EL FOC I LA CERAMICA

Foc, ceràmica, producte ceramic, contenidor, propietats tèrmiques, procés de cocciO, processos culinaris,vasos-forn.

Xavier Clop Garcia*

La incorporaciOn de los productos cerOmicos al conjunto de manufacturas utilizadas por /as comunidadesprehistOricas significó un importante salto cualitativo en re/ac/On al uso del fuego. La utilizaciOn del fuego pa-ra transformar las caracterIsticas de determinados conjuntos de agregados minerales permitió conseguir elprimer material sintOtico realizado por los seres hurnanos: Ia cerámica. Pero para afrontar con garantIas tan-to su propio pro ceso de fabrica c/On como su utiliza c/On en exposiciOn al fuego, los productos cerárnicos tie-nen que reunir unas caracterIsticas determinadas que les permitan tener un comportamiento adecuado ba-Jo esas condiciones y soportar las tens/ones que se producen.Fuego, cerámica, producto cerámico, contenodor, propiedades térmicas, procoso de cocciOn.

The incorporation of ceramic products into the group of manufactured items used by prehistoric communi-ties signified an important qualitative leap in relation to the use of fire. The use of fire to transform the cha-racteristics of certain combinations of mineral aggregates resulted in the first synthetic material manufactu-red by human beings: ceramic. However in order to guarantee the manufacturing process itself and their usewhen exposed to fire, ceramic products need to have certain characteristics that allow them to behave sui-tably under such conditions and to withstand the stresses produced.Fire, ceramic, ceramic product, container, thermal properties, firing process.

L'incorporation des produits céramiques a l'ensernble des produits manufactures em ployes par les com-munautés préhistoriques signifia un important bond qualitatif lorsque celles-ci utilisèrent le feu. L'utilisationdu feu pour Ia transformation des caractéristiques de certains ensembles d'agrégats minéraux permit d'ob-tenir le premier materiel synthetique réalisé par les êtres hurnains: Ia céramique. Cependant pour affronteravec toutes les garan ties, aussi bien leur propre processus de fabrication que leur utilisation a l'expositionau feu, les produits céramiques doivent réunir des caractéristiques déterminées leur permettant d'avoir uncorn portement adéquat sous ces conditions et de supporter les tensions se produisant.Feu, cOramique, produit céramique, conteneur, propriétés thermiques, processus de cuisson.

Una de les fites cabdals que ha marcat el procés dedesenvolupament de l'espècie humana ha estat las-soliment del domini del foc, és a dir, l'assolirnent tantde Ia capacitat de produir foc en qualsevol moment cornde Ia capacitat d'utilitzar-lo de forma controlada en IarealitzaciO de processos de treball per a obtenir dife-rents tipus do productes amb els quals satisfer unaampla gamma de necessitats biologiques i/o socials.Del paper i de Ia importància que ha tingut i té el focdes del moment de Ia seva incorporació al bagatge tec-nolOgic dels éssers humans en dôna bona mostra el fetque encara avui sigui un recurs pràcticament indispen-sable per a Ia humanitat on Ia realització d'un importantnombre d'activitats productivos, corn per exomple enel procés de transformaciO dels aliments quo assegu-ren Ia nostra supervivència diana.

El dosenvolupament do Ia tecnologia del foc ha estatun procés que ha durat centenars de rnilers d'anys.Durant aquest llarg procés, los comunitats humaneshan utilitzat ol foc per a cobrir necessitats basiques corncuinar, oscalfar, illurninar o corn un element que parti-cipava, tot i que do forrna molt prirnària, en determinatsprocessos productius corn el tractament de nuclis dosIlex o l'enduriment d'ostris de fusta. Amb el trans-curs del temps, el major dornini del foc va permetre Iaseva utilització en una major quantitat d'activitats pro-ductives destinados a cobrir diferents tipus do neces-sitats biolôgiques o socials. Es en aquest context quoos produeix l'inici do Ia fabnicaciO utilitzaciO d'arto-factes elaborats amb una nova matèria pnirnera, Ia cerà-mica, que necessita de Ia participaciO del foc en el seuprocés d'elaboraciO.

* Dept. Antropologia Social i PrehistOrica, Dniversitat Autônoma de Barcelona

XAVIER CLOP GARCiACYPSELA 13, 2001. 59-72

L'antiguitat dels artefactes fets en ceràmica està actual-ment prou ben documentada. Durant les darreres eta-pes del plistocè i durant a transició a l'holocè, determi-flats grups que s'enquadren dins del modus de pro-ducció cacador-recollector varen produir utilitzar figu-retes antropomorfes fetes en ceràmica. Aquesta fabri-cació de figuretes de ceràmica ha estat documentadaen diferents indrets d'Europa i d'Asia, corn ara Dolni Ves-tonice, Pavlov Petrkovice i Predmosti (Txequia) entre el28.000 i el 24.000 BR, Zazaragi (Japó) cap all 8.000 BR,a Mama (Siberia) cap al 15.000 BR (Vandiver 1993).

No va ser, perO, fins l'aparició de noves necessitats pro-ductives que no es va produir el veritable desenvolupa-ment de Ia ceràmica. De forrna especIfica, el desenvo-lupament de Ia ceràrnica està estretament associat a Iapossibilitat que representa d'elaborar i utilitzar conteni-dors que permeten realitzar de forma molt eficient tas-ques d'emrnagatzernatge, transport i transformació dediversos tipus de productes alimentaris i no alimentaris.Tal corn ha rnostrat l'evidència etnogràfica, els conte-nidors sOn un element indispensable en qualsevol socie-tat que tingui importants recursos alirnentaris que hagind 'ésser recollits, processats i/o ernrnagatzernats. Elsprocessos de canvi tècnic rnés rellevants que comen-cen a produir-se en les comunitats postpaleolItiquesmolt sovint no fan referenda Unicament a l'apariciO denoves forrnes d'obtenciO d'aliments, sinO que també

58 es constaten en relaciá a Ia irnportància que progres-sivarnent va adquirint Ia conservació i l'emrnagatze-matge de diferents tipus de productes subsistencials(Testart 1982; Vicent 1990). En aquest sentit, quan majorsigui Ia importància qualitativa i quantitativa dels pro-ductes a recollir, emmagatzemar, transportar i trans-forrnar, major importOncia adquiriran els elements neces-saris per a ser utilitzats corn a contenidors. Un conte-nidor és un recipient de capacitat i formes diverses,obert o tancat, que s'utilitza corn a receptacle de dife-rents tipus de substàncies sOlides o liquides. Es moltpossible, per tant, que l'adopció i el desenvolupa-ment de Ia ceràmica no es produls fins que el nivell dedesenvoluparnent de les forces productives no deman-dOs tant haver de contenir una certa quantitat de pro-ductes com do poder tractar-los d'una determinadamanera. Un cop trobada Ia soluciO de l'elaboració decontenidors fets en ceràrnica, Ia seva eficiència per aparticipar en Ia satisfacció dun ample ventall de neces-sitats de diferent tipus els ha portat a ser definitivarnentincorporats al conjunt d'estris emprats per les comuni-tats humanes. De fet, potser cal plantejar-se si Ia Veri-table "innovació" pel que fa als productes ceramicsno va ser tant aconseguir transformar el fang en cerO-mica com Ia disponibilitat dun sistema per obtenir arnbrelativa facilitat l'àmplia varietat de contenidors que apartir d'un moment determinat sOn necessaris per aIa realitzaciO dun variat ventall d'activitats producti-yes (Colomer 1996).

L'inici i extensió de lOs de Ia ceràrnica, i de formamOs especifica dels contenidors ceramics, s'ha de situarper tant i en cada area concreta, en un moment oaltre del llarg procOs d'apariciO i consolidació de lesnoves formes d'organització socioeconômiques que esprodueixen amb el pas del modus de producciOcacador-recollector a I'adopciO d'una economia basadaen Ia producció de Ia subsistOncia. En el context delprocés de transiciO i consolidació d'aquest nou rnodusde producció Ia utilitzaciO del foc es va estendre enesdevenir un element fonamental en el procés de pro-ducció de noves matèries primeres, corn ara Ia cerà-mica o més endavant el rnetall.L'inici de Ia utilitzaciO de recipients de ceràmica es pro-dul de forma independent en diferents zones i moments.L'evidència cronolOgica rnés antiga d'utilització de reci-pients ceramics l'han proporcionada, ara com ara, lescoves de Fukui (Japó), amb datacions absolutes que Iasituen en el XIII millenni BR (no cal.) en un context degrups d'econornia d'ample espectre (Akazawa, 1986).A Ia zona sud-sahariana i a Ia vaIl central del Nil les data-cions radiocarbaniques situen I'apariciO de ceràmiquesen contextos de grups seminOmades de caçadors-recollectors amb economia d'ample espectre al voltantdel X millenni BR (no cal.) (Close 1995). Al PrOxim Orient,no fou fins a Ia segona meitat del IX millenni BR (no cal.)quan es produI l'apariciO de les primeres produccionsceràmiques, dos mil anys després que s'iniciessin lespràctiques agricoles i ramaderes i que es produis el pro-cés de plena sedentarització de les comunitats hurna-nes (Faura 1996). Al continent america, les datacionsmés antigues corresponen al jacirnent de Taperinha(Brasil) a inici del VII millenni BR (no cal.), en un contextde grups de recollectors sense indicis d'activitat agrà-na (Hoopes 1994) rnentre que a Mesoamèrica es pro-dul a mitjan V millenni BP (no cal.) en el context de IaintroducciO del cultiu del blat de moro (Hoopes 1994).La ceràmica es pot definir, de facto, com una roca arti-ficial. Els diferents tipus d'objectes que s'inclouen sotaIa denominació de ceràmica sOn en tots els casos elresultat final dun procOs quo consisteix a sotmetre unagregat d'elements minerals (l'argila mOs Ia fracciO detri-tica o desgreixant) a una certa temperatura (procésde cocció). En cas que l'agregat de minerals no arribia ser exposat durant un cert periode de temps a un puntminim de temperatura no tindran Iloc el conjunt de read-cions fisiques i quimiques que sOn les que donen aaquest material tan particular anomenat ceràmica lescaracteristiques que el fan tan apte per a ser emprat enuna ampla gamma de processos de treball.La ceràmica ha estat el primer producte artificial rea-Iitzat pels éssers humans. La seva invenciO no va seraltra cosa que una resposta especifica i especial-mont afortunada a unes determinades necessitats biolO-giques i socials. En el conjunt d'elements i processosutilitzats i/o desenvolupats per les comunitats prehistO-

