els plans de suport conductual positiu

Els plans de suport conductual positius

Una eina per a la millora de la conducta dels alumnes

GIEE - APPS19 de setembre de 2009

Organització de l’exposició. Objectius

Analitzar una nova comprensió de la conducta problemàtica i dels alumnes que es consideren problemàtics.

Valorar un enfocament multicomponent en el tractament de les conductes problemàtiques així com la importància d’un model educatiu en l’àmbit escola.

Conèixer els components de l’avaluació funcional i dels plans de suport individuals pel tractament dels alumnes que presenten reus problemes de conducta.

Organització de l’exposició. Continguts

La naturalesa de les conductes problemàtiques.Un model universal, ecològic i preventiu pel tractament de les conductes problemàtiques.L’avaluació de les conductes problemàtiques: els sistemes indirectes els sistemes descriptius directesl’anàlisi funiconal.Els plans de suport conductual individiduals: Components, elaboració, estratègies de suport.Anàlisi de casos.

Què ens trobem

La nostra pràctica diària està plegada de casos de persones que presenten conductes problemàtiques.

Qualsevol dia vas a treballar i et trobes:

Un noi que s’autolesiona de forma violenta.

Un nen que fa rebequeries constants (cridar, agressions físiques, destrucció de la propietat) a la llar.

Un alumne que presenta disrupcions continuades a l’aula (aixecarSe, cridar, cantar, no treballar, etc.).

QUÈ FER?

Treball de reflexió

Què entens per conducta problemàtica?

Què fa que una conducta es consideri problemàtica?

Hi ha una relació entre DI i conducta problemàtica?

Et trobes preparat per tractar les conductes problemàtiques que presenten els teus alumnes?

Treball de reflexió

Escala d’autoeficàcia davant de les conductes difícils

Escala d’Atribucions de les Conductes Problemàtiques

Escala sobre les reaccions emocionals davant les conductes problemàtiques

Qüestionari d’habilitats i coneixements del mestre sobre el suport conductual positiu

Un abordatge actual pel tractament de les conductes problemàtiques exigeix plantejar els següents aspectes:

1. Una manera diferent d’entendre les conductes problemàtiques i de les persones que les presenten.

2. Un enfocament global i positiu a nivell de centre

3. Un nou model de formació i de suport als professo i als centres.

4. Necessitem un abordatge que il·lumini més que elimini.

5. És urgent seguir un enfocament preventiu davant de les conductes desafiadores.

Context inicial

6. Cal una perspectiva sistèmica.

7. Cal anar més enllà de l’ús d’intervencions úniques i desenvolupar plans de suport positius, comprensius i multicomponents.

8. La necessitat de dissenyar i/o modificar els entorns (escolar, familiar, comunitari).

9. Un treball conjunt i d’equip entre professors, famílies i altres agents socials.

10. Cal promoure l’ús de procediments actius, positius i que siguin socialment vàlids.

11.El tractament de les conductes problemàtiques s’ha de basar en valors centrats en la persona.

Context inicial

Context inicial

“...Ojalá que el país, en lugar de flagelarse y sumirse en el catastrofismo de nuevo, sea capaz de utilizar el diagnóstico para plantear estrategias eficaces de mejora, basadas en la evidencia, y evaluar su impacto regularmente. Dejemos de compadecernos y pongámonos a trabajar.”

Francesc Padró, gerent del “Centro para la innovación y la investigación educativa” de l’OCDE a París.

La Vanguardia – 13 de setembre de 2009

La naturalesa de les conductes problemàtiques

1. Conducta desviada, desadaptada, antisocial.

2. Conducta desafiadora.

3. Conducta problemàtica, interferent.

Aquests canvis en el llenguatge reflecteixen variacions:

Coneixement sobre els orígens i les causes de la conducta.

En els criteris ètics que han d’orientar el tractament d’aquesta conducta i de la persona que les presenta.

