Vi SA "XV A L L F O G O N A • S E T E M B R E 1 9 9 9 • S E G O N A E P O C A • P R E U : 2 5 0 P T A

d a n ie l , s . aFormigons Arids Rentats: Naturals i Artificiáis Transports

PLANTA ÀRIDS i FORMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 973 4321 99 OFICINES: C / Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 973 445057

PARTICULAR: Balaguer ■ Tel. 973 446858

COOPERATIVA VALLFOGONINA

«La nostra Cooperativa»

c/ de Balaguer, s/n Telèfon 973 432125

Fax 973 432261 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER

(Lleida)

La VALLFOGONINA, és una Cooperativa que dóna solucions a les demandes deis socis i per aixó oferelx aquests servéis:

COMERCIALITZACIÓ DE LLET NUCLI DE CONTROL LLETER PRIMERES MATÈRIES Pinsos, Adobs, Llavors, Soja,Llavor de cotó, Polpa de remolatxa, Fitosanitaris, Ferretería, etc. PRODUCTES V E TE R IN A R I CANALITZACIÓ OFERTES COMPRAVENDA VESTIAR

SUMARI EniTADIAI Wr\r mmmm I VillMii

L’ultima Festa Major del segle XX

EDITORIAL 3

SOCIETAT i CULTUR A

Imatges de la Festa M ajor 4 i 5

TEM ÀTICA FACIAL

Beilesa Naturai.................................... 6

DE FICCIONS i REALITATS

Profetes eclipsats ................................ 7

ESPORTS

Estiu i esport 1 9 9 9 .............................8

Bàsquet a Vallfogona......................... 9

LA BIOSFERA

E1 Gerani .............................................. 8

FESTA M A JO R

Programa.................... 11, 12, 13 i 14

FEM RETAR LA XERRADA

AM B

Miquel Cases

Enric N erin ........................16, 17 i 18

ESCRIVIM SOBRE

La nostra història literària .............19

Costumari català............................... 20

ARRELS ..............................................21

JOCS DE TA U LA

Gelat de Xocolata.............................21

PER PERDRE EL TEM PS 22

Solutions ........................................... 23

SERVEIS............................................ 23

A Vallfogona el 29 de setembre de 1999.

Estimât San Miquel, ja sé que aquests dies tens feina en altres llocs, (com per exemple vetllar perquè els ilergetes gaudeixin també d'una bona festa), però, si pot ser, et demanaria que la nostra festa fos, com a minim, tan esplèndida com ho va ser la de l’Hostal Nou i la de la Rapita.

Ja se que a finals de segle cada cop costa més creure en els miracles (tret que sigui 31 de desembre, dia en què la gran majoria juren, any rere any, que faran impossibles. I, aquest any s’hi afegiran també els mil.lenaristes que demanaran que no s'acabi el mon). Però jo et voldria demanar, ja que no pue triar quins dies han de ser Festa Major, que aquest any (“si el tiempo y la autoridad lo permiten”) tot acom- panyi, de manera que els vallfogonins puguem gaudir de la millor festa del segle XX.

De manera que, si no s'acaba el mon, els vallfogonins del segle XXI, 1 agafm com a punt de referèneia.Ja m'imagino la societat vallfogonina del 2099; festa ininterrompuda des de Sant Joan a Sant Miquel (i la resta de l'any per reposar i recuperar forces).

Aquest any ja no ens queda gaire temps, però si ens hi posem tots plegats segur que ho aconseguirem (no és qüestiô de deixar una tasca tan feixuga als vallfogonins del 2098).

L ' any que ve podriem fer un assaig general i arrencar per la Mare de Déu dels Dolors.

Pel que fa a aquest any 1999, com ja fa alguns anys, hi ha hagut “L 'estiu i cultura”, que ja s 'ha acabat (el pri­mer, no la segona és un fet purament cronocràtic): el “gato” ha tingut engrescat a tothom que s'atancés a les piscines (tant de dia com de nit, tant a 1 'aigiia com al ciment). A més a més, com cada any a les nits, els “vallfojuligans” han donat el seu suport incondicional a tots aquells valents (i valentes) que, de forma ama­teur i “desinteressada”, s 'han deixat la pell al ciment (mencio especial, en-

tre els “vallfojúligans” d'aquest any, pel Paco, que ens va oferir una “catxipanda” de collons; n’hi ha que encara paeixen les sardines).

A més a més, els pagesos i les seves muntures (tractors, carrosses, “vespinos”...) no han parat de fer cur­ses amunt i avail (que si ara giro 1'aigiia cap a l'altra parada, que si...) i que no dir dels ramaders, per a ells la màxima “a l 'estiu tota cuca viu” es compleix tot 1 'any.

A més a més, al poblé també tenim algun que altre funcionan, aixi com també gent que treballa per compte d 'altri i que s'han agafat, com a minim, les dues setmanes preceptives (donant color a les piscines). Aixi corn també els habituais, pocs, “camacus” de tota la vida, que estimem corn si fossin del poblé i que trobaríem a Fal­tar si un estiu no fessin “l 'escapadeta”.

A més a més, al poble hi tenim, cada cop més estudiants. Els que han acabat enguany, atabalats per trobar la seva primera feina. Els bons estudiants (els que ho han aprovat tot) préparant - se per al curs que ve (després, aixô si, haver-se passât unes merescudes vacances). Pels no tan bons sempre queda el cinic recurs de la recuperació del setembre (i die cinic perquè, fent un símil amb la traumatologia mèdica, més que una recuperació és un trau­ma) .A més a més, ara al setembre, segur que algun vallfogoni es troba en algun racó de món... Però a tots, desitjaria trobar-los el dimecres 29 a 1'hora del vermut.

Bona Festa Major

Didac Mateo

"...la tradició"

"...els pintors locals"

"...els que canten"

.els gegants"

"...el patró" "...i la casa de tots"

-T MATEMÀTICA FACIAL

Bellesa NaturalMes d'un cop h au rem pensât en

la classe de pell que tenim i com la podem cuidar.Dones hi ha algunes pautes per saber- ho.Els diferents tipus de pells son:

Pell grassa: epidermis brillant, poras dilatats o comédons (aquells granets petits amb la punteta negra que ens fan tanta ràbia) i tacte untuós. Aquest tipus de pell es pot alterar i portar a la deshidratado i l’acné. Causes: alterado de la glándula sebàcia.■Pell seca: aparentment fina (perô és

áspera) amb escamado. Causes: taita d aigua o insuficient secreció greixosa. També apareixen uns granets blancs amb sebo a 1 'interior.

Pell mixta: zones grasses, la major part de les vegades en la zona “T ” (front, nas i barbeta) i la resta, pell seca. Causes: les anomenades anteriorment.

Pell sensible: pell blanca o rosada amb problèmes de vascularització, cremades solars amb facilitât, eritema (rojor) ais canvis de temperatura.