EL FOC LA CERAMIcA.CYPSELA 13, 2001, 59-72

riques en els quals d'una forma a d'altra participa elfoc, no hi ha dubte que Ia producció I utilització de cerà-mica ocupa un hoc principal. Aquesta relació entre foci ceràmica esdevé tant estreta pel fet que es tractade dos elements profundament relacionats, i no sola-ment perquè Ia ceràmica no existiria sense Ia partici-pació del foc en el seu procés de fabricació sinó per-què Ia relació entre ceràmica i foc es pot perllongar -a diferència del que succeeix amb d'altres productesen els quals el foc també participa en el seu procés defabricació- en el procés d'utilització. Si be es certque no tots els productes ceramics son fets per a serutilitzats a poster/on en relaciO amb el foc, Si que unapart molt important de ha producció ceràmica s'ha uti-hitzat en processos productius en què el foc parti-cipa, com per exemple Ia transformació d'aliments.Aquest fet ha condicionat de forma ben particular IafabricaciO de productes ceramics entre les comunitatsprehistoriques.

LES PROPIETATS TERMIQUES DELSPRODUCTES CERAMICS

Qualsevol producte ceramic és, com ja hem dit, el resul-tat de sotmetre un agregat de minerals a una certa tem-peratura. En aquest procés, el producte ceramic adqui-reix un conjunt de propietats fisiques que el faran apteper a desenvolupar d'una manera a d'una altra deter-minades funcions. AqueSteS propietats fisiques es podendividir en propietats mecàniques, propietats tèrrniquesi propietats de permeabihitat. SOn aquestes propietatses que condicionaran aspecteS tan determinants pera l'Us especIfic de qualsevol producte ceramic com Iaresistència mecànica, el comportament térmic, Ia poro-sitat, Ia consistència, etc.Les propietats tèrmiques fan referència al comporta-ment que presenta un producte ceramic davant Ia sevaexposiciO a una font de calor, és a dir, determinen Iaseva conducta tèrmica. El comportament tèrrnic cons-titueix un dels factors més rellevants que condicionenIa fabricació i certs usos dels contenidors ceramics,doncs son diversos els aspectes del procés de manu-facturació de les ceràmiques que poden repercutir enel seu comportament tèrmic (Fig. 1). L'exposiciO a deter-minades temperatures constitueix un aspecte esencialdel procés d'elaboraciO de qualsevol producte ceramici, en molts casos, es tracta d'una situaciO inherent alseu Us quotidia. Es per aixO que Ia capacitat de resistèn-cia dels producteS ceramics davant I'exposiciO de formaesporàdica o habitual a temperatures méS a menys ele-vadeS conStitueix un dels factors principals que ha fetd'aquests productes una de les manufactures mésamplament utilitzades des de ha seva incorporaciO a lu-tillatge de les comunitats humanes des de Ia Prehistô-na recent fins als nostres dies.

La conducta tèrrnica de les ceràmiques es posa demanifest en dues situacions especifiques: durant el pro-cés de cocciO de les peces i, en el cas de determi-nats contenidors ceramics, durant el seu Us en pro-cessos productius que requereixen l'exposiciO a fontsde calor, com per exemple ha transformaciO d'ahiments,determinats processos productius metallUrgics, etc.Cada vegada que un contenidor ceramic és exposata una font de calor, els diferents elements materials queel formen pateixen un procés d'expansiO/contracciôprovocat per l'increment de Ia temperatura i el poste-rior refredament. Aquest procOs d'expansiO/contracciOcomporta l'apariciO de certes tensions i, per tant, l'e-xistència dun cert risc d'alteració i fins i tot de trenca-ment del producte ceramic. Es per aixO que el corn-portament del producte ceramic enfront de les tensionstèrmiques constitueix un element de particular rellevàn-cia que ha de ser contemplat per l'artesà/ana, tant perassegurar el resultat positiu en el procés d'elaboraciócorn per obtenir una certa rendibihitat de ha inversiO detreball realitzada amb ha durabilitat d'aquells conteni-dors que han de ser utilitzats quotidianament en pro-cessos de treball que comporten l'exposició a tempe-ratures més a menys elevades.Les tensions tèrmiques solen produir-se en dues cir-curnstàncies, generalment interrelacionades. En un pri-mer cas, les tensions tèrmiques es produeixen quans'incrernenta Ia temperatura del cos ceramic des dea temperatura ambient T0 fins a una temperatura T1

superior. Durant aquest procOs, els components cris-talhins que formen part del producte ceramic experi-menten un cert increment del volum, condicionat encada cas per hes propietats fisiques especifiques decadascun d'aquests elements. La major capacitat d'ex-pansiO d'uns elements enfront dels altres pot corn-portar una situaciO de compressiO, en què s'originen

Figural. Diferents components dels productes ceramics quetenen influència sobre el seu comportament tèrmic.

Resistència al

xoc tèrmic

Conductivitat

de a calor

Argila

Desgreixant

Tractament

superficies

Granulometria

_________________ _________________

Gruix

de_ha_paret ______________ ______________

Cocciá

XAVIER CLOP GARCIA

CYPSELA 13, 2001. 59-72

Figura 2. Làmina prima dun fragment de ceràmica de super-ficies pentinades procedent de les Guixeres de Vilobi. Cro-nologia: V millenni cal ANE. Saprecia labundant presènciade calcita en forma de romboedres d'exfoliaciO. 25 augments.Nicols creuats. (Foto: X. Clop).

grup de substàncies molt abundants a Ia natura, for-mat per minerals com Ia calcita o Ia dolomita. Es peraixO que soVint els podem trobar corn a componentsdels dipOsits de terres, be en forma de macrocristalls obe en forma microcristallina en Ia matriu. La calcita, perexemple, es dissocia per efecte de Ia calor a 894 °C,encara que, sota determinades condicions, com sOnles que se solen registrar durant Ia cocció de es cerà-miques, ho poden arribar a fer a partir duns 700 °C(Perinet/Courtois, 1983). La calcita, quan es dissocia,es transforma en CaO+CO 2 . El 002 desapareix i el GaOrecristallitza en forma microcristallina. En el decurs d'a-questa cristallització es produeix Ia destrucciO de totesles microestructures caracteristiques de Ia calcita i unimportant augment del Volum per Ia pèrdua del CO2.Quan els grans de calcita tenen una certa dimensiO,l'augment de Volum que registren durant el procés derecristalIitzaciO genera unes tensions que comportenun risc molt important d'aparicio de fractures en els pro-ductes ceramics i fins i tot que aquests arribin a tren-car-se. Paradoxalment, Ia utilització de calcita trituradacorn a desgreixant afegit voluntàriament pels/les arte-sans/anes, que de fet es pot considerar per les raonsesmentades corn una anomalia tecnolOgica (Echallier1984), va ésser una pràctica habitual durant a PrehistO-na Recent, per exemple -i entre d'altres zones- al nord-est de Ia Peninsula lbèrica (Clop 2000; Clop/AlVarez1998) i al Ilevant peninsular (Gallart 1980) (Fig. 2).La conductiVitat tèrmica es pot definir corn el grau defacilitat que té Ia calor per passar a través d'una deter-minada substància. La transmissió de Ia calor a tra-yes dun cos sOlid homogeni es produeix de formahomogenia, mentre que si en aquest cos hi ha elementsde diferent volum i composiciO, porus, etc., Ia trans-missió de les ones de calor es veura entorpida i, pertant, Ia capacitat de transmissió de Ia calor serà menor.La conductiVitat tèrmica constitueix un factor de parti-cular relleVància pel que fa a Ia capacitat de resistènciaa es tensions tèrmiques. Els productes ceramics nosOn bons conductors. Transmeten Ia calor de formalenta, fet que afaVoreix el desenVolupament de forts gra-dients tèrmics i, per tant, I'apariciO de tensions tèrmi-ques. Una alta conductivitat tèrmica incrementa Iaresistència enfront les tensions tèrmiques i, per tant, lescaracteristiques que afaVoreixen l'increment de Ia con-ductiVitat contribuiran a disminuir es tensions tèrmi-ques. Els principals elements amb què compta l'ar-tesa/ana que pot manipular a Ia seva Voluntat per amillorar es condicions de conductivitat tèrmica sOn Iaporositat i Ia mida de les particules minerals, elementsque afecten directament les caracteristiques de Ia micro-estructura del contenidor. Aixi, una alta porositat i unespartIcules minerals de mida reduIda afaVoriran Ia con-ductiVitat tèrmica i, per tant, contribuiran a prevenirles conseqüOncies de es tensions tèrmiques. Unaalta conductivitat tèrmica és desitjable no sols en

