el butlletÍ de l’amicquirir un 40% de l’accionariat d’edc). segons el mateix infor-me...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

31/05/2016

nú

me

ro 181

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Google ja controla el 12% de la inversió global en mitjansD’AQUÍ I D’ALLÀ: La CCMA recupera la “proporcionalitat ponderada” en la cobertura electoral

COMUNICACIÓ DIGITALPreparem-nos per al client del futur: Els nadius digitals!

PUBLICITAT I MÀRQUETINGAugmenta la sensació de saturació publicitària d’internet entre els espanyols

NOVES EINESL’”Hola Món”, de Ferrite, per a periodistes

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAThe New York Times: La redacció li diu sí a noves idees, noves cobertures i noves formes d’explicar històries

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Els rumors es propaguen més ràpid i més lluny que les notíciesTRIBUNA: Gairebé la meitat dels internautes no sap a quin mitjà pertany el que llegeix des de les RRSSENTREVISTA: Els periodistes pretenen ara que Google els hi respongui tot: Giannina SegniniANÀLISI: El boom de les dades i el Big Data: Tot s’hi val quan és tracta d’acumular informació?DOSSIER: El periodisme no ha mort: imaginem el seu futur sense lligams i respectant a l’audiènciaOPINIÓ: Internet i premsa de proximitat: garantia de llibertat

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Google ja controla el 12% de la inversió global en mitjansPer Reason Why

Google és el major propietari dels mitjans de comunicació de tot el món. De fet, segons ha informat l’últim informe de Zenith Media, la seva matriu Alphabet controla el 12% de tota la inver-sió global en els mitjans que prové principalment de les vendes d’anuncis a Google i YouTube.

Amb això, l’empresa recol·lecta 60 mil milions de dòlars als EUA per inversió publicitària. Una xifra un 166% més gran que la que obté el número dos, The Walt Disney Company. L’any passat, la xifra de Google superava a la de Walt Disney un 136%, el que implica un creixement anual del 17%. Comcast, Twentieth Century Fox i Facebook completen els cinc primers propietaris de mitjans, segons l’informe “Top Thirty Global Media Owners”.

Pel que fa a digital, les cinc grans plataformes d’aquest àmbit Google, Facebook, Baidu, Yahoo i Microsoft acumulen el 19% de tots els pressupostos de publicitat a nivell mundial. I si es mira específicament a diners digitals, conformen el 65% dels ingressos.

Segons Zenith, la inversió publicitària digital ha crescut un 18% cada any durant els últims cinc anys , mentre que a través de tots els altres tipus de mitjans de comunicació ha crescut un 0,6%.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA

AVÍS. Amb motiu de la XIX Assemblea General Ordinària de l’AMIC, el proper butlletí sortirà el 6 de juny



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



La CCMA recupera la “proporcionalitat ponderada” en la cobertura electoralPer Comunicació 21

El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals ha aprovat el pla de cobertura de la campanya per a les eleccions al Congrés i al Senat del proper 26 de juny. El document proposa aplicar una “proporcionalitat ponderada”, perquè l’ens entén que suposa “una manera molt més flexible i respectuosa amb el dret a la informació”.

Cal recordar, però, que de cara a les eleccions del 20 de des-embre, la CCMA ja va voler introduir aquest criteri de propor-cionalitat ponderada. Al final, però, va haver de rectificar el pla de cobertura a instàncies de la Junta Electoral Central després que el Partit Popular el denunciés, així que va acabar aplicant de manera estricta els anomenats blocs electorals.

Amb tot, el pla actual és una versió suau del tombat al des-embre. Així, a diferència d’aquell, ara sí es preveu que en els informatius diaris es determini l’ordre i la proporcionalitat de les diferents formacions polítiques en funció de la representativitat obtinguda en els anteriors comicis.

Com aleshores, la Corporació fonamenta la introducció de la pro-porcionalitat ponderada en la resolució del Síndic de Greuges de setembre de 2015 sobre els plans de cobertura de campanyes elec-torals i la moció aprovada pel Parlament al juliol del mateix any.

Quinze cara a cara al 3/24La gran novetat del nou pla és l’emissió de fins a 15 cara a cara entre els candidats dels partits que van obtenir representació a Catalunya en els comicis de desembre. La CCMA considera necessari el “contrast directe d’idees” entre candidats, ja que

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



les polítiques de pactes “poden ser claus” en la conformació del nou Govern espanyol.

Els cara a cara s’emetran al canal 3/24 cada dia, a les 20.30 h, abans del Telenotícies vespre, mentre dura la campanya elec-toral (del 10 al 24 de juny).

A banda, l’habitual debat entre tots els caps de llista s’emetrà el 19 de juny, a les 10 de la nit, per TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals.

ERO Unidad Editorial: acord final amb 160 acomiadaments

Acord sobre l’ERO a Unidad Editorial. Després d’un mes d’intenses negociacions i a punt de sonar la botzi-na, el Comitè Negociador i l’empresa van arribar a un

acord definitiu que xifra els acomiadaments finals en 160, 64 menys que els 224 proposats originalment. Aquest principi d’acord haurà de ser ratificat per totes les redaccions reunides en assemblea.

Aquest pacte tanca la porta a la vaga indefinida que comença-va dilluns i que ara haurà de ser substituïda per l’aprovació de les redaccions de tots els mitjans del Grup. Amb tot, aquest procés d’un mes de negociacions deixa moltes ferides obertes entre l’empresa i els seus treballadors i els propis mitjans. Mal-grat tot, els sindicats valoren positivament l’acord especialment comparant-lo amb la proposta inicial.

De fet, un dels més grans avenços per tancar l’ERO d’Unidad Editorial s’ha produït en el terreny de les indemnitzacions. Al principi de la negociació l’empresa va proposar 21 dies per any treballat, per després anar pujant periòdicament i amb el pas de les reunions fins a tancar en els actuals 37 dies, més un lineal de 5.000 euros i un límit de 24 mensualitats, per sobre de les condicions de l’anterior ERO de 2012 quan les indemnitzacions van ser de 35 dies i 5.000 euros.

Futur incert de Ràdio Marca, El Mundo Balears i La Aventu-ra de la HistoriaA Unitat Editorial s’obre ara un període de baixes voluntàries amb les mateixes condicions i prejubilacions -en les quals es podrien incloure unes trenta persones- en que als empleats de 57, 58 i 59 anys se’ls oferirà el 60% del salari, als de 60 anys el




70% del seu salari actual i als de 61 anys el 80%. Tots els aco-miadats haurien d’abandonar l’empresa abans del 30 de juny, segons el planificat inicialment per Unidad Editorial.

En relació a la distribució dels 160 acomiadaments d’aquest ERO de l’empresa, 38 es produiran a El Mundo Madrid, 27 a delegacions, 30 al Corporatiu, 12 a Marca i 9 a Expansión. Els acomiadaments de Ràdio Marca (19), El Mundo Balears (7) i La Aventura de la Historia (5) s’han mantingut perquè l’empresa segueix negociant amb tercers la venda d’aquestes empreses, un acord que de produir-se podria mantenir els llocs de treball i reduir els acomiadaments finals a 128 persones. (de Prnoticias)

8tv acumula unes pèrdues de 29,5 milions d’euros

Emissions Digitals de Catalunya va tancar el 2015 amb unes pèrdues de 6,481 milions d’euros, un 38,5% més que els 4,68 milions negatius obtinguts l’exercici anterior, tal com reflecteixen els comptes anuals de Mediaset (que el maig de 2015 va ad-

quirir un 40% de l’accionariat d’EDC). Segons el mateix infor-me comptable, la gestora de 8tv va registrar l’any passat unes pèrdues operatives de 6,466 milions d’euros i un patrimoni net negatiu de 3,6 milions.

El resultat de 2015 és el pitjor assolit fins ara per EDC, que ha tancat tots els anys en negatiu i ja acumula 29,5 milions de pèrdues des de 2009 (quan va començar a emetre per la TDT): 2,41 milions d’euros el primer any; 646.000 euros el 2010; 3,59 milions d’euros el 2011; 5,7 milions l’exercici següent; 5,99 mi-lions d’euros el 2013; 4,68 milions el 2014, i els 6,481 de l’any passat. (d’Ecoteuve)

La CCMA denunciarà l’agressió a un equip de TV3 en els aldarulls a Gràcia

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) con-demna les agressions als periodistes de TV3 mentre informa-ven de les protestes a Gràcia pel desallotjament del Banc Ex-propiat. D’aquesta manera, l’empresa interposarà una denúncia per la increpació i posterior agressió a l’equip de Serveis Infor-matius que es va produïr a la plaça de la Revolució.




Promoció i venda ofertes per PromoCaixa, vàlides fins al 31-8-2016. Finançament ofert per CaixaBank, subjecte a aprovació segons les polítiques de risc de l’entitat. Finançament: préstec al 0 % TAE. Televisor Samsung Curved UHD de 49” UE49KU6670. PVP: 1.099 €. 36,63 € al mes en 29 quotes i 1 última de 36,73 €. Termini de 30 mesos i un TIN del 0 %, sense comissions d’obertura ni d’estudi. TAE: 0 %. També està disponible amb pagament al comptat. Per a altres opcions de finançament, consulta qualsevol oficina de CaixaBank. PromoCaixa, SA, Gran Via de Carles III, 105, 08028 Barcelona. NIF A-58481730. © PromoCaixa, SA, Barcelona 2009. Per a més informació: www.CompraEstrella.com. NRI: 1466-2016/09681 www.CaixaBank.cat

“La meva il·lusió és veure feliç l’afició”

Tu ho pots veure en un televisor de Samsung

A CaixaBank volem que facis realitat les teves il·lusions. Per això, si et fa il·lusió tenir un televisor Samsung Curved UHD, ara te’l financem al 0 % TAE.

Perquè a CaixaBank creiem que donar crèdit és donar confiança.



La Corporació qualifica d’”absolutament inadmissibles” les si-tuacions en què s’impedeix de forma violenta l’exercici de la informació per part dels professionals de qualsevol mitjà de co-municació. Segons la CCMA, és un episodi nou de “greu into-lerància” que se suma a l’agressió de dimarts a un altre equip de TV3. En un comunicat, s’assegura que els professionals es-tan compromesos davant la ciutadania a oferir una informació de qualitat, elaborada de manera honesta, i amb una clara mis-sió de servei públic. (d’elMón)

Sancionada una periodista de Catalunya Ràdio en aplicació de la “llei mordassa”

La periodista de Catalunya Ràdio Mercè Alcocer ha estat sanciona-da amb una multa de 600 euros en aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a “llei mordassa”. La periodista cobria la declaració de Jordi Pujol i la seva esposa a l’Audiència Nacional de Madrid, el 10 de febrer d’aquest any. La periodista va traspassar el cordó policial per intentar fer una pregunta a l’advocat.

