els grups de famílies dels serveis de rehabilitació: l’empoderament i la família com elements...

Centres Dr. Emili Mira ELS GRUPS DE FAMÍLIES DELS SERVEIS DE

REHABILITACIÓ:

L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS

CLAU EN EL PROCÉS REHABILITADOR

Alícia Casals i Arnau

Treballadora Social CAEM

Santa Coloma de Gramenet, 12 de novembre de 2014

INDEX

• INTRODUCCIÓ

• L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS

REHABILITADOR

• OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS DE

REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

• MODEL D’INTERVENCIÓ GRUPAL

• METODOLOGIA

• PERFIL DE FAMILIARS QUE PARTICIPEN ALS GRUPS

• CONCLUSIONS

INTRODUCCIÓ

Des dels primers anys de la reforma psiquiàtrica, ja no s’atén únicament la problemàtica psiquiatrica de la persona tractament de les seves dificultats I necessitats psicosocials a través de la rehabilitació I integració normalitzada a la comunitat.

ABANS:

Ni les persones amb problemes de SM ni les

seves famílies participaven en la presa

de decisions quan arribaven als seveis de

Salut Mental.

CANVI DE PARADIGMA

Assil /Manicomial (Atenció centrada

en l’hospital)

Recuparació (Atenció centrada en la comunitat

ARA:

Hi ha un reconeixament del paper de la família com a

font d’ajut psicoterapèutic I que cal potenciar aquest rol de la família I la seva funció

cuidadora

INTRODUCCIÓ

Evolució del paper de la família

Processos d’atenció de la persona amb malaltia mental

MOTIU: La transformació de l’assistència psiquiàtrica en SM durant les tres darreres décades i els canvis conceptuals que progressivament s’han instaurat

Avenços importants

a la societat I en els

professionals de

l’àmbit de la salut

mental

Canvis en el mapa ,

normatives I

legislació dels

serveis sanitaris I

socials

INTRODUCCIÓ

CANVIS CONCEPTUALS EN ELS PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ DE L’ASSISTENCIA EN SALUT MENTAL

1986: S’inclou l’assistència psiquiàtrica com a prestació sanitària de la Seguretat Social

2005: Declaració de Helsinky( OMS) Pla Director de Salut Mental I Addicions: Nou marc de referència .Una de les prioritats de cara a les noves polítques de SM proposades és capacitar I donar suport als cuidadors I familiars .

2006: Convenció de les N.U. sobre els drets de les persones amb discapacitat (N.Y) Nova forma de pensar: CULTURA DE LA INCAPACITAT vs CAPACITAT

2008: Ratificació a Espanya. Autonomia de la persona com a base de qualsevol intervenció + Suport a les famílies com objectiu dels serveis de SM.

2010: Declaració sobre el significat de l’empoderament d’usuaris I cuidadors en Salut Mental (OMS): Reconeixament que l’empoderament de les persones amb problemes de salut mental I dels seus cuidadors és prioritari en les properes décades.

2011: Cartera de serveis d’atenció a les famílies de persones amb TMG i/o dependència de substàncies

Anys 70/80

1986

1994

2005

2006

2008

2010

2011

INTRODUCCIÓ

Els grups es realitzen en el marc del Procés d’Atenció a la Rehabilitació Psicosocial de l’INAD (Institut de Neuropisquiatria I Addiccions).

Àmbit Àmbit

comunitàri hospitalari

CAEM CAEM

SRC Martí I Julià Unitats MiLLE

Els usuaris d’aquest Procés de Rehabilitació són:

Persones, entre els 18 i els 65 anys, afectades d’un Trastorn Mental Greu que presenten les necessitats de rehabilitació psicosocial que ofereix el Procés.

Objectiu del Procés:

• Prevenir el deteriorament de la persona usuària del servei

• Mantenir i potenciar les seves habilitats

• Recuperar les seva capacitat funcional

INTRODUCCIÓ

ORIGEN Any 1994, quan encare els CAEM depenien de la Diputació de Barcelona, es van iniciar:

a) Centre de Dia Martí I Julià, actual Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC)

b) A les unitats d’hospitalització parcial i subaguts a l’Edifici Central dels CAEM

MARC ACTUAL SRC : Continuitat fins al dia d’avui: 20 anys

Hospitalització:

• 1ª etapa (1994-2000 ): 6 anys

• 2ª etapa de l’any 2008 fins a l’actualitat :7 anys. MiLLE: importancia de la implicació de les famílies en tot el procés de la malaltia.

DISCIPLINA DE TREBALL SOCIAL: Es detecten les necessitats que tenien les famílies a l’hora de donar suport en el procés de la malaltia mental del seu

familiar malalt es decideix iniciar els grups de família.

