El segle XIX espanyol

Download El segle XIX espanyol

Post on 10-Jan-2016

35 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

IES TERRES DE PONENT Mollerussa. SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTRIA. El segle XIX espanyol. La crisi de lAntic Rgim Configuraci de lEstat liberal 1808 - 1874. R. Moreno. NDEX. Etapes. Personatges. Fets destacats. JOSEP BONAPARTE. Guerra del francs (independncia). Amadeu I. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

<ul><li><p>El segle XIX espanyolLa crisi de lAntic RgimConfiguraci de lEstat liberal1808 - 1874IES TERRES DE PONENTMollerussaSEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTRIAR. Moreno</p></li><li><p>NDEXEtapesFets destacatsPersonatges</p></li><li><p>1800 1805 18101815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874FERRAN VIIREGNCIESM.CristinaEsparteroISABEL IINarvezODonnell - NarvezSexenniTornar a lindexGovern provisionalDe la crisi de lAntic Rgim a la configuraci de lEstat liberal- ETAPES -</p></li><li><p>1800 1805 18101815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874JOSEP BONAPARTEFERRAN VIIAbsolutismeTrienniliberalDcada ominosaDe la crisi de lAntic Rgim a la configuraci de lEstat liberal-FETS DESTACATS-REGNCIESM.CristinaEsparteroISABEL IINarvezODonnell - NarvezSexenniGovern provision.Amadeu SavoiaI RepblicaTornar a lindexConstituci de CadisReposici de labsolutismeManifest dels PersesCop dEstat de RiegoCent mil fills de St. LlusNaixement Isabel II1 guerra carlinaEstatut ReialConstituci progressista 1837Reformes progressistes. Desamortitzaci de MendizbalAlaments reialistesRevolta La jamnciaConstituci moderada18452 guerra CarlinaMatinersDesamortitzaciMadozLlei de ferrocarrilsLlei de deducaciMoyanoCrisi econmicaRevoluci La Gloriosa1 guerra de CUBA3guerra carlinaEn els requadres blancs i en algunes etapes apareix una m. Clica per ampliarConstituci moderada1869Constituci republicana1873Bienni progrConstituci 1876</p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci de Cadis 1812Lobra de Cadis: 1. Exemple de constituci liberal inspirada en la Revoluci Francesa i en la seva constituci de 17912. Accepta el sufragi universal mascul indirecte, la igualtat entre ciutadans, mplia garantia de drets3. Aprova Decrets per instaurar un rgim liberal: supressi de senyorius, anullaci de gremis, Llibertat de treball, abolici de la Inquisici, inici de la desamortitzaci i la reforma agrria4. Poca incidncia a la prctica. La guerra va impedir laplicaci efectiva.</p></li><li><p>Tornar a lesquemaEstatut Reial de 1834(carta atorgada)</p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci progressista de 1837</p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci moderada de 1845Tornar </p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci progressista de 1869Anar a la diapositiva del sexenni democrtic</p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci republicana de 1873Torna a la 1 Repblica</p></li><li><p>Tornar a lesquemaLa constituci de 1876</p></li><li><p>El trienni liberal 1820-1823 El cop dEstat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional. En nomena un nou governEs proclama una amnistiaEs convoquen eleccionsReformes: Restauraci Constituci de Cadis Llibertat dindstria i comer Abolici dels gremis Supressi rgim senyorial Disminuci de delmes Venda de terres de monestirs Reforma del sistema fiscal Reforma codi penal Modernitzaci administrativa Creaci de la Milcia NacionalReformes de liquidaci del feudalismeReformes de liberalitzacieconmicaReformes de modernitzaciadministraci2. Dificultats Oposici de la monarquia a totes les reformes Conspiraci del Rei contra el govern Oposici de bona part de la pagesia: els antics senyors sn ara els nous propietaris Els pagesos perden els seus drets tradicionals i sempobreixen oposici als liberals Aixecaments de partides absolutistes animades per lEsglsia i la noblesa tradicionalDivisi entre els liberals en moderats i exaltatsTornar a lesquema</p></li><li><p>El carlisme i la 1 guerra carlina (1833-1839) El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s.XIX, favorable a lAntic Rgim i la seva estructura poltica, social i religiosa. Laltra ideologia, a la qual senfronta, s el liberalisme.</p><p>Dues concepcions enfrontades: Tradicionalista i antiliberal Pagesia: frustraci perqu sn expulsats de les terres pel nou sistema liberal.ProletaritzaciCARLISMETornar a lesquema La guerra no va ser noms un conflicte dinstic, sin, principalment, per com veien i volien el mn, perqu tenienQUI?Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos dalgunes zonesPER QU? La qesti foral Lema: Du Ptria i FursLIBERALISMEQUI?Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars + burgesia + bases populars de la ciutatPER QU? Noblesa: mantenir el poder econmic i la propietat Burgesia: aspira a imposar reformes liberals Bases populars ciutadans: millorar la situaci de misria i marginaci2. Desenvolupament de la guerra: Implica tota la societat 1833. Laixecament sinicia a Catalunya. Minoritari al principi. Lexrcit lleial sufoca la revolta 1835. Sestn a Navarra i P. Basc. General Zumalacrregui. Els carlins catalans es reorganitzen. General carl Ramon Cabrera t el control de bona part de Catalunya interior, Maestrat i Baix Arag Tctica de guerrilles. Perpetraci dactes de bandolerisme i delinqncia rural 1835. Mort de Zumalacrregui. Lexrcit liberal a crrec del general Espartero acorrala el carl. 1837. Fracs de lexpedici carlina per assetjar Madrid. 