NOTA: a niés a més de les causes anteriorment citades (per ais quatre tipus de pell) hem de tenir en compte tant el factor ambiental com el tipus de vida que portem (estrés, sedentarisme, depressió, ansietat, manca d 'exercici, etc.).

Després d 'aqüestes pautes diré un tipus de máscara per cada tipus de pell. Mascares, totes elles, d 'origen natu­ral (bellesa natural o “fitocosmètica”).

La mascara té una accio bàsica: donar un aspecte net i nacrat, amb sensació de frescor i estirament fàcial; ja que, després, al pacient li queda un benestar generai.

MÀSCARES:

1. Mascara per a pell grassa: agafem un “boi” i hi posem 3 cullerades soperes de mel. Exprimim una llimona i ho barregem fìns que quedi unifor­me. (Si no quedés espés hi posarem una mica de farina). Temps: 3 0 minuts.2 . M ascara per a pell m ixta :

trossegem un cogom bre i mitja pastanaga (o una de petita). H o passem pel “turmix” i afegirem farina perque quedi espès. Tem ps: 2 0 minuts (o fìns que quedi ben sec).3. Màscara per a pell seca: agafarem

un préssec i el passarem pel “turmix” (sense pinyol). Hi afegirem farina i unes gotes d'oli d'oliva. Temps: 20 minuts.4 . Mascarilla per a pell sensible:

farina de blat, mel (3 cullerades soperes) i llet de vaca (la suficient per que quedi homogeni). Temps: 25 minuts.NOTA : Després podem fer una infusió de camamilla, deixar-la refredar, mullar- ho unes benes amb la camamilla i, seguidament,posars 'ho com un tònic (té un poder calmant i suavitzant).

Raquel Jordan

EDITA: EL XOP, Aparrar de correas, 1. Vallfogona de B. ■ D IRECCIÓ : Dídac Mateo ■ COL-LABOREN EN AQUEST NÚM ERO: Agnés Planes, Alina Torrades, Montse Térmens, Montse Simó, Teresa Balasch, Cristina Colilles, Jordi Pijuan, Josep Oms, Joan Oliver, Regidoría de Cultura i Pestes de l’Ajuntament de Vallfogona, Paquita Galcerá,, C.E. Vallfogona, Raquel Jordán, Didac Mateo, Pepe Daza • COMPOSICIO i MAQUETACIÓ: DOSSIER P&M - Tel. 973 448273 DIPÓSIT LEGAL: L-136-1992.

Amb la col.laboració de:

, « » 1 1 » , G e n e ra lita t d e C a ta lu n y a Departament de Cultura

I N S T I T U T

r y v i D 'E S T U D ISLLU ILERDENCSPvixtaciri biblica de 1« DijniiaciA rtc I.leída

Ajuntament de rallfoaona

La revista EL XOP sortirà els mesos de març, juny, setembre i desembre. Recordeu que si voleu publicar un article l’heu d’adreçar a EL XOP, apaitat de correus, 1, o a la Secrctaria de l’Ajuntament, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicaciô.

Profetes eclipsáisQuan el lector posi els ulls en aqüestes ratlles j a hau rà passai am b perfecta natu ralitat p er un altre dels

innumerables fináis del món que la superstició i l ’in'acionalisme g alopan t venen anunciant des de temps immemori- als. A ixí dones, i en previsto de futures jornades apocalíptiques, el sotasipnant us desitja ja , i p e l que pugui ser, una moli bona Festa M ajor de Sant M iquel 1 9 9 9 .1 a ix í em quedo més tranquil

Ho sento per la gent més crèdula i confiada, però resulta que tot i les re- iterades prediccions profètiques d’uns quants guillats i tot i les continúes amenaces de grups sectaris no hi va haver ni pluja de foc ni diluvi univer­sal; ni la lluna s’atura pels segles dels segles en el moment en que ocultava el sol completament, ni tampoc va cau­te l’estació espacial M IR a París ni res de res. Salta a la vista que l’eclipsi no va significar la fi del món com vatici­nava l’apocalíptica profecía de Nostradamus, ans al contrari: el feno- men va paralitzar l’activitat econòmi-

Nostradamus, un pre- text, una engruna

d’excepcionalitat que ens faci desatendre Ics

nostres obligacions per oblidar per uns minuts,

la nostra m onòtona existència.

ca, fou l’excusa o el pretext per animar festes i festivals, va generar la venda massiva d’ulleres especiáis, provoca fenomenals embussos a les principáis carreteres, va fer baixar la temperatu- ra, va colapsar internet i va generar alguna lesió ocular.

I die jo que la gran expectació que es va crear a l’entorn de l’ùltim eclipsi del mil.leni és més pròpia de la nostra morbositat malsana que del nostre in­terés cultural i/o científic. I si no, de què, xaval, si nosaltres només moviem el cui quan ens toquen la butxaca o el partit de ftitbol deis diumenges... I el cas és que es compren que en aquests temps tan abominables que corren, la gent busqui bojament un pretext, una engruna d’excepcionalitat que ens faci desatendre les nostres obligacions per oblidar, encara que sigui per uns mi­nuts, la nostra monòtona existència.

Earribada de l’any 2000 (dos mil i prou, un any com un altre, no hi ha nou mil.leni encara, és un compte mal fet) ha tingut el seu pròleg en l’eclipsi del dia 11 : temor, expectació, titulars, reportatges a tota pàgina, profecies majuscules i minuscules, venda d’amu- lets, propaganda de sectes... Molt so- roll, en definitiva, amb coniusió de qui no sap més que el que li expliquen - això si, en colors- quan està assegut al sofà domèstic. Però el pitjor de tot això és el fanatisme que provoca o com­porta: es té una fe cega i integrai en allò que no pot demostrar-se; es refu- sen les raons de la raó. I del fanatisme solament prevé i vacuna l’educació en el raciocini.

Nostradamus és una perfecta bur­la, un grandissim engany solament superat pels seus intèrprets actuals que s’encarreguen de posar-lo de moda cada pocs anys, exactament cada cop que hi ha un eclipsi, es mor un papa o es desencadena una guerra de magni- tuds extraordinàries. I si no remetem- nos a la història. Menbre de la cort, Michel de Nostredame (anomenat Nostradamus en un desesperat intent de llatinitzar i donar connotacions eso- tèriques al seu nom) fou metge perso­nal del rei Caries IX de França, que va morir aquest ultim de mberculosi als vint-i-quatre anys. Com per fiar-se del profeta. Però això, és dar, no ho expli­quen mai aquests profetes eclipsats experts en finals del món. A saber per què...

Notradamus una per­fecta burla, metge

personal del rei Caries IX de França, que va morir de tuberculosi als vint-i-quatre anys.

