ajT 29 D'ABRIL- XJN DIA SENSE COTXES La Veu del

Publicació bimestrai Obradors, 6-8 baixos • 06002 Barcelona N9 56març-abriM999

El lobito bueno Érase una vez un lobito bueno al que maltrataban todos los corderos.

Y había también un príncipe malo

j ; una bruja hermosa ;jj un pirata honrado.

^,das estàs cosas liabia una vez, l^^íido yo sonaba

l in mundo al revés.

^osé Agustín Goytisolo

CARTES l.it Veu del

CARRER març-abril de 1999

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 93 422 80 30

Baix Guinardó 93 436 81 80

Barceioneta 93 221 72 44

Baró de Viver 93 311 41 93

Barri del Call 93 317 29 65

Bon Pastor 93 346 46 18

Camp d'en Grassot 93 458 48 53

Camp Nou 93 339 91 70

Can Baró 93 285 12 96

Can Caralleu 93 280 07 24

Can Clos 93 331 11 13

Can Ensenya 93 359 06 80

Can Peguera 93 357 13 33

Canyelles 93 427 66 11

Carmel 93 357 57 48

Casc Antic 93 319 75 65

Cases Eduard Aunós 93 223 23 94

Cera 93 241 05 92

Ciutat Meridiana 93 276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12

Congrés 93 340 70 12

Coor, Casc Antic 93 310 53 33

Diagonal Mar 93 307 91 20

Dreta Eixample 93 265 87 63

Esquerra Eixample 93 453 28 79

Estrelles Altes 93 431 31 29

Font Castellana 93 219 96 13

Font d'en Fargues 93 420 40 66

Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06

Font del Mont 93 406 90 49

Fontanella 93 406 90 49

Fort Pienc 93 317 08 12

Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 458 02 91

Gran Via 93 454 51 97

G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23

Horta 93 420 90 06

Hostafrancs 93 426 91 66

Joan Maragall 93 347 73 10

La França 93 325 08 93

La Llacuna 689 75 70 03

La Palmera 93 314 35 48

La Pau 93 313 28 99

La Satàlia 93 441 96 49

La Vinya 93 331 44 40

Les Corts 93 330 74 36

Maresme 93 266 18 56

Mont d'Orsà-Vallvidrera 93 406 84 53

Edita Federació d'Associacions de Veins de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@emehac.com

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Cap de redacció Marta Pluja

Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Marta Bacfi, Anna Bartolomé, Sara Casas, Elia Herranz, Chelo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pardell, Jaime J. Rubio, Carme Sàncfíez, Àlex Tisminetzky, Jordi Vila

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argemí, Jesús Berruezo, Esttier Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueno, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard

Moreno, Ferran Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Lluís Rueda, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Administració Marga Parramon

Publicitat Eva Grau, Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés

Portada ©Onomatopeya

Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)

Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

ASSOCIACIONS DE VEINS DE BARCELONA

L'edició d'aquesta publicació tia estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. €

Montbau 93 428 29 34

Navas 93 340 62 49

Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04

Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16

Nou de la Rambla 93 441 01 83

Paraguai-Perú 93 278 06 93

Parc 93 221 04 87

Parc de l'Escorxador 93 325 00 44

Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66

Penitents-Taxonera 93 420 20 97

Poblenou 93 266 44 41

Poble Sec 93 441 36 65

Polvorí 93 432 36 42

Porta 93 359 44 60

Prosperitat 93 276 30 15

Provençals Verneda 93 307 46 95

Racó de les Corts 93 440 48 50

Rambles 93 317 29 40

Raval 93 441 77 21

Roquetes 93 359 65 72

Ronda Sant Antoni 93 442 24 12

Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19

Sagrera 93 408 13 34

Sant Andreu 93 93 345 96 98

Sant Antoni 93 423 93 54

Sant Cristòfol 93 432 34 71

Sant Genis 93 417 03 67

Sant Gervasi 93 211 81 65

Sant Gregori 93 200 13 04

Sant Martí Provençals 93 314 17 04

Sant Ramon Nonat 93 440 14 54

Sants 93 331 10 07

Sarrià 93 204 90 58

Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Torre Baró 93 276 09 48

Torre Llobeta 93 429 07 06

Triangle de Sants 93 431 75 45

Trinitat Nova 93 353 88 44

Trinitat Vella 93 274 19 58

Turó de la Peira 93 358 06 95

Ü1I0-M Bart)era-Sta. Margarida-Peneditles 93317 16 11

Vallbona 93 354 89 82

Verdum 93 276 02 30

Verneda Alta 93 314 58 13

Via Trajana 93 381 16 25

Xile 93 440 85 08

Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03

Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis; Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Els ^VW. de distribució flç C A R R E R

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació CulturaL Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déú del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu, PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CCColl. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S, Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Bai;ris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Marti. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martlnenc. Provença, 595

Fa vint anys

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

CARTES DELS

LECTORS

rNnii.f9wnlii«lasa«estiB Hoy diaclave

•=^-i«l^:

Democràcia és -o hau r i a de s e r -igua l ta t davan t la llei. Les eleccions es tan regular i tzades i s 'hauria de ga ran t i r la igual ta t de mitjans per explicar les diferents propostes.

Però la rea l i ta t és una a l t ra . Ningú respecta les l imitacions. Les campanyes s'inicien abans d'hora i no s 'estalvia res per publicar milers i milers de fullets de paper gens ecològic i d'excel.lent quatr icomia. No es dub ta a i naugu ra r exposicions que enlloc de fer balanç de la feina feta fan el paper d ' intervenir ac t ivament en la precampanya. Cal afegir-hi un desmesura t ús de les televisions i les ràdios públiques.

En la carrera preelectoral uns tenen la sortida amb notable avantatge. I no haur ia de ser així.

Després de vint anys de democràcia municipal no som pocs els que creiem que caldria aprofundir-hi ga ran t in t que la igua l ta t sigui més i millor i, fins i tot, modificant les normat ives actuals . L'experiència diu que seria bo l imi tar el t emps dels càrrecs a vui t anys, que les ll istes fossin obertes i que es poguessin t a txa r candidats i candidates que no mereixen la confiança de la c iutadania . Tampoc seria cap best iesa que s 'aixequessin actes notar ia ls de les promeses electorals. Com a mínim per poder denunciar les estafes electorals i fer posar vermell a més d'un.

Igua l ta t davant la llei, corregir l imitacions, apropar la política als veïns i veïnes: sens dubte, això seria el més saludable i el millor.

^

guerra

Amagar realitats M'adreço a vosaltres per a manifestar-vos la meva sorpresa en llegir dues notícies a La Veu del carrer, en les quals la Regidoria de Ciutat Sostenible hi té un paper actiu i dinamitzador i no veure-hi reflectit en capdeisdosescrits cap referència a la tasca que des de la Regidoria s'impulsa.

En refereixo a: "Energia solar a l'escola Tabei" i a "Compostar. una attemativa fàcil i útir'. Sapigueu una vegada més que són projectes directament impulsats des de la Regidoria i em sap greu que una revista com la vostra amagui aquesta realitat.

Està molt bé que fiqueu al "cuarto fosc" els polítics municipals, però hauríeu de reconèixer obertament les coses amb les quals esteu d'acord, tot i que siguin impulsades per regidors de l'equip de govern municipal.

No éslaprimeravegadaque passen coses d'aquestes en la vostra revista. No fa gaire vàreu publicar un número monogràfic sobre la sostenibilitat de Barcelona, i tampoc vàreu informar, i ni

EL ROTO tan sols citar la tasca que des de la Regidoria de Ciutat Sostenible s'està fent. No solament això sinó que en un article titulat "Bombetes que estalvien energia", s'escriu alguna cosa que és un error greu i s'explica una proposta que l'Ajuntament podria fer, quan l'actuació ja estava realitzada quan es vaescriurel'article. I no solament estava realitzada, sinó que es tenien inclijs resultats reals d'actuació. També era una actuació impulsada des de la Regidoria.

Us faig notar tot això perquè crec que s'ha de donar una informació a la ciutadania que reflecteixi els fets reals, sense amagar les coses, encara que alguna vegada el que s'expliqui vagi a favor de persones i/o institucions amb les quals ben sovint la Favb hi manté actituds crítiques.

Una abraçada solidària. Josep Puig, regidor Ciutat Sostenible

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de juny.

29 D'ABRIL, UN DIA SENSE COTXES

I.íf Veu del

març-abril de 1999 CARRER CRÒNICA

José Agustín Goytisolo, barceloní solidari IGNASI RIERA

Un diumenge de gener del 1998: desfilàvem pel cor de Barcelona -de plaça Universitat a Colom- per recordar la massacre del govern mexicà contra Chiapas. A més dels representants de Chiapas, i de col·lectius sovint classificats com a marginals - l l e g i u : okupes, insubmissos, e t c - , José Agustín Goytisolo i jo vam haver de parlar. Durant la "mani", eren moltes i molts els que s'acostaven adir-li coses, a contar-li neguits, a preguntar-li per la filla Júlia i pel nét i per la dona, o a dir-li: "a classe hem llegit els teus poemes..."

Classificat pels crítics com un dels eixos de l'Escola de Barcelona -el l preferia dir-ne grup i no "esco­la"-, amb Gil de Biedma i Barral i Ferrater, una de les seves darreres obres és una interessantíssima "Novísima Oda a Barcelona", pu­blicada amb una indicació que és tota una proclama: "dejo estos comentaries sobre la ciudad que amo". Doncs bé: aquesta visió de Barcelona, que hauria fet seva Montserrat Roig, per exemple, ens recorda que, contra la ciutat, els es­peculadors han fet molta feina bruta. I que alguns dels que figuren entre els barcelonins il·lustres han estat personatges que s'han enriquit, i de quina manera!, amb Barcelona. Quan vol explicar què ha passat amb la capital de Catalunya sota el

franquisme, escriu: Sin libertadotra vezysin Institu­

cions /yel catalàn prohibida. Però la burguesía / pacto con el tirano: puso su vieja indústria fa funcionar entre el hambre y el miedo / y especulo con todo. Y así el caos / reinaba en la ciudad entre los miles /de barracas y huertos de hojalata y madera.

Pera Goytisolo, Barcelona s'ha­via de fer i refer des la lluita per la llibertat. I en aquest punt connecta­va amb Joan Oliver amb qui Goytisolo compartia conferències a facultats "difícils" en temps del sindicat democràtic... i amb qui viuria, el 1966, la tancada als Ca­putxins de Sarrià.

Barcelona, o "Laye", era per a Goytisolo, sinònim de llibertat. En un poema ja publicat a Claridad, llibre del 1961 -amb el títol: "En mi Ciudad algun dia", reeditat el 1997 a Poeta en Barcelona-, llegim:

Yo beberé algun dia /el rojo vi no el aire / de tu recuperada libertad/ y saldré por tus calles / cantando / cantando hasta quedarme sin voz. / porque seràs de nuevo / y para siempre / pàtria de los valientes / hospital de los pobres / capital de los mares / de cortesia archivo / tu Laye mi ciudad.

I vull acabar recordant que Goytisolo va ser conscient que exercia de "pont del diàleg", de punt de trobada entre els aires cul-

• Coiliure, 1959. Homenatge a Antonio Machado en el 20è aniversari de la seva mort. A dalt, d'esquerra a dreta, Blas de Otero, Goytisolo, Àngel Gonzàlez I José A. Valente; i a baix, Jaime Gil de Biedma, Alfonso Costafreda, Carios Barrai i José M. Caballero Bonald.

tu rals del tot diversos que feien cap a Barcelona. Home que havia llui­tat activament contra l'amnèsia col·lectiva, sabia que la línia de demarcació no podia passar pels usos lingüístics sinó per la capaci­tat d'entendre la història des dels ulls dels penjats o des dels ulls dels

poderosos. S'indignava quan veia com la gent que volia canviar les coses, capgirar la truita, s'empas­sava acríticament una història de Catalunya que sanciona o oblida o condemna els sectors populars i tracta d'imposar esquemes i refe­rents cada cop més carques.

Quan Goytisolo traduïa poetes catalans-com Espriu, Pere Quart, Foix o Vinyoli-, o quan sortia al pas dels que pretenien que la nostra fos, en efecte, una producció literà­ria monolingüe..., recordava que hem estat fets de moltes sangs, de moltes llets, de molts besos furtius.

'Palabras para él' MARC ANDREU

"Que s'oblidin de mi, però que recordin els meus poemes". Ho deia el poeta José Agustín Goytisolo, que va morir el passat 19 de març en precipitar-se per la finestra de casa seva al carrer Marià Cubí. Un desig difícil d'acomplir, perquè la seva poesia evoca Inseparablement una persona que, a banda de ser l'últim gran representant literari de l'anomenada Escola de Barcelona -que va liderar juntament amb Carios Barral, Jaime Gil de Biedma i Gabriel Ferrater-, era un poeta popular.

Qui no coneix els versos de Palabras para Julià magníficament musicats per Paco Ibàriez? Sense anar més lluny, a l'anterior número de CARRER el Zeta els va utilitzar a la contraportada per criticar l'actuació re­pressora de la delegada del Govern, Julià García Valdecasas. Un ús apòcrif, certa­ment, i vist amb perspectiva potser de mal gust si pensem que el "Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino nunca digas / no puedo mas y aquí me quedo. / La vida es bella tú veràs / como a pesar de los pesares / fendràs amor fendràs amigos" que el poeta va regalar a la seva filla i a tanta gent necessitada de viure no va ser suficient per alliberar-lo a ell del cansament depressiu que feia anys que patia.

En qualsevol cas, segur que el Goytisolo compromès des de sempre amb la seva ciutat, la cultura, les llibertats I el socialisme democràtic no veia amb mals ulls que la gent s'apropiés de la seva poesia, com va fer també CARRER en el seu número 50 en editar una postal d'Azagra-Revuelta amb el seu poema Laye al darrera; o com va fer, fa només alguns mesos, una mà anònima que va escriure el seu poema El lobito bueno a les inhòspites vigues del llarg passadís del metro de Passeig de Gràcia per fer-lo preci­

sament més humà fins que la cruel neteja el va esborrar.

Que la paraula de Goytisolo, sovint a través de la veu de Paco Ibàriez, és un referent emocional per a tota una generació ho demostra una trucada anònima i espon­tània rebuda la mateixa tarda de la seva mort a la redacció d'un diari barceloní: "Estic molt afectat per la mort de Goytisolo - va dir el ciutadà telefònic al primer redactor que va despenjar l'aparell-. Desgraciada coincidèn­cia que ens hagi deixat el mateix dia que celebràvem els 70 anys d'un altre poeta del nostre poble, Miquel Martí i Pol". La veu anònima que trucava al diari es va trobar a

l'altra banda un jove periodista que, tot i compartir el condol, primer es va sorprendre per una confiança tan humana cap a un mitjà - la premsa- cada cop més inhumà i, des­prés, es va sentir impotent perquè sabia que aquelles declaracions tan autèntiques, però desconegudes, no sortirien enlloc. El poeta, però, se les mereix.

En canvi, el que Goytisolo no es mereix és el menyspreu que ha rebut de la televi­sió pública catalana que, al marge d'un estricte comunicat de telenotícies, el va ignorar vilment mentre dedicava espais generosos i p rogrames sencers a promocionar escriptors com Xavier Graset i Andreu Buenafuente. Un trist oblit que encara va quedar més en evidència quan altres cadenes es van afanyar a reposar recitals i imatges d'arxiu i a emetre una sincera i emotiva entrevista que el poeta havia concedit feia pocs mesos a Canal + a tall d'epíleg i reflexió per quan ell faltés.

Un gest romàntic i honest que va voler instaurar un altre José, també poeta de la vida: el professor Aranguren.

En aquell programa pòstum Goytisolo es va acomiadar de tothom desitjant-nos sort per viure. És potser la sort que aquest barceloní de família vascocubana, nascut el 1928 i el més gran de tres germans escrip­tors -José Agustín, Juan i Luis-, casat amb Assumpció (Ton) Carandell, amb una filla, Julià, i un nét de 10 anys, hagués volgut una mica més per a ell. Perquè el 17 de març de 1937, quan el poeta era només un nen, la mala fortuna el va marcar per sempre per culpa del famós bombardeig feixista del cine Coliseum, on va morir la seva mare, Julià Gay. D'ella, però, en va néixer un poeta que la seva amiga i escriptora Carme Riera ha definit com de "verí i jessamí", perquè la seva obra està marcada alhora per la de­pressió i una meravellosa bogeria compro­mesa, divertida, irònica i vital.

Una obra decisiva

• Una breu ressenya biobliogràfIca podria definir José Agustín Goytisolo (1928-1999) com un poeta (també traductor) que, juntament amb els seus companys de l'Escola de Barcelona -autoanomenada Grup-, va arrencar la poesia de la carrincloneria en què l'havia sumit la literatura oficial. Amb un to col·loquial assequible i proper a qualsevol lector, la seva obra té com a temes més recurrents el paisatge urbà sovint representat per Barcelona i les relacions entre els homes i dones que l'habiten. S'ha dit que la seva poesia és social, però la inquieta manera d'escriure i entendre-la fa que sigui difícil de qualificar-la amb qualsevol denominació. El seu primer llibre. El retorno (1955) era un elegia dedicada a la seva mare morta en plena guerra civil. Després van venir Salmos al wento (1958) i Claridad('\ 961), que es van agrupar amb el primer llibre en un volum titulat Aríos decisivos. Va ser l'inici d'una extensa obra, d'una vintena de títols, entre els quals destaquen Palabras para Julià, Del tiempo y del olvido, Novísima oda a Barcelona i La noche es propicia, per la qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 1996. Els seus últims llibres van ser Las horas quemadas (Lumen, 1996) i l'antologia Poeta en Barcelona (El Bardo, 1997).

4 La Veu íiel

CRÒNICA CARRER març-abril de 1999

En 5 paraules •

Condemna absolutòria per als okupes Es criminalitzaria "el sentiment de malestar dels joves per estar atrapats entre les ganes d'independitzar-se i les dificultats per trobar feina i casa digna". El jutge considera "desproporcionat" usar la via penal per denunciar l'okupació de cases abandonades i critica durament l'actuació de la fiscalia, la policia i el propietari de l'immoble. Per al jutge, condemnar els deu joves que van okupar un edifici abandonat al passatge Mas Olivé del Poblenou durant uns tres mesos seria "contradir la Constitució". El jutge, també, assenyala que l'informe p)olicial que acusava els joves de pertànyer a un moviment reivindicatiu organitzat "sembla fet per la desapareguda Brigada Político Social enlloc d'un cos de seguretat d'un Estat de Dret".

Joves amb transport gratuït La tarda del 13 març dos joves van ser detinguts per la policia nacional a l'entrada del metro de Vallcarca acusats d'haver participat en una protesta contra els augments en el preu dels transports públics. Els joves havien desplegat una pancarta reivindicativa i havien obert les portes deixant passar gratuïtament les persones que entraven per la taquilla, alhora que repartien fullets demanant uns transports públics gratuïts. L'arribada de les dotacions policials, ja acabada l'acció de protesta, produí corredisses i finalitzà amb els dos joves detinguts. Un d'ells, posteriorment, va denunciar haver estat agredit i colpejat dins la comissaria de Lesseps pels agents. Cinc hores després van ser posats en llibertat amb càrrecs.

CoUserola, àrea protegida Un total de vuit entitats ecologistes han presentat ima proposta "per ampliar l'àrea de protecció del parc de CoUserola en 1.100 hectàrees. L'objectiu de la iniciativa, que també reivindica requaüficar 700 hectàrees de zona urbanitzable dins del límit del parc, és garantir "la sostenibilitat" de la regió metropolitana preservant el seu pulmó verd i connectant-lo amb altres espais naturals o agrícoles, com els de la serralada litoral, el Vallès i la vora del Llobregat. La reivindicació suposaria renunciar a iniraestructures previstes al Pla General Metropolità, com el Túnel d'Horta, el Túnel Central i la Via de Cornisa.

29 d'abril, diada sense cotxes REDACCIÓ

El dia sense cotxes se celebrarà el 29. I tot i que s'intenta disfres­sar com a una jornada d'auto-reflexió, hauríem de treballar per­què quedi clar que convé frenar d'una vegada l'ús irracional del cotxe a la nostra ciutat. El 25% dels viatges es fan en vehicle pri­vat i, en canvi, ocupa el 62% de

La marxa per als (drets dels vianants^ ciclistes i usuaris del transport públic sortirà de la Diagonal I Rambla Catalunya a les 19:30 h.

l'espai públic. Gal democratitzar la ciutat, cal pacificar el trànsit rodat. La pol.lució atmosfèrica supera els límits tolerables en el

57% dels nostres carrers i els cotxes en són la primera causa. Cal aconseguir que les diferents mobilitats, a peu, en bicicleta, en transport públic, puguin conviure i desapareix! l'ús del cotxe.

A Barcelona s'ha concretat la diada amb certa timidesa. Es ta­llarà el trànsit a Rambla Catalunya, Via Laietana, passeig de Gràcia , la Rambla i Major de Gràcia. D'altra banda, es crearà una súper-illa per a la moderació del trànsit limitada pels carrers Provença, Rosselló i Còrsega, entre Balmes i Pau Claris, en la qual no podran circular-hi els ve­hicles privats, excepte els veïns.

Així mateix, cada districte haurà de tancar al trànsit una àrea o unes vies importants. És important des­envolupar activitats a cada distric­te. Es farà una crida a les escoles per tal que facin activitats relacio­nades amb la diada als carrers.

La jornada s'acabarà amb una marxa per als drets dels vianants, els ciclistes i els usuaris del trans­port públic. Sortirà de la Diagonal

amb Rambla Catalunya a dos quarts de vuit de la tarda i acabarà a la plaça de Sant Jaume. A la veïna plaça de Sant Miquel, en acabar, hi haurà una festa popular.

