el tracista fra josep de la concepció: revisió ... · era la de la presència de fra josep de la...

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003 257-270

Carme Narváez CasesUniversitat de Barcelona

Departament d’Història de l’ArtBaldiri i Reixac, s/n

08028 Barcelona. [email protected]

Resum

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació de carmelitans descalços, va ser un delsmés qualificats arquitectes amb què comptà el Principat en el segle XVII. L’interès de la sevafigura es troba sobretot en el fet que la seva activitat no es va circumscriure simplement a lesconstruccions impulsades per l’orde al qual pertanyia, sinó que s’estengué a àmbits tan diversoscom els de la confecció de traces per a catedrals, esglésies parroquials, edificis civils, retaules ialtres obres de naturalesa diversa, que mostren en conjunt el gran talent d’aquest artífex.

Paraules clau:Arquitectura, tracista, convent

Abstract

Fra Josep de la Concepció, Architect: HistoriographicalRevision and New AttributionsFra Josep de la Concepció was member of the Descalzos congregation, and one of the most qua-lified architects in Catalonia at the XVIIth century. The interest of Fra Josep is mainly the factthat his activity wasn’t confined simply to the constructions started by the religious order towhich he belonged, but it extended in so different limits, such as that of the making-up ofdesigns for cathedrals, parish churches, civil buildings, altarpieces, and other works of art ofdiverse genre, that show as a whole the great talent of that artist.

Keywords:Architecture, designer, monastery

El tracista fra Josep de la Concepció:

revisió historiogràfica i noves atribucions

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003258 Carme Narváez Cases

xistents. La prova d’aquest èxit la tenim en l’enor-me camp d’actuació del tracista —des de Gironafins a Énguera (València), de Barcelona a Madrid,de Balaguer a Mataró, passant per Tortosa o Vila-nova i la Geltrú—, que demostra que la seva cele-britat superava amb escreix la d’altres arquitecteso mestres de cases catalans, que tenien un àmbitd’actuació molt més local.

El primer intent de valoració sobre la figura defra Josep sorgí d’un membre del propi orde reli-giós al qual pertanyia l’arquitecte, l’historiadorcarmelità descalç fra Joan de Sant Josep, que l’any1707 —només disset anys després de la mort deltracista, que es produí el 1690— acabà de redactaruna crònica de l’establiment dels descalços alPrincipat, dins la qual l’autor incloïa també refe-rències als membres més destacats de l’orde a Ca-talunya i a diverses personalitats relacionades di-rectament amb els carmelitans descalços. Entre elsprimers trobem fra Josep de la Concepció, recor-dat per l’historiador com un dels religiosos des-calços que més destacaren en la província per lesseves habilitats en el camp artístic i, més concreta-ment, en la seva activitat com a tracista. Fra Joande Sant Josep, contemporani de l’arquitecte, vaaportar les primeres dades biogràfiques rellevantssobre fra Josep (data i lloc de naixement, any deprofessió en religió i data de mort —encara queequivocada aquesta última—), i va apuntar perprimera vegada algunes de les actuacions més des-tacades del religiós com a tracista de l’orde car-melità descalç, en els convents de Barcelona,Gràcia, Vic, la Selva del Camp, Balaguer, Tarrago-na, Tortosa i Reus. Assenyalava també fra Joan laintervenció del tracista en altres projectes no per-tanyents a l’orde, dels quals només cita el de la re-modelació del Palau del Virrei a Barcelona —pos-siblement pel fet d’ésser una de les primeres obres

Fra Josep de la Concepció és, probablement,una de les poques figures de les quals po-dem parlar com a tals dins del panorama

arquitectònic del barroc català. Tanmateix, i mal-grat la considerable qualitat que presenten les se-ves produccions —valoració amb la qual semblenestar d’acord tots els historiadors de l’art catalàque han estudiat aquesta època—, la seva fortunacrítica ha estat més aviat minsa. És aquesta unacircumstància que només pot ser explicable a par-tir de les prevencions, les pors i fins i tot el menys-teniment que dins la nostra mateixa professió hasemblat existir sempre envers aquest període del’art català, prevencions que han assolit gairebé lacategoria de tòpic —diríem fins i tot de feno-men—, i que a més s’uneixen al poc interès que engeneral desvetlla el món de l’arquitectura entre elsmateixos investigadors. Només aquests factorspoden ser l’explicació al fet que hagi mancat en lanostra historiografia durant tots aquests anys unamonografia seriosa dedicada a aquest arquitecte.

Els mèrits de fra Josep de la Concepció com aautor de traces arquitectòniques no van passardesapercebuts per als seus propis contemporanis,que sovint fan referència a ell en termes tan elo-giosos com els de «gran architector» —expressióutilitzada pels consellers de la ciutat de Vic—, iparlen d’ell en vida com «un dels majors oficialsno sols del Principat de Catalunya, pero de totaEspaña, com ho demostren ses obres tan insignesi alabades traces que continuament fa» —alaban-ça que trobem al Llibre de comptes de la fabricadel retaule de la vila d’Esparreguera—. Justamentva ser aquesta merescuda fama la que va fer de fraJosep l’arquitecte més conegut del seu moment aCatalunya i un dels més sol·licitats arreu, tant peremprendre nous projectes arquitectònics com perrealitzar visures o remodelacions d’edificis pree-

LOCVS AMŒNVS 6, 2002-2003 259El tracista fra Josep de la Concepció: revisió historiogràfica i noves atribucions

conegudes portades a terme per l’arquitecte—.Potser la notícia més destacada de les aportadesper l’historiador en aquest primer retrat biogràficera la de la presència de fra Josep de la Concepcióa Madrid, amb motiu de la remodelació del con-vent de l’orde descalç a la capital, rellevància queés donada per un doble factor: el primer és queaquest viatge de fra Josep a Castella sembla pro-piciat pel mateix autor de la notícia, fra Joan deSant Josep, que, en qualitat de provincial de Ca-talunya, assistí a un capítol general celebrat aMadrid l’any 1689, durant el qual recomanà elsserveis de fra Josep de la Concepció com a tracis-ta al prior del convent madrileny i al propi pro-vincial castellà. En segon lloc, fra Joan de SantJosep —a excepció de la succinta menció poste-rior feta per Llaguno de l’estada de l’arquitecte ala capital— és l’única font documentada que te-nim d’aquest viatge; no existeixen més evidències,ni altres informacions que ens permetin fer-nosuna idea més aproximada de la tasca portada a ter-me per l’arquitecte català a Madrid. Així, doncs,

l’historiador carmelità se’ns presenta no noméscom la primera font d’informació sobre fra Josepde la Concepció, sinó a més com una de les mésautoritzades per la seva proximitat temporal al’arquitecte.

