catifes de corpus als carrers de la Cala

La iniciativa veïnal de guarnir els carrers amb dissenys florals complia el dia 14 de juny un quart de segle.

Com cada any les catifes van crear gran espectació entre els visitants. Els nens i nenes de la primera comunió protagonistes de la processó de Corpus.

Perspectiva del carrer Andreu Llambrich.

Turisme

Juny 2009 | pàg. 26

L’Ametlla de Mar a les XV Jornades de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya

Araceli DomínguezEls dies 13 i 14 de maig, el Patronat Municipal de Turisme de L’Ametlla de Mar (PMT) va participar en les XV Jor-nades de la Xarxa d’Oficines de Ca-talunya a Lloret de Mar que serveixen per intercanviar opinions i posar en comú l’experiència en l’àmbit turístic de diferents municipis d’arreu Cata-lunya. Les jornades es van inaugurar dijous al matí amb els parlaments de Xavier Crespo, alcalde de Lloret de Mar, Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, i Pilar Mundet, vi-cepresidenta del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Agència Catalana de TurismeDijous també va ser el dia que Pa-trick Torrent, subdirector de Turisme de Catalunya, va presentar l’Agència Catalana de Turisme. El mateix dia va haver la ponència “El producte turístic

de Catalunya: recursos turístics intan-gibles i Atlas de l’oferta i els productes turístics” i la presentació del Congrés EUTO 2009 a Catalunya. Per la tarda, va haver un taller d’experiències i un seguit de visites per Lloret de Mar.

Centenari de la Costa BravaDivendres van començar les jornades amb la conferència Centenari de la Costa Brava: Reflexions a propòsit del centenari de la Costa Brava i el futur del turisme. Tot seguit es va dissertar sobre Les xarxes socials d’Internet i la seva influència en el sector turístic i es va fer la presentació dels cursos d’ idiomes per a les Oficines de la Xarxa. La cloenda va finalitzar amb un dinar de germanor que va aplegar a tots els participants a aquestes jornades que eren representats de les oficines i de les institucions relacionades amb el turisme, a més d’altres experts en la

matèria com ara professors universi-taris i directors científics de diferents projectes relacionats amb el turisme.

Aprenentatge i intercanviDami Llaó, gerent tècnic del PMT de l’Ametlla de Mar, ens explicava que “durant aquestes jornades aprenem sobre les realitats diferents dels par-ticipants pel que fa a la idiosincràsia del lloc d’on provenen i la seva ma-nera de promocionar-lo i ens ajuden a millorar la qualitat en el treball que fem des de les oficines de turisme ja sigui en el camp de l’atenció al client, l’edició d’informació gràfi-ca i escrita o altres estratègies per fomentar les nostres activitats”. Re-cordem que l’Ametlla de Mar va ser el municipi amfitrió en la XIII edició de les Jornades de la Xarxa d’Ofici-nes de Catalunya, tot just ara fa dos anys.

En aquesta ocasió, la reunió anual va ser a Lloret de Mar i com és habitual va servir per intercanviar opinions i posar en comú l’experiència en l’àmbit turístic de diferents municipis d’arreu Catalunya.

Surt l’agenda amb totes les activitats de l’estiu 2008-09

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme (PMT) ja ha editat l’agenda d’acti-vitats per a aquest estiu 2009 que podeu trobar als punts d’informació turístic habituals i també pels dife-rents establiments i comerços de la població. En total, s’han fet 12.500 exemplars en cinc idiomes perquè tothom pugui assabentar-se de les nombroses activitats que l’Ametlla de Mar prepara per refrescar-nos a l’estiu.

Eina imprescindibleDamià Llaó, gerent tècnic del PMT de la nostra població, ens deia que “creiem que aquesta agenda és una eina imprescindible per a guiar tothom per totes les activitats que s’han programat aquest estiu. És fo-namental per a estar informats. Sa-bem que la gent l’espera impacient, com és lògic. A més, enguany hem editat 12.500 exemplars perquè no s’esgoti abans que arribin tots els vi-sitants de l’agost i la hem fet en cinc idiomes: català, castellà, francès, anglès i alemany perquè ningú no

es quedi sense saber el que es mou a l’Ametlla de Mar a l’estiu”.

Cop d’ullA l’agenda, amb un cop d’ull, podem saber dia a dia, hora a hora i lloc a lloc què es fa, ja siguin activitats d’es-

port, cinema, diades gastronòmi-ques, concerts i activitats de fitness i lleure entre d’altres moltes sorpreses estiuenques. També hi ha informació complementària sobre exposicions, rutes, cursos i tallers de diferent na-turalesa.

El Patronat Municipal de Turisme (PMT) de l’Ametlla de Mar ha editat 12.500 exemplars en cinc idiomes d’aquesta agenda imprescindible per estar ben informat de tot el que es mou a l’estiu a l’Ametlla de Mar.

L’agenda conté informació sobre més de 70 activitats a realitzar fins al setembre.

Juny 2009 | pàg. 27

La Cala i les Terres de l’Ebre es promocionen al nord d’Espanya des de la fira Expovacaciones

El dijous 7 de maig va obrir les se-ves portes la fira Expovacaciones al Bilbao Exhibition Centre, fins el diu-

menge dia 10, amb una previsió de 250.000 visitants. Cal destacar que els turistes bascos són un percentat-ge destacat dels visitants que rep la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre són la quarta comunitat de l’Estat pel que fa a la procedència dels visitants. Representen doncs un 3,8 per cent dels visitants de les Terres de l’Ebre, segons l’estudi del perfil de la de-manda turística realitzat el 2008.

La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre van ser presents a Expovacaciones, que manté el número d’expositors

de l’any passat -750-, amb un espai propi ubicatdins l’estand de Turisme de Catalunya. Ambdues marques hi participen amb el format de córner nacional, conjuntament amb diver-sos organismes del seu territori.

A part del nostre Patronat de Turis-me, la representació de les Terres de l’Ebre present a Expovacaciones va estar formada per les Oficines i Patronats Municipals de Turisme d’Alcanar, l’Ampolla, Amposta, Ascó, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Tortosa.

El Patronat Municipal de Turisme de la nostra població participa un any més a la fira Expovacaciones per promocionar els nostres actius turístics, al certamen turístic més important del nord de l’Estat. Aquest certamen, que arriba a la 30a edició, va tenir lloc entre el 7 i el 10 de maig a Bilbao.

Viatge a Andorra dels guanyadors del concurs de Suquet de Peix

Fruit de la col·laboració entre el Pa-tronat Municipal de Turisme de la nostra població i El Periòdic d’An-dorra, el guanyador del 1r. premi del concurs del suquet de peix calero la passada Candelera, va poder gaudir d’un cap de setmana per a dues per-sones amb totes les despeses pa-gades a Andorra. L’afortunat, Ricard Marí i la seva parella, van poder gau-

dir del premi que incloïa una entrada al complex de salut Caldea.

