el deute ecològic. ens mengem el món? / la … papers/33_papers.pdfmeitat del deute extern que té...

el deute ecològic. ens mengem el món? / la importanciade los objetivos del mienio / Ecuador, la rebelión forajida/ intereses económicos en la Amazonia Colombiana / lainfància i la guerra al cinema

p u b l i c a c i ó d e l a l l i g a d e l s d r e t s d e l s p o b l e s

núm. 33/2005

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 1

LLIGA DELS DRETSDELS POBLES

L’any 2000, l’Assemblea general de les NacionsUnides aprovà la declaració dels vuit Objectius dedesenvolupament del Mil·leni que varen signar 189líders d’Estat i de govern. En aquesta declaració elspaïsos es comprometen a lluitar més firmamentcontra la manca d’ingressos, la fam generalitzada,la baixa escolarització, la desigualtat de gènere, lamortalitat infantil, l’increment de casos de contagiper la sida, el deteriorament del medi ambient, etc.amb l’objectiu de reduir considerablement la po-bresa al món per l’any 2015. Segons els indicadors,cap dels objectius s’ha complert fins ara i les pro-meses segueixen sent promeses buides, mediàti-ques i enganyoses.

Tot i que els processos de globalització de la infor-mació i dels intercanvis financers han generat uncreixement econòmic espectacular, no han contri-buït a garantir el respecte dels drets humans ni a mi-llorar les condicions de vida en moltes regions delmón. Al contrari, han augmentat les desigualtats i lainjustícia; la fissura entre rics i pobres segueix aug-mentant, i en l’actualitat més de 1.300 milions depersones pateixen gana i viuen en la misèria.

Les decisions polítiques dels governs, directamentinfluenciades i dominades per les decisions finan-ceres i econòmiques a nivell nacional i internacio-nal, són i seran les responsables de les actuacionsnecessàries pels canvis promesos.

Són el nostre deure i la nostra obligació recordar iexigir als nostres representants polítics, i davant detota la societat, que els compromisos no nomésserveixen per omplir programes electorals o no no-més son declaracions de bones intencions. Cal tre-ballar i comprometre’s per complir-los. És urgentper moltes, moltes persones.

Rita Huybens

Des de la junta

2

SumariSumari

Des de la junta... 2Rita Huybens

OpinióEl deute ecològic. Ens mengem el món? 3Ferran Garcia

Retalls de Premsa 6Isabel Ruíz

OpinióLa importancia de los Objetivos delDesarrollo del Milenio 7Pablo J. Martínez Osés

América LlatinaEcuador, la rebelión forajida 9Miguel Ángel González

Amèrica LlatinaIntereses económicos en laAmazonia Colombiana 12Rosalba JiménezCinemaLa infància i la guerra al cinema 15Isabel Ruíz

BibliotecaBibliografia destacada 18

Activitats de la Lliga 19

Revista PapersEdita Lliga dels Drets dels PoblesTiratge 1.100 exemplarsData d’edició Juliol de 2005Consell de Redacció Marta Comellas, Rita Huybens,

Albert Roig, Isabel Ruíz, Salvador Sort i Xavi Zulet.

Revista trimestralDisseny i Impressió Impremta Dit i fetRevisió lingüística Consorci per a la Normalització

Lingüística

LLIGA DELS DRETS DEL POBLESAdreça Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch)

08208 SABADELLAdreça Postal Apartat de Correus 2045

08200 SABADELLTelèfon i Fax 93 723 71 02Web www.lligadelsdretsdelspobles.orgAdreça electrònica [email protected] d’atencióal públic De dilluns a divendres de 17 a 21 h

Disposem d’una biblioteca especialitzada en drets humans,desenvolupament, cultura de pau, política, pobles indígenes,món àrab i musulmà... on trobareu informació alternativa ala dominant. Podeu consultar el fons bibliogràfic al nostreweb. L’horari de consulta de la biblioteca és de dilluns adivendres de 17 a 21 h.

La Lliga dels Drets dels Pobles no comparteix necessàriamentl’opinió dels autors dels articles publicats en la revista.Respectem la llengua original en què s’han escrit els articles.

La Lliga dels Drets dels Pobles agrairà la reproducció i divulga-ció dels continguts d’aquesta sempre i quan se citi la font.

Fotografia de portada: Protesta d’indígenes maputxes al’Argentina

amb el suport de:



3

opinió

Ahir era a València per feina i vàremdecidir anar a fer una paella... valen-ciana és clar. Valenciana? L’arròs eraindonesi, importat per una de les mésgrans empreses arrosseres del món,que és nord-americana. Les gambe-tes, de l’Equador i l’Índia; el calamars,de l’Argentina; el pollastre, alimentatamb blat de moro brasiler; el conill,amb soja boliviana; les verduretes, delMarroc; els espàrrecs, del Perú i Xile,i tot això amb el foc lent d’un gas queprové d’Algèria. Les espècies, del Pa-kistan i per acabar l’àpat, cafè ugan-dès comercialitzat per una empresasuïssa, sucre dominicà i al centre de lataula unes boniques flors colombia-nes. Ens estem menjant el món?

Voluntàriament o no, conscientment ono, el nostre sistema agroalimentariestà absolutament inserit en els paï-sos empobrits. Hi ha un intens fluxalimentari que viatja de les zones po-bres amb fam a les zones riques ambobesitat, de les zones amb unaenorme capacitat agrícola fins a lesque tenen una enorme capacitat com-pradora. De la natura a les butxaques,els aliments i els productes agrorama-ders viatgen per terra, mar i aire mi-lers de quilòmetres amb un objectiuclar: el benefici monetari de les em-preses productores i exportadores -importadores d’aquests productes.

Quants de vosaltres heu menjatsalmó aquesta setmana? Imaginoque uns quants, però suposo que re-cordareu com jo que el salmó era und’aquells productes elitistes, una de-

El sistema agroalimentari d’occident està inseritals països empobrits

La pesca en alta mar d’un producte o un altre ho determinen les tendències gastro-nòmiques del primer món

El deute ecològic.Ens mengem el món?


licadesa, que es consumia en oca-sions molt especials. Avui és un delspeixos més barats que podem trobara la peixateria, per 5 € t’emportes unkg de salmó a casa. Què ha passat?

La nostra societat, la catalana, es-panyola o europea, té unes necessi-tats d’importació agroalimentària.Quan parlo de “nosaltres” no em re-fereixo únicament als consumidors,sinó també a les empreses producto-res, transformadores i distribuïdo-res d’aliments que també tenen unesnecessitats i que influeixen, i molt,en els nostres hàbits de consum i ali-mentació. Per exemple el salmó. Quino ha sentit o llegit els enormes be-neficis per a la salut que té el con-sum de salmó? Això, juntament ambel preu i amb el fet que se n’ha asse-gurat el subministrament i que eltrobem religiosament cada dia ex-posat a les peixateries, ha fet que elconsum de salmó explotés. Però laimportació massiva de salmó im-plica una producció i exportaciómassiva de salmó des d’algun lloc.En aquest cas Xile. És a dir, que lesnostres necessitats, reals o imposa-des, modifiquen l’estructura agràriao pesquera dels països del sud. Es

parla d’esquema centre/perifèria, onhi ha un centre que té unes necessi-tats i una estructura, la perifèria, persatisfer-les. D’aquesta manera elspaïsos perifèrics (els empobrits) dei-xen de ser sobirans alimentària-ment i passen a ser dependents deles necessitats i condicions del cen-tre. I això té unes conseqüències.

En resum, tenim un centre econòmicconstituït per un conglomerat degrans empreses transnacionals i unsdeterminats hàbits de consum ali-mentari, que modifica a través detractats bilaterals o multilateralsl’estructura agrària dels països de laperifèria. L’estructura que s’imposaals països empobrits es basa en mo-nocultius d’exportació.

Enormes extensions de soja, de blatde moro, de flors, de fruiters o depiscifactories s’instal·len a les zonesmillors i més fèrtils dels països afec-tats. Però això implica modifica-cions substancials socials, monetà-ries i ambientals.

Els monocultius d’exportació nosón elements neutres, sinó altamentselectius.