Ja en el segle xix era Llaguno i Amirola —No-ticias de los arquitectos y arquitectura de Españadesde su restauración, publicada l’any 1829— quiaportava noves, però escasses, dades sobre la figu-ra de fra Josep. L’interès d’aquestes notícies radi-cava sobretot en el fet que Llaguno també situavael tracista a Madrid (on, segons l’autor, gaudia de«gran crédito en la arquitectura») a començamentsde la dècada dels anys setanta. Però, sorprenent-ment, deixava de mencionar el motiu que el portàallà i que el retenia en aquesta ciutat —Llagunodiu que fra Josep de la Concepció «residía en Ma-drid»— per, en canvi, justificar la seva marxa en lacrida que des de Reus li feren a l’arquitecte l’any1674 perquè projectés el nou hospital (fig. 1), enuna estada que seria aprofitada, cita Llaguno, perfer la traça de la capella del Sagrament a la parro-

Figura 1.Gravat decimonònic on apareix representada la plaça de la Sang de Reus. A la dreta de la imatge és visible la façana principal de l’Hospital, obra de fra Josep de la Concepció. Publicat a S.Vilaseca Anguera, «Hospital Civil de Reus», Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, 80, abril 1927, p. 12-25.


quial de Sant Pere. Si aquesta informació fos certa,això comportaria la presència de fra Josep a Ma-drid en dos moments diferents de la seva vida.D’altra banda, són aquestes les úniques interven-cions de fra Josep que Llaguno mencionava a laseva obra1.

L’aparició i la progressiva difusió de les pri-meres monografies locals a Catalunya durant lasegona meitat del segle xix va comportar un aug-ment de l’interès vers tot allò relacionat amb lestransformacions urbanístiques als municipiscatalans, incloent-hi la construcció dels edificismés emblemàtics. A aquest nou interès hem d’a-grair les primeres recerques documentals —unesvegades més científiques que d’altres— portadesa terme per alguns d’aquests historiadors localsque, per exemple, en el cas que ens ocupa, ferenpossible les primeres atribucions de construc-cions arquitectòniques a fra Josep de la Con-cepció. Serien els casos de Josep Antoni Garí iSiumell, amb la seva Descripcion è historia de lavilla de Villanueva y Geltrú, publicada l’any1860, obra en la qual assenyalava l’autoria de fraJosep en el disseny del famós campanar de lapoblació; o bé de mossèn Pau Parassols i Pi, queel 1876, dins la seva història local, San Felio deTorelló, la Virgen de Rocaprebera y San Fortian,dedicava un llarg apartat a la història constructi-va de l’església parroquial de Torelló, projectadapel nostre tracista.

Bastants anys més tard, el 1935, Sanç Capde-vila, arxiver de la seu de Tarragona, publicava laseva monografia La Seu de Tarragona, dedicada ala història constructiva de la catedral, en la qualdestacava un important apartat dedicat a la cape-lla de la Concepció, feta construir pel canonge dela seu, Diego Girón de Rebolledo, seguint la traçade fra Josep de la Concepció. Probablement,aquest fou l’estudi més documentat que fins ales-hores s’havia plantejat sobre una de les obres por-tades a terme pel tracista. Capdevila prenia com abase de les seves informacions no només fonscapitulars, sinó també notarials, intentant establirtot l’abast d’aquesta intervenció: pressupost del’obra, col-laboracions amb escultors i pintors,pagaments a l’arquitecte i —potser el més impor-tant— l’intent de mostrar fra Josep com una figu-ra consolidada en l’àmbit artístic de la seva època.L’autor citava també, en un apèndix de l’obra illigat a l’escenari tarragoní de les actuacions deltracista en aquests anys, el document notarial queacreditava la seva intervenció en la remodelaciódel castell de Botarell. Complementant la infor-mació de l’actuació de fra Josep en la mencionadacapella de la seu tarragonina, uns quants anys méstard, el 1947, Duran i Sanpere redactava un petitarticle a Barcelona. Divulgación Histórica2, quefixava, a partir de la documentació capitular, la in-tervenció del nostre arquitecte en la construcció

de la capella de Sant Oleguer a la catedral de Bar-celona el 1676.

L’abast de la seva dedicació a l’arquitectura iles seves obres el feren mereixedor, en la dècadadels cinquanta, de figurar en el primer volum delDiccionari biogràfic d'artistes catalans, confeccio-nat per Ràfols. L’autor feia un repàs a les produc-cions més destacades del tracista, centrant-se so-bretot en aquelles que l’arquitecte havia realitzatfora de l’orde carmelità; justament, l’única d’a-questes que citava, la del convent carmelità deVilanova i la Geltrú, és una atribució errònia, i, amés, inexplicable, atès que el convent vilanoví vaser fundat l’any 1735, molts anys després que esproduís la mort de fra Josep. Ràfols apuntava l’in-terès de l’informe redactat pel tracista en relacióamb l’acabament de les obres a la seu de Vic, aixícom la seva estada a Madrid.

Un parell d’anys després de l’aparició de fraJosep en el primer volum de l’obra de Ràfols,Albert Ferrer i Soler, seguint algunes notícies jaaportades per Garí i Siumell —i amb algunes al-tres de cedides per Cèsar Martinell, tal com elpropi autor indica en una de les notes—, dedica-va un article a l’edificació del campanar deVilanova i la Geltrú al Boletín de la BibliotecaMuseo Balaguer3. En aquest article —que, evi-dentment, centra el seu interès en la construccióindicada al títol— Ferrer i Soler dedicava unapetita introducció a lloar els mèrits que haviaarreplegat com a tracista fra Josep de la Con-cepció, fent una revisió a les seves obres més des-tacades i corregint l’error comès per Ràfols jacitat abans. Ferrer assenyalava fra Josep com aautor de les traces portades a terme per a la parro-quial de Tàrrega, i a Vic, per al palau episcopal, lacapella de Sant Bernat Calbó i la memòria sobrela continuació de les obres a la catedral vigatana.