La imatge que trèiem a l'anteri­or número de la nostra revista només es podrà veure en algunes

DANI CODINA

de les vies principals de Barcelona. Però és important par­ticipar-hi, implicar-nos-hi com a col·lectius, com a veïnat, no no­més pels objectius que es volen assolir, sinó també perquè l'any vinent es pugui clebrar un dia sense cotxes de debò.

Desacord en el transport públic COMISSIÓ PER AL METRO (FAVB)

L'Autoritat del Transport Metropoli­tà va ser incapaç d'aprovar un pla d'actuació per als anys 2000-2010. L'espectacle és depriment: després de més d'un any de treball ni la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona han pogut arribar a cap acord i correm el perill que les reivindicacions del metro, que es plantegen des de fa més de deu anys, tornin a endarrerir-se.

El Consell d'Administració s'ha donat un termini d'un mes per tor­nar a intentar-ho. Els barris afec­tats han manifestat en diverses reunions celebrades a l'Ajuntament i a l'ATM, estan obligats a aprovar un pla d'actuació, ja que sinó el calendari electoral impedirà arri­bar a un acord que disposava de prou temps.

El pla ha de recollir totes les reivindicacions dels barris. Sorprèn que en la proposta que es va pre­sentar el passat 25 de març no s'inclogués per aquest període el metro lleuger que ha d'unir a la xarxa convencional de metro amb

Bon Pastor vol el metro DANI CODINA

Més de vuit-centes persones es van manifestar el passat 19 de març reivindicant que el metro arribi ai barri. L'acte, que va durar més d'una hora, va acabar davant ia regidoria dei districte de Sant Andreu, a ia piaça Orfiia. En el termini de sis mesos ia plataforma d'entitats dei barri fia convocat ja dues manifestacions exigint que i'Autoritat Única del Transport Metropolità inclogui aquesta actuació en ia primera fase dei pia d'infraestructures. Redacció.

els barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona i Can Cuyàs. Un cop aprovat el pla ja serem a temps d'exigir-li la prioritat en aquest decenni.

La irresponsabilitat de l'ATM coincideix amb la celebració del dia sense cotxes a Catalunya. Dei­xar el cotxe a casa és una necessi­tat, però per fer-ho a la nostra ciutat s'ha d'invertir en transport públic, s'ha de construir els metros neces­saris. L'endarreriment i la falta d'in­versions són històrics.

El dia 29, una marxa deixarà constància que és important que les diferents formes de mobilitat convisquin. Una d'elles és el me­tro. La marxa serà una ocasió per evidenciar les nostres reivindicaci­ons juntament amb els amics i amigues de la bici i amb els dife­rents col·lectius de vianants que se senten maltractats a la nostra ciu­tat.

Seria molt trist que l'ATM no aprovés cap pla i els partits i els seus líders juguessin electoralment amb el transport públic.

Especulació REDACCIÓ

Amb les presons L'Ajuntament ha acceptat algunes de les al·legacions presentades, segons va informar el tinent d'alcalde Xavier Casas. Si bé és cert que es redueix el nombre d'habitatges, seran de protecció oficial, però no s'indica si seran públics o si seran de lloguer.

D'altra banda, es manté la construcció d'oficines, comerços i d'un hotel a l'antiga presó de Wad Ras, al costat de la Vila Olímpica. D'alguna manera, seria una actualització del denostat Pla d'Hotels. Aquests usos suposarien uns ingressos superiors als set mil milions.

La Favb i altres col·lectius ciutadans rebutgen la proposta i IC ha anunciat que no votarà la proposta. Seria curiós que a les portes de les eleccions PSC i CiU votessin un pla especulatiu.

Retirar la proposta i no sotmetre-la a votació seria el més raonable. La foto de Clos i Molins donant-se la mà, però, tindria la seva gràcia.

Amb el patrimoni La casa noucentistade la família Valls i Tabemer (camí de Vallvidrera, 1 -9), precatalogada amb el nivell C, la qual cosa implica que cal fotografiar-la, guardar-ne els plànols i respectar-ne l'estnjctura extema, acaba de ser enderrocada, suposadament per una errada informàtica. Just arribar a oïdes de l'Ajuntament la demolició, es va obrir una investigació per saber-ne les causes. Sense estar-ne del tot segurs, creuen que no es va introduir la nova catalogació a l'ordinador pertinent. Males llengües apunten, però, una altra possibilitat, ja que casualment és la mateixa finca on es van talar il·legalment 150 arbres. L'alcalde també havia suspès les licències en el solar que ocupava i això suposa que no s'hi podien construir pisos.

Ara, quan la destrossa està feta, Clos ha començat a negociar amb l'empresa propietària la reconstmcció de la façana, però ja no serà la mateixa casa.

març-abril de 1999

1.N fCTM M«rf

CARRER CRÒNICA 5 Les elèctriques cobraran .J^L^

• [ • • le de l'Estat ALBERT RECIO

Les indústries elèctriques sem­pre han mantingut Importants i sucoses relacions amb el poder polític. Mentre a la majoria de països europeus la producció i distribució elèctrica havien estat nacionalitzades, en constituir el que els economistes en deien un "monopoli natural", a l'Espanya franquista el sector va mantenir el seu caràcter privat. No podia ser d'una altra manera, ja que eren empreses a mans dels grups oli­gàrquics guanyadors de la guerra civil (per exemple FECSA estava controlada per un dels primers finançadors privats de la cruzada, l'empresari mallorquí March). Or­ganitzades en una empresa pa­tronal conjunta (Unesa) varen aconseguir sempre un tracte de favor, preus que garantien els be­neficis, prerrogatives per expro­piar els terrenys que necessita­ven les Infraestructures... Eren temps on la presència del sector públic es limitava a l'explotació d'unes poques centrals tèrmiques i hidroelèctriques o la distribució en àrees perifèriques (Balears, Canàries).

En plena transició política les empreses elèctriques varen optar per una faraònica política de cons­trucció de centrals nuclears que generava a la vegada costosos problemes ambientals i econò­mics. Els errors de planificació i l'encariment del crèdit Internacio­nal van portar a les indústries elèctriques a una situació de greu endeutament a principis dels vui­tanta. La sortida de la crisi va implicar una ambiciosa reestruc­turació que va suposar un fort creixement del sector públic (la rentable empresa pública Endesa va anar comprant paulatinament molts dels actius i empreses amb problemes), ajuts públics direc­

tes i una nova càrrega a les tarifes elèctriques per cobrir els costos de l'aventura nuclear. Al final del llarg procés de reestructuració, culminat amb la nova llei elèctrica de 1993 quedaven només quatre grups (el públic Endesa i els pri­vats Iberdrola, Unión Penosa i el regional Hidroelèctrica del Cantàbrico).

Llavors va arribar l'època de les privatitzaclons i el mercat, on segons els seus propagandistes el consumidor seria el rei. Endesa ha estat totalment privatitzada i s'ha liberalitzat el mercat. Però

En plena transició política les empreses elèctriques varen optar per una faraònica construcció de centrals nuclears

un cop més ha estat una liberalit­zació suigeneris\a que el Govern va aprovar, a finals de l'any pas­sat, una nova ajuda d'1,3 bilions de pessetes al sector perquè es posi en bones condicions percom-petir. Un ajut que acabarem pa­gant de les tarifes elèctriques. Es veu que pel que fa a la competèn­cia passa com amb la igualtat, que uns poden competir en mi­llors condicions que d'altres. Les elèctriques formen part del grup de grans empreses experimenta­des en explotar tota mena de ser­veis públics bàsics i de jugar amb tota mena d'ajuts públics. Un model que fins i tot estant explo­tant a Llatinoamèrica.

KIM MANRESA

Línies d'alta tensió encara cremen a Nou Barris

Més enllà de la reducció d'unes quantes pessetes en la factura del llum (que després recuperen a bastament amb els ajuts es­mentats), la liberalització ha ser­vit perquè aquestes empreses passin a participar en tota mena d'activitats que tenen a veure amb la prestació de serveis públics; subministrament d'aigua i gas, te­levisió per cable, telefonia... que són negocis segurs en una socie­tat on cada cop més depenem de xarxes que arriben a les nostres

llars, xarxes de les que difícilment podem prescindir.

L'ajut del bilió és, sens dubte, escandalós. Com també ho és el tracte que aquestes companyies acostumen a donar al públic, un tracte que no tan sols es mostra en la seva capacitat d'inflar els seus rebuts, en els nombrosos incidents de serveis (talls de sub­ministrament que comporten mo­lèsties als afectats), en la seva manca de civisme urbà (escric des d'un barri on encara tenim

pals elèctrics que barren el pas als vianants; els meus veïns de Trinitat ho tenen pitjor: una línia d'alta tensió condiciona una bona part de l'estructura del seu barri), en la seva inconsciència ecològi­ca, responsables com són de ge-

Üajut del bilió és escandalós i també ho és el tracte que aquestes companyies acostumen a donar al públic

nerar un problema irresoluble de residus nuclears, d'importants casos de pluja àcida (Cercs, Andorra) i de força incendis fo­restals.

Ens han fet creure que l'aba­ratiment de la factura, més aviat reduït, era una gran conquesta social. I hem oblidat que més important que unes poques pes­setes (que al final acabem pa­gant) era mantenir el control sobre unes activitats que resul­ten crucials per a la vida de la comunitat: per motius de ser­vei públic i per gestionar una cada cop més necessària racio­nalitat ecològica. Precisament les qüestions que no tenen en compte la liberalització i el mer­cat. El moviment veïnal ha de dur a terme una tasca de de­núncia en els abusos de les ta­rifes de serveis públics, però sobretot ha d'aprendre a de­senvolupar un moviment en pro de la racionalitat social dels ser­veis públics.

Contra-lnfos, la comunicació alternativa Ini©'' usurpa

• « S r ^ -iPSr^

sí-tzL _m:r

:i™t::

>*»

ÀLEX TISTIMETZHY I LAÍA ALTARRIBA Un nou projecte de contrainformació ha començat a extrendre's pels es­pais altematius barcelonins. Darre­rament, es poden observar a moltes cases okupades, als locals de col. lec-tius, a centres cívics o fins i tot a bars i universitats, uns cartells on s'infor­ma setmanalment de les últimes notícies de tot tipus de campanyes, okupacions, manifestacions o des d'on es denuncien les darreres actu­acions policials. La seva ràpida ex­tensió ha fet arribar setmanalment un número del Contra-lnfos a La veu del Carrer.

Tal com expliquen els autors, Contra-lnfos és un cartell setmanal on sota diversos títols I apartats s'in­forma de les darreres notícies de diferents moviments i lluites socials: des de l'ecologia i l'okupació fins al món latroral o l'independentisme, passant per les últimes onades re­pressives. Tots tenen cabuda en aquest projecte que sorgeix com a crítica frontal als mitjans de comuni­cació de massa, als quals s'acusa de manipular i criminalitzar tots aquells moviments socials que qües­

tionen l'actual realitat. És per això que la recerca de la notícia no es limita a transcriure obedientment les fonts oficials, ni se segueixen les directrius de les agències de notícies, sinó que es busca ser la veu dels mateixos protagonistes, tot explicant les seves problemàtiques, des d'una visió crítica.

Aquest projecte va néixer fa gai­rebé un any, fruit d'una trobada entre diferents col.lectius que portaven un temps treballant el tema contra-informatlu des de diferents àmbits, però amb l'objectiu comú de donar a conèixer diverses lluites: entre aquests hi havia La Burea, publica­ció mensual del barri de Sants, InfoUsurpa, full informatiu de l'as­semblea d'okupes, Zitzània i d'al­tres. De la posada en comú de les diverses experíènces sorgí la idea de crear un espai aglutinador de tots ells, copiant el model de cartell Infor­matiu setmanal sobre l'okupació.

Al començament, com molts dels col.lectius que van creixent amb l'au­togestió, van haver de treballar amb mitjans molt precaris, i el seu abast fou reduït, però a poc a poc ha anat

augmentant considerablement; així, de no tenir quasi material, han pas­sat en poc temps a tenir dos ordina­dors i la seu a l'Espai Oben (al carrer Blasco de Garay 2, 08004 BON), a tenir un telèfon (93.442.62.53), con-testador i Internet, i darrerament fins i tot han iniciat una àrea dedicada a la tasca d'investigació: avui dia Con-tralnfos es difon setmanalment a 130 llocs de l'àrea metropolitana, 40 fora de Barcelona i a prop de 500 adreces d'Internet, tot arribant a Cen­tres Socials Okupats, Ateneus, Ca­sals, bars. Centres Cívics, universi­tats i locals de col.lectius.

1 és que, segons ens expliquen aquests peculiars periodistes, Con-tralnfos té la voluntat de ser un punt de referència Informativa per tal de donar a conèixer a la societat les realitats amagades pels mitjans de comunicació de massa, tals com les Injustícies socials o la repressió, i tot el ventall de moviments i lluites socials que s'estan ariticulant pertal de trans­formar-ho. Poc a poc, I amb molt esforç, tenen l'esperança d'arribar a nous sectors de la població amb el missatge de la contrainformació.

CONTRA-lHroS

cnac» JORNADA DE PROTEST»

EL PP ES SENT RODEJAT

L'AJUNTAMENT ES

PENJA MEDALLES

AL GUINARDÓ

L ECOLOG(SME OE REPSOL BENEFICIS DE TELE 5

s^-fXs^ísr,.». agaa*. -r

.JL ^ SBt^ClACONTRA LA OKUPACIÓ A J U D t C I D E F A L T E S PENALnZAOÓDÉLXWUfiíaÓ VILAf RANCA

I COMUNICAT OE LA KA8A0E LA MUNTANYA l ^

fe:;rsr^t!=^:r^xinv=í?^^i^

6 CRÒNICA Lu veu aet

CARRER març-abril de 1999

Vint anys del Taller de Músics ELIA HERRANZ

L'escola continua on va començar el 79; al barri del Raval. 'Trinxada", com diuen els seus responsables, en petits locals als carrers Requesens, Cendra i Príncep de Biana. Amb les portes pintades de blau cel i l'interior devorat per l'ex­pressió visual que potser més rela­cionem amb la música moderna: el pòster. Res de la sobrietat i la "blan­cor" a què ens tenen acostumats les noves instal·lacions culturals.

El taller porta vint anys ensenyant música per lliure (l'escola és priva­da) i un llarg currículum d'activitats destinades a expandir les músiques no "clàssiques" pel món. Com a exemples: el Seminari Internacional de Jazz, inaugurat al 1980; la crea­ció, al 1992, del Jazz Sí Club, local on cada dia es programa música en viu; la mediateca; el segell discogrà­fic i l'oficina de promoció d'artistes i "saraus" musicals.

L'herència pedagògica dels mes­tres de jazz inspira un sistema d'es­tudis que el taller ha volgut adaptar a l'aprenentatge d'altres músiques, com el flamenc. Un sistema dinàmic que convida a agafar l'instrument des del primer dia i prima la pràctica en grup (el conjunt o combo musi­cal). Els alumnes poden acollir-se al programa oficial o apuntar-se per

El Taller porta vint anys ensenyant música no clàssica per lliure i ho celebra amb una gran festa el 21 de juny

La pràctica en grup és prioritària en l'ensenyament del Taller

IGNASI R. RENOM

L'escota s'ha adaptat a les noves músiques

lliure als diferents cursos d'iniciació o perfeccionament. En paraules de Lluís Cabrera, fundador de l'escola, "és en el Taller de Músics on es viu l'esperit òrfic que els conservatoris alcanforen". Una declaració de prin­cipis.

* Barcelona música

El fet que l'escola sigui privada, en opinió de Lola Huete (cap d'imatge i relacions públiques), no impedeix que l'alumnat sigui variat. La gent que vol estudiar música s'espavila per trobar els calers. A partir del tercer any els estudiants poden beneficiar-se d'un ajut per part de l'Institut Català de Noves Professi­ons, suport que pels responsables del taller sembla insuficient. A l'es­cola estudia gent vinguda de molts llocs del país per mancança de centres semblants a altres ciutats.

Sembla que aquesta diversitat, a més de ser social i geogràfica també implica una major presència de dones a àmbits musicals on abans no se les veia, misteri enca­ra per resoldre.

Li demanem a Lola Huete que ens faci un diagnòstic musical de la nostra ciutat i respon que, compa­rada amb París, Barcelona és una ciutat de províncies. "En absolut, quant a la qualitat dels músics", subratlla. Parla de la qualitat de locals de música en viu, esdeveni­ments musicals i de l'intercanvi mu­sical entre ciutadans vinguts de cultures diferents.

• Festa popular

Per celebrar l'aniversari, els del taller conviden tothom a participar en un "macroconcert" que tindrà lloc a la plaça Catalunya el 21 de

^• .ASI R R E N O M

juny a les 21 hores, amb l'objectiu que tothom sigui músic almenys per un dia. Es repartiran trompe­tes/embuts a totes les persones que no portin instrument i la peça musical la sentiran "fins els astro­nautes". Xavier Maristany dirigirà el concert fent servir unes senzilles normes. "Volíem fer unafestad'ani-versari una mica gamberra, en con­sonància amb l'esperit del taller, que no és únicament de formar professionals de la música".

Per sentir els professionals, els veterans i els joves músics que comencen, el Jazz Sí Club obre les portes cada dia. 600 o 1.000 pes­setes amb consumició i molt amor per la música. El mes de març, dilluns Música i Dansa, dimarts Jam Session de Jazz, dijous Descarga de Son Cubano, divendres Flamenco, d iumenges Jam Session de Rock...

FESTIVAL

B\ÀS CÓRDOBA JOSÉ MERCÈ

CIA.DEDANZA CARMEN LUQUE MORAfTO CHICO CARMEN UNARES

JUAN HABICHUELA ESTRELLA MORENTE

CHANOLOBATO

M27d29 de mag

aICCCB CMONTALECRE, 5

TEL, 93 443 43 46 venda d'entrades:

SERVI CAIXA la Caixa'

ORGANITZA:

1 TALLER DE M Ú S I C S

Plataforma ciutadana davant el Barca 2000 ANDRÉS NAYA

La primera conclusió a la qual van arribar les entitats presents al ple celebrat a Les Corts el passat 10 de març, va ser que calia organitzar-se. A la sessió Josep Maria Munné, en repre­sentació del club centenari, va explicar un ambiciós pla amb el qual el club vol urbanitzar l'en­torn del Miniestadi i del Palau B laugrana. Una invers ió de 23.500 milions per construir 28 cines, tres museus, quatre pa­vellons temàtics, restaurants, botigues i 5.000 places d'apar­cament.

Mentre el representant del Barca anunciava que el projec­te contempla una enorme "esto­

ra verda", els veïns van contes­tar que el verd se situa al terrat d'un recinte de quasi 19 hectà­rees. La transformació de la zona serà important: de l'actual Palau Blaugrana només en so-bresortirà la cúpula i el punt més alt del Miniestadi serà la base de la zona ajardinada. L'impac­te és important i l 'adequació a la normativa urbanística dels usos que es proposen, molt dub­tosa.

S'hi van plantejar molts inter­rogants. Per això es va decidir crear una plataforma amb mitja dotzena d'entitats veïnals de Les Corts, la Favb i diversos professionals del dret i l'arqui­tectura.

Fins ara, el Barca ha estat un veí que no ha tingut en compte per a res els seus veïns de carn i ossos, i això fa malfiar en un projecte tan ambiciós. En el ple de l'Ajuntament del mes de març no es va presentar cap pla. Fins ara només hi ha unes idees di­buixades. No es coneix cap ex­pedient i, en cas que s'aprovi el mes d'abril, el procés quedarà interromput per les eleccions de juny. Tanmateix, per tal d'acce­lerar la marxa, l'Ajuntament i el club han format una comissió mixta de treball.

Veïns i veïnes agrupades en la seva plataforma segueixen atentes i vigilants. La realitat així ho exigeix.

f * los Depoites

• PaDeíWp* l»<i«poi«s

I—lt»i»<i»<iii<i<nn»5)

5ï»)(OSíJí^iOttfVIïS coïiwpaíSíïïfDS «ps íàcu tos ^ '

irtversttín previstóïrï^iicí^s de ptas; <a.l

EL PERIODICO

La urbanització de les Instal·lacions del Barca encara no s'ha portat al paper de manera oficial, però ja ha aixecat les suspicàcies del veïnat de Les Corts

març-abril de 1999

i.a veu aet

CARRER REPORTATGE 1 Qar

Laifjient i el Clarrer I La plaça del Mar

Cisco TOMÀS I ROSER ABGEMÍ Vanéixer arran de la desfeta del'l 1 de setembre de 1714. Per castigar la re­sistència que va oposar el barri de la Ribera a l'entrada a la ciutat de les forces bortòniques, Felip V va orde­nar-ne l'enderrocament de la part més poblada. Foren destruïdes 1.345 ca­ses, tres convents i un hospici, per edificar-hi la Ciutadella, el fort de Don Carlos, iaixítenircontroladaunadeles entrades a Barcelona, i la mateixa ciutat. Llavors es va planificar el barri de la Barceloneta.

• Els quarts de casa El barri projectat pel general enginyer Juan Martín Cermeno amb 15 carrers, iguals d'ample a 8 vares de Burgos i 9 de travessers, i dues places, va ser habitat sobretot pels desallo^ats del barri de la Ribera.

Els edificis eren de planta baixa i un sol pis, per no impedir l'acció de les bateries de la Ciutadella. Els habitat­ges, previstos de 64 m2, van ser redu­ïts a la meitat en el moment de la seva construcció; d'aquí ve l'expressió dels "quarts de casa", per anomenar els habitatges que encara existeixen.

Comque dintre del recinte emmura­llat de Barcelona no s'hi podien instal·lar indústries que utilitzessin màquines de vapor, molts tallers metal·lúrgics van aprofitar per situar-se a la Barceloneta. Es convertí en un barri de gent marine­ra i menestral, treballadors de tots els oficis mariners i relacionats amb el mar, i a les indústries auxiliars del port.

