Curs 2008-2009Nens i nenes de Segon A i B

ÍNDEX

Introducció .................................................................................................... 1-2Què sabem dels ocells? ............................................................................... 3-4Què volem saber? ........................................................................................ 5-61.Morfologia externa ..................................................................................... 7-11

1. Cap ................................................................................................ 72. Tronc .............................................................................................. 83. Extremitats ..................................................................................... 8

2. Morfologia interna ..................................................................................... 11-131. Els ossos ........................................................................................ 112. Els músculs .................................................................................... 123. L’aparell excretor ........................................................................... 13

3. El desplaçament ....................................................................................... 13-144. Alimentació ............................................................................................... 14-155. Hàbitat ...................................................................................................... 15-176. Vida ........................................................................................................... 17-21

1. Els nius .......................................................................................... 17-182. La neteja ........................................................................................ 193. El descans ..................................................................................... 194. Com es comuniquen ...................................................................... 205. Les migracions ............................................................................... 20-21

7. Reproducció .............................................................................................. 21-251. El festeig ........................................................................................ 21-222. Els ous ........................................................................................... 233. La incubació ................................................................................... 24-25

8. Curiositats ................................................................................................. 25-279. Fitxes d’ocells ........................................................................................... 31-62

1. Ànec coll-verd .........................................................................2. Bernat pescaire .......................................................................

31-3233-34

3. Blauet ...................................................................................... 35-364. Colom ...................................................................................... 37-385. Estornell .................................................................................. 39-406. Garsa ...................................................................................... 41-427. Gavià argentat ........................................................................ 43-448. Martinet blanc ......................................................................... 45-469. Òliba ....................................................................................... 47-4810.Oreneta ................................................................................... 49-5011.Oreneta cua blanca ................................................................ 51-5212.Oriol ........................................................................................ 53-5413.Pardal ..................................................................................... 55-5614.Pit-roig .................................................................................... 57-5815.Rossinyol ................................................................................ 59-6016.Xoriguer .................................................................................. 61-62

10. Alimentant els ocells.............. ............................................................... 63-6411. L’anellament ........................................................................................... 65-6812. Verificació: Què hem après? .................................................................. 69

INTRODUCIÓ

EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

La nostra escola està situada als afores de Manlleu i sovint, sobretot a la primavera, sentim i veiem ocells que s’acosten al pati. És per per això que vam proposar als nens i nenes, ja que havíem d’estudiar el tema dels animals, de fer un projecte sobre els ocells.Ells hi van estar molt disposats i en una sessió, on ens vam trobar els de segon A i segon B, van fer un munt de preguntes per començar a treballar.

Uns dies després, l’Albert Pedro, que és professor de l’Institut de Manlleu ens va parlar dels ocells i ens va passar una presentació de powerpoint amb moltes imatges.

Un altre dia vam agrupar les preguntes per temes. Després vam repartir les preguntes entre els nens i nenes de manera que els toqués buscar informació sobre alguna de les preguntes que ells havien pensat.

Vam fer grups barrejant els nens i nenes de les dues classes.Els grups van quedar així:

Les parts del cap dels ocells: Júlia, Carla i YasminaLes ales i les potes dels ocells: Judith R. i BielLes plomes: Pep, Aroa i SalmaL’esquelet: Anna i IkramEls músculs: Izan, Sígrid i LluísL’aparell excretor: Adam, Nabil i Ivan S.De què s’alimenten: Ouassim, Nadae i Arlet O.El vol dels ocells: Clara, Nil i Ivan Q.Els nius: Helena, Raquel A. I VíctorEls viatges dels ocells: Omayma, Raquel V. I ChakerCom dormen i com es netegen els ocells: Judit V. Marc B. Iman M.Hàbitat: Laia, Khalid i MartaCom es comuniquen els ocells. Axel, Ani i MohamedL’aparell reproductor: Iman B., Ona i AlíEls ous: Arnau Sala, Bilal i RogerCuriositats: Arlet V., Arnau Se., Oriol i Marc S.

Les mestres vam anar agafant els nens i nenes de cada grup per destriar la informació, ells la llegien, decidien com ho volien dir perquè s’entengués i ens ho dictaven. Després triaven les fotografies i dibuixos que volien per il·lustrar el text.Més endavant, i en grups de tres, vam confeccionar fitxes dels ocells més habituals pel voltant de l’escola.