Seleccionen qui els produeix, com esprodueixen i què es conrea. En elsmonocultius exportadors no hi halloc per a les petites i mitjanes explo-tacions familiars pageses, sinó per agrans explotacions. Tampoc es pro-dueixen els aliments que demana lapoblació local, els que són sans, nu-tritius i culturalment adients, sinóque es produeix el que demanem “no-saltres”. I aquesta “expulsió” dels pa-gesos tant de la seva funció original(produir aliments per alimentar lapoblació propera) com del seu te-rreny, genera unes enormes bossesde pobresa, fam i malnutrició en elmón rural, que és on trobem el 75%del pobres i malnodrits del món.Apareix una dolorosa migració delcamp a laciutat i es generen els cin-turons de pobresa i misèria al vol-tant de les grans ciutats del sud. Lamajor part d’aquesta gent són page-sos que el sistema monocultor haexpulsat. Per altra banda, es deixende produir aliments en quantitat su-ficient per alimentar la població lo-cal i això genera més fam i pobresaencara.

Per exemple, l’Argentina és un delsprincipals productors i exportadorsde soja del món. La soja viatja fins aEuropa i alimenta la nostra ramade-ria a través dels pinsos animals i elsexcedents els venem a tercers paï-sos. El consum intern per habitantde carn o ous a l’Argentina està per

4

opinió

Al sud, no es produei-xen els aliments quedemana la població

local, els que sónsans, sinó que es pro-dueix el que demanem

“nosaltres”

L’ús de plaguicides als conreus industrials altera la qualitat de l’entorn de l’agriculturai el contamina progressivament.



5

sota dels nivells dels anys 80. Laproducció alimentària amb destí in-tern també ha baixat. Prop d’un 20%de la població pateix malnutrició. Itot i amb això, l’Argentina s’entestaa destinar hectàrees i hectàrees deterritori a produir un aliment queells no consumeixen, sinó que ho fanels nostres animals de granja.

Però encara hi ha més problemes. Elmodel de producció d’aliments ques’utilitza en aquests sistemes expor-tadors és altament agressiu amb elmedi ambient. Desforestació, pèr-dua de biodiversitat, contaminacióde rius i aigües amb plaguicides,contaminació de costes i mars sotales piscifactories, erosió del sòl agrí-cola, pèrdua de nutrients o profun-des alteracions ecosistèmiques entred’altres. I en això hi tenim una res-ponsabilitat evident, estem con-traient un deute ecològic. El deuteecològic es defineix com el deutecontret pels països industrialitzatsamb al resta de regions a causa del’espoli històric i present dels recur-sos naturals, els impactes ambien-tals i la lliure utilització de l’espaiambiental global per dipositar elsresidus. L’àmbit agroalimentariforma una part important d’aquestdeute.

Per exemple, en un recent estudi dela campanya, es quantifica que eldeute ecològic que té Espanya ambl’Argentina degut a la importació desoja i els impactes ambientals queestà generant arriba gairebé a lameitat del deute extern que té el paíssud-americà amb Espanya. El mono-cultiu de soja al Brasil que importaEuropa, es considera avui en dia laprincipal amenaça per al bosc ama-zònic. A l’Argentina, ecosistemesúnics com les Yungas o el Chaco,desapareixeran en un termini de 10anys si el monocultiu continua l’ex-pansió prevista.

Hi ha una clara corresponsabilitatde les nostres societats en la pèrduade la sobirania alimentària del paï-sos que ens subministren els pro-ductes que importem i en la genera-ció d’un deute ecològic associat aaquest fet que cal reconèixer, elimi-nar i restituir. Això és el que preténla campanya “No et mengis el món”(www.noetmengiselmon.org), unainiciativa de 4 entitats (Acció Ecolo-gista, Observatori del Deute en laGlobalització, Veterinaris SenseFronteres i la Xarxa de Consum So-lidari) que intenta sensibilitzar i in-cidir en els canvis necessaris permodificar aquest esquema agroali-mentari injust i insostenible.

Els 5 del salmó és un preu fals queno té en compte el seu cost real. Esbasa en unes condicions laborals de-plorables en les piscifactories i en

les naus de transformació i emba-latge del peix a Xile, una maquinit-zació similar a les zones franquestèxtils d’altres regions. I es basa enla contaminació sistemàtica de la re-gió sub-antàrtica del sud de Xile.Cap d’aquests dos conceptes s’inter-nalitzen per part de les empresessalmoneres, les paga Xile, és a dir,els xilens i el seu entorn. Si posés-sim al salmó de Xile el seu valorreal, el seu preu seria prou dissuas-sori per reorientar els nostres hàbitsde consum de peix cap a altres espè-cies més locals, més properes i tan omés “saludables”.

És feina de tots fer-ho.

Ferran GarciaCampanya pel deute ecològic

i la sobirania alimentària

Les múltiples propietats nutritives de la soja són menyspreades en utilitzar-la com amateria primera en la fabricació de pinsos per animals als països més desenvolupats.


El 14 de enero pasado, el movimiento so-cial boliviano logró expulsar a unanueva empresa transnacional, la fran-cesa Suez –la anterior había sido la nor-teamericana Bechtel, en abril de 2000-,que administraba los servicios de aguapotable y alcantarillado en las ciudadesde El Alto y La Paz, la sede del gobierno.Un nuevo golpe al modelo neoliberalque ya en octubre perdió a uno de sushombres más simbólicos, el presidenteGonzalo Sánchez de Lozada, derrocadodespués de una insurrección popularque dejó 67 muertos y unos 400 heridos.

Bolivia es el segundo país más pobre deAmérica Latina –después de Haití-, conuna población de ocho millones de habi-tantes y una deuda externa superior a los5.500 millones de dólares para cuyo pagodestina casi el 30% de su Producto Inte-rior Bruto (PIB). En 1985, el presidentedel Movimiento Nacional Revoluciona-rio (MNR), promulgó el Decreto Su-premo 21060 con el cual, prácticamente,se abría paso la economía de mercado.Vinieron las “racionalizaciones” en lasempresas del Estado, el despido de unos25 mil trabajadores mineros, la quiebrade la incipiente industria nacional queno podía competir con los productos im-portados y, ya en la década de los no-venta, la privatización de los recursosnaturales –principalmente el petróleo yel gas –y de los servicios básicos.

Este proceso coincidió con una deses-tructuración y desmovilización casi totaldel movimiento popular. De hecho unaparte de la izquierda aglutinada en elMovimiento de Izquierda Revolucionaria(MIR) y el Movimiento Bolivia Libre(MBL), dos partidos de clase media perocon incidencia popular, participaron ac-tivamente en el proceso de liberalizaciónde la política y la economía y del país.

Pero a partir de abril de 2000 la situa-ción política boliviana da un giro radi-cal. Una movilización popular en Cocha-bamba –en la que participaron cocale-ros, vecinos, regantes, obreros y estu-diantes, aglutinados en la Coordinadoradel Agua- logra expulsar a la empresanorteamericana Bechtel que había de-cretado un exagerado aumento de tari-fas –de hasta el 3.000%, en algunos ca-sos- en los servicios de agua potable queadministraba.

Walter Chávez,Le Monde Diplomatique,

edición española,Abril 2005

La lista de temas sobre los que EEUU yEuropa están muy en desacuerdo es im-presionantemente larga: la guerra deIraq y las relaciones actuales con el ré-gimen iraquí; el trato a los prisionerosen Guantánamo; la política a seguir enIsrael/Palestina; cómo gestionar el temade la proliferación nuclear en Irán y enCorea del Norte; si mantener o no el em-bargo armamentístico a China; el em-bargo a Cuba; si la OTAN debería seguir

siendo la estructura principal dentro dela que situar las relaciones EEUU-Eu-ropa o si EEUU debería tratar con la UE;Galilelo versus GPS como sistema denavegación por satélite; la urgencia delcambio climático y el Protocolo deKyoto; el apoyo al Tribunal Penal Inter-nacional; las quejas mutuas (y amena-zas de represalias) relacionadas con lossubsidios a la industria; la modificacióngenética de semillas agrícolas; la rivali-dad entre Boeing y Airbus; y finalmente,pero no menos importante, el surgi-miento del euro como potencial divisamundial. (...)

