el fons marí de les illes medes i el montgrí€¦ · el fons marí de les illes medes i el...

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

Recerca i territori Volum 4

1. QuatredècadesderecercaalesillesMedes

(JoandomènecRosiJosepMariaGili)

2. CartografiabionòmicadelshàbitatsdelacostadelMontgríilesillesMedes

(BernatHereu,CristinaLinares,AuroraMRicart,ÀlexRodríguez,EnekoAspillaga,

DavidDíaz,LauraNavarro,JoanLluísRiera)

3. ClimairègimtèrmicdelesaigüesdelesillesMedesielMontgrí

(JosepPascual,NathanielBensoussan,JordiSalat,JoaquimGarrabou)

4. L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes:mésdetrentaanysd’estudi

(JavierRomero,MartaPérez,TeresaAlcoverro)

5. L’estatgeinfralitoraldelacostadelMontgríilesillesMedes:comunitatsalgals

ipoblacionsdegarotes

(BernatHereu)

6. Elcoral·lígenalesillesMedes:unacomunitatfràgilambungranvalor

patrimonial

(CristinaLinares,RafelComa,JoaquimGarrabou)

7. ElsgransdecàpodesdelacostadelMontgríilesillesMedes

(DavidDíaz)

8. ElspeixosmésafavoritsperlaprotecciódelesMedes

(AntoniGarcia-Rubies)

9. Laproteccióivaloritzaciódelmedinatural,unaestratègiaderegeneracióde

destinsturísticsconsolidats

(JosepCapellà)

CrèditsEdicióCàtedrad’EcosistemesLitoralsMediterranis

ParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer

MuseudelaMediterrània

EditorsXavierQuintana

BernatHereu

CoordinadorsMarcMarí

AntoniRoviras

ÀlexLorente

MariaPilarCarabús

RevisorsJoandomènecRos

JosepM.Gili

Disseny GràficMostraComunicació

ImpressióImpremtaAubert

ISSN:2013-5939

Dipòsitlegal:GI-1712-2012

Amb el suport de: Amb el patrocini de:

9

ÍndexPresentació......................................................................................................................................................................11

(XavierQuintana)

ÀlexLorenteilesillesMedes...................................................................................................................................13

(AntoniRoviras)

QuatredècadesderecercaalesillesMedes....................................................................................................15

(JoandomènecRosiJosepMariaGili)

CartografiabionòmicadelshàbitatsdelacostadelMontgríilesillesMedes.......................................35

(BernatHereu,CristinaLinares,AuroraMRicart,AlexRodríguez,

EnekoAspillaga,DavidDíaz,LauraNavarro,JoanLluísRiera)

ClimairègimtèrmicdelesaigüesdelesillesMedesielMontgrí.............................................................63

(JosepPascual,NathanielBensoussan,JordiSalat,JoaquimGarrabou)

L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes:mésdetrentaanysd’estudi................................79

(JavierRomero,MartaPérez,TeresaAlcoverro)

L’estatgeinfralitoraldelacostadelMontgríilesillesMedes:comunitatsalgalsi

poblacionsdegarotes................................................................................................................................................101

(BernatHereu)

Elcoral·lígenalesillesMedes:unacomunitatfràgilambungranvalorpatrimonial..........................121

(CristinaLinares,RafelComa,JoaquimGarrabou)

ElsgransdecàpodesdelacostadelMontgríilesillesMedes...................................................................139

(DavidDíaz)

ElspeixosmésafavoritsperlaprotecciódelesMedes................................................................................155

(AntoniGarcia-Rubies)

Laproteccióivaloritzaciódelmedinatural,unaestratègiaderegeneraciódedestins

turísticsconsolidats......................................................................................................................................................175

(JosepCapellà)

11

PresentacióLarecollidasistemàticadedadesperobtenirsèriestemporalsllarguesdedeterminadesvariablesqueens

donininformaciódecomevolucionaundeterminatecosistema,unacomunitatounaespècie,elqueesconeix

comamonitorització,resultadegraninterèsquanespreténesbrinarsiunespainaturalprotegitsegueixuna

tendència,allargtermini,capalaconservaciódelsseusvalorsnaturals.Aquestainformaciópermetorientar

lagestiódel’espainaturalsiesdetectentendènciesnodesitjables,demaneraqueespuguincorregirabans

quesiguinirreversibles,elqueesconeixcomagestióadaptativadel’espainatural.Lamonitoritzacióéses-

pecialmentnecessàriaenespaisnaturalsonlapressióhumanaésmoltforta,perquèpermetveurefinsaquin

puntlapressióhumanarepercuteixdemaneranegativasobrel’ecosistemaiaixífacilitaadaptarelsmecanis-

mesdegestióperevitaro,simésno,minimitzaraquestimpactenegatiu.

Lamajordificultatenlaimplementaciód’unprogramademonitoritzacióestàenelfetdeseleccionarquines

variablesrecollimdemanerasistemàtica.Tenirinformacióallargterminisobrelesabundànciesdelamajor

partdelesespèciesqueformenunacomunitat,lavariacióenlamidadelsindividusilesdiferentsinteraccions

quetenenllocentreespècies,ientreellesi l’entorn,seriadegranvalorperpoderanalitzarlestendències

d’aquestacomunitat,peròunseguimentd’aqueststipustindriacostosmoltelevats.D’altrabanda,fersegui-

mentdevariablesdefàcilrecol·lecciópotsermoltassequible,peròpotsernoensdonisuficientinformació

decomestàevolucionantelconjunt.Convé,doncs,seleccionaralgunesvariables,espèciesocomunitats

quepuguinfuncionarcoma indicadoresbiològiquesdelsefectessobreelconjuntde lacomunitat; també

ésoportúseleccionaralgunesespèciesemblemàtiques,laconservaciódelesqualstinguiespecialinterès.

Aquestseguimenthad’anarsempreacompanyatdetreballsmésdetallats,quepermetinvalidarsil’eleccióde

lesvariablesindicadoresésl’adequadaiqueelsresultatsdelamonitoritzaciósónrobusts.

Unamonitoritzaciód’aquesttipuss’haanatportantatermeaquestesdarreresdècadesalfonsmarídeles

illesMedes,comtambéallitoraldelMontgrí,amblafinalitatd’estudiarelspossiblescanviscomaresultat

delaprotecciód’aquestespainaturalid’analitzarelspossiblesefectesdel’excessivafreqüentació.També

s’hadesenvolupatunbonnombredeprojectesderecercanacionalsi internacionals,quehancontribuïtal

coneixementdelfuncionamentecològicd’aquestespainaturaltanconegutiadmirat.

Enaquestanovamonografiadelacol·leccióRecercaiTerritori,impulsadaperlaCàtedrad’EcosistemesLito-

ralsMediterranis,esrecullenlesprincipalsconclusionsdetotsaquestsestudisdeseguimentques’hananat

realitzantalfonsmarídelesillesMedesidellitoraldelMontgrí.L’ànimdelesmonografiesdelacol·lecció

RecercaiTerritoriés,d’unabanda,aprofundirenelconeixementdelfuncionamentdelsespaisnaturalsi,de

l’altra,ajudaralapresadedecisionsperpartdelsresponsablesdelagestiód’aquestsespais.Unagestió

informadaresultaindispensableperalaconservaciódezonesprotegidesambunaaltafreqüentació,comés

elcasdelfonsmarídelesillesMedes.

XavierQuintana

DirectordelaCàtedrad’EcosistemesLitoralsMediterranis

Quatre dècades de recerca a les illes Medes

Joandomènec Ros1 i Josep Maria Gili2

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona

17

Els antecedents

Faexactament30anys,l’agostde1982,undenosaltressignavalapresentació(Ros,1984a)delvo-

lumEls sistemes naturals de les illes Medes,quenoveurialallumfinsdosanysdesprés(Ros,Gilii

Olivella,1984).Fouaquellunesforçcol·lectiuimportant,enelqueparticiparen54autors,quealllarg

demésdevuit-centespàgines,42capítolsiunavintenadelàminesimapesdesplegablesexplicava

totelquellavorssesabiadel’entornfísic,laflora,lafaunailescomunitats,marinesiterrestres,del

petitarxipèlagempordanès.L’esperódelllibrehavienestatunsprojectesderecerca,modestossies

comparenambelsactuals,endegatsperjovesllicenciats,estudiantsiafeccionatsquealllargdela

dècadaprèviaexplorarenextensivamentelsfonsdelesilles,enmostrejarenlescomunitatsienferen

diversosestudisfaunístics,florísticsicomunitarisrelativamentcomplets.

Aquellamonografia, impulsada per la InstitucióCatalana

d’HistòriaNatural (ICHN) ipublicadaper l’Institutd’Estu-

disCatalans(IEC),fouunaexperiènciaabsolutamentnova

i forçacompletaper l’època.Podemdir,senseexcésde

cofoisme,quesuposàunafitanotableenelconeixement

delanaturamediterrània,ienespecialdelescomunitats

bentòniquesmarines.Els sistemes naturals de les illes Me-

desposavaelconeixementdelspoblamentsdellitoralme-

diterranicatalàalnivelldelqueesteniaenaltrespaïsosde

laregió(França,Itàlia,l’antigaIugoslàvia),alhoraqueservia

demodelperalsestudisqueesdesenvoluparienenaltres

litoralsibèrics.El“llibredelesMedes”rebéelPremiCríti-

ca“Serrad’Or”derecercaenaltresciènciesde1985ifou

àmpliamentdifósentreelsprincipalsestudiososdelsfons

marinsdelaMediterràniaid’arreu,que,demanerageneral,

enlloarenl’abastil’exhaustivitat(sibé,tambédemanera

general,noacabarend’entendreperquèunamonografia

comaquellanoespublicavaíntegramentenanglès)1.

Peròel“llibredelesMedes”eragairebéexclusivamentuncatàlegdescriptiu,perquènomésd’esquitllentes

esfeiaalgunareferènciaalfuncionamentdelescomunitats,iquanaixòpassavaerasovintapartird’estudis

d’altri,especialmentdelsinvestigadorsquesobretotalescostesfranceseshavienestudiatcomunitatslitorals

similars.Siaquellvolumgairebéenciclopèdiceraunafotofixadelaflora,lafaunailescomunitatsdelesilles

Medes,hompodriadirquedesdellavors,alazona,s’haestatfilmantelseucapteniment,enunapel·lícula

(defet,enunasagafílmica)quecontinuahoresd’ara,idelaqueaquestvolumn’ésunbonresum,perbéque

parcialperexigènciesd’espai(vegeumésendavant).

1Aaquestesalçades,janocaljustificarperquèhompublicamonografiesnaturalistesd’aquestamenaencatalà(laICHN,entrealtresins-titucions,n’hapublicatunbongrapat),peròsíquecaldirquebonapartdelcontingutdeladelesMedesfoupublicadasuccessivamentendiferentsarticlesarevistesillibresd’àmpliadifusióienanglès,ifoulabaseperalcapítoldebentosdelllibresobrelaMediterràniaoccidentaldeMargalef(1985),entrealtres.

18

Desprésd’esbrinar,alllargdeladècadade1970,quinsorganismeshihaviaalesillesMedesialseu

entorn icoms’organitzavenen lescomunitats ielspaisatgesterrestres iaquàtics,homvaencetar

apartirdelade1980l’estudidelesdinàmiques(biològiques,ecològiques)d’aquestsorganismesi

comunitats,enbonamesuramitjançantelseguimentcientíficdel’àreamarinaprotegida(AMP),iniciat

enlade1990,ambl’ajutdeplantejamentsexperimentals,ensamajoriain situisub aqua,destinats

aresoldrepreguntesconcretes.Efectivament,al llargdelstrentaanystranscorregutsdesdelapu-

blicaciódel llibre, iambunaperspectivatemporalquecontinuacapalfutur,moltsdelsestudiosos

quevarenconfegiraquellaprimeramonografiaialtresdenousques’hihananatafegintalllargdel

tempss’handedicataestudiarelfuncionamentd’algunesdelesespèciesmésrepresentativeside

lescomunitatsdelesillesMedes,especialmentlesmarinesimésespecíficamentlesbentòniquesi

demersals.Lesrecerquesenecologiafuncionalhandepassataixímateixl’abastinicial,is’haninte-

gratenàmbits(geogràficsicientífics)mésamplis.

(Siladuradad’unageneracióhumanaésdepocmésde29anys,lad’una“generació”d’investiga-

dorsésforçaméscurta:menysd’unadècada,elperíodedetempstranscorregutentreelsinicisdels

estudisuniversitarisilaconclusiód’unmàsterod’unatesidoctoral;amés,acadanoucursuniver-

sitaris’afegeixeninvestigadorspotencialsalconjunt.L’encantdelesillesMedes,elproselitismeque,

volgudament o inconscient, hemsembrat i sembremels investigadors entre els estudiants i,molt

especialment,latradiciód’unespràctiquesdelesassignaturesmarinesdelesllicenciatures,grausi

màstersdebiologia,ciènciesambientals,ecologia,que,enformatsdiferents,s’hananatsucceintdes

delsprimersanysdeladècadade1980enaquelllitoraliquepermetiendescobriralsestudiants,al

llargdetotaunasetmana,alhoraecologiamarinaipaisatgesemergitsisubmergits,tothacol·laborat

perquèelsdiferentsequipsde recercairess’haginanatnodrintcontínuamentdesabanova.2Hom

potdir,doncs,quejapassendelatrentenalesgeneracionsd’investigadorsques’handedicat,poco

molt,aestudiarlesillesMedesdesdediferentspuntsdevistacientífics,principalmentelsrelacionats

amblesciènciesdelavida).

Noésl’objectiud’aquestapresentaciófornirunllistatdelestesisdellicenciatura,màsteridoctorals

idelsarticlescientíficsques’hangeneratal llargd’aquestes tresdècades (quatre,sihisumem la

prèviaa lapublicacióde lamonografiaesmentada)de recerquescontinuadessobre labiologiade

lesespèciesielfuncionamentdelescomunitatsdelesillesMedes,iquehanportatelpetitarxipè-

lagacompartirambaltreslocalitatsdecasanostrabenestudiades(elDeltadel’Ebre,elMontseny,

laSerradePrades,elllacdeBanyoles,l’embassamentdeSau,entrealtres)elmèritdeserpuntde

referènciainternacionalperadeterminatstipusderecerquesecològiques.Peròsíquese’npotquan-

tificar l’abast:unatrentenadeprojectesderecercanacionals i internacionals;unavintenadetesis

doctorals;unavintenadetesisdellicenciaturaimestratge;uncentenarimigd’articlesderecerca,la

majoriapublicatsenrevistesd’àmpliadifusióinternacional;migcentenard’articlesimitjadotzenade

llibresdedivulgació(comaquest);unatrentenallargad’investigadorsformatsenlarecercaalesilles

Medes...Totaixòapartird’inicisbenmodestos,demoltesforçpersonal,delacomplicitatdemolts

2Darrerament,igràciesaunconvenidel2008entrelaUniversitatdeBarcelona,elMuseudelaMediterrània(CanQuintana)il’AjuntamentdeTorroelladeMontgrí,aquestesactivitatsuniversitàries,quedurantmoltsanysesdesenvoluparenaprecariendiferentslocalsmunicipalsoprivats,espodenferenlesmagnífiquesinstal·lacionsdelMuseudelaMediterrània.

19

amicsdeTorroellail’Estartit(calesmentar-neunenespecial:JosepMariaLlenas),delacol·laboració

del’AjuntamentdeTorroelladeMontgrí3 i,caldir-ho,d’unaadministraciómolteficientdelsfonsi

recursosaconseguits(i,evidentment,delfinançamentobtingutdelaGeneralitatdeCatalunyaideles

agènciesderecercacatalana,espanyolaieuropea).

El seguiment de l’àrea protegida

AlariquesapaisatgísticailabiodiversitatdelesillesMedess’hihand’afegiraltresaspectes,nomenys

importants,quehanestatunesperónotable,enmésd’unsentit,peralarecercadutaatermeal llarg

d’aquestsanys.Enprimer lloc, l’establimentde laReservadepesca,primer (1983) ide l’Àreamarina

protegida(1990),després(reclamaciósocialicientíficadesdefeiamoltdetemps,comesfapalèsenla

publicacióesmentada;Ros,1984b);segonament,elseguimentcientíficdelsresultatsdelaprotecció(ide

lavisitaal’àreaprotegida),queseguramentéselmésllargques’hagifetenunaàreamarinaprotegidade

totalaMediterrània;entercerlloc,l’efectesinèrgicd’aquestseguimentcientíficsobrealtresinvestigaci-

ons.Vegem-ho.

Unaàreaprotegida,siguiterrestreomarina,ésunfragmentdebiosferarelativamentlliured’algunsdels

impactes(nopasdetots,malauradament)quelesactivitatshumanesinfligeixenenelsretallsdenatura

quenogaudeixendetalprotecció,demaneraques’hipodendissenyarexperimentsambunacertaga-

rantiaqueelsseusresultatsnoesveuranafectatsniesbiaixatsperaquestainfluènciahumana.D’altra

banda,lanaturaésmoltagraïdai,quanlespressionsquehiexercimdeixend’actuar-hi,soltornarràpi-

dament(amblarapidesaquepermetladinàmicapoblacionaldiversadelesdiferentsespècies,decicle

ràpidunes,parsimoniosesunesaltres) a una situacióquasi natural,malgratqueaquesta “naturalitat”

hagiestatposadaenqüestió,perquèfamoltsseglesqueexplotemelsrecursos litorals imarins ique

hemtrasbalsatlessevescomunitats(vegeu,p.ex.,JacksoniSala,2001;Jacksonet al.,2001).Peraixò,

l’observaciócontinuada,alllargdeltemps,delsefectesdelaprotecciódelazonavandonarmoltaviat

resultatsespectacularspelquefaalarecuperaciódelespoblacionsd’algunesespèciesqueabanshavien

estatexplotades(bàsicamentelspeixos;vegeu-neelcapítolcorresponent).

L’aspectesinèrgicestàrelacionatambelseguimentcientíficdel’àreaprotegida(vegeutotseguit):l’organit-

zaciólogísticadelesactivitatsdelseguimentfouaprofitadaperdesenvolupar,enelmateixperíodetemporal

oimmediatamentabansodesprésd’aquelles,bonapartdelesactivitatsdelsprojectesderecercacentrats

enl’àreaprotegida;oal’inrevés.Aixís’aconseguíunaeficiènciaelevada,ambbeneficisevidentsperaamb-

duesactivitats,elseguimentielsprojectesderecerca.Calrecordarlacomplexitatlogística(úsd’escafan-

dres,embarcacions,treballsubmarí,etc.)quecomportenlamajorpartdelsestudisdutsaterme,demanera

quefercoincidiralessortidesdemarmonitorització(mésomenysrutinària)iexperimentsrelacionatsamb

elsprojectesderecerca(sovintambequipshumansmixtos)suposàunaprofitamentmàximdelsrecursos.

3L’abrilde1995,l’AjuntamentdeTorroelladeMontgríguardonàelDepartamentd’EcologiadelaUniversitatdeBarcelona“perhaverestatestudiantdesdefamoltsanyslesillesMedesielseupatrimoninatural,haver-neressaltatelsvalorsihaver-lofetconèixerarreudelmón”.

20

Noéspossiblegestionarunaàreaprotegidasinosesabenelsresultatsdelasevaprotecció,delavisita

ques’hifa,etc.Calferestudiscientífics,repetitiusicontinuatseneltempsperescatiraquestsaspectes

imodificarlagestióenfunciódelsresultatsobtinguts.Desde1990idurantquinzeanys,finançatprimer

pelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPescadelaGeneralitatdeCatalunya(perlesdireccionsge-

neralsdePescaideMediNatural)iposteriormentpelDepartamentdeMediAmbient,unequipformat

bàsicamentpermembresdelDepartamentd’EcologiadelaUniversitatdeBarcelona,ambladirecciófor-

mald’undenosaltres(JDR)iladireccióexecutivadeMíkelZabala,haestatrealitzantunseguimentanual

dediversosaspectesdeladinàmicaecològicad’espèciesicomunitatsmarinesselectesdel’àreamarina

protegidadelesillesMedes.Elsresultatsdelseguimentesformalitzavenensenglesmemòriesanualsque

s’oferienal’Administració(Departamentd’Ecologia,1990-2005;Zabala,1994;Ros,1999).

Ultraelretimentdecomptesdelseguimentalesautoritatsmediambientalsdelgoverncatalàilesrecoma-

nacionsdegestióquese’ndesprenien(vegeumésendavant)alesesmentadesmemòries,elsmembres

del’equipresponsabledelseguimentassessoravencontínuamentladirecciódel’àreaprotegidaenafers

diversos.Així,perexemple,homvaparticiparenlacreaciódelescartografiesactualitzades,elprograma

deretiradadexarxesdepescaabandonades,elsinformespericialsevacuatsdesprésd’episodisdefurti-

visme,ieltransplantamentdecorallverobtingutdeldarrercomísdecoral·leigfurtiu.

Ambtotsaquestsantecedents,se’nsescapen les raons,siésquen’hiha,per lesquals,desdel2005,

aquestseguiments’hagifetdemaneraesporàdicainosempreperpartdelsmateixosinvestigadors,4laqual

cosan’haalteratlametodologia(ésmoltimportantqueaquestasiguirepetitivaperpermetrelacomparació

alllargdeltemps)iabensegurlautilitatdelessèriestemporalsdedadesobtingudesfinsllavors.

Lamonitoritzaciódel’AMPdelesillesMedess’hacentratdesdel’inicienestablirelpuntzero(ésadir,

lasituacióprèviaalaprotecció,gairebésemprereferidaazonescostaneresnoprotegidesequivalentsa

lesdelesilles)iaestudiarelspossiblescanviscomaresultatdelaprotecció(l’anomenatefectereserva)

idelavisitaaugmentadaalazona,jasiguidebarques,decreuerso,sobretot,d’escafandristes(l’efecte

freqüentació).Aquestseguimentésfonamentalpertald’escatirsilagestiódel’àreaprotegidadónaels

resultatsesperatsi,encascontrari,poderoferira l’Administraciórecomanacionsdegestiódelazona

protegida fonamentadesenestudiscientífics (Zabala,1994;Polunin,2000;Goñiet al.,2000;Múgica i

Gómez-Limón2002;Ros,2002;etc.).

Talcoms’haesmentat,elsefectesdelaprohibiciód’explotaciópesqueraimarisquerad’ençàdel’esta-

blimentdelareservadepescaprimeridel’àreaprotegidadespréshaviendeseraparentsalpoctemps,

donadala“generositat”delanatura,ihauriadeserforçafàcilposar-losdemanifest.

Lamidarelativamentmoltpetitadel’arxipèlagdelesillesMedes,l’accésfàcildesdeterra(sónsituadesa

unamilladelacostadel’Estartitiadistànciesfàcilmentfranquejablesdesd’altrespoblacionscostaneres),

4L’equipquehaestatduentatermeelseguimentdelesillesMedesalllargdequinzeanyshaestatrequeritperdesenvoluparmonitoritza-cionssimilarsenaltresàreesprotegidesdelaMediterrània,alescostesfranceses,italianesiespanyoles,cosaquesuposaunreconeixe-mentinternacionaldelabonatascaefectuadaenelseguimentdel’AMPdelesillesMedes.Resultadeltotincomprensibleque,encanvi,l’Administraciócatalanahagirebaixatelnivelld’exigènciadelseguiment,l’hagiencomanataunaempresaprivadainon’asseguritotalmentlacontinuïtat.Esperemqueenunfuturimmediataixòpuguicanviar.

21

i lapressiódefreqüentació(moltalta,coms’haesmentat,per labellesadelsfonsmarinsiper laràpida

recuperaciódelescomunitats,especialmentlesdepeixos),totaixòatreuanualmentgranquantitatd’es-

cafandristesdetotelmón,querealitzenenlessevesaigüesunnombreelevatd’immersions,elmésgran

(entermesabsolutsirelatius)dequalsevoldelesAMPdelaMediterrània.Elsfondalsmésatractiusperals

escafandristessónmoltconcrets:elstúnels,covesipenya-segatssubmarinsplensdegorgònies,ielsblocs

entreelsqualselsneroshiestableixencausiterritoris,demaneraquel’erosió(involuntàriaovolguda)dels

poblamentssèssils(elsgorgonarisielcoral·ligenengeneral)il’alteraciódelcomportamentdelspeixos(als

quesovintse’lsofereixmenjar)sónimportants.Tambécaliaavaluaraquestefectedelafreqüentaciósubma-

rina,alquecalafegireldel’ancoratged’embarcacionssobrefonsfràgils(coral·ligen,praderiadePosidonia)

i,darrerament,l’explotaciófurtivadepeixosicorall.

¿Comquantificartotaixò?Eldissenydelseguimentdel’àreaprotegidaesvaferconsiderantdiferents

blocsd’estudiiplantejantunenfocamentadiversosnivells:espèciesicomunitatsimportantsdesdelpunt

devistaecològici/oemblemàtiques,obéquepodenfuncionarcomaindicadoresbiològiquesd’efectes

generalssobrelacomunitat;itambéintentantdiferenciarclaramentelsdostipusd’efectesassenyalats

(reservaifreqüentació)oaltres,sin‘hihagués.

Ambaquestafinalitat,homhaestudiat,alllargdelsanys,enalgunscasosdemaneracontinuada(laqual

cosahafornitsèriesdedadestemporalsmoltinteressants),enaltresdeformaméslimitada(perquèestrac-

tavad’espèciesmoltparsimonioses,comelcorall,obéperquèl’efectedelaprotecciói/olafreqüentació

esvapoderdemostrarmoltaviat),elssegüentsorganismesicomunitats:l’herbeidePosidonia oceanica,en

especiallamateixaaltinaialgunesespèciesanimalsquelisónpròpies;lacomunitatdemacròfits(algues

macroscòpiques);lagorgòniacamaleó(Paramuricea clavata);lesgarotes(enespecialParacentrotus lividus);

elspeixos,especialmentlesespèciesvulnerables(anfós,etc.);lallagosta(Palinurus elephas);elcorallver-

mellover(Corallium rubrum);elsbriozous(especialmentPentapora fascialis),comaindicadorsd’erosióen

elcoral·ligen;ielsprimersanys,abansdedisposardelesdadesprovinentsdelseguimentqueenfal’Admi-

nistració,lafreqüentaciósubmarina.D’aquestsorganismesicomunitatssen’escatial’abundància,lamida,

ladistribucióenclassesd’edatialtresparàmetresdemogràficsibiològics(vegeu-neeldetallenelsdiferents

capítolsdelllibre),semprepermètodesincruents.

Elsresultatsdelseguimentobtingutsalllargd’aquestsanyss’hananatoferintalgestorsdel’àreaprote-

gidaenlesdiversesmemòriesanuals,hanvisttambéunadifusiómésgranenformad’articlescientífics

diversosi,aixímateix,formenpartdelblocmajoritaridecapítolsd’aquestllibre,inoelsrepetirempas

aquí,peròsíquese’npotferunbreuresum,queensserviràd’introducciódel’apartatsegüent.

Determinadeszonessubmarinesde les illesMedes,aquellesque rebenunavisitamésmultitudinària,

estanliteralmentcalcigades,ilesespèciesicomunitatsmésemblemàtiquesdelsfonsdelesilles(elcoral-

ligen,elsboscosdegorgònies, lescoves,elcoralvermell, lesalguescalcàries,elsbriozous)ofereixen

clarssenyalsdedegradació.Aleszonesmésconcorregudeshomhaestimatqueelsdanysproduïtsper

arrabassamentvoluntario“trepig”involuntarialagorgòniavermella,uncnidaridecreixementmoltlent,

podeneliminar lessevespoblacionsenunterminid’unaoduesdècades.L’anar ivenircontinudeles

embarcacions, lesdeixallesquehiaboquen, lacontaminació, l’efectedelesàncoressobre l’herbeide

Posidonia(malgratquehihadesdefaunsanysunsistemadeboiesd’ancoratgequenotothomutilitza),

22

aixícomlapescafurtivad’algunpescadorsubmarí,temptatperlamajorabundànciadepeixos,ilarecol-

leccióil·legaldecorallver(malgratquel’extracciód’aquestgorgonariésil·legalenl’àreaprotegidai,en

qualsevolcas,lamidaquehiassoleixésclaramentinferioralapermesa),sónaltrestantesamenacesala

integritatd’unaàreaprotegidaqueestàpatint,precisament,elresultatdelasevafama.5

Hihaefectespositius,també,ésclar,perbéqueaqueststenenunadoblelectura.Elnombred’espèciesde

peixos(sobretotdelesmésvulnerablesdavantlapesca),elnombred’individusdelessevespoblacionsila

grandàriadelamajoriad’espècieshanaugmentat,enalgunscasosespectacularment.Ielspeixossónmenys

esquius,nofugendelsescafandristesoencaras’hiacostenalarecercademenjar.Elsneros,elsllobarrosiles

orades,entremoltesaltresespèciesques’havienfetrares,sóntanabundantscomseguramenthoerenabans

delapràcticadelapescatradicionalidelacaçasubmarina,iarribenagrandàriesqueelsbussejadorsmés

veteransnorecordenhavervistmai.Lesespèciesprotegides,doncs,prosperen.Peròlaproporciódepeixos

gransimitjansésexcessivaenrelacióalspeixospetits:enassolircertamida,elspeixossónmenysprocliusa

serdepredatspelsseusdepredadorsnaturals,queprefereixenelsanimalsdemidesméspetites.

Alternativament,lareduccióenlaproporciódepeixosdeclassesdemidapetitesindicariaquelareservafun-

cionabécomadisseminadoradejuvenilsalesaigüesadjacents(l’efectevessamentdelarvesijuvenilsals

fonsimmediatsdel’àreaprotegida),perònohihaestudisfiablesd’aquestefecte.D’altrabanda,larecuperació

delespoblacionsd’espèciesterritorials,comelsneros,implicaques’haarribatalacapacitatdecàrregade

lazona:totselsterritorisjasónocupats,ielsmasclesmésvellssónforagitatspelsmésjoves,demaneraque

lamidamàximaqueassoleixenelsnerosésinferioralaquetenienenelpassat,ambunapoblaciómoltmés

reduïda.També,algunesespèciesdepeixoshansubstituïtl’homeenlasevaacciódepredadora:nonomés

elspeixosgransesmengen(oforagiten)elspetits,sinóque,perexemple,lesoradesexplotenelsmusclos

quecreixensobrelesroquesambmoltaméseficàciaquenohofeienelséssershumans(quannohihaviala

prohibicióderecol·lecció).Tambélesgarotes,herbívorsperexcel·lència,veuenreduïdeslessevespoblacions

pelspeixosdepredadors,ilasevaacciósobreelstapissosalgalsdisminueix,finsalpuntqueelqueabans

delaproteccióerenblancalls(extensionsdesproveïdesd’alguescarnosesienlesquenoméslescalcàriesi

incrustantsresistienelbrostejamentdelesgarotes)sónara,enbonapartdelsfonsdelesillesMedes,prats

ufanososd’algues,poblatsdelamuniód’invertebratsquel’estructuratridimensionald’aquestespermet.Però

laprotecciótambéafavoreixlessalpes,herbívores,quetenenl’efectecontrarisobreelpoblamentalgal...

Les dificultats Totaquestresumapressat,queellectortrobaràdesenvolupatinextensoenelscapítolssegüents,s’es-

mentaperremarcarcomésd’importantelseguimentcientíficd’unaàreaprotegida(enaquestcaslade

lesillesMedes,iactualmentladelacostadelMontgrí)perposardemanifestelsefectesdelaprotecció

5Calremarcarqueelcaptenimentdelspescadorsartesanalsdelazonaésengeneralrespectuósambleslimitacionsd’extraccióquesónnormaal’AMP,mentrequenoespotdirelmateixdelapescasubmarinaodelapescaesportiva.

23

idelafreqüentació,entred’altres(Zabala,1993;Polunin,2000;Goñiet al.,2000;Ros,2002;etc.).Ésper

això,naturalment,quelaGeneralitatdeCatalunyaendegàfamésdeduesdècadesaquestseguiment.

Elsestudisdemonitoratgehanestatfinançatsdesdelprimerdiaper l’Administracióautonòmica,res-

ponsabledelagestiódel’àreaprotegidadelesillesMedes,ielsresultatsdelmateixseguimenthaurien

deservir,precisament,perquèl’Administracióreexaminicontínuamentlasevaestratègiademaneigdela

reserva,tottenintencomptelasevacapacitatdecàrrega–bàsicamentelnombred’immersionsanualso

diàriesid’embarcacionsquehiduenescafandristes–,aixícomlavigilànciaqueasseguriqueescompleix

lanormativadenoextracciódepeix,mariscicorall;totaixòpertalquel’àreaprotegidamantinguilaseva

integritatinoesprodueixiundeterioramentambientalcoml’assenyalat.

Peròheusaquíquel’Administraciónohaadoptatclaramenttoteslesmesuresrestrictivesque,desdel

puntdevistadelagestióresponsable,elsestudisaconsellen:sovint,lesrecomanacionssorgidesdelse-

guimentcientífic,adreçadesamodificaralgunesdelespautesdelagestiódel’àreaprotegida,nohantro-

batelressòadientenl’administraciógestora,queleshaignoratparcialmentototal;aixòplantejadubtes

sobrelautilitatdelseguimentecològicensi,quenonomésforneixresultatsd’interèsacadèmic,sinóda-

desseriosesamblesqueestablirleseinesdegestióimodificar-les,sical,alavistadelsseusresultats.

Comaresultatfinaldelsestudisdeseguimentanual(Departamentd’Ecologia,1990-2005),hompotllegir,

enelscorresponentscapítolsfinalsdeconclusionsirecomanacionsdegestió,unanyiunaltre,frases

comlessegüents(extretesenconcretdelesmemòriesde1999i2001):

“[És]urgenteljaanticsuggerimentdetraslladar al Montgrí el sistema de gestió del fondeig... a zo-

nes amb gorgònia roja (boies fixes; prohibició de llençar l’àncora) de què ja gaudeixen les Medes.

Peròaquest suggerimentno resolmésqueparcialment el problema.Lamortalitatde lesgorgònies

a leszonesmoltvisitades[esdeu]a l’impactecausatperunafreqüentacióexcessivasobre lafauna

bentònica sèssil...Si existeixenaltrescriteris, aliensa la conservació,quedesaconsellin ignorar les

nostresrecomanacionsésquelcomqueescapaalanostraconsideració(encaraquelaLlei19/19906

ésmoltexplícitaenaquestsentit),peròmaielsgestorsnopodranreclamarevidènciesmésexplícites

delfetqueels límitsraonablesdelaprudènciaperaunagestiósostenibled’unespaiprotegitestan

essentvulnerats.[Peraixò]refermemlanostrapropostadereduir sensiblement la freqüència actual

de les visites subaquàtiques fins als nombres que sempre hem cregut més apropiats... la capa-

citat de càrrega òptima per al busseig a l’actual zona estrictament protegida de les illes Medes

ha de situar-se al voltant de 100 visites per dia. La xifra límit, que no hauria de ser superada en

cap circumstància, se situaria en 200 visites per dia... A més, aquestes visites han de realitzar-

se imperativament acompanyades per un guia propi de la Reservaqueconeguielsitinerarismés

aconsellables, inopermonitorsforansdesconeixedorsdel lloc.Elnombred’escafandristesencada

gruptambéresultaimportant,ilapropostamésprudentsituariaencincelnombredevisitantspercada

guia...suggerimqueesrevisiprofundamentlaformacoms’adjudiquenaquestesconcessions[perala

immersióalesilles]i,enconcret,lescondicionsexigidesperalarealitzaciódelbusseigambescafandre

autònom(enelsentitesmentat).

6Llei19/1990,de10dedesembre,deconservaciódelaflorailafaunadelfonsmarídelesIllesMedes.

24

“Durantl’hivernde1999-20007,l’extracciófurtivadecorallhacontinuatdavantlapassivitatolaincapa-

citatdelscossosdevigilànciaperaturarunaactivitatquehaviaestatdetectadaidenunciadamésd’un

cop...Larecomanació...exigeixreforçar les mesures de vigilància contra l’extracció furtiva de corall,

sobretot durant els mesos hivernals... [i] dur a terme les gestions necessàries per garantir la coor-

dinació amb altres cossos de seguretat...perquècol·laborinenlestasquesdevigilància.

“...noésimpossibleexplicar[les]variacions[enlesabundànciesolesmidesdelesespèciesdepeixos

vulnerables]enfunciód’unapescaesportivaregular,encaraquenohagiestatdetectadaperlaguarde-

riadelareserva...hi ha indicis suficients per a suggerir que el sistema de vigilància aplicat a les

illes Medes és insuficient, i s’exerceix en èpoques i hores que, en ser les de màxima afluència,

no resulten les més adequades per combatre les pràctiques furtives...Elsgestors responsables

d’aquestpatrimoninaturalhand’entendrequeel riscdeserespoliat, talmentcomsucceeixambel

patrimoniartístic,augmentaamidaquecreixelseuvalor...Lafacilitatperescometreimpunementuna

“rendible”capturadepeixosalesillesMedes,aplenallumdeldia,éstanpalesaquehoms’estranya

queaquestsfetsnos’haginproduïtambmésfreqüència.Aquestesobservacions,quevénendemolt

antic,hanestattramesesreiteradamentalsgestorsatravésdelConsellAssessorisinohavienestat

traslladadesapaper imprèsfinsavuieraperuncriterideprudència iper lamancad’evidènciesex-

plícites...recomanem la reconsideració de tot el pla de vigilància de la Reserva, l’assignació de

més recursos humans i materials (embarcacions), l’aplicació de torns diürns i nocturns, regulars i

irregulars de vigilància, i de les nombroses tècniques que sens dubte existeixen per lluitar contra

aquesta forma específica de delictes.

“[Sihomavalua]l’evoluciód’aquestpatrimoniperreferènciaalsvalorsdequalitatquemostravaen1991,

quanesvarenposarenmarxadeformarutinàrialamajoriadelscontrols...unbonnombredecasosen

quèelbalançnumèricfinal[el2001]ésnegatiuensavisenquenotothaanatbédurantaquestsanysa

lesMedes.Encaramés...hemdeconvenirquehihamassacosesquevanmalament...lanostraperspec-

tivaésavuimoltméscontundentquefaunsanys:hi ha evidències manifestes que la AMP de les illes

Medes no està reeixint en l’objectiu de capitalitzar patrimoni [natural] en termes absoluts en alguns

dels indicador estudiats.

“...podematribuiraquestaevoluciónegativaatres tipus de causes:1)...l’erosióinvoluntàriaproduïda

perunesquotesdefreqüentacióexcessiva...2)...lavigilànciainsuficient[que]noaconsegueixevitar[el]

furtivisme...(elcorallvermell...ipotseralgunesespèciesdepeixilesllagostes[en]serienelsperjudicats);

3)...lamida insuficient de l’espai protegit...

“...els dos primers[tipusdecauses]cauen plenament dins de les competències dels òrgans de ges-

tió de l’espai i són plenament abordables amb els recursos actuals.Eltercerobligariaareplantejarla

filosofiaglobald’espaislitoralsprotegitsaCatalunya...”

¿Comexplicarelfetquel’Administraciónoacabidefercasalesrecomanacionsdelsestudisqueella

7Iendiversesocasionsposteriors.

25

mateixafinança?Ésclarqueelssectorsmésclaramentbeneficiatsambl’èxitdelareserva(clubsde

busseig,hotels,comerçquedepèndelturisme,etc.)sónpocinclinatsareduirlapressiód’immersió,

d’ancoratge,devisitaensuma,perquèviuendelavisitaalesillesMedes.Ialmateixtemps,l’auge

delturismerelacionatamblaimmersióilavisitaengeneraldel’àreaprotegidageneraunademanda

derecursosgastronòmicsqueafavoririaelfurtivismeesmentat.Iaquestssectorstenencadacopmés

pesiactuencomagrupdepressió;sihiafegimunacertagasiveriaenelfinançamentdelesàrees

protegidesdelpaísengeneral id’aquestaenparticular (ConselldeProteccióde laNatura,2011),

agreujadaperlesdificultatseconòmiquesactualspelquefaalaproteccióambiental,laproblemàtica

estàservida.

Lacoexistènciadediferentsrolsenelsinvestigadorsdel’equipdelDepartamentd’EcologiadelaUniversi-

tatdeBarcelonaresponsabledelseguimentcientíficdel’àreamarinaprotegidadelesillesMedeshaestat

complexa,quannodifícil.Efectivament,sovintalgunesdelesmateixespersonesqueduienaterme,per

encàrrecdelaGeneralitat,l’estudicientíficdelsefectesdelaproteccióidelavisitaal’àreaprotegidadeles

Medes,iquehaviendeprepararelsinformesanualsdelsresultatsdelseguiment,amblesconclusionsire-

comanacionsal’Administraciópertaldemillorar-nelagestió,formavenpartdelConsellAssessordel’AMP,

onhaviendedefensaraquestesconclusionsdavantdelarestademembresdelconsell(l’Administracióiels

diferentssectorsinteressatsenl’AMP,enlasevamajoriaelsseusexplotadors:hotelers,clubsd’immersió,

pescadors,etc.)i,comabiòlegsinaturalistesellsmateixos,haviendeferelpaperdeconservacionistes,

ambl’evidentenuigtantdelsrepresentantsdel’Administraciócomdelssectorseconòmicsdelacomarca.

Aixòvaarribaraunextremesperpèntic:elboicotdelsclubsd’immersiódel’Estartitaomplird’aireles

bombonesdelsinvestigadorsdelDepartamentd’Ecologia(Ros,1997),japarticipessinonoenelsegui-

mentdel’AMP.Sortosament,passatsalgunsmesoslasituacióesreconduí,peròs’esmentacomamostra

deladificultatdegestionarunpatrimoninatural,laprotecciódelqualexigeixmodificar,pocomolt,hàbits

tradicionals(lapesca)odebenrecents(laimmersió).Lasensacióquehomté,desdefaalgunsanys,és

queaquestasituacióhacanviat,iquelapercepcióquepescadors,responsablesdeclubsd’immersióial-

trestenienabansdelscientífics,enelsentitqueelsveiencomunsintrusosqueelsvolienretallarlesseves

llibertatsialterarelsseuscostums,janoésmajoritària.Efectivament,homhaengegatalgunsprogrames

conjuntsambelspescadorsiladirecciódel’àreaprotegida;elseguimentdelescaptures,elmarcatge

depeixos(coml’orada)ambtècniquesdetelemetriaperescatir-neelsmovimentsolarecuperacióde

xarxesabandonadesquemalmetenelsfonsensónexemples.Tambéambelscentresd’immersióhiha

mésbonaentesa:elsseusmonitorsensconsultenafersrelacionatsamblareservaoensavisenenocasió

d’observacionsd’interèsbiològic(perexemple,elmomentdereproducciódelesgorgònies).

Bonapartd’aquestamillorentesail’endegamentdetasquesconjuntesenprodelbonfuncionamenti

delaintegritatdel’AMPesdeuaunamésgranconeixençamútuaentreelsagentslocalsielsbiòlegs

responsablesdelseguiment,assolidaalllargdelsmoltsanysd’aquest,aixícomtambéalfetquedesdefa

almenysduesdècadeselDepartamentd’Ecologiadesenvolupaanualmentendiversospuntsdellitoralde

l’Estartit,alllargdetotunmes,pràctiquesdemarilaboratoriperaestudiantsdediferentsensenyaments

universitaris,coms’haesmentatabans.Peròtambé,engranmesura,alabonagestiódelmalaguanyat

ÀlexLorente,tècnicresponsableelstresdarrersanysdel’ÀreaprotegidadelMontgrí,lesillesMedesiel

BaixTer,queperdélavidaaquestestiu,precisamentenaigüesdelesillesMedes.

26

Altres recerques a les illes Medes

Elllibrequearateniualesmansestàconstituïtperduesparts;laprimeraicentral,ambelscapítolsque

tractenelstemesrelacionatsambelseguimentaquèabanss’hafetreferència,ilasegona,ambdosca-

pítolsmésgenerals.Enlaprimeraestornaaconfeccionarelmapabionòmic(ésadir,delescomunitats

naturals)del’espaisubmergitdelParcNatural,30anysdesprésdefer-neelprimer.Aquestésmésacurat

queeldellavors,ésclar:lesmetodologiesempradessónforçadiferents(perexemple,¿quidisposava

deGPS,odesondamultifeix,perobtenirbatimetriesprecisesalsanyssetanta?),ielconeixementdels

fonshamilloratmolt,acausaprecisamentdelesactivitatsderecercaiseguimentcontinuadesalllarg

d’aquestsanys.Mentreque,agranstrets,elsmitjansdisponiblesperalaprospecciódelsfonsmarins

delesilleshanpermèsprecisarmillorelseupatrimoninatural,tambédemaneragenèricaespotdirque

elpaisatgesubmaríhacanviatrelativamentpoc,sihomexceptualesvariacionsesmentadescomare-

sultatdelaproteccióielsefectesdelsepisodisdemortaldatenmassa.Precisament,lacomparacióde

transsectesfotogràficsfetsalllargdegradientsbatimètricsdelsfonsdelesillesMedesfamésdedues

dècadesienl’actualitat,hapermèsdetectaralgunsd’aquestscanvis(Martínez-Ricartet al.,2012).

Elcapítolfinalésunaexcel·lentrecopilaciódecomhananatcanvianttantelsusoscomlagestiódel’espai

protegit,iforneixunavisiómoltacuradadelamaneracomlasocietathumanad’unalocalitatcostanera

aprofitaladeclaraciódezonaprotegidad’unapartdelseuterritoriilessevesimplicacionssocioeconòmi-

qespercapgirarcompletament(ial’alça)lasevaeconomiaialtresatotssocials.

S’hafetreferència,encomençar,al’extensióenciclopèdicadel“llibredelesMedes”;aquestllibrenoho

és,d’enciclopèdic,volgudament,ipresentaunaseleccióbenpensadadelsprincipalsresultatsd’algunes

deleslíniesderecerca,bàsicamentlesdelseguimentdel’AMP.Peròmentrequel’esmentadaselecció

dónaunaideamoltprecisad’allòques’hafetenrecerca,noexhaureix,nidebontros,toteslesinves-

tigacionsques’handutatermealesillesMedesilacostadelMontgríd’ençàdelapublicaciódeRos

et al.,(1984).(Hihagué,també,moltsexperimentsquenofuncionaren,peròqueservirenperdissenyar

milloraltresrecerques,quesíquehoferen.)Seriainjustnofer-neesment,encaraquesiguidemanera

apressadaimoltresumida,entrealtrescosespersubstanciarl’afirmaciófetamésamuntquel’arxipèlag

s’haconvertitalllargd’aquestesquatredècadesenpuntdereferènciadelarecercaenecologiamarina

atotalaMediterràniaienjondre.

Entreaquestsàmbitsderecerca,podemesmentarelssegüents:

· Distribució de determinades espècies en resposta a factors ambientals; distribució a petita

escala i relació entre espècies, substrat i gradients ambientals (profunditat, hidrodinamisme,

substrat,etc.);distribucióaescalamitjana;distribucióivariacióeneltemps,tantalllargdelcicle

estacional (anual)comal llargdeperíodesmésextensos (plurianual).Undelsavantatgesdel

seguimentrutinariirepetitiuésquehomacabadisposantde“fotosfixes”(perseguirambelsímil

inicial)demoltsanyssuccessius,quesónmoltinformatives.

· Ecologia tròfica: Estudis sobre dieta, captura de preses, alimentació en diferents grups

d’invertebratsivertebrats.

27

· Estudissobre les interaccionstròfiquesentregrups i l’efectecascada, idesenvolupamentde

models.

· Balançosenergèticscomplets (esforç reproductor, taxadecreixement,alimentació,excreció,

respiració)dediferentsespècies.

· Estudisintegratsd’ecosistemessingulars:lescoves.

· Biomassaiproduccióal’escaladel’ecosistema.

· Produccióifisiologiademacròfits.

· Demografia: Creixement, mortalitat natural, evolució de l’estructura de mides (edats);

reproducció i reclutament. Mortalitat parcial, fusions i fissions (en organismes colonials).

Controlsdemogràficsinsitu.Modelsdemogràfics.

· Estructura de la població, alimentació, reproducció i reclutament, demografia, genètica, etc.

d’espèciesselectes:elcorallverilagorgòniavermella.

· Primeresfasesdelasuccessióecològica;dinàmicadecomunitatsallargtermini.

· Sèriesfotogràfiquesdeparcel·lespermanents:comparacióseqüencialenperíodescurts(anual).

Anàlisisdesèriesfotogràfiquesallargtermini(decadal).

· Caracteritzaciódelmedi:característiquesfísiques,químiques,geològiquesibiològiquesdela

columnad’aigua;interaccióambelscorrents;estudisamoltaltaresolució,espacialitemporal,

perconèixerlescaracterístiquesambientalsamicroescala.

· Composicióbioquímica:identificaciódesenyalsmolecularscomaindicadorsdel’estatdesalut

(proteïnesd’estrès).

· Episodis de mortalitat massiva de suspensívors, a gran escala i també en altres localitats

mediterrànies.Seguimentdelcanvitèrmic.

· Recuperaciódepoblacions(gorgònies,corall).

· Ictioplànctondel’entorndelesilles.

· Seguimentcientíficdelareserva.

Delamajoriad’aquestesrecerquesse’nparlaenelscapítolsdelllibre,extensamentoresumida,ise’n

donenlesreferènciesbibliogràfiquescorresponents;peròesmentarembreumentaltresblocsderecerca

quetambés’handesenvolupatenl’àmbitdel’àreaprotegidadelesillesMedesielseuentorn,iqueno

corresponentotalmentalscapítolsd’aquestapublicació.

Hompotesmentar,perexemple,l’aproximacióalconeixementintegratdelescovessubmarinesdeles

illes,ambdissenysexperimentalsmoltoriginalstantperestudiar-neelsmarcsfísiciambiental(Giliet al.,

1986;Zabalaet al.,1989)comelsorganismesqueleshabiten.Sónespecialmentremarcableselstreballs

sobrelespoblacionsdemisidacisqueentrenisurtendiàriamentdelescovesicol·laboreneneltransport

dematèriaorgànicacapalseuinterior(Rieraet al.,1991;Carolaet al.,1993;Comaet al.,1997).Unaaltra

comunitatquevarebreunaatencióespecialfoul’anomenattrottoirdelmediolitoral,onesvarenferestu-

dismoltdetallatsapetitaescaladelsseuspobladors(CardelliGili,1988).

AlgunsestudisencomunitatsbentòniquesdelesillesMedesvarenserpionersenlautilitzaciódemeto-

dologiespocempradesencomunitatsbentòniques,comlesesmentadesenelcapítolsobreelcoral·ligen

perestudiarl’ecologiatròficadelsinvertebratsbentònics,peròtambélesqueemprarentècniquesbio-

químiquesperconèixerl’estatbiològicd’algunesespècies,comlesgorgònies(Rossiet al.,2006).També

28

s’iniciarenestudismoltdetallatssobrelabiologiail’ecologiad’algunesespècies,ambunenfocamentmés

experimentaldelstreballsdecamp;hompotesmentarelsestudissobrehidrarisigorgònies(Barangèi

Gili,1988;Cardell,1990;Conradiet al.,2004;Rossiet al.,2011).

L’excel·lentconeixementdelespoblacions

d’alguns grups d’organismes de les illes

Medes,comlesgorgònies, lesespongesi

lesalgues,hanpermèsestudiscomparats

amblespoblacionsd’altreslocalitats,medi-

terràniesono(Ros,1985;MaldonadoiUriz,

1995;Pérez-Portelaet al.,2007).Entreels

primersdestaquenelsreferitsapoblacions

delesillesMedesiad’altresdepropereso

mésllunyanescomelcapdeCreus,lesilles

ColumbretesoelcapdePalos(Martíet al.,

2005;Tsouniset al.,2006;Gori et al.,2007).

Altrestreballss’hanfetutilitzantpoblacions

iorganismesrecollitsalesillesMedes,aprofitantl’avinentesaqueespodiensubministrarambfacilitatper

partdelsinvestigadorsquehitreballaven(serveixind’exempleHugheset al.,1991;EreskovskyiBoury-

Esnault,2002;RoselliUriz,2002;LombarteiCruz,2007;RiusiZabala,2008;PiseraiVacelet,2011).

Elseguimentcientíficdel’àreaprotegidadelesillesMedesnonoméshaactuatdemanerasinèrgicaen

afavorireldesenvolupamentderecerquescomlesques’esmenten,sinóquehaestattambéserendipitós,

enelsentitquehapermèstroballesinesperades.Unad’ellesésl’episodiderecol·lecciófurtivadecorall

ver,precisamentenunadelesparcel·lesestudiadesperl’equipdelseguiment(vegeuelcapítolsobreel

coral·ligen);unaaltraésl’observació,perprimercopenunalatitudtanseptentrionaldelaMediterrània

comlesillesMedes,delcomportamentdefresadel’anfós(Zabalaet al.,1997a,1997b),provocadasegu-

ramentperl’escalfamentdelesaigüescausatpelcanviclimàtic.

Mentrequehompotdirquelescomunitatsdelbentosielspeixoshanestatbenestudiatsal’AMPde

lesillesMedes,nopassaelmateixamblescomunitatsplanctòniquesiambelsprocessosbiològicsala

columnad’aigua.Hiha,però,algunsestudisdegraninterèsespecialmentpelfetd’estarrelacionatsamb

aspectesmoltestudiatsenaltreszones,comsónlesfaseslarvàriesplanctòniquesdelspeixos(Sabatés

et al.,2003),peròencarasabempocacosadelplànctondelazona.Tambéquedaencaramoltperferper

conèixerladinàmicadelmaterialparticulatoeltransportdematèriaorgànicailasevadeposició,encara

quehihaalgunestudipreviqueindicaquelesillesMedessónunazonad’altaproductivitatenuncontext

mediterrani(Rossiet al.,2003).Aixòrefermalapropostafetaarrandelapublicaciódel“llibredelesMe-

des”,depotenciarlazonadesdelpuntdevistadelarecerca,donadalasevasingularitatibiodiversitat,

atotsalsquearapotafegir-s’hilaproductivitat.

Recentment,homhaconsiderat les illes i l’àreaprotegidacomunmodeldegestiódelsespaismarins

protegitsdelaMediterrània,jasiguiapartirdelsincrementsdelespoblacionsdepeixosidelasevabio-

massa(Harmelinet al.,1995),odelespesqueresartesanalsdelazona(Stelzenmülleret al.,2007,2008),

29

ifinsitot,ambunaperspectivamésàmplia,considerantleszonesdelaplataformaaigüesenforadeles

illes(Goñiet al.,2008;DeJuanet al.,2009;Merinoet al.,2009).