Des del Patronat de Turisme agraïm la col·laboració i l’excel·lent tracte que Adrià Ledo, Director del Depar-tament de Publicitat de El Periòdic d’Andorra va tractar tant als premiats com als amics que els van acompa-nyar.

Els afortunats ensenyant el trofeu en terres andorranes.

Ajuntament

Juny 2009 | pàg. 28

Araceli DomínguezEl passat divendres 29 de maig va te-nir lloc una reunió ordinària del ple de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar en la que es van tractar 8 punts en l’ordre del dia la majoria dels quals es van aprovar per unanimitat. L’excepció a l’aprovació per unanimitat de tot el ple van ser el punt 4, la sol·licitud a la Direcció General de Comerç d’una modificació de la determinació de l’Ametlla de Mar com a municipi tu-rístic als efectes de la normativa re-guladora dels horaris comercials, en el que ERC es va abstenir mentre la resta de grups polítics del plenari el van aprovar, i el punt 6, l’aprovació provisional del projecte de modifi-cació puntual de l’ordenança fiscal

núm. 29 reguladora de la taxa per al subministrament d’aigua, gas i elec-tricitat que es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern amb ma-joria absoluta al consistori i l’oposició de la resta de partits amb representa-ció al consistori.

Bàsicament, pur tràmitSegons Ricardo Llaó, regidor del PP, el ple va ser purament de tràmit i va servir perquè s’aprovessin amb el vistiplau de tot el consistori una sèrie de punts del tipus convenis amb el CCBE i per a la creació d’instruments per coordinar millor la sanitat. L’ex-cepció va ser el que per als populars és la formalització de la pujada del preu de l’aigua. “Bàsicament s’ha votat tot per unanimitat excepte el punt 6 que suposava la formalitza-ció del que entenem que és la pu-jada del preu de l’aigua. El govern insisteix que tots ens beneficiarem amb la nova taxa però, per contra, l’oposició, penso que amb raó, cre-iem que suposarà una pujada del re-but. En qualsevol cas, és una cosa comprovable i novament haurem de veure qui és el que té la raó. Si el govern o l’oposició”.

Més aiguaEls socialistes coincidien amb el PP que el punt més important del ple ha estat el que fa referència a la taxa de l’aigua, en concret a l’apartat del cla-vegueram. Antonio Espuny, regidor del PSC, va dir que “en comptes dels 2.40 euros de la taxa permanent que es pagava d’abans ara serà de 40 cèntims per m3 que s’hauran de su-mar al cost de l’aigua. Per tant, el cost real de l’aigua que arribarà a les cases serà per un costat 0.90 cèntims i per l’altre, el tram serà de pràcticament un euro”. En definitiva, afegia Espuny, “amb el canvi de tarifa, el 70% de les famílies caleres podran comprovar com els ha pujat el rebut”.

Abstenció republicana Rosana Samarra, regidora d’ERC, va explicar perquè s’havien abstingut pel que fa a la modificació de la de-terminació de l’Ametlla de Mar com a municipi turístic. “Pensem que sí que és una bona fita que per a La Can-delera tothom pugui tancar el seu local però també volíem que s’apro-fités l’ocasió per ampliar els termes i poder determinar com volem que el nostre comerç funcioni a partir

d’aquesta modificació ”. Respecte a la modificació de la taxa en el rebut de l’aigua, els republicans també van mostrar el seu rebuig com en el ple anterior i pensen que “suposarà una pujada en el nou rebut”.

Normativa important Antoni Montagut, portaveu governa-mental, va destacar la importància d’establir una normativa perquè tots el comerços tanquessin el dia de La Candelera. “Crec que un punt molt interessant del ple afecta especial-ment a la nostra festivitat més im-portant. Com sabeu havia una certa dificultat en que aquell dia tots els comerços tanquessin. Aquesta ve-gada volem que la normativa obligui a tancar tots els establiments sense excepció per tenir una festa de La Candelera com cal”. Montagut tam-bé va fer incidència en l’aprovació de les bases per a la concessió d’ajuts econòmics a les famílies del poble més afectades per la crisi. Recordem que el govern municipal va afegir al pressupost una dotació de 100.000 euros precisament per cobrir les ne-cessitats més urgents sorgides de la recessió econòmica global.

El govern aprova la modificació de la taxa de l’aigua

També es va tirar endavant l’aprovació de les bases per a la concessió d’ajuts econòmics a les famílies del poble més afectades per la crisi.

quina proposta t’agrada més per al Bon Repòs o, simplement, dissenyar la teva pròpia.

ja que des del 15 de juliol fins al 30 d’agost,

a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar,

de 8h a 20h,podràs votar

AJUNTAMENTDE L’AMETLLA DE MAR

I tu també,

Juny 2009 | pàg. 29

Política

Ricardo Llaó, regidor del PP.

PP

El PP diu que CiU maquilla la greu situació econòmica traslladant part del deute a La Cala gestióSegons els populars, tot i els resultats de la liquidació de 2008, la realitat és que es deuen més diners que abans i als bancs hi ha concertades més pòlisses de crèdit.

Francesc CallauEl Grup Municipal del Partit Popular va dir en el transcurs del programa Parlem-ne de La Cala Ràdio, que el temps traurà o donarà la raó a qui la té, referint-se a les continuades al·lusions dels partits de l’oposició a la que consideren greu situació econòmica per la que travessen les arques municipals. Segons el PP, això ho demostra que a hores d’ara, encara que l’endeutament sigui més baix que fa uns anys, es deuen més diners als bancs i hi ha més pòlisses de crèdit en vigor i que, simplement, la reducció de l’endeutament es trac-ta a l’increment del pressupost en els darrers anys i, per tant, a un aspecte percentual. Ricardo Llaó, portaveu del PP va dir que, “els assessors de l’equip de govern en matèria econò-mica s’haurien de preocupar més d’aportar solucions i de solucionar situacions de desequilibri, en lloc de treballar per maquillar la situació, i va afegir que La Cala Gestió contribueix que els números no siguin pitjors, ja que una part del deute la trasllada a aquest ens i, per tant, no la recull la comptabilitat de l’ajuntament dins de la liquidació del pressupost. La Cala Gestió fa crèdits i pòlisses de crèdit que no es contemplen en la comptabilitat de l’Ajuntament. És legal i legítim, però si no existís la

Cala Gestió, s’incrementarien les operacions bancàries”. Segons el PP, les intervencions de l’equip de govern en els darrers plens i els gestos cap als partits de l’opo-sició, fan pensar que ja s’han adonat de la delicada situació del moment.

