el benestar subjectiu de la infància a barcelona...presentació. 2 parlen els nens i nenes de...
TRANSCRIPT
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
Parlen els nens i nenesEl benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona
Maig 2019
Presentacioacute
2
Parlen els nens i nenes de Barcelona eacutes un programa de coneixement sobre el benestar dels infants a la ciutat des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme per millorar les seves vides
ldquoHa estat una experiegravencia curiosa perquegrave no passa cada dia que trsquoenquestin ni tampoc que persones que estan fent un projecte important et preguntin coses sobre tu mrsquoha fet sentir importantrdquo (nena 11 anys)
ldquoMrsquoha agradat molt que ens ho pregunteacutessiu a nosaltres perquegrave som nens i la gent adulta normalment no ens demana tant lrsquoopinioacute Espero que aquest projecte tingui un bon resultat i que els nens i les nenes se sentin millorrdquo (nen 12 anys)
ldquoSento que mrsquohan prestat atencioacute i aixograve mrsquoha agradatrdquo (nena 12 anys)
ldquo [les propostes] produiran una reaccioacute i crec que hi hauragrave canvis a la ciutatrdquo (nen 12 anys)
3
1 Claus del programa Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona
Resultats 2 premisses i 10 troballes de la recerca i 11 demandes dels infants per millorar el seu benestar
2
4
1) Marc institucional2) Perspectiva de drets3) Aposta epistemologravegica4) Objectius i fases5) Metodologia mixta6) Productes
Claus del Parlen els nens i nenes
Programa municipal iniciat el curs 20162017 de lrsquoAgraverea de Drets Socials de lrsquoAjuntament de Barcelona
Realitzat perInstitut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona-Institut drsquoEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IIAB-IERMB)
Amb la colmiddotlaboracioacute deConsorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Amb lrsquoassessorament en la recerca quantitativa Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
1 Marc institucional del programa
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
2
Parlen els nens i nenes de Barcelona eacutes un programa de coneixement sobre el benestar dels infants a la ciutat des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme per millorar les seves vides
ldquoHa estat una experiegravencia curiosa perquegrave no passa cada dia que trsquoenquestin ni tampoc que persones que estan fent un projecte important et preguntin coses sobre tu mrsquoha fet sentir importantrdquo (nena 11 anys)
ldquoMrsquoha agradat molt que ens ho pregunteacutessiu a nosaltres perquegrave som nens i la gent adulta normalment no ens demana tant lrsquoopinioacute Espero que aquest projecte tingui un bon resultat i que els nens i les nenes se sentin millorrdquo (nen 12 anys)
ldquoSento que mrsquohan prestat atencioacute i aixograve mrsquoha agradatrdquo (nena 12 anys)
ldquo [les propostes] produiran una reaccioacute i crec que hi hauragrave canvis a la ciutatrdquo (nen 12 anys)
3
1 Claus del programa Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona
Resultats 2 premisses i 10 troballes de la recerca i 11 demandes dels infants per millorar el seu benestar
2
4
1) Marc institucional2) Perspectiva de drets3) Aposta epistemologravegica4) Objectius i fases5) Metodologia mixta6) Productes
Claus del Parlen els nens i nenes
Programa municipal iniciat el curs 20162017 de lrsquoAgraverea de Drets Socials de lrsquoAjuntament de Barcelona
Realitzat perInstitut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona-Institut drsquoEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IIAB-IERMB)
Amb la colmiddotlaboracioacute deConsorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Amb lrsquoassessorament en la recerca quantitativa Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
1 Marc institucional del programa
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
3
1 Claus del programa Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona
Resultats 2 premisses i 10 troballes de la recerca i 11 demandes dels infants per millorar el seu benestar
2
4
1) Marc institucional2) Perspectiva de drets3) Aposta epistemologravegica4) Objectius i fases5) Metodologia mixta6) Productes
Claus del Parlen els nens i nenes
Programa municipal iniciat el curs 20162017 de lrsquoAgraverea de Drets Socials de lrsquoAjuntament de Barcelona