Mentre anàvem fent tot aquest treball, vam construir caixes per alimentar els ocells i les vam anar a penjar en diferents arbres del pati. Un divendres a la tarda va tornar a venir l’Albert i va muntar xarxes per poder agafar ocells i anellar-los. Tots estàvem molt nerviosos, sobretot els adults, perquè no hi havia manera que cap ocell caigués a les xarxes. Quan faltava poc per plegar, l’Albert, tot content, es va presentar a la classe amb un pinsà femella i per sort, vam poder veure com es feia tot el procés d’anellament. Vam estar molt contents!

Per acabar tot aquest treball, vam presentar el projecte agrupant els nens i nenes de les dues classes, acompanyat d’una presentació de powerpoint. Vam comprovar si havíem pogut contestar totes les preguntes i reflexionar sobre tot el que havíem après.

En altres sessions van ser els alumnes els que van presentar les fitxes dels diferents ocells.

Val a dir que aquest ha estat un tema molt motivador i engrescador, esperem que us agradi!

QUÈ VOLEM SABER DELS OCELLS?

1. COM SÓN?

Tenen dents els ocells? Judith R.Els ocells tenen nas? NadaeEls ocells tenen mans? CarlaCom tenen els ossos els ocells? IkramCom tenen els músculs? IzanCom tenen els ulls? YasminaPer què els ocells tenen el plomatge tan fi? PepPer què els ocells tenen ales? Arnau Sa.Com es pot saber si són mascles o femelles? OriolPer què tenen bec els ocells? JúliaPer què els ocells tenen tres dits i ungles? Ani i KhalidPer què hi ha ocells que tenen plomes de colorins? AroaPer què els ocells tenen les potes taronges? BielPer què els ocells tenen el bec de diferents formes? Yasmina i AdamPer què hi ha ocells que els hi cauen les plomes? ChakerPer on fan caca i pipí els ocells? Nabil, Clara, Ivan S., Nil , Mohamed i Raquel A.Com són les ales dels ocells i quantes plomes tenen? Ani, Judith R. IzanPer què hi ha ocells de la mateixa família que són diferents? AdamEls ocells tenen orelles? Júlia

2. ALIMENTACIÓ

Què mengem els ocells, poden menjar de tot? Omayma, Nadae i Arlet O.On mengen els ocells? PepPer què els ocells mengen cucs? Ouassim

3. DESPLAÇAMENT

Per què els ocells quan volen agafen tanta velocitat? Marc S.A quanta velocitat volen els ocells? Clara i NilCom volen els ocells i com aterren? Ivan Q. I BielFan servir la cua per girar? Bilal

4. VIDA

Per què els ocells s'enfilen als arbres i a llocs alts? Helena i AdamCom fan el niu els ocells? Judit V.i ClaraOn dormen els ocells ? Marc B. i Raquel A.

Com es banyen els ocells ? Biel i Raquel V.Per què els ocells quan les persones s'acosten a ells s'escapen? Chaker i VíctorPer què quan els ocells noten que fa fred se’n van a un altre lloc que fa calor? OmaymaPer què els mussols dormen de dia i estan desperts de nit? NilQuè els agrada als ocells? Iman M.

5. HABITAT

A quins llocs viuen els ocells? IzanQuants tipus d’ocells hi ha pels voltants de l’escola? Laia i Ivan S.Per què els ocells fan el niu en llocs amagats ? Raquel V. i KhalidTots els ocells van al riu Ter? Marta

6. REPRODUCCIÓ

Com neixen els ocells? AlíPer què els ocells quan neixen no volen? CarlaCom fan els ous els ocells? OriolCom es trenquen els ous dels ocells? Iman B.Com escalfen els ocells els ous? IkramTots els ocells tenen germans? OnaHi ha ocells que tenen novios? Arnau Se,Quan temps tarden els ocells a fer els ous? Bilal

7. CURIOSITATS

Quants anys viuen els ocells? Arlet V.Per què els ocells trencapinyes trenquen pinyes? Arnau Se.Quin és l’orígen dels ocells i com evolucionen? Marc S. I OriolQuin és l’ocell més gran del món? Roger

ELS OCELLS

Els ocells són animals vertebrats, tenen el cos recobert de plomes, dues potes, dues ales, la sang calenta i ponen ous.N’hi ha unes 10.000 (deu mil) espècies que viuen arreu del món.

