EDUCACIÓ FÍSICA PER A L’ESOÒscar Riera i Marc González

1. Projecte Curricular

EDITORIAL TEIDE

ÍNDEX

1. Presentació 4Filosofia del projecte 4Característiques del projecte 5Com fer el currículum d’Educació física 6

2. Factors determinants 10Característiques psicosociofísiques de l’alumnat en l’Educació Secundària Obligatòria

10Criteris de selecció i seqüenciació dels continguts 12Instal·lacions 16Recursos materials 16La sessió d’educació física 17

3. L’Educació Secundària Obligatòria 18Principis i fins de l’educació 18Principis i objectius de l’Educació Secundària Obligatòria 20Funcions del professorat 22Definicions 22Les competències bàsiques 23

4. Currículum de la matèria d’Educació física 32Marc legal 32Presentació 33Competències pròpies de l’Educació física 34Aportacions de l’Educació física a les competències bàsiques 36Estructura dels continguts 37Consideracions sobre el desenvolupament del currículum 37Objectius 371r d’ESO 38Continguts 38Criteris d’avaluació 392n d’ESO 40Continguts 40Criteris d’avaluació 413r d’ESO 42Continguts 42Criteris d’avaluació 444t d’ESO 45Continguts 45Criteris d’avaluació 47

5. Programació de les unitats 52

2

Llibre 1/2 ESO 53• Unitat 1. El cos humà i l’activitat física

53• Unitat 2. L’escalfament

55• Unitat 3. La coordinació dinàmica general

59• Unitat 4. La coordinació dinàmica especial

62 • Unitat 5. La resistència (I)

64• Unitat 6. La velocitat (I)

66• Unitat 7. La força (I)

68• Unitat 8. La flexibilitat (I)

70• Unitat 9. La resistència (II)

73• Unitat 10. La velocitat (II)

75• Unitat 11. La força (II)

77• Unitat 12. La flexibilitat (II)

79• Unitat 13. L’atletisme

81• Unitat 14. La natació

84• Unitat 15. La gimnàstica artística

86• Unitat 16. Els esports de lluita: el judo

88• Unitat 17. L’handbol

91• Unitat 18. El bàsquet

94• Unitat 19. El futbol

97• Unitat 20. L’hoquei sala

100• Unitat 21. El voleibol

103• Unitat 22. El rugbi

106• Unitat 23. L’expressió corporal

109• Unitat 24. Les activitats a la natura

111

3

• Unitat 25. Els jocs tradicionals 000 Continguts Objectius Competències bàsiques associades Avaluació Orientacions per a la intervenció pedagògica Bibliografia Recursos didàctics Material per a l’alumne

Llibre 3/4 ESO 111• Unitat 1. El cos humà i la salut

100• Unitat 2. L’aparell locomotor

100• Unitat 3. L’escalfament

100• Unitat 4. La resistència

100• Unitat 5. La velocitat

100• Unitat 6. La força

100• Unitat 7. La flexibilitat

100• Unitat 8. Les capacitats coordinatives

100• Unitat 9. Els esports de raqueta: el bàdminton

100• Unitat 10. L’atletisme

100• Unitat 11. L’handbol

100• Unitat 12. El bàsquet

100• Unitat 13. El rugbi

100• Unitat 14. El voleibol

100• Unitat 15. El futbol sala

100• Unitat 16. El beisbol

100• Unitat 17. L’esport adaptat

100• Unitat 18. L’expressió corporal

100• Unitat 19. Les activitats a la natura

100

4

• Unitat 20. Història de l’activitat física 100

• Unitat 21. Noves tendències de l’activitat física 100 Continguts Objectius Competències bàsiques associades Avaluació Orientacions per a la intervenció pedagògica Bibliografia Recursos didàctics Material per a l’alumne

6. Bibliografia 100

7. Recursos telemàtics 100

5

1. PRESENTACIÓ

El material que tens a les mans s’adapta a les noves exigències normatives de l’ESO i pretén col·laborar amb tu per augmentar la qualitat en l’ensenyament de l’educació física i facilitar l’assoliment dels objectius que ha d’aconseguir l’alumnat.

1.1. Filosofia del projecte

El fonament de la nostra filosofia és el principi de globalitat; som partidaris d’un plantejament global de les activitats d’Educació física i d’evitar els treballs analítics que parcialitzen i automatitzen moviments fora del context real. D’aquesta manera tractem de potenciar la idea d’«alumne intel·ligent» capaç de prendre les seves pròpies decisions i de resoldre les situacions que se li plantegin per si mateix. Tot això, en detriment de la tradicional imatge d’«alumne robot» subjecte a successives repeticions d’un model establert pel professorat.

Les característiques actuals dels centres educatius faciliten una gran heterogeneïtat d’alumnes, diverses ciutats i/o barris de procedència, diferents escoles amb varietat de continguts i metodologies, etc. Això, lligat a la constant evolució dels continguts propis de l’Educació física implica el caràcter dinàmic d’aquest projecte curricular, que ha de ser revisat i adaptat constantment mantenint una filosofia crítica i constructiva que en permeti l’evolució i la millora, i que contempli la diversitat dels alumnes.

Per últim, hem de tenir present que la possibilitat d’èxit educatiu depèn, en alt grau, de les facilitats i els esforços que permetin la coordinació del professorat de la matèria, del departament i del centre per poder treballar amb objectius comuns i d’aquesta manera poder incidir en la competència de l’alumnat.

1.2. Característiques del projecte

6

En l’elaboració del material didàctic de la matèria d’Educació física per l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), hem tingut en compte els factors següents:

o L’Educació física és una matèria bàsicament procedimental, la pràctica de la qual és el fil conductor dels diferents continguts i amb què s’aconsegueixen la majoria d’objectius. Però això no significa que els continguts conceptuals no tinguin importància. A l’ESO, cada dia més, els professors d’Educació física s’ajuden de fotocòpies, dossiers i en alguns casos de llibres per poder treballar els continguts, assolir els objectius i que, finalment, els alumnes disposin d’un recull de la matèria.

o La varietat de programacions dins de l’àmbit escolar ens obliga a oferir un material didàctic que es pugui adaptar a les situacions i necessitats individuals de cada professor o professora i de cada centre. Hem de tenir present que les instal·lacions, el material de què es disposa i les tradicions pròpies de cada centre orienten les programacions cap a diferents àmbits. Per aquest motiu el material elaborat ha de ser obert, adaptable i útil. En aquest material hem de veure un recolzament per a les nostres sessions i unes estructures comprensibles pels alumnes que els ajudin a assimilar els continguts i a assolir els objectius i les competències associades.

Aquests factors han definit el disseny del material didàctic que pretén adaptar-se a les necessitats particulars de cada centre i col·laborar en l’assoliment dels objectius per part de l’alumnat.

Per què un llibre d’Educació física?

Tradicionalment l’Educació física s’ha treballat de forma exclusiva en els espais esportius. El llibre pretén col·laborar amb els professors i professores en els aspectes següents:

Augmentant la qualitat de l’ensenyament. Facilitant el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes i afavorint que assoleixin els

objectius. Ajudant a conceptualitzar una matèria tradicionalment pràctica, on els alumnes no només

aprenen la pràctica, sinó també el com, el perquè, el lloc... Permetent incrementar el temps destinat a la nostra matèria gràcies al treball fet a casa

(ampliació i/o repàs de conceptes, quadern de treball...). És un suport per a activitats optatives del Departament. Permet als alumnes disposar d’un material bibliogràfic de qualitat i adaptat a les seves

capacitats. És un recurs molt útil pels dies de pluja.

Quins són els avantatges d’aquest projecte?

Els alumnes disposen d’un únic llibre per cada dos cursos (1r i 2n d’ESO, 3r i 4t d’ESO) i d’un quadern de treball associat a cada llibre.

El material didàctic s’adapta a la legislació vigent i a les diferents programacions, situacions i necessitats particulars de cada professor o professora i de cada centre.

Desenvolupa els continguts que proposa el currículum oficial adaptat a l’edat dels alumnes. Cada llibre disposa d’un gran nombre d’unitats que es poden treballar en el moment i el

curs que més ens interessi. El projecte suggereix una distribució de les unitats al llarg de cada curs. Les unitats es poden treballar en sessions d’una hora.

7

El professorat disposa d’un guia didàctica que ajuda a dur a terme les programacions i ens suggereix activitats i models d’examen, i també incorpora el solucionari del quadern de treball.

El professorat disposa de les unitats en format de presentació de PowerPoint per poder fer les sessions teòriques a través d’un ordinador i un canó de projecció.

Com és l’estructura del llibre de text?

El llibre comença amb una proposta de distribució de les unitats semioberta que pot ajudar alhora de preparar el programa didàctic.

El llibre està dividit en blocs que agrupen les unitats de continguts similars.Cada bloc de temes està precedit per dues pàgines, una d’introducció al bloc i un altra de l’apartat «Diccioimatges», un petit diccionari dels conceptes més importants del bloc.Els diferents blocs treballen el total de continguts marcats al currículum oficial.

El contingut de cada unitat és independent de la resta d’unitats i permet treballar-la en el moment que el professor o la professora decideix, exceptuant el bloc de qualitats físiques en el llibre de 1r i 2n d’ESO, que primer es fan les primeres parts de les unitats, (I), i posteriorment les segones, (II).

El llibre de l’alumne està complementat pel Quadern de treball, que és on es recullen les tasques que serveixen tant per ampliar i consolidar els conceptes i els procediments fets a les sessions, com per tenir elements d’avaluació (contínua i summativa) que ajudin al professor o professora a qualificar l’alumne o alumna.