Ricardo Llaó també es va refe-rir al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM). El PP continua demanant un esforç i sacrifici a la resta de partits de l’oposició perquè se sumin al consens, un fet que pa-reix que cada vegada està més prop. Segons Ricardo Llaó, “és una eina que ens diu en quin entorn ens hem de moure i val la pena que tots els partits estem implicats. És cert que cadascú ha seguit la seva estratègia a l’hora d’aconseguir subvencions però, al final, sinó hi ha algun fet que causi molt de rebuig s’hauria de su-mar, per responsabilitat i per donar-li més força”.Llaó va recordar que dos de les con-dicions posades pel PP al POUM i que han acabat determinant el su-port als plantejaments de l’equip de govern, tot i no estar d’acord al 100%, ha estat -en primer lloc- que l’espai del Bon Repòs acabés sent munici-pal i -en segon lloc- que les plusvàlu-es generades per les diverses actu-acions previstes acabessin revertint

en el municipi.Llaó també va dir que aquest serà un POUM en el que haurà contribuït molta gent i que el govern munici-pal ha hagut de fer sacrificis sobre els plantejaments inicials, però va afirmar que cap partit polític hagués pogut imposar cap plantejament par-ticular al 100%.

Pel que fa a l’adquisició patrimonial de l’espai del Bon Repòs i del Castell de Sant Jordi, fet qualificat d’històric per l’equip de govern, Ricardo Llaó va congratular-se i va manifestar que ”tot allò que beneficia a l’interès ge-neral del municipi i a la col·lectivitat és bo i necessita també d’una inver-sió, sigui quina sigui, però ha sor-tit beneficiat el municipi i ha sortit guanyant respecte al que teníem abans”.

El PP també es va referir als canvis aprovats pel govern municipal en el rebut de l’aigua. Segons el PP, tot i que ja s’ha dit que si els resultats no són els esperats es rectificarà el plan-tejament, el que amaga aquest movi-ment és, per un costat, un increment del preu de l’aigua i ,per l’altre, la vo-luntat d’eixugar el dèficit que actual-ment té la companyia d’aigües, més que una clara estratègia d’estalvi en el consum.

Política

Juny 2009 | pàg. 30

ERC critica el sistema de concessions a particulars de les places del futur aparcament soterrat

Francesc CallauEl Grup Municipal d’ERC ha tornat a criticar el sistema de concessions a particulars que vol implantar l’equip de govern municipal en el futur apar-cament soterrat que s’està construint al solar de les Escoles Velles.ERC que sempre s’ha mostrat par-tidari d’aquest aparcament i de la seva ubicació, considera que aquest sistema anirà en detriment de la flu-

ïdesa de vehicles, donat que molts dels concessionaris no mouran els seus vehicles i, en cas contrari, aquests espais tampoc podran ser ocupats per altres. ERC aposta per altres sistemes com el de tiquets per temps o abonaments mensuals. Segons Montse Llambrich, regidora d’ERC, “això incentivaria a la rotació de vehicles. No defenso el sistema de les concessions a particulars,

sinó de la concessió a una empresa que s’encarregui de la seva gestió aplicant un sistema de rotació que propiciï un flux de vehicles en movi-ment que descongestioni el trànsit. Ja que si fas una concessió per 20 ó 25 anys i no vols treure el vehicle, no ho faràs, ja que és com si tinguis un garatge baix de casa i no acaba mitigant el problema del trànsit”.Pel que fa a l’inici de les obres de la

ERC

Els republicans tampoc estan d’acord amb algunes clàusules de l’acord de cessió del castell de Sant Jordi.

PSC

El PSC dubta que s’acabi produint la desclassificació de Port Olivet

Els socialistes insisteixen en el risc econòmic d’actuacions com la piscina, l’aparcament soterrat o la residència per a la gent gran.

Francesc CallauEl PSC va retreure al Grup Municipal de CiU que s’estigui penjant meda-lles per la desclassificació de la ur-banització Port Olivet i que hagi llen-çat les campanes al vol, abans de tenir un compromís en ferm i signat pels promotors i actuals propietaris de la urbanització.Segons els socialistes de l’Ametlla de Mar, un compromís d’aquestes característiques no es pot remetre tot a converses privades. Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC, “no existeix cap document signat que pugui dona fiabilitat a l’anunci fet en el seu moment per l’equip de govern i, en última instància, el que pugui aprovar Urbanisme i l’Ajunta-ment no assegura que els promo-tors no exerciran els drets adquirits davant dels tribunals. Que no es pengin tantes medalles i sabem si estan d’acord amb la proposta pre-sentada per l’Ajuntament de traslla-dar l’edificabilitat a un altre sector”. Els socialistes van afegir també que el projecte de retornar l’espai al seu estat original tindrà un cost molt ele-vat i que no saben d’on traurà els diners l’ajuntament per poder mate-rialitzar aquesta actuació.

Pel que fa a l’estat econòmic de l’Ajuntament, el PSC va restar im-

portància al fet que la liquidació de contes de l’exercici 2008 hagués do-nat com a resultat un superàvit de 90.000€ i un endeutament dels més baixos de la demarcació de Tarrago-na, en municipis de més de 5000 ha-bitants. Pels socialistes, la liquidació es va quadrar els últims dies del mes de desembre amb un ingrés in extre-mis de 3 milions d’euros, procedent del promotor de la 2a fase de Tres Cales, la meitat dels quals, correspo-nia a un pagament contemplat l’any 2007 que no es va arribar a produir en el seu moment. Segons Antonio Espuny, “estan omplint el poble de bombes de rellotgeria que arribarà el moment que esclataran damunt del poble ja que arribarà el moment en què marxaran i aquí us quedeu”. Segons el PSC el perill no ve només del deute de factures sense pagar i de les pòlisses i operacions de crè-dit, sinó també d’altres actuacions que requereixen l’aval o la resposta de l’ajuntament, en cas de que les previsions de negoci no s’assoleixin, cas de l’aparcament soterrat, pisci-na coberta o residència per a la gent gran.

El PSC també es va referir a l’acord que permet a l’ajuntament assumir la titularitat pública del castell de Sant Jordi. Segons els socialistes, el Cas-

tell ja és del poble des de l’època en que Joan Font era alcalde, moment en què mitjançant un document pri-vat, es va tancar la cessió, i que ara, l’únic que s’ha fet és acordar l’aixe-cament de l’acta notarial del castell i de 500 m2 del seu entorn perquè s’hi puguin fer les obres de rehabilitació. Amb tot, Antonio Espuny va criticar el contingut de l’acord amb la família Mangrané, afirmant que “si al final urbanisme no autoritza l’edificació en alguns espais de la urbanització Calafat, contemplats a l’acord i on Urbanisme ja ha dit que no es pot construir, l’Ajuntament haurà d’aca-bar pagant. Són 3.000m2 que s’hau-ran de multiplicar per 550€ m2 i si multipliquem estem parlant de que si no surt bé, haurem comprat als Mangrané uns terrenys al costat del castell on ja no es podia construir per 1’5 milions d’euros i que, alhora hem donat a l’estat perquè faci les obres”.

Els socialistes van tornar a insistir que la única motivació de l’equip de govern a l’hora d’aplicar canvis en el rebut de l’aigua, ha estat recap-tatòria amb l’objectiu de reduir els 400.000€ de dèficit que arrossega la companyia explotadora del servei, i que ho han disfressat explicant la voluntat de reduir-ne el consum.

Maria Marsal i Antonio Espuny, regidors del PSC.