1. MORFOLOGIA EXTERNA:

Tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tronc i les extremitats.

1. Cap

Al cap hi tenen dos ulls molt grans per veure bé.

No tenen les orelles com nosaltres, sinó que tenen dos foradets petits a banda i banda del cap amagats sota les plomes, per on senten els sons.

Els ocells oloren i respiren per dos forats del bec.

Tenen un bec per menjar i beure però a més, un ocell fa servir el bec com una mà per a tota mena de feines: caçar, sostenir el menjar, netejar-se les plomes i construir un niu.

Hi ha moltes classes de becs. Segons el que mengen, els ocells tenen el bec d’una manera o d’una altra:

• Els ocells que mengen insectes tenen el bec prim i punxegut, com l’abellerol, o rabassut i ample com l’oreneta.

• Els ocells que mengen llavors tenen el bec dur i gruixut com el pinsà mec, el durbec, el trencapinyes...

• Altres ocells tenen becs en forma de punyal per poder foradar el terra i agafar cucs com la gralla i l’estornell vulgar.

• Els mussols, les àguiles, els falcons i altres ocells que cacen, tenen becs grossos i ganxuts per agafar la carn de le seves preses.

• Els ànecs, les oques i els cignes tenen els becs plans en forma de cullera.

2. Tronc

Al tronc hi tenen el pit, el ventre, l’esquena i el flanc.

3. Extremitats

Al lloc on nosaltres tenim les mans, els ocells hi tenen les ales i a les potes hi tenen el tars i la cuixa.

• Les ales

Els ocells tenen dues ales que els serveixen per volar.Les diferents espècies d’ocells tenen ales diferents.N’hi ha que tenen les ales inclinades enrera per tal de poder volar més de pressa, altres tenen les ales curtes i amples per poder enlairar-se ràpidament. Alguns tenen les ales llargues i amples per tal d’aixecar el vol i altres tenen unes ales fortes en forma de rems per poder volar sota l’aigua .No tots els ocells poden volar. Alguns tenen ales però són petites i dèbils, i no són prou fortes per poder aixecar el vol.

• Les plomes

El cos d’un ocell està totalment cobert de plomes.

Classes de plomes:

- Les rèmiges: són les que serveixen per volar i estan a les ales. Són fortes i rígides però molt lleugeres.

- Les timoneres: Són a la cua i es fan servir per dirigir el vol.- Les cobertores: serveixen per protegir del fred, de la calor i de

l’aigua i estan col·locades com les teules de les teulades.- El plomisssol: Manté calent l’aire que toca al cos i és molt tou

i suau. És molt important pels ocells petits.

Parts d’una ploma:

Cada ploma té dues parts importants: un raquis central amb barbes a cada banda, fetes d’un material flexible i fort com el de les nostres ungles.

Les plomes es desgasten de tant fer-les servir i s’han de canviar. Els ocells adults canvien les plomes una o dues vegades l’any. Si els cau una ploma, al cap d’uns mesos els en surt una altra. Si una ploma se’ls espatlla l’arreglen ells mateixos amb el seu bec.La quantitat de plomes varia segons el tipus d’ocell: per exemple el cigne en té 25.000 (vint-i-cinc mil), els pardals 3.500 (tres mil cinc- centes) i els colibrís 1.000 (mil).

Funcions de les plomes: Les plomes els serveixen:

Per volar. Per protegir-se. Per camuflar-se Per buscar parella: per això els mascles tenen plomes de

colors vius per atreure la femella. Per distingir-se uns als altres.

• Les potes

Els ocells fan servir les potes i els peus per netejar-se les plomes i també per moure’s. La mida i la forma dels peus ens indiquen on viuen i què mengen.

La part de dalt de les potes dels ocells està coberta de plomes. La part de baix té petites escates.La majoria d’ocells tenen quatre dits que acaben en urpes. Tres dits mirant endavant i un enrera.