La manera tradicional de percebre les conductes problemàtiques i les persones amb dificultats conductuals han generat una sèrie de pràctiques poc adequades:

1. El predomini d’enfocaments reactius.

2. Diverses formes d’exclusió o expulsió.

3. Emplaçament en entorns més restrictius.



Conducta culturalment anormal d’una tal intensitat, freqüència o durada que es probable que posi en perill la seguretat física de la persona o dels altres, o que limita seriosament l’ús del recursos normals de la comunitat o que fins i tot se li negui el seu accés (Emerson, 1995).

Significat d’aquesta definició:

1. Una conducta adquireix significat d’acord amb el context on és dóna.

2. Els valors culturals predominants, les expectatives i normes socials i la percepció que es té de la persona que presenta problemes conductuals són determinants a l’hora de considerar com a problemàtica una conducta.

3. La conducta problemàtica no es dóna a l’atzar, en general téun significat per i una funció per a la persona.

4. La capacitat de l’entorn d’afrontar la conducta problemàtica de manera satisfactòria determina la seva importància.


Les conductes problemàtiques poden adoptar formes diverses.

Tot i així, el que defineix una conducta problemàtica és l’impacte que té en l’alumne i en els sistema social on viu i aprèn.

La conducta problemàtica es defineix com a tal per que interfereix amb el benestar social i educatiu dels alumnes i suposa un repte significatiu pels mestres, professors i famílies.

1. Les conductes problemàtiques estan relacionades amb el context.

2. Les conductes problemàtiques tenen alguna funció per l’alumne.

3. La conducta comunica.

4. Les conductes problemàtiques poden estar causades i mantingudes per diferents factors

5. La relació entre conducta problemàtica i determinades característiques personals no és unívoca.


La contingència de tres termes: L’ACC

Els antecedents són estímuls que es donen abans d’unaconducta i que influeixen la seva ocurrència.

La conducta es refereix a la resposta de l’individu (és a dir, la conducta funcional o interferent).

Els conseqüents són aquells esdeveniments que segueixen la conducta i que o bé incrementen o bédisminueixen la conducta.


El model E-O-R-C

Aquest nou model considera que la resposta (és a dir, la conducta interferent) és el resultat d’una interacció entre les variables següents:

1. Estímuls (per ex., soroll, situació de classe, prsentaciód’exercicis e matemàtiques, etc.).

2. Organisme (per ex., les diferències individuals que l’alumne aporta a la situació ambiental actual com són l’aprenentatge passat, els factors genètics, les qüestions mèdiques, els estats fisiològics, etc.).

3. Conseqüències (és a dir, els esdeveniments ambientals que es done després d’una conducta i que influeixen en la seva freqüència).


Estímul Organisme Resposta Conseqüència

El mestre demana verbalment a un alumneque faci un erxercici de matemàtiques amb 20 divisions.

L’alumne té una història de dificultats amb seguir les ordres verbals, fer els exercicis de mates i “ansietat davant les mates”.

L’alumne s’oposa verbalment (per ex., això és estúpid. No vull fer-ho”).

Es diu a l’alimne que abandono la classe i se l’informe que no entrarà més a l’aula aquella hora.

Després que un alumne no respongui a l’ordre verbal de fer una tasca prelaboral, el mestra proporciona ajuda física en un intent de promoure una resposta positiva.

L’alumne té uan història de dificultats per seguir ordres vebrlas i és molt sensible al contacte amb els altres.

L’alumne empenys i al mateix temps pega al mestra al braç amb el puny.

El mestre immediatament retira l’ordre i ignora a l’alumne durant 5 minuts.

Durant una activitat en petit grup per ensenyar habilitats socials, el psicòleg escolar indica verbalment a un alumne que practiqui la onversa amb un company.

L’alumne li costa molt iniciar i mantenir interaccions socials rfecíproques amb els companys.

L’alumne es posa a cridar i es tapa les orelles amb les mans.

El mestre ignora a l’alumne i demana a un altre alumne del grup que paticipi en l’activitat.