La delegació del govern espanyol a Madrid considera els fets una “infracció greu de desobediència a l’autoritat”.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha expressat el suport a la periodista i rebutja la situació, que considera un impediment perquè els periodistes puguin exercir lliurement la seva professió. El Consell Professional i els comitès d’empresa de Catalunya Ràdio i TV3 han mostrat el seu “rebuig frontal” a l’aplicació de la “llei mordassa” i han demanat a la CCMA que recorri la sanció. (d’AEC)

NacióDigital constitueix el seu consell editorial

NacióDigital va constituir dimecres passat el seu consell edito-rial, un ens consultor format per 21 experts en diversos àmbits de la societat, la cultura, la ciència i el món de l’empresa. El




consell editorial neix amb la voluntat d’assessorar el mitjà pels reptes del futur, tant pel que fa el tractament dels continguts com en l’àmbit tecnològic.

La sessió constitutiva va comptar amb l’assistència de la pre-sidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que va felicitar NacióDigital per ser “un mitjà pioner en pensar global-ment i actuar localment”. Forcadell ha destacat també que hi ha un repte molt important pel qual els mitjans de comunicació són clau, “sobretot perquè la majoria de comunicacions de l’estat espanyol ens van a la contra”. En aquest sentit la presidenta del Parlament va manifestar que: “NacióDigital m’agrada per-què no diu el mateix que els altres diaris, aporta coses diferents i aquesta línia és la que cal reforçar”.

La constitució del consell editorial coincideix amb el 20è ani-versari de NacióDigital i en un moment àlgid pel mitjà, que es consolida com a líder de la premsa digital en llengua catalana per 15è mes consecutiu, segons les dades de l’OJD. En la seva intervenció, l’editor del diari, Miquel Macià, va destacar que “NacióDigital va néixer amb una sòlida idea de país, i s’ha man-tingut fidel a la tradició del periodisme català, fugint dels opor-tunismes i sensacionalismes amb què et tempta constantment

la xarxa”. Macià també va destacar que “NacióDigital sempre ha volgut parlar des de la normalitat potser utòpica d’una Ca-talunya independent”, i sent sempre “avantguardistes amb l’ús de la tecnologia”.

El consell editorial es reunirà presencialment amb la direcció del diari quatre cops l’any, i els seus membres comptaran amb un canal directe de comunicació amb el mitjà per poder fer les seves aportacions en qualsevol moment. Els membres del consell són: Joan Dausà, Joel Joan, Patrícia Gabancho, Isabel Martí, Jesús Purroy, Ramon Moreno-Amich, Xavier Albert Ca-nal, Brice Lafontaine, Manel Armengol, Vicenç Pedret, Josep M. Vila d’Abadal, Núria Codina, Mònica Puntí, Mercè Generó, Genís Roca, Mercè Piqueras, Ricard Solé, Trina Milan, Núria Macià, Josep Lluís Micó i Jordi Casassas; a més de l’staff di-rectiu de NacióDigital (Miquel Macià, Karma Peiró, Jordi Font, Miquel Serrabassa, José Manuel Gutiérrez). El consell editorial està dirigit per Germà Capdevila, i el secretari és Pere Gen-drau. (de Nació Digital)




La Xina censura mitjans espanyols

Si hom es troba de viatge pel gegant asiàtic i ens ve de gust consultar la premsa espanyola, el web d’El País ens donarà un missatge d’error, així el d’elconfidencial.com. Altres mitjans com eldiario.es es quedaran carregant eternament i altres es veuran de forma parcial. El web d’El Mundo funcionarà sense problema, així com les versions en línia de La Razón, ABC, La Vanguardia, La Voz de Galícia, El Periódico, El Español, Okdia-rio, Público, 20 minutos, El Correo, prnoticias, Diari de Girona, Faro de Vigo, Levante, Voz Populi o Infolibre. Cap d’aquestes capçaleres està sencera a la Xarxa xinesa.

Els llocs més bloquejats per la República Popular de la Xina són, com no podia ser d’una altra manera, mitjans de comunicació. La censura d’Internet a la República Popular de la Xina es porta a terme segons diferents lleis i reglaments administratius creats pel govern des de l’any 1996. Per aplicar-les han creat una in-fraestructura especial amb un gran tallafocs, a l’estil de la Gran Muralla -però virtual- capaç de filtrar el contingut que es publica. Per descomptat, els missatges d’error no avisen que són webs que no permet el govern, però recordem que tampoc pots acce-dir a Google, Facebook, Twitter, Gmail o Youtube. (de Prnoticias)

Pedro García Cuartango, nou director d’El Mundo, en funcions

El consell d’administració d’Unidad Editorial ha nomenat Pedro García Cuartango com a director en funcions d’El Mundo en subs-titució de David Jiménez, qui ha estat cessat després de gairebé 13 mesos en el càrrec. El fins ara director adjunt de l’àrea d’opinió assumeix la nova responsabilitat de forma provisional durant “un període de transició encaminat a consolidar una direcció de la capçalera que afronti els grans reptes informatius i el procés de transformació digital ja iniciat”, assegura l’editora en un comunicat.

Aquest no és l’únic canvi en la cúpula d’El Mundo. Rafael Mo-yano, fins ara director de comunicació d’Unidad Editorial, és el nou director adjunt de l’àrea d’informació del diari. Substitueix Agustín Pery, qui va dimitir aquest dimarts a causa de les seves diferències amb Jiménez i la situació de l’empresa. El nou relleu en la direcció es produeix en ple ERO d’Unidad Editorial, que en el cas d’El Mundo suposarà l’acomiadament de 65 treballa-dors (38 a la redacció central de Madrid i 27 a les diferents de-legacions), segons l’acord tancat per la direcció i els sindicats, i aprovat pels treballadors. (d’EFE)




Carles González, nou director de TVE Catalunya

El director de TVE, Eladio Jareño, ha renovat bona part de l’estructura direc-tiva de la televisió pública. Entre els nomenaments destaca el de Carles Gon-zález com a nou director

de TVE Catalunya, precisament per substituir Jareño, que des de que va accedir a la direcció de TVE al març compaginava ambdues responsabilitats. Fa un mes, els representants dels treballadors van reclamar una direcció que assumís el càrrec en exclusiva.

Carles González Gálvez (Barcelona, 1964) era fins ara director d’informatius de RTVE Catalunya des de setembre de 2013. Es va incorporar a TVE el 1987 com a periodista esportiu, i al llarg de la seva carrera ha estat cap de societat i cultura de TVE Catalunya, coordinador del Telediario a Sant Cugat o cap de la redacció de Teledeporte. A més, ha dirigit i presentat programes

com Estadio 2, Gol Nord o El mejor deporte; ha narrat mundials i eurocopes de futbol, i ha format part dels peratius olímpics de Seül (1988), Barcelona (1992) i Londres (2012). (d’ACN)

8.000 persones assisteixen a la Fira del Vermut organitzada pel TOT Sant Cugat i Vadevi.catEl Tot Sant Cugat, mem-bre de l’Associació de Mi-tjans d’Informació i Comu-nicació, i el vadevi.cat van organitzar junts la Fira del Vermut de Sant Cugat el passat cap de setmana. Una primera jornada que va aconseguir un èxit de participació amb un total de 8.000 persones i que van poder gaudir dels 10 millors vermuts de Catalunya premiats en els premis Vinaris. Salvador Cot, editor del vadevi.cat –diari coorganitzador de la fira juntament amb el TOT - ha celebrat el bon funcionament de




la fira que veu “com un model d’èxit de promoció dels vins i ver-muts catalans que repetirem i consolidarem en els propers anys per a seguir fent gran aquest producte arreu del país”.

Ramon Grau, president del grup TotMedia també ha manifes-tat la seva satisfacció tot dient que “Sant Cugat s’ha convertit aquest cap de setmana en la capital del vermut català i estem molt orgullosos de la resposta i l’acollida que ens ha ofert la ciutat”. La Fira del Vermut de Catalunya ha estat organitzada per vade-vi.cat i TotMedia i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat, Sant Cugat Comerç, el club de cultura Tr3sC, Jazz en Viu, Fusió i FilmEasy. (per Redacció AMIC)




Preparem-nos per al client del futur: Els nadius digitals!Per Digital Marketing

Fa poc va caure a les meves mans el nou estudi realitzat per PwC (Pricewaterhouse Coopers) en col·laboració amb ICEMD (Institut d’Economia Digital d’ESIC) sobre el client del futur, en què detalla de manera molt extensa com evolucionaran els “ nadius digitals “i crear un consumidor diferent al que coneixem avui dia. Un estudi que em sembla fonamental que tota empre-sa o empresari llegeixi perquè el nou client canviarà els models de negocis utilitzats fins ara.

Centrant-nos en les característiques del client del futur.El nou escenari que se’ns acosta porta un client del futur in-format, independent, exigent, ecològic, i tecnològicament molt avançat, que aprecia:

1. La gestió en temps real. És a dir, el nou client decidirà quan i on és el moment de fer la transacció o el contacte amb l’empresa. Les companyies hauran d’estar disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Internet ens ofereix aquesta solució.

2. Eficàcia en els processos. El client no vol perdre el temps fent operacions innecessàries, o gestions amb múltiples perso-nes i/o canals. El client vol que el seu viatge de compra sigui simple i ràpid. El Big Data proporciona informació suficient per-què aquest viatge de compra del client, així com els diferents punts de contacte o històrics del client, siguin satisfactoris.

3. Omnicanalitat. Allà on estigui el client hem de tenir presèn-cia, al carrer, al web, al mòbil, a les xarxes socials, etc.. Actual-ment el consumidor ja tendeix a consultar en línia i comprar a botiga, RTB (Research, Testing and Buying), més endavant necessitarà més canals perquè la seva experiència de compra sigui completa.

COMUNICACIÓ DIGITAL



4. Escoltar al client. Els clients volen l’oportunitat de tenir con-verses, de parlar sobre les seves compres, del bo i del dolent. Els agrada parlar i que els escoltin . Serà fonamental tenir ca-nals per compartir opinions, el millor són les xarxes socials; Un bon departament d’atenció al client telefònic, una assignatura pendent per a moltes empreses; I per descomptat, analitzar aquesta informació i actuar en conseqüència.