Realitzat perInstitut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona-Institut drsquoEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IIAB-IERMB)
Amb la colmiddotlaboracioacute deConsorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Amb lrsquoassessorament en la recerca quantitativa Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
1 Marc institucional del programa
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
4
1) Marc institucional2) Perspectiva de drets3) Aposta epistemologravegica4) Objectius i fases5) Metodologia mixta6) Productes
Claus del Parlen els nens i nenes
Programa municipal iniciat el curs 20162017 de lrsquoAgraverea de Drets Socials de lrsquoAjuntament de Barcelona
Realitzat perInstitut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona-Institut drsquoEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IIAB-IERMB)
Amb la colmiddotlaboracioacute deConsorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Amb lrsquoassessorament en la recerca quantitativa Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
1 Marc institucional del programa
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
Programa municipal iniciat el curs 20162017 de lrsquoAgraverea de Drets Socials de lrsquoAjuntament de Barcelona
Realitzat perInstitut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona-Institut drsquoEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona(IIAB-IERMB)
Amb la colmiddotlaboracioacute deConsorci drsquoEducacioacute de Barcelona
Amb lrsquoassessorament en la recerca quantitativa Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Universitat de Girona)
1 Marc institucional del programa
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
La Convencioacute dels Drets de lrsquoInfant de Nacions Unides obliga a totes les administracions a protegir respectar i promoure lrsquoexercici progressiu dels drets dels nens nenes i adolescents
6
La Carta de Ciutadania Drets i Deures de Barcelona (2010) reconeix que els infants i adolescents ldquotenen el dret a participar en lrsquoelaboracioacute del projecte de ciutatrdquo LrsquoAjuntament promouragrave experiegravencies i espais de participacioacute ciutadana adreccedilats als infants i els adolescents(art22)
La Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infagravencia i llsquoAdolescegravencia de Catalunya (142010) preveu que cal ldquoestablir procediments destinats a recollir les seves opinions amb relacioacute a les poliacutetiques les normes o les decisions que els afecten (art 34)
Art
12
CD
I
Art
3 C
DI
Amb el Parlen els nens i nenes es concreta lrsquoobligacioacute de les administracions puacutebliques a fer efectiu el dret dels infants a ser escoltats i que tothom actuiuml pensant en el seu interegraves
2 Perspectiva de drets
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
7
3 Aposta epistemologravegica ldquoper a des de i ambrdquo els infants
INFORMANTS CLAU
INVESTIGADORS
CIUTADANS PROTAGONISTES
Grup Altaveu del Parlen els nens i nenes
Partim del reconeixement de les perspectives i capacitats progravepies i creixents drsquoinfants i adolescents com a
ENQUESTA
CO-INTERPRETACIOacute DELS RESULTATS
AGENDA DE PROPOSTES I DIAgraveLEGS AMB ELS ADULTS
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
FASE 1 CONEgraveIXER EL BENESTAR DELS INFANTS
Curs 16-17 ENQUESTA a 4000 nens i nenes de 10 a 12 anys
FASE 2 INTERPRETAR i PROPOSAR MILLORES
Curs 17-18 87 TALLERS participatius per interpretar els resultats i fer propostes de millora
FASE 3 OBRIR DIAgraveLEGS (AGENDA I RECERCA)
Cursos 18-19 i 19-20
1) AGENDA DELS INFANTS
2) GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat
3) INFORMES DE RECERCA
8
4 Tres objectius en tres fases circulars
CONEgraveIXER
INTERPRETAR I PROPOSARDIALOGAR
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
9
5 Metodologia mixta en la generacioacute de coneixement
ENQUESTAbenestar subjectiu de la infagravencia
RETORNprimers resultats de lrsquoenquesta
CO-INTERPRETACIOacutedels resultats amb els infants
PROPOSTES
de millora del benestar per construir lrsquoAgenda dels infants
DIAgraveLEGS amb representants poliacutetics i socials al voltant de lrsquoAgenda i la recerca
Tegravecniques quantitativesEnquesta i anagravelisi estadiacutestica