Malgrat l’indubtable interès d’aquestes petitesaportacions a l’hora d’anar constituint un inven-tari de les obres en què participà, continuavamancant un estudi de síntesi dedicat a la figura defra Josep de la Concepció. Hauríem d’esperar finsl’any 1954 per poder trobar una primera valora-ció del conjunt de l’obra del tracista carmelità,que arribaria de la mà de Josep M. Madurell i Ma-rimon, qui, l’any mencionat, va publicar, aAnalecta Sacra Tarraconensia, un extens articlesota el títol «El tracista Fray José de la Con-cepción», que en la indefinició d’aquest encapça-lament indicava que, potser per primera vegada,l’interès se centrava més en l’artífex que no pas enles obres portades a terme per ell. Madurell feiaun repàs a les dades biogràfiques de fra Josepaportades per l’historiador fra Joan de Sant Josep—corregint l’error d’aquest últim respecte a ladata de la mort de l’arquitecte—, així com unarevisió de les obres en què havia intervingut, ambaportacions documentals inèdites (els contractes

1. Noticias de los arquitectos yarquitectura de España desde surestauración, vol. IV, EdicionesTurner, Madrid 1977, p. 72. Lla-guno i Amirola situava la traçade l’Hospital de Reus realitzadaper fra Josep a l’Arxiu Municipalde la vila, on, efectivament, haviaconstat la seva presència. Totsels indicis semblaven indicar quede l’Arxiu Municipal la traça ha-via passat al Museu Comarcal deReus per garantir-ne una conser-vació més bona. Tanmateix, elprojecte de fra Josep no constaactualment ni a l’inventari delMuseu ni al de l’Arxiu Munici-pal.

2. «Visita a la catedral. Jornadaundécima: la Capilla del San-tíssimo Sacramento», 1947, vol.III, p. 57-62.

3. «El campanario de la iglesiaarciprestal de Villanueva y Gel-trú», 1953, p. 5-11.

4. Ausa, núm. 25, p. 91-97.

5. «La Casa de la Ciudad», ju-liol de 1964.

6. P. 66.


per al castell de Cubelles, la casa de Carles deLlupià a Segur i el convent de carmelitans descal-ços de Vic). Entre les virtuts que podem atribuira aquest article, es troba probablement la de l’a-pèndix documental, molt complet, amb interes-sants referències (extretes en la seva major part del’Arxiu de Protocols de Barcelona, com sabemescenari habitual de les seves investigacions), queconstitueixen la primera aportació de fons docu-mental relatiu als projectes realitzats per fraJosep. El mateix Madurell seria responsable, l’any1958, d’arrodonir les informacions aportades enaquest primer article amb la publicació d’unamonografia dedicada novament a la que semblavaque havia de ser la intervenció més destacada delcarmelità, la realitzada a la capella de laConcepció de Tarragona, en un estudi titulat Lacapilla de la Inmaculada Concepción de la Seo deTarragona. En aquesta obra Madurell aportavanoves dades documentals —la major part de lesquals eren notarials— relatives no només a laconstrucció de la capella, sinó també a la decora-ció escultòrica i pictòrica, així com a la confeccióde l’esplèndida reixa de ferro dissenyada tambéper fra Josep. L’estudi de Madurell era acompan-yat, a més, per un extens apèndix documentalamb les transcripcions d’alguns dels protocolsmés interessants relatius a aquestes tasques deconstrucció.

L’any 1958 Eduard Junyent, conegut historia-dor local de la ciutat de Vic, dedicava un breu arti-cle, «El convento de carmelitas descalzos deVich»4, a la història constructiva d’aquest mones-tir, en el qual aportava notícies extretes del llibrede la fundació i de l’arxiu municipal, i apuntava lavariació que el propi fra Josep havia introduït enla traça del convent un cop ja començades lesobres de construcció. Aquest mateix autor conti-nuà contribuint en anys posteriors a l’aportaciód’informacions sobre altres intervencions del tra-cista a la capital d’Osona, per exemple la realitza-da a la casa de la ciutat, tractada en un article pu-blicat a la revista Vic l’any 19645 (fig. 2). En la sevaobra més coneguda, La ciutat de Vic i la seva his-tòria, publicada el 1976, Junyent reprenia —enca-ra que de manera més sintètica— alguns d’aqueststemes.

Amb moltes similituds respecte a l’estudi so-bre la capella de la Concepció confeccionat perMadurell, es plantejava el 1959 una nova mono-grafia dedicada a un altre projecte —un delsmenys coneguts fins aleshores— portat a termeper fra Josep de la Concepció, en aquest cas el del’església i el convent dels carmelitans descalços ala Selva del Camp. L’obra de Fort i Cogul, Elconvent de Sant Rafael, de carmelites descalços,de la Selva del Camp, pretenia ser una recons-trucció dels orígens i la història fundacional delmonestir selvatà dels descalços, història en la

qual el nom de fra Josep apareix mencionat sim-plement com a autor de la traça dels edificis quel’integren. Tanmateix, l’autor dedicava un apartata la descripció de convent i església, en el qual nodeixava de banda la menció als aspectes méspurament artístics (estructures, decoració escul-tòrica, esgrafiats), així com a les diverses fases deconstrucció.

Però, probablement, qui més contribuí a aca-bar de fixar el destacat paper que tingué fra Josepde la Concepció en l’arquitectura del barroc cata-là va ser l’arquitecte historiador Cèsar Martinell.Aquest autor, que ja havia apuntat en alguna pu-blicació anterior el nom de fra Josep com un delsartífexs que calia tenir en compte en parlar d’a-questa època —per exemple, a la seva obra del’any 1933, L’art català sota la unitat espanyola6—dedicava, en la que, sens dubte, és la seva obra més

Figura 2. Projecte de fra Josep de la Concepció per a la remodelació de l’Ajuntament de Vic, amb la planta del pis baixi la seqüència de façanes implicades en la reforma. Arxiu Fotogràfic Mas (Barcelona).


Figura 3. Traça de fra Josep de la Concepció per a la nova catedral de Vic. Façana principal i tall transversal de l’edifici. Arxiu Fotogràfic Mas (Barcelona).

Figura 4.Traça de fra Josep de la Concepció per a la nova catedral de Vic. Alçat lateral de la façana septentrional. Arxiu Fotogràfic Mas (Barcelona).


emblemàtica, Arquitectura i escultura barroques aCatalunya, en el segon volum dedicat a «El Bar-roc Salomònic (1671-1730)»7, un interessant apar-tat a la revisió de la figura del tracista i a les sevesobres més destacades. Martinell feia, com Ma-durell en el seu moment, un repàs a les poquesdades biogràfiques conegudes sobre el personatge—sense apuntar-hi cap altra novetat—, a banda deressenyar i descriure les obres més importants tra-çades per fra Josep. No creiem exagerar si afirmemque aquest ha estat l’estudi més ampli —arrodonitpotser per un article posterior del mateix autor—dedicat a la figura de l’arquitecte català. Era tambéla primera vegada que hom provava de fixar lescaracterístiques que defineixen la seva manera defer: «gran facilitat de composició, monumentalitati encertada proporció dels elements», «l’ús de vol-tes cupulars», «visió de totalitat, tant en l’aspecteutilitari com en el decoratiu», i la combinació«amb encert [de] les diverses arts sumptuàries».Aquesta és la valoració crítica que en feia Mar-tinell l’any 1959, valoració ben precisa i concretaque ha estat probablement la més encertada de lesrealitzades sobre aquest artista.