El model E-M-I-R-C (S-M-I-R-C en anglès)

El model E-M-I-R-C inclou els següents components:

· E: Estímuls/estímuls discriminatius

· M: operacions motivadores

· I: variables individials (organisme)

· R: resposta

· C. Conseqüència


A diferència dels models lineals de valoració de la coonducta (és a dir, els models A-C-C o E-O-R-C), el moldel E-M-I-R-C téen compte la interacció dinàmica entre els antecedents (EDs i OMs), les variables individuals i les conseqüències reforçants.


M

E I CR

A diferència dels models lineals de valoració de la oonducta (és a dir, els models A-C-C o E-O-R-C), el model E-M-I-R-C téen compte la interacció dinàmica entre els antecedents (EDs i OMs), les variables individuals i les conseqüències reforçants.

Dins el model E-M-I-R-C, la conducta problemàtica es considera una interacció complexa que implica a tots o alguns dels cinc components


E: Estímuls discriminatius

M: Operacions motivadores (condicionades i no condicionades)

I: Variables individuals: Variables mediadores, dèficits conducta

R: La conducta

C: Reforçament positiu, negatiu i/o automàtic


Aproximació Preventiva en Tres Nivells

Prevenció Primària:Sistemes que contemplem tota l’aula/escola i per a tots els alumnes, personal i situacions

Prevenció Terciària:Sistemes individualitzats especialitzats per alumnes amb conductes d’alt risc

Prevenció Secundària: Sistemes de grup especialitzats per alumnes amb conductes de risc

~80% d’alumnes

~15%

~5%

Enfocament preventiu

Un model universal, preventiu i educatiu

Universal: Dirigit a tots els alumnes.

Preventiu: Que actua el més aviat i ràpid possible.

Educatiu: Intenta respondre a les necessitats de suport i ajut dels alumnes més que a les seves dificultats.

Sistema acadèmic Sistema conductual

1-5% 1-5%

5-10% 5-10%

80-90% 80-90%

Intervencions individuals intenses•Alumnes concrets•Basades en l’avaluació•Alta intensitat

Intervencions individuals intenses•Alumnes concrets•Basades en l’avaluació•Procediments intensos I duradors

Intervencions en grups concrets•Alguns alumnes (de risc)•Alta eficiència•Rapid response

Intervencions en grups concrets•Alguns alumnes (de risc)•Alta eficiència•Rapid response

Intervencions universals•Tots els alumnes•Preventiu, proactiu

Intervencions universals•Totes les situacions,

tots els alumnes•Preventiu, proactiu

Un model universal, preventiu i educatiu

El Suport Conductual Positiu

L’estratègia del Suport Conductual Positiu proporciona un sistema que serveix per augmentar la capacitat que tenen les escoles per adoptar i mantenir pràctiques i estratègies per front a les conductes problemàtiques de tots els alumnes.

El Suport Conductual Positiu

Un pla de conducta escolar positiu

Cal utilitzar un enfocament sistèmic a l’hora d’abordar el tractament de les conductes problemàtiques del centre.

Això implica tres tipus d’abordatges relacionats:

• Intervencions pensades per a tots els alumnes

• Intervencions pensades per grups concrets d’alumnes

• Intervencions dirigides a alumnes concrets.

Característiques

El SCPE es caracteritza per quatres elements principals

(a) resultats clarament definits relacionats amb el rendiment acadèmic i la competència social,

(b) dades o informació per orientar la presa de decisions,

(c) pràctiques basades en l’evidència que permeten que els alumnes aconsegueixin resultats conductuals, i

(d) sistema de suports que augmenten la capacitat dels professors per adoptar i aplicar de manera acurada i duradora aquestes pràctiques

Nivells d’aplicació

•Aquests nivells d’aplicació es representen a través de quatre sistemes:

1. El centre

2. Les situacions fora de l’aula

3. L’aula

4. L’alumne

Els Plans de Suport Conductual Individuals

Un Pla de Suport Conductual Positiu té tres components:

1. L’avaluació funcional

2. L’elaboració de les hipòtesis

3. El Pla d’intervenció

L’avaluació funcional de les conductes problemàtiques: els sistemes indirectes els sistemes descriptius directesl’anàlisi funcional

En Crístian, un nen de 7 anys diagnosticat amb trastorn emocional, crida, diu paraulotes i llença el material quan se li demana que faci el treball de laboratori de naturals.