Tegravecniques qualitatives Grups de discussioacute i anagravelisi
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
10
QUumlESTIONARIS (CATCAST)
4000 nens i nenes de 5egrave i 6egrave de primagraveria (el 15 dels infants entre 10 i 12 anys) de 52 escoles dels 10 districtes de Barcelona seleccionades aleatograveriament han contestat un quumlestionari validat internacionalment (Childrenrsquos Worlds) per informar als adults sobre com se senten en diversos agravembits de la seva vida
Enquesta de benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (EBSIB)
TREBALL DE CAMP
FITXES TEgraveCNIQUES
95 dels quumlestionaris completats en liacutenia (ordinadorstauletes)
Participacioacute voluntagraveria i anogravenima dels infants
Escolta activa suport comprensioacute lectora i acompanyament emocional
Tancament de lrsquoenquesta amb posada en comuacute i agraiumlment
MOSTRA QUumlESTIONARI
MOSTRA i QUumlESTIONARI
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
11
ANAgraveLISI DISCURS (Veure Annex)
87 tallers participatius en els quals participen 2000 nens i nenes de 6egrave drsquoeducacioacute primagraveria per al retorn i interpretacioacute conjunta dels resultats preliminars de lrsquoenquesta Els infants soacuten de 48 de les 52 escoles que participen a lrsquoenquesta el curs anterior amb quotes per districte i titularitat de centre per garantir la representativitat
GUIA DIDAgraveCTICA (Tallers Participatius)
Tallers participatius
RETORN RESULTATS i CO-INTERPRETACIOacute AMB LES NENES I NENS
PROPOSTES PER A LA MILLORA DEL BENESTAR
En el marc dels 87 tallers els nens i nenes formulen fins a 5000 propostes per a la millora del seu benestar que adrecen a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i a elles i ells mateixos ja que la millora del benestar requereix de la coresponsabilitat de tots els agents socials
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
LrsquoAgenda dels infants
ELABORACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTS
ELS NOIS I NOIES DEL GRUP ALTAVEU OBREN DIAgraveLEGS
LrsquoAgenda dels infants srsquoelabora a partir de la siacutentesi de les 5000 propostes en base a 3 criteris frequumlegravencia de la proposta dispersioacute territorial i rellevagravencia per benestar (segons recerca) LrsquoAgenda dels infantses concreta en 11 demandes i 115 propostes drsquoactuacioacute per la millora del benestar
La trentena de nois i noies que conformen el Grup Altaveu obren 5 diagravelegs amb representants socials i poliacutetics de la ciutat per presentar-los lrsquoAgenda i dialogar sobre com trobar solucions a les seves demandes i sobre la factibilitat de les seves propostes drsquoaccioacute
Govern municipal 080618
CMBS i ACBI 181018 Grups Municipals 291018 Resposta municipal 191018 Consell de Ciutat 131218
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
13
6 Productes
4 INFORMES DE RECERCA
1 Informe de 1s resultats de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (octubre 2017)
2 Anagravelisi en profunditat de lrsquoenquesta de benestar subjectiu (setembre 2018)
3 Anagravelisi en profunditat dels tallers participatius amb els infants (setembre 2018)
4 Informe Parlen els nens i nenes el benestar subjectiu de la infagravencia a Barcelona (abril 2019)
LrsquoAGENDA DELS INFANTS
Agenda (pdf) + Viacutedeo + Pogravester
11 demandes i 115 propostes dels infants per millorar el seu benestar adreccedilades a lrsquoAjuntament i altres administracions lrsquoescola les famiacutelies i als propis nens i nenes
GRUP ALTAVEU DE NOIS I NOIES
Una trentena de nois i noies vinculats a les fases pregravevies obren diagravelegs amb Alcaldessa i Tinenta Drets Socials grups poliacutetics municipals Consell Municipal de Benestar Social i Acord Ciutadagrave per una BCN Inclusiva i Consell de Ciutat (juny-desembre 2018) Retorn institucional als infants en la jornada La infagravencia i lrsquoadolescegravencia a Barcelona present i futur
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
14
Resultats de la recerca
1) 2 premisses sobre infagravencia i benestar2) 10 troballes sobre el benestar subjectiu de
la infagravencia a Barcelona3) 11 demandes dels infants per millorar el
seu benestar
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
1a PREMISSA Per escoltar als infants calen unes orelles especials
