el cÒmicse2b4664580e1b709.jimcontent.com/download/version/1452498675… · còmic, el text ajuda a...

FORMATS

VINYETES

GLOBUS

TEXTOS

RECURSOS

COLORS

EL CÒMIC

CULTURA AUDIOVISUAL

JORDI VILAR

CULTURA AUDIOVISUAL 2 BATXILLERAT

9. EL CÒMIC

1 FORMATS

Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de

crear. En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu

relat a través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que

situen l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a

vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per

donar informació complementària.

Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de

tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de les

imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades

aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.

La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un

còmic és compon d'un seguit d'imatges que expliquen una història.

La primera de les convencions del llenguatge del còmic afecta al format de les

historietes.

El més senzill correspon a la tiraI, conjunt de tres o quatre vinyetes ordenades de

forma horitzontal. Hi ha dues classes de tires:

• Autoconclusives: cadascuna d'elles explica un relat complet.

• Seriades: l'argument s'embasta a través d'un nombre successiu de tires.

Un format més extens és la planxaII, que ocupa una pàgina completa. La planxa

també pot ser autoconclusiva o seriada.

Tant les tires com les planxes poden publicar-se formant part de qualsevol mitjà

imprès (diaris, fullets…) o en publicacions que es dediquen íntegrament al còmic,

com les revistes i àlbums. Les revistes reuneixen diverses historietes, ja siguin

completes o seriades a través de diversos números. Els àlbums contenen un sol relat

de llarga extensió.

Fig. 1 Exemple de tira: "Garfield" de Jim Davis

JORDI VILAR ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ

214

2 VINYETES

La vinyetaIII és l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda

enquadrat. Tradicionalment, era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat

evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor

s'adapta als seus interessos. Les vinyetes s'ordenen en la planxa segons el criteri

“d’esquerra a dreta i de dalt a baix”; excepte en el cas del mangaIV (còmic d’origen

japonès) en què la lectura es fa de dreta a esquerra.

La línia demarcatòria és la que forma les vinyetes i

serveix per a separar-les entre sí; a més, pot arribar a

enriquir el significat de la mateixa vinyeta. Segons com es

traci (discontínua, en forma de núvol, apergaminada…), la

línia demarcatòria pot arribar a transmetre sensacions

com la d'evocar un record, suggerir un esdeveniment

oníric o reconstruir un fet remot. Sovint es prescindeix de

la vinyeta i s'utilitza el color de fons com element

diferenciador, o es reparteix un dibuix en diverses

vinyetes...

Amb les vinyetes passa el mateix que amb els fotogrames d'una

pel·lícula. Més ben dit, en l'elaboració d'un còmic s'utilitzen

recursos semblants als del rodatge d'una pel·lícula. Podem dir, per

tant, que a l'hora de "muntar" un còmic s'utilitzen EFECTES

ESPECIALS i TRANSICIONS entre vinyetes que enriqueixen l'estètica

de la pàgina. No és estrany, doncs, trobar-nos amb zooms

d'allunyament o d'apropament, amb seqüències, amb alguna

panoràmica, o amb diversos tipus de foses.

Fig. 2 Planxa amb vinyetes tradicionals.

Fig. 4 El color de fons delimita les vinyetes. Fig. 3 El propi dibuix delimita la vinyeta.

Fig. 5 Es barregen els tres tipus.

Fig. 6 Transició típicament cinematográfica.


9. EL CÒMIC

3 GLOBUS

El globus (també conegut com bafarada, bombolla o fumet) és el lloc on l'autor

escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges. El globus és el contenidor de

les expressions verbals, ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i també ens

mostra com ho diu o com ho pensa. Juntament amb la vinyeta, és la icona més

emprada, complexa i versàtil.

El globus transmet el to de la narració, té la capacitat

d’incrementar el significat gràcies a les diferents formes que

pot presentar. Les formes dels globus poden ser variades i

capricioses i cada dia se n'inventen de noves. Per sí mateix,

un globus pot tenir un significat concret o pot donar força al

text que conté. Hi ha vegades que és tan expressiu que no

caldria escriure-hi res.