L’Alba, una nena de 12 anys amb un diagnòstic de retard mental lleu, presenta vocalitzacions molt fortes així com llençar els materials de treball, quan els mestres treballen amb els seus companys a l’aula.

En Fèlix, un noi de 14 anys amb un diagnòstic de trastorn autista, mostra verbalitzacions inadequades i llençar objectes en diversos llocs, en moments diferents del dia i amb companys i personal divers.

L’avaluació funcional

Definició d’AFC:

L’AFC és un procés d’investigació que porta a una comprensió del perquè es dóna la conducta. Més formalment, l’AFC és un conjunt de procediments d’avaluacióque donen com a resultat la identificació i descripció de les relacions entre les característiques úniques de l’individu i les variables contextuals que desencadenen, motiven i reforcen la conducta. L’AFC s’utilitza com a base per dissenyar intervencions que s’ajustin als individus.



Consta de dos passos:

1. Descripció de les conductes problemàtiques

2. Avaluació funcional.2.1 Recollir informació contextual àmplia de la

persona (competències, preferències, salut, interessos, rutines diàries, etc.)

2.2. Recollir informació específicaa) assenyalar les condicions que normal-

ment estan associades amb la conducta problemàtica.

b) identificar la funció o el propòsit de la conducta de l’alumne.


1. Descripció de les conductes problemàtiques

Com a norma general, la descripció d’una conducta ha de respondre a tres criteris:

ObjectivitatClaredatSer completa

Per que sigui objectiva, la descripció de la conducta hauria de fer referència a característiques observables i no a característiques, trets, intencions o significats interns. Per que sigui clara, la definició ha de ser tant inequívoca que els altres la puguin repetir i parafrasejar amb precisió. Per que sigui completa, la definició ha de indicar les característiques observables de la conducta.


Sistemes indirectes

1. Les entrevistes

2. Les escales d’avaluació

L’Entrevista per a l’avaluació funcional

Proporciona informació dels següents aspectes:

1.Descriu la conducta/es

2.Defineix els esdeveniments ecològics potencials que poden afectar a la conducta/es.

3.Defineix els esdeveniments i situacions que prediuen l’ocurrència de la conducta/es.

4.Identifica la funció de la conducta/es problemàtica: quines conseqüències mantenen la conducta?

5.Defineix l’eficiència de la conducta problemàtica.

6.Defineix el mètode principal que al persona utilitza per comunicar-se.

7.Identifica els objectes, accions i esdeveniments que la persona percep com a positius.

8.Quines conductes “alternatives funcionals” coneix la persona

Proporciona una història de les conductes problemàtiques i els programes que s’ha portat a terme.

El FACTS

El FACTS és una entrevista de dues pàgines que l’utilitzen els professionals quan volen elaborar plans de suport conductual.

El FACTS vol ser una estratègia eficient per a l’avaluacióconductal funcional inicial.

El FACTS l’omplen les persones (mestres, familiars, clínics) que millor coneixen a l’alumne i l’utilitzen ja sigui per elaborar plans de suport conductual o per orientar el treball a l’hora de fer una avaluació funcional més completa.

El FACTS es pot omplir amb poc temps (5-15 minuts).

Formularis d’avaluació de les variables relacionades amb la conducta – Mark W. Steege

Conjunt de formularis per avaluar les variables que poden influir en la manifestació de la conducta problemàtica:

Formulari d’avaluació de les variables antecedents

Formulari d’avaluació de les variables individuals

Formulari d’avaluació de les variables conseqüents

Entrevista d’avaluació funcional assistida per l’alumne

Consta de 4 seccions en les que es demana l’opinió de l’alumne sobre diversos aspectes relacionats amb l’escola, el treball de l’aula i les àrees curriculars.

Entrevista d’avaluació conductual – Alumne

Consta de 3 seccions en les que es demana l’opinió de l’alumne sobre la conducta que presenta, les situacions antecedents més probables i les conseqüents de la conducta.

