Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic març de 2013 NÚM. 62 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

DESTACAT / HIGHLIGHT

Un nou espai per a estudiants, professors i científics

Gebauer van acompanyar els es-tudiants. Gebauer va destacar: «Jo vaig veure per primera vegada l’ADN quan estudiava la carrera i ara, amb tallers com aquest, els joves a l’institut ja poden acce-dir-hi». Alhora, va insistir en «la importància que la gent sàpiga què fem i de trencar amb l’este-reotip del científic boig i aïllat. Sobretot entre els joves que pot-ser s’han plantejat dedicar-se a la ciència, però que la veuen com quelcom difícil i inaccessible». Segons el director del centre, Luis Serrano,«és un espai abso-lutament necessari en un centre com el CRG. Formar els nostres científics i poder compartir amb la societat la nostra passió per la recerca són apostes decisives que havíem de dur a terme i que per fi posem en marxa».

A new space for students, teachers and scientists

Alaboratory exclusively fo-cused on training new researchers, bringing

science teachers up to date, and sparking an interest in science among young people. Such is the Teaching and Training Lab at the CRG, which opened on January 31. With over 100 m2 this new faci-lity houses the most modern labo-ratory equipment, thanks to the support of suppliers and the effort of the centre's sponsorship team. The new space was inaugurated with a visit of high school students who had the chance to study the p63 protein, associated with cell ageing and cancer. Group leaders Matthieu Louis and Fátima Gebauer

accompanied the students and highlighted the benefits of this ini-tiative. Gebauer explained: “I first saw DNA at university but now, with workshops like this, young people in high school already have access to it”. She also em-phasised the “importance of pe-ople knowing what we do and of breaking the stereotype of the mad and isolated scientist. Especially among young people, who may want to engage in science but who see it as something difficult and inaccessible”. According to the centre’s di-rector, Luis Serrano, “this space is absolutely necessary in a cen-tre like the CRG. Training our scientists and sharing our passi-on for research with the society is crucial and now we can do it”, he concludes ■

Laia Cendrós

Un laboratori exclusiva-ment destinat a formar investigadors novells, po-

sar al dia el professorat de ciènci-es i despertar l’interès per la cièn-cia entre els més joves: això és el Teaching and Training Lab (la-boratori de formació i docència), que el CRG va inaugurar el 31 de gener, un espai de més de 100 m2 que compta amb l’equipament més modern, gràcies al suport d'empreses proveïdores i a l'esforç de l'equip de patrocinis del CRG. El tret de sortida del nou espai va ser una visita d’estudiants de batxillerat, que van participar en l’estudi de la proteïna p63, relacio-nada amb l’envelliment cel·lular i el càncer. Matthieu Louis i Fátima

Aliança per a la recerca en salut global

Al mes d’octubre de 2012 la Generalitat va aprovar l'aliança entre el Centre

de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) i l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). L'objectiu de l’aliança ACCIS-Global és establir una ins-titució per a la recerca, innovació i formació de primer nivell en salut global amb suficient massa crítica per exercir un paper de lideratge. L’aliança vol ser capdavantera en la lluita contra els problemes de salut a escala global, integrant en una mateixa agenda de recerca les malalties infeccioses i les crò-niques no transmissibles, amb especial atenció al seus determi-nants ambientals. La situació actual, amb la re-ducció del finançament de la recerca i la dificultat per desen-volupar plans estratègics, exigeix respostes innovadores en clau de futur. Confiem que ACCIS-Glo-bal rebrà el suport necessari de les institucions i contribuirà a si-tuar Catalunya en l’avantguarda internacional de la salut global.

Josep M. Antó i Pedro Alonso

Alliance for research in global health

In October 2012 the Govern-ment of Catalonia approved an alliance between the

Centre for Research in Environ-mental Epidemiology (CREAL), the Centre for International Health Research (CRESIB) and the Institute for Global Health Barcelona (ISGlobal). The goal of the ACCIS-Global alliance is to establish a world-class insti-tution for research, innovation and training in global health with a sufficient critical mass to play a leading role. The allian-ce aims to be at the forefront of the fight against global health problems by integrating, in a single research agenda, infec-tious diseases and chronic non-communicable diseases, paying special attention to their envi-ronmental determinants. The current economic si-tuation, reductions in research funding and the difficulty of carrying out the strategic plans requires innovative solutions that must take the future into account. We hope that ACCIS-Global will receive the necessary support from the institutions and will contribute to bringing Catalonia to the international forefront of global health.

Josep M. Antó and Pedro Alonso

Suplement especial: serveis científics al PRBB

Els investigadors que treballen al PRBB tenen accés a una sèrie de serveis cientificotècnics excep-cionals que s’han anat creant i ex-pandint al llarg dels anys. Aquesta oferta és possible gràcies a l’esforç dels diferents centres i a la gran massa crítica del Parc. Aquest mes, l’EL·LIPSE pre-senta un suplement amb una

visió general de les plataformes científiques i tecnològiques dis-ponibles al parc per als residents del PRBB, així com per a clients externs.

Special supplement: scientific services at PRBB

Researchers at the PRBB have ac-cess to a number of outstan ding scientific and technical services, which have been set up and ex-

panded over the years. This range is possible thanks to the critical mass of researchers at the park as well as to the efforts of the different centres. This month, EL·LIPSE contains a special supplement with an over-view of the scientific technological platforms and services available to both residents at the PRBB and external customers, such as the animal facility or the microscoy and flow cytometry units, among many others ■

© P

RB

B: J

ulie

n La

gard

e (C

RG

)

Ciència www.prbb.org | març de 2013 2

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

tre 4 i 12 anys i 148 adults amb diferents nivells de demència: cognitivament normals, amb un deteriorament cogni-tiu lleu i amb un estadi moderat i sever d’Alzheimer. Jordi Peña-Casanova, coor-dinador del grup de Recerca en Neuro-funcionalitat i Llenguatge de l’IMIM, ha dirigit l’estudi. L’Alzheimer és la malaltia neurode-generativa més freqüent arreu del món, amb més de 36 milions d’afectats durant el 2010.

Rosa Manaut / Maribel Pérez

Investigadors de l’Hospital del Mar i de l’IMIM han certificat que la pèrdua de capacitats dels malalts

d’Alzheimer avança de manera inversa al patró que segueixen els nens per ad-quirir noves facultats. L’estudi, publicat a la revista Journal of Alzheimer’s Disease, ha consistit a com-parar 181 nens amb edats compreses en-

Alzheimer’s and children, a reverse evolutionary pattern

Researchers at the Hospital del Mar and IMIM have certified that ca-pacity loss in Alzheimer’s patients

takes place in the reverse pattern to that followed by children when acquiring new skills. The study, published in the Journal of Alzheimer’s Disease, involved a compari-son of 181 children aged 4 to 12 and 148

Alzheimer i infants, un patró evolutiu inversadults with varying levels of dementia: cognitively normal, mild cognitive im-pairment, and a moderate or severe stage of Alzheimer’s. The study was led by Jordi Peña-Casa-nova, coordinator of the neurofunciona-lity and language research group at the IMIM. Alzheimer's is the most common neu-rodegenerative disease worldwide with more than 36 million people affected in 2010 ■

«Saber observar i interpretar el que veiem és essencial»OLGA VALVERDE - NEUROBIOLOGIA DEL COMPORTAMENT (CExs-UPF)