Juny 2009 | pàg. 31

CiU diu que la inversió pública mostra el bon moment del poble

Francesc CallauEl Grup Municipal de CiU va explicar ahir, en el transcurs del programa Parlem-ne, que la situació econò-mica de l’Ajuntament és bona i que el seu objectiu pel que fa a l’econo-mia municipal és que els ciutadans puguin contrastar el bon moment de l’Ajuntament, amb la diversitat d’obres i d’inversió pública que s’està fent al municipi. Segons Joan Pere Gómez Comes, regidor de CiU, “més que si hi ha una quantitat con-creta de diners a les arques munici-pals, ens interessa que aquests di-ners es vegin al carrer i això és una realitat com les obres del pàrquing, la piscina, el Centre d’Interpretació de la Pesca i molt aviat la residèn-cia per a la gent gran. Si a més, hem tingut un superàvit de 90.000 € vol dir que, a banda, també sabem gestionar les arques municipals”.Gómez també es va referir a les crí-tiques del PSC cap a l’acord que ha de permetre la desclassificació de Port Olivet, on van posar en dubte que els promotors estiguin interes-sats en arribar a cap entesa amb l’ajuntament i, per tant, deixaven en suspens l’èxit de l’anunci.Joan Pere Gómez Comes va reco-nèixer que les negociacions no es-tan essent fàcils, però va apostar per un acord pròxim amb el suport de la Generalitat de Catalunya i va

mostrar la voluntat del govern de convertir la zona en un espai natu-ral protegit. Segons Joan Pere Gó-mez Comes, “si algú tingues un pla parcial aprovat de 66 hectàrees a primera línia de mar i va un alcalde o un regidor i els hi diu que d’allò res de res, que volem que sigui una reserva natural, algú dubta de la di-ficultat? Els promotors han invertit molts diners, poden fer com a mí-nim 66 cases i qui som naltros per dir-los que no ho poden fer, si ho tenen aprovat? El Conseller Nadal ens va donar suport perquè Ajun-tament i Generalitat anéssim de la mà, ja que no era un tema que be-neficiés només al poble, sinó que era en benefici de Catalunya. Fàcil no ho és, però anem pel bon camí i lluitarem fins l’últim moment perquè això sigui públic”.El projecte contempla tota una actu-ació que comprèn el port de l’Estany i que també preveu la reintroducció d’espècies animals i vegetals.El Grup Municipal de CiU també es va referir a les cessions de l’espai del Bon Repòs i el Castell de Sant Jordi com a fets històrics. Del Bon Repòs va destacar el fet que la re-visió del POUM va permetre la sus-pensió dels drets dels propietaris i, per tant, l’inici de les negociaci-ons, agraint als propietaris la pre-disposició a no especular amb els

drets urbanístics del solar. Per altra banda, respecte al Castell de Sant Jordi, Joan Pere Gómez Comes va destacar la necessitat d’adquirir la propietat perquè es pogués fer la in-versió de 1.850.000 € per remodelar l’entorn del Castell, i que, “l’Ajunta-ment en cap moment ha incremen-tat de cap manera els drets de la família Mangrané en concepte de compensacions. L’únic que hem fet ha estat deixar com està allò que la Família Mangrané té consolidat en l’actual Pla General i donar-li vi-gència en el nou POUM que estem preparant. És a dir que, per exem-ple, si ell amb l’actual Pla General pot fer 40 pisos, amb el nou POUM continuarà podent-ne fer 40 i ni un més”.Tant Joan Pere Gómez Comes, com la regidora M Carme Martí, que va compartir micròfon al programa Parlem-ne, van incidir en l’esforç que ha fet l’Ajuntament presentant un projecte a la convocatòria de subvencions de la Llei de Barris que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, destacant-ne la dificultat pel fet que només dos poblacions de la demarcació de Tarragona, han presentat candidatura. El projecte presentat contempla inversions per a la remodel·lació i millora de diver-ses zones, carrers, places, etc, per valor de 3’5 milions d’euros.

El Grup Municipal de CiU diu que el bon estat de l’economia municipal es veu amb les obres al carrer i no amb els diners que hi ha en caixa.

CiU

Montse Llambrich, regidora d’ERC.

Joan Pere Gómez Comes i Mari Carme Martí, regidors de CiU.

piscina coberta a la zona esportiva, ERC va manifestar sentir-se satisfet, donat que consideren molt positiu per a la població aquest equipament. ERC va recordar que en el moment que es va començar a gestionar la construcció de la piscina, tal com ja havia passat abans amb el Camp de Futbol, ERC estava a l’equip de go-vern i al capdavant de la Regidoria d’Esports. Amb tot, des d’ERC pensa que el govern ha de treballar més per aconseguir nous ajuts i ha de vetllar perquè no es produeixi cap retallada de la qualitat de l’equipament. Se-gons Montse Llambrich, “s’ha de fer

de la millor manera possible i que s’obtinguin el màxim d’ajuts tal com es va fer amb el camp de futbol i això alhora ha de revertir en mate-rials de primera qualitat, i no pel fet que estem en època de crisi, es resti importància als materials de qualitat i als acabaments. Si volem tenir una piscina de primera, hem d’apostar per això”.ERC també es va referir a la cessió del castell de Sant Jordi. Segons els republicans algunes de les clàusules de l’acord de cessió no estan mas-sa clares i és per aquest motiu que es van abstenir en el ple de la seva

aprovació. Segons Montse Llam-brich, “ja hauria de fer anys que sigués municipal. Ara, aquesta no és una cessió gratuïta i les coses s’han de dir pel seu nom, i clar, es-tem expectants per veure què és el que passa”.Els republicans també es van referir als canvis que el govern municipal vol aplicar al rebut de l’aigua i van mostrar la seva total oposició a la quota que es vol aplicar al consum en concepte de manteniment de cla-vegueram, que substituirà un petit concepte fix que es pagava cada trimestre.

Juny 2009 | pàg. 32

Juny 2009 | pàg. 33

Col.laboracions

Ara que s’apropa l’estiu i les platges comen-cen la seva màxima activitat, és un bon mo-ment per parlar de la hidrocució o el que po-pularment s’anomena tall de digestió.En primer lloc, no és correcte el nom “tall de digestió”, ja que no té res a veure amb l’apa-rell digestiu aquest tipus d’emergència.Es tracta de un síncop o pèrdua brusca de consciència que pot estar acompanyada d’aturada cardiorespiratòria, a causa d’un canvi brusc de temperatura. Per tant és més probable que passi després de fer exercici in-tens o de prendre durant molta estona el sol i entrar a l’aigua bruscament.El que succeeix és que al passar de calor in-tensa al fred de l’aigua, tota la sang perifèrica (que irriga la pell) passa, per constricció dels vasos sanguinis, a l’interior al sistema circu-latori més intern i això provoca una aturada respiratòria i cardíaca.Els més sensibles a la hidrocució són els nens i la gent gran, encara que es pot produir a qualsevol edat.Hi ha una altra teoria que diu que s’afavoreix perquè quan posem el cap sota l’aigua, de manera natural i fisiològica la freqüència car-díaca, o sigui les pulsacions, baixen de velo-

