“El jardí com a font històrica. Mesopotàmia, Egipte ...icea.iec.cat/wp-content/uploads/2018/01/programa_-11_01_18.pdf…

Download “El jardí com a font històrica. Mesopotàmia, Egipte ...icea.iec.cat/wp-content/uploads/2018/01/programa_-11_01_18.pdf…

Post on 02-Feb-2019

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>Jornada Internacional </p> <p>El jard com a font histrica. </p> <p>Mesopotmia, Egipte, Grcia i Roma </p> <p>Barcelona, 29 de gener de 2018 </p> <p> Imatge: Tomba de Nebamun (Vall dels Nobles, Luxor, Egipte, aprox. 1.400 a.C.) </p> <p>1.- INTRODUCCI A LA JORNADA. </p> <p>Qu podem aprendre de cada poca a travs dels seus jardins? En aquesta </p> <p>Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradici </p> <p>occidental. I com a travs d'aquests podem conixer aspectes fonamentals de l'poca en </p> <p>que es van construir. Tractarem el jard antic com una font de la Histria. </p> <p>Podrem assimilar els jardins a documents no escrits sobre les relacions entre </p> <p>l'home i natura, que descriuen com aquestes han anat canviant al llarg de la histria. </p> <p>Aix, en el jard es sintetitzen les formes de controlar i domesticar els elements que </p> <p>l'envolten: l'orografia del terreny, les aiges, els animals, les plantes. I en el seu principi </p> <p>es confon amb l'origen de l'agricultura i del control del medi com podem veure en les </p> <p>representacions pictriques o escrites que ens han arribat dels jardins de Mesopotmia i </p> <p>d'Egipte. Tanmateix, al jard no hi trobem noms plantes, no s un hort amb espcies </p> <p>ornamentals, s un espai carregat de simbologia, on es condensa l'art, la cultura i el </p> <p>pensament d'una societat o d'una cultura determinada. Sovint, com a la Grcia clssica </p> <p>un lloc sagrat que acompanyava els temples i espais de culte o de reflexi. Des de </p> <p>sempre, l'home troba en el jard un lloc idllic, la representaci d'un mn idealitzat, un </p> <p>estmul pels sentits com eren els jardins d'esbarjo de les villes romanes. I al mateix </p> <p>temps el jard proporciona indrets i situacions on assossegar la ment i tenir cura del cos. </p> <p>Roma, que sinspira en el jard grec, convertir el jard privat en un objecte de luxe i de </p> <p>representaci social. Conv ressaltar que aquestes experincies han estat comunes en </p> <p>totes les cultures al llarg del temps. </p> <p>Volem estudiar els jardins antics de manera global e interdisciplinria. La </p> <p>botnica ens diu com eren els jardins antics, el qu, per ens cal tamb lenfocament </p> <p>histric per entendre el per qu. Els jardins antics ens informaran del nivell econmic </p> <p>dels seus propietaris, de les seves preferncies esttiques, de les modes, del que volien </p> <p>transmetre als seus contemporanis. </p> <p>Els models esttics dels jardins grecoromans seran els que inspiraran els jardins </p> <p>renaixentistes i neoclssics. La seva repercussi en la societat actual s fortssima. </p> <p>Apropar-nos als jardins antics no s banal. A lantiguitat eren fonts de plaer i ara sn per </p> <p>nosaltres fonts de coneixement. </p> <p>2.