el campus - ddd.uab.cat · 4 el campus desembre 2000 els estudiants estrangers es queixen que estan...

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSNÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 6 6 6 6 6 DESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBRE 2000 2000 2000 2000 2000

La riquesa que aporten els estrangers 3 ■■■■■ El franquisme vistper Borja de Riquer 15 ■■■■■ Viure la religiositat 19 ■■■■■ Els graffitis,una empremta a les parets 22 ■■■■■ Un computador amb ulls 26 ■■■■■Cinema a totes hores 28 ■■■■■

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònoma

Una apostaUna apostaUna apostaUna apostaUna apostaper laper laper laper laper la

multiculturalitatmulticulturalitatmulticulturalitatmulticulturalitatmulticulturalitat

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS

2 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS Desembre 2000

■ EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL■ SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’AutònomaNÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 6 6 6 6 6 DESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBREDESEMBRE 2000 2000 2000 2000 2000

381519222628

■■■■■DIRECTOR Antoni Castel. SUBDIRECTORA Pepa Badell. REDACTORAEN CAP Maria Rosa Martínez. CONSELL DE REDACCIÓ Manuel López,Antoni Merino, Jaume Soriano, Darío Giménez, Paco Elvira. REDACCIÓVicent Canet (Opinió), Joana Panadés (Reportatges), Laia González (Notícies),Jorge Gómez i Jordi Castroviejo (Entrevistes), Montse Roig (Cultura), SaraGarcía (Noves Tecnologies), Neus Jordi (Agenda), Josep Maria Figueres iAmanda Bassa (Llibres). CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Mavi Dolz.FOTOGRAFIA Paco Elvira, Matías Escudero. DISSENY Pepa Badell.MAQUETACIÓ David Campos, Eva Vicens. EDICIÓ Amanda Bassa, ElenaSoriano, Olga Armengol. FOTO PORTADA Lucas Martínez. PUBLICITATPilar Rosas.

ADREÇA Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònomade Barcelona (UAB) Cerdanyola 08193 Barcelona. TELÈFON 935813288FAX 935812005 E-MAIL [email protected] EDITA Facultat deCiències de la Comunicació, UAB PREIMPRESSIÓ I FOTOLITSRGB. IMPRESSIÓ Gràfiques Terrassa, S.A.

L�Autònoma s�ha consolidat com una de les universitats públiques mésreceptives als estudiants i professors estrangers. La tradició de pluralitat enles idees, la qualitat de l�ensenyament i la investigació, el rebuig a l�intolerànciai la curiositat envers les corrents de pensament forànees, virtuts que practicala nostra universitat, han estat decisius en el fet que centenars de persones,de tots el continents i tots els colors, hagin decidit formar-se o ampliar elsseus coneixements aquí.Quan han arribat, l�Autònoma els ha donat el que té: unes instal·lacions pera estudiar i investigar en tranquilitat i el suport dels docents. A canvi, ells enshan aportat els seus coneixements, moltprofunds en bona part dels casos, i unbagatge cultural que ens ha permès com-prendre més bé d�altres realitats i ens haajudat a ser més oberts i, per tant, méssolidaris.En aquest intercanvi, n�ha sortit guanyant la universitat. Sense dubte. Unauniversitat tancada, poc disposada a escoltar les veus minoritàries i quedóna l�esquena als qui truquen a la seva porta, és una universitat condemnadaa morir en poc temps. I si l�Autònoma està viva és gràcies a que no hapreguntat mai a cap estudiant ni a cap professor quin passaport duia, quinareligió practicava o de quin color era la seva pell.

Els estrangers, necessaris

El estudiants iprofessors estrangersens enriqueixenamb les sevesaportacions culturals.

Sean Goldeni Jean-Bosco Botshoescriuen sobre el quèsent un estranger ala nostra universitat.

Borja Riquerreflexiona sobreel franqusmeals 25 anys dela mort del dictador.

Els estudiantscatòlics, protestantsi musulmanss’organitzen perviure la seva fe.

Els graffitis,una emprentacreativa que podemtrobar-nosen alguns murs.

El Centre de Visióper Computador,pioner en lainvestigació denoves tecnologies.

Per pocs dinerses podenveure les pel·lículesdels millorsdirectors.

Si la UAB està vivaés gràcies a quemai ha preguntat acap estudiant quinpapassaport duia

Desembre 2000 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS 3

Un centre multicultural

Si Barcelona és la ciutat espanyolaamb major nombre d�universitarisestrangers, la UAB és la universitatde l�estat amb el percentatgemés elevat de professorsi estudiants de fora.En aquest centre multicultural,a vegades la integració delsestrangers universitaris es fa difícil.

“Si ens intercanviem els bolí-grafs, jo en tindré un i tu tambéen tindràs només un. Si et dicque bolígraf en àrab es diualcalamo, i tu em dius que enanglès és pen, els dos hauremguanyat perquè no hauremperdut la nostra informació i arasabrem dues coses enlloc d’una”.Com diu Hassan Bidar, vocal del’Associació d’Estudiants Mar-roquins a Catalunya, l’intercanvicultural sempre és positiu.Aquesta comunitat de la UABestà formada per més d’una cin-quantena d’estudiants que arri-ben per motius acadèmics,especialment atrets pels màstersi estudis de tercer cicle. Així, deltotal de 1.158 estrangers, 753

d’ells estan fent el doctorat. Ésel cas de Zuhair Bahraoui i deYoussef Aboussabr, dos d’a-quests marroquins que estudiena la UAB, en aquest cas el tercercicle de Matemàtiques. “Vàremtriar la UAB perquè a la Unive-rsitat del Marroc és difícil fer eldoctorat i perquè els de lesuniversitats francòfones no estantan ben valorats”, comenten.“Tots els universitaris marro-quins estan força ben integrats.Però és evident que no passa elmateix amb un magrebí que noté estudis, i per això des del’associació treballem per unamajor entesa entre el català il’àrab”, explica Hassan Bidar.Aquesta comprensió, però, de

Sigui com sigui,l�Autònoma té la possibilitatd�aprofitar l�intercanvi culturalque es desprèn de les xifres:a part dels erasmus, conviuenal campus un total de 1.158 alumnesestrangers de tots els continents.

El 56%dels estudiantsestrangersde la UAB sónllatinoamericans,mentre un 26%prové d’Europa.Els africanssuposenun 6% del totald’alumnesque aprofitenels programesd’intercanvii el 5%venen d’Asia.

LUCAS MARTÍNEZ


■■■■■Els estudiantsestrangers es queixenque estan endesavantatge ambels nacionalsquant a bequesi contractacions

vegades es fa difícil. En JulienAdhepean, que és de Costad’Ivori i és a la UAB estudiantun màster de publicitat, va patirles conseqüències del racismequan cercava pis a Barcelona.També ho va viure el professorpalestí Hesham Abu-Sharar, dela Facultat de Traducció iInterpretació: “Noto que etmiren i et vigilen quan entres enuna botiga. Els catalans hauriende deixar de distingir entre unestranger d’origen europeu i unestranger tercermundista”.

Com una gota d�oliEn teoria, en l’àmbit universitarila integració hauria de ser mésfàcil. Sí que és cert que lamajoria dels 1.158 estudiantsestrangers són europeus (26%)o llatinoamericans (56%), i queper tant la cultura és més pro-pera. El problema és més greuen el cas dels africans (6%) iasiàtics (5%). Tot i així, segonsla professora Rosa María Pa-lencia, mexicana de naixement,“això no només passa amb elsimmigrants tercermundistes,també veus els erasmus que alcampus són com una gota d’oli”.El que és evident és que l’Au-tònoma és un microcosmos delque està passant a Catalunya, onla immigració cada vegada ésmés accentuada i més acceptada.“El que passa —continua Pa-lencia— és que encara elscol·lectius estan molt aïllats, calun aprenentatge mutu per sermés receptius i barrejar-se més”.De fet, l’Oficina de RelacionsInternacionals del Rectorat inten-ta facilitar l’experiència d’a-quests immigrants universitarisajudant-los a tramitar el permísde residència amb el Govern Ci-vil i facilitant-los un curs gratuïtde Català al Servei d’IdiomesModerns, entre altres tasques.Segons el cap de RelacionsInternacionals, Joan AntonCarbonell, no s’ha detectat captipus de discriminació dins delcampus i, si se n’ha produït,

s’ha actuat ràpidament. “Recor-do un cas d’un estudiant marro-quí —comenta Carbonell— queva ser retingut per un guarda deseguretat en entrar a la torre deQuímiques sense cap altre motiuaparent que el seu aspectediferent”. Així i tot, els estu-diants estrangers de vegades esqueixen que estan en desavan-tatge amb els ‘nacionals’ quanta beques i contractacions. “Moltscops, el problema és d’idiomaper als no-castellanoparlants. Enigualtat de condicions, no coneccap cas de discriminació”,assegura el cap de l’Oficina deRelacions Internacionals.El professor xinès MinkangZhou, de la Facultat de Tra-ducció i Interpretació, confirmaque la UAB és una de les millorsuniversitats de l’estat pel que faa la multiculturalitat, ja que és

la que té més professors es-trangers. Però, si la comparemamb els centres dels països veïns,com França, el Regne Unit oAlemanya, a l’Autònoma elprofessorat estranger només re-presenta el deu o el vint per cent.

Valor excepcional“A la UAB encara cal fomentarel valor excepcional que potaportar-hi un professor d’un altrepaís i cultura. Els catalans ensveuen com a immigrants quevenim a buscar-nos la vida aquí,però no sempre és així: un intel-lectual té altres objectius”, diuZhou. Gràcies a aquest professores van iniciar a la universitat elsestudis de xinès, i també ell ésautor del diccionari català-xinèsmés important en aquest camp.Zhou creu, però, que la UAB noreconeix aquestes contribucions

Algunsestudiantsestrangersaprofiten l’estadaper aprendreel catalài la històriade Catalunya.


Entre illencs,valencians i espanyols

De banda dels estrangers,a la UAB també conviuenmolts estudiants de forade Catalunya. D�entre totsells, destaquen els illencs iels valencians, que moltesvegades arriben fins a lesunivertsitats catalanesperquè a la sevacomunitat no es potcursar la carreradesitjada. Per a ells,la integració entreels catalans també es fadura. �Els catalans sónmolt bon nois, però quantu arribes ja tenen el seugrupet de l�institut, i peraixò no pots evitarrelacionar-te amb la gentde fora de Catalunya, quetambé necessita trobarcompanys per acabarde pseudo integrar-seen la societat catalana.�Supòs que els estrangersencara ho tenen mésdifícil�, comenta n�Ester,una mallorquina que faVeterinària a la UAB.

Cadascúdescriuel caràcterdels catalansd’una manera.Tots, però,reconeixenque se’ls vafer bruscal’adaptació.

docents: “L’Autònoma apreciamolt més la societat catalana, iaixò que jo estic potenciant la sevaimatge. La seva mentalitat ésmassa tancada i, a més, les lleisde les universitats públiques noafavoreixen els estrangers”.En canvi, per a altres professors,la UAB ha esdevingut l’oportu-nitat d’integrar-se de manera pro-ductiva en la societat catalana.De fet, molts arriben a Catalunyasense tenir consciència que elcatalà és una llengua tan viva.Després de molts anys estu-diant la cultura i la llenguahispàniques, quan MinkangZhou va arribar a Sants des deMadrid, ara fa 13 anys, laprimera sensació va ser queCatalunya era una país estran-ger: “recordo que el primer diatenia una reunió, i em van dirque era a dos quarts de tres. Clar,

la meva traducció va ser les tresi mitja i quan vaig arribar la reu-nió ja havia acabat. Aleshoresvaig decidir estudiar català, lacultura, la política i la història;llavors, ja entens la sensibilitatespecial dels catalans.”

