1

Visió general d’un pressupost municipal

1.- Què és?1.1.- Una definició formal

“És un instrument que permet donar resposta a les necessitats de la ciutat apartir d’una distribució equilibrada dels recursos econòmics i financersobtinguts dels seus ciutadans”.

Instrument: Aquest és un concepte important a tenir en compte, en el sentitque un pressupost és un reflex de decisions d’actuació municipal prèvies a laseva confecció.

Distribució equilibrada: El pressupost municipal és LIMITATIU en la despesa,és a dir, no es pot gastar més del que s’ha establert inicialment. Alhora, elpressupost és EQUILIBRAT, és a dir, que hi ha els mateixos ingressos (nonecessàriament propis) que despeses.

1.2.- Relació PAM i Pressupost

El Pla d’actuació municipal (si n’hi ha) recull, de forma prioritzada, lesactuacions a realitzar durant un any que, en la majoria de casos, tenen efectepressupostari, és a dir, que hi ha una partida d’ingrés, despesa o inversióassociada. És important destacar que el PAM NO RECULL TOT ELPRESSUPOST, ja que dins del pressupost hi ha partides d’ordre intern(personal, consums, infraestructures...) que no s’expliciten dins del PAM.

En qualsevol cas, la RELACIÓ PAM I PRESSUPOST ÉS DESUBORDINACIÓ, ja que el pressupost es confecciona tenint en compte lesprioritats establertes en el PAM.

1.3.- Altres conceptes relacionats amb el pressupost

Hi ha alguns conceptes que cal tenir clars:

• Pressupost inicial: Recull la “proposta” pressupostària per a l’exercici iés el que s’aprova en el Ple.

• Modificació pressupostària: Canvis en partides pressupostàries quees produeixen durant l’any i que cal portar al Ple per a la seva aprovació.

• Liquidació: És l’execució real del pressupost.• Pressupost municipal: És el pressupost de l’Ajuntament i dels seus

organismes autònoms.

2

• Pressupost consolidat: És el pressupost de l’Ajuntament, els seusorganismes autònoms i les empreses municipals.

• Romanent: És la diferència entre els ingressos i les despeses, un copliquidat el pressupost. Si hi ha més ingressos que despeses, el romanentés positiu, si és al inrevés el romanent és negatiu.

2.- Com es confecciona?2.1.- Metodologia general

El pressupost municipal es confecciona cada any (o exercici) amb unametodologia general que té tres fases:

1. Càlcul d’ingressos: Es fa una projecció dels ingressos esperats. Lavariació d’aquests ingressos està vinculada als increments en taxes,impostos o preus públics i, també, a les aportacions alienes que enforma de subvencions rep un ajuntament.

2. Distribució de despeses: En primer lloc, es calculen les despeses“captives”, és a dir, que són difícils de reduir (personal, contractes,serveis bàsics, funcionament intern...). A partir d’aquest càlcul, s’inicia ladistribució de la resta de despeses en funció de les prioritzacions delPAM o d’algunes prioritat d’ordre intern.

3. Inversions: Tot i que són despeses, les inversions tenen un tractamentindependent per diferents motius: la seva importància, el seu impacte enl’endeutament del Ajuntament i, finalment, la possibilitat que siguinplurianuals i, per tant, amb efecte en més d’un pressupost.

La confecció d’un pressupost municipal ÉS UN PROCÈS on es van reajustantingressos, despeses i inversions en funció del PAM i de les necessitats pròpiesde l’Ajuntament fins a trobar el punt d’equilibri.

Alguns exemples d’aquest reajust poden ser:

• L’increment percentual de les taxes, impostos o preus públics.• L’ampliació de plantilla.• Les inversions finançades amb endeutament que generen més despesa

financera (en forma de retorn de crèdits).• L’inici de les inversions plurianuals determina el seu impacte

pressupostari.

2.2.- Marc pressupostari

En el cas de Mataró (i en altres municipis) hi ha un marc pressupostari generalque intenta projectar la situació econòmica de l’Ajuntament durant tot el mandatper tal de conèixer la capacitat financera real de l’Ajuntament. S’ha de tenir encompte que el baix nivell de variabilitat dels ingressos d’un ajuntament, adiferència d’una empresa privada, fan del marc pressupostari una bona eina degestió.

3

2.3.- Requisits legals.

La confecció d’un pressupost està condicionada per requisits legals (no oblidemque estem a una administració pública). L’exemple més clar d’un d’aquestrequisits és el nivell d’endeutament permès.

3.- Quina és la seva estructura?3.1.- Estructura general

INGRESSOS CORRENTS Inclou els impostos directes (IAE, IBI...),indirectes (plusvàlues...), taxes i preus públics(Brossa, Guals...), la Participació en Ingressosde l’Estat (PIE) i els ingressos patrimonials(interessos de dipòsits bancaris i lesconcessions administratives).

CAPITAL Inclou les subvencions per inversions (fonsestructurals, xarxa ciutats...).

FINANCERS En aquest apartat es troben els préstecs (quees comptabilitzen com un ingrés).

DESPESES CORRENTS Inclou les despeses de personal, defuncionament (consum, lloguers...) i lesfinanceres (quotes de préstecs). En aquestapartat s’inclouen les transferències correntsque són les aportacions que l’ajuntament fa alsseus organismes autònoms per a la sevadespesa corrent.

