EL PAS D´EN REVULL

Conten que era un vespre del mes de novembre quan, en unes festes de porquejades, l´avi començà a contar a la gent més menuda la llegenda des Pas d´en Revull.

Açò era una vegada quan una nau de pirates va voler arredossar-se a Guatelana, avui Santa Galdana, que és on acaba el barranc d´Algendar. Vet aquí que un dels més joves d´aquells pirates o bandejats, tan polit va trobar aquell paratge que va seguir riu amunt, barranc amunt, de manera que seguia caminant bocabadat d´aquella meravella de paisatge. Però, quasi sense entemer-se´n, es va perdre, i quan va tornar a la platja, el vaixell ja no hi era, per tant aquell moret va haver de quedar a Menorca. Va pensar que per aquells indrets s´hi trobaria bé, era un lloc on hi havia molta fruita i podria ben viure. Va seguir barranc amunt fins arribar als llocs d´Algendar. Per aquelles terres i timbes va trobar una cova com un túnel, ben tapat d´esbarzers, que tenia dues entrades, i va pensar que es podria amagar allà dintre i no el trobarien. Mentre hi va haver fruita tot va anar molt bé, però en arribar l´hivern, ja no va ser tan bo de fer trobar menjar i va ser quan en Revull començà a passar gana. Per no morir-se de fam, va pensar que tal vegada podria agafar qualque animal per menjar. Un dia faltava una gallina a s´Aranjassa, un altre hi faltava un conill a Algendar, o un be, o un cabrit, fins i tot el moix des Canaló va desaparéixer. Ningú d´aquells indrets no sabia per on desapareixien els animals. Però un vespre de porquetjades en què els pagesos de les rodalies es varen trobar al lloc del Canaló, armant conversa s´ho van contar tot i van decidir de posar-se en guada. Així va ser com van pensar que hi havia algú que feia de lladre i un vespre de lluna plena es posaren en camí per veure si afinaven qui era el qui robava. A l´hora manco

pensada van veure com una ombra sortia de les penyes del pas d´en Revull –que llavors quan, encara no tenia aquest nom, coneixien com sa Penya Fosca-. Els pagesos es van proposar de seguir-lo i el van començar a encalçar però arribats a un determinat lloc el perderen de vista, era com si la terra se l´hagués engolit. El vespre següent ho varen tornar a intentar, però els va passar el mateix, mai no el trobaven, sols sabien que era moro i que tenia els cabells revulls. Una vegada, però, no li va bastar la llestesa i li van afinar l´amagatall, era una cova en forma de túnel que tenia dues boques o entrades ben tapades d´esbarzers. Van pigar foc a aquell rocam i el van aplegar. D´aquell moro, no en sabem res més, però sabem que per allà van fer passar el camí del barranc i, de llavors encá, se li donà el nom del pas d´en Revull. Altres versions conten que aquells pagesos, quan van agafar el moro, li van donar un bon sau de llenya, però se´n van compadir i el van perdonar a condició que marxàs d´aquelles terres tan prest com pogués.