3.1 PARTS DEL GLOBUS

En un globus hi podem distingir 3 parts: la silueta, el delta i

el contingut. La SILUETA és la superfície que conté el text.

Abans sempre tenia forma de núvol, però avui qualsevol

forma és bona. En còmics molt actuals també podem trobar

el text sense silueta.

Sovint, per donar sensació de continuïtat en una conversa,

s'enllacen dues o tres siluetes d'un mateix personatge. Quan

el text prové d'aparells electrònics (ràdio, TV...) o quan un

personatge crida molt, la silueta sol tenir forma serrada.

El DELTA és un apèndix lineal

que marca la direcció del

text. Quan es vol representar

el pensament d'algú el delta

és en forma de bombolles. El

delta pot ser múltiple quan un

mateix text ve de múltiples

personatges.

El CONTINGUT és el text

que s'escriu dins dels

fumets. És preferible uti-

litzar lletres majúscules.

Fig. 7 Diferents tipus de globus.

Fig. 8 Globus clàssic amb forma de núvol.

Fig. 9 Globus sense silueta.

Fig. 10 Globus serrat; personatge que crida.

Fig. 11 Globus serrat; so d'un televisor.

Fig. 12 Globus amb siluetes enllaçades.

Fig. 13 Globus que "pensa". Fig. 14 Globus que "parla". Fig. 15 Globus amb delta múltiple.


216

3.2 TIPUS DE GLOBUS

Amb línia contínua. Quan la delineació del cos del globus

és contínua, el contingut representa una veu o so sense

cap significació especial. Tanmateix, el cos del fumet pot

tenir altres trets que provoquen en el text la troballa d'un

nou suggeriment sonor.

Amb línia trencada. Un contorn amb línia trencada

suggereix un major volum sonor en les paraules. També,

segons el context, indicaria que aquesta veu prové d'algun

aparell: telèfon, ràdio, altaveus...

Amb línia irregular. La línia tremolosa

indica debilitat en la veu, timidesa o dolor.

Amb línia discontínua. La línia

discontínua, a diferència de la trencada,

indica un volum sonor baix, una veu

apagada, un xiuxiueig.

De núvol. Quan el cos està delineat amb

petits cercles en forma de núvol, significa

que el text que tanca no s'escolta, perquè

el personatge només ho pensa.

Amb diversos deltes. Hi ha textos que són

pronunciats per diversos personatges a la

vegada. Això s'expressa incloent diversos

deltes o cues al cos del fumet que tanca el

text en comú.

Amb delta interromput. Un delta que surt del contorn

de l'enquadrament ens està indicant que el text pertany

a un personatge no dibuixat que es troba fora de l'escena

representada en la vinyeta.

Fig. 16 Globus amb línia trencada.

Fig. 17 Globus amb línia irregular.

Fig. 18 Globus amb línia discontínua.

Fig. 19 Globus de núvol. Fig. 20 Globus amb diversos deltes.

Fig. 21 Globus amb delta interromput ; parla algú que queda fora de la vinyeta.


9. EL CÒMIC

Amb delta d'unió. S'utilitzen per

representar diverses expressions d'un o

de diversos personatges en la mateixa

vinyeta, creant un ritme de continuïtat

amb pauses entre aquestes expres-

sions. Si un text pronunciat per un sol

personatge (Fig. 22) es reparteix dins

una mateixa vinyeta en globus

diferents, s'està marcant un cert ritme

amb la creació d'una pausa obligada en

la lectura. Per fer fluida aquesta

pausa, els globus es relacionen entre sí

per un delta d'unió. Com més llarg sigui

aquest delta, més gran és la pausa. Aquest recurs també s'utilitza quan en una

vinyeta es representa una conversa (Fig. 23) en la que els personatges diuen diverses

frases. Es relacionen entre sí els globus de cada personatge mitjançant deltes d'unió,

establint-se també d'aquesta forma el ritme i l'ordre de la conversa.