citat, i si això passa en gent que normalment ja té una freqüència cardíaca baixa (bradicàr-dia), pot arribar a enlentir tant el cor que pot parar-se.Els símptomes inicials de la hidrocució són calfreds, visió borrosa, nàusees i mareig, en-cara que també pot produir-se sense previ avís. Si notem algun d’aquests símptomes hem de demanar ajut ràpidament i sortir de l’aigua.Per evitar aquesta situació cal evitar esports enèrgics abans de posar-se a l’aigua o ex-posicions solars molt perllongades, i un cop entrem a l’aigua anar-se remullant poc a poc per anar acostumant l’organisme a la nova temperatura, res de fer capbussades sobta-des.Si malgrat totes les precaucions es produeix aquest tipus d’emergència, o sigui una atura-da cardiorespiratòria, demaneu ajut al nostre número de telèfon del SUM 977 45 70 00 i, seguidament, inicieu les maniobres de rea-nimació cardiopulmonar , fent 2 insuflacions d’aire a la boca (tapant el nas) i 30 compres-sions just enmig del pit, entre les dues areoles mamàries. Seguiu amb aquest ritme de 30:2, fins que arribin els serveis d’emergència.

Hidrocució o “tall de digestió”:M. José Castellano, infermera del SUM.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

PRIMERS AUXILIS A CASA:

Sovint hem vist en l’envàs de molts ali-ments una espiga barrada dins d’un cercle, aquest és el símbol internacional

sense gluten. La seva presència en un producte indica que l’aliment és adequat per a la dieta de persones amb intolerància al gluten.La celiaquía o més freqüentment co-negut com la intolerància al gluten és una malaltia crònica que provoca una lesió intestinal, a causa del glu-ten, una proteïna continguda en de-terminats cereals com: el blat, l’ordi, el sègol i la civada.Una persona és intolerant al gluten, ja que les vellositats (petits pèls) pre-sents en l’intestí prim estan atrofia-des. Només evitant el gluten acon-seguirem que aquestes vellositats tornin a la seva forma normal i, per

tant, puguin absorbir nutrients. Molts cops no es produeixen símptomes aparents, ja que la part no alterada de l’intestí prim encara té capacitat per absorbir suficients nutrients.Els símptomes d’aquesta malaltia van força lligats a l’edat i és més fà-cil diagnosticar-la durant la infància i l’adolescència. Solen aparèixer di-arrees, vòmits, distensió abdominal o fins i tot restrenyiment, molts cops però la simptomatologia simula l’anorèxia nerviosa, anèmies per fal-ta de ferro que no responen amb un tractament oral, canvis del caràcter (depressió, mal humor, irritabilitat), retard en el creixement o fins i tot he-matomes.Un factor important és la lectura de les etiquetes, especialment les d’aquests aliments: embotits, sal-sitxes tipus frankfurt, salses prepa-rades, purés instantanis, sucs de

fruita envasats, sopes preparades, caramels, xiclets, begudes de cacau i gelats, farina, midó alimentari, midó vegetal, proteïna vegetal, semolina, espècies, aromes, llevat, malt, fi-bra…o fins i tot alguns medicaments i/o additius.Quan manipulem algun aliment tam-bé és imprescindible parar molt de compte per tal d’evitar la “contami-nació creuada” entre els diferents utensilis (remenar, tallar…) i l’aliment a preparar. Els olis usats també s’han d’evitar ja que poden contenir farines en gluten i alterar el producte que es-tem cuinant sense aquest.Consultant la web de l’associació de celíacs de Catalunya (www.celiacs-catalunya.org), podeu trobar més informació així com una guia de res-taurants especialitzats en cuina apta per celíacs, i fins i tot receptes i/o fa-bricants d’aliments sense gluten.

Dra. Roser Martí i Cid

La intolerància al gluten

Com hem gaudit d’aquesta temporada!!!On hem viscut moments tan fantàstics!Primer vam aconseguir la COPA i ,per golejada, A Mestalla i contra un rival digne:l’Athlètic.

La LLIGA que ja hem conquerit, La recordarem per ser tan especial I per tots els culés,molt feliç!Guanyant al nostre “etern rival”,Al Bernabéu!Amb un històric “2 a 6”!!!

I amb“CHORREO” inclòs !!!

Com va ser de bonic i fantàstic, Haver guanyat la CHAMPIONS amb tanta glòria!Aquell “27 de Maig”,va ser per a tots,MÀGIC!Millor impossible!Ja hem fet història!

Pep,moltes gràcies per tot l’esforç que heu fet!

I ara, ja ho podem dir: som TRICAMPIONS!!!

O sigui que ja pots estar molt satisfet,No només per haver estat “ELS MILLORS”,

Sinó també per haver aconseguit el “triplet”!!!

COPA,LLIGA I CHAMPIONS!!!Abel Borràs

Esports

Juny 2009 | pàg. 34

L’equip “E-BCP” es proclama campió del campionat de lliga de Futbol Sala Costa DauradaPatronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarUn any més s’ha repetit la història i el campió de la lliga regular es pro-clamà també vencedor en el play-off i, per tant, vencedor del campionat 2008/09. Amb un nom diferent, “E-BCP”, però mantenint pràcticament la mateixa plantilla que l’any passat aconseguia

el títol per a Construccions Kelcor, s’ha erigit com el conjunt més regu-lar i just guanyador d’aquesta cam-panya, si bé els rivals no han posat les coses gens fàcils.En aquest sentit, el passat 16 de maig, el Pavelló Poliesportiu “Galetet” acollia la jornada final de la competi-ció, amb dos enfrontaments decisius. El primer enfrontava als equips de

Jerimar i l’Homogènik, que decidiria el 3r i 4t lloc, i en el que els primers s’imposaren per un clar 6 a 4. Posteriorment, l’últim matx de la tem-porada entre els equips de l’E-BCP i Eurònics que, tal i com ja hem co-mentat, finalitzaria amb la victòria

dels primers per 4 a 3, en un partit vibrant i que es va resoldre en uns últims minuts bojos i plens d’alterna-tives al marcador.Només ens queda felicitar als cam-pions i acomiadar els equips fins a l’edició de l’any que ve.

EQUIP RESULTAT EQUIP

JERIMAR 5 8 E-BCP

HOMOGÈNIK 3 6 EURÒNICS

EQUIP RESULTAT EQUIP

HOMOGÈNIK 2 3 EURÒNICS

JERIMAR 4 4 E-BCP

EQUIP RESULTAT EQUIP

JERIMAR 6 4 HOMOGÈNIK

EURÒNICS 3 4 E-BCP

JORNADA SEMIFINALS ANADA PLAY-OFF PEL TÍTOL

JORNADA SEMIFINALS TORNADA PLAY-OFF PEL TÍTOL

JORNADA FINAL I 3r-4t LLOC PLAY-OFF PEL TÍTOL

E-BCP, equip campió de la temporada 2008-09.