tensions que poden causar esquerdes i/o fractures demajor o menor irnportància. La segona circumstància,

normalment parallela a lanterior, es produeix per Iadiferència en el gradient de Ia tern peratura que esprodueix entre les diferents parts del producte ceramic,i de forma particular entre les superficies externa i interna.Aixi, l'existència de diferències entre les ratios d'ex-

60 pansiO dels elements que es troben en una o altre zonadel producte ceramic pot portar també a l'apariciO detensions que també poden afaVorir l'apariciO des-querdes i/o de fractures.

El comportament tèrmic, és a dir, Ia resposta delsproductes ceramics enfront d'aquestes possibles cir-cumstàncies, depèn fonamentalment de dues carac-teristiques especifiques: el coeficient d'expansiO tèr-mica i Ia conductiVitat tèrmica.

El coeficient d'expansió tèrmica es pot definir corn 'in-crement de volum que registra un determinat materialen ser exposat a una font de calor. QualseVol materialsOlid s'expandeix arnb Ia calor perquè, amb l'energiacalOrica, el moVirnent de Vibració dels atoms que elconstitueixen incrementa Ia seva amplitud, expandintIa xarxa cristallina i creant-se, per tant, un situació depressió que en determinades circumstàncies pot arri-bar a ser important. El coeficient d'expansiO tèrmicaestà relacionat amb a temperatura. Augmenta ràpi-dament a baixes temperatures (perlode d'inici delprocés) per tenir increments més graduals a tempera-tures altes, tot i que aquesta és una caracterIsticaque Varia de manera important entre els diferents mine-rals. Els efectes de l'expansió tèrmica son reVersiblesen alguns materials, mentre que en d'altres casos elscam/is de Volum que es produeixen sOn irreVersibles.Un bon exemple d'aquesta darrera possibilitat i dels ris-cos que aixO pot comportar per als productes ceramicsel tenim en el cas dels carbonats. Els carbonats son un

EL FOC I LA cERAMIcA.CYPSELA 13, 2001. 59-72

condicions en què augmenta Ia tempertura, sinó tambéper reduir los tensions que es produeixen, per exem-plo, durant el refredament postcocciO.En general, es pot considerar que els productes cerà-mics, I de forma particular aquells que tenen diversesfases cristallines, son mals conductors, i quo a trans-missiO de Ia calor es produeix d'una manera lenta. Uncas oposat seria el dels metalls, que son uns excellentsconductors tèrmics. En tot cas, una mala conductivitatcomporta una alta resistència tèrmica, per Ia qual cosaels productes ceramics son uns bons aiIants tèrmics.Les propietats d'expansiO i de conductivitat tèrmi-ques de cada prod ucte ceramic condicionen el seucomportament, i per tant l'aparició o no de tensions tèr-miques, en ser sotmesos al procés do cocciO i, quanés el cas, durant el seu us en oxposició a una font docalor. Los tensions térmiques es presenten perquè elscomponents de Ia matèria primera amb què s'ha ela-borat el producte ceramic no s'expandeixen o escontrauen do Ia mateixa manera que ho fan a tompe-ratura ambient, pel grau d'heterogenOitat d'aquest com-ponent o per los diferències que existeixen en elsseus gradients tèrmics. Tots aquests fenOmens podencausar alteracions més 0 menys importants en el pro-ducte ceramic a causa de l'anomenat xoc tèrmic.El xoc tèrmic és Ia tensió extrema causada per un canvisobtat i sever de temperatura, pel qual una do los super-fIcies arriba a un nivell de temperatura molt superior aIa tomperatura quo té l'altra superfIcie. AixO comportaunos tensions intornes que ocasionen Ia fractura delproducto ceramic. El xoc tèrmic és el resultat do les ten-sions quo es desonvolupon a causa dels diferents gra-dients do tomperatura que es registren on el cosceramic i do los diferències en I'expansiO tèrmica delsseus components. Quan aquostes tensions excedei-xen Ia rosistència del cos ceramic, aquost es trenca. EnIa pràctica, el terme do xoc tèrmic s'utilitza per a forreferència al canvi maxim de tomporatura quo pot patiruna coràmica sense trencar-se o afeblir-se.La capacitat do resistència d'una ceràmica enfront lostensions tèrmiquos -és a dir, Ia resistència que prosentaun determinat producte ceramic a afeblir-se o a fractu-rar-se quan os produoixon situacions propIcies a pro-duir tensions o xocs tèrmics- constituoix, per tant, unaimportant propietat per assegurar Ia soya viabilitat i uti-lització quotidiana. Per a suportar adequadament lestensions causades pel xoc tèrmic existeixen, teOrica-ment, dues possibilitats:- elaborar productes ceramics en els quals l'aparició defractures es redueixi en presontar una alta rosistència ales tensions, una alta conductivitat tèrmica, un baixa capa-citat d'elasticitat i un baix coeficient d'expansiO tèrmica;- reduir Ia propensió a Ia propagaciO do los fractures apartir de presentar un alt coeficient d'elasticitat, unabaixa resistència i Ia presència d'irregularitats (porus)en Ia microestructura.

Do totes maneros i do forma general, Ia diversitat devariables quo intervenen en Ia composiciO d'un deter-minat producte ceramic fa molt difIcil do procisar quinaés Ia composiciO més adoquada per a prevenir i/o resis-tir I'inici i Ia propagació do fractures sota condicions dotensions tèrmiques (Rice 1987).En alguns casos, los tensions tèrmiques provoquen Iafractura del contonidor sense quo hi hagi cap situaciOde pujada sobtada de Ia temperatura o cap situaciO dexoc tèrmic. L'explicaciO per a aquest fenômen és quoen molts productes ceramics sol produir-se una acu-mulaciO de Ia fatiga tèrmica causada per Ia ropetició enel temps de situacions que provoquen un determinatgrau do tensió tèrmica. També en el cas que hi hagi unprocés do refredament massa rapid poden produir-setensions tèrmiquos quo portin a l'apariciO do fractures.Finalment, també existeix Ia possibilitat quo l'expansiOquo pateix el quars -element present en Ia major partde es terres emprados on l'elaboraciO do productesceramics durant Ia Prehistôria al nord-est de Ia Penfn-sula lbèrica- on sor oxposat a temperatures quo so situonontre els 400 i els 600 °C pugui causar tensions quopoden arri bar a provocar el trencamont del productoceramic.

EL FOC I LA FABRICACIO DELS PRODUCTESCERAMICS

Los propietats mecàniques, tèrmiquos i do pormea-bilitat dels productos ceramics sOn factors intrInsecsal propi producte, per Ia qual cosa hem do suposar quoels/les artosans/anes triarien en cada moment I peroxperiència empIrica aquellos torros quo prosentos-sin condicions més favorables per aconseguir productosceramics eficionts. PerO també hi ha caracterIstiquesque tenen un paper fonamental a l'hora do definir lespropietats mecaniques, tèrmiques i do pormoabilitatdels productos ceramics i que sOn manipulades durantel procés d'elaboraciO del contenidor ceramic i que,per tant, depenen en darrera instancia de Ia decisiO icapacitat do I'artosa/ana en funciO do los seves noces-sitats. Aquesta manipulaciO s'ha do realitzar actuantsobre Ia matèria primera utilitzada per elaborar elproducto ceramic en diferents moments del seu pro-cés do manufacturaciO. En particular, Ia intervenciOd'un o altre mètode en el procés do preparaciO delos torres, Ia recerca d'una corta porositat o dun certgruix, el tractament de les superfIcies, a realitzaciO delprocOs do cocciO d'una forma o d'una altra, etc., cons-tituoixen formes de manipulaciO de Ia matèria pri-mera quo permeten aconseguir finalment un producteamb un determinat comportamont en relaciO a I'üs alqual esta destinat, és a dir, quo reuneixi un determinatconjunt do propietats mecaniques, tèrmiques i de per-meabilitat.