3.3 CONSELLS PRÀCTICS PER A REALITZAR ELS GLOBUS

S’ha d’escriure primer el text i després fer la forma que s’hagi escollit.

Es pot fer servir una pauta, a llapis, que s’ha d’esborrar després.

El text ha de ser breu, ha de sintetitzar les idees en un mínim de paraules.

El text no ha de ser narratiu.

El text s’escriu en majúscula, amb lletra de pal, per a facilitar la lectura.

L’interliniat ha de ser sempre igual.

Cal evitar que les paraules es toquin entre sí o que toquin el límit del globus.

No fer un globus molt gran per a un text molt petit i viceversa.

El text ha de centrar-se en el globus, deixant al voltant un espai blanc

igualat.

Per a destacar paraules o frases, es pot fer servir la retolació expressiva.

Fig. 22 Globus amb delta d’unió; correspon a un sol personatge.

Fig. 23 Globus amb delta d'unió; correspon a una conversa.


218

4 TEXTOS

Una de les característiques del còmic és la incorporació de llenguatge verbal. En un

còmic, el text ajuda a la comprensió de la història, tot i que no n'és l'element

principal perquè els dibuixos són prou expressius. Els autors juguen amb el text

utilitzant tipus i mesures de lletres diferents per a situacions diferents: alegria,

sorpresa, por, dolor, fred... Normalment, per facilitar la comprensió del lector,

s'utilitzen les majúscules per escriure.

4.1 TIPUS DE TEXT

El text que surt en un còmic pot estar presentat de dues

maneres diferents: dins de globus que recullen allò que els

personatges diuen o pensen, i llavors parlem de text de

diàleg; o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què

passa, i llavors parlem de text narratiu.

El text de diàleg o monòleg és el més característic del

còmic, és el que diuen o pensen els personatges.

Normalment s'escriu dins dels globus, però alguns autors no

n'utilitzen.

El text narratiu és un text que no ha estat pronunciat per

cap personatge. Ve a ser com una veu en "off" a les

pel·lícules. Normalment s'escriu dins d'un espai delimitat

anomenat cartutxV.

El text narratiu no ha de limitar-se a

explicar el que ja es veu dibuixat a la

vinyeta, ha d'aportar altres informacions

sobre la història que es narra. Els textos

narratius tenen dues funcions:

serveixen per aclarir les adapta-

cions o modificacions temporals i

plantegen accions paral·leles o

successives ("mentre...", "dies després...")

serveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar

desorientació.

4.2 TIPUS DE LLETRA

El tipus de lletra que s'utilitzi té una gran importància en el còmic. La lletra d'estil

d'impremta és la més adequada per a qualsevol tipus de text. Aquesta lletra és

neutra i no afegeix cap significació al contingut. Si per contra es vol reforçar

Fig. 24 Text de monòleg dins un globus.

Fig. 25 Text narratiu dins un cartutx.

Fig. 26 Aquesta vinyeta combina el text narratiu dins un cartutx i el text de diàleg dins de globus.


9. EL CÒMIC

l'expressió del text hi ha un ampli repertori de possibilitats. Descriurem algunes a

continuació.

LLETRA GRAN. És un recurs similar al de la línia

trencada del globus, ja que augmenta la intensitat

sonora. Si es combina una mida gran de lletra amb un

contorn trencat de la línia del globus, l'efecte es

multiplica. La lletra de gran mida, si s'utilitza sense

globus, augmenta de forma exagerada la intensitat

sonora. Si es combina una mida gran de lletra amb un

contorn trencat en la mateixa lletra, l'efecte es

multiplica.

LLETRA ONDULADA. La lletra que no segueix un recorregut rectilini deixa entendre

que el text està cantat. La sensació és més efectiva si s'inclouen al globus algunes

notes musicals. Si el traç de les notes és irregular vol dir que qui canta no ho fa

massa bé.