El biaix de lrsquooptimisme vital segons el qual els infants tendeixen a respondre meacutes positivament que les persones adultes quan sersquols pregunta sobre el seu benestar fa necessagraveries unes ldquoorelles especialsrdquo a lrsquohora drsquoescoltar i analitzar el que ens diuen els nens i nenes
Pau
ta E
BSI
B-2
01
7B
arce
lon
a 2
01
7 (
10
-12
an
ys)
Pau
ta C
hild
ren
rsquos W
orl
ds
Esp
anya
20
13
-14
(1
2 a
nys
)
Cen
tre
drsquoE
stu
dis
drsquoO
pin
ioacute
Cat
alu
nya
20
15
(+1
8 a
nys
)
SATI
SFA
CC
IOacute G
LOB
AL
AM
B L
A V
IDA
SEG
ON
S ET
APA
DEL
CIC
LE V
ITA
L
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
16
ldquo() per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes no es pot caure en el parany simplista de dir ldquoque beacute que estan els nostres nens no cal fer resrdquo De fet tenint en compte lrsquooptimisme vital les dades drsquoinfants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn per molt que no siguin negatives poden estar representant situacions complicades i compromeses Cal interpretar els resultats adequadamentrdquo
Entrevista al Dr Ferran Casas i la Dra Mogravenica Gonzaacutelez (Universitat de Girona) experts en benestar subjectiu
El biaix de lrsquooptimisme vital eacutes el fenomen segons el qual les respostes dels infants no segueixen la corba de normalitat (majoria de respostes al voltant del 5) sinoacute que es concentren en els valors 9 i 10
16
ASPECTES DE LA VIDA DELS INFANTS VALORATS (ESCALA 0-10)
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
17
2) Entre els ldquono prou satisfetsrdquo identificar el subgrup drsquoinfants que expressen estar poc o gens satisfetsja que no eacutes ni lrsquoesperable ni el meacutes habitual i pot estar indicant un malestar important en aquests infants
El biaix de lrsquooptimisme vital fa necessagraveria una anagravelisi especiacutefica de les respostes dels infants que concretem en de la manera seguumlent
1) Identificar els infants que expressen no estar prou satisfets amb el seu benestar agrupant les valoracions gens poc i bastant
17
Mitjana de satisfaccioacute dels infants de 10 a 12 anys de BCN 9 s10
Es confirma biaix de lrsquooptimisme vital Resultat coherent amb altres paiumlsos a
on srsquoha utilitzat la mateixa enquesta
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
18
2a PREMISSA Tots els agravembits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un agravembit impacten sobre els altres
rarr La millora de la percepcioacute de llibertatautonomia personal fa que lrsquoinfant se senti meacutes satisfet amb la seva seguretat i com lrsquoescolten les persones adultes
rarr Els infants que perceben que ldquoels seus pares els escolten i tenen en compte el que diuenrdquo estan meacutes satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars
rarr Els infants que consideren que ldquoels seus amics solen tractar-los beacuterdquo se senten meacutes segurs
rarr Els que consideren que ldquoal barri on viuen tenen llibertat suficient per fer el que volenrdquo estan meacutes satisfets amb la quantitat de temps lliure i lrsquouacutes del temps
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
19
10 TROBALLES SOBRE EL BENESTAR SUBJECTIU DE LA INFAgraveNCIA
Conegraveixer el benestar subjectiu de la infagravencia significa explorar quegrave els fa sentir satisfets amb la vida quegrave els agrada i els fa feliccedilos perograve tambeacute quegrave els preocupa o els inquieta
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
TROBALLA Tot i els bons nivells de benestar manifestats pels nens i nenes tenim amples marges de millora en la satisfaccioacute dels infants amb la seva vida en global i amb diferents aspectes de la seva vida
5 de cada 10 nens i nenes de Barcelona de 10 a 12 anys diuen no estar prou satisfets amb la quantitat de temps lliure i amb la llibertatque tenen
Volen meacutes temps per jugar i estar amb els amicsgues i guanyar en autonomia personal (desplaccedilar-se sols pel barri i que les persones adultes confiiumln meacutes en les seves capacitats)
4 de cada 10 nens i nenes es mostren poc satisfets amb la seva vida drsquoestudiant i amb lrsquoescolta adulta
Es queixen de massa deures escolars dificultats amb companyses de classe manca de suport del professorat i sentiment drsquoinseguretat a lrsquoescola Tambeacute pensen que les persones adultes no els escolten prou ni es prenen seriosament les seves opinionsFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