COCCIb DE CERAMIQUES

AREA DECONTACTE DE [ESPARTICULES QUE

REACCIONEN

VELOCITAT PUJADATEMPERATURA

XAVIER CLOP GARCiACYPSELA 13, 2001. 59-72

No tots els aspectes de qualsevol producte ceramictenen Ia mateixa importància a l'hora de condicionar lesseves propietats rnecàniques, tèrmiques i de permea-bilitat. De manera especifica, el comportament tèrmic IIa capacitat de resistència enfront les tensions tOrrni-ques dels productes ceramics estan condicionats deforma directa per factors corn Ia plasticitat del material,el seu coeficient d'expansiO, es caracterIstiques de amicroestructura, Ia forrna i Ia rnida del contenidor, etc.Aixi, per exemple, i pel que fa a aquest darrer factor, elscontenidors ceramics que tenen carenes més o rnenyspronunciades presenten problemes en ser exposats deforma reiterada a una font de calor, ja que les zones onhi ha les carenes constitueixen punts febles a l'hora deresistir les tensions produ'ides per I'escalfament i el refre-dament del material. En aquest sentit, els vasos care-flats no sOn els rnés adients per a ser utilitzats corn avasos de cuina.Tots els productes ceramics, perO, presenten perdefinició una certa aptitud en el seu comportament tèr-rnic i Ia seva capacitat de resistència enfront a deter-minades tensions tèrrniques, ja que el pas per un certgrau de ternperatura durant un cert perIode temps ésun requisit imprescindible per obtenir ceràrnica. Aquestprocés, que forma part de Ia manufactura de qualsevolproducte ceramic, és el procés de cocció. L'objectiud'aquest proces Os aconseguir transformar mit-

62 jancant Ia calor un determinat conjunt de minerals enun material nou de caracteristiques diferents respectea a rnatèria original. Mitjançant Ia calor es produeixenun seguit de processos fIsics i qulmics que fan que unmaterial plastic i amb una forrna deterrninada es trans-forrni en un nou material que conserva Ia seva forrnaperO que ara es caracteritzarà, precisament, per Ia sevarigidesa i resistència (Párraga 1996). Les caracteristi-ques especifiques que tingui el procés de cocciO reper-cutiran no tan sols en 'assoliment correcte d'aquestnou material, sinó que a rnés a rnés condicionaran deforrna fonamental les propietats tèrmiques que tindràel producte ceramic durant Ia seva futura utilitzaciO. Les

caracteristiques particulars del procOs de cocciO depen-dran, en cada cas, d'elements ben diversos que for-men part tant del material a coure corn de les condi-cions especifiques en què es desenvolupa el procOs decocciO (Fig. 3).El procés de cocció de qualsevol producte ceramic estaformat per tres fases fonamentals: 'escalfament, Ia coc-ciO i el refredament.La fase d'escalfament correspon, de fet, a Ia darrerafase de l'assecatge del producte ceramic. Amb l'es-calfament es busca completar I'eliminaciO de Ia humi-tat que encara hi pugui haver. Tot i que pugui semblarque les ceramiques estan ben seques quan es vol mi-car Ia seva cocciO, Ia realitat és que encara contenenuna considerable proporciO d'aigua combinada qul-micament, que no desapareix fins que el producte noOs sotmès a temperatures de l'ordre dels 400-500 00.

La fase d'escalfament es de gran importancia, i s'hade realitzar de forma molt lenta i progressiva. Moltsdels defectes que solen presentar força vasos tenenel seu origen en una realització deficient d'aquestafase. Quan s'escalfa I'argila, l'aigua que conté surt aIa superficie en forma de vapor d'aigua. Si l'augmentde temperatura Os molt brusc, el vapor d'aigua generauna gran pressiO a l'interior de I'argila per poder sor-tir, pressió que pot ser suficientment important cornper arribar a produir l'esclat, literalment, del producteceramic.

Quan s'utilitzen estructures de combustiO a l'aire Iliure,I'escalfament sol fer-se o be apropant les ceramiquesa un foc abans de coure-les o be coincidint amb Ia pri-mera fase d'augment de Ia temperatura en el mateixprocOs de cocciO. Quan s'utilitzen forns, sol aprofitar-se el proces d'escalfament de I'estructura, que tambéha de ser lent i progressiu (Sempere 1992) (Figs. 4, 5 i6).El procOs d'escalfament no pot ser idèntic per a tots elsproductes ceramics, sinO que haura d'adaptar-se a esespecificitats de cada cas. AixI, haura de ser particu-larment lent en productes de parets gruixudes, ja que

Figura 3. Elements que intervenen i afecten el proces de cocciO dels productes ceramics.

COMPOSICIO

TEMPERATURA

ATMOSFERA DELQUIMICA

MAXIMA

FORN

COMPOSICIO

DURADA DE LAMINEROLOGICA

COCCIO

EL Foc I LA cERAMIcA.cvPsaA 13, 2001. 59-72

el vapor d'aigua ha de recOrrer més distància abans noacosegueix sortir a Ia superficie. Amb es terres de tax-tura més fina s'haurà de tenir més cura que amb lesterres de textura mOs oberta, ja que les particulesmés fines constitueixen un obstacle més gran per a Iacirculació del vapor. El mateix succeeix amb els conte-nidors tancats o de gran volum (Colbeck 1989; Hamil-ton 1989; Parraga 1996; SchUtz 1992; Sempere 1992).Un cop acabada Ia fase d'escalfament es passa a Iafase de cocció prOpiament dita. Mentre no es realitzaIa cocció, es terres recuperen el seu volurn i Ia sevaplasticitat si se'Is afegeix aigua. Amb Ia cocció, perô,s'elirnina l'aigua estructural, procés que aquest cop ésirreversible.Cada corn binació especIfica de terres (tipus d'argilamés tipus do desgreixant) té un procés de cocció par-ticular, sovint condicionat no Unicament per les carac-teristiquos de Ia matèria primera sinó també per lescaracteristiques especifiques de l'estructura de corn-bustiO, el tipus de combustible utilitzat, Ia mida i Ia quan-titat dels productes ceramics, l'època de lany, Ia direc-ciO i força del vent... Tot i aixô, de forrna general es potconsiderar que el procés de cocciO té les segUents fases(Clop 1994; Parraga 1996) (Figs. 5 i 6):

a) l'inici de l'escalfament permet eliminar l'aiguahigroscôpica (fixada mecànicament), procés que té hocentre els 30 00 i els 120 00 aproximadament. A partird'aquesta temperatura comença a eliminar-se l'aiguaabsorbida electrostàticarnent per les partIcules collol-daIs de l'argila;b) entre 300-600 °C s'elimina Ia matéria organica amb

forrnació do 002 i comença Ia dissociació de sulfurs.En cas que no s'elirninin aquestes substàncies, mit-jancant una atmOsfora oxidant, a temperatures més ole-vades es transformaran en grafit i donaran un color negreal conjunt;c) entre 450-600 00 es produeix l'eliminació do l'aiguaestructural (procés de deshidroxilaciO o deshidrataciO),que en cada tipus d'argila as dOna a una determinadatemperatura perô que generalment finalitza entro els

600-650 00. Es en arribar a aquesta fase quo els can-vis sOn irreversibles i quo, per tant, es pot parlar ambpropiotat do ceràmica;d) al voltant dels 800 00 05 produeix Ia descomposi-ció del carbonat càlcic, quo sol començar vers els 400

i quo dura fins quo s'assoleixen els 900-1 .000 00;

e) los reaccions do formaciO dels compostos (fèrrics,silicats...) s'inicien cap als 70000 A mesura quo Ia tern-poratura va augmentant aquostos roaccions s'intonsi-fiquen i comença Ia cimentació dels grans. En depas-sar els 1 .000 °C comenca a formar-se Ia matriu vidriosa.Prop daIs 1 .000 00 continua Ia reacciO dels silicats ambha formació do noves fases minerals, prOpies do cadanivell do temperatura. Es produoix Ia fusiO dels folds-pats, quo obturen els porus do Ia ceràmica i eliminon Iasoya porositat.

Figura 4. Sequencia de cocciO experimental en fossa: a, vasosdipositats a I'interior de ha fossa abans do ha seva cocciá; b,I'estructura durant el procés de cocciO; c, alguns dels vasos

un cop cults (Fotos: X. Clop).

Los transformacions per efectes de Ia cocció quohorn descrit do rnanera esquernàtica afocton oh conjuntd'elernents que componen ha ceràmica i do manera par-ticular cadascun dells. Aixi succeeix, per exemple, ambel quars. El quars és un mineral gairebé inalterable desdel punt do vista quimic i relativament estable des delpunt de vista fisic. Malgrat aixO, a ha pressiO atmosfè-rica ordinària i amb l'augment do ha temperatura ambientque es produeix durant oh procés de cocció, oh quarspateix diversos transformacions quo es tradueixen enfonOmons de dihataciO o do retracció. A 573 °C, el quars

XAVIER CLOP GARCIACYPSELA 13, 2001. 59-72

700

600 --

500 -

400

300

200

100

0 ........... I I I-•II .... .