Quin és l’enfocament pedagògic?

Amb la intenció de proporcionar l’alumnat de 1r i 2n d’ESO d’uns continguts conceptuals d’acord amb la seva edat i el seu nivell de comprensió i desenvolupament, s’utilitza un sistema de preguntes que permet exposar, a manera de resposta, els continguts de cada unitat.Les preguntes desperten la curiositat dels nens i nenes vers el tema i «obliguen» a interesar-se pels continguts que després es van contestant.Al llibre de 3r i 4t d’ESO es continua la progressió en la conceptualització dels continguts, utilitzant un llenguatge més tècnic i rigorós. S’ha passat d’utilitzar l’exemple com a base de l’explicació del concepte, a la definició del concepte amb el suport de l’exemple.Al final de cada unitat es planteja un article d’opinió de temes relacionats amb la situació actual de l’activitat física i/o l’esport, amb la intenció de generar un debat interessant i constructiu.

1.3. Com fer el currículum d’Educació física

La guia didàctica és l’eina de planificació i seguiment dels continguts que estan assolint els alumnes. Tot els documents que tens a les mans també els trobaràs en format electrònic per facilitar la manipulació per part de cada docent.

Amb l’objectiu de facilitar que el currículum s’adapti al criteri de cada docent, a les instal·lacions i a les tradicions de cada centre, i al material de què es disposa us oferim la programació de cada unitat del llibre de l’alumne amb el desenvolupament específic dels apartats següents:

Continguts Objectius Competències bàsiques associades

8

Activitats d’ensenyament-aprenentatge Avaluació Orientacions per a la intervenció pedagògica Bibliografia Recursos didàctics Material per a l’alumnat

Cada professor o professora seleccionarà les unitats per a cada curs de l’ESO i posteriorment podrà agafar la programació de cada unitat i situar-la de manera ordenada.

Alhora de programar les unitats que es faran a cada curs us oferim la proposta següent que s’adapta a la legislació vigent. Evidentment aquesta opció no és rígida i permet la vostra modificació.

1r i 2n d’Educació Secundària Obligatòria

1r CURS D’ESO 2n CURS D’ESOUnitats Unitats

1. El cos humà i l’activitat física (unitat 1)2. La coordinació dinàmica general (unitat 3)3. La resistència (I) (unitat 5)4. La flexibilitat (I) (unitat 8)5. L’atletisme (unitat 13)6. L’expressió corporal: mim (unitat 23)2

7. La força (I) (unitat 7)8. La velocitat (I) (unitat 6)9. La coordinació dinàmica especial (unitat 4)10. El futbol (unitat 19) o el rugbi (unitat 22)1

11. Les activitats a la natura: l’orientació (unitat 24)3

12. Els jocs tradicionals (unitat 25)

1. L’escalfament (unitat 2)2. La resistència (II) (unitat 9)3. La flexibilitat (II) (unitat 12)4. La natació (unitat 14) o la gimnàstica artística (unitat 15)5. L’expressió corporal: danses i relaxació (unitat 23) 2

6. El judo (unitat 16) 7. La força (II) (unitat 11)8. La velocitat (II) (unitat 10)9. L’handbol (unitat 17) o l’hoquei sala (unitat 20) 1

10. El bàsquet (unitat 18) o el voleibol (unitat 21) 1

11. Les activitats a la natura: l’acampada (unitat 24) 3

Notes:(1) En les unitats en què es proposen dos esports cal escollir-ne un.

(2) Proposem distribuir els apartats de la unitat 23, L’expressió corporal, de la manera següent: 1r d’ESO: «Què és?», «Com es pot classificar?», «Qui la utilitza?», «La postura», «L’expressió corporal»,

«El mim», «Sabies que...?». 2n d’ESO: «La dansa», «La relaxació», «Actituds, valors i normes».

(3) Proposem distribuir els apartats de la unitat 24, Les activitats a la natura, de la manera següent: 1r d’ESO: «Què són?», «L’orientació», «Actituds, valors i normes». 2n d’ESO: «L’acampada», «Sabies que...?»

9

3r i 4t d’Educació Secundària Obligatòria

3r CURS D’ESO 4t CURS D’ESOUnitats Unitats

1. El cos humà i la salut (unitat 1)1

2. L’aparell locomotor (unitat 2)3. L’escalfament (unitat 3)4. La resistència (unitat 4)2

5. La velocitat (unitat 5)2

6. La força (unitat 6)2

7. La flexibilitat (unitat 7)2

8. L’expressió corporal (unitat 18)3

9. L’atletisme (unitat 10)10. El futbol sala (unitat 15) o el rugbi (unitat 13)4

11. L’handbol (unitat 11) o el bàsquet (unitat 12)4

12. Les activitats a la natura (unitat 19)5

1. El cos humà i la salut (unitat 1)1

2. La resistència (unitat 4)2

3. La força (unitat 6)2

4. La flexibilitat (unitat 7)2

5. L’expressió corporal (unitat 18)3 6. Les capacitats coordinatives (unitat 8)7. Els esports de raqueta: el bàdminton (unitat 9)8. El beisbol (unitat 16) o el rugbi (unitat 13)4

9. El voleibol (unitat 14) o el bàsquet (unitat 12)4

10. Les activitats a la natura (unitat 19)5

11. Història de l’activitat física (unitat 20)12. Noves tendències de l’activitat física (unitat 21) o

l’esport adaptat (unitat 17)6

Notes:(1) Proposem distribuir els apartats de la unitat 1, El cos humà i la salut, de la manera següent:

3r d’ESO: «La nutrició», «I tu, que n’opines?». 4t d’ESO: «Concepte», «Els primers auxilis», «Sabies que...?».

(2) Proposem distribuir els apartats d’aquestes unitats de la manera següent: 3r d’ESO: «Concepte», «Classes», «Actituds, valors i normes» i «Sabies que...?». 4t d’ESO: «Factors condicionants», «Sistemes d’entrenament», «Entrenament» i «I tu, què n’opines?».

(3) Proposem distribuir els apartats de la unitat 18, L’expressió corporal, de la manera següent: 3r d’ESO: «Mètodes de relaxació», «Els balls de saló» i «Actituds, valors i normes». 4t d’ESO: «L’aeròbic», «Sabies que?» i «I tu, què n’opines?».

(4) A les unitats en què es proposen dos esports cal escollir-ne un.

(5) Proposem distribuir els apartats de la unitat 19, Les activitats a la natura, de la manera següent: 3r d’ESO: «Concepte», «Les curses d’orientació», «Actituds, valors i normes». 4t d’ESO: «L’escalada», «La bicicleta tot terreny», «L’esquí», «Sabies que...?» i «I tu, què n’opines?».

(6) Cal escollir entre les dues unitats en funció de les instal·lacions esportives, el material disponible, la tipologia de l’alumnat i la tradició del centre.

Una vegada seleccionades les unitats caldrà elaborar el currículum de la matèria d’Educació física. Us facilitem una proposta de guió per ordenar els diferents arxius electrònics a fi de concretar el vostre currículum específic. Posem un senyal (*) als apartats que trobareu en format electrònic.

1. Introduccióa. Anàlisi del context. El centre i l’entorn.b. La matèria d’Educació física al centre.

2. Factors determinants. (*)a. Característiques psicosociofísiques de l’alumnat a l’Educació Secundària

Obligatòria. (*)b. Criteris de selecció i seqüenciació dels continguts. (*)

3. L’Educació Secundària Obligatòria. (*)

10

a. Principis i fins de l’educació. (*)b. Principis i objectius de l’Educació Secundària Obligatòria.(*)c. Les competències bàsiques. (*)

4. Currículum de la matèria d’Educació física i de la salut. (*)a. Marc legal. (*)b. Presentació. (*)c. Aportacions de l’àmbit de l’Educació física i de la salut al desenvolupament de les

competències bàsiques. (*)d. Objectius generals de l’àmbit de l’Educació física i de la salut. (*)e. Orientacions metodològiques de l’àmbit de l’Educació física i de la salut. (*)f. Continguts i criteris d’avaluació de l’àmbit de l’Educació física i de la salut. (*)g. 1r d’ESO (*)

Continguts (*) Criteris d’avaluació (*)

h. 2n d’ESO (*) Continguts (*) Criteri d’avaluació (*)

i. 3r d’ESO (*) Continguts (*) Criteris d’avaluació (*)

j. 4t d’ESO (*) Continguts (*) Criteris d’avaluació (*)

5. Unitats seleccionades per curs6. Programació de les unitats

a. Curs 1r d’ESOb. Curs 2n d’ESOc. Curs 3r d’ESOd. Curs 4t d’ESO

o Unitat ...(*) Incloure la programació de les unitats seleccionades par cada curs. Continguts (*) Objectius (*) Competències bàsiques associades (*) Activitats d’ensenyament-aprenentatge (*) Avaluació(*) Orientacions per a la intervenció pedagògica(*) Bibliografia(*) Recursos didàctics(*) Material per a l’ alumne(*)

7. Criteris de superació del curs8. Procediment de les proves extraordinàries9. Normativa específica de la matèria10. Bibliografia (*)11. Recursos telemàtics (*)

11

2. FACTORS DETERMINANTS

2.1. CARACTERÍSTIQUES PSICOSOCIOFÍSIQUES DE L’ALUMNAT A L’ESO

1r i 2n d’ESO

A l’inici de l’etapa la majoria de nens i nenes es troben a cavall entre la infància i l’edat juvenil, per situar-los més concretament a la fase de la prepubertat. Les nenes presenten aquesta fase cap als 12-13 anys i els nens cap als 13-14 anys, amb una durada aproximada de dos anys. Per tant els nens encara estarien en la fase de la tercera infància a l’inici de l’etapa.