20
SATISFACCIOacute DELS INFANTS AMB 15 ASPECTES DE LA VIDA SEGONS NIVELL DE SATISFACCIOacute
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
TROBALLA Es corrobora lrsquoimpacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infants
rarr Impacten sobre la satisfaccioacute amb la vida en global i molts aspectes concrets de la vida
bull Nucli familiar amb una sola figura parental(monoparentals famiacutelies separades pare io mare fora del paiacutes)
bull Viure en barris de renda baixa io amb condicions materials adverses
bull Percepcioacute de dificultats fiacutesiques io per malaltia crogravenica io drsquoaprenentatge
MITJANA DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA SEGONS CONDICIONS DE VIDA DELS INFANTS
rarr Impacten sobre aspectes concrets de la vida
bull Sexe seguretat imatge corporal amistats vida drsquoestudiant i aprenentatges escolar
bull Origen geogragravefic del paremare casa on viuen coses que tenen escolta adulta amistats i companyses de classe
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
21
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
TROBALLA Descobrim la rellevagravencia de viure determinades experiegravencies durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i nenes
Font Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infagravencia a Barcelona (EBSIB) 2017 Ajuntament de Barcelona
LES 6 EXPERIEgraveNCIES MEacuteS SIGNIFICATIVES PER A QUEgrave ELS INFANTS ES MOSTRIN SATISFETS AMB LA SEVA VIDA EN GLOBAL
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
23
TROBALLA No eacutes possible ldquoprototiparrdquo com soacuten els infants que es manifesten gens o poc satisfets amb la vida en global perograve siacute identificar condicions i experiegravencies que (des)afavoreixen el seu benestar
rarr Els infants pocgens satisfets amb les seves vides no soacuten un determinat tipus drsquoinfants sinoacute infants que amb meacutes probabilitat que altres patiran els efectes de condicions de vida que srsquohan demostrat nocives per al benestar infantil o infants mancats de vivegravencies que srsquohan demostrat significatives per afavorir-lo
Un sol paremare a la llar
Renda baixa Privacioacute material Dificultats
personals Sexe Origen pare io
mare
CONDICIONS DE VIDA AMB IMPACTE NEGATIU EXPERIEgraveNCIES AMB IMPACTE POSITIU
Passar temps amb la famiacutelia i passar-ho beacute amb ella (jugar parlar relaxar-se fer activitats)
Tenir suficient amb amics i amigues
Sentir que els pares io mares donen llibertat suficient
Sentir-se segur a lrsquoescola Temps i joc a lrsquoaire lliure
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
24
rarr CONDICIONS DE VIDA QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT DESFAVORIDORES DEL BENESTAR DELS NENS I NENES
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
25
rarr VIVEgraveNCIES QUE SrsquoHAN DEMOSTRAT RELLEVANTS PER AFAVORIR EL BENESTAR DELS NENS I NENESFo
nt
En
qu
esta
de
Ben
esta
r Su
bje
ctiu
de
la In
fagraven
cia
a B
arce
lon
a (E
BSI
B)
20
17
A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
26
TROBALLA Lrsquoautoestima la salut i el temps lliure soacuten 3 elements clau per a quegrave els nens i nenes es mostrin satisfets en lrsquoagravembit personal de la seva vida
rarr Tenir bons nivells drsquoautoestima que es relacionen especialment amb la satisfaccioacute amb el propi cos i lrsquoacceptacioacute per part dels altres
El 27 dels nens i nenes no se senten prou satisfets amb el seu cos (especialment les nenes) Ho atribueixen a la imposicioacute drsquouns cagravenons de bellesa pels quals les nenes se senten meacutes pressionades
rarr Gaudir drsquouna bona salut que es relaciona amb la pragravectica drsquoesport i una alimentacioacute saludable
Tot i que el 85 dels infants es mostra molt satisfets amb la salut el 30 dels infants srsquohavien sentit bastant o molt estressats ens els darrers 15 dies i el 31 havia tingut dificultats per dormir almenys un dia a la setmana Ho atribueixen a la pressioacute pels estudis i lrsquoexceacutes de deures escolars Els menys satisfets amb la salut soacuten els infants amb dificultats fiacutesiques (discapacitatmalaltia) o drsquoaprenentatge i els que viuen en contextos de privacioacute material Tot que la pragravectica de lrsquoesport io exercici fiacutesic eacutes molt generalitzat (nomeacutes un 5 diu que no en fa mai fora de lrsquoescola) les noies i els infants de rendes baixes en practiquen menys que la resta Els infants reclamen als adults insistir amb els hagravebits saludables (higiene descans) i ajudar-los a moderar el temps davant les pantalles