El futur

Comacabemdeveure,alesrecerquesdutesatermeenelsfonsdelesillesMedesielseuentorn,hom

vapassarprogressivamentdelsinventarisbiòticsalacartografiabionòmica,id’aquesta,alseguimentde

larespostad’algunesespèciesicomunitatsselectesalaprotecciódelazona(iaalgunesdelesseves

conseqüènciessocials,coml’augmentespectaculardel’atractiudelesillesenverslapoblaciólocalifo-

rana).Paral·lelament,homencetàdiversosestudisquepretenienescatirlabiologiail’ecologiad’espècies

concretes,ladinàmicadepoblacionsicomunitats,lainteraccióentreelsorganismesielseumedi.¿S’ha

exhaurit,alllargdequatredècades,elpotencialdelazonadefornirnoveslíniesderecerca(ovelles,per

abordar-lesambeinesicriterisnous)?Estemconvençutsqueno.

Larecercaal’àreaprotegidadelesillesMedes(i,desdefaunsanys,alMontgríimmediat)nos’aca-

barà:perdefinició,larecercacientíficaconsisteixasubstituircontínuamentparadigmesquecrèiem

bonsperaltresque,arasí(oaixísembla),descriuendemaneraadient(peròmomentània)l’estructura

ielfuncionamentdelanatura,iqueacabaransentcanviatsperaltresparadigmesquetindrantambé

unavigèncialimitada.LesillesMedess’hanconvertitenuncentred’interèsidereferènciaalaMedi-

terràniatantperlaquantitatiqualitatdelsestudisques’hihanfetcompelscanvispositiusques’han

esdevinguta lazonagràciesa ladeclaraciód’àreamarinaprotegida.Noespotmalbarataraquest

patrimonicientífic,nonomésenbeneficidelaciènciaecològica,sinó,enespecial,percomaquests

estudisensajudenacomprendremillorlanaturaienspermetengestionar-lamilloriconservar-nela

biodiversitat.

Ara fa trentaanys, lapresentaciódel“llibrede lesMedes”acabavaambduesconsideracionsque

potserinteressantrecordaraquí(Ros,1984a).Laprimeraeraunparióentreaquellamonografiaiun

llibresimilar(RützleriMcIntyre,1982),promogutperunainstituciócientíficaamericanaicentraten

elsecosistemesnaturalsd’undelscayosdeBelize,ise’ndeduïaqueambdósproductesnopresen-

tavengairediferènciespelquefeiaal’entusiasmedelsautorsialabondatdelresultat;encanvi,el

fetdecomptarambunlaboratoriderecercaestableiunfinançamentgenerósseparavaclaramentel

grupamericàdelnostre.Atresdècadesdedistància,però,aquestesdissimilitudss’hanesvaït:els

mateixosfonsdelesMedes(iunlocalllogatal’Estartitaunamicqueenshafetsemprecondicions

immillorables)ielscentresderecercaimplicatsenelseguiment,aixícomelsaltresprojectesdere-

cerca,hanconstituïtelslaboratorisadientsperdesenvolupar-hilesinvestigacionsqueaquítotjust

s’hanesbossat.Ielfinançament,quemainoéssuficient,haestatprouimportantcomperpermetre

fer(gairebé)totelquevolíem.

Lasegonaconsideracióseràsobreraquanellectoracabidellegiraquestapresentacióicomenciaen-

dinsar-seenelsdiferentscapítolsdelllibre.Comprovaràelcaràcterprofèticd’allòqueesdeiaenacabar

30

lapresentaciódelprimer“llibredelesMedes”:“AquestestiuhetornatalesillesMedes...hegauditdela

immersió...però,sobretot,hefruïtdelacompanyiaidelaconversadelscol·leguesdelgrupdebentosde

Departamentd’Ecologia.M’hanparlatdellursprojectesfuturs[enbonamesuraelsqueesdescriuenen

aquestamonografia]...M’hanengrescati...m’hanfetadonar,també...queelllibredelesillesMedesnoés

l’obramagnaqueclouunaetapaderecerques,sinólaprimerad’unasèriedemonografiessobrelesilles

que,desegur,necessitaremfer...cadaquisapquantsanys.”(Ros,1984a).Hemtrigattresdècades,però

heusaquíelsegon“llibredelesMedes”.Llegiu-lo,gaudiu-ne...iprepareu-vosperalproper.

Barcelona,octubrede2012

31

BarangéM,GiliJM(1988)FeedingcyclesandpreycaptureinEudendrium racemosum(Cavolini,1785).

JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology115:281-293.

CardellMJ(1990)EcologicalcharacteristicsofapopulationofFabriciasabella(Ehrenberg)(Polychaeta

Sabellidae)inthe“trottoirs”ofLithophyllum tortuosumFoslie.ScientiaMarina54:305-310.

CardellMJ,GiliJM(1988)Distributionofapopulationofannelidpolychaetesinthe“trottoir”ofthe

midlittoralzoneonthecoastofNorth-EastSpain,WesternMediterranean.MarineBiology99:83-92.

CarolaM,Coma,R,RieraT,ZabalaM(1993)Fecalpelletscollectionasamethodforassessingegestaof

themarinecave-dewllingmysidHemimysis speluncula.ScientiaMarina57:51-63.

ComaR,CarolaM,RieraT,ZabalaM(1997)HorizontalTransferofMatterbyaCave-DwellingMysid.

PSZNIMarEcol18:211-226.

ConselldeProtecciódelaNatura(2011)Nousreptesenlaconservaciódelsespaisnaturalsideles

espècies.InformeperalaGeneralitatdeCatalunya.

deJuanS,DemestreM,ThrushS(2009)Definingecologicalindicatorsoftrawlingdisturbancewhen

everywherethatcanbefishedisfished:AMediterraneancasestudy.MarinePolicy33:472-478.

Departamentd’Ecologia(1990-2005)Seguiment temporal de la Reserva Marina de les Illes Medes.

Informes anuals.SubdireccióGeneraldeConservaciódelaNatura.DepartamentdeMediAmbient.

EreskovskyA,Boury-EsnaultN(2002)CleavagepatterninOscarellaspecies(Porifera,Demospongiae,

Homoscleromorpha):transmissionofmaternalcellsandsymbioticbacteria.JournalofNaturalHis-

tory36:1761-1775.

GarcíaA,ZabalaM(1990)EffectsoftotalfishingprohibitionontherockyfishassemblagesofMedes

IslandsMarineReserve(NWMediterranean).ScientiaMarina54:317-328.

GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)TheImpactofDivingonRockySublittoralCommunities:A

CaseStudyofaBryozoanPopulation.ConservationBiology12(2):302-310.

GiliJM,RieraT,ZabalaM(1986)PhysicalandBiologicalgradientsinasubmarinecaveontheWestern

Mediterraneancoast(north-eastSpain).MarineBiology90:291-297.

GoñiR,AdlersteinS,Alvarez-BerasteguiD,ForcadaA,etal.(2008)SpilloverfromsixwesternMedi-

terraneanmarineprotectedareas:evidencefromartisanalfisheries.MarineEcologyProgressSeries

366:159-174.

GoñiR,Harmelin-VivienM,BadalamentiF.LeDiréachL,BernardG.(eds.)(2000)Introductory Guide

for Selected Ecological Studies in Marine Reserves.GISPosidonie.Marsella.

Referències

32

GoriA,LinaresC,RossiS,ComaR,GiliJM(2007)Spatialvariabilityinreproductivecycleofthe

gorgoniansParamuricea clavata and Eunicella singularis (Anthozoa,Octocorallia) in theWestern

MediterraneanSea.MarineBiology151:1571-1584.

HarmelinJG,BachetJG,GarciaF(1995)MediterraneanMarineReserves:FishIndicesasTestsof

ProtectionEfficiency.MarineEcology16:233-250.

HughesRG,JohnsonS,SmithID(1991)Thegrowthpatternsofsomehydroidsthatareobligate

epiphytesofseagrassleaves.Hydrobiologia216/217:205-210.

JacksonJB,SalaE(2001)UnnaturalOceans.In:A Marine Science Odyssey into the 21st Century(GiliJM,

PretusJL,PackardTT,eds.):273-281.ScientiaMarina65(suppl.2).

JacksonJBC,KirbyMX,BergerWH,BjorndalKA,BotsfordLW,BourqueBJ,BradburyRH,CookeR,

ErlandsonJ,EstesJA,HughesTP,KidwellS,LangeCB,LenihanHS,PandolfiJM,PetersonCH,

SteneckRS,TegnerMJ,WarnerRR(2001)Historicaloverfishingandtherecentcollapseofcoastal

ecosystems.Science293:629-638.

LombarteA,CruzA(2007)Otolithsizetrendsinmarinefishcommunitiesfromdifferentdepth

strata.JournalofFishBiology71:53-76.

MaldonadoM,UrizMJ(1995)BioticAffinitiesinaTransitionalZoneBetweentheAtlanticandtheMe-

diterranean:ABiogeographicalApproachBasedonSponges.JournalofBiogeography22:89-110.

Margalef,R.(ed.).1985.Western Mediterranean.PergamonPress.Oxford,etc.(hihaversiócaste-

llanade1989:El Mediterráneo Occidental.Omega.Barcelona).

MartíR,UrizMJ,BallesterosE,TuronX(2005)SeasonalvariationinthestructureofthreeMediterrane-

analgalcommunitiesinvariouslightconditions.EstuarineCoastandShelfScience64:613-622.

Martínez-RicartA,LinaresC,BallesterosE,RomeroJ,GarcíaM,WeitzmannB,ZabalaM,RosJD,

HereuB(2012)Cambiosa largoplazoen lascomunidadesbentónicasde laReservaMarinade

lasislasMedes:comparaciónconellitoralcatalán.XVIISimposioIbéricodeEstudiosdeBiología

Marina.Donosti,setembre.

MerinoG,MaynouF,BoncoeurJ(2009)Bioeconomicmodelforathree-zoneMarineProtectedArea:a

casestudyofMedesIslands(NorthwestMediterranean).ICESJournalofMarineScience66:147-154.

MúgicaM,Gómez-LimónJ(eds.)(2002)Plan de acción para los espacios naturales protegidos del

Estado español.FundaciónFernandoGonzálezBernáldez.Madrid.

Pérez-PortelaR,DuranS,PalacínC,TuronX(2007)ThegenusPycnoclavella (Ascidiacea) inthe

Atlanto-Mediterraneanregion:acombinedmolecularandmorphologicalapproach. Invertebrates

Systematics21:187-205.

PiseraA,VaceletJ(2011)LithistidspongesfromsubmarinecavesintheMediterranean:taxonomy

andaffinities.ScieniaMarina75:17-40.

33

PoluninVC (ed.) (2000).Papers from the ECOMARE Project.EnvironmentalConservation,27(2):

95-200.

RieraT,ZabalaM,PeñuelasJ(1991)Mysidsfromasubmarinecaveemergeeachnighttofeed.

ScientiaMarina55:605-609.

RiusM,ZabalaM(2008)AremarineprotectedareasusefulfortherecoveryoftheMediterranean

musselpopulations?AquatConserv18:527-540.

RosJD(1984a)Presentació.Dinsde:Els sistemes naturals de les illes Medes (RosJD,OlivellaI,Gili

JM,eds.):11-25.ArxiusdelaSecciódeCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.

RosJD(1984b)LesillesMedes,parcnatural.Dinsde:Els sistemes naturals de les illes Medes(Ros

JD,OlivellaI,GiliJM,eds.):767-782.ArxiusdelaSecciódeCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCa-

talans.Barcelona.

RosJD(1985)Elspoblamentsd’opistobranquisdecovessubmarinesmediterrànies:novesdades

icomentarissobrellurafinitatfaunística.ButlletídelaInstitucióCatalanad’HistòriaNatural52(Zool

6):87-94.

RosJD(1997)Trossos de natura inacabats.LaMagrana.Barcelona.

RosJD(1999)UnadécadadeseguimientoecológicodelareservamarinadelasislasMedes(Giro-

na).Dinsde: I Jornadas internacionales sobre reservas marinas.Murcia:91-92.

RosJD(2001) Vora el mar broix. Problemàtica ambiental del litoral mediterrani. Empúries.Barcelona.

RosJD(2002)Seguimientoecológicodereservasmarinas:objetivos,metodologíayresultadosde

unadécadadeestudiodelasislasMedes(Girona).Dinsde:La investigación y el seguimiento en

los espacios naturales protegidos del siglo XXI (CastellC,HernándezJ,MeleroJ,eds.):51-58,108-

113.Monografies34.DiputaciódeBarcelona.

RosJD,GiliJM,OlivellaI(eds.)(1984)Els sistemes naturals de les illes Medes.ArxiusdelaSecció

deCiènciesLXXIII.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.

RosellD,UrizMJ(2002)Excavatingandendolithicspongespecies(Porifera)fromtheMediterrane-

an:speciesdescriptionsandidentificationkey.OrganismsDiversityandEvolution2:55-86.

RossiS,GrémareA,GiliJM,AmourouxJM,JordanaE,VétionG(2003)Biochemicalcharacteristics

ofsettlingparticulateorganicmatterattwoNorth-westernMediterraneansites:aseasonalcompa-

rison.EstuarineCoastalandShelfScience58:423-434.

RossiS,GiliJM,ComaR,LinaresC,GoriA,VertN(2006)Temporalvariationinprotein,carbohydra-

teandlipidconcentrationsinParamuricea clavata(Anthozoa,Octocorallia):evidenceforsummer-

autumnfeedingconstraints.MarineBiology149:643-651.

RossiS,GiliJM,GarroféX(2011)Netnegativegrowthdetectedinapopulationofthetemperate

34

gorgonianLeptogorgia sarmentosa:quantifyingthebiomass loss inabenthicsoftbottomgravel

suspensionfeeder.MarineBiology158:1631-1643.

RützlerK,McIntyre,IG(eds.)(1982)TheAtlanticBarrierReefEcosystematCarrieBowCay,Belize,

I.Structureandcommunities.MarineScience12:i-xiv,1-539.

SabatésA,ZabalaM,García-RubiesA(2003)LarvalfishcommunitiesintheMedesIslandsMarine

Reserve(North-westMediterranean).JournalofPlanktonResearch25:1035-1046.

StelzenmüllerV,MaynouF,BernardG,CadiouG,CamilleriC,Crec’hriouMR,CriquetG,DimechM,

EsparzaO,HigginsR,LenfantP,Pérez-RuzafaA(2008)Spatialassessmentoffishingeffortaround

Europeanmarinereserves:ImplicationsforsuccessfulfisheriesManagement.MarinePollutionBu-

lletin56:2018-2026.

StelzenmüllerV,MaynouF,MartínP(2007)SpatialassessmentofbenefitsofacoastalMediterrane-

anMarineProtectedArea.BiologicalConservation136:571-583.

TsounisG,RossiS,ArangurenM,GiliJM,ArntzW(2006)Effectsofspacialvariabilityandcolony

sizeonthereproductiveoutputandgonadaldevelopmentcycleoftheMediterraneanredcoral(Co-

rallium rubrum L.).MarineBiology148:513-527.

Zabala,M(1993)Efectosbiológicosdelacreacióndeunareservamarina:ElcasodelasislasMe-

des.Dinsde:La gestión de los espacios marinos en el Mediterráneo occidental: 55-103.Instituto

deEstudiosAlmerienses.Almería.

ZabalaM,RieraT,GiliJM,BarangeM,LoboA,PeñuelasJ(1989)Waterflow,trophicdepletionandbenthic

macrofaunaimpoverishmentinasubmarinecavefromtheWesternMediterranean.MarineEcology

10:271-287.

ZabalaM,Garcia-RubiesA,LouisyP,SalaE(1997a)SpawningbehavioroftheMediterraneandusky

grouperEpinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces,Serranidae) in theMedes IslandsMarine

Reserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:65-77.

ZabalaM,LouisyP,Garcia-RubiesA,GraciaV(1997b)Sociobehavioralcontextofthereproduction

intheMediterraneanduskygrouperEpinephelus marginatus (Lowe,1834)(Pisces,Serranidae) in

theMedesIslandsMarineReserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:79-98.

35

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del

Montgrí i les illes MedesBernat Hereu1, Cristina Linares1, Aurora M. Ricart1, Alex Rodríguez1, Eneko Aspillaga1,

David Díaz2, Laura Navarro1, Joan Lluís Riera1

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centro Oceanográfico de Baleares, Instituto Español de Oceanografía

37

Antecedents

Lacaracteritzaciódelsecosistemesbentònics ielconeixementde l’estructura i funcionalitatdelseco-

sistemesésunaeinaimprescindibleperalagestióiconservaciódelmedinatural.Acausadelaseva

composicióespecíficaidinàmica,lesdiferentsespèciesilescomunitatsqueformenresponendeforma

diferentalespertorbacionsques’hiprodueixen,demaneraquelagestiódelmedinaturalhadeteniren

comptelesparticularitatsdecadahàbitat.

Atesala impossibilitatdedeterminar irepresentar ladistribucióespacialdetotes lesespècies, laseva

agrupacióenhàbitatscomaunitatspaisatgístiquesenlesquehihaunaassociaciódeterminadaicarac-

terísticad’espècies,permetunainterpretaciómésintuïtivaialhoraprouprecisaperal’estudidelaseva

distribucióenl’espai.

Elmapatgedeladistribucióenl’espaidelsdiferentshàbitatsbentònicsenspermetrà,doncs,poderrea-

litzarunagestióadaptadaal’espai,amésdetenirunabasecartogràficaenlaqualimplementarlaloca-

litzacióilainformaciódelsdiferentsprogramesderecercaques’hirealitzen.

Amés,elconeixementdelacomposicióiextensiódelpatrimoninaturalhadepermetreunamajorinte-

raccióigaudiperpartdelaciutadania.

EltramdecostadelMontgrí,lesillesMedesielgolfdePalsespotconsiderarundelsmésbenconservats

iambunamajordiversitatd’espèciesihàbitatsdelacostacatalana,jaqueésunadelesprimereszones

onesvarenprendremesuresdegestiódelmedimarí.EnelcasdelesillesMedes,esvaduratermeuna

cartografiabionòmical’any1982(GiliiRos,1982;1984),dinsd’unasèried’estudisdecatalogaciódelaflora

ilafaunadelesillesMedes(Roset al.,1984)comatreballpreviperalaprotecciódel’arxipèlag.

Apartird’aquestmoment,alesillesMedesesrealitzarenunagranquantitatd’estudisdecairecientífic

pelfetquelaprotecciód’aquestarxipèlagilesfacilitatslogístiquesid’accessibilitatpermetientreballaren

aquestespaicomenunexcel·lentlaboratoridecamp(veurecapítol1).

Enaquestsentit,lacostadelMontgrívaquedarrelegadaenunsegontermeforadelesprioritatsderecerca

delsinvestigadors,ielsestudisques’hihanrealitzathanestatmarginals,semprecomacomparaciópera

demostrarl’efectedelaprotecciódelesillesMedes,comeselcasdelprogramadeseguimentdelaReserva

MarinadelesillesMedes(Ballesteroset al.,2008).Unprimertreballdescriptiuquevaesdevenirunaprimera

aproximacióalconeixementdelescomunitatsnaturalsdelacostadelMontgrívaserelqueesvadesenvolu-

paratravésdelaIIBecaJoanTorróiCabratosa,finançatpelMuseudelaMediterràniadeTorroelladeMontgrí

(HereuiLinares,2003).Enaquestestudiesvarencartografiarlescomunitatsalgalsdominadesperespècies

delgènereCystoseiraalllargdelacostadelMontgrí.Noobstantaixò,aquestacartografiavaserparcial,jaque

al’horadeferelsmapesdedistribuciónomésesvantenirencomptelesespèciesd’alguesd’aquestgènere.

Enelsdarrersanys,elcreixementdelturismeil’èxitdelaReservaMarinadelesillesMedeshaderivaten

uninterèsascendentpelpatrimoninaturaldelacostadelMontgrí,perlesactivitatextractivesod’ocique

38

s’hidesenvolupen.Aixòhafetcréixerlanecessitatdeprotegiraquestazonaperpreservarelpatrimoni

natural i fer-locompatibleambeldesenvolupamenteconòmicdelazona.Tantesaixí,queactualment

lacostadelMontgrí, lesillesMedesielseulitoralsubmergitformenpartdelParcNaturaldelMontgrí,

lesillesMedesielBaixTer,ieldesenvolupamentdelPlaRectordeUsosiGestió(PRUG)queregulales

activitatsdelparchauriadetenirencompteeltipusd’hàbitatspresentsalazonailasevadistribució.Per

aquestmotiu,esvaidentificarlanecessitatderealitzariactualitzarlainformaciódelshàbitatsquehisón

presents,amésdelasevadistribucióenl’espai.

L’any1997esvaduratermeunacartografiaprecisadelapraderiadePosidonia oceanicadelesIllesMedes

enlaqueesvapoderdeterminardetalladamentelsseuslímitsiextensió(ManzaneraiRomero,1997)(capí-

tol4).Posteriorment,enunasèriedetreballsrealitzatsentre2009i2012,esvaferunacartografiabionòmica

delacostadelMontgrí(Hereuet al.,2009),juntamentambl’actualitzaciódelacartografiajarealitzadaa

lesillesMedesl’any1982perGiliiRos(1982,1984),iincorporantlacartografiadetalladadelapraderiade

Posidonia oceanicadeManzaneraiRomero(1997)(Hereuet al.,2010).Amés,esvacartografiarl’extensió

delespraderiesdelaplantaCymodocea nodosa,lacomunitatmésfràgiliambunaltvalorecològic,alllarg

detotelgolf,iesvadeterminarelseuestatdeconservació(Hereuet al.,2012;Romeroet al.,2012).L’ob-

jectiueraconèixerlacomposicióidistribuciódelescomunitatsbentòniquesmarinesentotl’àmbitdelParc

NaturaldelMontgrí,lesillesMedesielBaixTerbasant-seenlanomenclaturadelCORINEBiotopeManual

delaUnióEuropea(ComissionoftheEuropeanCommunities,1991),afiquesiguiunaeinabàsicaperal

dissenydelsplansd’usosigestió.

Enaquestcapítolespresentadeformaunificadatotsaqueststreballsintegranttotesleszonesihàbitats

presentsalafaçanamarítimadelMontgríelBaixTer,deformaqueesposaadisposiciódelsgestors,

investigadorsiusuaristotaaquestainformacióquepotajudaraunamillorconservacióigaudidel’excep-

cionalmedinaturalmaríquetenimalMontgríilesIllesMedes(Figures1-3iannexos).

Descripció de les comunitats

Entotalesvarenidentificar27hàbitatsdistribuïtsalllargdelacostadelMontgrí,lesillesMedesielgolf

dePals(Taula1).L’orografiadelacosta,caracteritzadaperl’abundànciadezonesdeblocs,paretsver-

ticals,cales,túnelsicovesdediversesorientacions,faquehihagiunagrandiversitatdecondicionsque

permetenaquestavarietatd’hàbitats.

11.2211+ Fons detrítics costaners

Fonsdesorraogravaambnombrosesclosquesirestesd’organismes(detritus).Lamajoriadelsorga-

nismesquehiviuensónfiltradorsidetritívors.Aquesthàbitatestàbenrepresentatalllargdelacosta

delMontgrí,generalmentenel límitde leszonesrocosesode lesplataformesdecoral·ligenambel

sediment,iesdistribueixgeneralmententreels22iels35metresdefondària.Estrobasobretotalnord

delaMedaGran,enellímitdeleszonesrocosesialazonaestdelareserva,persotadelesplatafor-

mesdecoral·ligen.

39

Infralitoral Superfície SuperfícieIDHàbitat Hàbitat (m2) %*

11.2211+ Fonsdetríticscostaners 332.102 8,811.2214+ Fangsterrígenscostaners 11.448.43311.23 Fonsmarinssublitoralsdepaletsocòdols,colonitzats sobretotperinvertebratsialguesanuals11.2223+ Sorresfinesbencalibrades,infralitorals 847.439 22,511.2226+ Sorresgrossesigravesfinesinfralitoralsafectades percorrentsdefons 922.275 24,411.2227+ Fonssedimentarisinestables,infralitorals 72.696 1,911.2412+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgei 144.406 3,8 benil·luminats,senseCystoseira11.2413 Fonsinfralitoralsrocosos,calms,ambalguesfucals 305 0,0111.2414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 75.419 2,011.2416+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsimitjanamentil·luminats, 134.882 3,6 sensealguesfucals11.2417+ Fonsinfralitoralsrocosos,afectatspercorrentsimitjanamentil·luminats 11.2419+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats 2.872 0,1 Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminatsenfonsdeblocsfotòfils 328.565 8,711.2420+ Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira 62.314 1,711.2421+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 329.737 8,7 dominatsperalgues,senseCystoseira11.2422+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 567 0,02 colonitzatssobretotperanimals11.2511+ Coral·ligensensegorgònies,circalitoral 428.694 11,411.2512+ Coral·ligenambgorgònies,circalitoral 783 0,0211.254 Muscleres(comunitatsdeMytilus galloprovincialis)delaMediterrània 334 0,0111.261+ Covesitúnelssubmarinssemifoscos 5.352 0,111.262+ Covessubmarinesfosques 5.883 0,211.34 AlguersdePosidonia oceanica,mediterranis 77.597 2,1 PresènciadeCystoseirasp. 27.160 0,7 PresènciadeCystoseira zosteroides 100.206 2,7 PresènciadeCystoseira spinosa 26.493 0,7

Mediolitoral Longitud LongitudIDHàbitat Hàbitat (m) (%)

11.2221+ Sorresfinesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 223 1,4112414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 350 2,111.2418+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgeipocil·luminats 5.427 33,311.2411+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatge,ambCystoseira 4.026 24,711.2222+ Sorresgrossesigravesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 210 1,311.252 Trottoir 6.079 37,3

Taula1.RelaciódelshàbitatscartografiatsalacostadelMontgríilesIllesMedes,amblasuperfícieilongitudtotal(peralshàbitatsin-fralitoralsimediolitoralsrespectivament),iel%deltotal.*Percentatgescalculatssensel’hàbitat112214+(Fangsterrígenscostaners).

40

11.2212+ Fons de grapissar, circalitorals

Nos’hantrobatfonsdominatspergrapissar.Totiqueendesconeixemlescauses,podriaserperquènoes

donenlescondicionsòptimesambientalsperalaformaciód’aquesthàbitat(zonesambcorrentsintensos

queimpedeixenladeposiciódesedimentsfins,deformaquepermetinelcreixementdelesalguescoral-

linàciesqueelformen),obéperquèaquestésunhàbitatmoltsensibleapertorbacions,demaneraquela

pescaderòssecpodriahaver-lofetdesaparèixer.Noobstantaixò,elfetquelamajorpartdelacostaes

trobapersobredelslímitslegalsdepescade50metresdefondàriaiquelapresènciadeplataformesde

coral·ligenenpodriahaverprotegitalguneszones,creiemquel’absènciad’aquesthàbitatesdeuafactors

geogràficsiambientals.

11.2214+ Fangs terrígens costaners

Fonsdefangmoltfiihomogeni,deviscositatvariable.Aquesttipusdefonsestrobaapartirdels35-40

metresdefondària,ocupalamajorpartdelaplataformaisobrepassalazonad’estudi.

11.2221+ Sorres fines infralitorals de llocs batuts per l’onatge

DetotalacostadelMontgrí,nomésacalaMontgótrobemunaplatjaambsorresfinesqueformenaquest

hàbitat.Aquestssedimentsfins,enprofunditat,formenlescomunitatsdominadesperPosidonia oceanica.

11.2222+ Sorres grosses i graves infralitorals de llocs batuts per l’onatge

AcalaPedrosaicalaFerriola,trobemaquesttipusdecomunitat,determinadaengranmesurapeltipus

desubstrat,dominatprincipalmentpercòdols.Enelsprimersmetresdefondària,totiquenoestàrepre-

sentatenelmapa,hipodemtrobarlacomunitat.

11.2223+ Sorres fines ben calibrades, infralitorals

Fonssedimentarissorrencsdesproveïtsdevegetació,ambuncomponentdetríticescàs.Aquestaco-

munitatdominasobretotenforadecalaMontgó,iésgeneradapelssedimentsfinsques’incorporen

alacalaatravésdelacosta,itambéalapartmésmeridionaldelacostaqueestàmésencontacte

ambelssedimentsquedominenlaplatjadel’Estartit.Ambaquestacategoriaesvancaracteritzarde

formageneraltotselsfonssorrencsdelvoltantdel’àreadelaReserva.

11.23 Fons infralitorals de palets o còdols, colonitzats sobretot per invertebrats i algues anuals

Fonsconstituïtperpaletsocòdolsinestables,ambcobertad’alguesiinvertebratsescassaacausadela

inestabilitatdelsubstrat.EstrobaalacaraoestdelesduesMedesambunaextensiórealmentbaixa,en

indretsbenprotegitsaprofunditatsmoltsomeres.

11.2226+ Sorres grosses i graves fines infralitorals afectades per corrents de fons

Fonssedimentariambescàscontingutenmatèriaorgànicaacausadelgruixmitjàdelgraidelscorrents

defons.Aquesthàbitat,determinatperlagranulometriafinadelsedimentipelfetd’estarexposatacor-

rentsunidireccionalsdefons,estrobadistribuïtalllargdelacosta,totiqueenelsextremsseptentrional

imeridionalésmésabundantacausaseguramentdelaproximitatdelesplatgesilesaportacionsterres-

tresdesediment.AlesillesMedesestrobaalapartoestdelesduesillesprincipals,onelspendentssón

méssuaus,persobredelapraderiadePosidonia oceanica.

41

Figura1.CartografiabionòmicadelacostadelMontgrí(vegeuannexos1-1amblallegendaperalainterpretaciói1-2aa1-7peramésdetall).

42

11.2227+ Fons sedimentaris inestables, infralitorals

Noméshemtrobataquesthàbitat,caracteritzatperl’aportaciódesedimentodetritusirregularsalllargdeltemps,

acalaMontgó,onl’acumulacióestacionaldefullesmortesdePosidonia oceanicadeterminaaquestfons.

11.252+ Tenasses de Lithophyllum byssoides de la zona mediolitoral mediterrània

Aquesthàbitatestàformatperlabioconcrecióproduïdapelcreixementdel’algacoral·linàciaLithophyllum

byssoidesenl’estatgemediolitoralenzonesbatudesperl’onatge.

AlacostadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,aquesthàbitatestàmoltbenrepre-

sentat,jaques’hidonenlescondicionsòptimesperalcreixementd’aquestaespècie,comlapresència

deparetsverticalsderocacalcària,ambpocallum(orientadesalNord)iexposadesal’onatge.Aquest

ésunhàbitatmoltamenaçat,iestrobaenregressióatotelMediterrani.Lacontaminació,especialment

d’hidrocarburs,il’erosióocasionadapersòlidsflotants,trepitjadesoaltrespertorbacionsantròpiquessón

elsprincipalsagentsqueafectennegativamentaquestesestructures.AlacostadelMontgríialesilles

MedesésonaquesthàbitatestàmésbenrepresentatdetotCatalunya,pelgraudedesenvolupamenti

estatdeconservacióquepresenta(Hereuet al.,2010).

11.2411+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge, amb Cystoseira

Hàbitatenformadecinturómoltbendelimitat,situataprofunditatsmoltsomeres,justalrompent,allocsroco-

sosbenil·luminats.PredominenlesalguesdelgènereCystoseira.Lapresènciadezonesinfralitoralsdomina-

desper Cystoseira mediterraneaésmoltabundantalacostadelMontgríialapartnord-oestdelesillesMedes,

jasiguiperl’abundànciadezonesexposadesal’onatgecomtambé,probablement,perlapocafreqüentaciói

elbonestatdeconservacióenquèestroba.Aquesthàbitatés,doncs,unbonindicadordequalitatambiental,

iestàconsideratcomaamenaçataCatalunya,totiqueencaraéscomúalescostesrocoses.

11.2412+ Fons infralitorals rocosos, ba-

tuts per l’onatge i ben il·luminats, sense

Cystoseira

Hàbitat dominat per comunitats d’algues

fotòfiles sense la presència de comuni-

tats consolidadesdeCystoseira mediter-

ranea. Típic de superfície en zones ben

il·luminadesambhidrodinamismemoltin-

tens.Espresentade formapràcticament

contínuaatotal’àrea,aexcepciódel’oest

delesillesMedes,formantuncinturóde0

a7-10metresdefondàriaaleszonesmés

benil·luminades,ipràcticamentinexistent

aleszonesdepenya-segatsambpocaex-

posicióalallum(Fotografia1).

11.2413+ Fons infralitorals rocosos, calms, amb algues fucals

Noméshemtrobataquesthàbitatenunacubetalitoralalazonadel’Espolsador(entreBaixdeColsiel

Fotografia1.Fonsinfralitoralsrocososbatutsperl’onatgeibenil·luminats(11.2412+).Lesalgues fotòfiles,associadesaambientssomes iben il-luminatsprodueixenalimentirefugiperalarestad’animalsquehiviuen(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

43

Figura2.CartografiabionòmicadelareservamarinadelesillesMedes(vegeuannexos2-1a2-5peramésdetallil’annex1-1peralainterpretació).

44

CòrrecLlarg)ialazonadelPortitxol,alaMedapetita.Aquestacubetaestavadominadapergranspeus

deCystoseira compressa.ElspoblamentsinfralitoralsdeCystoseirademodecalmatsónextraordinària-

mentsensiblesaqualsevoltipusdepertorbació,iperaixòhansofertunaimportantíssimaregressióarreu

delMediterrani.ACatalunya,aquesthàbitatestàconsideratcomamolt rar imoltamenaçat, inomés

esdesenvolupaenzonesambunaqualitatambientalmoltbona.Esdedestacar,doncs, lapresència

d’aquestesúniquescubetesalacostadelMontgríilesillesMedes.

11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms i ben il·luminats, sense algues fucals

Aquesthàbitatdominatperalguesfotòfilesambestraterecteescàsestrobabenrepresentatenzones

calmades,alfonsdepetitesbadiesicales,iassoleixunaprofunditatdefinsa5-6metresdefondària.

11.2415+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, amb algues fucals

HàbitatconstituïtperroquesrecobertesdegransalguesperennesdelgènereCystoseiraqueformenpetits

bosquets.Tambéhiapareixeninvertebratsfiltradors,abundantssobretotcomaepífitsdeCystoseira.No-

méss’hatrobatalapartsud-oestdelesFerranelles,ocupantunasuperfíciemoltpetitaaprofunditatsmolt

someres.

Aquesthabitatesconsideraquasiextingitallitoralcatalà,jaquelesespèciesdefinidoresdelacomunitat

(Cystoseiraspp.)sónmoltsensiblesalacontaminacióil’alteraciódelmedi.

11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals

Comprèndiversescomunitatsadaptadesaunairradiànciaatenuada,conegudesambelnomdecomu-

nitatsd’alguessemiesciòfiles.Aquesthàbitatéspràcticamentcontinual llargdelacostadelMontgrí i

lesillesMedes,iesdistribueixentreels6-8metresiels12-18metresdefondària,segonselgraud’il-

luminaciódelazonaonestroba(Fotografia2).

Fotografia2.Fonsinfralitoralsrocososcalmsimitjanamentbenil·luminats(11.2416+).Amésfondària,lallumesmésescassa,ielshàbitatsestandominatsperespèciesalgalsmenysdinàmiquesiproductives,iperalgunsanimalscomlagorgòniablancaialgunesesponges(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

45

11.2417+ Fons infralitorals rocosos, afectats per corrents i mitjanament il·luminats

Hàbitatformatperblocsipedresdemidamitjanaallocsd’irradiànciamoltatenuadaenàreesexposades.

Poblamentsalgalsirregulars,ambdominànciadelesalgueserectes.Estrobaapartirdels25-30mdefon-

dàriaalazonamésseptentrionaldelacostadelMontgríiazonesambpendentmoltsuau,entrelesdues

MedesientrelaMedaXicailazonadeTascons.

11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge i poc il·luminats

Aquesthàbitat,queestrobaenparetsverticalsoextraplomadesvoradelasuperfíciedel’aiguaenindrets

moltbatutsperl’onatgeirecobertsperpetitesalguesialguninvertebrat,ésforçaabundantalllargdela

costadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,jaqueestàassociatal’hàbitat11252+

(tenassesdeLithophyllum byssoidesdelazonamediolitoralMediterrània),queésconsideratcomarar

dinselterritoricatalà.

11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats

Aquesthàbitatestrobaenroquesinclinadesoabaumades,ambunpoblamentmixtd’alguesesciòfiles

iinvertebratsbentònicssèssils(bàsicamentesponges,briozousicnidaris),iesmoltcomúalacostadel

MontgríilesillesMedes,especialmentpresentenelsfonsdominatsperblocs,entreels5iels20-25

metresdefondària,onéspresentenelsextraplomsilesparetsverticalsdelsblocs.Ésperaixòque

aquesthàbitatsesolapaambaquellsdominatsperlescomunitatsdominadesperalgues,ienelmapa

s’harepresentatdeformadiscontínua,superposatalshàbitatsdominatsperalgues(Fotografia3).

Fotografia3.Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats(11.2419+).Totiqueelsgransblocssolenestarcolonitzatsperalguesalapartsuperior,alscostatsverticals,onhiarribamenysllum,hidominenlesespongesialtresanimalsfiltradors(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

46

11.2420+ Fons circalitorals rocosos, amb Cystoseira

Aquesthàbitat,formatperalguesesciòfilesidominatsperCystoseira zosteroides,ésrelativamentabundant

alazonacentraldelmassís,entrecalaFerriolailacaladeBaixdeCols,iformacomunitatsdensesentre

els20iels25metresdefondària.Ladistribuciód’aquesthàbitatprobablementcorresponalescondicions

ambientalsdelazona,jaqueestrobaalpeudepenya-segatsquenopermetenunaexposiciódirectaalsol,

ionpothaver-hicorrentsdefons,enzonesrocosessenseconcrecionarapropdelsediment–condicionsen

lesquehabitaaquestaespècie.AlesillesMedes,l’extensiómésgranestrobaentrelaMedaXicaiTascons,

enzonesderelleusuauambcorrentsnotablesiambrelativaabundànciadesediment.

Aquesthàbitatestàcatalogatcomamoltamenaçat,jaqueC.zosteroidesésunaespècieperenne,

ambcreixementmoltlenti,pertant,moltsensibleaqualsevolmenadepertorbació.

Generalment, aquestescomunitats sónmolt sensiblesapertorbacions físiques, causades ja siguiper

xarxesdepesca, ancoratged’embarcacions, etc.Amés, altres factorsdifusoscom ladisminucióde

la transparènciade l’aigua i l’augmentde lasedimentació tambépodenafectarmoltsignificativament

aquestescomunitats.

ACatalunya,estractad’unhàbitatrarimoltamenaçat,queestrobamoltrestringitallitoralseptentri-

onal,aleszonesdel’EmpordàilaSelva(Vigoet al.,2008);estàbenrepresentatalazonadelMontgrí

(Hereuet al.,2010).

Noobstantaixò,totiserabundant,esvaren

detectar serioses pertorbacions en aquest

hàbitat. Per una part, el temporal de Sant

Esteve de 2008 va provocar una enorme

mortalitatdeCystoseira zosteroides, tanten

aquestazonacoma lesMedes (Navarroet

al.,2011).Peraltrabanda,esvadetectaruna

xarxadepescaabandonadaquetravessava

unadelespoblacionsivacausarunamorta-

litatd’aproximadamentel50%delspeusde

lapoblació(Navarroet al.,2011).Calteniren

compteque,alaReservaMarinadelesilles

Medes, lesalteracionsfísiquesa lesquees

potveuresotmesaaquestaespècie,il’hàbi-

tatquedefineix,sónmenorsacausadelgrau

deprotecciódelaReserva.Noobstantaixò,

l’elevadaactivitatdebusseigrecreatiuqueté

lloc a l’àrea hi pot produir efectes negatius

importants(Fotografia4).

11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, dominats per algues, sense Cystoseira

Aquesthàbitatdominatpercomunitatsd’alguesesciòfilesésabundanta lacostadelMontgrí,on

Fotografia4.Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira(11.2420+).Lescomunitats algals de fondària dominades per Cystoseira, algues moltlongevesque formenautèntics boscos submarins, hanpatit una fortaregressióatotellitoral,totiquealMontgríestanbenrepresentades(Fo-tografia:JosepClotasiMartaCunillera).

47

formauncinturóquasicontinuqueoscil·laentreels13-16iels20-25metresdefondària,segonsla

orientació.Éstambéabundantal’estdelesillesMedes,enelsfreusentrelaMedaGraniMedaXica,

iMedaXicaiTascons.Enalgunstramsdelapartcentral,onelsfonsrocososguanyenforçafondària

moltapropdelspenya-segats,hihapresènciadeCystoseira zosteroidesque,quanformacomunitats

ambaltesdensitats,estransformaenl’hàbitat11.2420+.

11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, colonitzats sobretot per animals

Aquestshàbitats,dominatsperanimalsfiltradorscomesponges,briozousocnidarisisenseconcreci-

onsalgalspotents,estrobenalespuntesmésexposadesdecapCastell,capd’OtreraipuntaSalines

entreels15iels30metresdefondària,enparetsverticalsencaradesalNord,enzonesexposadesals

corrents,cosaquepermetlapresènciadegransanimalsfiltradors;amés,lallumésescassaiaixòim-

pedeixeldesenvolupamentdelcoral·ligen.Aquesthàbitat,juntamentambel11.2512+coral·ligenamb

gorgònies,circalitoral (ambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapartsuperficial,amb

dominànciadelagorgòniaParamuricea clavata),ésmoltescàsalacostadelMontgrí,peròalesilles

Medesésmoltabundant.Aquestadiferènciaseguramentesdeuaunamajorexposicióalscorrentsia

lamajorprofunditatdelshàbitatsdelesilles.

Estractad’hàbitatsd’extremararesaalterritoricatalà–onapareixendeformairregularatotellitoralsep-

tentrional(l’EmpordàilaSelva)isóninexistentsmésalsud(Vigoet al.,2008)–,peròestrobenmoltben

representatsalesillesMedes.

Aquesthàbitat,amés,esconsiderafortamentamenaçatperpertorbacionsfísiques(comlapescaprofes-

sional,artesanalirecreativa,nopermesesactualmental’àrea),perl’eutrofitzaciódel’aiguaiperepisodis

detemperaturaestivalanormalmentalta–situacionsenquès’hanconstatatmortalitatsnotables(Linares

et al.,2005).

Fotografia5.Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats,dominatssobretotperanimals(11.2422+).AlMontgrí,aquesthabitatespottrobarallímitdeleszonesrocosesmésprofundes,osobreelsfonsdecovesitúnels(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

48

Al’igualqueambelshàbitatsdominatsperCystoseira zosterides, l’alta longevitat idinàmica lenta

delscomponentsestructuralsd’aquestshàbitatselsfaespecialmentvulnerablesapertorbacions,raó

perlaqualesveuenafectatsdeformagreuperl’eliminaciódelsorganismescolonialsdemidamés

granacausadel’acciódelsescafandristes(Garrabouet al.,1998;Comaet al.,2004;LinaresiDoak,

2010,vegeucapítol6),l’activitatdelsqualsésmoltintensaalesillesMedes(Fotografia5).

11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral

Aquesthàbitat,formatperconcrecionsirregularsoriginadespelcreixementacumulatiud’alguescoral-

linàcies,generalmentestàmoltbenrepresentatalacostadelMontgríilesMedes,jasiguialabase

delesparetsolespuntesmésexposadesdelscaps,jasiguialacostadelMontgrí,enplataformes

extensesqueesdesenvolupensobresubstratplasedimentarialesbadiesformadesalnordisudde

CapCastell,entreels20iels40metresdefondària.

Acausadelasevaestructurairregular,ambgruixosquepodenassolirmésdedosmetresiambnom-

brosesesquerdesicavitats,aquesthàbitatalbergaunafaunaifloramoltvariades,deformaqueestà

consideratunsistemamadurambunaaltadiversitatd’espècies.Totiqueésrelativamentfreqüental

llargdelterritoricatalà,lescomunitatsdelcoral·ligendelacostadelMontgrísónespecialmentexten-

ses,ambunagranpotènciaiunaaltacomplexitat.Alhora,aquesthàbitatestàfortamentamenaçat

perdiversostipusdepertorbacions,comlasobrepesca,que impedeixquehihagipeixosdegran

talla;l’erosió,especialmentacausadelapescad’arrossegament,il’eutrofitzacióiaugmentdeterbo-

lesadelesaigües,queimpedeixeldesenvolupamentdelafloraifaunaquehihabita(Fotografia6).

Fotografia6.Coral·ligensensegorgònies,circalitoral(11.2511+).Elcoral·ligendeplataforma,moltextensalacostadelMontgríimoltescàsalarestadellitoralcatalà,estàformatperalguescalcàriesqueformenunaestructurasòlidadefinsa2metresdegruixonhiviueninfinitatd’espèciesassociades(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

49

11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral

Semblantalcoral·ligensensegorgòniesambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapart

superficial,onsoldominarl’espèciedegorgòniaParamuricea clavata.Normalmenteslocalitzaenàrees

ambfortscorrentsdefons,sobresubstratrocósambfortainclinació.Moltpresentsobretotalazonaest

delesillesMedes,onformaunescomunitatsmoltextensesibendesenvolupades.AlacostadelMontgrí,

encanvi,formapetitescomunitatsenelscapsipuntesmésexposadesalscorrents(Fotografia7).

11.254 Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la Mediterrània

ElsmusclossónabundantsalllargdelacostadelMontgrí,totiquenomésformenpoblamentdensos

endeterminatsescullsarand’aigua,onespotconsiderarqueformenaquesthàbitat.Noestàame-

naçatespecialment,jaquetéunaaltadinàmicaiungrauderenovacióelevat.

11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos i 11.262+ Coves submarines fosques

Aquestescomunitatsescaracteritzenperladominànciad’animalsincrustantsfiltradors,enmenysmesu-

raalescovesfosquesacausadel’escassarenovaciódel’aigua.Aquestshàbitatsestrobenmoltbenre-

presentatsalesMedesialMontgríperlasevanaturalesacalcària,mentrequealarestadelterritoricatalà

esconsiderenrars.Ateseslescondicionstanestablesduranttotl’anyiallentcreixementidinàmicade

lesespèciesquehihabiten,aquestshàbitatssónmoltfràgils(Vigoet al.,2008;Hereu et al.,2010)iestan

amenaçatsperlacontaminació(Vigoet al.,2008)ilafreqüentaciódelbusseigrecreatiu(DiFrancoet al.,

2010;Hereuet al.,2010).Lespertorbacionsantropogèniquesquepodenprovocarlesactivitatsd’immer-

sióambescafandreautònoms’atribueixenprincipalmental’erosiópercontactefísic,alaresuspensióde

Fotografia7.Coral·ligenambgorgònies,circalitoral(11.2512+).Aquesthabitatésmoltfràgiliescàs,itéunagrandiversitatd’espè-cies,ambunaestructuramoltcomplexaformadapergransgorgòniesicorall(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

50

sedimentsial’efectedelesbombollesd’aireques’acumulenalsostre,comjas’haconstatatalesMedes,

onhihaunaafluènciamassivadesubmarinistes(Hereu et al.,2010)(Fotografia8).

11.34 Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis

Comunitatbenrepresentadaalazonanord-oestdelesduesMedes,queconstitueixunherbeidedensitat

variableaunafondàriad’entre5i15m,sobrefonssorrencs.Esvaobservarunagrancoberturademata

mortadePosidonia oceanica,comuncinturó,alapartmésprofundadelapraderia.Amés,esvantrobar

petitesmatesd’aquestaespèciedistribuïdessobrefonsdeblocsimegablocsadiversospuntsdelare-

serva,sobretotal’oestdelaMedaGran.

AquestacomunitattambéestàbenrepresentadaalacalaMontgó,onformauncinturóparal·lelala

costaaunafondàriad’entre6i15metresdefondària.

AlaraconadadelacalaPedrosa,hihaunapetitaextensiód’aquesthàbitat,formatpermatesdeP.

oceanica esparses,peròformantcomunitat.A laraconadanorddelaRocaForadada,tambéhiha

unapetitaextensiód’aquestacomunitat.Amés,hemtrobatpetitesmatesd’aquestaespèciedistri-

buïdessobrefonsderocaendiversospuntsdelacosta,especialmentlameitatsud,onapareixiaen

fonsdeblocsomixtesambgravesaunesfondàriesd’entre7i15metres.

ElsalguersdePosidoniaoceanicaapareixengairebéatotellitoralcatalà,iesconsiderenamenaçats.

Estrobenenregressióacausad’impactesantròpicsderivatsdelaintensautilitzaciódellitoral,cosa

Fotografia8.Covesitúnelssubmarinssemifoscos(11.261+).LanaturalesacalcàriadelmassísdelMontgríhapermèsqueesforminunagranquantitatdecovesitúnels,onhiviuunafaunaespecíficaadaptadaaaquestsambients(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

51

quecomportaundesequilibridelesaportacionssedimentàries,itambéperl’eutrofitzacióilapesca

d’arrossegament.AlesillesMedes,laprohibiciódelapescailarestricciódefondejarhanfetquela

praderiadelapartoestesmantinguienunasituacióestabledesdel1993(Fotografia9).

11.331 Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis.

LapraderiadeCymodoceanodosaalgolfdePalsesdistribueixalllargd’uns5quilòmetres,entreles

isòbatesde-10i-16metresaproximadament,iocupaunasuperfícied’unes150hectàrees(Figura3i

annexos).Lapraderias’esténdesdelazonadelFreu,entrelesillesMedesilacostadelMontgríper

lapartmésseptentrional,finsal’alçadadelriuTeraproximadament.Enaquestazona,ladensitates

intermèdia,totiqueenalgunesàrees(davantdelportdel’Estartit,davantdelTerVellialapartnordde

ladesembocaduradelTer)espodenformartaquesendensitatselevadesambcoberturesdepropdel

100%.MésenllàdellímitNordi,especialmentdellímitSud,lapraderias’esténendensitatsmoltbai-

xesenformadematessoltesfinsaproximadamentdavantdelesllacunesilesbassesd’enColl.L’estat

ecològicdel’herbassardeCymodocea nodosaésforçasaludableilesplantesquelaformenpresenten

unestatbiològicbo,totiquediscontinu(Romeroet al.,2012).Encaraquenos’hanidentificatindicis

depertorbacionspuntuals,unamesuraòptimaperalaproteccióserialainclusiódetotal’extensióde

lapraderiadinslafiguradeProteccióqueinclouelParcNaturaldelParcMontgríMedesiBaixTer,ja

queactualmentnomésl’inclouparcialmentinoespotassegurarlasevatotalproteccióencasdefuturs

canvisd’usosdelazonanoprotegida.

Fotografia9.AlguersdePosidonia oceanica(11.34).LaplantafanerògamaPosidonia oceanicaformapraderiesextensessobrefonssorrencs,comacalaMontgó,peròtambépotviuresobresubstratrocós,formantpetitespraderiesenlescalesarrecerades,oenpetitesmatesdistribuïdesalllargdetotenMontgrí(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

52

Figura3.CartografiabionòmicadelgolfdePals.

53

Conclusions

Comescomprovaambelllistatd’hàbitatstrobats,imésconcretamentambelsqueesconsiderenes-

pecialmentvulnerables,lesillesMedesilacostadelMontgrísónunllocd’elevatvalorecològicperl’alta

diversitatd’hàbitatsquepresenta,algunsdelsqualsesconsiderenraríssims,jaquesónquasiinexistents

enlarestadelitoralcatalà.

Atèsl’elevatinterèsifragilitatdelhàbitatsqueformenelsecosistemesmarinsdelesillesMedesilacosta

delMontgrí,laregulaciód’aquestpatrimoninaturalhadeserunaprioritat,ihauriad’estarbasadaenel

coneixementespacialdeladistribuciód’aquestescomunitats,delasevafragilitatidelsimpactesquehi

provoquenelsdiferentsusosques’hirealitzen.Comqueelsdiferentshàbitatssónsensiblesendiferent

grauacadaunadelespotencialspertorbacions,elconeixementdeladistribuciódecadaundelshàbitats

queaportaaquestacartabionòmicahadeserunaeinabàsicaperalagestiód’aquestpatrimoni.

Tenintsobrelataulatotaaquestainformació(l’abundànciaidistribuciódelsdiferentshàbitats,lasevasen-

sibilitatadiferentsimpactesielsusosques’hirealitzen),lagestióiconservaciódelacostadelMontgríi

lesillesMedeshauriadeserunatascabasadaendadesquantificablesiencriteriscientífics,mésqueen

criterissubjectiusidecompromís.

Agraïments

Moltagenthaparticipatenaquestestudienmoltsaspectes.Estemmoltagraïtsatots,especialmentaJoando-

mènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabala,quevarenestablirlesbasesdelacartografiabionòmicaenelprimer

treballrecollitenelvolum“ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes”,itambéalsinvestigadorsiamicsqueens

hanajudatsobretotenlafeinadecamp:MarcMarí,EmmaCebrian,NúriaTeixidó,FionaTomàs,LauraNavarro,

IgnasiCapellà,JosepMariaLlenasiJosepClotas.EnJosepClotas,amés,juntamentambMartaCunillera,ha

realitzatlesfotografiesquehanil·lustraticompletataquesttreball.EnMiquelCanalsiDavidAmblàshancon-

tribuïtenaquesttreballdemaneraimportantcedintlabatimetriadelgolfdePals.TambévolemagrairaJosep

Pascualperproporcionardadesoceanogràfiquesitopogràfiques.L’AjuntamentdeTorroelladeMontgríensva

proporcionarl’espaiil’equipalCentreCulturalElCatalàdurantbonapartdeltreball,amésdetoteslesfacilitats

queenshanofertaquestsanys.EstemmoltagraïtstambéalesempresesEcohydrosiMediterráneoServicios

Marinosperlasevacol·laboracióduranteltreball.Finalment,volemagrairatotl’equipgestoraixícomtotelper-

sonaldelParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTerqueharecolzatifacilitatlarealitzaciód’aqueststreballs.

AquestestudivaserfinançatperlaDiputaciódeGirona,elParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer,

i,enpart,pelMuseudelaMediterràniaatravésdelesIIIBequesJoanTorróiCabratosa,quevaserl’embrió

d’aquesttreball.LamajoriadelsautorssónpartdelGrupdeRecercadeConservacióMarina(www.medrecover.

org)delaGeneralitatdeCatalunya.

54

Annex1-1.

55

Annex1-2.

Annex1-3.

56

Annex1-4.

Annex1-5.

57

Annex1-6.

Annex1-7.