- PROGRAMA </p> <p>EL JARD COM A FONT HISTRICA: </p> <p>MESOPOTMIA, EGIPTE, GRCIA, ROMA. </p> <p>Dilluns 29 de gener 2018. </p> <p>Sala Gran (4art pis). </p> <p>Organitzadors: </p> <p>- Llus Pons Pujol (Prof. Agregat de lrea dHistria Antiga, Depart. dHistria i </p> <p>Arqueologia de la UB). </p> <p>- Carme Farr (Biloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. cole Suprieure de Paysage de </p> <p>Versailles, ICEA). </p> <p>- Carmen Hilario (Arquitecte Tcnic, ICEA). </p> <p>Secretaria tcnica : Dr. Jordi Prez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan </p> <p>Rodrguez Segura (Universit di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona). </p> <p>Seu: Facultat de Cincies Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/ </p> <p>Montalegre, 6.- 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis). </p> <p>Institucions collaboradores: Universitat de Barcelona, Instituci Catalana dEstudis </p> <p>Agraris (ICEA-IEC), Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona), CEIPAC; EPNet; </p> <p>Collecci Instrumenta (Publicacions UB). </p> <p>Empreses collaboradores: APEVC; MASS; MOIX; SANTIN; SORIGUE; </p> <p>URBASER. </p> <p>PROGRAMA </p> <p>10.00h.- Presentaci Jornada: </p> <p> - Organitzadors: Sr. Prof. Dr. Llus Pons Pujol (UB); Sra. Carme Farr Arana </p> <p>(ICEA); Sra. Carme Hilario (ICEA). </p> <p> - Sr. Dr. Luis Calvo Calvo (coordinador CSIC Catalunya). </p> <p> - Sr. Jordi Sala Casarramona (IEC-President ICEA). </p> <p> - Autoritats acadmiques. </p> <p>Sessi mat. </p> <p>Presidncia: Sr. Prof. Dr. Jos Remesal Rodrguez </p> <p>(Real Academia de la Historia, Universitat de Barcelona) </p> <p>10.30h.- The amazing gardens of Nineveh: Landscaped Assyrian royal parks as </p> <p>expression of world dominion, Sr. Prof. Dr. Ariel M. Bagg (Ruprecht-Karls-</p> <p>Universitt Heidelberg). </p> <p>11.00h.- Les jardins dans l'Egypte ancienne, Sra. Dra. Marguerite Erroux-Morfin </p> <p>(Universit Paul-Valry- Montpellier III). </p> <p>11.30 - 12.00h.- pausa caf. </p> <p>12.00h.- Bosque y jardn en la Grecia antigua: el proceso de naturalizacin de la </p> <p>cultura, Mara Cruz Cardete (Universidad Complutense de Madrid). </p> <p>12.30h.- Horti Pompeiani, Sr. Dr. Luis Amela Valverde (Societat Catalana de </p> <p>Numismtica, Asociacin Numismtica Espaola). </p> <p>13.00 h. Preguntes. Debat. </p> <p>13.30-15.00h Pausa-dinar. </p> <p>Sessi tarda I. </p> <p>Presidncia: Prof. Dr. Alfredo Buonopane </p> <p>(Universit degli Studi di Verona) </p> <p>15.00h.- "Fouler le jardin romain", Sra. Dra. Amina-Acha Malek (AOROC UMR 8546 </p> <p>CNRS-ENS PSL). </p> <p>15.30h.- Jardins a l'Empries romana. Problemes de interpretaci i propostes de </p> <p>presentacin, Sra. Dra. Marta Santos Retolaza (MAC-Empries); Sr. Dr. Pere </p> <p>Castanyer Masoliver (MAC_Empries). </p> <p>16.00h.- Enfoques metodolgicos en el estudio de los jardines romanos, Sr. Dr. Llus </p> <p>Pons Pujol (Universitat de Barcelona). </p> <p>16.30 - 17.00h.- pausa caf. </p> <p>Sessi tarda II. </p> <p>Presidncia: Prof. Dr. Josep Padr Parcerisa </p> <p>(Universitat de Barcelona) </p> <p>17.00h.- Designed roman seaside landscape. The case of Southern Lusitania (Algarve, </p> <p>Portugal), Sr. Prof. Dr. Felix Teichner (Philipps-Universitt Marburg); Sra. Dra. Beate </p> <p>Brhlmann (Universitt Trier). </p> <p>17.30h.- Vegetaci i jardins a les ciutats romanes. Barcino com a exemple, Sra. </p> <p>Carme Mir i Alaix (Servei dArqueologia de Barcelona); Sr. Jordi Ramos; Sr. Prof. Dr. </p> <p>Santi Riera Mora (Universitat de Barcelona). </p> <p>18.00h.- Los jardines del Gran Rey de Persia, Sr. Prof. Dr. Manel Garca Snchez </p> <p>(Universitat de Barcelona). </p> <p>18.30h.- I giardini funerari nelle testimonianze epigrafiche, Sr. Prof. Dr. Alfredo </p> <p>Buonopane (Universit di Verona). </p> <p>19.00 h. Preguntes. Debat. </p>