Als tallers Nuevo Vulcano hi va néixer el primer vaixell a vapor de l'Estat espanyol l'any 1853. Dels tallers Esperó va sortir la primera màquina de tren espanyola per a la línia Mataró-Barcebna el 1850. La indústria més important des de 1856 va ser La Ma­quinista Terrestre y Marítima, popular-mentanomenada 'la maquinista", des­apareguda del barri. També donaren feina a molts barcelonins la Unión Na­val de Levante, els Astilleros Viudes, els Cardona, així com tantes indústries i comerços dedicats a les coses del mar, que avui han desaparegut o han minvat molt la seva activitat.

• L'aigua arran dels peus Vista des del mar, la Barceloneta té la forma d'un triangle, fins fa poc tancat sobre si mateix, i que ara es va obrint a l'aigua i a grans avingudes per tots costats. Com és la connexió del pas-

La Barceloneta, amb 1.200 habitants per hectàrea i 17.896 habitants en total, té una història rica en activitats polítiques, recreatives,

esportives, reivindicatives i culturals.

>:'.

JORDI TARRÉS

• La Barceloneta s'ha obert al mar amb aquesta gran plaça dura, però suau.

seig Joan de Bortxj i el passeig Marítim, que ha donat lloc a un espai lluminós, obert a un mar que es perd a l'horitzó, que porta el nom de plaça del Mar.

És una plaça d'estil barrejat, dura, a l'estil de les que durant uns anys van estar de moda entre els uriaanistes barcelonins; però suau al mateix temps, quan de la duresa del paviment, po­dem sentir com la sorra de la pla^a ens acaricia els peus descalços.

La plaça acaba on pot arribar l'ai­gua del mar amb el seu continu movi­ment, acariciant la sorra quan està tranquil·la, o esbategant contra ella quan està esverada.

Per la banda notd, es veu tota la costa barcelonina, des del port olímpic, passant per moltes xemeneies a Sant Adrià fins a la costa del Maresme. També es veu el monument dedicat als quarts de casa, el símbol del barri; una construcció metàl·lica en forma de

cubs, fins a quatre d'altura, simulant unes finestres laterals en cadascun que no guarden una correcta verticali­tat entre ells. Pel sud, l'espigó que fan per obrir la nova bocana tanca la vista.

Al mig de la plaça gentasseguda en les cadires dels bars; a la platja gent ajaguda, gent jugant, taules de vela que s'endinsen al mar perquè fa vent per navegar.

Una passera de fusta uneix la plaça dura amb la sorra. Una passera que ressegueix tot el passeig arran de mar, i en algun lloc serveix perquè la gent amb cadira de rodes pugui arribar a tocar l'aigua. Algunes palmeres, la majoriaesquifidesoacabadesde plan­tar a la son-a de la pla^a, acompanyen la immensitat de l'horitzó.

Per la part de muntanya, la plaça del Mar està presidida per un sd edifici, gran, de tres portals i tretze pisos d'al­tura, de forma rectangular, afectat en

part per la línia de costa. Quan el ministeri corresponent va netejar les platges per recuperar-les com a espais públics, vaplantejar-sed'escapçarl'edi-fici, però veient que pujaven molt les indemnitzacions als propietaris dels pisos, el va deixar tal com està. Avui tot i que recorda les construccions massa altes d'altres temps, ofereix un recer als passejants dels nxjlts camins que voregen el mar. Els seus estadants, que abans tenien les edificacions que els separaven del mar, ara hi poden fer el bany just abans d'anar-se'n a dormir 0 quan surt el sol.

• Som arreu del món Gent de totes les edats, colors i estils. En grups, passejant el cotxet de la criatura o el cotxe de l'invàlid, que per fi ha trobat un passeig sense tjarreres que li permet anibar fins al mar.

El terra dur de la plaça fa ones

suaus: s'hi pot patinar, anar amb qual­sevol cotxet de rodes, en bici o en patí. Segur que ballar-hi deu ser un gust.

Està neta, polida, només hi sobren els excrements de gossos, que en certs moments són tants com perso­nes. Els gossos empaiten els coloms que fan colla a la sorra. Encara que hi ha un senyal perquè els gossos no entrin a la sorra, ells no el saben llegir i els seus amos no en fan cas.

Tan aviat sents holandès, com an­glès britànic, japonès o una de les

• moltes llengües que hi ha al nnón. És un espai de tothom.

A la plaça només hi ha dos establi­ments, el Raska, obert de nou només fa una setmana; l'altre, la vella bodega Kaiku, amb més de vint anys en el mateix emplaçament i seguidora de la història del barri.

• Kaiku canvia amb el barrí Kaiku en basc vol dir nraltes coses segons el context: bol per fer el recuit, fusta foradada, aplicable a un cap buit; o equip de traineres de rem; tamtjé fa referència a una peça de vestir. M'ex­plica en Rafa que el Kaiku és l'establi­ment més antic de l'entorn; ell recorda amb enyor altres èpoques, les bones per al barri quan hi havia feina per a 10.000 treballadors. Llavors el Kaiku era una taverna, que donava de beure i algun bocata.

Les fotografies del barri tal com era fa anys omplen les parets de l'establi­ment. També els objectes bascos que denoten l'origen de la família que el regenta: Rajoles de l'Athletic de EÍilbao, de la Real Sociedad de San Sebastiàn i un cartell dels anys 50 anunciant la celebració del centenari de les regates de la Concha organitzades pels ajun­taments de Pasajes i Fuenterrabía.

La família d'en Rafa està molt arre­lada a la Barcetoneta. Han viscut els grans canvis que ha sofert el barri. A ell li agradava com era, perquè volia dir que al barri hi havia feina. La gran davallada vingué a finals dels 80, quan van tancar tantes empreses.

Aquells entorns, anomenats la muntanyeta, eren militars, amb un pol-vori i una caserna. Quan van ser expro­piats, ho va comprar la família Palau, que vamuntarels banys dels Astilleros, i en un tros de terreny que quedava escadusser, van edificar-hi la casa de 13 plantes de cara al mar, aprofitant segurament les excepctons porciden-ques. Finals dels 60 i inicis dels 70.

De la pesca al lleure

• La plaça del Mar és un espai de tothom JORDI TARRÉS

• AmblaremodelacióquejaesvacomençardesprésdelsJocsOlímpics,elbarrihacanviatdefutur.L'anticbarripescador i industrial es resisteix a abandonar la seva tradició marinera i li costa convertir-se en un barri ciutadà dedicat a les activitats lúdiques i turístiques. En netejar el que avui és l'explanada davant del mar, també va desaparèixer l'edifici dels banys de San Sebastiàn i les seves piscines. Amb la desaparició dels tallers navals i dels comerços que donaven un moviment molt fort de treballadors, el barri ha canviat i els negocis que s'hi volen mantenir, han de donar una orientació nova.

Al Kaiku es veuen obligats a fer dinars i cada vegada més refinats. El problema de canviar de feina quan es tenen més de 60 anys, com els seus pares, és molt dur. Però ens diu que molts veïns estan contents perquè el bani s'ha dignificat. Abans hi havia rates, brutícia a la pla^a, otors. Ara el Bogatell desemboca mar endins i la pla^a és pública. Hi ha guanyat.

Però no estan d'acord amb la bocana que estan fent un tros enllà, perquè farà perdre el tros de bani que hi ha al final de l'escullera, el Porta Coeli i les muscleres. Només s'hi podrà arribar per un pont que faran des del mdl del Wortd Trade Center. També reclamen que facin un pont que els uneixi amb el Maremàgnum i tes Rambles. Si han de ser un bani per a l'oci, per al lleure, cal que estigui ben comunicat amb totes les zones del port lúdic.

El gran problema continua sent l'habitatge per als veïns del bani. La Maribel, que també treballa al Kaiku, es lamenta de l'habitatge, diu que en comptes de fer tants carrers per a vianants, haurien d'ameglar més els interiors de les cases. Hi ha molts veïns que encara viuen en els quarts de casa.

Perquè els quarts de casa no són només un símbol, continuen sent realitat.

I.íi Veu tiel

CRÒNICA CARRER març-abril de 1999

Crònica d'un via crucis § i t licial MARTA PLUJA

Sí, qualsevol dia, a qualsevol hora pots trobar-te essent l'objectiu d'un d'aquests cacos pràcticament invi­sibles a l'ull confiat del vianant.

És sorprenent que es donin aquestes situacions quan se'ns ven una imatge de ciutat claferta d'uni­formes armats amb metralletes, quan les forces de l'ordre, suposa­dament, patrullen els carrers -ara amb més afany que mai- en recer­ca i captura dels malfactors que els han d'engreixar la nòmina.

A cada cantonada, a cada boca de metro, hi ha una parella vestida de blau. Cotxes amb sirena es pas­segen a discreció. Motos de dis­seny ronden la ciutat. Però on mi­ren? I, surten també de nit? Si no se'ls veu, és perquè van d'incòg­nit?

Fa poc més d'un mes, vaig anar al teatre amb unes amigues. Sor­tint de la funció, vam entrar en un d'aquests locals de menjar ràpid de les Rambles per fer un mos abans de començar a destripar la nit. Mentre esperàvem els entre­pans, tot xerrant a peu de taulell, algun desaprensiu m'obrí la bossa i em manllevà la cartera. Ni jo ni les meves companyes vam notar res: ni un cop, ni una empenta. Res de res.

Quan acabàvem de sopar, i ben bé per casualitat, va ser quan vaig adonar-me que la meva bossa era oberta i que m'havia quedat sense cartera, sense diners i sense l'acreditació que donava fe que jo sóc d'aquest món.

Vaig regirar mil vegades la bos­sa, amb l'esperança que es tractés d'una confusió. Però no hi havia lloc pel dubte: m'havien robat! I a la barra no sabien res, no havien vist res... Espavila't!

La primera reacció va ser de ràbia, és clar, però de seguida se'm va encendre la bombeta: calia de­nunciar-ho ràpidament i anul.lar la targeta perquè no em buidessin el poc que em quedava a la caixa -era final de mes-.

* Problemes informàtics

Vam anar a la comissaria més pro­pera com qui va a ca l'àngel salva­dor, escorcollant totes les papere­res que trobàrem pel camí, Rambla avall, evidentment sense èxit. Qui ens havia de dir que, com diuen els castellans "a mas de cornudo apaleao"...

Dos agents s'estaven darrere d'un taulell discutint amb un parell d'immigrants. Vaig esperar el meu torn educadament, però ningú em feia cas. Finalment em vaig decidir a interrompre -els immigrants se n'anaven, peròjo semblava la dona invisible-: "Disculpin", vaig fer amb un fil de veu, "voldria posar una denúncia per robatori". "Lo siento", em va respodre un dels agents sense aixecar la vista d'un paper, 'lendrà que volver a las tres (de la matinada, és clar), los ordenado­res estan colapsados".

Em vaig quedar de pedra, però sense replicar vaig demanar que em deixessin trucar per anul.lar la targeta de crèdit. El mateix agent es va aixecar i va anar-me a buscar

Qualsevol nit et pot portar una desagradable sorpresa. Fins i tot no cal que sigui de nit. Un matí qualsevol, assolellat, o una tarda

plujosa, tant se val! Els lladregots circulen a totes hores pels carrers de la ciutat, sobretot a la zona centre, la més visitada. I no cal que

facis de turista per ser l'objectiu d'aquests petits delinqüents de poca monta, àvids d'una cartera o d'una bossa, i hàbils de tacte.

• A l'entrada de comissaria un agent demana ia identificació

el número: "Tenga, puede llamar desde allí -assenyalant una cabi­na-".

Ja em començava a pujar la mosca al nas, però encara amb dignitat i cortesia vaig dir-li: "si no li fa res marcar-me el número... M'acaben de robar, sap? I no tinc ni un duro". De mala gana va marcar en el teclat del seu telèfon i em donà l'auricular. El número era equivocat, no pertanyia a la meva caixa, però una operadora molt cordial me'l va facilitar sense de­manar-li.

Vaig tornar l'auricular a l'agent i vaig pregar-li que marqués el nou telèfon. M'agafà l'aparell l'altra agent, de mala gana. Sense pen­jar, marcà el nou número, escoltà uns segons i em digué que no feia senyal. Ara sí, amb to sorneguer, vaig fer-li veure que calia penjar l'aparell per tal de tornar marcar, i va fer-ho sense immutar-se.

Un cop la por a l'expoliació m'ha­via passat, vaig insistir a posar la denúncia... "No se figura usted la cantidad de trabajo administrativo que se acumula en una comisarta a lo largo del dia. Hasta las tres no hay nadaque hacer. Vàyase acasa, tómese una tila, duerma y mariana serà otro dia". I apa noia, al carrer!

Com podia anar-me'n a dormir si ja tenia mitja úlcera de tants nervis acumulats en menys d'una hora!

L'endemà, diumenge. Feia un dia esplèndid, però abans de res hauria de complir amb un deure ciutadà.

Vaig anar a la comissaria que tinc més a prop amb una de les

meves companyes. Ja de lluny vam notar alguna cosa estranya i en arribar ens vam trobar les portes tancades. Al vidre de l'entrada un cartellet avisava de l'horari 6'ofici­na i remetia a una altra comissaria a mitja hora de camí i sense accés amb transport públic. Ens vam mi­rar i vam coincidir a deixar-ho pel dilluns, amb més resignació que ganes...

Finalment, dilluns al matí, abans d'anar a la feina, vaig tornar a co­missaria. A l'entrada, un agent em demanà que m'identifiqués. Vaig haver-li de lletrejar el nom perquè el pogués anotar en una llibreta d'espiral i em féu esperar en una sala.

Al cap de deu minuts algú va sortir d'aquella sala de denúncies, jo esperava sola mentre veia pas­sar la gent que volia renovar-se els carnets d'identitat i els passaports. Notava la seva mirada excrutadora quan passaven al meu davant. Ja feia un quart que m'esperava i nin­gú havia entrat per aquella porta. Al cap de mitja hora van cridar-me per una altra porta.

* Beli i paper carbó

L'agent que m'acabava de cridar s'assegué darrere la taula, premé el botó d'arrencada de l'ordinador, obrí un calaix i va començar a treu­re fulls de paper imprès i fulles de paper carbó. Aquella imatge em va escamar... Va anar intercalant un paper de cada i per últim els uní amb un clip, després me'ls atansà i em demanà que els omplís!

Us podeu creure que no vaig

DANI CODINA

poder posar una denúncia perquè els ordinadors estaven col.lapsats i al cap de dos dies havia de tren­car-me la mà perquè el bolígraf marqués nou fulles d'un sol cop?

Havien acabat amb la meva paciència i li vaig fer notar a aquell agent: "Creu que és normal el que m'han fet? Ho creu lògic?". Per resposta vaig tenir un "jcómoviene usted hoy!". Semblava que se'm rifessin, així que vaig demanar un full de reclamacions sense acon­seguir-lo.

Abatuda i fastiguejada vaig de­cidir-me per no seguir la lluita i vaig marxar tot dient, "és increïble que la policia actuï en horari d'oficina com si fos una botiga qualsevol i que en l'era dels ordinadors calgui omplir la paperassa a mà. Som un país tercermundista! Sembla men­tida que en aquest penúltim any del segle XX encara funcionem així!". El policia em mirà de reüll, encongí les espatlles i no va dir-me ni adéu...

Just ara, quan s'acaba d'implan­tar el famós Programa 2000, quan se'ns ven l'eficiència d'unes forces de l'ordre públic sense màcula, no en tenen prou amb protagonitzar abordatges desmesurats contra estudiants i joves okupes, encara els cal marejar aquells que els pro­porcionem el sou i rifar-se de la ciutadania amb un tracte maleducat, groller i menyspreable, com si qui va a posar una denúncia volgués pertorbar volgudament la pau i el repòs de qui té l'obligació de vetllar per la seva seguretat.

Encara em pregunto: On era la policia aquell dissabte al vespre? Si les comissaries tanquen els diu­menges, vol dir que no hi cacos els festius? S'ha mirat algú la meva denúncia?

Us he de dir que el mateix di­lluns a la tarda em va trucar una empleada d'un supermercat pro­per al lloc del sinistre per dir-me que havia trobat la meva cartera. Només hi faltaven els diners, però hi havia tota la meva documenta­ció. El lladre havia anat Rambla amunt, segurament amb parsimò­nia i satisfacció. Encara espero -per dir-ne d'alguna manera- una resposta del cos policia!.

Deixeu-me dir que aplaudeixo el pispa que em va robar, no pel fet de fer-ho, és clar, però sí per l'astú­cia demostrada (segurament em­pès per la necessitat), i que menys­preo profundament la patxorra d'aquells que entenen el servei a la ciutadania com a prepotència au­toritària disfressada d'uniforme, placa i pistola i no com un deure funcionarial responsable.

DANI CODINA

• La majoria de comissaries obren en horari comercial

m a r ç - a b r i l d e 1999

Lu veu uet

CARRER OPINIÓ 9

f

Manifest

T JtLmmm actual situació de Kosovo ni és incomprensible ni era inevitable. És la conseqüència d'una estratègia que co­mença l'any 1986, quan Milosevic assu­meix la presidència de Sèrbia, continua amb l 'eliminació de l 'autonomia de Kosovo i Vojvodina l'any 1989, amb la imposició d'un règim de terror contra la població albanesa de Kosovo.

Al poble kosovar se li han negat els més elementals drets humans i, sobre­tot, el seu dret a l'autodeterminació. Hem de recordar que ni l 'anomenat Grup de Contacte, ni l'OTAN li reconeixen aquest dret. No hi ha cap dada que faci pensar que la intervenció militar internacional resoldrà qualsevol dels problemes de Kosovo. Segurament han estat més deci­sius els interessos geoestratègics d'EUA a Europa o els interessos de la indústria d'armament.

Avui ja sabem que les principals vícti­mes de l'increment de l'escalada militar és la població civil, especialment el poble kosovar, que pateix les conseqüències de la neteja ètnica i la repressió duta a terme per l'exèrcit i la policia a les ordres de Milosevic. Es tornen a repetir les imat­ges, ja conegudes, de la guerra de Bòsnia: matances massives, milers de refugiats i les grans dificultats per organitzar l'aju­da humanitària.

Els mateixos que estan bombardejat sabien des de fa temps quin era el projec­te polític de Milosevic. Hi ha massa in­terrogants i incògnites com per creure que els bombardejos, en lloc de ser un pas cap el processament i condemna dels res-

Aturem la guerra als Balcans

ponsables de genocidi davant d'un Tribu­nal Internacional, serviran per legitimar una vegada més el règim polític de Milosevic. No voldríem creure que sota les solemnes declaracions de reconeixe­ment dels drets del poble kosovar, la comunitat internacional acabés accep­tant una partició territorial, una divisió de Kosovo, en definitiva la neteja ètnica.

Rebutgem la confusió que hi ha al voltant dels objectius i circumstàncies de la intervenció de l'OTAN als Balcans. Els sotasignats ens adrecem a l'opinió públi­

ca per contribuir en la recerca d'una sortida democràtica i pacífica per a Kosovo.

Hi ha dos tipus de raons per rebutjar els atacs de l'OTAN. La primera té rela­ció amb els objectius reals de l'Aliança: salvar de manera mesquina la seva imat­ge, deteriorada per la retòrica i la impre­visió dels seus dirigents.

La segona raó fa referència a un pro­blema de prosaica ineficàcia. Les accions de l'OTAN poden provocar l'aparició de molts escenaris de conflicte que el Grup de Contacte deia que volia evitar, és a dir, la desestabilització de Macedònia, de Montenegro i de la república sèrbia de Bòsnia; però sobretot, una nova neteja ètnica a Kosovo, cosa que ja s'ha produït. Per si no n'hi hagués prou, no estem en condicions d'avaluar les conseqüències d'un eventual enfonsament de l'estat iu­goslau actual.

També hem de recordar el fet que la garantia de la seguretat internacional correspon al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que ha quedat totalment marginat una altra vegada.

La força de les armes, la guerra, no és la solució al conflicte de Kosovo. Rebut­gem la guerra, els crims i les represàlies sistemàtiques contra la població. Rebut­gem la lògica militar tant a Kosovo com a d'altres llocs del món on també hi ha guerra.

Demanem que s'exhaureixin totes les vies de pressió política i diplomàtica; que no hi hagi foscos interessos, ni polítics ni militars, que impedeixin trobar una so­

lució al conflicte. Només podem donar suport a totes aquelles iniciatives que per la via del diàleg i la negociació contri­bueixin a la resolució pacífica dels con­flictes. Si no és així, és la població civil que pateix les conseqüències del fracàs de la negociació política i es converteix en víctima en els conflictes armats.

Demanem que els refugiats puguin tornar al seu lloc d'origen i puguin recuperar tot allò que els ha es ta t arra­bassat .

Demanem que es doti de més recur­sos i capacitat de decisió al Tribunal Penal Internacional per poder proces­sar Milosevic i tots els criminals de guerra que ac tualment es mouen i t ra ­vessen fronteres amb total impuni ta t .

Ens comprometem a donar suport a les propostes i a les organitzacions que dintre de Sèrbia pateixen les conse­qüències del règim polític de Milosevic i de la seva propaganda xenòfoba.

També ens solidaritzem amb les perso­nes que s'han negat a formar part de l'exèr­cit iugoslau i participar en la guerra.

Assemblea Antimilitarista de Cata­lunya, Coordinadora dAjuda Obrera a Bòsnia, Centre de Treball i Documenta­ció, Comitè Oscar Romero, Comitè pels Balcans, Dones x Dones, Ecopacifistes de Nou Barris, Entrepobles, Espai Roig, Verd i Violeta, FAVB, Fundació per la Pau, El Geperut, Justícia i Pau, Medicus Mundi, Revista En Pie de Paz, Sodepau, Veteri­naris sense Fronteres, CGT, USTEC-STES, EUiA, POR, PRT.