58

Annex2-1.

Annex2-2.

59

Annex2-3.

Annex2-4.

60

Annex2-5.

61

BallesterosE,Garcia-RubiesA,MarianiS,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB(2008)Seguiment

delesàreesprotegidesdeCapdeCreus,Montgrí i IllesMedes.InformetècnicperalaDirecció

GeneraldeMediNatural,GeneralitatdeCatalunya.

ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentoftemperateoctocoralmortality

patterns,protectedvs.unprotectedareas.EcologicalApplications14:1466-1478.

DiFrancoA,FerruzzaG,BaiataP,ChernelloR,MilazzoM(2010)Canrecreationalscubadiversalter

naturalgrosssedimentationrate?AcasestudyfromaMediterraneandeepcave.ICESJournalof

MarineSciences67:871-874.

EuropeanCommunities(1991)CORINEBiotopesManual:amethodtoidentifyanddescribeconsis-

tenlysitesofmajorimportancefornatureconservation,allvolumes,Luxembourg,OfficeforOfficial

PublicationsoftheEuropeanCommunities.

GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:

AcasestudyofaBryozoanpopulation.ConservationBiology12:302-312.

GiliJM,RosJ(1982)BionomíadelosfondosdesustratodurodelasislasMedes(Girona).Oecolo-

giaAquatica6:199-26.

GiliJM,RosJ (1985)Studyandcartographyof theBenthicCommunitiesofMedes Islands (NE

Spain).MarineEcology6:219-238.

Hereu,B,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers

delMontgrí16:72-114.

HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellitoral

submergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.

HereuB,RicartAM,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL(2011)Cartografiabionòmicadellitoral

submergitdelesllesMedes.InformetècnicperalDepartamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca.

AlimentacióiMediNaturaldelaGeneralitatdeCatalunya.

HereuB,LinaresC,DiazD,RieraJL,RodríguezA,NavarroL,AspillagaE,CanalM,AmblàsD(2012)

CartografiadelespraderiesdeCymodocea nodosaalgolfdePals.InformetècnicperalaDiputacióde

Girona.

LinaresC,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB,DantartL(2005)Inmediateanddelayedeffectsof

amassmortalityeventongorgonianpopulationdynamicsandbenthiccommunitystructureinthe

NWMediterraneanSea.MarineEcologyProgressSeries305:127-137.

LinaresC,DoakDF(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-

sistenceoflong-livedgorgonians:acasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress

Series402:59-68.

Bibliografia citada

62

ManzaneraM,RomeroJ(1997)CartografiadelapraderiadePosidonia oceanicadelesillesMe-

des. Seguiment temporal de la Reserva Marina de les illes Medes, informe anual 1997, (PCC

10.05.227.0715).DireccióGeneraldelMediNatural.

NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water

algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-

rineCoastalandShelfScience95:52-58.

RomeroJ,PérezM,SanmartíN,LlagosteraI,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde

Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.

RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusdeCiències,73:707-

735,Institutd’EstudisCatalans,Barcelona.

VigoJ,CarrerasJ,FerréA(ed)(2008)ManualdelshàbitatsdeCatalunya.Catàlegdelshàbitatsnatu-

ralsreconegutsenelterritoricatalàd’acordambelscriterisestablertspelCORINEbiotopesmanual

delaUnióEuropea.Vol.2.GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeMediAmbientiHabitatge.

63

Clima i règim tèrmic de les aigües de les illes Medes i el Montgrí

Josep Pascual, Nathaniel Bensoussan1, Jordi Salat2, Joaquim Garrabou2

1 IPSO FACTO, SARL, Pôle Recherche Océanologie et Limnologie, Marseille, France2 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona

65

Introducció

Elsecosistemeslitoralssónfortamentinfluenciatsperlescondicionsfísico-químiquesenquèesdesenvolu-

pen.Entreelsprincipalsfactorsquemodulenladistribuciódelsorganismesprincipalmenthitrobeml’hidro-

dinamisme,lallum,elsnutrientsilatemperatura(ZabalaiBallesteros,1989).Potserlaprovamésevidentde

lainfluènciadelsfactorsambientalsésl’anomenatpatródezonació,ésadir, ladisposiciódelesdiferents

comunitatsenclaresbandesamesuraqueguanyemfondària(Roset al.,1984).Lamodificaciódelmarcfísic

pot,doncs,causarcanvisimportantsenlacomposicióidistribuciódelescomunitats.Així,noésd’estranyar

queconèixerlarespostadelsecosistemesenfrontdelcanviclimàticactual(escalfament,tempestes,etc...)

esdevinguiunapreocupaciódestacadaperalaconservaciódelpatrimoninaturaldellitoralmediterranii,en

concret,elpatrimonidelsespaisnaturalsprotegitscomeldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer.

AlaMediterrànianord-occidentals’haconstatatl’escalfamentdel’aiguademaralllargdeldarrerterç

desegle(SalatPascual,2006;RomanoiLugrezy,2007;Bensoussanet al.,2009;VargasYáñezet al.,

2010).L’escalfamentobservats’harelacionatprincipalmentambcanvisenladistribuciód’espècies

iesdevenimentsdemortalitatmassiva.Entreaquestsúltims,destaquemelsobservatsalsestiusde

1999i2003,quevarenafectarlespoblacionsd’invertebratsbentònicsdelaMediterrànianord-occi-

dental(Cerranoet al.,2000,Pérezet al.,2000;Garrabouet al.,2009;Comaet al.,2009).Enelcontext

actualdecanviclimàticideconvergènciadetotselsmodelscapa:1)unescalfamentsuperiorala

mitjanaperalaregiódelaMediterràniaNO,i2)unaugmentdelafreqüènciad’episodisextremstals

comlesonadesdecalor(Somotet al.,2008),hemdetémerqueenelspropersanyselssenyalsdels

efectes del canvi climàtic siguinmés frequents i demajor amplitud geogràfica. En conseqüència,

resultacrucialrecollirinformacionssobrel’evoluciódelclimailescondicionshidrològiquesalazona

costaneraquepermetinexplorarlespossiblesconseqüènciesperalsecosistemes.Enparticular,és

importantcontribuiral’adquisiciódedadesallargterminiiagranescala,pertald’establirlesbases

dereferènciaipoderaixíanalitzarlestendènciesd’escalfamentanivellregionalicontribuiralade-

teccióicaracteritzaciód’anomaliestèrmiques.

Tot iquehihasèries temporalsclimàtiques llargues idebonaqualitatenpuntsapropde lanos-

tracosta,comara lesde l’Observatoride l’EbreaRoquetes i ladelFabra,aBarcelona, lesdades

de temperaturade l’aiguademarenelmedicostanermediterranisónhistòricament rares.Coma

excepció,laCostaBravagaudeixdelasèriehistòricaininterrompudamésllargadelaMediterrània

NO:lasèriedel’Estartit(iniciadaimantingudaperenJosepPascualambelsuportdelaGeneralitat

deCatalunya,DiputaciódeGironail’InstitutdeCiènciesdelMar-CSIC).Aquestasèrieproporciona,

perlasevaantiguitat(uns40anysdemesures),unaperspectivainestimableperalconeixementde

l’evoluciódelclimaidelescondicionshidrològiquesmarinesdurantlesdarreresdècadesenaquesta

partdelaMediterrània.Paral·lelament,esvareniniciaral2002l’adquisiciódesèriesdetemperatura

enaltaresolucióalesillesMedes,ques’hanintegratenunaxarxaregionald’estudidelrègimtèrmic

litoraldelaMediterrània(www.t-mednet.org).

Els resultatsobtingutsde lesanálisisd’aquestessèriesdedadessón l’objectiuprincipald’aquest

capítol.

66

Esbós del clima de la zona del Montgrí i les illes Medes

LazonadelMontgríilesillesMedesescaracteritzapertenirunclimadetipusmediterrani,ambunapluvi-

ometriaanualalvoltantdels600mmtotique,habitualment,ladistribucióésforçairregular.Perexemple,

al’anymésplujósdelsdarrers45anysal’Estartit(1994,amb985,7mm),laplujacaigudavasermésde

tresvegadessuperioraltotaldel’anyméssec(1973,amb266,7mm).Amés,laplujaesconcentraen

curtsperíodes;així,perexemple,elmateixany1994,durantels8primersmesos(generaagost),esvan

totalitzar176,7mmdepluja,mentrequeelmesoctubreenvancaure601,3mm.

Aquestairregularitattambéestrobaambelvent.Latramuntanapotestarbufantsetmanesseguides(amb

petitespauses)oestarsetmanesseguidessenseaparèixer.Ambtot,latramuntananoéselventquebufa

ambmésfreqüència,encaraqueéselqueassoleixvalorsmésdestacables.Bufaambforçaquanhofaentre

l’octubreil’abril.Totique,durantl’estiu,tambéapareixdevegades,lasevaforçasolsermenor.Possible-

ment,però,elsventsquebufenambunamajorfreqüènciasónlesmarinades:el“gregalet”(NE),el“foranell”

(SE)ielgarbí(aquíendiemaquestnomquanbufadelsud).Sónventstèrmicsques’originenpelcontrast

detemperaturaentrelaterraielmarisolenaparèixerdesdemigmatíomigdiafinsalvespre(“elgarbí,a

lessetse’nvaadormir”)desdelmesd’abrilasetembre.Nosolenpassardeforça2o3.Elsterrals,que

bufendurantmoltesnits,especialmentalamatinada,noassoleixentantaforçaisónméshabitualsdurant

elsmesosd’hivern.Altresventsmenysfreqüentssónelsgarbins,queprecedeixenelsfrontsdepluges,iels

llevantsoxalocs,que,quanbufenambforça,sónassociatsalstemporalsdemar.

Referentalestemperatures,lamitjanaclimàticaanualal’Estartit(entre1971i2011)ésde15,5°C,ambuna

amplitudmitjanadiàriade7,4°C.Elmesmésfreddelasèrieéselgenerde1985,amb5,5°C,ielméscàlid,

l’agostde2003,amb26,4°Cdemitjana.Lestemperaturesextremesobservades:màximade36,9°Cel13

d’agostde2003(aRocaMauravaarribara39,3°C)imínimade-7,1°Cel15degenerde1985.

Règim tèrmic de les aigües de la zona del Montgrí i les illes Medes

L’examen de lesmitjanesmensuals permet analitzar l’evolució estacional de l’estructura tèrmica.

HomobservaunaestructuraclàssicaperalaMediterrànianord-occidentalambunafasehomoterma

iunad’estratificaciótèrmicaquepresentaunmàximestivalnormalmentdurantelmesd’agost(Figura

1).L’estratificacióesvareduintdurantlatardorfinsalnovembre,mesquepresentalestemperatures

méselevadesenfondària(80m).Apartirdenovembres’iniciaunaetapad’homotèrmiadelacolumna

d’aiguarelativamentcalenta(alvoltantdels15-16°C),queesvarefredantpaulatinamentfinsassolir

elsseusmínimsalvoltantdels12-13°Calsmesosdefebrer-març.Durantaquestaetapa,latempera-

turadelmarésmoltconstantdesdelescapesmésproperesalasuperfíciedelmarfinsacentenars

demetresdefondària.Apartirdelmesdemarç,però,amesuraqueeldias’allargaielsolpassaa

67

mésalturapersobredel’horitzó,lacapa

d’aigua més propera a la superfície del

mar comença a escalfar-se. A l’abril, la

temperatura comença a augmentar a la

superfície però esmanté al voltant dels

seusmínimsanuals(13°C)persota.En-

tremaig i juny, latemperaturaaugmenta

ràpidament i assoleix valors3-5 °Cmés

altscadames,quedonenpasaunanova

fase de estratificació anual. Aquest es-

calfamentsuperficialpenetraenfondària

per l’efectedelestramuntanadesi,amb

menysfreqüència,alguntemporaldemar,

queprovoquenunabarrejadelesaigües

mésproperesalasuperfíciedelmarifan

quealasuperfícielatemperaturabaixi,peròqueelgruixd’aiguatemperada,apocapoc,vagiaug-

mentant.Ésaproximadamentdurantlasegonaquinzenademaigoduranteljunyquejaquedendefi-

nidesduesmassesd’aiguadecaracterístiquesdiferents:l’aiguamésproperaalasuperfície,ambuna

temperaturamésaltai,pertant,ambunadensitatmésbaixa,ilesaigüesdesota,encarafredesiamb

unadensitatmésalta.Aquestadiferenciacióesmantéhabitualmentfinsabenentradalatardor.

Lazonadetransicióentrelesduesmassesd’aiguaesconeixcoma“termoclina”(Figura2).Tanma-

teix,aquestadiferènciaciónosempreéstandefinidai,sovint,ésuncanvigradualalllargdebastants

metresdefondària(Figura3).

Figura1.Mitjanesmensualsdetemperaturaentre5-40mdefondàriadelaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesielBaixTerpelsanys2005al2011.

Figura2.Estructuratèrmicadel’aiguadelmaraunamilladelesIllesMedesel31d’Agostde2010,onespotapreciarunamarcadatermoclinaentre50i60metresdefondària.

Figura3.Estructuratèrmicadel’aiguadelmaraunamilladelesMedesel10dejuliolde2010.Latermoclinanoestanmarcadaihihauncanvimésgradualdetemperaturaenfondària.

68

Sibéelpatróestacionalesrepeteixtotselsanys,s’observendiferènciesinteranualstantenelsvalors

estivalsihivernalsassolitscomenladinàmicahidrològica(eneltempsd’establimentimagnitudde

l’estratificació).Destaquem,perexemple,elsestiusde2006i2009,enquès’assolirenlestempera-

turesmitjanesmensualsméselevades(mesosdejulioliagost)(Figura1).

LestemperaturesmínimesobservadesalesillesMedescorresponenalesnormalsperalaMediter-

ràniaioscil·lenentreels12-13°C.Tanmateix,enalgunsanyslestemperaturesmitjanesdelsmesos

d’hivernhanestatfinsitotinferiors,alvoltantdels11,5°C(Figura1).Ésdestacablequeenalguns

anys,comel2006,espotobservarunaclarainversiótèrmicadurantl’hivern,quanlescapessuperfi-

cialspresentarentemperaturesmésfredesquelesfondes.Aquestfenomenestàlligatalainfluència

de lesaigüesdelTer.Elmesdefebrerde2006, la temperaturamínimaenregistradacorresponals

10,3°C,mesuratsa10m.

Lestemperaturesmàximess’assoleixenpreferentmentenelmesd’agostivarienalvoltantdels24

°C,imésexcepcionalmentarribenals26°C(elmesd’agostdel2012s’haenregistratlatemperatura

méselevadadelasèrie,amb26,1°C).Globalment, l’oscil·laciótèrmicaalesillesMedesalazona

superficialpotsuperarels15°C,mentrequealeszonesfondesraramentsobrepassaels10°C.

Unaaltradelescaracterístiquesdelrègimtèrmicdel’aiguadelmaralesillesMedesésl’augment

delcoeficientdevariació(CV)enfondària,queensindicaunamajorvariabilitatrelativaenelscanvis

detemperaturaenfondàriaqueensuperfície(Figura4).Engeneral,totselsanyspresentenelmateix

patródevariabilitat,ambalgunesexcepcions,comelsanys2011i2007,quemostrenunCVinferior

alarestad’anys,mentrequeelsanysambtemperatureselevades(2003,2006i2009)presentenuna

majorvariabilitatenlescondicionstèrmiques(Figura4).

L’augmentdelavariabilitatenfondàrias’explicapelsfenòmensd’enfonsamentdelatermoclinadurantel

períodeestivaliinicidelatardor(Figura5).Enefecte,durantelsperíodesestivalss’observa,entremitjan

Figura4.Temperaturesmitjanesicoeficientdevariacio(CV)entre5-40mcorresponentsalperidodeestival(1deJuliolal30desetembre)delaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTer.

69

juny i finals de setembre, una clara ines-

tabilitatdel’estructuratèrmica,amboscil-

lacionsverticalsdelatermoclinademésde

20menpocsdies.Aquestesoscil·lacions

solenestarrelacionadesamblaforçadels

correntsdecomponentE.Enefecte, tot i

quedurantl’estiuhabitualmentelsventsno

són gaire destacables, les situacions per-

sistentsdetramuntanaprovoquenuncor-

rentque,perl’efectedeCoriolis,esdesvia

aproximadamentuns90°capaladreta,de

maneraqueésun correntque vademar

enforacapalacosta.Unavegadatrobala

costajanopotavançarmésiesveuobligat

aanarcapavall,demaneraqueaugmenta

el gruix d’aigua temperada. Al revés pas-

sa en situacions persistents de vents del

sectordegarbí:escreauncorrentqueva

capenfora,obligaaafloraraigüesfredesde

nivellsinferiorsipujanotablementdecota

la termoclina.A laFigura6, tenimelsdos

exemplesdel’agostde2010:eldia7,des-

présd’unsdiesambtramuntanaieldia22,

desprésd’unasituaciódegarbí.

Les anàlisis dels règims tèrmics en d’al-

treszonesde laMediterrània tambémos-

tren uns patrons en els respectius règims

tèrmics estivals (Bensoussan et al., 2010,

Crisciet al.,2011).Aquestesespecificitats

locals són patentsmalgrat les diferències

interanualsques’observen,comenelcas

de les illes Medes. Les condicions locals

estarienlligadesal’orografiaibatimetriade

lazona,comtambéalainfluènciadelsdife-

rentsfactorsquemodelenlesprincipalsca-

racterístiques hidrodinàmiquesde la regió

de laMediterràniaNO : els vents orogrà-

ficsdecomponentnordilesintrusionsdel

correntnordsobrelazonadelaplataforma

continental (per a més informació, vegeu

Bensoussanet al.,2010).

Figura5.Enregistramentstèrmicsentre5-40mdelaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)ParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTer.Mit-janesdiariesdelsenregistramentsentre2002i2010.

Figura6.TemperaturadelmarenfondàriaaunamilladelesIllesMedeselsdies7i22d’Agostde2010.

70

Tendències a llarg termini

Evolució del clima durant els darrers 40 anys

Certament,semblaqueanemcapauncanvi

enelclima;simésno,aquestaéslatendèn-

ciadelesdiferentsvariablesclimàtiqueses-

tudiadesalllargdelsdarrersanys.Tanmateix,

nos’apreciaunatendènciadefinidasobresi

lamitjana pluviomètrica està augmentant o

disminuintalazonadelMontgrí.Agafantles

dadesdelsdarrers45anys,però,s’aprecia

unaugmentdelaprecipitacióperdiadepluja

considerable.Ésadir,demitjana,plouigual

ambmenysdies;pertant,d’unamaneramés

irregularisobtadaque,debensegur,faaug-

mentarl’erosiódelsòl.(Figura7).

Pelquefaalatemperaturadel’aire,s’es-

tàobservantcomdurantlesdarreresdè-

cades la temperatura mitjana està aug-

mentant.Durantelsdarrers40anyss’ha

enregistratunaugmentdelatemperatura

mitjana enmésd’ungrau (Figura8). Tot

plegatrepercuteixsobrel’evaporaciópo-

tencial;ésadir,sensedisminuirlaquan-

titat ploguda demitjana anual, amb una

temperaturamitjanamés alta, augmenta

l’aridesadelterreny.Aixòéselqueespot

observarenl’evoluciódel’evaporaciópo-

tencialmitjanadiàriadurantmesosdeju-

lioliagostdelsdarrers35anysal’Estar-

tit (mesuradaambunevaporímetre tipus

“Piché”)(Figura9).

Nivell del mar entre 1990 i 2012

EnlaFigura10espotobservarlatendència

al’augmentdelnivelldelmardurantelsdar-

rersanys.Evidentment,aixòpotafectar les

poblacionsqueestrobenhabitualmentprop

delasuperfíciedelmar,abandaqueésuna

de lescausesdel retrocésques’observaa

moltesplatges.

Figura7.Mil·límetresdeplujacaigudapernombrediesambplujaapreci-ableaL’Estartitentre1969i2011.

Figura 8. Diferència entre la temperaturamitjanamensual de l’aire i lacorresponentmitjanaclimàticaal’Estartitentre1971i2011.

Figura9.Evaporaciópotencialmitjanadurantelsmesosdejulioliagostentre1977i2011.

71

Evolució de la temperatura de l’aigua del mar entre 1974 i 2011

Igualquepassaamblatemperaturadel’aire,tambés’haobservatdurantelsdarrersanysunatendència

al’augmentdelatemperaturadel’aiguadelmar.Totiqueésmésevidentapropdelasuperfície,també

augmentaalazonaimmediata.Aquestincrementespotxifrarenmésdemiggraualazonaméssuperficial

delmardurantelsdarrers30anysialvoltant

demiggraua80metresde fondària, tot i

quel’augmentésevidententotaquestgruix

d’aigua. Les següents gràfiques ensmos-

trenladesviaciódelestemperaturesmitja-

nesmensualsdel’aiguadelmarrespecteles

corresponentsmitjanesclimàtiques,tantala

superfíciecomenunafondàriade80metres

(Figures11i12).

Un aspecte important a l’hora de valorar

l’evolució de la temperatura a la columna

d’aiguaésestudiarcomhaanatvariant la

posicióonestroba la termoclina i laseva

persistènciadinsdelcicleanual.

Per estudiar estadísticament a quina fon-

dària es troba la termoclina, hem hagut

d’adoptarunsistemaque fosvàlid tantsi

latermoclinaestàmoltdefinida,siestàuna

micadifuminadao si es tractad’uncanvi

gradualdelatemperatura.

Delssondatgesde temperaturade l’aigua

desdel’any1974finsa2011,hemcalculat

lafondàriadelatermoclinaseguintelsse-

güentscriteris:

a)Hemconsideratquecomençavaahaver-

hitermoclinaquanladiferènciadetempera-

turaentrel’aiguadelasuperfícieilasituada

a80metresdefondàriasuperavaels4°C.

b) Tot i quedurant la tardor la termoclina

pot baixar dels 80metres de fondària –la

màxima fins a la qual habitualment fem

l’observació–,consideremquelatermocli-

nadesapareixquanlatemperaturaalasu-

perfíciedelmarésinferiorals17°C.

Figura10.Nivellmitjàmensualdelmaral’Estartitentre1990i2012.

Figura11.Temperaturadel’aiguadelmaralasuperfíciea1milladelesIllesMedes.Diferènciaentrelatemperaturamitjanamensualilacorrespo-nentmitjanaclimàticaentre1974i2011.

Figura12.Temperaturade l’aiguadelmara80mdefondàriaa1millade les IllesMedes.Diferènciaentre la temperaturamitjanamensual i lacorresponentmitjanaclimàticaentre1974i2011.

72

Unavegadaconsideratsaquestsdoscriteris,persaberlafondàriadelatermoclinahemcalculatacada

sondatgequinaéslafondàriaonestrobalatemperaturamitjanaentrelasuperfícieiels80metresdefon-

dàriad’aquellsondatge.Nomésalatardor,

silatemperaturaalasuperfícieéssuperior

als17°C isifinsals80metresdefondà-

rialatemperaturanovariagaire,aleshores

estàclarquelatermoclinaestrobaacotes

inferiorsals80metres;enaquestscasos,

per al càlcul de fondària de la termoclina

hemconsideratqueestrobaa-85metres.

Fent un promig amb les dades de tots

aquestsanys, iconsiderantelsmesosper

quinzenes,lafondàriamitjanadelatermo-

clinaesmantéentreels30i40metresde

fondàriadesdefinalsdeprimaveraidurant

l’estiu, i baixa progressivament de cota

a partir delmes de setembre, tal com es

mostraalafigura13.

Totiquesemblaquelatendènciadelsdarrersanysdelatermoclinaésabaixardecota(Figura14),

s’hadeprendreaquestfetambreservesacausaque,comjahemcomentatmésamunt,latermoclina

potvariarmoltdecotaenunspocsdies(Figura6).Peraltrabanda,noseriaestrany,totavegadaque

s’estàobservantlatendènciadelsdarrersanysapujarlatemperaturadel’aiguadelmar,quetambé

augmentéselgruixd’aiguatemperada.

Figura13.Mitjanadelafondàriadelatermoclinamensualsentre1974-2011a1milladelesIllesMedes.

Figura14.Fondàriadelatermoclinaa1milladelesIllesMedesentre1974i2011:mitjanesanuals i fondàriesdelsmesosambestratificació.

73

Respectealaduradadelperíodeenquè

s’observa lapresènciad’una termoclina,

podem veure (Figura 15) que, d’acord

ambelscriteris indicatsmésamunt,ob-

tenimunallargament totaldegairebé20

diesen38anys.Calobservar,amés,que

aquestallargamentafectaexclusivament

l’inicidelatemporada,mentrequeelfinal

nohavariatsignificativament.

Evolució 1991-2011 dels temporals de mar

Nomésdesdefaunparelldedècadeshihalesboiesqueenregistrenl’onatgealnostrepaís.Demanera

observacional,hemanotatelstemporalsdemar(ambonadesdemésde3metresd’alçadamitjana)que

enshanafectat.Enaquestaanàlisihemexclòselstemporalsdetramuntana,jaqueelseuonatgenoin-

cideixperpendicularmentalanostracostai,enaquestcas,peral’estudiésmilloragafarlesdadesdels

registresdelvent.

Naturalment,enobservarelstemporalssen-

seaparellsdemesuraprecisa,semprehiha

el perill que l’observació sigui parcialment

subjectiva.Ambtot, laFigura16mostrael

nombredetemporalsdetectatsperany.

Veiemcomelstemporalsdemarhanaug-

mentat en els darrers anys (d’entre 2 a 4

anualsenelsanys70amésde5temporals

anualsdurantladarreradècada),totcoinci-

dintambl’augmentd’unamajorirregularitati

intensitatenlespluges(vegeumésamunt).

Unfetcorrobariaunpossibleincrementdelnombredetemporals.Estractadelsdesperfectesquehanfet,

finsitotenzonesonlamàdel’homenohaintervigut.Així,durantlesdarreresduesdècadess’hacons-

tatatl’augmentdelesesllavissadescausadespelstemporalsdemariperlesplugesintenses:durantels

aiguatsitemporalsd’octubrede1994esvaesllavissarlazonadeles“UlleresdelMoro”,alaMedaGran

(elmateixanydelesgreusesllavissadesdelazonadelCapdelaBarra,al’Estartit).

Els10temporalsdemardelatemporada2003-2004vanmasegartantleszonesdelacostaexposades

almarque,finalment,acomençamentsdemaigde2004,hivahaverunaimpressionantesllavissadaala

zonadelaCoeteradelaMeda;abanda,unaesllavissadademenorimportànciaesvaobservaralazona

deSantIstiu,al’illaPetita.

AlamemòriadetotsestàencaraelforttemporaldeldiadeSantEstevede2008,ambonesquevan

Figura15.Diesd’inciifídelperíoded’estratificacióentreel1974i2011.

Figura16.Nombredetemporalsdemarperanyentre1967i2011.

74

arribaraser,enalgunsmoments,de7metresd’alçadamitjana,ambventsdemésde100km/h.A

bandad’altresindrets,hivahaverunaimportantesllavissadaalazonadelGuixdelaMedaivacaure

lacaracterísticapunxaquehihaviaala“PuntadelaGalera”,quelidonavaelseunomperquèrecor-

davalaproad’und’aquestsvaixells.

Aquest temporal tambéva tenirgreusconseqüènciessobreels fonsmarins, jaque la forçade les

onades vamalmetre les espècies i comunitatsbentòniques, ja sigui directamentoper l’efectede

l’erosióquevaprovocarelmovimentde

sedimentsiroquesenelsfons(vegeuca-

pítolsposteriorsperamésdetalls).

Les aigües del Ter

Durantelsdarrersanyshemobservatuna

disminució del cabal del Ter. Sens dub-

te, laproximitatdelagolad’aquestriua

lazonade lesMedes i lasevaaportació

d’aigües dolces i nutrients ha afectat la

biologia local. A causa de l’augment de

l’aprofitament de les aigües del Ter per

adiferentsusos, hadisminuït durant els

darrersanyselcabald’aiguaqueaquest

riuaportaalmar(Figura17).

Com l’escalfament afecta les comunitats bentòniques L’escalfamentdel’aiguadelmarestransmetdesdelasuperfíciecapalescapesd’aiguamésfondes,i

aquestfetl’acusenelsorganismesbentònicsmostrantunarespostaalsepisodisdemortalitatenmassa

queestrobamoltlligadaalafondària(Garrabouet al.,2009).D’altrabanda,homhapogutobservarque

ellímitsuperiordeladistribucióbatimètricad’algunesdelesespèciesméssensiblesaleselevadestem-

peraturesestivals(e.g.corallvermell,gorgònies,certesesponges)variasegonslaregiógeogràficaise

situaamésfondàriacommésmeridionalsiguilalocalitat(Linareset al.,2008).Enaquestsentit,lacosta

delMontgrí i les illesMedespresentenpoblacionsmoltsomesdegorgònies,corallvermell iespècies

d’esponges,totesellescaracterístiquesdelcoral·ligen.Aquestespoblacionsnoméshanestatfeblement

afectadespercasosdemortalitatenelsanys2003i2006(Garrabouet al.,2009,Comaet al.,2009).

Ladisponibilitatde lessèriesde temperaturaenalta resolucióhapermèseldesenvolupamentd’al-

tresdescriptorsdelescondicionstèrmiquesestivals,que,alseutorn,permetenunadescripciómés

acuradadelescondicionsdelsestivals.Enaquestcontext,enelcasdelesillesMedes,l’anàlisidels

percentatgesdetempsa>23°Censpermetdiferenciarclaramentelsestiusméscalents,comelsde

2003,2006i2009(Figura18).

Figura17.Mitjanesmensuals(m3/seg)delCabaldeTeraTorroellaentre1993i2012.

75

Lesdiferènciessónespecialmentevidents

en els primers 25 m, encara que també

s’observen en fondària. Així, en els anys

considerats normals, el temps a > 23 °C

rarament supera el 10% en els primers

metresiésgairebénulenfondàriadurant

període estival, mentre que en els anys

méscalentselspercentatgesforenentre2

i5vegadessuperiors,arribantfinsal50%

a10mal’estiudel2006(Figura18).Però

finsitotenelsanysméscalentslestem-

peratures han estat rarament superiors a

25°C.Amés,enaquestsmateixosanys,

elscorrentsdecomponentE,causatsper

lessituacionsdeventdetramuntana(ve-

geumésamunt,Figura6)provoquenl’en-

fonsament i un refredament suficient de

lesaigüessuperficialsqueevital’exposiciódelsorganismesatemperatureselevades,compassaen

altreszonesdelaMediterrània(Bensoussanet al.,2010).Aquestacaracterísticaactuariacomuneficaç

reguladorperevitar l’exposicióacondicions tèrmiquescrítiquesperamoltsorganismesbentònics i

evitaeldesencadenamentdefortsfenòmensdemortalitatenaquestaàrea(Crisciet al.,2011).

Tanmateix,l’augmentdel’estabilitatdelatermoclina(vegeumésamunt)podriatenirconseqüències

dramàtiquesenelspropersanysperalsorganismesbentònics (Comaet al.,2009).Enefecte,du-

rant l’estiu lesespèciesbentòniques (gorgònies iesponges)esgoten lamajoriade lessevesreser-

vesenergètiques,iunallargamentdetemperaturesmoderadamentelevadespotcausardisfuncions

metabòliquesque,enelscasosmésaguts,podenprovocarlamorttotaloparcialdelsorganismes.

Finalment,elsefectessubletalslligatsalatemperatura(nonecessàriamentdurantelperíodeestival)

podriencausarigualmentdisfuncionsimportantsenelsciclesvitalsdelesespècies,quepodrientenir

seriosesconseqüènciesperalasevapersistència.Perexemple,l’augmentanòmaldelatemperatura

durantlaprimaveradel2011s’harelacionatambl’avançamentdegairebéunmesenlareproducció

delagorgòniavermellaParamuricea clavata (Linareset al.,dadesinèdites).

Figura18.Percentatgedetempsestival(1juliola30deSetembre)quelatemperaturadel’aiguahasuperatels23°Centre5i40malaverticaldelaPotadelLlop(MedaGran)entre2003i2011.

76

BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,CrisciC,PascualJ,GarrabouJ(2009)Warmingtrends,

regionalfingerprintsandfuturetrajectoriesofNWMediterraneancoastalwaters.1stMediterranean

SymposiumonCoralligenous,Tabarka,Tunisiapp.166-167.

BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,GarrabouJ (2010)High resolutioncharacterizationof

northwestMediterraneancoastalwatersthermalregimes:tobetterunderstandresponsesofbent-

hiccommunitiestoclimatechange.Estuarine,CoastalandShelfScience87:431-441.

CerranoC,BavestrelloG,BianchiCNet al.,(2000)Acatastrophicmass-mortalityepisodeofgor-

gonians and other organisms in the Ligurian Sea (NorthwesternMediterranean), summer 1999.

EcologyLetters,3,284-293.

ComaR,RibesM,SerranoE,JimenezE,SalatJ,PascualJ(2009)Globalwarming-enhancedstra-

tificationandmassmortalityeventsintheMediterranean.ProceedingsoftheNationalAcademyof

ScieneoftheUnitedStatesofAmerica15:6176-6181.

Crisci C, Bensoussan N, Romano JC, Garrabou J (2011) Temperature anomalies andmortality

eventsinmarinecommunities:insightsonfactorsbehinddifferentialmortalityimpactsintheNW

Mediterranean.PLoSONE6(9):e23814.

GarrabouJ,ComaR,ChevaldonnéP,CiglianoM,DiazD,HarmelinJG,GambiMC,KerstingDK,

LejeuneC,LinaresC,MarschalC,PérezT,RibesM,RomanoJC,TeixidoN,SerranoE,TorrentsO,

ZabalaM,ZubererF,CerranoCA(2009)MassmortalityinNWMediterraneanrockybenthiccom-

munities:effectsofthe2003heatwave.GlobalChangeBiology15,1090–1103.

LinaresC,ComaR,GarrabouJ,DiazD,ZabalaM(2008)Sizedistribution,densityanddisturbance

oftwoMediterraneangorgonians: Paramuricea clavataandEunicella singularis.Journal ofApplied

Ecology 45,688-699

PerezT,GarrabouJ,SartorettoS,HarmelinJG,FrancourP,VaceletJ(2000)Massmortalityofmari-

neinvertebrates:anunprecedentedeventintheNorthwesternMediterranean.ComptesRendusde

l‘AcadémiedesScienceParis,SciencedelaVie,323,853-865.

RomanoJ-C,LugreziM-C(2007)SériedumarégraphedeMarseille:mesuresdetemperaturesde

surfacedelamerde1885à1967.ComptesRendusdel‘AcadémiedesScienceParis,Sciencede

laVie323:853-865.

RosJ, IOlivella,JMGili (1984)ElsSistemesnaturalsdeles illesMedes.ArxiusdeCiències,73:

707-735.IECBarcelona.

SalatJ,PascualJ(2006)PrincipalestendenciasclimatológicasenelMediterráneoNoroccidental,

apartirdemásde30añosdeobservacionesoceanográficasenlacostacatalana.En:Clima,So-

ciedadyMedioAmbiente,J.M.CuadratPrats,M.A.SazSánchez,S.M.VicenteSerrano,S.Lanjeri,

Bibliografia citada

77

N.deLuisArrillagay J.CGonzález-Hidalgo (eds.).Publicacionesde laAsociaciónEspañolade

Climatología(AEC),serieA,num.5:284-290.

SomotS,SevaultF,DéquéM,CréponM(2008)21stcenturyclimatechangescenariofortheMe-

diterranean using a coupled Atmosphere-OceanRegional ClimateModel. Global and Planetary

Change63:112-126.

VargasYáñezM,GarcíaMartínezMC,MoyaRuizF,TelE,ParrillaG,PlazaF,LavínA,GarcíaMJ

(2010)CambioclimáticoenelMediterráneoespañol.Temasdeoceanografía(IEO),1,176p.

ZabalaM,BallesterosB (1989)Surface-dependent strategiesandenergyflux inbenthicmarine

communitiesor,whycoralsdonotexistsintheMediterranean.ScientiaMarina53:3-1.

79

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes:

més de trenta anys d’estudiJavier Romero1, Marta Pérez1, Teresa Alcoverro2

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

81

Introducció. Una mica d’història. Un laboratori sota el mar Finsonhempogutesbrinar,elprimerestudipublicatenunarevistacientíficasobrelapraderiaoalguer

dePosidonia oceanica delesillesMedeséseldeDeHaro(1965).Enaquellaèpoca,lainvestigaciódels

fonsmarinsestavaalsseusinicisiprobablementlapraderiadelesillesMedesvaserundelsprimers

llocsenquè,ambmitjansforçaprecarisiacàrrecd’unsjovesestudiants,esvanefectuarprospeccions

enimmersió,tècnicaquetotjustcomençavaperòquemoltràpidamenthaviadesubstituirlesdraguesi

altresartefactesmenysfiables.AmbelProgramadeBentos,entre1972-1974(Ros,1982)–precisament

aquestautor(vegeuelcapítol1)eraund’aquells«jovesestudiants»;l’altreeraenJordiCamp,actual-

mentinvestigadordelCSIC–,larecercabentònicavaagafarunprimerimpulsil’escafandreautònom

esvaincorporarplenamentcomaeinad’observacióimostreig.Durantaquestprograma,esvasituar

unadelesestacionsdetreballalesillesMedes,il’alguerdePosidoniavaserundelshàbitatsobjecte

d’estudi,totiquemésaviatambunobjectiufaunísticibiocenòticqueestrictamentecològic.

Lariquesasubmarinad’aquestesillesvaferqueelsprojectesposteriorsd’ecologiabentònica,finançats

perlallavorsanomenadaComisión Asesora de Investigación Científica y Técnica de la Presidencia del Go-

bierno,s’hicentressin.Und’aquestsprojectes(1976-1978)vaaportarlesdadesambquèesvaelaborar

laprimeracartografiadelsfonsdelesilles(Roset al.,1984),onapareixl’alguer,ielsegüent(1981-1983)

vamarcarl’inicidelsestudisestrictamentecològics,amblatesid’undenosaltres(Romero,1985)coma

primertreballdecertaenvergadurasobrelesfanerògamesmarinesdelacostacatalanaiespanyola.En

elvolummonogràficsobreelssistemesnaturalsdelesilles(Roset al.,1984)hihadoscapítolsdedicatsa

lespraderiesdefanerògamesmarines,elprimersobreaspectesecològicsibiologiadelaplanta(Romero,

1984,10pp.)ielsegonsobreaspectesbiocenòtics(Ballesteroset al.,1984,22pp).Eldesequilibrienles

extensionsrespectivesevidenciaunenfocamentfinsaquellmomentesbiaixatcapaunaconcepcióde

lapraderiacomahàbitat,endetrimentdelaconcepciódelapraderiacomaecosistema.Aquestbiaix

esvacompensarelsanyssuccessiusgràciesanousprojectesialaincorporaciódenovesgeneracions

d’ecòlegsmarinsjovesientusiastes.

Entre1984(datadelapublicaciódelvolummonogràficesmentat)i2012(datadepublicaciód’aquest

volum),l’estudidel’alguerdelesillesMedess’hadisparatielsconeixementss’hananatacumulant.

Aquestincrementgegantíenlainformaciósobrel’algueriladràsticamilloradelacomprensiódelspro-

cessosquealbergaodeterminahanrespostadosinteressosprincipalsiindependents,peròabsoluta-

mentcomplementaris:primer,lanecessitatdeconèixermillorunsistemaemblemàticiessencialenel

conjuntdelpatrimoninaturalsubmergitdelesilles,enpartperrespondrealesdemandesdeprotecciói

conservacióassociades;i,segon,l’interèsintrínsecdelsalguerssubmarinscomasistemaric,complex

idegranvalorpatrimonial,enquè,amés,espotaprendresobreprocessosecològicsdevalidesagene-

ral.Sihiafegimlacondiciód’àreaprotegida,elquepermetexcloure,encaraquenomésfinsacertpunt,

elsefecteshumans,elresultatésquel’alguerdelesillesMedeshaacabatadquirintuncaràctermarcat

delaboratorisubmergit,ambbeneficispotencialsmolttransversalsibeneficiarisigualmentvariats,des

delsgestorsdel’àreaprotegidafinsalacomunitatcientíficainternacional.

82

Enaquestcapítolexposarem,agranstrets,elquehemaprèsenaquestalguer,sobreaquestalgueri

gràciesaaquestalguer,probablementelmésestudiatdetotalaMediterrània.

Les praderies de fanerògames marines: una comunitat clau en el sistema litoral

Lesfanerògamesoangiospermesmarinesformenungrupdeplantessingular,tantperlasevaevo-

luciócomperlesfuncionsecològiquesqueduenaterme(Romero,2004).Enefecte,estractad’un

gruprelativamentpetit(unes70espèciesatotelmón)deplantessuperiorsd’evolucióterrestre,que

faentreuns60i80milionsd’anysesvanadaptarsecundàriamentalavidaalmar.Desd’unpuntde

vistasistemàtic,estractad’espermatòfitesofanerògames,ésadir,plantesambflor,arrel,tijaifulles,

ambllavorsembolcalladesperunfruit(angiospermes)iemparentades,totiquedemanerallunyana,

ambherbesterrestrescomaralesgramínies(monocotiledònies).L’estructura,l’anatomiailaformade

reproduccióquetenen,resultatdelasevahistòriaevolutivaterrestre,lesdiferenciademaneramolt

clarad’altresvegetalsmarinscomara lesalgues,grupmoltheterogeni inombrós,peròmoltmés

simple.Unad’aquestesdiferències,lapossessiód’arrels,permetalesangiospermesmarinescolo-

nitzarfonsdesediment,moltmésextensosqueelsfonsrocosos,demaneraquelessevespraderies

podenarribaraocupargranssuperfícies.AlaMediterrànianoméshihacincespècies,delesquals

únicamentduesestrobenalesillesMedesoalsvoltants.LaprincipalésPosidonia oceanica,espècie

deportconsiderablequeformalapraderiadelaqualensocuparemsobretotenaquestarticle.Més

capalfreu,iespecialmentalllargdelaplatjaentrel’EstartitielTer,apareixentaquesdispersesd’una

altraespèciedemenorport:Cymodocea nodosa.

Lesangiospermesmarinesduenatermefuncionsecològiquescrucialsen lesaigüescostaneres,al-

gunesdelesqualstenenrepercussionsregionalsoglobals.Entreaquestesfuncionscalassenyalarel

seupapercomaconstructoresd’hàbitat,cosaquefaquealgunslesqualifiquind’espèciesenginyeres.

Enefecte,tantlesfullescomlestiges,modificadesenformaderizomes(parcialmententerrats,alguns

d’ellsambcreixementhoritzontal id’altresambcreixementvertical), formenunsuportfisicobiològic

quedónaaixopluc,proveeixdesubstratoofereixalimentaunaenormevarietatd’espèciesvegetalsi

animals,demaneraqueconstitueixunautènticoasidebiodiversitat.D’altrabanda,lespraderiesdefa-

nerògamesmarinessónresponsablesd’unasèriedeserveisecològics(producciód’oxigenid’aliment,

protecciódeplatges,filtrenatural,embornaldecarboni,etc.)quelesconverteixenencomunitatsde

granvalor.Pelportdelaplanta(lesfulles,d’uncentímetred’amplada,podenarribaralmetredelongi-

tud)iladensitatiextensiódelessevespraderies,Posidonia oceanicadestacaentrelesmésimportants,

especialmentenuncontextmediterrani,mardelqualésendèmica.

Lespraderiesdefanerògamesmarinessónmoltsensiblesal’accióhumana(eutrofització,alteracionsen

ladinàmicasedimentària,contaminació,danysmecànics,etc.),demaneraquehihaunacertapreocu-

paciód’àmbitmundialpelfuturdelsseusecosistemes(Waycottet al.,2009)itambéunademandasocial

83

cadavegadamésurgentdemesuresdeprotecció.Enaquestcontext,l’estudiafonsd’unapraderiaen

unareservamarinaproporcionamoltespossibilitatspermillorariaprofundirelconeixementdelesrelaci-

onsecològiquesques’hiestableixenestimulades,promogudesoafavoridesperaquestaplanta,aixícom

percomprendre’nfenòmensqueenpodencausareldeteriorament.

La praderia de Posidonia oceanica de les illes Medes: extensió, cartografia i canvisLapraderiade Posidonia oceanicadeles

illesMedes (Figura1) s’esténsegonsun

eix aproximadament de sud-est a nord-

oest per la cara sud-oest de les illes i

abasta pràcticament tota la seva longi-

tud (desde l’extremsud-estde laMeda

Xicafinsal’extremnord-oestdelaMeda

Gran),aprofunditatscompresesentre1o

2metresi20a21metres,encaraquela

majorpartsesituaentreels5iels15me-

tres. Laplanta apareix tambéen la cara

norddelaMedaGran,totiquenoarribaa

formarpròpiamentunapraderia.Eldocu-

mentcartogràficdeRoset al.,(1984)per-

metiaavaluarunasuperfície (ambdades

definalsdelsanyssetanta)de6,7ha(Gili

iRos,1985).Noobstantaixò,segons la

cartografiadeManzaneraiRomero(1998)

lasuperfícieera,aquellany,de8,8ha,la

major part de la qual corresponia a una

praderiadensaicontínuaiunamicamés

d’un10%(1haaproximadament)auna

praderia molt poc densa i discontínua.

Ambdues cartografies no són compara-

bles,jaquelamésantigaesvaduratermesobretotmitjançantl’observaciódirectaenimmersióies

consideramenysprecisaquelasegona,quevacombinarelsmètodesacústics(sonard’escombratge

lateral),lafotografiaaèria,l’observacióilaimmersió.Pertant,aquestsdocumentsnoensserveixen

peridentificarpossiblescanvis,pèrduesoguanys,enl’extensiódelacomunitat.

Percontra,lareiteraciód’observacionsdirectesenspermetafirmarqueentre1980i1982,i1997esvan

perdresuperfíciesd’alguerque,sensearribaraserenormes,vansuposaruncertretrocés,modestperò

Figura1.Mapadel’alguerdelesillesMedes,segonsManzanera&Ro-mero(1998).Espotveureelcontorndelapraderiai,també,eltranssectepermanentons‘handutaterme lestasquesdeseguiment imoltsdelsexperimentsexplicatsalllargd’aquestcapítol.

84

significatiu.Aquestespèrduesesconcretenen:a)regressiódellímitprofund,sobretotenlazonadela

MedaXica,b)l’obertura,el1990,d’unaclarianaimportantaproximadamental’alturadelaBassetaiauns

10mdeprofunditat;c)altresestructureserosivesapreciadesdispersesperl’alguer.Estimemquetotaixò

suposaentre2.500i3.000m2,ésadir,entreun3iun4%delasuperfícieoriginal,laqualcosa,sobre

elperíodeconsiderat,representapocmésdel0,2%perany.Permésquesiguinvalorsmoltmodestos,

convéprestar-hiatencióiintentaranul·larqualsevolcausaderegressiósusceptibledeser-ho,jaquesibé

elretrocéséslent,larecuperacióéspràcticamentnul·la.Enefecte,durantmésdevintanyss’hanseguit

elslímitsdelaclarianaobertael1990(vegeumésamuntiFotografia1)senseque,finsal2008,s’observés

capprogressió.Desdel2008finsal’actualitats’haobservatlarecuperaciódepocscentímetreslineals.

D’altrabanda,desde1997finsavui,totinodisposardedadesfiablesisistemàtiques,laimpressióés

que,ambpetitespèrdueslocalitzades,lasuperfíciedel’alguerestàpràcticamentestable.

La praderia de Posidonia oceanica al llarg del temps: den-sitat, cobertura, floració. Canvis en la fauna acompanyant

L’any1982esvaestablirdemanerapermanentuntranssectealapartcentraldelapraderia(Figura1),se-

guintlalíniademàximpendententre5mdeprofunditatiellímitprofunddedistribuciódelaplanta,auns14

m,ambunalongitudtotalde80m.Alllargd’aquesttranssecteesvanmarcarquatreestacionsfixessituades

a5,6,5,8,7i14m,queesvanmostrejardeformaintermitentfinsal’any1990idesdellavorsfinsal’actua-

litatambfreqüènciaanual,ambl’únicaexcepciódel’any2010.Acadaestacióesvanprendre,anyrereany,

mesuressenzillesperregistrarl’evoluciódelapraderiaalllargdeltemps,comaraladensitat(nombrede

Fotografia2.Bussejadorsportantatermelestasquesdeseguiment,con-cretamentavaluantlacoberturadel’herbeimitjançantunquadratiano-tantlesdadesenunapissarrasubmarina(Fotografia:MartaPérez).

Fotografia 1. L’alguer a uns 10 metres de fondària.S’aprecien les fulles bastant llargues per l’absènciad’herbivorisme,ialgunesclapesdesorra.Lafotocorres-ponalaclarianaques’esmentaaltext,iespotobservarunabarracol·locadaal1991enellímitperveure’nl’evo-lució.Lafotografia,presaal2010,mostraquenohihahagutprogressióde l’herbeienaquest lloc (Fotografia:JavierRomero).

85

feixosopeusdelaplantapermetrequadrat)

i la cobertura (percentatge de substrat re-

cobertperplantaviva;Fotografia2).També

esvananotarlapresènciail’abundànciade

flors,aixícomd’organismesconspicusdela

macrofauna,comaraequinoderms(holotú-

ries,garotes)i,algunany,nacres.Aquestes

observacionsconstitueixenprobablementla

sèriemésllargaqueexisteixsobreunalguer

deP. oceanica.

Elsvalorsdecoberturaidensitat(Figures

2i3)mostrenunesfluctuacionsnotables

iestanmoltinfluïtsperlaprofunditat,amb

valorsmésgranscomméssuperficialés

lazonaconsiderada.Malgrat lesfluctua-

cions,semblaquelacoberturaesmanté

constantenlesduesestacionsintermèdi-

es,peròmostraunatendènciaalabaixa

en les dues estacions extremes, la més

superficialilamésprofunda(Figura2),si

bétotesduesdifereixenencoms’hapro-

duïtladisminució.Així,al’estacióprofun-

da hi va haver una pèrdua important de

coberturaentre1984i1987(d’un40%a

menysd’un10%),queesvaanar recu-

perantparcialmentapartirde1994,amb

valorsactualsqueoscil·lenalvoltantd’un

20%.Pelcontrari,a l’estaciósuperficial

latendènciaalabaixas’esténalllargde

totalasèrie,ambrecuperacionspuntuals

peròque,perals27anysconsideratsglo-

balment,suposenundescensdelsvalors

inicialsagairebélameitat(del80%aen-

treun40iun50%).Caldestacar,també,

unapèrduadecoberturageneralitzadaen

totes les profunditats centrada el 2005 i

recuperadaposteriorment.

Ladensitatdefeixosdinslapraderiatambé

varianotablementamblaprofunditat(Figu-

ra3;Fotografies1i3).Entermesgenerals,

nos’aprecientendènciesenladensitatper

Figura 2. Resultats del seguiment (1984-2011): valors de cobertura del’alguer.Esmostrenelsvalorsdecoberturade l’alguer (percentatgedesubstrat recobert perposidònia) al llargdel temps i aquatre fondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.

86

alconjuntdelperíode.Arabé,a totes les

estacions (excepte,potser,a lade8,7m)

s’aprecia unadisminuciód’aquesta varia-

bleentre1984i1987,i1993i1994,dismi-

nucióqueassoleixosuperael50% (per

exemple,al’estacióprofunda).Entotsels

casossemblaqueladensitats’harecupe-

ratelsdarrersanys.

Les disminucions de densitat observa-

des a l’inici de la sèrie estan,molt pro-

bablement, relacionades amb l’ancorat-

ge d’embarcacions. En efecte, fins a la

declaraciódelareserva,unbonnombre

d’embarcacions fondejaven sobre l’al-

guer, a recer de la tramuntana, tot pro-

vocant l’arrencament de feixos. Un cop

declarada la reserva, la prohibició de

l’ancoratge va anar acompanyada de la

instal·laciódegransmorts(blocsdefor-

migó) amb les cadenes corresponents,

elements que van continuar provocant

danys a les plantes. Lamillora indubta-

bleexperimentadaapartirdel’any1993

coincideixambeldesplegamentd’unsis-

temadeboiesdites“ecològiques”,basat

en elements fixats al fonsmarí permit-

jà de cargols. Les nostres dades avalen

l’èxitd’aquestaactuació.

Lespèrduesdecoberturasón,sensdub-

te, més difícils d’explicar. Com a hipò-

tesi, almenys per a l’estació superficial,

proposemcausesrelacionadesambmo-

vimentsdesorraqueenterren lesbases

de les fulles i que, si les condicions de

soterrament persisteixen, comporten la

mortdelsfeixos.Aquestahipòtesirecol-

zasobreelfetqueprecisamentapropde

la superfície és on hi hamésmoviment

del’onatge,cosaqueprovocamésdes-

plaçamentsdesediments, iqueaquests

movimentssónmésgransen la frontera

Figura3.Resultatsdelseguiment(1984-2011):valorsdedensitatdel’al-guer.Esmostrenelsvalorsdedensitatdel’alguer(nombredefeixospermetrequadrat)alllargdeltempsiaquatrefondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.

87

alguer-sorraqueenelsidel’alguer.D’al-

tra banda, aquests episodis d’enterra-

ment han estat observats directament a

les visites de control. Si aquesta en fos

la causa, estaríemdavant d’un fenomen

naturalsensepossibilitat,nipossiblement

necessitat,degestió,totiquecalqueens

mantinguematentspersihiconcorrenal-

trescauses.

Tal com s’ha dit en un altre apartat, les

fanerògames marines es reprodueixen

mitjançant flors. En el cas dePosidonia

oceanica, lafloració–quetéllocalatar-

dor–imésencaralafructificació–al’hivern–ocorrenmoltdetantentant,almenysenalgunesàrees

comaralacostacatalana.Elseguimentdelapraderiadurantaquestsanysenshapermèsdedetec-

tartresepisodisdefloraciómassiva(1983,1994i2003)quevanafectartotalapraderia,ambmés

decinquantainflorescènciespermetrequadratenlesestacionssuperficialsivalorsinferiorsamés

profunditat (taula1).L’any1997 tambés’hivandetectarflors,encaraquenomésen lesestacions

superficialsisensearribaraaconseguirlaintensitatdescrita.Amésamésdelsanysesmentats,d’al-

tresanyshanaparegutflors,totiquemoltdisperses.Noesconeixenambprecisiólescausesque

fanqueaquestaplantafloreixi,totiques’hansuggeritcomaelementsdesencadenantsl’acumulació

dereservesdemidóobéunestiuespecialmentcalorós.Elsanys1994i2003vanser,efectivament,

especialmentcalorososalesaigüesmediterrànies,adiferènciadelarestad’anys(dadesdeJ.Pas-

cualidelServeiMeteorològicdeCatalunya).Entotcas,durantelsanysesmentatsesvanregistrar

floracionsmassivesenaltrespraderiesalllargdelaMediterrània(Díaz-Almelaet al.,2006),cosaque

suggereixqueeldesencadenanthadeserunfactorqueactuïcomamínimaescalaregional.