Maruxa Martínez-Campos

Olga Valverde va estudiar medicina, però des que va crear el seu grup el 2007 s’ha envoltat d’expertes en

farmàcia, bioquímica, biologia i psicologia per tal d’estudiar les bases biològiques dels trastorns neuropsiquiàtrics. «És curiós que siguem tot dones», bromeja. «Però a totes ens apassiona el que fem, i la manera com ens complementem ens ajuda en l’anàlisi integral del sistema nerviós». Estudien tant trastorns neurològics –dany cerebral o ma-lalties neurodegeneratives– com psiquiàtrics –trastorns afectius, esquizofrènia o addicció. El Grup de Recerca de Neurobiologia del Comportament del CEXS-UPF manté una col·laboració des de fa anys amb la Univer-sitat Lliure de Brussel·les, d’on reben ratolins amb mutacions de proteïnes que s’expressen en el sistema nerviós. A l’estabulari del PRBB, les investigadores sotmeten aquests ratolins a una bateria de models comportamentals que han desenvolupat per avaluar memò-ria, aprenentatge, estrès o ansietat, entre d’altres. «Tenim models sofisticats, com les caixes d’autoadministració de drogues, i d’altres que fabriquem nosaltres mateixes, com alguns laberints». De fet, són expertes a desenvolupar models comportamentals per a l’estudi del sistema nerviós central. Els resultats de comportament es complemen-ten sempre amb tècniques moleculars o im-munohistoquímiques per tal de relacionar el comportament amb una alteració bioquími-ca específica.

Un mateix procediment experimental per a quatre línies de recerca

Aquest és el procediment que fan servir en les quatre línies de recerca del grup. La pri-mera gran línia mira d’esbrinar quins canvis causa en el cervell a llarg termini el consum abusiu d’alcohol i de psicoestimulants, com l’èxtasi o la cocaïna. Un dels projectes actuals dins d’aquesta línia se centra en el consum d’alcohol «en afartament». «Clàssicament es relaciona l’alcoholisme amb el consum crò-nic d’alcohol, però ara molts joves que no so-len beure consumeixen grans quantitats els caps de setmana». Els seus estudis demos-tren que, en ratolins immadurs (l’equivalent als adolescents), aquest consum discontinu però alt d’alcohol produeix alteracions en la

memòria i l’aprenentatge a llarg termini. El grup també estudia l’efecte del consum d’al-cohol durant la gestació i les repercussions que tindrà en els fills. El resultat: alteracions en l’aprenentatge, més propensió a altera-cions emocionals i més vulnerabilitat a con-sumir qualsevol tipus de droga. Una segona línia analitza els trastorns afectius, com l’estrès i l’ansietat. Aquests trastorns són subjectius i difícilment aplica-bles a animals, i, per això, han de mesurar paràmetres indirectes, com la por d’un ratolí a explorar un ambient desconegut. La tercera línia de treball se centra en el dolor crònic. Un dels models que utilitzen és el neuropàtic, o el dolor per lesió d’un ner-vi. Les científiques sotmeten ratolins a dolor tàctil o tèrmic per veure si la seva resposta és exagerada. Després agafen mostres de teixit per observar canvis en les estructures ner vioses. Un dels objectius és buscar noves dianes terapèutiques per al dolor. Una darrera línia és la fenotipació dels ra-tolins mutants, per veure com es manifesten aquestes mutacions pel que fa al compor-tament. Això ajuda a comprendre millor el paper de proteïnes «orfes» que s’expressen en el sistema nerviós, però de les quals no es coneix la funció. El laboratori forma part d’una xarxa na-cional de trastorns addictius, on participen tant investigadors bàsics com clínics. A més, s’acaba d’incorporar al programa de neurociència de l’IMIM. Apart d'aquestes col·laboracions, les científiques mantenen lligams amb grups internacionals i d’altres grups espanyols.

“Knowing how to observe and interpret what we see is essential”

Olga Valverde studied medicine, but since she created her group in 2007, she has been surrounded

by experts in pharmacy, biochemistry, biology and psychology in order to study the biological basis of neuropsychiatric di-sorders. “It's weird that we are all women”, she jokes, “But we are all passionate about what we do, and the way we complement each other helps us in the integral analy-sis of the nervous system”. They study both neurological disorders, such as brain da-mage and neurodegenerative diseases, and psychiatric illnesses, like affective di-sorders, schizophrenia and addiction.

One experimental procedure for all research lines

The Neurobiology of Behaviour research group at the CEXS-UPF has for many years been collaborating with the Free University of Brussels, from where they receive mice with mutations in proteins expressed in the nervous system. In the PRBB animal house, researchers subject the mice to a battery of behavioural models that have been deve-loped to assess memory, learning capacity, stress and anxiety, among other things. “We have sophisticated models, such as boxes for self-administering drugs, and others we make ourselves, like mazes”. They are, in fact, experts in developing behavioural models for studying the central nervous system. The behavioural results are complemented with molecular and immunohistochemistry

techniques in order to relate particular beha-viour to specific alterations in biochemistry. This is the same procedure used in the group's four different research areas. Their first major interest lies in finding out what changes are caused in the brain by long-term alcohol and psychostimulant abuse, including ecstasy and cocaine. One of the current projects in this area focuses on binge drinking. "Alcoholism is traditionally asso-ciated with the chronic consumption of al-cohol, but now many young people who do not usually drink, consume huge quantities at the weekend". The group's studies show that, in immature mice (the equivalent of teenagers), this discontinuous yet high con-sumption of alcohol produces memory and learning alterations in the long-term. They also examine the effect of alcohol consump-tion during pregnancy and the impact it has on the children born. The result: alterations in learning, greater propensity for emotional disorders, and an increased predilection for taking any kind of drug. A second line of research analyses affec-tive disorders, such as stress and anxiety. These are subjective and difficult to apply to animals, meaning indirect parameters must be measured, such as a mouse's fear of ex-ploring an unknown environment. Their third line of work focuses on chronic pain. One of the models they use is neuro-pathic, or the pain from a nerve injury. The scientists subject the mice to thermal or tac-tile pain to see if their response is exaggera-ted. Later they take tissue samples to observe any changes in the nerve structures. One of the objectives is to search for new therapeu-tic targets for pain. The final area they work on is the phe-notyping of mutant mice, to see how mu-tations manifest in behaviour. This helps in the understanding of the role of “orphan” proteins that are expressed in the nervous system, but the function of which is unknown. The lab is part of a national addictive di-sorders network, in which both clinical and basic researchers participate, and it has just joined the neuroscience programme at the IMIM. It also collaborates with other Spanish and international groups ■

Tres postdocs, tres estudiants de doctorat i una tècnica acompanyen Olga Valverde Three postdocs, three PhD students and a technician accompany Olga Valverde

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Listen to Valverde explaining her research in this short video

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 març de 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Rosa Manaut / Marta Calsina

Les cèl·lules mare del teixit sanguini podrien ser unes de les primeres cèl·lules mare específiques de teixit

generades al laboratori, gràcies a una tro-balla d’investigadors de l’IMIM. Obtenir aquestes cèl·lules podria beneficiar ma-lalts amb leucèmia o altres malalties que necessiten un trasplantament i que sovint no tenen donants compatibles. Segons Anna Bigas, directora de l’estudi, «la proteïna Notch, involucrada en el desen-volupament de la majoria de teixits, activa el gen GATA2, però al mateix temps indueix la producció del seu repressor, HES1». L’equip ha demostrat que aquest circuit regulador permet que la proteïna GATA2 es produeixi de forma limitada, la qual cosa és imprescindible per a la producció de cèl-lules mare hematopoètiques. Els investiga-dors també han identificat les seqüències del gen GATA2 on s’uneixen la proteïna Notch i el repressor HES1, i han demostrat que els