Fra Josep de la Concepció continuà interessantMartinell en anys posteriors; a la feina de l’arqui-tecte a la seu de Tarragona, per exemple, anava

dedicat l’article publicat a la revista Destino el1960: «La capilla de la Purísima Concepción en laSeo de Tarragona»8. Més endavant, l’any 1966,l’autor tornava a fer una reflexió sobre la figuradel tracista, en un article de síntesi, «Un arquitec-to eminente del siglo xvii, Fray Josep de la Con-cepció “El Tracista”», publicat a Cuadernos deArquitectura9, que va tenir una gran difusió —vaser, potser, un dels treballs que més contribuí a ferdescobrir l’enorme contribució de fra Josep almón de l’arquitectura—. Martinell repassava no-vament les intervencions més destacades de fra Jo-sep, aportant algunes dades noves en referència,sobretot, a datació de les traces —com seria el casdel projecte realitzat per a la catedral de Vic (figs.3, 4 i 5), descrit i valorat per l’autor de l’article— iintentant evidenciar en cada obra els trets quepodien definir l’estil del tracista carmelità. Voleminsistir novament en el destacat paper que, al nos-tre judici, tingué Cèsar Martinell en la recuperaciói definitiva valoració de fra Josep de la Concepciódins l’àmbit de l’arquitectura catalana.

La prova del pes que tingueren aquestes inter-vencions de Martinell en la historiografia dedicadaa fra Josep és que d’aleshores ençà no s’ha produïtcap altra revisió de la figura del religiós. L’aparició,l’any 1983, de la «Història de l’Art Català» publi-

Figura 5.Projecte de la planta per a la nova seu de Vic confeccionat per fra Josep de la Concepció. Arxiu Fotogràfic Mas (Barcelona).

7. Publicat l’any 1959.

8. Destino, 1218, 1960, p. 29-31.

9. 1966, 63, p. 9-14.


cada per Edicions 62, i la consegüent dedicaciód’un dels volums (publicat el 1984) a L’època delBarroc, segles xvii-xviii, de la mà de Joan-RamonTriadó, feia obligatòria una menció de fra Josep dela Concepció i de les seves contribucions a l’artcatalà del xvii. Les referències al tracista en aquestvolum, però, no aportaven cap notícia nova, i erenper força sintètiques atès el caràcter divulgatiu del’obra, de manera que l’autoritat de Martinell coma font principal sobre l’arquitecte es mantenia in-tacta. Cal destacar-ne l’apartat que Triadó dedica-va en aquesta publicació a l’obra més coneguda defra Josep, la capella de la Concepció a la seu deTarragona; l’autor s’interessava pels aspectes mésdecoratius de la capella, complementaris a l’arqui-tectura, i analitzava l’abast de la implicació de fraJosep en la traça del retaule. L’autor ha tornat arevisar més recentment el paper que fra Josep de laConcepció tingué dins l’arquitectura catalana mo-derna en el volum que, sota el títol Arquitecturareligiosa moderna i contemporània, dedicava lacol·lecció «Art de Catalunya» a aquest període10.

El de Triadó va ser l’últim intent de repàs a latrajectòria del carmelità. Les aportacions produï-des amb posterioritat al voltant d’aquesta figurahan acotat el camp d’interès i d’investigació. Així,per exemple, quan l’any 1990 José Miguel MuñozJiménez publicà una monografia dedicada a l’ar-quitectura carmelitana, La Arquitectura Carme-litana (1562-1800), la menció a fra Josep de laConcepció es feia estrictament en termes relatiusa la traça i construcció de convents de l’orde des-calç, en les seves vessants masculina i femenina(atribuint-li traces com les dels convents de mon-ges descalces de Reus, Caudiel i Mataró). En unàmbit més local, podem parlar d’estudis com eldedicat a la capella de la Mare de Déu dels Dolorsde la parroquial de Tàrrega a la revista Urtx l’any1991, aprofitat per ressaltar l’autoria de fra Josepen la traça del temple11. I concretant més encara,en l’àmbit local valencià ha estat Dolores GarcíaHinarejos qui ha perfilat l’abast de les interven-cions del tracista en aquestes comarques —senseque ens oblidem de citar l’article de Semperededicat a la construcció del convent de carmeli-tans descalços de Nules, en el qual intervingué fraJosep com a tracista, publicat a la revistaPenyagolosa l’any 198012—. García Hinarejos, ensengles articles publicats respectivament els anys1993 i 199413, descrivia la feina desenvolupadaper fra Josep en les traces dels convents de des-calços d’Énguera i Nules, així com la visura rea-litzada per l’arquitecte a l’església del convent delCarme d’Oriola. En aquest últim cas, aporta unainteressant informació complementària que enspermet descobrir aquest nou aspecte de la sevaactivitat.

Cal citar l’esment que de fra Josep feia An-tònia Maria Perelló a la seva publicació L’ar-

quitectura civil del segle XVII a Barcelona (1996),elaborada a partir del gruix d’informació aporta-da per la seva tesi doctoral. L’autora, en el seu re-pàs a les construccions civils barcelonines mésdestacades de l’esmentat segle, feia una obligadarevisió del Palau del Virrei, però sense aportar-nenoves notícies —malgrat que les havia cercat—sobre les obres de remodelació portades a termeseguint el projecte de fra Josep de la Concepció.Es limitava, doncs, a fer una descripció dels cone-guts gravats que reprodueixen algunes parts del’edifici, realitzats per Maties Jener, i que són l’ú-nica evidència que ens queda d’aquesta construc-ció. Més interessant es presentava l’última part delllibre, en la qual Perelló feia una relació dels mes-tres d’obres actius a Barcelona durant el seglexvii, entre els quals apareix fra Josep com a mes-tre de les fonts de la ciutat en la dècada dels sei-xanta, i com a supervisor d’algunes obres porta-des a terme pel municipi14.