LLETRA CAL·LIGRAFIADA. La lletra amb cal·ligrafies especials ens orienta sobre la

forma de ser del personatge. Una lletra gòtica, per exemple, insinua un caràcter

conservador; una lletra matussera, un esperit infantil; una lletra en cursiva, una

elegància personal.

Fig. 27 La lletra gran representa una major intensitat sonora.

Fig. 28 La lletra gran sense globus multiplica l'augment de la intensitat.

Fig. 29 La lletra ondulada representa que el text és cantat.


220

5 RECURSOS

Per donar vida als dibuixos, l'autor d'un còmic no es limita a

dibuixar un objecte, un paisatge, o un personatge quiet. De

vegades ha de semblar que aquest personatge es mou, que

plou, que algun objecte es crema... El còmic utilitza una sèrie

de recursos, tant en la imatge com en el text, que faciliten una

comprensió ràpida de la historieta i la fan més atractiva al

lector/a. Si volem llegir bé un còmic hem de saber interpretar

aquests recursos.

5.1 ELS SÍMBOLS GRÀFICS

A vegades un dibuixant necessita

representar un personatge molt enfadat

que s'ha quedat sense paraules, o potser

no vol escriure les paraulotes que diu...

En els còmics és un recurs molt usat

representar aquestes situacions i moltes

altres amb uns signes especials: bombes,

ganivets, espirals, llamps, calaveres...

De vegades es dibuixa la traducció

"literal" d'una frase feta. Per exemple,

"veure les estrelles" representa dolor. Un

interrogant representa una frase

interrogativa i una exclamació tota una

frase exclamativa. Per indicar que hi ha

moviment, cops o xocs, els dibuixants de

còmics es valen de ratlletes, núvols o

altres elements...

5.2 LES LÍNIES CINÈTIQUES

Són signes convencionals

del llenguatge del còmic

que serveixen per

suggerir el moviment dels

personatges i objectes. El

moviment, que en

principi podria semblar

aliè a les possibilitats de

representació del còmic, ha trobat el seu equivalent iconogràfic en aquests petits

traços que volen ser el rastre del que passa, del que no està quiet.

Fig. 30 Aquesta vinyeta incorpora línies cinètiques i metàfores visuals que n'enriqueixen el significat.

Fig. 31 Les paraules gruixudes han estat substituïdes per dibuixos.

Fig. 32 Les estrelles i les lletres indiquen impacte.

Fig. 32 Les línies indiquen moviment.

Fig. 33 El signe d'exclamació indica sorpresa.

Fig. 34 El gruix de les línies indiquen la intensitat del moviment.


9. EL CÒMIC

5.3 EXPRESSIVITAT

En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el temperament

dels personatges. El temperament s'indica sobretot amb la configuració de la cara.

L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió de la cara i amb el moviment del cos. Jugar

amb el color i amb la llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor

expressivitat als personatges.

Els recursos per representar les expressions de la cara

s'estableixen seguint uns criteris acceptats per tothom. Per

exemple:

ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara.

POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles

aixecades.

SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles

arquejades.

TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara.

SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de

la cara es corben en sentit descendent.

SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat.

Expressió neutra.

La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats

signes visuals: gotes de suor (por, fatiga, calor...), línies

tremoloses (fred, temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes

(plor, riure...) i altres.

Això, però, és orientatiu. Cada autor ho recrea a la seva manera. A més, combinant

els trets d'aquestes expressions se n'obtenen d'altres.

5.4 LES ONOMATOPEIES

Són representacions de sons o sorolls mitjançant

lletres. Els còmics s'han vist obligats a

incorporar gran nombre d'onomatopeies per

explicar un univers acústic que en el dibuix és

inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les

onomatopeies han rebut un tractament gràfic

privilegiat, de gran vistositat i mida. És un

recurs molt utilitzat per la seva força visual, i

sovint omplen per sí mateixes una vinyeta.