Núria Pérez

Un treball publicat al Journal of Plant Physiology mostra com opti-mitzar la producció biotecnològi-

ca del taxol, un compost d’origen vegetal emprat com a anticancerigen i conegut també amb el nom de paclitaxel. El principi actiu paclitaxel s’obté de l’escorça d’arbres del gènere Taxus (teix), però el rendiment de l’extracció és molt baix. Segons Elisabeth Moyano, investi-gadora del CEXS-UPF i autora de l’article, «la quantitat necessària de principi actiu per al tractament d’un sol pacient signifi-caria sacrificar quatre arbres centenaris. A més, pel fet de ser una molècula orgà-nica complexa, la seva síntesi química és econòmicament inviable». Els investigadors han demostrat que la coronatina, una toxina que regula el crei-xement de les plantes, incrementa la pro-

Laia Cendrós

Un grup internacional d’investigadors ha seqüenciat la part «activa» del ge-noma, el transcriptoma, de vespes

primitivament eusocials, caracteritzades per una cura cooperativa de les cries i una divisió en castes reproductives (les reines) i castes estèrils (les obreres). El treball, publicat a Ge-nome Biology, mostra que les obreres tenen un transcriptoma més actiu que les reines. Totes les espècies socials han evolucionat d’un únic antecessor que ponia els ous i ali-mentava la seva prole. Sembla que les obre-res expressen molts dels gens que necessi-tava aquesta vespa solitària per sobreviure, mentre que les reines n'haurien «apagat» molts, per poder ser bones reproductores.

Cap a una producció de cèl·lules mare de la sang

Millora de la producció de l’anticancerigen taxol

Les vespes, claus per entendre la sociabilitat

embrions de ratolí on s’ha eliminat HES1 no poden generar cèl·lules mare hematopoèti-ques funcionals a causa d’un excés de pro-ducció de GATA2. «Hem desxifrat un circuit bàsic, però en queden més per descobrir», adverteix Bigas. El treball, publicat a la revista Journal of Experimental Medicine, ha tingut una du-rada de quatre anys i ha comptat amb la col·laboració de grups del Japó, Holanda i els Estats Units.

Towards the production of blood stem cells

Blood stem cells could be amongst the first tissue-specific stem cells generated in the lab, thanks to a

discovery by IMIM researchers. Obtai-ning these cells could benefit patients with leukaemia or other diseases needing transplants and who often have no com-patible donor. According to Anna Bigas, who led the study, “the Notch protein, involved in the

ducció de paclitaxel i altres taxans mit-jançant canvis en l’expressió gènica dels cultius de cèl·lules de Taxus al laboratori. També han demostrat que els passos bio-químics que limiten la biosíntesi de taxol són els controlats pels enzims del final del procés. Aquests enzims podrien conver-tir-se en noves dianes d’intervenció de

Roderic Guigó, Pedro Ferreira i Toni Ga-baldón, investigadors del CRG, han col-laborat en aquest estudi fent una anàlisi evolutiva del transcriptoma, comparant-lo amb el d’altres insectes socials. El seu treball ha demostrat que les diverses estructures socials de les diferents espècies d'insectes no venen determinades per l’evolució dels gens, sinó per la seva diferent regulació. Aquesta anàlisi ha fet replantejar també les relacions entre subfamílies d’insectes. Segons el registre fòssil estudiat fins ara, les formigues i les vespes pertanyen a un mateix clade, amb les abelles com a grup germà. «Els nous resultats suggereixen que les vespes po-drien ser anteriors a les abelles i formigues. De confirmar-se, tindria grans implicacions sobre com interpretem l’origen evolutiu de la sociabilitat en insectes», explica Gabaldón.

they demonstrated that mouse embryos in which HES1 had been removed could not generate functional haematopoietic stem cells due to excessive production of GATA2. “We cracked a basic circuit but there are more to be discovered”, cautions Bigas. The four-year study was published in the Journal of Experimental Medicine, and involved groups from Japan, the Nether-lands and the United States ■

article, “the amount of active ingredient required to treat a single patient would mean the sacrifice of four centennial trees. Moreover, being a complex organic molecule, synthesising it chemically is economically unfeasible”. Researchers have shown that coronati-ne, a toxin that regulates plant growth, in-creases production of paclitaxel and other taxanes through changes in the gene ex-pression of lab-cultured Taxus cells. They have also shown that the biochemical steps limiting taxol biosynthesis are those controlled by the enzymes at the end of the process. These enzymes could be new targets for bioengineering intervention in order to improve cell culture and produce greater quantities of paclitaxel. The study was conducted by the interuniversity research group in Plant Bio technology and Natural Products Pro-duction (UPF, UB and Ghent University) to which Elizabeth Moyano belongs ■

development of most tissues, is responsible for the activation of the GATA2 gene. But it also induces the production of the repres-sive protein HES1, which inhibits GATA2”. The team showed that this regulatory circuit limits the amount of GATA2 protein produ-ced, and this is essential for the proper ge-neration of haematopoietic stem cells. The researchers identified the GATA2 sequen-ces to which Notch and HES1 bind, and

bioenginyeria, per tal de millorar els cul-tius cel·lulars i produir majors quantitats d’aquest valuós principi actiu. El treball ha estat realitzat pel grup de recerca interuniversitari en Biotecnologia Vegetal i Producció de Fitofàrmacs (UPF, UB i Universitat de Gant), del qual forma part Elisabeth Moyano.

Increased production of bioengineered anticarcinogen Taxol

A study published in the Journal of Plant Physiology reveals how to optimise the biotechnological

production of Taxol, a natural compound used as an anticarcinogen and also known as paclitaxel. The active ingredient paclitaxel is ob-tained from the bark of trees of the genus Taxus (yew) but its extraction is not very efficient. According to Elizabeth Moyano, a CEXS-UPF researcher and author of the

Cèl·lules de teixit sanguini / Blood cells

Fulla de Taxus / Taxus leaves

Understanding social organization through wasps

A group of international researchers has sequenced the active parts of the ge-nome, the transcriptome, of a species

of eusocial wasps, characterised by coope-rative brood care and division of labour with reproductive (queens) and non-reproductive (workers) groups. The work, published in Ge-nome Biology, shows that wasp workers have a more active transcriptome than queens. All social species evolved from a soli-tary ancestor who laid the eggs and fed the brood. It seems that workers still express many of the ancestral genes required for the solitary wasp to be successful on her own, while queens appear to have shut down a lot of them, presumably to be better reproducers.

CRG researchers Toni Gabaldón, Pedro Ferreira and Roderic Guigó have collabora-ted in the study by analysing the transcripto-me of wasps in relation to that of other social insects. Their work shows that the diverse so-cial structures found in different insect spe-cies cannot be explained by the evolution of genes, but by a different gene regulation. The analysis has also reassessed the rela-tionships between insect subfamilies. Accor-ding to long-standing analyses based on the fossil record ants and wasps belong to a sa-me clade, with bees as a sister group. “Our re-sults suggest that wasps could be basal and a separate clade to bees and ants. If confirmed, this would have important implications for our understanding of the evolutionary origin of the social organization in insects”, explains Gabaldón ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | març de 2013 4

PERFIL / PROFILEL’objectiu de Juan Ramón González, investigador del CREAL, és compren-dre la genètica utilitzant mètodes estadístics. Com a professor associat en el Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Bar-celona, també ensenya a biòlegs, genetistes i informàtics els secrets de l’estadística. A causa de la naturalesa del seu treball, no pertany a un grup de recerca clàssic, sinó que treballa en diversos projectes amb inves-tigadors del CREAL i amb altres grups del PRBB, de la resta d’Espanya i d´altres països. A més, lidera la xarxa espanyola de mètodes estadístics en genòmica GENOMet, que té com a objectiu coordinar la investigació en la genètica bioestadística a Espanya.

