1. 1. Aina Sabat Maria Mateo Carla Domingo Els idiotes
2. 2. Moviment cinematografic en que sescriu. Dogma 95 va ser un moviment flmicovanguardista iniciat en 1995. Aquestes van ser regles per fer cinema basat en valors tradicionals d'histria, actuaci i tema, i excloent l's d'elaborat efectes especials o tecnologa.
3. 3. El director Lars von Trier s un director i guionista de cinema, nascut el 30 d'abril de 1956 a Copenhaguen (Dinamarca).
4. 4. Fou un dels creadors i principal impulsor a nivell internacional de Dogma 95, un moviment cinematogrfic que aposta per tornar a unes histries ms crebles, filmades sense efectes especials ni de so que no siguin gravats en directe i minimitzant l's de tecnologia. Per aix sovint filma amb la cmera
5. 5. Les valoracions crtiques El cineasta remodernista Jesse Richards va criticar el moviment en el seu Manifest Flmic Remodernista, declarant en relaci al punt 10: La pellcula remodernista no s Dogma 95. No tenim una llista de verificaci pretensiosa que ha de ser seguida precisament. Aquest manifest ha de ser vist noms com un conjunt d'idees i suggeriments l'autor pot ser burlat i insultat al seu antull .
6. 6. El crtic flmic nord-americ Armond White tamb va criticar el moviment, afirmant que era "el manifest que va posar ms a prop de fer cinema porno amateur". Ell creia que el moviment seria rebutjat com insignificant pels historiadors de cinema.
7. 7. La temtica La pellcula mostra les grans distncies que pretenen establir Lars von Trier i els seus companys pel que fa als objectius del cinema. En aquesta pellcula, la improvisaci no noms s fonamental per al treball dels actors (ja que no existeixen guions previs o assajos, ni tan sols temps o llocs especialment condicionats per les locaciones.
8. 8. A ms per al treball de muntatge, que est absolutament prohibit amb posterioritat i ha de ser resolt en el moment, en mans del cmera, que a ms de vetllar pel resultat in situ ha de carregar amb la cmera a les espatlles com a regla fonamental.
9. 9. Largument Un grup de joves comparteix un mateix inters: la idiotesa. Amb una casa de camp com a base, passen el seu temps lliure junts explorant els ocults i poc apreciats valors de la idiotesa.
10. 10. Les circumstncies del rodatge Utilitzaci de sustituts en una escena especifica (l'escena de la relaci sexual). organitzar tots els pagament de diners en efectiu per als actors per anar de compres (alimentaci). Estar atents amb la ubicaci (per fonts de llum en moviment - espelmes - per aconseguir l'exposici). Per fer la producci s va arribar a l'acord de l'arrendament d'un cotxe
11. 11. Les caracterstiques esttiques i formals El rodatge s'ha de realitzar en exteriors. No s'han de portar ni attrezzo ni decorats (Si l'argument exigeix determinat attrezzo, s'han de triar uns exteriors on es pugui trobar tal attrezzo).
12. 12. Les caracterstiques esttiques i formals Mai s'ha de produir el so de forma separada de les imatges, ni viceversa (No s'ha d'emprar msica llevat que l'hagi al lloc en el qual es roda la pellcula).
13. 13. Les caracterstiques esttiques i formals S'ha d'utilitzar cmera a l'espatlla. Est perms qualsevol moviment o immobilitat que es pugui aconseguir amb la cmera a l'espatlla (la pellcula no ha de desenvolupar-se en el lloc en el qual est collocada la cmera; el rodatge s'ha de desenvolupar en el lloc en el qual es desenvolupa la pellcula).
14. 14. Les caracterstiques esttiques i formals La pellcula ha de ser en color. No s'admet illuminaci addicional (si la llum resulta massa escassa per a la presa, s'ha de tallar l'escena o emprar un nic focus acoblat al frontal de la cmera).
15. 15. Les caracterstiques esttiques i formals Estan prohibits els efectes i els filtres ptics. La pellcula no ha de contenir acci superficial (no ha d'haver assassinats, armes, etc.) Est prohibit el desplaament temporal o geogrfic. (La qual cosa vol dir que la pellcula es desenvolupa aqu i ara.)
16. 16. No s'admeten pellcules de gnere. El format de la pellcula ha de ser el de 35 mm, establert per la Academia1. El director no ha d'aparixer en els ttols de crdit.