M. Teresa Catalàn Soroll: no desitjat i perjudicial

a contaminació acústica és una realitat que no ens pot deixar indife­rents.

Les persones tenim unes limitacions biològiques i psicològiques a partir de les quals comencem a tenir malestar i a somatitzar (entrar en un procés de ma­laltia).

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el soroll és una de les prin­cipals causes d'estrés. Els límits d'inten­sitat de soroll (mesurat en decibels dB), no haurien de superar els 55 dB al carrer. Per un estat de benestar no hauríem de superar a casa els 40/45 dB durant el dia i els 25/30 dB durant la nit.

Hi ha una falta de consciència sobre el problema dels sorolls i les seves reper­cussions sobre la salut. Hi ha poca com­prensió de les situacions i circumstànci­es dels que pateixen aquest problema, i poca solidaritat en col·laborar per trobar solucions.

Quan parlem de la Declaració Univer­sal dels Drets Humans, el nostre pensa­ment i les nostres emocions ens porten a reali tats tercermundistes on les perso­nes han de conformar-se amb lluitar per sobreviure, és a dir, menjar, beure i des­cansar.

Descansar és una necessitat bàsica, és un dret bàsic, mínim, fonamental del ser humà per poder sobreviure. Si les perso­nes no podem descansar i recuperar les

forces i l 'ànim quedem vulnerables: somatitzem el malestar i els límits del nostre organisme es van ressentint.

L'Art. 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: "Tota persona té dret al descans..." El soroll ens envaeix i sembla que ens persegueix durant tot el dia. A les ciutats, la causa principal de contaminació acústica és deguda al tràn­sit rodat. El nivell sonor és insuportable a hores punta i sobretot a determinades zones, on la densitat de vehicles produ­eix embussos. Al desagradable i inces­sant soroll de motors, tenim clàxons, es­tridències, acceleracions, tubs d'escapa­ment de motos i cotxes amb un volum excessiu, recollida de les escombraries... Aquestes molèsties són pels automobi­listes, vianants i veïns dels edificis dels voltants.

Tenim també els sorolls que provenen del veïnat: ventiladors, rentadores, mú­sica estrident, portes que es tanquen bruscament, cadires que s'arrosseguen, crits, nens que juguen amb patins o bici­cletes, gossos...

A aquesta situació s'han d'afegir les sirenes dels serveis d'emergència: d'am­bulàncies que entren i surten de manera contínua dels hospitals (la majoria al centre de la ciutat), els bombers, amb la caserna central situada al centre de la ciutat (utilitzant en la seva majoria sire­nes de més de 110 dB).

Els veïns que viuen a prop d'hospitals no poden dormir per la nit, tenen insom­ni, somatitzen els t ranstorns a causa del mal ús i abús en la utilització dels se­nyals acústics.

Per on començar? Hi ha ordenances, però les queixes i/o denúncies acostumen a quedar-se en "via morta".

L'Art. 5 de la Declaració diu: "Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o de­gradants. . ."

El soroll pot provocar trastorns fisio­logies com la coneguda pèrdua d'audició, desequilibri en el sistema neurovegeta-tiu i en el sistema càrdio-vascular.

També provoca irritabilitat, agressi­vitat i violència, és a dir, pot "embrutir" les persones i causar problemes mentals (amb repercussions en la seva vida soci­al, familiar, laboral). Per tant és inhumà i degradant.

La tendència a l'ajut mutu i a l 'altruis­me desapareixen. En cas que el malestar o la infelicitat no es poguessin eliminar, les conseqüències passarien per la ma­laltia.

També ataca el sistema immunològic. Provoca cansament, mals de cap, ansie­tat , depressió. Aquest cansament físic i psíquic pot arribar al punt que la perso­na es quedi sense defenses per afrontar problemes de salut i/o amb debilitat per agafar malalties.

Hi ha casos molt evidents per la graveta t del problema i la situació de risc en la que es poden t robar moltes persones; és una pura fórmula mate­màtica: t ipus d'impacte per nombre d'impactes -dia i nit- sense possibilitat de descans ni de recuperació igual a malal t ia .

És un greu problema de salut públi­ca; així doncs, els responsables de l'Ad­ministració Pública s 'haurien de pro­nunciar per facilitar la solució al pro­blema.

"Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut , el seu benes tar i el de la seva família..." diu l'Art. 25 de la Declaració. Pel que fa a aquest art icle, crec que es pot aprofitar molt del que acabo de comentar.

Això és feina de tots . . . Es tem demos­t r a n t cont ínuament que som persones molt solidàries. Hauríem d ' intentar tro­bar vies de comunicació per par la r so­bre el tema. L'opinió pública (és a dir, tots els c iutadans) es mereixen es ta r informats i formar pa r t de debats que facilitin la reflexió per anar t robant solucions de manera conjunta.

No ens enganyem, no estem vivint en una societat del Benestar .

M. Teresa Catalàn i Belmonte és mem­bre de l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica.

La Veu del

Eh CuARTO Fosc CARRER març-abril de 1999

No ens reben La nostra ciutat ha optat per implantar la recollida automàtica dels residus. En alguns carrers s'ha instal·lat un tub pneumàtic sota terra on es dipositen els residus i després se succionen amb un vehicle especial. El mètode escollit ha aixecat, com a mí­nim, molts interrogants. Afegim que és caríssim: només el camió especial necessari val la desorbi­tant xifra de cent milions.

Doncs bé, l'Ajuntament ha encarregat aquestes instal.lacions a l'empresa Central Sug-lbérica, S.A. i a nosaltres se'ns acudí demanar una visita per tal que ens expliquessin les bondats d'aquest nou sis­tema revolucionari implantat a la ciutat.

Aquesta empresa està cobrant de tots els barcelonins i barcelonines, però s'ha negat en rodó a rebre'ns. Diuen que ells només es reuneixen amb l'Ajuntament.

Central Sug-lbérica, S.A. demostra que no és precisament una empresa dialogant, quan justa­ment en temes mediambientals no només cal el diàleg sinó que és imprescindible.

La resposta és, com a mínim, de maleducats i com a màxim aixeca les nostres sospites.

• . '1 '

Jornada d'auto-genoflexió El Racc va fer passar el seu punt. La paraula cotxe no apareix en l'es-lógan del dia sense cot­xes. Inaudit. Un publi­cista digne d'elogi va concretar el veto i va parir una proposta ano­menant-la "Auto-refle-xió". La seva feina va satisfer els assessors del Reia l Au tomòb i l Club de Catalunya (més que un club, més que un assessor).

Genof lex ió davant deisque han impeditque el dia 29 a la nostra ciu­tat es pugui comprovar materialment que les ciu­tats guanyen en qualitat de vida quan el cotxe no imposa la seva llei.

Policia 2000

Les mesures que s'han pres són mínimes. Són una caricatura del que es va fer a París, on la diada va ser un èxit i no va pas­sar res. El dia 29 serà una mena d'operació Nadal sense ser Nadal.

Present a la nostra ciutat de manera ostensible. Dos mil agents uniformats recorren diàriament els carrers. De tenir 202 cotxes ràdio-patrulles han passat a circular 150 cotxes zeta i 204 cotxes camuflats. Tota una fardada.

Tanmateix, continuen arribant queixes a la nostra redacció. La més recent de l'AV de Sant Andreu, que es referia a les molèsties sistemàtiques que patien uns veïns joves. És clar que vestien d'una forma concreta i vivien en una casa ol<upada. Però no només són els okupes els destinataris de les sospites. Simplement per ser jove o immigrant pots situar-te al punt de mira. I això ens preocupa. I no entrem en les publicitades primes a la productivitat, perquè oficialment es nega que existeixin.

Carta d'Eulàlia Vintró des del Cuarto Fosc A s s u m e i x o p lena ­ment i humilment les meves responsabili­tats com a Presiden­ta de Nou Barris i el tancament al "Cuarto fosc" de La Veu del Carrer per no haver convocat el Consell del Districte.

D 'acord amb la n o r m a t i v a v i gen t , correspon a la Presi­dència de Districte convocar i establ i r l'ordre del dia a pro­posta de la Comissió de Govern i del regi­dor de Districte que el presideix. Així ho he fet al llarg d'aquest mandat. En substituir el Sr. Batlle, amb caràcter temporal, al Sr. Santiburcio, li vaig expressar la conveniència de convocar el Consell de Districte, i en retornar el Sr. Santiburcio a finals de desembre, ho vaig reiterar de paraula i per escrit.

Atesa la nova absència del Sr. Santiburcio, he indi­cat al gerent del Districte que em prepari un ordre del dia per tal de convocar dins del mes de març el Consell de Districte.

Gràcies, finalment, per la vostra amatent vigilància al correcte funcionament dels diversos organismes municipals i per la vostra eficaç i desinteressada con­tribució a la vida de la ciutat i de la ciutadania.

Ben cordialment, Eulàlia Vintró, Segona Tinenta d'Alcalde

Ajuntament de Barcelona

març-abril de 1999 CARRER DOSSIER 11 Viure sota mínims

Segons l'últim informe de Càritas, a Barce lona hi h a un 3% de la poblac ió e n s i tuació de pobresa extrema. Xifra molt s ignif icat iva per aquest fínal de mil · leni, q u a n se'ns vol v e n d r e u n a c iutat p ionera e n el d i s seny i a l'alçada de qualsevol gran metròpol i del món. E n aquest doss ier vo l em anal i tzar l'altra

cara de la moneda , la que pertany a aquest tres per cent: la de ls grups d' immigrants, sovint s ense papers , que no troben ni u n lloc per v iure ni u n a fe ina prou d ignes per sent ir-se p l e n a m e n t persones , la d'aquelles persones que s'han passat la v ida trebal lant per acabar e ls s eus d ies amb

una pens ió de 30.000 pes se t e s i la d'aquelles que h a n acabat al carrer, per un mot iu o altre. Barce lona no és n o m é s la gran urb de ls negoc i s i del consum, t a m b é hi h a e specu lac ió salvatge , però sor tosament també hi ha gent que l luita i treballa dia a dia

DOSSIER

Un compromís al costat dels desfavorits

Jordi Vila

JOSEP MASIP

La Cristina Díez amb una colla de mainada amb qui treballa la lectura

© costar-se a la pobresa... Parlar sobre la pobresa és més complex del que pot semblar quan veiem

un dels nostres veïns barcelonins de­manar-nos 200 pessetes a canvi d'una revista com "La Farola". Només cal que gratem una mica i trobarem persones com la Cristina Díez que, des de l'ano­nimat intenta la utopia. Són vocacions que poden contestar algunes pregun­tes com el per què de la pobresa a Barcelona, ciutat moderna, cultural, plena d'art i de possibilitats.

"A Barcelona hi ha una política cla­ra de buidar la part antiga de pobres. És una tendència que es veu a tot Europa. Es persegueix que els pobres vagin a la perifèria i recuperar la part antiga de les ciutats per al turisme".

Cristina Díez, llicenciada en pedago­gia, de Bilbao, fa un any i mig que viu a Barcelona. La Cristina pertany al Moviment Quart Món, una entitat d'àmbit internacional on els pobres par­ticipen directament en el projectes edu­catius i culturals que es realitzen. A Catalunya, la Cristina treballa amb la pobresa de la perifèria de Barcelona (districte de Sant Martí) i de Badalona. Cada setmana, la nostra protagonista surt als carrers, recull els nens i les nenes més pobres, els aplega en alguna plaça de la ciutat, treu llibres, mantes i treballa amb ells la lectura a partir de contes i cançons. És el que el Moviment Quart Món anomena "Biblioteca de Carrer".

A l'igual que va passar el 92, ara és

temps de la nova Barcelona: la del Fò­rum de les Cultures 2004. Les aproxi­madament 40 famílies desallotjades el novembre del 98 d'una antiga nau de Tabacalera al Poblenou vaguen pels carrers dispersades i vivint en carava­nes empaitades per la Guàrdia Urba­na, tal i com assegura Cristina Díez. "A l'Ajuntament li ha sortit un grup de famílies que viuen d'una manera molt pobre al carrer. No les volen aquí per­què els pisos no es poden vendre amb un assentament de camions aparcats al costat. La política que es fa és la de provar de fer-los fora. I com que hi ha una part d'aquestes famílies que a l'es­tiu busca treball a la recollida de fruita fora de Barcelona, l'Ajuntament tracta de posar-los l'etiqueta d'itinerants.

Això, però, no és del tot cert perquè els seus infants estan matr icula ts a Barcelona i els metges els tenen aquí".

Cristina Díez és de les que pensa que conviure amb la pobresa et fa sentir més humà. "Els més necessitats s'amaguen perquè els fa vergonya ser pobres. A més ara ho tenen més difícil que fa 10 anys perquè cada cop costa més accedir a pro­grames de serveis socials. Cal que la gent s'hi vulgui apropar". Segons la Cristina Díez, "també és necessari que els projec­tes socials donin prioritat al pensament i a l'experiència dels pobres, l'única ma­nera de fer-los partícips i que se sentin ajudats".

De cop i volta em desperto, estic al metro i un dels venedors de "La Farola" em pregunta si en vull un exemplar.

DOSSIER Lti veu aet

CARRER març-abril de 1999

ilvana recuerda perfectamente la noche en que llego a Barcelona desde Ecuador, "el 21 de febrero

de 1997". Sola, dejando a sus hijos (17 y 10 afios) al cuidado de la abuela. Vino a probar. Sabia que haciendo un trabajo parecido al que realizaba en su país (jefa de bodega en una fàbrica de envases), aquí cobraria mucho mas y podria enviar dinero a la família. Es el cambio monetario; una peseta vale mas que un sucre, la divisa de Ecuador. No se encontre lo que esperaba. Solo ofertas de empleada del hogar, casi todas como fija, es decir, viviendo en la casa. Trabajando muchas, muchas horas al dia y teniendo que aceptar todas las condiciones horarias y disciplinarias sin derecho a ne­gociar. En dos afios todavía no sabé lo que es una jornada de ocho horas. Però le sobra vitalidad para regresar a Ecuador a arre­glar unos documentos y volver a intentarlo en mayo. De momento, piensa quedarse dos afios màs (depende del permiso de residència) y quiere que sus hijos visiten Espana.

"Nosotros venimos dejando la belleza y la vida porque acà lo que està es el dinero" dice Carlos Martín, familiar de Silvana que llego a Barcelona hace un mes y medio. "La belleza en el sentido espiritual, porque allà tienes tu madre tierra, tu gente, tu identidad cultu­ral, todo eso que te pemüte moverte como un pez en el agua. Però la triste realidad de tu

pais es la pobreza, la enorme brecha que allí existe entre unos pocos que acaparan la riqueza y el resto del pueblo. Como en cualquier pais del mundo. Allà el único objetivo de la gente es la supervivència, conseguir comida. Las cuestiones de la cul­tura, del arte, de la ciència, quedan relegadas tal vez para toda la vida".

Hablamos del movimiento migratorio humano en busca de unas mejores condici­ones de vida, una alternativa, una huida de las penurias. Y màs problemas al llegar a un país màs rico; unas leyes de extranjeria discriminatorias que Carlos no cree que la población hubiera aceptado si estuviese informada. "Los explotades son explotados en todos lados igual, però ademàs hay algunos que también son "ilegales", cosa que una persona no puede ser, como se han encargado de recordar a lgunas organizaciones humanitarias".

Silvana y Carlos Martín estan luchando ahora para lograr alquilar un piso. Han conseguido que un amigo se solidarice y ponga su nòmina por delante y se les nota la ilusión y la impaciència por tener su pròpia casa, a la cual ya estamos invitades antes de que exista.

Para Martin, el hecho de que ellos estén aqui no puede desligarse de las raices co­munes entre espanoles y americanes. "Raices raciales, culturales, económicas, lingüísticas, artisticas. La educación, la

DANI CODINA

A Si lvana y Carlos s e les nota la i lus ión por tener su pròpia casa

política, la economia, se manejan màs o menos en los mismos paràmetres, que son los paràmetres de la sociedad consumista. Ambos continentes enfrascados en una lucha competitiva por el mercado. Espafia dio aporte genético a Amèrica y Amèrica a Espana. Espana dio su lengua a Amèrica y Amèrica aporto cambios significatives a la

lengua espanola. Se trata de pulir los aspectos que pràcticamente nos separan". Silvana explica lo bien que son recibidos en su tierra los espanoles. Hablan de Loja, la región de donde proceden y que està cerca del limite con Perú. "Es un paraíso", dice Silvana. "Es un paraíso y se vive bien allà. Lo que pasa es que no te llega el sueldo".

ACr^AT -AbL.AI ^

j)

"l) Ik M M ^ jpr mljp^

Grup Assegurador CAIXA CATALUNYA Eixample: OFiTEC'2000 Oficina Tècnica 2000, S.L. Rambla de Catalunya, 44, 1r 2a 08007 Barcelona Tel. 93 488 31 13 fax 93 488 31 87

JOSEP MARIA GRACIA LLAMAZARES Enric Granados, 21, pral. 5a 08036 Barcelona Tel. 93 453 16 66 fax 93 453 93 85

Sant Antoni: GISBERT 1 RAMONEDA, S.L. Comte de Borrell, 96 4rt 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 92 00 fax 93 454 92 09

IMANUEL MULA DE AGUIAR Gran Via Corts Catalanes, 514 6è 3a 08015 Barcelona Tel. 93 454 83 83 fax 93 454 83 83

Sant Gervasi: JORGE PAMIAS QUIJANO Balmes, 446 6è la . 08022 Barcelona Tel. 93 418 95 95 fax 93 418 95 95

RUBÉN MESTRE ANDRÉS Guillem Teli, 19 baixos 08006 Barcelona Tel. 93 218 26 22 fax 93 301 16 16

Les Corts: ASSEGURANCES VICTUM, S.L. Can Bruixa, 20-22 08028 Barcelona Tel. 93 490 59 21 fax 93 490 99 56

Gràcia: BOSCH OFICINA TÈCNICA D'ASSEGURANCES, S.L. Torrent de les Flors, 40 B 08024 Barcelona Tel. 93 213 77 88 fax 93 284 88 99 FISAN, S.C.C.L. Pi i Margall, 86-88 entl. 2a. 08025 Barcelona Tel. 93 284 29 96 fax 93 284 29 96

Vilapiscina Turó de la Peira: ENCARNACION LANNES AGENCIA DE SEG., S.L. La Jota, 148 bajos 08016 Barcelona Tel. 93 352 22 58 fax 93 352 36 51

Poblenou-Vila Olímpica: POBLENOU VILA OLIIMPICA S.L. Llull, 82, local 2 - 08005 Barcelona Tel. 93 485 04 41 fax 93 485 03 44

La Verneda: ESTHER HORTET MUNOZ Cantàbria, 70, entresol 08020 Barcelona Tel. 93 305 08 55 fax 93 305 08 55

A l'Oficina de Rehabilitació

treballem per facilitar-vos

les coses.

Wki^'jmiM'

Hi trobareu tot ei suport,

l'assessorament, els ajuts i

subvencions de totes

les administracions

i altres serveis que us faran

més fàcil i senzilla la

rehabilitació del vostre edifici.

ProEixample

Valencià 307. planta bai>f

Telèfon 934 570 522 http://uww.proeixampie.es

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Barcelona ^ j , '

març-abril de 1999

L·a veu ínft

CARRER DOSSIER

n l'era del consum sobreviure amb 34.000 pessetes cada mes, a més d'esdevenir una gesta històrica,

et condemna a ser un nàufrag dins d'una societat contaminada per la dictadura dels diners. Si a més, carregues a l'espatlla el pes feixuc dels anys, la relació amb l'en­torn es complica.

L'índex de vellesa al barri de Sant Antoni és d'un 308% (només superat per Ciutat Vella i Montbau). Molts dels pisos del dis­tricte de l'Eixample -grans i mancats d'una bona mà de pintura- resulten un entre­banc per a la població gran que els ocupa.

Mossèn Albert Castilla va néixer al car­rer Muntaner de Barcelona. Fa dinou anys que és el rector de la Parròquia de Sant Ferran, una de les que es poden trobar al barri de Sant Antoni. N'ha vistes de tots colors i de totes mides. Conversador infati­gable, distès i afable. Un dels seus objec­tius és donar un cop de mà a la gent gran que viu en aquesta zona de Barcelona.

"La lluita actual de les parròquies de Sant Antoni i de l'Associació de Veins és garantir el benestar de la gent gran del barri".

"Coneixem gent gran del barri que tenen objectes de plata a casa, però que només cobren pensions no contributives (34.000 pessetes al mes), per això se'ls ha d'ajudar a viure. Mai no acceptaran, però, que són pobres; els és ofensiu pensar-ho perquè associen pobresa amb misèria. El seu és un orgull malentès".

"Algunes residències d'ancians són pàrquings no vigilats per a vells. En 200 metres quadrats que envolten la parrò­quia de Sant Ferran n'hi ha 5, totes priva­des i per tant que s'han de pagar. Tanma­teix, hi ha gent gran necessitada del barri que no hi volen anar de cap de les maneres: -quan sigui granja hi aniré, diuen quan ja tenen més de 80 anys. A més molta d'aques­ta gent gran no surt gens o mai de casa perquè tenen problemes de mobilitat".

"A la parròquia de Sant Ferran fem una col·lecta extraordinària per ajudar al veïnat necessitat de diners. Tenim la sort de comptar amb un equip de voluntariat que s'encarrega de portar al dia els comp­tes bancaris, així no s'adonen que viuen de la beneficiència".

DANI CODINA

La gent gran, que v iu amb 34.000 pesse tes , assoc ia pobresa amb misèr ia

Les e0Q ii p|i €i0 viiliiSi^^^ '

Udvotudò de la província de Bdrcelonií (ta eetat fiagathn |}el que f< a,Véçíü cN»: -pobresa. Tanmateix, atesa la seva posició favorable de sortida, la 9itua<dó pres^tnio' s'ha de cpnaídeiar com a^rpu, alrnen^cs gpjegnea ogriparatius. p a l advertir que la.