Podem afegir una darrera publicació a aquestallista d’estudis dedicats (o relacionats) a l’arquitec-te carmelità, publicació lligada, a més, a una afor-tunada restauració del castell de Cubelles, la remo-delació del qual en el segle xvii va ser obra deltracista. Aquesta tasca de restauració portada aterme per la Diputació de Barcelona ha estat apro-fitada per revisar les notícies relatives a l’existènciadel castell i per analitzar les seves diverses fasesconstructives, entre les quals, evidentment, destacala realitzada entre els anys 1673 i 1675. Diversosautors i els mateixos arquitectes encarregats de larestauració, Antoni González i Raquel Lacuesta,dedicaven el número 10 dels Quaderns científics itècnics de restauració monumental (publicació delServei del Patrimoni Arquitectònic de la Dipu-tació de Barcelona) a repassar la història del castell,posant una especial atenció en la intervenció fetaen els anys mencionats a partir de la traça de fraJosep. Si bé les dades aportades en aquest reculld’articles no presentaven més novetats —insistei-xen sobretot en els contractes establerts amb elsmestres d’obres que hi participaren, ja donats aconèixer per Madurell—, sí que han propiciat unanova troballa lligada amb el nostre arquitecte: eldescobriment de la traça de la remodelació del cas-tell, datada l’any 1673, apareguda recentment entreels documents de l’arxiu patrimonial del marquèsd’Alfarràs, propietari del castell fins l’any 1989, ide la qual incloem una fotografia procedent de laprecitada publicació (fig. 6), vista la impossibilitatd’accedir al mencionat arxiu15.

Per la nostra part, nosaltres ens proposàrem iens decidírem a abordar ja fa uns quants anys unarecerca sobre la figura d’aquest arquitecte ambuna doble finalitat: en primer lloc, estudiar por-menoritzadament les seves produccions, sobretoten aquelles obres que fins aleshores no havienestat ben documentades i, en segon lloc i més im-

10. Arquitectura religiosa mo-derna i contemporània, «Art deCatalunya», vol. 5, EdicionsL’Isard, Barcelona, 1999.

11. R. Ribalta Mc Elherron,«La Capella de la Mare de Déudels Dolors de l’església parro-quial de Santa Maria de l’Albade Tàrrega», Urtx. Revista Cul-tural de l’Urgell, 1991, núm. 3,p. 191-201.

12. V. F. Sempere, «Notes sobreel convent de la vila de Nules»,Penyagolosa, núm. 3 i 4, desem-bre de 1979-gener de 1980, s.p.

13. «La arquitectura de los car-melitas descalzos del siglo xviien Valencia», Actas del PrimerCongreso de Historia del ArteValenciano, maig de 1992, p.249-259; «El convento del Car-men de Orihuela y los informesy juicios para la reparación delos defectos de fábrica de su igle-sia», X Congreso del CEHA.Los clasicismos en el Arte Espa-ñol, setembre de 1994, p. 507-514.

14. A. M. Perelló, p. 460.

15. Quaderns científics i tècnicsde restauració monumental, 10,1998, p. 328.


portant, arribar a poder establir una visió de con-junt de la seva activitat per tal d’arribar a conclu-sions concretes sobre la seva formació, les sevespossibles influències i una definició més precisadel seu estil. Fruit d’aquests anys d’investigació ésla nostra tesi doctoral, Fra Josep de la Concepció il’arquitectura carmelitana a Catalunya, llegida elnovembre del 2000, en la qual, a banda d’apropar-nos a algunes de les qüestions suara esmentades,ens hem pogut permetre l’aportació d’algunesnovetats al voltant de l’activitat del tracista, queinclouen una nova atribució i el retrobament d’al-guna de les traces confeccionades per ell a lesquals s’havia perdut la pista16.

El domini de la pràctica arquitectònicaPel que fa al primer dels objectius que ens marcà-rem, el de la lectura de conjunt de les obres de fra

Josep de la Concepció realitzada a partir de l’ex-haustiu catàleg de la seva fructífera producció,una de les principals conclusions a què vàrem ar-ribar és la versatilitat de llenguatge que demostrenles seves creacions. De fet, aquesta és una caracte-rística que fra Josep comparteix amb altres tracis-tes pertanyents a l’orde carmelità descalç en actiua la Península Ibèrica des de finals del xvi i al llargdels segles xvii i xviii, que van destacar també perla seva capacitat d’adaptació a encàrrecs pro-cedents de focus molt diversos, desvinculats del’orde religiós en què havien professat. Estem par-lant de figures de la talla de fra Alberto de laMadre de Dios, fra Alonso de San José o fra Ni-colás de la Purificación, per citar només els nomsmés reconeguts, i de tants altres religiosos descal-ços que no es limitaren a traçar convents per a laseva pròpia congregació, sinó que estengueren laseva activitat projectista a convents d’altres ordesreligiosos, esglésies parroquials, catedrals, cape-lles, sagristies, retaules, façanes, campanars, obresmunicipals, palaus, tasques d’enginyeria i, final-

Figura 6.Traça de fra Josep per a la remodelació del castell de Cubelles (extret de Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10, 1998).

16. Carme Narváez Cases, Eltracista fra Josep de la Concepciói l’arquitectura carmelitana a Ca-talunya, tesi doctoral inèdita,Departament d’Art, Facultat deFilosofia i Lletres, UniversitatAutònoma de Barcelona, Be-llaterra, 2000.


ment, visures diverses. Aquesta multiplicitat enels escenaris d’actuació i la capacitat d’adaptacióque això suposa no deixen de sorprendre en unsfrares que, en la major part dels casos, sembla ques’hagin iniciat en el món de l’arquitectura en laseva vessant més pràctica o bé de manera autodi-dacta. La qüestió és tan singular que, sens dubte,mereix un estudi més atent que permeti establirper què els arquitectes de l’orde carmelità descalçvan ser tan especialment apreciats en un determi-nat moment com a professionals de la pràcticaarquitectònica, fama que els portà a ser cridats atreballar en àmbits molt diferents17.