El passat dissabte 30 de maig, el Pavelló Poliesportiu Municipal del’Ametlla de Mar acollia la XI Trobada de Gimnàstica Rítmica del Baix Ebre, trobada en què van parti-cipar 11 clubs d’arreu de Catalunya i Andorra, amb unes 150 gimnastes. Això demostra la importància que ha adquirit aquest esdeveniment dins el calendari de tots aquests clubs, els quals aprofiten també per realitzar una petita visita a la nostra vila, en una de les últimes sortides pel que fa referència a la temporada esportiva.

Els clubs que en aquesta ocasió prengueren part de la cita foren els següents: CGR Amposta, Escola La Salle de Reus, Club Rítmica Reus Deportiu, Club Gimnàstic Rapitenc, Club Gimnàstic Tarragona, CR Ser-radells (Andorra), System Sport Vi-naròs, EE Salou, CEIP Ramón Cas-telltort (Igualada) i, com no, PME l’Ametlla de Mar. Aquest any han faltat alguns clubs que cada anys participaven a la nostra trobada, ja que el mateix dia es disputava la Final Individual de Copa Catalana de la Federació de Gimnàstica. Però això també va

ajudar que la nostra trobada sigues més fluïda, no tan llarga i que no hi fes tanta calor al pavelló poliespor-tiu.

El públic assistent va poder gaudir al llarg de tota la tarda de les dife-rents coreografies preparades es-pecialment per a l’ocasió, així com de les diferents modalitats i nivells que mostra aquest esport, des de la seva vessant menys complexa, amb exercicis individuals i sense elements, fins a actuacions d’eleva-da dificultat tècnica propis de gim-nastes d’alt nivell. Ressaltar també l’exhibició que protagonitzaren un grup de mares i filles de la nostra secció, que sens dubte s’enduren l’ovació més gran de la tarda; a ex-cepció de l’actuació final, on les més de 60 gimnastes que formen la sec-ció de G. Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar actu-aren amb les diferents músiques de les pel·lícules de Disney, amb tots els seus complements i vestuaris. No em d’oblidar la col·laboració del Consell Esportiu del Baix Ebre,

organisme que ha donat des del primer dia suport a la iniciativa ca-lera, així com als diferents patroci-nadors d’aquesta XI Trobada que col·laboren per als diferents sortejos que es realitzen durant la tarda: Viat-ges Over Albada Tours, que va rega-lar un viatge per a dues persones a Andorra; el Restaurant Lorena, amb un sopar per a quatre persones; el centre d’estètica Beautybet, amb un lot de cosmètica; i Euronics, amb un lot regal. Així mateix, el Patronat Mpal. d’Esports, mitjançant el re-gidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, va obsequiar a totes les en-titats participants amb un recorda-tori de l’esdeveniment. Igualment, totes les gimnastes participants s’endugueren també un petit detall commemoratiu així com els sempre preuats dolços de la Dèlia, patro-cinadora també des de la primera trobada.

El Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar agraeix l’alta par-ticipació i la col·laboració desinte-ressada de tots els que fan possible aquest esdeveniment tan bonic.

XI Trobada de Gimnàstica Rítmica a l’Ametlla de Mar

Posada en escena original de les gimnastes caleres.

Juny 2009 | pàg. 35

L’Ametlla de Mar allotja un curs de monitor de rem en banc fix que reuneix remers i timoners d’arreu de Catalunya

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de MarEls passats 25 i 26 d’abril es va portar a terme a la nostra localitat un curs de monitor de rem en banc fix en el que hi estaven convocats remers i timoners de Clubs de tota Catalunya. El curs, al que hi assistiren fins a

37 persones, estava organitzat per la Federació Catalana de Rem i el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Patronat Municipal d’Esports, l’Escola de Capacita-ció Nauticopesquera, la Confraria de Pescadors i el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar.L’objectiu del curs no era altre que el d’oferir a tots els alumnes la pos-sibilitat de rebre una formació espe-cífica i així desenvolupar la funció de monitor en un club o associació esportiva dins el territori català.La programació es va dividir en un bloc teòric amb continguts rela-cionats amb història del rem, psi-copedagogia, biologia, fisiologia, reglaments, normativa bàsica de navegació, tècniques de rem, etc, i una part pràctica de conducció de llagut i tècnica de rem que es de-senvolupava al final del temari cor-

responent. Cal destacar que les classes eren presencials i, a més a més, al finalit-zar les sessions s’havia d’omplir un qüestionari tipus text com avaluació, amb la finalitat de facilitar la com-prensió i domini de la matèria i com-provar l’assimilació de la mateixa.L’acte inaugural va comptar amb la presència del delegat territorial en matèria d’Esports a les Terres de l’Ebre, Jordi Gaseni, i el regi-dor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes, qui concloïa agraint “a la Federació Catalana de Rem i a la Representació Territorial en l’Àrea d’Esports per permetre a l’Ametlla de Mar acollir unes noves jornades formatives i fer-la partícip d’aquesta nova iniciativa que s’interessa i vet-lla per mantenir i potenciar aquest esport tan arrelat a la cultura cata-lana”.

El curs va tenir lloc a l’Escola Nauticopesquera.

Satisfacció davant la visita de l’infantil “B” del Futbol Club Barcelona a l’Ametlla de Mar

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat diumenge dia 31 de maig, els futbol base de la Cala va viure una jornada molt especial. La mateixa setmana en què el primer equip del F.C Barcelona es procla-mava campió de la Champions Le-ague, aconseguint d’aquesta forma un triplet històric, visitava la nostra població un dels equips que formen part de la seva estructura de futbol base, concretament l’Infantil “B” del FC Barcelona, dirigit i entrenat per l’Albert Puig i el calero Àlex Gòmez. Cal recordar que aquest ha estat un dels conjunts blaugrana amb més èxit d’aquesta temporada, procla-mant-se campió de Lliga i també

en altres campionats com el Torneig Internacional televisat per Canal + a les Canàries.El motiu de la seva presència a la Cala no era altre que el de disputar un partit amb un combinat de juga-dors de la localitat, concretament de categoria infantil i cadet, que aquest any també han realitzat una magnífi-ca campanya, demostrant un alt ni-vell de joc i resultats, nivell que man-tingueren en aquest enfrontament.Per sorpresa de la gran majoria del nombrós públic que s’aplegà a la cita, els cracks blaugrana, si bé el dia abans havien disputat també un partit, no foren capaços de superar als locals i només pogueren arrencar un empat, empat que es trencaria

des de la tanda de penals i on els caleros demostrarien una major efi-càcia, proclamant-se així vencedors d’aquest 1r Torneig Over Albada Tours, patrocinador de l’esdeveni-ment.Un cop acabat el partit, tots els juga-dors i alguns membre de l’expedició del F.C Barcelona es van desplaçar fins a la platja de Sant Jordi, on van gaudir d’una fantàstica paella marca de la casa, feta per l’Àlex Sancho i companys. Tant els nostres jugadors com els del F.C Barcelona van que-dar molt contents amb la jornada, amb el dinar i amb l’hospitalitat de la gent de la Cala. Per tant, esperem que puguem repetir aquesta trobada durant els pròxims anys.