L'evoiucto aeis icioexs oepoDresa no «5 amo un renex oe ips lenoeneies presemaoes pels indicadors sock)econéHnk:» més reltevants. Ccfi recordar que ei pes del sector industrial a Barcelona propiciaque qualsevol diftcuttsrt que ptíiei^ü tingi4 {prans repercus-sionaèn l'eoCNKjmla i en el^iÀdwsde pebre«a.

.$41^15 aquest ,úttim.lE^enae, e^ ré vc^.de pc^bra&a a *tota (à ptwbitíg'é» aaicei^rmaón eonaideri^rien^ eievéter: ^ ^suactó^extrema a'hi t « ^ el $% d a ^ pí^m^vm i9%«$|lisni^jjBC^drèu1e| 37,$% t^ ún fltwefi mQdeiijà^0 p6b<9M;., Això sf^Wca q(» éj nivfíV^d^.pi^paYlettit «aclama tes nostres coirnàrquai&pulafi^a l'escandalosaxKra del 4 t ^%.

Acetona s ^ ^ s / Pf0tM»db6·QipMï4t«ricl^#fea«naa^ari·

cealià^ques.de lni^MBíaàléí. Pnmoi^moe^fímm^Vi pértícir

pedd.activ8«tela|>òt;to^'^#$í acl^/^s6» PFoducttveal eri les dà(^8ion8<iu» atevi)» r^nsm aquestaí pcMín^, ^

pajrtioipack5,ad!^, tant en V0xéaudó com

"La picardia no la perden mai. Una dona gran del barri, davant la possibilitat de cobrar una petita herència, li ha dit a la volimtària que l'atén que quan la cobri ü deixarà en herència i que, per favor, no li digui res al rector de l'herència (jo mateix) perquè així li continuarà pagant la residència".

"Els botiguers, sovint, a l'hora de co­brar un tros de pollastre, o un bistec a gent gran que no pot pagar-ho, tornen el canvi de 500 ptes, quan el producte en val 300. També hi ha qui els porta menjar: -Senyo­ra Maria he anat a pagès i li porto un parell de quilos de patates. Amb això i poca cosa més passen el mes".

Els nous pobres A Barcelona hi ha 42.577 habitants

extracomunitaris, dels quals 8.118 han nascut a l'Àfrica. (Padró de 1996)

"El grup social dels immigrants són els nous pobres de Barcelona".

Allò que anomenem pobresa "Els paràmetres de la pobresa són

difícils de determinar. Ara hi ha molta gent que com que no pot tenir 2 cotxes, pis de propietat amb calefacció i rentaplats de darrera tecnologia es considera pobra. Avui en dia, si no consumeixes no ets res. L'im­portant és tenir. I on és el límit del tenir?".

•' "La pobresa moral porta a la pobresa física. Hi ha molts tipus de pobresa: n'hi ha que no volen rebre ajuda i els que fan negoci de la seva situació".

"Aquí els pocavergonyes no els volem. Poques vegades et diran que tenen gana, sempre volen diners. N'hi ha que dema­nant almoina arriben a fer-se 10.000 i 12.000 ptes diàries".

"La qüestió de la pobresa és un capítol que tenim pendent".

' "El món es mou en pèndol, va d'un costat a l'altre. Ara, som en un extrem, però de ben segur que haurem de passar altre cop pel mig. Estem al final d'una època històrica: el final del capitalisme despòtic, potser?".

Quan t'acostes a la pobresa i la toques amb els dits comprens perquè costa trobar gent que en vulgui parlar en primera per­sona. Una cosa és parlar-ne i una altra patir-la.

GUAJA Des de 1985

Artesania ètnica dels cinc continents Peces de coi.lecció, regal i decoració

VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) Tel: 317.61.87-Fax: 331.75.84

Les darreres operacions uttanístiques a la ciutat s'estan centrant en la remodelació quasi absoluta del Casc Antic, i s'han convertit en camp abonat per a l'expulsió encoberta de les capes més dèbils de la població del bani.

Moltes d'aquestes persones pateixen irregu­laritats en els contractes de lloguer o bé no en tenen i això les fa un objectiu sucós per a les immobiliàries acostumades a l'especulació. La majoria són aturades o jubilades, amb molt pocs recursos i molt poques possibilitats per desenvo­lupar-se en la selva legal. Aquesta situació les ha conduït al desnonamento, en el pitjor dels casos, a la malaltia.

Aquest mes de març saltava a la premsa un d'aquests casos extrems mercès a l'actuació de l'Associació de Veïns del barri. Una dona gran compartia pis al carrer de l'Arc dels Jueus amb un altre jubilat per poder pagar el lloguer. Tots dos van ser objecte d'un desnonament i l'AV els va poder trobar un pis de 30 metres quadrats. La dona no va poder resistir la pressió psicològica i es va suïcidar. Ell, Pedró Rodríguez, s'ha hagut de buscar un altre company per poder pagar les

28.000 pessetes del lloguer, ja que la seva pensió és de 37.000 pessetes al mes.

Situacions com les de Pedró Rodríguez, o com la d'un malalt terminal de sida que es va passar set hores tirat al carrer Princesa després de ser desallotjat amb una ordre de desnona­ment, són molt nombroses i han mobilitzat l'AV en contra del funcionament dels serveis personals, que consideren "deficients".

Segons Glòria Fontcuberta, la presidenta de l'AV del Casc Antic, "hi ha propietaris i immobili­àries que volen que els veïns marxin a qualsevol preu, i utilitzen mètodes intimidatoris com ara tallar el subministrament del gas".

Cal saber què se'n fa dels ajuts que concedeix l'estat per a la rehabilitació, ja que se sospita que algunes d'aquestes ajudes es donen a les em­preses immobiliàries que desnonen per aconse­guir un millor rendiment dels pisos.

L'AV ha fet una crida a les institucions "per tal que extremin la vigilància i al mateix temps incrementin els recursos per pal·liar aquestes situacions que, en algun cas, han portat a situa­cions irreversibles". Redacció. La pres s ió pot acabar e n malal t ia

1A DOSSIER CARRER març-abril de 1999

Conversa amb Paquillo-el Melilla, un sense sostre

Jordi Vila

® ou Barris, casal de barri de Pros­peritat, la barra del bar. Final­ment aconsegueixo veure el sense

sostre que porta dormint a la porta d'aquest casal un munt d'anys. Pensa que algun dia s'acabarà la pobresa? "No ho crec i vostè tampoc s'ho creu. Això és una utopia de les grans". Té 62 anys, en porta 40 a Nou Barris i des d'en fa vuit viu al carrer i dorm entre cartons enganxat a la paret exterior del casal de barri. Molts hauran conegut en PaquUlo com aquell pobre de la barbes, però ara farà mig any que se les ha tallat. Assegura que el íi«d no li fa efecte i guanya cada dia entre 400 i 500 pessetes que quan tot va bé poden transformar-se en 30 nul al mes. Malgrat que fins i tot en les distàncies curtes costa d'entendrel, darrere la veu ronca i la tos d'en PaquiUo, s'amaga tota una història de viatges i ima humanitat desbordant. "El que és meu és meu i de qualsevol que m'ho demani". Ara per ara el nostre personatge espera una paga de la Generalitat que no arriba.

"Paquillo, m'anomenen Paquillo perquè sóc un tap de bassa". És la primera vegada que entrevisto a un sense sostre que viu cada dia amb un optimisme que alliçonaria qual­sevol executiu amb depressió post-estrés. Estic a punt de fer el gest típic del qui convida a una cervesa, quan se m'avança un veí de la zona que ja li ha pagat la beguda. I és que aquest personatge de Nou Barris és molt estimat a Prosperitat tal com em con­fessa mig tossint. "Aquí tothom m'admira i em respecta per la manera d'afrontar la meva situació i no com altres que es queden mig atontats".

Pobre per una germana A Prosperitat a en Paquillo també se'l coneix com el Melilla. Va ser en aquesta ciutat on va néixer. "A mi em va batejar un militar, un sergent de la Legió". L'any 1956 el nostre personatge arribava amb la seva família al barri de Sant Adrià del Besòs de Barcelona amb els seus pares. Més tard es van instal.lar al Carrer Casanovas 67, en una barraca de Prosper i ta t . F ina lment el Pa t rona t construiria, els seus pares comprarien la casa i a la seva mort en Paquillo es quedaria amb aquest pis. Com has anat a parar al carrer? "Vaig posar el pis al nom de ma germana que se'l va vendre i així m'he que­dat tirat". Paquillo assegura que de res li han servit els seus 12 germans.

w X*

.•if..;

^ ^ ^ • ·

•*^'^„ín ^ '

"^v. ; ' ' ^ ^ " • ^ - . / , ' *

^' , * >,:.^>

1 " ^ x , .à|>A..

i O I i l l l \ I I \

Paquillo fa vui t anys que v iu entre cartons a la porta del Casal de Barri

"He recorregut tot Espanya i gairebé tot Àfrica i Europa". I és que Paquillo va estar treballant durant molt de temps a la marina mercant. Em sembla molt bé això de la marineria però ara no passa fred al carrer? "Només li dic que el mes de desembre del 62, quan aquí van caure les nevades, jo m'estava banyant al cap de Finisterre. Mai he estat fredolic". Li sembla que tomem a allò dels vaixells? "Diuen que els mariners tenen una dona a cada port i això és el que em passava a mi. Recordo que les peles tal com entraven sortien. Me les guanyava en contraban, fins a 200 mil pessetes havia guanyat!". Paquillo m'explica que ha arribat a treballar de peó en la construcció de l'autopista de Montcada

i fins i tot va arribar a ser capatàs amb 23 homes al seu càrrec.

Un home de món "M'aixeco a les 4 del matí, vaig a donar

unes voltes pels carrers de Nou Barris (asse­gura que se'ls coneix pam a pam) i després me'n tomo al "llit". Pel matí si la cosa va bé em prenc un cafè amb llet i un entrepà. Altres vegades vaig a comprar pa i llaunes de conserva". Viu de la ferralla, dels cartons, del ferro, les neveres, les cuines i de les rentadores que troba pel carrer. "Es paga molt malament" afirma. Per què no treballa? "Si ara no n'hi ha per la joventut, no n'hi haurà per a mi". Potser té tota la raó...

Tot i que només ha estudiat primària en Paquillo és im mestre de la vida. Estem parlant amb im home al qual H agrada comunicar, connectar amb la gent. "Al carrer s'aprèn molt i anant pel món encara més. El carrer m'ha ensenyat a la meva vida im 45%". Com veu el món? "El veig molt malament. El govern no té vergonya de permetre que hi hagi gent que no visqui sota una teulada!" exclama indignat. Què pensa de les persones? "Veig a la gent massa egoista". Quin consell ens donaria? "Que no hi hagués explotació de l'home". Què pensa del seu futur? "Una persona mentre té vida té esperança. Ningú sap com ha de morir". Un desig... "Si tingués sort em compraria im pis".

Bona sort!

AIGUAJOC Centre de Fitness

Complex Esportiu Mpa!. Bon Pastor

Parc Esportiu Mpal. Can Cuyàs

Poliesportiu Mpal. Can Dragó

Poliesportiu Mpal. Frontó Colom

Poliesportiu Mpal. c.Perill

c. Comte Borrell, 21 -33 Tel. 93 443 03 35

c. Costa Daurada, s/n Tel. 93 312 07 02

Av. Rasos de Peguera, 242 Tel. 93 276 01 02

c. Rosselló i Porcel, 7-11 Tel. 93 276 04 80

c. La Rambla, 18 Tel. 93 302 32 95

c. Perill, 16-22 Tel. 93 459 44 30

SOM ELS PRIMERS EN ESPORT PER A TOTHOM

MILLORA LA QUALITAT DE VIDA AMB

EL FITNESS INTEGRAL

"i . -i ii> '••• i

Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES. DIVENDRES 1 DISSABTES

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS Mercat Municipal Fira de Bellcaire

.•S4. ,Sf,. f ,2 .

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

març-abril de 1999

^M rirtt utrt

CARRER ENTREVISTA 15 Marina Subirats Sociòloga

"íT/ ha més classe mitjana que classe obrera^^

Í^S*- Una entrevista d'Eugeni Madueno

•\::

inalquefal'Area Metropolitana revela les tendènci­es en els canvis dels models de vida social de la població de Barcelona.

— La conclusió més important de l'enquesta que ara s'ha fet pública és que a Barcelona hi ha més classe mitjana que classe obrera? ^ Efectivament, si parlem en ter­mes reals hi ha menys classe obre­ra que classe mitjana. És normal, perquè cada vegada hi ha menys fàbriques, menys indústries, i per contra més empreses del sector serveis. Aquesta nova classe mitja­na emergent està formada pels fills avançats de la classe obrera. Una població jove, amb estudis i una formació tècnica mitjana, que han après a obrir-se camí i que imiten els models de vida de les classes altes. Viatgen a l'estranger, fan vacances, tenen un nivell mig de consum, i treballen com assalari­ats a bancs, oficines, etc. Més que pels ingressos, el nivell de consum o de riquesa, es consideren i els considerem classe mitjana per l'es­til de vida que fan. Volen ser com ells, però no ho aconsegueixen, ja que són assalariats, tenen contrac­tes sovint inestables, i moltes vega­des veuen amb frustració que no poden arribar als estandars de con­sum que desitjarien. Això els crea frustració i molts conflictes. Es un grup sense consciència de classe ni identitat.

— On són els obrers? ^ La classe obrera catalana està formada en la major part per im­migrants de parla castellana, que provenen en molts casos del món rural, i per tant d'un escàs nivell educatiu, que mantenen encara la consciència d'immigrants, que van viure la postguerra... És el grup amb menys mitjans, que viu a les perifèries, en habitatges de poca qualitat, que no s'ha incor­porat a les formes de consum amb targeta de crèdit, etc. Els obrers són "els altres catalans" arribats als anys 50 i 60; un grup social format per gent gran, al qual els nous sistemes productius l'ha con­vertit en obsolets.

— Després hi ha la classe mitjana tradicional... • i Sí, son els petits i mitjans em­presaris, els propietaris de boti­gues, els comerciants...

— I la classe dirigent. ^ Sí, però amb novetats també.

.JOSEP MASIP

Marina Subirats e s mostra contenta amb la seva fe ina

El poder econòmic està molt dilu­ït, forma un grup molt petit, i a més està molt penetrat pel capi­tal estranger, per la qual cosa costa molt identificar les grans famílies propietàries del capital. Aquest grup s'escapa per la part de dalt de l'enquesta, com, per la part de baix se'ns escapen els ex­closos, ja que només estudia les respostes de 5.000 persones cen-sades. I estar en el cens ja implica no estar fora.

— Després hi ha la tecnoestructura. ^ Això és molt significatiu i comú a la resta de països occidentals. És la classe fonamental, ja que crea el model de comportament que altres grups socials volen imitar. És el grup format pels executius, gerents, els professio­nals d'alt nivell, que encara que assalariats, dirigeixen les grans empreses, tenen poder, ingressos alts, han passat per la universi­tat, el grup que més participa a les associacions, que més llegeix, més viatge a l'estranger, el que construeix el model de vida actu­al. Encara que no és la classe propietària, sí és la nova classe dirigent.

— Quina ideologia tenen aquests grups socials? • • Coneixem el que van votar a les generals de 1993. La classe

obrera va votar PSOE; la classe mitjana baixa es reparteixen en­tre PSOE i CiU; el vot d'IC és més interclassista. A la classe mitja­na alta guanya CiU i un segment important del FF. I la nova classe dirigent de gestors i tècnics, es divideixen entre FSOE i CiU, amb tendència natural a anar-se'n cap a aquestes darrers.

— Hi ha alguna cosa en comú entre tots els grups? •1 La família és igual a totes les classes. Ha baixat el nombre de fills, s'ha reduït només a pares i fills - la resta, avis, oncles, vidus, són expulsats a residències o vi­uen sols- i continua afeblint-se. El dia que finalment els joves s'emancipin, la família caurà en picat. Fer altra banda augmenta el nombre de gent que hi viu sola, les llars monoparentals (forma­des per nens amb un sol progeni­tor, pare o mare), i les parelles no casades. Curiosament, quan més feble és la família, més se la valo­ra.

— A què és degut? • • "Se canta lo que se pierde"

— Què provoca l'afebliment? IB La tendència general a l'indi-viduació; tothom busca els seus interessos individuals, que són més forts que els vincles famili­ars. Ara hi ha parelles que tre-

Marina Subirats va néixer el 1943. El 1968 va estudiar Sociologia del Desenvolupament a França. El 1974 es va doctorar en FUo.sofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. PosterioiTnent va ser professora de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Es va especiíüitzar en .sociologia de l'Educació. Ha publicat diversos Uibres sobre aquest tema, entre els que destaquen "Nifios y nifias en la escuela: una explotación de los códigos de genero actuales" i "Rosa y azul: la transmisión de los generós en la escuela mixta". El 1993 va ser designada directora de l'Instituto de la Mujer. Ha destacat per les seves aportacions a l'Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona, en la realització de la qual participa amb diverses responsabUitats des de fa una dtícada. En la direcció de l'enquesta, que ara s'ha fet púbUca i que conté les dades recollides al 1995, han participat també el geògraf Oriol Nel.lo, l'economista Albert Recio i la demògrafa Mont.se Solsona.

ballen a centenars de quilòme­tres un de l'altre. Abans un d'ells hauria renunciat a la feina, se­gurament la dona, però ara, tal i com està la situació econòmica, tots dos segueixen i els que en pateixen les conseqüències són la família, els fills, la convivèn­cia social.

— L'enquesta revela que l'alliberament de la dona li ha implicat doble feina, ja que majoritàriament continuen fent les feines de la llar. • • Sí, s'ha d'aconseguir que l'ho­me també les assumeixi.

— És un fracàs del feminisme? ^ No, rotundament. Va ser el divorci qui va obligar les dones a buscar-se la vida, perquè era clar que les famílies ja no eren es­tructures estables com havien estat en els anys 50-60, sinó que podien desfer-se en qualsevol moment, i la dona necessitava assegurar el seu sustent indivi­dual. El que passa ara és que les dones han canviat, però no els homes, que han d'entrar a fer el treball domèstic.

— Tots aquests canvis socials profunds s'han fet en funció de l'Economia, i no de les persones, i ara veiem els resultats socials que han provocat... ^ És així, i per canviar-ho les dones podem aportar molt. A mesura que anem ocupant llocs ens adonem que cal canviar la forma d'organitzar la societat. Abans, segurament d'una ma­nera justificada perquè érem po­bres, posàvem la producció com element primordial, però ara que, als països occidentals, te­nim un nivell de vida tant alt, hem de començar a posar les relacions en el centre de la nos­tra vida. Hem de reduir la pro­ducció per tenir temps per la reproducció.

— L'enquesta revela també que augmenta l'associacionisme, però només en esportius i activitats de lleure. iH Sí, i no és una associació que busqui la relació, sinó gaudir in­dividualment d'uns serveis. Jo tinc a la universitat 20 alumnes de 4t. de Sociologia, que ni es coneixen ni es parlen entre ells, en canvi jo encara em reuneixo de tant en tant amb la gent del meu curs, que vam acabar fa 35 anys!

— Des del punt de vista del control social és perfecte: divideix i venceràs. ^ Totalment dividits. I el pitjor és que ens hem desarticulat en nom de la llibertat. Als estudi­ants els han deixat t r iar entre 25 crèdits o una assignatura; ells s'han fet una carrera "a la carta", i el resultat és aquesta atomització i individualització.

— També diu l'enquesta que més nivell de coneixements no es sinònim de més cultura. • i Actualment l'educació és una eina per arribar al mercat de tre­ball, però no per descobrir els pla­ers de la cultura. Efectivament, acaba la generació dels analfa­bets, la gent té estudis, però no augmenten els índexs de lectura.

16 La Veu del

PUBUCITAT CARRER març-abril de 1999

La majoria de les Comunitats Autònomes reben el que els correspon.

Els ciutadans de Catalunya mereixen un tracte fiscal just.

Totes les comunitats han d'aportar diners al conjunt de

l'Estat. És lògic que les comunitats més riques hagin d'aportar

més que les altres. Els ciutadans de Catalunya aporten un

24% més de diners que la mitjana de les Comunitats

Autònomes per al funcionament de l'Estat i per a la solidaritat

amb altres territoris. El que ja no és lògic és que, quan

l'Estat retorna a les Comunitats Autònomes una part d'aquests

ingressos, unes comunitats rebin els que els corresponen

i Catalunya, no. Catalunya rep un 12% menys de diners del

que reben de mitjana les altres Comunitats Autònomes.

I això comporta un desequilibri negatiu global d'uns 36 punts.

15.4°c Catalunya

84,e% resta Espanya

Quants som

19,4% Catalunya

80,6% resta Espaiqfa

22.7% Catalunya

77,3% rasta Espanya

Quant produïm Quant paguem

Amb aquest fort desequilibri, Catalunya pateix un tracte

injust que limita les seves capacitats de modernització,

creixement i benestar, tant dins d'Espanya com dins d'Europa.

Ha arribat el moment d'aconseguir un tracte més Just

per als ciutadans de Catalunya. HI estem d'acord, ol7

Generalitat de Catalunya

La Veu ttel

març-abril de 1999 CARRER ALTBES ASSOCIACIONS

FLit^ Entintat, inserta't L del mesj Una empresa d'arts gràfiques al servei de la inserció sòciolaboral dels malalts mentals.

JORDI VILA

L'empresa d'arts gràfiques Entintat, SL, és una de les poques iniciatives empresarials existents a Barcelona i a Catalunya que té per objectiu la formació i la inserció sòciolaboral del col·lectiu de persones amb trastorns de salut mental.