5. Transparència. El client del futur és ecològic i responsable socialment. Li agrada conèixer la procedència dels productes que adquireix, si han estat creats d’una manera sostenible. És un client compromès socialment.

6. Ser el que fas i diuen de tu. No només és important crear una imatge de marca, també mantenir-la. La gestió de la repu-tació serà un factor clau en el branding.

7. Innovació en els negocis. El món es mou molt de pressa i cal diferenciar-se, oferir el que mai s’ha vist abans. Les com-panyies tindran un repte important detectant el talent que els ofereixi solucions. Com per exemple aquest institut d’innovació h2i que forma els joves del futur.

8. Procés de compra. Hi ha nous factors que incideixen en la decisió de compra. El grau d’adaptació tecnològica de l’empresa és un dels elements claus en la relació del client amb l’empresa. Al client li agrada que la companyia estigui avançada tecnològicament.

9. Gestió de la comunicació. L’opinió de la marca és un as-pecte fonamental que han de gestionar les empreses. Les emo-cions comencen a jugar un paper important en el servei perce-but pel client i l’experiència s’ha de mesurar perquè aquests indicadors ens ajuden a prendre decisions.

10. Indeterminació del preu. El preu del producte ja no cobra tanta importància com el valor que aporta el mateix. Moltes vega-des subjectiu i diferent segons el client. La capacitat d’empatia i la emoció seran les millors armes per guanyar-se al client.

Com estar preparats?Perquè els canvis que se’ns acosten no ens agafin per sorpre-sa, les empreses deuen:

Comprendre i analitzar quin és el punt de partida de cada or-ganització, amb els condicionants sectorials existents. Cada




empresa i sector té un avanç tecnològic digital diferent que re-percuteix en el seu procés d’adaptació.

Escoltar allò que el client desitja, personalitzar les ofertes a les seves necessitats expresses i automatitzar els processos que no aporten valor en la relació amb el client, generant expe-riències més agradables i a mida.

Dur a terme una estratègia multicanal. Cal estar on el client demani, un repte per a estar cada vegada més a prop seu, fent-li partícip de la cultura col·lectiva, sense oblidar-nos de donar-li un lloc preferent i personalitzat.

Transmetre una transparència en la gestió de l’empresa i sos-tenibilitat amb el medi ambient. Per això la gestió de la reputa-ció serà un element clau

AIMC Marcas revela que els espanyols passen gairebé quinze hores al dia a casa

AIMC Marcas és un estudi elaborat per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) des de 2003 i que basa els seus resultats en més de 10.000 entrevistes vàli-des. L’estudi ofereix dades sobre els hàbits de vida i les actituds dels espanyols davant del consum, tant en general com davant determinades marques i productes.

Tot i que contínuament escoltem a la gent dir que “sempre van d’un lloc a un altre”, la realitat és que els espanyols vam passar




gairebé 15 hores al dia a casa (900 minuts), és a dir, un 62,3% del total de minuts diaris. Aquest percentatge, com és normal, augmenta durant els caps de setmana una mica més d’una hora -concretament 67 minuts més- el que suposa un 67,1% del nostre temps i descendeix de dilluns a divendres fins a un 60,8% a causa de les obligacions laborals que fan que passem més temps fora de casa.

El segon lloc l’ocupa el treball. Si bé per al total de la població, amb gent que treballa i que no, suposa una mitjana de 134 mi-nuts, dues hores i quart, si tenim en compte un dia de treball mi-tjà d’un treballador la xifra augmenta a 7 hores i quart. Aquesta xifra s’incrementa fins a una mica més de set hores i mitja en el cas dels homes i descendint a sis hores i mitja per a les dones.

Durant els dies laborables el temps lliure que ens deixen la casa, els desplaçaments i el treball és molt reduït, ja que ocu-pen el 85% del nostre temps. Aquesta xifra es redueix notable-ment en el cas dels dies lliures dels treballadors ja que aques-tes activitats ocupen només el 69,5% del seu temps. No obstant això s’observa com augmenta notablement el temps que vam passar a casa d’una altra persona, una mica més d’una hora de mitjana, i el temps que es passa en bars, restaurants, discote-

ques o al cinema que gairebé es duplica passant de 24 minuts de mitjana en un dia laboral a 41.

Les dades d’AIMC Marcas ens revelen algunes diferències entre homes i dones a l’hora d’invertir els minuts diaris. Les dones pas-sen quinze hores i mitja diàries a casa enfront dels homes que solen estar-hi una hora menys. Si ens fixem en el temps invertit en el lloc de treball, els homes hi passen el 11,6% del seu temps total enfront del 7% de les dones, entre altres coses a causa del menor percentatge de dones que treballen pel que fa als homes.

Mediaset crea una direcció comercial de mitjans digitals

Mediaset Espanya ha anunciat la creació d’una direcció comercial de Mitjans Digitals amb Yago Castell com a màxim responsable. Així mateix, i a punt de complir-se dos anys de la fusió de la gestió de continguts i comercial a Mediaset Espanya, la companyia ha decidit de crear una estructura mirall per Publiespaña, homòloga a la de la producció de continguts que dirigeix Manuel Villanueva, amb el nomenament de Quico Alum com a director general de pu-blicitat, adjunt al conseller delegat Paolo Vasile. (d’Ipmark)




Augmenta la sensació de saturació publicitària d’internet entre els espanyolsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Tot i que es percep un augment generalitzat de missatges publi-citaris en el mitjà online, internet és el mitjà preferit per conèixer una marca, segons els internautes. Certament, internet és el mitjà més creïble i amb el que més s’identifiquen els internauta i més és el més ben valorat per conèixer una marca per als in-ternautes espanyols segons l’última edició de l’Estudi Anual de Mitjans de Comunicació de IAB Spain i l’institut de comunicació Toluna ( realitzat a una mostra de 1.028 internautes majors de

15 anys), del qual la setmana passada en parlàvem a basta-ment en aquest butlletí de l’associació AMIC. Avui abordem un altre tema primordial per als editors de mitjans, l’acció publici-tària i, ara com ara, la veritable “saturació publicitària”.

Segons l’informe, els mitjans de comunicació en línia enfront d’altres suports de la xarxa aporten un valor diferencial clau per als usuaris, com cercadors, fòrums o blocs. No obstant això, l’estudi també s’extreu que l’usuari mitjà percep una major satu-ració o pressió publicitària en l’univers digital versus les dades de l’any passat. Encara que tots els suports i canals es veuen més saturats (mitjans, fòrums, blogs, xarxes socials, cercadors, etc.) són els webs i portals de compra dels que es percibenco-mo el canal en línia més saturat.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Tot i així al 74% dels internautes els crida l’atenció el contingut publicitari dels mitjans de comunicació digitals i un 55% realitza algun tipus d’interacció amb la marca anunciant, el que col·loca internet com el mitjà amb major rellevància publicitària per a l’audiència a L’Estat espanyol, per davant d’altres mitjans. Pel que fa a la interacció amb la publicitat digital, el 43% dels usua-ris sol·licita informació addicional sobre productes i serveis, i el 51,2% consulta l’opinió d’altres usuaris.

Els diaris en línia són els que gaudeixen de més credibilitat i confiança. Gairebé la meitat dels internautes (44,4%) donen un alt grau d’interès al contingut publicitari que s’integra en els mi-tjans de comunicació en línia. I és que els mitjans de comunica-ció en línia són els segons suports més freqüentats pels inter-nautes després dels cercadors (que enguany s’han contemplat en l’estudi com un mitjà a part). Un de cada tres internautes es connecten diàriament i més de la meitat ho fa almenys una vegada a la setmana.

Segons els resultats de l’estudi dels mitjans de comunicació en línia són el suport digital amb un perfil d’audiència més madura i destaca també la seva afinitat amb el públic masculí. A més, els mitjans de comunicació en línia són els suports digitals més

creïbles i els que ofereixen una més gran atenció a la publicitat a causa de la seva credibilitat. En aquest sentit els diaris en línia són els suports més freqüentats (46%), seguits per portals temàtics (24%) i la ràdio online (14%). Els dispositius mobile (smartphone i tauleta) són dispositius de rellevància quan es navega per mitjans de comunicació en línia, el 15% fa servir tauleta i el 21% telèfon intel·ligent.

La compra programàtica de publicitat en vídeo segueix creixent

Un nou estudi sol·licitat per Ooyala i realitzat per l’empresa d’investigació bri-tànica MTM, mostra que la compra programàtica s’està afermant en l’entorn del ví-deo premium als Estats Units i l’oest d’Europa. Aquest in-

forme identifica els principals facilitadors del mercat i les ba-rreres del creixement de la publicitat programàtica de vídeo ba-sant-se en les entrevistes realitzades a executius d’empreses




de compra i de venda de publicitat i també als principals anun-ciants, agències, empreses de tecnologia publicitària, editors i broadcasters.

Per complementar la seva pròpia investigació inicial, MTM va realitzar entrevistes a executius i va dur a terme fòrums i en-questes per conèixer l’estat de la compra programàtica a par-tir del punt de vista de centenars de participants de la indús-tria. Els resultats apunten que la indústria es mou cap a una nova fase de creixement de la compra programàtica, en la qual l’èmfasi es centrarà en la qualitat, la transparència, el control, la flexibilitat i la col·laboració -ajudant així a crear un nou equilibri entre editors premium, anunciants i agències.-

Els inventaris ben protegits de YouTube i Facebook són vistos com un obstacle important per al creixement de la compra pro-gramàtica. Els enquestats en l’informe veuen la compra progra-màtica com un mitjà per tenir capacitats integrals i universals de compra, però restringir l’accés a aquest inventari força una situació de compra directa, evitant una adopció generalitzada.“És evident que l’adopció de la compra programàtica varia de-penent de les regions, però, amb independència de la madu-resa del comerç programàtic a cada regió, tots els executius

concorden que es tracta del futur de la publicitat en vídeo en línia”, assegura Scott Braley, general manager of Ad Tech de Ooyala. “Aquest informe reforça la nostra visió que el mercat necessita un mitjà unificat i integral per a la compra d’inventaris premium des d’una única ubicació, basats en els punts de vista que aporten les dades, l’elaboració d’informes i la transparència que demanda tant el costat de la compra i com el de la venda”. (d’Interactive)

L’agència de mitjans Starcom Group es queda amb MÁSmóvil

L’agència de mitjans Starcom Group serà la responsable de dissenyar i executar les campanyes de mitjans tant off com on line (incloent totes les disciplines: display, SEM, mobile, social o programàtica) de MÁSmovil. Fins ara la publicitat de l’operador estava en mans de Equmedia i Territorio Creativo.