Com per fiar-se del profeta

Als homes de poca fe només ens queda recor- dar-los a aquests profe­tes i vidents de pa sucat amb oli que si tan savis

són, més valdría que s’esmeressin a avançar

fets tan desgraciáis com el de Turquía

I és que gent com aquesta n’hi ha molta. En tenim la televisió plena. Viuen a costa de milions de créduls que necessiten creure en endevins, en venedors de seguretat a termini fix. I pensó jo que ara que el dia de l’apocalipsi sembla ser que ha passat, encara no he tingut l’opormnitat d’es- coltar les explicacions d’aquesta colla de xerraires i agitadors de masses que només están a l’aguait de qualsevol fet més o menys extraordinari per treu- re’n un bon grapat de bitllets (o en el seu defecte popularitat o prestigi o poder) a costa de mentides, inventi­ons i falsedats.

I ara que el món encara és món, ais més incrèduls, escèptics i homes de poca fe només ens queda recordar-los a aquests profetes i vidents de pa su­cat amb oli que si tan savis són, si tan profetes, més valdría que s’esforcessin a emprar aqüestes armes divines i avançar-se a fets tan desgraciats com el de Turquia, per exemple. I si a tant no poden arribar, em conformo amb que aquests genis de l’anticipació em diguin el número de la grossa de Nadal d’enguany... Peró no, és ciar, a tant no s’arriba.

Jordi Pijuan Aqost 1999

7

Estiu i Esport 1999

Aquest estiu, com ja és habitual els últims estius, s’han programat tota una série d’activitats lúdico-esportives a la nostra població. Aquest estiu les acti- vitats han hagut de començar una mica mes tard, a causa de les eleccions mu- nicipals celebrades el dia 13 de juny.

Aquest any, com ja fa uns quants anys, s’ha tornat a celebrar el tradicio­nal torneig de fútbol sala pels carrers, tot i que peí motiu abans esmentat va començar unes setmanes més tard que els altres anys. Aquest cop la partid - pació ha estât de 5 equips en catego­ría masculina, un menys que l’any an­terior, i de tres equips amb categoria femenina, amb un total de participants aproximat de 70 jugadors entre amb- dues catégories. Amb categoria mas­culina Fequip campió va ser l’equip deis Vétérans, i el c/ Estació en cate­goria femenina. El trofeu ais máxims golejadors va ser per Juü Garcia i Ma­rina Baldoma en catégories masculina i femenina respectivament i els trofeus ais porters menys golejats per Pau Es­colar i Eva Reig. Volem agrair a que- viures Visi per la seva col.laborado en el sopar de cloenda, a l’igual que a l’Ajuntament que va oferir l’acompa- nyament musical.

De forma paral.lela es va celebrar el toreig infantil de fútbol sala amb una participado d’un total de 20 nens d’en- ue 4 i 11 anys. La primera quinzena d’agost va tenir lloc el campionat de mini-volei amb la participado de 4 equips en com petició, i un altre, l’equip de veteranes, tora de competi­ció. Durant aquesta quinzena també va tenir lloc el curset de tenis amb una participado d’unes 10 persones de di- ferents edats, i en finalitzar aquest s’ha célébrât el campionat de tennis. Du­rant la segona quinzena hem realitzat el campionat de waterpolo nocturn amb una participado d’uns 20 juga­dors. El dia 22 d’agost es va realitzar la trabada de pescadors, en qué van prendre lloc un total de 30 pescadors.

Durant sis setmanes es van portar a terme els cursets de natació, de di- lluns a divendres per ais nens i dilluns,

dimecres i divendres al vespre per a adults i perfeccionament, amb una participacio irregular perô molt nota­ble.

Per finalitzar volem agrair a tots i totes les participants en les diverses activitats, i volem animar que aquesta participacio augmenti proper any.

El GeraniVoi noves plantes del seu gerani?És molt sentili. Només ha de guar­

dar les restes de la pedia o agafar cs- queixos a principes de primavera.

Escollir els llucs sans i forts d’uns 8-10 cm., proccdents de rames que no tinguin flors. Elimini les tulles inferi- ors i en deixa només dos o tres.

Provi un test de turbo homit i posi els esqueixos, posi’ls en un lloc illuminai, però no directament al sol, i en unes setmanes hauran arrelat. Si prefereix comprar la pianta no li cos­tará un gran capitai, per 250 pessetes els pot trobar guapissims.

M A N T IN D R E’L SA

Sí, perqué el pot atacar la mosca blanca, lacoxinilla, el pugo... Per pre­venir aqüestes malaltics es pot fumi­gar a base d’insccticida especial per aquests casos i tot solucionar. Aquests prcparats els pots trobar a les floristeries.

Paquita Galcera Floristería Ginesta

Básquet a Vallfogonasom?

E L C LU B ESPO R T IU C E P és una entitat constituida en data 25 d’octubre de 1998.

Com ens denominem?Els nostres equips están inscrits amb la denominado CEP seguida del nom de la poblado en qué juguen els partits.

Quefem?En aquest moment tenim tres seccions:- la de básquet- la de tennis taula- la d’activitats de natura

On esterniEl nostre domicili social el tenim a la localitat de Vallfogona de Balaguer, c/ Estació, 35, tel. 630 616921, codi

postai 25680. E-mail: ceponent@fnmail.com.Podeu conèixer les ultimes novetats del nostre fimcionament en la plana web http://come.to/ceponent

Quadre dels tècnics del CEP Temporada 1999/2000

ENTRENADORS DELEGAT D’EQUIP

Básquet Sénior Masculi A CEP M IRALCAMP Ricard Blandí Villalba (Vallfogona) Sebastiá LabordaM as (Miralcamp)

Básquet Sénior Masculi B CEP BARBENS Joaquim Pinol Planes (Penclles) Jaume Perera Juncá (Penclles)

Básquet Sénior Masculi C CEP Entrena junt al sènior B Vicent Trilla (Vallfogona)

Básquet Sénior Femeni A CEP VALLFOGONA Jordi Rubio Balagué (Vallfogona) Estanis O rrit Escoda (Vallfogona)

Básquet Sénior Femeni B CEP VALLFOGONA Estanis O rrit Escoda (Vallfogona) Jordi Rubio Balagué (Vallfogona)

Básquet Sénior Femeni C CEP Entrena junt amb el sènior B Josep Agelet (Vallfogona)

Básquet Júnior Masculi CEP VALLFOGONA Ricard Porta i Solsona (Bell-lloch) 2n David Segarra SolsonaJordi Giribet Torrelles (Angiesola)

Básquet Minimixt A CEP VALLFOGONA Albert Rubio Balagué (Vallfogona) Roger Serret Baldomá (Vallfogona)

Básquet Minimixt B CEP VALLFOGONA Josep Lluis Cortés (Vallfogona) Xavi Vera (Vallfogona)

Básquet M inim ixt CEP M IRALCAM P Albert Falguera (Miralcamp) Sebastiá Laborda Mas (Miralcamp)

Básquet Premini A CEP VALLFOGONA Francese Roca Cortés (Vallfogona) Mercè Barò Solsona (Vallfogona)

Básquet Premini B CEP VA LLOFOGONA Mercè Barò Solsona (Vallfogona) Laura O rrit Poas (Vallfogona)

Tennis Taula Sénior CEP VALLFOGONA N o n ’hi haurá Esteve Om s (Vallfogona)

Tennis Taula Infantil CEP M IRALCAM P Albert Falguera (Miralcamp) Gerard Balp Piró (Miralcamp)

C/ Nord, 1 Vallfogona de Balaguer Tels.: TALLER: 973 432332 - MOBIL: 607299566

AL VOSTRE SERVE! LES 24 H.r ELS 7 PIES DE LA SETMANA

CALDERES DE GASCaldera de gas ROCA A.C.S. 20.000 Kcal/h

Canvi de caldera inclôs 176.256 Ptes.FINANÇAMENT100X100 !!SENSE INTERESSOSI!

