El primer nou-cents i la Mancomunitat.

El primer nou-cents i la Mancomunitat.scar Costa RuibalPoblaci i societat Creixement natural i migratori a Catalunya (1911-1940)

Evoluci de la poblaci activa catalana

La poblaci espanyola (1900-1930)

Poblaci a Catalunya (1900-1930)

Distribuci de la poblaci a les principals ciutats catalanes (1900-1930)

Caracterstiques de la poblaci catalanaCreixement de la poblaci total.Augment de la poblaci urbana.Concetraci de la poblaci a Barcelona (macroceflia barcelonina).Absorci del municipis del Pla (el darrer Sarri, 1921).Importancia dels corrents migratoris.

Crisis Colonial i Regeneracionisme

Dos regeneracionismes enfrontatsESPANYACATALUNYAExtensi dun sentiment pesimista del dest nacional.(Generaci del 98)Crisis de la Restauraci: Oligarquia i caciquisme (Joaqun Costa).Fragmentaci dels partits del torn.Creixent sentiment anti castell. (Maragall, La morta).Mobilitzaci ciutadana: tancament de caixes. Irrupci del catalanisme en poltica.

Els intents de redrear el rgimenPartit Conservador DinsticPartit LiberalFrancisco Silvela (1899).Fracasa arran el tancament de caixes.Antoni Maura: Govern curt (1903-1904); Govern llarg (1907-1909): reforma llei electoral electoral; Projecte de Llei de reforma de ladministraci local; negociaci amb la Lliga de la Mancomunitat.

Jos Canalejas (1910-12): Llei del Candado (control dels ordes religiosos) Llei de Mancomunitat. (negociaci amb Camb) Aprovada el 1914.Lirrupci del catalanisme en poltica.

La Lliga RegionalistaVictria electoral de lanomenada candidatura dels quatre presidents a les eleccions a Corts de labril de 1901.Consolidaci com un modern partit de masses: Plataforma organitzativa permanent.Orientaci de lopini i mobilitzaci permanent de la base social de classes mitjanes.Ideologia conservadora.Dues estratgies poltiques:

Catalunya endins

Catalunya enfora Acci poltico-cultural

La Solidaritat Catalana

Va ser una mplia aliana de partits catalanistes amb republicans i carlins com a reacci davant la llei de jurisdiccions

Permet consolidar i estendre el catalanisme a tot lmbit catal i accedir al control dinstitucions com ara les diputacions.

Permet canviar lestatus de la relaci amb lEstat.

La Solidaritat Catalana1905: Episodi de lasalt a la redacci del Cu-cut. s produeix en lestella de les reaccions provocades pel conflicte colonial.La protesta catalana a les Corts es contestada pel govern amb la Llei de Jurisdiccions (1906).Es forma una coalici de partits que reuneix a catalanistes, republicans i carlins. Exit electoral (1907).Permet la constituci duna minoria activa dins de la Corts.La Lliga aprofita per negociar amb el govern Maura, disencions amb els republicans (1907-1909).Finalment senfonsa amb les divisions que genera el diferent posicionament davant la repressi desprs de la Setmana Trgica (1909).La Setmana Trgica

La Setmana TrgicaEs produeix com una reacci popular davant la mobilitzaci de reservistes destinats al nord dfrica.

Suposa la crisi definitiva de la Solidaritat arran del diferent posicionament davant la repressi del govern Maura.

Va produir la caiguda del govern Maura i afectar sensiblement al catalanisme, especialment a la Lliga Regionalista.

El Republicanisme El Lerrouxisme.El republicans catalanistes.Apareix el 1901 a les mateixes eleccions de les que emergeix la Lliga. Partit de masses modern amb una base social de classes mitjanes i obrera.(Ateneus, Casas del Pueblo)La retrica demaggica i el carisme de Lerroux , a partir de 1906 clarament anticatalanista.Sescindeix de la Lliga el 1904 arran del boicot a la visita reial.Sagrupa al voltant del Poble Catal. Fundaci del CADCI (1903).Es tracta dun partit de intellectuals professionals de classe mitjana.El 1910 sunifica en la UFNR, projecte que fracassa desprs del Pacte de Sant Gervasi amb el Lerrouxistes (1914).

Un grup de dirigents sindicals anarquistes funden Solidaridad obrera (1907)El 1910 es funda la CNT. Mant uns 30.000 membres fins lesclat de la Guerra Civil. Les tensions socials i politiques durant la conflagraci produeixen un increment dafiliats, 700.000 el 1919.Canvis organitzatius al Congrs de Sants.Persecuci i clandestinat durant el pistolerisme i dictadura de Primo de Rivera.La renovaci sindicalCatalunya i Espanya davant la Gran Guerra.

Catalunya i Espanya davant la Gran Guerra.Neutralitat, per la impossiblitat dentrar a una guerra massiva i industrial.Divisi de lopini en partidaris dels Imperis central (germanfils) i i partidaris dels aliats (aliadfils).Inesperat creixement econmic especialment important a Catalunya. Augment de les tensions socials.Campanya anticatalana de 1916: intent del govern dimplantar un nou sistema dimpostos desfavorable a Catalunya.Crisis del sistema.La Triple Crisis de 1917.Crisis militar: Juntas Militares de defensa reclamen millores gremials en lorganitzaci militar: ascensos, retribucions dels diferens cossos, etc.