Juan Ramón González is a researcher at the CREAL who aims to understand genetics using biostatistical approaches. As associate professor at the De-partment of Mathematics in the Autonomous University of Barcelona, he also teaches biologists, geneticists and computer scientists the secrets of statistics. Due to the nature of his work he doesn’t run a classical research group with many members, but instead he works jointly with other resear-chers at CREAL and has close collaborations with several groups at the PRBB, nationally and further afield. He is leading a Spanish network for sta-tistical methods in genomics (GENOMet) that aims to coordinate research on biostatistics in genetics in Spain.

Tractant amb grans conjunts de dadesUlrike Brandt-Bohne

Sempre vas saber que volies ser bioestadístic?

Les matemàtiques sempre m’han agra-dat, però preferia l’estadística perquè té més aplicacions. La meva carrera

com a expert en bioestadística es va iniciar a Barcelona. Quan vaig començar, els qui feien les estadístiques eren els biòlegs o els metges, perquè no hi havia cap grau ni cap màster de bioestadística. De fet, sóc de la primera promoció d’estudiants de bioesta-dística a Barcelona.

Quin és el teu interès científic?M’interessa la genètica. A diferència d’altres, però, no produeixo les dades, sinó que uti-litzo les ja existents i els meus coneixements d’estadística per interpretar-les. Des de 2007 sóc investigador al CREAL, on treballo en epidemiologia genètica. Anteriorment he treballat a l’Institut Català d’Oncologia i al la-boratori de Xavier Estivill, al CRG, així que es-tic familiaritzat amb diferents temes. A més, la meva formació en biologia m’ha permès comprendre els processos en els quals estic treballant. Estic interessat en els polimorfismes de nucleòtid únic (SNP), les variacions en el nombre de còpies (CNV), inversions i mosaïcismes, etc., bàsicament, en totes les dades que pots treure d’un micro-xip d’SNP. En l’actualitat, el nostre grup també està desenvolupant nous mèto-des estadístics i eines bioinformàtiques per analitzar l’enorme quantitat de dades generades a partir de les plataformes de seqüenciació de nova generació.

Com pots ajudar altres investigadors?Els científics se senten aclaparats per la quan-titat de dades recollides a través de les noves tecnologies. Sovint comencen amb uns pocs gens diana per a una malaltia específica, però després es veuen obligats a realitzar una nova anàlisi de centenars de gens diana i diverses malalties. Per tant, desenvolupem paquets, programes que són fàcils d’usar i per als quals oferim tutorials. Aquests paquets permeten a l’investigador dur a terme l’anàlisi desitjada.

ENTREVISTA / INTERVIEW

JUAN RAMÓN GONZÁLEZ – INVEsTIGADOR DEL CREAL

Quin creus que és el paper de l’estadística en la recerca biomèdica?L’estadística és necessària per trobar la ma-nera de donar sentit a les quantitats crei-xents de dades que es produeixen avui en dia i que són difícils d’analitzar adequada-ment. I aquesta necessitat és cada vegada més i més gran amb les noves tecnologies. Per exemple, l’estadística s’utilitza per detec-tar els gens que estan associats a malalties complexes. Necessitem algoritmes i models estadístics per fer això, ja que la complexitat d’aquestes associacions fa impossible qual-sevol altra anàlisi.

Dealing with huge datasets

Did you always know you wanted to be a biostatistician?

Indeed, I always liked mathematics, but preferred statistics since it is more applied. My career as a biostatistician

started in Barcelona. At the time, the peo-ple doing the statistics analyses were actua-lly biologists and medical doctors, because there weren’t any biostatistics degrees. In fact, I was one of the first biostatistics stu-dents, properly speaking, to graduate from Barcelona.

What are your scientific interests?I am interested in genetics. Unlike other people, though, I don’t produce data but use existing data and my statistical knowledge to interpret it. Since 2007 I have had a research position at the CREAL, where I work on ge-netic epidemiology. Before that I was at the Catalan Institute of Oncology and in Xavier Estivill’s lab at the CRG, so I am quite familiar with various topics. Also, my training in bio-logy has enabled me to understand what the processes I am working on are about. I am interested in single nucleotide polymorphisms (SNP), copy number va-riants (CNV), inversions and mosaicisms; basically in any data you can get out of an SNP array. Currently, our group is also de-veloping new statistical methods and bioin-formatics tools to analyse the huge amount of data generated from next-generation se-quencing platforms.

How can your expertise help other researchers?Nowadays, most experimental scientists are overwhelmed with the huge amounts of data that is being collected using novel approaches. They often start with a few tar-get genes they want to analyse for a specific disease, but then find themselves having to perform further analyses for hundreds of target genes and several diseases. So, we develop packages, programmes which are easy to use and for which we give tutorials. They enable the researchers to perform the desired analyses.

What do you think is the role of statistics in biomedical research?I believe statistics are essential to find ways to make sense of the ever increasing amounts of data that are produced nowa-days and which are difficult to analyse properly. And this necessity is increasing everyday with new technologies. For exam-ple, statistics is being used to detect genes that are associated with complex diseases. We need algorithms and statistical models to do this, as the complexity of these asso-ciations makes them impossible to analyse otherwise ■

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

FRED H. GAGE, Friday March 8. Gage, from the Laboratory of Genetics at the Salk Institute for Biological Studies, in La Jolla, California, USA, is interested in

the adult central nervous system and the un­expected plasticity and adaptability to envi­ronmental stimulation that remains through­out the life of all mammals. His lab showed that, contrary to the accepted dogma, human beings are capable of growing new nerve cells throughout life. They are now studying the underlying cellular and molecular mecha­nisms that may be used to repair the aged and damaged brain and spinal cord due to neurodegenerative diseases or trauma. He has been invited by Davide D’Amico (CRG).

DAMIAN BRUNNER, Friday March 8. Brunner, from the Institute of Molecular Life Sciences at the University of Zurich, Switzerland, aims to uncover the molecular

mechanisms that generate diversity in cell morphology. He is particularly interested in the role of the cytoskeleton and of specia­lised membrane domains. His lab uses the fruit fly Drosophila melanogaster and the fis­sion yeast Schizosaccharomyces pombe as model organisms. They combine real­time fluorescence imaging of the living organism with classical genetics, molecular biology, biochemistry and biophysics approaches. They also use quantitative data analysis to describe the dynamics and behaviour of the cellular systems, and develop mathematical models. He has been invited by Jerome Solon (CRG).

OLIVIER MANZONI, Monday March 18. Manzoni, from the Institut de Neurobiologie de la Méditerranée (INMED) in Mar­seille, France, aims to under­

stand the molecular and cellular basis of a fundamental property of neuronal networks: synaptic plasticity. His specific goal is to un­ravel synaptic dysfunctions and propose new therapeutic venues for synaptopathies. His integrated approach is composed of three lines of research: Portraits of physiological synaptic networks; Identification of synap­topathies in neuropsychiatric diseases; and Pharmacological rescue. He has been invited by Patricia Robledo (IMIM).

JA IME CARVAJAL, Monday March 25. Carvajal, from the Cen­tro Andaluz de Biología del Desa­rrollo (CABD) in Sevilla, Spain, is trying to unravel the mechanisms

by which a cell adopts the correct fate in response to its local environment. He fo­cuses on skeletal muscle to study cellular commitment, differentiation and organo­genesis during both embryogenesis and re­generation and repair in the adult. His projects include an in­depth study of the molecular biology of craniofacial muscle development in mammals, the analysis of the transcriptional regulation of the Mrf4/Myf5 locus, respon­sible for the skeletal myogenesis initiation, and the study of a novel mechanism for regulating complex loci. He has been invited by Pura Muñoz (UPF).