Així mateix, i en col·laboració amb Pink Lab, la companyia de innovation & bizz transformation impulsada per Germán Silva, l’àrea de continguts de l’agència de mitjans ha estat escollida per desenvolupar tota la creativitat de MÁSmóvil que inclou tant




el disseny de la seva nova identitat corporativa (i la seva aplica-ció en tots els canals, tant on com off) com la nova campanya de rellançament i, per tant, de reposicionament de MÁSmóvil com a proveïdor de serveis convergents. Per aquesta cam-panya s’han desenvolupat 18 peces per a TV, Internet, mobile, gràfica, exterior, etc. (d’Ipmark)

Gas Natural Fenosa presenta el primer llargmetratge de branded content

Gas Natural Fenosa presenta la tercera edició de Cinergia, que té com a objectiu promoure una major eficiència energètica a través del cinema. Una activació Transmedia desenvolupada per Arena Media i produïda per la marca amb la col·laboració de la productora El Terrat. El llargmetratge està compost per quatre curts entrellaçats entre si, escrits per Daniel Sánchez Arévalo i dirigits per Kike Maillo, Borja Cobeaga, el guanyador del premi “talent Cinergia” al MadridCortoFest, Alberto Ruiz Rojo i el mateix Sánchez Arévalo.

D’aquesta manera, per tercer any consecutiu, Gas Natural Fe-nosa impulsa Cinergia, un projecte cinematogràfic per divulgar

l’eficiència energètica. Una acció Transmedia que té com a ob-jectiu promoure una major eficiència energètica entre els con-sumidors a través del cinema. (de Programa Publicidad)

Turkish Airlines llança una campanya amb motiu de l’Eurocopa 2016

Com aerolínia patrocinadora oficial de la Eurocopa 2016, Tur-kish Airlines ha anunciat els detalls de la seva actual campan-ya Meet Europe’s Best, que posa de manifest l’especial relle-vància dels aficionats i les cultures europees en la competició que tindrà lloc aquest estiu. La campanya inclou el llançament d’anuncis a la televisió i premsa, dissenys especials dels seus avions, sortejos d’entrades i un microsite.




La campanya Meet Europe ‘s Best ha estat dissenyada per re-flectir la importància del torneig com la competició de futbol inter-nacional més important del continent, així com l’èxit de Turkish Airlines com la millor aerolínia d’Europa. (d’Entretenimiento Bit)




L’”Hola Món”, de Ferrite, per a periodistesPer Applelizados

Ferrite és un app que s’activa amb un sol toc; la seva versió gratuïta permet fer gravacions de pistes que poden ser editades posteriorment amb una molt amigable interfície d’usuari en la qual trobarem, entre altres coses, eliminar silencis, tallar, en-ganxar i fusionar pistes, en la unió de dues pistes es pot abaixar volum per a una fusió més neta, crear nova pistes i projectes.

Ferrite també té la seva presen-tació de pagament, en la qual es troben altres funcions com efectes especials, ducking automàtic, ajus-taments de volum i corbes, inserció de cançons, podcast i molt més.

Pels amants del podcasting, Ferrite els ofereix una sala d’edició en el seu iPhone, que permetrà enregistraments més dinàmics i edicions professionals per oferir el millor producte.

Com gravar amb Ferrite?En obrir Ferrite, el primer que podem veure és un micròfon que

ens convida a pressionar i iniciar la gravació. Veurem una franja a la part superior de la pantalla que ens indica quin és el temps restant de gravació, per a la versió gratuïta, el màxim admès serà d’una hora.

A la banda esquerra visualitzem un comptador el qual ens mar-ca els segons i minuts transcorreguts. Podem pujar i baixar-li guany al micròfon amb un control que es deixa veure del costat dret. I el que més funcional ho fa per a periodistes, és el mar-cador a la part inferior de la pantalla que permet, mentre es fa l’enregistrament, anar denotant aquests moments importants perquè a l’hora d’editar puguem ubicar més fàcilment els errors o coses de major importància.

Google presenta una app per accedir a dades científiques des del mòbil A Google Play podem trobar ara l’aplicació Science Journal, una app que permet usar els sensors inclosos en tot smartpho-ne modern perquè puguem mesurar una enorme quantitat de variables. A makingscience.withgoogle.com trobem molts ar-ticles relacionats amb experiments científics que podem fer

NOVES EINES



de forma senzilla. Es tracta d’una web ideal per a periodistes, amants de la ciència, estudiosos i curiosos que volen entendre millor el món que ens envolta.

“L’aplicació Science Journal per-met reunir dades des del món que ens envolta. El sistema uti-litza sensors per mesurar el seu entorn, com la llum i el so, de manera que es poden represen-tar gràficament les dades, gra-

var els seus experiments, i organitzar les seves preguntes i idees”, segons s’indica en el web on promocionen la descàrrega de l’app Es pot descarregar aquesta eina CLICANT AQUÍ (de Cd Periodismo)

Google i Levi’s llançaran una jaqueta intel·ligent

L’Internet de les Coses ha fet un pas més gràcies al cobranding entre Google i Levi’s. Junts han creat una jaqueta intel·ligent que permet controlar diverses funcions dels dispositius mòbils mitjançant les seves mànigues.

A la jaqueta es troba el pegat Jacquard Tag que li permet con-nectar-se a uns sensors. Així dóna la possibilitat a l’usuari de realitzar funcions com modificar el volum de la música, agafar una trucada o demanar indicacions al GPS mitjançant Google Maps, oir notícies... A més, el pegat, que inclou sensors i LED, es pot treure de la màniga per recarregar la seva bateria mi-tjançant un connector USB.

El salt a l’armari dels gadgetsI aviat podrien ampliar les seves funcionalitats. De fet, Google ha anunciat que serà compatible amb altres serveis de tercers. Això donaria la possibilitat als usuaris de controlar aplicacions com Spotify o altres d’esport i fitness o senzillament escoltar les notícies del nostre diari digital..Tot i que els de Mountain View no han donat més detalls sobre els preus de la jaqueta, sí se sap que les proves es començaran a realitzar a la tardor i que la jaqueta estarà disponible per al públic a la primavera de 2017.

Google i Levi’s no són els primers que uneixen tecnologia i moda. Ralph Lauren ja va ajudar al fet que els gadgets dones-sin el salt a l’armari amb un polo que recull i mostra resultats d’un entrenament esportiu en temps real. (de Reason Why)

NOVES EINES

http://play.google.com/store/apps/details?id=com.google.android.apps.forscience.whistlepunk



El primer telèfon flexible, a punt per a la seva comercialitzacióLa firma xinesa Moxi Group ha afirmat que ho té tot a punt per iniciar la comercialització dels primers 100.000 telèfons flexibles fabricats al món, cada un d’aquests dispositius tindrà un cost de 5.000 iuans, o el que és el mateix, uns 500 euros. El mòbil flexible de Moxi Group tindrà un curiós disseny bastant allar-gat quan està estès, però la seva pantalla és una mica petita i compta amb una bateria bastant gran a la part inferior del telèfon intel·ligent. D’acord amb la informació i les imatges alliberades per l’empresa, aquest mòbil tindrà la capacitat de doblegar-se en qualsevol sentit que desitgi l’usuari, tenint la possibilitat de col·locar-se com un braçalet normal al canell del seu propietari.

Encara que l’empresa no ha revelat de moment la recepta se-creta del seu telèfon flexible, tot sembla indicar que està fet de grafè, un material del qual se’n va sentir a parlar per primera vegada al Regne Unit i s’espera que es propagui en el món digital per les seves bondats pel que fa a lleugeresa, primesa i capacitats conductores. (d’Iphy)

Twitter ha canviat i és bo saber-ho

Twitter perdrà la seva essència en els propers mesos. La xarxa de microblogging ha confirmat que modificarà la barrera que marcava els límits dels 140 caràcters. Es confirma que les fotos i els enllaços no comptaran en aquest límit, per ser els posts més propensos a generar retuits. Però això va més enllà, in-cloent també les mencions.

Aquests són tots els canvis que ha anunciat Twitter per als pro-pers mesos:

Respostes: quan els usuaris responguin a un tuit el “@nom-bre” no comptarà en els 140 caràcters.

NOVES EINES



Arxius adjunts: quan afegim fotos, GIF, vídeos o enquestes als tuits aquests arxius no comptaran en els 140 caràcters.

Retuits i cites per a un mateix: Twitter habilitarà el botó de retuit per als propis tuits de l’usuari.

Adéu,. @nom: Els tuits nous que comencin per “@nom” seran visibles per a tots els usuaris sense que sigui necessari posar-los el punt davant. No succeirà així en el cas de les respostes a un tuit d’un altre usuari, que les veuran únicament els seus i els de la persona a la qual respon. Si l’usuari vol que aquesta resposta la vegin tots els usuaris de Twitter, haurà de retuitejar-se a si mateix. (d’AEC)

NOVES EINES



The New York Times: La redacció li diu sí a noves idees, noves cobertures i noves formes d’explicar històriesPer Sofia Pichiua / Cdperiodismo

“La redacció dirà que sí a les noves idees, noves històries per cobrir, i les noves formes per explicar-les, sense les traves de la burocràcia que hem creat a través de generacions”.

Aquest és el compromís del director del The New York Times, Dean Baquet, qui va enviar un memo l’últim divendres amb la in-tenció de donar confiança als periodistes del diari nord-americà.

El focus del NYT és el digital, el mòbil i el seu objectiu: fer un millor periodisme. “La sala de redacció haurà de canviar de ma-nera significativa, amb rapidesa i sense por”, tot indicant que aquest és el proper repte.

“El nostre objectiu és duplicar els ingressos digitals i tenir més del doble dels nostres lectors digitals l’any 2020. Cap altra or-ganització de notícies té la confiança en el seu poder periodístic per establir tal agenda agressiva”, ha manifestat.

L’objectiu del Projecte 2020 és ajudar al mitjà i dissenyar la sala de redacció del futur. El grup, dirigit per David Leonhardt, ara també inclou a Jodi Rudoren (de la secció Internacional), Jon Galinsky (del Grup Estratègia), Karron Skog (de la prefec-tura d’informacions), Marc Lacey (de la secció Nacional), Tom Giratikanon (de l’equip gràfic), i Tyson Evans (també del grup d’estratègia).