El barri del Carmel aculi al carrer Fames 15 una empresa d'economia social anomenada "Entintat" i espe­cialitzada en tot tipus d'impressió, autoedició per a informàtica. Offset, serigrafia i manipulats. Entintat és un servei de l'Associació Els Tres Tu­rons de Barcelona, una entitat sense afany de lucre fundada l'any 1985. Aquesta associació és pionera, jun­tament amb Joia en la rehabilitació psicosocial, en l'orientació i en la inserció social i laboral de persones en situació d'exclusió amb proble­mes de salut mental. Actualment Els Tres Turons intervé amb 150 perso­nes i té una llarga cua d'espera.

Atenció individualitzada

"Els tipus d'usuaris amb els que més treballem són esquizofrènics, però també ens podem trobar amb transtorns neuròtics greus", afirma el director d'Entintat i membre d'Els Tres Turons, Xavier Oms. De fet aquesta associació està reconegu­da pel Servei d'Ocupació de Col·lectius Especials de la Generali­tat com una de les entitats amb més

solvència que col·laboren amb l'ofi­cina d'orientació del Departament de Treball on s'atenen aquelles per­sones que pateixen dèficit de salut mental. Des d'aquesta instància de la Generalitat no es consideren aquests tipus de persones única­ment com a un diagnòstic o una patologia, sinó que es té en compte el seu estat psicosocial que contem-

ON ANAR NOM: Entintat, SL

ADREÇA: Farnés, 15 08032 Barcelona

TEL-FAX 93 420 43 94

pla les relacions familiars o l'accés als recursos sanitaris i prestacions, per exemple. "A partir de l'anàlisi de l'estat psicosocial es fa un Pla Indivi­dual d'Habilitació Laboral (PIHL) que és diferent per a cada persona" afir­ma el responsable del Servei d'Ocu­pació de Col·lectius Especials de la Generalitat, Luis Grande.

Entintat porta un any en funciona­ment i, de moment, ja ha pogut aguantar amb tres treballadors, un encarregat i un director, la forta com­petència existent en el sector. I és que com apunta el seu responsable, Xavier Oms, "som una petita empre­sa d'economia social". Oms afegeix que "les entitats del barri i les asso­ciacions de veïns s'han portat molt bé amb nosaltres"^ Les lleis del mer­cat no s'han d'oblidar, però el més important a Entintat és la tasca edu­

cativa i la intervenció social que aquesta empresa realitza amb els seustreballadors· De moment aquest any han facturat nou milions de pes­setes i han insertat al mercat laboral a un membre de la seva plantilla· El director d'Entintat ens ho explica: "Els fem un seguiment. Anem obser­vant les coses que funcionen i les que no. És un procés de millora no només en els aspectes laborals" i ens posa un exemple: "de vegades et trobes a gent que no sap anar en metro perquè ha perdut aquest hàbit i l'has de reeducar".

Els treballadors que actualment

estan a Entintat, arriben del centre de dia d'Els Tres Turons on han realitzat diversos cursos de Forma­ció Ocupacional especialitzats en Arts Gràfiques, Disseny i Estampa-ció Tèxtil o Pintura Decorativa, entre d'altres. Un cop entren en la dinàmi­ca laboral d'Entintat s'estableix tot un pla individualitzat d'intervenció educativa per a cada un d'ells. A partir d'aquest moment es posarà en funcionament un engranatge que té per objectiu final aconseguir que aquestes persones acabin treballant dins d'una empresa.

Per això, Entintat disposa d'un

JOSEP MASIP

Xavier Oms és el director de l'entitat

educador que realitzarà el segui­ment de cada treballador, a més a més, cal sumar el treball de l'assis­tent social, i la tasca imprescindible de l'insertor laboral que, quan arribi el moment, haurà de detectar un lloc de treball idoni per a les característi­ques del treballador d'Entintat.

En Jordi

En Jordi Farreres té 38 anys i com la Fàtima ja porta quatre anys a Els Tres Turons i un any a Entintat. "Vaig arribar aquí perquè m'hi va enviar el CAP de Sant Andreu" diu en Jordi que reconeix que la seva estada en aquesta empresa li està resultant molt profitosa: "He après a portar una màquina d'Offset que no tenia ni idea de com funcionava. M'he sor­près del que he arribat a fer en poc temps!". Abans en Jordi tenia la feina en una fàbrica de la Zona Franca, "allítots treballàvem com autòmates". Què és el que més valores de la teva estada a Els Tres Turons i a Entin­tat? "Poder relacionar-se amb la gent, parlar amb aquest o amb l'altre. Com sempre he estat aïllat..." És massa freda Barcelona? "Per al meu gust hi ha massa gent. t\/l'entren ganes de marxar a llocs on no hi hagi ningú". Com veus els teus pròxims anys? "El que m'Interessa és el que visc ara, el futur no se sap mai. Espero que això duri bastant temps".

V T E M P O R A D A 1999

DILLUNS, 2 2 MARÇ 1 9 9 9 , 19 H.

éljozz C v r t m a W D H I M é lhnghm

'Rarctiona 3a** Oi^ii«»li'i> Orio l BonJoa, di>-ector

DILLUNS, 12 ABRIL 1 9 9 9 , 19 H.

£ 1 pietno

'HoA-^ungi K I N V piano

OUe, JeBac iv , \U iM· ·nh>v Cïnastara i'RakhmAnktov

DILLUNS, 3 MAIG 1 9 9 9 , 19 H.

e s c o l a d e M o n t a c t y o t

Cor <U C a m b r a dal P a l o u d a la AAúsIca Cota lano

Grup DimtnmitttA SacobHbco· d * Borcalona

S O I M C S V O C O U

Ob^es de

DILLUNS, 19 ABRIL 1 9 9 9 , 19 H.

La aatwuela

O r q u e s t r a Fl IKannonla d e C o m b r o d e S o r c e l o n a

Cor 3 o v e d e l ' O r f e CahaUk

M a * C a r m e 4-lemÀiwJea> soprano Pronclaco Vas / ianof

R a m o n Cieneí^ ba r í ton jMbert .y^rgudo/ dit-et^tot-

FcagMients dei «La í'osa del iazoft'ón»,«é^l Kuésped

del Sevíllano», «l_a f^onieria», «Los C^av'<\nne-s», «£l btiiite del Luis Alonso»

i «Lo leyenda del beso»

DILLUNS, 3 1 MAIG 1 9 9 9 , 19 H.

L 'òpera

Orques t ra SfanfiMca d e l ' Ò p e r a d e M o l m o e

d o r o Pys l rund/ soprano

P o u l a Hoffmo·v ^ e z z o

BjAm^onsso·v teno*-AlUdwiel WsMuSy bar i fon

SKuya OI<erisiv cJicectoi'

Ob^-es de RoMblt, TVecM» Offmíaek • Strtmm

DILLUNS, 14 JUNY 1 9 9 9 , 1 9 H.

L o tnCMca i e l c i n a m o

Orquest ra Sfcnftwlca del ValUs

Salwador Brotons» dicecto··

Selecció de les ,nilloi*s bondes sonces

L o c a l i t a t s : 8 0 0 i 1 . 0 0 0 p t e s . 5 0 % de descompte pe>· als socis de l'y^gt-upació MwtMO

iNFORMACtÓ I VENDA P..I0.. d^ la M"sif .1 C.1 r d.? P.i»ln, y. T..I, 93 200 1() 0(1. Nun ™ i " ^^

A~í- í l . pol-».-™. J.-

r u N D A c I ò

*ACRUPACiÓ MÚTUA

'•" FUNDACIÓ ORFEÓ CATALÀ PA>,Al) DE LA MUSICA CATALANA

X

Les malalties mentals no són disminucions Tot i que a les estadístiques s'englobi al col·lectiu amb problemàtica mental dintre de

les disminucions psíquiques i, tot i la confusió general en parlar d'aquest tema, aquestes dues realitats són totalment diferents· Així ho emfatitza I remarca Luis Grande, responsa­ble del Servei d'Ocupació de Col·lectius Especials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya· Les malalties mentals són transtorns de la personalitat com les esquizofrènies, les psicosis o les neurosis obsessives, en canvi el transton psíquic generalment ve de naixement i comporta dèficits cognitius als quals tots i totes hi estem exposats· A Catalunya hi ha 52·949 persones amb disminució psíquica reconeguda, el 0,9% dei total de catalans· Durant l'any 98 a la província de Barcelona han passat per accions fonnatives 439 persones pertanyents al col·lectiu de disminucions diverses i també de problemàtiques mentals. La gent que està en cursos de formació específica per a persones amb aquesta patologia és entom dels 50 indívidus· Segons Luis Grande "la mitjana d'insersió que estem tenint amb aquest tipus de cursos és del 60%". El trasllat de competències de l'INEM a la Generalitat preveu augmentar els cursos de formació ocupacional.

APRÈN CATALÀ COM I QUAN VULGUIS El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona té oberts al públic dos serveis d'autoaprenentatge de cata­là (SAC), aules amb materials de diversos nivells per aprendre català amb fiorari lliure i al ritme que vulgueu. Un és al districte d'Horta-Guinardó i l'altre a l'Eixampie·

S'hi poden trobar dictats enregistrats, exercicis específics autocorrectius, vídeos, cassets, programes d'ordinador, llibres de lectura, jocs i entreteniments i models i orienta­cions per preparar proves específiques de la Junta Perma­nent de Català·

Cada usuari pot confeccionar un pla d'aprenentatge a mida, sense limitacions de temps ni d'horari, ja que els SAC són oberts de dilluns a dijous de 9 a 21 h· Hi podreu

trobar tècnics que us orientaran, us aconsellaran en l'elaboració del pla d'aprenentatge individualitzat, us corregiran els textos que elaboreu i us respondran els dubtes que puguin sorgir La inscripció es pot fer en qualsevol moment de l'any· Els períodes d'inscripció I d'assistència s'agrupen per trimestres.

SI en voleu més informació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres:

-f" Centre de NofrrxalltKKló

«mmm. Lingüística ' * ' * 5 ^ i l ^ cteBcïfceiona

Delegació de Ciutat Vella 0/Quintana, 11,1r l a 08002 Barcelona Tel. 93 412 72 24 Fax 93 318 00 56

Telèfon dinet» d'asm*onm»nt lingülMtie: 93 318 00 56

18 La Veu del

REPORTATGE CARRER març-abril de 1999

Un reportatge de

Pep Molina i Carme S. Palma

El Congrés va aprovar, el passat 18 de març, la nova Llei de la Propietat Horitzontal, modificant la del 1960. La Favb ha preparat una petita guia per a les comunitats de propietaris.

La nova Llei de la Propietat Horitzontal

ropietat horitzontal, o comunitat de pro­pietaris, és simplement, una fin­ca de pisos que tenen una enti­tat diferenciada respecte els al­tres i respecte el que és la finca en el seu conjunt. Cadascun dels habitatges està inscrita al re­gistre de la propietat, on s'es­pecifiquen les seves caracterís­tiques, el nom del propietari o propietaris i la seva quota de participació en les despeses de la comunitat. Per contra, una propietat vertical és aquella fin­ca que, en el seu conjunt, per­tany a un sol propietari o propi­etaris, i que en el registre de la propietat està descrita global­ment (adreça, número de pisos i nom del propietari). Els que ocupen un pis en les propietats verticals, de lloguer, tenen un contracte d'arrendament amb el propietari, que en cas que vul­gui vendre, ha de fer una divisió horitzontal de la finca i descriu­re cada un dels pisos en el re­gistre de la propietat.

El conjunt de veïns i veïnes que conformen la propietat horit­zontal són, per pròpia definició dels termes, una comunitat de propietaris que, a més a més, comparteixen la copropietat d'una sèrie d'elements comuns (sòl, ele­ments estructurals, façanes, re­cintes destinats a ascensors, di­pòsits, porteria...) que tots tenen l'obligació jurídica de mantenir, perquè en són responsables.

En l'escriptura pública d'un pis, s'especifica quina serà la quota de participació del propi­etari en les despeses comunes de la finca, és a dir, en quin percentatge haurà de contribuir en aquestes despeses. Aques­ta quota es fixa en l'escriptura de constitució de la propietat horitzontal i té en compte la su­perfície útil de cada pis respec­te el conjunt de l'edifici, la seva situació i l'ús que, plantejat ra­cionalment, s'efectuarà dels serveis o elements comuns.

• Novetats i polèmiques La LPH és el primer punt de referència per regular una co­munitat de propietaris que, a més, pot tenir uns estatuts en els quals es desenvolupi la llei i s'especifiquin les seves peculi­aritats. Fins ara, la llei vigent ha estat la LPH del 1960, però aquesta llei ara canvia en al­guns dels seus plantejaments. En la proposta que acaba

La llei obliga als propietaris a tenir la fínca en bon estat

d'aprovar el Congrés hi trobem novetats, algunes de les quals ja van crear polèmiques en el període de discussió.

Entre les diverses obligaci­ons dels propietaris, aquests han d'assegurar el bon estat del seu pis o local, han de permetre l'entrada en aquest quan sigui necessari fer reparacions a la finca i han de contribuir al paga­ment de les despeses generals. A més, amb la nova LPH, s'in­clou l'obligatorietat de contribuir al Fons de Reserva de la comu­nitat, proposta que, encara ara, està sent molt discutida. Aquest fons, que fins ara no existia, està destinat a atendre les obres per conservar i reparar la finca i no ha de ser inferior al cinc per cent del pressupost anual ordi­nari de cada comunitat. Els crí­tics senyalen, però, que aques­ta norma pot arribar a ser consi­derada anticonstitucional, pel fet d'obligar a unes comunitats a establir aquest fons. La llei, de fet, ja obliga a tenir la finca en bon estat, i això fa recomanable tenir en compte un marge per imprevistos en el pressupost anual, però, en tot cas, les co­munitats haurien d'entendre la cultura del manteniment dels edificis fomentant-la des de la tolerància, no des de la imposi­ció, diuen els que es mostren

més reticents. A més a més, tampoc s'ha previst encara qui gestionarà aquest fons ni si es podrà repercutir en els inquilins dels pisos de lloguer.

Un altre aspecte que estableix la LPH és la necessitat de comu­nicar un domicili a Espanya on enviar les citacions i notificaci­ons, ja que a vegades es fa difícil localitzar alguns propietaris. A partir de la nova normativa, si no és possible la localització, es do­naran per vàlides les notificaci­ons formulades en el taulell d'anuncis de l'edifici.

Pel que fa als òrgans de go­vern de les comunitats, és obli­gatori que hi hagi un president, que ha de ser nomenat entre els propietaris per elecció, torn ro-

JOSEP MASIP

tatori o sorteig. En tot cas, per rebutjar el càrrec, s'ha de fer davant d'un jutge, que haurà d'acceptar o no les raons plan­tejades. S'estableix també que la figura d'administrador i se­cretari, si bé pot ser exercida pel president, aquest pot dele-gar-les en una altra persona o persones que, a la vegada, po­den formar part de la comunitat de veïns, o bé ser professionals -administradors de finques. Així, la figura del president és principalment a efectes formals, ja que els comptes es poden portar a part.

• Els acords En el moment que un edifici de recent construcció es dóna d'al­

ta en el registre, a aquest docu­ment se li adjudica el títol cons­titutiu d'Obra Nova i en ell s'hi fan constar totes les caracterís­tiques de la finca.

Fins ara, la llei diu que per modificar qualsevol qüestió re­lacionada amb aquest títol fa falta la unanimitat de tots els veïns, i això implica que per portar a terme modificacions als immobles que són avantatjoses per moltes persones cal l'apro­vació de tots els membres de la comunitat.

Aquest fet ha portat el col.lapse en moltes comunitats on hi ha veïns a favor i veïns en contra de posar ascensor, que s'ha convertit en un element ne­cessari que s'inclou gairebé a tots els edificis nous.

Aquest és un dels punts que canvia amb la nova LPH, que només exigeix la unanimitat per modificar les regles contingu­des en l'escriptura de constitu­ció horitzontal -independent i posterior a la d'obra nova- o en els estatuts de la comunitat.

Per a l'establiment o supres­sió de serveis d'interès general, com ara l'ascensor, la porteria, consergeria o vigilància, serà necessari el vot de les tres cin­quenes parts; i la majoria (la meitat més un), per fer obres o establir nous serveis per elimi­nar barreres arquitectòniques.

Finalment, no es podrà obli­gar a pagar als veïns que no votin a favor de la instal·lació d'infrastructures comuns per a l'accés als serveis de telecomu­nicació o adaptació dels exis­tents, que requereixen l'acord d'un terç dels integrants de jun­ta.

En tot cas, es podrà autorit­zar als veïns que sol·licitin l'ac­cés amb posterioritat, sempre que paguin l'import actualitzat.

L'habitatge dels morosos com a garantia

• Els propietaris estan obligats a contribuir en les despeses comunes i al fons de reserva de la comunitat, segons la proposta de la nova LPH. Si bé la llei actual ja estableix mecanismes que fan possible la reclamació judicial contra els veïns que no compleixen amb els seus pagaments, la nova norma inclou una sèrie d'aspectes que faran els procediments més àgils. Es contempla, per primer cop, la possibilitat de demanar l'embargament preventiu dels béns del deutor -com l'habitatge- en garantia. Per certificar que un veí deu diners, bastarà la certificació amb la signatura del secretari de la comunitat que, d'aquesta manera, passa a tenir valor executiu -fins ara, la llei d'enjudiciament civil reconeix uns títols amb càrrec executiu com les lletres de canvi o les sentències, però no la dels secretaris de les comunitats. La novetat és que, amb aquest certificat, la comunitat ja podrà demanar al jutjat l'embargament preventiu de béns i, posteriorment, cursar la demanda contra el morós.

Una altra novetat en aquest aspecte és la possibilitat d'acumular el deute, des del moment que s'interposa la demanda fins el moment que es dicta la sentència, si el veí segueix sense pagaren aquest interval de temps.

La Veu del

març-abril de 1999 CARRER REPORTATGE n Un reportage de

Anna Bartolomé i Sara Casas.

Barcelona contínua posant-se "guapa" però encara té entre 70.000 i 80.000 edificis tancats sense cap utilitat, mentre que la ciutat necessita espais per fer tot tipus d'activitats.

L'incert present de les cases desokupades

jn problema latent de difícil solució. Hi ha mol­tes finques que no s'utilitzen i no­més serveixen per especular amb el sòl. L'Ajuntament de Barcelona, a més, no dóna sortida als locals municipals que estan buits I impe­deix que els okupes donin un ús a aquestes cases. Aquest és el cas de tres edificis dels carrers de Regomir, d'Avinyó i de la Ronda de Sant Pau que es van desallotjar a les poques hores d'haver entrat els squatters, ja que l'Administració pot desallotjar un edifici municipal abans de 48 hores sense ordre judicial. L'Ajuntament es va justifi­car dient que ja s'havien previst diversos projectes per aquests edi­ficis, però els tres han seguit dife­rents camins.

El número 43 de la Ronda de Sant Pau, després de set anys tancat, ha començat una nova vida. Una part de l'edifici s'està utilitzant com a Escola-Taller destinada, no només a nois i noies del barri de Sant Antoni, sinó a gent de tot Barcelona. Aquesta Escola-Taller prepara joves que vulguin dedicar la seva vida professional a un ofici. Els cursos consisteixen en unes explicacions teòriques complemen­tades amb unes pràctiques que es realitzen en un local que hi ha a pocs metres.

Tot i que una gran part de l'edi­fici encara continua tancada, l'Es-cola-Taller ha començat a funcio­nar a partir de l'acció okupa que es va produir el passat gener. Aquest local era una antiga seu del Holding Olímpic que havia restat sense cap tipus d'utilitat des que van finalitzar els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. Els okupes hi van entrar el 23 de gener per, segons ells, "de­nunciar la dinàmica hipòcrita de les institucions que mantenen un do­ble joc entre la imatge pública de diàleg i la realitat judicial i policial repressiva". Després de fer diver­ses activitats i assemblees tot el cap de setmana, van ser desallot­jats la matinada del diumenge 24 al dilluns 25. L'acció policial no va ser violenta i no es va denunciar per la via penal als ocupants, però sí que es va identificar a tres de les 48 persones que havien dormit a l'edi-fici. La justificació de l'Ajuntament per desallotjar l'edifici va ser la creació d'un equipament escolar per a joves que ja havia estat recla­mada per diferents entitats i per l'Associació de Veïns de Sant Antoni. Finalment, tot i que aques­ta associació temia la venda de l'edifici a una multinacional, l'Ajun-

JOSEP MASIP

Una part d'aquest edifíci de la ronda Sant Pau és una Escola-Taller

Aquest edifici, que era l'antiga seu d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, va ser okupat el 21 de març de l'any passat, després d'es­tar quinze anys abandonat. L'okupació es va produir després d'una multitudinària manifestació a les portes de la Generalitat on es demanava la despenalització de l'okupació pacífica d'edificis desha­bitats. Els joves no sabien exacta­ment quina utilitat li donarien, però tenien la intenció de restaurar-lo i donar-li un ús social, tan necessitat en la nostra ciutat. El desallotjament es va produir el dia següent i l'Ajun­tament es va justificar dient que vo­lien convertir l'immoble en una resi­dència per a joves però, com en altres casos, no s'ha fet res.

Regomir, Avinyó i Ronda de Sant Pau només són tres dels nombro­sos casos que es troben en la ma­teixa situació. Malgrat que s'han començat alguns dels projectes que l'Ajuntament havia anunciat, aques­tes iniciatives no han acabat de quallar a causa de la poca disponi­bilitat de les autoritats de respon­dre al deure social que tenen amb els ciutadans.

tament va decidir tirar endavant el projecte de l'escola.