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 març de 2013 | www.prbb.org Ciència

Núria Pérez

Les interaccions entre proteïnes tenen un paper clau en les diferents funcions d’una cèl·lula. En un treball publicat a

Journal of Molecular Biology, investigadors del CEXS i del GRIB (UPF-IMIM) coordinats per Baldomero Oliva mostren el paper que tenen els llaços i dominis proteics, caracte-rístiques estructurals de les proteïnes, en les interaccions moleculars entre aquestes. Els investigadors han creat un mètode per estimar quines proteïnes interaccio-naran entre si i com s’efectuarà la interfí-cie d’unió que farà que unes determina-des proteïnes, i no unes altres, es recone-guin entre si en un espai de temps curt. Els resultats mostren que per a la interac-ció és important no només la regió en què es produeix el reconeixement, sinó també la resta de la superfície de la proteïna. «El més rellevant és que el nostre mètode és capaç de mantenir un bon grau d’encert

Predir la interacció proteicafins i tot treballant amb percentatges molt alts de parelles de proteïnes que no interac-cionen, que és el més comú», ha afegit Joan Planas Iglesias, primer signant del treball.

Bioinformatics tool for predicting protein interactions

Protein-protein interactions play a key role in various cell functions. In a study published in the Jour-

nal of Molecular Biology, researchers at the CEXS and GRIB (UPF-IMIM) coor-dinated by Baldomero Oliva show how certain structural features of proteins, na-mely protein domains and bonds, help in understanding the molecular interactions between them. The researchers have developed a method for estimating which proteins interact with each other, and how the binding interface allows specific proteins, and not others, to recognize each other in a short time. The results reveal that the entire protein surfa-ce, and not only the region where the re-

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Predicció de la unió de dos dominis proteics Prediction of protein domains binding

Marta Calsina / Rosa Manaut

El tractament amb metadona per a la dependència de l’heroïna, juntament amb la distribució de material d’in-

jecció estèril i l’accés al tractament per a la sida, ha reduït l’epidèmia de VIH a Espanya, segons un estudi publicat al Butlletí de l'Or-ganització Mundial de la Salut (OMS). Durant els anys vuitanta, Espanya tenia una prevalença del VIH entre consumidors de drogues injectables del 60%, la més alta a Europa. Gràcies a dues lleis del 1990 i el 1996, es va augmentar la disponibilitat de metadona en els centres de salut pública i la taxa de tractament va passar del 21% el 1996 al 60% l'any 2010. A més, el 72% dels pacients continuen el tractament després del primer any. Com a conseqüència, les noves infeccions anuals per VIH entre consumidors de drogues van disminuir de

El control de l’heroïna i el VIH6.200 a principis dels noranta a 690 l’any 2010. Com menys heroïna, menys ús d’agu-lles brutes i menys casos de VIH. «Així no només es prevenen les morts per drogues, sinó que també s’evita la propagació del VIH a tota la població», afirma Marta Tor-rens, directora d’Addiccions a l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar, investigadora a l’IMIM i una de les autores de l’estudi. Per això el seu missatge és que, a pesar de la crisi, es man-tingui el finançament d’aquests programes.

The control of heroin consumption reduces HIV infections

Treatment with methadone for he-roin dependence, together with the distribution of sterile injection

equipment and access to treatment for AIDS, has reduced HIV in Spain, accor-

ding to a study published in the Bulletin of the World Health Organization (WHO). During the 80’s, Spain had a 60% HIV prevalence among injecting drug users, the highest in Europe. Thanks to two laws passed in 1990 and 1996, which increased the availability of methadone in public health centres, the percentage of treated drug users increased from 21% in 1996 to 60% in 2010. In addition, 72% of patients now continue treatment after the first year. As a result, new HIV infections among drug users fell from about 6,200 per year in the early 90’s to 690 in 2010. Reduced heroin use implies less use of dirty needles and fewer cases of HIV. “We prevent death from drugs and the spread of HIV. Funding for such programmes must be maintained”, says author Marta Torrens, director of Addiction at the Institute of Neu-ropsychiatry and Addictions at the Mar He-alth Park and researcher at IMIM■

Gisela Sanmartín

Les mares exposades a la contamina-ció de l’aire per partícules fines, com les emeses pels cotxes, són més pro-

penses a tenir fills amb un pes baix en néi-xer (pes inferior a 2.500 grams), la qual cosa pot provocar problemes crònics de salut en l’edat adulta. Així ho afirma un estudi inter-nacional en el qual han tingut un paper clau Payam Dadvand i Mark Nieuwenhuijsen del CREAL. L’estudi, el més gran del seu ti-pus mai realitzat al món, va analitzar les da-des de més de tres milions de naixements de nou països d’Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Àsia i Austràlia. La contaminació de partícules d’aire es mesura en grandària (micres) i pes (micro-grams per metre cúbic, µg/m3). Als Estats

La contaminació causa nadons petitsUnits, les lleis fixen un màxim anual de 12 µg/m3 de partícules de mida inferior a 2,5 micres. A la Unió Europea, el límit és de 25 µg/m3, i les agències reguladores estan debatent aquest fet. «Aquest estudi arriba en el moment adequat per portar el cas a l’atenció dels polítics», remarca Nieuwen-huijsen. A l’àrea metropolitana de Barce-lona, les partícules presents en l’aire poden arribar als 40-50 µg/m3.

Air pollution causes low birthweight babies

Mothers exposed to air pollution by fine particles, such as those emit-ted by vehicles, are more likely

to have children with low birthweight (i.e., less than 2.5 kg), which may be the cause of chronic health problems in adulthood.

FOTO CIENTÍFICA

Del cartílag a l’os

En aquesta imatge del grup de càn-cer genitourinari de l’IMIM (Ins-titut Hospital del Mar d'Investiga-

cions Mèdiques) dirigit per Josep Llo-reta, observem cartílag fetal en el front d'ossificació. Els condròcits que formen el teixit cartilaginós, a la part superior de la imatge, moren quan s'irriga la matriu amb vasos que porten sang oxigenada. La matriu residual, que en la imatge es pot veure envoltada de vasos plens de sang, és repoblada per osteoblasts, les cèl·lules especialitzades en formar la matriu òssia.

From cartilage to bone

In this image taken by the cancer ge-nitourinary group led by Josep Lloreta at IMIM (Hospital del Mar Research

Institute), we can observe foetal cartilage in the ossification front. The chondrocy-tes that form the cartilage at the top of the image die when the matrix is irrigated with vessels carrying oxygenated blood. The residual matrix, which can be seen in the image surrounded by vases filled with blood, is then repopulated by osteoblasts, the specialized cells which will form the bone matrix ■

cognition takes place, is important for the protein interactions. “Most importantly, our method main-tains a good degree of accuracy even when working with a high percentage of protein pairs that do not interact, which is the most common situation”, added Joan Planas Iglesias, first author of the work ■

This has been confirmed in an internatio-nal study whose main authors are Mark Nieuwenhuijsen and Payam Dadvand from CREAL. This work is the largest of its kind ever undertaken. Data from more than three million births were analysed from ni-ne countries in North America, South Ame-rica, Europe, Asia and Australia. Particle air pollution is measured in size (microns) and weight (micrograms per cubic meter, µg/m3). In the United States, the legal yearly maximum is 12 µg/m3 for particles smaller than 2.5 microns. In the European Union the limit is 25 µg/m3, and regulatory agencies are debating this. “This study co-mes at just the right time to bring the case to the attention of the politicians”, remarks Nieuwenhuijsen. In the metropolitan area of Barcelona, particle air pollution can be as high as 40-50 µg/m3 ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | març de 2013 6

CIÈNCIA AL DESCOBERT / SCIENCE UNCOVERED

Maruxa Martínez-Campos

Quan un investigador obté resultats de la seva recerca, els envia a re-vistes especialitzades, on altres in-

vestigadors els revisen gratuïtament. Les editorials els publiquen, i llavors qualsevol científic que hi vulgui accedir ha de pagar una subscripció anual a la revista o uns 30 dòlars per article. Els drets d’autor passen a ser de l’editorial i qui ha escrit l’article no pot rebre cap benefici econòmic ni tampoc pot, per exemple, penjar l’article a la seva web sense el permís de l’editorial. Amb l’arribada d’Internet, que permet una disseminació quasi il·limitada de la in-formació, aquest sistema tradicional d’accés restringit sembla contrari a l’expansió del co-neixement i a l’avenç de la ciència. Si un in-vestigador no té accés a les darreres novetats en el seu camp, avançarà a cegues i potser repetirà experiments innecessàriament.