“Ells s’han reunit amb els caps de departament per recollir idees sobre com construir una sala de redacció que produeixi un me-nor nombre d’articles superficials i una major varietat de formes de narrativa, entre ells més periodisme visual, i l’escriptura con-versacional”, va afirmar .

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



L’equip de 2020 vol saber.ho tot dels seus periodistes. Per això, el NYT realitzarà una enquesta interna a la sala de redacció, que es farà en hores d’oficina. Així podran conèixer les idees més ambicioses i asumir-ne els riscos.

La 9a edició de Joves i Conducció tanca amb més de 1.800 participants

Més de 81 instituts de Catalunya han participat a la 9a edició del concurs de seguretat viària, Joves i Conducció que organitza el RACC i que ha tractat els següents temes: valors i conducció, distraccions i noves tecnologies, i gènere i conducció.

A l’edició d’enguany, els més de 1.800 participants han presen-tat 848 fotografies, 481 relats i 179 vídeos. El jurat ha valorat la seva qualitat i ha acordat que els finalistes a millor fotografia són: Marc Vadillo del grup Marc Vadillo del centre educatiu Sa-lesians Mataró de Mataró i Queralt Codina, Ferran Bermúdez i Laia Riera del grup QLF de l’Institut de Gurb de Gurb; millor relat són: Georgina Gironès, Alba Boada i Meron Baldó del grup GAM de l’IES Puig Cargol de Calonge i Txell Sánchez, Núria Sanz i Berta Fitó del grup MÚSICAXD de Lestonnac Col·legi

de Barcelona; i millor vídeo són: Samuel Py, Sabrina Cergelova i Narcís Estalella del grup 4t Calamot de l’IES El Calamot de Gavà i Victoria Pruska i José Manuel Outomuro del grup Vitout de l’IES Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet, que rebran GoPros o un iPods.

D’altra banda, també s’han donat a conèixer els finalistes del pre-mi a millor professor que són: Merche Morales del col·legi Sagrat Cor de Sarrià; Pilar Gonzalez de l’INS Terres de Ponent, que serà guardonat amb un pack “escapada relax” per a dues persones.

I de la millor la millor classe que corresponen a: Classe 4 ESO A del centre educatiu Maria Anna Mogas de Granollers; Classe 4 ESO B del centre educatiu Maria Anna Mogas de Granollers, que tindran una estada a Port Aventura de dos dies.

Els guanyadors es donaran a conèixer en el lliurament del pre-mis que se celebrarà el proper 7 de juny a la seu del RACC , a dos quarts de sis de la tarda. Aquest any i com a novetat podran assistir a l’acte tots els centres escolars que hi participen, ja que també es realitzarà un concurs interactiu sobre el projecte “Jo-ves i Conducció: un dret i una responsabilitat” on el guanyador s’endurà un rellotge intel·ligent.




Francesc Fàbregas, d’El Vallenc, nou president de l’ACPC

El director del grup editorial El Vallenc, Francesc Fàbregas, va ser nomenat aquest dissabte nou president de l’Associació Ca-talana de la Premsa Comarcal l Local (ACPC) en substitució de Carles Ayats. El nomenament es va fer en el marc de la 34a assemblea ordinària de l’ACPC i el 9è Congrés de la Prem-sa Comarcal i Local que es va fer al claustre de l’església de Sant Francesc, de Montblanc, a la Conca de Barberà. Fàbregas va apuntar que cal “traçar un pla estratègic per als tres pro-pers anys”, així com lluitar per la publicitat i reivindicar davant

el Govern la importància de la premsa comarcal. El periodista, de 62 anys, és president del grup editorial El Vallenc; direc-tor d’editorial La Torratxa; director dels setmanaris El Vallenc i Nova Conca i creador de diverses webs del grup El Vallenc.

Fàbregas va ser també fundador i director de Ràdio Capital de l’Alt Camp, cronista casteller al Diari de Tarragona i correspon-sal de Nou Diari. Fa més de trenta anys que realitza retransmis-sions castelleres, a Ràdio Capital de l’Alt Camp i a Ràdio Valls. Fins ara, formava part de la junta de l’ACPC. Durant el seu parlament, el nou president va assegurar que el nou càrrec “és el màxim al que pot aspirar algú quan entra el món de la premsa comarcal” i ha felicitat l’anterior president per la tasca feta “en els moments més complicats de la crisi”.

El congrés va comptar amb dues ponències de professionals del sector. Per una banda, “Branded Content”, del president de l’agència de publicitat The Colours Box, Jordi de Miquel, que també és vicedegà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Pú-bliques de Catalunya i director de diverses campanyes publici-tàries, guanyadores als millors festivals d’arreu. D’altra banda, Lluís Cucarella, vinculat al grup Premsa Ibèrica, va parlar sobre la transformació digital a la premsa.




Durant el congrés es van programar diversos debats sobre el present i futur de la premsa comarcal i local. Entre aquests es van abordar, per exemple, el relleu generacional a la premsa comarcal –amb Anna Torija (Nova Conca), Gemma Solé (El Va-llenc), Elena Domingo (L’Om, Revista de Riudoms), Òscar Ca-bana (La Comarca d’Olot) i Gerard Bidegain (777 Comunica), moderats per Candela Figueras, productora de La Segona Hora de RAC 1. (de Nació Digital)

Subvencions de la Diputació de Lleida a les publicacions locals

La junta rectora de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida ha fet públiques les bases de les subvencions 2016 per a publicacions comarcals i locals. Els beneficiaris són els ajuntaments i els seus organismes autònoms, així com també els consells comarcals i altres institucions públiques de les co-marques lleidatanes; i les entitats provades sense ànim de lucre amb seu social o delegació a les comarques de Lleida.

El termini de presentació de sol·licituds és de 20 dies naturals a partir del 19 de maig. L’import de la convocatòria és de 70.000

euros. L’import dels ajuts no serà superior al 90% del cost de l’actuació. S’estableix un límit màxim per a cada ajut de 3.000. Més informació CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Marta Esteve, nova directora general de la Fundació Carulla

Marta Esteve Zaragoza ha estat nomenada directora general de la Fundació Carulla en substitució de Carles Duarte, que ocupa la presidència des del febrer d’aquest any. Aquest nomenament s’inscriu en el marc del procés de renovació emprès recentment per la Fundació Carulla, on adquireix un major protagonisme la tercera generació de la família Carulla, continuadora de l’obra del seu fundador, Lluís Carulla i Canals.

La nova executiva és llicenciada en Dret per la Universitat Pom-peu Fabra i diplomada en Treball Social per la Universitat Ra-mon Llull. També ha seguit estudis de postgrau a ESADE sobre “Funció gerencial a les ONG” i “Lideratge e innovació social”. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat en fundacions de l’àmbit social, principalment a Càritas, la Fundació La Caixa i la Fundació IReS, on treballava actualment.


http://fpiei.cat/sites/default/files/bop_n._95_de_19-5-2016_convocatoria_periodiques_2016.pdf



Vicent Partal escollit president de l’European Journalism Centre

El director de VilaWeb, Vicent Partal, va ser escollit la setmana passada nou president del secretariat de l’European Journa-lism Centre, entitat de la qual fins ara n’era el vicepresident. L’EJC és una entitat sense ànim de lucre, una Fundació, creada a Maastricht l’any 1991 i que té seus en aquesta ciutat dels Països Baixos i a Brussel·les. El Centre treballa sobretot arreu d’Europa però també en altres regions en temes relacionats amb innovació i qualitat periodístiques i té des del seu inici un fort component europeista.

Entre altres activitats l’EJC organitza amb Google el News Impact Summit, una cita itinerant dels principals actors de la

innovació periodística que aquest cap de setmana pròxim arri-barà a Catar, en col·laboració amb Al Jazeera. També ha estat el responsable de la creació i el manteniment de Verification Handbook, un manual de referència global per a la verificació de fonts periodístiques a través d’internet. I col·labora amb la Fundació Bill i Melinda Gates en el projecte Journalism Grants que ajuda mitjans i periodistes independents a crear continguts i fer investigacions sobre les relacions nord-sud a nivell mun-dial. (de Vilaweb)




Els rumors es propaguen més ràpid i més lluny que les notíciesPer Enrique Bullido / blog

Els rumors són notícies sense confirmar. Diuen que són la avant-sala de la notícia. En moltes ocasions, la xafarderia o la tafaneria que es difon es confirma; però en moltes altres, resulta que aques-ta història que es propaga és falsa. I no obstant això, els rumors viatgen molt més ràpid i més lluny que les veritables notícies.

Aquesta és la conclusió, almenys, d’una investigació realitzada per la Universitat de Warwick, que va analitzar 330 rumors i va reunir prop de 5.000 tuits que van esmentar aquests rumors.

L’estudi es va desenvolupar sobre els rumors que es van pro-duir al voltant de notícies d’última hora com l’atac al setmanari satíric francès Charlie Hebdo, el sinistre aeri de Germanwings, el tiroteig al Parlament d’Ottawa o la “desaparició” pública de Putin durant 10 dies.

Estudi sobre la difusió de rumors falsos i notícies veritablesLa investigació conclou que, de mitjana, un rumor difós per Twitter que resulta ser cert està circulant durant dues hores. No obstant això, si el rumor és fals està ‘viatjant’ per la xarxa social almenys durant 14 hores.

Aquesta situació és especialment preocupant en el cas dels mitjans de comunicació. Un altre estudi acadèmic ha certificat

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



que hi ha un desfasament d’aproximadament 13 hores entre la publicació d’una notícia falsa i la nota que corregeix aquesta informació. És a dir, els mitjans triguen tot aquest temps a co-rregir informacions errònies.

Tots dos estudis, citats per First Draft Media, utilitzen diferents metodologies i analitzen diversos elements dels rumors i la in-formació errònia a Internet i les xarxes socials. No obstant això, tots dos proporcionen l’evidència que les notícies falses es propaguen molt ràpidament i es refermen durant moltes hores abans de ser desemmascarades o corregides.

A la Universitat d’Indiana estan treballant per construir Hoaxy, un sistema automatitzat per analitzar la propagació de rumors. El sistema es troba en les seves primeres etapes. Pot indexar el contingut publicat per una llista de llocs web falsos de notícies i altres fonts d’informació errònia.