Taula1.RecopilaciódedadessobreabundànciadeflorsalapraderiadelesillesMedes,alsanysifondàriesindicats.Désladensitat(nombred’inflorescènciespermetrequadrat)iIFeslaintensitatdefloració,calculadacomoeltantpercentdefeixosambflors.Delesdensitatsesdónatambél’errorestàndard.

Fotografia3.L’alguerapocaprofunditat(5metres).Espotapreciarl’ele-vadadensitatdefeixos,ielsrizomescobertsd’algues(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

Any 5m 6,5m 8,7m 14m

D IF D IF D IF D IF

1983 73±16 12 44±8 8 4 0.9 9±3,5 2,6

1994 73±12 15 36±14 7 47±11 8,5 6±2 2,8

1997 8,8±3,9 1,5 6,3±1,6 1,1 0 0

2003 50±23 8 15±8,5 2,5 0 1,6±0,8 0,6

88

Pelquefaalafaunamésconspícua,des-

taquen sobretot els equinoderms, que,

com a herbívors (com ara la garota de

roca o comuna Paracentrotus lividus) o

comadetritívors(lagarotadepuesblan-

ques,Sphaerechinus granularis, i laboti-

farrademar,Holothuriasp.),duenaterme

papers ecològics importants a la prade-

ria.Alllargdelesvisitesdecontrolesvan

anar mesurant les densitats d’aquestes

tresespèciesalesestacionsfixesiesva

posar de manifest una clara segregació

enfunciódelaprofunditat.Aixídoncs,la

garota (P. lividus) es troba predominant-

menta lazonasuperficialde lapraderia

(Figura4),mentrequelesholotúriesi les

garotesdepuesblanquessónmésabun-

dantsa lazonaprofunda.Lesholotúries

han mantingut una presència fluctuant

però constant al llargdels anys.Arabé,

Sphaerechinus granularis hadesaparegut

delazonaprospectadaidesde1999no

n’hemtornatatrobar.

Pelquefaalagarota,històricamentonmés

abundavaeraalazonasuperficial, laqual

cosa pot ser deguda a diversos motius.

D’unabanda,alaproximitatdelazonaro-

cosa on hi ha un reclutament elevat d’in-

dividus joves que posteriormentmigren a

les zones properes de la praderia. D’altra

banda,a lamajordensitatde feixosde la

praderia superficial, que proporciona un

llocmésidoniperrefugiar-sedelsdepreda-

dors.Arabé,aquestasituacióvacomençar

aalterar-seel1997,ambladesaparicióde

les garotes a l’estació profunda seguida,

elsanys1999 i2000,per lasevadesapa-

ricióalaintermèdia-profunda,el2004ala

intermèdia-superficial iel2009a lasuper-

ficial. Actualment, resulta difícil trobar eri-

çons a l’alguer, excepte a les taques dis-

perses barrejades amb roques de la part

Figura4.Resultatsdel seguiment (1984-2011): valorsd’abundànciadegarotes.Esmostrenelsvalorsobtingutsper lespoblacionsdegarotes(Paracentrotus lividus)del’alguer(nombred’individuspermetrequadrat)alllargdeltempsiaquatrefondàriesdiferents.Cadavalorapareixacotatpelseuerrorestàndard.

89

entreelprincipidelnostretranssecteil’illa.

Relacionemaquestadesaparició,delaqual

parlarem més endavant, amb l’increment

dedepredadorsi,alhora,ambl’augmentde

peixosherbívors.

Unúltimcanvidigned’esmentéseldesenvo-

lupamentespectaculardelapoblaciódena-

cres(Fotografia4)ques’haproduïtsobretot

apartirdemitjansdelsanysnoranta(Ramos,

2004). Encara que no hem seguit aquesta

poblaciódemanerasistemàtica,lesnostres

notesde campdels anys vuitanta indiquen

una població de nacres amb efectius força

minvatsalazonadeltranssecte,ambunto-

taldedos-tresindividus.El1998,alamateixa

franja(10mabandaibandadeltranssecte

permanent),vamcensar12nacres,iel2004,

vamtrobar22individusenlamateixasuperfí-

cie(O.Mascaróidadespròpiesinèdites).Les

mesuresbiomètriquesdutesatermeensindi-

quenqueestrobenindividusentreels15iels

45cmd’alçadadecloscasobreelsediment,

ambunamajor freqüènciad’individusentre

20 i 30cm (Figura5). Lescausesd’aquest

augmenttantenelnombrecomenlamida

delsexemplarstrobatsrauenenlacombina-

ció de circumstàncies d’àmbit regional (per

exemple, l’augment del reclutament) amb

d’altrespròpiesdelesillesMedes,com,moltespecialment,laprohibiciódel’ancoratgeabansmencionada.

Enefecte,enaltresàreess’hadetectattambéunretornd’aquestsgransbivalves(perexemple,alapenínsula

delGalatxo,alabadiadelsAlfacs,segonsobservacionspròpies,oenaltrescalesdelaCostaBrava),totique

sensearribaral’abundànciaquepresentenal’alguerdelesillesMedes.

Què hem après sobre l’alguer de les illes Medes

Amésdelseguiment,resumitenl’apartatanterior,al’alguerdelesillesMedess’hadutatermeunbon

nombredetreballs,elsresultatsdelsqualshanfetmillorarconsiderablementelconeixementsobreaquest

ecosistemaihanmodificatlaideaquese’ntenia.Laprimeratesisobreeltema(Romero,1985)vaperme-

tredequantificardetalladamentl’elevadaproducciódecarbonidelaplanta,elseucicledecreixement

Fotografia4.Lanacra(Pinna nobilis)éselbivalvedemidamésgrandelaMediterrània(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

Figura5.Abundànciadenacresalsanys2000i2004.Esmostraladistri-buciódemidadelsindividus(longituddecloscapersobredelsediment,enclassesde5en5cm)detotselsindividustrobatsalllargdeltranssectepermanent,entre5 i14mde fondària,d’uns80mde llargària.Esvancensarelsindividuspresentsenunafranjad’uns20md’amplada.

90

irenovaciódefullesitambél’acumulaciódebiomassaalsrizomes.Aquestsprimersresultats,avuiuna

micaobsolets,vanobrir,però,forçainterrogants.

Elprimervasersobreelsfactorslimitadorsielscontrolsambientalsd’aquestaproducció,queesvain-

tentarresoldremitjançantl’estudisimultanid’unasèried’estacionsalacostacatalana(duesdelesquals

estavensituadesalesillesMedes).D’aquestamaneraesvaidentificarunfactorlimitadorclau,elsnutri-

ents(Alcoverroet al.,1997),alavegadaqueesplantejavaunanovapregunta.Enefecte,lapobresade

nutrientsalesaigüesmediterràniesésespecialmentacusadaal’estiu,peròtambéésenaquestaestació

quanhihamésllum,demaneraquellavorsésquanlafotosíntesitendeixasermàxima.D’altrabanda,a

l’hivernhihamésnutrientsperòlalluméspocailafotosíntesi,mínima.Dequinamanera,doncs,espoden

obtenirunestaxesdeproducciótanaltesencondicionsteòricamenttanadverses?Elsnousexperiments

queesvanferal’alguervanpermetredescobrirque Posidonia oceanicateniaunsistemaeficientdereci-

clatgeinterndenutrients,unagranpartdelsqualserenrecuperatsdelesfullesvellesabansquecaigues-

sin.Inonomésaixò,sinóqueenelsmomentsenquèal’aigualesconcentracionsdenutrientserenmés

elevades(tardor-hivern),laplantaelsabsorbiapersobredelessevesnecessitatsielsemmagatzemava,

peraèpoquesdepenúria,enelsrizomes(Alcoverroet al.,2000;Inverset al.,2002).D’altrabanda,grà-

ciesamesuresdetalladesdelestaxesdefotosíntesi(Alcoverroet al.,1998),combinadesambdadesde

creixementidetransparènciadel’aigua,amablementproporcionadesperlesutilíssimesobservacionsde

JosepPascual,esvaabordarlaquantificaciódelbalançanualdecarboni(guanys,perfotosíntesi,menys

pèrduesperrespiracióoaltresprocessos).D’aquestamaneraesvadescobrirelpaperquesobreaquest

balançtél’emmagatzematgeilaposteriorreutilitzaciódelmidódelsrizomes.Enefecte,lesaltestaxesde

fotosíntesidurantl’estiunorepercutienenelcreixementdelesfullesperlamancadenutrients,sinóque

induïenlasíntesidemidóquequedavaacumulatunsmesos,finsquetornavaasermobilitzatperformar

novesfullesalatardor,quanladisponibilitatdenutrientshopermetia(Alcoverroet al.,2001;Inverset

al.,2004).Finalment,vamintentarveurecominteractuavenelmetabolismedelnitrogenieldelcarboni,

arribantalaconclusióquefuncionavenacoblats:commésdisponibilitatdenitrogen,menoremmagat-

zematgedemidóal’estiu i,enconseqüència,possiblesproblemesenarribaral’estaciólumínicament

desfavorable(Inverset al.,2004).

Elsegüent interrogantvasersobreeldestídetota lamatèriaorgànicaproduïdaper lapraderia.A

principidelsanysnoranta,laideaimperanteraquelamajorpartesdespreniaenformadefullaracao

altresrestes.Aixídoncs,elprimerinterèsenaquestalíniavaseravaluarquinafracciód’aquestma-

terialeraexportatiquinafracciódescompostin situ.Aquestespreguntes,aparentmentsenzilles,van

implicarunconsiderablevolumdemostreigqueesvaestendreadiversosalguersdelaMediterrània,

peròenquèl’esforçmésgranesvaconsagraral’alguerdelesillesMedes.Lesdadesobtingudes

(Mateo&Romero,1996,1997)ensvanportara laconclusióque,de laproduccióde laplantano

consumidaperherbívors,un15%eraarrossegatperl’aigua,un20%respiratperbacterisialtres

organismesenlesacumulacionsdefullaracaiel40%esconvertiaendetritusmoltfinsques’incor-

poravenapocapocalsedimentobéquedavenflotantalacolumnad’aigua.Amés,el25%restant

quedavaenformaderizomesenterratsenelsediment.Aquestaquantificació,vàlidapera lazona

superficialdelesillesMedesiambvariantsenaltresllocs,vaserunaaportacióoriginalipioneraen

elseumoment,iundelsseusaspectesmésdestacatsvaserprecisamentlaidentificaciódelagran

acumulacióin situdecarbonisensedescompondre.

91

Aixòvaobrirunanovalíniad’investigacióquevaevidenciarl’existènciadepotènciesconsiderablesde

restesorgàniquesenterrades,algunesdenotableantiguitat.Precisamentlesrestesmésantiguestroba-

des,d’uns3.600anys(datacióambcarboniradioactiu),corresponenal’alguerdelesillesMedes(Mateo

et al.,1997).Aquestsresultatsvanobrirlaporta,d’unabanda,aconsiderarelpotencialcomaregistre

paleoecològicdelesacumulacionsdeP. oceanicai,d’altrabanda,aentendrel’enormeimportànciade

l’embornaldecarboniquesuposenaquestespraderies ielseupossiblepapercomamitigadoresdel

canviglobalcausatperl’incrementdelCO2enl’atmosfera.

Ara bé, el fet de restringir els fluxos de

carboni a processos de despreniment i

descomposició no semblava totalment

satisfactori. Calia abordar el paper dels

herbívors,totiqueelparadigmaimperant

eraconsiderar-losd’importànciamarginal.

Elsnostresprimerstreballssobreaixò,un

copmésa l’alguerde les illesMedes,es

van orientar cap a les garotes (Tomàs et

al.,2005a;2005c)ivandetectarl’existèn-

ciad’unconsumdefullessignificatiuperò,

sobretot, van descobrir una important i

imprevistavinculació tròficaentre lesga-

rotesielsepífits(vegeuFotografia5)que

viuensobrelesfulles(Tomàset al.,2006).

Aviatesvaveure,però,queelmajorher-

bivorisme corresponia a peixos, concre-

tament lessalpesosaupes,Sarpa salpa.

L’abundànciad’aquestaespècie,acausa

del’efectereserva(Fotografia6),feiamés

evident la seva activitat, especialment a

les zones superficials de la praderia. Les

mesures fetes van indicar que les seves

taxesdeconsumerenelevades;fins i tot

varesultarqueenalgunmomentdel’any

elquemenjavenlessalpespodiaarribara

sermoltsuperioralcreixementde lesfu-

lles.Lesconseqüènciesespodienapreci-

arasimplevista,enformadecuriososro-

dalsdefullesmoltcurtes,comsihihagués

passatunasegadoradegespa(Tomàset

al.,2005b),tancurtesquefinsitotlavita-

litatdelsfeixosquedavaafectada.Apartir

d’aquíesvaemprendreunestudiextensiu

ambestacionsper tota la costacatalana

Fotografia5.Lesfullesdelaposidònia,decolorverdintens,apareixendevegades recobertesdepetitsorganismes (sobretotalgues,però tambébriozous,hidrozousid’altres)moltvariatsiquerepresentenunimportantrecurstròficperalsherbívors(Fotografia:JavierRomero).

Fotografia6.Lasalpa(Sarpa salpa)ésunpeixdelafamíliadelsespàridsmoltabundantalesillesMedes,ienparticularal’herbeide P. oceanica.Ésunherbívormoltactiuquebrostejalesfullesdelaposidònia,enmo-difical’alçadadelavoltafoliari influeixenlesinteraccionsecològiques(Fotografia:JavierRomero).

92

(unad’elles,perdescomptat,alesillesMedes),elsresultatsdelqualvandemostrarquepropdel50

%delaproducciódefullesdelespraderieseraingeridaperherbívors,garotesi,sobretot,peixos,no

nomésenàreesprotegides,sinóatotalacosta.L’articleques’enderivà(Pradoet al.,2007)vades-

pertarinterèsenlacomunitatcientífica,jaquesuposavauncanvideparadigmaqueobrialesportesa

considerarelsherbívorscomunaforçaecològicaievolutivadeprimerordre,lainvestigaciódelaqual

haanatdonantfruitselsúltimsanys,tantenelnostreequipcomenelsd’altresinvestigadors.Coma

propisivinculatsalesillesMedes,esmentaremresultatsqueexpliquenl’impactediversdelsherbívors

enfunciódelamidadel’hàbitatenquès’alimenten(Pradoet al.,2008),l’existènciademecanismesde

defensacontraelsherbívorsenlesplantes(Vergéset al.,2007;2008)ol’anàlisidelespautesdemovi-

mentdelessalpesentrediversoshàbitats(Pagèset al.,enviat),entremoltsd’altres.

D’unamaneramoltespecialdosd’ellsenshanajudataentendrealgunsfenòmensquehavíemper-

cebutdurantelseguiment,iquehemesmentatenl’apartatanterior,peròdelsqualsnohavíemarri-

bata trobar l’explicació: l’heterogèniadistribucióbatimètricade lesgarotes,ambmésabundància

apropdelasuperfície,i laminvaprogressivadelessevespoblacionsalapraderia,finsgairebéla

sevadesaparicióactual.Creiemqueelmotiudetotesduescosestéaveureambladepredaciódels

eriçonsperpeixoscarnívors–julioles(Coris julis)ialtreslàbridsenelcasdelseriçonspetits,isargs,

oradesisimilarsperalseriçonsadults.Aquestapressiódedepredació,moltintensaalesillesMedes

pelgrandesenvolupamentdelespoblacionsdepeixos,exigeixqueelseriçonsdisposinderefugis

queelsofereixinunaproteccióadequada,comvademostrarunexperimentdecampquevarevelar

que,senseaquestsrefugis,elsexemplars,sobretotelsméspetits,apenespodiensobreviureunes

hores(Farina et al.,2009).Aquestspetitsindividus(d’entre0,5i3cm)necessitenesquerdesiracons

onamagar-se,esquerdesquegairebénoexisteixenal’alguerdelesillesMedes.Laconclusióesque

nohipothaverreclutamentalapraderia(comjaesvaveureaTomàset al.,2004),ilespoblacions

adultesnomésesmantenengràciesalamigraciód’individusdesdelaroca,onlesesquerdes,ien

generalelmicrorelleu,síquepermetenlasupervivènciadelsreclutes(Pradoet al.,2009).Ladistribu-

ciópreferentmentsuperficialdelseriçonsnoés,doncs,nomésunproblemadeprofunditat,sinóde

proximitatalaroca.Efectivament,lapartsuperficialdel’alguerestàencontacteamblabaserocosa

delesilles,iésprecisamentaquestaproximitatmésgranlaquegeneramésabundànciad’eriçons.

Segonselsnostresresultats,tambééspossiblequeladepredacióexpliquiladesaparicióprogressi-

vadelsadults.Enelcasdelsadults(ambclosquesd’entre3i7cmdediàmetre),elrefugiéstambé

necessari,peròcomquenoméssónvulnerablesal’atacdepeixosgrans,segonssemblalaprotec-

cióvisual,queelsfapassardesapercebuts,éssuficient.Iaquestaproteccióvisuall’ofereixlavolta

foliar.Aleszonessuperficials,laintensaactivitatdebrosteigdelessalpes,talcoms’hadescritmés

amunt,haanatreduintlalongituddelesfullesdemaneramoltnotableiaixòhafetdisminuirl’efecte

decamuflatgequeproporcionaven.Enunsexperimentsdutsa terme l’estiude2010es vapoder

comprovarque,comméscurtesfossinlesfulles,mésgranserialaprobabilitatqueelseriçonsfossin

devorats(Pagèset al.,2012).Laideaquesuggereixenaquestsresultatsésquelagranabundància

depeixosalareservahaalteratlesreglesdejocperalesgarotesperculpad’unainteraccióentre

tres elements.D’una banda, les fulles de la planta, que subministren protecció als adults. D’altra

banda,elspeixosherbívors,queambelbrosteigdisminueixenlalongituddelesfullesiendebiliten

laprotecció.I,finalment,elspeixoscarnívors,queactuensobreelseriçonsdesprotegitsidelmenles

sevespoblacions.

93

Aquestainteraccióentretreselements(carnívor,herbívoriplanta),enquèl’importantdelaplantano

éslasevaaportaciód’alimentsinólasevafuncióestructural(protectora),ésmoltinteressantdesd’un

puntdevistaecològic.D’altrabanda,plantejaqüestionsrellevantsdesd’unpuntdevistamésgene-

ral:comseriaunapraderiaprístina,original?Lesmesuresdeproteccióalesilleshanrevertitalguns

delsefecteshumansnegatiusmésevidents,comperexempleelsassociatsalasobrepesca,ihan

permèsques’hidesenvolupinpoblacionsdepeixosespectaculars,fetquehaacabatcreantunapra-

deriadefullesmoltcurtes,almenysenlapartsuperficial,igairebésensegarotes.Eraaquestalana-

turalesadetoteslespraderiesmediterràniesabansdelaintervenciódel’home?Potsersí,potserno.

D’unabanda,elscondicionantslocalsdelesillesMedespodenserdiferentsdelsd’altreszonesdel

litoral:caldria,doncs,queestudiéssimmésreservesabansdepronunciar-nossobreaquestaqüestió.

D’altrabanda,potserquelesillesMedestinguinpoblacionsdepeixosmoltpersobredelquepodria

serunahipotèticasituacióprehumana,perquèsibéladeclaraciódelareservavapermetrelarecu-

peraciódenombrosespoblacionsd’herbívors i carnívors, unabaula important, els supercarnívors

(dofins, taurons,etc.) segueixenabsents inoméspodrien recuperar-seamb laprotecciódezones

moltmésextenses;enl’estatactualdelconeixementnopodemexclourequesiguilasevaabsència

laquepermetiundesenvolupamentanormaldelespoblacionsdepeixosabansesmentades.

Finalment,unúltimtipusdepreguntesquehaajudatarespondreeltreballal’alguerdelesillesMedes

sónlesrelacionadesambl’efectenegatiudelesaccionshumanes,especialment:l’enterramentper

movimentdesorres(comelquepotresultard’obresalacosta,construcciód’espigonsoregenera-

ciódeplatges) i l’entradaenexcésdematèriaorgànicaalsediment(comlaquepotresultard’una

granjad’engreixdepeixososimplementdel’eutrofització).Diversosexperimentsques’hivanfervan

contribuiradeterminarqueambduesalteracionstenienefectesletals.Enelcasdelasedimentació,

enterramentsenaparençamodestos(uns12cmdesorra,tenintencomptelongitudsdefullad’en-

tre40i50cm)podiencausarunamortalitatdel100%(Manzaneraet al.,2011).Elmotiuésqueel

meristemadelesfulles(partperoncreixlafulla,particularmentsensible)estrobaalabase,iquan

aquestmeristemas’enterra,determinadessubstànciesdelsediment(perexemple,elsulfurol’amoni)

podenresultartòxiquesimatarlesfulles.Enaquestalínia,caldirqueelsmovimentsdesorradurant

elstemporalsd’hivernpodenarribaraprovocarenterramentsquesuperinelllindaresmentat,iaixò

haconduïtamortalitatslocals.Moltespecialment,eltemporalextremdeSantEstevede2008(amb

onadesd’unaalturasignificativadegairebé8m)vaprovocarenterramentsdemésde10cmquevan

afectarel20%delapraderiasuperficialambmortalitatsassociadesencaraperdeterminar.

D’altrabanda,siarribaunagranquantitatdematèriaorgànicaalsediment,lasevadescomposicióge-

neraunagrandemandad’oxigenielsedimenttendeixal’anòxia.Aquestaanòxiapotmatar lesarrels,

directamentoperincrementdelaconcentraciódesulfurs,productedeladescomposicióanaeròbiadela

matèriaorgànica(Pérezet al.,2007).Perdescomptat,aquestsgransimpactesestanexclososdel’alguer

delesillesMedes,totiqueelquen’hemaprèshaestatútilenaltresllocsiésunaeinaperagestors

ambientals.

Totesaquestesinvestigacionshantrobat,recentment,unaaplicabilitat interessantenformadede-

senvolupamentd’uníndexbiòticdequalitatambiental(Romero et al.,2007).Aquestíndexvasorgir

comarespostaalanecessitatdel’AgènciaCatalanadel’Aiguadeconèixerlaqualitatdelesmasses

94

d’aiguacostanerespermillorar-nelagestióitambépercomplirelsobjectiusdeladirectivamarcde

l’Aigua.Aquestíndexs’haincorporatalesxarxesdecontrolquecoordinal’ACAdemanerarutinària

atotalacostacatalanaitambés’hautilitzatenaltresàmbitsgeogràfics(Mascaró et al.,2012).Amés,

l’alguerdelesillesMedesformapartdelesxarxesdecontrol,amblaqualcosaelseguimentquese’n

faestàreforçatambindicadorsméspotents,robustosivalidats(Martínez-Cregoet al.,2008).S’hade

destacarqueelsresultatsd’aquestsindicadorsobtingutsentre2005i2010situenl’alguerdelesilles

MedesentreelsquegaudeixendemillorsalutatotCatalunya.Enconjunt,elquehemexplicatfins

araconstitueixunexempleexcel·lentdelessinergiesqueespodenobtenirentrelarecercabàsica,

l’aplicadailagestió.

Altres espècies A labadiadePals,enunazonaproperaa les illesMedes–iparcialment inclosasota laprotecció

delParcNaturaldelMontgrí, les illesMedesielBaixTerques’hacreatnofagaire–,estrobaben

representadaunaaltraespèciedefanerògamamarinacomunaalaMediterrània:Cymodocea nodosa

(Fotografia7).LespraderiesqueformaleshancartografiatrecentmentHereuicol·laboradors(capitol

2d’aquestllibre)is’estenenalllargd’uns5kmdesdelfinaldelacostadelMontgrífinspassadala

desembocaduradelTer,entreels10iels16mdeprofunditat.Lasuperfíciesobrelaques’estenen

abastaaproximadamentunes150ha,totiquelespraderiespròpiamentditesapareixenenformade

taquesbastantdisperses.

Fotografia7.AlguerdeCymodocea nodosaalabadiadePals(Fotografia:NeusSanmartí).

95

Lesdadespresesl’estiudel2011(Romeroet al.,2012)indiquenqueestractadeformacionsambuna

coberturaidensitatrelativamentbaixes(30%i900feixosm–2demitjana),laqualcosaésnormalper

alaprofunditataquèestroben.L’estatecològicésbo,totiquealesestacionsmésproperesalTer

s’apreciencontingutsdenutrients(NiP)enelsteixitsdelesplantesicàrregad’epífitsrelativament

elevats,cosaqueevidenciadeterminatsefectesdel’aiguacontinental,efectesquenoarribenaafec-

tarlavitalitatdelesplantes.Seriarecomanablefer-neunseguimentenelspropersanysperpoder-ne

conèixerl’evolucióallargtermini.

ConclusionsLesconclusionsqueespodenextreured’aquestsmésdetrentaanysdetreballiquepodrienserútils

peralagestiódelmedinaturalmarísónnombrosesicomprenentantl’àmbitlocalcomelgeneral.La

fronteraentretotsdosextrems,però,ésbastanttènue.Detoteslesconclusions,endestacaremcinc.

Enprimerlloc,calrecalcarunavegadamésl’enormeinterèsdedisposard’unainformacióobjectiva

sobrel’estatdelsistemailasevaevolucióalllargdeperíodesdetempstanllargscomsiguipossible.

Enelnostrecas,aquestaspecteelcobreixen lasèriededadesquehempresentat i,més recent-

ment,lesxarxesdeseguimentdel’ACA.Laprimerad’aquestesxarxesjafamoltsanysqueesmanté

demaneratotalmentvoluntarista,i lasegona,enuncontextdecrisi,semblaqueestàseriosament

amenaçada,laqualcosaéspreocupantperquèladiagnosidelssistemesques’handeprotegirésun

elementclauperaunapresadedecisionseficientirealista.

Ensegonlloc,ienllaçantambelpuntanterior,calrecordarqueaquestessèriesdedadessóntambé

útilscomapartsdeprogramesdeseguimentmésamplis, imprescindiblesperaaltresactuacions

demilloraambientalaunaescalamésgran,comperexempleprogramesdesanejament.Referenta

això,elfetdedisposard’informaciósobreunsistemapocimpactat,dinsd’unareserva,resultaenor-

mementvaluóscomareferència.

Entercer lloc,entenemque,pelquefaa lespraderies, lesmesuresdeproteccióactualssónade-

quades,ienparticularlagestiódel’ancoratgehaestatunèxitrotund.L’acumulaciód’embarcacions

a l’estiu i també altres activitats de baix impacte, com per exemple l’observació submarina (sea

watching),semblenbentoleradesperlapraderia,encaraquedevegadesesdeixennotarenaspectes

comaralapresènciaconspícuadebrossairestesdiversesalfons.Lescampanyesdeconscienciació

ilesactuacionsdenetejapodensersuficientspermitigaraquestsefectes,peròentotcascalrespec-

tarlesparcel·lesexperimentalsquepuguintenirdiversosequipsderecerca.

Eldescobrimentdelsimpactesquecausenelspeixosherbívorssobrelapraderiaésunfetquemereix

reflexionar-hiiensportaaduesúltimesconclusions.D’unabanda,semblaqueaquestefectedepèn

engranmaneradelessuperfíciesdelsdiferentshàbitatsdinslazonaprotegidaidelasevadisposició

enl’espai.Laquartaconclusióés,doncs,queeneldissenydenovesreserves–operentendreladi-

96

nàmicadelesquejaexisteixen–s’handetenirencompteaquestsaspectesd’ecologiadelpaisatge,

entrealtrescoses,pernosuperarlacapacitatdecàrregadelsalguers.

D’altrabanda,laideaques’haexposatquepotserl’acciócombinadadepeixosherbívorsidepreda-

dorséslaresponsabledeladesapariciódelesgarotesdel’alguerfapensar,encaraquesiguidema-

neraespeculativa,quelespoblacionsdepeixos(salpes)notenencontrolsnaturalsperdepredació.

Encaraquenoentenimprovescientífiques,podríemsuposarqueaquestaabsènciadecontrolesdeu

alamancageneralitzadad’unabaulaenlamajorpartdelaMediterrània:ladelsgransdepredadors.

Apartird’aquípodríemproposarunacinquenaiúltimaconclusió,iésque,sivolemunretornaunes

condicionsméssemblantsalesoriginalsperalaMediterràniaengeneral(iperalesillesMedesen

particular),cal replantejar-se lesmesuresdeproteccióaunaescalamésgran,ésadir,calpassar

d’unaestratègiadeprotecciód’unspuntsconcretsaunaestratègiadeproteccióbasadaenxarxes

dereservesrecolzadaenunaproteccióigualmenteficaçd’aigüesobertesigransfons,amésd’una

gestiógeneralitzadatambésobreleszonesquenosónreserves.

Aquestpotserl’ensenyamentmésimportantques’haobtingutapartird’aqueststrentaanysielrepteper

alsproperstrenta.

Agraïments

Amésdelsautorscitats,unbonnombred’investigadorsiestudiantshanajudataobtenirlesdadesqueaparei-

xenaaquestcapítol,especialmentlesdelessèriesllargues.Davantlaimpossibilitatd’esmentar-losatots,elshi

agraïmcol·lectivamentlasevacontribució,lasevapaciènciailesllargueshorespassadesasotadel’aigua.

97

AlcoverroT,RomeroJ,DuarteC,LópezNI(1997)Spatialandtemporalvariationsinnutrientlimi-

tationofseagrassPosidonia oceanicagrowthintheNWMediterranean.MarineEcologyProgress

Series146:155-161.

AlcoverroT,ManzaneraT,RomeroJ(1998)Seasonalandage-dependentvariabilityofPosidonia

oceanica(L.)Delilephotosyntheticparameters.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcolo-

gy230:1-13.

AlcoverroT,ManzaneraM,RomeroJ(2000)NutrientmassbalanceoftheseagrassPosidonia oce-

anica:theimportanceofnutrientretranslocation.MarineEcologyProgressSeries194:13-21.

AlcoverroT,ManzaneraM,RomeroJ(2001)AnnualmetaboliccarbonbalanceoftheseagrassPo-

sidonia oceanica:theimportanceofcarbohydratereserves.MarineEcologyProgressSeries211:

105-116.

BallesterosE,GarcíaT,LoboA,RomeroJ(1984)L’alguerdePosidonia oceanicadelesillesMedes,

dinsde:RosJD,OlivellaI,GiliJM(eds.)ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes;Institutd’Estudis

Catalans,ArxiusdelaSecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.pp.739-759.

Díaz-AlmelaE,MarbàN,ÁlvarezE,BalestriE,Ruiz-FernándezJM,et al.,(2006)Patternsofseagrass

(Posidonia oceanica)floweringintheWesternMediterranean.MarineBiology148:723-742.

FarinaS,TomàsF,PradoP,RomeroJ,AlcoverroT(2009)Seagrassmeadowstructurealtersinte-

ractionsbetweentheseaurchinParacentrotus lividusanditspredators.MarineEcologyProgress

Series377:131-137.

Gili JM,RosJ (1985)Studyandcartographyof thebenthiccommunitiesofMedes Islands (NE

Spain).MarineEcology-PubblicazioniDellaStazioneZoologicaDiNapoliI6:219-238.

DeHaroA(1965)PicnogónidosposidonícolasdelasislasMedas(Gerona).PublicacionesdelInsti-

tutodeBiologíaAplicada43:103-123.

InversO,PérezM,RomeroJ(2002)SeasonalnitrogenspeciationinthetemperateseagrassPosi-

donia oceanica.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology273:219-240.

InversO,KraemerGP,PérezM,RomeroJ(2004)Effectsofnitrogenadditiononnitrogenmetabo-

lismandcarbonreservesinthetemperateseagrassPosidonia oceanica.JournalofExperimental

MarineBiologyandEcology303:97-114.

ManzaneraM,RomeroJ(1998)Cartografiadelapraderiade Posidonia oceanicadelesillesMedes.

SeguimenttemporaldelareservamarinadelesillesMedes,DireccióGeneraldeMediNatural.

Bibliografia

98

Manzanera,M.,Alcoverro,TomàsF,RomeroJ (2011)ResponseofPosidonia oceanica toburial

dynamics MarineEcologyProgressSeries423:47-56.

Martínez-CregoB,VergésA,AlcoverroT,RomeroJ(2008)Selectionofmultipleseagrassindicators

forenvironmentalbiomonitoring.MarineEcologyProgressSeries361:93-109.

MascaróO,BennettS,MarbàN,NikolicV,RomeroJ,DuarteCM,AlcoverroT(2012)Uncertainty

analysisalongtheecologicalqualitystatusofwaterbodies:theresponseofthePosidonia oceanica

multivariateindex(POMI)inthreeMediterraneanregions.MarinePollutionBulletin64:926–931.

MateoMA,RomeroJ(1996)Evaluatingseagrassleaflitterdecomposition:Anexperimentalcompa-

risonbetweenlitter-bagandoxygen-uptakemethods.JournalofExperimentalMarineBiologyand

Ecology202:97-106.

MateoMA,RomeroJ(1997)DetritusdynamicsintheseagrassPosidonia oceanica:Elementsforan

ecosystemcarbonandnutrientbudget.MarineEcologyProgressSeries151:43-53.

MateoMA,RomeroJ,PérezM,LittlerMM,LittlerDS(1997)Dynamicsofmillenaryorganicdeposits

resultingfromthegrowthoftheMediterraneanseagrassPosidonia oceanica.EstuarineCoastaland

ShelfScience44:103-110.

PagèsJ,BartomeusF,HereuB,RomeroJ,AlcoverroT(enviat)Herbivorefishmovementslinkseas-

capemosaics.MarineEcologyProgressSeries.

PagèsJ,FarinaS,GeraA,ArthurR,RomeroJ,AlcoverroT(2012)Indirectinteractionsinseagras-

ses: fish herbivores increase predation risk to sea urchins bymodifying plant traits. Functional

Ecology26:1015-1023.

PérezM,InversO,RuizJM,FrederiksenMS,HolmerM(2007)Physiologicalresponsesofthese-

agrassPosidonia oceanicatoelevatedorganicmattercontentinsediments:Anexperimentalas-

sessment.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology344:149-160.

PradoP,TomàsF,AlcoverroT,RomeroJ(2007)ExtensivedirectmeasurementsofPosidonia oceani-

ca defoliationconfirmtheimportanceofherbivoryintemperateseagrassmeadows.MarineEcology

ProgressSeries340:63-71.

PradoP,FarinaS,TomàsF,RomeroJ,AlcoverroT(2008)Marineprotectionandmeadowsizealter

fishherbivoryinseagrassecosystems.MarineEcologyProgressSeries371:11-21.

PradoP,RomeroJ,AlcoverroT(2009)Welcomemats?Theroleofseagrassmeadowstructurein

controllingpost-settlementsurvivalinakeystonesea-urchinspecies.EstuarineCoastalandShelf

Science85:472-478.

99

RamosG.(2004)EstudiopreliminardelcrecimientodePinna nobilis (Molusca,Bivalvia)enlasislas

Medes.Trabajodeinvestigación.DoctoradodeCienciasdelMar.UniversidaddeBarcelona.

RomeroJ(1984)VegetaciósubmarinadelesillesMedesII.Espermatòfits,dinsde:RosJD,Olivella

I,GiliJM(eds.)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCatalans,Arxiusdela

SecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.pp.373-382.

RomeroJ(1985)Estudioecológicodelasfanerógamasmarinasdelacostacatalana:produc-

ciónprimariadePosidonia oceanica(L.)DelileenlasIslasMedes.Tesisdoctoral,Universidad

deBarcelona.

RomeroJ(2004)Posidònia:elspratsdelfonsdelmar.Lamiradadelbiòlegaunecosistemamedi-

terrani.Col.leccióNorai,9.AjuntamentdeBadalona.Badalona,159pp.

RomeroJ,Martínez-CregoB,AlcoverroT,PérezM(2007)Amultivariate indexbasedonthese-

agrassPosidonia oceanica (POMI)toassessecologicalstatusofcoastalwatersunderthewater

frameworkdirective(WFD).MarinePollutionBulletin55:196-204.

RomeroJ,PérezM,LlagosteraI,SanmartíN,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde

Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformeTècnic.DiputaciódeGirona.

RosJD(1982)L’estudidelbentosmaríaCatalunya:reflexionsencomplir-seelsdeuanysdel“Pro-

gramaBentos”.Ciència,21:20-27.

RosJD,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCatalans,

ArxiusdelaSecciódeCiències,LXXIII.Barcelona.828pp.

TomàsF,RomeroJ,TuronX(2004)SettlementandrecruitmentoftheseaurchinParacentrotus lividus

intwocontrastinghabitatsintheMediterranean.MarineEcologyProgressSeries282:173-184.

TomàsF,RomeroJ,TuronX(2005a)Experimentalevidencethat intra-specificcompetitioninse-

agrassmeadowsreducesreproductivepotentialintheseaurchinParacentrotus lividus(Lamarck).

ScientiaMarina69:475-484.

TomàsF,TuronX,RomeroJ(2005b)Seasonalandsmall-scalespatialvariabilityofherbivorypressu-

reonthetemperateseagrassPosidonia oceanica.MarineEcologyProgressSeries301:95-107.

TomàsF,TuronX,RomeroJ(2005c)EffectsofherbivoresonaPosidonia oceanicaseagrassmea-

dow:importanceofepiphytes.MarineEcologyProgressSeries287:115-125.

TomàsF,Álvarez-CascosD,TuronX,RomeroJ(2006)Differentialelementassimilationbyseaur-

chinsinseagrassbeds:implicationsfortrophicinteractions.MarineEcologyProgressSeries306:

125-131.

100

VergésA,BecerroMA,AlcoverroT,RomeroJ(2007)Variationinmultipletraitsofvegetativeand

reproductiveseagrasstissuesinfluencesplant-herbivoreinteractions.Oecologia151:675-686.

VergésA,PérezM,AlcoverroT,RomeroJ(2008)Compensationandresistancetoherbivoryinse-

agrasses:inducedresponsestosimulatedconsumptionbyfish.Oecologia155:751-760.

WaycottM,DuarteCM,CarruthersTJB,OrthRJ,DennisonWC,et al.,(2009)Acceleratinglossof

seagrassesacrosstheglobethreatenscoastalecosystems.ProceedingsoftheNationalAcademy

ofSciencesoftheUnitedStatesofAmerica106:12377-12381.

101

L’estatge infralitoral de la costa del Montgrí i les illes Medes:

comunitats algals i poblacions de garotes

Bernat Hereu1

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona

103

Introducció

Lesalguessónelsorganismesquedominenlamajoriadepaisatgessubmarinsbentònics.Defet,lesal-

guessónpresentsatoteslescomunitatsbentòniquesdelnostrelitoral,desdelasuperfíciedelmarfins

afondàriesquepodensuperarels100metres.Totiqueagrupemlesalguesenungrangrupgenèric,es

tractaenrealitatd’unconjuntmoltheterogeni,ambunagranquantitatd’espèciesquetenencaracterísti-

quesmoltdiferentsentreelles,ambrequerimentsfisiològicsirespostaalescondicionsambientalstambé

diferents iquecondicionen lasevadistribució.Així,cadaespècies’haadaptataviureenunambient

ambunescondicionsdeterminadesd’il·luminació,hidrodinamismeidisponibilitatdenutrients,tipusde

substratotemperatura(Ollivier,1929;Feldmann,1937;PéresiPicard,1964;Riedl,1966;Roset al.,1985).

Comaresultatd’aquestasèriedefactorsambientals,quesegueixenessencialmentungradientbatimè-

tric,podemobservarunamarcadazonació,deformaquecadaespècieocomunitatnoméséspresenten

unrangdeprofunditatsdeterminat.D’aquestaforma,enellitoralmarítrobemunpaisatgeorganitzaten

bandeshoritzontals;aquestesbandespodenassimilar-seadiferentstipusdecomunitats.

Pelfetquelescondicionsambientalssónforçadiferentsenfunciódelabatimetriaid’altresfactors,les

característiquesd’aquestescomunitatstambéhosón.Així, lesespèciesicomunitatsméssuperficials,

quesónsotmesesaunaelevada irradiació,althidrodinamismeiaportació importantdenutrients,són

mésproductivesitenenciclesestacionalsmoltmarcats;encontrast,lescomunitatsdefondàriatenen

unadinàmicaiuncreixementméslentacausadelesrestriccionsdellumidel’aportaciódenutrients

(Johnson,1969;Ballesteros,1984).

Totsaquestsfactorsinteractuenideterminenunagrandiversitatdecondicionsambientalsqueestraduei-

xenenunagrandiversitatd’espèciesadaptadesaviureencadascunad’aquestescondicions.Aquestfetés

especialmentevidentalaMediterrània,ons’hanidentificatmésde800espècies,mésde500delesquals

sóncitadesalescostescatalanes(Ballesteros,1984),i300alacostadelMontgríilesillesMedes(Balleste-

roset al.,1984;HereuiLinares,2003;Hereuet al.,2010).

Atèsl’importantpaperecològicquetenen,lesalguessónuncomponentfonamentaldelsecosistemes

bentònicsmarins.Sónelsprincipalsproductorsprimarisqueaportenmatèriaorgànicaalaxarxatròfica:

d’unabanda,atravésdelsherbívors,comlessalpesolesgarotes(Kempf,1962;Verlaque,1987;Sala,

1996),idel’altra,sobretotatravésdelsdetritívors,quedescomponeniprocessenlesfrondesdespreses

alfinaldel’èpocadeproducció(OdumiDelaCruz,1963).

Amésdelasevafunciócomaproductorsprimaris,lesalguestenenunimportantpaperestructural.A

causadelagrandiversitatdeformesimidesdelesdiferentsespècies,lescomunitatsalgalss’organitzen

endiferentsestratsdevegetació:unestratincrustantformatperalguescalcàriesincrustants;unodiver-

sosestratsarbustius;unestraterectedominatpermacroalguesambunporterecte,iunestratepifític

formatperespèciesepifítiquesqueviuensobrelesaltresalgues.Segonselseugraudecomplexitat,cada

comunitatalgalpottenirunomésd’aquestsestrats,demaneraquelescomunitatsambestadissucces-

sionalsmésavançatssónlesmésestructurades.

104

Aquestaaltacomplexitatestructuralnono-

mésafectalespròpiesalgues.Enelsambi-

entsmarinslitorals,onlamajoriad’animals

i algues viuen fixats al substrat, hi ha una

forta competència per l’espai. L’estructura

delesalguesofereix,perunapart,unasu-

perfícieonunagranquantitatd’organismes,

tant animals com plantes, s’hi adhereixen

utilitzant-lescomabasedefixació.Així,per

exemple,s’haarribatacomptarfinsa150

espècies d’algues epífites fixades sobre el

tal·lusd’unaespèciedeCystoseira(Naegele

iNaegele,1961).L’estructuratridimensional

de lesalguescreaalhoraunagranquanti-

tat de microambients que són aprofitats

permoltsaltresorganismes(crustacis,mol-

luscs,poliquets...),queviuenentrelesfrondesodinsdelesestructurescalcàriesquecreenlesalguesin-

crustants.Aquestariquesad’organismesésaprofitadaperaltresespèciesques’hialimenten,comleslarves

depeixos,que,alhoraquehitrobenaliment,esprotegeixendelsdepredadors.D’aquestamanera,amésde

lapròpiariquesaespecífica,lesalguescreenunaestructuraenlaqueviuiinteraccionaunagranquantitat

d’organismes;sovints’hancomparatlescomunitatsalgalsbendesenvolupadesamblesselvestropicalspel

quefaalasevacomplexitatibiodiversitat(Fotografia1).

Finalment,amésdelvalorflorísticifaunísticperse,lesalguestenenunimportantvalorpaisatgístic.Sitenim

encomptequealescostesmediterrànies,iespecialmentalacostadelMontgríilesillesMedes,hihauna

grantradicióenlapràcticad’activitatssubaquàtiques,lescomunitatsalgalsitotalasevafaunaassociada

(tantinvertebratscompeixos)constitueixenunspaisatgesúnicsperal’observacióil’estudidelanatura.

Enelsdarrersanys,l’interèsperlescomunitatsfitobentòniqueshaaugmentat,enhaver-seidentificatuna

sèriedefactorsquepodenafectarlescomunitatsalgalsi,pertant,modificarelpaisatgesubmarí.

Perunapart,l’efectedel’herbivorismeperlasuperpoblaciódegarotesderivadadelasobrepescadels

seusdepredadors.Unaaltracausadecanvisenlescomunitatsalgalssónelsefectesdifusosrelacionats

ambcanvisalescondicionsambientals,contaminació,etc.L’apariciód’espèciesinvasoreséstambéuna

possiblecausadecanvisenlescomunitatsalgals.Jahihaexemplesd’alguesquehanestatintroduïdes

ique,ensubstituirlesespèciesautòctones,hanprovocatcanvisdràsticsenlescomunitats.Aquestés

elcasd’Asparagopsis armata,queenl’èpocademàximaproducciódominatotalmentlescomunitatson

éspresent(Sala,1996).Recentment,homhatrobatWomersleyella setaceaalacostadelMontgrí(Hereu

et al.,2010)i,unanyméstard,jaalesillesMedes(B.Weitzmann,com.pers.).Altresespèciesd’algues

invasorespresentsamoltsindretsdelMediterrani,perònoalacostadelMontgrí,comCaulerpa racemosa

iLophocladia lallemandi,hipodenarribarenalgunmoment.Pelquefaad’altresespècies,comSiganus

luridus,unpeixherbívororiginaridelmarRoigirecentmentobservatenaigüesdelaCôted’Azur(França),

podentambécanviarlescomunitatsalgalsperunanovapressiód’herbivorisme.

Fotografia1.Lescomunitatsalgalsbendesenvolupadestenenunaaltadiversitaticomplexitatestructural(Fotografia:BernatHereu).

105

Estructura i dinàmica de les comunitats algals

Totsaquestsfactorsafectentantladistribuciócomlafisiologiadelesespècies,deformaquelesdiferents

comunitatsnonoméstenenunacomposicióespecíficadeterminada,sinóquetambétenenunaestructu-

raiunadinàmicadiferents.

Les comunitatsmés superficials, pel fet que rebenmés irradiació i més aportació de nutrients a

causad’unmajorhidrodinamisme,sónmoltproductives.Tantésaixíquealgunesespèciesqueles

componenpodenfercreixementsespec-

tacularscadaprimaverairenovarquasiel

100%de labiomassacadaany.Així, en

renovar amb facilitat la seva biomassa,

lescomunitatsméssuperficialssónmolt

resistents a les pertorbacions, ja que es

podenrecuperarfàcilment.Peraixòésa

leszonesméssomesonsolemtrobar la

majoriadelsherbívors,comlesgarotes i

lessalpes.Contràriament,lescomunitats

defondàriatenenelcreixementmoltmés

limitat:lallumésescassainoméselscor-

rents de fons unidireccionals els poden

proporcionarelsnutrientsindispensables

peralseucreixement.Aquestescomuni-

tats tenen una dinàmicamolt lenta: són

moltpocproductives,ilamajoriad’espè-

cies nomostren grans variacions de bi-

omassa al llarg de l’any. A més, moltes

espèciesacumulensubstànciesdereser-

vao inverteixenpart del seu creixement

aconstruircomponentsestructurals.Per

això aquestes comunitats no poden su-

portarunapressiód’herbívorsgaireforta

–a més de ser molt sensibles a d’altres

pertorbacions–,per la lentacapacitatde

recuperacióquetenen.

Aquest patró es va formalitzar en unmo-

delintegrador(Ballesteros,1991)enelque

lescomunitatsalgalsielseucicleanuales

poden organitzar en un espai generat se-

gonsdoseixosdeproducció/diversificació

ibiomassa/heterogeneïtat.Aquestmodel,a

Figura 1. Mapes d’intensitat de transició resultant de la superposiciód’imatgesde lamateixaparcel·la adiferents fondàries. La tonalitatdelcolor(denegre=0avermell=7)denotaelnombredetransicionsproduïdesalllargdel’estudi(2anys)encadaparcel·la(vegeullegenda).Elnombredetransicionsreflexaladinàmicadelacomunitat.(A)Comunitatsalgalsfotòfiles, -5m, (b)Comunitatsalgalsesciòfiles, -8m (c)Comunitatsdelprecoral·lígen,-14m(d)Comunitatsdelcoral·lígen,-20m.(ExtretdeGar-rabouet al.,2002).

106

més,descriuquelescomunitatssónestablesadeterminatsgrausdepertorbació.Noobstantaixò,quan

lespertorbacionssónmoltfortes,aquestescomunitatsesmodifiqueniesdevenenaltrescomunitatsdi-

ferents,peròtambéestables,deformaqueelcanviodegradaciódelescomunitatsalgalspotesdevenir

irreversible,almenysaescalamitjana.

Elstreballssobrel’ecologiadelescomunitatsalgalsques’hananatdesenvolupantalesillesMedesilacosta

delMontgríhananatconfirmantaquestmodelgeneral.Així,enunestudisobreladinàmicadelescomunitats

bentòniquesmarines(Garrabou,1997;Garrabouet al.,2002),esvadeterminarladinàmicadelescomunitats

bentòniquesadiferentsfondàriesbasant-seenelscanvisquepresentalacoberturadediferentsespèciesal

llargd’unrangbatimètric.Aquestestudivademostrarquelescomunitatsméssuperficialstenenunataxade

renovacióelevada,mentrequelescomunitatsdefondària,dominadesperanimals,peròtambéperalguesmés

parsimonioses,tenenunataxaderenovacióiunadinàmicamoltlenta(Figura1,vegeucapítol6).

El paper de les interaccions tròfiques

Els treballsd’EnricSala (Sala,1996,1997;Sala iBallesteros,1997;Sala iBoudouresque,1997)varen

inclourelesalguesilescomunitatsalgalsenelseuestudisobreelscanvisqueprovocalasobrepescaen

l’estructuradelaxarxatròficaienlacomposiciódelescomunitatsbentòniques.Aquestamenad’estudis

hansovintejatenlaliteraturacientíficadesdeladècadade1990,quanesvaevidenciarelpaperdeles

reservesmarinescomaeinadegestióperalaconservaciódelsecosistemeslitorals.

ElsestudisesmentatsdeSala,pionersa

laMediterràniaenaquesta temàtica jun-

tament amb altres autors (Kempf, 1962;

Verlaque,1987),varenpermetreformalit-

zarunmodelde funcionamentdelseco-

sistemesbentònicsenelque l’abundàn-

ciadepeixosdepredadorsendetermina

la composició i estructura a través dels

canvisenlaintensitatdelesinteraccions

tròfiquesqueestransmetenanivellsinfe-

riors,finsalescomunitatsalgals(Salaet

al.,1998a;Sala,2004) (Figura2).Aquest

model estableix que a les reserves ma-

rines els peixos depredadors controlen

lespoblacionsdegarotes, considerades

unaespècieclauielsprincipalsherbívors

delaMediterrània,i,indirectamentatra-

vésdelsefectesdel’herbivorismedeles

garotes, també controlen les comunitats

Figura2.ModeldelfuncionamentiestructuradelescomunitatsalgalsinfralitoralsdelaMediterràniaOccidental,onelsestatsterminals(comu-nitatsalgalsbendesenvolupadesiblancallsdominatspergarotes)ielsprocessosdetransicióestandeterminatsperlapressiódepesca.(extretdeSalaet al.,1998a).

107

algals. Així, la sobrepesca pot provocar,

per aquests efectes tròfics en cascada,

un canvi d’estat en les comunitats, que

altera comunitats algals ben desenvo-

lupades, amb una estructura complexa

compostaperdiferentsestratsiambuna

altadiversitatassociada,ilestransforma

en comunitats sobrepasturades menys

diverses i dominades per espècies cal-

càries incrustants i algues oportunistes

capacesdesuportar lapressiódelsher-

bívors(Fotografia2).

Dinsd’aquestmarc temàtic,Salavade-

terminartambéelpaperdelspeixoscom

a herbívors, ja que va observar que en

zones amb alta abundància de peixos,

aquests eliminen les algues erectes do-

minantsiaixípermetenquealtresalgues

oportunistes, com la introduïda Aspara-

gopsis armata,hicreixin (Sala iBalleste-

ros, 1997; Sala i Boudouresque, 1997).

Aquestasèriedetreballsvapoderdeter-

minar també l’important paper dels pei-

xosenel control i la conservacióde les

comunitats algals, ja sigui comadepre-

dadorsd’invertebrats,jasiguicomaher-

bívors(Fotografia3).

Integrant tots els factors

Enunasèriedetreballsmésrecents(Hereu2006;Hereuet al.,2008),esvacomprovarexperimentalment

quinpaperrelatiutenenelsfactorsambientals ielsfactorsbiòticsenl’estructuraciódelescomunitats

algals,icomaquestsinteraccionen.

Perunabanda,esvapodercomprovarquelesgarotestenenrealmentunefectemoltimportantsobre

lescomunitatsalgals,jaquelasevaformademenjareliminacompletamentlacobertaalgal,excepte

lesalguescalcàriesincrustants.Percontra,totiquesídeterminavenl’abundànciad’algunesespè-

cies, l’efectedelspeixos(majoritàriamentsargsisalpes)sobre lescomunitatsalgalsésmenysim-

portantjaque,adiferènciadelesgarotes,aquestsmengenelsextremsdelesalguessensearrencar

Fotografia2.Lesgarotespodenmodificarcompletamentlescomunitatsalgals,transformantcomunitatsmoltdiversesicomplexesencomunitatsempobrides,dominadesperalguescalcàriesincrustantsifilamentoses(Fotografia:BernatHereu).

Fotografia3.Elsespàrids,comaquestasondepredadorsdegarotes,peròcomaomnívors,tambésonunsimportantsconsumidorsd’algues(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

108

tot el tal·lus, la qual cosapermet el seu

creixementposterior(Fotografia4).

Amés,esvapoderobservarquesegonsla

sevaestratègiavital,determinadaper fac-

torsambientals,cadaespècied’algarespon

deformadiferental’efectedelsherbívors.

Així,homvaidentificardiferentsestratègies

segonslacombinacióentreelciclevitalila

respostaalapressiód’herbivorisme.