CONTRACTE DE MANTENIMENT DE CALEFACCIÓINSTAL.LACIÓ DE CALEFACCIÓ

Caldera de gas 17.000 Kcal./h.55 Eléments 15 Suports1 Termostat d'ambient 6 Vàlvules de radiador 15 1/2 6 Detentors 40m Tub de coure Mà d’obraTôt per 430.925 Ptes. Finançament del 100%

Ofertes valides fins: 31 de desembre de 1999

(I.V .A . N 0 INCLÔS)

ÜUS DESITG EM A TOTS UNA BONA FESTA M AJO R! !

10

FESTES DE SANT MIQUEL 1999

A les 10 de l m a t!

A les 12 del m igdia

A 2/4 d ’ l del m igdia

A les 5 de la ta rd a

De 5 a 8 de la ta rd a A 2/4 de 8 ta rd a

A 2/4 de 12 de la n it

De 4 a 6 de la ta rd a

A les 10 de la n it

Dimecres dia 29 de setembre______________

Penjada de senyeres a les finestres i balcons de la nstra vila anunciant la Festa Major

Inaugurado de l’exposició de talles de fusta, p intura i restaurado pe r artistes locals a la sala d ’actes de l’A juntament.

Missa en hono r a Sant M iquel acompanyada per la CORAL DE VALLFO GO NA A la sortida de missa, sorollasa cercavila amb els TRABUCAIRES DE SO LSO NAPassejada dels GEGANTS, G EGANTONS I GRALLERS DE VALLFO G O NATot seguit Sardanes a la Plaça Sant M iquel, amb la cobla M O N TG R INS Exposició de Joies ais baixos de l’A jun tam ent Ball de tarda amb la internacional O rquestra

MONTGRINSDesprés del ball de tarda, davant de les escoles farem caure el XO P i prem i per al més valentC once rt amb la M ontgrins .A con tinuado, Ball de n it amb la mateixa orquestra

Dijous 30 de setembre-------------------------------

Concurs infantil de dibu ixA l'acabar, berenar per a to ts els partic ipants i no participants.

Representado de tea tre amb el cercle dramàtic TA L IA de Lleida, amb l’obra

“NO M’EMBOLIQUIS REMEI”Lloc: A l Poliesportiu

Divendres I d’Octubre

Espectacle d ’animació infantil amb el GRUP LA TRUP a la plaça del Roser

Projecció de la pel.lícula “ M U LA N ” del W a lt Disney, pe r a to thom , al Cinema Núria

Gran SOPAR POPULAR de Festa Major. Animará la vetllada “ ÁNGEL ESPECTACLE” . Tot seguit els bailangos a ballar amb l’A D R IÁ A continuació CORREFOCS per les “ BÈSTIES FERÈSTIQUES” (Diables de Balaguer).En acabar el co rre foc , DISCO M O B IL amb m o lta marxa fins a la matinada.

Dissabte 2 d’Octubre_____________________Duran t tô t el dia el ca rre r Major s’om p lirà del PARC IN F A N T IL FATSIN I “ Fór muía I ” , amb inflables gegants, c ircu it de Karts i un ca rrile t per fe r el recorregut peí pobléEspectacular cursa de Quads (Motos 4 rodes) vila de Vallfogona. la. Trobada deis amics de M o to Cross. Exh ib ido per d iferents figures d ’aquesta m odalita t amb la partic ipado del p ilo t Vallfogoni M iquel Puig (Antic Camp de Fútbol)

Bail de tarda amb la reconeguda orquestra

GIRASOLBail de n it amb la GIRASOL i a continuació sessió especial jovent amb la GIRASOL fins que el eos aguanti.

Diumenge 3 d’Octubre____________________

A les 10 del m a tí T ir al p lat a la zona esportiva i esmorzar pe r a to ts els participants.

A 2/4 de 5 ta rd a FUTBOL: Partit de 2a Categoría Regional en tre

A les 5 de la ta rda

A les 8 de la ta rda

A les 12 de la n it

A 2/4 d ' l I del m a tí

A 2/4 de 4 ta rd a

A 2/4 de 10 de la n it

VALLFOGONA C.F. i POAL, C.F.

1

EXPOSIC IONS Exposició de Talles de Fusta, p in tu ra i re s tau rado deis a rtis tes C ris tina Colilles i A n to n i V illa rTots els dies de 12 a 2 del migdia i de 6 a 8 de la tarda.

Exposició de joies GarrabouDia 29 de setembre de 5 a 8 de la tarda ais baixos de l’A juntament.

SOPAR POPULAR DE FESTA MAJOR:Tots els interessats en el sopar popular de Festa M a jo r podran reco llir els tiquets a l’A jun tam ent fins al 27 de setembre. A pa rtir d ’aquesta data no ens responsabilit zem de les places.

MENU: Entremès varia iL lom fa rc it amb guarniciô PostrePa, vi, aigua i cava Café i lico r

Preu pe r persona: 2.200 pessetes

BASES CONCURS IN F A N T IL DE D IB U IX

A les 4 de la ta rd a Recull de folis davant de l’A jun tam ent

A les 6 de la ta rd a Presentaciô dels treballsTema: Qualsevol Hoc de VallfogonaTrès prim ers prem is pe r a cada cursPremi de consolaciô per a to ts els participantsTots els prem is seran “ VALS” per pujar a qualsevol lloc de les atraccions.

Organitza: Associacio de Pares d ’A lumnes Patrocina: A juntam entRepartiment de premis: Després de berenar

LLOTGES:El dilluns dia 27 a les 10 de la n it a l’A jun tam ent es farà el sorte ig de les llotges

NOTA: Tots els actes son de franc (excepte el sopar)

14

Degussa—h ü Is

Degussa-Hüls Ibérica, S.A.

Productos Químicos, Farmacéuticos yotros aditivos para

piensos compuestos.

Plantas medicinales

Ctra. Comarcal 1 31 3, km. 1 9 - teléf. 973 432052 - Fax 973 432092 25680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lleida)

t M FEM PETAR LAXERRADA AMB...