Figura 5. Diagrama de temperatures d'una COCCió experi-mental en fossa similar a a de Ia fig. 4 (activitat experimentalorganitzada pel Museu de Gavà I l'Escola de Ceràmica de Gavàrealitzada l'abril de 1996).

corn ja ha estat comentat (p. e. Echallier 1984), entre elsarqueOlegs hi ha una certa "fixaciO" per determinar Iatemperatura maxima do cocció assolida i inferir, a par-tir d'aquI, el grau de desenvoluparnent tecnologic deIa cornunitat productora d'aquelles ceràmiques. Aquestpiantejament, perO, respon a un fals problema, perquèIa ternperatura maxima assolida no està correlacionadadirectament amb ol grau de dosonvolupament tecnolO-gic. Se sap que Ia perllongaciá del temps de cocciO, apartir d'una certa temperatura, té el mateix efecte queI'assoliment d'una ternperatura més elovada, fenornenparticularment evident en coccions fetes a partir dels950 °C - 1 .000 00. A més a més, Ia presència do certselements (magnesi, sodi, potassi, ferro...) permet abai-xar el punt de fusiO dols silicats. Aixô fa que Ia tempe-ratura maxima que es pot obtenir amb una cocciO nosigui un indicador fiable del grau de domini tecnolbgicde l'artosà. Aquest s'ha de determinar a partir d'altresparàmetres, corn Ia capacitat d'elocció de les terres, Iaforma de treballar-les i Ia forma de dominar Ia cocciO pertal d'obtenir el producte buscat. La doterminaciO de Iatemperatura de cocció serà una dada quo adquiriràrellevància on funciO que es posi en relació amb altresdades. Molt sovint és possible, pel tipus d'anàlisis quos'efectuen, inferir entre altres elements Ia temperaturade cocciO. I és una dada que s'ha de tenir en compte is'ha d'utilitzar. Pero sempre tenint clar que, com a dadaailada, té una escassa significaciO arqueolOgica.Un aspocte prou rellevant, consequència directa do Iarelació entre ceràmica i foc, és I'ambient en què es pro-dueix Ia cuita dels productes ceramics i el tomps quedura Ia cocciO.Hi ha tres tipus possibles d'ambients o atmosferes dococciO: oxidant, neutra i reductora. L'atmosfera reduc-tora ostà formada per gas capac de cedir atoms d'oxi-gen (per exemplo l'aire) a aquells cossos quo elpoden rebre (per exemple el ferro). L'atrnosfera neutraestà formada per gas, corn per exomple el gas neO, quoni cedeix ni pren atoms d'oxigen del seu ontorn. L'at-mosfera reductora ostà formada per un gas (per oxom-pIe I'hidrogen o I'ôxid do carboni) capac do prondreatoms d'oxigen d'aquolls cossos quo en poden cedir(Echallier 1984). En Ia pràctica, els sistomos do coc-ciO tradicionals nornés sOn capacos de produir dos tipusd'atrnosfores: I'oxidant i Ia reductora. En una ostructurado combustiO tradicional omprada per a coure productosceramics, I'atmosfera on el decurs d'una cocciO podràsor oxidant o reductora durant tot el procés, encara quosovint el que succeeix és quo I'atrnosfora variara segonlos fases de Ia cocciO. AixI, en una estructura do corn-bustiO tradicional que utilitzi Ilenya corn a combustible,Ia cocciO sol ser reductora durant Ia pujada do a tern-poratura (fase en Ia qual es crema Ia fusta i es produeixanhIdrid carbonic) i oxidant durant ol rofredarnent, quanja no s'hi afogoix mOs Ilonya i pot produir-se una cortaentrada d'oxigon. Al contrari del que s'ha sostingut

alfa es transforma en quars beta i Ia seva dilatació sac-celera fins arribar als 60000 en què es produeix un lieu-gera retracciá seguida d'una estabilització abans d'a-rribar a passar a l'estat de tridimita. Aquestes reaccionssOn reversibles, de tal manera que amb el procOs derefredarnent el quars recobra aproximadarnent el seuvolurn original, deixant sovint un petit buit al seu voltant.El refredarnent ha de ser progressiu, sobretot en el

64 moment d'arribar als 573 00 Si no es fa aixI, el quarstindrà una certa tendència a trencar-se, i s'observarà Iapresència de petits fragments de quars amb fracturesconcoidals (Rice 1987).Un cop el procés de cocció assoleix Ia temperaturamaxima (que pot variar en cada cas) s'inicia el procésde refredarnent: deixa de subministrar-se i consurnir-secombustible i, per tant, Ia temperatura comença a dis-minuir. El refredarnent també s'ha de fer de formasuficientment gradual, ja que les tensions que podenproduir-se entre les diferents parts del cos ceramic perles diferències de temperatura que poden donar-se entreles unes i les altres comporta un risc important de frac-turaciO. En general, sembla que hi ha un cert acord queel refredarnent pot ser més o menys rapid fins arribarals 750 °C. Entre aquesta temperatura i els 500 00 ésquan solen produir-se les tensions més importants enIa major part de tipus d'argiles. En el cas que es tractide pastes poroses, aquesta forquilla sol ser més estreta,entre els 650-500 00 Al voltant dels 250 00 també solser un moment delicat, perquè el producte ceramicpateix un darrer encongiment, generalment al voltantdun 3 % del volum de Ia peca, que pot causar tensionsmecàniques molt importants.Els canvis que es produeixen durant el procës do coc-ció en les produccions ceràmiques es deuen a les tem-peratures que s'assoleixen, perô també a d'altres fac-tors corn ara el temps que dura Ia cocciO i l'ambienten què aquesta es desenvolupa. Cal assonyalar que, tal

EL roc I LA cERAMIcA.CYPSELA 13, 2001. 59-72

sovint, Ia llenya verda no és Ia que facilita les coccionsmés reductores, ja que el fum que produeix és sobre-tot nc en aigua (que és oxidant). La llenya seca, en canvi,produeix molt anhidrid carbOnic i poc vapor d'aigua.Els intercanvis d'oxigen, que en condicions normals esprodueixen a una velocitat lenta, es veuen considera-blement accelerats per Ia calor que es desprèn durantel procés de cocciô. Per sota d'un determinat punt detemperatura aquests intercanvis s'aturen 0 s'alenteixenmolt. El limit per sota del qual s'aturen els processosde reoxidaciO es pot situar al voltant dels 35000 (Echa-Ilier 1984). Aquesta constatació és important ja que enspermet comprendre certs fenOmens, corn per exempleIa presència de "cors negres". L'explicaciO d'aquests"cors negres" és que Ia pasta, saturada en carbó durantel decurs de Ia cocció, no ha sofert un procés total dereoxidació en el moment en què s'ultrapassa, durant elrefredament, el Ilindar dels 350 00 Com que els inter-canvis, en un sentit o en un altre, es fan a partir de Iainterrelació pasta-aire és lOgic que en aquest cas siguieI cor de Ia pasta el que quedi carregat de carbó. Alcontrari, en el cas dels prod uctes ceramics que pre-senten es parts més externes reduldes I les partsmés internes oxidants cal pensar que han estat cuitsen una atmosfera oxidant fins que, a les darreries de Iacocció i durant un breu perIode de temps, es pro-dueix una atmosfera reductora que es perllonga finsque s'atura el procés de cocció.Aquest procés, perô, no és tan senzill. Perquè els inter-canvis puguin tenir hoc cal que Ia pasta sigui permeablei sobretot que Ia seva superficie resti aix) durant tot elprocés de cocció, refredament inclOs, ja que és en aquestmoment quan tenen hoc els fenOrnens rnés irnportants.En cas contrari, és a dir, en el cas que les pastessiguin tancades, Ia supertIcie pot perdre de manera bru-tal Ia seva perrneabilitat en refredar-se. A partir d'aquestmoment ja no es pot produir cap pèrdua del carbOque hi ha a a pasta. Com que aquest fenomen pot sermolt sobtat, Ia franja perifèrica reoxidada (sovint pocgruixuda) mostra una clara separació respecte al "cornegre", i té un gruix rnés o menys constant.La impregnació de carbó en Ia pasta té un efecte des-tancament als liquids que ha estat amplament utilitzaten el decurs de Ia histôria. Les pastes negres no hande ser considerades, per tant, corn un indici indubta-ble de pobresa tecnolOgica sinó que, al contrari, demos-tren un domini conscient d'una tècnica simple i eficaç(Echallier 1984).