Aquesta capacitat d’adaptació a què acabem defer referència quant a la molt diversa naturalesadels encàrrecs de què es féu responsable fra Josepde la Concepció, i que comparteix amb altres tra-cistes de la seva congregació és, doncs, una de lesprimeres propietats de la seva producció que calcitar. Al llarg dels trenta-cinc anys de la seva acti-vitat en el camp de la construcció, fra Josep de laConcepció va intervenir en el disseny i l’elabora-ció d’un total de trenta-quatre obres, que inclouenconvents de carmelitans descalços, esglésiesparroquials, capelles, palaus, reformes de castells,disseny de retaules, un campanar, un projecte decatedral, un projecte de façana de catedral i diver-ses obres menors (una reixa de ferro i un taberna-cle, per exemple). Durant aquests anys, fra Joseptambé actuà com a supervisor d’obres d’enginye-ria a Barcelona i intervingué en algunes visures.Constatem, doncs, a partir d’aquesta nodrida llis-ta de produccions aplicades a múltiples àmbits,que, en primer lloc, fou la seva completa formacióen el camp de la construcció la que li possibilitàuna merescuda fama que s’estengué fora del terri-tori català. I, en segon lloc, que, fent un còmputd’aquestes produccions, ens adonem que hi pre-dominen clarament les realitzades fora del seupropi orde (vint-i-una) per sobre de les realitzadesper als descalços (onze, a les quals cal sumar inter-vencions puntuals als convents de Sant Josep deBarcelona i de Sant Llorenç de Tarragona).Aquesta verificació en el cas particular de fra Jo-sep de la Concepció, sumada als exemples cone-guts dels tracistes descalços en actiu en altreszones del territori peninsular citats anteriorment,ens porten a concloure que en la major part delscasos la formació que rebien aquests professionals(moltes vegades autodidacta, i basada tant en lateoria com en la pràctica) no anava adreçadaexclusivament a ser d’utilitat a la congregació a laqual pertanyien, sinó que els preparava per actuarallà on fossin cridats com a arquitectes. Creiemque la concentració de talents arquitectònics enl’orde carmelità descalç no és deguda a l’atzar,sinó a la voluntat de les autoritats descalces, quefomentaren en alguns religiosos, ja predisposatsper les seves habilitats i aptituds, l’aprenentatge

d’una activitat que els havia de fer útils com a pro-jectistes de convents, però també com a artífexsreconeguts en el camp de la construcció, reclamatsen tot tipus d’obres i —portant-ho a un àmbit mésmaterial— generadors d’ingressos per a la congre-gació. La que acabem de descriure és una políticaque l’orde carmelità descalç sembla que estenguétambé a altres àmbits de la producció artística.

En aquest punt referent a la formació de fraJosep de la Concepció com a arquitecte, a bandade les consideracions generals que podem aplicarquant al seu aprenentatge teòric (camp en el qualnomés ens podem moure a partir de les suposi-cions habituals en aquests casos: Vitruvi, Vignola,Serlio), l’obra del tracista ens sembla en moltsaspectes inspirada i fortament influenciada perl’arquitectura de l’Escola del Camp. La seva pro-cedència tarragonina (recordem que fra Josep dela Concepció va néixer a Valls) i les repetides es-tades que va realitzar a la capital d’aquestes co-marques per fer-se càrrec d’algunes obres, justifi-quen sobrerament l’ascendent que sobre ell vanpoder tenir algunes de les obres més cèlebres dePere Blai o Jaume Amigó, un ascendent que estradueix sobretot en la utilització altament plàsti-ca de l’ordre arquitectònic, en el seu ús com aorganitzador de superfícies i en la seva simplicitatmonumental —Martinell ja parlava, en referènciaa l’obra de fra Josep, de «facilidad de composi-ción, monumentalidad y acertada proporción delos elementos»—.

El referent que suposen els arquitectes cinc-centistes en algunes obres frajosepianes resultaprou explícit; així, per exemple, el model de lacapella del Santíssim a la seu de Tarragona, obrade Jaume Amigó, està present en la solució que fraJosep va donar a l’exterior de les cúpules de lacapella de la Immaculada a la mateixa seu i de lacapella del Santíssim a l’església parroquial deSant Pere de Reus. Quant a la capella de les SantesEspines de l’església parroquial de Santa Maria del’Alba de Tàrrega, una de les més conegudes obresdel tracista en terres lleidatanes, el patró el tenima les capelles de Sant Joan i Sant Fructuós a lacatedral de Tarragona, obra de Pere Blai. Més quecap dels altres realitzats en els seus anys de for-mació, l’aprenentatge fonamental que sembla dura terme fra Josep de la Concepció és, doncs, a par-tir d’algunes de les més reeixides construccions del’arquitectura catalana del xvi. Lleugerament ins-pirat, justament, en aquest àmbit de l’Escola delCamp se’ns presenta un dels elements arquitectò-nics més distintius de l’obra de fra Josep: la cúpu-la. Més enllà de la simple adopció d’un model, ensreferim en aquesta qüestió a l’originalitat que re-presenta la presència de les cúpules emplaçades enespais fins aleshores poc freqüents, com ara lescapelles laterals d’un temple conventual (a l’esglé-sia del convent dels descalços a la localitat valen-

17. La concentració d’aqueststalents sembla produir-se de ma-nera especial a la província car-melitana de San Joaquín de Na-varra, on Rogelio Buendíacomptava en aquests segles fins avint-i-quatre tracistes carmeli-tans descalços, dels quals noueren naturals del país; R. Buen-día, Navarra, «Tierras de Espa-ña», Noguer, Barcelona 1988, p.265. De manera similar, Fernán-dez Gracia i Echevarría Goñiexplicaven l’èxit de l’anomenada«arquitectura carmelitana» apartir de la qualitat i el talentdels tracistes de l’orde, quetambé segons aquests autors, esrevelaren d’una manera especiala Navarra, fent que en matèriaartística la congregació de car-melitans descalços destaqués persobre d’altres ordes religiosos;R. Fernández Gracia- P. L.Echevarría Goñi, «El conven-to e iglesia de los CarmelitasDescalzos de Pamplona. Arqui-tectura», Príncipe de Viana, 164,1981, p. 787-818.


ciana d’Énguera, a Nostra Senyora de Gràcia aBarcelona, popularment coneguda com «elsJosepets») o la sala del consell d’una casa consis-torial (és el cas de la seu municipal de Vic).

Darreres novetats en el catàlegd’obres de fra JosepLes nostres indagacions sobre la figura de fraJosep de la Concepció ens han permès engrossirl’inventari de les seves obres i, al mateix temps,descobrir alguns dels projectes realitzats per ellque, tot i que ja li havien estat atribuïts, no erenconeguts, en no haver quedat evidència gràficad’aquestes traces.