L’escala de Conducta Maladaptada

És una escala que presenta un valor numèric sobre la freqüència i intensitat d’una conducta determinada.

El Qüestionari de Conductes Problemàtiques

Serveix per elaborar hipòtesis en relació a la funció d’una conducta problemàtica.

Consta de 15 ítems

Els ítems tracten cinc àrees:

1. Accés a l’atenció dels companys

2. Accés a l’atenció del mestre

3. Evitació de l’atenció dels companys

4. Evitació de l’atenció del mestre

5. Esdeveniments situacionals

Escala d’Avaluació de la motivació (MAS)

Avalua la funció de la conducta problemàtica.

Les funcions que avalua són:

atenció,

evitació/escapada,

tangible,

sensorial.

Preguntes Sobre la Funció de la Conducta (PSFUC)


Consta de 25 ítems


1. Atenció social

2. Evitació/escapada

3. Reforçament no social

4. Malestar físic

5. Reforçament tangible

FAST – Instrument de cribatge per a l’avaluaciófuncional


Consta de 27 ítems


1. Reforçament social (atenció)

2. Reforçament social (accés a activitats/materials específics)

3. Reforçament social (escapada)

4. Reforçament automàtic (estimulació sensorial)

5. Reforçament automàtic (disminució del dolor)

Llista de verificació d’esdeveniments situacionals

Serveix per identificar les influències potencials dels esdeveniments situacions en les conductes problemàtiques.

Els esdeveniments situacionals potencials es categoritzen en quatre categories: física, aprenentatge i autoregulació, socioemocional, i entorn i rutines.


Sistemes descriptius directes

1. L’observació directa

2. Els registres d’observació

L’observació directa

L’avaluador observa i registra la conducta interferent i les variables relacionades (per ex., data, hora del dia, variables que passen abans de la conducta interferent, la pròpia conducta interferent, variables que passen desprès de la conducta interferent i el canvi resultant enla freqüència, durada o intensitat de la conducta interferent).

A. Antecedent C. Conducta C. Conseqüent

Data/hora Situació Antecedent Conducta Conseqüent Efecte

Quan passa la conducta interferent?

A on passa la conducta interferent?

Què passa immediatament abans (què desencadena) de

la condcuta interferent?

Descriu la conductainterferent.

Què fas o passa després que es doni la conducta interferent?

Quin efecte té la conseqüència en la

freqüència, durada i/o intensitat de la

conducta interferent?

Scatter Plot

És un sistema d’observació directa que proporciona informació dels patrons temporals de la conducta problemàtica.

Els registres d’observació

Freqüència

Durada

Freqüència – durada

D’interval

El Basc

Conducta objectiu: Conducta en tasca

Definició: Atenció visual, motriu i/o verbal davant de tasques i activitats

Procediment Procediment de registre d’interval total de 6 segons. Regitrar una “+” a cada interval de 6 segons si es dóna la conducta en tasca durant tot l’interval. Registrar “0” a cada interval de 6 segons si la conducta en tasca no es dóna durant tot l’interval (per ex., 0 segons o 1‐5 segons).

6 12 18 24 30 36 42 48 56 60

1 minut + 0 + 0 0 + + 0 0 +

2 minuts + + 0 + + 0 0 + + +

3 minuts + 0 + + + 0 0 0 + +

4 minuts 0 0 0 + 0 + + + + 0

5 minuts + + + + + + + 0 0 0

Nombre d’intervals “+”

Percentatge d’ocurrències = X 100

Nombre total d’intervals

30

Exemple : x 100 = 60% d’ocurències de conducta en tasca

50

Procediment: Preocediment de registre d’interval parcial

Encercal la lletra corresponent de la conducta en cada interval de 6 segons en que es doni la conducta

(Nota: registrar fins i tot si la conducta es dona només un moment)

Conductes Número d’intervals Percentatge d’ocurrències

(A) Mossegar‐se la mà 48 48%

(B) Pegar‐se la cara 22 22%

(C) Donar‐se cops de cap 12 12%

(D) Participació activa 21 21%

6 12 18 24 30 36 42 48 54 60

1

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

2

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

3

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

4

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

5

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

6

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

7

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

8

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

9

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

10

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

A B

C D

L’anàlisi funcional

En una anàlisi funcional, s’organitzen els antecedents i els conseqüents que es troben en l’entorn natural de tal manera que els seus efectes relatius en la conducta interferent es puguin observar i mesurar directament.