L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS

REHABILITADOR

EMPODERAMENT (en el context de la SM):

“Es refereix al grau d’elecció, influència i control que els usuaris dels serveis de SM i les seves famílies poden excercir sobre els aconteixaments que es produeixen a les seves vides” (OMS 2010) L’OMS estableix que “les persones han de ser empoderades per promocionar la seva propia salut, per interectuar amb els serveis sanitaris I participar activament de la gestió de la malaltia”.(1)

L’ENFOC DE L’EMPODERAMENT: Fomentar el reconeixament I el desenvolupament de les fortaleses, recursos I habilitats que la persona malalta I la seva família disposen. És també un acte de reconeixament de l’enorme aportació que fan com a cuidadors informals.

Cal respondre a les seves necessitats per ajudar les famílies a augmentar el seu benestar emocional I trobar millors estratègies efectives per portar la malaltia.

(1) Oficina Regional per Europa de la OMS.2010.”User empowerment in mental health”

L’EMPODERAMENT I LA FAMÍLIA COM ELEMENTS CLAU EN EL PROCÉS

REHABILITADOR

Activitats en que es pot empoderar a la família per poder ajudar al seu familiar malalt:

•Millora de les ABVD

•Portar una vida més activa

•Gestionar millor el seu temps

•Gestionar millor les seves despeses diàries

•Gestionar millor les seves relacions

Per aconseguir donar a coneixer les habilitats que poden ajudar a les famílies I tot el que implica l’empoderament és important: a) L’acceptació per part de tots (usuaris, cuidadors I

professionals) b) Que existeixin polítiques de salut mental que permetin fer-ho

En malalties com l’esquizofrènia, l’afectació de la família , la duració i cronificació de la malaltia pot dur a un esgotament del cuidador

Important l’atenció a les famílies amb malalt mentals per facilitar la seva funció cuidadora de forma saludable..

OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS

SERVEIS DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

OBJECTIU GENERAL

Ajudar les famílies a millorar el seu funcionament I suport social mitjançant les experiències constructives de grup I a enfrontar-se amb els seus problemes com ara:

•L’esgotament

•L’aïllament mental

•Els sentiments de culpabilitat

• la pèrdua de xarxes socials.

Es preten aconseguir crear de nou

actituds positives envers la persona malalta o ajudar a mantenir o millorar la relació que fins ara ha tingut amb el

malalt

OBJECTIUS TREBALL SOCIAL GRUPAL AMB FAMÍLIES EN ELS SERVEIS

DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1. Informar: Informar les famílies sobre les malalties mentals cròniques per tal que:

Reconeguin en què consisteix la problemàtica del familiar que pateix una malaltia mental

Els tractaments que existeixen actualment I els serveis des dels quals s’han d’aplicar.

Això ajudarà a que acceptin I entenguin el que li passa al seu familiar

malalt i les repercussions que té la malaltia mental en la vida d’aquest I de tota la família



2. Formar: A la família per tal que:

Pugui afrontar les situacions a les que dona lloc la malaltia per ella mateixa

Intentar que els familiars siguin capaços d’afrontar les conductes problemàtiques que pugui exhibir el familiar afectat (verbalitzacions il·lògiques o impertinents, repeticions reiterades, manierismes cridaners o molestos…).



3. Donar Suport: Compartir amb les famílies les dificultats I emocions que vulguin expressar:

Les intenses vivències experimentades pels familiars en tota l’evolució de la malaltia de la persona malalta,

L’assumpció del rol de familiar d’un malalt mental

La confrontació amb l’estigma social

Les relacions entre els diferents membres de la família

Aquest suport permetrà que puguin fer una millor elaboració de les seves emocions I canalitzar-les en un sentit constructiu I adaptat, enteses

com quelcom natural I lògic.

Aquests 3 objectius es complementen: És més fàcil formar i donar suport a qui està informat

I alhora el suport és més gran quan la persona està informada i formada

MODEL D’INTERVENCIÓ GRUPAL EN EL PROCÉS D’ATENCIÓ A

LA REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

GRUP SOCIOEDUCATIU (2)

Tipus de grup orientat a millorar els:

a) Hàbits

b) Estratègies o habilitats de les famílies

c) Informació sobre aspectes d’un determinat transtorn,

conseqüències i les possibilitats d’intervenció.

• L’adquisició d’aquestes capacitats pot representar un progrés personal i pot evitar un procés de deteriorament i marginació social.

(2) Rosell Poch, T. “Métode I modalitats del treball social de grup”. RTS, núm. 201 (abril 2014) COTS Pàgs. 9-22. ISSN 0212-7210

Amb la finalitat de solucionar les seves mancances per

afrontar una determinada situació.

• L’objectiu principal és oferir ajuda personal a les famílies a través de la participació en un grup.

• Ofereix un tipus d’aproximació diferent del que puguin rebre del treballador social o de qualsevol membre de l’equip, en l’atenció individual I familiar.

• Permet també la detecció de dificultats col·lectives facilitant una projecció comunitària de la problemàtica viscuda per aquests familiars.

METODOLOGIA

1. Qui hi pot participar?

Els grups són oberts a totes les famílies usuàries dels serveis, prioritzant les famílies que no hi

hagin participat mai.

2. Quin és el diseny del grup ?

La mida es recomana entre 10 i 12 famílies màxim.

Són families que tenen algún familiar que participa al SRC o que està ingressat a les unitats de MiLLE dels CAEM.

