1

EL RELLEU DE

CATALUNYA

Alumnes de 5è A - 2

Curs 2014-2015

Escola Torreforta

TARRAGONA

2

EL RELLEU DE CATALUNYA

EL RELLEU

La superfície de la Terra no és plana, té formes variades. Aquestes formes que podem veure a la superfície de la terra és el relleu. El relleu de la Terra no sempre és igual, s'ha anat modificant amb el pas dels anys.

UNITATS DE RELLEU

• SERRALADA: Conjunt de muntanyes.

• DEPRESSIÓ: porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna

• TURÓ: Elevació no gaire alta de terreny. També n’hi podem dir puig o pujol.

• MASSÍS: El massís és una unitat estructural de l'escorça, menor que les plaques tectòniques.

• ALTIPLÀ: Elevació de terreny amb una superfície més o menys plana. • PLANA: És una àrea amb un relleu relativa ment pla.

3

• CONCA: El conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seu aqüífer dins una mateixa conca, alimentant d'aquesta manera un riu principal.

• MUNTANYA: Elevació natural del terreny.

UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA

Catalunya és un país muntanyós. L'altitud mitjana és de 700 m sobre el nivell del mar. Les planes hi són escasses i estan esquitxades de turons i pujols.

A Catalunya hi ha:

• serralades: Pirineu, Prepirineu, Serralada prelitoral, Serralada litoral. • depressions: Depressió central, Depressió prelitoral. • planes: Pla de l’Empordà, Delta de l’Ebre, Pla de Lleida.

4

LA COSTA CATALANA

.

LA COSTA

La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats

humanes.

UNITATS DE LA COSTA

• GOLF: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps. .

• CAP: Part de terra que penetra en el mar.

• ILLA: Tros de terra voltat d’aigua per tots costats.

• ISTME: Llengua de terra que uneix una península a un continent.

• PENÍNSULA: Tros de terra envoltat d’aigua per tots costats menys per un.

• ARXIPÈLAG: Conjunt d’illes.

• DELTA: Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desem bocadures. Només que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel camí i fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar.deltes els rius que arriben al mar després de travessar una cadena de muntanyes

• PENYA-SEGAT: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en línia de contactre terra i mar.

• PLATJA: Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomofologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de

5

materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA CATALANA

La Costa Catalana té un total de 580 km de llargada banyats per la mar Mediterrània. La Costa catalana no és massa retallada, el Cap de Creus i el Delta de l’ Ebre en són els accidents més importants. Podem distingir dos tipus de costa:

• Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb el mar formant penya-segats.

• Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra.

Les principals unitats de la Costa Catalana són:

• Caps: Cap de Creus, Cap de Salou, Cap de Tortosa. • Golfs: Golf de Roses, Golf de Sant Jordi.

• Deltes: Delta del Llobregat, Delta de l’Ebre.

6

ELS RIUS DE CATALUNYA

EL RIU I LES SEVES PARTS L’aigua de la pluja flueix per la superfície terrestre. Els corrents d’aigua natural que forma són els RIUS. Les seves parts són: Els curs del riu és el seu recorregut. Té tres parts:

• curs alt: El riu neix a les muntanyes, i el l’inici del seu recorregut l’aigua baixa a molta velocitat, degut al fort pendent de la muntanya.

• curs mig: A mesura que el riu avança cap al mar o cap al un altre riu, el terreny perd pendent, les aigües ja no circulen a tanta velocitat com en el curs alt.

• curs baix: A prop de la desembocadura el terreny és quasi pla, amb poc pendent, les aigües circulen molt lentament.

ELEMENTS D’UN RIU

• CABAL: Quantitat d’aigua que porta un riu.

• RÈGIM FLUVIAL: És el comportament del cabal d'aigua que duu un riu en terme mitjà cada mes al llarg de l'any. Depèn, doncs, del règim de precipitacions, però també de la temperatura de la conca (que determina la major o menor evaporació), del relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana.

• VESSANT: És un costat de la muntanya. • AFLUENT: És un corrent d’aigua que desguassa en un altre de més

important.

• RIBA: La vora del mar o d'un riu o llac.

7

• CAPÇALERA: On neix el riu.

• DESEMBOCADURA: És el lloc on un riu va a parar al mar, a un altre riu o a un llac.

• MEANDRE: Una corba tancada del riu.

• CONCA: Àrea de terreny drenada per un riu o un curs d’aigua i la seva xarxa de d’afluents.

• XARXA HIDROGRÀFICA: És el conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa serralada i desemboquen en un mateix riu o mar.

• DELTA: Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures.

PRINCIPALS CONQUES I RIUS DE CATALUNYA

Les conques de Catalunya són:

• Vessant atlàntic :Està formada pels rius que desemboquen a l’Oceà Atlàntic: La Garona

• Vessant mediterrani: Està formada per els rius que desemboquen al Mar Mediterrani: Fluvià, Ter, Tordera, Llobregat, Francolí, i Ebre.

AUTORS

EQUIP 4: LAILA, PAULA, ISMAEL, XAMANTA

EQUIP 5: SILVIA, SALAH, ZACARIA, CHEIKH

EQUIP 6: SAFA, ALEJANDRA, JUAN, SHUMIAO