El meu recorregut professional….

• Vaig començar com assessor agrícola a la cambra d’agricultura (administració)

• Establiment de la meva dona en fructicultura ecològica (2000)

• Creació de plantacions en agricultura ecològica (Cirerer, Albercoc, Nectarines, Pomes) (2001)

• Assessor independent en agricultura ecològica (2007)

• Aquest recorregut m’ha permès:

- Mesurar millor la distància entre el que és desitjable i el que és possible

- Treballar en un entorn imperfecte

- Descobrir, cada dia, allò que no sabem

I, avui, resumir-vos allò que sí sabem…

Control sanitari a la finca fructícola

Bases de la protecció sanitària al Rosselló

Els fonaments

de l’agricultura ecològica europea.

• Reglament europeu actual : CE 834/2007 és el nostre text de referència

• Reglament d’aplicació CE 889/2008 dels productes ecològics.

- Llista positiva dels productes utilitzables

• Reglament europeu 91/414 sobre la utilització de matèries actives fitosanitàries dintre l’UE. Llista positiva annexa 1.

- Inscripció, re-inscripció , retirada

2012

Resum (massa) breu d’un itinerari productiu

• Tot comença per l’elecció de les varietats

• La preparació de la parcel·la

• Per què instal·lar biodiversitat ?

• Com afavorir la biodiversitat útil ?

• Protecció sanitària : Les bases i els exemples

• La nutrició en Eco ( Reg + fertilització)

Elecció de les varietats en fructicultura Eco 2012

* La creació d’una nova plantació

* La reconversió d’una plantació existent

Plantació : Evitar els primers errors

H

H

* Varietats molt noves = mal conegudes

Hi ha més perill que en el convencional….

* Varietats tradicionals

Atenció als problemes agronòmics i comercials

* Varietats adaptades a l’AE

Conegudes, modernes, rústiques

L’adaptation variétale et la pomme

El vigor i el calibre

Prevenir la pèrdua de vigor de l’Eco

H

H

* Disposar d’un marge de vigor per les varietats

* Escollir un peu més vigorós

* Disposar d’un marge amb el calibre

* Racionalitzar el marc de plantació tenint en

compte el vigor

Reconversió : Preservant la plantació existent

* Varietats molt noves = Sempre poc conegudes

És allà…. es guarda, per suposat.

* Plantacions amb varietats a ple rendiment

Atenció amb la qualitat gustativa

* Plantacions antigues

Provar una reestructuració sobre alguns arbres…

* A totes les plantacions : atenció a les arrels

El desherbat mecànic pot frenar els arbres

Exemple : Els criteris d’elecció

en l’albercoquer Eco

* La sensibilitat a malalties i plagues

* L’adaptació al terreny

* La qualitat gustativa

* La conservació post-collita (circuits

comercials llargs)

* L’autofertilitat / Productivitat

* El (bon) calibre per a l’Eco

Nivell de

coneixement

de la varietat…

Els criteris d’elecció enl’albercoquer Eco

¤ Monilia : Malaltia greu en Albercoquer

Evitar, absolutament, les varietats sensibles

¤ Rovell i cendrosa

No té influència a l’hora d’escollir la varietat.

¤ Fitoplasma ESFY (European Stone Fruit Yellow):

No hi ha diferència entre el convencional i l’ecològic

¤ Bacteriosis:

Va en funció de la varietat + peu

Nivell de

coneixement

de la varietat…

La sensibilitat a les malalties i les plagues

¤ El risc més gran és l’hiper-acidesa

¤ Problema, principalment, en les varietats primerenques

¤ Existeixen varietats inacceptables per a fer en Eco

¤ El problema s’agreuja si la collita és « inapropiada »

Varietats recents: Els criteris de gust són ràpidament identificats

La qualitat gustativa

Els criteris d’elecció en l’albercoquer Eco

Els criteris d’elecció en l’albercoquer Eco

¤ De A a 3 A per les caixes de 5 a 6 Kg

¤ De A per les safates (bandeja)

¤ El mercat de la transformació no té exigències.

Els calibres que hi ha demanda en Eco

Resum (massa) breu d’un itinerari productiu

• Tot comença per l’elecció de les varietats

• La preparació de la parcel·la

• Per què instal·lar biodiversitat ?

• Com afavorir la biodiversitat útil ?