Les pautes que seguidament donarem són descripcions típiques del grau de desenvolupament en funció de l’edat. Només les podem considerar com a elements d’ajuda per conèixer millor el comportament dels alumnes, però sempre tenint en compte les diferències individuals, l’ambient familiar i social, la maduració personal, etc. No hem d’oblidar la nostra especial atenció a la diversitat de cada alumne.

La prepubertat és una fase amb grans canvis físics i psíquics:

o Es produeix una gran transformació corporal. El cos creix i canvia de proporcions. Es presenten els primers símptomes de maduració sexual. Creixen més les extremitats que el tronc, resultant-ne una figura inharmònica. Augmenta la mida de les mans, els peus, el nas, les orelles i el maxil·lar inferior. Els nois es troben «estranys» amb el seu cos i els seus moviments sense elegància.

o Diversitat de conducta . S’interromp la gran activitat que es donava a la tercera infància, alternant moments d’eufòria de moviments i moments de cansament i debilitat. Predominen qualitats negatives com la distracció, la manca d’interès, l’agressivitat... per la qual cosa l’aprofitament de les classes pot ser menor i les notes poden baixar. No podem ser massa exigents demanant grans esforços físics i/o mentals.

o Inici de la introversió. Es dóna un gran desequilibri interior. Per una banda continua l’activitat extravertida del nen o la nena, però es comença a preocupar pel que li succeeix al seu cos i a la seva psique, s’examina i això li produeix introversió.

o Gran poder de les imatges i els somnis. Les percepcions, les intuïcions, les imatges vives i intenses gaudeixen d’una gran força. S’esdevé un període de molta activitat en la imaginació i ja és capaç de tenir pensament abstracte. Són freqüents els somnis durant el dia en els quals, el nen o la nena és el protagonista i li serveixen per fugir de la realitat.

o Avança cap a la memòria lògica. En l’etapa anterior predominava la memòria mecànica. En aquesta, el nen o la nena no pot retenir amb tanta facilitat i necessita trobar el significat i sentit dels aprenentatges per ordenar-los lògicament. Durant un temps es donen els dos tipus de memòria.

12

o Inici del pensament abstracte. Cap als 10 anys el nen o la nena és capaç de fixar la seva atenció en el més essencial de la concreció. Però la capacitat de pensar abstractament és escassa. En aquest moment es deslliga de les imatges, les definicions no li ofereixen dificultats i és capaç de treure conclusions.

o Necessitat de cercar noves experiències. L’aparició de nous instints i tendències és una font de tensions i lluites. Necessita viure aventures, noves situacions, experiències i passar per situacions perilloses. Si no pot ser de forma real serà en llibres d’aventures. Apareix l’instint sexual en forma de desig que pot pertorbar la seva ment i plantejar conflictes morals, això contribueix a la separació de sexes ja iniciada a la tercera infància amb l’especialització d’interessos.

o A nivell social. Creix el desig de destacar-se, de batre marques en l’esport i en la vida. Presumeix del que ha fet i del que no ha fet. S’imagina com a famós i admirat, vol independitzar-se dels adults i pares i viure pel seu compte. Els nois s’associen en grups per als seus jocs i diversions fora del control dels adults. Les noies, en canvi, prefereixen la solitud.

o Respecte als sentiments. Predomina el pessimisme, és normal la falta d’equilibri i punt mitjà, van d’un extrem a l’altre passant fàcilment d’un estat d’ànim a l’estat contrari. Són freqüents els sentiments de por, susceptibilitat, irritabilitat i manca de confiança.

3r i 4t d’ESO

Els alumnes de 3r i 4t d’ESO es troben entre dues fases: la pubertat i l’adolescència.

La pubertat és una fase de maduració fisiològica i biològica i porta als alumnes la restauració de l’equilibri respecte a la fase anterior. Comença a créixer el cos, desapareix la desproporció corporal, la maduració sexual i de l’organisme provoca que el cos prengui les formes típiques masculina i femenina. Comprèn les nenes de 14 a 15 anys i els nens de 15 a 16 anys. El món interior és el gran descobriment d’aquesta etapa.

o El descobriment del «jo» . Com a conseqüència de la introversió hi ha el descobriment del propi jo. El jove s’adona que és diferent dels altres, que té sentiments i pensaments propis, descobreix la seva vida interior i s’aïlla. Es comprèn i es critica, però la seva actitud és egoïsta i subjectiva.

o La descoberta del temps. Descobreix el temps, la continuïtat de la vida. Que no pot viure el present sense preocupar-se pel futur ni del que va fer al passat. Així descobreix la responsabilitat.

o Descobriment dels altres. S’adona que els altres també tenen sentiments, unes intencions i uns motius. El jove examina els altres de manera crítica, aquesta crítica també arriba als professors i educadors.

o Inici dels valors. La intel·ligència progressa molt amb la percepció dels valors. Amb aquest descobriment el món es transforma, descobreix que els ideals poden servir de guia en la seva vida.

13

o Actitud crítica . Apareix el sentit crític. Ara no accepta res sense explicació. El que abans era evident ara és un gran problema. Pot criticar la conducta dels altres, els costums, les tradicions, la vida social... Aquesta crítica acostuma a ser rigorosa, unilateral i poc objectiva, admetent les situacions extremes i no les intermèdies.

o Les tendències. Són molt més forts i estables que en la fase anterior. L’instint sexual és una poderosa font d’emocions i és molt important que no es deixi dominar per la satisfacció immediata que exigeix. Vol independitzar-se de l’adult i igualar-se-li, l’imita i es preocupa molt més pel seu propi físic i vestuari. És molt egoïsta, només el preocupa allò que estigui relacionat amb si mateix, no coneix l’altruïsme ni pot comprendre els problemes dels altres. Tot això configura un jove que s’aïlla i té poques relacions socials.

o Els ideals . El descobriment dels valors comporta que els ideals siguin la meta de la seva vida. Però com que encara no és capaç de tenir un ideal propi, el que fa és escollir un model que el serveix de guia, d’ideal, de mirall, al qual vol igualar-se i que acostuma ser una persona de caràcter moral i personalitat forta que l’atrau i fascina. D’aquesta manera comença a formar-se la personalitat del jove. L’impressionen els exemples de conducta elevada i no les paraules i el discurs. A poc a poc, el model va alimentant l’ideal i això el condueix a la confecció d’un pla de vida i la seva voluntat i sentiments es polaritzen per aconseguir-lo.

o Respecte als sentiments. Els sentiments experimenten un gran desenvolupament. S’aprofundeix i es diversifica la immensa i delicada complexitat de la vida sentimental de l’esser humà, des de la malenconia i la nostàlgia a la passió i l’entusiasme. Al jove tot l’atrau i tot ho sent. Vol explorar totes les zones de la seva vida i els sentiments. Alterna moments d’entusiasme amb altres de depressió, encara no ha trobat l’equilibri, però el més important és sentir i viure el seu jo.

2.2. CRITERIS DE SELECCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

Sembla lògic pensar que els alumnes de 12 anys, gràcies al seu procés previ dut a terme en l’Educació Primària, han de dominar tasques d’una considerable dificultat que facin referència a: equilibris, girs, impactes, conduccions, etc. En definitiva i basant-nos en el concepte emprat en l’Educació física de base, han de dominar la coordinació dinàmica tant general com específica.Malgrat tot, l’experiència ens demostra que en l’actualitat, els alumnes d’aquestes edats generalment no han gaudit de les situacions adients per desenvolupar aquestes capacitats.Per tot això, considerem adequat de dedicar un temps per desenvolupar i/o aprofundir en tots els aspectes que després incidiran en l’evolució dels alumnes dins de la nostra matèria (Coordinació Dinàmica General i Coordinació Dinàmica Especial).

Per poder comprendre i valorar correctament el propi cos, creiem necessari fer un repàs del funcionament del cos humà , dels seus sistemes i del que comporta i ens proporciona l’activitat física.

És important per potenciar l’autonomia que els alumnes coneguin els principis i objectius de l’escalfament, d’aquesta manera cada vegada més podran implicar-se en aquesta fase prèvia a la pràctica física.Els alumnes hauran de prendre una major responsabilitat al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge. Proposem seguir el procediment següent:

• 1r d’ESO: el professor o la professora fa exclusivament l’escalfament.

14

• 2n d’ESO: després de l’anàlisi de la unitat 2, els alumnes distribuïts per parelles prepararan l’escalfament de 10 minuts per a mig grup classe (dues parelles cada sessió) utilitzant: jocs, escalfament tradicional, aeròbic, jocs populars... (2-3 cops durant el curs).

• 3r d’ESO: els alumnes distribuïts per parelles prepararan l’escalfament de 10 minuts per al grup classe utilitzant: jocs, escalfament tradicional, aeròbic, jocs populars...

• 4t d’ESO: es continua amb la preparació per parelles per tot el grup classe i a partir del segon trimestre els alumnes individualment prepararan l’escalfament per a mig grup classe. Les darreres sessions del curs l’alumnat farà un escalfament individual.

Un altre punt important que ha de reconèixer l’alumnat és l’existència i el treball d’un aspecte essencial com és la condició física -les qualitats físiques bàsiques-. Reconèixer quines són i conèixer com es poden entrenar, com afecten la salut i qualitat de vida, es concep com a un aspecte bàsic. Per tant proposem dur a terme el treball d’aquest contingut durant tots els cursos i no de forma puntual.El treball es farà principalment els primers cursos a través de formes jugades i mètodes d’entrenament i iniciant a partir de tercer els sistemes d’entrenament. Els sistemes d’entrenament ens permetran incidir més directament en la millora de la condició física dels alumnes. Cal finalitzar l’etapa amb l’elaboració i posada en pràctica, per part de cada alumne, d’un programa personal d’activitat física.