2. MORFOLOGIA INTERNA

1. Els ossos.

Els ocells tenen una carcassa d’ossos sota la pell que es diu esquelet.L’esquelet serveix per aguantar el cos i protegir les parts delicades com el cor i els pulmons.Els ossos dels ocells són lleugers i no pesen gaire. Són bastant buits per dintre i estan plens d’aire.

Si els ossos no fossin buits, els ocells pesarien massa i no podrien volar.Els ossos dels ocells són forts i el seu esquelet és molt valent.

2. Els músculs.

Els ocells tenen una musculatura molt potent.

Els músculs més potents són els del pit, han de fer molta força perquè l’ocell voli. Aquests músculs pesen molt, quasi la meitat del pes de l’ocell (un 40%).

En canvi les ales tenen molt poc múscul perquè han de ser lleugeres i fàcils de moure.

Tots els ocells tenen dos músculs a la part de dalt de les potes que connecten amb els dits i així es poden moure.

3. Aparell excretor

Els ocells no poden fer pipí. Els ronyons (6) funcionen igual que els nostres, però no fan pipí, fan una pasta blanca que surt per una part del cos que es diu cloaca (12).Per saber si és mascle o femella posen l’ocell amb el cap per amunt i s’apreta amb el dit el començament de la cua, si els ossos estan separats és una femella, si estan junts és mascle.

3. DESPLAÇAMENT

El vol

El cos dels ocells està pensat per volar però no tots els ocells volen igual. Alguns més petits, com els coloms, volen batent les ales mentre que d’altres més grans, com el voltor o el trencalòs poden volar planejant, sense moure les ales.Els ocells petits tenen ales petites que poden bellugar amunt i avall, el moviment de l’ala impulsa l’aire cap al darrera i així l’ocell va cap endavant.

Els ocells més grans no tenen força per fer moure les ales tan de pressa com caldria i per impulsar-se es llencen des d’una muntanya o un penya-segat i aprofiten els corrents del vent per planejar.

Per aterrar obren la cua per anar més a poc a poc i posen les potes endavant fins que toquen a terra. La cua també serveix per dirigir cap on vol anar l’ocell.

Els ocells volen a diferents velocitats. El més ràpid és el falcó pelegrí que quan baixa en picat vola a180 km per hora.

4. ALIMENTACIÓ

Els ocells sempre tenen gana. Necessiten menjar una gran quantitat d’aliment per tenir energia per volar, per fer els nius i pondre els ous.Alguns mengen només una classe d’aliment, altres mengen gairebé de tot. S’ho empassen sense mastegar ja que no tenen dents.

N’hi ha que mengen:

Insectes: mosques, escarabats, saltamartins......

Flors, fruita i llavors: el líquid dolç anomenat nèctar de les flors és un aliment molt energètic per alguns ocells com els colibrís, molts mengen fruita i petites llavors que creixen.

Els ocells que mengen llavors agafen grans de sorra per ajudar a fer la digestió. El pedrer, la part musculosa de l’estómac, gràcies a les pedres petites, tritura les llavors.

Herbes i fulles: alguns ocells com l’ànec, l’oca i la perdiu mengen herba i fulles. N’han de menjar moltes per acumular energia.

Vertebrats: Els ocells que mengen animals vertebrats (els que tenen columna vertebral) els costa molt trobar menjar perquè els animals marxen corrent o nedant.

Invertebrats: Els ocells de jardí i de bosc els agrada molt menjar cucs.

Ous i cries: Alguns ocells mengen els ous i les cries d’altres ocells.

5. HABITAT Hi ha ocells en els parcs, en els jardins i en els carrers. Es veuen ocells de moltes espècies en boscos, camps i tanques. Molts ocells viuen a la vora de rius, de llacs i del mar.

Mes de dues-centes espècies d’ocells nien a les terres catalanes i més de dues-centes espècies ens visiten de tant en tant.

A Manlleu hi trobem ocells de les següents espècies, entre d’altres:• Els ànecs fan els nius a terra, a les vores del riu.• Els bernats pescaires els fan als arbres, a les vores del riu.• Els pardals fan el niu a sota les teules i altres forats dels edificis.• Les gavines fan els nius als teulats de les cases.• Els blauets fan el niu fent un forat als marges dels rius.• Les orenetes fan el niu a les façanes, just sota la teulada.• Els coloms fan els nius al colomar o a les golfes que troben

obertes.• Les tórtores fan els nius en racons que troben als edificis.• Les cigonyes fan els nius a llocs molt alts: campanars, torres

elèctriques, etc...• Les garses fan el niu en arbres alts.