Sens dubte, l’aportació més significativa (perfamosa) que podem fer al catàleg d’aquest arqui-tecte és l’atribució del projecte de la façana de lacatedral de Girona. L’execució d’aquesta obra haestat tradicionalment assignada en línies generals

al mestre Pere Costa, que, durant el segon quartdel segle xviii, hauria acabat d’arrodonir, amb laseva intervenció i amb els canvis introduïts en eldisseny, un projecte d’acabament del frontis de laseu que havia estat iniciat ja al voltant de l’any1680 per voluntat del bisbe Sever Tomàs Auter.En vista de noves evidències documentals, aques-ta autoria ha de ser replantejada, i la figura deCosta hauria de ser tinguda en compte, més aviat,com la d’un artífex que, introduint algunes altera-cions menors, s’ajusta a un projecte previ que se-gueix de manera força fidel.

El document que aporta la clau en aquest canvid’autoria és una traça dipositada a l’ArxiuCapitular de Girona que ens mostra un disseny defrontispici monumental destinat a cloure la cons-trucció de la seu gironina (figs. 7 i 8). Aquestatraça era ja coneguda —i fou il·lustrada— a partird’una publicació de Marqués Casanovas18, que l’a-tribuïa a «N. Gavina» —errònia transcripció deMiquel Llavina, oncle del mestre Domènec Rovirael Jove—. En el seu estudi dedicat a la façana i,

Figura 7.Projecte de fra Josep de la Concepció per a la façana de la catedral de Girona. Arxiu Capitular de Girona.

18. «La fachada de la catedralde Gerona», Anales del Insti-tuto de Estudios Gerundenses,1955, vol. X, p. 285-316.


especialment, a aquest projecte, Marqués s’obli-dava de mencionar una inscripció inclosa a la partinferior dreta de la traça, llegible amb molta difi-cultat a causa del lamentable estat de conservaciódel document, i on consta l’epígraf següent: «[...]de planta [...] de la primera andana de la trassanova feta per lo pare Joseph de la Concepció [...]que vuy a 29 de maig 16[...]1 esta concertat que sealtera lo preu hage de fer dit Francisco Puig en la[...] capitulat ab acta en poder de Pere Rosellonotari public de Gerona a 19 de agost de 1680[...]»19. El nom de fra Josep de la Concepció va serconfós incomprensiblement per Marqués Casa-novas, que el transcriví com «Francesc Puig»,citat, efectivament, en una part de la inscripció,però no com a autor de la traça, sinó com a simpleexecutor20. Certament, ens consta que, en respostaa la crida realitzada per una comissió de canongesa diversos arquitectes del Principat per fer-secàrrec de les obres de construcció de la façanagironina, Puig presentà al Capítol catedralici unpressupost de 8.500 lliures, que fou acceptat i apartir del qual li fou assignat l’encàrrec21.

La qüestió és complexa i crea diversos interro-gants per l’existència d’una altra traça anterior iper la incertesa d’algunes dates, i nosaltres no ensvolem estendre més en el tema22, excepte perremarcar que l’actual façana de la catedral deGirona sembla haver estat construïda —tret d’al-guns aspectes menors— en base a la citada traça, ique els únics elements previstos en el disseny defra Josep de la Concepció i no aplicats finalmentsón l’acabament del frontó triangular i les pilastresgegantines que havien d’emmarcar el conjunt.Quant a la resta, s’ajusta a l’esquema plantejat a latraça signada pel famós tracista. El projecte estàbasat en un frontispici emmarcat per dues pilastresgegantines sobre les quals es disposa un frontótriangular, seguint un model classicista, una versióde les façanes dels temples de carmelitans descal-ços, però sense l’afegiment dels cossos lateralsunits al central a partir d’alerons. Sens dubte, elque més destaca en aquesta traça —i també en lafaçana— és la presència del rosetó, de dimensionsespectaculars i amb un enorme pes visual en elconjunt. El rosetó és la culminació d’una portadapensada en forma de retaule, dividit en tres pisosseparats per amples entaulaments i conformat perfornícules sobèrbiament emmarcades per una es-pectacular utilització de l’ordre arquitectònic:dues columnes d’ordre corinti flanquegen cada undels nínxols, coronats per frontons corbs inter-romputs que adopten en cada pis formes diferents.A l’últim pis la successió vertical de fornícules cul-mina en un esclat de formes decoratives basadestambé en la voluta, i rematades per dues figuresque al mateix temps flanquegen el gran rosetó.

A banda d’aquesta nova atribució, també hemde ressenyar en el conjunt d’obres d’aquest ar-

Figura 8.Detall de la traça elaborada per fra Josep de la Concepció per a la façana de la seu de Girona, on s’aprecia l’es-tructura que havia de rematar el pis superior, que flanquejava el rosetó.

19. Els claudàtors corresponen alsfragments absolutament illegiblesque presenta el text, que en algu-nes parts es mostra completamentesborrat. A la banda esquerra de latraça trobem un text explicatiuadreçat als oficials que han de dura terme l’obra, referent a algunesqüestions tècniques dels acabatsde la façana, i en el qual identifi-quem sense cap dubte la lletra defra Josep de la Concepció, queconeixem a partir d’altres inscrip-cions o textos escrits per ell, comara l’informe de la visura feta al’església del Carme d’Oriola.

20. Li devem a en Carles Doricoaquest descobriment. Ell fou qui

ens féu parar atenció en la ins-cripció mencionada.

21. Arxiu Capitular de Girona,Resolucions capitulars, 1678-1680, folis 220-221.

22. L’afer i les circumstànciesque l’envoltaren, amb aportacióde referències documentals, estàmés àmpliament desenvolupat ala nostra tesi doctoral, mencio-nada anteriorment, p. 244- 248.

23. Arxiu Municipal de Mataró,Acords municipals, 1613-1685,foli 5v.-6r.

24. Sobre la història constructi-

va d’aquest temple, consulteu L.Ferrer i Clariana, Santa Ma-ria de Mataró. La Parròquia. Eltemple, 2 vols., Museu i ArxiuHistòric Arxiprestal de Mataró,Mataró, 1968.

25. Tot i que no havien estat maipublicades, aquestes traces ha-vien estat ja descrites per J. R.Triadó a L’època del Barroc, s.XVII-XVIII, «Història de l’ArtCatalà», vol. V, Edicions 62,Barcelona, 1984, p. 80. Malgratque l’autor afirma en aquestapublicació que les traces s’hanconservat, la realitat és que al’arxiu on estaven dipositades fatemps que no en saben res.


ciutat de Barcelona o en altres parts del presentPrincipat de Cathalunya alli ahont se sapia haver-ni pera que aquellas junts ab fra Joseph de laConcepcio carmelita descals perçona qui ha apor-tat fins vuy la fabrica de la obra nova de la IglesiaParrochial de dita vila miren y regoneguen la ditafabrica feta en dita obra y veurer si aquella esta bedel modo esta o si se deu renovar y fer hi altrecosa pera que stigue ab la perfectio deguda»23. Dela qüestió, de la qual caldrà ocupar-se’n en futuresinvestigacions per acabar d’escatir la missió de fraJosep de la Concepció en l’obra, sabem poca cosamés, excepte que va ser nomenada una comissióque havia de valorar els diversos projectes que espresentaren per acabar la construcció, i que elguanyador fou el projecte presentat pel milanèsErcole Torelli, encarregat fins al 1685 de les obresde la parroquial24.