Què és l’accés obert en les publicacions científiques?

El moviment Open Access (OA, o Ac-cés Obert) lluita des de fa anys per l’accés lliure als resultats de la recerca finançada amb diners públics. Els primers propo-nents d’OA van ser les editorials PloS i BioMed Central (BMC), que han capgirat el model de publicació: els autors paguen per publicar el seu article i qualsevol pot accedir-hi de forma gratuïta. A més, els autors conserven sempre els drets sobre la publicació. D’un temps ençà, les principals agències públiques de finançament d’Europa i dels Estats Units (NIH, Welcome Trust, la mateixa Comissió Europea) exigeixen que la recerca que financen sigui públicament accessible entre sis mesos i un any després de ser publi-cada. Universitats com Princeton o Harvard són capdavanteres en l’aplicació d’aques-ta mena de polítiques d’accés obert. En l’àmbit espanyol un exemple és Recolec-ta, una plataforma que agrupa tots els re-positoris a escala nacional.

aware of the latest work in their field, they will be forging forwards blindly and may be unnecessarily repeating experiments. The Open Access (OA) movement has for many years been fighting for free access to research results financed by public mo-ney. The first proponents of OA were the publishers PloS and BioMedCentral (BMC) that turned the publishing model on its head: authors pay to publish their articles and anyone can access them for free. In ad-dition, the authors always retain their rights over the publication. For some time now, the major public funding agencies in Europe and the Uni-ted States (NIH, Welcome Trust and the-EC) have required that publicly-funded research be accessible six months to one year after being published. Universities like Princeton and Harvard are pionee-ring the application of such OA policies. In Spain, the Recolecta platform brings together all repositories nationwide ■

What is open access in scientific publications?

When researchers get results from their work, they send them to specialist journals where other

researchers review them for free. The journals publish the articles, and any scientist who wants access has to pay an annual subscription or around 30 dollars per article. Traditionally the copyright passes to the publisher and the person who wrote the paper cannot receive any financial benefit or, for example, upload the publication to their webpage without permission from the publisher. With the arrival of the internet, which allows an almost unlimited dissemina tion of information, this traditional system of restricted access seems contrary to the expansion of knowledge and the advan-cement of science. If a researcher is not

EL PLAT PREFERIT DE... / THE FAVOURITE DISH OF... NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Aquest apetitós plat del sud d’Itàlia es prepara tradicionalment per Carnaval, però també es menja en

altres dies de festa o simplement els diu-menges. Per fer-ne una versió napolitana, poseu en un bol dos ous, pebre negre, sal, parmesà, 250 grams de carn de vedella picada i molla de pa dur remullada i es-correguda. Feu-ne mandonguilles molt petites (com una oliva) i fregiu-les. Per fer la salsa de tomàquet, fregiu mitja ce-ba i uns 300 grams de carn de porc. Afe-giu-hi mig got de vi i deixeu que s’evapori. Després, afegiu-hi tomàquet triturat i sal i deixeu-ho coure a foc lent durant dues hores. Finalment, prepareu les làmines de lasanya (uns 350 grams) segons les instruccions del fabricant. Un cop ho tingueu tot preparat, cobriu un motlle de forn amb una mica de salsa de tomàquet i col·loqueu-hi a sobre dues capes de lasanya. Cobriu la lasanya amb ricotta, trossos de mozzarella, mandongui-lles, parmesà, salsa de tomàquet i beixamel. Cobriu-ho amb una altra capa de lasanya, i aneu alternant lasanya i ingredients fins a

Núria Pérez

Un grup d'investigadors de l’IBE (UPF-CSIC) i del CEXS-UPF, co-ordinats per Josefa González, han

creat, en col·laboració amb experts en comunicació i videojocs, la plataforma lacienciaalteumon.cat per apropar la ci-ència i el pensament científic als joves de secundària. Posant-se a la seva pell i mos-trant-los la importància i les implicacions de la ciència en la seva vida quotidiana, volen transmetre els valors del raona-ment, la perspectiva oberta, la tolerància i el respecte per l’evidència. Amb un estil i un llenguatge adreçat a joves, la plataforma ha encetat un con-curs en el qual els participants han de buscar vincles entre la ciència, els seus somnis i el seu món quotidià, i tradu-ir-los en imatges (vídeo, fotografia o il-lustració). Altres recursos disponibles properament seran videojocs, vídeos, en-llaços a altres webs o material per a pro-fessors. «La ciència al teu món» compta amb el suport de la FECYT, de diverses entitats, incloent-hi la UPF i el PRBB, i d'empreses dels sectors tecnològic, edu-catiu i d'oci.

“Science in your world”, a new science outreach platform

A group of researchers from the IBE (UPF-CSIC) and CEXS-UPF, coor-dinated by Josefa Gonzalez and in

collaboration with experts in media and video games, have created the platform

Luca Cozzuto (CRG): Lasanya de Carnaval

Nova plataforma: «La ciència al teu món»

tenir quatre capes. Per acabar, vesseu la sal-sa de tomàquet i el parmesà ratllat sobre la darrera capa de lasanya, i fiqueu-la al forn a 200°C uns 40 minuts. No us perdeu altres delicioses receptes italianes al blog http://bioinfornatico.blogspot.com.es!

Carnival Lasagne

This appetizing dish from southern Italy is traditionally prepared for Carnival, but is also eaten on other

feast days and Sundays. To make a Nea-politan version, place two eggs in a bowl with black pepper, salt, parmesan cheese, 250g of minced meat and moistened and drained bread crumbs. Make very small, olive sized meatballs with the mixture and fry them. To make the tomato sauce, fry half an onion and 300g of pork. Pour in half a glass of wine and allow it to evapo-rate. Add pureed tomato, salt and leave to simmer for two hours. Finally, prepare the sheets of lasagne (about 350g) according to the manufacturer's instructions. Once everything is ready, cover a ba-king dish with a little of the tomato sauce and place two layers of lasagne on top. Cover the lasagne with ricotta, parmesan, mozzarella chunks, meatballs, tomato sauce and béchamel. Cover with another layer of lasagne, and continue alternating the lasagne and other ingredients, un-til you have four layers. Finally, pour the tomato sauce and grated Parmesan over last layer of lasagne. Bake it in the oven at 200°C for about 40 minutes. Don't miss other delicious Italian recipes on the blog http://bioinfornatico.blogspot.com.es! ■

“Science in your world” (laciencialateu-mon.cat) to get high school students clo-ser to the world of science and scientific thinking. Putting themselves in the shoes of teens and showing them the impor-tance and implications of science in their daily lives, the researchers want to convey the values of reason, openness, tolerance and respect for evidence. With a youthful style and language, the platform has launched a contest in which participants must seek links between sci-ence, their dreams and their daily life, and translate them into images (videos or photos). Other resources will include games, videos, web links and material for teachers. “Science in your world” has the support of various organisations, inclu-ding the FECYT, the UPF and the PRBB, as well as companies in the areas of techno-logy, education and entertainment ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 març de 2013 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Laura Gutiérrez VázquezChandrexa de Queixa (Ourense), 1984

Tècnica del Servei de Genòmica, UPF (IBE)

Estàs donant un taller d’iniciació a la dansa al PRBB. Què et va motivar?L’activitat del científic i la de l’artista són molt semblants: els dos són investigadors que observen, interpreten i comuniquen.