6. VIDA

1. Els nius

Els ocells fan nius en llocs amagats per protegir els ous i les cries del fred i la calor i dels animals que se’ls volen menjar. Els nius també els ajuden a conservar la calor dels pares durant la incubació. Alguns ocells no fan nius, aprofiten el que els ofereix la natura: els penya-segats, forats al terra o el tronc d’un arbre.Els nius poden tenir moltes formes i moltes mides.

Per fer els nius els ocells fan servir molts materials: branques, plomes, herba, fang, cordes i líquens.

La major part de feina la fa la femella.Primer recull branques, pals, fang, plomes, herbes i les transporta amb el bec i les potes cap el lloc on vol fer el niu. Després construeix el niu amb el bec. A vegades fa servir la saliva per unir els materials.

2. La neteja

Per tal de poder volar bé, cal que l’ocell tingui el plomatge net. Sobretot ha de tenir les plomes de les ales i de la cua ben netes.

Els ocells es netegen les plomes amb el bec. Passen totes les plomes d’una en una a través del bec fins que totes les barbes queden ben pentinades. El bec també serveix per treure diminuts polls o puces de les ales. On l’ocell no arriba amb el bec es rasca amb les potes.

Molts ocells es banyen sovint. Poden fer servir un bassal, una bassa de jardí o la vora d’un llac o d’un riu. Alguns ocells, com els pardals i els faisans, es banyen en munts de terra o pols. Alguns ocells es banyen en el fum de les xemeneies. D’altres ocells s’asseuen sobre un niu de formigues i deixen que les formigues se’ls passegin pel cos. O de vegades es posen formigues sota les ales. És possible que les formigues ajudin a netejar les plomes dels ocells.

3. El descans

Molts ocells dormen a les branques dels arbres. Tenen un sistema que fa que puguin dormir sense perill de caure a terra. Quan un ocell es para en una branca, una part de la pota de l’ocell fa que els dits es repleguin i s’agafin fort a la branca. En despertar, l’ocell salta de la branca després de deixar-se anar.Hi ha ocells, com el mussol, que dormen de dia i cacen de nit perquè tenen una vista i una oïda molt fina que els ajuda a caçar preses com ratolins i ocells petits. Molts mussols dormen als arbres i tenen plomes marrons per camuflar-se.

4. Com es comuniquen

Els ocells es comuniquen utilitzant senyals visuals i a través de crits i cants. Acostumen a reconèixer a les seves parelles i a les seves cries més pel so que per la vista.

Els lloros i els guacamais són capaços de repetir tot el que diem perquè tenen una llengua rodona, carnosa i que es mou molt, que permet que imitin molts sons. Quan parlen com nosaltres no saben el que diuen, només imiten els sons.

5. Les migracions

Alguns ocells tenen dues cases, una per l’estiu i l’altra per l’hivern. Per anar d’un lloc a l’altre hi van volant.

L’hivern és una època difícil pels ocells. Fa molt fred i no troben tant menjar ni aigua. Les orenetes, els cucuts .....i molts altres ocells que mengen insectes marxen de les terres catalanes a la tardor.

Passen l’hivern a llocs on fa més calor i on troben força menjar. A la primavera, quan el temps canvia, tornen.En canvi altres espècies com els ànecs vénen a passar l’hivern a les terres catalanes.

Vénen de països de més al nord on els hiverns són més freds que aquí. Marxen a la primavera.Alguns ocells marxen tots junts i volen en forma de V perquè son un equip i per estalviar energia. Quan el primer es cansa, un altre el substitueix.

N´hi ha que volen sols.

Els ocells se saben orientar molt bé. Durant el dia es creu que es guien pel sol, els rius , les muntanyes i les costes. Els ocells que volen de nit, els més petits, s’orienten gràcies a les estrelles i la lluna.

D’aquests gran moviments d’ocells se, n diu migracions però no tots els ocells migren. Més o menys la meitat dels ocells es queden en el lloc on han nascut per tota la vida.