Miquel Cases i Enric NerinA les acaballes de l’estiu ens hem

trobat amb una de les institucions em­blématiques del nostre poblé: la Coo­perativa Vallfogonina. Hem parlât amb el seu president Miquel Cases i el seu gerent, Enric Nerín.Bona Tarda Bona tarda noies.1. Com definiríeu el que és una co­operativa i quin objectiu social vol aconseguir?La cooperativa és una agrupado de socis que cerquen unfi economic i social. Com a fi economicpretenem valorar al maxim elproducte que recollim, i com afinalitat social, intentem aconseguir els millors preus al mercat en agrupar el volum de

producció de totes les persones que la inte­gren.2. Recordeu quin any va ser funda­da aquesta cooperativa? Quina tra- jectória ha seguit des deis seus orí- gens?En un principi, erem socis de l’antiga Cooperativa l:Activa. Aljuliol del 1971, ens vam agrupar els productors de llet i vam constituir una secció lletera que fun­cionara de forma autónoma, i aixó va permetre que quan VActiva va tenir pro­blèmes i es va dissoldre, aquesta secció va poder continuarfuncionant.

Es va decidir tirar endavant, sobre- tot sabent que Púnica força que teniem per negociar amb les empreses, era el vo-

lum de llet que produíem. Es van iniciar negociacions amb dues empreses que co­mercialitzaven la llet i s’establí final- ment, contracte amb Pempresa Letona. Com a títol anecdotic, uspodríem comen­tar que el preu de la llet era de 4 pessetes el litre.

Pel que f a al nombre de socis durant els primers anys, van ser d’uns 25 o 30 persones, i amb els anys, aquest número ha anat oscil.lant, i ara podem parlar d’uns 150 socis aproximadament, deis quals 60 son aportadors de llet.

Hem de tenir en compte que abans, per exemple, a la mateixa Vallfogona, gairebé a cada casa hi havia vaques i la recollida dels cantirs de la llet esfeia amb tractor i carrossa. J a al 1981 el nombre de productors de llet havia disminuït, però la Cooperativa recollia un volum de li­tres molt més alt. Va ser al març d ’aquest any 81, quan vam comprar elprimer ca- mió-cisterna, i vam construir la Societat C ooperativa C a ta lan a L im itada Agropecuaria Vallfogonina. La nostra trajectòria quant a producció ha anat ascendint,ja que al principi recolliem uns 8.000 litres de llet.3. Quina estructura organitzativa té actualment la Cooperativa?

De l’Assemblea General de socis, sor- geixper votacions, la Junta Rectora, que està composta de vuit membres, els quals escullen el president. Aquesta Junta o Conseil Rector, és la responsable de lages- tió de l’entitat. Després de la práctica, és portada a terme, per la Gerencia, comp- tabilitat General, Eacturació, Magat- zem, Laboratori-Càrrega-Descàrrega i Servei Veterinari.

Es realitza una assemblea Getieral Ordinaria cada any, eti la qual es donen i s’aproven els comptes i lagestió realitza- da durant l’exercici anterior.

Es convoca Assemblea General Extra­ordinaria, quan és necessari aprovar punts importants per a Pentitat.

El president pot estar al càrrec corn a màxim vuit anys. Parlant de presidents, podem parlar dels que han ocupat aquest càrrec des dels seus inicis: Manuel Serret (fins a l’any 1983), Miquel Cases (1983- 1987), Jaum e Torra (1987-1994), de l’any 1994 fins al 1995, hi va haver una juntagestara que presidia Josep ArmengolL'actual president de la Cooperativa en M iquel Cases

d’Ivars d ’Urgell (1995-1998), i apartir del 1998, entra Miquel Cases fins a avui.4. Quins serveis ofereix la Coope­rativa?

Bdsicament els serveis que ofereix son: recollida, transport i comercialització de la llet,pestio i compra de quota, servei de veterinari, i quant a magatzem venem primeres matèries compinsos, alfals, lla- vor de cotó, polpa de remolatxa, médica­ments, adobs, llavors,fitosanitaris,ferre- teria, i articles de consum (formatges, vi, oli, etc.)5. De cara al nou mil.leni, quines fîtes teniu?

La primera és canviar-nos d ’ubica- ció, ja que en aquest local estem a lloguer, i un altre repte important, és aconseguir poder fer-nos nosaltres, els cooperativistes; el propi pinso, no solament per abaratir costos, sino sobretot per controlar al mà- xim tot el procès d ’elaborado de la llet.6. Parlem dels canvis a la coopera­tiva, sabem que us voleu canviar d’ubicació. Quin o quins han estât els motius d’aquesta decisió? Com

penseu fer-hi front?L’obligació de la Cooperativa és de

créixer. Aixo ho estem aconseguint, però la fa lta d ’espai ens frena en la nostra ex- pansió.

L’administrado ens obliga a oferir els nostres serveis, amb unes condicions de- terminades que en aquest locai no podem satisfer del tot.

Elprojecte de les noves instai.lacions s’inicia amb la compra d ’una finca d’una superficie de 2,8 ha a la carretera dels Archs. La ubicado d’aquests terrenys cre- iem que és bona perqué al mateix temps que és a prop del poblé, en un futur prò- xim també oferirà una sortida cap a Mollerussa, ja que es troba en el traçat de la fu tu ra carretera Mollerussa- Balaguer.

Elprojecte, esta valor at en uns 100 milions de pessetes aproximadament. En aqüestes oficines mésgrans, unes ofidnes mésgrans, un servei de venda de carbu­rants, etc...

Pensem que a la Cooperativa, amb un volum diari de 65.000 litres de llet i una

facturado anual d’uns 1.300 milions de pessetes, no li ha de suposar cap problema fer front a aquesta despesa, sense que al soci li hagi de repercutir en els seus in- gressos, ja que estem parlant d’un pério­de d ’amortitzaáó de 10 a 15 anys.7. En quan a la comercialització, continua sent la llet el producte principal? I quin circuit segueix des de l’explotaciô ramadera fins que arriba al consumidor?

Els camions de la Cooperativa, recu- llen la llet a primera hora del matí, i a part d’ella es destina directament a fá ­brica, on es processard. Una altra via és dipositar-la aquí ais tañes de la Coope­rativa i n’abastem ais camions que vé- nen de les empreses.8. Quines prioritats prevalen a l’ho- ra d’establir contactes empresarials ? Amb quines empreses comercialit- zeu habitualment?

El primer criteri és la solvencia de l’empresa i després, que aquesta sàpiga valorar el producte. Els contractes empre­sarials es negocien cada tres mesos, donat que és un mercat que es mou molt i va per campanyes. A partir d ’aqui diversifi- quem la venda de la nostraproducció. Les empreses que tractem més habitualment són: Leche Pascual, Letel, Copirineo, Granja Castelló i Sali (Saragossa). A més, tenim tres formatgers artesans que ens vénen a buscar la llet aquí.9 . Form eu p art d ’alguna mena d’agrupado o teniu contactes amb altres coopératives de Catalunya i de l’estat espanyol? I de l’estranger? Com valoreu aqüestes relacions o trobades?