CAPITAL Són les inversions. En aquest apartat s’inclouenles transferències de capital que són lesaportacions que l’ajuntament fa als seusorganismes autònoms per la seva inversió.

FINANCERES Actius i passius financers.

3.2.- Altres conceptes

Alineació d’inversions: En aquest apartat s’inclouen les operacions que esfan a través d’empreses participades.Contracte programa: És un compromís, en forma de contracte, establert entrel’ajuntament i alguna de les seves empreses participades per tal d’establir elscriteris bàsics de recuperació i reinversió dels seus beneficis.Capítols: Es el segon nivell d’agrupació de l’estructura del pressupost. Perexemple: Capítol 1 de despeses = personal, Capítol 2 de despeses =funcionament, Capítol 1 d’ingressos = impostos directes, ...Partides: És la unitat comptable bàsica. Per exemple: Dins del capítol 1 dedespeses, la partida de Formació.

4

4.- Qui hi participa ?4.1.- Àmbit polític.

El Govern determina les prioritats bàsiques d’actuació per l’exercici.

4.2.- Àmbit politicotècnic

La Comissió Redactora és un òrgan format per polítics i tècnics que té com aobjectiu la redacció del PAM.

4.3.- Àmbit Tècnic.

La Comissió de Gestió, màxim òrgan tècnic de l’ajuntament, s’encarrega dedefinir, a partir del PAM, els criteris bàsics per a la confecció del pressupost pera cadascuna de les àrees de l’ajuntament.

El lideratge i la coordinació de tot el procés de confecció del pressupost recauen la Sots-direcció Econòmica (Intervenció) així com en els gestorspressupostaris de les diferents àrees.

4.4.- Àmbit de participació

En aquest àmbit es troben tots els consells rectors i òrgans de participació jaexistents, així com les audiències (pública i temàtica).

5.- Com s’aprova?El circuit d’aprovació del pressupost municipal és, actualment, el següent:

Òrgan Acció Data (aprox).Confecció pressupost Juny-Setembre

Comissió InformativaServeis Centrals.

Presentació de l’Avantprojecte dePAM, pressupost i ordenancesfiscals

Octubre

Ple Ajuntament Presentació avantprojecte dePAM, pressupost i ordenancesfiscals

Audiències Presentació de l’Avantprojecte dePAM i pressupost.

OctubreNovembre

Aprovació inicial OA Presentació del pressupost inicialdel diferents OA i empresesmunicipals als seus òrgans rectors

Novembre

Al·legacions Període d’al·legacions de PAM ipressupost.

NovembreDesembre

Ple Ajuntament Aprovació pressupost iordenances fiscals definitives

Desembre

5

6.- Com es pot facilitar la participació en unpressupost municipal?Tot i que ha de ser el model participatiu el que determini com s’incideix en elpressupost municipal, hi ha alguns aspectes que cal considerar:

El pressupost s’ha de poder “entendre”: En aquest sentit, és fonamentaltreballar amb un model de pressupost per programes, és a dir, en agrupacionsde partides vinculades a accions concretes. En un pressupost per programeses pot saber la despesa total en casals d’avis, en neteja d’un edifici concret, enuna escola bressol…El pressupost ha d’estar totalment vinculat al PAM: Si la priorització políticao fruit de la participació s’ha de realitzar sobre el PAM, el seu impacte sobre elpressupost ha de ser fàcilment calculable.“Aïllant” la despesa captiva: Les decisions de priorització, de fer novesaccions o de deixar de fer-ne, han d’incidir sobre parts de l’estructura delpressupost sobre les quals es pugui actuar a curt termini ( a llarg termini no hiha cap part sobre la que no es pugui actuar).S’ha d’acceptar la variabilitat pressupostaria: Si es vol incidir en elpressupost durant tot l’any, s’ha d’acceptar que les previsions tenen un elementde variabilitat a tenir en compte. En línies generals, la previsió d’ingressoscomença a ser fiable a partir de les dades de Juny.

7.- Quins són alguns dels “mites i realitats”d’un pressupost municipal?“A partir dels ingressos definim les despeses”...: Tot i que aquesta és lamanera correcta de confeccionar un pressupost, la “tensió” dins d’unpressupost acostuma a ser tan elevada que els ingressos i les despesesfuncionen com a vasos comunicants (en ambdós sentits) que es van regulantfins a trobar el punt d’equilibri.“El principi de caixa única” ...: O d’altra manera, els diners són de tots i ensels hem de repartir i, per tant, un any tens més i un altre menys. La realitat ésque aquest principi de generositat és molt difícil d’assolir ja que hi ha trestendències que el perverteixen:

• equilibri: “gastar sempre tot el que hem demanat ja que si ens quedendiners l’any que ve, ens rebaixaran el pressupost”

• finalisme: “si jo he aconseguit estalviar o millorar els meus ingressos elresultat ha de ser per a mi”

• incrementalisme: “el pressupost sempre creix i creix i creix i...”

La priorització o “hem de deixar de fer coses”: La veritat és que com deiaDante, el camí de l’infern està empedrat amb bones intencions ... És molt fàcilde dir però molt difícil de portar a terme.“El pressupost està tancat”: Un altra frase mítica que no s’acompleix mai.Sempre hi ha imprevistos que cal resoldre.