Lesespèciesestacionalsambgrancreixe-

mentalaprimavera(e.g.dictiotals,Padina

pavonica,etc.)noesveuengaireafectades

pelsherbívors,jaqueelseufortcreixement

potsuperarambescreixlespèrduesprodu-

ïdesperaquests.Amés,enteniruncicleanual,alaprimaverasegüenttornenacréixeramblamateixa

abundància,encaraquehaginestatmoltdepredadesl’anyanterior.Hiha,amés,espèciesoportunistesde

creixementestacional(e.g.Acetabularia acetabulum, Ulva rigida)queespodenveurefinsitotafavorides

perlesgarotes,jaqueaquesteseliminenelsseuscompetidorsielsdeixenunespailliurepercréixer.

Unaltregrupsónlesalguescalcàriesincrustants,quenoesveuengaireafectadesperl’efectedelsher-

bívors(e.g.Mesophyllum alternans),ofinsitotpodenserbeneficiades(e.g.Litophyllum incrustans)per

l’efected’eliminarelscompetidors(lesalgueserectesd’estratssuperiors).

Contràriament,lesalguesperennessónlesmésafectadesperl’efectedelsherbívors,especialmentper

lesgarotes.Adiferènciadelesalguesestacionals,lesalguesperennestenenunsparàmetresdemogràfics

quecorresponenaunabiologiamoltméspausada,jaqueviuendiversosanysitenenuncreixementmolt

méslent,deformaquequanlesgarotesleseliminen,lasevadinàmicanoelspermetcompensarlapèrdua

provocadapelsherbívors.Aquestesalgues,enespeciallesespèciesdelgènereCystoseira,peròtambé

moltesaltres(Corallina elongata, Halopteris spp., Codium vermilara, Jania spp., Sphaerococcus coronopi-

folius,etc.),sónprecisamentlesquemantenenunescomunitatsalgalsbenestructuradesiconservades,

jaquesónlesquetenenmajorportiformenl’estructura“debosc”delescomunitats,cosaquepermet

unamàximadiversitatifuncionalitat.

Unexempleextremd’aquestadinàmicasónlescomunitatsd’alguesqueestrobenamésfondària,onla

dinàmicaencaraesméslenta.EnrecentsestudisalacostadelMontgríialesillesMedes,Navarroet al.

(2011)hananalitzatmitjançantparàmetresdemogràfics(comladensitat,estructuradetalles,creixement,

reclutamentimortalitat)l’estructuraidinàmicadepoblacionsdeCystoseira zosteroides.Aquestesalgues,

quetenenuntal·lusperennedefinsa10cmd’alçadairenovenlesfullesanualment,alacostadelMontgrí

ilesMedessónrelativamentabundantsiestrobenentre20i35mdefondària(vegeucapítol2).Esvaren

poderdeterminarunscreixementsdeltal·lusmoltbaixos,deformaques’hanpogutdataralgunsindivi-

dus,depocmésde10cmd’alçada,enmésde50anysd’edat.Aquestsresultatsconcordenambaltres

Fotografia4.Lessalpessonpeixosimportantsherbívorsquetenenunpaperimportantenladinàmicadelescomunitatsalgals(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

109

estudisrealitzatsad’altresindretsdelMediterrani,ontambésobreviuenencarapoblacionsd’aquestes

alguesdefondària(Hereuet al.,2008;Ballesteroset al.,2009).

A causa de la seva fragilitat i lent creixement, que no permeten una recuperació amitjà termini,

aquestes comunitats de fondària són especialment vulnerables a pertorbacionsmecàniques, com

lesxarxesdepescaolesàncoresd’embarcacions,itambéambientals,especialmentlesproduïdes

pelcanvidetransparènciadel’aiguaolasedimentació.Tantesaixí,queaquestescomunitatshan

desaparegutdelamajoriadezonesonhavienestatdescritesnofamésde50anys(GiacconeiBruni,

1973;Thibautet al.,2005;Serioet al.,2006),irestennoméspoblacionsenalguneszonesbencon-

servadesdellitoral.

El seguiment biològic de les comunitats algals

Amésdepermetreconèixermillorladinà-

mica iel funcionamentde lescomunitats

algals,aquestasèriedetreballsvaperme-

treaplicar idesenvoluparunatècnicase-

miquantitativaquepermetuncontrolefec-

tiuifàcilmentreplicabledelescomunitats

algals, per al seu estudi i monitoratge.

Aquestatècnicaconsisteixenelrecompte

de lacoberturamitjançantelsanomenats

“algòmetres”: un quadrat de superfície

coneguda,subdividitenreticles,acadas-

cundelsqualsescomptalapresènciade

cadaespècied’unllistatdelesalguesmés

conspícues(Fotografia5).

Amés,esvaposarderellevànciaquel’estudidelescomunitatsalgalss’hadeferespecíficament,

inocoma“grupsfuncionals”definitssegonslaformaol’estructuradelesespècies,iquehanes-

tatutilitzatsamoltsestudis.Lautilitzacióde“grupsfuncionals”potemmascarardiferentsefectes,

perquèdinsdecada“grupfuncional”espodentrobarespèciesambdiferentsestratègiesvitalsque

responendeformadiferenta lesdiferentspertorbacions.Ésadir,noéselmateixtenircomunitats

dominadesperdictiotals(alguesestacionalsimoltresistentsal’herbivorisme,comDictyota dichoto-

ma),quecomunitatsdominadesperalguesperennescomCystoseira spp.(moltsensiblesal’efecte

delsherbívorsialtrespertorbacions,queformencomunitatsmoltestructuradesidiverses),totique

ambdósgrupsd’espèciesespuguinclassificardinsdelmateix“grupfuncional”.

Amés,atesalanecessitatd’identificaranivellespecíficelscomponentsdelacomunitat,elmostreiginsitu

éslamillormetodologiaperal’estudid’aquestescomunitats,jaquepermetunaòptimaobservacióiiden-

Fotografia5.Els“algòmetres”sonquadresreticulatsensubquadratsonescontalapresènciaicoberturadelesalguesmésconspícues.Esrealit-zeninsitu,ihanmostratserelmillormètodeperacalcularlacomposiciódelescomunitatsalgals(Fotografia:BernatHereu).

110

tificaciódelesdiferentsespècies,incloseslesqueformenelsestratsinferiors,quepodenquedarcobertes

perespèciesarborescents.Algunsestudishancomparataquestmètodeambl’anàlisidefotografies(Sant,

2003),iarribenalaconclusióqueelsresultatsobtingutsmitjançantfotografiessónmoltmenysprecisosi

permetenunamenorresolució.

Aquestatècnicavapermetreincorporarelmonitoratgedelescomunitatsalgalsenelprogramadese-

guimentdelpatrimoninaturaldelesillesMedes,ambl’objectiudedetectarpossiblescanvisenlesco-

munitats,jafospelsefectesdelagestió(enrelacióal’abundànciadepeixosigarotes),jafosacausade

pertorbacionspuntualsol’apariciód’espèciesinvasores.

Elsresultatsd’aquestseguimentmostrencertesdiferènciesenlacomposiciódelescomunitatsentre

lacostadelMontgríilaReservaMarina.Concretament,enalguneszonesdelaReserva,s’hapogut

observarrecentmentunaugmentimportantdelacoberturadeCystoseira spp.,quepotarribarafor-

marcomunitats(vegeucapítol2).Aquestaugmentpotrespondrealscanvisproduïtsal’estructurade

laxarxatròficacomaconseqüènciadelaprotecció.Elfetqueaquestescomunitatshaginaparegut

alcapdemésde20anysdesprésdel’establimentdel’ÀreaProtegidaposaenevidènciaque,toti

queelspeixosresponenràpidamentalaprotecció,elsefectessecundarisenelsecosistemespoden

trigardesenesd’anys(Salaet al.,2012).

Amés,elmonitoratgedelescomunitatsalgalsvapermetredetectarpertorbacionspuntualsqueenshan

fetadonardelafragilitatd’aquestescomunitats.

Perunapart,unadelescomunitatsd’alguesdefondàriadelMontgrívapatirunaaltamortalitatperl’erosió

produïdaperunaxarxaabandonada,quevaarrencarmésdel40%delspeusdeCystoseira zosteroides

(Navarroet al.,2011).Tenintencomptelalentadinàmicad’aquestaespècie,aquestamortalitatpotde-

terminarlaviabilitatd’aquestapoblacióamitjàtermini,fetquemostralanecessitatdeprotegiraquestes

poblacionsdetottipusdepertorbacionsmecàniques.

Unaaltrapertorbació importantvaserel temporaldeSantEstevede l’any2008.Aquest temporal

vadenudarcompletamentelsfonsdeblocsfinsamésde10metresdefondària,jaquelaforçadel

temporalvamoureelsblocsiaquestsesvanerosionarentreells.Elresultatésqueenalgunsfons

esvaperdremésdel70%delacobertaalgal,especialmentalacostadelMontgrí.Encanvi,ales

comunitatsambsubstratrocóssòlid,lescomunitatsalgalsapenesesvarenveureafectades(Garcia-

Rubieset al.,2009).

Elsorprenentd’aquestestudiésquelescomunitatsalgalsnos’hanrecuperatalcapdemésdetresanys,

jaque,totiqueexisteixunacobertaalgal,lacomposicióespecíficaésencaramoltdiferentdelescomu-

nitatsnoafectades.

Aquestseguimentensindicaque,encaraqueestractidecomunitatsmoltdinàmiques,lescomunitats

algalsfotòfilestenenunacapacitatderecuperaciólentaenelcasdeserpertorbadesi,totiquetenenuna

certacobertura,lescomunitatspertorbadessónmoltdiferentsdelescomunitatsbendesenvolupadespel

quefaacomposició,estructuraifuncionalitat.

111

Les garotes: espècies clau per a les comunitats algals

Enaquestmateixàmbitd’estudi,lesgarotes(equinoideus,equinoderms)vanseridentificadesacom

aespèciesclauenelfuncionamentdelsecosistemes.Acausadelasobrepesca,homsospitaqueles

altesdensitatsdelespoblacionsdegarotesdellitoralmediterranisónrelativamentrecents,ambunes

conseqüènciesmoltnegativesperalescomunitatsalgals,jaquelamajorpartdelsfonsmediterranis

mostrensenyalsdesobrepastura,ambcomunitatsempobridesformadesnomésperunestratincrus-

tantialgunesespèciesarbustives(anomenats“blancalls”perl’aspecteclarquetéelfons,acausadel

colordelesalguesincrustants),perl’excessivapressióherbívoradelesgarotes(Salaet al.,1998a).

Per aquest motiu, les poblacions de garotes (principalmentParacentrotus lividus iArbacia lixula,

quesón lesmésabundants i lesquete-

nenunmajorefectesobrelescomunitats

algalsalMediterrani)esvarenincorporar

alprogramadeseguimentde laReserva

MarinadelesillesMedes,amblafinalitat

de comparar l’evolució de la seva den-

sitat i estructurademogràficadins i fora

delaReserva,aixícomvalorarfinsaquin

punt una elevada densitat de peixos és

capaçde controlar demogràficament les

poblacionsdegarotes.Enaquestamoni-

torització,esvamesurarladensitaties-

tructurademidesdegarotesendiferents

estacionsdelazonaprotegidadelesilles

MedesidelacostadelMontgrí,iendos

tipusdesubstratdiferents(paretshomo-

gèniesifonsdeblocsambmultitudd’es-

querdesirefugis)(Fotografia6).

Lasèrie temporalde l’evoluciódedensitatdeParacentrotus lividusnomostraunagrandiferència

dedensitatsentredinsiforadelareserva.Ladiferènciamésconspícuaéslavariabilitattanaltaque

mostrenlespoblacionsdeforadelareservaque,analitzantl’estructuradetalles,espotcomprovar

queresponenapicsdereclutamentmoltimportantsquefanaugmentarmoltladensitatendetermi-

natsanys,peròquequedenatenuatsenelsanysposteriors(Salaet al.,1998b;Hereuet al.,2012)

(Figures3i4).

Aquestsresultatssónaparentmentcontradictorisamblesteoriesdecascadestròfiques,queprediuen

uncontroldelespoblacionsdegarotesperdepredaciódinslesreservesmarines.Noobstantaixò,la

recercaparal·lelaqueesvaanarfentdurantaquestseguiment(Sala,1996,1997;SalaiZabala,1996;

Salaet al.,1998;Hereu2004,2005;Hereuet al.,2004,2005)vadonarlaclauperexplicaraquesta

tendència:lainteraccióentremultituddefactorsquedeterminendiferentsfasesdelciclevitaldeles

garotespotdesviarelsresultatsdelesprediccionsdelsmodelsdeterministes.

Fotografia6.Enelcomptatgedegarotesdurantelprogramadesegui-mentesconteniesmesuraeldiàmetredelesgarotesenunitatsde50m2,determinadesperunacintamètricade50mqueesvaresseguintambunabarrade1md’allargada(Fotografia:BernatHereu).

112

Lespautesdereclutamentdelesgarotesesvarenidentificarcomunprocésclauperentendrelespobla-

cionsd’aquestaespècie.Enunasèriedetreballsonesvareninstal·larcol·lectorsartificialsdelarvesde

garotes,esvapodercomprovarqueelreclutamentdeP. lividusmostraunespautesmoltvariablestant

temporalmentcomespacialment(Hereuet al.,2004).Així,esvapoderobservarunagranvariabilitatinte-

ranual(demésd’unordredemagnitud)enl’arribadadereclutes,queenalgunspuntsianyspodenserde

mésde10.000individus/m2.Amés,l’assentamentnomostracappautaespacialdeterminada,sinóque

semblaproduir-sedeformaaleatòria,probablementlligadaalescondicionsoceanogràfiques.

Figura3.EvoluciódeladensitatdegarotesalesIllesMedes(R)ilacostadelMontgrí(NR),enfonsdeblocsiparetsverticals.A)Paracentrotus lividus,b)Arbacia lixula.

113

Aquestsresultatstenenunagranimportàn-

ciaal’horad’entendreelpaperdelesreser-

vesmarinesenladinàmicadelespoblacions

degarotes.LeslarvesdeP. lividustenenuna

capacitat de dispersiómolt elevada, i això

elspermetarribadesmassivesarreu, inclús

enllocsonlespoblacionsd’adultssónmolt

baixes.Aixòfapensarquelespoblacionsde

l’interiordelesreservesmarinesnosóntan-

cades i poden rebre entradesmassivesde

larvesproduïdesenaltresindrets,onl’abun-

dànciad’adultspotsermoltelevada.Totiel

potencialdepredadordelspeixos,aquestes

arribadesmassivesdelarvespodenmante-

nirpoblacionsdegaroteselevadesfinsitot

dins de les reservesmarines, com les illes

Medes,onl’abundànciadedepredadorsés

moltelevada.

Enfrontdel’efectealeatoriidesestabilitza-

dor del reclutament, la depredació és un

procés estabilitzador per al control de les

poblacionsdegarotes.Enunasèried’es-

tudisexperimentals,esvademostrarquela

taxadedepredació sobregarotesadultes

ésmoltmésaltadinslaReserva(SalaiZa-

bala,1997).Noobstantaixò,esvapoder

comprovarquenonoméselssargs,talcom

estavadescritperalarestadelaMediter-

rània,sinótambémoltesaltresespèciesde

peixos, majoritàriament de la família dels

làbrids, són importants depredadors de

garotes,especialmentdelesfasesjuvenils

(entre0,2 i1cmdediàmetre) i tenenuna

granimportànciaenelcontroldelespobla-

cions(Sala,1997;Hereuet al.,2005)(Fotografia7).Així,esvapoderdeterminarquelamidadelspeixos

tambétéunagranimportànciaenaquestarelaciódepredador-presai,conseqüentment,enelcontrolde

lespoblacionsdegarotes:apartirdecertamida,lesgarotesassoleixenunatallarefugiperacadaespècie

dedepredador(apartirdelaqualjanopodenserdepredades).Jaquelamidadelspeixosenzonespes-

cadesésmenor,finsitotpelquefaaespèciespetitessenseinterèscomercial,elpotencialdecontrolper

depredaciótambédisminueix.Aquestfetposaenevidenciaqueinclúslapescaesportivasobreespècies

nocomercialspottenirunagranimportànciaenelcontroldelespoblacionsdegarotesi,deretruc,enla

conservaciódelescomunitatsinfralitorals(Sala,1997;Hereuet al.,2005).

Figura4.Evolucióde l’estructurade tallesdeP. lividusen lesdiferentsestacionsambfonsdeblocsdinsiforadelareserva(classesdetallade1cmde1991a2003ide0,5cmde2003a2012).

114

Les variacions en les densitats de garotes

observadesalasèrietemporaldelseguiment

mostrenuncertpotencialdelspeixosal’ho-

radecontrolarlespoblacionsdegarotes.Els

anysquehihaunaaltaproducciódelarvesi

unfortreclutament,ladensitatdegarotesfora

delaReserva,onhihamenysdepredadorsi

sónméspetits,augmentaconsiderablement,

laqualcosaprodueixvariacions importants

en la densitat de les poblacions. En canvi,

dinsdelaReservanoesprodueixenaques-

tesvariacionsis’observaunpatrómoltmés

regularen ladensitatdegarotesal llargdel

tempsacausadelcontroldelspeixos,que,

sibénopodeneliminar-lescompletament,sí

podenatenuaraquestesentradesmassives

deindividusjuvenilsalespoblacions.

RecentsestudistambérealitzatsalMontgríhandemostratque,amésdelspeixos,hihaunafraccióimportant

depetitsinvertebrats,majoritàriamentcrustacis,quepodendepredarunafracciómoltimportantd’aquests

reclutespostassentats(Bonaviriet al.,2012).Aquestadepredaciópotserdiferencialentrediferentstipusde

comunitats, jaquel’abundànciademicrodepredadorsésdeterminadaengranmesuraperlacomposiciói

estructuradelescomunitats,demaneraquel’abundànciailadiversitatsónmoltmésgransencomunitatsben

desenvolupadesiestructurades.Encomunitatsambaltadensitatdegarotesicomunitatsalgalsmoltempobri-

des,l’abundànciademicrodepredadorsésmoltmenor,id’aquestamaneras’afavoreixlasupervivènciadeles

garotesjuvenils,laqualcosaretroalimentaaquestescomunitatsdegradadesdominadespergarotes.

Latopografiaésunfactordeterminantenl’abundànciail’estructuradelespoblacionsdegarotes.Enlasèrie

temporaldelseguiment,l’únicpatróregularéseldeterminatperlatopografia:enfonsdeblocs,lesdensitats

sónméselevadesiambpicsdereclutamentmésconspicusqueenfonsdeparet, independentmentde

l’abundànciadepeixos(Figura3).Aquestfets’explicaperlamajordisponibilitatderefugisquetenenlesga-

rotesperamagar-sedelsseusdepredadorsenelsfonsdeblocs.Aquestpatrótambéesvapoderobservar

alesfasesjuvenilsdeP. lividus(Hereuet al.,2005),onlestaxesdedepredaciódisminuïenmoltenpresència

demicrorefugis,competitesesquerdesolacobertaalgal.Defet,lesmateixesgarotesadultespodenoferir

refugialsjuvenils,jaqueaquestsespodensituarsotalesespinesdelsadultsdurantlesfasesjuvenilsmés

sensiblesaladepredació,demaneraqueesprodueixunaltrecopunefectederetroalimentacióquepot

contribuiramantenirelevadeslespoblacionsdegarotesambunreclutamentconstant,totilapresènciade

depredadors.Defet,alaReservamarinadelesillesMedess’observaunacorrelacióentreindividusadultsi

juvenils,fetqueposademanifestaquestmecanisme(Hereuet al.,2012).

Aquest fetevidenciaqueelcomportamentde lesgarotes també jugaunpaper importantenaquesta

sèried’interaccions.Enzonesonhihamoltsdepredadors,lesgarotesestanmésamagades(Sala,1996)

iesmouenmenys(Hereu,2005)perevitarserdepredades.Aquestcomportamentevasiutambétéim-

Fotografia7.Coris julis,imoltsaltrespetitslàbridssonimportantsdepre-dadorsdegarotesenlessevesfasesjuvenils(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

115

portànciasobrelescomunitatsalgals, jaque,enmoure’smenys,tenenmenyscapacitatdepasturar i,

conseqüentment,l’efectedesobrepasturasobrelescomunitatsalgalsésmenor(Hereu,2006;Hereuet

al.,2008).Així,esvandescriureunsefectesencascadanodeterminatsnomésperladepredació,sinó

mediatstambépelcomportamentevasiudelesgarotes(Hereu,2006).

UnfetquevatrencarlatendènciaenladinàmicadelespoblacionsdegarotesvasereltemporaldeSant

Estevede2008.Acausadelesonadesielmovimentdelsubstrat,lespoblacionsdegarotesesvaren

veurereduïdesenmésd’un80%,especialmentaleszonesdeblocs.Aquestscanvisimportantsenles

poblacionsencaraerenevidentstresanysdesprés,jaque,totiquevahaverunimportantreclutament

l’any2010,creiemquelespoblacionsafectadesnoesrecuperarand’aquíaunsquantsanysacausadela

taxadecreixementrelativamentbaixa(menysd’1cmdediàmetrel’any)ilacapacitatlimitadademigració

d’aquestaespècie(Hereu,2005).ComquedinslaReservamarinalapressiódedepredaciódejuvenilsés

mésgranielspolsosdereclutamentsónmésatenuats,esprediuque,sisucceeix,larecuperaciódeles

poblacionsdegarotesdinslaReservaseràméslentaquealacostadelMontgrí.

TotiquelagarotaP. lividusesunaespèciemoltapreciadaengastronomia,iprobablementespescaalacosta

delMontgríambcertaintensitattantcomercialmentcomrecreativament,notenimdadesdel’esforçdepesca,

encaraquenohemdetectatefectesclarsd’aquestaactivitatsobrelespoblacionsdegarotesenaquestsector

dellitoral.Noobstantaixò,jaqueelsdepredadorsnaturalsd’aquestaespèciehandisminuïtconsiderablement,

espotentendrelasevapescacomunsubstitutdeladepredacióperpeixos,perquèpotcontribuiraevitar

superpoblacionsd’aquestaespèciequepuguinmalmetrelescomunitatsalgalsiladiversitatqueallotgen.

MalgratsermoltabundantenaltreszonesdelaMediterrània,lesdensitatsdelagarotanegra,Arbacia lixula,

sónmoltbaixesalazonadelMontgrí,aproximadamentladesenapartdelesobservadesperaP. lividus.A

diferènciadeP. lividus,A. lixulanovamostraroscil·lacionsnotablesenladensitatalllargdelsanysdelsegui-

ment,ipalesàunreclutamentmoltbaix.Aquestaespècieesconsideratermòfila(Francouret al.,1994),ila

sevaabundànciapotvariarendiversosordresdemagnitudenfunciódelaregió,cosaquesuggereixunpatró

biogeogràfic.Acausad’aquestatermofília,s’hapensatquel’abundànciad’aquestaespèciepotestarafectada

perl’augmentdetemperaturacausatpelcanviclimàtic.Elseguimentallargterminid’aquestaespècieales

illesMedesicostadelMontgrínorecolzaaquestahipòtesi:totiquel’escalfamentdelesaigüescostaneres

haestatdegairebéd’1ºCenelsúltims3anysal’àreanord-occidentaldelaMediterrània(vegeucapítol3),les

poblacionsd’A. lixulanohanpatitcapcanvinotabledesprésde15anys.

La manca d’escales apropiades d’estudi: implicacions per a la conservació i gestió

Elsresultatsd’aquestestudiposenenrelleuquemultituddeprocessosqueactuenadiferentsescalestempo-

ralsiespacials(delocalianualaregionalidebaixafreqüència)podenmodificarelsprocessoslinealsqueregu-

lenlespoblacionsdegarotes.Latransicióentreestatsalternatius(comunitatsdemacroalguesiblancalls)podria

116

serdeterminadaperllindarscrítics,nonoméspelquefaal’abundànciadepeixosdepredadors,sinótambéa

lesdensitatsdegarotes,que,alseutorn,sónreguladespermúltiplesfactorsmésenllàdeladepredació.

Algunsestudishandemostratqueelcontroldelaxarxatròficaviadepredaciópotvariarsegonsles

condicionsfísiquesilescaracterístiquesdelesespèciesquesónlocalmentdominants(Micheliet al.,

2005;Shearset al.,2008).Amés,lavisibilitatdelsefectesindirectessobrelescomunitatsbentòni-

quespodentenirundecalatgeeneltempsdedesenesd’anys(Babcocket al.,2010).AlesillesMe-

des,efectesdirectessobrelespoblacionsdepeixoss’handescritenmenysde5anysdeprotecció

(vegeucapítol8).Tot iquelesdensitatsdepeixosdepredadorsesvanmantenirpersobredels15

ind/100m2(llindarsprevistosperalcontroldelesdensitatsdegarotes,GuidettiiSala,2007),lesdife-

rènciesalespoblacionsdegarotesnosóngaireevidentsdesprésdemésde15anysdeprotecció.

Enaltresreservesd’arreudelmón,esvarenobservar lapsesdetempssimilarson larecuperaciódels

peixosdepredadorsésrelativamentràpida,peròelsefectesindirectessobrelespoblacionsdegarotes

trigarenmésdeunadècadaenaparèixer(Babcocket al.,2010).Aquestretardenelcontroldelespobla-

cionsdegarotesespotexplicarperaquestconjuntdefactors(variabilitatenelreclutament,efectesdels

refugis,comportament)quepodenmodularl’efectedeladepredació.

Enunestudirecent,Salaet al.,(2012)varencomparardiversesreservesmarinesambàreesnopro-

tegidesatotalaMediterrània,inovantrobarunefecteclardelaproteccióalescomunitatsalgals.

LamajorpartdecomunitatsdominadesperalguesdelgènereCystoseiraesvarentrobarenzonesno

protegides,elqueposaenevidènciaquealtresfactors,amésdelapresènciadedepredadors,són

importantsal’horadedeterminarl’estructuradelescomunitatsbentòniquesinfralitorals.Noobstant

això,lareservamarinadelesillesMedesésl’úniccasons’hapogutobservarunaugmentdelespo-

blacionsdeCystoseiradesprésdelaprotecció.Aquestfetdemostraqueéspossiblelarecuperació

delescomunitatsbendesenvolupadesatravésdelareestructuraciódelaxarxatròfica,peròquees

tractad’unprocésmoltlentiasimètricrespectealprocésdedegradació.

L’acoblamentdelsenfocamentsexperimentalsidescriptiusallargterminiésconvenientperentendre

elfuncionamentdelsecosistemesiperdesenvolupareinesperalasevagestióiconservació.Lasè-

riedetreballsrealitzatsalesillesMedesilacostadelMontgrí,quecombinenestudisexperimentals

acurt termini i lamonitorització regulara llarg termini,enshanpermès fer-nosuna ideamoltmés

precisadelfuncionamentdelsecosistemes.Mentrequeelsestudisexperimentalsacurtterminiper-

metenestudiar icomprovarelsprocessosquehi intervenen,elsestudisdemonitoritzacióregulars

i a una escala temporal llarga de poblacions naturals permeten observar com aquests processos

actuensimultàniamentialesescalestemporalsadequades.Aquestconeixementenprofunditatdel

funcionamentdelsecosistemesensdónaunventallprouampled’einesdegestióiconservaciódels

ecosistemesbentònicslitorals.

117

Agraïments

Aquesttreballielsresultatsques’hiexposeneselresultatdeltreballdemoltsinvestigadorsquehandedicatmolttempsiesforçenelconeixementdelescomunitatsinfralitoralsdelesMedesielMontgrí.Aquestequipd’investi-gadors,“l’equipdelseguiment”,haestatunafontconstantdemotivacióiaprenentatgesenseelqualhauriaestatimpossiblehaverfetaquestcapítol,itotalafeinaquehihadarrera.Voldriaagraïrespecialmental’EnricSalaienMikelZabalalasevaimprescindiblecontribuciójaqueellsvarenserelspionersenaquestalíniaderecerca,queposteriormenthemanatdesenvolupantaltresinvestigadors.EnKikeBallesterostambéhatingutunpapermoltimportantenl’estudidelescomunitatalgals,jaquehaparticipatenmoltsestudisihaestatunreferentenl’estudid’aquestescomunitats.

EnJosepPascualhaestatsempreunelementimprescindibleperapoderduratermetotaaquestafeina.Lessevesdadeshanestatunsuportperamoltsestudissenselesqualsnos’haguessinpogutrealitzar.JosepMariaLlenashaestattambéunafontconstantdemotivacióideresoluciódequalsevolproblemalogísticquehafeteltreballalesMedesielMontgríunplaer.

Voldriaagraïrtambélacol·laboracióisuportdetotelpersonaldelParcNaturaldelesIllesMedesielBaixTer.EltreballsrealitzatsdinsdelseguimentbiològicdelaReservaMarinadelesIllesMedeshanestatfinançatpelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPesca(de1990a1998)idespréspelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)delaGeneralitatdeCatalunya.

118

BabcockRC,ShearsNT,AlcalaAC,BarrettNS,EdgarGJ,LaffertyKD,McclanahanTR,RussGR(2010)

Decadaltrendsinmarinereservesrevealdifferentialratesofchangeindirectandindirecteffects.Proce-

edingsoftheNationalAcademyofScieneoftheUnitedStatesofAmerica107:18256-18261.

BallesterosE(1984)Elsvegetalsilazonaciólitoral:espècies,comunitatsifactorsqueinflueixenen

lasevadistribució.Tesidoctoral.UniversitatdeBarcelona,587pp.

BallesterosE(1991)StructureanddynamicsofNorth-WesternMediterraneanphytobenthiccom-

munities:aconceptualmodel.InRosJDandPratN(eds.)HomenagetoRamonMargalef;or,Why

thereissuchpleasureinstudyingnature.OecologiaAquatica10:223-242.

BallesterosE,PérezM,ZabalaM(1984)Aproximaciónalconocimientodelascomunidadesalgales

delazonainfralitoralsuperiorenlacostacatalana.CollectaneaBotanica14:69-100.

BallesterosE,GarrabouJ,HereuB,ZabalaM,CebrianE,SalaE(2009)DeepwaterstandsofCysto-

seirazosteroidesC.Agardh(Fucales,Ochrophyta)intheNorthwesternMediterranean:insightsinto

assemblagestructureandpopulationdynamics.EstuarineCoastalandShelfScience82:477-484.

BonaviriC,GianguzzaP,PipitoneC,HereuB(2012)Micropredationonseaurchinsasapotential

stabilizingprocessforrockyreefs.JournalofSeaResearch73:18-23.

FeldmannJ(1937)LesalguesmarinesdelacôtedesAlbères.I-III.Cyanophycées,Chlorophycées

etPhéophycéesdelacôtedesAlbères.ImprimerieWolf.Rouen,197(plI–X).

FrancourP,BoudouresqueCF,HarmelinGJ,Harmelin-VivienML,QuignardJP(1994)AretheMe-

diterraneanwatersbecomingwarmer?Informationfrombiologicalindicators.MarinePollutionBu-

lletin28:523–526.

Garcia-RubiesA,MateoMA,HereuB,ComaR,TeixidoN,etal.(2009)Preliminaryassessmentof

theimpactofanextremestormoncatalanmediterraneanbenthiccommunities.11thPliniusConfe-

renceonMediterraneanStorms.Barcelona,Spain,7–11September2009.

GarrabouJ (1997)StructureanddynamicsofNorth-WesternMediterranean rockybenthiccom-

munitiesalongadepthgradient:aGeographicalInformationSystem(GIS)approach.PhDThesis,

Barcelona,Spain.

GarrabouJ,BallesterosE,ZabalaM(2002)StructureandDynamicsofNorth-westernMediterrane-

anRockyBenthicCommunitiesalongaDepthGradient.EstuarineCoastalandShelfScience55:

493–508.

GiacconeG,Bruni(1973)LecistoseireelavegetazionesommersadelMediterraneo,vol.131.Atti

IstitutoVenetoScienze,LettereeArti.59-103.

GuidettiP,SalaE(2007)Community-wideeffectsofmarinereservesintheMediterraneanSea.Ma-

rineEcologyProgressSeries335:43–56.

HereuB,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers

delMontgrí16:72-114.

Bibliografia

119

HereuB(2004)Theroleoftrophicinteractionsbetweenfishes,seaurchinsandalgaeinthenort-

hwestMediterraneanrockyinfralittoral.PhDThesis.UniversitatdeBarcelona.http://cataleg.ub.edu/

record=b1945618~S1*cat

Hereu,B(2005)MovementpatternsoftheseaurchinParacentrotus lividusinamarinereserveand

anunprotectedareaintheNWMediterranean.MarineEcology26:54-62.

HereuB,ZabalaM,LinaresC,SalaE(2004)Temporalandspatialvariabilityinsettlementofthesea

urchinParacentrotus lividusintheNWMediterranean.MarineBiology144:1011-1018.

HereuB,ZabalaM,LinaresC,SalaE(2005)Theeffectsofpredatorabundanceandhabitatstructu-

ralcomplexityonsurvivalofjuvenileseaurchins.MarineBiology146:293-299.

HereuB(2006)DepletionofpalatablealgaebyseaurchinsandfishesinaMediterraneansubtidal

community.MarineEcologyProgressSeries313:95-103.

HereuB,MangialajoL,BallesterosE,ThibautT(2008)Ontheoccurrence,structureanddistribution

ofdeep-waterCystoseirapopulationsinthePort-CrosNationalPark(North-westernMediterrane-

an).EuropeanJournalofPhycology43,263-273.

HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellito-

ralsubmergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.URI:http://hdl.

handle.net/2445/22563.

HereuB,LinaresC,SalaE,GarrabouJ,Garcia-RubiesA,DíazD,ZabalaM(2012)Multiplepro-

cesses regulate long-term population dynamics of sea urchins onmediterranean rocky reefs.

PloSone7:e36901.

JohnstonCS(1969)StudiesontheecologyandprimaryproductioninCanaryIslandsmarinealgae.

ProceedinSeawedSymp6:213-222.

KempfM(1962)Recherches d’écologie comparée sur Paracentrotus lividus (lmk) et Arbacia lixula

(L).RecTravStMarEndoume25:47-115.

MicheliF,Benedetti-CecchiL,GambacciniS,BertocciI,BorsiniC,OsioGC,RomanoF(2005)Al-

ternatestates,marineprotectedareas,andthestructureofMediterraneanrocky-reefassemblages.

EcologicalMonographs75:81–102.

NaegeleE,NaegeleA(1961)Lesalgues.Press.Univ.FranceParis.

NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water

algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-

rine,CoastalandShelfScience95:52-58.

OdumED,delacruzAA(1963)Detritusasmajorcomponentofecosystems.AibsBulletin13:39-40.

OllivierG(1929)Étudedelafloremarinedelacôted’Azur.Annalesdel’InstitutOcéanographique

deMonaco7:53-173.

PeresJM,PicardJ(1963)Aperçusommairesurlespeuplementsmarinsbenthiquesentourantl’île

dePort-Cros.Terreetvie110:436-448.

120

RiedlR(1966)BiologiederMeereshöhnel.PaulParey,Hamburg.

RosJ,RomeroJ,BallesterosE,GiliJM(1985)DivinginBlueWater:theBenthos.In:R.Margalef

(ed.),TheWesternMediterranean.KeyEnvironmentalSeries.Pergamon.London.p.233-235.

SalaE(1996)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunity.These

Doct,UnivAix-Marseille11,Marseille.

SalaE(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunityII:Epi-

faunalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:45-60.

SalaE(1997)FishpredatorsandscavengersoftheseaurchinParacentrotus lividus inprotected

areasofthenorthwesternMediterraneanSea.MarineBiology129:531-539.

SalaE,BallesterosE(1997)PartitioningofspaceandfoodresourcesbythreefishofthegenusDi-

plodus(Sparidae)inaMediterraneanrockyinfralittoralecosystem.MarineEcologyProgressSeries

152:273-283.

SalaE,BoudouresqueCF(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoral

communityI:Algalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:25-44.

SalaE,BoudouresqueCF,Harmelin-VivienM(1998a)Fishing,trophiccascades,andthestructure

ofalgalassemblages:evaluationofanoldbutuntestedparadigm.Oikos82:425-439.

SalaE,RibesM,HereuB,ZabalaM,AlvaV,ComaR,GarrabouJ(1998b)Temporalvariabilityin

abundanceoftheseaurchinsParacentrotus lividus and ArbacialixulainthenorthwesternMediter-

ranean:comparisonbetweenamarinereserveandanunprotectedarea.MarineEcologyProgress

Series168:135-145.

SalaE,ZabalaM(1996)Fishpredationandthestructureof theseaurchinParacentrotus lividus

populationsintheNWMediterranean.MarineEcologyProgressSeries140:71-81.

Sala(2004)ThepastandthepresenttopologyandstructureofMediterraneansubtidalrockyshore

foodwebs.Ecosystems7:333-340.

SalaE,BallesterosE,DendrinosP,DiFrancoA,FerrettiF,etal.(2012)ThestructureofMediterra-

neanrockyreefecosystemsacrossenvironmentalandhumangradients,andconservationimplica-

tions.PlosOne7:e32742.

SerioD,AlongiG,CatraM,CormaciM,FurnariG(2006)ChangesinthebenthicalgalfloraofLinosa

island(StraitsofSicily,MediterraneanSea).BotanicaMarina49:135-144.

ShearsNT,BabcockRC,SalomonAK(2008)Context-dependenteffectsoffishing:variationintrop-

hiccascadesacrossenvironmentalgradients.EcologicalApplications8:1860-1873.

ThibautT,PinedoS,TorrasX,BallesterosE(2005)Long-termdeclineofthepopulationsofFucales

(Cystoseira spp. and Sargassum spp.)intheAlbèrescoast(France,NorthwesternMediterranean).

MarinePollutionBulletin50:1472-1489.

VerlaqueM(1987)RelationsentreParacentrotus lividus(Lamrk)etlephytobenthosdeMediteranee

occidentale.ColloqueinternationalsurParacentrotus lividusetlesoursinscomestibles.p5-36.

121

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran

valor patrimonialCristina Linares1, Rafel Coma2 i Joaquim Garrabou3

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

3 Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), Barcelona

123

Què és el coral·ligen?

Elcoral·ligenhaestatdefinit comunabioconstrucció formadasobretotperalguescalcàriesde la

famíliadelescoral·linàcies,principalmentdelsgèneresLithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,

Neogoniolithon, Peyssonnelia iHalimeda,queesdesenvolupenentre20 i120mdefondària,on la

pocadisponibilitatdellumlimitaelcreixementdelesalguesfotofil·les(Ballesteros,2006).Enaques-

tescondicions,lesespèciesd’alguescarbonatadespassenaserdominantsi, juntamentambdife-

rentsespèciesd’invertebrats,desenvolupenunescomunitatsambunafortacomplexitatestructural.

Originalment,elcoral·ligenesvadescriureenelsegleXIXa lazonadeMarsella (Marion,1833).El

nom,coral·ligen,estavarelacionatambla“producció”decorallvermellCorallium rubrumperpartde

lesbioconstruccionsalgals.Defet,alazonadeMarsellaelcorallvermelleraunrecurspesquermolt

importantenaquellaèpocaid’aquí,probablement,ques’emprèselterme.Tanmateix,eltermeen-

globaelconjuntdecomunitatsdominadesperdiferentsalguescalcàriesiinvertebratsque,indepen-

dentmentdelasevacomposició,estancaracterizadesperdesenvoluparimportantsbioconcrecions

(finsa2md’alçada)endiferentszonesgeogràfiquesdelaMediterrània.

Aquestesbioconcrecionsalgalsformenunaestructuracomplexaquedónarefugiaungrannombre

d’altres espècies d’algues i animals, demanera que les comunitats de coral·ligen són importants

“puntscalents” (hot-spots)debiodiversitat.S’hanarribatadescriurealvoltantde1.600espècies,

querepresentenun20%detoteslesqueviuenalaMediterrània(Ballesteros,2006).Lesprincipals

espèciesquecontribueixenaldesenvolupamentdelcoral·ligensónalguescalcàries,esponges,cni-

daris,briozousitunicats.Caldestacarque,engeneral,aquestesespèciesescaracteritzenpertenir

unadinàmicapoblacional lenta, amb taxesdecreixement i reclutamentbaixes.Aquestadinàmica

està enconsonància amb l’absènciadegranspertorbacionsambientals, que sónmés freqüents i

intensesenelsambientsméssoms.Tot aixòconfereixal coral·ligenunagran fragilitatdavant les

pertorbacions.

Malauradament, lescomunitatsdecoral·ligenestanpatint elsefectesde l’augmentdels impactes

derivatsdel’activitathumana,coml’augmentdelaterbolesadel’aigua,l’eutrofitzacióielsefectes

erosiusdelesàncoresielsartsdepesca.Actualment,aaquestespertorbacionsméslocalscalafegir-

hielsefectesd’altresduesforçaimportantsid’abastregional:elsesdevenimentsdemortalitatmas-

sivalligatsal’escalfamentdelaMediterràniail’arribadad’espèciesinvasores,enelsdarrerstemps

iprincipalmentduesespèciesd’algues:Caulerpa racemosaiWomersleyella setacea.L’efectedirecte

icombinatd’aquestespertorbacionspottenirconseqüènciesgreusperalaconservaciód’aquestes

valuosescomunitats.

Elcoral·ligenésunade lescomunitatsmésemblemàtiques i representativesde les illesMedes.El

seuvalorpatrimonialésextraordinarigràciesalabellesaiespectacularitatdelspaisatgessubmarins

queconfigura.Elsmilersd’escafandristesquevisitencadaanylesillesMedessónlaprovadelgran

atractiudelsfonsambcoral·ligenquetrobemenaquestindret,queésespecialmentprivilegiatperla

sevaobservació.

124

Els estudis sobre el coral·ligen a les illes MedesDesdefinalsde ladècadade1970fins l’actualitat s’han realitzat nombrososestudis científics sobre

lacomunitatdelcoral·ligenalesillesMedes.Actualmentaquestsestudiss’hanconvertitentreballsde

referènciaperalsestudiososigestorsd’espaisprotegitsalaMediterrània.L’evoluciódeltipusd’estudis

sobreaquestacomunitatalesillesMedessónunclarreflexdecomhaanatcanviantlarecercaenelcamp

del’ecologiamarinatantalaMediterràneacomarreudelmón.Aquestarecercahaevolucionatdesdels

primersestudisdescriptiusafinalsdeladècadade1970iprincipisdelade1980,finsaunaaproximació

mésquantitativaidinàmicaenlesduesdècadessegüents,quefinalmenthaderivatenestudismésaviat

dirigitscapalaconservació,ambl’objectiudedonarrespostaal’augmentdelespertorbacionsqueestan

afectantelsecosistemesmarinsarreudelmón.

Elsprimerstreballsesvarencentraradeterminarl’extensiód’aquestacomunitatalesillesMedes(Gilii

Ros,1985)iaferelsprimersinventarisd’espèciesques´hipodentrobar.Esvarendescriurealvoltantde

497espèciesd’invertebrats,incloent-hiesponges,mol·luscs,hidrarisibriozousentred’altres(Roset al.,

1984).Aquestsestudisvarenobrirlaportaaunasèriedetreballsmésfocalitzatsaestudiarladinàmica,

l’estacionalitatielfuncionamentdeaquestescomunitats,aixícomlabiologiadelesespèciesmésrepre-

sentativesiabundantsdelescomunitatsdelcoral·ligendelesillesMedes.

Pelquefaalescomunitats,elsprimersestudisquantitatiusesvarenrealitzaralesdominadesperla

gorgòniavermellaParamuricea clavata.Aquestsestudisvarenmostrarl’elevadabiomassad’organis-

mespresentsalacomunitat(alvoltantde430g/m2),biomassaqueésdominadaprincipalmenteperla

gorgòniavermella,peròtambéperaltresantozouscomLeptosammia pruvoti, Parazoanthus axinellae,

Cariophyllia inornataiCariophyllia smithii(GiliiBallesteros,1991).Méstard,esvarenaplicaral’estudi

deladinàmicadelcoral·ligenmetodologiesméscomplexesquecombinenlafotografiail’ecologiadel

paisatge,tradicionalmentempratsenecologiaterrestre(Garrabouet al.,2002).Aquestesnovesapro-

ximacions,queconjuminaventècniquesfotogràfiques,seguimentdeparcel·lesfixesiaproximacions

demogràfiques(Fotografies1i2),hanpermèsdemostrarquantitativamentlalentadinàmicad’aquesta

comunitat,on lamajoriad’espècies(tant

alguescomespongesicnidaris)mostren

uncreixementlentiunagranpersistència

al llarg del temps (Garrabou, 1999;Gar-

rabouiBallesteros,2000;GarrabouiZa-

bala,2001;Teixidóet al.,2011).Aquests

estudisdeseguimenttemporaltambéens

han permès avaluar l’impacte de grans

pertorbacionsdebaixafreqüència,comel

casdeltemporaldeSantEstevedel2008,

d’unamagnitudiintensitatquenos’havia

observatenelsdarrerscinquantaanys.El

seguimentdeparcel·lesfixesvapermetre

estimarque,enalgunspuntsde les illes

Medes,eltemporalvacausarunapèrduaFotografia 1. Seguiment fotogràfic del corall vermellCorallium rubrum(Fotografia:BernatHereu).

125

del 20-30% de la biomassa enmés del

70%delesespèciesbentòniquesanalit-

zades(Garcia-Rubieset al.,2009).

A l’escalade les espècies, lamajorpart

dels estudis realitzats s’han centrat en

cnidaris i esponges. Una de les espèci-

es més estudiades ha estat la gorgònia

vermella Paramuricea clavata, espècie

molt abundant a les illes Medes. Gràci-

esaaquests treballspioners s’hapogut

conèixer el creixement, la reproducció,

l’alimentació i la dinàmica poblacional

d’aquesta espècie (Coma et al., 1994,

1995a, b, 1998; Ribes et al., 1999a; Li-

nares et al., 2007, 2008a, b; Fotografia

3). Pel que fa a les esponges, diferents

treballshancontribuitalseuconeixement

aportant dades sobre el creixement de

Crambe crambe, Hemimycale columella,

Oscarella lobularis, Chondrosia renifor-

mis, Petrosia ficiformisiSpirastrella cunc-

tatrix(GarrabouiZabala,2001;Teixidóet

al.,2011)il’alimentaciódeDysidea avara

(Ribeset al.,1999b).Altresestudiss’han

ocupat del cicle de vida d’hidraris com

Orthopyxis crenata (Llobet et al. 1991),

Halecium petrosumiH. pusillum(Comaet

al., 1992). Dels alcionaris, Parazoanthus

axinellae iAlcyonium acaule,sen’haes-

tudiatlasevadinàmicapoblacional(Gar-

rabou,1999;Teixidóet al.,2011),mentre

quepelquefaalstunicats,alesMedes,

entred’altresestudis,s’hainvestigatl’ali-

mentació de l’ascidi solitari Halocynthia

papillosa(Ribeset al.,1998),comtambéelcreixementireproducciódel’ascidicolonialCystodytes

dellechiajei (López-Legentilet al.,2005).Tambés’haestudiatlatoxicitatnatural–ilavariabilitates-

tacionald’aquestatoxicitat–delesespèciesmésabundantsdecnidaris,briozousitunicats(Urizet

al.,1991,Martíet al.,2005).Totsaquests treballshanaportat informació rellevantperentendre la

dinàmicaifuncionamentdelesespèciesmésrepresentativesdelacomunitatdelcoral·ligenalesilles

Medes,ihanposatdemanifestellentcreixement(enmoltscasosdel’ordred’unspocsmmperany)

il’elevadalongevitat(entre50i100anysdevida)delesespèciespròpiesd’aquestacomunitat.

Fotografia2.SeguimentdemogràficdelagorgòniavermellaParamuricea cla-vataenunaparcel·lapermanentalesillesMedes(Fotografia:DavidDíaz).

Fotografia3.LagorgoniavermellaParamuricea clavataenreproduccióalesillesMedes(Fotografia:JosepClotas).

126

El coral·ligen: una comunitat de gran fragilitat

Comhemesmentatanteriorment,ladinàmicadelcoral·ligen,aixícomladelamajoriadelesespècies

que laconformen,ésmolt lenta,congruentamb labaixa intensitat i freqüènciade lespertorbacions

naturalsa lesqueestàsotmesa.Tanmateix,darreramentestemassistintaun incrementde la inten-

sitatifreqüènciadelespertorbacionssobrelescomunitatsdecoral·ligen.Laproteccióielsdiferents

plansdegestióquegaudeixenlesillesMedesdesdel’any1984hanpermèsreduirsignificativament

lesfontsdepertorbaciólligadesaalgunesactivitatshumanescomlapescail’ancoratge,laqualcosa

haafavoritlaconservaciódelessevescomunitats.Tanmateix,laprotecciótambéhafetaugmentar,i

molt,l’atractiudelesillesMedes,quehanesdevingutunadelesprincipalsdestinacionsdebusseiga

laMediterrània.Anualment,alesillesMedesesrealitzenalvoltantd’unes70.000immersionsal’any

sobreunaàread’unespoqueshectàrees.Amés,lesillesMedesdifícilmentpodenescaparalspossibles

efectesdepertorbacionsglobals,comelcanviclimàticol’arribadad’espèciesinvasores.Pertant,els

estudisdeseguimentdelcoral·ligens’handirigitadeterminarelspossiblesefectesdelespertorbacions

queactuenlocalment(freqüentacióperpartdelsescafandristesipescafurtiva),peròtambéd’aquelles

pertorbacionsqueactuenaescalaregional(escalfamentdel’aigua).

Lafragilitatisingularitatdelcoral·ligen,aixícomelseugranvalorpaisatgísticil’elevadabiodiversitat,

fanqueaquestacomunitatsiguiidòniaperdur-hiatermeestudisquecontribueixenaentendrealguns

delprincipalsefectesdel’impactehumàenellitoralielpaperquelesàreesmarinesprotegides(AMP)

podentenirenl’eventualatenuaciód’aquestsefectes.

Totiquedesitjables,elsestudisenl’àmbitdelacomunitatsóncomplexos,especialmentsielscom-

paremambelsestudispoblacionalscentratsenunaúnicaespècierepresentativaiindicadoradela

comunitat.Estudiarcomevolucionatotalabiodiversitatassociadaaunacomunitatseriaelprincipal

objectiudequalsevolseguimentbiològictantenecosistemesterrestrescommarins.Peròésevident

queestractad’unobjectiudifícilmentassolible,atesalasevagrancomplexitat.Aixòesdeubàsica-

mentaladificultatdedeterminartotesolamajoriadelesespèciesqueconformenaquestacomu-

nitat,especialmentsotal’aigua,onhihaunagranlimitaciódeltempsdetreball.Eltempsil’esforç

necessarisperduratermeunestudid’aquesttipusésimpensableenunseguimentonelsrequisits

principalssónquesiguinfàcilmentrepetiblesalllargdeltempsiquepuguinserdesenvolupatsper

unelevatnombred’observadors.

El seguiment biològic de les espècies indicadores d’aquesta comunitat

Enaquestcontext,esvaoptarperferelseguimentbiològicdelacomunitatdelcoral·ligenmitjançant

espèciesindicadores.Peraixò,esvarenseleccionartresespèciesquepercriterisdeabundància,fàcil

127

identificaciótaxonòmicairepetitivitatdelmostreigfossinadientsperservircomaespèciesindicadores.

AquestesespèciesforenelbriozouPentapora fascilis,lagorgòniavermellaParamuricea clavataielco-

rallverovermellCorallium rubrum.Lesduesprimeresespèciesforenseleccionadesperquè,ennotenir

valorcomercial,sónidealsperestudiarelsefectesdel’abrasiónointencionadadelbusseig.Encanvi,

enelcasdelcorallvermell,aquestsefectespodensuperposar-seambunapossiblerecol·lecciófurtiva.

Així,elcorallvermellenspermetiad’unabandaavaluarelsefectesdelbusseigcomenelscasosante-

riors,peròtambélacapacitatderecuperaciód’aquestaespècieenabsènciadelarecol·lecció.Desa-

fortunadament,aquestaespècietambéensvapermetreestudiarelsefectesdelfurtivisme,comveurem

mésendavant.Finalment,l’observaciódecasosdemortalitatmassivad’espèciesdelcoral·ligenl’any

1999alescostesdeProvença,relacionatsambl’escalfamentdelesaigües(Garrabouet al.,2009),va

ampliarelsobjectiusdelseguimentdelestresespèciesseleccionades,afegintalsobjectiusesmentats

elspossiblesefectesdelcanviclimàticalesillesMedes.

El briozou Pentapora fascialis

Unadelesespèciesquevaresultarunbonindicadordel’efecteerosiudelssubmarinistesvaserelbri-

ozouPentapora fascialis.Aquestaésunaespèciecomunaimoltconspícuaqueformacolònieserectes

icerebriformesdefinsa30cmdediàmetrei20cmd’alçadaenelsfonssomsdelesillesMedes,però

quepotassolirmidesmésgrans:finsa80cmdediàmetrei60cmd’alçadaenfonsprofunds(40-80m

defondària).

Fotografia4.ElbriozouPentapora fascialis.a)Colòniaenbonestatdeconservació,onlaintensitatdebusseigésbaixa.b)Aspec-ted’unacolòniaenunalocalitatquetéunaelevadaintensitatdebusseig(Fotografies:JosepClotasiMartaCunillera).

128

Aquestaespècievaserestudiadadurantelsprimersanys(entre1991i1995)delseguimentbiològic

delesMedes, i l’estudivafornirresultatsmoltconcloentssobrel’impactedelbusseig.Comparant

diferentspoblacionslocalitzadesenllocsambdiferentintensitatdebusseig,esvapodercomprovar

com ladensitat,eldiàmetre i l’alçadade lescolònieseramenor, i laposicióde lescolònies,més

criptíca,enzonesambunaintensitatdebusseigméselevada(Salaet al.,1996;Fotografies4ai4b).

L’any1992,lainstal·laciód’unanovaboiaperalscentresdebusseigenunlloconjaexistienparcel-

lesdecontrol(zonadelGuix)vasuposarunincrementespectaculardelafreqüentació(d’uncentenar

esvapassaraunes5.000immersionsal’any).Elseguimentdelsanysposteriorsalainstal·lacióde

lanovaboiavamostrarunacaigudadeladensitatdelescolòniesalvoltantd’un50%desprésde

l’oberturadelazonaalscentresd’immersió,mentrequealeszonescontrolonnoesvadonarunaug-

mentd’aquestaactivitat,noesvarendetectarcanvissignificatius(Garrabouet al.,1998).L’impacte

delbusseigvasermésintensenelsfonsdeblocsqueenlesparets,onlesgorgòniesofereixenuna

majorproteccióalsbriozous(Garrabouet al.,1998).L’efectede lesvisitesen immersióés,doncs,

responsabled’unaràpidaregressiódelapoblaciód’aquestbriozoui,perextensió,delarestadela

comunitatcoral·lígena,delaqueP. fascialisvaservircomaindicadoradelconjunt.