Ja per acabar, volem remarcar l’interès delretrobament —encara que només sigui en formad’il·lustració fotogràfica— de dues de les tracesconfeccionades per fra Josep i perdudes en anysrecents: la del projecte per a la nova catedral deVic (figs. 3, 4 i 5) i la del projecte per al conventde monges de La Presentació de la mateixa ciutat(fig. 9 i 10).

Són prou coneguts pels estudiosos els intentsportats a terme al llarg del segle xvii a la capitalvigatana per bastir una nova seu que substituís lavella edificació romànica, el més famós dels quals,probablement, és el projecte confeccionat el 1633per Damià Bolló, Trassa per reedificar la Iglesiacatedral de la ciutat de Vich sens mourer los claus-tros, ni campanar, que preveia la manera d’edifi-car una nova catedral sense haver d’enderrocar lavella mentre durés la construcció. L’ambiciós pro-jecte no va ser dut a terme, i l’empenta renovado-ra es limità a erigir una nova capella dedicada asant Bernat Calbó, bisbe de la ciutat en el seglexiii, bastida a partir del 1633 per l’arquitectemataroní Jaume Vendrell. La idea de construiruna nova seu va ser represa pel capítol catedralicil’any 1679, amb un intent prou seriós com perencarregar les traces de la nova edificació a fraJosep de la Concepció, amb fama ja acreditada a lapoblació en haver estat l’autor del projecte de lanova casa de la ciutat.

El disseny de fra Josep per a la seu va ser des-envolupat en tres fulls de pergamí, amb abun-dants detalls constructius, que es conservaven al’Arxiu Episcopal de Vic, i que han desapareguten el darrer segle25. L’única evidència que en l’ac-tualitat ens en queda són les fotografies conserva-des a l’Arxiu Mas i que reproduïm en el presentarticle, que mostren la planta i dos perfils de laconstrucció, un de frontal i l’altre de lateral. FraJosep dissenyà una catedral a partir dels mateixoscriteris utilitzats per dissenyar esglésies conven-tuals o parroquials, amb l’única variació de les

Figura 9.Traça de la planta del pis baix i soterrani del convent de La Presentació de monges carmelitanes descalces deVic, confeccionada per fra Josep de la Concepció. Arxiu Fotogràfic Mas (Barcelona).

quitecte unes altres de no tan espectaculars, iencara no del tot perfilades, com per exemple laintervenció realitzada a la parroquial de SantaMaria de Mataró. El temple, de fàbrica gòtica, vapatir una important remodelació a mitjan seglexvii, en la qual el tracista carmelità sembla havertingut un paper destacat. Desconeixem l’autènticabast de la seva intervenció, però sabem que exis-tí gràcies a una referència aportada pels acordsmunicipals de la vila. Segons aquest document, el29 d’agost de l’any 1682 el consell municipal ma-taroní decidia «sercar dos persones pratigas y ex-pertas en fabricas de obras novas de Iglesias en la


dimensions; el tracista concep un espai únic ambcinc capelles laterals per banda, una de les quals,la cinquena del costat de l’Evangeli, s’adaptava ala preexistent de sant Bernat Calbó. La generalitatdel projecte incloïa els mateixos elements quealtres esglésies seves: volta de canó a la nau, cap-çalera plana, creuer amb cúpula —traduïda aques-ta a l’exterior a partir del conegut cos octogonalamb finestres alternades, i muntada per un llan-ternó també octogonal—, amb l’afegiment d’unacapella dedicada al Santíssim a l’alçada del trans-septe —ja prevista per Damià Bolló en el seuinforme—, a la banda de l’Epístola, de planta qua-drada i coronada de cúpula. La façana estava pre-vista amb els mateixos criteris d’altres obres sevesen què aplica el model carmelità: divisió en trescossos verticals a partir de columnes gegantines,si bé en aquest cas, en no tractar-se d’un modesttemple conventual, fra Josep es permetia llicèn-cies de tipus ornamental, com ara l’obertura dediverses fornícules coronades de frontons inte-rromputs i emmarcades per columnes dobles,assentades aquestes sobre potents basaments alpis inferior, o la introducció d’un gran rosetó queirromp en el frontó triangular (coronat per acro-teris) que presidia la façana. La solució donada al’exterior de la cúpula la converteix, sens dubte,en una de les més espectaculars dissenyades perfra Josep de la Concepció, gràcies a l’enorme sen-tit decoratiu aportat per l’afegiment d’unaseqüència de columnes d’ordre jònic al voltant detota l’estructura del tambor.

En el cas del desaparegut convent de La Pre-sentació de monges carmelites de Vic, les traceseren fins aleshores desconegudes, i hi vàrem toparde manera casual, mentre buscàvem a l’Arxiu Masel projecte per a la seu vigatana suara esmentat.Igual que en el cas anterior, doncs, l’únic que enqueda és la reproducció fotogràfica dels dos per-gamins en què fra Josep de la Concepció plasmàel seu projecte —també en l’actualitat en lloc des-conegut—. Aquestes fotografies apareixen catalo-gades al citat arxiu, sense més especificacions,com a pertanyents a les traces del convent demonges teresianes de la capital, sense indicacionsde la seva autoria. No tenim cap dubte que lesesmentades traces, que mostren un perfil i tresplantes, van ser fetes per la mà de fra Josep de laConcepció, i que responen al projecte de cons-trucció del convent de monges carmelites descal-ces de Vic. Constitueixen un document d’enormeinterès, en primer lloc perquè és l’única traça deconvent realitzada per fra Josep que ha arribat ales nostres mans, i en segon lloc pel grau d’especi-ficació i detall que presenta en les parts que inte-graven l’edificació.

Figura 10.Traça de la planta del primer pis i alçat de la façana meridional del convent de La Presentació. ArxiuFotogràfic Mas (Barcelona).

el tracista fra josep de la concepció: revisió ... · era la de la presència de fra josep de la...

Documents