Per tot això guies com la publicada pel Centre Europeu per al Periodisme (ECJ) són molt útils per ensenyar als periodistes a verificar el contingut en xarxes socials.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC po-den accedir gratuïtament al Manual de Verificació CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

http://verificationhandbook.com/book_es/index.php



Gairebé la meitat dels internautes no sap a quin mitjà pertany el que llegeix des de les RRSSPer Marketing Directo

Els editors estan entestats en ser en totes les plataformes de xarxes socials possibles. De fet, alguns fins i tot publiquen ja directament en alguns canals mitjançant iniciatives com els Ins-tant Articles de Facebook o snapchat Discover. Però, a quin preu? És a dir, què obtenen els mitjans a canvi? Perquè pot ser que els editors, després de conèixer els resultats de la inves-

tigació de l’associació d’editors premium Digital Content Next (DCN), es puguin replantejar la seva estratègia social.

L’estudi revela que una gran part dels usuaris de xarxes socials (un 43%) no és conscient dels mitjans en què fa clic quan lle-geix alguna notícia en xarxes socials. Però per DCN això vol dir que els mitjans més assentats ho estan fent molt bé, ja que la majoria de les vegades sí que saben el que llegeixen. “Almenys més de la meitat del temps estan buscant les marques en les que confien i coneixen”, diu el CEO de DCN, Jason Kint.

Segons Kint, això permet als nous mitjans poder construir rà-pidament confiança, mentre que els que surten perjudicats són els que fan “contingut evergreen” o “clicbait”. També surten per-judicats altres amb menys recursos per experimentar amb les xarxes socials, com ara a Facebook, l’algoritme juga un paper important en la determinació del que la gent veu en els seus canals d’informació. Ara mateix, per exemple, el vídeo és l’últim crit, però fins i tot per a les grans editorials ben finançades és una mica car i difícil de fer bé.

El coneixement de la marca tampoc es distribueix uniforme-ment per categories de temes. Els mitjans de notícies i esports

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



són els més reconeguts, amb el 61% dels enquestats que les reconeixia. No obstant això, en els llocs de contingut “lifestyle” -potser perquè el seu contingut pot sentir sovint com “ever-green”- té el reconeixement més baix, amb un 52%.

El 40% va dir que faria clic al contingut dels llocs desconeguts, el que suggereix que els mitjans socials poden tenir un paper fent que la gent descobreixi als editors. El 69% va dir que des-prés d’arribar a una història des de les xarxes socials, seria pro-pensa a visitar el lloc de l’editor. Crida l’atenció que els usuaris entre 12 i 19 anys, només el 19% va dir que faria clic al contin-gut desconegut, contràriament a la percepció comuna que els joves no són tan lleials a la marca com els més grans.

Els editors estan preocupats (i pot ser que amb raó) amb que a mesura que les persones passin més temps a les xarxes so-cials seran menys propenses a visitar llocs dels editors, i per tant controlaran menys l’experiència de l’usuari, recopilar dades sobre els lectors i monetitzar plenament. DCN va trobar que la lectura en línia dels usuaris està gairebé igualment dividida en-tre els llocs i aplicacions dels editors (35%), els motors de cerca (31%) i les plataformes social media (34%).

La investigació també va tenir alguns resultats interessants en la secció Discover d’Snapchat, que es va llançar l’any passat i ha estat una gran atracció per als editors que volen treure profit de la popularitat de l’aplicació entre els més joves. La investiga-ció revela que les persones són més propenses a llegir el con-tingut si està en Snapchat que si ho està a Facebook o Twitter. En utilitzar Snapchat Discover, el 32% va dir que van passar 20 minuts o més en les històries, seguit pel 28% dels lectors dels Instant Articles de Facebook.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Els periodistes pretenen ara que Google els hi respongui tot: Giannina SegniniPer Hernan Restrepo, gestor de continguts de la Red Ética FNPI

Giannina Segnini és professora de la i Columbia University Gra-duate School of Journalism va concedir l’entrevista després de finalitzar el Master of Science Data Concentration Program at the Journalism School, del qual és la seva directora.

La periodista costa-riquenya, guanyadora del Premi Gabriel García Márquez de Periodisme 2013 en reconeixement a l’Excel·lència, va fer èmfasi en la conferencia de clausura del

màster en la necessitat de conformar equips multidisciplinaris a les sales de redacció per poder fer periodisme de dades que impacti a la societat.

“Vaig entendre que si jo pretenc donar la missa, cobrar l’almoina i fer tot al mateix temps, mai ho aconseguiré. Per això vaig arri-bar a la conclusió que el treball en equip és molt important. Els tècnics saben manejar les eines, però els periodistes sabem discernir quina és la història rellevant”, va dir Giannina en en-trevista a Hernán Restrepo, gestor de continguts de la Xarxa Ètica Segura.

Va arribar un moment de la teva carrera on et vas adonar que tombar presidents i ministres amb les teves investiga-cions no era el més important. Quins temes et sembla ara que són més rellevants per abordar i aprofundir aprofitant les eines del periodisme de dades?Hi ha un eix transversal que és el d’entendre com es gasten els diners. És la cosa més senzilla de fer i a tothom li dóna com un ensurt ficar-se amb això. Al final, totes les decisions i negocis foscos tenen a veure amb això. No només des del punt de vis-ta dels diners públics, sinó també d’institucions privades. Per exemple, la gent que cobreix salut, està bé que cobreixi notícies

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



sobre la primera vegada que es fa una operació a cervell obert. Però de vegades els que cobreixen salut es queden en aquest tipus de notícies, i no saben quina és la compra més important que ha fet el Ministeri de Salut del seu país en l’últim any, a qui la van fer i per quins motius. Aquests temes ens afecten a tots, però els periodistes no els investiguem perquè ens semblen poc sexis.

El premi de periodisme García Márquez que et va concedir la FNPI ha obert moltes portes als que es dediquen a fer periodisme de dades?El premi és determinant. Tota aquesta tasca d’evangelització la vaig començar fa molt de temps, però el premi ha visibilitzat aquesta porta. La decisió que va prendre la FNPI va ser estra-tègica, perquè hi ha molt camí per recórrer, a moltes persones a les que convèncer, i el premi m’ha ajudat a que sigui més fàcil que es legitimi el del periodisme de dades com un camí neces-sari i urgent per nostre ofici.

Una de les frases més polèmiques que has dit en la teva xerrada diu textualment: “és més fàcil convertir un engin-yer en periodista, que a un periodista a enginyer”. Com vas arribar a aquesta conclusió?

En el cas nostre no va ser un ensenyament formal, sinó algu-na cosa que vam aprendre amb el treball dia a dia. Pots fer postgraus en periodisme, però jo crec molt en el que s’aprèn al conviure amb periodistes. A mi com a periodista m’ha costat un munt entendre sabers dels enginyers. Per això vaig entendre que si jo pretenc donar la missa, cobrar l’almoina i fer-ho tot al mateix temps, mai ho aconseguiré. Per això vaig arribar a la conclusió que el treball en equip és molt important. Els tècnics saben manejar les eines, però els periodistes sabem discernir quina és la història rellevant. És una combinació màgica.

Cal una nova ètica per als desafiaments que implica fer pe-riodisme de dades?Aquesta és la pregunta més important de totes. No hi ha res que hagi canviat. Des de les Taules de Moisés del periodisme fins al dia d’avui, aquests principis i valors segueixen sent més vigents que mai. El problema està en què la gent s’està des-viant amb la tecnologia i deixant de banda aquests principis, que cal adaptar a les noves realitats. Per exemple, si abans escoltàvem una conversa en una parada d’autobús, no anàvem pas a redactar una nota partint d’això, cert?... Llavors per què estem prenent les declaracions que fa la gent en fòrums pú-blics d’internet com si fossin l’última paraula? L’altre problema




és que els periodistes ara depenen que Google ho respongui tot. No. Google és un trampolí meravellós, però la major part de la informació que els periodistes necessitem està en el que es coneix com la “deep web”, la xarxa oculta que no està indexada pels motors de cerca.




El boom de les dades i el Big Data: Tot s’hi val quan és tracta d’acumular informació?Per Puro Marketing

La informació és el petroli del segle XXI. És una de les qües-tions que es repeteixen una i altra vegada i que no per això deixen de ser menys certes. Les empreses han de fer-se amb dades i més dades si volen seguir tenint una posició destacada a l’hora de competir contra altres marques, ja que la informació és la que ajuda a posicionar-les enfront de les altres.

Les dades serveixen per a comprendre millor als consumidors i permeten entendre molt millor el què volen, el que busquen i el que els interessa. Les dades creen panorames molt més com-plets sobre el consumidor i sobre el que connectarà amb ells.

I d’aquí que les marques s’hagin obsessionat amb el big data i que s’hagin convertit en una mena de buscadores de dades. Volen saber-ho tot i volen acumular tot.

La informació arriba per molts canals i ho fa de moltes maneres. Les companyies tenen les seves pròpies eines per aconseguir acumular dades i més dades sobre els consumidors i sobre els seus hàbits de consum. Aquí hi ha les targetes de fidelitat dels supermercats, per exemple, o les bases de dades construïdes amb detall a internet. Les empreses han anat fitxant treballa-dors especialitzats i han anat incorporant eines i més eines tec-nològiques per anar acumulant més i més informació. A això cal sumar-hi que internet i la tecnologia han creat noves bosses de dades i han fet que la informació arribi des de més i més espais i des de més i més entorns.

Cada vegada hi ha més volums d’informació que hi són, espe-rant a ser vistos i analitzats, dades que en realitat estan dispo-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



nibles per a qui vulgui analitzar-los i que són llançades al món sense barreres i sense límits, sense censures en com o qui pot accedir-hi . Al final, publicarem a Twitter què comprem o què estem veient a la televisió i ho fem en obert. Qualsevol amb una connexió a internet pot veure el que estem dient i les dades entren a formar part d’un escenari complex i més complet, del maremàgnum general de la informació. Les empreses poden, per això, simplement veure aquestes dades i simplement con-nectar amb ells: la informació està aquí i és pública, el que fa que qualsevol pugui accedir-hi.