La gorgònia vermella Paramuricea clavata

Lagorgònia vermellaParamuricea clavata reuneixmoltsdelsatributs requeritsper ser seleccionada

comaobjectiudemonitoritzaciódelaReservaMarinadelesillesMedes.Enprimerlloc,aquestagor-

gòniaésunaespècieecològicamentimportantperalsecosistemesbentònics,alsquecontribueixcom

aespècieenginyera,jaqueaportagranpartdelasevaestructuratridimensional,biomassaicomple-

xitat.Aixòlidonatambéunvalorpatrimonialextraordinari.Ensegonlloc,aquestaespècietéunvalor

paisatgísticgranieconòmicamentexplícit,jaquelasevaabundànciaibellesalaconverteixenundels

elementsméspreuatspelsbussejadors.Perúltim, lagorgòniavermellaresultamoltadequadapera

lamonitoritzaciód’unespaiprotegit;elscensosvisuals,enelsqualsesbasa,reclamend’unabanda

espèciesgrans,abundantsirepresentativesdelsistema,idel’altra,quetinguinprousensibilitatales

pertorbacionscomperser-nebonesindicadoresdelaseva“salut”(Linareset al.,2010).

ElseguimentdepoblacionsdelagorgòniavermelladinsiforadelaReservaMarinadelesillesMe-

deshamostratquelapresènciarepetidaiintensivad’escafandristeshaintroduïtunanovacausade

mortalitatdel’espècie,quenoperinvoluntàriaresultamenyspreocupant.Lamortalitatinduïdapels

bussejadors,engeneralacausadelscopsd’aletad’aquests,produeixladesaparicióimmediatade

totaopartdelacolònia,queresultaarrabassadaperlafalladadel’ancoratgedelacolòniaalsubs-

trat.Habitualment, aquest tipusd’erosions involuntàriesno sóngaire importants, exceptequan la

freqüènciaiintensitatdebusseigésmoltelevada,comenelcasdelesillesMedes.Entreelsresultats

mésnotablesobtingutsdelseguimentd’aquestaespèciehihaquelamortalitatperarrabassamentva

sermoltinferiorforadel’àreamarinaprotegida(AMP)quealesillesMedes.Tanmateix,l’oberturade

noveszonesdebusseigperpartdelscentresd’immersióforadel’AMPvasuposarunaugmentdela

mortalitatperarrabassamentfinsalsnivellsobservatsaleszonesmoltfreqüentadesdelesillesMe-

129

des (comesvacomprovarenelcasdel

briozouPentapora fascialis). En general,

els resultats van mostrar que els nivells

de freqüentació actuals poden gairebé

doblar les taxes demortalitat de la gor-

gòniaP. clavata(d’un3%aun7%anual;

Comaet al.,2004;Figura1).

Cal preguntar-se,davantd’aquest resul-

tat,siaquestincrementdelamortalitatés

rellevantperalaviabilitatdelespoblaci-

onsdegorgòniesvermellesalesMedes,

que tenenunvalorecològic,paisatgístic

ipatrimonialtanelevat.Mitjançanttècni-

ques de modelització demogràfica hem

pogut donar resposta a aquesta qües-

tió.Aquestsmodelsenshanmostratdos

aspectesmolt importantspera lagestió

d’aquestespoblacions.Primer,l’augment

de la taxademortalitatobservatsuposa

peralespoblacionsdeP. clavataunrisc

d’extinciólocald’acíaunstrentaanys(Li-

nareset al., 2007), i per tant la viabilitat

de les poblacions a llarg termini sembla

difícil. Segon, la simulació de l’augment

enlasupervivènciadelescolòniesgrans

(i.e, >10 cm, Figura 2)mostra uns efec-

tes positius en les poblacions estudia-

des. Aquestamodelització ha demostrat

quelapersistènciadelespoblacions(ala

qual s’arribaquan la taxadecreixement

poblacionalésigualosuperiora1,men-

tre que valors inferiors condemnen les

poblacions al declivi) es pot aconseguir

ambmodestos i factibles increments de

lasupervivència (al voltantd’un3% iun

7%enlespoblacionsdeCapdeCreusi

Medes,respectivament;Figura2,Linares

iDoak,2010).Lesdiferènciesobservades

entrelesduespoblacionspodenseratribuïdesadiferentsnivellsd’intensitatdebusseig,atèsl’efec-

tecausatpelbussejadorsenlamortalitatielfetquedurantelperíoded’estudiesvarenestimarde

l’ordrede70.000bussejadorsperanyalesillesMedes,encontraposicióals30.000bussejadorsper

anyestimatsalCapdeCreus(Zabalaet al.,2003).

Figura1.Taxademortalitatentreelsperíodes1993-1995i1996-2000dinsiforadelaReservaMarinadelesillesMedes.

Figura2.Modelitzacióde l’incrementde lataxadecreixementpoblaci-onal (valors>1 indiquenpoblacionsenaugment,mentrequevalors<1indiquenpoblacionsendeclivi)enfunciódel’augmentdelataxadesu-pervivència(anàlega ladisminucióde lataxadebusseig)enduesàre-esmarines protegides amb diferent intensitat de busseig (illesMedes,70.000bussejadors/any,iCapdeCreus,30.000bussejadors/any).

130

El corall vermell Corallium rubrum

Elcorallverovermell(Corallium rubrum)ésunaespècieendèmicamediterràniaqueespottrobaralllarg

dellitoralrocósmediterraniialescostesatlàntiquesadjacents(Marchetti,1965;Zibrowiuset al.,1984).

Presentaunrangbatimètricmoltampli,desdepocsmetres(enambientsesciòfils)finsa800metresde

fondària (Weinberg,1978;Constantiniet al.,2010).Aquestaespècie téungranvalorecològic,estètic

icomercial (Santangelo iAbbiati,2001).Elseuesqueletcalcarihaestatmoltpreuaten joieriadesde

l’antiguitat.Larecol·lecciódelcorallvermell,durantcentenarsd’anys,esvarealitzarambartsdepesca

queocasionavenunaltimpacteenelfonsmaríierendebaixrendiment,comlaCreudeSantAndreui

lesbarresitalianes(AndaloroiCicogna,1993).Enelsdarrersseixantaanyss’harecol·lectatmitjançant

l’úsdel’escafandreautònom,mètodequeharesultatsermoltméseficaçipertantmésdestructiupera

lespoblacionsdecorall.Aquestapescaintensivahafetqueelcorall,queabanspresentavaimportants

poblacionsalaMediterrània,s’hagiconvertitenunaespèciedifícildetrobaramoltsindrets.Almateix

temps,lespoblacionsqueestrobenactualmenttenenunaestructuradetallesmoltinferioralesmides

legals(latallamínimalegalderecol·leccióaCatalunyaésde7mmdediàmetredelabase).

LacaracterísticaorografiasubmarinadelesillesMedes,ambunanombrosapresènciadecoves,túnelsi

baumes,ilagranquantitatdematèriaorgànicaquehihaalessevesaigües,proporcionenunescondici-

onsúniquesperaldesenvolupamentdepoblacionsdecorallvermellapocafondària,fetpocfreqüenta

laMediterrània.L’interèsperl’observaciódelespoblacionsdelcoral·ligenperpartdelsescafandristesen

laReserva,juntamentamblapresènciadepoblacionsapocafondària,hacomportatqueelcorallvermell

tinguésunvalorpatrimonial,afegitalvaloreconòmicdel’espècie.

Elseguimentbiològicdelespoblacionsde

coralldinsiforal’AMPhamostratclarament

dosfets:1)lamancaderecuperacióenles

midesdelcorall i lapèrduadedensitaten

lespoblacionsonl’activitatdelbusseigés

mésintensa,i2)l’impactedelarecol·lecció

furtivasobrelespoblacionsdecoralldinsla

zonaprotegida(Fotografia5).Peruncostat,

lafreqüentacióprovocanombrosostrenca-

ments accidentals a causa de la fragilitat

del’esqueletcalcaridelcorall.Aquestefec-

te erosiu esmanifesta a travésde l’anàli-

sideregressióentre l’augmentdelamida

delescolòniesalespoblacionssotmeses

adiferent graude freqüentació (Figura 3).

Així,desprésdemésdeduesdècadesde

protecció, les poblacions més freqüenta-

desmostrentaxesderecuperacióinferiors

aaquellesquehanestatmenysvisitades.

Fotografia5.Detalld’unapoblaciódecorall vermell impactadapel fur-tivisme il·legal, lescolòniesafectadesestanencercladesa la fotografia(Fotografia:JoaquimGarrabou).

131

D’altrabanda,elseguimentenshapermèsdetectarepisodisdefurtivismetantdinscomforadel’AMP,

totiserelMontgríunazonadevedadepesca.L’activitatd’unscoral·lersfurtiusaprincipisdel2000va

afectardepleunadelesparcel·les(CarallBernat)queformenpartdelseguiment.Lacomparaciódelsre-

sultatsabansidesprésdel’acciódelsfurtiusvamostrarelgranimpactequepotarribaracausaraquesta

activitatil·legal,quevaprovocarunespèrduesdel40%delesbranquesidel60%delabiomassaala

localitatdeCarallBernat(Figura4,Linareset al.,2012).

Lliçons apreses després de tres dècades d’estudiElseguimentbiològicdetresespèciesrepresentativesdelacomunitatdelcoral·ligen,tot iqueencara

hihaaspectesdelabiologiad’aquestesespèciesquedesconeixem,enshapermèsaprendrediverses

lliçonsquepodenserdegranutilitatperalagestióiconservaciód’aquestescomunitats,tantdelesilles

Medescomd’altresreservesmarinesmediterrànies.

Impacte del busseig

Lestresespèciesestudiadeshanmostratclaramentunimpactederivatdel’elevadaintensitatdebusseig

alazona.L’incrementsobtatd’aquestaactivitatenalgunalocalitatacausadelainstal·laciód’unaboiade

busseigdurantelprogramadelseguimenthacausatimpactesnotables,comladisminuciódelesmides

idensitatsdelbriozouPentapora fascialis,l’augmentdelestaxesdemortalitatdelagorgòniavermella

Figura4.EstructuradelapoblaciódecorallvermellalalocalitatdeCarallBernat,dinsl’AMPdelesMedes,abansidesprésdeserafectadapelfurtivisme.

Figura3.Percentatgedecanvideldiàmetrebasaldelescolòni-esdecorall(valors>0indiquencreixement,mentrequevalors<0indiquendecreixementdelamidamitjanadelescolònies)enfunciódelnombredebussejadors/any.

132

Paramuricea clavatailamancaderecuperacióenlesmidesdelescolòniesdelcorallvermellCorallium

rubrum.L’elevadataxademortalitatd’aquestagorgòniaalesillesMedesdurantelseguiment(alvoltant

del7%delescolòniesmorenanualmentencomparacióambel3%demortalitatnatural),recolzadaper

lamodelitzaciódelseuriscd’extinciólocal,ensindicaquelaintensitatdebusseigalesMedes(70.000

immersions/any)potcomprometrelaviabilitatd’aquestespoblacions.Lacomparacióamblestaxesde

mortalitatobservadesalCapdeCreus,més reduïdesenconcordançaambuna intensitatdebusseig

mésbaixa(alvoltantde30.000immersions/any),posademanifestquelaintensitatdebusseigalesilles

Medespotarribaracomprometrelaconservacióamitjàillargterminid’aquestespoblacions,i,enconse-

qüència,delescomunitatsquelescaracteritzen.

Elseguimentdelespoblacionsdecorallvermelltambémostraresultatssimilars.Lespoblacionsonhi

haunaintensitatdebusseigmésgran(entre10.000i12.000immersions/anyilocalitat)hanmostratuna

mancaderecuperaciódelesmidesdelescolòniesdecorallvermell,laqualcosaseriatotalmentespe-

rabledesprésdemésd’unadècadadeprotecció.Alarestadepoblacionssotmesesaunaintensitatde

busseigmenor(entre3.000i6.000immersions/anyilocalitat),totiquesíques’hapogutobservarun

certincrementdelesmidesdelescolònies,lasevarecuperacióésmoltllunydelqueseriaesperablesi

consideremlestaxesdecreixement(alvoltantde0,1i0,3mmdediàmetrebasal/any)observadesper

aquestaespècie(Marschalet al.,2004;Linareset al.,2010,2012).

Semblaclar,pertant,quelaintensitatdebusseigdelesillesMedes,unadelesmésaltesdelaMedi-

terrània,potcomprometrelaconservacióamitjà-llargterminidelesprincipalsespèciesestructuralsque

formenpartdelcoral·ligeniquesónclauperalaviabilitatdelconjuntdelacomunitat.

Impacte del furtivisme

Al’efectedelafreqüentaciós’hand’afegiraltrescausesderegressió,comelscasosdefurtivisme

ques’handetectatrecurrentmentalesillesMedes.Elfetserendipitós,totiquemoltimprobable,que

unepisodidefurtivismeafectésunade lespoblacionsobjected’estudi,hapermèsquantificarper

primeravegadaaquesttipusd’impacte.Lapèrduademésdel40%de lescolòniestéunsefectes

molt importantsa llargtermini.El lentcreixementd’aquestaespècie,conjuntamentamblesbaixes

taxesdereclutamentobservadesenaquestseguiment(Linareset al.,2012)iamblaimportantpèrdua

decolònies(principalmentlesmésgrans,quetenenunacontribuciómésimportantalareproducció),

famoltdifícil,pernodir improbable, la recuperacióde lespoblacionsquepateixenaquests tipus

d’impacte.Aquestsresultatsposendemanifestlaimportànciadereforçarlesmesuresdevigilància

contra l’extracció furtivadecorall,especialmentdurantelperíoded’hivern i lesnits,quan les illes

quedenméssolitàriesidesprotegides.

L’efectenegatiusobrelespoblacionesdegorgòniesicorallver,idelcoral·ligenengeneral,tantdel’ele-

vadafreqüentaciócomdelfurtivisme,haestatposatdemanifestdesdefatempsmitjançantelseguiment

del’àreamarinaprotegidadelesillesMedes.Lamentablement,nos’handutatermeperpartdelsseus

133

gestorslesmesuresnecessàriesperevitaraquestsimpactes,quevandesd’unamésgranvigilànciaper

evitarelfurtivismefinsaunareducciódelapressiódevisitessubmarines.

El canvi global i la necessitat de gestionar millor en l’àmbit localDurantelsdarrersanyss’hanproduïtalaMe-

diterràniaoccidentaldiversosesdeveniments

de mortalitat en massa d’invertebrats que

hanafectatprincipalment lespoblacionsde

gorgònies iesponges (Cerranoet al.,2000;

Perezet al.,2000;Linareset al.,2005;Coma

et al.,2006;Garrabouet al.,2009;Fotografia

6).Aquestsesdeveniments,relacionatsamb

l’escalfamentglobal,hanproduïtfinslamort

del50%delapoblacióenmoltesdeleslo-

calitatsafectades.Totique,demoment,les

espècies que formen el coral·ligen de les

illesMedesnohanpatit capesdeveniment

d’aquestamagnitud(Garrabouet al.,2009),

davantdel’escenaridecanviclimàticactuali

preditpelsexperts,noseriagensestranyque

elcoral·ligendelesMedesespoguésveure

greumentafectatperaquesttipusdepertor-

bacionsenunfuturproper.Tantelrègimtèr-

miccomlescaracterístiqueshidrodinàmiques

delesillesMedesdeterminenunescondici-

onsquesemblen,perara,serpocfavorables

peraldesenvolupamentd’esdevenimentsde

mortalitatenmassacomelsdetectatsenal-

tres localitatsmediterrànies (Bensoussanet

al.,2010;Crisciet al.,2011).

Unaaltracausadepertorbacióimportantdurantelsdarrersanysirelacionadatambéambelcanviglobalés

lapresènciad’alguesal·lòctonesinvasores,Caulerpa racemosaiWomersleyella setacea,queestanafectant

notablementlescomunitatsdelcoral·ligendemoltsindretsdelaMediterrània.Totiquefinsaranos’hade-

tectatlapresènciadeC. racemosa,durantl’últimanyalacostadelMontgríialesillesMedesjas’hatrobat

Womersleyella setaceaenalgunsfonscoral·ligens.Elsefectesd’aquestesespèciessobreelcoral·ligensón

desconegutsis’estanestudiantactualment,peròtotindicaquepodentenirungranimpactesobreleses-

pèciesestructuralsdelcoral·ligen(Linareset al.,2012;Cebrianet al.,enpremsa).

Fotografia 6. Una població de gorgònia vermella Paramuricea clavata greumentafectadadesprésdepatirdiferentsanomalies tèrmiquesa laReservaMarinadelesillesColumbretes(Fotografia:DiegoK.Kersting).

134

Hompodriaconsiderar,fatalment,quenoespotferresperreduirelsefectesd’aquestespertorbacionsa

granescaladegudesal’escalfamentglobal.Aixònoésaixí;lasimulaciódel’evoluciófuturadelespobla-

cionssotadiferentsescenarisd’intensitatdebusseigenshapermèsdeterminarquelacorrectagestióde

l’activitatd’immersiópermetreduirmoltsubstancialmentelsefectesdelsepisodisdemortalitatenmassa

sobrelespoblacions(LinaresiDoak,2010),acausaqueespotaconseguirrebaixarsignificativamentles

taxesdemortalitatperarrabassamentcausadesperl’efecteerosiudelsbussejadorsipertantreduirla

taxademortalitattotalquepateixenlespoblacionsafectades.Aixòensindicaquelagestiódelsimpactes

quesónmésassoliblesenl’àmbitlocal,comlareducciódelaintensitatdebusseigil’augmentdelavigi-

lància,potcontribuirnotablementadisminuirelsriscosperalaconservaciódelcoral·ligen.

Enconclusió,larecercadesenvolupadaalescomunitatsdelcoral·ligendelesillesMedesdurantmésde

tresdècadesenshapermèscomprovarqueladinàmicaparsimoniosaquecaracteritzaaquestacomunitat

liconfereixunagranfragilitat.Elsresultatsobtingutsposenclaramentdemanifestlaimportànciadepren-

dremesuresdegestiólocal(e.g.regulaciódelbusseig,augmentdelavigilànciaperevitarelfurtivisme)

pertaldepoderafrontarambgarantieselsfutursimpactesassociatsalcanviglobal.

Agraïments

Enprimerlloc,volemagrairaJoandomènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabalatotelseuesforç,dedicaciói

ensenyaments,quehanfetpossiblequetotsaqueststreballssobreelcoral·ligensiguinunarealitat.Aixímateix,

donemgràciesalsuportdetotselsmembresdel’equipdeseguimentbiològicdelesillesMedes,senseelqual

nohaguésestatpossibleduratermeaqueststreballs.EnJosepMariaLlenashaestatfonamentaltantperlaseva

ajudaenmoltsaspecteslogísticscomperlasevaamistatisuportincondicional.GràciesaenJosepPascualper

lasevaimprescindiblecontribucióalconeixementdelesillesMedesiaenJosepClotasperlessevesextraordi-

nàriesfotografies,ialsdosperestardisponiblesaajudar-nosentotmoment.Finalment,volemagrairatotl’equip

gestor,aixícomtotelpersonaldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,quehaginrecolzatifacilitatels

nostresestudiscientíficsduranttotaquesttemps.EltreballsrealitzatsdinsdelseguimentbiològicdelaReserva

MarinadelesillesMedeshanestatfinançatspelDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPesca(de1990a1998)

idespréspelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)delaGeneralitatdeCatalunya.

135

AndaloroF,CicognaF(1993)FishingRedCoral:ProblemsandManagement.In:IlCoralloRossoin

Mediterraneo,arte,storiaescienza.F.CicognaiR.Cattaneo-ViettiEditors.MinisterodelleRisorse

Agricole,AlimentarieForestali.

BallesterosE(2006)Mediterraneancoralligenousassemblages:asynthesisofpresentknowledge.

OceanographyandMarineBiology44:123-195.

BensoussanN,RomanoJC,HarmelinJG,GarrabouJ (2010)High resolutioncharacterizationof

northwestMediterraneancoastalwatersthermalregimes:tobetterunderstandresponsesofbent-

hiccommunitiestoclimatechange.Estuarine,coastalandShelfScience87:431-441.

CebrianE,LinaresC,MarshallC,GarrabouJ(2012)Exploringtheeffectsofinvasivealgaeonthe

persistenceofMediterraneangorgonianpopulationsenduringclimate-inducedmortalities.Biologi-

calinvasions.DOI:10.1007/s10530-012-0261-6

CerranoC,BavestrelloG,BianchiCN,Cattaneo-ViettiR,BavaS,MorgantiC,MorriC,PiccoP,Sara

G,SchiaparelliS,SiccardiA,SpongaF(2000)ACatastrophicmass-mortalityepisodeofgorgonians

andotherorganisms in theLigurianSea (North-westernMediterranean), summer1999.Ecology

Letters3:284-293.

ComaR,LlobetI,ZabalaM,GiliJM,HughesRG(1992)ThepopulationdynamicsofHalecium pe-

trosum and Halecium pusillum(Hydrozoa,Cnidaria),epiphytesofHalimeda tunainthenorthwestern

Mediterranean.ScientiaMarina56:161–169.

ComaR,GiliJM,ZabalaM,RieraT(1994)Feedingandpreycapturecyclesintheaposymbiontic

gorgonianParamuricea clavata.MarineEcologyProgressSeries115:257-270.

ComaR,RibesM,ZabalaM,GiliJM(1995a)Reproductionandcycleofgonadaldevelopmentinthe

MediterraneangorgonianParamuricea clavata.MarineEcologyProgressSeries117:173-183.

ComaR,ZabalaM,GiliJM(1995b)SexualreproductiveeffortintheMediterraneangorgonian Para-

muricea clavata.MarineEcologyProgressSeries117:185-192.

ComaR,RibesM,ZabalaM,GiliJM(1998a)Growthinamodularcolonialmarineinvertebrate.Es-

tuarineCoastalShelfScience47:459-470.

ComaR,RibesM,GiliJM,ZabalaM(1998b)Anenergeticapproachtothestudyoflife-historytraits

oftwomodularcolonialbenthicinvertebrates.MarineEcologyProgressSeries162:89-103.

ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentofthepatternsofmortalityofa

temperateoctocoralinprotectedandunprotectedareas:acontributiontoconservationandmana-

gementneeds.EcologicalApplications14:1466-1478.

Bibliografia

136

ConstantiniF,TavianiM,RemiaA,PintusE,ShembriPJ,AbbiatiM(2010)LivecoloniesofCorallium

rubrumfromtheMediterraneandeep-sea:apreliminarygeneticcharacterisation.MarineEcology

31:261–269.

Garcia-RubiesA,MateoMA,HereuB,ComaR,TeixidóN,GarrabouJ,BonaviriC,LinaresC,Zabala

M,CebriánE,NavarroL,WeitzmannB,CheminéeA,PlyuschevaM,SerranoE(2009)Preliminary

assessmentof the impactofanextremestormonCatalanMediterraneanbenthiccommunities.

11thPliniusConferenceonMediterraneanStorms.Barcelona,Spain.

Garrabou J (1997)Structure anddynamicsof north-westernMediterranean rockybenthic com-

munitiesalongadepthgradient:aGeographicalInformationSystem(GIS)approach.PhDThesis.

UniversityofBarcelona.

GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:

acasestudyofabryozoanpopulation.ConservationBiology12:302–312.

GarrabouJ(1999)LifehistorytraitsofAlcyonium acaule and Parazoanthus axinellae(Cnidaria,Ant-

hozoa)withemphasisongrowth.MarineEcologyProgressSeries178:193-204.

GarrabouJ,BallesterosE(2000)GrowthofMesophyllum alternans and Lithophyllum frondosum(Co-

ralinacea,Rodophyta)inthenorthwesternMediterranean.EuropeanJournalPhycology35:1-10.

GarrabouJ,BallesterosE,ZabalaM(2002)StructureanddynamicsofNorth-westernMediterranean

rockybenthiccommunitiesalongadepthgradient.EstuarineCoastalShelfScience55:493-508.

GarrabouJ,HarmelinJG(2002)A20-yearstudyonlife-historyofaharvestedlong-livedtemperate

coralintheNWMediterranean:insightsintoconservationandmanagementneeds.JournalofAni-

malEcology71:966-978.

GiliJM,RosJ(1984)L’estatgecircalitoraldelesillesMedes:elcoral·ligen.In:RosJDet al.,(eds)

SistemesNaturalsdelesillesMedes.ArxiusSeccióCiències73:677-705.

GiliJM,BallesterosE(1991)StructureofcnidarianpopulationsinMediterraneansublitoralbenthic

communitiesasaresultofadaptationtodifferentenvironmentalconditions.OecologiaAquatica10:

243-254.

LinaresC,DoakD,ComaR,DiazD,ZabalaM(2007)LifeHistoryandViabilityofaLong-LivedMa-

rineInvertebrate:theOctocoralParamuricea clavata.Ecology88:918-928.

LinaresC,ComaR,GarrabouJ,DiazD,ZabalaM(2008)Sizedistribution,densityanddisturbance

IntwoMediterraneangorgonians:Paramuricea clavataandEunicella singularis.JournalofApplied

Ecology45:688-699.

LinaresC,ComaR,MarianiS,DiazD,HereuB,ZabalaM(2008)EarlylifehistoryoftheMediterra-

137

neangorgonianParamuricea clavata:implicationsforpopulationdynamics.InvertebrateBiology

127:1-11.

LinaresC,DoakD(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-

sistenceoflong-livedgorgonians:thecasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress

Series402:59–68.

LinaresC,BianchimaniO,TorrentsO,MarschalC,DrapP,GarrabouJ (2010)MarineProtected

Areasandtheconservationoflong-livedmarineinvertebrates:theMediterraneanredcoral.Marine

EcologyProgressSeries402:69–79.

LinaresC,GarrabouJ,HereuB,DiazD,MarschalC,SalaE,ZabalaM(2012)Assessingtheeffec-

tivenessofmarinereservesonunsustainablyharvestedlong-livedsessileinvertebrates.Conserva-

tionBiology26:88-96.

LinaresC,CebrianE,ComaR(2012)Effectsof turfalgaeongorgonianrecruitmentand juvenile

survival.MarineEcologyProgressSeries,452:81–88.

LlobetI,ComaR,ZabalaM,GiliJM,HughesRG(1991b)ThepopulationdynamicsofOrthopyxis

crenata (Hartlaub,1901) (Hydrozoa,Cnidaria),anepiphyteof Halimeda tuna in thenorthwestern

Mediterranean.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology150:283–292.

López-LegentilS,RuchtyM,DomènechA,TuronX(2005)Lifecyclesandgrowthratesoftwomorp-

hotypesofCystodytes(Ascidiacea).MarineEcologyProgressSeries296:219-228

MarchettiR(1965)Richerchesulcorallorossodellacostaligureetoscana.II.IlPromontoriodiPor-

tofino.Rediconti.Institutolombardo.AccademiadiScienzeeLetterBScienzeBiologicheeMetiche

99:279-316.

MarionAF (1883)Esquissed’unetopographiezoologiqueduGolfedeMarseille.AnnalesMusée

d’HistoireNaturelleMarseille1:1-108.

MartíR,UrizMJ,TuronX(2005)Spatialandtemporalvariationofnaturaltoxicityincnidarians,bryo-

zoansandtunicatesinMediterraneancaves.ScientiaMarina69:485-492.

MarschalC,GarrabouJ,HarmelinJG,PichonM(2004)Anewmethodformeasuringgrowthand

ageinpreciousredcoralCorallium rubrum(L.).CoralReefs23:423-432.

RibesM,ComaR,GiliJM(1998)Seasonalvariationofinsitufeedingratesbythetemperateasci-

dianHalocynthiapapillosa.MarineEcologyProgressSeries175:201-213.

RibesM,ComaR,GiliJM(1999)Heterogeneousfeedinginbenthicsuspensionfeeders:thenatural

dietandgrazingrateofthetemperategorgonianParamuricea clavata(Cnidaria:Octocorallia)overa

yearcycle.MarineEcologyProgressSeries183:125-137.

138

RibesM,ComaR,GiliJM(1999)SeasonalvariationsofPOC,DOCandthecontributionofmicrobial

communitiestothelivePOCinashallownear-bottomecosystematthenorthwesternMediterrane-

anSea.JournalofPlanktonResearch21:1077-1100.

RosJ, IOlivella,JMGili (1984)ElsSistemesnaturalsdeles illesMedes.ArxiusdeCiències,73:

707-735.

SalaE,GarrabouJ,ZabalaM(1996)EffectsofdiverfrequentationonMediterraneansublittoralpo-

pulationsofthebryozoanPentapora fascialis.MarineBiology126:451–459.

SantangeloG,AbbiatiM (2001)Redcoral :conservationandmanagementofanover-exploited

Mediterraneanspecies.AquaticConservation:MarineFreshwaterEcosystems11:253-259.

TeixidóN,GarrabouJ,HarmelinJG(2011)LowDynamics,HighLongevityandPersistenceofSes-

sileStructuralSpeciesDwellingonMediterraneanCoralligenousOutcrops.PLoSONE6:e23744.

UrizMJ,MartinD,TuronX,BallesterosE,HughesR,AcebalC(1991)Anapproachtotheecological

meaningofallelopathyinMediterraneabenthiccommunities.MarineEcologyProgressSeries70:

175-188.

WeinbergS(1978)Mediterraneanoctocoralliancommunitiesandtheabioticenvironment.Marine

biology49:41-57.

ZibrowiusH,Monteiro-MarquesV,GrasshoffM(1984)Larepartitiondu Corallium rubrumdansl’At-

lantique(Cnidaria:anthozoa:Gorgonaria).Téthys11:163-170.

139

Els grans decàpodes de la costa del Montgrí i les illes Medes

David Díaz 1

1Centre Oceanogràfic de les Balears (COB-IEO), Palma de Mallorca

141

Biologia i ecologia dels grans decàpodes (llagosta vermella, llobregant i cigala)

Elscrustacis,ambmésde30.000espèciesiambunagrandiversificaciódeformes,són,juntamentamb

elspeixosielsmol·luscs,undelsgrupsd’organismesquemésimportànciatenenenelmedimarí,jasigui

pelquefaalabiodiversitatcompelsaspectescomercialisocial.

Elsdecàpodesconstitueixenuninfraordredinsdelscrustacisenelques’hitrobenmoltesdelesespècies

marinesmésconegudes.Desdelesespèciesmésmenudes,totiquenoarribenmaiasermicroscòpi-

ques,finsalsanimalsmésgrossos.Elsdecàpodespresentenunagranvarietatdeformesdinsdelmedi

marí,comcorresponalasevaadaptacióevolutivaalsdiferentshàbitats.Enaquestgruppertanyenmoltes

delesmésconegudesespèciesmarinesambquèestemfamiliaritzats,desdelscrancs,escamarlansi

llagostinsfinsalesllagostes,cigalesocrancsermitans.

Unadelescaracterístiquesméspeculiarsquepresententotselsartròpodes(i,pertant,elscrustacisdecà-

podes)quecalentendreperpodercomprendrelacomplexitatdelseuestudiéselsistemadecreixement

quetenen.Comquel’esquelet(exosquelet)queelsembolcallaesrígid,nopodencréixersinoésalliberant-

se’n,iperaixòelscalgenerar-neundenouenelprocésdemuda(ècdisi),queconsisteixaproduirunanova

closcadessotadel’actual.Quanlacloscanova,queésidènticaal’actual,ésapuntdereemplaçarlavella,

aquestas’obrehabitualmententrel’abdomenielcap(cefalotòrax),l’individuse’ndesfàilacloscanovaco-

mençaainflar-seiaugmentademida.Aquestprocésésdecurtaduradaiésessencialqueesprodueixien

condicionsonlasupervivèncianoesvegiafectada,jaquelacloscaromantovadurantuncertperíodede

temps(dies),durantelquall’individupotserunapresafàcilperalsseusdepredadors.

Comésdesuposar,aquestprocésinflueixdecisivamentenlabiologiademoltsdecàpodes.Amés,di-

ficultamoltelsestudisdemogràficsperquè,ennopresentaruncreixementcontinu,ladeterminacióde

l’edat(unparàmetreclauperal’estudidelespoblacions)ésdifícildeobteniri,pertant,lasevagestió

esdevémésdificultosa.

Elllobregant(Homarus gammarus),undelsgransdecàpodesquepodemtrobaralacostadelMontgríi

lesillesMedes,pertanyalgrupdelsnefròpidsiescaracteritzapertenirlacloscallisa,senseespines,i

pincesenelstresprimersparellsdepotes(pereiopodis),delesqualselprimerparelléselmésrobusti

elquecaracteritzaaquestaespècie.Lespoderosespincesdelprimerparelldepoteslesempraperl’ali-

mentacióidefensaverselsdepredadors.Elsmasclestambélesfanservirperlluitarambaltresmascles

encasquehihagicompetènciaperlacòpulad’unafemella.Lacòpulatéllocjustdesprésdelamuda,

momentenquèlacloscaéstovaielmasclepotinserirdinsdelsreceptaclesseminalsdelesfemellesuns

sacsambl’esperma(espermateques).Uncopfecundatselsous,lesfemellespodendurlapostagairebé

unany,id’aquestsoussurtenuneslarvesplanctòniquesqueesdispersennedantactivamentdedues

setmanesadosmesos,depenentdelazonageogràfica.Desprésdetresfasesdecreixement,aquestes

larvesassoleixenunamidadegairebé2cm,ialeshoresesprodueixl’últimametamorfosi:estransformen

enpostlarvesque,jaamblaformaadulta,cauenis’assentenalfons.

142

Tant la llagosta vermella (Palinurus elephas) com la cigalao esclop (Scylarides latus), pertanyents a

AchelataPalinurideus,presentenprocessosdemuda,ilafaselarvàriaésdellargadurada.Elseucicle

devidaéscomplex.Lafasededispersiódel’espècieesduuatermemitjançantunalarvaanomenada

filosoma,moltcaracterísticaperquè té formaaplanada iés forçagrossa–potarribarfinsa5cmde

llargada.Lasevavidaplanctònicas’iniciaquaneclosionenelsous,quehanestatsempreincubatsper

lafemella,demaneraquemainotrobaremousdepalinurideusenelplàncton.Desprésd’unperíode

aladerivaenelplànctonoceànic,quepotarribarfinsals5o6mesosopotsermésenalgunscasos,

idesprésdediversosestadisenelsquetambéesveuenobligadesamudar, les larvesrealitzenuna

últimametamorfosifinsaunestadianomenatpuèrulus.Aquestestadijapresentaunaformasemblant

alsexemplarsadultsi,demaneraactiva,elsindividuss’acostenalazonalitoralis’assentenenelfons.

Lafasebentònicahacomençat,iambellatotelcicledevidabentònic:primertéunafaseanomenada

postpuèrulus,seguidaperunestadijuvenilifinalmentl’adult.Aleshoresésquanesreprodueix,iaixíes

tancaelcicle.

Enaquestcapítolenscentraremen l’estudidelsgransdecàpodesqueespoden trobara lacosta

delMontgríilesillesMedes.Lesllagostesseranlesprincipalsprotagonistesdelnostreestudi,però

tambéfaremalgunapetitaincursióenalgunesdelesaltresespèciesquehipodemtrobar,comelsllo-

bregantsilescigales.Atèsquedesprésdemésde20anysd’observacionsmetòdiquesnos’hapogut

observarcapcranca(Maja squinado)alazonad’influènciadelMontgríilesillesMedes–totiqueens

constaquefadècadesn’hihavia–,ennodisposard’informacióalrespectenohifaremreferència.

Les pesqueres de grans decàpodes

Lesllagostesillobregantsconstitueixen,desdesempreiatotselsmars,unobjectiudepescapre-

ferencial(PhillipsiSastry,1980).Comatalsespèciesobjectiu,imésenelcasdelesespèciesmedi-

terrànies,noescapenalesprediccionsdelsmodelsactualssobrelaviabilitatdelespesqueres,que

envaticinenuncol·lapsegeneralenmenysde50anys(Wormet al.,2006).

Lescausesd’aquestdeclivisónevidents:

1)Laflotapesqueraactualexerceixlasevaactivitatsobreelsecosistemesmarinsd’unamaneramoltmés

efectivagràciesal’avençdelatecnologia,laqualcosapossibilital’explotacióambmésprecisióespacial,

enecosistemesmésprofunds,enàreesmésllunyanesidurantméstemps(Groeneveldet al.,2006);

2)Aquestaugmentdelapressiópesqueraextractivaaquèquedensotmesesmoltesespèciespotnoser

compensadaamblacapacitatreproductivaniamblacolonitzaciódenoushàbitats(Edgaret al.,2005);

3)Quans’hanvolgutregularelsabusosenl’extracciódelsrecursosnaturalsmarins,elscriterisdominants

enlespresesdedecisionssolensermajoritàriamentdecaràctereconòmic,nobiològicniecològic;

4)Quanelsmodelsdegestiópesquerarealmenthantingutencompteaspectesbiològics,elsseuscri-

terisconsiderenmajoritàriamentlabiologiadel’espècieobjectiudelapesquera(afid’optimitzarlaseva

extracció),sensecontemplarelproblemadesd’unavisióecosistèmica.

143

AlaMediterrània,lallagostaconstitueixunexempleclaríssimd’aquestaproblemàtica.Sabemperlaseva

explotaciódesdefamésdedosmilanysqueeraconsideradaunaespèciemoltapreciada,detalmanera

quevamerèixerrestarplasmadaenmosaicsdecoratiusivaserobjected’estudisexhaustiusenelstextos

d’històrianaturalmésanticsdelsqualstenimregistre(Aristòtil,segleVa.C.).Comaconseqüènciad’aquesta

extracciósostinguda,avuidialespoblacionsdellagostadelaMediterràniaestanclaramentsobreexplota-

desial’Atlànticjanoquedenpesqueresdedicadesaaquestaespècie.Elsescassosindividusqueescaptu-

rennomésconstitueixenpartocasionaldelesespèciesacompanyantsenaltrespesqueres(GoñiiLatrouite,

2005).LespesqueresdellagostasuperviventsalaMediterràniasónlesartesanalsquetenenllocenilles,

arxipèlagsialescostesdelnorddelcontinentafricà,quenohanpatitelsefectesd’unapescaindustrialtan

intensacomlamajoriadelescostesmediterrànieseuropees(Groeneveldet al.,2006).

Lapescatradicionaldelallagostaalesnostrescosteshaestatobjectedenombrosesregulacionsque,

tradicionalment,esbasenenlalimitaciódelatalladeprimeracaptura(midademalladelesxarxes;talla

mínimalegal)idel’esforçpesquer(vedes,diesqueromanenelsartsal’aigua,longitudinombred’arts;

Quetglaset al.,2004).Però,senseignorarelpaperquehagijugatladesídiaenlasevaposadaenpràc-

tica,alavistadelsresultatsésforçósconclourequeaquestesnormatives,basadesenl’optimitzacióde

lescapturesienpocscasosadaptadesalaconservaciódelespoblacionsexplotades,hanfracassaten

elseuintentdeferquelespesqueresfossinsosteniblesihancomportatladesapariciódelapescade

llagostavermellaamoltesregions(Hunter,1999).Unsímptomainequívocdeldeclividelespoblacionsha

estatlacontínuaevoluciódelsartsdepescautilitzatsenaquestapesquera,demaneraqueenelsúltims

50anyss’hapassatd’unsistemad’explotaciómitjançantnansesa l’úsdetremalls (Goñiet al.,2003),

aixícomalautilitzaciódenousmaterialscomlesxarxesdemultifilament,lesqualsfacilitenlacaptura

d’aquestaespècieenfonscomplexosid’elevadarugositat.

LazonadelmassísdelMontgríhaestatunaàreadepescaenquètradicionalmenthifeienfeinalesem-

barcacionsdel’Escalaidel’Estartit.Lazona,d’origencàrstic,ofereixunhàbitatòptimperalespobla-

cionsdellagostavermella,llobregantsimoltsaltresdecàpodes,demaneraqueelspescadorssempre

l’hanconsideradaunazonaenlaqualespodienobtenirbonsrendiments.Comatoteslescostesdela

Mediterrània,aquestsrendimentstambéhanminvat,iactualmentlapescadelallagostas’haconvertit

enocasional.Entotcas,lespoquescapturesdirigidesal’espècietenenllocazonesmoltenforadela

mateixacosta,jasiguienelrecdeBegur,jasiguiunesquantesmillesforadelareservamarina,enroques

isoladesonlapescaderòssecnoéspossibleionalgunspescadorsmésagosaratsiconeixedorsdelfons

marípodencalar-hielstremallsllagosters.

Desdefadècades,elllobreganthaestatunaespèciecomplementàriadelapescaartesanalambnanses

dellagostes,iactualmenttambéespescaambtremalldellagosta,peròlapocaincidènciadel’espècieen

lacapturafaquesiguianecdòtica.Amés,elcaràctersolitariil’elevadafidelitataunrefugiquepresenten

elsexemplarsadultsdificultaencaraméslasevacaptura.Aquestacaracterística,noobstantaixò,facilita

elseuestudimitjançantimmersió.

Lacigalaésundelsgransdecàpodesdelquemenysconeixemelseuciclebiològic,inoensreferima

lafasededispersió,quesolserlamenysconegudadetoteslesespècies,sinóasevalafasebentònica.

Aquestaespècieespescavatípicamentambnanses,moltmésocasionalmentqueelllobregant,peròel

144

seudecliviarreudelMediterranihaestatatribuïtalapescail·legalperpartdecapbussadorsenapnea

(FAO,1991).Elsfurtiuscapturenlesimmòbilscigalesapocafondària(<15m)durantelsmesosenquè

esprodueixlacòpula(maig-juny)enllocsestratègics,sobretotentradesdecovessomes,onespoden

arribaraacumulardesenesd’exemplarsperreproduir-se(Reñoneset al.,2010).AlesillesMedes,enels

mostreigsfetselsanys1972-1974(Roset al.,1984)i1976-1978(Carbonell,1982)noesvadetectarcap

exemplardecigala,essentl’únicdelsgransdecàpodesquenoesvacitarenl’extensallistademésde58

espèciesdedecàpodes.Novaserfinsa30anysdesprésqueesvanobservarexemplarsenmostreigs

rutinarisrealitzatsalescovesdelaMedaPetita.Actualmentescapturaalgunexemplardecigalaamb

tremallsdellagostadurantl’estiu,afondàriesentre30i60metres,perònoesconeixresdeladinàmica

poblacionalanualnidelseuhàbitatdurantelsmesosd’hivern,jaquedesapareixdeleszonessomesen

quètélloclareproduccióionespodenobservarambescafandreautònom.

Ala llistadedecàpodesobservatsocensatsa lesMedesquecitaJosepCarbonell (Roset al.,1984),

apareixlacranca(Maja squinado),peròenelscensosrealitzatsdesdel’any1992alesillesMedesila

costadelMontgrínosen’haobservatcapexemplar.Tampocnoestéconstànciadecapcapturaregular

del’espècieenelsúltimsvintanysalaCostaBrava,tantsolsesconeixencapturesmoltesporàdiques

d’algunindividu.AlazonadelMontgríilesillesMedesnomésestéconstànciadelacapturad’unexem-

plarfemellal’estiudel’any2012.

Evolució dels decàpodes a la reserva de les illes Medes i zona no protegida del Montgrí

Les illes Medes

Abordaremaralasituacióenquèestrobenleszonesques’hanestudiatilainfluènciadelrègimdepro-

tecciódelareservadelesillesMedesenladinàmicadelespoblacionsdelsgransdecàpodes.

Enelmarcdelsprimersestudisdeseguimentdelareserva,lallagostavermellajavaserseleccionada

comadescriptordel’evoluciódel’estatdelareservamarina.Novaserfinsel1992ques’iniciarenels

primersmostreigs,iambposterioritatelscensosesvanampliaralazonadelMontgríis’hivanincloure

llobregantsicigales.

Lallagostatéunadistribuciódecontagiextremadamentmarcadaifidelaroquesoindretsquepodríemano-

menar“zonesllagosteres”;forad’aquestsindrets,laprobabilitatdetrobarllagostesésmoltreduïda.Respo-

nentaaquestescircumstàncies,desde1994esvarenseleccionar10transsectesdinslesillesMedesi4ala

zonadelacosta.Mitjançantescafandreautònomesvanpentinaraquestsrecorregutsfixoscadaany,ides

d’aleshoreshempogutobservarl’evoluciódelespoblacionsdellagostesendosescenarisdiferentspelque

faalaprotecció.Acadatranssectes’hancomptattotselsindividus,anotantlamida(LC:longitudcefalotorà-

cica)ordenadaen4classesdetalla(T)discretes(T1<60mmLC;60<T2>80;80<T3>120;120<T4>160mm)i

145

lafondària(rangentre-10mi-50m),aixícom

elsllobregantsilescigales.

L’any1998esvandiferenciardinsdelaprime-

raclasselestallesde<60mmLC(Fotografia

4),laclassedelspostpuèrulus,querepresen-

taelsindividusques’hanassentatdurantel

mateixany(longitudmàxima:25mmLC).

Sensdubte, la descoberta de la fased’as-

sentament de la llagosta vermella i la seva

avaluacióanualhaestatclauperentendrela

dinàmicadel’espècieielpaperdelareserva

marina(Díazet al.,2001)(Fotografia2).Para-

doxalment,finsl’any1998esdesconeixiala

dinàmicadelesfasesjuvenilsdelallagosta,i

ésbenconegutqueladinàmicadequalsevol

poblacióestàinfluïdaengranmaneraperla

dinàmicadelseureclutament.Aquestconei-

xementhafacilitatdemaneraclaulainterpre-

taciódeldeclividellagostesalesillesMedes,

jaqueaquestasubdivisiódelaclassedetalla

T1permetobtenir informaciódelprocésde

assentamentanualperaquestaespècie.

Engeneral,homacceptaquel’exclusiódela

mortalitatperpescaenunaàreadeterminada

éselprincipalagentenlarecuperaciódeles

poblacions.Peralamajoriadelesespècies,

elsefectesdelaprotecciósónpositius,iar-

reudelmóntrobemmoltscasosonlesabun-

dànciesdellagostesesveuenafavoridesper

l’efecte de protecció de la reserva marina

(Goñiet al. 2001;Babcocket al. 1999).No

obstant això, també trobem casos en què

elsefectesnosóntanclars(Huntet al.1991;

MacDiarmidiBreen1993).

AlesillesMedes,l’any1992esvancensar

untotalde45individus,ielmàximesvaas-

solir l’any 1994 amb 159 exemplars. Però

desd’aleshoreseldeclivihaestatconstant,

finsaobtenirunsvalorsmínimsde8 indi-

Fotografia1.Llagostesjuvenilsde1anyd’edatenunapetitaescletxaa39metresdefondàriaenelPuigdelaSardina(CostadelMontgrí).(Foto-grafia:DavidDíaz).

Fotografia2.Postpuèrulusdellagostaambelcolortípicd’aquestafase,una franja clara al dorsde l’abdomen i taquesblanquesal cefalotòrax(Fotografia:DavidDíaz).

Fotografia3.Masclede llagostaamb força incrustacionsqueens indi-quenquelamudaesrealitzaràenbreu(Fotografia:DavidDíaz).

146

vidusl’any2011(Fotografia3).L’evoluciódelabiomassasegueixlamateixatendènciainos’observauna

retenciód’individusadultsdegrantallaque,entotcas,podriamantenirunabiomassaconstantindepen-

dentmentdelreclutamentanual(Figura1).

Ladistribuciódecontagiquetenenlesllagostes,totiquenoméscomparteixenrefugienlafasejuvenildelseu

ciclevital,vadirigirlaselecciódeleslocalitatsl’any1992.Larepeticiódelsmateixostranssectesensindicala

condiciódezonescomahàbitatadequatperallagostes.Així,d’acordamblatendèncianegativadel’evolució

aquasitotesleszonesdelesMedes,hempogutobservarquel’illotdelCarallBernat,onlarugositatilafon-

dàriapodriensuposaraprioribonescaracterístiquespertrobarllagostesadultes,haesdevingutunazonapoc

adientperalreclutament,jaque,aexcepciódelsprimersanys,maiméss’hantrobatllagostes.

S’haobservatqueenaltreszonescomelMontnegre,laSerraVentosaoelMedallot,l’efectedelareservas’ha

fetevident.Sónzonesqueerenconsideradestradicionalmentcomunbonhàbitatperallagostesi,efectiva-

ment,aixíhofeienpalèselscensosdelsprimersanys.Noobstantaixò,enl’últimadècadaelscensosmostren

valorsmoltpropersazeroozero,comenelcasdelMontnegre.

Totesaquesteszonesestrobenenunafondàriad’entre25i40m,tenenunaelevadarugositatambconcre-

cionsbiogèniquesiuncoral·ligenestructurat,amblaqualcosaofereixenunrefugiidoniperalsexemplarsa

partird’unanyd’edat(35-40mmLC).Noobstantaixò,l’assentamentesprodueixazonesméssomes(10-

15m),onalcapd’unanyinicienuncanviontogèniccapazonesmésprofundes.Aquesthàbitatdetransició

durantlafasejuvenilestrobabenrepresentatalesMedes,aqualsevoldelestreszones.Lacausad’aquest

declivigeneralitzatl’hemdebuscarenl’elevadapressiódedepredaciósobrelesmidesjuvenilsdellagosta

perpartdelspeixos,moltmésabundantsenunareservamarinaqueenunazonapescada.Aquestésel

factorprincipaldeldeclividelespoblacionsdegransdecàpodesatotalareserva(Díazet al.,2005).

Figura1.EvoluciótemporaldelaBiomassa(g)iabundànciadelesllagostescensadesalaReservaMarinadelesillesMedesenelsdarrers20anys(1992-2011).Lasèrienomésesvainterrompredurantl’any2003.

147

Elstúnels icovesde les illesMedessón

actualmentl’últimreducteenquèpodem

trobargransdecàpodes: llagostes,ciga-

lesillobregants,malgratquealsgranstú-

nelsdelaMedaPetita(TúnelllargiTúnel

deldofí)éspràcticament impossible tro-

barcapllagostaadultadesdefa12anys,

i la totalitat de llagostesque s’observen

sónjuvenils.ElmateixhapassatalaSer-

raVentosaialaRocadelMontnegre:en

ambdueszonesescreuque ladepreda-

cióéslaprincipalcausadel’absènciade

llagostes.

Amés,hemdetenirencomptequeenelstúnelsdelaMedaPetita,lafreqüentaciódesubmarinistes

ésdiversosordresdemagnitudsuperioralaquehihaenelMontnegreilaSerraVentosa,iaixòpot

afectarnegativamentl’abundànciadellagostes.Engeneralhomaccepta,quehihaunacertarelació

directa entre el nombre de visitants (escafandristes) i la densitat de depredadors (Milazzo, 2011).

Aquestefectesumatorinoresultapositiuperalesllagostesnoperquèhihagiactivitatfurtiva,sinó

perquèl’interèsdelsescafandristesamanipular i fotografiarunexemplarde llagosta–laqualcosa

requereixcerta intervencióperpartde l’observador–provocamalestarenels individus,demanera

quedefugenaquestsindrets.Aixòs’hapogutconstatarenl’elevatpercentatged’antenestrencades

quetenenlesllagostesazonesmoltfreqüentades.Amés,s’had’afegirelfetquel’elevatnombrede

capbussadors,comhemdit,augmental’abundànciadepeixos,ésadir,dedepredadorspotencials.

Siafirmemqueelstúnelsicovessónelsúltimsllocsonhihagransdecàpodes,peròveiemqueales

cavitatsmésimportantsqueestrobenalesMedesfamésdeunadècadaquenohihallagostes,qui-

nessonaquesteszones?Hemdebuscarlarespostaenunfactorfísicclaucomeslafondària,onles

llagostesesrefugiendelssubmarinistes.Aquestaestratègiafugitivafaqueenpetitsreductescomles

covesdelaPotadeLlop,amésde50mdeprofunditat,illurcontinuaciófinslacapçaleradelaRoca

delMontgríoelfinaldel túnelde laBardadelSastre (56m),encaraespodenobservarexemplars

adultsdellagosta,aixícomalgunllobregant.Peròlasevapresèncianoensindicaunbenestardeles

poblacions,ansalcontrari,jaquedemaneranaturalhauríemdetrobar-neazonesméssomes.

Noobstantaixò,tambéenaquesteszoness’haobservatunadisminució.Laméssorprenenthaestat

eneltúneldelaBardadelSastre,onactualmentespalesaunadisminuciódelnombredellagostes,a

lavegadaque,perefectedelaprotecció(vegeucapítolsobrepeixos),augmentaladensitatdegrans

neros(potencialsdepredadors)dinslacova.

L’últimadeleszonestípicamentllagostereséselMedellot,totiquepateixfluctuacionsinteranuals

forçaimportantspelquefaaladensitatdellagostes.Zonaderefugisestructuralmentcomplexosi

probablementnexed’unióentrelacostadelMontgríilesIlles,elMedellotilesroquesdelmasFerrer

hanestatdesde l’inicidelseguimentun llocons’han trobat forçaexemplarsde llagosta,aixòsí,

Fotografia4.Refugial’entradad’unacovad’unjuvenilsolitaridellagosta(Fotografia:DavidDíaz).

148

de mides mitjanes. Actualment aquesta

zona,encomparacióambtempspassats,

és molt erma, i les dades ens indiquen

queésellloconladavalladahaestatmés

acusada.

També es coneixen d’altres llocs on la

probabilitat de trobar llagostes és alta.

En fondària i enfora de la mateixa línia

de costa de lesMedes, és possible tro-

barpedresaïlladesoalguntombantonhi

hagialguna llagosta,com laRocaRetxa

oelfinaldelaBarradelsTascons.Peròa

causade laseva inaccessibilitat,aques-

teszoneshanestatpocvisitadesipràcti-

camentnoenteniminformació.

Seguint lamateixa tendència, els llobre-

gants mostren una presència residual a

les illesMedes. L’elevat graude fidelitat

del’espècieaunrefugifaquesiguimolt

habitualperamoltsaficionatsvisitarels

mateixosindrets,peròcadacopambmés

freqüència s’observa que els refugis ro-

manen buits. Els exemplars juvenils són

molt escadussers en els nostres censos i tan sols es poden observar exemplars adults. Refugis

profundsamésde50m.entrelaPedradeDéuilaPuntadelaFerralsónelsllocsonpodemtrobar

algunexemplar,totiqueencapdelscensoshabitualsmais’hansuperatels8exemplarsperatots

elsmostreigsiatotesleszones.