L’ocell que vola més lluny és l’oreneta Àrtica que vola 40.000 quilòmetres.L’oreneta negra és la que pot estar més temps volant, pot estar tres anys o més sense aterrar.

7. REPRODUCCIÓ

1. El festeig

Una de les etapes més importants de la vida dels ocells és la reproducció que assegura la continuïtat de l’espècie.Al principi de la primavera l’ocell mascle busca una parella.Durant el festeig:

El mascle de la fregata intenta impressionar a la femellainflant la bossa vermella del coll.

El paó mascle desplega com un ventall les plomes de colors . Molts ocells mascles canten per atreure la femella. El pit-roig, la

merla, el tord, el rossinyol ... Alguns ocells dansen abans d’aparellar-se. El mascle i la femella

de les grues juguen amunt i avall amb els colls ben drets i movent el cap.

Altres fan acrobàcies a l’aire. S’agafen de les potes i fan girs.

Hi ha ocells que fan construccions nupcials per cridar l’atenció de les seves parelles: poden ser torres de més de dos metres d’alçada,esplanades voltades de fulles i menjar o avingudes construïdes amb branquetes.Després de trobar parella els ocells trien un lloc per fer el niu.Després de la fecundació la femella pondrà els ous.

2. Els ous

Els ocells ponen ous perquè els seus avantpassats eren rèptils que també ponien ous. Si una femella portés una cria o un ou al ventre no podria volar a causa del pes. Per això els ocells ponen ous després de l’aparellament. Són ovípars.

Normalment els ous tenen la closca dura i la forma oval (una punta rodona i una altre més estreta).El color i la grandària dels ous varia molt d’unes espècies a les altres. No hi ha dos ous amb les mateixes marques.

El color i la forma depenen d’on es ponen els ous i del camuflatge que necessiten. Descobriments

recents pensen que les taques dels ous poden fer més fortes les closques.

Els estruços ponen l’ou més gran és igual que 24 ous de gallina. Els ous de colibrí són tant petits com pèsols.Hi ha ocells que ponen un ou , altres en canvi, en ponen molts cada vegada (faisà i la perdiu, uns 20).

3. La incubació

Quan l’ocell femella ha post els ous aquests han de ser incubats, per això els pares s’asseuen sobre els ous per mantenir-los calents(aproximadament a 39º C). Els ous s’han d’anar tombant perquè el pollet no s’enganxi a la closca.Alguns ocells perden les plomes d’algunes parts del seu cos per donar calor als ous que incuben. Els pollets de gallina triguen a sortir de l’ou 21 dies, els pollets d´ ànec 28 dies i els de guatlla 16 dies. Els pollets d’àguila tarden unes 6 o 7 setmanes.

Dins de cada ou hi ha un petit embrió que es convertirà en un ocell.

Quan el pollet vol sortir de l’ou picoteja amb una “ dent “ que després desapareix.

Hi ha ocells que ja neixen amb plomes (borrissol) i quan surten l’ou ja s’hi veuen i corren ( ànecs, oques, gallines...).Altres neixen despullats, cecs i dèbils però creixen ràpid perquè mengen molt (pinsà, tord ...).

8. CURIOSITATS

Quin és l’ocell més gran del món?L’ocell més gran del món és l’estruç. Fa dos metres i mig d’alçada però no pot volar perquè pesa massa.

Quants anys viuen els ocells?

Depèn de l’espècie i el tamany, els grans viuen més que els petits. Vuitanta de cada cent es moren abans d’un any i si passen el primer hivern, viuen uns tres anys.Els canaris viuen de deu a 15 anys. Hi ha lloros que poden viure fins a cinquanta anys.

Els trencapinyes es diuen així perquè tenen el bec especialment format per trencar i agafar les pinyes per menjar-se-les.

D’on vénen els ocells?

Els científics creuen que els ocells van sortir dels dinosaures, perquè han trobat fòssils i els han comparat amb els ocells d’ara.

El primer fòssil el van trobar fa quaranta set anys. Era el fòssil d’un ocell que va viure fa 135 milions d’anys que es deia Archaeopteryx. Els científics li van posar aquest nom perquè significa: ales antigues.

Aquest ocell tenia dents i la cua s’assemblava a la d’un dinosaure i a les puntes de les ales hi tenia urpes, però tenia el cos cobert de plomes i per això van dir que era un ocell.