A l’hora de plantejar-nos quines activitats esportives són les més adients per iniciar l’Educació física a Secundària, els dubtes són molts. El fet de disposar d’un ampli ventall de temes desenvolupats al llibre de l’alumne permet al professor o professora escollir quin esport vol fer a cada unitat. Nosaltres ens inclinem per:

1r ESO L’atletisme (tema 13) El futbol (tema 19) o el rugbi (tema 22)

Incloure l’atletisme i el futbol o el rugbi respon principalment a donar una continuïtat, tant reglada com incrementadora de la dificultat, als aspectes treballats amb la coordinació dinàmica:

Coordinació dinàmica general --- Atletisme Coordinació dinàmica especial --- Futbol (ull–peu) o Rugbi (ull–mà)

L’atletisme és la continuïtat lògica de la coordinació dinàmica general, els desplaçaments, els girs i els salts són els elements més treballats en aquest esport. El treball individual en condicions d’igualtat permetrà als alumnes reconèixer el seu nivell físic i com se situen en relació als altres, al mateix temps que col·laboren amb el desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques. Malgrat tenir una implicació limitada per tractar-se d’esports individuals, volem insistir en les decisions estratègiques que els alumnes han de començar a prendre, i que seran un dels aspectes bàsics de tota l’etapa. El nostre objectiu és fer alumnes intel·ligents, capaços de prendre i assumir les seves decisions, i tenir com a fi el seu desenvolupament global per a la totalitat de la seva vida.

La possibilitat d’escollir entre el futbol i el rugbi ens permet triar entre dos esports que poden iniciar els alumnes en les responsabilitats, col·laboracions i relacions dels jocs col·lectius. El domini relatiu del mòbil, el nombre de jugadors i les seves possibilitats de relació, conjuntament amb l’adaptabilitat del reglament, fan aquests esports adequats per a la iniciació als esports d’equip. Per una banda el popular futbol que pot potenciar el treball de les decisions estratègiques individuals i col·lectives i per un altre el desconegut rugbi que permet treballar amb molt d’èxit la velocitat de decisió en el joc degut a la major pressió que fa l’oponent. Plantegem l’aprenentatge d’aquests esports a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o la tàctica individual i per últim, l’elecció del

15

mitjà bàsic tàctic col·lectiu. Aquesta metodologia col·laborarà amb l’objectiu, citat anteriorment, d’insistir en les decisions estratègiques en la pràctica esportiva.

2n ESO La natació (tema 14) o la gimnàstica artística (tema 15) El judo (tema 16) L’handbol (tema 17) o l’hoquei sala (tema 20) El bàsquet (tema 18) o el voleibol (tema 21)

Les activitats esportives ocupen un espai principal en aquest curs. Proposem les agrupacions següents:Natació o gimnàstica artística. Amb la finalitat de continuar amb l’increment en la dificultat de les accions motrius de la coordinació dinàmica general relacionant-les amb les noves possibilitats que ofereix el medi aquàtic o bé centrant-les en les acrobàcies que l’alumne pot fer.El judo per potenciar la rapidesa en les decisions estratègiques i la varietat de solucions en un esport d’oponent directe i individual. Aquests tres esports individuals permeten avançar a l’alumne en el domini del cos en moviment.

Handbol o hoquei sala. La reducció del nombre de jugadors permet potenciar l’element de decisió i la participació dels jugadors en les diferents fases del joc. L’handbol permet potenciar la tàctica individual i col·lectiva amb un mòbil de fàcil domini. L’hoquei sala permet incorporar un implement que incrementa la dificultat de posar en practica una tècnica adequada i potencia la responsabilitat i el control corporal.Bàsquet o voleibol. Incrementen la dificultat de prendre una decisió estratègica (menys espai i major velocitat) i l’augment en la precisió dels gestos tècnics, ens situa davant d’aquests esports com una continuació en la progressió dels jocs col·lectius.Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

3r ESO L’atletisme (tema 10) El futbol sala (tema 15) o el rugbi (tema 13) L’handbol (tema 11) o el bàsquet (tema 12)

L’atletisme es torna a treballar posant l’accent en les especialitats que requereixen un major nivell tècnic i físic. Seria interessant la possibilitat de finalitzar aquest esport amb una diada competitiva per posar en pràctica tots els aspectes treballats a les sessions. El treball individual en condicions d’igualtat permetran als alumnes reconèixer el seu nivell físic i com se situen en relació als altres, al mateix temps que col·laboren amb el desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques.

El futbol sala o el rugbi ens permet aprofundir en l’esport practicat a 1r d’ESO o bé treballar l’altre opció. Els dos esports centren els alumnes en les responsabilitats, col·laboracions i relacions dels jocs col·lectius. El futbol sala incrementa la velocitat i la implicació dels jugadors en les fases del joc, mentre que el rugbi potencia la velocitat en les decisions estratègiques individuals i col·lectives per la major pressió que fa l’oponent.L’handbol o el bàsquet ens permeten aprofundir en un segon nivell els esports treballats a 2n d’ESO o bé iniciar l’activitat no triada. La reducció del nombre de jugadors permet potenciar l’element de decisió i la participació dels jugadors a les fases del joc. L’handbol permet potenciar la tàctica

16

individual i col·lectiva amb un mòbil de fàcil domini i el bàsquet incrementa la dificultat de la decisió estratègica a prendre (menys espai i major velocitat) i l’augment en la precisió dels gestos tècnics.Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

4t ESO Els esports de raqueta: el bàdminton (tema 9) El beisbol (tema 16) o el rugbi (tema 13) El voleibol (tema 14) o el bàsquet (tema 12)

La proposta del bàdminton per treballar un esport d’oposició a 4t d’ESO respon a la seqüència lògica de posar la màxima rellevància en una activitat que requereix un alt nivell físic, de concentració i de dificultat tècnica (dos implements –raqueta i volant– no comuns a altres esports). Aquestes característiques potencien al màxim la coordinació dinàmica especial i permeten –en el treball de dobles– centrar l’interès en la coordinació entre els dos components de l’equip.

El beisbol o el rugbi ens permeten aprofundir en l’esport practicat a 1r o 3r d’ESO o bé treballar un nou esport. El beisbol és un esport amb un gran component estratègic, de gestos molt precisos i d’alta dificultat. D’altra banda, el rugbi permet potenciar la velocitat en les decisions estratègiques individuals i col·lectives per de la pressió que realitza l’oponent.El voleibol o el bàsquet ens permeten aprofundir en un segon nivell els esports treballats a 2n o 3r d’ESO o bé iniciar l’activitat no triada. Si abans no s’ha treballat el voleibol, sembla evident que aquesta opció caldria implementar-la, la gran precisió dels gestos tècnics i les responsabilitats del joc tenen una major acceptació i èxit en l’alumnat de 15-16 anys.Plantegem l’aprenentatge dels esports d’equip a partir de situacions que impliquin decisions. En primer lloc l’anàlisi del joc, en segon lloc l’elecció del gest i/o tàctica individual i per últim l’elecció del mitjà bàsic tàctic col·lectiu.

La pràctica de la comunicació corporal espontània a través del mim configura el primer dels aspectes a treballar en el bloc d’expressió. La seva importància radica en ser la primera vegada que es representen corporalment i de forma voluntària objectes, accions, sentiments, sensacions..., enriquint la valoració del propi cos i la seva predisposició per coneixe’l. Continuant amb el treball bàsic de l’espai i el temps, entra en joc l’expressió treballada a través dels balls populars –a 2n d’ESO– i els balls de saló –a 3r d’ESO- on predominen els conceptes de ritme i orientació espacial. La dansa permet que els alumnes experimentin i adaptin els paràmetres espaciotemporals al conjunt d’accions motrius desenvolupades principalment en la coordinació dinàmica. Dins d’aquest bloc es treballarà la relaxació a 2n i 3r d’ESO a través dels mètodes dels doctors Jacobson i Schultz. Per finalitzar l’etapa s’incorporarà l’organització per part dels alumnes d’una coreografia amb suport musical (aeròbic o similar).

Les activitats físiques a la natura, el coneixement de les seves tècniques i del medi són aspectes importants per als alumnes, ja que normalment a partir dels 14 anys, la natura adquireix per a ells un atractiu especial: llançar-se a l’aventura, fer excursions... Per això, considerem important donar a conèixer aquest medi i dur a terme alguna de les activitats a cada curs, com l’orientació, el senderisme, la bicicleta, l’escalada o l’acampada. Caldrà potenciar les activitats més vinculades a l’entorn tot garantint la seguretat i el respecte al medi. És molt recomanable intentar associar les activitats a la natura a algun treball globalitzat, viatge de fi de curs o alguna activitat que es pugui treballar conjuntament amb un altra matèria, d’aquesta manera serà més fàcil instaurar-la.

17

Considerem que a cada curs cal deixar un petit marge, un 10 % de les hores del curs, per fer servir com a hores de reserva per poder finalitzar el programa, per a jornades festives, excursions, etc., per poder fer de manera més àmplia activitats d’avaluació o per incloure nous continguts com les activitats recreatives que poden complir els objectius següents:

• Oferir activitats físiques en què predomini l’aspecte lúdic sobre l’educatiu.• Fer més divertida la pràctica física, amb l’objectiu de promocionar-ne la continuïtat fora del

centre i al llarg de la vida.• Trencar la dinàmica dels continguts principals, com a tasca desintoxicadora.