Qüestió de caràcterSensibilitat especial, tracte fredi impersonal, estranyesa, des-coneixement, falta d’interès,tancament. Cada un descriu elcaràcter dels catalans d’unamanera. Tots, però, reconeixenque se’ls va fer brusca l’adap-tació. “Hi ha una dita popularque diu que els amics es coneixenen les desgràcies i en les situa-cions difícils, i això passa aquí.Pareixen tancats, però nomésfins que els arribes a conèixerbé”, explica Abu-Sharar. L’anè-cdota de Minkang Zhou torna a

ser molt divertida: “Quan ja duia3 anys aquí, un dia va venir unamic xinès a visitar-me a casa.Jo no hi era, i llavors ell vademanar a la veïna si a l’edificihi vivia un xinès. La dona li vacontestar que no, que s’haviaequivocat, que només coneixiaun japonès. Fa deu anys, elcontacte era molt limitat, ara laimmigració ja és més acceptadai, per exemple, ara ja em comu-nico amb la veïna, i ja sap quesóc xinès i no japonès”.A part d’aquesta difícil adap-tació, hi ha conflictes encara mésdurs. Com els que viuen elsestrangers en el seu interior, quanobserven des de Catalunya el queestà passant als seus païsosd’origen. La Sashka Krtolica,que estudia Comunicació Audio-visual a la UAB, va arribar aCatalunya fa vuit anys. Va haver

■■■■■�Els catalanshaurien de deixarde distingirentre un estrangerd�origen europeui un estrangertercermundista�,diu el palestíAbu-Sharar

■■■■■L�Autònomaés unmicrocosmosdel que estàpassanta Catalunya,on la immigraciócada vegadaés mésaccentuadai més acceptada


Són pocsels estrangersque podenaconseguiralguna becaper residir alpaís d’adopció.

de fugir de Sarajevo amb ungrup de refugiats i les sevesarrels ficades dins de duesmaletes. “Perds la teva llar,arribes a un país estrany, not’accepten, no tens res, tot d’unaets pobre i no entens res, etspetita i veus que els teus paresno són deus que ho puguinsolucionar tot, Espanya prometmolt i el dia de demà mai noarriba, i els teus pares ho passenfatal, venen loteria, pinten icusen en una fàbrica per 200pessetes l’hora...”. La mare deSashka era enginyera a Sarajevo,ara neteja cases. “I persona queet parla en català, persona queodies. Vens d’un país on hi haguerra pel nacionalisme i aquíveus un nacionalisme, no hopots entendre...”.

Fugir per ajudar“Si dic que sóc bosniana, primerem demanen què tal durant laguerra, i després em diuen: “oh,pobreta, que és de Bòsnia...”,explica Alma Prelió, imatge del’associació de Voluntaris perBòsnia. Gràcies a una beca deCooperació de la UAB amb laUniversitat de Tuzla, n’Almaestudia a l’Autònoma un màsterde Pertorbació del Llenguatge il’Audició, per poder ajudardesprés als nins sords del seupaís: “Ara a Bòsnia no hi haguerra, conviuen els ortodoxos,els catòlics i els musulmans, lasituació va bé, però hi ha crisieconòmica, no hi ha feina... ésnecessari treballar per a laintegració de les persones ambdisminucions”.La professora argentina AnaMaría Gargatagli va emigrar aCatalunya el 1976. El motiu, elcop d’estat. L’arribada, un mo-ment d’apertura social, quanacabava el franquisme. En can-vi, les raons de Minkang Zhouvan ser totalment acadèmiques.Així i tot, “per a un xinès in-tel·lectual, que aprecia cadavegada més la democràcia i lallibertat, és un contrast molt fort

entre sistemes polítics, ja que ala Xina, tota forma de fer i deser és sota la dictadura”.Més difícil és pel professorHesham Abu-Sharar, que ved’un dels països més complicatsde tot el món: Palestina existeixcom a terra, però no com a estat.Com tots els estrangers residentsa l’Estat sap que, d’alguna mane-ra, forma part de la cultura es-panyola, tot i que el seu esperités palestí. Un esperit que esdebat entre la seva realitat i larealitat de bombardejos que vi-uen els seus compatriotes: “Ésencara més difícil estar aquí, per-què saps que no estàs en perillperò et sents incapaç de fer algu-na cosa”. Per a Abu-Sharar, so-miar en un Estat palestí lliure éssomiar en tornar a la seva terra.La nostàlgia mai mor, viu dinsde cada persona. Entre Espanya

i el Marroc, només 14 quilò-metres de distància entre doscontinents, entre dos països, entredues cultures, entre dues re-ligions. Molta diferència en tanpoca distància, reflexiona HassanBidar. Llavors, tornar? Creuarel bassiot de retorn a casa? Moltsho desitgen, però molts nopoden, no tindrien feina, notindrien diners.

Creuar el bassiotSón pocs els estrangers quepoden aconseguir alguna becaper residir al país d’adopció i percreuar el bassiot de retorn ald’origen. Julien Adhepean, eldoctorand de Costa d’Ivori, ésdels que ha tingut sort: té unabeca de l’Agència de Coo-peració Espanyola i quan acabiel màster tindrà feina al seu país.Cada any arriben un mínim de

■■■■■És nomésimmigrantel de pellmés obscura?O és l�anglèsnomés estranger,o guiri,i no immigrant?

EuropaÀfricaAmèricaÀsiaOceania


30 llatinoamericans, i uns quantsmés d’altres orígens, per fer eldoctorat amb una beca d’aquestainstitució, cosa que suposa rebre120.000 pessetes al mes.Però, a part dels llatinoameri-cans, dels marroquins i dels bos-nians, que són els col·lectius méshomogenis al campus, els altresarriben de manera individual.Solen subsistir per si mateixos,només alguns reben ajuts del’Associació de Cooperació ambel Món Àrab, del departament pelqual investiguen o de la ComissióAutònoma Solidària. Aquestorganisme, juntament amb elVicerectorat d’Estudiants, ésl’encarregat de distribuir elsfons procedents del pressupost ge-neral destinats a cooperació inter-nacional, convocant ajuts per a lamatrícula de Doctorat dels estu-diants que provenen de països en

vies de desenvolupament o enconflicte bèl·lic.A nivell individual, i amb forçarestriccions, els universitarispoden adreçar-se també a laComissió Autònoma Solidària.Durant el curs passat, van rebreajut un total de 29 estudiantsprocedents de Bòsnia (7), Ma-rroc (6), Cuba (4), Algèria,Guinea Equatorial, Mèxic i elsterritoris ocupats de Palestina(2), i Colòmbia, Veneçuela,Armènia i Moçambic (1). Els queno tenen una cobertura econò-mica es pagaran l’estada de la se-va butxaca, alguns tindran veri-tables dificultats i malviuran ambfeines que voregen la legalitat.

Estrangers o immigrants?Alguns es tancaran amb els seusapunts, però d’altres es relaciona-ran més, amb catalans o amb mésimmigrants. La Facultat deTraducció i Interpretació n’és unaclara mostra de com s’han for-mat petits grups culturals. Al’Edifici d’Estudiants tambés’han format diverses asso-ciacions d’aquest tipus.Els diferents grups culturals dela UAB tenen tota la repre-sentativitat que volen, ja que nohi ha cap porta tancada. El perill,però, és que es passi de les gotesd’oli als guetos de comunitatsimmigrants. La convivència noes pot limitar a una o altra asso-ciació: cal acceptar-ho i calvalorar la riquesa del fet dife-rencial, demanen immigrantseuropeus i estrangers tercermun-distes. Perquè, al cap i a la fi, ésnomés immigrant el de pell mésobscura? O és l’anglès nomésestranger, o guiri, i no immi-grant? Estrangers, immigrants,occidentals, tercermundistes,europeus, orientals, guiris, per-sones. Ara, a l’Autònoma, potsreplantejar-te les relacions inter-personals entre catalans i estran-gers. Relacions tancades o rela-cions obertes: tu tries ■

Neus Jordi

Apropar culturesA part d�aquesta facilitatper relacionar-se amb professorsi estudiants estrangers de totsels continents, la UAB ofereixun ampli ventall d�assignaturesque serviran a l�alumneper conèixer altres cultures.Matèries com Llengua i culturaportugueses contemporànies,Literatures africanes, El mónarabomusulmà contemporanio Societat i cultura a la Xina,la majoria d�elles de lliure elecció,aporten el seu gra de sorra capa una universitat més plural. Entreaquestes assignatures de lliure elecció,mereixen una especial recomanacióles del Centre d�Estudis Internacionalsi Interculturals, com és Introduccióal pensament xinès: tots els secretsde la filosofia oriental, des delconfucianisme fins el budisme,contraposats amb la visió occidental.

EuropaÀfricaAmèricaÀsiaOceaniaTOTAL UAB


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

Vaig arribar aquí fa 16 anys, procedent de la República

Popular de la Xina, on havia viscut i treballat els 3 anys

previs. Havia anat a viure i a treballar a la Xina perquè

una universitat privada als EUA havia rescindit el meu

contracte per �ensenyar marxisme i no pas literatura�,

com deia el deganat responsable. En efecte, ensenyava

marxisme i literatura, però les bases teòriques del meu

ensenyament de la teoria de la literatura eren més

maoistes que marxistes. Per aquesta raó, anar a la Xina

em va semblar la resposta més raonable.

A la Xina les meves interpretacions de les

teories marxistes tampoc no van acabar

d�agradar a les autoritats, i van advertir

als meus estudiants que no féssin cas als

�marxistes europeus heterodoxes�. A més,

la meva experiència en carn pròpia del

gran contrast entre la teoria maoista que defensàvem

des d�Europa i la pràctica maoista in situ em va obligar a

fer una profunda revisió de les maneres més adients de

�transformar el món�, que era l�encàrrec que Karl Marx

havia trasmès als intel·lectuals.

A la Xina vaig entrar en contacte amb la comunitat

d�estrangers hispanoparlants, i vaig aprendre l�espanyol.

Per raons personals, quan vaig marxar de la Xina vaig

venir a viure a Espanya. En el moment d�elegir on viure a

Espanya, vaig elegir viure a Barcelona, sota la influència

del llibre Homenatge a Catalunya de George Orwell. Per

sort meva, hi havia una plaça d�ensenyament d�anglès

lliure a la llavors Escola Universitària de Traductors i

Intèrprets (EUTI). Poc temps després vaig entrar a formar

part de l�equip de direcció d�aquell centre, i des de llavors

sempre he estat implicat d�una manera o d�una altra en

la política acadèmica de la UAB. Així que puc dir que la

Sota la influència d�Orwell

■Sean GoldenProfessor del Departamentde Traducció i Interpretació

MAT

ÍAS E

SCU

DER

O

meva experiència a la UAB ha estat majoritàriament

positiva. L�entorn d�aquesta universitat m�ha permès

desenvolupar una carrera professional rica i he pogut

contribuir al desenvolupament de la pròpia universitat.

La tradició progressista i d�esquerres de l�Autònoma no

ha qüestionat ni castigat la meva ideologia, i el fet que

no sóc d�aquí no ha interferit en la meva feina. Algunes

veus minoritàries de la comunitat sí que han destacat el

fet que no sóc d�aquí quan posaven en qüestió la meva

situació a la UAB, però sempre han

estat veus minoritàries. Tampoc no

sóc jo l�única persona que no és

d�aquí que ha pogut participar

activament en el govern de la

universitat. L�estat espanyol és un

altre problema. Des del punt de vista

estrictament formal, a partir de l�adhesió d�Espanya a la

UE l�any 1986, jo no sóc estranger aquí perquè sóc ciutadà

d�Irlanda, que és un estat membre de la UE.

Per tant, tinc el dret de viure i treballar a qualsevol altre

estat membre de la UE. Tot i així, la legislació espanyola

posa pegues constantment a la presència permanent i

en condicions d�igualtat de professors no espanyols a la

universitat espanyola. Els primers anys havia de fer cua

a les sis de la matinada a la Plaça d�Espanya per trametre

permisos de residència de treball. Ara els tràmits

burocràtics són més fàcils. Parlar català i adaptar-me a

la cultura catalana �sense deixar de ser irlandès� no

em costa res, però de tant en tant, quan veig el tractament

que rep el guiri a programes populars com La cosa nostra

o InForMal, em pregunto si l�entorn de la UAB és una

excepció i si la societat en general és tan poc xenofòbica

com professa ser.