Els capitans del Barça amb el patrocinador del trofeu.A la dreta, els integrants dels dos equips es van fotografiar junts al final del partit.

Esports

Juny 2009 | pàg. 36

Més de 50 persones amants del senderisme prenent part en la VIII Edició de la Caminada de l’Ampolla a La Cala

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarDissabte 16 de maig, i acompanyat d’unes condicions climatològiques excel·lents la 8a edició de la Cami-nada Popular de l’Ampolla a l’Amet-lla de Mar, organitzada pel Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, i sota el patrocini principal de Construccions CALCINER.Aquesta edició va comptar amb la participació de vora 60 persones, mantenint així les xifres dels últims anys; aquest fet, per altra banda, demostra el gran interès dels ciuta-dans, ja no només de l’Ametlla de Mar, sinó d’arreu de Catalunya per aquesta modalitat d’activitat física i esportiva. En aquest sentit, si bé el gruix de participants eren caleros, també ni havia procedents de Barce-

lona, Tarragona, Tortosa, i fins i tot de Cunit en una de les anècdotes de la jornada. I és que no fórem els únics valent en recórrer els 17km. que se-paren ambdues localitats, sinó que també ens trobàrem al llarg del re-corregut amb altres grups que realit-zaven la mateixa caminada, però, en aquest cas, en sentit contrari.L’organització concentrà la sortida a les 7.30 h a l’estació de l’Ametlla de Mar, on es repartiren les camisetes commemoratives de l’esdeveniment mentre s’esperava el tren de les 7.50 h que ens portaria fins a l’estació de l’Ampolla. Un cop allí, i després de donar tot un seguit d’indicacions pel correcte desenvolupament de la caminada, a les 8.15hores s’empren-gué la marxa travessant la localitat de l’Ampolla, on una vegada més coin-

cidíem amb la celebració de la cursa de l’Ironcat, una de les proves triatlè-tiques per excel·lència, fins agafar el sender de gran recorregut GR-92, el qual ja no s’abandonà fins arribar a la Plaça del Canó de l’Ametlla de Mar.Així cap a les 13.30 h, els expedici-onaris completaven els aproxima-dament 17 quilòmetres que separen ambdues poblacions, i s’acomiada-ren fins ben aviat, no sense abans fer-se tots junts la fotografia de ri-gor, com a punt final del recorregut d’aquesta ja tradicional caminada popular.

Cap a Sant JordiPer altra banda, diumenge 31 de maig, amb un mes de demora res-pecte a la data prevista, i enmig del marc de les celebracions per a

la tradicional Diada de Sant Jordi al Castell que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar havia organitzat, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar va col·laborar una vegada més en la Caminada Popular des del ma-teix centre de la vila fins al Castell pel sender de gran recorregut (GR-92).Donades les magnífiques condicions climatològiques amb què despertava la jornada, es van superar les previsi-ons de participació inicials i s’arriba-va al centenar d’aficionats i amants al senderisme que cap a les 9 del matí emprenien aquesta nova marxa. La Caminada va transcórrer amb total normalitat, i va permetre cumplir amb l’objectiu final de que els participants més petits hissessin la bandera amb la creu de Sant Jordi al més alt del Castell.

Participants en la caminada, a l’arribada a la Plaça del Canó. El Castell de Sant Jordi destí de la caminada de dia 31.

Juny 2009 | pàg. 37

“La Cala”, més blaugrana que mai, gaudeix de la brillant victòria dels de Pep Guardiola en la final de Roma

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarDimecres. 27 de Maig del 2009. 22.30h.Final del partit: FC Barcelona 2 – 0 Manchester United

El Barça passa a la història, i ho fa amb un segell propi d’identitat. Aquesta data hauria de ser recor-dada no només pels aficionats blaugranes, sinó també per tots els amants del bon futbol, perquè el que ha aconseguit aquest equip pocs ho han fet al llarg de la història. Ser envejat per l’etern rival, felicitat pels més ferms contrincants i lloat pels grans cracks mundials és un fet impropi i que tardarem temps en oblidar.

El que segur que no podran oblidar els caleros és la magnífica jornada que visqueren al voltant del seu equip i, en especial, aquells que es-colliren el Pavelló Poliesportiu “Ga-letet” i la seva pantalla gegant per gaudir del matx.A primera hora, i amb un bon nombre d’aficionats esperant a les portes, s’obria la instal·lació i començava la festa. Les més de 700 persones que s’aplegaren a la cita anaren

passant, abans d’ubicar-se als seus seients, per la carpa que l’organitza-ció del Patronat Mpal. d’Esports va habilitar a l’entrada. Allí podien, i així ho van fer la majoria d’ells, participar en un sorteig que es realitzaria a la mitja part de l’encontre en el qual es rifaven pilotes signades per Eto’o, una samarreta d’escalfament del FC Barcelona, una samarreta sig-nada per Eto’o i Messi i la camiseta oficial del FC Barcelona per la tem-porada 2009/10, obsequis cedits desinteressadament pel Diari Sport i les tendes esportives de la pobla-

ció Can Cisquillo i Sports Àlex, col-laboradors de l’esdeveniment. Així mateix, també hi havia una porra en la que la gent podia fer de futuròloga i preveure el resultat final; i un servei de bar que acabava de complimen-tar els serveis per aquesta gran nit.Amb els gols d’’Eto’o i Messi i, més tard, amb el xiulet final del senyor Busaka, àrbitre del partit, la gent va esclatar d’alegria i amb càntics per a tots els gustos deixava el poliespor-tiu i se sumava a la rua calera que recorreria tota la població fins ben avançada la nit.

Centenars d’aficionats culés sortiren al carrer per celebrar el 2 a 0 aconseguit contra el Manchester United, que rubrica aquest triplet històric

Representació calera entre l’afició blaugrana a la final de Roma

F.CCom ja va passar l’any 2006 quan el Barça va guanyar la Final de la Champions Leage a París davant de l’Arsenal, un nodrit grup de ca-leros i caleres es va desplaçar el 27 de maig passat a Roma per pre-senciar la sisena final de la màxima competició europea amb presència blaugrana.N’hi va haver que es van desplaçar amb vaixell i van aprofitar per pas-sar uns dies de vacances a la capital italiana, d’altres ho van fer en avió el dia mateix del partit i uns quants van escollir una formula mixta d’avió + cotxe.En total, una xifra al voltant de la vin-

tena de caleros i caleres van ser pre-sents a l’espectacle ofert per l’equip de Josep Guardiola al damunt de l’Olimpic de Roma, gaudint de la tercera Copa d’Europa del Barça, la majoria d’ells, repetint la magnífica experiència de l’Estade de France a Saint Denís.Tot i que al llarg del dia de la final la major part dels caleros van coinci-dir pels carrers i places de Roma, la seva ubicació a l’estadi era ben diversa. Amb tot, moments abans del començament del partit, enca-ra es van poder reunir uns quants a l’interior de l’estadi tal com mostra aquesta fotografia.