Encontraposicióaldeclivigeneralitzatde lespoblacionsde llagostes i llobregants, l’evolucióde les

poblacionsdecigalesenshadesorprendre(Fotografia5).Aquestaespècienovaserconsideradamai

comunaespècieindicadoraenelseguimentdelesMedes,peròl’any2002esvancomençaradetectar

individusenelstúnelsicovesdelaMedaPetita.Posteriorment,tambés’handetectatenlescovesdel

MalPas,onelnombred’individusnohasuperatmailadesena,totiqueésprobablequeenelsmatei-

xosindretsespuguinlocalitzarmésindividus.L’hàbitatòptimd’aquestaespècieésforçadesconegut,

encaraquesesolenlocalitzarenforatsicavitatspropersalsostredetúnels,covesibalmes.Aquesta

característicaredueixsensiblement lamortalitatperdepredacióperpartdelspeixos,però lasevali-

mitadamobilitatfaquesiguinsusceptiblesalapescafurtivaperpartdel’home.Alafacilitatperser

capturadesselihad’afegirelcomportamentgregariquemostrenal’inicidel’estiu,aixícomlafidelitat

aunllocdeterminat.Aquestescaracterístiquespodenexplicarelseudeclivigeneralitzat.Enaquestcas,

pensemquelesreservesmarineshanafavoritlasevareaparició,ilesillesMedeshanestatunexemple

d’aquestprocéslentderecuperació.

Fotografia5.Durantl’èpocadereproducció(maig-juny)esfreqüenttrobarlescigalesforadelrefugihabitualquesónlescovesmésfosques(Foto-grafia:DavidDíaz).

149

La costa del Montgrí

Desprésd’unaavaluacióexhaustivaamoltes localitats idurantmésde10anys,esvacomprovar

quel’assentamentpostpuèrulusdellagostaalacostadelMontgrí,ambunesdensitatsrelativesmolt

elevades,sónsingulars.AquestdescobrimenthafetqueelMontgríespuguiconsiderarlamillorzona

col·lectoradelarvesdellagostadelaconcadelmarCatalano-Balear.Lesraonspodensercomplexes

(aïllamentgeològic,naturalesacalcàriadelaroca,hidrografiaadequada...)inodeltotconegudes.El

quesísemblaclarésque,totilafortapressiódepesca,lamortalitatperdepredaciósobreelspost-

puèrulusésmoltbaixa.D’aquestamanera,unelevatpercentatgedepostpuèrulusarribenalamida

dejuvenils(60-70mmLC)als2o3anysd’edat,ihompotobservarelcanviontogènicd’hàbitatiel

seucomportamentd’agregacióenunsolrefugi,fetquenomésesdónaenaquestafasedelciclevital.

Així,éspossibletrobaralguneszonesd’acumulacióalacostadelMontgrí(Fotografia1).

Unadelesprincipalscaracterístiquesd’aquestèxitestrobaenlanaturalesacàrstica,delmassís,laqual

cosapermetquehihagiungrannombrededàtilsdemar(Lithophaga lithophaga).Aquestmol·luscperforant

exclusiuderocacalcària,enmoriroserdepredatperestrellesdemaroalgunpopdeixaunsforatsexcavats

alesparetsiblocsqueesdevenenelrefugiidealperalspostpuèrulusdellagosta.Alcapd’unanydeixen

aquestsrefugisis’acumulenenllosesoparets,avegadesfinsitotcompartintelmateixrefugi.Aixòfaque

existeixinpuntsdegranagregaciód’exemplarsjuvenilsques’handetectatis’hancensatdurantmésde

10anys.LesroquesenforadelapuntadelaTrona,lesllosesdelFalagueroelPuigdelaSardinaserienels

“puntscalents”d’acumulaciódejuvenils.Caltenirencompteque,acausadel’extensiódelMontgríiles

limitacionslogístiquesquecomportaelmostreig in situ ambescafandreautònom,lesàreesd’estudinohan

arribatmésenllàdelCapCastell,essentl’inicigeogràficdelseguimentlazonadelMolinet.Ésbensegurque

mésenllàtambés’hipodentrobard’altrespuntscalentscomelsesmentats.

Acausadeldescobrimentdelreclutamentilapossibilitatd’estudiar-lo,s’haanalitzatlarelacióentre

labiomassadejuvenilsambelnombredelarvesquearribencadaany,iefectivamenthihaunacor-

relacióimportantqueindicaquelesfluctuacionsanualsquepateixenaquesteszonesd’acumulació

sóndegudesal’arribadaanualdepostpuèrulus.Alcapd’unsquatreanysdesprésdel’arribadade

postpuèrulus, s’hauriende trobar exemplars adults, però aixònoes compleix. Tot i quepotser al

Montgrínotrobemunafondàriaòptimaperalavidaadultadelesllagostes(60-80m),síquehiha

prouhàbitatsidonisiunhàbitatdetransiciómoltproperalesillesMedes.Encaraquepotserenstro-

bemdavantd’unsistemaecològicquasiperfecteperpoderestablirunapoblacióregulardellagostes,

la indiscriminadacapturaicomercialitzaciód’exemplarsjuvenilsalMontgrífaquenos’arribimaia

comprovarlatransferènciad’exemplarsdesdelacostadelMontgrífinsalesillesMedes.

L’assentamentanualatenuaeldeclivigeneralitzatdellagostesalazonadelMontgrí,ilestendències

creixentsques’observena leszonesde lareservaparcialsónfruitde l’artefactede l’assentament

anualilalocalitzaciódelspuntsdeconcentraciódejuvenilsalllargdelsanysdeseguiment.Desdefa

8anysseguimlesllagostesdelPuigdelaSardinaihempogutconstatarlesdensitatsméselevades

detotesleszonesquehemmostrejat,arribantacontarmésde70exemplarsenunespetitesparets

denomésde40metresdellarg.Noobstantaixò,latendènciadelacosta,sensetenirencomptela

localitatdelPuigdelaSardina,mostraundeclivigeneralitzat,al’igualquelesillesMedes.

150

HaventexplicataquestescondicionssingularsquepresentaladinàmicadelesllagostesalMontgrí,

ensquedaperconèixerl’estatdelespoblacionsdellobregantsicigales.Elsprimerssónmoltesca-

dussersidifícilsd’observar,is’handetectatpocsexemplarsúnicamentenpetitsrefugisaleslloses

enforadelaPuntaSalines,aquasi40mdefondària,oalespartsmésprofundesiallunyadesdelPuig

delaSardina,aixícomdeforal’illotdelaPedrosa.Homcreuquelapressiópesquerahaimpactatde

maneraextraordinàriasobreaquestaespècie,fentquelasevarecuperaciósiguimoltcomplexa.

Percontra,iigualquevasucceiralesillesMedes,podríemdirquelescigaleshanreaparegutalacosta

delMontgrí.Totiquelescausesqueapuntemperaldeclividelsllobregantspuguinafectardelamateixa

maneralescigales,elseuhàbitatmoltmésespecialfaqueespuguintornaraobservarenalgunacova

delesmoltesqueestrobenenelMassís.Tambéhemdedirquel’observaciód’exemplarshaestatde

maneraméstímidaquealesMedes,iqueons’hanpogutobservar,desprésdemoltsd’anys,haestaten

lareservaparcial,entrelaPuntaSalinesielMolinet.

Perspectiva de futur de la població de grans decàpodes

SifemunaavaluacióglobaldelsresultatsobtingutsduranttotsaquestanysalesillesMedesenrelacióals

gransdecàpodes,evidentmenthauríemd’assenyalarqueperaquestesespècieslareservanohatingut

elresultatquehomesperaquanesprotegeixunespaimarí.Lesraonssóndiversesinohihaunacausa

concreta,sinómoltes,queconvergeixen iquepodenser interpretadesambcertesagràciesa l’estudi

continuatdurantmoltsanys.

La depredació

Laminimitzaciódelamortalitatperpescaquanescreaunareservamarinareestructuratotalacadenatròfica,

pelfetd’alterarlesrelacionsentreelsnodusquelaconstitueixen.Lapressióperdepredaciósobrelesllagos-

tesl’encapçalenelspeixos,iaquestsresultenafavoritsperlareducciódelamortalitatperpescaentrobar-se

enunareservamarina.Aixònovoldirquelesllagostesillobregantsnotinguincabudaenelsistemanatural

delesillesMedes,sinóqueenaquestcashemvistquenosónlesespèciesmésafavoridesiacausad’això,

elseuhàbitats’havistlimitat.D’altrabanda,hemvistquelescigalessíquehanestatafavoridesperaquesta

protecció,demaneraquenosempretotselsgransdecàpodessónperjudicats.Homjahaapuntatalgunesde

lescausesquedirigeixenladinàmicadelespoblacionsalazonaprotegida.Valadirque,totiquel’efectede

ladepredacióperpartdepeixosquepateixenlesfasesprimerenquesdelesllagostesenassentar-seésun

factorcomúatotesleszones(reseva-noreserva).L’elevadaefectivitatdedepredacióqueesdónaalareserva

marinaperlamajorabundànciadepeixosfaqueaquestfactorsiguideterminantperaladinàmicadel’espècie,

perònoentotselsespaisprotegitstéllocaquestefectesobreladinàmicadelespoblacions.

UndelsexemplesméspropersimillorestudiatssónlesillesColumbretes,onlapoblaciódellagostesés

moltabundanticreixentpelquefaabiomassa,iontambéhitrobemunafortadepredacióperpartdels

peixos.Noobstantaixò,enaquestcasl’hàbitatviableperalesllagostesésdiversosordresdemagnitud

151

superiorquealesillesMedesi,pertant,l’efectivitatdeladepredacióesdilueix.

D’altrabanda, lamidade l’espaiprotegit s’had’adaptara lamobilitatontogènicade l’espècie.A les illes

Medes,lespoquesllagostesollobregantsquehihatenenunaàreadeprotecciónosuperiorals200men

perpendicularalalíniadecostadelareserva,espaideltotinsuficientperoferirlaprotecciódelsindividus,ja

queunexemplardellagostatéunaàreahabitualdecampeigdegairebé1,5km.Així,lapescaconstantquees

produeixenelslímitsdelareservafaquelapossibilitatqueunexemplarsiguicapturatésmoltelevada.Amés,

suposantquedurantelsprimersquatreanysdevidahagipogutevitarl’elevadadepredacióquepateixlafase

d’assentamentalareservaielspossiblesatacsquediàriamentpotpatirensortirdelrefugiperalimentar-se

durantlanit,lapossibilitatdenoarribaralamidaadulta(4anysdevida)enunespaitantreduïtcomlesilles

Medesésmoltelevada.Perarribaraadulta,unallagostahaderecórrerunacarreravitalimpossible.

La pesca

L’efectivitatdelsartsdepescapercapturarlesllagosteshaestatnotablementincrementadaenlesdarreres

dècadesamb la introducciódels tremalls.Avuidia, i encondicionsexcepcionals,ambunanansanomés

pescaríemunterçdelquecapturaunaxarxa.L’úsdelaxarxahapossibilitatseguircapturantllagostesamb

rendimentsacceptablesiambl’afegitódecompletarlacapturaambpeixosd’elevatvalorcomercial(cap-roig,

gall,rap,entred’altres).Peròtambéhafetaugmentarlamortalitatdelesmidesdellagostaméspetites.Elfet

d’emprarunallumpetitademallapermetcapturarllagostesapartirdelsdosanysd’edat,fetqueperjudica

enormementlaviabilitatdelespoblacions.Amés,moltesvegadeselsistemesdecorronsperllevarlaxarxa

enembarcacionsartesanalsfaquelesaixafin,demaneraquenitansolsespodenretornaralamar.Amés,

l’interèscomercialquetél’espèciefaquesiguipossiblecomercialitzarindividusdequalsevoltipusdemida,de

formaquequalsevolllagostapotoferirunbeneficinetalpescador,encaraquenosempreal’empardelallei.

QuèrepresentalapescadellagostaalazonadelMontgríial’entorndelesMedes?Doncspràcticament

res.Pocssónelsquilogramsdellagostaqueesdescarreguendelesembarcacionsquefanfeinaperla

zona,imenysencarasihomtéencomptequecalcomplirunamidalegalquedesdel’any2007ésde

90mmdelongituddecefalotòrax.Actualmentnohihacapembarcaciódepescaartesanalquetingui

enlapescadelallagostaelseuprincipalmodedevida.Això,juntamentambl’extraordinàriacapacitat

d’assentamentquepresentalallagostaalacostadelMontgrí,ensduuapensarque,sicalferunapassa

endavantperalaconservaciódel’espècie,aquestahauriadeser iniciadaalacostadelMontgrí.Una

moratòriadepescadellagostaalacostaqueincloguésanysd’assentamentefectiu,debensegurquees

reflectiriaenunmillorestatdesalutdelespoblacionsdellagostesalacosta,ipotserseriapossibleun

influxd’aquestescapalespartsmésprofundesiarreceradesdelesillesMedes.

Algunes recomanacions com a cloenda

LafinalitatprimeraperalaconservaciódelallagostaalacostadelMontgríilesillesMedesésevitarla

capturadelesllagostesjuvenilsalacostadelMontgrí.Caltenirencomptequeenstrobemenunmarc

152

Agraïments

Els resultatsd’aquestcapítolhanestat fruitdemoltesobservacionsdecairenaturalistaquedesprésesvan

convertirenunseguimentcientífic,essentlamésllargadocumentaciódel’evoluciódelallagostavermellaen

unareservamarinaalaMediterrània.L’esforçquehaestatduratermeunprojectecomaquestnohaguésestat

possiblesiamicscomenMikelZabalanohaguessinconfiatenaquestprojecte.Elpapermésimportantentota

aquestaaventural’hatingutenMarcMarí,quefouquivainiciarambmoltaestimatotaquestseguimenti,junta-

mentambenJaumeForcada,vancomençaraseguirl’efectedelcessamentdelapescaalesIllesMedessobre

lapoblaciódellagostes.Moltsdelconeixementsbiològicsiecològicssobreelsgransdecàpodeselshanaportat

enPereAbelló,naMontserratDemestreinaRaquelGoñi.Elconeixementdelsraconssubmergitsmésamagats

iespectacularsdelMontgríilesIllesMedesonencararomanenllagostes,hafetpossibleaquesttreball,iensels

hanregalatenJosepMariaLlenasienJosepClotas.

L’equipgestoritotelpersonaldelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,hansuposatunpuntalcabdal

enelsestudiscientíficsduranttotaquesttemps.Aquesttreballs’harealitzatdinsdelseguimentbiològicdela

ReservaMarinadelesillesMedesihaestatfinançatendiversosaspectespelDepartamentd’Agricultura,Ra-

maderiaiPesca(de1990a1998),pelDepartamentdeMediAmbient(desde1999a2003,2005,2008)dela

GeneralitatdeCatalunyaifinalmentperlaSecretariaGeneraldelMar(2009-2012).

Atotsellsiamoltsd’altresvolemagrairincondicionalmentquehaginfetpossibleaquesttreball.

idealperalaconservació,ambunaàreaqueofereixambgarantiesdosdelspilarsperaqueunapoblació

espuguirecuperar:a)l’arribadaanualdelarves,ib)unhàbitatòptimperaldesenvolupamentdel’espècie

entoteslesfasesvitalsdelseucicle.

Totaixòespodriaresoldretansolsrespectantlanormativaactualqueregeixlapescad’aquestaespècie.

Uncops’acomplíslanormativa,espodriaposarenfuncionamentunplaespecialperalarecuperacióde

lapescadelallagostaamblafinalitatdemantenirpoblacionsadultesefectives,enelsentitquenotan

solsenstrobéssimdavantd’unazonad’embornaldelarves,sinóquetambéenfosunafont.

Pelquefaalsllobregantsilescigales,enserespèciesambunacapacitatderecuperaciónotanevident,

iacausaquedesconeixemgranpartde lasevadinàmica,elprincipideprecaucióseria l’apostamés

coherent,tenintencomptelesabundànciestanbaixesquepresenten.Pertant,prohibirtotalmentlaseva

capturaalesàreespermesesilimitarl’accésalescovesdel’àreaprotegidaenquès’hanrecuperatles

cigalesserienlesmesuresmésprudentsquehomhauriad’aplicar.

153

BabcockRC,KellyS,ShearsNT,WalkerJW,WillisTJ(1999)Changesincommunitystructurein

temperatemarinereserves.MarineEcologyProgressSeries189:125–34.

CarbonellJ(1982)CrustáceosdelasislasMedes.Act.IerSimp.Ibér.Est.BentosMarino.SanSe-

bastián.

DíazD,MariM,AbellóP,DemestreM(2001)SettlementandjuvenilehabitatoftheEuropeanspiny

lobsterPalinurus elephas(Crustacea:Decapoda:Palinuridae)inthewesternMediterraneanSea.

ScientiaMarina65:347–356.

DíazD,ZabalaM,LinaresC,HereuB,AbellóP(2005)IncreasepredationofjuvenileEuropeanspiny

lobster(Palinurus elephas)inamarineprotectedarea.NewZealandJournalofMarineFreshwater

Research39:447-453.

EdgarGJ,SamsonCR,BarrettNS(2005)SpeciesExtinctionintheMarineEnvironment:Tasmania

asaRegionalExampleofOverlookedLossesinBiodiversity.ConservationBiology19:1294–1300.

GoñiR,QuetglasA,ReñonesO(2003)DifferentialcatchabilityofmaleandfemaleEuropeanspinylobs-

terPalinuruselephas(Fabricius,1787)intrapsandtrammelnets.FisheriesResearch65:295–307.

GoñiR,ReñonesO,QuetglasA(2001)DynamicsofaprotectedWesternMediterraneanpopulation

oftheEuropeanspinylobsterPalinurus elephas(Fabricius,1787)assessedbytrapsurvey.Marine

andFreshwaterResearch52:1577–1587.

GoñiR,LatrouiteD(2005)ReviewofthebiologyandfisheriesofPalinurusspp.speciesofEuropean

waters:Palinurus elephas(Fabricius,1787)andPalinurus mauritanicus(Gruvel,1911).Cahiersde

BiologieMarine46:127–142.

GroeneveldJC,GoñiR,LatrouiteD(2006).Palinurusspecies.Chapter12.In:PhillipsB.(ed)Lobs-

ters,ManagmentAquacultureandFisheries.BlackwellPublishing.

HolthuisLB(1991)MarineLobstersintheworld.Anannotatedandillustratedcatalogueofthespe-

ciesofinteresttofisheriesknowntodate.FAOSpeciesCatalogue,no145,Vol.13,pp.1-292.

Hunt JH,MatthewsTR, ForcucciD,HedinB,BertelsenRD (1991)Management implicationsof

trendsinthepopulationdynamicsoftheCaribbeanspinylobster,Panulirus argus,atLooeKeyNa-

tionalMarineSanctuary.FinalReporttoNOAA.FloridaMarineResearchInstitute,Marathon,FL.

HunterE(1999)BiologyoftheEuropeanspinylobster,Palinurus elephas(Fabricius,1787)(Decapo-

da,Palinuridea).Crustaceana72:545–565.

MacDiarmidAB,BreenPA(1993)Spinylobsterpopulationchangeinamarinereserve.In:Bat-

tershillC.N.,CreeseR.,SchielD.,JonesG.,MacDiarmidA.B.(eds)Proceedingsofthe2ndIn-

ternationalTemperateReefSymposium.NationalInstituteofWaterandAtmosphericResearch,

Wellington,47–56.

Bibliografia

154

MilazzoM (2011)Evaluationofabehavioural responseofMediterraneancoastalfishes tonovel

recreationalfeedingsituation.EnvironmentalBiologyofFishes91:127-132.

PhillipsBF,SastryAN(1980)Larvalecology.In:CobbJ.S.,PhillipsB.F.(eds)Thebiologyandmana-

gementoflobsters,2:Ecologyandmanagement.AcademicPress,NewYork,11–57.

QuetglasA,GaamourA,ReñonesO,MissaouiH,ZarroukT,ElabedA,GoñiR(2004)Spinylobster

(Palinurus elephas,Fabricius1787)fisheriesinthewesternMediterranean:AcomparisonofSpanish

andTunisianfisheries.MonografiesButlletídelaSocietatd’HistoriaNaturaldelesIllesBalears47:

64-80.

ReñonesO,CollJ,DíazD,MoreyG,MartinoS,NavarroO,StobartB,DeuderoS,GrauAM(2010)

EstudiodelabiologíayecologíadeScyllarides latusenelParqueNacionalMarítimoTerrestredel

ArchipiélagodeCabrera.ImplicacionesparalagestióndelaespecieenlasIslasBaleares.Proyecto

“LATUS2006-2009”.COB-IEO,61pp.

RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.Institutd’EstudisCa-

talans.828pp.

WormB,BarbierEB,BeaumontN,DuffyE,FolkeC,HalpernBS,JacksonJBC,LotzeHK,Micheli

F,PalumbiSR,SalaE,SelkoeKA,StachowiczJJ,WatsonR(2006)ImpactsofBiodiversityLosson

OceanEcosystemServices.Science3:787–790.

Els peixos més afavorits per la protecció de les Medes

Antoni Garcia-Rubies1

1Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

157

Introducció

LaCostaBrava,iespecialmentlesàreesqueinteressenaquestestudi,presentenunsfonsd’unamorfologia

moltvariadaqueofereixunaamplíssimariquesad’hàbitatsiunaelevadabiodiversitat.L’explotacióconti-

nuadad’aquestsindrets,tantdesdelpuntdevistapesquer,desdemoltantic,comdelturístic,moltmés

recentment,hadeixatlasevaempremta:lapescahaafectatespecialmentelspeixosimoltespoblacionses

trobenactualmentsobreexplotadesialgunesjahanpràcticamentdesaparegut.Malgrattot,larecuperació

delespoblacionsd’algunesespèciesdepeixostanemblemàticscomaraelneroalesreservesmarinesevi-

denciaclaramentquelaposadaenpràcticademesuresdeprotecciófariapossiblelarecuperaciód’aquesta

id’altresespèciesqueactualmentestrobenenunasituaciócríticaallàonespodenpescar.

Peròelsobjectiusque impulsen lacreacióde lesàreesmarinesprotegides(AMP)vanmésenllàde la

protecciód’algunesespèciesexplotades.Breument,sónelssegüents:

1)Conservaciódelpatrimoninaturalilabiodiversitat

2)Recuperaciódelsestocsdepesca

3)Educacióirecerca

4)Contribucióaldesenvolupamentdel’economialocalperlaviadelturismeilafreqüentaciódelsespais

engeneral

L’ÀreaProtegidadelesillesMedes,creadal’any1983,estrobaentrelesmésveteranesdelaMedite-

rràniaihaestatobjected’ungrannombredetreballscientífics,algunsdelsquals(Roset al.,1984)van

serfonamentalsperalainstauraciódelareservamarina.L’efectedelaprotecciósobrelacomunitatde

peixos litoralsesvademostrarbenpocdesprésque laprotecciófosefectiva(Garcia-Rubies iZabala,

1990;Garcia-Rubies,1997,1999).Elsefectesde laprotecció (l’anomenat“efectereserva”) tambévan

permetredocumentarcasosdecascadestròfiques(SalaiZabala,1996;Sala,1997;SalaiBoudouresque,

1997)iferdiversosestudissobreelreclutament(Garcia-RubiesiMacpherson1995;Macphersonet al.,

1997;Vigliolaet al.,1998;Planeset al.,1999),lamortalitatnatural(Macphersonet al.,2000)il’espectre

debiomassadelspeixoslitoralsenunmediprotegit(Macphersonet al.,2002).Laprotecciódel’àreaila

recuperaciódel’estructurademogràficadelapoblaciódeneros(Epinephelus marginatus)vaserdeter-

minantperpoderdocumentarlareproducciód’aquestaespècie(Zabalaet al.,1997a,1997b)ielsfactors

queladeterminaven(Hereuet al.,2006)perprimeravegadaalaMediterrània.

Moltsd’aquestsestudisesvarenoriginarmentreesduienatermelestasquesdeseguimentd’algunes

poblacionsicomunitatsenl’ÀreaProtegidadelesillesMedes.Elcontactecontinuatambelmediés

lamillorfontd’inspiracióperalsinvestigadorsal’horadeplantejar-senousreptesderecerca.D’altra

banda,totiquepodensemblarmonòtons,elsseguimentsallargterminiacostumenafornirunain-

formaciómoltvaluosaacausadel’escassetatd’aquestamenad’estudisalaliteraturacientífica.Els

seguimentsallargterminisónunareferènciadeprimerordrepertaldecontrolarpossiblescanvisen

lescomunitatsipoblacionscausatsperagentsexterns,jasiguind’origenhumà(apariciód’espècies

invasores,canviclimàtic,etc.)od’origennatural(temporals,malalties,etc.)ofinsitotperdetectar

cicles.Tenircomareferènciadadesdeprimeramàsobrecomunitatsipoblacionsnoexplotadesés

vitalpertald’avaluarelsefectesd’aquestespertorbacions,siguindel’origenquesiguin.

158

Elseguimenttemporaldelpatrimoniprotegitésprimordialpertald’avaluarl’eficàciadelesmesuresde

proteccióperacomplirelsobjectiusdel’ÀreaProtegidaiassegurarquehofacind’unamaneracomple-

mentàriaisostenible.Enaquestsentit,valadirquenosempreelqueésboperaldesenvolupamentde

l’economialocalhoéspergarantirlaconservaciódelpatrimoninatural.Ésdifícilconjuminarunsobjec-

tiustandisparscomelsesmentatsmésamunt,enunambientsotmèsaunapressióturísticatanforta

comlaCostaBrava.Endarrerainstància,sónelsgestorselsquehandedecidir,iperaixònecessiten

lesdades,elmésactualitzadespossible,sobrel’estatil’evoluciódelpatrimoninatural.

Desde1990,anyenquèesvainiciarelseguimentdel’ÀreaProtegidadelesillesMedes,laselecció

delsdescriptorsesvacentrarsobrecomunitatsiespèciesambunelevatinterèsecològicieconòmic.

Lesprimeresperquè, tot inoserexplotadesdirectament,podrienveure’s indirectamentafectades

perlaprotecció;lessegones,pertaldedocumentarcomevolucionavenlespoblacionsd’alguneses-

pèciesmoltpreuadesenabsènciad’explotació.Ésperaixòque,desprésdeveurel’efectedelapro-

tecciósobrelacomunitatdepeixosderocaengeneral(Garcia-RubiesiZabala,1990;Garcia-Rubies,

1999),homvadecidircentrarelseguimentenaquellesespèciesquepresentavenunesdiferències

majorsentrel’àreaprotegidailanoprotegida.Totesresponienalesmateixescondicions:estractava

d’espèciesdellargavida,quepodienassolirunagrantallaierenmoltpreuadesperlapesca.Peraixò

erentanraresallàonespodienpescari,precisamentperaixò,responientanbéalaprotecció.Eren,

enpoquesparaules,lesmillorsindicadoresdel’efectereserva.

Així,elseguimentcomençàpelnero(Epinephelus marginatus)l’any1991;apartirde1992,l’estudiesva

estendrealdéntol(Dentex dentex),alllobarro(Dicentrarchus labrax),alsargimperialosoldat(Diplodus

cervinus),al’orada(Sparus aurata)ialcorball(Sciaena umbra).Elpagre(Pagrus pagrus),quetambéfou

inicialment inclòs en el seguiment, va ser

posteriorment rebutjat, jaqueelsevadis-

tribucióenfondàrianopermetiaunabona

avaluacióde lapoblaciónidinsni forade

l’ÀreaProtegida.

Elseguimenttambéesvaadaptaralscan-

visdegestiódelazonaiesvaampliarcap

alacostadelMontgrí,l’any1998,després

delainstauraciódel’ÀreaParcialmentPro-

tegidadesdelMolinetfinsalaPuntaSa-

linesl’any1991.Finalment,l’any1999,es

decidíd’incloureenelseguimentuntram

decostanoprotegida(delCapd’Oltreraa

l’illad’enDui)pertaldepodercompararles

dades obtingudes tant a l’àrea totalment

protegida com a la parcialment protegi-

da(Figura1).Lainclusiód’aquestesdues

àreespermetria,d’unabanda,documentar

elpossiblepasdepeixosdelazonaprote- A)

159

Figura1.ReservaMarinadelesIllesMedes.A)Vistageneral.LalíniavermellarepresentaellímitdelaReservaMarina(RM)onesprohibittottipusdepesca,ilalíniataronjarepresentaelslímitsdelaReservaParcial(RP)onlapescaésregulada,idelimitalazonanoprotegida(NP).B)Transsectesalazonanoprotegida(NP)ialaReservaParcial(PR).C)TranssectesdinslaReservaMarina(RM).Leslíniesvermellesrepresentestranssectesreplicats,ilesíniesverdestranssectesnoreplicats.

gidadelesMedesalacosta,eldenominat“vessament”(spillover),idel’altra,aïllarl’efectedelapesca

submarina,permesaenl’àreanoprotegidaperòprohibidaenlaparcialmentprotegida.

L’spilloverésunefectequesemprehaestatesgrimitenlacreaciódereservesmarines,totiquehaestat

raramentcomprovat.Enprincipi,depèntantdelesdimensionsdelareservacomdelescaracterísti-

quesdel’hàbitatilamobilitatdelesdiferentsespècies,jasiguienelsseusdesplaçamentshabituals

dinsdelarespectiva“àreadecampeig”(home range),jasiguienmigracionsestacionals(ambmotius

reproductors,perexemple).

Tocant sostre...

Pelquefaaaquestesespècies,hompotdirque,desprésde25anysdeproteccióalaReservaMarina

delesillesMedes,tantelnombremitjàd’espèciescoml’abundànciatotaljahanarribatpràcticament

a lacapacitatdecàrrega (Figura2).Elnombremitjàd’espècieséselparàmetrequemésràpidha

arribata lasaturació (10 -13anys), iaixòhademostratque la freqüènciad’ocurrènciad’aquestes

espèciesenelsinventarisesrecuperamoltabansquelasevadensitatitalla.Unarecuperaciósimilar

delariquesaespecíficavaserdocumentadaperMcClanahanet al.,(2007).

B) C)

160

La biomassa de tres espècies (E. margi-

natus,D. labrax, D. cervinus) ja ha assolit

pràcticament la recuperació total, mentre

que la de S. umbra iD. dentex es troba

encaraenplenaexpansió.EnelcasdeS.

umbra, s’han observat els primers signes

d’estabilitzacióallargtermini,ielmateixes

potdirdeD. dentex,queseguiaunaevo-

luciósimilaralesanteriors,totiqueelva-

lorexcepcionalmentaltde2009vatrencar

aquesta dinàmica. Són necessàries més

dadespersabersil’elevatvalorde2009és

puntualobéestractad’unatendènciadefi-

nida,peròsemblaclarqueaquestaespècie

estàenexpansióalaMediterràniaocciden-

tal(Orozcoet al.,2011)ialazonad’estudi

enparticular,comassenyalenlescaptures

del’espèciealveíportdePalamósdurant

l’any2009(Gordoa,obs.pers.).

Elsvalorsdelacapacitatdecàrregaenter-

mesdebiomassaestimatspelsmodelshan

estatmoltdiferentsentrelesespècies(Figu-

ra3).ElvalorméselevatcorresponaE. mar-

ginatus (37,1±3,6gm-2),quesesituaen

unordredemagnitudpersobredelesaltres

espèciescomS. umbra(5,6±3,1gm-2),D.

labrax(3,4±0,66gm-2)iD. cervinus(3,1±

0,24gm-2),laqualcosasuggereixquelare-

cuperaciótotaldepèndelatallail’edatque

podenassolirlesespècies(HalperniWarner,

2002),jaqueelsindividusadultsd’E. margi-

natussónelsméslongeusielsquepoden

assolirunamajortallamàxima.

Eltempsnecessariperassolirlarecuperaciótotald’unapoblacióésllargperatoteslesespècies,i

vade13a31anyspersobrepassarel95%delacapacitatdecàrrega.Aquestsresultatscontrasten

ambelsqueproposenrecuperacionsmoltméscurtes,basant-seenlarevisiódemoltsresultatsde

diferentsreservesmarines(Côtéet al.,2001,HalperniWarner,2002;Babcocket al.,2010),potser

perquèlarecuperaciótotals’haconfósambelsprimerssímptomesdemilloradelespoblacions,que

acostumaaserforçaràpida.Enqualsevolcas,Collet al.,(enpremsa),enbaseadadesoriginals,van

situareltempsperassolirlacapacitatdecàrregaenmenysde5anysentresreservesbalears(NW

Mediterrani),unlapsedetempsmoltmenorqueelconstatatenaquestestudi.

Figura2.Evoluciótemporaldelnombred’espècies(A)iladensitat(B)ilabiomassa(C)totalsdelspeixosvulnerablesalapescacensatsalaReservaMarina(RM,cerclesnegres),alaReservaParcial(RP,trianglesnegres)ialazonanoprotegida(NP,cerclesblancs).Leslíniesrepre-sentenelmillorajustdecadavariableaRM(líniasòlida),RP(líniadepunts)iNR(líniadiscontinua).Leslíniesverticalsdepuntsrepresentenelmomentenques’assoleixenel95%iel99%delvalordelacapaci-tatdecàrregaaRM.

161

Lesdiferènciesentre les illesMedes i lesreservesbalearsobeeixenacausestantambientalscom

biològiques.Alesreservesbalearsesvamostrejaramoltpocaprofunditat(entre5i10m)pelfetque

elsubstratrocósraramentarribavaamésprofunditat.Lalimitacióenprofunditatdelsubstratrocósa

lesreservesbalearsés,segurament,unveritablecolld’ampollaquecondicionalapresènciadegrans

exemplarsd’E. marginatus,que tendeixenadesplaçar-seamésprofunditatamesuraquecreixen

(HarmeliniHarmelin-Vivien,1999),odelsgransbancsdeS. umbra,querequereixendefonsambuna

elevadacomplexitatestructural,quedifícilmentesdonenatanpocaprofunditat.Comassenyalaven

Collet al.,(enpremsa),lesreservesbalearsnoestrobavenenindretsexcepcionals,sinóquereflec-

tienlescaracterístiquesgeneralsdelamajorpartdellitoralbalear.Ensegonlloc,caldestacarqueles

Figura3.EvoluciótemporaldelabiomassadecadascunadelesespèciesalaReservaMarina,alaReservaParcialialazonanoprotegida.Vegeulafigura2perelsignificatdelssímbols.

162

espèciesqueesvantenirencompteaCollet al.,(enpremsa)erentoteslesquepodienserobjectiu

depesca, incloent-hidiversospeixosqueaconsegueixenlasevatallamàximaenrelativamentpoc

temps(perexempleDiplodus sargus,D. vulgaris,diversoslàbrids,etc.)ique,enconseqüència,recu-

perenlasevaestructurademogràficamoltmésràpidamentquelesespèciesquehanestattractades

enaquesttreball.

Al contrari de les reserves balears, els

valors de biomassa obtinguts a les illes

Medes són molt similars als que citen

García-Chartonet al., (2004) per a reser-

ves mediterrànies situades en ambients

extraordinàriament propicis per assolir el

màxim desenvolupament de la ictiofauna

litoralsobresubstratrocós,incloent-hiels

exemplars més grossos de les espècies

mésgrans.Peraaquestspeixos,assolirla

totalrecuperaciódelapoblacióésunpro-

césllargperòquevariaperacadaespècie

enfunciódel’edatilamidaquepuguias-

solir.Enaquestcas,eltempsrequeritper

aconseguir la capacitat de càrrega s’ha

demostratllarg,moltsimilaralsdefinitsper

RussiAlcalá(2010),oalgunsdelsestimatsperMacClanahanet al.,(2000,2009),quesesituavenentre

els17 i37anys.Totaquesttempsperassolir larecuperaciótotaldónaunaideadelcostósquepot

arribaraserelrecobramentdelespoblacionsdelesespèciesmésexplotadesalaMediterrània.

Peròno totes les espècies han seguit una evolució tan favorable. El casde l’orada (Sparus aurata)

semblaparadoxaljaque,desprésd’assolirunsvalorsdebiomassaelevatsenels2primersanysdel

seguimentalaReserva(entre8i9anysdesprésdelaprotecció),aquestaespècievapatirundescens

bruscdelqualnosemblahaver-serecuperat(Figura3),sinótotelcontrari.Labiomassad’aquestaes-

pèciealaReservasemblatendiraconvergiramblesdelareservaparcialilazonanoprotegida,sibéla

majortalladelsexemplarsdedinsdelareservamantélesdiferènciesentermesdebiomassa.Segons

Babcocket al., (2010),aquestesdisminucions,raresenunmediprotegit,podenobeiratresfactors:

aquelesabundànciesinicialsnosónelresultatd’unefectedelaprotecció,sinód’altresfactors(com

araepisodispuntualsdereclutamentsanormalmentaltsquedeterminenaltesabundànciesenelsanys

següents);alsefectessecundarisdelaprotecció(incrementdedepredadorsquepodenminvarlasu-

pervivènciadelsreclutes),obéaunaintensificaciódelapescaalvoltantdelesreserves.

EnelcasdeS. aurata,l’explicaciómésplausibled’aquestadisminuciópassariaperunacombinació

delabiologiad’aquestaespècieidelapescail·legal,jaqueS. auratasurtforadelareservaperfor-

maragregacionsreproductores.Unad’aquestesagregacionssesituamoltapropdelareservadeles

illesMedesiésperfectamentconegudaperalgunspescadorsd’encerclament,quepodenlocalitzar-

lafàcilmentmitjançantelsmodernssonarsicapturarunaenormequantitatd’exemplarsenunsola

Fotografia1.Diplodus cervinus.Aquestsarg,d’aspectemagnífic,erarela-tivamentescadusseralazonaacomençamentsdelsanys80.Desd’ales-horesesvaanarincrementantfinsassolirdensitatsestablesamitjanelsanys90(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

163

calada (Sacanell,obs.pers.).S. aurata representa,així,unclarexempled’exportaciódebiomassa

foradelareserva:unspillover independentdeladensitat(tal icomeldefineixenAbesamisiRuss,

2005;Grusset al.,2011),queesprodueixacostadelapoblaciópresumptamentprotegida.L’orada

ésunabonamostradeleslimitacionsdelesAMPenaquellscasosenquèunapartdelapoblació

surtesporàdicamentdelsseuslímitsquanlasuperfícieprotegidaésmenoralacapacitatdedispersió

del’espècieenqüestió(Grüsset al.,2011).Enaquestcasenparticular,espotaventurarquesino

cessalapescasobrel’agregacióreproductorad’aquestaespècie,lesdiferènciesentrelaReservai

leszonesobertesalapescaacabarandiluint-seeneltemps.

Efecte de la protecció

Lesdiferènciesentrel’ÀreaProtegidadelesillesMedesilacostaveïnasónmoltpronunciadesis’han

mantinguteneltempsperalamajoriadedescriptorsanalitzats.Toteslesespèciestractadess’hanvist,

enmajoromenorgrau,afavoridesperlaprotecciódelesillesMedes.

LesdiferènciesexistentsentrelesbiomassesdelaReserva(R)respectealaReservaParcial(RP)ilazona

noprotegida(NR)sónenormes.Demitjana,elnombremigd’espèciesaRPiNRsesituaentreun28iun

30%del’observatenR;l’abundànciamitjanatotalenRPnomésarribaaun18%delaconstatadaenR,

mentrequeenNRnomésrepresentaun12%.LabiomassamitjanatotalobservadaenRPiNRsesitua

enun6,7iun5,4%del’observadaenR,respectivament.

Assumintque lesbiomassesmàximesde

cada espècie s’aconsegueixen en R, es

pot estimar l’estat de les poblacions en

zones obertes a la pesca. SegonsWorm

et al.,(2009),unestocexplotatelsefectius

delqualnoarribinal10%delabiomassa

noexplotada(labiomassaprístina,segons

MaClanahanet al.,2007)espotconsiderar

pràcticament en col·lapse ecològic. Se-

guintaquestbarem, lespoblacionsdeD.

labrax, E. marginatusi S. umbraestroba-

riende“seriosamentesgotades”apràcti-

cament“col·lapsades”aleszonesobertes

a la pesca, el quedemostra l’eficàciade

lesAMPperalaproteccióifuturaviabilitat

d’aquestesespècies.

Larecuperaciódelespoblacionsdecincdelessisespèciesestudiadesdesprésde25anysdepro-

teccióésindubtableenl’AMP.Atèsqueestractad’espèciesd’unnivelltròficelevat,esconfirmaque

Fotografia2.D. dentex.EldéntoleramoltraralaCostaBravaelsanys70i80,totiqueelsvellspescadorsconeixienbéaquestaespècie.Amitjandels80esvarencomençaraveuredéntolsdemidamitjanai,desd’ales-hores,aquestaespèciehaaugmentatmolt.AlesMedesnoésrarveuregransexemplarsdemésd’unmetredellargàriaiquesuperenels10Kgdepes(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

164

la biomassa en les AMP tendeix a des-

plaçar-secapalsdepredadors,ésadir,a

seguirelcamíinversdelqueesprodueix

enecosistemesexplotats,onelsefectes

de la sobrepesca es noten en les espè-

cies que ocupen els nivells tròfics més

elevats(Paulyet al.,1998).Alesreserves

es produeix el que s’anomena “refer les

xarxes tròfiques cap amunt” (rebuilding

up the food webs)(Aburto-Oropezaet al.,

2011),quecontrastaambel“pescarcap

avall les xarxes tròfiques” (fishing down

the food webs) que es produeix en els

medisexplotats.

Actualment,el49%de labiomassade la

comunitatdepeixoslitoralsalareservade

lesMedescorresponapeixosdepredadors

(GuidettiiSala,2007;Salaet al.,2012),la

qual cosaassenyala el camí capa la to-

tal recuperació funcional de l’ecosistema

amblacaracterísticainversiódelapiràmi-

detròficaquejas’hacomprovatenzones

prístines,quemainohanestatexplotades

(DeMartiniet al.,2008).

La recuperaciódelsdepredadors téefectes

encascadasobreelsnivells tròfics inferiors

(vegeu capítols 5 i 7). No obstant això, els

efectes indirectes de l’augment de les po-

blacionsdepeixosacausade laprotecció

sobrelarestadel’ecosistemasolenretardar-

seenel tempsacausade la inèrciaenels

processosqueregulenladinàmicadelespo-

blacions (Shears iBabcock,2003;Babcock

et al.,2010;Hereuet al.,2012).AlesillesMe-

des,algunsd’aquestsefectessecundariss’handocumentatis’hademostratunaugmentdeladepredació

sobrelallagostaPalinurus elephas(vegeucapítol7),ouncertcontrolsobrelespoblacionsdegarotesque,

desprésdemésd’unadècada,hapermèsunarecuperaciódepoblacionsd’alguesarborescentsenalgunes

zones(vegeucapítol5).

Al’escaladelacomunitatdepeixos,l’impactedel’incrementdedepredadorshauriadesernotable.Així,

totiqueMacphersonet al.,(1997)vandemostrarquenoexistiacapefectedel’incrementdedepredadors

Fotografia3.D. labrax.Alcontrarideldéntol,elllobarrosemblaquevadebaixaatotellitoraldelaCostaBrava.TotiquealesMedesencaraespodenveureforçaexemplars,aquestaespèciehaesdevingutmoltescadusseraenlesàreesobertesalapesca(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

Fotografia4.E. marginatus.SenscapmenadedubteelreidelspeixosdelesMedes.Decaràctercuriósigensporuc,suportamoltbélaproximitatdel’home.LapoblaciódemogràficamentcompensadadelesillesMedesvapermetreque,l’any1996espodésobservarlareproducciód’aquestaespècieperprimeravegada(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

165

sobrelamortalitatdelssargs(Diplodus sargus, D. puntazzoiD. vulgaris)acabatsd’assentar(settlers)en

àreesprotegides,hihaalgunesevidènciescorrelacionalsdel fetqueen lesAMPhihamenys juvenils

d’algunesespècies respecteaàreesveïnesobertesa lapesca (Garcia-Rubies,1997;Sánchez-Lizaso

et al.,2000),oquealgunespetitesespèciesbentòniques,comGobiusbucchichi(Sasalet al.,1996)són

menysabundantsidemajortallaenlesreserves.

Vessament

Comjahemvist,alesillesMedes,lesdiferènciesentrel’ÀreaProtegidailacostasónenormesies

manteneneneltemps.Calconcloure,enconseqüència,quedesprésde25anysdeproteccióimal-

gratqueelsvalorsdelamajoriadedescriptorsalaReservajahanassolitpràcticamentlacapacitat

decàrrega,elvessament(spillover)desdelesillescapalacostaveïnahaestatforçalimitat.

Delessisespèciesanalitzades,noméstres(E. marginatus, D. dentexiS. umbra)demostrenalguna

tendènciapositivaqueescircumscriuaRP,iennomésdoscasos(E. marginatusiS. umbra)espo-

driaatribuiral’spillover.L’incrementdeD. dentexnopotatribuir-seal’spillover,sinóal’incrementde

l’espèciealazonael2009,ques’hadetectattantenRcomaRPis’haconstatatenlescapturesdel

properportdePalamós(Gordoa,obs.pers.).

Elsresultatssónsimilarsalsquevanob-

tenir Harmelin-Vivien et al., (2008) a la

mateixa zona en estudiar els gradients

debiomassacomevidènciesdespillover.

Aquestsautorsvantrobarqueelgradient

mésacusatesproduïaentreRiRP,elque

implicavaqueelvessamenteramésaviat

modestieslimitavaexclusivamentaRP.

L’absènciad’unspillovermésfluidentreR

iRPpotobeiralfetqueelsfonsrocosos

delesillesMedesestrobenseparatsdels

fons similars de la costa per una ampla

franjaarenosad’unsset-centsdemetres

d’ample,quesembla funcionarcomuna

barreramolteficientalpasdepeixosde

roca.El limitat intercanvidepeixosentre

esculls separats per bancs de sorra de

menysde20md’amplada,constatatper

ChapmaniKramer(2000),semblencorro-

boraraquestahipòtesi.

Fotografia5. S. umbra.SegonsenJosepPla,elcorballéselpeixmésfidelaMediterrània.Peròlasevaqualitatculinàriaesquedacurtaaldavantd’unpeixd’aspectemajestuósquesemblaconscientdelasevabellesa.AlesMedesse’npodenveuregransestolssemprepropersagransforatsqueelsserveixenderefugi(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

166

Lesevidènciesmésclaresdevessaments’handocumentatnomésalsvoltantsdelesreservesmarines

quenopresentavendiscontinuïtatsimportantsambleszonesexplotades(RussiAlcala,1996;McClana-

haniMangi,2000).Ladiscontinuïtatdelsubstratnoafavoreixl’spillover,peròmaximitzaelpaperderefugi

del’AMPperalesespèciesmésvulnerablesalapesca,mentrequelacontinuïtatdel’hàbitatafavoreix

l’spilloverperòdilueixl’efectedelaprotecció(McClanahaniMangi2000).Ladecisiódepotenciaruno

altreefectel’handeprendreelsgestorsidepèndelsobjectiusdecadareserva.Enaquestsentit,noés

estranyquelesAMPsituadesenillesprodueixinunsresultatsmésacusatsquelesAMPcostaneresen

continu,talcomdemostrenelsresultatsdeGarcia-Chartonet al.,(2008)iCollet al.,(enpremsa).

Elspeixostípicsdesubstratsrocososidecaràctersedentaripodendesplaçar-seadistànciescon-

siderables.Així,Alfonsoet al., (2011) vandemostrarmitjançant tècniquesde telemetria (marcatge

de individus amb emissors d’ultrasons que permet seguir-ne elsmoviments) que certs exemplars

d’E. marginatusespodiendesplaçarfinsamésde5km,passantdelazonatotalmentprotegidaala

parcialmentprotegidaambcertafacilitat,peròsempresobrefonsrocosos,sensediscontinuïtatsso-

rrenquesimportants.Percontra,elsestudisdetelemetriaactualmentencursalesillesMedes(Hereu

et al.,enpreparació)demostren l’existènciad’unaltgraudeconfinamenta l’AMPd’E. marginatus,

D. dentex iD. sargus.Aquestesevidènciesescorroborenambestudisgenètics,quemostrenque

l’heterocigosideDiplodus sargusalesAMPsituadesenillesésmenoralatrobadaenAMPcosta-

neresa laMediterrània(González-Wangüemertet al.,2004), laqualcosademostraquehihacerta

insularitatiunintercanvirelativamentlimitatamblacostaveïna.

Enqualsevolcas,ésclarqueelvessamentd’aquestesespèciesnosemblaarribaraNR.Apartd’unalleu-

geríssimarecuperaciód’E. marginatus,capdelsdescriptorsanalitzatsvapresentarunatendènciapositiva

enNR,laqualcosaindicaobéquenos’haproduïtspilloverdesdeRfinsaNP(odeRPaNR)obéque,

sis’haproduït,haestatcompletamentanul·latpelsefectesdelapesca.

Dosfetssemblenreforçaraquestahipòtesi:d’unabanda,l’incrementpuntualdeD. labraxel2004,acausa

d’unafugamassivad’exemplarsd’unapiscifactoriaalgolfdeRoses,queesvadetectarenRiRP,però

noenNR.Assumintqueelsexemplarsescapatspodienarribaraqualsevolllocdelacosta,éssignificatiu

quel’incrementnomésesdetectésalesàreesprotegidesRiRP.

D’altrabanda,unacosasimilarvaocórreracausadelgrantemporaldellevantquevaassolarellitorales-

tudiatafinalsde2008(MateoiGarcia-Rubies2012),desprésdelqualesvaobservarunmarcatdescens

d’algunesespècies(E. marginatus, D. cervinus, S. umbra, S. aurataiD. labrax)aRiunnotableincrement

deE. marginatusiS. umbraaRP(Figura3).

Espotconjecturarsobreelfetquealgunsexemplarsd’E. marginatusfossin“involuntàriament”transportats

deRaRPiNRpeltemporal,talicomhoforenelsdiversosindividusquevansertrobatsmortsomoribunds

l’endemàdeltemporalalaplatjadel’Estartit(Weitzmann,obs.pers.;MateoiGarcia-Rubies,2012),situadaa

mésd’unamilladelesMedes.Algunscasosderecol·locaciósimilarshanestatdocumentatsenescullsdeco-

ralldesprésdelpasd’unhuracà.Totiaixò,l’incrementd’E. marginatusenNRdesprésdeltemporalvasermolt

menysnotablequeenRP.Espotespecular,pertant,queelpossiblespilloverforçatpeltemporalfostotalment

anul·latperlapescaenNR.ElmateixvapodersucceirambS. umbra.Atèsquelapescaartesanalil’esportiva

167

espodenpracticartantenRPcomaNR,elfetquealazonanoprotegidacapdelesespèciesmostréssímp-

tomesclarsdeprogrésespotatribuirbàsicamental’efectedelacaçasubmarinalegalmentpracticadaaNR.

A laprofunditatons’hadesenvolupat l’estudi (entre10 i 20m), aquestesespècies sónprincipalment

vulnerablesa la caçasubmarina, sobretot lesméssedentàries, comel nero (Epinephelus marginatus)

i el corball (Sciaena umbra). El que fade la caça submarinaunmètodemolt efectiuper a la captura

d’aquestesespèciessedentàriesés,precisament,lasevaaltaselectivitat.Enaquestamodalitat,elcaça-

dorsubmaríbuscaactivamentlasevapresaipotescollirtantl’espèciecomlamida.Lacapturabilitatno

depèndoncsdeladensitatdelapresa,atèsqueésactivamentbuscadapelcaçadorsubmarí,demanera

quel’esgotamentdel’estocpotseracusatimoltràpid(Hansenet al.,2000).

El notable efecte d’aquesta modalitat de

pescaesfapalèsenzonesenquèlacaça

submarinas’haprohibitperòonsónperme-

ses altres modalitats esportives o comer-

cials, comés el casdel ParcNacional de

Cabrera o el de Port-Cros (França), onE.

marginatuspotmantenirdensitatselevades

(Collet al., 1999;Culioli iQuignard, 1999;

Reñoneset al., 1999;LaMesa iVacchiet

al., 1999). Els resultats dels concursos de

caçasubmarinaa les illesBalearsdemos-

tren la progressiva rarefacció d’aquestes

espèciesentrelescapturesrealitzadespels

concursantsentre1975 i2001 (Collet al.,

2004). Atès que la pesca artesanal no ha

augmentatalesBalears,sinómésaviattot

elcontrari,aquestsresultatspodenatribuir-

seaunefectedelacaçasubmarina.

Lesenormesdiferènciesenlabiomassadelesespèciesestudiadesnoesdeuseguramentnomésala

protecció,sinóalamajorproductivitatdeRcausadelasevainsularitat.LesillesMedesestanmésexpo-

sadesalscorrents,laqualcosaafavoreixunamajorproductivitatiunaaportacióconstantd’alimentpera

lesespèciesplanctòfagues,comBoops boopsiChromis chromis,queformenpartdeladietadelamajoria

depeixospiscívors.Elsmecanismesinvolucratsenaquestfenomensónvariatsiestanrelacionatsambla

pujadaasuperfícied’aigüesfondes(upwelling),onesinternes,regeneraciódenutrientsanivellbentònic,

aigüescontinentalsirecirculaciódemassesd’aigua(eddies)(e.g.LeBorgneet al.,1985).Algunsestudisa

d’altresilleshandemostratquealesilleshihaunaugmentdelaquantitatdezooplànctonilarvesdepeix,

iqueaixòpottenirconseqüènciesalespesquereslocals(Boehlertet al.,1992;Hernández-León2001).

L’abundànciad’invertebratsfiltradors,comaraParamuricea clavata,moltabundantalesillesMedes,de-

mostraunhidrodinamismemésacusatalacosta,onaquestsfiltradorssónpresentsnomésenelscaps

mésexposats(vegeucapítol2).