Nosaltres pertanyem a la Federado de Coopératives de Catalunya, on estem in- closos a la branca de la llet.

Hem establert contactes amb altres coopératives, com la de Burgos, Avila, Girona, i ho considerem molt positiu per poder intercanviar experièneies, sobretot de cara a la nostra millora, j a que pots aprendre deis seus errors i dels seus en- certs.

Comprem preferentment a altres co­opératives, com per exemple la de Linyola, Copirineo, la de la Fuliola, Bellcaire, Alcarràs, Bellpuig, etc...10. Quina opinió en teniu de la PAC actual? Com afecta aquesta a nivell

17

t . M F EM PETAR LA XERRADA AMB...estatal i sobretot a nivell coopera- tiu?

Com tôt, té dos cares. Per una banda les subventions estan molt bé, i ban béné­ficiât a tots els sectors, pero per Paîtra banda, en molts casos bas de vendre¿jai- rebé a preu baix, i bas de parar la ma, per una ajuda que et donen , i que poden augmentar o disminuir a la seva volun- tat. No sé si aixo incentivagaire lagent per millorar i tirar endavant.

La política que segueix la Unió Eu­ropea creiem que frena eljove ramader, pero també creiem que si no es respecten les quotes, l’excès de producció ens porta­ría a una situado niés difícil. A nivell estatal, elsgrans teiTatinents si que s’ban bénéficiât en gran mesura de la PAC, a saber, si tan honradament com seria de desitjar.

A nivell cooperatiu, creiem que la política autonómica no hi posa prou de la seva part, perqué ens puguem beneficiar de les subventions comunitàries.11. Una de les prioritats del vostre producte és aconseguir força quali- tat i volum. Quant a la qualitat, quins son els paramétrés que es prioritzen?

Des deis seus inicis, la Cooperativa

compta amb un servei de laboratori que analitza la qualitat de la llet. Actual- ment, ha canviat el funcionament en aquest aspecte, j a que diariament s’enví­en les mostres a un laboratori central ubicat a Cam brils (L aboratori Interprofessional de Catalunya) On es fan unes análisis molt més exhaustives i totalment objectives de la qualitat del producte. Complir els parametres de qua­litat exigits a la llet, no és fácil. Disposem del servei d’una veterinaria, on assessor a a tots els vaquers per tal que compleixin aquests parametres sobretot perqué actu- alment s’exigeixen uns criteris que són molt rigurosos.12. Per anar acabant, com definirí- eu la vostra etapa en els carrees de gerencia i presidencia respectiva- ment?

President: en aquesta nova etapa, el que vull aconseguir esfer realitat el desig de tots, gandir d ’uns localspropis, que ens permetran millorar els servéis, en benefi- ci de tothom.

Puc dir que una de les alegries més grans que he tingut en aquesta casa, va ser quan el 90% deis socis, van respondre molt bé quan la Cooperativa estava pas­sant per greus moments de crisi.

Gerent: treballemjunts des de fa qua­tre anys, i hi ha moites coses a fer, i entre tots els membres de la Cooperativa, pre- tenem aconseguir els objectius que ens hem proposât.

Hem errat en algunes coses, pero tam­bé n’hem encertat moites, i aixb ens ense- nya a tirar endavant.13. Durant els anys que porteu a la Cooperativa us ha passat alguna cosa anecdótica per explicar?

A l’hivem de l’any 1971, va caure una nevada moltforta. Aixo ocasiona que per poder passar el tractor amb la carros­sa carregada de cantirs, va ser necessari instal.lar a les rodes les cadenes amb les quals lligaven les vaques.14. Enspodríeu dir algunesparaulesper ais lectors de la revista “El Xop”?

Per part nostra, només, dir-vos que la Cooperativa no solament esta oberta al soci, sino que ho esta a tothom, i que en­cara que estem limitais per l’espai, us in- vitem a conéixer els nostres productes.

Montse Simó i Montse Térmens

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

Estado, 33 - Tel. 973 432195 VA LLFO G O N A

La nostra historia literàriaJoan Oliver cent anys del seu naixement

Pere Quart (que és pseudônim de Joan Oliver) va nèixer a Sabadell el 1899, en el si d’una familia important de la burgesia catalana. Entre el 1916- 1921 va estudiar la carrera de dret a Barcelona. S’inicià en les llctres al vol- tant del grup avantguardista de la seva ciutat nadiua que fundà les edicions ‘‘La Mirada” (1925). Les experiènci- es d’aquells anys deixaren petjades en Pobra posterior de J. Oliver. Va realit- zar diversos viatges per Europa i pu­blica, de primer, narracions i teatre El 1934 va aparéixer el seu primer llibre

Va ncixer el 1899, en el si d’una familia impor­

tant de la burgesia catalana. Va estudiar

dret.Va realitzar diversos

viatges per Europa i en els anys de la guerra

civil fou un deis escrip- tors mes actius i desta- cats. El 1939 s’exilià, i

el 1947 va fundar la col.lecció “ El Pi de les

Tres Branques”El 18 de juny de 1986

morí.

de poemes, les decapitacions, on em- prà el pseudônim de Pere Quart, amb el qual va signar des d’aleshores tota la seva poesia. En els anys de la guerra civil fou un deis escriptors més actius i destacats: fundador de la Institució de les Lletres Catalanes, organitzador de les biblioteques del Front. El 1939 s’exilià (França i Xile), allá col.labora en diferents diaris, i el 1947 va fiindar la col.lecció “ El Pi de les Tres Bran­ques”. El 1948 torna a Catalunya. A partir d’aquest moment esdevingué un deis autors més significatius i col.laborà en moites de les tasques de

redre^ament culmral i polític deis anys del franquisme. Juntament amb Sal­vador Espriu esdevingué una figura simbòlica de la resisténcia activa.

Eany 1970 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El 18 de juny de 1986 morí.Entre les seves obres poétiques cal

destacar: Les decapitacions (1934), Bestiari (1937), i el poema revolucio­nar! “Oda a Barcelona”. Ais anys 60 publica Vacances pagades, una mena de balani del propi passat i de la pro­pia experiència del poeta.

Obres de teatre: La fam. Allò que tal vegada s’esdevingué, Bali robat. Pel que fa a la prosa narrativa cal des­tacar: Contraban, Una tragedia a Lil.liput, Biografia de Lot i altres pro- ses.

Teresa Balasch Bosch

POEMESBestiari (1937)

Pingüi

Am ant de la mullena, amb grégarisme rar,

com nosaltres emplena les ribes de la mar.

Conserva tanmateix el décorum que ens manca

i neda com un peix amb frac i armilla blanca.

Girafa

Tens el cap petit perqué la distància

te l’ha em petitit

Mosques i mosquits

La natura diligent ens procura

una béstia per a cada molèstia.

Si a les fosques ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits, que treballen de nits

Elefant

D e la trom pa grisa canons acerats,

de les quatre potes pilars de palau,

populär bandera de Porella gran,

de la pell gruixuda galtes d’advocat, dels ullals de vori torres de pédant.