Eufòria compartida per joves seguidors del Barça al poliesportiu.

Seguidors caleros a l’Estadi Olímpic de Roma.

Esports

Juny 2009 | pàg. 38

La secció de bàsquet tanca la temporada amb l’organització de la seva II Trobada

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de MarEl passat dissabte 6 de juny, el Pavelló Municipal “Galetet” acollia la II Troba-da de Bàsquet a l’Ametlla de Mar, un nou esdeveniment organitzat pel Patro-nat Municipal d’Esports i, més concretament, per la secció de bàsquet, que significa la rúbrica a una temporada plena d’entrenaments i competicions.Amb l’objectiu principal de passar una bona estona practicant aquesta dis-ciplina esportiva d’alçada, l’entitat calera va treballar per aglutinar diferents clubs i entitats de la zona, fent-los partícips així d’aquesta festa. I la veritat, és que, llevat d’algun equip que en principi s’havia compromès i no va poder assistir, ho va aconseguir.En aquest sentit, a diferència de l’any passat en què la jornada s’havia con-centrat en tot un matí, el nombre d’equips i partits va obligar a ampliar-ho també per la tarda. Així, pel matí foren els jugadors de categoria benjamí i cadet els encarregats de disputar els seus enfrontaments, si bé enmig d’aquests es va portar a terme un partit d’exhibició entre els més petits de l’escola de bàsquet i un concurs de tirs lliures, on es premiaria l’encert amb una sèrie d’obsequis gentilesa de Begudes Martí, patrocinador de l’esde-veniment, qui també aportaria el pica-pica final.Els resultats d’aquests partits foren els següents:

CATEGORIA BENJAMÍ

EQUIP1 EQUIP 2 EQUIP 3

PME L’AMETLLA DE MAR CB VILASECA 17 – 8

PME L’AMETLLA DE MAR CB LA RÀPITA 7 – 20

CB VILASECA CB LA RÀPITA 9 – 22

CATEGORIA CADET

EQUIP1 EQUIP 2 EQUIP 3

PME L’AMETLLA DE MAR CB LA RÀPITA 41 – 10

IES COLLBLANC CB AMPOSTA 19 – 20

PERDEDOR SEMIS 1: LA RÀITA

PERDEDOR SEMIS 2: COLLBLANC

20 – 19

GUANYADOR SEMIS 1: LA CALA

GUANYADOR SEMIS 2: AMPOSTA

24 -17

Després d’un matí agitat, amb algun que altre aldarull provocat per algun pare un xic alterat i nerviós, es donava pas a l’entrega de copes, amb el que finalitzaria aquest primer torn.Ja a la tarda, els protagonistes foren els jugadors de categoria aleví, qui amb el mateix format de partit, és a dir, dos parts de 12’, disputaren un triangular. Els equips i resultats finals foren els següents:

CATEGORIA ALEVÍ

EQUIP1 EQUIP 2 EQUIP 3

PME L’AMETLLA DE MAR CB VILASECA 18 – 40

PME L’AMETLLA DE MAR CB DELTEBRE 14 – 29

CB DELTEBRE CB VILASECA 30 – 18

Finalment, amb un altre pica-pica per als participants i l’entrega correspo-nent de trofeus es posaria punt i final, no només a la trobada, sinó també a la temporada 2008/09 basquetbolística.

Els joves jugadors de bàsquet en un calentament al poliesportiu.

El circuit de Calafat obre les seves portes per l’organització de “Vespa The Resistence’09”

Després de moltes gestions i un dur i intens treball per part del Team Ves-pa Barcelona, el Circuit de Calafat, de 3200 mts, acollia un any més la prova per excel·lència dels “scoote-ristes”, la Vespa The Resistence’09.L’Ametlla de Mar, i més concreta-ment el circuit abans esmentat, era la localitat escollida per portar a ter-me aquesta edició, una edició que consolida l’èxit de les anteriors ja no només per la quantitat de gent ins-crita, sinó pel gran moviment social i econòmic que gira al voltant de l’es-

deveniment.El funcionament de l’esdeveniment seguia la mateixa estructura que l’any passat, iniciant aproximada-ment sobre les 9 del matí les tandes classificatòries per determinada la graella de sortida. La presència de les carpes dels corresponents equips, una zona de futbolí humà per organitzar un campionat inter-clubs, un inflable de lluita de gladi-adors, zona de bar, eren altres dels entreteniments que es podien veure al mateix circuit.

A les 6 de la tarda, un cop finalitzada la prova, els participants es dispo-saven a retornar als respectius allot-jaments per descansar una mica i preparar-se per la gala organitzada per l’ocasió al Pavelló Poliesportiu “Galetet”, on tingué cabuda un so-par multitudinari, els sorteigs per als assistents i l’entrega de premis dels equips que acabarien aquesta magnífica jornada a la discoteca del poble “Les Carpes del Mar”.

Juny 2009 | pàg. 39

Informaciói

RE 1 6.15 6.26 6.41 7.21 8.36 8.41RE DIARI 7.48 8.00 8.13 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.37 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.11 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 2 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42RE DIARI 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.46 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.06 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.55 8.03 9.07 9.52 10.02 10.15RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41CE DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42RE DIARI 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17R DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47RE DIARI 17.57 18.03 19.08 19.59 20.17 20.28RE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 2 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/052| No circula 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Poligon IndustrialPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICOANALISTAPSICOALÀNISI LACANIÀC/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34 / Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493Tel. Urgències 617 024 123Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. Ensenyament

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046BOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.Dissabtes, 9’30h a 10’30h.TANATORI: Tel. 977493838CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

20-06 al 26-06 A. Aytés27-06 al 03-07 J. Pedrola04-07 al 10-07 J. Borges11-07 al 17-07 A. Aytés18-07 al 24-07 J. Pedrola25-07 al 31-07 J. Borges01-08 al 07-08 A.Aytés08-08 al 14-08 J. Pedrola15-08 al 21-08 J. Borges

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Naixements:- Alejandra Martínez Fernández, filla

d’Alejandro i Maria José, el 9/5/09

Casaments:- Alfred r. Rupp i Eva Wiesner, el

23/05/09- Kilian Franch Arqués i Roser Martí

Cid, el 30/5/09- Carlos Piñol Pallarés i Adelaida Cinta

Ortoneda Tomàs, el 30/05/2009

esdevenimentssocials

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del M

ercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat -

CAP

Cementeri

Av.Calaforn-

C/del MigAv.C

alaforn- Platja

CalafornAv.C

alaforn-

C/Catalunya

Av.Tres Cales-Av

Calaforn

Av.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí

Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D

’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’A

metlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de

L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Les persones que visquin fora de la població o

vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les

despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Defuncions:- Josep Doménech Maisanava, el 1/05/09,

als 62 anys.- Eduardo Juan del Campo, el 19/05/09,

als 73 anys.- Mercedes Brull Balfegó, el 23/05/09, als

57 anys.