Hi ha un fet curiós i és la proliferació de les onomatopeies en anglès. Això es deu a

què quan una historieta es tradueix a un altre idioma, es tradueix només el text del

globus. El text que queda fora forma part indissoluble del dibuix i no es pot

Fig. 35 Expressió de fatiga i malestar.

Fig. 36 Expressió d'alegria exultant.

Fig. 37 Esternut. Fig. 38 Truca el telèfon.


222

reemplaçar. Per fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta. Per aquesta raó, les

onomatopeies no es tradueixen. L'enorme difusió dels còmics americans explica

llavors la implantació de les seves onomatopeies: sniff (ensumar, plorar), splash

(esquitxar), slam (tancar de cop), glup (empassar), smack (besar)...

5.5 LES METÀFORES VISUALS

Són un recurs que serveix per a expressar un cert contingut mitjançant una imatge de

caràcter simbòlic. Una metàfora és una figura literària que consisteix en anomenar

una cosa amb el nom d'una altra a causa de la semblança entre les dues. És una

figura retòrica molt comuna en la poesia (“les perles de la seva boca” = dents). En el

còmic, les metàfores visuals són dibuixos que expressen estats d'ànim, vivències o

situacions en què es troben els personatges.

Contribueixen a l'economia de l'espai, doncs poden explicar coses que si s'haguessin

de dibuixar ocuparien molt d'espai.

Les expressions malsonants, de seguida, es van substituir per símbols que inclouen

des de l'emissió de gripaus i serps (ja presents en la Bíblia i en la iconografia

cristiana) fins a calaveres, raigs, armes, creus gammades… Tradueixen, gràficament,

la contundència de les paraulotes i els juraments. S'han fet servir molt en els còmics

infantils, per una qüestió de censura que evita l'expressió directa dels insults i els

renecs.

La majoria de les metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals

comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les

estrelles…

Hi trobem formes molt estereotipades de metàfores visuals, per a representar

objectes, vivències i estats d'ànim: l’amor, el dolor, el terror... En aquestes famílies

d'estereotips resideix una de les condicions que han fet dels còmics un llenguatge

universal.

Fig. 38 En Filemón "veu les estrelles".


9. EL CÒMIC

6 COLORS

El color és un element important en molts còmics.

Ara bé, no tots els còmics tenen color: de vegades

el dibuix ja és prou expressiu i ens diu tot el que els

autors volen comunicar-nos. Aleshores parlem de

còmics sense color. La freqüència d'aparició del

còmic pot influir en aquesta qüestió: un dibuixant

que cada dia ha de publicar la seva historieta en un

diari potser no pot entretenir-se massa amb el

color. Altres, en canvi, prefereixen treballar en

blanc i negre. En fi, en bona part és només una qüestió de preferències.

En general, podem parlar de tres aspectes a tenir en compte: el color com a LLUM,

el color com a TRET D'IDENTITAT de certs personatges i el color com a SENTIMENT.

6.1 LLUM

Amb la llum i amb les ombres aconseguim donar consistència al dibuix, li afegim el

volum necessari per trencar l'efecte pla del paper. Podem jugar amb el color, doncs,

per estructurar el dibuix i donar-li volum.

També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els colors que ens permetin

mostrar la profunditat d'una imatge. O ens ajudarà a posar un accent expressiu als

personatges segons l'angle d'on provingui el focus lluminós.

6.2 SENTIMENT

En la vida real, amb els noms dels colors expressem sentiments

i emocions, els fem servir per indicar el que sent una persona, o

la seva manera de ser. Per exemple, amb "es posa vermell com

un tomàquet" manifestem vergonya o ràbia, i amb "té el cor

molt negre" representem la maldat.

Els dibuixants han aconseguit traslladar això als seus treballs, i

expressen amb colors els sentiments i les reaccions emocionals

Fig. 39 i 40 Vinyeta en color i en blanc i negre.