Así pues, ¿cómo puede afirmarse queEEUU y Europa siguen siendo aliados?Sí, comparten intereses, los dos son cen-tros importantes de acumulación de ca-pital. A los dos les preocupa mantener laestabilidad de la economía-mundo. A losdos les preocupan las crecientes exigen-cias de los países del Sur en las negocia-ciones Norte-Sur dentro del marco de laOrganización Mundial del Comercio. Enresumen: ninguno de los dos quiere unatransformación del sistema-mundo en elque vivimos. Estas preocupaciones fue-ron la base de la alianza histórica entreEEUU y Europa, y no han desaparecido.

Immanuel Wallerstein,El viejo topo, abril 2005

opinió

6

Retalls de premsaBolivia y sulucha contra elneoliberalismo

EEUU y europa:casi aliados

La empresa Bechtel está involucrada también en la “nueva administración” de los re-cursos en Iraq, después de la invasión por parte de los Estados Unidos



7

Los Objetivos de Desarrollo del Mi-lenio (ODM), aprobados en la Asam-blea General de Naciones Unidas enel año 2000, han promovido sin lugara dudas un nuevo impulso a la cues-tión del desarrollo que, durante dé-cadas, ha sido tan debatida en nume-rosos foros como obviada en la eje-cución de las grandes políticas inter-nacionales. La presentación el pa-sado 17 de enero de una hoja de rutade Naciones Unidas para acabar conla pobreza ha puesto en evidenciauna vez más la necesidad urgente deque los países ricos adopten nuevaspolíticas de deuda externa, comerciointernacional y Ayuda Oficial al Des-arrollo (AOD). Efectivamente, la De-claración del Milenio y la firma de lamisma por parte de 189 Jefes de Es-tado y de Gobierno supone ya un lo-gro que no podemos despreciar, y so-bre el que pueden fundarse esperan-zas reales y concretas de transfor-mación de la actualmente insosteni-ble e injusta situación mundial.

En primer lugar, los ODM suponenen su formulación, que las metaspropuestas (reducir la proporciónde personas pobres o con hambre,reducir tasas de mortalidad infantily materna, lograr la enseñanza pri-maria universal para niños y niñas,aumentar el número de personascon acceso al agua potable y el sa-neamiento...) se convierten por pri-mera vez en objetivos específicos detodo el conjunto de políticas inter-nacionales. Los ODM pueden dar-nos la oportunidad de situar la cues-tión del desarrollo en el centro delas políticas estructurales.

No hace tanto tiempo, que la cues-tión del desarrollo se considerabacomo una consecuencia lógica quellegaría si se garantizaba el creci-miento económico, pero el “derra-mamiento” tan esperado no llegónunca. Más bien, aunque el creci-miento fue espectacular durante dé-cadas, y las condiciones de vida me-joraron notablemente, la desigual-dad aumentó de manera dramáticahasta producir una “brecha”insosla-yable incluso para los más optimis-tas. El final de la guerra fría y la ca-ída del bloque económico del Este,hizo posible que durante los no-venta se avanzara en la construc-ción de espacios multilaterales deentendimiento. El impulso, asumidofundamentalmente por NacionesUnidas, permitió la celebración devarias cumbres temáticas, que abor-daron la situación mundial desdeuna perspectiva global. Las pro-puestas que salieron de las cumbressobre desarrollo sostenible, des-

arrollo social, mujer, población, in-fancia, derechos humanos y alimen-tación, exigían medidas multilatera-les y globales de actuación.

La firma y ratificación de las con-clusiones o declaraciones de cadacumbre por parte de los diferentesEstados ha sido insuficiente si ob-servamos el grado de cumplimientode los compromisos. La formula-ción de los ODM aporta una visiónestructurada de la mayoría de lascuestiones tratadas, otorgando aldesarrollo el carácter multidiscipli-nar y contemplando las numerosas“caras”que presenta el fenómeno dela pobreza y la desigualdad. Porotro lado, los ODM incorporan ladefinición de metas concretas refe-ridas a un espacio de tiempo esta-blecido, en la mayoría de los casospara el año 2015. Se establecen unaserie de indicadores para cada unade las metas, que permitirán medirlos avances o retrocesos en cadauna de las propuestas. Así, el com-

opinió

La importancia de los Objetivosdel Desarrollo del Milenio

Las Naciones Unidas han fijado ocho objectivos parareducir la pobreza en el mundo antes de 2015

El objetivo principal es disminuir las diferencias económicas entre norte y sur.


promiso firmado por los 189 estadossupera el carácter de compromisocon un discurso o una resolución, yadquiere un grado mayor de concre-ción al asumir como propios resul-tados concretos que podrán ser me-didos en función de los indicadoresy del tiempo transcurrido.

En septiembre de 2005, la AsambleaGeneral de Naciones Unidas tieneprevisto presentar un informe sobreel grado de cumplimiento o incum-plimiento respecto a los ODM.Igualmente e espera que la nuevadeclaración incorpore un llama-miento más específico para reunirmás voluntades políticas. Estamospues ante un año especialmente im-portante para lograr cambios quenos aseguren resultados más satis-factorios.

Actualmente, las tendencias no sondemasiado halagüeñas. Se han ob-servado algunos resultados peromuy circunscritos a países comoChina e India, que por su gran can-tidad de población influyen deforma decisiva en las proporciones.Sin embargo, es igualmente ciertoque la mayor parte de África se estáquedando estancada, y partes deAmérica Latina y Asia Central es-tán experimentando un aumento delos niveles de pobreza en vez de undescenso. Además, los avances re-gistrados en China e India se refie-ren casi exclusivamente a las áreasmejor comunicadas y cercanas a lospuertos de mar, mientras que las zo-nas más aisladas y rurales presen-tan datos mucho menos alentadores.

Hoy por hoy los expertos coincidenen que los problemas del desarrollotienen solución, y que los ODM sonobjetivos viables desde el punto devista técnico y económico. Tan sóloexige voluntad política por parte delos Estados.A los gobiernos de los pa-íses en desarrollo se les pide que to-men medidas serias para fortalecer lagobernabilidad, la defensa de los de-

rechos humanos y especialmente po-líticas de lucha contra la corrupción.

Por suerte, y gracias a la insistenciade estos países, la declaración delmilenio finalmente incluyó el obje-tivo octavo como uno más. Es el quedicta cuáles son las responsabilida-des de los países ricos, el que de al-guna forma, ofrece garantías de po-sibilidad de cumplimiento a los de-más países.

Aunque lamentablemente la for-mulación del octavo ODM no in-cluye compromisos cuantificadoscomo los demás objetivos, trescuestiones aparecen como relevan-tes: propone el aumento de laAyuda Oficial al Desarrollo, la re-ducción de la Deuda Externa paralos países más pobres, y la mejorade las normas internacionales queregulan el comercio para asegurarun trato no discriminatorio a lospaíses pobres.

La ONU indica que los países ricosdeberían invertir al menos 195.000millones de dólares, lo que suponeprácticamente duplicar la ayudamundial que actualmente se estáotorgando: pasar del 0,25% del PIB,al 0,44% en 2006, lo que representa laquinta parte del presupuesto militaranual (900.000 millones de dólares).

La Deuda Externa sigue asfixiandoa numerosos países de entre los másempobrecidos. Iniciativas encami-nadas a la cancelación de la deudaexterna, especialmente para estospaíses deben ser tomadas muy encuenta.

Pero, probablemente la “llave del te-soro” puede encontrarse en losavances que se logren en los aspec-tos relativos al sistema normativopara el comercio internacional. Esindudable que abrir oportunidadesa las economías del sur para quetengan menos dificultades en ex-portar sus productos puede permitir

mayores cuotas de crecimiento mássostenibles en el tiempo.

El acceso para los países en des-arrollo a los espacios de toma de de-cisión en la Organización Mundialdel Comercio, en condiciones de nodiscriminación, es una tarea porcumplir que no puede posponersepor más tiempo.