Hi ha dos tipus d’anàlisi funcional: (1) l’anàlisi funcional breu i (2) l’anàlisi funcional àmplia.

L’anàlisi funcional

Els procediments de l’anàlisi fucnional àmplia exigeixen múltiples avaluacions de diversos minuts (per ex., uns 30 minuts) per a cada condició d’avaluació: demanda acadèmica, jugar, atenció social, estar sol, tangible.

El model d’anàlisi funcional breu incorpora la mateixa metodologia general d’avaluació que l’anàlisi funcional àmplia, excepte el nombre i durada de les sessions d’avaluació.

1. Hipòtesis específiques

a) descriuen els antecedents i els esdeveniments situacionals que normalment estan associats a la conducta problemàtica.

b) identifiquen la seva possible funció.

2. Hipòtesis globals

L’elaboració d’hipòtesis

1. Hipòtesis específiques

a) descriuen els antecedents i els esdeveniments situacionals que normalment estan associats a la conducta problemàtica.

b) identifiquen la seva possible funció.

Una forma pràctica de definir les hipòtesis:

Quan això passa (una descripció dels esdeveni-ments antecedents i situacionals específics que estan associats a la conducta problemàtica), l’alumne fa això (una descripció de la conducta problemà-tica), per tal de (una descripció de la possible funció de la conducta problemàtica) .

2. Hipòtesis globals

L’elaboració d’hipòtesis

El pla d’intervenció

1. Modificacions en els antecedents i esdeveniments situacionals.

2. Ensenyar habilitats alternatives

3. Intervencions sobre els conseqüents.

4. Intervencions en l’estil de vida.


1. Modificacions en els antecedents i esdeveniments situacionals.

Cinc categories de modificacions:- Treure un esdeveniment problemàtic.- Modificar un esdeveniment problemàtic.- Barrejar els esdeveniments difícils o desagradables amb esdeveniments senzills o agradables.

- Afegir esdeveniments que faciliten les conductes desitjades.

- Bloquejar o neutralitzar l’impacte dels esdeveni-ments negatius.


2. Ensenyar habilitats alternativesa. Ensenyar habilitats de recanvi.b. Ensenyar habilitats generals.c. Ensenyar habilitats de fer front i de tolerància.

3. Intervencions sobre els conseqüents.3.1 Com es reforçarà l’ús de les habilitats

alternatives.3.2 Reduir els resultats de la conducta problemàtica.

És a dir, que es farà quan es presenti la conducta problemàtica.

3.3 Tractament en crisis.4. Intervencions en l’estil de vida.

Pla de Suport. Components

1. Descripció de les conductes problemàtiques.2. Resum de l’avaluació funcional3. Hipòtesis4. Pla d’intervenció

4.1 Modificacions en els antecedents4.2 Aprenentatge d’habilitats alternatives 4.3 Intervenció dirigida als conseqüents

5. Sistema de registre i seguiment.

Cas pràctic

En Joan

Selecció de la conducta problemàtica

• Picar-se les orelles amb les mans de forma continuada i rítmica

Aplicació del pla de suport conductual positiu.

1. Avaluació funcional.

2. Elaboració de les hipòtesis.

3. Pla d’intervenció.

1. Avaluació funcional

• Entrevista estructurada de l’O’NEILL.

• Escala de motivació MAS.

• Scatter Plot.

2. Elaboració de les hipòtesis.

• Hipòtesis 1 : “Quan l’alumne està en una situació de no activitat, sense una ocupació significativa, o sense interacciósocial (a la classe, però especialment al wàter, a l’hora d’esmorzar i al pati), presenta la conducta problemàtica de picar-se les orelles per autoestimular-se o aconseguir alguna cosa tangible”.