El procés de cocció és una forma molt eficient de con-trolar alguns aspectes relacionats amb el grau de con-sistència i de resistència que presentarà el productefinal. En general, Ia consistència de les terres cuites solincrementar-se de forma directa amb Ia temperatura decocció assolida. La consistència també es veu afectadaper l'atmosfera de cocció: productes ceramics sotme-SOS durant un llarg periode de ternps a una atmosferareductora (o d'oxidació molt limitada) son més con-sistents. L'explicaciO és que l'atmosfera de cocciO influeixde forma molfifnportant en el punt de fusiO de Ia pasta.En atmosfera reductora el punt de fusiO es redueix nota-blement, cosa que facilita no sols Ia cocciO sinO tambéel tancament de certes pastes a temperatures relativa-ment baixes. La conseqüència és que augmenta Ia con-sistència i Ia resistència del producte obtingut.De forma general, una cocció Ilarga afavoreix l'adequadaconsecució de les diferents caracteristiques que se cer-quen en un producte ceramic de manera més eficientque una cocció a temperatures més elevades. En con-seqUència, un producte ceramic realitzat arnb un pro-cés de cocció "primitiu" pot estar tan ben cult i sertan eficient com un producte ceramic cuit amb una tec-nologia més sofisticada.

EL FOC I L'US DE LA CERAMICA

Els productes ceramics s'utilitzen en una gran varietatde funcions 1 relacionades arnb necessitats molt diver-ses. En general, Ia major part d'artefactes ceramics ela-borats i utilitzats en les comunitats prehistOriques delVeil Mon foren vasos utilitzats com a contenidors (fun-dO) en diferents processos de treball (usos) relacionatsamb eI transport, emmagatzematge i processament dematerials i d'energia. En tant que contenidors, els vasosceramics sOn instruments de treball que aconseguel-xen cobrir de forma molt eficient diferents aspectes queels fan mOs aptes per a Ia realització de determinatsprocessos de treball que d'altres tipus de contenidorsrealitzats amb d'altres matèries primeres. AixI, Ia utilit-zació de contenidors ceramics aconsegueix una altaeficiència en prevenir Ia possible entrada de substàn-cies no desitjades des de I'exterior, irnpedeixen Iapèrdua dels materials continguts a I'interior, permetenun alt grau d'efectivitat per poder man ipular (emma-gatzemar, transportar, escalfar o refrescar) els seus con-tinguts controlant ha seva estabilitat fisica I quimica, tenen

1.- En els darrers anys s'ha proposat diferenciar clarament els conceptes de "funciO" i"d'Os" per a lea ceramiques (Henrickson, 1990; Ri-

ce, 199011996). La "funciO" defineix de forma genèrica el paper, activitat o capacitat dun producte ceramic. Aixi, per exemple, ala pro-

ductes ceramics poden tenir Ia funció de contenidors (per emmagatzemar, transportar 0 procesar), de materials constructius (p. a. maons(,

d'ornamentaciO, ,.. LOs, en canvi, fa referenda a a manera especlfica en que s'utilitza un producte ceramic concret per a satisfer algun

propôsit 0 necessitat determinada (cuinar, emmagatzemar liquids o sOlids, iliuminar, ...).

XAVIER CLOP GARCIACYPSELA 13, 2001. 59-72

una gran capacitat per resistir Ia fatiga fIsica relacionadaamb el seu Us reiterat, sense trencar-se abans d'un perl-ode de temps prou raonable corn per poder fer rendi-ble Ia seva producció I utilitzacio, etc. (Braun 1983).Un aspecte particularment rellevant dels contenidorsceramics és a capacitat i I'eficiència que presentenen ser utilitzats en aquells processos de treball querequereixen de Ia utilització del foc per a Ia seva realit-zació, corn per exernple processos de transfomaciódels alirnents mitjancant Ia seva cocciO o Ia producciómetal•lUrgica. L'aptitud per a participar en aquesta menade processos ha fet que els contenidors ceramics haginestat durant molt de ternps els Unics materials que per-rnetien Ia realitzaciO de determinats processos de tre-ball. A mesura que han anat apareixent nous mate-rials noves possibilitats de realitzar de forma eficientaquests processos de treball l'Us de Ia ceràmica pothaver disminult perô en cap cas no ha desaparegut,ja que presenta un balanç molt favorable a l'hora d'a-valuar Ia relació entre cost de producció i eficiència, finsal punt que encara avui segueix essent utilitzada enmolts d'aquests usos.L'eficiència de determinats productes ceramics per aser utilitzats en processos de treball que requereixen Iaseva exposició reiterada a una font de calor ye donadaper les caracterIstiques que presenta un conjunt d'ele-rnents que, en darrera instància, sOn seleccionats i/o

66 determinats per l'artesàlana. La presència o I'absènciade determinats desgreixants, el gruix de les parets delvas, els acabats, I'ambient en què es produeix Ia coc-ció, etc., influeixen de forma decisiva en el comporta-ment i en el grau d'eficàcia de a ceràmica en ser expo-sada posteriorment a una font de calor. Conèixer aques-tes caracterIstiques ens indica el caràcter de les activi-tats desenvolupades en els jaciments prehistOrics quetenen restes ceràmiques i, més enllà, ens permet conèi-xer el grau de desenvolupament tecnolOgic en relaciOals processos de treballs desenvolupats en Ia produc-ciO de ceràmica per part d'aquelles comunitats.En Ia bibliografia, els contenidors utilitzats per al pro-cessament de productes alimenticis solen anomenar-se "vasos de cuina" o "ceràmica dOs culinari". Atesa Iaparticularitat de Ia seva funció, en estreta relaciO ambel foc, sOn vasos que han de tenir unes caracterIstiquesben particulars:1 - capacitat de resistència al xoc tèrmic que es pro-dueix en passar-los de forma gairebe instantània de Iatemperatura ambient a una temperatura de centenarsde graus en ser exposats a una font de calor. Una ade-quada resistència al xoc tèrrnic permet poder repetiramb el mateix contenidor les operacions de cuinar i/oescalfar una gran quantitat de vegades sense que esprodueixin fractures;2- control de l'eficiència en Ia transferència de Iacalor, ja que ha d'arribar de forma adequada i prouràpida per realitzar Ia transformaciO dels aliments de

forma eficient i amb Ia menor despesa de combusti-ble possible;3- capacitat de controlar I'evaporaciO del contingut queprovoca Ia seva escalfor. Aixô s'aconsegueix sobretota partir de determinades caracterfstiques morfolOgiquesdel vas;4- accessibilitat dels continguts, per facilitar Ia sevamanipulació i per tant una millor cocciO del productealimentari.El factor mOs determinant en relaciO a Ia capacitat deresistència davant les possibles tensions tOrmiques a lesquals pot estar sotmès un contenidor ceramic és Ia sevacomposiciO i, de forma particular, Ia presència de des-greixants naturals o afegits que tinguin un coeficient d'ex-pansiO tèrmica baix o, almenys, similar o menor al deI'argila (Bronitsky/Hamer 1986). Es evident que posseiruna bona capacitat de resistència a les tensions tèrmi-ques és especialment important en el cas dels conte-nidors ceramics utilitzats per cuinar amb foc. Algunsdels desgreixants especialment aptes en aquest sen-tit sOn Ia xarnota, Ia calcita, Ia palla, el zirconi, el rutil, elfeldspat, l'augita, l'hornblenda o el talc.En general, els desgreixants de mida petita solen pre-sentar més resistència tèrmica i menys conductivitat queels desgreixants de mida gran, per a qual cosa alentei-xen Ia transferOncia de Ia calor a través del cos ceramicI afavoreixen el control en Ia pujada del gradient tèrmic.El desgreixant de mida petita (menor o igual a 0,5 mm)també Os mOs resistent al xoc tèrmic que el desgrei-xant gruixut (mOs dl mm) (Bronitsky/Hamer 1986).Un bon exemple del paper que ha jugat Ia selecció I uti-lització de terres amb desgreixant de major o menormida I'ha proporcionat un estudi realitzat per D. P. Braunsobre Ia ceràmica de Woodland (sud-oest dels EUA)(Braun 1983). En aquest estudi s'evidencia un procOsdiacrOnic per part d'aquelles comunitats tendent a IautilitzaciO de desgreixants de mida mOs petita, per sotadl mm. L'explicaciO a aquest fet s'ha estructurat entorna Ia hipôtesi de l'apariciO de Ia necessitat de disposarde contenidors ceramics més aptes per fer front a lestensions tèrmiques. Aquesta necessitat hauria estat pro-dulda per un conjunt de canvis en es pautes alimenta-ries que, a partir d'un cert moment, passa a fona-mentar-se majoritariament en Ia transformaciO dali-ments transformats mitjançant un o altre sistema decocciO i, potser I de forma molt particular, mitjancantbullits. En aquesta mateixa explicaciO s'encabiria unaaltre procés registrat de forma paralella en els produc-tes ceramics de Ia cultura Woodland, corn Os el de pre-sentar unes parets progressivament més primes.La utilitzaciO de contenidors ceramics en els processosculinaris va representar una veritable revoluciO pel quefa a les possibilitats alimentaries de les comunitatsprehistôriques. La utilitzaciO dels contenidors ceramicsen els processos de producciO culinaria va permetre,entre d'altres coses, (Colomer 1996):

EL FOC I LA CERAMIOA.CYPSELA 13, 2001. 59-72

1 i I , 8 17 I 7 3 -1 , 4, 1 91.

Figura 6. Planta i secciO transversal dun forn experimental de tipus "Hasseris" (200 aC, Dinarnarca). Diagrames de tempera-

tures corresponents ais quatre termoconductors situats dintre del torn (segons Cruefls 1989).

