Dolomita d’Eugui (Navarra)

Mineral és una substància sòlida, natural, homogènia, d’origen nor-malment inorgànic, de composició química definida (però variable dins de certs límits) els seus àtoms tenen una disposició ordenada. La classificació d’Strunz és un mètode generalment acceptat per a classi-ficar els minerals. El terme “mineral” té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presen-tar en dos materials completa-ment diferents, la manera com es disposen a l'espai els àtoms i molè-cules determinarà les seves propie-tats, un exemple seria el grafit i el diamant, tots dos formats exclusi-vament per àtoms de carboni. En molts casos desenvolupen su-perfícies planes conegudes com cares. Si el mineral pot dessenvolu-par-se sense interferències, pot ge-nerar formes geomètriques carac-terístiques, conegudes com cristalls. Una drusa és una formació mine-ral en la qual els cristalls d'un o més tipus de minerals s'organitzen al voltant d'un nucli que sol ser un altre cristall. mentre que quan es en forma de cova o bombolla es denomina geoda. Geoda d’àgata

A la natura hi ha 14 xarxes cris-tal·lines o disposicions tridimensionals bàsiques de partícules (en aquest cas es tracta d'àtoms o de molècules), que corresponen a les 14 xarxes de Bravais, que, al seu torn, pertanyen a un dels 7 sistemes de cristal·lització fins ara coneguts (cúbic, tetragonal, hexagonal, trigonal, ròmbic, mono-clínic i triclínic), amb l'excepció cone-guda dels quasicristalls. Aquestes es-tructures es basen en una disposició interna d'àtoms o ions que sovint tenen un reflex en la forma geomè-trica que prenen els cristalls. Fins i tot quan els cristalls són massa petits per ser vistos a ull nu o es presenten en formes irregulars, l'estructura cris-tal·lina subjacent és sempre periòdica i pot ser determinada per mitjà de tècniques basades en la difracció de raigs X. Pirita (estructura de cristalls cúbics)

Es coneixen milers de formes de mi-nerals, des dels compostos per ele-ments químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals, tot i que estrictament parlant, el pe-troli o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per exemple els diamants artificials, no són consi-derats minerals tot i que tinguin les mateixes propietats.

La classificació de Strunz és un siste-ma de classificació, usat universal-ment en mineralogia, que es basa en la seva composició química. Va ser creada el 1938 pel mineròleg ale-many Karl Hugo Strunz i ajustada posteriorment el 2004 per la Inter-national Mineralogical Associations (IMA).

El sistema actual divideix els mine-rals en nou classes, que al seu torn es divideixen novament en diverses divisions, famílies i grups, d'acord amb la composició química i l'es-tructura cristal·lina dels exemplars.

La classificació bàsica del sistema Strunz és la següent.

1. Elements nadius 2. Sulfurs 3. Halogenurs 4. Òxids i hidròxids 5. Nitrats, carbonats i borats 6. Sulfats, cromats, molibdenats i

wolframats 7. Fosfats, arseniats i varanats 8. Silicats 9. Substàncies orgàniques. Or de Califòrnia. Element nadiu

Fluorita de Dal'negorsk, Primorskiy Kray, Rússia. Halogenur

Guia de la visita

Els minerals, principals característiques Els minerals, principals característiques Els minerals, principals característiques