L’entorn de treballde la universitatm�ha permèsdesenvoluparuna carreraprofessional rica


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓM

ARIA

RO

SA M

ARTÍ

NEZ

■Jean-Bosco B. BotshoEstudiant de Doctorat en Dret

Un tresor sacrificatUn proverbi dels meus avantpassats, els mongo del

Congo-Kinshasa, diu: �Si arribes a un poble on tothom

balla amb un sol peu, balla amb un sol peu!� Aquest adagi

fa de l�adaptació un imperatiu, quan hom es troba en un

lloc on se segueixen costums diferents dels propis. Però,

no es tracta d�una senzilla adaptació: s�ha de ballar, és a

dir integrar-se. I no pas integrar-se de qualsevol mane-

ra: l�estranger ha de ballar de veritat, és a dir esdevenir

animador del joc de la societat. El concepte d�adaptació

contingut en el nostre proverbi mongo

eleva, doncs, la participació de l�es-

tranger a la categoria de condició i

d�expressió de la seva integració.

Som a molts anys llum de la integració

dels immigrants originaris dels països

pobres de què vaig sentir a parlar d�ençà

de la meva arribada a Europa el 1980. La integració dels

estrangers concebuda aquí s�identifica amb una operació

amb direcció única: els immigrants del Tercer Món,

designats tots sota l�etiqueta de «persones de cultures

estrangeres», han d�assimilar la cultura occidental. Partint

d�aquest postulat reductor, hom arriba a diverses

aberracions. Entre les aberracions més greus hi ha el

sacrifici dels immigrants del Tercer Món més preparats

per a integrar-se a Europa: els estudiants.

En efecte, els estudiants procedents dels països pobres

disposen d�una cultura occidental sovint adquirida a costa

de molts anys d�abnegació exemplar. A títol d�exemple,

els programes de cursos de les escoles i de les universitats

africanes estan plens d�assignatures sobre la civilització,

la política, l�economia, etc. del continent dels antics colonit-

zadors: Europa! Entesos insospitats de la cultura europea,

els estudiants del Tercer Món n�esdevenen els agents

efectius quan adquireixen l�estatut �d�investigadors�.

Llavors, els més brillants d�entre ells contribueixen de

manera innegable a l�enriquiment científic d�Europa.

Però, ja siguin senzills estudiants, ja investigadors d�alt

nivell intel·lectual, l�existència dels estudiants originaris

del Tercer Món s�assembla a una cursa tan plena de

dificultats que l�èxit escolar apareix com una missió

impossible. Quins sofriments perquè l�estudiant del Tercer

Món trobi un pis de lloguer: els propietaris exigeixen el

full de nòmina, i una paga i senyal de

dos o tres mesos! El nostre estudiant

també és sotmès a una dura prova en

les seves relacions amb l�Administració

estatal. Ha de saber ser un stakha-

novista de la resistència quan es tracti

de fer cues interminables davant els

edificis de determinades institucions públiques. L�estudiant

ha de convertir-se en un veritable acròbata de l�angoixa

quan, per exemple, encara no té les 700.000 pessetes

sense les quals el Govern Civil espanyol no li renovarà la

seva targeta d�estudiant.

Què s�ha de fer davant el dolorós destí dels estudiants

del Tercer Món a Europa? En la perspectiva d�una

integració basada en la participació dels immigrants, la

universitat ha d�implicar-se més a posar en evidència el

paper que els estudiants d�ultramar fan o poden fer com

a inspiradors de la civilització europea. Per això, la mateixa

universitat haurà d�estar més a l�aguait del geni dels seus

membres originaris dels països pobres.

D�aquesta manera, les nostres alma mater compliran més

fidelment la missió a què es refereix la seva denominació:

universitat, horitzó que s�obre a la civilització de

l�Universal.

Els estudiants delspaïsos pobresdisposen d�unacultura occidentaladquirida a costad�anys d�abnegació


■■■■■Postgrau sobrecomunicació dels conflictesLa Comunicació dels conflictes ila Pau és el títol de la diplomaturade postgrau que ofereix elDepartament de Periodisme apartir de febrer de 2001. Ladiplomatura, coordinada pelsprofessors i periodistes XavierGiró i Antoni Castel, va adreçadaals llicenciats en periodisme oaltres ciències socials, a pro-fessionals d’aquests camps i apersones no titulades interessadesen aquest àmbit. En el postgrau,que té una durada d’un quadri-mestre, hi participen reconegutsdocents i investigadors sobreconflictes.Més informació:[email protected]@uab.es

■■■■■Trobada europeade joves Taizé 2000-2001Entre el 28 de desembre i l’1 degener, milers de joves de totaEuropa arribaran a Barcelona irodalies per participar a la trobadaeuropea de la comunitat ecumènicade Taizé. La UAB s’ha posat enmarxa per difondre aquest encontreaixí com la possibilitat d’acollirjoves a casa. L’acolliment norequereix cap mena de lligam ambl’Església tal i com ho demostra ladada que a Milà, de 90.000 jovesparticipants, el 70% va ser acollitper famílies no practicants.Més informació:935811342 o al 932431140http://[email protected]

■■■■■Curs d�autodefensaper a donesEl col·lectiu antisexista DolçaLluita organitza un taller d’au-todefensa per a dones. És un ta-ller gratuït i tindrà lloc tot l’any.Les inscripcions es fan al localR-115 de l’Edifici d’Estudiants.Més informació:935811342

■ NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES

Els estudiants, personal admi-nistratiu i professors han tingutl’oportunitat de gaudir de laciència durant una setmana, enla qual han pogut veure expo-sicions de bolets, visitar museus,assistir a conferències i xerradesi fins ti tot tafanejar en les cavesFreixenet.Sota el lema Viu la Ciència!, laSetmana de la Ciència preténacostar la comunitat científica alpúblic en general, i viceversa.Una vegada més, s’ha intentatapropar dos móns que en benpoques ocasions tenen la opor-tunitat de trobar-se: la ciència ila societat. L’objectiu: millorarla cultura científica dels ciu-tadans per tal que puguemvalorar millor els avenços ambels quals ens trobem cada dia,com ara els aliments transgènics,el genoma humà o la popularovella Dolly.Les activitats es fan servir peraconseguir els objectius de lacomissió organitzadora, de la

Gaudim la ciènciaLa 5ª Edicióde laSetmana dela Ciència,celebrada elnovembre, vacaptarl�atenció delsestudiantsinteressatsen els últimsavenços

qual formen part totes lesuniversitats i centres d’inves-tigació de Catalunya, entreelles la UAB.Els interessats en la ciència vanpoder assistir a les jornades deportes obertes, dintre les qualses van incloure visites a museusi altres entitats, exposicions idemostracions. També van poderassistir a les conferències ijornades (taules rodones, cursos,seminaris, col·loquis) sobre elsaspectes més rellevants del’investigació.Per últim, van poder realitzaractivitats de diversa índole, comexcursions, itineraris medi-ambientals, concursos, tallers,observacions astronòmiques,audiovisuals, pel·lícules, presen-tacions de llibres… En de-finitiva, unes jornades moltcompletes per gaudir de laCiència, que van captivar nom-brosos estudiants ■

Loli Jiménez

Gaudir de laciència fent totamena d’activitats



■Dol per l�assassinatdel professor Ernest LluchAmb aturades i mi-nuts de silenci, lesuniversitats cata-lanes van expressarla seva condemna al’assassinat delprofessor ErnestLluch, brillant eco-nomista, políticcompromès i homede diàleg i pau. Laredacció de la revista El Campusvol unir-se al dol de la família Lluchi manifestar el seu rebuig a tota menade violència.

■■■■■Aprofundir la situaciódel continent més pobrePer clausurar l’exposició Àfrica,escolta la seva veu, els dies 13 i14 de desembre es durà a termeun cicle de conferències i tallersa l’auditori de la Facultat deLletres, en els quals es discutiràsobre la situació actual d’Àfri-ca, el continent més pobre iendarrerit. Intervindran el fotò-graf Kim Manresa, el professorFrancesc Escribano i el presidentdel Centre d’Estudis Africans(CEA), Rafel Crespo, entred’altres.

■■■■■Vocabulari en catalàde Dret AdministratiuEl Gabinet de Llengua Cata-lana ha publicat un Vocabularide Dret Administratiu, queforma part de la col·leccióVocabularis bàsics. El llibrepretén donar resposta a lesnombroses preguntes que espoden plantejar els docents,investigadores i estudiants dela disciplina. La col·lecció estàintegrada per varis llibres desuport a la docència querecullen el termes bàsics de lesdiverses disciplines que s’im-parteixen a l’Autònoma.Més informació:935812024

Una mirada a l’ÀfricaLa mirada de Kim Manresasobre la quotidianitat africana espot veure a la UAB durant unmes. Un total de 40 fotografiesen blanc i negre preses perManresa durant dos anys deviatge per 34 països africanss’exposen a la estació de FGCde l’Autònoma amb el títolÀfrica, escolta la seva veu.Formen part d’una campanya desensibilització duita a terme perMans Unides amb l’objectiu de“fer veure la vida cultural d’uncontinent que momés és notíciaals mitjans de comunicació quanhi ha una guerra”, assegura elresponsable de l’exposició,Daniel Ortiz.Acompanyen les fotografiestextos breus, gràfiques i mapesinformatius fets per l’antropòlegi africanista David Serra, queviatjà amb Manresa durant elsdos anys per Àfrica. Permetenentendre millor la realitat afri-cana on l’esperança de vida estroba en els 51 anys i 170 nens i

nenes de cada mil moren en elsprimers cinc anys de vida.Les dades són comparatives.D’aquesta forma veiem que percada 100.000 habitants a l’À-frica subsahariana hi ha 9metges mentre que a l’Estatespanyol n’hi ha 381. Unesdesigualtats que evidencien lasituació que es viu a Àfrica on“el colonialisme europeu, elcomerç desigual i el deuteextern no han donat cap oportu-nitat als africans de construir elseu propi camí cap a un desen-volupament sostenible i unescondicions de vida dignes”, comassenyalen les Nacions Unides.La UAB és la única universitatde Barcelona on s’ha portataquesta exposició itinerant.Segons Ortiz, “és un espai espe-cialment bo perquè la gent joveés més oberta i aquí es preparenprofessionals que poden canviarles estructures injustes “ ■

Joana Panadés

Quarantafotografiesde Kim Manresamostren el diaa dia d’uncontinent africàque disposa de“molts recursosnaturals i alegriade viure” peròen el qual“el deute externbloqueja eldesenvolupament”.

MAT

ÍAS

ESCU

DER

O



■■■■■Descobreix el secretd�Arthur AndersenEn el marc del Fòrum Joan Oliui amb la col·laboració delPrograma de Cooperació Edu-cativa Universitat-Empresa i elconsell d’estudiants, el deganatha organitzat durant el presentcurs acadèmic una sèrie deconferències i presentacionsd’empreses. Dins d’aquest cicles’inscriu la conferència Estra-tègia d’Arthur E. Andersen quedurà a terme Manuel Alias, eldijous 14 de desembre a les 12h.a la Facultat de Ciències Ecòno-miques.Més informació:[email protected]

■■■■■Curs de redacció en anglèsper a guionistesAmb l’objectiu d’ajudar alsfuturs guionistes o als que ja hosón a competir en el mercatinternacional de cinema, elServei d’Idiomes Moderns haorganitzat un Curs de redaccióde Guions Cinematogràfics enanglès. La durada d’aquest cursserà de 30 hores i les classesestaran formades només per 15alumnes que tinguin un nivelld’anglès mitjà-alt. Es preveu quecomenci a partir de març o abrildel 2001.Més informació:José Ygoa, del SIM.935811325

■■■■■Debats sobre l�obrade Pere CaldersL’obra de Pere Calders va seranalitzada el 16 i 17 de novembrea la Facultat de Filosofia i Lletres,en un simposi internacional queva reunir a destacats inves-tigadores de l’autor de Cròniquesde la veritat oculta. Les jornadescomplementen l’exposició Cal-ders. Els miralls de la ficció, quees pot visitar al CCCB fins el 28de gener de 2001.