Què és per a tu la dansa?Una forma de comunicació sense paraules i un joc, una manera de conèixer el món experimentant amb les emocions i les imatges de la vida.

Què és per a tu la ciència?Una forma de trobar respostes demostrables a l’ordre natural de tot el que existeix i el que no, una manera de donar resposta als meus «perquès».

Quines característiques valores més en una persona?Que siguin conseqüents.

Quin és el teu millor defecte? La perseverança. Sovint em fa perdre molt de temps, però d’altres vegades és l’únic camí possible per arribar on vull.

El teu lema?Molts! Però, sobretot, intento ser conscient a cada moment que estic fent el que vull fer.

You are teaching a dance workshop at PRBB. What was your motivation? The activity of scientists and artists is very similar. Both are researchers: they observe, explain and communicate.

What is dance for you? A way of communicating without words, a game, a way to see the world through the emotions and images of life.

What is science for you? A proven way to find answers to the natural order of what exists and what does not, a way of responding to my “whys”.

What characteristics do you value most in a person? That their actions are consistent with their thoughts.

What is your greatest flaw? Perseverance. It often makes me slower, but sometimes it’s the only way to get where I want.

Your motto? Many! But above all, I try to be aware at all times that I am doing what I want to do ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Ja fa 11 anys que es celebra al PRBB una lliga de vòlei platja, en la qual participen unes 500 persones en 50 equips diferents. Estudiants de doctorat, personal admi-nistratiu, caps de grup o tècnics es troben a la platja, davant del Parc, per competir, però sobretot per compartir estones amb amics, coneguts o futurs col·laboradors. Aquesta iniciativa dels residents és un dels millors eixos de cohesió social al PRBB. Quines motivacions tenen els jugadors per apuntar-se a la lliga?

Why play volleyball at the PRBB?

The beach volleyball championship has been celebrated at the PRBB every sum-mer for the last 11 years. Nearly 500 people in 50 different teams participate: PhD students, administrative staff, PIs and technicians, they all meet over a cou-ple of months at the beach to compete, but mostly to spend time with friends, colleagues or future collaborators. The championship, which is an initiative of a group of residents, is one of the best social cohesion activities at the PRBB. What motivates people to participate? How do they benefit from it?

Carla Lluis (IMIM)

«Al vòlei platja sempre «regna el bon rotllo», ja que és un esport d’equip on la distància entre per-sones és petita i no hi ha

contacte físic amb els contraris. No he estat capaç de deixar de jugar-hi en gairebé 25 anys! També hi ajuda que la majoria de les meves amistats hi juguen, es pot practicar a l’aire lliure... Diria que el «tercer temps» del vòlei és la millor part per a aquells que no ens hi dediquem professionalment, el que fa que hi participem any rere any!»

“There are always ‘good vibes’ in a beach volleyball game, because it is a team sport where the distance between people is small and there is no physical contact with the opponents. I have been playing for almost 25 years! It also helps that most of my friends play, and you can do it outdoors. I would say that the ‘post match’ is the best part for those of us who are not professionals and that is what makes us participate year after year!”

Romina Garrido (CRG)

«M’agrada molt l’esport i això és el que em va fer co-mençar a jugar-hi. A la pri-mera temporada vaig riure

i gaudir com no us podeu imaginar jugant en un equip on no coneixia ningú i que em va acollir fantàsticament. El fet de socialitzar amb gent de la feina m’ha fet seguir jugant en equips molt diferents i amb gent que de vega-des coneixia i d’altres no. He guanyat lligues i he perdut de la manera més desastrosa, però sempre m’ho he passat d’allò més bé.»

“I love sport and that’s what made me start playing. During the first season, I laughed and enjoyed myself so much you can’t imagine. I played with a team where I didn’t know anybody but in which I felt wonderfully welcome. Socialising with people from work has made me keep on playing in different teams, sometimes with people I know and sometimes with people I don’t. I won the league once, and I have lost it in the most disastrous ways, but I have always had fun!

David Comas (UPF)

« Em vaig apuntar a la lliga el primer any: érem pocs i amb una organitza-ció rudimentària. Va ser

una manera de conèixer i interactuar més amb la gent d’altres grups i institucions en un ambient molt distès. És sorprenent la rapidesa amb què pots congeniar amb al-gú amb qui et creuaves silenciosament als passadissos del PRBB davant d’una xarxa de vòlei i una pilota! Ara l’organització del campionat és extraordinària, molt profes-sional i competitiva, però potser s'ha per-dut l'espontaneïtat inicial.»

“I joined the league the year it started up: there were only a few people and the organisation was simple. It was a way to meet and interact with people from other groups and institutions in a relaxed atmosphere. It’s amazing how quickly you can get along with someone who you have passed silently in the PRBB corridors when you are in front of a volleyball net! Nowadays the organisation of the championship is extraordinary, very professional and competitive, but maybe it has lost some of that initial spontaneity.”

Per què jugues a la lliga PRBB de vòlei?Marcus Buschbeck (exCRG)

« He p a r t i c i p at e n e l campionat des del 2004, abans que es convertís en una activitat oficial del

PRBB. Ha estat sempre una bona manera d’interactuar amb persones de fora del teu centre i amb interessos socials i cien-tífics sovint diferents. En marxar del CRG el 2009 per crear el meu propi laboratori a l’IMPPC a Badalona he seguit jugant en el torneig, que s’ha convertit en una forma molt agradable d’estar en contacte amb amics i col·laboradors. Espero que sigui així per molts anys! Hem d’estar agraïts als qui inverteixen temps i energia a or-ganitzar-lo.»

“I have been playing in the championship since 2004, long before it became an official PRBB activity. It has always been a great way to interact with people outside one’s own institute, often with different social and scientific interests. After leaving the CRG in 2009 to start my own lab at the IMPPC in Badalona I continued to play in the tournament which is a good way to stay in contact with friends and collaborators. I hope I will continue for many years to come. We should all be grateful to the people that invest their time and energy in organising it.”

Lola Mulero (CMRB)

«Al principi només busca-va fer una mica d’esport, però al final ha estat una manera molt bona de co-

nèixer els meus companys i gent d’altres plantes. Cada any coneixes gent molt maca! He jugat amb els Regenerators i l’any pas-sat vam guanyar el torneig. Però el millor és banyar-me amb el meu equip després de l’últim partit i anar a la Festa del Vòlei. Us animo a participar-hi!»

“At first I was just looking for some outdoor sport, but in the end it has been a great way to get to know my colleagues and people from other floors. Every year you meet nice people! I play with the Regenerators and last year we won the tournament. But the best part is jumping into the sea with my entire team after the last game and going to the volleyball party. I encourage you to participate!” ■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

El 21 de febrer el grup de recerca en Ser-veis Sanitaris de l’IMIM va organitzar la I Jornada Científica BiblioPRO, en la

qual van participar unes 170 persones. Biblio-PRO, dirigida per Jordi Alonso, és la primera biblioteca virtual en espanyol especialitzada en resultats percebuts pels pacients (PRO). Els PRO són qüestionaris que recullen la vi-sió del pacient pel que fa a la seva qualitat de vida relacionada amb la salut i s’han conver-

tit en importants indicadors tant en recerca clínica com epidemiològica. BiblioPRO és d’accés lliure i conté més de 700 qüestionaris, alguns dissenyats en castellà i d’altres adap-tats de qüestionaris anglosaxons. La jornada, que buscava promoure el seu coneixement i ús adequat, va comptar amb sessions cien-tífiques paral·leles sobre creació i adaptació d’enquestes, així com de qüestionaris especí-fics sobre càncer o salut mental, entre d’altres.