3. Qui dirigeix el grup?

Tot i que la coordinació dels grups de família el realitza la treballadora social, l’infermera referent del servei o unitat dona suport a l’hora de realitzar-los.

METODOLOGIA

4. Quin és l’abordatge tècnic en la conducció del grup

Abordatge semidirectiu : S’introdueix un tema a tractar com a mitjà per dinamitzar el grup.

5. Com es decideixen els temes a tractar a cada sessió i qui els desenvolupa ?

Proposta dels temes a tractar des de cada una de les disciplines de l’equip assistencial / famílies.

Un cop acordats els temes calendari anual.

Per presentar cada sessió es convida:

A un dels membres de l’equip de cada àmbit: médic, infermeria, psicologia, terapia ocupacional i treball social.

A un professional d’algún recurs comunitari vinculat al servei o a la xarxa de SM. Possibilita a les famílies el coneixament d’entitats relacionades dins d’aquest àmbit I quin tipus de suport en poden rebre.

CALENDARI I PARTICIPACIÓ DE PROFESSIONALS

ALS GRUPS DE FAMÍLIES de MiLLE- 2014

PROCÈS D’ATENCIÓ A LA REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL

1ª sessió:

Dia: 28 de gener

Hora: 11h a 12 h.

Lloc: H3

Tema a tractar a càrrec de:

Sra. Alícia Casals

Presentació del grup, avaluació sessions 2013, calendari i temes que es

tractaran aquest any.

2ª sessió

Dia: 25de febrer

Hora: 11h a 12 h

Lloc: H3


Sra. Lara Ortiz


“Relació terapèutica: infermeria-família-usuari”

3ª sessió

Dia: 25 de març

Hora : 11h a 12 h

Lloc: H3


Sra. Alícia Casals (Treballadora Social)

“La promoció de l’autonomia en les persones amb problemes de salut mental:

L’empoderament com element clau en la intervenció dels cuidadors i les

famílies”.

4ª sessió

Dia: 29 d’abril

Hora: 11h a 12 h

Lloc: H3


Sra. Cristina Rodriguez (Coordinadora Club Social Gramenet i psicòloga)

“Club Social Gramenet: Servei social especialitzat amb persones amb problemes

de salut mental”

5ª sessió

Dia: 27 de maig

Hora: 11h a 12 h

Lloc: H3


Sra. Cristina Macias (Neuropsicòloga)

“Aspectes neuropsicològics en el Transtorn Mental Sever”

6 ª sessió

Dia: 25 de juny

Hora: 11h a 12 h

Lloc: H3


Dr. Carlos Mizrahi

“Què són els trastorns esquizofrènics: causes i tractament”

7ª sessió

Dia: 30 de setembre

Hora: 11h a 12h

Lloc H3


Sra. Irene Munuera (Terapeuta Ocupacional)

“”Terapia Ocupacional en el procés de rehabilitació psicosocial”

8ª sessió

Dia: 28 d’octubre

Hora: 11 h a 12 h

Lloc H3


Dr. Kuffer

“El malalt i la malaltia mental”

9ª sessió

Dia: 25 de novembre

Hora: 11 h a 12 h

Lloc H3


Sra. Pilar Herrera (Cap d’Àrea d’Infermeria del Procès de Rehabilitació

Psicosocial)

METODOLOGIA

6. Quina és la seva periodicitat i lloc de realització?

Les reunions són mensuals i es desenvolupen de gener a desembre.

SRC: Primers dilluns de cada mes de 9.30 h a 11 h a una de les sales del servei.

MiLLE: Darrers dimarts de cada mes dede 11 h a les 12 h a la sala de rehabilitació de la Unitat d’Hospitalització 3 de l’Edifici Central dels CAEM.

7. Com s’avalua l’eficàcia del grup?

Durant la primerera reunió de l’any les famílies omplen un qüestionari/enquesta de satisfacció on es demana que realitzin la seva valoració. (Pendent validació instrument específic)

PERFIL DE FAMILIARS QUE PARTICIPEN ALS GRUPS

30,7 %

Edat : 62,9

Dels 40 als 60 anys: 25 %

A partir dels 60 anys: 75 %

CONCLUSIONS

• S’ aconsegueix una millora en la implicació de la família en el procés rehabilitador de la persona malalta.

• S’aconsegueix un millor vincle amb l’equip assistencial

• Faciliten la interrelació amb persones amb una mateixa problemàtica, reduint l’aïllament que l’estigma de la malaltia pot causar a la mateixa família.

• Hi ha actituds o comportaments que poden ser modificats en un contexte de grup, per un procés d’identificació amb els altres membres, que seria més difícil que es produís en un altre tipus d’intervenció

• Des que Treball Social va iniciar aquests grups s’hi han fomentat els valors socials i l’empoderament de les famílies. Existeix un ampli consens en continuar en la mateixa línia.

CONCLUSIONS

Moltes gràcies per la seva atenció !

els grups de famílies dels serveis de rehabilitació: l’empoderament i la família com elements...

Health & Medicine