Junto con el avance de la globaliza-ción económica neoliberal, se haproducido un interesante fenómenode fortalecimiento del carácter glo-bal de los movimientos sociales. Laagenda de la sociedad civil se ha co-ordinado y ha encontrado elemen-tos de consenso que están vehicu-lando numerosas reivindicaciones ycambios importantes en cuestionesde carácter político. La presenciacada vez mayor de este movimientoplural y diverso en los estados deopinión de las sociedades suponeuna presión muy significativa en lavoluntad de los políticos.

La Alianza por el Desarrollo que re-clama el octavo ODM no es sólo unaalianza intergubernamental, quepocas garantías ofrecería. En estesentido es fundamental el papel delas organizaciones sociales en tantoen cuanto puedan asumir los ODMcomo un reto deseable. Es cierto,que para las organizaciones socia-les los ODM son limitados y tan sólorepresentan algunos avances res-pecto a sus reivindicaciones históri-cas, pero es igualmente cierto que sien el año 2015 se han logrado cum-plir los ODM tal y como están for-mulados, será el mejor indicador deque se han producido transforma-ciones profundas en la estructuramundial que han logrado revertir elagravamiento de la situación.

Pablo J. Martínez Osés Responsable de la Campanyad’Objectius del Mil·leni de la

Coordinadora d’ONG deDesenvolupament d’Espanya

opinió

8



9

amèrica llatina

El pasado 20 de abril, tras una in-tensa semana de crecientes movili-zaciones ciudadanas en Quito, elpresidente Lucio Gutiérrez aban-donó el palacio presidencial ybuscó refugio en la embajada deBrasil. Horas antes, el Congresoreunido en minoría y en convocato-ria extraordinaria lo había desti-tuido del cargo alegando "aban-dono del poder" y nombrado en sureemplazo al vicepresidente Al-fredo Palacio. Casi simultánea-mente, la cúpula militar le había"retirado" públicamente también suconfianza. Se cumplía así una de lasprincipales demandas exigidasdesde las calles por la Rebelión Fo-rajida quiteña. Pero faltaban mu-chas más: faltaba, en especial, cum-plir el mandato y anhelo de pro-funda renovación y cambio que seexpresó en el grito, lleno de espe-ranza y rabia, que reclamaba: ¡Quése vayan todos!

La explosión popular causante delderrocamiento final de Lucio Gutié-rrez surgió poco a poco. No fue unhecho súbito o inesperado. Durantelos meses previos fue incubándoseen un clima de descontento cre-ciente y crítica generalizada haciael gobierno de la nación. La rebe-lión final se inició a comienzos deabril abiertamente, de forma casisimbólica, con la participación deunas pocas personas que persevera-ron diariamente en la protesta ca-llejera, en horas nocturnas, me-diante acciones puntuales cargadasde imaginación y organizadas a tra-vés de las ondas de radio de la emi-sora La Luna. El número de partici-

pantes y la extensión de la protestafue aumentando paulatinamente,recibiendo un impulso inesperadoprocedente del propio gobernante,quien le dio resonancia y visibilidadpública al calificar de forajidos a to-dos aquellos que se movilizabanimprovisadamente en su contra: losmanifestantes se apropiaron del in-sulto y pasaron a autodenominarse,con orgullo, como forajidos, do-tando de identidad y consistencia auna protesta hasta ese momentoirregular y esporádica. Organiza-dos desde el ámbito local medianteasambleas ciudadanas, el númerode manifestantes y la intensidad dela protesta creció exponencial-

mente conforme el gobierno inten-sificó la represión sobre la misma.Con imaginación y tesón, perma-nentemente comunicados mediantela radio, el móvil y el correo elec-trónico, la Rebelión Forajida se des-encadenó imparable por la periferiade Quito.

En su mayoría, la revuelta estuvoprotagonizada por personas perte-necientes a la pauperizada clasemedia, de una variada gama de eda-des e intereses vitales, ajenas a lasesferas políticas partidistas, y apor-tando en común el hastío de déca-das de oprobio, saqueo, cinismo ycorrupción de la clase política. En el

Ecuador, la rebelión forajidaClaves para entender los recientes hechos en Ecuador

RebeliónLos métodos de Lucio Gutiérrez le llevaron al control absoluto en Ecuador para con-tinuar y acentuar más una política de creciente corrupción y neoliberalismo


amèrica llatina

seno de las asambleas y en las re-

des de comunicación se vertió una

cascada de preocupaciones y pro-

puestas que generaron un debate

permanente, dibujando un esquema

de reivindicaciones que, en esencia,

recogió los reclamos propugnados

largamente desde los movimientos

indígenas y sociales, en orden a res-

tablecer la soberanía política y eco-

nómica del país, depurar la clase

política, las instituciones y los orga-

nismos del estado, y reorientar las

prioridades nacionales hacia los as-

pectos sociales. Lo importante, sin

embargo, fue, y está siendo, el pro-

pio proceso de debate, en tanto

abrió un canal real de participación

y acción política de la ciudadanía,

cuestionando, más allá de la super-

ficie, la raíz de los innumerables

problemas que padece el país.

A diferencia de las últimas revuel-

tas generales, que forzaron la sa-

lida del poder de los presidentes

Bucaram (1997) y Mahuad (2000),

en la Rebelión Forajida apenas tu-

vieron protagonismo ni el movi-

miento indígena del Ecuador ni la

izquierda radical. Los indígenas,

debilitados por la permanente labor

de zapa realizada por el régimen

gutierrista, inmersos en un proceso

de recomposición y reorganizaciónde sus bases sociales y desalenta-dos ante los escasos resultados ob-tenidos en las últimas movilizacio-nes antigubernamentales que ha-bían liderado, aportaron a la re-vuelta un conjunto de reivindica-ciones de carácter nacional larga-mente debatidas y contrastadas alinterior del movimiento, ademásdel prestigio y la presencia en lascalles y asambleas de sus principa-les dirigentes. La izquierda radical,por su parte, profundamente desle-gitimada por el alineamiento de susrepresentantes políticos con la ma-yoría gubernamental durante losmeses previos, se sumó unilateral-mente a la rebelión los días inme-diatos a la caída de Gutiérrez, des-plegando una enérgica actividad yuna violenta resistencia a la repre-sión. Sus intentos de capitalizar larevuelta a favor de las tesis clásicasrevolucionarias, percibidos como elretorno a viejas prácticas partidis-tas en el mismo seno de la rebelión,acentuaron el desencuentro y ladesconfianza, pese a la coinciden-cia en muchas de las reivindicacio-nes y planteamientos. Quizás estedesmarque activo respecto a la iz-quierda revolucionaria sea el ori-gen de la interpretación de revueltaburguesa que se ha adjudicado a laRebelión Forajida en diversos forosinternacionales. Pese a ello, si nosatenemos a la forma, el fondo, el al-cance y sus aspiraciones, es innega-ble admitir el contenido revolucio-nario innato de la rebelión.

La explosión del descontento popu-lar en los días previos a la caída deLucio Gutiérrez sorprendió en laescena internacional. Quizás de-bido a la práctica invisibilidad de lasituación interna del país en los me-dios de comunicación y al carácter

10

Gutierrismo

Gutiérrez llegó al poder con un discurso favorable a los intereses de la izquierda y losindígenas.

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 10


11

fragmentario de la información di-fundida.

Una rápida lectura daría la conclu-sión que el levantamiento fue origi-nado por la decisión gubernamen-tal de destituir a la Corte Supremade Justicia el pasado diciembre, ins-tituyendo una dictadura de facto alcopar todos los poderes del estado.Sin embargo, la resistencia al go-bierno de Lucio Gutiérrez comenzóprácticamente con su asunción dela presidencia. Llegado al podergracias al respaldo de los movi-mientos indígenas y sociales y de laizquierda radical, se desmarcó rápi-damente de sus aliados, dejó delado las promesas electorales y go-bernó con el apoyo de los partidospopulistas PRE, PRIAN y el ultra-derechista Partido Social Cristiano.En lo económico, firmó la carta deintención con el FMI y continuó laspolíticas neoliberales de los gobier-nos anteriores, destinando los be-neficios petroleros al servicio de ladeuda externa. Igualmente, subor-dinó la soberanía del país a los in-tereses de los EEUU, negociando deforma opaca el Tratado de Libre Co-mercio (TLC) y aumentando peli-grosamente la implicación delEcuador en el Plan Colombia. Fue-ron sin embargo las maneras, lapráctica política diaria de un régi-men basado en la corrupción gene-ralizada, el nepotismo, el cliente-lismo y la demagogia, las mentirasy contradicciones, la militarizaciónde la vida pública, la represión fa-cistizante de la oposición y de losmovimientos sociales, el maquiavé-lico acoso y compra de voluntadescon el objetivo de socavar al princi-pal vector de resistencia opositora,el movimiento indígena, el trapi-cheo constante de compraventa dediputados… El período gutierrista,sobre todo, acentuó de forma indis-cutible la ausencia de representati-

vidad y legitimidad de los partidospolíticos, evidenciando la profundacrisis de un sistema que sustituyó yexcluyó de manera absolutista a laciudadanía de la gestión del Estado.