El SAF ha començat la tem-porada esportiva amb les lliguesde futbol 7, futbol sala i bàsquet.Durant el primer mes i mig declasses els universitaris hantingut temps de decidir a quinesport volien participar i deformar l’equip amb el qualpensen suar la samarreta.No és cap novetat que sigui elfutbol l’esport amb major nom-bre de participants. Així doncs,en aquesta temporada hi haquatre grups de futbol 7: tresformats per vuit equips i un altreformat per set. Aquests equipsjuguen tres dies a la setmana,dimarts, dimecres i dijous, de12h a 14h, excepte els dimecresque es perllonga fins les 15h.

Equips mixtesPel que fa al futbol sala, hi hatres grups: dos de vuit equips iun de set, que juguen també tresdies a la setmana, dilluns,dimecres i divendres de 12h a15h. Per últim tenim el bàsquet,que es diferència de la resta delligues perquè els equips que hiparticipen són mixtes i s’agrupenen dos grups de set equips

Els estudiants comencena suar la samarreta

El bàsquet,un esportespectacular, ésun dels preferitsdels universitaris

cadascún. Si voleu veure’lsjugar ho podeu fer els dimarts iels dijous de 12h a 15h.La fase regular de les lliguess’estèn fins el 19 de gener, totjust abans dels examens, que ésl’únic descans que tenen elsesportistes. Un cop acabats elsexamens es retorna a l’activitatesportiva la tercera setmana defebrer.I per si hi ha hagut algunencontre no celebrat, els partitsaplaçats es poden disputar durantla setmana del 22 al 26 de gener.A mitjans de març arriben lesesperades finals i és quan espremiaran als primers i segonsequips de cada lliga amb unacopa. Ens falta descobrir quinlloc de la UAB és l’escollit peranar a celebrar el triomf.I, si a més, el que voleu ésparticipar als campionats deCatalunya teniu la possibilitat defer-ho en els següents esports:futbol onze (masculí), futbol 7(femení), futbol sala (masculí ifemení), voleibol (masculí i feme-ní) i bàsquet (depén del nivell) ■

Laia González

Els jugadorsde fútbol 7,fútbol sala ibàsquet hancomençat leslliguesesportivesques�estendranfins a mitjansde març.



Més de mig any falta encara perpoder gaudir de les noves ins-tal·lacions de l’HemerotecaGeneral, situada a la PlaçaCívica. Les obres es troben enla primera fase, que comprèn laconstrucció de l’entrada i unasala d’estudi a la planta zero, lamediateca a la segona, la bi-blioteca a la tercera i l’he-meroteca a la quarta.Actualment, s’està treballant enl’interior de l’edifici, realitzantles tasques de compartimentació,cablejat i localització dels puntsde connexió i les preses decorrent en les diferents plantes,que ronden els 900 m2 ca-dascuna.De fet, les obres, iniciadesl’octubre del 1997, han patit unretard considerable a causa deproblemes tècnics en el dissenyde l’equipament que alhora vanprovocar un augment del pres-supost previst inicialment.Aquest increment de la inversiósuposarà, a més, un endar-reriment en l’execució de lasegona fase, durant la quals’habilitarà la primera planta iel dipòsit principal. La fina-lització de l’edifici es durà aterme amb els diners que pro-porcioni el Pla Plurianual d’In-

La nova HemerotecaGeneral es fa esperar

■■■■■Trobada per la paual MediterraniProfessors d’universitatsde països del Mediter-rani van reflexionarsobre la diversitat cultu-ral en unes jornadescelebrades a la Casa deConvalescència a finalsde novembre.El príncep El Asan BinTalal, de Jordània, vademanar als europeusque donin suport a l’entrada del “vell Orient Pròxim en el nou món”. Aaron BenZee, de la universitat de Haifa, va assegurar que no es pot tornar al passat.

versions que destina la Ge-neralitat a les universitats pergrans despeses en funció del seucreixement.Malgrat que l’edifici no estiguicompletament acabat, s’esperaque les plantes on es traslladinl’Hemeroteca General i la Bi-blioteca de Ciències de la Com-unicació ja funcionin pel curs2001-2002 ■

Aroa Casas

El nou edifici del’HemerotecaGeneral s’eixecaa la Plaça Cívica.

■Trobades MatemàtiquesUAB-SecundàriaEl Departament de Matemà-tiques organitza el cicle Troba-des Matemàtiques UAB-Secun-dària. En les reunions s’oferiràun ampli espectre de temesmatemàtics a l’abast dels estu-diants de batxillerat per a quèpuguin servir per a la realitzaciódels seus treballs de recerca itambè com a fòrum d’intercanvid’experiències entre el profe-ssorat de l’ensenyament secun-dari. L’acte de presentació de lesTrobades tindrà lloc el dia 19de desembre a les 18 hores a laSala de Graus de la Facultat deCiències.Més informació: 935811467

■■■■■Millora la connexióInternet amb els EUALa línia de connexió d’Internetha passat de 45 a 155 Mbps iper primera vegada es podenobrir sessions RealVideo ambpèrdues inferiors al 1%. Tambès’ha anunciat la implantaciód’una nova xarxa acadèmicaeuropea similar a la Internet2nordamericana. La iniciativaforma part del programa de laComissió Europea per abaratirl’accés a Internet, accelerarl’implantación del comerç elec-trònic i avançar cap a l’admi-nistració on line.

■■■■■Qüestionat el Nobelde la Pau a KissingerLa Càtedra UNESCO sobre Paui Drets Humans ha enviat unacarta a la Fundació Nobel en laquel es demana que es retiri elNobel de la Pau atorgat l’any1973 a l’exsecretari d’Estatnordamericà Henry Kissinger.En la carta, la Càtedra lamentaque algú que està considerat comel responsable d’importantsviolacions dels drets humanssegueixi ostentant el títol.

MATÍAS ESCUDERO



■■■■■Cicle sobre teatrede postguerraFins al 25 de maig de l’anyvinent tindra lloc un cicle dexerrades sobre el teatre universalde postguerra. El millor teatrevist pels especialistes: Jean-PaulSartre, Samuel Beckett i JoanOliver. També podrem gaudirfins a l’1 de juny d’una miradadiferent i personal al món poèticde Salvador Espriu i Jaime Gilde Biedma en el marc d’un ciclede debats sobre la poesia de lapostguerra.Més infornació:Cultura en Viuwww.blues.uab.es/cultura

■■■■■Postgrau enTraducció JurídicaEl Departament de Traducció iInterpretació, en col·laboracióamb el Col·legi d’Advocats deBarcelona, orgatnitza un post-grau en Traducció Jurídica,adreçat a diplomats o llicenciatsque comptin amb un profundconeixement tant de la llenguaestrangera com de la llenguamaterna a la qual es traduirà. Elcurs, eminentment pràctic, estàdividit en dos blocs, un d’assi-gnatures comunes i un altred’optatives que l’alumne potescollir en funció del seu perfilacadèmic.Més informació:[email protected]■■■■■Mestratge en Tecnologiesd� informació geogràficaLa 3º edició del Mestratge enTecnologies de la InformacióGeogràfica actualitza els con-tinguts en resposta a les de-mandes dels professionals. Elcurs, organitzat pel Departamentde Geografia, comença el generde 2001 i acaba el desembre delmateix any.Més informació:[email protected]

La iniciativa de construir unanova facultat, situada a prop delCentre de Càlcul, el Centre deMicroelectrònica i el SAF, vasorgir del Rectorat de la UABamb l’objectiu de potenciar lanova tendència laboral de lesenginyeries.Ja fa dos anys que van comen-çar les obres per a construiraquest nou edifici. Els inte-ressats són a prop de 1.700estudiants: 100 d’EnginyeriaElectrònica, 200 d’EnginyeriaQuímica i 1.400 de la llicen-ciatura d’Informàtica. La pri-mera fase de les obres ja hafinalitzat. El trasllat al nouedifici es produirà en diversesfases. El 16 de novembres’han traslladat, la part corres-ponent a aules de classe, aixícom la secretaria. Per al segonsemestre, es preveu que jaestigui funcionant perfecta-ment la part d’aules d’infor-màtica (actualment, s’estaninstal·lant els equips), i s’ha-gi real i tzat e l t ras l la t dedepartaments.

Edifici per a l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria

Les obresdel nou edificifinalitzaranel segonsemestreacadèmic.

Pel que fà als laboratoris, s’es-pera que conclogui la construccióa finasl del segon semestre.La totalitat de les obres no tenenuna data de finalització concretai fins que no arribi aquesta hihaurà certa quantitat d’aules,professors i laboratoris quecontinuaran en la Facultat deCiències.El Consell de Estudiants del’Escola Superior d’Enginyeria(CETSE) valora la inauguraciód’una manera positiva, peròamb certes crítiques: “Per unabanda ens sentim bastant con-tents amb la inaguració, i lamillora a les aules i altres serveis,però d’altra banda, ens desagradala idea que no s’hagi pogutrealitzar tot l’edifici d’unavegada. El fet que s’estiguiconstruint a fases provoca quemanquem de certs serveis ennostra facultat i hagem detraslladar-nos a altres facultatsi tinguem part de l’edifici encaraen construcció” ■

Vicent Canet i Martínez

La llicenciaturad�Informaticai lesEnginyeriesd�Electrònicai Químicaja tenenun nou edifici.El trasllatva començarel 16de novembre.Amb aquestainstal·lacióles esmentadestitulacionsmilloren moltla seva dotacióen materialsi serveis.

MAT

ÍAS E

SCU

DER

O


■Borja de RiquerCatedràtic d�HistòriaContemporàniade la UAB

Un dels principalsexperts sobreel franquisme i latransició, Borjade Riquer, creu queun quart de segledesprés de la mortdel dictadorencara quedencoses noves a dir.

“Dels arxiusde Salamanca,veurem què ésel que pot tornara Catalunya, elqual serà bastantdivertit”

MAT

ÍAS

ESCU

DER

OBorja de Riquer i Joan B. Cullahan estat nomenats representantsde la Generalitat com a expertsper negociar amb Madrid el destídels famosos arxius de Sa-lamanca. S’hauran de veure lescares amb dos historiadorsespanyols que defensaran el puntde vista de l’Estat.

Per què fa tant de temps que esparla dels arxius?Es va perdre una ocasió perfec-te als primers anys de la transi-ció, quan van haver ofertes moltclares per part de Madrid depoder-se fer càrrec dels papersde Salamanca i no es va apro-fitar. Això no es va fer per

manca de reflexos polítics delsdirigents d’aquí. Van badarnotablement. Quan es va tornara parlar del tema ja no hi haviales mateixes predisposicions, iara ja s’ha intoxicat política-ment, com una qüestió gairebéd’honor. Ara diuen “que ensroben el nostre arxiu!”, quanallà no hi ha ni un paper deSalamanca. Sembla, però, queel govern de Madrid està dis-posat a fer alguna concessió.

Què hi ha en aquests arxius?Són els arxius requisats per lestropes franquistes a mesura queanaven avançant per territorirepublicà, per tant allà hi ha

un poti poti: moltes coses dela guerra civil, de la Gene-ralitat, partits, sindicats, ajun-taments… però hi ha moltacosa que ni és del segle XX,sinó del XIX. Són arxius d’ate-neus, partits o associacions queno tenen res a veure amb laguerra civil. Hi ha fons perso-nals, de gent que els hi vanrequisar documents, llibres,correspondència, papers fami-liars...El problema quin és? Els deSalamanca no sabien quinspapers tenien fins fa poc. S’hanposat a ordenar-ho i han trigatdeu anys, i encara no sé si sa-ben qué tenen.