2.3. INSTAL·LACIONS

Les instal·lacions poden limitar els continguts que s’han de treballar, la qualitat de l’ensenyament esportiu i les possibles activitats físiques extraescolars. Per aquest motiu és molt important disposar d’unes instal·lacions de qualitat en la construcció i en el manteniment, amb una distribució correcte de metre quadrat per alumne. Les instal·lacions poden ser pròpies, llogades o cedides.

També, és bàsic tenir en compte que el nombre i la grandària dels espais esportius i dels vestidors existents, són un factor obstaculitzador del número de grups que poden dur a terme simultàniament la sessió d’educació física. Aquest aspecte caldrà fer-lo present a l’equip directiu del centre com a criteri en l’elaboració d’horaris.

Les instal·lacions de què disposi el centre han de garantir la possibilitat de desenvolupar el programa de la matèria sense tenir en compte les condicions meteorològiques. Encara que intentarem adaptar els continguts per treballar en l’època de l’any més adient.

2.4. RECURSOS MATERIALS

El material d’educació física és un aspecte bàsic en el desenvolupament de les sessions, ja que col·labora d’una manera molt important en la consecució dels objectius, en l’organització i el control dels alumnes, com a increment de la motivació, incitant respostes motrius, etc.

El material d’educació física com a element provocador del desenvolupament motriu, ha de complir una sèrie de característiques: ha de ser fàcil d’utilitzar, motivant, polivalent, de fàcil organització, segur, durable i lleuger.

La classificació i inventari del material és molt útil per poder fer previsions de les pròximes inversions, del patrimoni del centre i de les prioritats en la seva adquisició (material mínim – material òptim).

Per aquest motiu proposem la classificació següent:A. Material fix inventariable polivalent.B. Material mòbil.

B.1. Mòbil inventariable polivalent.B.2. Mòbil fungible polivalent.B.3. Mòbil fungible específic.

18

És molt important disposar d’un inventari de material que s’actualitzi periòdicament per poder conèixer amb exactitud les necessitats i d’aquesta manera fer les previsions de comandes utilitzant de forma més eficaç el pressupost de l’àrea.

L’alt volum de material fungible que s’utilitza en l’àrea d’Educació Física implica la necessitat d’un pressupost fix que ho contempli i que a més, permeti l’adquisició de material més específic que pugui suposar un increment de la qualitat.

2.5. LA SESSIÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

La sessió és l’aplicació directa i concreta del projecte curricular, és l’últim i més concret grau de concreció. Mitjançant la seva aplicació podem aconseguir els objectius proposats.

La durada normal de la sessió és aproximadament de 60 minuts, descomptant els períodes d’arribada, vestuari i dutxa (els quals també són susceptibles d’aprenentatge educatiu) el temps útil de pràctica se situarà al voltant dels 35-40 minuts. És necessari, per aquest motiu, pautar i delimitar correctament els temps per a cadascuna de les tasques per desenvolupar durant la sessió, la seva organització i qui serà l’encarregat de desenvolupar-les.

El model base de sessió d’Educació física consta de tres fases:

1a fase. ANIMACIÓ: En aquesta fase es desenvolupa l’adaptació a la pràctica física i paral·lelament se cercarà la motivació dels alumnes, aspecte bàsic pel desenvolupament de la sessió. També s’explicarà l’objectiu principal que s’ha d’aconseguir. Durada aproximada: 10 minuts.

2a fase. PART PRINCIPAL: En aquesta fase es duen a terme les activitats i tasques que portaran a l’alumne a aconseguir els objectius que es pretenen en la sessió. Durada aproximada: 25 minuts.

3a fase. TORNADA A LA CALMA: Pretén que l’alumnat recuperi els valors fisiològics i psicològics de repòs per poder continuar posteriorment amb altres tasques educatives. És de gran importància fer durant aquesta fase una anàlisi dels resultats i dels objectius de la sessió. Durada aproximada: 5 minuts.

L’instrument utilitzat és la FITXA DE SESSIÓ, en la qual destaquen els apartats següents:

o Curs: Agrupació temporal de continguts en funció de les característiques dels alumnes. o Unitat didàctica: Referència a la unitat de la programació que es treballa.o Objectius i competències: Allò que es vol aconseguir durant la sessió i les competències

bàsiques associades.o Material i instal·lacions: Instruments i espais necessaris per desenvolupar la sessió.o Tasques: Descripció de totes les activitats per dur a terme durant la sessió.o Organització: Com es distribuiran els alumnes a cada tasca.o Metodologia: Tècniques d’ensenyament per utilitzar per aconseguir els objectius.o Temps: Minuts destinats a cada tasca.

19

OBJECTIUS – COMPETÈNCIES CURS:UNITAT DIDÀCTICA:SESSIÓ NÚM:DATA:HORA:INSTAL·LACIÓ:MATERIAL:

FASE

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓtasques organització metodologia (t)

20

3. PROJECTE CURRICULAR DE LA MATÈRIA EDUCACIÓ FÍSICA

3.1. PRINCIPIS I FINS DE L’EDUCACIÓ

PrincipisEl sistema educatiu, configurat d’acord amb els valors de la Constitució i assentat en el respecte als drets i llibertats que hi estan reconeguts, s’inspira en els principis següents:

a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment de les seves condicions i circumstàncies.b) L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació i actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb una atenció especial a les que derivin de discapacitats.c) La transmissió i la posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, com també que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació.d) La concepció de l’educació com un aprenentatge permanent, que es desenvolupa al llarg de tota la vida.e) La flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com als canvis que experimenta l’alumnat i la societat.

21

f) L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.g) L’esforç individual i la motivació de l’alumnat. h) L’esforç compartit per l’alumnat, les famílies, els professors, els centres, les administracions, les institucions i el conjunt de la societat.i) L’autonomia per establir i adequar les actuacions organitzatives i curriculars en el marc de les competències i responsabilitats que corresponen a l’Estat, a les comunitats autònomes, a les corporacions locals i als centres educatius.j) La participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern i el funcionament dels centres docents.k) L’educació per a la prevenció de conflictes i per a la seva resolució pacífica, així com la no-violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.l) El desenvolupament de la igualtat de drets i oportunitats i el foment de la igualtat efectiva entre homes i dones.m) La consideració de la funció docent com a factor essencial de la qualitat de l’educació, el reconeixement social del professorat i el suport a la seva tasca.n) El foment i la promoció de la recerca, l’experimentació i la innovació educativa.ñ) L’avaluació del conjunt del sistema educatiu, tant en la programació i organització i en els processos d’ensenyament i aprenentatge com en els resultats.o) La cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes en la definició, l’aplicació i l’avaluació de les polítiques educatives.p) La cooperació i la col·laboració de les administracions educatives amb les corporacions locals en la planificació i la implementació de la política educativa.

FinsEl sistema educatiu s’orienta a la consecució dels fins següents:

a) El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes.b) L’educació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones amb discapacitat.c) L’educació en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència, com també en la prevenció de conflictes i la seva resolució pacífica.d) L’educació en la responsabilitat individual i en el mèrit i esforç personal.e) La formació per la pau, el respecte als drets humans, la vida en comú, la cohesió social, la cooperació i solidaritat entre els pobles, així com l’adquisició de valors que propiciïn el respecte als éssers vius i el medi ambient, en particular al valor dels espais forestals i el desenvolupament sostenible.f) El desenvolupament de la capacitat dels alumnes per regular el seu propi aprenentatge, confiar en les seves aptituds i coneixements, així com per desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor.g) La formació en el respecte i reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya i de la interculturalitat com a un element enriquidor de la societat.h) L’adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics, així com el desenvolupament d’hàbits saludables, l’exercici físic i l’esport.i) La capacitació per a l’exercici d’activitats professionals. j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n’hi ha, i en una o més llengües estrangeres.k) La preparació per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d’adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.

22

3.2. PRINCIPIS I OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Principis generals1. L’etapa d’Educació Secundària Obligatòria comprèn quatre cursos, que se segueixen ordinàriament entre els dotze i els setze anys d’edat.2. La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria consisteix a aconseguir que l’alumnat adquireixi els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic; fer-li desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball; preparar-lo per a la seva incorporació a estudis posteriors i per a la seva inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà.3. En l’Educació Secundària Obligatòria s’ha de fer atenció especialment a l’orientació educativa i professional de l’alumnat.4. L’Educació Secundària Obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Correspon a les administracions educatives regular les mesures d’atenció a la diversitat, organitzatives i curriculars, que permetin als centres, en l’exercici de la seva autonomia, una organització flexible dels ensenyaments.5. Entre les mesures assenyalades a l’apartat anterior s’han de tenir en compte les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grups, l’oferta de matèries optatives, programes de reforç i programes de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.6. En el marc del qual disposen els apartats 4 i 5, els centres educatius tenen autonomia per organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per adoptar les mesures d’atenció a la diversitat adequades a les característiques del seu alumnat.7. Les mesures d’atenció a la diversitat que adoptin els centres han d’estar orientades a la consecució dels objectius de l’educació secundària obligatòria per part de tot el seu alumnat i no poden suposar, en cap cas, una discriminació que els impedeixi aconseguir els objectius esmentats i la titulació corresponent.

ObjectiusL’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin una discriminació entre homes i dones.d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

23

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi ha, en la llengua cooficial de la comunitat autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.i) Comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de manera apropiada.j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i les dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural.k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seva conservació i millora.l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques.