1 - Ia cocciO deis atments, que produeix un canvi quI-mic en Ia seva cornposiciO que fa que siguin mésfàciiment digeribies I que, aihora, tinguin un gust mOsagradabie per ai paiadar humà;2- a possibiltat de coure ailments a 100 00 durant untemps apropiat, convertint d'aquesta manera en comes-tibies plantes corn ia civada, i'ordi, ei blat, ei sorgo, eipèsol, es faves, ies Henties, I'arrôs, ies patates, etc.,

que crues son, tot I que en graus diferents, tOxiques perals éssers humans. Per neutrahtzar les toxines d'a-questes piantes, és a dir, convertir aquests ailments enproductes cornestibies, cal buihr-ios entre 20 I 60 minutsa uns 100 00 de temperatura;3- ia cocció deis ahments també permet ehminar estoxines que en forma de fangs apareixen a causa delpossible segeilat deficient dels contenidors;

XAVIER CLOF GARCIACYPSELA 13, 2001. 59-72

4- Ia possibilitat de coure va permetre a realitzaciO din-fusions de plantes i Ia preparació de beuratges, ampliantl'espectre de possibles remeis per a certes malalties iafeccions;5- el bullit d'aliments va permetre Ia provisió d'aliments"tous", Ia qual cosa va permetre alimentar millor elsinfants, fins i tot abans del desiletament, i les personesg rans.Amb anterioritat a l'apariciO de Ia ceràmica eren els for-nejats i els rostits, be posats directament sobre Ia brasao per l'intermediari d'una graella o "brochette", els pro-cediments emprats en Ia cocció de les matèries animalso vegetals. La utilitzaciá de Ia ceràmica va comportarque el bullit passes a ser el procediment basic d'ela-boració per a una gran quantitat d'aliments vegetals ianimals. Cal remarcar de forma particular Ia importàn-cia que va tenir a utilitzaciO de contenidors ceramicsen l'aprofitament culinari dels cereals, plantes que per-meten una conservació optima i l'obtenció d'una bonapart dels nutrients necessaris per a l'alimentaciO humanaquan son sotmeses a un adequat procés de transfor-mació (Molist 1997).Cap procés culinari que necessiti bullir els aliments nopot realitzar-se sense el recurs dun contenidor que pre-vingui l'abocament del liquid contingut i que, al mateixtemps, en faciliti l'escalfament. Es cert que existeixuna àmplia documentació etnogràfica i arqueolOgica de

68 societats on es transformen calOricament els alimentssense necessitar de recórrer a contenidors ceramics.AixI, per exemple, està documentat l'üs de contenidorsde fusta en comunitats indies d'Amèrica del Nord (Dri-ver/Massey 1957), de tiges de bambü en certes comu-nitats del sud-est asiatic (Skeat/Blagden 1966) o Ia pos-sibilitat d'utilitzar una variada vaixella feta a partir d'ele-ments vegetals o animals (Pollock 1992). Des de l'ar-queologia experimental s'ha suggerit que els rnètodesde processament de determinats tipus d'aliments varenpoder realitzar-se amb recipients de pedra, calç o pell,on l'aigua s'escalfaria mitjançant Ia introducció de pedrescalentes (p.e. KingeryNandiver/Prickett 1988). L'efecti-vitat de l'Cs de pedres calentes dins de contenidorsorgànics o litics per al processament d'aliments no potequiparar-se, perO, amb l'efectivitat que presenta 1Cmde contenidors ceramics. Si be és cert que és possiblearribar a obtenir el punt d'ebulliciO de l'aigua, és pràc-ticament impossible de mantenir-lo el temps suficientperquè sigui un sistema eficaç de transformaciO dali-ments.Els contenidors ceramics utilitzats en el processa-ment d'alirnents conjuguen fonamentalment tres aspec-tes essencials, corn sOn el control de l'eficiència de Iatransferència de calor, el control de Ia possible pèrduade calor per l'evaporació i l'accessibilitat al contingut(JuhI 1995).Aconseguir una major efectivitat en Ia transferència deIa calor en determinats productes ceramics pot acon-

seguir-se amb el recurs a elements que poden ser fàcil-rnent controlats per l'artesàlana, com per exemple IareducciO del gruix de les parets dels contenidors (Braun1983) o Ia utilització do desgreixant mineral (Kingery 1960citat a Skibo/Schiffer/Reid 1989). La importància quepot arribar a tenir I'efectivitat en Ia capacitat de trans-ferència de Ia calor queda reflectida, per exemple, a par-tir de Ia constatació que en diferents àrees del mon Iadocumentació arqueolOgica ha permès documentarIa substitució del desgreixant organic que es troba arreuen les primeres produccions ceramiques per Ia utilitza-ciO exclusiva del desgreixant mineral o per Ia intro-ducció de l'üs de Ia xamota. Per explicar aquest fet,s'ha proposat (Braun 1983) que s'ha de relacionar arnbIa introducció de canvis en Ia dieta quo comporten Ianecessitat d'utilitzar contenidors ceramics en els pro-cessos de transformació dels aliments mitjancant el focque siguin més eficients pel que fa a Ia seva capacitatde transferència de Ia calor, tal com Braun assenyalaen el cas ja citat de les comunitats del Woodlandantic i mitjà do lest dels Estats Units d'Amèrica.La utilitzaciO de Ia ceràrnica va permetre ampliar el yen-tall de possibilitats en relaciO al processament dali-ments. En aquest sentit Ia utilitzaciá do contenidorsceramics permet (JuhI 1995):- el processarnent d'aliments a curt termini: a) quan noirnporta el factor temps; correspon al menjar diari,que es consumeix de forma immediata; b) quan el tempsde processament és un factor moderadament impor-tant, com succeeix per exemple amb l'escabetx;- el processament d'aliments a llarg termini, en què eltern ps és un factor vital, com succeeix amb els pro-cessos de fermentaciO;- eI procesament d'aliments en què el contacte directeamb el foc és indispensable i requereix, per tant, d'unnecessari control de Ia temperatura. Es eI cas de bullits,guisats, fregits i coccions al forn;- el procesament d'aliments sense contacte directe ambel foc: a) quan no cal controlar Ia temperatura, ja quees tracta d'un proces mecànic, com succeeix amb losbarreges, els picats/trinxats i les mOltes; b) quan el con-trol de temperatura és necessari, corn succeeix ambdiversos processos d 'emmagatzematge i fermentaciO.A partir del Ill mil•lenni cal. ANE, i de forma particular enel nord-est de Ia PenIsula lbèrica, es constata Ia parti-cipaciO de contenidors ceramics en d'altres processosproductius relacionats amb Ia utilitzaciO del foc, comserien per exemple els anomenats vasos-forn, que vanser utilitzats en els processos de treball de les primeresproduccions metalliques realitzades en aquesta zonatal com ha estat posat de manifest a partir dels treballsarqueologics realitzats els darrers anys a Ia Baumadel Serrat del Pont (Montagut, Ia Garrotxa)(Alcalde/Molist/Saña/Toledo 1997). Els vasos-fornsOn generalment vasos de formes obertes a l'interiordels quals es dipositaria carbO vegetal i fragments de

EL FOC I LA CERAMICA.CYPSELA 13, 2001. 59-72

mineral de petites dimensions. La combustió d'aquestselements, que podia ser estimulada insuflant aire mit-jançant l'Us de toveres (que també podien ser de cerà-mica; vegeu p. e. Alcalde/MolistlSaña'Toledo 1997) per-metria aconseguir gotes i petits fragments de mineralde coure. Un cop realitzada aquesta primera etapa deIa fundició, Ia recuperació del contingut del vas-forndemanaria, necessàriament, el seu trencament. Es tractaper tant de contenidors quo en Ia seva darrera funciOnomés podien ser utilitzats un cop. En l'estat actual delsnostres coneixements no podem precisar encara si es

tracta do contenidors ceramics fets a propOsit per arealitzar aquests processos de treball o si es tracta docontenidors elaborats originalment per a d'altres usosi que, finalment, sOn utilitzats i arnortitzats amb Iasoya utilitzaciO en el procés de producció de metall.La utilització do vasos-forn equipara el nord-est penin-sular amb d'altres zones on ja s'havien identificat ele-ments similars, corn és el cas de El Ventorro (Madrid),Son Matge (Mallorca) (Rovira/Montero 1994), El Ace-buchal (Sevilla\) (Harrison/Bubner/ Hibbs 1976), Los Milla-res, Almizaraque, etc. (Montero 1994).