Més tard van trobar un altre fòssil a Xina. Era d’un ocell de seixanta cinc milions d’anys. Es deia Confuciusornis que tenia esquelet, plomes i dues plomes molt llargues a la cua.

Es creu que era el mascle perquè tenia les plomes de la cua molt llargues com els ocells mascles que hi ha actualment.

Altres ocells fòssils que s’han trobat són:

L’hesperornis, era un ocell que no volava i s’alimentava de peixos. Va viure fa 187 milions d’anys. Mesurava quasi 1,5m d’alçada i tenia dents.

Un altre era el “pájaro del terror”, mesurava 2,7 metres d’alçada i caçava per les prades d’Amèrica del sud. Tenia un cap tan gran com el dels cavalls d’avui dia.

L’Ichthyornis era un resistent volador i segurament com les gavines d’avui dia volava sobre el mar i s’alimentava de peixos.

L’evolució des dels dinosaures als ocells.

10. ALIMENTANT ELS OCELLS

Quan fa fred podem ajudar els ocells a sobreviure portant-los menjar. A l’estiu hi ha molt de menjar natural i no cal.

Anima els ocells a visitar-te fent-los una menjadora. Penja-la d’un arbre, posa-la a l’àmpit d’una finestra o fixa-la a terra.Neteja la taula amb freqüència i no t’oblidis de posar-hi aigua.

Necessitaràs:

Els passos a seguir són:

A l’escola també hem fet menjadores i les hem col.locat en diferents arbres del pati perquè els ocells s’acostessin i quan fessim l’anellament en poguéssim agafar uns quants.

11. L’ANELLAMENT

L'anellament és una manera científica d’estudiar els ocells. Cada ocell que s’agafa es marca amb un anell a la pota i s’omple una fitxa amb diferents dades sobre l’ocell: quan mesura, quan pesa, on s’ha capturat...

Quan es torna a agafar el mateix ocell es pot saber quins viatges ha fet i on ha anat.

Per anellar un ocell s’han de seguir els passos següents:

1. Posem les xarxes. 2. Els capturem.

3. Els traiem de la xarxa. 4. Els anellem.

Després de consultar en un llibre, quina espècie d’ocell és, si és que no el coneixem, comencem a mirar i a apuntar les dades de l’ocell.

5. Mesurem l’ala. 6. Mesurem una ploma primària (de vol)

7. Mirem el grix i el múscul. 8. El pesem.

9. Ho escrivim tot en una fitxa. I el deixem anar, a volar!

12. VERIFICACIÓ DEL PROJECTE: QUÈ HEM APRÈS

Després d’explicar tot el projecte hem comprovat si havíem pogut trobar informació sobre totes les preguntes i ens hem adonat que:

Hem contestat totes les preguntes menys una, que l’hem deduït a partir de les coses que sabíem.

Ens ha sorprès molt saber que a través dels fòssils que han trobat, els científics poguessin explicar com eren els primers ocells i poder-los

veure en una foto, que els ocells vinguessin dels dinosaures i tinguessin urpes i dents, i els noms tan estranys que els hi han posat els científics.

També ens ha agradat molt saber com neixen els ocells, la manera com festegen: inflant el coll, fent piruetes a l’aire, fent torres per atreure la femella..., com i quan es banyen i com neixen.

Hem après que els ocells tenen noms científics.

Hem vist que quan alguns ocells fan migracions volen fent una v baixa.

Hem descobert que hi ha moltes classes d’ous i de nius i que quan neixen, alguns ocells no tenen plomes.

Hem après paraules noves: els noms dels dinosaures, reproducció, fòssils, migració,... i molts noms d’ocells que no coneixíem com per exemple: bernat pescaire, pinsà, voltor, trencapinyes, oriol, blauet, oreneta, oreneta cua blanca... Ens ha agradat moltíssim fer aquest projecte perquè hem explicat moltes coses interessants sobre els ocells que no sabíem.

També hem après com fer un anellament perquè va venir l’Albert i ens ho va explicar.

A les senyoretes també ens ha agradat molt fer aquest projecte perquè tots junts hem après moltes coses.

Esperem que tots els papes i mames també aprengueu moltes coses llegint-lo.