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi de la 1 guerra carlina manteniment de furs i incorporaci militar dels carlins</p></li><li><p>La 2 guerra carlina 1846-1849(guerra dels Matiners) El carlisme continua sent una fora de greu oposici a lEstat liberal (moderat o progressista)Causes:Tornar a lesquema Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant letapa 1846-1849 a Catalunya Crisi agrria produda per unes males collites seguidesAugment del preu del pa Crisi cojuntural de la indstria txtilMalestar a les ciutats Diferncia amb la 1 guerra: ara s un aixecament camperol + revolta de sectors urbans. Partit DemcrataRecolzats pelRecull les aspiracions democrtiques i republicanes de les classes populars urbanesDefensen Sufragi universal mascul</p><p> Abolici de les quintes</p><p> Abolici dels impostos de consums</p><p> Reconstituci de la Milcia Nacional</p><p> Reconstituci de llibertats individuals i collectives Les millores econmiques + increment de soldats = final de la revolta perNOdel problema !!</p></li><li><p>Reformes progressistes (1835-1837) .La desamortitzaci de Mendizbal Mendizbal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de lAntic Rgim.Tornar a lesquemaReformes1Dissoluci del rgim senyorial:Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justcia). Per mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar com a seves.2Abolici del delme eclesistic:Significar la fi de la submissi de la pagesia al domini eclesistic. LEsglsia, per, rebr compensacions econmiques de lEstat.3Desvinculaci:Supressi de primogenitures, patronats i fidecomisos: Salliberen les terres patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves.4Desamortitzaci de terres: 1836. Mendizbal decreta la dissoluci dels ordes religiosos (menys ensenyants i hospitalaris). Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i sn venudes en subhastes pbliques. Pretn recaudar recursos per: 1. Sufragar la guerra carlina2. Disminuir el dficit de la Hisenda3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme.5Altres mesures legislatives:Per aconseguir la liberalitzaci de leconomia (economia capitalista): Abolici dels privilegis de la Mesta. Dret de vallar les terres. Llibertat darrendaments agraris Llibertat de preus i de comer interior.</p></li><li><p>Els moderats al poder: Configuraci del rgim (1843-1868) A la caiguda dEspartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop dEstatTornar a lesquemaCaracterstiques del rgim1Promulgaci duna nova Constituci (1845) moderada.2Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos:Centralitzacib) Enfortiment dels governadors civilsc) Nomenament dalcaldes per la Reinaa) Estructura piramidal i jerrquica. Cada provncia depn de Madrid.d) Reforma fiscal: centralitzaci dels impostos a mans de lEstatUnificacia) Codi Penal de 1851.b) Projecte de Codi Civil.c) Competncies educatives passen a mans de lEstat. Plans destudis nics per a tot el territori (Llei Moyano)d) Sistema nic de pesos i mesures. (Sistema mtric decimal)Control ordre pblica) Dna importncia cabdal a lexrcit i militaritza la vida pblica.b) Predomini dels governadors militars per sobre dels civils, amb poder omnmode: sovint al marge de la Constituci</p><p>c) Supressi de la Milcia Nacionald) Creaci de la Gurdia Civil</p></li><li><p>El bienni progressista (1854-1856)Tornar a lesquemaCom sinicia1854 Pronunciament militar (Vicalvarada) de progressistes + sectors moderatsMesuresIntenta instaurar els principis progressistes Elabora una nova Constituci (1856) que no es va promulgar Represa de la desamortitzaci (Madoz) Afecta a bns de lEstat, Esglsia, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizbal. Es pretn obtenir recursos per la Hisenda i inversions pbliques 1855 Projecte dampliaci de la xarxa ferroviria (Llei General de Ferrocarrils)FinalMesures reformistes no donen solucions a les demandes popularsGreu conflictivitat socialCrisi econmica+Febre grogaAixecaments obrers (1855)Demanen Reducci dimpostos (consums)</p><p> Abolici de quintes</p><p> Millores dels salaris.</p><p> Reducci de la jornada laboral Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreresNo acaben les protestes. Al contrari: sestenen per tot el pas amb crema de fbriques i collites i aldarulls popupalrs.Dimissi dEsparteroIsabel II confia en ODonnell</p></li><li><p>Els moderats novament al poder (1856-1868). Crisi del moderantismeTornar a lesquemaLa reina confia el poder a ODonnell i el seu partit Restableix la Constituci de 1845</p><p> Anullaci de part de la legislaci progressista: - Atura la desamortitzaci - Anulla llibertat impremta. - Restableix impost dels consums - Etc</p><p>Unin Liberal1856ODonnell restableix els principis del moderantismeEs duu a terme una poltica exterior activa i agressiva per desviar latenci dels problemes interns i acontentar