“Després de22 anys és lògicque es revisila ConstitucióConstitucióConstitucióConstitucióConstitució”

“Després de22 anys és lògicque es revisila ConstitucióConstitucióConstitucióConstitucióConstitució”


“Les identitatses construeixen,no sónpermanents,es reforceno s’afebleixen”,comenta DeRiquer

■■■■■�La Real Academiade la Historia,durantel franquisme,mai va protestarsobre la històriatergiversadaque s�ensenyavallavors�

Com veu les crítiques que rebenels governs nacionalistes deCatalunya i el País Basc res-pecte a la suposada tergiver-sació que fan de la història enl’ensenyament?Jo els diria aquesta gent que emdiguin en quins llibres, quinscapítols, quins textos i quinsautors. A partir d’acusacionsconcretes basades empíricament,podem parlar, sinó és fer volarcoloms. El que a mi em sobta ésque aquesta gent que ara és tanprimmirada, començant per lamateixa Real Academia de laHistoria, a l’època que aquíteníem una dictadura, mai vanaixecar la veu per protestar peltipus d’informació que ex-plicaven els llibres d’història.Una gent que va tolerar elfalsejament de la història que esva fer durant l’època franquistano està avui legitimada peraixecar la veu. Haurien d’haverprotestat llavors.El famós informe de l’Acade-mia en què feien certes acu-sacions falses, el van haver derectificar, dient que en elstextos de Catalunya no havientrobat res. A què estem jugant?Això és molt poc seriós. Si nohi ha proves, s’està fent purademagògia

Història d�una cronologiaLa història s’interpreta?Evidentment. La història no ésuna simple relació de dades.Parteix d’una informació que esprocessa i després s’interpreta ise’n treuen conclusions, si no,de poc ens serviria la història.La història no és una simplecronologia, ja que serveix perinterpretar, per entendre lasituació del present, com s’haproduït aquesta situació, on haarribat, on és i per què.

Com s’hauria d’ensenyar lahistòria a l’estat espanyol?S’hauria d’explicar als alumnesuna qüestió tan bàsica com perquè en aquest moment hi ha

diferents identitats. Per què hiha uns ciutadans que se sentencatalans, alguns catalans i espa-nyols alhora… és a dir, com s’haarribat a això? No hi ha gairesestats a Europa que tinguinaquesta pluralitat d’identitats, iprecisament per això s’ha d’ex-plicar. I s’ha d’explicar perquèla gent ho assumeixi, ho valori,que vegi que és una riquesacultural. Els llibres de texthaurien d’anar per aquí, i aixòimplica per part de molta gentrectificar certes posicions exclu-sivistes, de pensar que aquínomés hi ha una única tradicióhistòricocultural, la castellana, ique les altres són anomalies.Cada vegada més, els adoles-cents viuran el tema de lapluriculturalitat, sobretot araque vindran totes les emigra-cions i ens hem d’acostumara la cultura de la diversitat.Des de la tolerància, senserenunciar a res però acceptantallò que és diferent. Esticsegur que els adolescents ho

entenen molt bé. Qui no hoentén són alguns adults...

Està demostrat que Catalunya vaser i és una nació?Hi ha hagut un procés social icultural que ha acabat en què unapart important dels ciutadansd’aquell país consideren que elseu país és una nació, que tambépodia no ser-ho. Les identitatses construeixen, no són perma-nents, es reforcen o s’afebleixen.La identitat catalana podia haverdesaparegut. Ha desaparegut os’ha esmicolat a molts llocs. Sónresultat de processos històrics.Catalunya és una nació en tantque hi ha una immensa majoriade ciutadans que se senten cata-lans. Podrien no sentir-s’ho.Aquesta és la riquesa de la his-tòria. Els sentiments identitarisevolucionen, s’enforteixen,s’afebleixen, a vegades estan alvoltant de la lluita per la llengua,a vegades es pot perdre lallengua i no perdre la identitat,com en el cas dels irlandesos.


“La transicióestricta va acabarl’any 1982,amb la victòriaelectoralsocialista”

■■■■■�Els adolescentsviuran cadavegada mésel tema de lapluriculturalitat;sobretotara, que vindrantotes lesemigracionscreixents,i ens hemd�acostumara la culturade la diversitat�

Catalunya és més nació ara quefa cent anys?Ara hi ha una identitat nacionalmés arrelada. El sentimentidentitari es polititza i madurafins a esdevenir nacional a finalsde segle. Abans el catalanismeera una causa de quatre gats i vaarribar a ser una causa políticaamb incidència a la vida pública.Fa 150 anys no hi havia cata-lanisme, se sentia la catalanitat,que no és el mateix que elcatalanisme polític.

I el cas de l’estat espanyol?Es va construir una identitatnacional espanyola dins delmarc del liberalisme, el proble-ma és que es va imposar latendència que negava la possiblepluralitat que identificavaexclusivament Espanya amb latradició políticocultural caste-llana. Tot el que no era castellàcentralista de cultura únicahavia de ser marginat. Hi haalguns sectors que van intentardefensar la idea d’Espanya

plural, com el republicanismefederal, que parlava d’estat des-centralitzat i pluralitat de cul-tures dins d’un pacte políticdemocràtic. Aquests quedenmarginats, i s’imposa els del’Espanya única, que ve de latradició castellana dels Borbons,reforçada amb la idea d’estatliberal, l’únic estat centralitzati amb una única identitat, queparla d’una Espanya antiga,fundada a l’època dels visigotso fins i tot abans, al voltant dela monarquia, la religió catòlicai la llengua castellana.

Com valora el procés detransició a Espanya?És un procés en el que se sumenforces i febleses d’uns i altres.L’oposició tenia la força moralde la seva causa, defensaven lademocràcia, les llibertats, l’au-tonomia o l’autodeterminaciódels pobles, però no tenia laforça política per imposar-les.Tenia simpaties socials creixents,però la immensa majoria de la

gent no estava disposada a unaltre enfrontament violent. Elsector franquista era un sectoren crisi, en descomposició, enel que començaven a aparèixerels reformistes, com ara Suárez,que per una banda tenien laforça del poder, les institucionsi els aparells repressius de l’estat,però la feblesa política que laseva causa era impresentable. Elbloc franquista es va descom-pondre precisament perquè latransició no va ser violenta.

Com explica el vot a favor de laLey de Reforma Política de1976, en què s’autodissolien lesCorts franquistes?Va ser un suïcidi. Suárez va sabervendre amb molta habilitat alsprocuradors franquistes la ne-cessitat de què o es feia lareforma des de les institucionsdel franquisme, pactant ambl’oposició, o es continuava ambl’immobilisme. Això sí que seriaun suïcidi, que portaria a la viagrega o portuguesa, on manaven


“Després de 22anys, és lògicque es revisi laConstitució il’Estatut,aprovats en uncontext que noés el d’ara”

els generals fins a ser derrocats.El context europeu no ho per-metria i seria un bany de sangque tard o d’hora s’enfonsaria.L’altre opció quina era, eltrencament? Hagués estat pitjorperquè els haurien demanatcomptes per tot el que havienfet. Calia ser prou intel·ligentper pensar que el franquismeestava esgotat. Més els valiadirigir-ho cap a una transició notraumàtica.

Ja s’ha acabat la transició?La transició estricta va acabarel 1982, amb la victòria electo-ral socialista. És quan l’oposi-ció puja al poder democràti-cament sense que passi res. Detota manera, jo diria que tenimuna Constitució i un Estatutd’autonomia que són fruit del’esperit de la transició. Pertant és relativament lògic que22 anys després siguin objected’una revisió i seguramentd’una reforma ja que responiaa una situació que no és lad’ara. Tots els constituciona-

listes saben que és una consti-tució amb moltes contradic-cions, equívocs, capítols pocdesenvolupats. El que també éscert és que modificar-la enèpoca de majoria absoluta delPP, potser més val no fer-ho.S’ha de veure quin és el mo-ment més adequat. Aquest seriaquan s’hagués de consensuarentre forces polítiques sensemajories absolutes.

Els reptes del catalanismeEn quin moment de la històriaes troba Catalunya ara?Respecte al 1900, aquest país,com tota Europa, s’ha trans-format radicalment per bé, toti passar experiències traumà-tiques segurament més violen-tes i costoses de la seva histò-ria, com la guerra civil, que haestat el drama col·lectiu catalàmés important de la nostrahistòria. Això s’ha superatmolt ràpidament. Avui en dia,déu n’hi do com estem. Anemcap a una cosa nova, que és lainserció europea, es plantejaran

tots els temes de la globalitat,no solament econòmica, sinótambé política, social, cultu-ral… i aquí tindrem reptes enels quals el catalanisme s’hauràd’adaptar a la nova realitat. Elrepte de la nova generació ésadaptar-se a una Europa queactualment és diversa i queencara ho serà més

Com seran els historiadors delsegle XXI?L’historiador serà un senyor quedes de casa seva agafarà l’or-dinador, es connectarà a unaxarxa informàtica on hi trobarà:tota la bibliografia del tema quevol estudiar, la relació d’arxiuson hi ha la documentació, d’allàbuscarà els arxius, trobarà elsfons inventariats i fins i tot podràaccedir directament en pantallaals documents que hauran estatprocessats. Premerà un botó i lisortiran imprimits els documentsque necessita. A partir d’aquí,contrastarà, interpretarà… ■

Jordi Castroviejo

■■■■■�El blocfranquistaes vadescompondreprecisamentperquèla transició nova ser violenta�


Viure la fe entre agnòsticsQuines religions tenen méspresència a Occident?El catolicisme, el protestantismei l�islam. A la universitat tenim trescol·lectius d�estudiants religiososque segueixen una d�aquestescreences i treballen per fer-nos-lesconèixer. La falta de devocióreligiosa entre l�alumnatno els desanima a seguirpropagant la paraula de Déuper un campus més aviat agnòstic.

“Els musulmans solem canviarde president quan aquest es mor,però el nostre grup ha decidit nofer-hi cas”, explica rient l’OmarEl Idrissi, excoordinador del’Associació d’Estudiants Mar-roquins de la UAB. Van fundaraquesta associació fa quatre anysi ja són una trentena.A part de les seves pròpiesparticularitats, tant el grupcatòlic, el protestant, coml’islàmic tenen funcionamentssimilars. Es troben periòdi-cament als seus locals de l’Edi-fici d’Estudiants i planifiquenles seves activitats. Realitzenconferències, seminaris, ora-cions, parades de llibres, troba-des... Això dins l’àmbit material,però, ¿què distingeix aquestsgrups de la majoria de la gent?

La seva fe i la seva espiritualitat,que és, ni més ni menys, que unaforma de vida que van elegir fatemps.Es tracta de gent amable, tran-quil·la, que li agrada parlar dela seva religiositat i a qui sapgreu el materialisme cada copmés predominant en la societat.La majoria d’estudiants musul-mans estan al darrer curs de lacarrera o fent doctorat, sobretoten ciències.L’Omar, que és matemàtic, estroba molt a gust a l’Autònoma.Tant ell com els seus companysmarroquins no han trobat capproblema d’adaptació a Cata-lunya ni tampoc a la universitat.“Amb la gent de la facultat nosolem parlar gaire del seu fetreligiós, però quan es dóna


■■■■■Segons l�OmarEl Idrissi, �laimmigració ésuna característicahumana des desempre, i aixòno ho potparar ningú�

■■■■■Els Grups Bíblicshan portatcantautorsa fer concertsal campus

A la universitathi ha trescol·lectiusd’estudiantsreligiosos:catòlics,protestants iislàmics, quetreballen perfer-nos-lesconèixer.

alguna notícia com la d’El Ejidoés inevitable fer-ho”.Es queixen de la desinformacióque els estudiants tenen sobre elmón islàmic. “Pels mitjans decomunicació, només som notíciaen temes d’atemptats terroristes,robatoris o immigració il·legal.El Magrib és molt més queaixò”. L’Omar explica que unintel·lectual d’aquí li va pregun-tar si al Marroc hi havia cotxes,“i això ofèn, eh?”.