Segons Joan Isart, membre de l'Associació de Veïns de Sant Antoni, l'acció okupa ha estat un èxit perquè per un cop s'ha comen­çat una proposta anunciada públi­cament per l'Ajuntament. Malgrat això, Isart creu que es podria utilit­zar tot l'edifici ja que està en molt bones condicions.

• Regomir i Avinyó Pel que fa a l'edifici del carrer de Regomir, l'acció okupa no va tenir els resultats òptims de l'antiga seu del Holding Olímpic. Aquest immo­ble encara no té cap utilitat clara. S'estan fent excavacions per tal de trobar restes arqueològiques ja que l'edifici està adossat a la muralla romana, però, tot i això, l'opció de l'Ajuntament de fer un centre cívic, tal i com es va dir en el moment del desallotjament, no s'ha dut a terme.

Després de tres anys tancat, l'immoble de Regomir va serokupat r i de novembre de 1997 al matí amb el suport dels veïns que es van mostrar contents que els okupes entressin a l'edifici per re­habilitar-lo. La Policia Local va in­tervenir set hores després i, mal­grat que els squatters no van posar resistència, van detenir els 14 jo­ves que es trobaven a la casa.

En un primer moment, el jutjat

del penal número 17 va dictar una sentència absolutòria a favor dels okupes perquè, segons la magistrada del cas, "si l'edifici està abandonat i es persegueix penalment, podria ser despropor­cionada la protecció de la propie­tat, no només perquè l'immoble ha perdut la seva funció social, sinó que en molts casos implica manio­bres especulatives". No obstant, l'Audiència de Barcelona va revo­car el veredicte i va condemnar els joves a pagar 90.000 pessetes de multa cadascun o 45 dies d'arrest en cas d'impagament, a més d'in­demnitzar de forma conjunta i soli­dària a l'Ajuntament de Barcelona amb una quantitat de 6.413 pesse­tes. Aquest fet va provocar l'okupació d'un altre edifici al nú­mero 32 del carrer d'Avinyó, unes antigues oficines del servei d'infor­mació de l'Àrea de Joventut, com a protesta per la sentència de l'Audi­ència. Després de dues hores, els joves van abandonar la propietat sense que fos necessària la inter­venció policial.

Els okupes que van entrar a l'edifici del carrer de Regomir per tal de rehabilitar-lo i protestar per l'elevat preu del sòl a Barcelona no han aconseguit el seu propòsit i la casa continua tancada i tapiada.

Per últim, el número 15 del carrer d'Avinyó segueix sense cap ús.

JOSEP MASIP

• L'antiga seu de HOLSA encara no té utilitat

PUBUCITAT t.i4 veu « t ' í

CARRER març-abril de 1999

GFil3TA\LEFlJ/\ - CAFiPIMTEFilA DE ALUJVIINIO i PVC

0 DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

W % de descuentos en cualquier inslalación de aluminlo, mamparas de bafío, rejas de seguridad, cortinas plegables

Hnos. JURADO C/. Enric Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 , ffft^H!4' Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 ^ ' j í S ^ Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 93 359 99 56 - 93 359 90 00

.^^^ (oa^^a/ta^ 1824-1999

175 aniversari

t v i ^ i p i ^ Ventalls - Mantellines '\>-^j 4 * Mitges - Guants i

Merceria Boqueria, 26 - 08002 Barcelona

Tel. 317.18.40-Metro Liceo

^ XANCO CAMISERIA

ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelln Cotton 100%

Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

93 357 77 55

4 1 ^

^nlLP^

giUTlHIA

^4 riocí^ Casa fundada l'any 1912

TORRONS ARTESANS FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY ORXATES, GELATS

GRANITZATS, SUÏSSOS ENTREPANS, GOFRES...

Rambla Poble Nou , 44-46 Te l . 93 309 18 72 - Barce lona

^ ^ í ^ Escola Professional de la Dona

Diputació de Barcelona

INTRODUCCIÓ A LA LfrERATURA CONTEMPORÀNIA Dates: del 7 d'abril al 16 de juny Horari: dimecres de 19 a 21 h.

ACCESSORIS DESTIU Dates: del 3 de maig al 21 de juny Horari: dilluns i dimecres de 11 a 13h.

ALEMANY PER VIATJAR Dates: del 7 d'abril al 16 de juny Horari: dimecres de 1 9 a 2 1 h .

DE MONET A PICASSO Dates: del 7 d'abril al 16 de juny Horari: dimecres de 9 a 11 h.

GRAVAT-ALTERNATIVES EXPERIMENTALS Dates: del 12 d'abril al 31 de maig Horari: dilluns de 16 a 20h.

SEMINARIS 3r TRIMESTRE 1999

PARÍS, CIUTAT LITERÀRIA Dates: del 13 d'abril al 22 de juny Horari: dimarts de 9 a 11h.

LA VIRTUALITZACIÓ DE L'ART Dates: del 7 d'abril al 31 de maig Horari: dilluns i dimecres de 18 a 20h.

SERIGRAFIA II Dates: del 9 d'abril al 18 de juny Horari: divendres de 10 a 13h.

CUINA RÀPIDA Dates: del 22 d'abril al 27 de maig Horari: dijous de 16 a 18h.

RECUPERACIÓ-RESTAURACIÓ DE RELLIGATS Dates: del 12 d'abril al 6 de maig Horari: dilluns de 16 a 19h. i dijous de 10 a 12h.

Carrer Pere Coromines, s/n (entrada per Nou de la Rambla-Av. Drassanes) Tels. 93 443 15 13 - 93 443 13 11

Fax. 93 443 14 12 LES FLORS A LA CUINA Dates: del 5 de maig al 2 de juny Horari: dimecres de 9.30 a 11.30h.

REGALEM BOCINS DE NATURA Dates: del 12 d'abril al 31 de maig Horari: dilluns de 10 a 12h. (sortides de 10 a 14h.)

LES TRADICIONS I LES ESPECIALrTATS LLAMINERES Dates: del 10 de maig al 14 de juny Horari: dilluns de 11.30 a 14h.

TITELLES I MARIONETES Dates: del 5 de maig al 23 de juny Horari: dimecres de 10 a 13ti. i dijous de 11 a 14h.

MANERES D'ACABAR ELS TREBALLS DE FUSTA Dates: del 8 d'abril al 10 de juny Horari: dijous de 18 a 21 h.

FORN DE PA D'AVINYO

PA i BOLLERIA ARTESA

ESPECIALrTAT COQUES

E S C U D E L L E R S , 5 9 Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I

COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

RESIDÈNCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardin.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderia y aseo personal,

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia, Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del ano.

Véala: le gustaré

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA

Santa Otilia, 13-15

Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 93.443.15.13 de 9 a 13 i de 16 a 20 h.

títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 232.81.06 y 232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

- ^ ^

Ja som ai nou centre! T'hi esperem!

XIX Premi Rosa Sensat de Pedagogia 1999

La dato per a l'entrada d'originals serà el 8 d'ocíubre de 1999.

El premi és d'un milió de pessetes.

El veredicte es farà públic el mes de desembre de 1999.

34 Escola d'Estiu

Fer de mestre/a avui! Programa de preparació per a les proves d'accés al Cos de Mestres d'Ensenyaments Primoris i Secundaris

ROX" S E N

S A T

Associació de Mestres Rosa Sensat

Av. de les Drassanes, 3 08001 Boredona Tel.: 934 817 373 Fax: 933 017 550 E-mail: rsensat@pangea.OFg http://www.parigea.org/rsenscrt

NO T'HI CONFORMIS

TRUCA'NS EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

fq^n Artesania Popular

Avinyó, 28 Bis Tel. (93) 317 13 24 08002 - Barcelona

pastisseria

00

oq Oi oq

0)

ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00

la Veu del

març-abril de 1999 CARRER VEÏNS

Un nou projecte amenaça la mobilitat al carrer Mineria . LA MARINA FHiLDEGARD RESINGER

Som al territori de Plaça Cerdà, de Mercabarna i de la Fira II, la zona franca on acaba la urbanitat de la Ciutat Comtal. Encara hi queda en servei un d'aquests quatre ponts per a vianants, tot escales sense cap mena de rampa, que ens va posar l'Ajuntament anys enrere per travessar la Gran Via i el Passeig de la Zona Franca (el qual, per cert, abans es deia de les Acàcies i es mereixeria recuperar la seua iden­titat). Hem de donar les gràcies perquè s'ha tret els altres ponts, substituint-los per passos de via­nants a peu pla, i perquè la Plaça Cerdà deixarà de ser un mur in­franquejable que separa els barris. Amb prou temps i esma, podrem estrenar aviat la caminata per arri­bar a l'altra banda de la plaça a través, ai las!, d'un nou pont que estan fent perquè així de bonic l'han dissenyat els tècnics.

No ens enganyem: no ha canvi­at gens la política coloniallsta de sotmetre als interessos econòmics aliens la gent que viu en un indret determinat i de fer-li pagar els be­neficis d'altri. En el nostre cas, els grans negocis de la fira i del futbol demanen i obtenen accesos i con­nexió de recintes, mentre els nos­tres barris i els seus 35.000 resi­dents queden al marge. No millora la seua qualitat de vida ni s'impulsa el comerç local; només reben els fums, els sorolls i els perills del nou trànsit de pas que s'entafora aquí.

Per molt que l'Ajuntament s'haja apuntat al club de ciutats lliures de cotxes, a la Carta d'Aalborg per la sostenibilitat, a l'Agenda 21 etc, no es planteja seriosament fer min­var la font d'origen de la contami­nació acústica i atmosfèrica que patim tots i totes: el trànsit motorit­zat a la ciutat. Que es col·lapsa la Ronda Litoral i s'embussa la Gran Via? Solució: més carreteres, i tú­nels a Montjuïc amb carrils-bus de

posar-i-traure en lloc de portar-hi el metro.

Ah, i perquè no ens queixem: el 29 d'abril l'Ajuntament farà una di­ada de penitència i auto-flagel.lació mental. L'objectiu polític és quedar en paraules boniques i actes sim­bòlics entranyables com el de re­galar plantetes en algunes zones de vianants de Barcelona. Gràcies al RACC, la paraula "cotxe" no apareix oficialment ni tan sols en el subtítol del que popularment s'ano­mena "dia sense cotxes" i que ja ha creat una certa expectativa entre la gent. Expectativa que quedarà de­fraudada si no hi ha un canvi impor­tant en l'actuació municipal.

No hi passa res, al nostre territo­ri comantxe. Tot està en bones mans. L'alcalde s'acosta als ciuta­dans, el regidor del districte actua amb tacte i diligència i els presi­dents de les associacions del barri vetllen pels seus interessos (els del barri, què us heu pensat?). Vegem:

El carrer Mineria deixa de ser un tranquil passeig utilitzat pel veïnat, per convertir-se en una via de pas amb quatre carrils de circulació i alternativa a la Gran Via / Plaça Cerdà, a la qual no li haurà d'enve­jar res la rotonda de distribució de trànsit, ja que en tindrà una de pròpia amb un perímetre semblant i fins i tot en llargada guanyarà.

Partint d'aquesta rotonda, la fal­da de Montjuïc s'obre en canal per preparar un nou accés ràpid al port i a l'estadi de futbol. Es veu clara­ment el lligam directe amb els tú­nels projectats a Montjuïc, encara que els responsables municipals s'escuden en vaguetats quan els preguntem. Amb tot, des de Nadal estan aturades les obres del nou vial. Ens pensàvem que podria ser a causa del centenar llarg de car­tes que es van enviar a l'alcalde sobre aquest tema, però la crua realitat és que la merda pot més que la raó. M'explique: hi van tro­bar un abocador d'escombraries "molt pitjor" del que s'esperaven -

HILDEGARD RESINGER

Amb el pas per a cotxes, els vianants han de passar pel mig del carrer

cosa que els podien haver explicat uns quants dels veïns de tota la vida - i ara els tècnics estan mirant de superar aquest petit inconveni­ent, ajustant plànols i recalculant pendents.

Al seu dia, les entitats del barri es van conformar amb els projec­tes presentats. "Mineria quedarà com abans." Paraules de regidor. "Hi haurà més trànsit," admet el seu gerent, no obstant.

I encara ens deu la resposta a la pregunta de si, a més dels fluxos de cotxes, també es van estudiar els fluxos de vianants quan es va fer al projecte de remodelació del carrer Mineria. Quins són els recorreguts lògics per anar a l'escola, al parc, a la botiga, a l'autobús, al centre de ser­veis ...? Quin temps d'espera és acceptable en els semàfors quan els vianants també tenen pressa? Qui­nes mesures de seguretat viària s'han d'implantar per protegir les persones

més vulnerables: la gent gran i la mainada? - Tot això, si de cas, s'im­provisarà sobre la marxa; allò impor­tant és acabar ràpid les vies on pas­sen els cobces. Aquest és el tenor de l'explicació que van donar fa poc l'Ajuntament i Barcelona Regional a una assemblea nombrosa de veïns i veïnes que es mostraven preocu-pats/ades pel futur del seu barri.

En una altra part de Barcelona, l'Eixampie, s'estan patint els so­rolls, els fums i els perills que pro­picia la seua trama viària potent. Doncs, lluny d'aprendre d'aquesta experiència, se n'està fent una de molt semblant als barris de la Ma­rina de Sants, amb la complicitat dels qui qualifiquen les protestes veïnals com a maniobra electoralista, amb el beneplàcit d'una minoria de gent que es mou en cotxe, i en contra dels interes­sos d'aquest 75% de barcelonins i barcelonines que van a peu i en

transport públic. "Millorar els accesos a la ciutat"

és un eufemisme malèfic i enga­nyós que, en realitat, vol dir injec­tar-hi més cotxes, amb tot el corol·lari de problemes que això suposa. Paguem tots i totes pels beneficis d'uns pocs. Un corredor directe pels autobusos metropoli­tans? Ni se'n parla. Els nous túnels de Montjuïc seran per portar-hi el metro? Un somni ingenu. La Fira II, els Jutjats, el nou Pryca, l'Aero­port... Cal tenir present que Barcelona comença a la Marina de Sants. El que passa amb el nou accés a Montjuïc i el carrer Mineria no és només un problema de barri: si aquí s'obre una nova porta d'en­trada al trànsit, se'n patiran les conseqüències a tota la ciutat.

Hildegard Resinger és membre del col·lectiu Amics de la Blci.

L'Illa Sandoz: les mines del Rei Salomó .SARRIA rAssociACió DE VEÍNS DE SARRIÀ

El 19 de desembre de 1997 es va aprovar definitivament l'Estudi de De­tall de l'ajustament d'alineacions i com­pensació de volums de l'illa delimitada pels carrers Fontcuberta, Osi i Carde­nal Vives i Tutó.

Aquesta illa, de 10.510 metres qua­drats (1,05 Ha), era propietat de la multinacional farmacèutica Sandoz, S.A.E. Al novembre de 1996 es va inscriure al Registre de la Propietat una opció de compra d'Indret Vertical, S.L., amb una valoració de 2.300 milions de pessetes, sota el supòsit que podran obtenir-se 18.000 metres quadrats de sostre edificat, en el cas que l'entitat compradora obtingués una major edificabilitat es revisaria a l'alça el preu del solar. Com ha de ser.

En l'esmentat Estudi de Detall, l'en-titatprorTK)toraaconsegueixques'apro-vin un total de 28.715 metres quadrats de sostre. L'anàlisi de l'Associació de Veïns de Sarrià, dels veïns de l'entom.

de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya i dels serveis jurídics del propi Ajuntament, corroboren lesgreus deficiències de l'Estudi, que en cap cas s'havia d'haver aprovat.

Els anhels edificatoris i econòmics no tenen vergonya torera; Ajuntament i Promoció signen un conveni supri­mint un edifici de dotze plantes, però repartint part del seu sostre en la resta de les edificacions i així es rebaixen 1.500 metres quadrats de sostre. La pastanaga de... En aquestes condici­ons l'Ajuntament estima que no és necessària una nova exposició públi­ca, ja que es redueix el sostre edifica­ble, encara que el projecte a realitzar es diferencií sustancialment de l'apro­vat.

Els serveis jurídics de l'Ajuntament informen de les greus deficiències de l'Estudi de Detall, però donada la seva extraordinària bondat i saviesa, i per tractar-se d'una pronració privada, in­diquen paternalment la forma i la ma­nera d'ajustar-se a la legalitat. Tècnics i promotors privats, no us esforceu en

estudiar els projectes en profunditat; eisjuristesmunicipaisja els corregiran, donant les precises indicacions per­què es puguin aprovar.

Sí que va sortir a exposició pública una modificació de l'Estudi de Detall, només quant a alineacions i usos dels espais lliures de l'illa, però no quant a sostre edificat, no fos cas que ciuta­dans ociosos seguissin oposant-se a una promoció tan saludable.

Així estem. Els veïns i l'Associació de veïns seguim entossudits i irrespon­sables creient que l'edificabilitat no s'ajusta a dret. Mentre, ja ha estat atorgada la primera Llicència d'Obres d'undels edificis, sense esperaral'apro-vació definitiva de l'Estudi de Detall Modificat, que si bé no afecta directa­ment el volum dels edificis, les al·lega­cions podrien qüestbnar la seva ubica­ció. Donada la fermesa i ortodòxia del nostre Ajuntament, tots sabem que no hi haurà pràcticament al.legacions, i que les que hi hagi seran irrellevants per tenir-les en consideració.

En aquesta illa hi ha una masia catalogada que fa difícil considerar-la

DANI CODINA

Tot i les deficiències no hi va haver contenciós

com illa tancada; en el període d'infor­mació pública, no es va poder accedir durant alguns dies al projecte; la Co­missió d'Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya va donar per no rebut l'Estudi de Detall i va emetre un dur informe detallant les

deficiències, però no va presentar re­curs contenciós-administratiu per sal­vaguardar la legalitat urbanística.

Que difícil és ser ciutadà de peu, tenir consciència i usar-la, i encara més difícil oposar-se al rodet econò-mic-immobiliari.

VEÏNS I.Í4 rPM aei

CARRER març-abril de 1999

iBreus de barri

BESÒS

Eliminar les torres d'alta tensió La companyia elèctrica Endesa assumirà el cost de l'eliminació de les torres d'alta tensió del tram final del riu Besòs, espai en el qual conflueixen els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià del Besòs. La zona històricament degradada i oblidada per les administracions, està immersa, ara, en un ampli procés de recuperació social, urbanística i mediambiental amb l'excusa de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures, que s'hi celebrarà el 2004. L'acord al qual han arribat l'empresa elèctrica amb els ajuntaments cal que es ratifiqui properament amb la signatura d'un conveni que suposarà una despesa de 7.000 milions de pessetes per a Endesa. Què rebrà a canvi? Serà públic el conveni, es debatrà als plens de Barcelona i de Sant Adrià?

GRAN VIA

Mesures més radicals La plataforma d'entitats pro cobertura de la Gran Via radicalitzà la seva protesta convocant un tancament de comerços i una cassolada, a més dels talls de trànsit dels dilluns. D'aquesta manera volien fer fora els dubtes que va generar la moció aprovada per unanimitat al Parlament, a mig mes de març, per tal de pagar l'avantprojecte de les obres, el qual no treu ni afegeix res al que ja estava acordat entre la Generalitat i els veïns. Si no es fixa la data d'inici de les obres, però, els veïns anuncien que durant el mes d'abril tallaran l'A-19.

SANTS-GRÀCIA

Protestes pels sorolls Aquests dos barris continuen les seves protestes. En el cas de Sants, pel soroll que pateixen els veïns pròxims a les vies del tren. En aquesta ocasió han enviat una carta a Joan Clos i a Jordi Pujol. Denuncien que, a més, la zona on viuen, entre els carrers Jocs Florals i Antoni de Capmany és "un abocador del barri". A Gràcia Nord continuen negociant i pressionant per una sortida a la urbanització de l'avinguda de l'Hospital Militar. En el moment de tancar aquest número, encara no hi ha una solució. Es manifesten cada dijous.

DRETA DE L'EIXAMPLE

Nova àrea canina El veïnat del passeig de Sant Joan entre els carrers Rosselló i Provença, han rebut amb satisfacció la instal·lació d'una àrea canina. El recinte es tancarà amb pals de pi i no s'asfaltarà. S'hi col·locaran diversos dipòsits per als excrements dels gossos. El greu problema d'higiene esperen que quedi solucionat si la zona s'utilitza i els propietaris dels gossos demostren un comportament més cívic.

HM 11 I ^^ # El canòdrom

Manresa acull la Confavc noseràpúbuc L'abús en els serveis, estrella del debat de la 14a assemblea veïnal ,SANT ANTONI

,MANRESA FJOAN B. ISART-FAVB

En aquesta assemblea, com a quasi totes les assemblees d'aquest tipus, el major atractiu és el de trobar-se amb companys i la gent d'altres llocs. La discussió de l'ordre del dia segons els temes a tractar, pot tenir més o menys interès.

El programa de l'Assemblea que presentava la Junta Executiva pel pri­mer dia, era l'aprovació de l'informe de gestió, el balanç econòmic de l'exercici acabat i el pressupost i el pla de treball del present any. A la tarda es treballaria en grups separats les ponències "La participació de la comunitat en el tre­ball", "El fet comarcal" i "Serveis públics de consum bàsic". Els assistents ins­crits eren 280 de 34 poblacions i de 12 comarques; crec que podem conside­rar una bona assistència.

Aquest any hi havia, però, un atractiu especial i important, i és que l'assemblea es feia a Manresa. Ciu­tat que fa vint anys va ser la seu de la primera trobada d'Associacions de Veïns de Catalunya, fita que d'al­guna manera donava forma a un nou moviment social a les Associaci­ons de Veïns. Moviment nascut a finals dels anys seixanta.