BiblioPRO: health seen by patients

On February 21, the health servi-ces research group at the IMIM organised the 1st BiblioPRO Sci-

entific Meeting, in which over 170 peo-ple participated. BiblioPRO, directed by Jordi Alonso, is the first virtual library in Spanish specialising in patient-perceived outcomes (PRO). The PROs are question-

naires that collect the patient's view about their health-related quality of life, and have become important indicators in both clinical and epidemiological research. BiblioPRO is a free-access database and contains over 700 questionnaires. The conference aimed to promote its knowledge and appropriate use, and ran scientific sessions on the creation and application of questionnaires, as well as about surveys on cancer or mental health ■

BiblioPRO: la salut segons els pacients

Edifici www.prbb.org | març de 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editors:Maruxa Martínez­Campos J. Agustín López Martínez

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Glòria Lligadas (CRG)Maria Van Dongen (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS­UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC­UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E­mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796­2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu­nos a comunicacio@prbb.orgFotografia de Maurizio Gentile (IMIM) / Picture by Maurizio Gentile (IMIM)

AGENDA

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTHMarç. S'obre la convocatòria a la 4a edició del Premi Solé Tura per a cinema sobre malalties del cervell, coorganitzat per la FPM. Més informació i bases del premi a www.premisoletura.com

4-17 març. Inscripcions al campionat de vòlei platja del PRBB. Més informa­ció: bvprbb.wix.com/bvprbb

5 i 7 de març. “Effective international collaborations: communicating for suc­cess”, Intervals course from 2 to 6pm. Registration and more information: in­tervals.prbb.org

11 de març. HELIX kick­off meeting, or­ganised by CREAL. At the PRBB Audito­rium at 1pm. More information: www.projecthelix.eu

19 de març. “Intellectual property – to patent or to publish”, Intervals course from 2 to 6pm. Registration and more information: intervals.prbb.org

20 de març. Global Health Lectures of ACCIS­Global: “Preventing global non­communicable diseases through low carbon development”, by Neil Pearce (UK). PRBB Auditorium at 12 pm.

20 de març. Neuodesconferència dins la Setmana Mundial del Cervell.Centre Cívic Convent Sant Agustí, a les 17h. Més informació: www.crg.eu

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWSNOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Reconeixement per a investigadors del CRG. Roderic Guigó, coordinador del pro-grama de Bioinformàtica i Genòmica del CRG, ha guanyat el Premi Ciutat de Barce-lona 2012 en la categoria d’Investigació Ci-entífica. El premi ha estat concedit pel seu treball al consorci internacional ENCODE, on va col·laborar en la creació de noves formes d’interpretació de la informació continguda al genoma. Yogi Jaeger, també investigador del CRG, ha rebut recentment la Medalla Presidencial de la Societat de Biologia Experimental (SEB) en la secció «Cèl·lula». Aquestes medalles es concedei-xen anualment a joves científics de mèrit excepcional.

Recognition for CRG researchers. Rode-ric Guigó, coordinator of the Bioinforma-tics and Genomics programme at the CRG, has been awarded the “City of Barcelona” Award 2012 in the Scientific Research ca-tegory. The jury considered his work on the international ENCODE consortium, in

which Guigó collaborated in the creation of new ways of interpreting the informa-tion contained in the genome. Yogi Jaeger, also a CRG researcher, has recently recei-ved the President's Medal in Cell Science from the Society for Experimental Biology (SEB). These Medals are awarded annually to young scientists of outstanding merit Comença HELIX. El projecte HELIX (www.projecthelix.eu) ha rebut 8,6 M€ a través del 7è Programa Marc de la Comissió Europea per crear una col·lecció de totes les possibles exposicions ambientals que afecten la salut en els primers anys de vida. HELIX, que du-rarà del gener de 2013 al juliol de 2017, està coordinat per Martine Vrijheid del CREAL i hi participen 13 socis de vuit països euro-peus. Entre ells hi ha dues pimes i sis estudis de cohorts de naixement de França, Espa-nya, Grècia, Noruega i el Regne Unit. La re-unió inicial del projecte tindrà lloc de l’11 al 13 de març al PRBB. El dia 11, a l’Auditori, hi haurà xerrades obertes al públic.

HELIX kicks off. The project (www.project-helix.eu) has received €8.6M from the Eu-ropean Commission’s 7th Framework Pro-gramme to build an early life “Exposome”, a collection of all early-life environmental ex-posures. HELIX will run from January 2013 to July 2017 and is coordinated by Martine Vrijheid from CREAL. The project involves 13 partners from eight European countries, including two SME’s and six birth cohort studies from France, Greece, Norway, Spain and the United Kingdom. The official kick-off meeting takes place on March 11-13 at the PRBB, with public conferences on the 11th in the Auditorium■

Laia Cendrós

El projecte Mico pLung, coordinat per Luis Serrano (CRG), ha estat un dels quatre projectes espanyols es-

collits en el programa «Prova de concepte» del Consell Europeu per la Recerca (ERC). Aquest programa, que lliurarà 150.000 eu-ros a cadascun dels 60 projectes seleccio-nats i prèviament guardonats amb beques de l’ERC, pretén ajudar a convertir la recer-ca dels investigadors en aplicacions comer-cialitzables. Mico pLung busca desenvolupar nous tractaments de malalties respiratòries i del tracte genital utilitzant bacteris com a vec-tors. Aquest projecte és la continuació de Cell Doctor, un projecte també de Serrano que va rebre 2,4 milions d’euros de l’ERC el 2009 i que ha assolit un gran èxit científic. El seu objectiu principal era conèixer a la per-fecció un bacteri diminut per poder manipu-lar-lo genèticament i aconseguir que servís per curar des de dins de les nostres cèl·lules. «El projecte inicial ja apuntava a una aplicació mèdica que, gràcies a aquest ajut, podrem desenvolupar. És un exemple ben clar de com la recerca bàsica pot dur al be-nefici de la societat. L'ajut ens permetrà ge-nerar aliances amb la indústria biomèdica i dirigir els nostres esforços a una investiga-ció clínica més aplicada», comenta Serrano.

Del laboratori al mercat amb un ajut ERC

From the lab to the market with an ERC grant

Mico pLung, coordinated by Luis Serrano (CRG), is one of the four Spanish projects selected

in the “Proof of concept” programme of the European Research Council (ERC). This programme will grant €150,000 to each of 60 selected projects, all of which had previously been awarded ERC grants. The aim is to help researchers bring their science closer to marketable products. Mico pLung seeks to develop new treat-ments for respiratory and genital tract di-seases using bacteria as vectors. The pro-ject is a continuation of Cell Doctor, which received 2.4 million euros from the ERC in 2009 and which has achieved massive sci-entific success. Its main objective was to get to know the details of a tiny bacterium in order to genetically manipulate it and use it to heal from within our cells. “The initial project already pointed towards a medical application, which we will be able to develop thanks to this grant. This is a perfect example of how basic research can lead to benefit for so-ciety. The grant will allow us to build alli-ances with the biomedical industry and direct our efforts to more applied clinical research”, says Serrano ■

Yogi Jaeger Roderic Guigó