• Hipòtesis 2 : “Quan l’alumne està en una situació de treball o d’interacció social i no se li presta atenció, presenta la conducta problemàtica de picar-se les orelles par aconseguir atenció o més interacció social”.

3. Pla d’intervenció.

• Modificació dels antecedents i esdeveniments situacionals.

• Aprenentatge d’habilitats alternatives.

• Intervenció dirigida als conseqüents.

Resultats

Un cas pràctic

Conductes:

Alumne de 12 anys, viu fora de l’àmbit familiar i presenta conductes problemàtiques diverses i intenses.

Les conductes que el centre ha prioritzat com més urgents de tractament són:

• Agressions als companys

•Molestar els companys:

•Insults

•Amenaces

•Contacte físic inadequat

Un cas pràctic

Avaluació funcional:

• Descripció mestres

• Entrevista funcional

• Facts

• Escala Reiss

• Consulta psiquiàtrica

Un cas pràctic

Resultats avaluació

• Conductes problemàtiques a totes les situacions: aula, pati i autobús.

• Funció d’atenció, afiliació i evitació de tasques.

• Resultats Reiss: Dóna una indicació diagnòstica de Trastorn de Conduca o Trastorn d’Oposició

Un cas pràctic

Pla de Suport Conductual Individual

Modificació dels antecedents:

• Lloc on està assegut a l’aula.

• Acollida diària per part del tutor (especialment el dilluns)

• Supervisió més directa (una persona al pati, una persona pels desplaçaments)

• Anar-lo a buscar cada dia a les 5

• Tutoria diària a les cinc amb el tutor de l’escola i el tutor personal

Un cas pràctic

Habilitats alternatives que es volen ensenyar

• Essencialment se li vol ensenyar processos d’autoregulació de la conducta agressiva i de la conducta de moltestar.

• Tutoria diària per comentar i pactar els objectius i fer el seguiment de l’alumne.

• Registres d’autocontrol.

Un cas pràctic

Intervencions sobre els conseqüents

• Per la conducta d’agredir (retirada a la sala de cicle fent el treball corresponent).

• Per la conducta de molestar: pèrdua de 10 minuts del pati

• Feedback positiu pel bon comportament

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

17 18 19 20 24 25 27

Nombre de conductes problemàtiques

Agredir

Molestar

Cas pràctic

La Maria

Selecció de la conducta problemàtica

• Agressions als companys i alguns adults. Donar plantofades, pessigar i cops de peu.

• Cridar. Parlar amb un to de veu molt elevat.

• Conducta verbal inadequada. Aquesta conducta pot presentar-se de dues formes diferents:

• Parlar de forma repetitiva. Anar repetint les mateixes paraules o frases de forma continuada.

• Barbotejar de forma continuada mentre fa algun a tasca(repetir continuadament paraules/frases sense una comprensiódel que diu).

• Autoestimulació. Estirar-se de panxa a terra i autoestimular-se.

Aplicació del pla de suport conductual positiu.Canvis ecològics:1. Anticipació dels aconteixements 2. Canvis en les rutines 3. Canvis en les activitats curriculars4. Canvis en el pati5. Canvis en el menjadorAprenentatges de l’alumne:§ Aprenentatge d’habilitats socials§ Nous aprenentatges acadèmics.§ Sistema d’autoregulacióN Aprenentatge de comunicacióControl de conseqüents:AgressionsConducta verbal inadequadaCridarAutoestimulació

Registre Pla de Suport Maria

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Agressions Cridar Verbal Autoestimulació

08/01/200814/01/200821/01/200828/01/200804/02/200811/01/200818/02/200825/02/200803/03/200814/03/200824/03/200807/04/200814/04/200821/04/200828/04/200805/05/200812/05/200819/05/200826/05/2008

Resultats

El Programa Educatiu de Conducta (PEC) (CICO)

El PEC respon al segon nivell de necessitats conductuals.

El PEC va dirigit a aquells alumnes que mostren patrons de conductes problemàtiques persistents, però que no són perilloses. Aquests són aquells alumnes que no responen béa les expectatives conductuals de tota l’escola. Aquest alumnes no necessiten intervencions individualitzades i comprensives.