• Els debats de les ponències

Les ponències que es presentaven varen ser, sens dubte, molt ben rebu­des i van despertar molt d'interès; així ho confirmaven els més de 170 com­panys i companyes assistents, com també les més de setanta intervenci­ons recollides. La ponència "La parti­cipació de la comunitat en el tre­ball", pretenia veure com repercuteix en la comunitat tot allò relatiu al món del treball i quins mecanismes es po-

2 i'-4ZSfV-'-ai^i4^ !

;\te íiv i

1 . : ^ ' ^ . , .

(M,\V

Cartell de la trobada a IVIanresa

den posar en marxa cara a una nova distribució del treball. També s'analit­zava a partir del present, com s'havia d'afrontaraquestfuturque moltes veus estan començant a moure, davant les noves tecnologies en una societat de canvi. Caldrà adaptar-se a noves for­mes d'ocupació, però sobretot serà necessària una formació constant i això s'ha d'afrontar amb igualtat de condicions.

La ponència "El fet comarcal" va ser també viva i sentida per els partici­pants, ja que és un tema molt preocu­pant i cal trobar-hi solució. Els desequi­libris tenitorials entre comarques són un fet real que comporta problemes tant a les grans àrees metropolitanes, per la densificació i tot el que comporta en contra d'una societat sostenible. Però a les comarques de l'interior te­nen molts problemes, sobretot en des­atenció per un equilibri econòmic har­

mònic que millori les condicions de vida de les poblacions i això no serà possible sense voluntat política. Es constatava també, que el problema de les comarques serà difícil de resoldre mentre es vulgui mantenir el mapa polític de les provínciesiels ensadminis-tratiusde les Diputacions, i per això ha d'haver-hi una voluntat política que avui no hi ha.

La ponència "Serveis públics de consum bàsic", va ser la més nom­brosa, possiblement perquè es tocava un tema de diari i que afecta l'econo­mia domèstica. Vam participar-hi més de setanta persones i es van recollir 24 aportacions en el debat. En els serveis, en tots i cadascun, (llum, gas, aigua, telèfon i transport) s'hi troben quantitat d'abusos, tant a les facturacions estimatives com en els impostos abu­sius i d'altres temes, i això desperta aviat una preocupació o interès del col·lectiu. Van haver-hi propostes per treballar i tractar aquest tema amb el teló de fons de la campanya de l'aigua -lluita de fa quasi vuit anys, i segueix-, va serel preàmbul per pariarde tots els serveis que ja hem dit i es discutí què es denunciava sobre els abusos en la facturació, el repartiment de quo­tes de mercat de les empreses sub­ministradores i la reclamació d'asse­gurances obligatòries dels aparells per part de les companyies, com una denúncia judicial per els abusos que fan en el servei les caixes i bancs.

De tot aquest treball que fan les associacions de veïns, i la partici­pació i implicació en tot allò que suposa millorar les condicions de vida en els barris i la societat, cal que tots, polítics, administració i ciutadania, en siguin conscients, perquè la participació és un dels valors més importants de la demo­cràcia.

Can Rigalt, 15 mesos de lluita .CANRIGALT ' LLEONARD RAMÍREZ

Can Rigalt és una masia del segle XVII situada en els límits de Barcelona amb l'Hospitalet, amb una superfície de 9 ha, declarades zona verda en el PGM de 1976.

Els veïns de les Corts, de Pubilla Casas, de la Florida, de la Torrassa, confiaven que tal com estableix el PGM, l'any 1882 ja estarien llestes les obres del parc. Però no es va fer.

L'any 1997 el FC Barcelona com­prà 6 ha. de zona verda per 250 milions de pessetes amb el com­promís de l'alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho, de treballar per requalificar els terrenys.

El mes de desembre el FC Barcelona començà les obres amb un permís d'obres menors per neteja i desbrossament i sense indicació explícita de construir tres camps de futbol. Però el que fan més de 20 màquines pesants, és terraplenar tota la zona amb talussos de més de 10 metres de desnivell.

Davant l'ocupació d'una zona ver­da que ha de ser pública, per trans­

formar-la canviant-ne l'ús, peraequi-paments esportius privats, les asso­ciacions de veïns vam presentar de-núnciaal'Ajuntamentde l'Hospitalet.

Totes aquestes accions es van acompanyar d 'assemblees i movilitzacions, convocades per la Coordinadora i la Comissió Pro Parc de Can Rigalt, englobant 13 entitats de Barcelona i de l'Hos­pitalet, durant tot l'any 1998.

La situació actual amb l'Ajunta­ment de l'Hospitalet és la negativa del seu alcalde a tirar endavant l'expropiació dels terrenys malgrat el vot favorable de tots els partits de l'oposició, en el ple de l'Ajunta­ment del mes de febrer, a la moció presentada per la Federació d'As­sociacions de Veïns de l'Hospitalet.

Per part de l'Ajuntament de Barcelona, hi ha la promesa verbal del tinent d'alcalde d'urbanisme, Xavier Casas, que en la propera legislatura iniciarà l'expropiació.

El consistori de les Corts va vo­tar el desembre de 1998, per una­nimitat, treballarconjuntament amb la Casa Gran per convertir aquesta zona en parc metropolità.

D'altra banda, el conseller Pere

Macias, en resposta a una interpel·lació feta al Parlament de Catalunya, manifestà que les obres fetes pel FC Barcelona són il·legals i que aquests terrenys estan desti­nats a parc metropolità.

Els veïns denunciem la manca d'escrúpols i de respecte envers els ciutadans de Barcelona i l'Hospitalet, del FC Barcelona, apropiant-se d'uns terrenys que han de ser el pulmó verd dels nostres barris.

Denunciem l'Ajuntament de l'Hospitalet per afavorir els interessos d'un club privat per gran que sigui, en detriment del bé comú dels ciutadans. Denunciem l'Ajuntament de les Corts per tramitar permisos que cada any es renoven a precari, pera l'activitat d'unes carpes privades sobre els terrenys que s'han d'expropiar per destinar-los al parc metropolità de Can Rigalt.

Ens felicitem de la bona sintonia i de la solidaritat existent entre les Federacions de Veïns de l'Hospitalet i de Barcelona, que ha impedit una greu manipulació urbanística i ha retornat la confiança als ciutadans que, actuant amb decisió, les nos­tres associacions són un poderós fre a l'especulació i l'abús.

I REDACCIÓ

El vell canòdrom de la plaça d'Espanya desapareixerà. L'as­sociació de veïns el reivindica des del 1986 com a equipament per al barri i fins un ple del dis­tricte va assumir la reivindica­ció per unanimitat de tots els representants polítics. Però l'as­sociació de veïns el reivindica, el districte el recolza i l'Ajunta­ment, amb poca transparència i sense cap debat obert, decideix que sigui la nova seu de l'Once.

L'Organización Nacional de Ciegos concentrarà tots els seus serveis en el nou edifici, el qual tindrà façana al carrer Llançà, la Gran Via i l'avinguda Mistral. El solar ocupat pel canòdrom té 6.500 metres quadrats i està qualificat d'equipament. L'actu­al seu de l'Once és al número 66 del carrer Calàbria i també es va haver de requalificar, ara fa vint anys, com a equipament d'ús privat perquè era zona ver­da.

L 'associació de veïns, en roda de premsa, va felicitar-se pel fet que l'Once es quedi al bar r i i m i l l o r i les seves instal·lacions i els seus serveis, però considera que l'Ajuntament peca d'una manca de transpa­rència en les decisions munici­pals i amaga a les entitats del barri - a les quals recorre quan té algun problema- tot el pro­cés del nou equipament de l'Once.

Tot i que se sent satisfeta que l'organització destini 200 milions de pessetes a l'ajar-dinament de l'interior d'illa del seu emplaçament actual (Calà-br ia-Sepúlveda-Flor idablanca-Viladomat), no està d'acord que sigui l 'única compensació al barri i a la ciutat.

En opinió de l'associació de veïns, "l 'Ajuntament ha accele­rat aquest projecte privat quan fa més de 12 anys que té atura­da la construcció d'una escola pública i d'un centre cívic a Sant Antoni, i quan fa més de vuit anys que té l'estructura de les Cotxeres de Borrell feta, en la qual hi va invertir centenars de milions de pessetes perduts per deixadesa".

Actualment, aquest equipa­ment està aturat per manca d'una signatura de la Generali­tat, però cal teniren compte que l'Ajuntament porta molts anys endarrerint-lo.

El que volen els veïns i veï­nes de Sant Antoni és recupe­rar aquest espai requalificat fa 20 anys per fer-hi algun dels equipaments que el barri no té i no ha tingut mai: una escola pública en condicions, un cen­tre cívic, una residència assisti­da per a gent gran, un casal de joves,... També esperen poder tancar aviat un acord definitiu que afavoreixi les necessitats del barri amb l'ús del Palau Foronda i el seu annex, l'espai de Galetes Montes.

març-abril de 1999

Lít Veu del

CARRER FAVB

EL COR ROBAT Assemblea anual de la Favb CATHEKINA AZON

,BARCELONA

Santos Pérez President de l'AV Maresme

"Sense Vamericà el metro hagués anat més lent"

Com milers i milers d'homes i dones, va arribar a Barcelona el 1958 buscant feina. Els primers anys va viure ai voltant de la plaça d'Espanya. Des del 1975 viu al Maresme i pertany a l'associació de veïns des del 1980.

— Fa unes setmanes vau presentar milers de signatures reivindicant una parada de metro entre les estacions de Selva de Mar i Besòs Mar. Us han respost? — Sí, portem anys esperant el metro, però va ar r ibar "l'americà"...

— "Bienvenido Mr. Marshall"? — Je , je , je. . . Sense Vamericà tot hagués ana t més lent. Nosaltres necessitem el metro des de fa anys. Ell, com a promotor immobiliari de Diagonal-Mar necessita el metro des d'ahir per vendre els habi ta tges i està disposat a avançar els diners que calen per fer-lo. Però l ' important és que s'obri la nova estació.

— Maresme? — És un barr i re la t ivament jove. Habi ta tges pr ivats que en els anys 60 va aixecar construccions hori tzontals .

— Recordes alguna anècdota? — Les escriptures dels pisos les donaven i les pagàvem a la notar ia de l'alcalde Porcioles. Tot un negoci. Les escriptu­res no deixaven constància que les cases estaven fetes amb ciment aluminós.

— El barri s'està rehabilitant? — Molt lentament . Les dificultats burocràt iques de l'ad­ministració han es ta t moltes. Només s'han rehabi l i ta t 34 blocs. Tres escales es tan a mig fer i, damunt , la Conselleria de Benestar Social va t reure els ajuts el 1988. Les 33 famílies afectades esperen.. .

— Molts jubilats. — I tan t . Tota la vida pagant el pis i a ra l 'aluminosi ens passa una úl t ima lletra de molts zeros i se'ls nega el 25% d'ajuda per precarietat .

— Quines perspectives hi ha? — Espero que aquest any 1999 tornin a donar-ne.

— Pocs nens i nenes en el vostre barri. — N'hi han. És més, necessitem urgentment una guarderia.

— Com són les relacions amb el districte? — Últ imament , difícils. Podríem dir que els compromisos adquir i ts es compleixen en un 50%.

— Hi ha una coordinadora d'AV al districte? — No. Hauríem de tenir una relació més estreta entre els diferents barris sobretot amb els més propers, però és difícil.

— Per acabar, digues tres problemes que tingueu pendents. — Un ambulatori o centre d'assistència primària que Pujol va prometre i s'endarrereix permanentment i amb el notable envelliment del barri, una residència per a la gent gran.

— En falta un.. . — Una solució jus ta per a la l lui ta contra els impostos abusius en el rebut de l 'aigua.

'MANEL ANDREU

Dissabte 13 de març es va celebrar al Centre Cívic Santes Creus de la barriada d'Horta l'Assemblea Ge­neral Ordinària de la Favb i segui­dament una d'extraordinària per modificar els Estatuts.

Al començament de l'Assemblea van fer una salutació la presidenta de l'Associació de Veïns d'Horta, Maria Rosa Graells, i el Regidor del Districte, Albert Batlle. Seguida­ment es va continuar amb l'ordre del dia previst, amb una petita modificació de l'acta de l'última assemblea, aprovant-se tots els demés punts. Cal dir que el Pla de Treball per al 1999 va ser molt debatut incorporant-se aportacions per part de l'Assemblea que han enriquit i completat les línies de treball que s'havien proposat i que giren entorn a dos grans eixos: donar resposta a tota la problemà­tica veïnal dels nostres barris i revitalitzar el moviment veïnal de la ciutat de Barcelona.

L'Assemblea extraordinària va ser més polèmica. Es presentava un canvi de nom incorporant la paraula veïnes al nom de la Fede­ració, quedant aprovat Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb). L'altre modi­ficació comportava traslladar la res-ponsabilitat d'admissió de nous socis, que fins ara requeia sobre les associacions de veïns del Dis­tricte corresponent, a la junta de la Favb I finalment a l'Assemblea General Ordinària. El tema va ser molt discutit amb arguments a fa­vor i en contra. Finalment, i des­près d'unes aportacions de l'Asso­ciació de Veïns de Sant Antoni que

JOSEP MASIP

L'assistència fou important, tot i la poca representació de les AV

es van incorporar al text, es va aprovar per majoria amb un vot en contra i vuit abstencions.

A part dels aspectes formals caldria ressaltar que si bé l'assis­tència va ser important, prop de 90 persones, no així el nombre d'as­sociacions de veïns i veïnes repre­sentades, 23 en total, sense comp­tar-ne quatre que no estan federa­des. Això situa en un 25% la repre­sentació del moviment veïnal de Barcelona, xifra que considerem poc satisfactòria.

També cal dir que vam comptar amb l'assistència en algun moment o altre de l'acte, dels alcaldables per part d'Iniciativa per Catalunya (IC), Imma Mallot, i del Partit Popu­lar (PP), Santiago Fisas, a part de representants del Partit per l'Inde­pendència (PI), Convergència i Unió (CIU) i Comissions Obreres (CCOO).

Finalment cal dir que el moment més entranyable de l'acte va ser el sopar que es va fer en el mateix

Centre Cívic amb l'assistència de 122 comensals i el ball de fi de festa amenitzat per una popular orquestra de Mataró, però amb molts components del barri d'Hor­ta.

Com a conclusió podríem dir que ens va faltar temps per discu­tir amb més tranquil·litat els te­mes, -ajuntar una assemblea or­dinària amb una d'extraordinària és poc recomanable-, i que el secretariatque presidíem l'assem­blea ho haguéssim pogut fer mi­llor. Quant a la participació (25%) reforça la necessitat d'una de les línies de treball que consisteix en connectar molt més amb les As­sociacions de Veïns i Veïnes dels nostres barris. Per últim cal dir que es va admetre una nova as­sociació, Gràcia Nord-Vallcarca, i que les que hi eren presents sen­se està federades. Vila Olímpica, Carrer Tallers i Taula del Raval, van manifestar l'interès de dema­nar l'ingrés.

Al juny surt la nova edició de 'La Barcelona dels Barris'

,BARCELONA ' REDACCIÓ

A punt de clelebrar-se unes noves eleccions municipals, la Favb edita una nova versió revisada del llibre La Barcelona dels Barris que vol ser, igual que en la primera edició de l'any 1991, una eina de treball per conèixer la ciutat i els seus barris. Però, sobretot, pretén un reconeixement per a les persones que hi viuen, hi treballen i en parti­cipen.

Després de la febre editorial que suposa Sant Jordi, el dia 17 de maig es presentarà aquesta nova versió d'un llibre que fins avui ha servit de base per a l'estudi del teixit veïnal de la ciutat, de l'associ­acionisme i també de la vida ciuta­dana en general.

El llibre conté, a més, un mani­fest amb les principals reivindica­cions del moviment veïnal, dirigit a tota la població -que viu als barris i que fa anys treballa per una ciutat millor-, a la Generalitat i a l'Ajuntament i a totes les can­didatures que es presentaran a

aquestes properes eleccions mu­nicipals.

I no només en pretén la lectura, sinó que la Favb ha preparat un debat amb tots els alcaldables per el 2 de juny a l'Ateneu Barcelonès, traslladant el compromís de la par­ticipació a qui pertoca més directa­ment assumir-lo.

El gran avantatge que repre­senta La Barcelona dels Barris és la classificació de les dades per barris, i no només per districtes, la

qual cosa suposa un gran esforç, però també una dimensió més real de la vida barcelonina.

La nostra ciutat, amb els seus grans eslògans i els seus grans projectes, genera també margi­nació social i exclusió, I això tam­bé calia reflectir-ho en el treball.

El món associaciatiu, I aquí les associacions de veïns hi tenen molt a dir, reclamen el dret a par­ticipar i a dir-hi la seva d'una ma­nera independent i responsable. Per això, la nova edició d'aquest treball es presenta com una nova manera de contribuir en la demo­cràcia .

El llibre inclou un capítol dedi­cat a la revisió de les dades més significatives de població, també hi ha un capítol dedicat a la refle­xió sobre els principals eixos te­màtics de la vida local: economia, urbanisme, associacionisme,... I un tercer apartat es fixa en aquells grups que se solen tractar de manera marginal en els grans es­tudis: dones, immigració, perso­nes amb discapacitacions... I de­dica especial atenció a la trajec­tòria metropolitana.

24 Parlant del

CARRER març-abril de 1999

/ de la ciutat

^^Quan f arriben els rebuts has de pensar com ompliràs la panxa"

sidre parla de forma tan pausada i amable que sembla impossible que pugui ofendre ningú. Ens avisa que no li agraden les entrevistes però, rient, sempre rient, diu que no té res per amagar. Les maneres suaus accentuen el discurs d'una persona que en el seu 69 aniversari es mostra disconforme amb quasi tot. Les seves queixes es decanten més per la situació social global que per la seva pròpia, ara mateix marcada pel fet d'afrontar la vida amb una pensió de

40.000 pessetes. "I com jo, n'hi ha molts, i pitjor. Jo encara tinc la casa, on pago un lloguer baix, i tinc les cames bé per passejar, que és una de les coses que més m'agrada fer."

D'ofici calderer, Isidre va haver de deixar la feina per atendre la seva mare en una llarga malaltia que va durar 12 anys. Va treballar per l'Ajuntament a Barcelona Activa i com a guarda de seguretat tres mesos. "Entrava a les 6 de la tarda i sortia a

les 8 del matí, però vaig poder comprar coses que necessitava pel pis. Ara és més difícil. Quan t 'arriben els rebuts, a la nit ja has de pensar a veure com ompliràs la panxa. Costa arribar i costa explicar-ho. Això d'anar al mercat i veure un bistec que et menjaries i que no pots pagar. No poder anar al cinema, al teatre."

Per no capfïcar-se amb els problemes i perquè li agrada fer coses per la gent, Isidre passa moltes estones entre

QUI ES QUI

ISroRE TÀRRAGA Jubilat

ELIA HERRANZ Periodista DANI CODINA Fotògraf

l'associació de veïns de Ramon Albò, on viu, a Maragall, i la de la Prosperitat. Ens explica les lluites pels drets de la gent gran que els han portat a enviar un escrit de reivindicacions a Madrid, la lluita veïnal contra els rebuts de l'aigua, les excursions que organitzen al barri un cop al mes, la cooperació i

/• l'amistat amb Cuba. "Cada tant ' ^ escric un munt de cartes a les nenes

cubanes que van venir a passar uns dies aquí. Si no les escrit a totes, s'enfaden."

Les lluites d'anys han anat millorant el barri (Isidre porta 39 vivint-hi), però troba a faltar una major presència de la joventut en les activitats veïnals. "Els joves es mouen poc, no sé per què, potser no

. troben feina, tenen - dificultats..., però ens

a^^radaria que vinguessin a la junta, que participessin: nosaltres ja hi portem massa anys i tenim dret a descansar".

A la nit, Isidre s'entreté mirant una mica la tele "que també et cansa perquè no fan res de bo. Massa futbol. A mi m'agrada, el futbol, però no veig cap partit a la tele, prefereixo anar al camp. I quan veig aparèixer l'Aznar, és que em poso malalt -(riu)-, em poso malalt i haig de tancar la tele perquè sinó la trencaria, ho dic seriosament. Jo els dic "la banda de los sonrisas", però no saben de què riuen. Mai no m'ha agradat la política. Sóc d'un partit, també ho dic, voto esquerres, per mi no guanyaran els que hi ha ara. La situació està molt malament, eh. Com el món continuï així s'acabaran menjant els uns als altres".

Celebraràs el teu aniversari? "Alguna cosa farem. Un altre dia, potser... Amb la Maruja i les seves amigues, anirem a menjar una xocolata. Maruja és la primera en donar-me un cop de mà". (Maruja està en una taula una mica més lluny, treballa a l'associació). "I el Pep. Els amics m'han ajudat més que la meva família. Bé, doncs ja et dic. La meva vida és molt senzilla."

Sortim a fer la foto. Isidre aprofita per afegir que també li agrada molt la fotí^aSa. "M'agrada tot i no em cansa res."

Sal i pebre L'acudit Montse Cabo

Monsenyor

Que les aigües tomin al seu curs! Que les dones tomin a la llar, d'on mai haviem d'haver sortit! Uaixjuebisbe de València demmcia els errors d'aquelles ideologies que busquen TaUiberament de les dones masculinitzant-les.

"La mare que dedica tota la seva persona al creixement dels seus fills és el model perfecte de societat". La tomada a la llar suposa l'abandó dels llocs de treball i... Oh, miracle! L'atur baixa notablement. L'Església oficial sempre tan sensible a les qüestions socials...

Monsenyor és home, no pot parir i té prohibit ser pare. Tanmateix, molts homes tenim el plaer afectiu de compartir, de ser cnrresponsables en el creixement de les pei'sones.

Monsenyor ens vol negar aquest plaer -un altre més-, i vol recular en el temps. Ningú pot qüestionar que acabem im segle marcat pels avenços de les dones pel que fa a la seva igualtat.

Zeta