Con Lucio Gutiérrez no comenzó lacrisis ni a él se remiten en exclusivalos antecedentes de la rebelión.Sólo fue el detonante último, conti-nuador y cúspide de un esquemacorrupto y perverso de política pa-trimonialista y oligárquica que con-sidera el estado y la nación comoun espacio destinado al saqueo y alenriquecimiento personal. El har-tazgo, la persistencia de este es-quema a lo largo de décadas, lasensación de que el país no podrásobrellevarlo por mucho tiempomás, la rabia que produce la impo-tencia… Fueron las causas últimasde la rebelión.

Con su origen y epicentro en Quito,y extendiéndose hacia otros lugaresdel país, la Rebelión Forajida per-

manece activa, vigilante, mante-niendo vivas las redes y espacios departicipación política. No se logra-ron todos los objetivos planteados.No obstante, hay una brisa de opti-mismo realista expresada en los te-nues pero firmes pasos de algunosministros del nuevo gobierno si-guiendo la senda abierta por la re-vuelta.

Hay mucho por hacer: queda unCongreso corrompido; queda unsistema de partidos carcomido porprácticas clientelares y corruptas;queda una Justicia mercenaria enventa al mejor postor; queda un ex-tenso y variado catálogo de funcio-narios, vividores, empresarios, oli-garcas, políticos, jueces, prelados,militares... muchos de ellos al servi-cio de espúreos intereses interna-cionales. Queda un país por cons-truir, queda mucho trabajo… Peronos queda la esperanza.

Miguel Ángel González LealEcuador Llactacaru

www.llacta.org

Futuro…

Grupo de periodistas ecuatorianos en protesta contra la censura informativa im-puesta por Gutiérrez

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 11

amèrica llatina

La amazonía ha recobrado un graninterés en las últimas décadas, porser un territorio estratégico y degran riqueza de biodiversidad y derecursos naturales y ambientales.Después de la cumbre de Río, dondese le dio una gran importancia a ladiversidad biológica y se reconoceesta zona como el pulmón delmundo, surge una serie de hechosque involucran a los territorios indí-genas y sus pobladores, hay un augede apoyos institucionales a través deONG ambientalistas, se crea y se es-tructura el Ministerio del Medio Am-biente del gobierno de Colombia, sesaca la ley 99, todos para proteger elMedio Ambiente y los recursos natu-rales y de biodiversidad, en el plande desarrollo del gobierno de turnose establece el eje del desarrollo am-biental, por otro lado se comienza laera del desarrollo sostenible.

En esta línea de políticas los pueblosindígenas nos volvemos importan-tes, se establece la Agenda XXI, quees la agenda amazónica, se concretacon la organización representativa,la OPIAC, surgen muchas activida-des y reuniones internacionales endesarrollo de esta agenda mundial.

Pero desde una década antes del mi-lenio, con la creación de la OMC, elanuncio de la globalización econó-mica, el ALCA, se plantean los obje-tivos y metas del milenio, para eldesarrollo mundial, en esa políticaeconómica, en 2.005 Colombiafirma el TLC (Tratado de Libre Co-

mercio) con los Estados Unidos yesto cambia el interior del país.

Para los pueblos indígenas esta de-cisión es nefasta, porque nosotrosposeemos el 25% del territorio na-cional como propiedad colectiva ytenemos reconocimiento constitu-cional, en la amazonía tenemosgran extensión de tierras confor-mado por selvas y ríos y están cons-tituidos en resguardos.

En nuestros territorios están los re-cursos mineros, como el oro en el

departamento del Guainía, Vaupès,Caquetá, que no tienen licencia deexplotación, se hace de forma ilegalcon apoyo de la guerrilla, en estecaso las FARC. También se encuen-tra Titanio, uranio, piedras como elcuarzo, entre otros, que están sinexplotar, están identificados en losmapas del Ministerio de Minas yenergía.

De igual manera de acuerdo a losestudios, se encuentra petróleo enlas selvas amazónicas, significa que

12

Intereses económicos en laAmazonia Colombiana

Los territorios indígenas son estratégicos para el desarro-llo de la economía del país y del mundo

Recursoshidrocarburos

La comunidad indígena en Colombia lucha por no tener que abandonar su hábitat.

Recursos mineros

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 12


13

hacia el futuro se irá a explotar esterecurso y en este sentido ya vienendialogando con las organizacionesrepresentativas, la OPIAC, han ade-lantado los diálogos tripartitos en-tre el gobierno, la industria y lospueblos indígenas, de igual manerase han preparado líderes, diplo-mado en hidrocarburos en Quito, enla Universidad de la FLACSO, es de-cir que todo se hace para avanzaren los procesos de Consulta Previa,para no tener tropiezos como se havisto con el pueblo uwa del piede-monte llanero.

La amazonía es una región biodi-versa, con muchas especies defauna y flora, por eso mismo este esuno de los puntos importantes parala economía del futuro, en el apro-vechamiento, uso y manejo de losrecursos de fauna, flora y microor-ganismos, se plantea adelantar es-tudios e inventarios de estos recur-sos con el apoyo de las comunida-des locales, aportando su conoci-miento ancestral, en este tema juegaun papel importante las comunida-des indígenas, que son portadoresmilenarios de un saber ancestral.Uno de los aprovechamientos quese plantea es el recurso genético,para la industria farmacéutica y eldesarrollo de la Biotecnología.

En este sentido ya comenzamos atener presión en nuestras formas deorganización, estamos intervenidosy constantemente estamos siendomanoseados por investigadores dediferentes ONG, que nos utilizan ynos sacan información, las comuni-dades no saben para qué, el porque,llegan confundiendo, y las institu-ciones gubernamentales tambiénmanejan sus programas a través deotras instituciones, sin claridad, ge-

nerando problemas internos en lascomunidades. Hay una forma de do-minación a las comunidades, que através del manejo de los recursoseconómicos de cooperación interna-cional, lo manejan como dueños deellos y que hacen favor a las comu-nidades, generando dependencia ysumisión en muchas zonas sobretodo en las más tradicionales dondeel contacto ha sido mínimo.

La riqueza ambiental es una granoferta en los territorios indígenas dela amazonía colombiana, hay unacantidad de lugares y sitios con pai-sajes maravillosos de formación na-tural, caídas de agua, raudales, ríos,caños y lagunas, bosques primariosy secundarios, árboles maderablesde origen natural, frutos alimenti-cios silvestres y otros recursos quecumplen una función importante enla conservación del medio am-biente. Las comunidades hacemosun uso equilibrado en el aprovecha-miento de estos recursos que esnuestra oferta ambiental para nues-

tra economía de subsistencia, que lohacemos de acuerdo al calendarioecológico y ambiental

En este sentido se identifica comoun punto de economía del futuro elecoturismo i etnoturismo, perocomo he dicho estas maravillas seencuentran en los territorios indíge-nas y no es fácil crear empresas sintener las condiciones de factibili-dad, porque las comunidades no es-tán preparadas y por ahora no es desu interés entrar en estas econo-mías, porque aún manejan otro sis-tema económico que es de la soste-nibilidad para la supervivencia ysubsistencia, hasta ahora están en-trando en la economía monetaria yde capitalización, por lo tanto la vi-sión económica está en las nuevasgeneraciones de indígenas si se pre-para desde ahora, de lo contrarioellos no tienen interés de ofertar suterritorio y sus recursos naturalesporque hay otra concepción de te-rritorio, vida y desarrollo.