Crisis poltica: Davant el tancament de les Corts Assemblea de Parlamentaris. Camb i la Lliga en aliana amb els republicans.

Crisis social: Convocatria de Vaga General.

Radicalitzaci social: el pistolerisme.

La recessi ecnomica i la por als revolucionaris van endegar la repressi dels obrers per la patronal.

Els sindicats radicalitzen les postures desprs de la vagues com la de La Canadenca.

Guerra social i repressi parapolicial (1919-1923)Radicalitzaci catalanista i autonomismeCampanya autonomista de 1918-19 en el context del reconeixement del principi de les nacionalitats impulsat pel president nordameric Wilson a finals del conflcite europeu.Projecte dautonomia de Catalunya impulsat per la Mancomunitat i aprovat per la majoria dajuntaments de Catalunya.Noves formacions poltiques radicals: Estat catal (1922), Acci Catalana (1922) i Uni Socialista de Catalunya (1923). El noucentisme i la Mancomunitat El noucentisme

1903: 1r Congrs Universitari Catal.1906: Xnius comen a publicar Glosari.1907: s publica La Catalua organ oficis de la Joventut de la Lliga1908: Excavacions dEmpries.Influeixen en el classicisme mediterrani del corrent.1910: Homenatge a Prat de la Riba, destaca J. Bofill i Mates.1911: Almanc dels noucentistes, hi collaboren:Xnius, Guerau de Liost, Josep Carner, Francesc Camb, Francesc Pujols, Josep Pijoan, Eladi Homs, August Pi i Sunyer1912: Publicaci de la Benplantada.1915: Lpez-Pico, comen a publicar la Revista.1920: Defenestraci de Xnius

Missatge dEnric Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat. (6/4/1914)[.]Som en una girada fonamental , decisiva, de la vida catalana : La mancomunitat clou un perode i nobre , ninicia un altre. Cloem el perode que comena amb la caiguda de Barcelona, amb el decret de Nova Planta, amb la supressi del Consell de Cent i de la Generalitat; i niniciem un altre, que s el de dem, qu s lesdevenidor , que s el desconegut; per un dem, un esdevenidor, un desconegut, que la conscincia del nostre dret i fora, i la direcci del corrents universals, que no sn encara el dem per van creant-lo, ens asseguren que ser triomfal per a Catalunya i destreta Germanor amb els altres pobles hispnics. []Els Presidents Enric Prat de la Riba. (1914-1923)

Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)

La liquidaci de la Mancomunitat.1923:-Cop dEstat de Primo de Rivera.

1924: -Destituci dels diputats provincials. - Nomenament dAlfons Sala i Argem com a President.

1925: -Supresi definitiva de la Mancomunitat.

Els rgans de GovernPresident.

Consell Permanent: President i 8 consellers (cultura i instrucci, camins i ponts, obres hidruliques i ferrocarrils, telfons, agricultura i serveis forestals, beneficncia i sanitat, poltica social, hisenda.

LAssemblea: 96 diputats ( 36 per Barcelona; 20 per cadascuna de les altres tres diputacions)LObra de la MancomunitatPoltica cultural.Instrucci pblica.Institucionalitzaci cultural. (manomunitat i noucentisme)Poltica social. Poltica agrria.Beneficncia i sanitat.Finances.Comunicaciones i obres pbliques.LExtensi de la xarxa telefnica.

LInstitut dEstudis Catalans (1907)Secci Histrico-Arqueolgica (1907): Biblioteca de Catalunya, Servei de Conservaci i Catalogaci de Monuments, Servei dExcavacions,Servei de Catalogaci i Foment de Museus Locals, Servei de Conservaci i Catalogaci dArxius i biblioteques dInters Histric, Participaci en les Oficines dEstudis jurdics i en el Servei del Mapa Geogrfic.Secci Filolgica (1911): Oficines Lexicogrfiques(1912), Normes ortogrfiques (1913), Diccionari ortogrfic (1917), butllet de Dialectologia (1913), Secci Ortogrfica, Laboratori de fontica experimental, Oficina de Toponimia i Onomstica.Secci de Cincies (1911): Instituci Catalana dHistria natural (1901), Societat catalana de filosofia (1923), Societat de Biologia (1912), Servei tcnic de paludisme i dEstudis Sanitaris (1915), participaci en el laboratori de psicologia-experimental, Alts Estudis i intercanvis,etc. Algunes institucions densenyament.Ensenyament bsic: Consell de Pedagogia(1913),Estudis Normals (1919), Escola dEstiu (1915), Escola Montessori (1915), Edificis escolars, Comissi inspectora de lensenyament del Catal (1921).Ensenyament superior: Instituci escolar dEstudis Superiors (1921), Estudis Universitaris Catalans,Cursos monogrfics dalts estudis i dintercanvis (1915),Seminari de filosofia i Psicologia (1918-1921), Institut de fisiologia (1921).Ensenyament professional i tcnic: Universitat Industrial (1904,1905,1910), Escola Industrial o de directors dIndstries,Escola del Treball (1913),Escola dadministraci pblica (1914-1920)