Joan Oliver (1899-1986)

Costumari CatalàSETEMBRE, com el maig, és el

mes de la Mare de Déu. Hom celebra, doncs, el naixement de la Mare de Déu i el desvetllament de la terra precisa- ment, com diriem, en el cims altero- sos coberts de boscos i en piena natu­ra.

Quan el calcul calendàric del temps es feia a base de les feines de la gleva, sembla que l’any havia començat vers aquest moment i que el setembre era el darrer mes. Aquesta distribució res- ponia a una lògica agrària, car vers aquest temps ja s’han fet les collites dels fruits principals i cal començar les tas- ques de sembra que en alguns indrets ja s’inicien cap a la darreria d’aquest mes, encara que és mes corrent fer-les dins de l’octubre.

La representació del setembre, en­tre els baixos relleus de la portalada del monestir de Ripoll, figura un home com adoba la bota; feina que simboli - cament representa el moment de la collita de la vinva i de l’elaboració del vi. a un costat de l’escena del boter, hom veu un personatge amb una fian­ça, que deu significar un soldat. Re­corda els vells costums guerrers de bregar només en bon temps, des de la primavera a la tardor. Aixi que s’acos- taven les pluges tardorals la lluita es demrava i entrava en un période de quietisme, i molts eren els lluitadors que se’n tornaven cap a llurs terres, a passar l’hivernada vora de la llar fami­lial-.

En el llunari d’En Granollachs, el setembre és figurât per un home com llaura amb una patella de bous per les contrades on la vinya no té gaire im- portància, les feines de la llaurada so- len avançai'-se més que per terres vi- nateres, i hom hi comença la impor­tant feina de llaurar, en pie setembre

Representació del mes de setembre del calendari de pedra de la portalada romànica del monestir de Ripoll (segle XI)

Q u an t a la llu na, a la tem p e­ratu ra , a la llargada del dia i de la salu t, ens diu la parè- m ia:Lluna setembral, la més clara de l’any.Lluna setembrina,set llunes afina (o endevina).Pel setembre,el dia duu espardenyes. (Camina lleuger cap a la posta)Pel setembreno fa cap arruga el ventre El setembre omple la caldera de bona fartanera El setembre porta dany, perqué és el mes fart de l’any Del setembre a la tardor, torna la calor.Compra estores pel setembre; cera, per l’octubre, i llard pel novembre, i aniràs bé sempre.Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli.En mal temps, mai no es pot anar,però el setembre no es pot aguantar.El mes de setembreés el pitjor de l’any;els malalts es moreni els bon prenen danyNo et fiis de l’airedel mes que comenta amb abat (St.Gili)i acaba amb frare (St. Jeroni)Febres setembrals o llargues o mortals

Q u an t a la p lu ja d’aquest tem ps, ens en parla aixi la m usa popularBon temps pel setembre, millor pel desembre.El setembre bo és, si no plou en tot el mes.Quan plou pel setembre, la tardor bé entra.Pel setembre, els trons, ni dolents ni bons.Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra.Setembre,tant de bo ho fos sempre,si fa sol;que si plou no.Setembre boirós, graner polsós.El setembreduu la boira al ventre.El setembre s’enduu els ponts o eixuga les fonts.La saó de setembre, bona per a les nespres.Setembre sense saó, collita sense braó.El sol de setembre madura el codonyer.Pel setembre, pasten els marges.El setembre és bo, si del primer al darrer està seré.

Cristina Calilles

20

N aixements del 1963 i

19641963

Patrocini Garcia López Josep Maria Orrit Escoda

Montserrat Carbonell Figuerola Jordi Buireu Rubio

Maria Agnès Ortiz Cucó Salvador Esquc Molina

Maria Carme Cirera Sabaté Carles Xavier Piqué Rubio Carles Moreno Guerrero Miquel Viladrich Llop

Maria Mercè Sarret Plens Francese Miras Moreno

Jaume Oms Gabà Maria Carme Torrades Guàrdia

Maria Teresa Piñol Teixidó Jaume Plens Porta

Josep Tribó Folguera Lourdes Puy Bellera Josep Ricart Sirera

19 6 4

Montserrat Sabaté Borrell Maria Teresa Santacreu Segura

Montserrat Rocaspana Font Maria Alba Guimet Porta

Teresa Abad Panavera Josep Maria Balasch Mateu Lourdes González Sánchez Maria Jesús Moliné Costa

Pere Villar Calvet Antoni Carbonell Varela

Josep Maria Cortada Pallisé Jaume Reñé Olivé

Is idre Vergés Puñet Joan Solsona Solé

Miquel Ramon Solaní Companys Miquel Miras Moreno

Anna Torrades i Agnès Planes

JOC DE TAULA

Gelat de Xocolata

■

Ingredients:150 gr de sucre glas1 1. de nata200 gr de xocolata

Preparado:Muntar la nata líquida i conservar­

la en el frigorifie. Posar la xocolata en un recipient i fondre’l a foc suau, al bany maria.

Separar els rovells de les clares i muntar-les a punt de neu.

Barrejar en un bol els rovells i batir­los amb el sucre i la nata muntada, re- moure suaument. Incorporar la xoco­lata i barrejar-ho lentament.

Afegir a poc a poc les clares a punt de neu, barrejar suaument amb movi- ments embolicant la barreja per qué les clares no baixin.

Posar-ho tot en un motile i deixar- ho al congelador quatre hores.

Passat el temps de congelado, li treiem el motile i el servirent després de cinc minuts de repos.

Una vegada se li ha tret el motile al gelat es pot servir en forma de boletes, decorant-ho amb salsa de menta i salsa de gerds fent aigües o

simplement afegint una salsa de xoco­lata i i una mica de nata muntada.

Pepe Daza

Rogeli TALARNFUSTERIA i MOBLES

Carrer Rosari, 15 - BELLVIS (Lleida) - Telèfon 973 565 I 19 I ara també a VALLFOGONA

21

L’escaquista, emocionat

Diuen el experts en psicología que es la sensació que alguna cosa ens amenaça el que provoca la por i l’estrés conseqüent, que no es sinó un recurs defensiu del nostre organisme, perqué aquest reaccioni de manera extraordi­naria davant la situació creada. En realitat no es refereixen sols a Famenaça concreta d’algú que pretén perjudicar­nos si no parlant en termes générais, és alguna cosa que pot influir negativam ent en nosaltres. Posaré dos exemples que il.lustren dos situacions defirents a la dels escacs.

Per una banda imaginent un individu que ganivet en ma entra a casa nostra i ens agredeix. Davant la situació el nostre cervell engegaria immediatament les alarmes per entrar en tut estât d’estrés que possibilités una resposta defensiva adequada. Sense dilatado i quasi sense donar-nos temps, respondríem violentament, per exemple amb un fort cop de peu a Fagressor ( a poder ser en les seves

parts genitals). U na situació psicològica molt diferent se li produeix a bastant gent davant la perspectiva d’una cita romàntica amb una perso­na molt desitjada a la qual es pretén conquistar.