El recurso maderero es otro poten-cial de la economía, que ya han en-trado empresas, sin consulta ni nego-

Recursos debiodiversidad

Recursos naturalesy ambientales

A pesar de que la región amazónica ha sido reconocida repetidamente como pulmóndel planeta, las multinacionales y los estados siguen especulando con ella.

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 13

14

ciación, sacan la madera sin controlalguno, sino con la protección de losilegales, las comunidades no dicennada por miedo, porque si dicen algoson amenazados y asesinados.

En la política del desarrollo, tienenproyectado varios megaproyectos degran envergadura en nuestros terri-torios o en zonas de influencia donderecreamos nuestra vida, como sonlos de infraestructura fluvial, del ríoMeta y Orinoco, que es la privatiza-ción de los ríos para la navegabilidady medio de comercialización comose hizo en los tiempos de la con-quista, para nosotros representa unasegunda conquista y de hecho el ex-terminio cultural, muy pocos pueblospodrán sobrevivir.

Se tiene los megaproyectos de refo-restación industrial y de monoculti-vos de palma africana, entre otros.La amazonía convertida en zonas deproducción agroindustrial, ¿qué pa-sará con nosotros?. Por estas mis-mas razones, son los problemas delcontrol territorial por parte los gru-pos armados, que se quieren adue-ñar de nuestros territorios para ha-cer un aprovechamiento económicode todos los recursos existentes, aligual que el gobierno, nos conside-ran personas perezosas, sin capaci-dad de trabajo asalariado, ni de pro-ducción económica, por eso nos con-sideran antieconómicos y somos labarrera del desarrollo del país por-que no dejamos explotar nuestrosrecursos ambientales y naturales.

Nosotros nos sentimos desprotegi-dos, no tenemos amigos, porque to-dos tienen interés por los recursosque tenemos, somos culturas deconservación y no de explotación derecursos, esta visión se contraponeal desarrollo de la cultura mayorita-ria y del mundo, por lo mismo esta-mos buscando que nos entiendan

que manejamos el equilibrio delmundo y de la vida.

Frente a estos problemas que esta-mos afrontando las comunidadesindígenas que habitamos en regiónde la amazonía, requerimos:

1 Que el gobierno nacional esta-blezca una política de protección yprevención como garantía de losderechos de los pueblos indígenas.

2 Que se apoye con programas deformación y capacitación de nue-vos líderes, para afrontar el futuroque esperan en la aplicación delas políticas económicas, del TLC.

3 Que se fortalezca las organizacio-nes locales y defensa de los dere-chos de las comunidades.

4 Que se busquen alianzas estraté-gicas de apoyo a la pervivenciacultural de los pueblos.

5 Que la amazonía se declare patri-monio de las comunidades nati-vas como conservadoras del me-dio ambiente.

6 Que se cumplan las normas espe-ciales y que se proteja a los pue-blos vulnerables y en peligro deextinción sobre todo a los nukat-maku, que habitan en el Guaviare,que los grupos armados respeteneste territorio.

7 Que nos apoyen el desarrollo denuestros planes de vida, en elmarco del desarrollo propio y au-tónomo.

Rosalba JiménezDirigent indígena del poble Sikuani

de l’Amazònia Colombiana.Assessora dels Pobles Indígenes de

Colòmbia. Actualment col·laboraamb el poble U’wa en la seva

defensa en front del govern i de lespetroleres que volen explotar

el seu territori.

amèrica llatina

Qué esperamos

Los recursos mineros se encuentran tambien en el interior de la región amazónica.

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 14


15

Arran de Las tortugas también vue-lan, que es pot veure actualment aBarcelona, volem fer un breu repàsa alguns títols que han proposat unareflexió sobre l’impacte que els con-flictes armats o les disputes entrecomunitats tenen en la infància.

El cinema ha tractat sovint el temade la guerra. El gènere bèl·lic per-tany a l’època daurada de Holly-wood, juntament amb el western. Ies manifesta com a exaltació èpica ireafirmació d’uns valors col·lectiuspatriòtics davant de l’enemic, con-vertit en l’antagonista. La guerracontemporània, però, presenta unacara més tràgica i no es redueix a laperspectiva dels combatents en elcamp de batalla, ja que es fa a costade i contra la població civil. Aquí elsmés vulnerables, els més indefensosi els més innocents són els nens, quecom a hostatges en ciutats assetja-des i confinats en camps o com avíctimes directes de la violència enpateixen les conseqüències.

Entre altres efectes, la guerratrunca les expectatives de futur icondiciona la resta de les seves vi-des. Trobem els qui estan obligats aviure unes “llargues vacances” al’Espanya del 1936. O aquells altresnois que han d’acceptar que Las bi-cicletas son para el verano, en elMadrid assetjat pels bombardejos iles dificultats per subsistir cada dia.I també els forçats a conèixer massaaviat els pitjors sentiments amagatsal cor humà (la covardia, la traïció)a La lengua de las mariposas. Laguerra civil espanyola, rerefons delsllargmetratges de ficció esmentats,va tenir unes conseqüències més

horribles per als nens separats defi-nitivament de la seva família. Moltsd’ells van ser enviats a l’estranger,amb la confiança d’oferir-los unaseguretat impossible al territori enguerra. S’han recollit els testimonisd’aquestes experiències en el docu-mental de Jaime Camino Els nens

de Rússia (2001), que explica com ala primavera de 1937 les autoritatsrepublicanes, davant la violènciadels bombardejos i les difícils con-dicions de vida de la població asset-jada, organitzen un sistema d’eva-cuació per tal d’allunyar-los del pe-rill. Orfes de guerra o fills de com-

cinema

La infància i la guerra al cinema

El setè art ha sabut recollir molt bé les repercusions dels conflictes en la infància

A la Lengua de las mariposas els nens protagonistes estan forçats a conèixer massaaviat els pitjors sentiments del cor humà

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 15

batents són acollits a centres d’as-sistència que depenen de la Repú-blica. A mesura que la situació escomplica, el manteniment d’aquestscentres es fa més difícil i les autori-tats decideixen enviar els nens a di-ferents països. Governs i institu-cions de Bèlgica, Anglaterra, Dina-marca, Suïssa i l’URSS s’ofereixenper acollir-los. En dos anys surtend’Espanya 34.000 nens, entre cinc iquinze anys d’edat. Si bé la majoriatornarà aviat, uns 2.000 nens eva-cuats a la Unió Soviètica no ho po-dran fer fins el 1956. Ja adults, elsespera un medi hostil i molts decidi-ren tornar a l’URSS per sempre.

En aquesta mateixa línia,TV3 va di-fondre l’any 2004 el reportatge d’in-vestigació —després editat en CD aEls documentals de TV3— Els nens

perduts del franquisme. Aquest do-cument ha contribuït a recuperar lamemòria històrica de la guerra ci-vil, silenciada fins aleshores, amb eltestimoni d’aquells nens que vanser apartats de les seves famílies,repatriats contra la voluntat delsseus pares, tancats a la presó ambles mares o internats en asils ocol·legis religiosos, i en molt casosadoptats de manera il·legal. Els pro-tagonistes són mares i fills que vanser separats i que no van saber resdurant molt de temps o potser maimés els uns dels altres.

La Segona Guerra Mundial ha ge-nerat tanta filmografia que es fàciltrobar-ne exemples. A part de lamolt aclamada La vida és bella, po-dem citar, per exemple, Au revoir,les enfants, pel·lícula de Louis Ma-

lle (1987) que conté alguns elementsautobiogràfics. A la França ocupadade l’any 1944 els alumnes d’uncol·legi catòlic acomiaden tots juntsen veu alta, sota la vigilància ame-naçadora dels soldats nazis, un delsseus professors, detingut per haveracollit i amagat un nen jueu. ”Adéu,mossèn!” criden en un acte de re-bel·lia que vol ser alhora un des-afiament. El capellà es gira cap aells i respon “adéu, nois!”.