rarr Tenir temps lliure suficient per jugar amb altres nens i nenes estar amb els amics i amb la famiacutelia
La meitat dels nens i nenes (53) no estan prou satisfets ni amb la quantitat de temps lliure que tenen ni amb lrsquouacutes drsquoaquest temps (40) El 71 dels infants afirmen que fan deures almenys 5-6 dies a la setmana o cada dia i molts atribueixen a lrsquoexceacutes drsquoextraescolars la manca de temps per jugar i trobar-se amb els seus amics i amigues El 384 diuen que no juguen ni passen gaire temps a lrsquoaire lliure i el 264 que poc sovint (2 cops a la setmana o menys) es relaxen parlen o srsquoho passen beacute amb la seva famiacutelia essent ambdues experiegravencies vivegravencies amb gran impacte sobre el benestar dels infants
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
27
rarr Sentir-se acompanyats i escoltats pels adults
Les dades soacuten molt favorables en aquest sentit el 87 dels infants estan totalment drsquoacord amb que hi ha persones a la seves famiacutelies que es preocupen per ells i el 82 se senten segurs a casa Perograve cal estar molt atents al 18 que no estan prou satisfets amb les persones amb qui viuen i al 22 que en cas de tenir un problema pensen que no rebran suport drsquoalguacute de la seva famiacutelia Els infants que conviuen amb un sol pare io mare es mostren menys satisfets amb la vida en global La satisfaccioacute amb lrsquoescolta adulta eacutes baixa (4 de cada 10 no nrsquoestan prou satisfets) Pensen que les persones adultes no sersquols prenen prou seriosament i que les seves opinions no es tenen prou en compte
rarr Passar temps de qualitat en famiacutelia
Els infants expressen la importagravencia de passar temps en famiacutelia perograve nomeacutes el 57 parlen i es relaxen amb la seva famiacutelia habitualment (almenys 5 dies a la setmana) Un 26 diuen no fer-ho mai o nomeacutes 1 o 2 dies a la setmana Assenyalen les dificultats de conciliacioacute laboral-familiar com la causa principal (especialment els de barris de renda baixa)
rarr Sentir que la famiacutelia els doacutena prou autonomiallibertat per sortir amb els seus amics i amigues a jugar al carrer
La meitat dels nens i nenes (47) no estan prou satisfets amb el grau drsquoautonomia que els donen els seus pares i mares per sortir amb les amistats a jugar al carrer i desplaccedilar-se lliurement pel barri fet que ells i elles mateixes relacionen amb un exceacutes de sobreproteccioacute Conveacute recordar el potencial sobre el benestar dels infants de passar temps a lrsquoaire lliure i jugar
TROBALLA Lrsquoacompanyament i escolta adultes el temps en famiacutelia i la llibertat soacuten 3 elements clau perquegrave els nens si nenes es mostrin satisfets amb el seu agravembit familiar
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
28
rarr Meacutes enllagrave dels aprenentatges cal vetllar per la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant
La satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant estagrave entre els aspectes menys ben valorats (42 no ho estagrave prou) Meacutes enllagrave dels aprenentatges importen les relacions amb els amics (25 no prou satisfetses) i companys de classe (35 no prou satisfetses) Patir algun problema fiacutesic de malaltia crogravenica o drsquoaprenentatge fa baixar la satisfaccioacute amb tots els aspectes de lrsquoentorn escolar per aixograve aquests infants mereixen una atencioacute especial
rarr Percebre suport per part del professorat quan tenen problemes en especial drsquoassetjament
El 44 dels nens i nenes pensen que el professorat no es preocupa prou per ells ni els escolten prou i un 37no estan segurs que els mestres els ajudarien en cas de tenir un problema Els infants reconeixen que hi ha relacions conflictives entre companys (el 70 diuen que a la seva escola hi ha baralles almenys 1 dia a la setmana i el 43 que els han deixat de banda almenys 1 vegada en lrsquouacuteltim mes) Sentir-se segurs a lrsquoescola eacutes una de les experiegravencies meacutes rellevants pel benestar perograve 1 de cada 4 no srsquohi senten prou segurs Per aixograve els infants reclamen una lluita decidida contra lrsquoassetjament escolar i que no es banalitzin ni es normalitzin les baralles i els insults entre companys