Fig. 41 a 44 Diferents efectes de llum.

Fig. 45 Aquest personatge es posa vermell i treu fum com a mostra d'enuig.


224

dels personatges. D'aquesta manera, per subratllar o exagerar determinats aspectes

d'aquests personatges es poden canviar alguns colors per accentuar allò que

simbolitzen.

Sovint, per mitjà del color, o precisament per la seva absència, se'ns vol comunicar

alguna cosa especial: un somni, un record, un diàleg interior, la presencia d'un mort,

d'un fantasma...

6.3 IDENTITAT

Quan un dibuixant crea un personatge ha d'aturar-se, per força, a donar-li una

personalitat ben concreta: manera d'actuar, de vestir, entorn... Si no fos així,

correria el risc de crear un ésser canviant, un camaleó que varia capítol a capítol o,

encara pitjor, vinyeta a vinyeta. Això no faria altra cosa que desorientar el públic.

És per aquesta raó que molts autors identifiquen els personatges per la roba, per

exemple, o per determinada coloració de la pell o del cabell... Si canviem aquests

trets estem canviant els personatges. Moltes vegades aquest color és el seu senyal

d'identitat, la manera de poder-lo reconèixer. Algú s'imagina la "Pantera Rosa" de

color groc? O en "Superman" vestit amb una granota de mecànic?

Aquí tenim una petita galeria de personatges que es poden identificar per algun

detall que els individualitza. Sabries identificar aquest detall?

Fig. 46 a 49 Cadascun d'aquests personatges té uns colors que l'identifiquen.


9. EL CÒMIC

PRÀCTICA 1

REALITZACIÓ D’UNA HISTORIETA

Observeu la vinyeta següent de Miguelito, obra del dibuixant Romeu:

Dibuixeu una historieta protagonitzada per Miguelito de vuit vinyetes, l’última de les

quals ha de ser aquesta que teniu al davant. Heu d’incloure com a mínim un pla de

detall, un primer pla, un pla general, un pla zenital i un pla contrapicat.

PRÀCTICA 2

REALITZACIÓ D’UNA HISTORIETA

Realitzeu una planxa d’entre 5 i 10 vinyetes on apareguin, almenys, els següents

recursos:

- línies cinètiques

- metàfora visual

- cartutx

- 2 tipus diferents de globus

- onomatopeia


226

VOCABULARI I TIRA. Conjunt de tres o quatre vinyetes ordenades de forma horitzontal. Pot ser autoconclusiva (explica un relat complet) o seriada (l'argument s'embasta a través d'un nombre successiu de tires). II PLANXA. Conjunt de vinyetes que ocupa una pàgina completa. La planxa també pot ser autoconclusiva o seriada. III VINYETA. És l'espai que ocupa cada dibuix d'un còmic, el marc on queda enquadrat. Tradicionalment, era en forma de quadrat o de rectangle, però ha anat evolucionant i ara mateix cada autor utilitza la forma que més li agrada o que millor s'adapta als seus interessos. Les vinyetes s'ordenen en la planxa segons el criteri “esquerra a dreta i de dalt a baix”. IV MANGA. Còmic d’origen japonès desenvolupat a finals del segle XX. Inclou una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanç, esports, drama històric, comèdia, ciència ficció-fantasia, misteri, terror, sexualitat, el món de les empreses i el comerç, entre altres. La disposició de les vinyetes respon a la cultura nipona, per això les llegim de dreta a esquerra. V CARTUTX. Text de relleu que adapta o modifica el ritme temporal. És una càpsula que s'insereix en la vinyeta o entre dues vinyetes consecutives. Compleix la funció d'aclarir o explicar el contingut de la imatge o de l'acció, facilitar la continuïtat narrativa o reproduir el comentari del narrador.

el cÒmicse2b4664580e1b709.jimcontent.com/download/version/1452498675… · còmic, el text ajuda a...

Documents