Aquest ha estat l’element clau en moltes de les aproximacions que s’han fet en els últims temps a big data i al com emprar la informació. Les empreses estan recollint moltes dades per elles mateixes, d’una forma proactiva i d’una manera que al cap i a la fi tots sabem que està passant. Però marques -i experts analistes- també fan servir totals d’informació que circula per la xarxa, que hi és i s’ha anat generant de manera moltes ve-gades inconscient. Serveixen per fer estudis de mercat sobre sentiments de marca o per predir interès en certs productes, alhora que els analistes els fan servir per crear estudis sobre pràcticament qualsevol cosa. Però, és aquesta en realitat una frontera que mai hauria d’haver estat creuada? En realitat, mar-

ques i experts haurien de modificar com veuen la privacitat? S’està simplement

jugant amb el llenguatge per fer que aquesta informació (tan valuosa) sigui vista com una cosa pública i lliure quan en realitat hauria de ser vista d’una altra manera? Al cap i a la fi, a qual-sevol li molesta descobrir que una altra persona està escoltant la conversa que manté amb una altra persona a l’autobús o al tren, per molt que sigui un lloc públic, i molt més li molestaria descobrir que aquest oient accidental està prenent notes del que està dient.

Reescriure el que és públic i el que és privat?La qüestió és que. potser, en aquesta persecució per fer-se amb més i més dades per alimentar el foc del big data, s’ha donat per vàlid massa cosa i s’han acceptat moltes coses que, en una altra situació, en un altre context, no s’haurien acceptat. Com recorden a una anàlisi en Wired, que algú comenti alguna cosa públicament no implica que estigui donant consentiment perquè aquestes dades siguin emprades pel millor postor. No és una qüestió exactament llegar (cert és) sinó més aviat una qüestió d’ètica. I, tenint en compte el que ara es demana de les empreses i el que els consumidors esperen cada vegada


http://www.wired.com/2016/05/okcupid-study-reveals-perils-big-data-science/



més, les qüestions d’ètica són també cada vegada més i més importants.

Estan creuant-se massa ponts que no haurien de creuar-se pel bé del big data i amb l’excusa de “la informació hi era”? Un dels exemples més clars podria ser un dels últims estudis que s’han publicat sobre lligar en línia, un d’aquests temes que po-den semblar un tant banals però que són emprats de forma massiva pels experts universitaris per a crear estudis, en part possiblement perquè mai es va tenir tanta informació sobre hà-bits, costums i realitats. L’estudi en qüestió va ser publicat en una revista de psicologia en línia a la qual tothom pot accedir-hi i on tothom pot, per tant, llegir el contingut.

Per fer l’estudi es van emprar dades de 70.000 usuaris de OK-Cupid: l’estudi parteix de la seva edat, el seu nom, la seva ubi-cació, etc. Els consumidors, al cap i a la fi, estan compartint cada vegada més i més coses a internet i cada vegada són més i més les fonts de dades que permeten conèixer-los millor. Bondat? Perill?




El periodisme no ha mort: imaginem el seu futur sense lligams i respectant a l’audiènciaPer Eduardo Suárez, fundador del blog nohacefaltapapel

Aquest text és un extracte del discurs de clausura del Màster d’Innovació en Periodisme que Eduardo Suárez, ex subdirector d’El Español, va pronunciar a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx, el 25 de maig d’enguany.

Allà on aneu trobareu col·legues que ploren la mort del pe-riodisme persuadits pels acomiadaments i per la pèrdua dels estàndards de la professió. Molts culpen la tecnologia del que

passa. Només tenen raó a mitges. La tecnologia ha generat problemes però també grans oportunitats que sé que esteu dis-posats a explotar.

Aixecar un projecte periodístic mai va ser tan senzill ni tan barat ni tan gratificant. Fins fa uns anys l’èxit depenia de processos industrials que els periodistes no controlàvem. Avui internet ens permet dependre cada vegada més de nosaltres mateixos i de la nostra capacitat per identificar les rutines, les mancances i les necessitats de la nostra comunitat..Vivim en un entorn difícil per al periodisme però també ple d’oportunitats. El Español va néixer per explotar aquestes opor-tunitats i per això els seus fundadors ens vam comprometre a crear un mitjà més lliure i més innovador. Així ho vam dir en xarxes durant una reeixida campanya de crowdfunding.

Abans la identitat d’un mitjà girava entorn de la seva capça-lera. Compràvem El Mundo o El País en funció d’uns valors, del suport a uns periodistes o de la nostra visió de la societat. Avui aquesta identitat té a veure més amb el to de cadascu-na de les seves històries, que viatgen per Twitter o Facebook gairebé sense detalls formals que les distingeixin de les d’un altre mitjà de comunicació. Construir aquest to és cada vegada

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



més important per qualsevol mitjà. Destruir és tan senzill com llançar a la xarxa un titular ofensiu, publicar un article amb fal-tes d’ortografia o escriure informacions tendencioses amb l’únic objectiu de guanyar trànsit o reforçar la teva línia editorial.

Abans molts lectors disculpaven aquestes males pràctiques perquè no acceptar-les suposava renunciar a llegir tots els con-tinguts d’una capçalera. Avui no tenen perquè carregar amb allò que no els agrada: segueixen llegint a reporters o columnistes concrets i desconfien dels mitjans que donen gat per llebre o que no compleixen el que prometen en el titular.

L’ortografia, la independència o el respecte són importants a l’hora de construir la identitat d’un mitjà. Però el primer compromís de qualsevol capçalera ha de ser no malgastar el temps de la seva au-diència amb històries supèrflues o poc rellevants. Mai ha tingut molt de sentit dedicar els teus recursos a replicar les exclusives d’altres o transcriure sense més les paraules dels polítics. Però menys encara ara que els lectors i els algoritmes distingeixen les veus dels ecos i que les millors històries dels teus col·legues estan a un sol clic.

Tots hauríem de recordar que una part creixent de la nostra audiència accedeix a les nostres històries a través d’un telèfon

mòbil amb una connexió irregular. Obrir un enllaç requereix uns segons preciosos i una part de la seva tarifa de dades. Si un lector punxa i es troba amb un article mediocre o ofensiu, és menys probable que torni a punxar.

L’arribada de les tauletes avivà les esperances d’alguns editors, que van veure en elles una oportunitat per reconstruir el model de negoci de sempre: empaquetar un grapat d’articles en una edició diària i vendre a la seva audiència aquesta selecció. Però és difícil que aquest model funcioni per dos motius. El primer és que el valor d’aquesta selecció és cada vegada menor en un món on els lectors la fan per si mateixos amb eines com Poc-ket o Flipboard. El segon, que la irrupció d’Internet ha fet que es desplomin totes les barreres d’entrada que van protegir als grans diaris durant el segle XX i han posat a l’abast de qualse-vol la capacitat de publicar.

Durant dècades, el model de negoci dels grans diaris es va assentar sobre l’escassetat que propiciava aquesta barrera d’entrada: el paper era car i molt pocs tenien accés a una rota-tiva. El poder d’imprimir era una garantia d’influència política i una assegurança per vendre anuncis a un preu prou alt com per sostenir una bona redacció. La irrupció de Google i Facebook




ha dinamitat aquest model i ha abocat als mitjans a barallar-se per les engrunes de la publicitat.

La rebaixa de les tarifes, els tripijocs de les agències de mitjans i la desídia dels comercials van portar als editors a acceptar formats publicitaris intrusius, que van destrossar l’experiència de la seva audiència i van sembrar la llavor dels ad-blockers, programes gratuïts que permeten l’usuari veure els continguts de molts mitjans sense haver de veure la seva publicitat. Alguns mitjans han vetat l’accés als usuaris que usin aquests bloque-jadors. Altres com BuzzFeed o el New York Times han optat per alternatives intel·ligents com apostar pels patrocinis o per la publicitat nativa. Els marges dels banners i d’altres formats tradicionals són cada vegada més petits. Per això la impres-sió d’experts com Tony Haile o Jeff Jarvis és que el negoci del volum està mort i que els mitjans haurien d’ajustar les seves rutines a aquesta nova realitat.

Alguns mitjans espanyols no són conscients d’aquests canvis i actuen com si res hagués passat: segueixen inflant el nombre de pàgines vistes amb fotogaleries o es resisteixen a publicar vídeos nadius a Facebook per por de perdre posicions en el mesurador d’audiències de Comscore. Mitjans com BuzzFe-ed adopten l’estratègia oposada: distribuir el seu contingut en els canals on es troba la seva audiència sense importar-li que menys lectors arribin a la seva pàgina web. No tots els mitjans tenen els recursos necessaris per seguir els passos de BuzzFe-ed i per ara ningú sap amb certesa com fer diners en aquestes noves plataformes. Però són pocs els editors que s’atreveixen aquí a explorar noves fonts d’ingressos i dissenyar un model de negoci que permeti als mitjans guanyar diners amb els anuncis sense arruïnar l’experiència de la seva audiència digital.

Algunes empreses grans comencen a explorar llenguatges di-ferents i noves vies de negoci. Unidad Editorial i La Vanguar-dia publiquen cada vegada més vídeos nadius i El País ha començat a explorar el negoci dels esdeveniments i a produir reportatges de realitat virtual. Però en aquest entorn canviant un mitjà nou té alguns avantatges per sobreviure. No ha de trencar contractes amb proveïdors els serveis dels quals s’han quedat obsolets, pot construir un model de negoci que no de-




pengui del tot dels ingressos de sempre i sobretot pot dissen-yar un producte adaptat al telèfon mòbil: el dispositiu que viatja sempre a la butxaca de la seva audiència i del qual procedeix la immensa majoria de les seves visites.

A Espanya alguns nous mitjans estan publicant grans exclusives, desenvolupant projectes innovadors i demostrant que estructu-res petites poden batre grans empreses amb menys reflexos o menys connexions amb la seva comunitat. El Confidencial s’ha disparat en audiència en publicar al costat de La Sexta i a dese-nes de mitjans de tot el món la més gran filtració de la Història. el-diario.es ha aconseguit més de 18.000 socis que no paguen per accedir en exclusiva a les seves històries sinó perquè aquestes històries siguin públiques i estiguin a l’abast de qualsevol lector. Tots dos són ja mitjans rendibles amb una estructura lleugera i un esperit innovador. Però Espanya segueix sent un mercat difícil on el pressupost de publicitat d’un mitjà no sempre té a veure amb la mida de la seva audiència i on alguns grans anunciants mantenen a flotació mitjans gairebé sense lectors a canvi de tor-nar favors o influir en el contingut de la informació.