lexrcit. Expedici a Indoxina Intervenci a Mxic Intervencionisme a Marroc1863El govern unionista no pot fer front a la crisi econmica + loposici de republicans, demcrates i progressistes Dimiteix ODonnellNomenament de NarvezNarvez governa de forma autoritria, al marge de les Corts i de tots els grups poltics. Autoritarisme Crisi financera europea (1866) Incapacitat de resoldre la crisi econmicaDesig de canvi de rgim. Amplis sectors conspiraran per fer caure els governs moderats i la prpia monarquia dIsabel II</p></li><li><p>El sexenni democrtic (1868-1874) Causes de la revoluciTornar a lesquema Crisi econmica + crisi poltica 1860Greu inestabilitat1Crisi financera No rendibilitat de les inversions ferroviries.Fa caure el valor de les accions a la Borsa Caiguda de les cotitzacions del Deute Pblic.Crisi Industrial Caiguda de les importacions de cot americanes. Degut a la guerra de Secessi.23Crisi de subsistncies Males collites Augmenten els preus de laliment bsic, el blat.Fam + AturClima de greu violncia1866Agost. Pacte dOstende:1868Setembre. Inici de la revoluci La GloriosaProgressistesDemcratesUnionistesGeneral PrimGeneral SerranoFi de la monarquia borbnicaNo precisa la forma de govern (Monarquia o Repblica)Demana el Sufragi universal (m)Democratitzaci vida polticaAbolici de quintes i consumsCrisi poltica del moderantisme. Actitud antidemocrtica i autoritria del darrer perode (1856-1868) del govern de Narvez.</p></li><li><p>El sexenni democrtic (1868-1874) Govern provisional (1868-1870)Tornar a lesquema Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes: Poltiques: Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal mascul.Promulguen una nova constituci. Mant la monarquia, en qui recau el poder executiu. Per ho fa a travs dels ministres Es proclama la independncia del poder judicial. Sistema doposicions a jutge. Es restableix el jurat. Econmiques: Objectiu principal: reorientar la poltica econmica per tal dimplantar definitivament el capitalisme.Se suprimeixen les contribucions de consums, substituda per un impost personal i universal.Venda o concessi de part del patrimoni miner. Per solventar la catica situaci de la HisendaLiberalitzaci dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelries. Millorar la competncia</p><p>Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrialsREFORMESPerFrustraci de moltes aspiracions populars1. Amplis sectors no accepten la forma monrquica2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat3. Queda intacte el model socioeconmic.Forta conflictivitat social Es demana el repartiment de terres Es demana la supressi de consums i quintesInsurreccions a favor de la Repblica federalIntroducci de les idees InternacionalistesExpansi de lanarquisme i del socialisme</p></li><li><p>El sexenni democrtic (1868-1874) Monarquia dAmadeu de Savoia (1870-1873)Tornar a lesquema Victria electoral dels partits monrquics Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons Amadeu de Savoia T una concepci democrtica del paper de la monarquia. Pertany a una famlia molt popular artfex de la unificaci italiana.1870Novembre. Elegit per les Corts187027 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei.Els moderats, que sn fidels als BorbonsLEsglsia: queixosa del decret que obliga el clergat a jurar la Constituci del 1869Les elits del diner: perqu sn contrries a labolici de lesclavitud i la regulaci del mn del treball.Sectors republicansCarlinsRevolta carlina el 1872 ( iniciada al P.Basc i estesa a Navarra i Catalunya)Continua la revolta a Cuba, iniciada el 1868, perqu els sectors econmics espanyols volen mantenir la situaci de control de Cuba.Insurreccions federelistes.Distanciament de la poblaci en general respecte de la monarquia amadeista.Retrament contra el sistema per part del mn obrerDesintegraci de la coalici governamental.Resultat:Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873</p></li><li><p>El sexenni democrtic (1868-1874) La Primera Repblica (1873-1874)Tornar a lesquemaL 11 de febrer es proclama la Repblica. La majoria de les Corts s, per, monrquica.1873Neix amb escasses possibilitats dxit: Noms neren partidaris 70 parlamentaris federals Partidaris de: supressi de les quintes i consums, abolici de lesclavitud i del lacisme de lEstat.Rep el suport dePetita burgesiaClasses populars urbanesPart del moviment obrer i camperol Defensen la frmula federal majoritriament.La Repblica s rebuda a Catalunya amb entusiasme: Socupen les corporacions municipals. Es constitueixen Juntes Revolucionries. Es proclama lEstat Catal dintre de la Repblica espanyola.Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situaci, dissol les juntes i convoca eleccions.Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70%Nova Constituci 1873: semblant a la de 1869 F. Pi i Margall1.La Repblica va accelerar i animar el conflicte carl2.La Repblica es veu incapa de millorar la situaci a la guerra de Cuba, iniciada el 1868. Els funcionaris i les autoritatats espanyoles de lilla eren hostils al rgim republic.3.El cantonalisme de zones amb forta implantaci republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castell,...</p></li></ul>