el pati de l'escola
TRANSCRIPT
Plantegem el per què dels conflictes al pati
Després del pati, la mestra planteja la qüestió de per què es va originar el conflicte del dia anterior (ja que no es va poder profunditzar en el moment) sobre per què van tenir un conflicte el Niko, l’Òscar i el Rayan:
- Òscar (exposa el motiu del conflicte) El Rayan estava jugant a futbol amb una pinya, es va relliscar i el Niko i jo ens vam riure i es va enfadar.
- Niko: El Rayan es va enfadar perquè ens vam riure d’ell - Irene: Es va sentir ofès - Gemma: Aquest tipus de conflicte passen gaire sovint al pati?
- Imad: No són normals. Però si que acostumen a passar. - Samara: Barallant-se - Gemma: Com ho podem millorar? - Irene: Podem plantejar-ho al propòsit. - Gemma: Llavors, per què creieu que s’originen aquests conflictes? Teniu la
mateixa percepció que jo, i què s’originen la majoria de conflictes allà? - Niko i Marcos: Si, molts! - Gemma: algú sabria explicar com es provoquen aquests conflictes? - Irene: Perquè hi ha nens que no respecten les normes. - Àlex: A vegades ens descontrolem una mica. Perquè no fem el que toca.
- Sofia: El meu cosí només fa pati dimecres. - Júlia: L’any passat, el Adri i jo ajudàvem als companys a solucionar problemes,
ho podem tornar a fer. - En general: És veritat, anava bé!
- Gemma: Em sembla molt bona idea. Però podem intentar esbrinar d’on venen la majoria dels conflictes i
així intentar millorar.
- Ens insultem
- I per què ho feu?
- Antía: Per exemple, algú cau i llavors altres nens riuen d’ell i es barallen.
- Podeu fer el què vulgueu?
- Niko: No podem fer el que volem, no podem pegar.
- Imad: Clar que no, és com si algú llences una pedra i trenquem una finestra, podem fer mal a algú, per això
no ho podem fer.
- Irene: Hi ha normes.
- Marcos: Hi ha normes perquè els nens no es peguin i els pares no es queixin.
- Mestra: Què és una norma?
- Antía: És una cosa que no es pot fer perquè no hi hagin problemes.
- Ian: Quan vas en cotxe has de parar amb el semàfor vermell perquè sinó tindries un accident.
- Àlex: Si no estiguessin les normes hi hauria molt de caos, la gent robaria, hi haurien molts accidents.
- Sofia: Les normes estan establertes per respectar als altres.
- Gemma: Llavors després de tot el què hem parlat com creieu que va sorgir el problema del Rayan i el Niko.
- Júlia: L’altre dia van jugar a la pista que estava mullada
- Ian: volien jugar a futbol i no els hi van deixar la pilota de futbol perquè estava la pista mullada.
- Júlia: I no saben com divertir-se sense jugar a futbol
- Irene: Tens raó Júlia.
- Alex: No podem jugar a res més. A mi no m’agrada el futbol i no puc jugar a res perquè ocupen tota la
pista.
- Imad: Podríem compartir la pista i jugar també al pilla-pilla o matar bolets.
- Marcos: Jo no estic d’acord, la pista és de futbol, tenim tres dies per jugar al pilla-pilla i a matar bolets.
- Àlex: Podríem pensar jocs per posar a la pista, al pati de sorra i a la font.
- Adrián: així també podem jugar tots junts amb els de segon, primer...
- Gemma: D’acord, doncs com cadascú li agraden coses diferents o pensa que el pati ha de ser d’una
manera diferent, feu una proposta individual de com us agradaria que sigui.
Dissenyem el pati com el somiem
0 Júlia: A mi m’agradaria que hi hagués un parxís.
(Imad pregunta si és amb fitxes o gegant). Seria de
persones (les fitxes són els propis nens). Un llac amb
peixos com la bassa amb un banc per mirar-los.
Gronxadors i una caseta om la dels petits per poder
jugar. I decorar la paret.
0 Marcos: Una tirolina, també pintar
la paret amb estrelles. I la resta com ara,
però amb jocs que no he hogut posar.
M’agradaria que es respectés l’espai
pel futbol i la pista.
0 Nikolai: Un tobogan de 2 metres, unes taules en
forma de xampinyons, un castell de 8 metres,
un banc per esperar i uns gronxadors.
0 Òscar: Que pintin la pista perquè a vegades es
cauen els nens. (Irene: quan plou a més es fan
bassals i rellisca)
0 Antía: Té importància uns gronxadors i una
xarranca perquè la que està pintada no es veu
bé.És gran.
0 Nisrin: Alguns nens van al lavabo de les nenes
perquè no hi ha cartells, crec que han de
posar cartells per diferenciar.