Tots hauríem d’aprendre de la transformació que han viscut Google i Facebook: dos gegants tecnològics que han anat adap-

tant el seu negoci a les rutines de la seva audiència i construint anuncis pensats per al telèfon mòbil a mesura que abandona-ven l’ordinador. És difícil emular a dues empreses amb aquests recursos. Però els que treballem en els mitjans hem d’assumir que no podem construir el nostre negoci al voltant dels “ban-ners” i que la nostra estratègia ha de girar entorn a crear di-verses fonts d’ingressos que ajudin a compensar el declivi de la publicitat tradicional. No és un camí senzill perquè el mercat espanyol està ple d’interessos que frenen el canvi. Però buscar aquests nous ingressos és l’única manera de construir un mitjà independent dels poders econòmics i capaç de sobreviure. Per exemple, hi ha l’aposta pels esdeveniments. A El Español, les 50 històries més llegides de 2015 són una barreja de grans re-portatges, directes electorals, exclusives polítiques i peces de dades. Aquesta llista reflecteix fins a quin punt s’aconsegueix construir una comunitat de lectors i subscriptors al voltant del periodisme de qualitat.

Fundar El Espanyol va ser una experiència meravellosa i m’ha mostrat moltes coses que només intuïa abans d’iniciar el projec-te. Que és impossible mantenir una cultura d’innovació en una redacció si no la potència el màxim responsable de l’empresa. Que la majoria dels dubtes es resolen per WhatsApp o per




Slack i que programar reunions és malgastar el temps dels teus reporters. Que l’èxit depèn de la qualitat de la teva redacció però també d’una àrea de negoci que comprengui el valor de les teves millors històries i trobi per a elles vies de finançament.

Alguns de vosaltres esteu preparant els vostres propis projectes i m’agradaria animar-vos a construir-los amb un esperit innova-dor, sense lligams i tractant sempre amb respecte al lector. No us deixeu enlluernar pel volum dels usuaris únics o les pàgines vistes. Són mètriques que signifiquen cada vegada menys i que en ocasions amaguen o maquillen l’únic que de debò importa: el temps i l’atenció del lector.Creeu projectes capaços de resoldre un problema en el que ningú havia reparat. Experimenteu amb eines per ara gairebé verges com les aplicacions de missatgeria o la realitat virtual. No sigueu només emissors i establiu vincles amb l’audiència, que no és un subjecte passiu sinó un pou de saviesa per ex-plotar.

Trobeu una comunitat desatesa pèls mitjans i ajudeu a organit-zar aquesta comunitat A força d’esdeveniments, fòrums o infor-mació de servei. No hi ha res més valuós per a un mitjà que la connexió emocional amb la seva audiència. Construir aquesta

connexió requereix temps però és l’única manera d’aixecar un projecte sostenible que no estigui a mercè de les plataformes i dels vaivens de l’univers digital.

El fundador de BuzzFeed, Jonah Peretti, sol recordar la història del locutor i presentador Edward R. Murrow, retratat per George Clooney al film Bona nit i bona sort, com l’exemple perfecte de periodista innovador. Al contrari que molts dels seus col·legues, Murrow no venia del paper i potser per això va crear un llen-guatge menys impostat, capaç d’atreure la nova audiència de la ràdio i la televisió. “Una vegada i una altra la gent ha menys-preat els nous mitjans”, escriu Peretti. “Qualsevol tecnologia nova va ser percebuda per alguns com una moda passatgera, com una eina per a la demagògia o com la fi del periodisme. Sempre es va demostrar que aquests escèptics no tenien raó i sovint els qui ho van demostrar eren novells als que no els importava com s’havien fet les coses”.




Internet i premsa de proximitat: garantia de llibertatPer Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor

La llibertat d’expressió és un dels temes relacionats amb els sistemes de classificació i filtració de pàgines d’internet que en teoria han de protegir el públic. “Les categories creades mi-tjançant la classificació transmeten judicis de valor que són es-sencialment subjectius i que varien d’una cultura a una altra, i fins d’un individu a un altre”, observa Jean Chalaby, investi-gador de la London School of Economics en un treball difós fa temps per la UOC. Per consegüent, aquesta mena de sistemes poden ser perjudicials per a la diversitat cultural del ciberespai. O poden afavorir-la en el marc local.

Davant d’aquesta situació, internet ha d’exercir una funció de-cisiva, perquè s’escapa de les barreres tècniques i jurídiques creades pels governs i animades pels poders fàctics molt més fàcilment que els programes de televisió que es reben per fi-bra òptica. Internet és ara com ara un mitjà amb una audièn-cia pròpia i també una font d’informació per a altres mitjans de comunicació. Em diran que també és un “creador” de flu-xos d’informació, perquè possibilita la participació d’individus i grups fins ara marginats, i és cert.

Comunitats ètniques oprimides o aïllades, grups socials des-favorits, moviments socials locals, partits polítics xenòfobs i radicals: tots troben a internet un mitjà per entrar a l’escena te-rritorial (mundial, regional, estatal, autonòmica, local), per pre-sentar les seves situacions en les seves paraules, per expres-sar les seves afirmacions independentment dels governs i els canals que disposen els grans grups de comunicació. Aquesta funció d’internet es veu reforçada per les xarxes socials, que també constitueixen un nou mitjà de difusió. D’aquesta manera, les “comunitats virtuals” s’han convertit en una realitat inqües-tionable. Internet també possibilita el contacte amb una nova audiència més jove, ja preparada per l’experiència amb la inte-ractivitat dels videojocs per connectar-se al cibermón.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



Vaig observant en els darrers temps que aquests trets no són prou ben analitzats; he llegit comunicadors, investigadors i politòlegs que han arribat a la conclusió força irreflexiva que internet és l’antídot con-tra el poder dominant dels gegants de la comunicació, l’arma absoluta contra el control estatal i la força del capital i les seves forces aliades, i l’instrument també d’una nova forma de ciutadania més participativa. Ben mirat, la nova tecnologia no elimina les relacions conflictives o les consideracions financeres o polítiques o territorials.

Les pàgines d’internet més grans i més visitades ja són un privilegi dels grups de comunicació consagrats, aquí i a fora. Els gegants de la comunicació –sobretot nord-americans– presents en els altres mitjans de comunicació han comprat proveïdors d’accés o bancs de dades. Aquest fet ens porta als països en transició –cas de Catalun-ya, amb un procés obert cap a la independència–, els costos de fer front a aquest enorme poder extern, a ser davant d’uns obstacles que minimitzen el missatge d’eclosió nacional perquè s’enfronten a una allau poc que insuperable de la gran majoria de la informació i missatges que arriben a la població amb l’ús d’internet.

Som davant una lluita ferotge, tant amagada com perceptible. Una lluita dirigida des de totes les forces que se senten amb el dret antidemocràtic de censurar un camí que el poble català va

obrint cap a la seva llibertat. Una pressió frontal, ferotge, irra-cional a vegades, que no només és exercida des de l’Estat, sinó des de partits polítics, entitats i agrupacions de casa nostra que compten amb les armes de darrera generació dels colossos de la informació des de qualsevol plataforma. Però amb un ús in-tencionadament apressant d’internet. Una intoxicació.

A les societats on havia prevalgut el concepte de servei públic, el pluralisme de la informació es garantia amb la condició exclusiva de la ràdio i la televisió com a suport directe o indirecte de la premsa escrita. Avui, la independència dels mitjans de comuni-cació se sol equiparar a la llibertat dels editors o emissors per imprimir o transmetre. La concentració dels mitjans de comunica-ció i la seva absorció per part de grups industrials diversificats (i també emmascarats) comporta la revisió de la definició d’aquest concepte d’independència que faria les coses ben diferents.

El reforçament de la independència del col·lectiu editorial dins dels grans grups de comunicació, basat en els principis pro-fessionals més elevats en termes d’independència i pluralisme, és una d’aquestes mesures de protecció promogudes per les associacions de periodistes. Ja en la Declaració de Milà sobre democràcia editorial als mitjans europeus, adoptada per la Fe-




deració Internacional de Periodistes (FIP) el març de 1995 (fa 10 anys!), es declara que “a part de les mesures destinades a protegir el pluralisme als mitjans de comunicació en general, s’ha de garantir el pluralisme a les empreses editorials i les ràdios i televisions. S’ha de garantir la independència editorial”.

Però en un país petit com el nostre, inundat de mitjans editats a Madrid o a altres indrets de l’Estat, o fins i tot produïts a Barcelona, només preval la veu més potent, que disposa de més diners, més mitjans, més poders fàctics al darrere –i botiflerisme–; disposem d’una eina singular, molt nostrada i reeixida com la premsa de proximitat, la premsa local i comarcal que, gràcies a internet, arri-ba arreu i porta als lectors l’aire corrent i fresc de les coses de casa farcides amb arguments de país. Ben mirat, avui internet i premsa de proximitat són garantia de llibertat informativa a Catalunya.

Em ve a la memòria que, sobre l’any 2002, en una reunió al De-partament de Cultura de la Generalitat amb l’aleshores conse-ller Jordi Vilajoana, vaig posar damunt la taula que en el text de les bases per a la concessió d’ajuts a la premsa en català es fes constar que es “reconeixia la responsabilitat dels editors i perio-distes d’informar i comentar els afers de la ciutat, la demarcació i el país amb imparcialitat i exactitud i amb independència dels

interessos comercials, personals o polítics”. La proposta la vaig fer com a vicepresident de l’associació de Premsa Comarcal, però no va ser “recollida” perquè el representant de l’associació d’editors de diaris va considerar “que era una obvietat”. Aques-ta “obvietat” l’estem patint avui, a voltes amb el peu al coll.

I el joc dista molt d’haver-se acabat. En aquests temps de pro-cés –de transició, en suma–, quan la diferència entre la sortida i la posta de sol és difícil de determinar, l’únic factor constant és la incertesa sobre la naturalesa dels canvis que han de venir. Això no obstant, aquest interludi que vivim a Catalunya és un bon moment per pensar sobre els principis fonamentals que han de governar les noves tecnologies adoptades i les políti-ques que s’han de seguir. Perquè no hi ha fatalisme quan la tecnologia és pel mig. “Sí que, en aquest cas, la tecnologia ha de marcar una diferència política”, va dir el científic polític Ben-jamin Barber, “és la política el primer que s’haurà de canviar”.

La valentia i el saber fer dels editors catalans de premsa de proxi-mitat està essent clau per parar el cop de l’allau de missatges diri-gits a la uniformitat. A la tasca dels mitjans tradicionals, la premsa de proximitat està treballant molt bé les enormes possibilitats que internet brinda per conquerir la llibertat informativa i patriòtica.


el butlletÍ de l’amicquirir un 40% de l’accionariat d’edc). segons el mateix infor-me...

Documents