Principis metodològicsEn aquesta etapa es posarà especial èmfasi en l’atenció a la diversitat de l’alumnat, en l’atenció individualitzada orientada a aconseguir el màxim desenvolupament de cada alumne i alumna, i en la resposta a les dificultats d’aprenentatge ja identificades o en aquelles que apareguin al llarg de l’etapa.La metodologia didàctica serà fonamentalment comunicativa, activa i participativa, i dirigida a aconseguir els objectius, especialment aquells més directament relacionats amb les competències bàsiques. L’acció educativa procurarà la integració dels aprenentatges posant de rellevància les relacions entre les matèries i la seva vinculació amb la realitat. També haurà de promoure el treball en equip i afavorir una progressiva autonomia dels alumnes que col·labori en el desenvolupament de la capacitat d’aprendre a aprendre.Sense perjudici del seu tractament específic a les matèries de l’àmbit lingüístic, a totes les matèries es planificaran activitats que fomentin la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat per dialogar i expressar-se en públic. Caldrà garantir a la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura a tots els cursos de l’etapa.L’educació en valors haurà de formar part dels processos d’ensenyament-aprenentatge per ser un dels elements rellevants en l’educació de l’alumnat. La comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació seran objecte de tractament a totes les matèries de l’etapa.

3.3. FUNCIONS DEL PROFESSORAT

Les funcions del professorat s’han d’exercir sota el principi de col·laboració i treball en equip i són, entre altres, les següents:

a) La programació i l’ensenyament de les àrees, matèries i mòduls que tinguin encomanats.b) L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat, així com l’avaluació dels processos d’ensenyament.c) La tutoria dels alumnes, la direcció i l’orientació del seu aprenentatge i el suport en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies.d) L’orientació educativa, acadèmica i professional dels alumnes, en col·laboració, si s’escau, amb els serveis o departaments especialitzats.

24

e) L’atenció al desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de l’alumnat.f) La promoció, organització i participació en les activitats complementàries, dins o fora del recinte educatiu, programades pels centres.g) La contribució a fer que les activitats del centre es desenvolupin en un clima de respecte, de tolerància, de participació i de llibertat per fomentar en els alumnes els valors de la ciutadania democràtica.h) La informació periòdica a les famílies sobre el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles, així com l’orientació per a la seva cooperació en el procés.i) La coordinació de les activitats docents, de gestió i de direcció que els siguin encomanades.j) La participació en l’activitat general del centre.k) La participació en els plans d’avaluació que determinin les administracions educatives o els mateixos centres.l) La recerca, l’experimentació i la millora contínua dels processos d’ensenyament corresponent.

3.4. DEFINICIONS

El currículumS’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació.

Competències bàsiquesS’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la compressió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Atenció a la diversitatL’Educació Secundària Obligatòria s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comú i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació, que els impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.Entre les mesures d’atenció a la diversitat es preveuran agrupaments flexibles, el reforç en grups ordinaris, el desdoblament de grups per reduir la ràtio quan faci falta, les adaptacions curriculars, la integració de matèries per àmbits, programes de diversificació curricular i altres programes personalitzats per aquells alumnes amb necessitats específiques de reforç educatiu.

3.5. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A més de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d’aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realització personal i

25

esdevenir així persones responsables, autònomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaços d’adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui imprescindible centrar el currículum en les competències bàsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competències que afavoreixen que l’alumnat integri els seus aprenentatges, posant en relació els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, això orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris d’avaluació que tenen caràcter bàsic per a tot l’alumnat i, en general, per inspirar les diferents decisions relatives al procés d’ensenyament i aprenentatge.

La finalitat central de cadascuna de les matèries curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s’assolirà com a conseqüència del treball en distintes matèries. Per tant, l’eficàcia en la consecució de les competències bàsiques depèn d’una bona coordinació de les activitats escolars de totes les matèries curriculars. I per aconseguir-ho és clau l’organització del centre i de les aules: l’articulació dels diferents àmbits d’organització del professorat com els cicles i cursos; la participació de l’alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés d’aprenentatge; la complementació del treball individual i el treball cooperatiu; l’ús de determinades metodologies i recursos didàctics, com la concepció, organització i funcionament de la biblioteca escolar; l’acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les famílies; i, finalment, la planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

Perquè el currículum sigui coherent amb els plantejaments que s’acaben de proposar cal contemplar dos grups de competències bàsiques: unes són les més transversals, que són la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre i expressar la realitat, les metodològiques que activen l’aprenentatge, i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les més específiques, relacionades amb la cultura i la visió del món, que farà que les accions dels nois i noies siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades.

Per aconseguir un desenvolupament d’aquestes competències, cal tenir en compte que totes estan estretament relacionades i en complementarietat: la visió de la realitat social i física és una construcció cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competències personals i socials de la comunicació i de les metodològiques. Alhora, aquestes competències no es poden desenvolupar si no és omplint de significat, de contingut significatiu per als alumnes, la seva exercitació en les activitats escolars i fent-los útils en la resolució de les situacions que planteja el món físic i social. És a dir, l’educació ha de desenvolupar harmònicament la competència d’actuar com a persona conscient, crítica i responsable, en el món plural i divers que és la societat del segle XXI.

Per a l’educació obligatòria, s’identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents:

Competències transversals:Les competències comunicatives:1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual2. Competències artística i cultural

26

Les competències metodològiques:3. Tractament de la informació i competència digital4. Competència matemàtica5. Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals:6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic8. Competència social i ciutadana

Els objectius i els continguts de cadascuna de les matèries curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les matèries es tinguin en compte les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d’avaluació serveixen de referència per valorar el progressiu grau d’adquisició de les diverses competències. Per tenir una visió més precisa de com en cadascuna de les matèries curriculars es plantegen aquestes competències bàsiques, en la introducció de cadascuna d’elles es precisa com contribueix a desenvolupar-les.

A continuació es descriuen els aspectes nuclears d’aquestes competències que cal exercitar des dels primers nivells educatius, si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot l’alumnat.

Competències transversals:

Les competències comunicativesAtès que les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones, aprendre és una activitat social, i saber comunicar esdevé una competència clau per a l’aprenentatge, que es va desenvolupant i matisant en totes i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar, per tant, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos.

Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l’ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, amb gestió de diverses llengües, i amb l’ús de les eines matemàtiques (operacions fonamentals, eines aritmètiques i geomètriques o útils estadístics). El desenvolupament de tots aquests àmbits facilitarà el de la competència intercultural per poder valorar la diversitat cultural que fa comprendre i expressar la seva percepció del món, la d’altri i la de la seva pròpia realitat.

Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. És fonamental l’habilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i l’habilitat d’interactuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenció a les conseqüències que comporta la presència de dones i homes en el discurs. En la comunicació s’interpreta de forma significativa la informació que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capacitat per generar informació amb noves idees, saber-les combinar amb d’altres, i avaluar la informació rebuda més enllà del seu significat. Aprendre a comunicar també és saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i lacomunicació. Aquestes tecnologies condicionen la comunicació i, per tant, modifiquen la manera de veure el món i de relacionar-se, canviant alhora els hàbits en les relacions comunicatives personals, laborals i socials.

27

Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de les altres competències bàsiques: les metodològiques de la cerca i gestió de la informació, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretació de la realitat, habitar el món i conviure, endefinitiva, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi i de la pròpia identitat.

A continuació considerarem dues competències comunicatives: la lingüística i audiovisual, i l’artística i cultural.

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisualCom s’ha dit abans, la competència comunicativa lingüística i audiovisual consisteix a saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència digital), amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb l’adequació a les diferents funcions.

La competència comunicativa lingüística és la base de tots els aprenentatges i, per tant, el seu desenvolupament és responsabilitat de totes les matèries i matèries del currículum, ja que en totes elles s’han d’utilitzar els llenguatges com a instruments de comunicació per fer possible l’accés i gestió de la informació, la construcció i comunicació dels coneixements, la representació, interpretació i comprensió de la realitat, i l’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

Cal una atenció molt focalitzada en com utilitzen aquesta competència en les diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les matèries curriculars. Cal que en tots aquests àmbits es trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena d’estereotips i a prendre actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat, així com els continguts violents que representen accions d’agressió directa o indirecta a la integritat de les dones. Només així els nois i les noies esdevindran progressivament competents en l’expressió i comprensió dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que s’intercanvien en situacionscomunicatives diverses que es generen a l’aula i podran adaptar la seva comunicació als contextos, si es vol que siguin eficaços en la comprensió del món que els farà actuar amb coherència i responsabilitat.

D’una manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis d’aquesta competència han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament de l’autoestima i confiança en si mateix per esdevenir un ciutadà o ciutadana responsables que estiguin preparats per aprendre al llargde tota la vida.

Per tot això, aquesta competència és essencial en la construcció dels coneixements i pensament social crític, en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenòmens que es plantegen en els projectes d’estudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que s’usen o que es construeixen en aquestes activitats. Com a exemple pot servir aquesta llista:

28

- Textos que conten: reportatge, testimoniatge, anècdota...- Textos que descriuen: informe d’observacions, acta, llistes, descripció d’un lloc, d’una situació, d’un personatge, d’un objecte, fulletó informatiu...- Textos que expliquen: presentació d’un objecte, article d’enciclopèdia, llibre de text, reportatge, notícia periodística...- Textos que organitzen informació o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta...- Textos que diuen com fer una cosa: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles d’un joc... - Textos per convèncer o fer actuar: anunci, cartell de promoció, text d’opinió, debat...- Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatització, còmic...- Textos que serveixen d’eines de referència: diccionari, atles, catàleg, anuari, banc de dades, glossari...

Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb l’ús de llenguatges audiovisuals que, en l’àmbit de la divulgació de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconèixer, i també cal contemplar que poden aparèixer en suport de paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents que s’han de considerar en el procés d’aprenentatge.

En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral és fonamental, cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Això implica ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal, ser progressivament competent en l’expressió i comprensió dels missatges orals que s’intercanvien amb la utilització activa i efectiva de codis i habilitats verbals ino verbals i de les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. S’aprèn a llegir i comprendre millor els textos, i a escriure, reflexionar i revisar com s’escriu, i s’aprèn a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i les noies. En la llengua parlada per aprendre, el paper central és per a qui aprèn i cal que el professorat sàpiga orientar-los perquè l’ús de les habilitats de la llengua parlada vagi generant l’hàbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses.

En el desenvolupament d’aquesta competència juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propòsits o objectius a les accions pròpies de la comunicació lingüística (el diàleg, la lectura, l’escriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents matèries curriculars es generin situacions comunicatives i projectes o tasques en la resolució dels quals calgui emprarhabilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i organitzar i autoregular el coneixement i l’acció dotant-los de coherència.

Aquesta competència comunicativa cal que s’apliqui també en la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; la comprensió i la composició de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos, així com donar coherència i cohesió al discurs i a les pròpies accions i tasques, per resoldre les situacions pròpies de cada àmbit curricular.

A més, la competència comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com l’ús adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicació: recursos visuals, gestuals, corporals... De manera especial cal reflexionar sobre les representacions gràfiques específiques de cada construcció disciplinària.

Comprendre i saber comunicar són sabers pràctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexió sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius específics de cada àrea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte d’observació i anàlisi. En aquesta línia poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competència comunicativa es fan en

29

el currículum de les matèries de llengua, apartat en què totes les matèries són competents i que en la de llengua s’ha desenvolupat d’una manera més detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del currículum, pròpiament, s’han de tenir presents, amb les seves especificitats,en tots i cadascun d’ells.

Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situació comunicativa i en diferents contextos socials i culturals, implica el coneixement d’alguns aspectes de la diversitat lingüística i cultural, així com algunes de les estratègies necessàries per a interactuar d’una maneraadequada en contextos plurals. Aquesta dimensió plurilingüe i intercultural de la comunicació suposa poder comunicar-se en diverses llengües amb distint nivell de domini i formalització –especialment en l’escriptura–, amb la qual cosa, s’afavoreix l’accés a noves i més variades fonts d’informació, comunicació i aprenentatge. El coneixement d’altres llengües i cultures dóna, a més, una major obertura cap als altres, que és clau per al desenvolupament d’una societat solidària i que s’enriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes.

La competència comunicativa també és imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i fer crítiques constructives; posar-se en el lloc d’altri de manera empàtica; respectar opinions diferents a les pròpies amb sensibilitat i esperit crític; desenvolupar l’autoestima i la confiança en un mateix; treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar són accions que suposen habilitats per a establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb l’entorn, i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideració i respecte en la mesura en què es coneixen. Per això, la competència de comunicació lingüística està present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes.

En síntesi, el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el domini de diferents llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.

2. Competència artística i culturalLa competència artística i cultural és un complement necessari de la competència comunicativa i com a tal, cabdal per al desenvolupament de la ciutadania, crítica i solidària, de la nova societat del segle XXI. Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, consisteix a saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva, les representacions i anàlisis de la realitat que facilitin l’actuació de la persona per viure i conviure en societat. Tot i que es pot relacionar especialment amb matèries i de l’educació artística, d’alguns camps de les ciències socials o la literatura, és una competència interdisciplinària que cal tenir en compte i desenvolupar en les activitats de totes les matèries i en la vida del centre escolar.

Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, porta implícit disposar d’aquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així com capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendre-les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.

Aquesta competència implica posar en joc habilitats de pensament divergent i convergent, ja que comporta elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensió i expressió; planificar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en l’àmbit personal com en l’acadèmic. Es tracta, per tant, d’una competència que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se

30

amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura considerat en el sentit més ampli del terme.

Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics i, en la mesura que les activitats culturals i artístiques suposen en moltes ocasions un treball col·lectiu, disposar d’habilitats de cooperació, i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d’altri en la consecució del resultat final.

La competència creativa artística i cultural ha de mobilitzar, també, el coneixement bàsic de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics, així com de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A més, comporta identificar la importància representativa, expressiva i comunicativa que els factors estètics han tingut i tenen en la vida quotidiana de la persona i de les societats.

Implica igualment una actitud d’estima de la creativitat implícita en l’expressió d’idees, experiències o sentiments a través de diferents mitjans artístics, com la música, la literatura, les arts visuals i escèniques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix també valorar el diàleg intercultural i la defensa de la llibertat d’expressió en un marc de respecte i empatia per a les persones.

En síntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competència es refereix a l’ús d’aquells recursos de l’expressió i representació que faciliten la realització de les creacions individuals i socials; el coneixement bàsic de les diverses manifestacions culturals i artístiques i l’habilitat per apreciar i gaudir amb l’art i d’altres manifestacions culturals; l’aplicació d’habilitats de pensament divergent i de treball col·laboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques i culturals; el desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora; i, finalment, un interès per participar en la vida cultural i per contribuir en la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat, com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen persones de l’entorn del centre educatiu.

Les competències metodològiquesLes competències metodològiques focalitzen determinats aspectes que són comuns a la competència comunicativa, fan referència a desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns. Es tracta, en essència, de competències per convertir la informació en coneixement eficaç per guiar les accions, per tant, amb el raonament i l’esperit crític, amb la capacitat d’organitzar-se en les feines i també amb determinades actituds com el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverança i el rigor en la realització dels treballs. Amb això es potencia l’interès i el plaer pel treball fet, cosa que posa les bases per aconseguir l’objectiu d’aprendre a aprendre al llarg de la vida.

Parlem de tres competències metodològiques: a) la del tractament de la informació i competència digital; b) la matemàtica, que se centra en aquest àmbit concret; i c) la competència per aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.

3. Tractament de la informació i competència digitalLa competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

31

Per això és una competència transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les matèries curriculars. No hi ha un tractament de la informació al marge dels continguts específics de les matèries i, per contra, el desenvolupament dut a terme en una àrea pot ser transferit a les altres, si el professorat fa activitats explícites de transferència. També cal tenir present que hi ha factors personals (estils d’aprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera d’accedir i processar la informació i que, per tant, el professorat haurà de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb què es pot trobar. A més, la comunicació d’aquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupament d’aquesta competència. No solament cal respectar aquesta diversitat, sinó que pot ser una eficaç eina d’aprenentatge.

Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de decodificació i transferència, així com l’aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus d’informació, les seves fonts, les possibilitats i la localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se aquest coneixement.

Transformar la informació en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement.

Significa, així mateix, comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa, recursos expressius que incorporin, no solament llenguatges i tècniques específiques diverses, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’ús reflexiu i competent d’aquestes tecnologies és clau en el desenvolupament de totes les competències, però en l’àmbit del tractament de la informació té una especial rellevància, ja que ajuda a extreure el màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aquests canvis tenen en el món personal i sociolaboral (tenir una actitud crítica i reflexiva davant de la ideologia que transmeten i que condiciona la vida individual i social). Aquesta competència, que anomenem digital, també suposa emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos: matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics; processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació, per participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals; i generar produccions responsables i creatives.

El coneixement i domini d’habilitats tecnològiques bàsiques permet incorporar amb eficiència l’ús interactiu d’aquestes eines en les pràctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propòsits col·lectius i personals.

Per ser competent en aquest àmbit també s’han de mobilitzar estratègies d’ús davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint, així com fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre situacions reals (d’aprenentatge, treball, oci...) de manera eficient. En especial, cal tenir en compte que els textos són no-lineals (hipertext), interactius i en format multimèdia, la qual cosa exigeix l’ús de diferents tipus de processos de comprensió i de variades estratègies per al seu ús en diferents contextos comunicatius, que la mateixa tecnologia potencia.

32

En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació.

4. Competència matemàticaLa competència matemàtica és necessària en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de l’entorn i l’ús de les eines matemàtiques pot ser un instrument eficaç. Aquesta competència adquireix realisme i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemàtics són utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, una competència que caldrà tenir en compte en totes les matèries del currículum i activitats d’aprenentatge.

La competència matemàtica implica l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar distints tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement científic, i el món laboral i social.

És a dir, la competència matemàtica implica el coneixement i maneig dels elements matemàtics bàsics (diferents tipus de números, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informació a través d’eines matemàtiques (mapes,gràfics...) per poder-la interpretar; posar en pràctica processos de raonament que condueixin a la solució de problemes o a l’obtenció de la informació.

Aquests processos permeten aplicar la informació a una major varietat de situacions i contextos, seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals, i estimar i jutjar la lògica i validesa d’argumentacions i informacions.

Forma part de la competència matemàtica l’habilitat per analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions. Suposa, també, seguir determinats processos de pensament (com la inducció i la deducció, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de càlcul o elements de la lògica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vàlids. També implica una disposició favorable i de progressiva seguretat i confiança vers la informació i les situacions (problemes, incògnites, etc.) que contenen elements i suports matemàtics, així com en la seva utilització quan la situació ho aconsella, basades en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca per mitjà del raonament.

L’assoliment d’aquesta competència s’aconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i actituds matemàtics s’apliquen de manera espontània a una àmplia varietat de situacions, provinents d’altres camps de coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de la vida, tant en l’àmbit escolar o acadèmic comfora d’aquest, i afavoreix la participació efectiva en la vida social.