AKAZAWA, T. 1986, Hunter-gatherer adaptations onthe transition to food production in Japan, in Zvelebil,M. (ed), Hunters in Transition, Cambridge UniversityPress, laed., Cambridge, 151 -165.ALCALDE, G., MOLIST, M., SAIJA, M., TOLEDO, A.1997, Procés d'ocupació de Ia Bauma del Serrat delPont (La Garrotxa) entre 0/2900/el 1450 Ca/AC, Publi-cacions Eventuals d'Arqueologia de La Garrotxa 2, Olot.ANFRUNS, J., LLOBET, E. (eds.) 1990, Elcanvicu/tu-ra/a ía prehistoria, Ed. Columna, 1a ed., Barcelona.BLASCO, C. (ed.) 1994, El horizonte campaniforme deIa regiOn de Madrid en e/ centenario de Ciempozuelos,Patrimonio ArqueolOgico del Bajo Manzanares 2, Uni-versidad AutOnoma do Madrid, ia ed., Madrid.BRAUN, D. P. 1983, Pots as tools, in Moore, J. A.,Keene, A. S. (eds.), Archaeological hammers and the-ories, Academic Press, 1° ed., New York, 107-134.BRONITSKY, G., HAMER, R. 1986, Experiments inceramic technology: The effects of various temperingmaterials on impact and thermal-shock resistance, Ame-rican Antiquity5l, 1,89-101.CLOP, X. 1994, Aprovisionament i tecno/ogia d'ela-boració do los matèries primeres ceràmiques durant íatransició del I/br all/on mil.lenn/ B. C. a Ia Catalunyacentral, Treball de Recerca de Tercer Cicle, UniversitatAutOnorna de Barcelona, Bellaterra, inèdit.C LOP, X. 2000, Mater/a primera / producció de cerà-miques. La gestió dels recursos minerals per a Ia manu-facturaciO de ceràmiques del 3500 al 1800 cal ANE alnorest de Ia PenInsula lbèrica, Tesi Doctoral, Universi-tat AutOnoma de Barcelona, Bellaterra, inèdita.CLOP, X. , ALVAREZ, A. 1998, Materia prima y pro-ducciOn de cerámicas durante el V0 milenio cal ANE enel noreste do Ia Peninsula Ibèrica, Rubricatum 2, Actesde Ia 2a Reunió de Treball sobre Aprovisionament deRecursos LItics a Ia PrehistOria, Museu de Gavà, Gavà,123-128.CLOSE, A. E. 1995, Few and far between. Early cera-mics in North Africa, in Hoopes, J. W., Barnett, W. K.(eds.), Emergence of Pottery Technology and innova-

tion in ancient societies, Smithsonian InstitutionPress, 10 ed., Washington - Londres, 23-37.COLBECK, J. 1989, Materiales para el ceramista, Edi-ciones CEAC, 1a ed., Barcelona.COLOMER, L. 1996, Contenidors ceramics i proces-sament d'aliments a Ia prehistOria, Cota Zero 12, Vic,47-60.CRUELLS, W. 1989, ConstrucciO i experimentaciO d'unforn ceramic de tipologia antiga, But/beti/nformatiu deCeràm/ca 41, pàgs. 38-41.DRIVER, H. E., MASSEY, W. C. 1957, Comparative stu-dies of North American Indians, Transactions of the Ame-rican Philosophical Society 47 (2), 165-456.ECHALLIER, J.-C. 1984, Elements de technologie etd'analyse des terres cuites archéologiques, Documentsd'Archéologie Méridionale, Methodes et Techniques, 3,l a ed ., Lambesc.FAURA, J.-M. 1996, Un conjunt ceramic del VIII mil.lenniB. P a ía va/Ide l'Eufrates: los produccions de Tell Ha/u/a(SIria), Treball de Recerca de Tercer Cicle, UniversitatAutônoma de Barcelona, Bellaterra, inèdit.GALLART, M. D. 1980, La tecnologIa de Ia cerárnicaneolItica valenciana. Metodologla y resultados del estu-dio ceramológico por medio de microscopIa binocular,difractometria de rayos X y microscopla electrOnica,Saguntum 15, 57-91.HAMILTON, D. 1989, AlfarerIa y Cerámica, EdicionesCEAC, ia ed., Barcelona.HARRISON, R. J., BUBNER, T., HIBBS, V. A. 1976,The beaker pottery from El Acebuchal, Carmona (prov.Sevilla), Madrider Mitteilungen 17, 79-141.HENRICKSON, E. F. 1990, Investigating ancientceramic form and use: Progress report ans case study,in Kingery, W. D. (ed.), The changing Roles of Ceramicsin Society: 26.000 BR to the Present, American Cra-mic Society, Westerville, 83-1 17.HOOPES, J. W. 1994, Ford revisted: a critical review ofthe cronology and relationships of the earliest ceramiccomplexes in the New World, 6000-1500 BC, Journalof World Prehistory 8 (1), 1 -49.HOOPES, J. W., BARNETT, W. K. (eds.) 1995, Emer-gence of Pottery Technology and innovation in ancient

XAVIER CLOP GARCIACYPSELA 13, 2001. 59-72

societies, Smithsonian Institution Press, 10 ed., Was-hington - Londres.JUHL, K. 1995, The Relation between Vessel Form andVessel Function. A Methodological Study, AmS-Skrifter14, Arkeologisk museum i Stavanger, 10 ed., Stavanger.KINGERY, W. D. (ed.) 1990, The changing Roles ofCeramics in Society: 26.000 BR to the Present,American Ceramic Society, Westerville.KINGERY, W. D., VANDIVER, P. B., PRICKETT, M.1988, The beginnings of pyrotechnology, part II: pro-duction and use of lime and gypsum plaster in the pre-pottery Neolithic Near East, Journal of Field Archaeo-logy 15, 219-224.MOLIST, M. 1997, Producció de subsistència. Alimen-tació i nutriciO a les èpoques neolItiques i primeres edatsdels metalls a Catalunya, cataleg de l'exposició Seurea taula? Una histOria del menjar a Ia Mediterrània,Barcelona, 11-13.MONTERO, I. 1994, El origen de Ia metalurgia en elsureste peninsular, I nstituto de Estudios Almerienses,1a ed., Granada.MOORE, J. A., KEENE, A. S. (eds.) 1983, Archaeolo-gical hammers and theories, Academic Press, 10 ed.,New York.PARRAGA, M. 1996, Producción cerámica y Arqueo-logIa, Treball d'lnvestigació de Tercer Cicle, Universi-tat AutOnoma de Barcelona, Bellaterra, inèdit.

70 PERINET, G., COURTOIS, L. 1983, Evaluation destem-pératures de cuisson de céramiques et de vaissellesblanches neolithiques de Syrie, Bulletin de Ia Sociétéde Préhistoire Fracaise 80, 5, 157-160.POLLOCK, N. J. 1992, These Roots Remain. Foodhabits in Islands of the Central and Eastern Pacific sinceWestern Contact, University of Hawaii Press, Honolulu.RICE, P. M. 1987, PotteryAnalysis. A sourcebook, TheUniversity Chicago Press, 10 ed.RICE, P. M. 1990, Functions and uses of archaeologi-cal ceramics, in Kingery, W. D. (ed), The changing Rolesof Ceramics in Society: 26.000 B. P to the Present, Ame-rican Ceramic Society, Westerville.

RICE, P. M. 1996, Recent Ceramic Analysis: 1. Function,Style and Origins, Journal of Archaeological Research,vol4, 2, 133-163.ROVIRA, S., MONTERO, I. 1994, Metalurgia campa-niforme i de Ia edad del bronze en Ia Comunidad deMadrid, in Blasco, C. (ed), El horizonte campaniformede Ia region de Madrid en el centenario de Ciempo-zuelos, Patrimonio Arqueológico del Bajo Manzanares2, Universidad Autónoma de Madrid, ia ed., Madrid,131 -171.SCHUTZ, I. 1992, Sistemas tradicionales de cocciOncerámica en el node de Africa, Tecnologia de Ia coc-ción cerámica desde Ia antiguedad a nuestros dIas,Asociación de Ceramologla, ia ed., Alacant, 185-237.SEMPERE, E. 1992, Catalogacion de los hornos deEspaha y Portugal, TecnologIa de Ia cocciOn cerámicadesde Ia antigUedad a nuestros dIas, AsociaciOn deCeramologla, l ed., Alacant.SKEAT, W., BLAGDEN, P. 1966, Pagan Races of theMalay Peninsula, Frank Cass and Co., vol I, Londres.SKIBO, J. M., SCHIFFER, M. B., REID, K. C. 1989,Organic-tempered pottery: an experimental study, Ame-rican Antiquity 54 (1), 122-146.TESTART, A. 1982, The significante of food storageamong hunter-gatherers: residence patterns, popula-tion densities and social inequalities, Current Anthro-pology 23, 523-537.VANDIVER, P. 1993, Technologies d'une civilisationnaissante: figurines, pigments et poterie, Terre Cuite etSociété. La céramique, document technique, écono-mique, culturel. XIVe Rencontres Internationales d'Ar-chéologie et d'Histoire d'Antibes, Resumés, CNRS-CRA, Antibes.VICENT, J. M. 1990, El neolitic: transformacions socialsi econômiques, in Anfruns, J., Llobet, E. (eds.), Elcanviculturalalaprehistoria, Ed. Columna, laed., Barcelona,241 -294.ZVELEBIL, M. (ed.) 1986, Hunters in Transition, Cam-bridge University Press, ia ed., Cambridge.