rarr Major diversitat en els megravetodes drsquoaprenentatge i meacutes capacitat per decidir en lrsquoentorn escolar
El 26 dels infants no estan prou satisfets amb les coses que aprenen a lrsquoescola i asseguren sentir-se meacutes satisfets amb el seu proceacutes escolar quan treballen meacutes amb ordinadors i menys amb llibres quan realitzen activitats a lrsquoaire lliure i quan fan activitats de tipus meacutes pragravectic A meacutes 7 de cada 10 infants perceben que no disposen de capacitat de decidir en el seu entorn escolar i voldrien poder dir la seva al voltant dels horaris escolars i la quantitat de deures
TROBALLA El benestar dels nens i nenes en lrsquoagravembit escolar no nomeacutes es vincula als aprenentatges sinoacute que soacuten cabdals les relacions amb les amistats els companys de classe i el professorat aixiacute com sentir-se segurs a lrsquoescola
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
29
TROBALLA Per afavorir la satisfaccioacute dels infants amb el barri i la ciutat necessiten espais de joc i altres nens i nenes amb qui jugar bones relacions de veiumlnatge i barris nets i segurs per desplaccedilar-srsquohi amb llibertat
rarr La disponibilitat de bons espais de joc
3 de cada 10 nens i nenes diuen no estar prou satisfets amb el barri a on viuen i la meitat (47) tampoc ho estan amb els espais per jugar i divertir-srsquohi (meacutes frequumlentment entre els nens i nenes de barris de renda baixa) Els infants reclamen que es dissenyin tenint en compte les seves necessitats i interessos Tot i ser un factor principal en la satisfaccioacute global amb la vida el 38 diuen que no juguen ni passen massa temps a lrsquoaire lliure (mai gairebeacute mai o 1 o 2 dies a la setmana)
rarr Percebre bones relacions amb els veiumlns i veiumlnes i trobar-se amb altres nens i nenes amb qui jugar
Els nens i nenes valoren molt que els veiumlns i veiumlnes es coneguin i que hi visquin altres infants amb qui poder trobar-se i jugar perograve 7 de cada 10 creuen que les persones adultes del barri no les escolten prou i 6 de cada 10 consideren que no soacuten prou amables amb ellses
rarr Un entorn segur net i no contaminat
Els infants consideren la seguretat com una condicioacute imprescindible per fer vida a lrsquoaire lliure perograve el 49 no se senten prou segurs al barri on viuen La seguretat preocupa meacutes als infants de barris de renda baixa i a les nenes Tambeacute hi ha un clam unagravenime per a quegrave hi hagi menys cotxes al carrer una quumlestioacute que relacionen no nomeacutes amb la reduccioacute de la contaminacioacute sinoacute tambeacute amb la seva seguretat i la possibilitat de desplaccedilar-se solses pel carrer
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
30
TROBALLA Els nens i nenes soacuten conscients de lrsquoexistegravencia de desigualtats socials dels diferents rols de gegravenere en quegrave soacuten educats i de les majors dificultats per als nens i nenes amb el pare io mare drsquoorigen estranger
rarr Garantir que tots els nens i nenes de la ciutat tinguin el que necessiten
La majoria drsquoinfants de Barcelona estan molt satisfets amb les coses que tenen (83) i la casa on viuen (79) perograve tenen clara consciegravencia de les desigualtats entre els diferents barris i districtes de la ciutat i del fet que moltes famiacutelies pateixen pobresa i dificultats econogravemiques El 22 dels infants es preocupen sempre o sovint pels diners de la seva famiacutelia i nrsquohi ha el doble entre els nens i nenes de barris de renda baixa Els infants de barris de renda baixa i els que pateixen privacions materials es mostren menys satisfets amb la seva vida en global Eacutes unagravenime el clam dels nens i nenes sobre la necessitat de garantir la cobertura de les necessitats bagravesiques (alimentacioacute habitatge cura o educacioacute) per a tots i cada un dels infants de la ciutat sense excepcioacute
rarr Diferegravencies de gegravenere i el seu impacte en moltes situacions de la seva vida quotidiana