�Donem a conèixerel pensament de l�Església�Aquesta ignorància existeixtambé, però en menor mesura,respecte el cristianisme. Alcampus tenim el SAFOR (Ser-vei d’Assistència i FormacióReligiosa), catòlics, i una secciódels Grups Bíblics Universitaris,de creences evangèliques.L’Eduard Ribera, coordinadordel SAFOR de la UB i la UAB,creu que la gent ha perdut el fetdel sagrat, està molt instal·ladaen les seves pròpies idees i nopermet que li vingui ningú aensenyar coses noves.Ells treballen a llarg termini:“treballem força amb els pro-fessors, els estudiants són unapoblació de pas, molt lliure, ambun compromís molt concret...no pots fer una planificació decinc o sis anys”. No fan pro-selitisme: “donem a conèixer elpensament de l’Església, nodemanem que sigui compartit,ni seguit... tant de bo ho fos!”Davant del poc esperit religiósque tenen els estudiants, no esposen nerviosos perquè la gentvingui o no vingui, “una personaés suficient per continuar ambtot el que estem fent”.Els evangelistes, que pertanyenals Grups Bíblics Universitaris,volen donar a conèixer el missat-ge de la Bíblia als estudiants.“No ens fa vergonya parlar deDéu amb la gent, però a vegadesés difícil treure el tema.”La Maria del Mar Pérez, com acristiana evangèlica que és, pensa

que “el cristianisme no és nomésuna religió, és el fet de creurefermament que Déu existeix,que Jesús ha vingut al món permorir pels nostres pecats, i quetu vius una vida en conseqüènciaamb el que Déu vol per tu”.

Cursos d�àrab per aestudiants catalansCom la resta de creients, opinaque estem molt tancats en eltema religiós. “És com si lespersones no volguessin respon-sabilitats. El fet de reconèixerque Déu existeix i que tu tensuna responsabilitat davant d’ell,no tothom està disposat a assu-mir-ho”, declara Maria del Mar.Els marroquins, que es queixen

de no rebre beques, realitzencursos d’àrab per als estudiantscatalans. Treballen conjunta-ment amb els sindicats o SOSRacisme en bastants temes,sobretot el de les protestes a laLlei d’Estrangeria aprovada faunes setmanes pel Parlamentespanyol.L’Omar creu que el millor quepodrien fer els governs occi-dentals per millorar les relacionsamb el Magrib no és invertintallà, sinó aquí, en formaciócultural sobre el món àrab.L’Associació es vol donar aconèixer a tots els estudiants,perquè coneguin més l’islam iels valors que aquesta religiócomporta. “Podem ensenyar als


Pregària conjuntaAls grups religiosos hiregna un veritablesentiment de germanor.Un cop per setmana, elSAFOR (dimarts) i l�AEM(divendres) realitzen almigdia una acció degràcies. Els cristians lidiuen Eucaristia, un acteespiritual que consisteixen una missa i un àpatentre tots els membresde la comunitat. És unmoment on se sentenacompanyats per gentque té la mateixa fe. I ésque �conèixer per quèhas estat creat, per quèet sents estimat tota lateva vida, per què Déusempre et perdonarà... Iquan ho vius cada dia it�adones que això és així�els ulls li brillen� uff...no és que diguis aram�assec a la cadira i veigpassar la vida, no, peròet dóna pau, serenitat, etfa veure la vida defons...�

catalans a ser més generosos”,diu en broma l’Omar.Els evangèlics també fan debatssobre temes que afecten a tot-hom, com la sexualitat, proble-mes socials, o el Nadal i elconsumisme. Des del punt devista cristià, per suposat.

Crèdits de lliure eleccióEl SAFOR està interessat peldebat entre fe i ciència, que ésde plena actualitat als EstatsUnits, i també fa cursos deteologia, reconeguts amb crèditsde lliure elecció. A part d’a-quests actes públics, lesassociacions religiosesacostumen a fer autocrítica enles sessions que organitzen de

debat intern.Els grups religiosos, entre ells,mantenen una relació cordial.Els Grups Bíblics, com que sónpocs, només vénen un cop persetmana a l’Edifici d’Estudiants,però el SAFOR i l’AEM com-parteixen la Sala de Reflexiósense cap problema.No fan actes conjuntament, peròestan oberts a fer-ho quan siguiconvenient. Fa un parell d’anys,juntament amb un grup budista,van ser convocats pel Vicerec-torat perquè iniciessin un diàleginterreligiós, però no va funcio-nar per diferències de concepciósobre el significat de les troba-des. Ben aviat es trobaran ■

Jordi Castroviejo

■■■■■�No som un grupque s�autofinanciï,per això estemen una menade pobresaque ens acostaal cristianismeinicial�, expliquenels catòlics.


Deixar empremtaUn mur és com la mort. Ambdósconstitueixen una barrera per al mónfísic, però ambdós són també unpont per on flueix allò immaterial.En el cas de la mort, l�ànima,segons creuen alguns.En el cas del mur, les idees.Les parets dels edificisde la UAB són un bon exemple.

Des dels seus inicis la universitatha mostrat un fort compromísvers els problemes de la societaten què s’inscrivia. I especial-ment al llarg de l’últim segleaquesta institució ha anat desen-volupant un caràcter reivin-dicatiu que ha ajudat, fins i tot,a doblegar els més durs règimsdictatorials. Però res de tot aixòhauria estat possible sense lautilització de l’expressió de lesidees, prohibida aleshores i lliureavui dia. I és en l’exercicid’aquesta reivindicació, mitjan-çant la lliure expressió, quetrobem a les parets de les dis-tintes facultats murals i pintadesque, més que adornar, pretenenconscienciar a la gent delsproblemes de la societat actual.La legislació de la UAB és clara

al respecte i permet l’ús delsmurs com a suport d’aquestsmissatges. No obstant, es tractad’una llibertat d’expressió regu-lada, perquè “si cadascú fes unapintada allà on volguéstindríem la Universitat feta unfàstic”, matisa Manel Ebri, capde l’àrea de Logística. Aixídoncs, un requisit indispensableper poder fer un mural en laparet d’algun edifici és demanarprèviament permís al degà dela facultat, amb qui es negociael lloc on serà pintat.

Poc interès pels muralsAixí ho han fet els autors delsmurals que avui es poden veureper tota la UAB. Uns murals quetracten temes com la defensa dela universitat pública, la igualtat

RAQUEL REBOLLO


entre homes i dones, la necessitatd’acabar amb els exèrcits, i lalluita contra la globalització i elcapitalisme. I a aquestes reivin-dicacions i d’altres s’ha limitatl’ús dels graffitis, deixant-se debanda qualsevol utilització delsmurals com a mitjà d’expressióartística.Paradoxalment, aquells queestudien art semblen poc inte-ressats en una creació tradicionalde les arts plàstiques com és elmural. “Sí, és veritat que és unaopció poc explotada per aquellsque ens dediquem a la pintura il’escultura. Nosaltres, quepretenem fer arribar l’art con-temporani a la gent del campus,potser hauríem d’utilitzar elmural per aconseguir-ho”, la-menta Àurea Juan, membre de

l’Espai B5-125 d’Arts Plàsti-ques de Cultura en Viu.Tanmateix, no totes les ànimestenen la paciència d’esperarl’absolució del rector per apassar a l’altra vida i, en un atacde sinceritat reivindicativa,desembeinen el lluent metall delsseus sprays i estampen la seuadenúncia. Però es tracta d’unapintada condemnada a una curtaexistència, perquè tan bon puntés descoberta per un empleat deseguretat, aquest avisa al serveide manteniment que s’encarregad’eliminar-la, com si es tractésdel sistema immunològic d’unorganisme viu. No obstant,aquests glòbuls blancs tambésón comprensius, i si la pintadasimplement convoca a la genta una manifestació, esperen a

Una Autònomad’allò més rurali en contacteamb els animals.

■■■■■L�àrea de Logísticaestudia el projected�instal·laciód�unes estructuresmetàl·liqueshabilitades perquèels universitarispuguin col·locar-himissatges

■■■■■En un atac desinceritatreivindicativa,desembeinen ellluent metall delsseus sprays iestampen la seuadenúncia


esborrar-la quan ja hagi tingutlloc l’esdeveniment. Però per tald’evitar les despeses que suposala constant neteja de les parets del’UAB, l’àrea de Logística estudiaun projecte d’instal·lació d’unesestructures metàl·liqueshabilitades expressament perquè elsmembres de la comunitat univer-sitària puguin col·locar-hi tots aquellsmissatges que estiguin interessatsen adreçar a la resta de gent.

Mitjà i missatgeNo obstant, el que es guanya enneteja es perd en esperit crític,perquè, com ja va dir MarshallMcLuhan, “el mitjà és el mis-satge”, i part de la força reivin-dicativa que ens transmeten lespintades fetes sobre les paretsprové del propi caràcter robustdel suport. Perquè qualsevol ideaimpresa en la superfície d’unmur és una idea feta per a durar,beneïda amb el do de la immor-talitat. Al igual que l’ànima quehagi passat per les mans de lamort és una ànima comdemnadaa l’eternitat ■

Hugo Cerdà


■■■■■Universitati Periodisme.Actes de les jornadessobre contingutsacadèmiccs i docènciaa la llicenciaturade periodisme.Departamentde Peiodisme i Ciènciesde la Comunicació.Col·lecció Documents.Bellaterra, UAB,Servei de Publicacions,2000; 250 pàg.Aquesta obra conté elstextos de les ponències,comunicacions i debatsque la revisió acadèmica idocent de la llicenciaturade periodisme va suscitarara fa dos anys. La inicia-tiva d’obrir un debat plu-ral i crític sobre aquestsestudis en benefici delsestudiants i futurs llicen-ciats -prou singular en elseu moment- ha donat coma resultat un document deprimer ordre per a com-prendre l’evolució histò-rica, el moment present iles diverses claus de futurd’aquesta ciència social.

■■■■■Carmina priapea. APríapo, dios del falo.Pedro L. Cano, JaimeVelázquez. Col·leccióGabriel Ferrater.Bellaterra, UAB, Serveide Publicacions, 2000;242 pàg. ; 2400 pts.Els Carmina Priapea sónun conjunt de composici-ons poètiques de caràctereròticfestiu, escrites en unllatí disbauxat i anònim, iadreçades a Príap. Aquestadivinita menor acostumavaa representar-se en esta-tuetes rústiques de fusta-que es col·locaven als hortsromans per protegir-loscontra el pillatge dels pe-

■ LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES

tits lladres i que, a més, eravenerada pel prostitutes ialtres col·lectius, a causadels seus atributs. Els au-tors d’aquest llibre han pro-curat apropar-se als poemesi al seu món amb el màximrigor, però sense deixar debanda la vessant lúdica quepropicien. La seva obra pre-senta una edició revisada,actualitzada i comperta deltema, amb una introducció,traducció i notes explicati-ves aclaridores.

■■■■■Tres escritosintroductoriosal estudio delparentesco y unabibliografía general.Aurora GonzálezEchevarría, Teresa SanRomán, Ramón Valdés.Publicacionsd�AntropologiaCultural, Bellaterra,UAB, Serveide Publicacions, 4a ed.,2000; 79 pàg. ; 1200 pts.

Decidir la reedició d’unaobra acadèmica és una tascadelicada on entren en jocdiversos factors. En aquestcas, els autors d’aquest ma-nual han cregut necessarisortir a la llum per quartavegada en tant que lecturaessencial per comprendretota la producció vinculadaa l’antropologia del paren-tiu dels vuitanta i noranta.Per aquest motiu, és un textespecialment recomanat perestudiants dels cursos d’in-troducció a l’antropologiacultural. Després d’un plan-tejament general de la qües-tió, es concentra en descriu-re els diferents tipus defamília i els sistemes termi-nològics.