El Programa Educatiu de Conducta. Elements

Personal

El PEC el dirigeix un coordinador i un Equip de Suport Conductual. Tots els professionals de l’escola, no obstant això, tambéparticipen.

Identificació dels alumnes

Un alumne s’identifica per entrar en el PEC a través del professor, la família o a demanda de l’alumne. Quan es decideix que un alumne participi, s’elabora un acord entre l’alumne, la família i el coordinador del PEC, i es defineix un pla de suport. Tots els alumnes que participen en el PEC elegeixen fer-ho.

El Programa Educatiu de Conducta. Elements

Procés. El PEC implica un cicle diari i setmanal. El cicle diari inclou els següents aspectes:

· L’alumne arriba a l’escola i es reuneix amb el coordinador del PEC. En aquesta reunió de control l’alumne rep l’informe de progrés diari (IPD).

· L’alumne manté l’IPD fins al final del dia i el dóna al mestre al començament del dia (a primària) o a cada període de classe (a secundària).

· L’alumne recupera l’IPD al final de cada classe o activitat i rep feedback del mestre en relació a les conductes socials esperades.

· Al final del dia l’alumne torna l’IPD al coordinador del PEC, rep la informació corresponent i s’emporta una còpia de l’IPD de casa.

La família rep l’IPD, dóna mostres de reconeixement per el bon comportament i signa l’IPD pel coordinador del PEC.

El PEC de l’E.

Identificació de conductes

A partir del registre de la mestra tutora s’identifiquen les següents conductes:

Lent

Es baralla

Llenguatge inapropiat

Verbalment ofensiu

Disruptiu

Deafiant

El PEC de l’E.

Objectius: Respectar les normes de la classe:

1. Treballar en la feina que se li proposa

2. Acabar la feina en el temps establert

3. Relacionar-se correctament amb els companys sense agredir.

He de:

Dia .....1. Treballar en la feina que m’ha donat el/la mestra

2. Acabar la tasca en temps assignat.

De 9h a 10h Sí No Sí No


De 11,30h a 12 Sí No Sí No


De 15 h a 16 h Sí No Sí No

De 16 h a 17h Sí No Sí No

El PEC de l’I.

Identificació de conductes

Llenguatge inapropiat: Sempre ha de dir alguna cosa: paraules sense sentit, sons, puta, caca,...

Verbalment ofensiu: Davant d’una ordre (no sempre) respon dient: “chupame la polla”, “te lo crees tu”, etc.

No treballar: En situacions d’activitat sobre paper que li demana un esforç cognitiu (mates i lectura), no vol fer la fitxa i si la fa, la guixa o simplement es rasca el cap o dóna diverses excuses.

El PEC de l’I.

Objectius

Fer les tasques de lectura i matemàtiques que se li proposen, sense mostrar oposició.

Ser verbalment correcte en les interaccions socials amb els adults i els companys.

Conclusions. Quin és el camí de progrés

Hauríem de progressar poc a poc cap a un sistema educatiu que tingués present els següents aspectes:

1. Què fem per a tots els alumnes.

2. Què fem per aquelles alumnes que tenen algunes dificultats (ensenyament complementari)

3. Què fem per aquelles alumnes que presenten moltes dificultats (ensenyament substancial o especialitzat)

El SCP és una manera concreta d’entendre la naturalesa de les conductes problemàtiques i quines són les millors estratègies per fer-hi front.

És enfocament essencialment educatiu, sistèmic, ecològic, proactiu i positiu.

No podem pensar que el SCP és l’estratègia per resoldre les conductes problemàtiques. Cal veure’l com una proposta que pot ajudar als centres educatius en el seu trajecte de millora per impulsar noves pràctiques educatives.

A manera de conclusió

S’esmena el viure amb més viure.No t’assenyalis fites: fes camí.Dit això, no perdeuno perdem l’esperança!

(M. Martí i Pol)

A manera de conclusió

els plans de suport conductual positiu

Documents