Tot i que no srsquoidentifiquen diferegravencies significatives en la satisfaccioacute global amb la vida per raoacute de sexe els nens i nenes tenen clara consciegravencia de ser educats amb diferegravencies de rol i del seu impacte en la vida quotidiana i en el que srsquoespera drsquoells i elles Siacute que srsquoobserven diferegravencies significatives amb la imatge corporal les amistats i la percepcioacute de seguretat (les nenes estan menys satisfetes que els nens) mentre que en la satisfaccioacute amb la vida drsquoestudiant i els aprenentatges escolars els nens estan menyssatisfets que les nenes
rarr Lrsquoorigen geogragravefic del pare io mare teacute impactes especiacutefics en el benestar dels seus fills i filles
Tot i que lrsquoimpacte en la satisfaccioacute amb la vida en global no es pot observar amb prou claredat srsquoidentifiquen diferegravencies significatives de satisfaccioacute amb les amistats i els companyes i companyes de classe amb lrsquoescolta adulta aixiacute com amb la casa on viuen i especialment amb les coses que tenen (entre els infants poc satisfets el 64 soacuten drsquoorigen estranger i el 36 autogravectons) Els nens i nenes estaven drsquoacord amb que lrsquoorigen estranger podia ser motiu de discriminacioacute en situacions de la vida quotidiana
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
TROBALLA Quant meacutes satisfaccioacute amb la vida en global durant la infantesa meacutes felicitat meacutes optimisme i millors expectatives de futur entre els nens i nenes
RELACIOacute ENTRE EL NIVELL DE SATISFACCIOacute AMB LA VIDA LA FELICITAT LrsquoOPTIMISME I LES EXPECTATIVES DE FUTUR
rarr Quan els infants es mostren satisfets amb la seva vida se senten meacutes feliccedilos (864) optimistes (874) i expressen millors expectatives envers el seu futur (749)
Fon
t E
nq
ues
ta d
e B
enes
tar
Sub
ject
iu d
e la
Infagrave
nci
a a
Bar
celo
na
(EB
SIB
) 2
01
7
Aju
nta
men
t d
e B
arce
lon
a
Les condicions materials La seguretat La satisfaccioacute amb el cos Lrsquoescolta adulta
rarr Quan milloren
tambeacute milloren les seves expectatives de futur
31
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
LES 11 DEMANDES DELS INFANTS PER MILLORAR EL SEU BENESTARFo
nt
LrsquoA
gen
da
del
s in
fan
ts 2
01
8 I
IAB
-A
jun
tam
ent
de
Bar
celo
na
rarr Cal destacar lrsquoalta coheregravencia entre les demandes dels infants i els resultats de la recerca sobre el benestar subjectiu de la infagravencia
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
33
La infagravencia eacutes una etapa estrategravegica amb drets humans especiacutefics en la qual no podem escatimar esforccedilos ni recursos perquegrave puguin exercir progressivament els seus drets i creixin amb igualtat drsquooportunitats fins al magravexim del seu desenvolupament tal com recull la Convencioacute dels drets de lrsquoinfant
Invertir en la infagravencia eacutes una condicioacute imprescindible per millorar no nomeacutes el benestar dels nens i nenes en el present i en les seves trajectograveries vitals sinoacute tambeacute en la cohesioacute social i el futur de tota la ciutadania tal com diu la Comissioacute Europea
LA INFAgraveNCIA EacuteS UNA ETAPA SOCIALMENT ESTRATEgraveGICA EN LA QUE CAL INVERTIR
ldquoCrec que [al Parlen els nens i nenes] srsquohan preguntat les
coses importants perquegrave un nen sigui feliccedilrdquo (nena 11 anys)
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
ParlenNensiNenes | BenestarInfancia | AgendaInfants
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
35
Annexos
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
Ressograve als mitjans
PRESENTACIOacute DE LrsquoAGENDA DELS INFANTSRecull drsquoaparicions en mitjans de la presentacioacute de lrsquoAgenda (juny 2018)Viacutedeo
TALLERS PARTICIPATIUSRecull drsquoaparicions en mitjans de la fase de retorn i tallers participatius (febrer 2018)Viacutedeo
PRESENTACIOacute DE PRIMERS RESULTATSRecull drsquoaparicions en mitjans dels primers resultats de lrsquoenquesta (novembre 2017)Viacutedeo
ENQUESTARecull drsquoaparicions en mitjans del proceacutes drsquoenquestacioacute (maig 2017)Viacutedeo
36
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37
37
Conte de Gianni Rodarisobre les orelles especials per escoltar als infants
37