Thermodynamicsof fluids under Flow.D. Jou, J. Casas- Vázquezand M. Criado-Sancho.Springer verlag. Berlin,2000; 230 pàg.Aquesta obra aplica la teo-ria de la termodinàmica ir-reversible estesa, desenvolu-pada en bona part pel grupde física estadística de laUAB, a l’anàlisi de fluidsamb gradients de velocitat.Com a conseqüència d’a-quests gradients, les equa-cions d’estat dels fluids sónmodificades i, per tant, esposen de manifest nousefectes en els diagrames defase de sistemes tan diver-sos com dissolucions de po-límers, gasos ideal i reals, imatèria nuclear. Les aplica-cions poden ser d’interèstant en tecnologia - tracta-ment de polímers- com enexperiments en col·lisionsnuclears a energies elevades.El llibre, adreçat a investi-gadors i estudiants de ter-cer cicle, presenta també lesbases microscòpiques d’a-quests fenòmens.

Manual de transcripció fonètica. Eulàlia Bonet,Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró. Bellaterra,UAB, Servei de Publicacions, 2a ed. , 2000;155 pàg. ; 2900 pts.Aquest manual tracta sobre la representació gràfica delssons que es troben en les llengües parlades arreu del món,a partir de la darrera versió de l’Alfabet Fonètic Interna-cional (AFI). Per fer transcripció fonètica cal reconèixercada so i saber quin símbol AFI el representa. Però peridentificar un so no n’hi ha prou de tenir una bona orella,sinó que cal exercitar-la. L’objectiu d’aquest llibre ésproporcionar aquest entrenament. Per tal de fer possibleaquest aprenentatge, l’obra va acompanyada d’un enre-gistrament que serveix per il·lustrar els sons i sobre elqual es basa el capítol d’exercicis.


Computadorsamb visió de futur

Detectar la més minúsculaesquerda d’un tap de suro,certificar l’òptima filatura d’untamís, inspeccionar el tancamenthermètic d’un envàs farmacèutico reconèixer una persona através de la seva empremtadigital són algunes de les nom-broses aplicacions dels sistemesque dissenya i fabrica el Centrede Visió per Computador a lanostra universitat. Aquestainstitució, ubicada davant delparc de bombers del campus, ésun consorci entre la UAB i dosorganismes de la Generalitat deCatalunya, com són el Departa-ment d’Indústria i la ComissióInterdepartamental de Ciència iTecnologia (CIRIT).La idea de crear el CVC vasorgir d’un grup de professorsdel Departament d’Informàticadel nostre campus, motivats en

Computadorsamb visió de futur

treballar en l’àmbit de la investi-gació aplicada a empreses. Avui,una plantilla de 50 persones posaen marxa les activitats delCentre, basades en l’elaboraciód’aparells de tecnologia de lavisió. Es tracta de dotar de visióles màquines a través de sistemesinformàtics, electrònics i òpticsque el Centre ven després a lesempreses com a mecanismes decontrol qualitatiu de qualsevolproducte. La visió per com-putador és vàlida per a tot tipusde sector industrial (tèxtil,metal·lúrgic, fusta, paper, cerà-mica, electrònica, agroali-mentació) i també a d’altresàmbits, com ara biomedicina,seguretat, automoció o artsgràfiques. Per exemple, elsistema de visió s’aplica perdiagnosticar a través de laimatge (radiologia, microbio-

logia), llegir plànols de formaautomatitzada, detectar objectesper rajos infrarojos o reconèixermatrícules de vehicle.Entitats públiques i privadessol·liciten la tecnologia de visióper tres raons bàsiques. Lespermet reduir costos, suplir elshumans en treballs que elsresulten perillosos i augmentarla producció amb la garantiad’un 100% de qualitat. L’èxitdel sistema queda a més garantitpel suport i assessorament queel CVC dóna a les indústries iempreses durant tot el cicle devida del projecte. Els avantatgessón així tot un reclam per aqualsevol tipus d’empresa, comho demostra la saturació dedemanda del CVC. En aquestsmoments, el Centre compta amb155 empreses com a clients(entre ells Renfe, Nestlé, Miche-

La vista ha deixat de ser unafacultat exclusiva dels humans.Ara, les màquines es dotentambé d�ulls però de composicióvítria i digital, capaços de veuremés enllà de la realitat palpablei assumir així la perfecció dequalsevol producte industrial.

Aquest és el principal mèrit delCentre de Visió per Computador(CVC), una entitat d�investigaciói desenvolupament que esdevéúnica a Espanya en la sevaespecialitat de treballarper innovar en el campde les noves tecnologies.

El laboratoridesenvolupa laseva tascacientífica a travésd’un avançatsistema derobòticaindustrial,càmeresòptiques i einesd’il·luminació


lin, Roca, l’Institut Català delCinema i els Casinos de Cata-lunya), a més de les 51 entitatsque hi col·laboren (universitats,hospitals i associacions d’altatecnologia, sobretot).

Més que un centrede recercaPerò les empreses no són lesúniques beneficiàries de la visióper computador. El CVC possi-bilita l’entrada a becaris per ferpràctiques i organitza màstersformatius (únics al país) per aestudiants que volen esdevenirespecialistes d’aquesta tecno-logia, cada cop més sol·licitadaen el món empresarial. Peraquest motiu, el Centre desenvo-lupa també una activitat derecerca amb la publicaciód’articles a revistes especia-litzades i compta amb una

publicació electrònica pròpia(Revista Electrònica de Visióper Computador), sense oblidaruna activa participació enprogrames d’investigació idesenvolupament dins i fora deles nostres fronteres.Des de la seva fundació, ara fatres anys, el Centre ha aconseguitconsolidar-se com una empresaamb estructura i funcionamenteficaços, avalada també per unequipament tècnic i humà alta-ment qualificat. Prova d’aixòsón els 2.000 m2 d’edificidestinat exclusivament a investi-gació, l’equip de laboratoris(amb sistemes de hardware isoftware, càmeres, scanners imicrospopis de gran precisió),la biblioteca (amb 2.000 refe-rències) i el treball de 45investigadors, la majoria infor-màtics (professors adscrits a la

UAB i d’altres a la UPC). Tal icom valora el director de forma-ció del CVC, Jordi Vitrià, “elCentre és innovador en la fòr-mula, ja que a més permet tantl’accés de les empreses a lesnoves tecnologies, com el con-tacte entre el món empresarial iun grup cada cop més importantde professors universitaris”.Dins de la UAB, professors iestudiants tenen a l’abast tot unmón de coneixement tecnològicabsent encara a molts països,inclosa part del nostre. Un copmés, mantenim els ulls ben obertsdavant el progrés i l’aplicaciód’unes tecnologies que estanproveïdes i, alhora, ens prove-eixen de més intel·ligència, mobi-litat i, ara també, d’una àmplia ipolifacètica visió de futur ■

Sònia Nieto López

Robots dediferent tipuspermetenvisionarqualsevol defecteimperceptibleper a l’ull humà

CENTRE DE VISIÓ PER COMPUTADOR

■■■■■El centre investigai desenvolupa novestecnologies basadesen l�ordinadori amb aplicacionsde profit pera tot tipus d�empresa


Viure el cinema:passar el tempso parar el temps

Viure el cinema:passar el tempso parar el temps

Dijous al migdia. El cinema de laUAB és ple a vessar. L�aula de laimatge projecta en prestrena l�últimagamberrada de John Waters: Cecil B.De Mente, que protagonitzenStephen Dorff i Melanie Griffith.Una comèdia amb humor negre,

el títol de la qual fa referènciaal famós director de cinemade principis de segle Cecil B.De Mille, reconegut mundialmentper cintes èpiques com Rei de reis.

Des de la dècada dels 60, JohnWaters ha estat un dels directorsmés anàrquics del cinema nord-americà. Això l’ha portat engairebé tots els seus films amostrar una societat, hortera iestúpida. Waters es dedica acriticar tant el cinema comercialde Hollywood com l’inde-pendent. Amb Cecil B. Dementeveiem com Cecil, “un guerrercinematogràfic” de Baltimore,decideix segrestar a una granactriu, Honey Withlock, per tald’obligar-la a participar en lapel·lícula que està rodant.A la mateixa sala de cinema,amb un petit augment de preu iuna considerable disminució depúblic, també hem vist Dubli-neses. Un sopar entre amics ifamiliars en motiu de les festesde Nadal, on molts dels presentsdelectaran a la resta de convidats

amb els seus dots pel piano, elcant i l’eloqüència. No és finsal final però, que la mort fa actede presència tirant per terra lahipocresia i donant sentit al film.Per una banda, les prestrenesexclusives que ofereix el Centrede la Imatge al cinema de laPlaça Cívica són gratuïtes. Peraltra banda, gaudir dels clàssicsde la programació estable costen350 pessetes. Un preu excessiuper els universitaris? Potser hoencerta Josep Maria Català,director del Centre de la Imatgede la UAB, quan ens diu que“abans els universitaris eren moltmés cinèfils que no pas ara. Peròtambé és veritat que ara elsinteressos han canviat. Hi hamoltes altres ofertes i la vida del’estudiant està molt plena. Peraixò, costa moure a la gent aveure pel·lícules”.

Prestrenes a la Plaça Cívica,cicles, cursos, xerrades, confe-rències, concerts, grans amistatsvia correu electrònic…

Una explosió d�ofertesi noves tecnologiesÉs evident que la paraula,despullada i sense cap mena devehicle, ha quedat molt enreracom a via de comunicació. Peròon ens porta aquesta explosiód’ofertes i noves tecnologies?Ens informem més sobre allòque ens interessa i així ensenriquim, o ens empatxem decultura i la utilitzem únicamentcom a via d’entreteniment? PerCatalà “ tant el cinema, com elteatre i la televisió van canviant”i conclou que, amb l’explosiótecnològica que estem vivint,“canvia la forma de produir i laforma de visionar, es conver-


“Abans, elsuniversitaris erenmolt més cinèfilsque no pas ara”,comenta JosepMaria Català

teixen en més didàctiques”.L’Aula de Cinema de la UABtampoc ha escapat a la multipli-cació d’oferta cultural. Dins dela UAB hi ha diferents aulesautònomes, per aquesta raól’Aula de Cinema ha canviat elnom convertint-se en el Centrede la Imatge. Amb aquest nomel Centre engloba no només unespai físic i estructural si notambé evita que se’l relacioniúnicament amb el cinema. Combé diu el seu director, Josep M.Català, “tot i que el cinema ésun eix vertebrador, també s’had’ampliar la possibilitat a altrestemes com ara la publicitat o elvídeo de creació”.Col·laborant directament amb elCentre de la Imatge hi ha el CineClub Fritz Lang. Aquest s’en-carrega de portar a la universitattota mena de cicles, cursos, i

altres activitats relacionades ambel món del cinema i de la imatgeen general. El Cineclub estàconduït bàsicament per estu-diants. La manca de pressu-post, infraestructures i mitjanspublicitaris fa que tant el FritzLang com el Centre de laImatge tinguin un caràctergairebé voluntari.El centre s’adreça a estudiantsde qualsevol facultat. Cada copés molt més evident el fenomende la societat de la imatge.L’ordinador mateix, una einatan propera avui dia, és unconfeccionador d’imatges. Noobstant, això en el centre tambéhi ha cabuda per a professors, ien tercer terme, per la poblacióque es desenvolupa al voltant delterritori de la universitat,Cerdanyola i Sabadell.I no podem posar punt i final

sense cridar-vos l’atenció sobreBlake Edwards, el director defilms tan coneguts com Desa-yuno con diamantes (Breakfastat Tiffany’s, 1961) i La panterarosa (The pink panther, 1963).Us en parlem perquè podeutastar la pel·lícula en què vadecidir llançar-se al melodramai, per tant, demostrar-nos que éscapaç d’arrencar llàgrimes. Díasde vino y rosas és el film quepodeu veure el dia 13 de desem-bre pel preu que, com hem ditabans, és de 350 pessetes… Ésgràcies a aquest film que esparlarà de Jack Lemmon comd’un gran actor dramàtic. És unbon film sigui la que sigui lavostra intenció: enriquiment oentreteniment ■

Montse RoigM. Rosa Martínez

■■■■■Nou personess�asseuenal cinemade la UAB.L�aulade la imatgeprojectaun clàssic:Dublinesesde J. Huston.El conte La mort,extret del llibreDublinesesde James Joyce,pren vidaa la pantalla

30 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS PonerelMes 2000

■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA LLLLL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚLTIMATIMATIMATIMATIMACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNA

CARTES■ Després de llegir el

darrer número deEl Campus, he quedatmolt sorpresa en veure

categoritzar el català de“problema” i “egoistes”

els qui volen que a lesclasses es faci servir el

català. Aquesta mena devisions no ajuden a

construir una Europaplurilingüe ni a entendrela diversitat lingüística i

cultural com un bé.Luci Nussbaum,

professora de Ciènciesde l’Educació.