D’altra banda, trobem en la històriadel carnisser Monsieur Batignole(dirigida l’any 2002 per Gerard Jug-not, el protagonista de Los chicosdel coro) un intent de mostrar, sensegaire profunditat, la França col·la-boracionista i l’equívoca posiciód’alguns sectors socials acomodati-cis. Batignole, que en un principi

16

cinema

Los niños de Rusia mostra com més de 30.000 nens van sertrets d’Espanya i el que va esdevenir de les seves vides.

Promises contraposa les possibilitats d’enteniment d’uns nensd’origen divers amb la realitat social de l’orient mitjà.

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 16


s’aprofita de les bones relacions delseu gendre amb el comandamentalemany, anirà a poc a poc prenentconsciència de la injustícia gràciesa l’afany de protegir el nen jueu dela família veïna, els pares del qualhan estat deportats a Alemanya. Lapel·lícula aborda el desarrelamentfamiliar, amb dosis d’humor i ten-dresa i un desenllaç feliç.

Pitjor sort tenen els nens que apa-reixen a La llista de Schindler(1993), d’Steven Spielberg, pel·lí-cula que mostra les terribles condi-cions de vida en un camp de con-centració nazi; recordem especial-ment l’esfereïdora seqüència delsnens que s’amaguen a les latrines.D’altra banda, el mateix directorrodà l’any 1987 L’Imperi del Sol, quepresenta la història de Jim, un nenbritànic de classe alta que viu aShangai els moments previs a la Se-gona Guerra Mundial. Durant la in-vasió japonesa és separat de la sevafamília i reclòs en un camp de pre-soners, on es veu obligat a aprendreles estratègies més tèrboles peradaptar-se a un medi hostil.

La història més recent i els conflic-tes latents s’aborden en dos filmsambientats a l’Orient mitjà. Domici-lio privado, del director italià Save-rio Costanzo, instal·la el conflictepolític en l’àmbit íntim de la llar.Mohamed, professor de literaturaanglesa en un dels instituts mésprogressistes de Palestina, viu ambla seva dona i els seus cinc fills enuna casa situada a mig camí entre elpoble palestí i un assentament jueu.A causa de la situació estratègica,l’exèrcit israelià la hi confisca. Mo-hamed no creu en la violència ipensa que és possible la convivèn-cia amb els soldats, mentre que elsseus fills reaccionen de manera di-versa: Mariam, de disset anys, dónasuport al pare, mentre que Jamal,de tretze, espera poder-se venjar.

Promises és un documental rodatentre els anys 1997 i 2000, que se-gueix un període de la vida de setnens entre nou i tretze anys, molt di-ferents entre ells.Yanko i Daniel sónbessons israelians interessats perl’exèrcit, la religió i el voleibol. Mah-moud és ros, d’ulls blaus, partidaride Hamas; aprèn l’Alcorà i la sevafamília té una botiga de cafès i espè-cies al barri musulmà. Shlomo és unnen jueu ultraortodox que estudia laTorà dotze hores al dia. Sanabel,una refugiada palestina, provéd’una família moderna d’àrabs secu-laritzats. Faraj, també refugiat pa-lestí, va veure als cinc anys com unsoldat israelià matava el seu amic.Per últim, Moishe és un colon israe-lià d’extrema dreta. Malgrat les dife-rències i els recels, els nois es conei-xen i poden establir una amistat i unintent de conviure. No obstant això,la visió de la realitat modelada pelsadults s’acaba imposant, com si fosimpossible que els nois poguessintrencar amb els odis ancestrals quereben com a herència.

Per acabar, ens referirem al film queesmentàvem al principi, Las tortu-gas también vuelan. Bahman Gho-bardi, el director, va néixer a Bané,al Kurdistan iranià, i ha treballatd’assistent d’Abbas Kiarostami.Aquest és el seu tercer llargme-tratge i la idea sorgeix d’un viatgeque va fer a Bagdad poc després delcomençament de la guerra. Allà vaveure les condicions de vida a laciutat, especialment per als nens.L’acció de la pel·lícula se situa en unpetit poble del Kurdistan iraquià, ala frontera entre l’Iran i Turquia, onuna munió de criatures lideradespel seu company Satèl·lit s’afanyena sobreviure com poden i treballenrecuperant mines antipersona. L’a-tac dels Estats Units contra l’Iraq ésimminent i els caps de la comunitatcerquen una antena parabòlica que

els permeti estar-ne informats. Amés, fa poc hi han arribat una noiatraumatitzada per l’atac iraquià alseu poble i el seu germà mutilat,que té el do de predir el futur.

Sens dubte, la pel·lícula impressional’espectador per la cruesa del contin-gut, ja que no evita tractar aspectesde la violència que afecten aquestdos germans orfes desplaçats del seupoble i, molt especialment, les conse-qüències per a la noia. Fílmicamentés també valenta, amb imatges debellesa sòbria i colpidora.

Aquests nens, personatges de ficcióo personatges reals, la història delsquals hem esmentat, han patit lafam, el desarrelament, la separaciófamiliar, la por. Obligats a créixermassa de pressa, l’instint de super-vivència els porta a la pèrdua irre-parable de la innocència, a l’accep-tació de les regles que regeixen unmón on impera la força.

El cinema, ja sigui en la ficció o enels documentals, ens ha fet arribarla seva veu. Tant de bo poguéssimdir que només es tractava d’una cre-ació artística.

Isabel Ruíz

17

Aquest film mostra les vivències d’unacolla de nenes del Kurdistan iraquià

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 17

Bibliografia destacada

biblioteca

El ecologismo delos pobresJoan Martínez Alier. Icariaeditorial. Barcelona 2004.363 pàgines

El ecologismo de los pobres té la intencióexplícita de contribuir a consolidar duesàrees d’estudi recents, l’ecologia política il’economia ecològica, al mateix temps ana-litza les relacions entre aquestes dues. Elllibre analitza diferents manifestacions delcreixent moviment per la justícia ecolò-gica, així com l’ecologia popular i l’ecolo-gia dels pobres, que en les pròximes dèca-des es convertiran en forces motrius peraconseguir una societat ecològicamentsostenible.

Política educativai igualtat d’oportu-nitats. Prioritats ipropostesXavier Bonal, Miquel ÀngelEssomba, Ferran Ferrer.Editorial Mediterrània.Barcelona 2004.288 pàgines

Aquest llibre és fruit del treball que durantun any ha dut a terme un grup de personespreocupades per la millora de l’educació aCatalunya. Recull el resultat del procés dereflexió i discussió d’aquests professionalsprocedents de diversos àmbits del móneducatiu, i conté idees tan diverses com ri-ques sobre què cal fer per construir un sis-tema educatiu de qualitat que tingui com aobjectiu prioritari la igualtat d’oportuni-tats. Es tracta d’un document que hauriade servir tant per persistir en el debat ètici polític sobre l’educació com per fona-mentar les bases d’una agenda política queintrodueixi canvis importants en el nostresistema educatiu.

A tumba abierta.La crisis de lasociedad israelíMichel Warschawski. Icariaeditorial. Barcelona 2004.133 pàgines

Per què, tan poc temps després de l’eufòriadels acords d’Oslo, la societat israelí va do-nar l’esquena a la pau?. Com, amb la se-gona Intifada, els palestins ciutadans is-raelians es van convertir en els enemics del’interior?. Per què la idea del desplaça-ment dels palestins, defensat fins fa poc

temps només per alguns exaltats de l’ex-trema dreta, avui és discutida obertamentpels grans partits polítics?. Michel Wars-chawski demostra que allò que semblavaun viatge brutal, té en realitat els seus orí-gens en el passat de l’Estat jueu i demo-cràtic: el pas sense transició, al 1948, d’or-ganitzacions nacional-colonials a una es-tructura d’Estat, l’absència d’un clar con-cepte de drets del ciutadà i el rol de l’exèr-cit, tradicionalment fort, i avui més refor-çat que mai.

Refugiats deguerra en el mónJordi Tolrà i Mabilon.Fundació Autònomasolidària. 2004.122 pàgines

Aquest estudi és una anàlisi de les situa-cions que generen l’existència de refugiatsi desplaçats de guerra a tot el món. El lli-bre vol donar una visió general sobre lescauses i els conflictes bèl·lics que provo-quen que la gent hagi de marxar forçosa-ment de casa seva, de la situació legal d’a-questes persones i dels seus sentiments iexperiències personals. També es vol do-nar una visió sobre el paper que tenen lesONG de cooperació internacional que tre-ballen donant suport a aquests refugiats idesplaçats en l’acollida i l’atenció humani-tària i psicològica i a fomentar la seva es-perança de retorn a casa.