Fotografia6.S. aurata.Ladaurada,queenaquestaimatgeespotveureenvoltadadesargsimperialsicorballs,ésunclarexempledelalimitaciódel’ÀreaProtegidadelesillesMedes.Semblaqueladoradaformaagre-gacionsperreproduir-seforadel’àmbitprotegit iescapturadaengranquantitatsambartsdecèrcolqueactuenil·legalment(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

168

NohihacapmenadedubtequelesillesMedessónunindretextraordinari.Al’esmentathidrodinamisme,

tambés’hihauriend’afegirunsfonsmoltheterogenisonhiharepresentatsunabonapartdelshàbitats

litoralsméscaracterísticsdelaMediterràniaoccidental.Aquestesqualitatspropicienquesiguinunade

lesreservesambunadiversitatibiomassadepeixosméselevadesdelaMediterrània(Garcia-Charton

et al.,2004;Salaet al.,2012).Ésevident,però,queenaquestmarhihaforçaindretsambaquestesca-

racterístiquesquenoassoleixen,nidebontros,elsvalorsobservatsalesMedes.Iésquetotsaquests

factorstanfavorablesnopodenexpressarelseupotencialsenseunesmesuresdeproteccióquegaran-

teixineldesenvolupamentnormaldelespoblacions.Especialmentlesd’aquellesespèciesméssensibles

al’explotació.Enaquestsentit,lesmesuresdeproteccióques’endeguinalaMediterrànias’hauriende

centrarenaquestspuntsdecaracterístiquesextraordinàries.Comhemvist, larecuperaciótotaldeles

poblacionsésunprocésllarg,dedesenesd’anys,laqualcosaindicafinsaquinpuntl’explotacióafecta

aquestesespècies.Protegiraquestindretsésunainversióallargtermini,elsresultatsdelaqual,comes

potveureenaquestcapítol,creiemquepaguenlapena.

169

AbesamisRA,RussGR(2005)SpilloverfromaMarineReserve:long-termevidence.EologicalAp-

plications15:1798–1812.

Aburto-OropezaO,ErismanB,GallandGR,Mascareñas-OsorioI,SalaE,EzcurraE(2011)Large

recoveryoffishbiomassinanotakeMarineReserve.Plosone,6(8).e23601.

AfonsoP,FontesJ,SantosRS(2011)Smallmarinereservescanofferlongtermprotectiontoan

endangeredfish.BiologicalConservation144:2739–2744.

BabcockRC,ShearsNT,AlcalaaC,BarrettNS,EdgarGJ,et al.(2010)Decadaltrendsinmarine

reservesrevealdifferentialratesofchangeindirectandindirecteffects.ProceedingsoftheNational

AcademyofSciencesoftheUnitedStatesofAmerica107:18256–18261.

BoehlertGW,WatsonW,SunLC(1992)Horizontalandverticaldistributionsoflarvalfishesaround

anisolatedoceanicislandinthetropicalPacific.Deep-SeaResearch39:439-466.

ChapmanMR,KramerDL(2000)MovementsoffisheswithinandamongfringingcoralreefsinBar-

bados.EnvironmentalBiologyofFishes57:11–24

CollJ,García-RubiesA,MorantaJ,StefanniS,Morales-NinB(1999)Sport-fishingprohibitionef-

fectsonthepopulationstructureofEpinephelus marginatus (Lowe,1834) (Pisces,Serranidae) in

theCabreraArchipelagoNationalPark(Majorca,W.Mediterranean).BolletídelaSocietatd’Història

NaturaldelesIllesBalears42:125-138.

CollJ,Garcia-RubiesA,MoreyG,GrauAM(enpremsa)Thecarryingcapacityandtheeffectsof

protectionlevelinthreeMPAsintheBalearicIslands(NWMediterranean).ScientiaMarina.

CollJ,LindeM,García-RubiesA,RieraF,GrauAM(2004)Spearfishing in theBalearic Islands

(westcentralMediterranean):speciesaffectedandcatchevolutionduringtheperiod1975–2001.

FisheriesResearch70:97–111.

CôtéIM,MosqueiraI,ReynoldsJD(2001)Effectsofmarinereservecharacteristicsontheprotection

offishpopulations:ameta-analysis.JournalofFishBiology59:178–189.

CulioliJM,QuignardJP(1999)Suivideladémographieetducomportementterritorialdesmâlesde

mérousbrunsEpinephelus marginatus(Lowe,1834)(Pisces,Serranidae)dusiteduPellu(Réserve

NaturelledesBouchesdeBonifacio,Corse,N.W.MéditerranéeN.O.).MarineLife9(2):3-9.

DeMartiniE,FriedlanderAM,SandinSA,SalaE (2008)Differences infish-assemblagestructure

betweenfishedandunfishedatolls in thenorthernLine Islands,centralPacific.MarineEcology

ProgressSeries365:199-215.

García-ChartonJA,Pérez-RuzafaA,MarcosC,ClaudetJ,BadalamentiF,et al.,(2008)Effectiveness

ofEuropeanAtlanto-MediterraneanMPAs:Dotheyaccomplishtheexpectedeffectsonpopulati-

Bibliografia

170

ons,communitiesandecosystems?JournalforNatureConservation16:193–221.

García-ChartonJA,Pérez-RuzafaA,Sánchez-JerezP,Bayle-SempereJT,ReñonesO,et al.,(2004)

Multi-scalespatialheterogeneity,habitatstructure,andtheeffectofmarinereservesonWestern

Mediterraneanrockyreeffishassemblages.MarineBiology144:161–182.

Garcia-RubiesA(1997)Estudiecològicdelespoblacionsdepeixoslitoralssobresubstratrocósa

laMediterràniaoccidental:efectesdelafondària,elsubstrat,l’estacionalitatilaprotecció.Teside

Doctorat.UniversitatdeBarcelona.

Garcia-RubiesA(1999)Effectsoffishingoncommunitystructureandonselectedpopulationsof

Mediterraneancoastalreeffish.NaturalistaSiciliano23:59-81.

Garcia-RubiesA,ZabalaM(1990)Effectsoftotalfishingprohibitionontherockyfishassemblages

ofMedesIslandsMarine(Rese)rve(NWMediterranean).ScientiaMarina54:317-328.

Garcia-Rubie,A,MacphersonE(1995)Substrateuseandtemporalpaternofrecruitmentinjuvenile

fishesoftheMediterraneanlitoral.MarineBiology124:35-42.

González-Wangüemertet al., (2004)GeneticdifferentiationofDiplodussargus(Pisces:Spari-

dae)populations in thesouth-westMediterranean.BiologicalJournalof theLinneanSociety,

82:249–261.

GuidettiP,SalaE(2007)Community-wideeffectsofmarinereservesintheMediterraneanSea.Ma-

rineEcologyProgressSeries335:43–56.

GrüssA,KaplanDM,GuénetteS,RobertsCM,BotsfordLW(2011)Consequencesofadultand

juvenilemovementformarineprotectedareas.BiologicalConservation144:692–702.

HalpernBS,WarnerRR(2002)Marinereserveshaverapidandlastingeffects.EcologyLetters

5:361–366.

Hansen,MJ,Beard,TD,Hewett,SW(2000)Catchratesandcatchabilityofwalleyesinanglingand

spearingfisheriesinnorthernWinsconsinlakes.NorthAmericanJournalofFisheriesManagement

20:109-118.

HarmelinJ,Harmelin-VivienM(1999)Areviewonhabitat,dietandgrowthof theduskygrouper

Epinephelus marginatus(Lowe,1834).MarineLife9:11-20.

Harmelin-VivienM,LedireachL,BayleSempereJ,CharbonnelE,Garcia-ChartonJ,et al. (2008)

GradientsofabundanceandbiomassacrossreserveboundariesinsixMediterraneanmarinepro-

tectedareas:Evidenceoffishspillover?BiologicalConservation141:1829–1839.

HereuB,DiazD,PasqualJ,ZabalaM,SalaE(2006)Temporalpatternsofspawningofthedusky

171

grouperEpinephelus marginatusinrelationtoenvironmentalfactors.MarineEcologyProgressSe-

ries325:187–194.

HereuB,LinaresC,SalaE,GarrabouJ,Garcia-RubiesA,DíazD,ZabalaM(2012)Multipleproces-

sesregulatelong-termpopulationdynamicsofseaurchinsonMediterraneanrockyreefs.PlosOne

7(6):e36091.

Hernández-LeónS,AlmeidaC,GómezM,TorresS,Montero I,Portillo-HahnefeldA (2001)Zoo-

planktonbiomassandindicesoffeedingandmetabolisminisland-generatededdiesaroundGran

Canaria.JournalofMarineSystems30:51-66.

LaMesaG,VacchiM(1999)AnanalysisofthecoastalfishassemblageoftheUsticaIslandmarine

reserve(MediterraneanSea).MarineEcology20:147-165.

LeBorgneR,DandonneauY,LemassonL(1985)Theproblemoftheislandmasseffectonchlorop-

hyllandzooplanktonstandingcropsaroundMare(Loyaltyislands)andNewCaledonia.Bulletinof

MarineScience37:450-459.

MacphersonE,BiagiF,FrancourP,Garcia-RubiesA,HarmelinJG,Harmelin-VivienM,JouvenelJY,

PlanesS,VigliolaL,TunesiL(1997).MortalityofjuvenilefishesofthegenusDiplodusinprotectedand

unprotectedaresinthewesternMediterranean.MarineEcologyProgressSeries160:135-147.

MacphersonE,Garcia-Rubies,A,GordoaA(2000)Directestimationofnaturalmortalityratesforlitto-

ralmarinefishesusingpopulationaldatafromamarinereserve.FisheriesResearch:1067-1076.

MacphersonE,GordoaA.,Garcı́a-RubiesA(2002)BiomassSizeSpectrainLittoralFishesinPro-

tectedandUnprotectedAreasintheNWMediterranean.EstuarineCoastalandShelfScience55:

777-788.

MateoMA,Garcia-RubiesA(2012)Assessmentoftheecologicalimpactoftheextremestormof

SantEsteve’sDay(26thDecember,2008)onthelitoralecosystemsofthenorthMediterraneanSpa-

nishcoast.InformefinalproyectoCSIC–PIEC200430E59.

McClanahanTR,MangiS(2000)Spilloverofexploitablefishesfromamarineparkanditseffecton

theadjacentfishery.EcologicalApplications10(6):1792-1805.

McClanahanTR,GrahamAJ,CalnanJL,MacNeilMA(2007)Towardpristinebiomass:reeffishre-

coveryincoralreefmarineprotectedareasinKenya.EcologicalApplications17:1055–1067.

McClanahanT,GrahamN,WilsonS,LetourneurY,FisherR(2009)Effectsoffisheriesclosuresize,

age,andhistoryofcomplianceoncoralreeffishcommunitiesinthewesternIndianOcean.Marine

EcologyProgressSeries396:99–109.

OrozcoMJ,Sánchez-Lisazo,JL,Fernández,AM(2011)Capturasdeldentón(Dentex dentex)endos

172

puertosdelMediterráneoIbérico.Mediterránea.SeriedeEstudiosBiológicos.ÉpocaII.Nºespecial.

PaulyD,ChristensenV,DalsgaardJ,FroeseR,TorresFCJr(1998)Fishingdownmarinefoodwebs.

Science279:860–863.

PlanesS,MacphersonEO,BiagiFP,HarmelinJ(1999)Spatio-temporalvariabilityingrowthofjuve-

nilesparidfishesfromtheMediterraneanlittoralzone.JournaloftheMarineBiologicalAssociation

oftheUnitedKingdom:137–144.

ReñonesO,GoñiR,PozoM,DeuderoS,MorantaJ(1999)Effectsofprotectiononthedemographic

structureandabundanceofEpinephelus marginatus(Lowe,1834).EvidencefromCabreraArchipe-

lagoNationalPark(West–centralMediterranean).In:Mémoiresdel’InstitutocéanographiquePaul

Ricard.SymposiumInternationalsurlesMérousdeMéditerranée,novembre1998,Embiez,France,

pp.155-164.

RussGR,AlcalaAC(1996)Domarinereservesexportadultfishbiomass?EvidencefromApoIs-

land,centralPhilippines.MarineEcologyProgressSeries132:1–9.

RosJD,OlivellaI,GiliJM(eds)(1984)EslssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusSeccióCi-

ècies,73.IEC.Barcelona828pp.

RussGR,AlcalaAC(2010)Decadal-scalerebuildingofpredatorbiomassinPhilippinemarinereser-

ves.Oecologia163:1103–1106.

SalaE(1997)TheroleoffishesintheorganizationofaMediterraneansublittoralcommunityII:Epi-

faunalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:45–60.

SalaE,BoudouresqueCF (1997)TheroleoffishesonaMediterraneansublittoralcommunity II:

Algalcommunities.JournalofExperimentalMarineBiologyandEcology212:25–44.

SalaE,ZabalaM(1996)Fishpredationandthestructureof theseaurchinParacentrotus lividus

populationsintheNWMediterranean.MarineEcologyProgressSeries140:71–81.

SalaE,BallesterosE,DendrinosP,DiFrancoA,FerrettiF,et al.,(2012)Thestructureofmediterra-

neanrockyreefecosystemsacrossenvironmentalandhumangradients,andconservationimplica-

tions.PloSone7:e32742.

Sánchez-LizasoJL,GoñiR,ReñonesO,Garcia-ChartonJA,GalzinR(2000)Densitydependencein

marineprotectedpopulations:areview.EnvironmentalConservation27:144–158.

SasalP,FaliexE,MorandS (1996)PopulationstructuraofGobius bucchichi inaMediterranean

marinereserveandinanunprotectedarea.JournalofFishBiology49:352-356.

ShearsN,BabcockR(2003)Continuingtrophiccascadeeffectsafter25yearsofno-takemarine

173

reserveprotection.MarineEcologyProgressSeries246:1–16.

VigliolaL,Harmelin-VivienML,BiagiF,GalzinR,Garcia-RubiesA,HarmelinJG,JouvenelJY,LeDireach-

BoursierL,MacphersonE,TunesiL(1998)temporalpatternsofsettlementamongsparidfishesofthe

genusDiplodusinthenorthwesternMediterranean.MarineEcologyProgressSeries168:45-56.

WormBet al.,(2009)Rebuildingglobalfisheries.Science235:578–585.

ZabalaM,Garcia-RubiesA,LouisyP,SalaE(1997a)SpawningbehavioroftheMediterraneandusky

grouperEpinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces,Serranidae) in theMedes IslandsMarine

Reserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:65-77.

ZabalaM,LouisyP,Garcia-RubiesA,GraciaV(1997b)Sociobehavioralcontextofthereproduction

intheMediterraneanduskygrouperEpinephelus marginatus (Lowe,1834)(Pisces,Serranidae) in

theMedesIslandsMarineReserve(NWMediterranean,Spain).ScientiaMarina61:79–98.

175

La protecció i valorització del medi natural, una estratègia

de regeneració de destins turístics consolidats

Josep Capellà 1

1Assessor de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit

177

IntroduccióEnmatèriadedesenvolupamentturístic,ésevidentquelescaracterístiquesdel’entornentèsenunsentit

ampli (paisatges,recursosnaturals,formesdevida,patrimonihistòricicultural,etc.)sónelfactorclau

d’atracciódevisitants.Noésd’estranyarpertantquelaCostaBravaesconvertísalllargdelasegona

meitatdelsegleXXenundelsdestinsdereferènciadinselcontextturísticeuropeu.Laproximitatalsmer-

catseuropeus,l’evoluciódelestecnologiesdeltransport,l’exotismequerepresentavalanostramanera

deviure,elspaisatges,unitaladiferènciaenelcostdelsproductesiserveisenrelacióambaquestsmer-

cats,vanserelsingredientscomplementarisd’aquestcreixementespectaculardel’activitateconòmicai

socialalsnostrespobles.

Enaquestcontext,TorroelladeMontgríil’Estartitvaserundelsmunicipiscapdavantersatenirpresència

enaquestsmercats,especialmentaFrançaielRegneUnit,apartirdel’interèsquevantenirenlaseva

programacióelsoperadorsturísticsiagènciesdeviatges,principalmentd’aquestúltimpaís,talcomdescriu

EugeniLlosPagès1endiferentsarticlespublicatsenelLlibredelaFestaMajordeTorroelladeMontgrí.

Aprincipisdelsanysvuitantadelseglepassat,desprésdemésde20anysd’activitat,l’ofertaturística

comptavaambunes3.000placesenhotelsihostals,alvoltantde16.000enapartamentsicasesdello-

gueriunes5.000parcel·lesencàmpings.

El factorprincipald’atraccióperaquestsmercatsconsistiaen l’excel·lentplatjadesorrafina,depoca

profunditat,idealperafamílies.Defet,aquesteraeleslòganquedeformareiteradautilitzavenaquests

operadorsenelsseuscatàlegs.L’evoluciódelsmercatsidelsdestinscompetidorsilaintegraciód’Espa-

nyaenlaComunitatEconòmicaEuropeafeia,però,queelsprincipalsfactorsquehavienpermèsaquest

creixementtanespectaculars’anessindiluint.

Lapèrduadecompetitivitatenelscostosdelsserveis, l’apariciódenousdestinsdins i forade l’àrea

mediterrània,elcanvienlesmotivacionsdelademandaeuropeaenlessevesactivitatsvacacionalsila

dimensióreduïdadelanostraofertad’allotjamenthotelerasignificavenseriosesamenacespermantenirla

competitivitatcomadestíturístic.Escomençavaaferevidentlanecessitatd’uncanvidemodelenelqual

lasingularitzaciódel’ofertaielsatributsdelterritorihipodienjugarunpapermoltmésdeterminant.

En aquest context és quan l’estratègia enmatèria de dinamització turística que han anat seguint els

diferentsgovernsmunicipalsapartirdelsprimersajuntamentsdemocràticss’habasatenassegurar la

conservacióivaloritzaciódelsrecursosnaturals,culturalsipaisatgísticsdelmunicipicomaelementsde

singularitzaciódeldestí.

Aixòhadepermetrequeelturismedesoliplatjaesmantinguiiqueespuguindesenvoluparnovesac-

tivitatsrecreativesenelmedinaturalquebusquenentornsdequalitatperalasevapràctica:activitats

nàutiquesisubaquàtiques,senderisme,cicloturisme,etc.

1“Abansd’oblidar-ho.Memòriesdelturismeal’Estartit”.PublicatsalLlibredelaFestaMajordeTorroelladeMontgrí1999,2001i2009.

178

Elsatractiusnaturals,paisatgísticsiculturalsdelmunicipideTorroelladeMontgrí-l’Estartit(elMontgrí,les

illesMedes,elBaixTer,elFestivaldeMúsica,elsmuseus,lesfestes,ladinàmicaculturaliassociativa,

etc.)esconverteixenenelseuprincipalreclamturísticihanpermèsvertebrarundestírespectuósambel

seupatrimoniireceptiualesnovestendènciesdelademandaturística.

Entrelesactuacionsrealitzadesquehantingutunamajorincidènciaenaquestaapostaperuncanvide

model,hauríemdedestacarcomadeterminantslessegüents:

• Laplanificacióurbanísticamunicipal(PlansGeneralsd’OrdenacióUrbanaelsanys1983i2002)

quevareduirelsòlurbanitzableprevist, l’alçadade lesedificacions, l’augmentdelsòldestinata

equipamentsizonesd’esbarjo,parcsijardins,laprotecciódelsprincipalsespaisd’interèsnatural

delmunicipi, lapotenciaciódelnucli anticdeTorroella i laprotecciódel sòlagrari, entred’altres

mesures.

TalcomesmentaJordiBellapartenelLlibrede laFestaMajorde l’any2008,elPladel1983“va

repercutirenunarecuperacióde l’autoestimade lapoblacióenverselseu territori” ivaevitarun

modeld’urbanismeturísticintensiucomhanpatitaltresdestinslitorals.

• Ladeclaracióde les illesMedescomaÀreaProtegida.Apropostade l’Ajuntament, l’any1983

la Generalitat de Catalunya dicta les primeres normes de protecció que s’amplien l’any 1985. La

Llei 19/1990 del Parlament de Catalunya, de conservació de la flora i fauna del fonsmarí de les

illesMedesconsolidaaquestanormativa inicial,amplia l’àmbitdeprotecció i ladotad’instruments

mésefectiusdegestió.

• LainclusiódelMassísdelMontgríenelPlad’Espaisd’InterèsNaturaldeCatalunya(1993)i la

consolidació d’aquesta voluntat de conservació l’any 2010 a través de l’aprovació del Parc

NaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer.

• La gestió de dos projectes LIFENATURA basats en la restauració i ordenació dels sistemes

costaners i recuperació dels hàbitats de la desembocadura del riu Ter (1999-2003 i 2004-2007),

ambelsuportdel’Institutd’EcologiaAquàticadelaUniversitatdeGirona.

• Laparticipacióenaltresprogrameseuropeusdevaloritzaciódelesactivitatsnàutiquesipesqueres

(MARIMED)ideconstrucciódenousequipamentsculturals(FEDER).

• LacreaciódelMuseudelMontgríiBaixTerl’any1983ilasevareconversióenelMuseudela

Mediterrània(any2000)comacentredeprojecciódelpatrimoniculturalinaturaldelmunicipi.

• Elsuportdesdelsanys1980al’AssociacióJoventutsMusicalsperalaconsolidaciódelFestival

deMúsiquesdeTorroelladeMontgrí,undelsmésreconegutsaCatalunya.

• Lacreaciódel’EstacióNàutical’Estartit-illesMedes,unadelestresestacionsfundadoresdela

RedEspañoladeEstacionesNáuticas.

• Laregeneraciódelscentrescomercials ihistòricsde l’Estartit iTorroelladeMontgrí i tambéla

millora dels serveis a les platges, als entorns paisatgístics, la senyalització imanteniment d’una

xarxadecamins,entred’altresaspectesrellevants.

179

Partintdelabasequeelsectorserveis,enquals’inclouelturisme,éslaprincipalactivitateconòmicadel

municipiigeneramésdel75%delValorAfegitBrut,éslògicpensarquel’activitatturísticaesdevéuna

peçaclauenlesestratègiesdedesenvolupamentendogendelmunicipi.

Turisme i desenvolupament local

Quanesparladeturismecomaestratègiadedesenvolupamentlocal,caltenirpresentlaimportànciaque

hitélagestiódelterritoriidelsseusrecursos.

Sobre labased’uns recursosexistentsenun territori, l’activitat turísticapermet lasevavaloritzacióa

travésdeproductesturísticsqueafavoreixenlacreaciód’empresesillocsdetreballpertaldefacilitarels

serveisnecessarisalsvisitants.

RECURSOS

PRODUCTES TURÍSTICS

OFERTES TURÍSTIQUES

PREU, DISTRIBUCIÓ, COMUNICACIÓ

SERVEIS IEQUIPAMENTS

NATURA,PATRIMONIHISTÒRIC,EQUIPAMENTSD’OCI.Basesobrelaqualesdesenvolupal’activitatturística.

Permetenqueelvisitantcobreixilessevesnecessitatsbàsiquesigaudeixi

delsatractiusdeladestinació.

Conjuntdecomponentscapaçosdesatisferlesmotivacionsiexpectativesd’unsegmentde

mercatdeterminat.

Conjuntdeserveisiproductesqueespodencomprarperunpreudeterminatpergaudir-losenunllocidurantuntempsdeterminats,iquepermetenbeneficiar-se

d’unaexperiènciadeviatgecompleta.

Font:ManualdelPlanificadorenTurismoRural.SecretaríadelEstadodeTurismo.Madrid1992

180

Seguintaquestesquema,espotapreciarquelesadministracions,principalmentleslocals,tenenunpaper

fonamentalenlacreaciódeproductesturístics:

• Pelquefaalsrecursos,unabonapartsóndetitularitatpúblicaicorresponpertantal’administració

localvetllarperlasevaconservació.ÉselcasdelaprotecciódelesillesMedes,delafaçanalitoral

(projecteLIFE),lagestiódelMontgrí,elsfestivalsdemúsica,elsmuseus,larehabilitaciódelsnuclis

anticsialtreselementspatrimonials.

• Pelquefaalsserveis,ésevidentqueunabonapartdelsquecondicionenlaqualitatdelsproductes

turístics són gestionats també per l’ajuntament: neteja, ordenació i gestió del territori, serveis

assistencials,seguretat, informació,etc. Ide la formaenquèesgestionen isónpercebutspels

clientsdependràl’atractivitatdeldestí.

Alsserveisgestionatsperlesadministracions,s’incorporenelsserveisprivats.Peraixòesdiuqueelpro-

ducteturístictéuncaràctermixt,iperalasevaeficàciaenlagestióesnecessitalacooperaciódetots

elsprestataris.

Tendències i evolució de l’activitat turística

Davantl’estandarditzacióevidentdemoltsdestinsturísticstradicionals,espercepunaexigènciacadave-

gadamésnotableperpartdelsconsumidorscapaproductesméssingulars,quesiguinrepresentatiusdel

territori,delasevaestructurasocioeconòmicaiquegenerinnovesexperiènciesalsvisitants.Així,veiem

quealgunsproductesqueesvancomençaradesenvolupard’unaformatímidaapartirdeladècadadels

norantacomacomplementalesestadestradicionalsdevacances,s’estantransformantenproductes

substitutiusqueatrauenl’interèsdesegmentscreixentsdeconsumidors.

Elrold’aquestsnousproductesenlavaloritzacióiposicionamentdelsdestinstradicionalsesbasaenles

següentspremisses:

• Ellitoral–ambelsproductesdesoliplatja–ésl’espaiméspreuatperalesestadesdevacances.

Per tant, cal anar reposicionant les zones turístiques tradicionals incorporant aquests valors

territorialsiadaptantelsserveisiproductesalesnovesdemandesdelsconsumidors.

• Laqualitatd’unterritoriéscapitaleconòmicifactordecompetitivitatnonoméspelturisme,sinó

tambéperad’altresactivitatseconòmiques.

• Elsnousproductesdedescobertadelterritorisónuncomplemental’activitattradicionalialhora

uninstrumentdemàrquetingrellevant,jaquenomésesrealitzenenentornsdequalitatpaisatgística

i singularitat. És el cas per exemple del senderisme, el cicloturisme o l’ecoturisme, en els que

l’entornesdevéunfactorclau.

181

Hihadiversosdocumentsiestudisqueavalenlesafirmacionsprecedents.Acontinuació,encitemtres

queapuntenquinessónlestendènciesdelsconsumidorsidelsdestinsturístics:

1. L’enquesta sobre comportament vacacional dels europeus–Eurobaròmetre–2promogudaperla

DireccióGenerald’IndústriaiEmpresadelaComissióEuropeaiqueesrealitzaanualmentdesde

l’any2009.L’últimaésdegenerde2012ihaestatpublicadaalmarçdelmateixany.

Estractad’uninformerealitzatapartird’entrevistestelefòniquesa30.000residentsmajorsde15

anysde32païsoseuropeus.

Una de les preguntes determinants de l’enquesta és conèixer quins són els factors que

condicionarien ladecisióde tornar apassar les vacancesenundestí determinat. Laprimera

respostaés“Lescondicionsdel’entorn”quecitenel50%delsentrevistats.Enalgunspaïsos,

comHolanda,FrançaiAlemanya,elpercentatgeéssuperioralamitjana.

Altres factors determinants són la qualitat de l’allotjament (32%), el nivell de preus (27%), la

qualitatdel’acollida(24%)olesactivitatsques’hiofereixen(17%).

2. EneldocumentTurisme cap el 20303,publicatperl’OrganitzacióMundialdelTurisme(UNWTO),

espronosticaquelesarribadesdeturismeinternacionalalmónesduplicaranal2030,arribantals

1.800milions,ambuncreixementanualmitjàdel3,3%.

Espuntualitzaquetotiqueelcreixementprevistofereiximoltespossibilitatsperalesdestinacions

turístiquesconsolidades, tambéesplantegen reptespelque faa lamaximització dels beneficis

socials i econòmicsdelturismeialhora,alaminimització dels seus impactes negatius.Enaltres

paraules, el desenvolupament del turisme ha de ser guiat pels principis del desenvolupament

sostenible.

3. AlapublicacióTurisme2020:Polítiques per promoure un turisme competitiuisostenible4publicat

per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en la que

s’analitzen els reptes als quals s’exposa el turismemundial a llarg termini, tenint en compte

conceptes com globalització, impacte en l’economia, sostenibilitat i canvi climàtic, recursos

humans,competitivitat,etc.,hihaalgunselementsdereflexióqueconsideremrellevants:

• Enparal·lelalaglobalitzaciódelmónactual,elsmercatsturísticstambéevolucionen.Enels

païsosdesenvolupats,nousvalorssocials,estilsdevida idemografiaesreflecteixencada

vegadamésencanvisenlademandaturística.

2http://ec.europa.eu/public_opinion/flash/fl_334_en.pdf

3http://pub.unwto.org/WebRoot/Store/Shops/Infoshop/4E98/07B6/A1D8/382D/5B35/C0A8/0164/3066/111014_TT_2030_global_overview_excerpt.pdf

4DisponiblealabibliotecaonlinedelaOCDEhttp://www.oecd-ilibrary.org

182

• Elsefectesd’aquestscanvisespodenveureenlacreixentfragmentaciódelsmercatsturístics

ienelsorgimentdenousnínxolsdemercat,entred’altreselturismeactiuidenatura.

• El turismecontribueixvirtualmenta totes les indústriesde l’economiacreant lligamsvitals

ambaltressectors.Peraixòésnecessariestimularlapromociódeldiàleg,lacooperacióiles

aliances entre les diferents parts interessades dins l’administració, el sector privat i les

comunitatslocals.

• Elcanviclimàticexigeixquelaindústriaturísticahad’estarcadavegadamésconscienciada

sobrelasostenibilitatmediambientaldelessevesaccions.L’entornjugaunpaperclauenla

determinaciódelaviabilitatil’atractiudelesdestinacionsturístiquesperalsvisitants.

• Elcreixementdelademandadeproductesiserveisúnicsiespecialitzatsfaqueelsoperadors

petitsidenínxoltinguinencaraunpaperfonamental.

Les illes Medes, un cas d’estudi sobre l’impacte dels nous productes turístics en destins madurs

L’any 1983, amb motiu de la publicació

d’un decret per part del Departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la

Generalitat de Catalunya, de regulació

del’extracciódecorallenellitoralcatalà

–quedeixavalesillesMedescomazona

en què es podia portar a terme aquesta

activitat–esvaconsiderarqueeraelmo-

mentoportúperdemanarlacreaciód’una

reservamarinaalesillesMedes.

Es van recuperar documents, principal-

mentlapropostapublicadal’any1971ala

revista Inmersión y Ciencia pelprofessor

AntoniBallestersobrelapossiblecreació

d’un“ParqueReservaSubmarino”5.

Vasertambédeterminantlapublicaciódel

llibreElssistemesnaturalsdelesillesMe-

desdeJoandomènecRos, IgnasiOlivella

5RevistaInmersiónyCiencia.Desembre1971.EspotconsultartambélanotíciaaLaVanguardiadel’any1972:http://hemeroteca.lavanguar-dia.com/preview/1970/08/26/pagina-49/34271901/pdf.html?search=elparquesubmarinodelasislasmedes

Fotografia1.ÀlexLorente

183

iJosepMªGili.Enaquestcas,estractad’unextensdocumentquereculllarecercarealitzadafinsel

momentperdiversos investigadors ique identificafinsa1.345 taxonsmarinsenaquestaàrea.A la

vistadelasevariquesabiològica,demanalaprotecciódelesMedesirecuperatambélapropostadel

professorBallester.

Peralapresentaciódelprimerprojectedesol·licitudd’unestatusdeproteccióperal’arxipèlag,esvaarribar

aunacordpreviambelsectorturístic(sobretothotelsicentresdebusseig)iamblaConfrariadePescadors

pertaldeconsensuaralgunsbeneficisperalslocals,alhoraquese’nplantejavenalgunesrestriccionsd’ús.

Peròenllocd’acceptaraquestacordprevi,elDepartamentd’Agricultura,RamaderiaiPescadelaGe-

neralitatdeCatalunya6vadecretarlesprimeresnormesdeproteccióenunradide75mal’entornde

lesillesMedes,queautoritzavenunaccéstotalmentlliurealssubmarinistesiencanvi,prohibial’acti-

vitatpesqueratradicional.

Recuperació de la fauna marina... i dels submarinistes

Enpoctemps,larestricciódelapescailesmesuresdeproteccióvanpermetreunarecuperacióes-

pectaculardelafaunamarina,queesfeiaevidentnonomésperalssubmarinistes,sinóperatotsels

usuarisquevisitavenlesilles.

L’OficinamunicipaldeTurismevaportaratermeunaestratègiademàrquetingperpromourel’Estartitcom

adestinaciódebusseig.LesprimeresaccionsvanconsistiraferconèixerlaReservaMarinaalsmitjans

decomunicacióilídersd’opinió.

Algunesdelesactivitatsdesenvolupadesdurantelsprimers12anysvanser:

• 50mitjansdecomunicacióinternacionals,especialmentdeFrança,Itàliail’Estatespanyolvanfer

reportatgessobrel’EstartitilesillesMedes.

• Esvaparticipara12firesosalonsprofessionalsdiferents,vinculatsalesactivitatssubaquàtiques

inàutiquesengeneral.

• Esvanferpresentacionsen23conferènciesiseminarisdetemàtiquesrelacionadesambgestió

turística,àreesmarinesprotegidesidesenvolupamentlocal.

Lesaccionsdecomunicaciónoesvanadreçarúnicamentapromourel’Estartitenelsmercatsturís-

tics,sinóquetambéesvavolerincidirmoltespecialmentadifondreelsbeneficisdelaproteccióen

fòrumsinternacionalsienpublicacionstècniques(JenneriSmith1992;Capellàet al.,1998;Vourc’h

iNatali2000;ReddeAutoridadesAmbientales2001;Sunyer2001).

6Enl’OrdredeprohibiciódelapescaiextraccióderecursosmarinsviusallitoraldelesillesMedesde25denovembrede1983.

184

Malauradament,lesactivitatsdebusseigvancréixermoltmésdelques’haviaprevist,acausadela

mancademecanismesdecontroldelnombredesubmarinistes.

Algunsperiodistesque havien estat invitats diverses vegades a la zona escrivien al principi de la

proteccióqueelmésespectaculardelesillesMedeseralaràpidarecuperaciódelafaunamarina.

Encanvi,aprincipisdelsnorantaelquedestacaveneralaquantitatidiversitatd’ulleres,tubs,aletes

ibombolles.Fins i tot,una revista francesadebusseigvapublicarunarticleoncaracteritzava les

Medescom“L’usinedelaplongée”ésadir,lafàbricadelbusseig.

S’estavaperdentlasingularitatiqualitatquehaviaportatalasevaprotecció.Aixímateix,l’impacte

ecològicsobrelabiodiversitatvacomençaraserpreocupant,talcomindicavenelsinformescientífics

delaReserva(Zabala,1999,entred’altres).

Perexemple,elnombredecentresdebusseigesvamultiplicarenpocsanysilasevaactivitatnoes

desenvolupavasotaparàmetresdesostenibilitat.Lamancad’uncontrolsobrelacapacitatdecàrrega

provocavaquel’activitatprincipaldelscentresdebusseigfosúnicamentladetransportarsubmari-

nistesalesilles,donantunserveiambpocvalorafegit.

Noves normes per a una gestió més efectiva

LaLlei19/1990,de10dedesembre,deconservaciódelaflorailafaunadelfonsmarídelesillesMedes

preteniareconduiraquestasituació,atorgant-lil’estatusd’ÀreaProtegida.

Entrelesprincipalsnovetatsqueproposavalanovareglamentació,caldestacar:

• La redacció d’un Pla d’Usos i Gestió de l’espai per ordenar les activitats i assegurar-ne la

conservació.

• L’augmentde lasuperfícieprotegida (de75a200ma l’entornde les illes,amésd’unaàrea

parcialmentprotegidad’unamillaquadradaaproximadament).

• Larestricciódenovesllicènciesperaactivitatscomercials(debusseigidevaixellsturístics).

• Lareducciódelnombred’immersions(màxim450perdia)il’establimentd’unataxaperpermetre

elseucontrol.

• Fixaciód’itinerarisperalsvaixellsturísticspertaldegarantirlaseguretatievitarconflictesambla

restad’activitats.

• Creació d’un Consell Assessor amb representants dels sectors econòmics afectats, de

l’Ajuntament,d’entitatsassociativesid’experts.

185

Accions que es van portar a terme per gestionar una activitat turística més sostenibleLanovasituacióobrialaportaabuscarmecanismesquefessincompatiblel’activitatturísticaal’ÀreaPro-

tegidaamblareduccióconsiderabledelsimpactesnegatiusques’havienanatgenerantenpocsanys.

L’ÀreadeTurisme,conjuntamentambelConsellAssessorilesempreseslocals,vainiciarunprocésde

millorade lacompetitivitat i lasostenibilitatde lesactivitatsnàutiques isubaquàtiques.Lesprincipals

accionsqueesvanimplementarvanser:

• Augmentdelpreudelspaquetsdebusseig.D’aquestamaneraesvoliaposarenvalorlaqualitat

de l’ÀreaProtegida respecte ad’altresdestins. Tambéesbuscavaaugmentar laqualitat dels

serveisofertsperlesempreses,comaravaixellsmésconfortables,méstempsperacadaviatge,

millorqualitatdelmaterial,etc.

• Reformulaciódelspaquets,incorporant-hiimmersionsdinsiforadel’ÀreaProtegida,ésadir,ala

costadelMontgrí.

• Augmentdelagammadeproductesqueoferienelscentresdebusseig:cursosd’aprenentatgei

deperfeccionamentde totselsnivells.Elscursosperadebutantsnoestavenpermesosdins

l’ÀreaProtegida.

• Promociód’altresactivitatsnàutiquescomvela,caiacowindsurf.Enaquestsentit,l’Estartitva

serunadelestresdestinacionsfundadoresdelaAsociaciónEspañoladeEstacionesNáuticas.

• Activitatsd’educacióambientalper taldemillorar laqualitatde lesvisitesalsno-bussejadors,

especialmentfamílies,grupsescolars,clubsesportius,etc.

Seguiment de la satisfacció dels submarinistes

PerconèixerelperfildelsbussejadorsalesillesMedesielseugraudesatisfacció,esvaencarregarala

UniversitatdeGironaunaenquestaespecíficaamb500qüestionarisqueesvandistribuirdesdeljuliolde

1998ajunydel1999.

Delsresultatsobtingutsdestacaqueelmotiuprincipaldelsbussejadorspertriarl’Estartitcomadestí,era

laqualitatigraudeconservaciódelmedimarí.Elperfiltipusdelsubmarinistaera:

• Homedemitjanaedat,entre31i45anys

• Majoritàriamentcatalàifrancès(tambéalemanysibelgues)

• Nivellprofessionalid’estudismitjà-alt

186

• Submarinistaexperimentat,vinculataalgunclub

• NoeraelprimercopquevisitavalesMedes.Leshaviaconegutatravésdelsamicsidelsclubs.

• Allotjamentenestablimentshotelers.

Opinions sobre les immersions i l’Estartit:

• Valoravamoltpositivamentlesdiferentszonesdel’ÀreaProtegida,ladiversitatdelesimmersions.

• Puntuavamoltaltelscentresdebusseigienvaloravaprincipalmentlaqualificaciódelsmonitors,la

qualitatdelesbarquesiladuradadelessortidesiimmersions.

• Estavainteressataassistiracursosperaprofundirenelconeixementsobrelesilles.

• Esdecantavaperimmersionslliures,senseguiatge.

• Lesactivitatscomplementàriesalbusseigerenanara laplatja,practicaresportsnàutics ivisitar

altreslocalitatsdelaCostaBrava.

• Engeneral,l’estadaal’Estartits’ajustavaalessevesexpectatives.

Actualment,caldriarealitzarunanovaenquestapervisualitzarl’evolucióenelperfiliopiniódelssubmari-

nistesquepermetidissenyarunaestratègiadefutur.Anivellmundial,s’hadetectatunestancamentenel

nombredenouspracticantsipertant,cadacopésmésimportantposicionar-secomadestídequalitat.

Les activitats d’educació ambiental

Enelsanysnoranta,l’educacióambientalhaviadesignificarundelsfactorsprincipalsdelanovaacti-

vitatturística.Totiaixò,elscentresdebusseignoveienviableeconòmicamentorganitzaraquesttipus

d’activitats,malgratquejaestavenmoltconsolidadesenaltresreservesmarinesidestinsdebusseig

comaraelParcNacionaldePortCros,aFrança,MiramareiUsticaaItàlia,FloridaolesillesCayman.

Permostrar-neelsbeneficis,l’OficinaMunicipaldeTurismevadecidirliderarlainiciativacontractant

unbiòlegmarídurantlatemporadad’estiupertalqueorganitzésunprogramad’itinerarissubmarins

comentats(seawatching).

Elprogramaconsistiaenunahoradesessióteòricad’explicaciódel’ecosistemamaríiunasortidaen

barcadedueshoresalesillesMedes,acompanyatsd’unmonitor.Esfacilitavatambéunaguiasub-

mergiblequeajudavaaidentificarlesespèciesméshabituals.Aquestainiciativavatenirmoltd’èxit,

talcomexpressavenelsparticipantsambcomentarisoralsiescrits.

Elprogramaesvaestendreaescolars i jovesalprincipi ifinalde la temporadad’estiu.Elcreixement

d’aquestainiciativavafernecessarielsuportdelscentresdebusseigatravésdemonitorsdereforçide

vaixellsdemajorcapacitatquelallanxaqueesveniautilitzant.

187

Aviatalgunscentresvanadonar-sequeefec-

tivamentaquestpodiaserunproductecom-

plementari ambelbusseig i vancomençar

a comercialitzar-lodirectament, per la qual

cosa l’OficinadeTurismevadecidirdeixar

defer-ladesprésde3anysd’activitat.

Avuidia,elscentresdebusseigtenenvaixells

específicspera lessortidesdesnorkeling, i

elnombred’usuaris–quetambépaguenuna

taxaespecíficaa l’ÀreaProtegida–ésd’uns

12.000 cada any. Això ha permès per tant

reduir l’impacteen l’ecosistemade les illes,

mantenir l’activitat de les empreses turísti-

quesdelalocalitatimillorarl’experiènciadels

visitantsque–totinoserbussejadors–volen

gaudirdel’espectacularitatdelsfonsmarins.

Evolució de l’activitat turísticaEldesenvolupamentdel’activitatturísticaal’Estartitenelsúltims25anysestàdirectamentvinculadaala

protecciódelesillesMedesialesactivitatssubaquàtiques(Calabuig2001).

Desdemitjan1980esfeiaevidentladismi-

nuciódelsfluxosdeturistesbritànicsde“sol

iplatja”queviatjavenatravésdetouropera-

dors (Mundet2001), i,per tant, s’haviende

crearproductesturísticsalternatiusipotenci-

arfactorsd’atractivitatdiferenciatspercaptar

noussegmentsdevisitants.

L’evolucióenlatipologiadevisitantss’eviden-

ciaenanalitzarelsresultatsdelesenquestes

realitzadescada4anysdesde l’Oficinade

Turismedel’Estartit,apartirdel1984.Pelque

faanacionalitats,els turistesbritànics–que

significaven més del 40% l’any 1984– van

disminuirfinsaun10%el2003,mentreque

elpesespecíficdecatalansifrancesosanava

augmentantdeformaconsiderable.

Fotografia2.www.enestartit.com

Fotografia3.www.enestartit.com

188

Nacionalitat dels visitants 1984 - 2008

Quanta lamotivacióde lesvacances,elcanvitambééssignificatiu,ambunadisminuciód’interessos

lligatsaldescansiunaugmentdelsvinculatsaexperiències:“feresport”,“conèixerlazona”i“contacte

amblanatura”.

Motivació de les vacances a l’Estartit

Font:Enquestesrealitzadesdesdel’OficinadeTurisme.Canvidemetodologial’any2008

Font:Enquestesrealitzadesdesdel’OficinadeTurisme.Canvidemetodologial’any20087

7Canvidemetodologiaal2008ambmésopcions:sortirdenit/estaramblafamília/visitarfamíliaiamics/semprehivinc/feina.Total42,6%.

1984 1987 1991 1995 1999 2003 1984-2003 2008

Descansar 80,1 78,3 81,2 82 79,3 76 57,9

Divertir-se 44,6 42,6 45,4 51,7 45 42,7 opció no inclosa

Conèixer altre gent 17,1 16,9 15,7 20,3 19,8 13,8 opció no inclosa

Fer esport 12,2 12,6 15,3 18,2 21,3 23,3 17,4 fer activitats

Prendre el sol i banyar-se 66,5 65,7 53,5 58,3 58,5 51 51,5

Conèixer la zona 48,8 49,4 51,7 54,5 63,3 63,8 25,3

Contacte amb la natura 21,5 25,6 24,8 36,7 42,5 35 8,4

Altres 0 0 0 0 3,5 4 2,6

189

Impacte social i econòmic de les illes Medes

Amésd’unamilloradelaimatgeturísticadeldestí,laprotecciódelesillesMedeshatingutunimpac-

temoltimportantenl’activitatturísticadelmunicipiengenerarnousllocsdetreball,novesactivitatsi

unallargamentdelatemporadaturísticaperaunabonapartdel’ofertad’allotjamentideserveis.

Peramoltsestablimentsiempresesdelmunicipiqueesbeneficiendel’activitatdelbusseigdirecta-

mentoindirectament,laduradadelatemporadaturísticas’allargade3mesos(temporadahabitual

peralsproductesdesoliplatja)a7mesos.Hopodemveureenladistribuciódelnombred’immersi-

onsenelsanys2004i2009,ienqueelvolumésmoltelevatnonomésentemporadaalta,sinótambé

enelsmesosd’abrilajunyisetembre-octubre,finsitotnovembre.

Distribució mensual del nombre d’immersions a les illes Medes. Anys 2004 i 2009

Tambéenlagràficaquesegueixespotobservarque,malgratlarestricciódelnombred’immersions

perdiaal’ÀreaProtegida–laqualcosalimital’augmentenèpoquesdetemporadaalta–,eltotalanual

segueixunatendènciadecreixemententreelsanys1993i2009.Aixòvoldirquelesimmersionses

distribueixendeformacadavegadaméshomogèniaalllargdels7mesosdemajoractivitat.

Font:Elaboraciópròpiaapartirdedadesdel’ÀreaProtegidadelesillesMedes

190

Evolució del nombre d’immersions dins l’Àrea Protegida de les illes Medes

Lasituacióestratègicadelport,onesconcentral’activitatdebusseig,ielcentrecomercialilúdic(terras-

ses,restaurants)permetunarelaciódirectaentrelatemporadadebusseigielperíoded’oberturademolts

d’aquestsestabliments.

Pelquefaanacionalitats,elsmercatsques’havientriatcomaprioritarisdurantelsanysvuitanta,queeren

França,EspanyaiItàlia,sónactualmentelsmésimportants.Elreptedesdefaunsanysésaconseguir

quehihagiunamenordependènciadelmercatfrancèsiaugmentarelsfactorsd’atractivitatperad’altres

nacionalitats.

Distribució del nombre d’immersions dins l’Àrea Protegida, per nacionalitats. 2009

Font:ÀreaProtegidadelesillesMedes

191

Pelquefaal’impacteeconòmic,esdisposad’unaestimaciórealitzadabasant-seendadesdel2009,a

partirdelesdiversesactivitatsqueesrealitzenalazona.

Usuaris d’activitats nàutiques a l’Estartit

Elcostdecadaunadelesactivitats(incloent-hilataxaencasqueesrealitzidinsl’ÀreaProtegida),més

l’estimaciódeladespesaindirectaenallotjament,establimentscomercialsialtresserveis,donavacom

aresultatquel’any2009l’impacteeconòmicdelaprotecciódelesillesMedesespodiaxifrarenmésde

10milionsd’eurosanuals.

Tambéesvanestimarunes50.000pernoctacionsanualsdebussejadors,majoritàriamentenhotels,el

querepresentavamésdel20%del’ocupaciód’aquesttipusd’establiments.

Impacte econòmic de la protecció de les illes Medes

Enelcàlculanteriornos’hatingutencompteladespesad’acompanyantsnosubmarinistesoaltrescon-

ceptes,comaralacompradefinquesdesegonaresidènciaoamarradorsenelportesportiuperpartde

bussejadorshabituals,quehaestatrellevant.

Pelquefaalsingressosderivatsdelataxaperlesactivitatssubaquàtiques(busseigisnorkeling),l’any2009

vanserde234.500euros,elquesignificavael48%delpressuposttotaldegestiódel’ÀreaProtegida.

D’altrabanda,s’hacalculatque lesactivitatsassociadesa l’ÀreaProtegidagenerenuns200 llocsde

treball incloentelpersonaladscrita l’ÀreaProtegida, tripulacions,monitors (debusseig,desnorkeling

id’educacióambiental),comercials,administratius,etc.,sensetenirencompteelpersonalvinculatals

tallersdemantenimentd’embarcacionsi/oaltresserveisauxiliars.Comespotapreciar,enlamajorpart

Immersionsdeparticulars 3.000 immersions

Immersionsatravésdecentresdebusseig 64.000 immersions

ImmersionsforadelaReserva 12.800 immersions

Snorkelingatravésdecentres 12.000 persones

Excursionsmarítimes 125.000 persones

Estimacióbanyistesenembarcacionsprivades 25.000 persones

Caiac 6.000 persones

Submarinisme,snorkelingicaiac 7.425.600€

Excursionsmarítimes 2.750.000€

TOTAL 10.175.600 €

192

delscasosestractadepersonalambunaqualificacióelevada,engeneralsuperioralaqueesdemana

enelsectorturístic.

Incidència en l’ocupació de la zona

Caldestacarque,malgratlasituacióactualdecrisieconòmica,elnombred’empresesvinculadesaacti-

vitatsnàutiquesirecreativesenelmedinaturalhacontinuatcreixentaquestsúltimsanys.

Els projectes Life: un nou instrument de protecció i valorització dels recursos naturals

Enelprimerapartatd’aquestdocuments’haesmentatqueentreelsprincipalsatractiusdelmunicipides-

tacalaGoladelriuTerilaplatja,queconservaenmoltbonestatlesduneslitoralsizonesd’aiguamolls.

ElmunicipihaestatbeneficiaridedosprojectesLIFENATURAbasatsenlarestauracióiordenaciódels

sistemescostanersirecuperaciódelshàbitatsdeladesembocaduradelriuTer(1999-2003i2004-2007),

que,amés,handonatrigorcientífical’apostaperlaproteccióivaloritzaciód’aquestazona,subjectaa

unafortapressióurbanística.

Defet,elprocésdedesqualificacióurbanísticade laPleteraa travésde laseva inclusióa lazona

marítim-terrestresignificauncasúnicenelnostrelitoral,pendentencara,però,del’actuacióquefaci

possibleelretornalseuestatoriginaluncopsiguinretiradeslesrunesdelpasseigmarítimidelsvials

construïts.

Unadelesúltimesaccionsd’importànciaestratègicaques’hanrealitzat,conseqüènciadeladeclara-

ciódeParcNaturall’any2010,haestatlapresentaciódelprojecteLIFE Montgrí, Medes, Baix Ter.An

environmental awareness strategy,enquèesvisualitzalavoluntatdecooperacióentrelesinstitucions

delterritori(Ajuntament,ParcNatural,EstacióNàutica)ielsuportd’entitatsiempreseslocalsenel

seucofinançament(FundacióMascort,CàmpingDelfínVerde).Ésunamostrapertantqueesconti-

nuaapostantenlavaloritzaciódelterritoricomaelementd’identitatdelanostraofertaturística.

L’objectiuprincipaldelprojecteésdissenyariimpulsarentreelsdiferentsagentssocialsunaestratè-

giaglobaldesensibilitzacióambientalquedoniaconèixerelsvalorsecològicsdelsespaisnaturals

delParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTer,laimportànciadelasevaconservacióil’oportuni-

tatquerepresentaperaldesenvolupamentsocial,culturalieconòmicdelterritori.

Llocsdetreballdirectes: 7%delapoblaciócensada

200personesaprox.

193

ConclusionsLaqualitatpaisatgística,culturaliambientaldelmunicipideTorroelladeMontgrí-l’Estartitcontinuasig-

nificantunagranoportunitatperpromoureunnoumodeldedesenvolupamentturísticbasatenlasoste-

nibilitatdelsrecursosnaturals,lageneraciódenovesoportunitatsperalsveïnsiladistribuciójustadels

beneficisd’aquestaactivitateconòmicaperalconjuntdelasocietat.

Enguanys’hanidentificatuns30operadorsdeFrança,RegneUnit,Alemanya,HolandaiBèlgicaquepro-

gramenmésde45estadesquepassenpelnostremunicipiperpracticarsenderisme,cicloturisme,rutes

acavall ialtres.Sónoperadorsdepetites

dimensions que organitzen productes per

aclients individualsoperagrupsreduïts,

ambestadaaallotjamentsconfortablesde

l’Estartit i de Torroella. S’interessen pels

productes locals i les visites al patrimoni.

Ésunmodeldeturismequedónaprestigi

idesestacionalitzalatemporadaméscon-

vencionaldesoliplatja.

LacreaciódelParcNaturaldelMontgrí,illesMedesiBaixTerésunaexcel·lentoportunitatd’implantar

aquestnoumodeldegestióturísticabasatenelsprincipisdelturismeresponsable,queessintetitzenen

lafrase“Crearmillorsllocsperviure,queseranmillorsllocsperservisitats”.

194

CalabuigJ(2001)“LarespostadelsmunicipisdelaCostaBravaalacrisidelmodelturísticfordista”.

Tesidoctoral.UniversitatdeGirona.

CapellàJ,DonaireJA,MuñozJC,UllastresH(1998)Turisme sostenible a la Mediterrània.Guiaper

alagestiólocal(MEDProjectUlixes21)Ed.Brau.Barcelona.

DEBATCOSTABRAVA(1978)Ponències,comunicacionsidocumentsdelesJornadescelebrades

de20denovembreal18dedesembrede1976.Ed.CambraOficialdeComerçiIndústria.Girona

JennerP,SmithC(1992)TheTourismIndustryandtheEnvironment.TheEconomist Intelligence

Unit.SpecialReportno.2453.London.

Mundet,L.&Ribera,L.(2001).CharacteristicsofdiversataSpanishresort.TourismManagement

22pp.501-510.

ReddeAutoridadesAmbientales(2001)–RedNatura2000yFondosEuropeos.Conferènciesdela

XIIIJornadaTemáticadelaReddeAutoridadesAmbientales.

RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElsSistemesNaturalsdelesillesMedes.Volum73delsArxiusdela

SecciódeCiència.Institutd’EstudisCatalans.Barcelona.

SunyerC(Ed.)(2001)Haciaundesarrolloruralsostenible.IniciativalocalyRedNatura2000.TER-

RA,centroparalapolíticaambiental.LaNavata(Madrid).

Vourc’hA,NataliJ-M(2000)SitesNaturels:Contributiondutourismeàleurgestionetàleurentre-

tien.Paris.Ed.AFITAgenceFrançaisedel’IngénierieTouristique.

ZabalaM(1999)Efectesbiològicsdelacreaciód’unareservamarina:elcasdelesillesMedes.A

EstudisCientíficsalesillesMedes.MuseudelMontgríidelBaixTer.TorroelladeMontgrí.

Bibliografia

el fons marí de les illes medes i el montgrí€¦ · el fons marí de les illes medes i el...

Documents