El naixement d’una llengua

Uns monjos de Cuixà, al segle X reben la visita del dux de Venècia. I aquell dia s'adonen que allò que parlen ja no és llatí. Neix una de les grans llengües de la Mediterrània medieval.

Durant el segle IX, les terres que al cap d'uns quants segles s'anomenaran Catalunya, només són una mena de camp de batalla entre cristians, com el comte Guifré, i musulmans, com Llop ibn Muhammad, senyor de Lleida. En aquests enfrontaments, els comtes conquereixen noves terres i les repoblen. A cada nova terra conquerida, hi alcen un castell, com el castell de Mur i, de vegades, una església o un monestir, com el de Sant Miquel de Cuixà.

I justament som en aquest monestir un dia del segle X. Hi acaba d'arribar un visitant il·lustre. És Pere Ursèol, dux de Venècia, que ve per retirar-s'hi. Quan el senten, aquells monjos s'adonen que, tot i que el visitant és cristià com ells, no parla exactament com ells: parla en la seva pròpia llengua. I fan un petit salt endavant: “Si ell, que és venecià, parla la seva pròpia llengua, nosaltres, que també parlem una llengua pròpia, què som?"

Hauran de passar encara uns quants segles, fins al XII, perquè tinguem una mostra escrita d'aquesta nova llengua. Són les Homilies d'Organyà.

I també haurem d'esperar al segle XII perquè aquella intuïció dels monjos de Cuixà es converteixi en una consciència clara de comunitat.

Una de les primeres mostres escrites és la Gesta del comtes de Barcelona, una crònica feta al monestir de Ripoll i que narra la història del llinatge de la casa comtal de Barcelona i dels primers reis de la corona d'Aragó. Aquesta crònica eleva el comte Guifré a la categoria de fundador de la dinastia.

Però no serà fins al cap d'un quant temps que trobem una de les primeres mostres de l'escut comtal, les quatre barres. És al sepulcre d'Ermessenda de Carcassona, a la catedral de Girona.

http://www.3ccd.com/web_3ccd/3ccd_homilies_organya_05.html