• Protecció sanitària : Les bases i els exemples

• La nutrició en Eco ( Reg + fertilització)

Cal estar, encara més atents, a les bones pràctiques

• El coneixement del sòl i del què hi ha sota

• Tot el « saber fer » del pagès….

• La matèria orgànica (aportacions grans)

• Una plantació en pla, sense caballons

(crestalls).

• Un crestall « tècnic » per al treball (El

treball en caballons o crestalls)

• Un sistema de reg adaptat a l’Eco

Resum (massa) breu d’un itinerari productiu

• Tot comença per l’elecció de les varietats

• La preparació de la parcel·la

• Per què instal·lar biodiversitat ?

• Com afavorir la biodiversitat útil ?

• Protecció sanitària : Les bases i els exemples

• La nutrició en Eco ( Reg + fertilització)

Estratègia : Plagues

• Una plantació buida (neta) = perill

• Una plantació Eco = una plantació plena

de vida

• Reconversió: Període de turbulència de la

plantació “buida” (convencional) cap a la

plena vida (biodiversitat)

• La biodiversitat útil per al fructicultor

• Les accions concretes d’enriquiment

• Un treball de diversos anys

En una plantació ”buida” no hi ha res que freni el parasitisme

2012

Estratègia : Plagues

• Una plantació buida (neta) = perill

• Una plantació Eco = una plantació plena

de vida

• Reconversió: Període de turbulència de la

plantació “buida” (convencional) cap a la

plena vida (biodiversitat)

• La biodiversitat útil per al fructicultor

• Les accions concretes d’enriquiment

• Un treball de diversos anys

En una plantació ”buida” no hi ha res que freni el parasitisme

2012

Les bandes florals

El sòl nu és pobre en poblacions

d’insectes

Les zones florals són molt riques en

biodiversitat.

Objectiu : « Fer florir » les plantacions…

Les bandes florals

CIVAM BIO ha treballat en aquest tema (2008/2011)

Un gran nombre de plantacions han estat

sembrades (marges…)

Les observacions mostren una més gran presència

d’auxiliars

Una major persistència de la presència de fauna útil

durant les estacions

Les bandes florals a la pràctica

Conservar la flora espontània

- Solen ser més precoces

- Sempre tenen més bona adaptació

Enriquir el medi sembrant flors

- Trobar zones per posar flors sense molestar

- Escollir una barreja adaptada

- Sembrar millor a la tardor que a la primavera

Preservar les bandes florals a les vores durant

l’hivern

1 Ocells passeriformes,

ratpenats, rapinyaires…

2 Bona situació

3 Bon moment

4 Un dispositiu que

evoluciona al llarg dels anys.

Els nius

(Bons) Ocells = Auxiliars

Les tanques vegetals (funcionals)

Tanca Eco : Multifunció

Implantar un veritable tallavent (pollancres,

xiprers, verns..)

Afegir la funció de diversitat

(adaptat a l’espècie fruitera)

Afegir (o no) una funció anti-deriva

(fullatge dens i persistent)

Afegir (o no) una banda florida a la base

Afegir (o no) una funció defensiva (vol….)

Estratègia : Malalties criptogàmiques

• Malalties : La biodiversitat és ineficaç !

• La plantació Eco = Procurar que estigui sana

• Conservar un històric acceptable

• No hi ha solucions en cas de pressions fortes

• Accions concretes de sanejament

• Una protecció rigorosa

• “que no t’atrapi el llop”…

Preservar “la parcel·la neta o buida” per suportar la pressió

2012

Resum (massa) breu d’un itinerari productiu

• Tot comença per l’elecció de les varietats

• La preparació de la parcel·la

• Per què instal·lar biodiversitat ?

• Com afavorir la biodiversitat útil ?

• Protecció sanitària : Les bases i els exemples

• La nutrició en Eco ( Reg + fertilització)

Productes fito…una (petita) part de la lluita

• Tenir en compte, el sòl (ubicació), les varietats.

• Millorar el coneixement de les plagues

• Treballar permanentment tenint en compte l’historial de la plantació

• Hiper vigilància (meteorologia / estadis/ cicles/evolució dels primers focus…)

• Mesures serioses de prevenció de l’inòcul

• Bon coneixement d’(alguns) productes utilitzables

Protecció Eco: un treball en equip

Les matèries actives utilitzables en AE

• Azadiractina Pugons de la pomera

• Piretrines (Pyrévert...) Pugons

• Quassia

• Rotenona (autoritzat fins l’abril del 2011 a França)

• Olis vegetals (ex : olis de pi, de comí de prat Carum carvi, de menta….)