■ He quedat una micaparada per la visió ques’ofereix de la llengua

catalana a l’article sobreels Erasmus publicat al

darrer número d’aquestarevista. En una uni-versitat que té aquestidioma com a llengua

vehicular oficial, no crecque sigui gaire adequat

presentar la relació entreels estudiants estrangers

i el català com un“problema”, que es resol,

a més, d’acord amb elgrau “d’egoisme” o “no

egoisme” del professorat.Anna Cros Alavedra,

professora de Ciènciesde l’Educació

COL·LABORA!Col·labora en aquest

espai i digue’ns la teva.Ens pots enviar la teva

opinió en forma decòmic, frases, acudits

o qualsevol cosaenginyiosa. Això sí,

quan hi càpigaen aquest espai.Per a fer-ho tens

el telèfon 935813288,el fax 935812005,

o el correu electrò[email protected]

CINEMA■ Programació regulardel Centre de la Imatge.El Centre de la Imatge dela UAB projecta, en col·la-boració amb Cinemes Mé-liès, algunes de les pel·lí-cules que han passat a lahistòria del cinema. Lessessions són en versióoriginal i es programen elsdimecres a les 12 h i a les17 h. Entrada 350 pessetes.El dimecres 20 de desembrees projectarà Enrique V, delreconegut realitzador Ken-neth Brannagh.

■ Preestrenes exclusives al’Autònoma. El Centre dela Imatge de la UAB, encol·laboració amb CinemesVerdi i la Facultat de Cièn-cies de la Comunicació,presenta en exclusiva al’Autònoma una preestrenaal mes. Propera sessió:dijous 14 de desembre, a les12 h. Entrada gratuïta

■■■■■ Cicle Andrei Tarkovs-ki. El Cineclub Fritz Langde la UAB programa uncicle dedicat a aquest cine-asta rus. Sessions: dilluns idimarts a les 12 h i a les 17h. Entrada, 350 pessetes.Socis Cineclub, gratuït.Més informació:Cultura en Viu935812756blues.uab.es/cultura

MUSICA■■■■■ Concert de música clàs-sica. Amb el Trio Mom-pou, dilluns 18 de desem-bre a les 13 h.

■■■■■ Concert de Nadal del’Orquestra de la UAB.Dijous 21 de desembre a les13 h. sota la batuta de JoanCasals. Interpretaran obresde Corelli, Lully, Rakov iWashburn.

■■■■■ Concert de Nadal delCor de la UAB. Dimecres20 de desembre a les 13 h.Missa de Sant Nicolau deHaydn. A l’Auditori de laFacultat de Filosofia iLletres.Més informació:Cultura en Viu935812756blues.uab.es/cultura

HUMANITATS■ Exposició Studia Hu-manitatis.Durant tot el mes dedesembre s’exhibirà l’expo-sició Studia Humanitatis ala Biblioteca d’Humanitats,a la segona plnata de la Salade Revistes. La mostrapresenta una nova dimensióde la figura de l’humanistadel segle XXI. L’exposiciótambé es pot consultar aInternet: www.bib.uab.es/human/human.htm.Més informació:935813231

CONFERÈNCIES■ Cultures entelades: elcas de l’Àfrica subsaha-riana. Les xerrades es fanfins el 14 d’abril a l’AteneuBarcelonès del carrer Ca-nuda de Barcelona. El ciclees fruit de la col·laboracióentre el Departament deTraducció i Interpretació, laInstitució de les LletresCatalanes, l’Ateneu Barce-lonès, el Vicerectorat deRelacions Internacionals,l’Instituto Camoes, la Caixade Sabadell, l’Agència Es-panyola de CooperacióInternacional, l’InstitutUniversitari de LingüísticaAplicada (UPF), el Centred’Informació i Documen-tació de Barcelona (Cidob),l’Equip de Treball ÀfricaNegra a l’Ensenyament(ETANE) , el Centre d’Es-

tudis Africans (CEA), Mi-gra-Studium. El curs estàcoordinat per Jean-BoscoBostho i Anna Aguilar-Amat.Més informació:Centre d’Estudis Inter-nacionals i [email protected]

■ XV edició del Seminarisobre Aspectes generals id’investigació bàsica delcàncer de mama. Duranttot el curs. Organitzat pelGrup Multidisciplinari per al’estudi del càncer de mama.Més informació:Facultat de Medicina935811902

■■■■■ XLVI Congrés Anual del’ Anglo-Catalan Society.Aquest col·lectiu durà aterme a l’hotel Campus elseu XLVI Congrés Anual.Per primer cop, tindrà lloca Barcelona i comptarà ambla presència de l’historiadorJ.M. Elliott, l’escriptoranglocatalà Matthew Tree,i un dels primers lectors decatalà a les universitatsbritàniques, Joan Triadó. Elcongrés durarà des del 14fins el 17 de desembre.

ENGINYERS■ Acte acadèmic de lliu-rament de diplomes.L’Escola Tècnica Superiorsd’Enginyeria lliurarà elsdiplomes als graduats/desdel curs 1999-2000 diven-dres 15 de desembre, a les17h, a la sala d’actes del’edifici del Rectorat.

EXPOSICIONS■ El franquisme, un ba-lanç de la fi de segle. LaBiblioteca d’Humanitats i elGrup de Recerca sobrel’Època Franquista (GREF)del Departament d’HistòriaModerna i Contemporània


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA

ARNI EL MATEMÀTIC

US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?ÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLT FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...

TTTTTel 935813288el 935813288el 935813288el 935813288el 935813288Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax [email protected]@[email protected]@[email protected]

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’AutònomaFacultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)CerCerCerCerCerdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vallèsallèsallèsallèsallès08193 08193 08193 08193 08193 BCNBCNBCNBCNBCN

han realitzat una exposiciósobre les principals fonts ones pot trobar informaciósobre el franquisme. L’ex-posició, inaugurada el 20 denovembre aniversari de lamort de Franco, es potvisitar fins el 11 de gener ala 1ª planta de la Biblotecad’Humanitats.Més informació:h t t p : / h i p a t i a . u a b. e s /exposicions/franquisme/franquisme.htm

■■■■■ Col·loqui sobre Repú-blica, guerra civil i fran-quisme. L’acte se celebraràa Barberà del Vallès els 15 i

16 de desembre, organitzatper l’Associació d’Històriade Barberà del Vallès i elGabinet de Recerca d’Histò-ria Social i Obrera de laUAB. El col·loqui, quearriba a la cinquena edició,tractarà l’exili republicà.Més informació:937293374 i [email protected] ó també [email protected]

PREMIS■■■■■ 1er Premi de Traducció“Giovanni Pontiero” . Pro-mou la Facultat de Traduc-

ció i d’Interpretació de laUAB i el Instituto Camõesde Barcelona-Centro deLingua.El premi, en el present any,s’atorgarà a la traducció alcatalà d’una obra literàriaescrita originalment enportuguès i publicada durantels quatre anys anteriors alde la seva convocatòria. Pertanty publicada entre l’1 degener del 1997 i el 31 dedesembre del 2000.S’hauran de presentar cincexemplars de l’obra tra-duïda i almenys un del’original a la Secretaria dela Facultat de Traducció i

d’Interpretació, Edifici K,Universitat Autònoma deBarcelona,Bellaterra 08193,adreçant-los al Secretari delJurat del I Premi de Traduc-ció Giovanni Pontiero. Eltermini de presentació deles obres per a la presentconvocatòria finalitzarà el31 de gener del 2000. Laresolució del jurat es faràpública durant el mes defebrer, i el premi s’atorgaràen un acte públic el vint-i-dos de març de l’any 2001.La dotació del premi és de5.000 Euros.Més informació:http//www.fti. uab.es/pontiero

■

Josep M. VidalClaramuntAlumne del programa�La Universitat Autònomai les Persones Grans�

L’ experiència de viurebarcelonès que es llicencià enMedicina entre Barcelona iSalamanca als anys 50 i querecorda el bulliciós ambientestudiantil que es vivia aleshoresa la capital salmantina amb“certa nostàlgia”.Ha treballat com a metge espe-cialista en anestèsia i reanimacióen un hospital de Barcelona finsfa pocs mesos, quan va sol·lici-tar voluntàriament la jubilacióen fer els 70 anys, per “poderdedicar més temps a la família il’oci”. Segons Josep Maria, ara, ala seva vida, “s’ha acabat un capítoli en comença un altre”.

De nou a la universitatI en aquest nou capítol ha decidittornar a la universitat per indagari conèixer “la visió directa delsexperts” sobre matèries quesusciten la seva curiositat. Fa unamenció especial a l’interèsmostrat pel personal encarregatde portar a terme el programaformatiu La Universitat Autò-noma i les Persones Grans, que“ofereix una sortida positiva ales persones grans amb inquie-

tuds” i agraeix “les possibilitatsque proporciona la configuraciódel programa, ja que permet unirensenyament, divertiment iposada al dia; només s’estudiendues assignatures per quadri-mestre i no es fan exàmens, elque li treu una bona dosi d’an-goixa a l’aprenentatge”.A les persones del programase’ls fa un seguiment del cursper mitjà d’un seminari setma-nal coordinat per dos docents.Aquestes persones assisteixen ales classes de les assignaturesescollides juntament amb laresta d’alumnes universitaris,amb el propòsit de facilitar lainteracció i l’enriquiment dedues generacions diferents.Segons ell, “l’experiència estàresultant totalment positiva” i,encara que a hores d’ara noexisteix una comunicació fluidaentre joves i grans, “encara ésaviat per fer un balanç en aquestsentit, ja que acaba de comencarel curs”, manifesta un il·lu-sionat Josep Maria ■

Jorge Gómez

Josep MariaVidal té cinc fills,tots ells ambestudisuniversitaris, ideu néts

MAT

ÍAS

ESCU

DER

O

La curiositat i la inquietud sónactituds que enreden la vida ipermeten afrontar-la amb certagarantia. Independentment de laposició social i de l’edat que estingui, una positiva predispo-sició davant del fet de viure ésfonamental per treure-li el suc ala irrepetible aventura: no hi capl’estranyesa davant del coneixe-ment de persones que han nascutvelles o centenaris que moren enla flor de la vida.En una societat que sublima lajoventud com si tingués algunmèrit afegit, endinsar-se en el seuterreny quan no ets un dels seusrequereix una bona dosi degosadia. Per això, és d’agraïr elprograma que enguany han posaten marxa a la UAB com aconseqüència de l’Any Interna-cional de les Persones d’Edatconvocat per les Nacions Unidesi celebrat l’any passat sota ellema: Cap a una societat per atotes les edats.Programa en el qual s’hanapuntat sis persones aquestprimer curs; una d’elles és JosepMaria Vidal Claramunt, un