I a qui comenta que s’està jugant molt en aquesta cita, en que fer per agradar l’altra persona, que ves­tir, que dir.... Al final es pot generar un estat de nerviosisme tal que, per si mateix, arruini la vetllada.

En els escacs es produeix una situació similar que, salvant les lógiques distancies, podríem posar a mig carni entre aquests dos exemples. Per un costat tenim davant un individu, que s’ha posat allí solsament per intentar superar-nos en el taulell. Sabem que procurará per tots els seus mitjans perjudicar els nostres interessos esportius. Però és també el nostre cervell que sovint ens envia missatges “auto-destructius” del tipus “m’estic jugant molt en aquesta paiti-

da”, “no puc deixar escapar aquesta posició”, “he ficat la pota, són un in­útil”.

Tot aixó ens produeix “nervis”, “tensió” o “estrés” de forma molt descompensada (per excesivajamb la naturalesa de Pamenaza. Evidentment que per superar aquests tipus de problem es s’han desenvolupat técniques que els professionals de la psicología, coneixen i apliquen. No obstant aixó no deixa de ser curios que aconsegueix més coses, o en aquest cas esportiu guanya, al qui menys li afec­ten aqüestes emocions, ja que és evident que a tots poc o molt ens repercuteixen.

Josep Oms

ESCACS Acaba la partidaper Josep Oiris, Mestre Internacional

El Chaturanga es jugava entre qua­tre persones, sobre un taulell quadrat de 64 caselles, amb 8 peces per juga­dor. Totes les peces tenien igual força i moviments que els actuals dels es­cacs, excepte 1'alfil, que tenia un recor- regut molt més limitât. Els jugadors del davant estaven aliats entre si con­tra els altres dos: jugava el negre i el verd contra el roig i el groe. Les juga- des es decidien tirant un dau amb els números oposats del 2 al 5 i del 3 al 4.

En la posició del diagrama, juguen blanques i fan mat en tres jugades. Mit- jançant un sacrifici de dama, el blanc aconsegueix combinar la torre i l'alfil acorralant al rei negre.

8£ i

7m

ém

é

6

5

4•

é

3

2 §

1

A B

§è

i•

•i

#â ʧ &D H

SIM BO LS D'ESCACST=Torre; C=Cavall; A=Alfil; D=Dama; FURei; P=Peó.??=Jugada molt dolenta; ?=Mala jugada; ! !=Molt bona jugada; !=Bona jugada; 1.=Juguen blanques; 1...=Juguen negres; +=Escac; +++=Escac I mat; X=Signe de matar figura; 0-0=Enroc curt, 0-0-0=Enroc llarg.

22

\C J CED1ICIC 9BIITSI*

TELÈFONS TJTILSAJUNTAMENT, O F IC IN E S ................................ 973 43 20 08R EG ID O R IA D ’E S P O R T S ...................................973 43 20 97P O LIESPO R TIU ...................................................... 973 43 22 00M ETGE D ’A P D .........................................................973 43 20 55FA R M À C IA ................................................................ 973 43 21 51ATS PR A CT1C A N T.................................................973 43 21 14SERVEI F U N E R À R IA ...........................................973 43 22 84............................................................................................ 606 856818

CO L.LEG I S. E SP R IU ...........................................973 43 22 14LLA R D E JU B IL A T S.............................................. 973 43 22 75RÀDIO V A L L FO G O N A .......................................973 43 22 68TELÈF0N PUBLIC ATES, LA RÁPITA - COL.LEGI 973 44 50 18CASA P A R R O Q U IA L ............................................973 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA ...............973 44 51 88GUÀRD IA C IV IL (Balaguer) .............................. 973 44 53 53BO M BERS (Balaguer)............................................. 973 44 50 80SERVEI D ’U R G E N C IE S (Balaguer)..................973 44 77 14C R EU R O JA ...............................................................973 44 57 96ALSINA G RA ELLS (Balaguer)........................... 973 44 54 76C O R R E U S (Balaguer) ............................................ 973 44 58 26C EN TR E D ’A SSISTÈN C IA PRIM À RIA CAP (Balaguer):U R G E N C IE S ..............................................................973 44 77 14A D M IN IST R A C IÓ .................................................. 973 4 4 60 28

SERVEISA SSISTÈN C IA SO C IA L. Tots els dimarts de 9 a 13 h a l’Ajuntament

HORARI D ’AUTOBUSOSSORTIDA D E L L E ID A D ESTIN A C IÓ(Telèfon lleida 27 14 70)Seu d’Urgell 9 ’30 i ló ’OO diariBalaguer l l ’OO de dilluns a dissabte (feiners)Agramunt 12’30 i 19’00 de dilluns a dissabte (feiners)Solsona 13’30 Dill., dt., dj. i ds. (exc. festius)SORTIDA D E B A L A G U E R D ESTIN A C IÓ LLEID A : (Tclcfon Asina Graells Balaguer 44 54 76)74:5, 8’00, 9 T 5 , 15T 5 , 1 7 0 0 i 1 7 2 5 feiners ló ’OO festiusSORTIDA D E L L E ID A D E ST IN A C IÓ BA LA G U ER:9 ‘30, l l ’OO, 12’30, 13’30, l ó ’OO, 16’30, 18’30 i 19’00 feiners ló ’OO festius* S’ha d’establir una diferencia d’uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8’30, 13’15, 2 0 ’45 de dilluns a dissabte 9 ’35 ,1 3 ’15, 2 0 ’45 festius V A LLFO G O N A - L LEID A 7 5 2 , 13’58, 19’32 feiners i festius* Hi ha uns 5 minuts de diferencia respecte de Balaguer

NOTA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona

SOLUCIONSj e i u i + + + 9 P 1 ' l £

8aa"T(au o i e\ i |ij|B,| quie o eo sa j+ çS y LT

8 p x 8 - T + 9 P G T I

Vallfogona Ràdio107.9 FM

‘K 973 43226823

'Deskidratadora de Alfalfa, s.a.

CARRETERA DE LLEIDA A PUIGCERDÀ, KM. 19 - TELEFO N 973 43 2 0 0 7 - FAX 973 432250

Vallfogona de Ualaguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1998-99- TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INTENSIVES

- TÈCNIC EN JARDINERIA - TÈCNIC EN EXPLOTACIONS RAMADERES

* D u rada deis cicles: 1.590 hores de formado a l'escola,410 hores de pràdiques en empreses.

* Requisits d'accés: FP1 de qualsevol branca, ESO, 2n de BUP,Proves d'accés ais cicles (majors de 18 anys)

* In f o r m a d o : telèfon 973 445188

¡mi G enera litä t de C a ta lunya ( Mi l ) Departam en t d ’A g r ic u ltu ra m J /J Ü Ram aderia i Pesca

F inca l’E m pa lm e Tel. 973 44518825680 Va llfogona de Ba laguer