• Sals de potassi d'àcids grassos (sabó potàssic)

• Olis de parafina

• Olis minerals

• Microorganismes (B.t Kurstaki, B subtilis, virus de la granulosi)

• Feromones (trampes, confusió, desorientació)

2012

Recorda : matèries actives utilitzables en AE

• Coure sota forma d’hidròxid, d’oxiclorur, de sulfat, d’octanat (2008) o d’òxid cuprós

• Sofre

• Permanganat de potassi (prohibit a Espanya)

• Polisulfur de Calci (mixtura sulfocàlcica)

• Sorra de quars

• Ortofosfat de ferro

• Cera d’abelles

• Spinosad (2008)

• Bicarbonat de potassi (Armicarb) (2008)

ITAB

2012

Barreres / repulsius / abrasius

• Les Argiles

• Talc

• Sorra de quars

• Cola entomològica

• Gelatina

• Cera d’abella

• Malles de protecció Alt’carpo, Alt’mosca…

Confusions, trampeig i

alliberament…

• Confusions sexuals per Grafolita, Carpocapsa,

duo, Anarsia, Zeuzera…

• La desorientació (carpo…)

• Trampeig massiu en Ceratitis, Zeuzera

• Trampeig massiu de les tisoretes (albercoc i

préssec…)

• Alliberament de tisoretes (poma, pera, cirera)

Fitoestimulants, Elicitors...

Substàncies capaces (en determinades

condicions) d’afavorir la nutrició,

el creixement de la planta

i reduir la sensibilitat a les malalties

• Fitoestimulants Albercoquer : Cuivrol (18 %

coure + oligoel.) pel rovell (roya)

• Elicitors... Oidi de la pomera : Iodus 2 (extracte

d’algues)

Aquest també és un producte fito…

Himenòpters: aphelinus Crisopes

Anthocoris Tisoretes

Marietes

Sírfids

Resum (massa) breu d’un itinerari productiu

• Tot comença per l’elecció de les varietats

• La preparació de la parcel·la

• Per què instal·lar biodiversitat ?

• Com afavorir la biodiversitat útil ?

• Protecció sanitària : Les bases i els exemples

• La nutrició en Eco ( Reg + fertilització)

Arrufat del presseguer

• Conservar la plantació sana, però…

• En cas de danys:

- Mesures de sanejament sobre les contaminacions secundàries

- Estratègia reforçada de cara al següent any

Estratègia : Malalties criptogàmiques

Preservar la “plantació neta o buida” per suportar la pressió

Arrufat del presseguer (segueix)

En cas de danys al 2011….

- Accions pel 2011 : Aplicar sobre les fulles malaltes sofre o polisulfur de Calci

- No utilitzar el coure a la tardor (inútil)

- Accions pel 2012 : Aplicar un coure amb molta adherència al gener

- Bon seguiment de la meteorologia durant l’estadi fenològic d’inici brotació (punt verd)

- Utilitzar el caldo bordelès si hi ha petites pluges

- Utilitzar l’hidròxid cúpric abans de les pluges fortes

i el polisulfur de calci just després (fullatge mullat)

2012

Motejat de la pomera

• Conservar la plantació sana, però…

• En cas de danys:

- Mesures de protecció del cultiu sobre les contaminacions secundàries

- Mesures de tardor sobre les fulles

- Estratègia reforçada de cara al següent any

Estratègia : Malalties criptogàmiques 2012

• Disposar d’un sòl viu.

• Enriquir (molt) en matèria orgànica

• Regar un volum de sòl important

• Anticipar les aportacions ( adobs lents)

• Treballar sobre les reserves de la planta

Nutrició i AE

Alimentar el sòl i el sòl alimentarà l’arbre

Catalunya Nord : Carta de sòls

• « Llegir » els arbres (creixement de l’any,

colors de la fusta, mida de les fulles….)

• Adaptar les anàlisis de sòl (vida del sòl)

• Millorar el sistema de reg

• No tenir por del vigor.

Nutrició i AE

Cada parcel·la és única

Penúltima

Vive l’agriculture biologique. Merci