0 Lidia: tres tobogans, gronxadors, dos tirolines,
una caseta-cabana, un gronxador- roda,
cavallets. A la pista fer-la per futbol i bàsquet. I
una taula de ping-pong.
0 Rayan: Al pati dels petits un
gronxador, en el dels grans
una barra per escalar. Deixar
la pista igual.
0 Ikram: Pintar les grades de
colors. Posar la pista per
compartir, jugar a matar i
futbol.
0 Imad: Una zona de
jocs recreatius, una
pista de skate, piscina
amb tobogans i una
zona d’escalada.
0 Alex: Tobogans, vaixell
pirata, poder aprofitar
el bosquet per jugar al
“escondite”. Posar
gronxadors.
0 Ian: Posar un tobogan.
0 Irene: Jo he posat jocs per poder posar, un
tobogan i una tirolina al pati de sorra.
0 Sofia: Posar un columpi, barres per poder
escalar, tobogan per agafar-se i desnivells. A
més, el joc del pi gros, que tu puges i un altre
nen puja a l’altre costat, no sé com es diu.
Llistat de la proposta comuna
de 4t sobre el pati de l’escola
0 Dibuixar un parxís gegant i una xarranca
0 Estructura de fusta (caseta, vaixell pirata o castell)
0 Gronxador
0 Tobogan
0 Espai tranquil (bassa)
0 Espai amb taules
0 Taula de ping-pong
0 Zona de rodes
0 Tirolina
0 Cavallets
0 Gronxador de roda
0 Zona de escalada
Altres propostes
0Posar rètols els lavabos
0Pintar la pista
0Anar a jugar al bosc
0Pintar els arbres del pati
0Pintar les grades de colors
Com podem fer participar a tota
l’escola en aquest projecte?
0 Decidir amb vots quin pati ens agrada més a
tots.
0 Representants de cada classe expliquen la
proposta de 4rt del pati.
0 Representants van a cada classe i pregunten o
fan votar què li agrada a cadascú.
0 Una carta per cada classe i que diguin una
cosa que vulguin al pati. Les que triïn més es
proposen.
Propostes per
fer les
enquestes
Reflexionem sobre les
enquestes realitzades i
les millorem.
Creiem que per apropar-nos més a les preferències dels
nens i nenes d’educació infantil és millor passar
prèviament una entrevista a les seves mestres perquè
ens orientin sobre quin elements preferiran al seu pati. El
grup encarregat, els hi va passar l’entrevista i van
elaborar una enquesta amb imatges d’aquells elements
que els hi podrien agradar.
ENTREVISTA A LA MESTRA DE P3-P4
ENTREVISTA ALS ALUMNES DE P5
Després de passar l’enquesta a tots els grups
de l’escola, ens adonem que no ens donen la
informació que necessitem
Ens diuen que els hi agrada, però no què
prefereixen.
És l’única que ens
diu què prefereix
cadascú, però és
molt més
complicat recollir
tota la informació
Definim que vol dir agradar i preferir, adonant-
nos que tenen significats diferents.
Llavors, després de la reflexió sobre les enquestes que
havíem fet decidim fer un simulacre per veure quin tipus
d’enquesta ens donaria la informació que necessitem.
I ens adonem que podem fer una única enquesta que
ens doni la informació necessaria per a tots els cursos i la
tornem a passar.
A més afegim un nou apartat sobre altres aspectes
que no vam contemplar a la primera enquesta i
vam valorar posteriorment.
Després d’obtenir les enquestes plenes, ens vam posar
a treballar i fer el buidatge. Valorant com ho podíem
exposar perquè tothom ho pugues consultar.
Decidim representar
els resultats de
l’enquesta amb una
gràfica de barres,
on visualment
podrem veure quin
és l’element que
més vots ha rebut. I
amb un gràfic de
formatge amb
porcions per
observar a quants
nens els hi sembla
bé les preguntes
tancades.
GRÀFIQUES DE BARRES DE CADA GRUP
GRÀFIQUES DE BARRES DE CADA GRUP
T’agradaria anar a jugar al bosquet?
1r 2n
3r
5è
6è
SI
NO
EM DONA
IGUAL
T’agradaria que les grades fossin de colors?
1r 2n
3r
5è
6è
SI NO
EM DONA
IGUAL
NO CONTESTA
T’agradaria que els arbres estiguessin pintats ?
1r
2n
3r
5è
6è SI NO
EM DONA
IGUAL
NO CONTESTA
P5
P3-P4
Una vegada tenim tots els resultats de grup analitzats, pensem que
per plantejar un pla de treball hauríem de fer una gràfica única on
estiguin tots els vots agrupats, els nostres inclosos. Aquesta vegada
ho intentem fer de manera digital.
CONCLUSIONS
Finalment, plantegem un pla de treball per
continuar quan tornem de les vacances.