Está en nuestrasmanos. No másviolencia contralas mujeresAmnistia Internacional.Editorial AmnistiaInternacional. Madrid 2004.157 pàgines

Aquest llibre investiga les causes de la vio-lència contra les dones, les formes queadopta i els remeïs contra ella, explorant ala vegada la seva relació amb la pobresa,la discriminació i la militarització. Dónamolta importància a l’Estat, a la comunitati als particulars com a agents determi-nants que tenen l’obligació d’adoptar me-sures per acabar amb aquesta situació. Atot el món, les dones han liderat campan-yes valentes i exemplars contra aquestaviolència, aconseguint canvis radicals a leslleis, polítiques i pràctiques. Amb aquestllibre, AI s’uneix a aquesta lluita, mostrantcom pot aplicar-se un punt de vista basaten els drets humans per fer front a la vio-lència contra les dones.

Pallassos i Monstres.La història tragicòmica de 8dictadors africansAlbert Sánchez Piñol. Edicions La Campana.Barcelona 2004 (segona edició revisada). 250pàgines

Aquesta és la història d’Idi Amin Dada,Bokassa, Banda, Mobutu Sese Seko, etc.eren insignificants i es van creure déus. Ésla història d’un grapat de dictadors afri-cans. Aquests homes es van presentar da-vant dels seus i de tot el món com a éssersd’excepcionals qualitats. En justa corres-pondència amb els seus suposats mèrits, esvan atorgar títols, es van fer penjar elsseus retrats en escoles, esglésies, van do-nar el seus noms a carrers, a illes i a llacs.Res no era impossible per a aquests indivi-dus. Eren pallassos, però també monstres.Si no fos perquè han estat contemporanisnostres, tindríem la temptació de negar-nel’existència. Però eren reals i per això, Al-bert Sánchez ha volgut cedir-los la pa-raula. Que siguin ells mateixos els qui esretratin tal com eren o tal com són.

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez va néixer a Barcelonal’any 1965. És antropòleg i escriptor, tambéés membre de CEA (Centre d’Estudis Afri-cans). Les seves activitats acadèmiques iprofessionals l’han dut sovint a diversospaïsos africans. Conjuntament amb Mar-cello Fois és autor del llibre de narrativaCompagnie difficili, editat a Itàlia. Tambéha publicat el recull de contes Les edatsd’or. La seva novel·la La pell freda haaconseguit un èxit excepcional de venda ide crítica.

Un llibre, un autor

18

Tots aquests llibres els podeu consultar a la Biblioteca de la Lliga

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 18

Formació sobre la dona i la diversitat cultural delMagribEl passat mes de maig vàrem iniciar un cicle d’activitats formativesals instituts de secundària de Santa Perpètua de Mogoda. El temaque es va tractar va ser el de la diversitat cultural del Magrib i laimmigració magribí a Catalunya. Les activitats van ser dues xerra-des i un taller de percussió. L’activitat es va fer amb el suport de l’A-juntament de Santa Perpètua.

A Barberà del Vallès, el 18 de maig, vàrem fer el cicle “Dona i cul-tura al Magrib”, inclòs en el catàleg d’accions de sensibilització dela Diputació de Barcelona. Aquest cop va anar adreçat als tècnicsmunicipals que treballen en l’àmbit de serveis socials, educació isalut. Els professors varen ser en Víctor Pallejà, islamòleg, i la Yo-landa Aixelà, antropòloga. L’activitat es va fer amb el suport de l’A-juntament de Barberà del Vallès i la Diputació de Barcelona.

Cicle sobre el diàleg interreligiós aSant Adrià del Besòs El diàleg interreligiós com a camí per aconseguir la pau va ser eltema del cicle que vàrem fer el passat mes de juny a Sant Adrià deBesòs. Hi van participar la Maria del Mar Griera, sociòloga, i mem-bre de l’equip de recerca de Joan Estruch; Francesc Rovira, direc-tor de la revista Dialogal; i Marià Corbí, director del Centre d’Estu-dis de les Tradicions Religioses (CETR). L’activitat es va fer amb elsuport de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Anàlisi sobre la relació entre la televisió,la política i el poderA finals de juny es va realitzar a Sabadell el cicle de conferències“Televisió, política i poder” en el que es va reflexionar sobre el pa-per de la televisió en la societat. Van participar Piti Español, guio-nista; Mariola Cubells, periodista; Ignacio Ramonet, director de LeMonde Diplomatique; i Manuel Feu, del Consell de l’Audiovisual deCatalunya. El cicle es va organitzar conjuntament amb l’Ajunta-ment de Sabadell.

19

activitatsLLIGA DELS DRETSDELS POBLES

Presentació del llibre Porqué ha fracasado la paz?Claves para entender el conflicto palestino-israelíEls autors del llibre Ferran Izquierdo, professor de Relacions Inter-nacionals de la UAB, i Ignacio Álvarez-Osorio, professor d’històriamoderna i contemporània del món àrab-islàmic de la Universitatd’Alacant, en varen fer la presentació el passat 21 d’abril al CasalPere Quart. L’acte el vàrem organitzar conjuntament amb la Funda-ció Sabadell Solidari i amb Justícia i Pau Sabadell.

Informacions diversesParticipació al seminari Solucions per al SàharaOccidentalEn Fermí Vallbé, soci de la Lliga dels Drets dels Pobles, va partici-par en el seminari Solucions per al Sàhara Occidental, que va tenirlloc entre el 3 i el 5 de juny a Madrid.Va comptar amb la participa-ció de més de trenta experts, acadèmics i diplomàtics amb expe-riència en la mediació de conflictes. Entre d’altres, van participarEric Jensen (antic vicesecretari de Nacions Unides); Francesc Ven-drell (diplomàtic de Nacions Unides); Abdallah Saaf (professor dela Universitat Mohamed V de Rabat); Hedamin Mouloud Said (ad-vocat saharauí). El seminari estava dirigit per Antoni Segura (di-rector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de Barcelona).

Les conclusions a les que es van arribar va ser la creació d’un GrupInternacional de Treball per promoure la recerca de solucions alconflicte del Sàhara Occidental. També van defensar actualitzar eldiagnòstic del conflicte, situar en un primer termini les iniciativesde la societat civil, i instar a la UE a assumir un rol més actiu en laseva resolució.

Balanç positiu de l’informe de gestió de l’audito-ria externa del 2004El passat 27 de juny es va aprovar en una Assemblea General Ex-traordinària l’informe de gestió realitzat per l’auditor de comptes, elSr. Ramon López Oficial, ROAC núm. 15.235. L’informe diu que “elscomptes anuals de l’exercici 2004, expressen, en tots els aspectessignificatius, la imatge fidel del patrimoni i de la situació financerade la Lliga dels Drets dels Pobles a data 31 de desembre de 2004”.

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 19

Utilitza aquest imprès si desitges fer-te soci/a de la Lliga dels Drets dels PoblesSí, desitjo col·laborar en els projectes i activitats que organitza la Lliga

Dades personals

Nom i cognoms: Data de naixement:DNI: E-Mail:Domicili: Població:Codi Postal: Telèfon:

Vull fer una aportació anual de

Dades bancàries

Entitat Oficina DC Compte corrent

Data Signatura del titular

*També pots fer-te soci/a de la Lliga a través d’internet o per telèfon (al 93 723 71 02)

LLIGA DELS DRETS DELS POBLES: Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) 08208 Sabadell

Publicació de la

Podeu obtenir més informació a través de la nostra webwww.lligadelsdretsdelspobles.org

o contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrò[email protected]

CoordinadoraUn Altre Mónés Possible

Servei Ciutadà d’Acollimenta l’Immigrant

Finançament Ètic i Solidari

La Lliga dels Drets dels Pobles forma part de:

Revista n. 33 8/7/05 17:56 Página 20

el deute ecològic. ens mengem el món? / la … papers/33_papers.pdfmeitat del deute extern que té...

Documents