5. Competència d’aprendre a aprendreAprendre a aprendre implica disposar d’habilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. És la competència metodològica que, d’alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques.

33

Aquesta competència té dues dimensions fonamentals. D’una banda, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que es pot fer amb l’ajut d’altres persones o recursos. D’altra banda, disposar d’un sentiment de competència personal, que redunda en el desenvolupament de les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d’aprendre.

Per desenvolupar aquesta competència cal ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. També requereix conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d’una expectativa d’èxit, augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous reptes d’aprenentatge.

Per això, comporta tenir consciència i regulació conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística, entre d’altres. També es planteja l’ús de tècniques facilitadores d’aquest autocontrol com les bases d’orientació, els plans de treball, i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajut de diferents estratègies i tècniques d’estudi, de treball cooperatiu i per projectes, de resolució de problemes, de planificació i organització d’activitats i temps de forma efectiva.

Implica també fomentar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crítica, amb la informació disponible.

Inclou, a més, habilitats per obtenir informació –tant individualment com en col·laboració– i, molt especialment, per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions semblants i contextos diversos.

Aquesta competència ajuda a plantejar-se fites assolibles a curt, mitjà i llarg termini i complir-les, elevant els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista. Alhora suposa el control de l’assoliment d’aquestes fites, amb la reformulació de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.

Fa necessària també la perseverança en l’estudi i l’aprenentatge, des de la seva valoració com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix. Comporta ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar l’esforç, acceptar les errades i aprendre de les persones i amb les altrespersones.

En síntesi, aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic, com la capacitat de cooperar, d’autoavaluar-se, i el maneig eficient d’un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, i tot això es desenvolupa per mitjà d’experiències d’aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives.

La competència personalLa competència personal està vinculada al desenvolupament i l’afirmació de la identitat personal i es tradueix en l’afirmació dels valors i l’autonomia de cadascú, però també en actituds d’obertura, de flexibilitat i de compromís vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, d’una banda,

34

fer-se com cadascú desitja i, de l’altra, usar la pròpia manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i la pròpia vida plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la construcció de la identitat femenina i de la masculina.

Implica, així mateix, el desenvolupament de les competències emocionals, adreçades a un mateix (com per exemple, el coneixement de les pròpies emocions i les d’altri, la regulació emocional i l’autoestima) i adreçades a les altres persones (l’empatia, l’assertivitat, l’escolta, el diàleg, l’animació de grups, la presa de decisions i la resolució de conflictes, entre d’altres).

L’estructuració de la identitat és un procés que comença prenent consciència del lloc que ocupa en el seu àmbit familiar i integrant els valors del seu entorn més proper. En arribar a l’escola, cal que els nois i les noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus propis valors, acceptin la diferència i s’obrin a la diversitat. Cal treballar l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l’autoexigència, el pensament crític, i el desenvolupament d’hàbits responsables.

Cada noi i noia ha de configurar de forma conscient i autònoma la seva pròpia biografia, d’acord amb les seves voluntats i amb tots els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn.

Tots els àmbits d’aprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de l’alumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant els seus horitzons, mobilitzant les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la societat, perquè així construeixi la seva identitat.

6. Competència d’autonomia i iniciativa personalAquesta competència, en l’àmbit de les competències bàsiques, es refereix, d’una banda, a l’adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. D’altra banda, remet a la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes, i de tirar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals –en el marc de projectes individuals o col·lectius responsabilitzant-se, tant en l’àmbit personal, com en el social i laboral.

Suposa poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes individuals o col·lectius. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. A més, analitzar possibilitats i limitacions, conèixer les fases de desenvolupament d’un projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure’n conclusions i valorar les possibilitats de millora.

Exigeix, per tot això, tenir una visió estratègica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir objectius i a mantenir la motivació per aconseguir l’èxit en les tasques escolars i els projectes personals. A més, comporta una actitud positiva cap als canvis, amb la necessària flexibilitat per adaptar-s’hi críticament i constructiva.

A més, comporta una actitud positiva cap al canvi i la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments, podent comprendre aquests canvis com a oportunitats, adaptar-s’hi críticament i constructiva, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s’emprenen.

35

En la mesura que l’autonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres persones, aquesta competència obliga a disposar d’habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l’altre, valorar les idees d’altri, dialogar i negociar, tenir l’assertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible.

Una altra dimensió important d’aquesta competència, molt relacionada amb aquesta vessant més social, està constituïda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l’empatia, l’esperit de superació, les habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organització de temps i tasques, la capacitat d’afirmar i defensar drets o l’assumpció de riscos.

En síntesi, l’autonomia i la iniciativa personal impliquen ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

Després de parlar de les competències transversals es passa ara a un àmbit més focalitzat: el d’aprendre a conviure i habitar el món, fonamental per tal que els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres actius en una societat democràtica i participativa.

Aprendre a conviure implica tenir en compte l’enriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial, el diàleg intergeneracional i valorar les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la humanitat.

Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l’alumnat de la realitat que l’envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i la societat, que interactuï amb l’entorn i es comprometi en la seva millora.

Els coneixements escolars han de permetre al nen i la nena comprendre i interpretar el món en què viu i facilitar-li la seva participació en la construcció d’una societat més humana. L’educació escolar ha de contemplar les situacions problemàtiques que tot ciutadà i ciutadana ha d’aprendre a administrar i solucionar en els camps concrets de: l’educació científica i tecnològica i l’educació per a la salut, per al medi ambient i per al desenvolupament sostenible; l’educació social i per a la ciutadania.

Si volem una major cohesió social, i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers la comunitat escolar i l’àmbit local cal, entre d’altres, la conscienciació per la pertinença social i comunitària, el coneixement dels valors en què es fonamenta la societat democràtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’ús del diàleg en la resolució de conflictes, el plantejament crític dels hàbits de consum dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en comú.

Del que s’acaba de dir se’n dedueixen dues competències molt estretament relacionades: la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic i la competència social i ciutadana.

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

36

Aquesta competència mobilitza els sabers escolars que li han de permetre comprendre la societat i el món en què es desenvolupa, fa que l’alumnat superi la simple acumulació d’informacions per interpretar i apropiar-se dels coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqüències i dirigir reflexivament les accions per a la millora i preservació de les condicions de vida pròpia, les de les altres persones i les de la resta dels éssers vius. En definitiva, actualitza el conjunt de competències per fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, tenir un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com a elements clau de laqualitat de vida de les persones.

Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels diferents camps del saber que donin sentit als fenòmens quotidians, l’adequada percepció de l’espai físic en el qual es desenvolupen les activitats humanes i la vida en general, tant a escala global com a escala local. Finalment, també cal tenir en compte l’habilitat per interactuar en l’entorn més proper: moure-s’hi i resoldre problemes en què intervinguin els objectes i la seva posició.

El coneixement i la interacció amb el món físic és una competència interdisciplinària en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència,processos tecnològics, etc.) i per interpretar el món, la qual cosa exigeix l’aplicació dels conceptes i principis bàsics que permeten l’anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps del saber involucrats. També duu implícit ser conscient de la influència que té la presència de les persones en l’espai, elseu assentament, les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants, així com la importància que tots els éssers humans es beneficien del desenvolupament i que aquest procuri la conservació dels recursos i la diversitat natural, i es mantingui la solidaritat global i intergeneracional.

Aquesta competència, i partint del coneixement del cos humà, de la naturalesa i de la interacció dels homes i les dones amb aquesta, permet argumentar racionalment les conseqüències dels diferents modes de vida, i adoptar una disposició a una vida física i mental saludable en un entorn natural i social que també ho sigui. Així mateix, suposa considerar la doble dimensió –individual i col·lectiva– de la salut, i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix.

També incorpora l’aplicació d’algunes nocions, conceptes científics i tècnics, i de teories científiques bàsiques prèviament compreses, com per exemple: identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions temptatives o hipòtesis; identificar el coneixement disponible i comunicar conclusions.

Aquesta competència proporciona, a més, destreses associades a la planificació i maneig de solucions tècniques seguint criteris d’economia, eficàcia i sostenibilitat, per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i del món laboral. Suposa així mateix demostrar esperit crític en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana. Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic al costat d’altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

En definitiva, aquesta competència suposa el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint en els àmbits científic i tecnològic són molt ràpids i tenen una influencia decisiva en la vida de les persones, la societat i el món natural.

37

Implica també la diferenciació i valoració del coneixement científic en contrast amb altres formes de coneixement, i la utilització de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.

En coherència amb tot el que hem dit en els paràgrafs anteriors, són parts d’aquesta competència bàsica l’ús responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable, i la protecció i promoció de la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones i de les societats.

8. Competència social i ciutadanaAquesta competència fa possible comprendre la realitat social en què es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir en la seva millora. Si bé aquesta competència manté vincles més estrets amb les matèries de Ciències socials i d’Educació per a la ciutadania, mobilitza recursos d’altres matèries del currículum.

La competència social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades. Pren com a referència un model de persona que pugui ser un element actiu en la construcció d’una societat democràtica, solidària i tolerant, i compromès a contribuir en la seva millora.

Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre l’evolució i organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitzar el judici moral per triar i prendre decisions, i exercir activament i responsablement els drets i deures de la ciutadania.

Entre les habilitats que tenen relació amb aquesta competència destaquen: conèixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en distints contextos; expressar les pròpies idees i escoltar les alienes; ser capaç de posar-se en lloc d’altri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitària; valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones; practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit individual com en el social.

La dimensió ètica de la competència social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-s’hi en coherència en afrontar una decisió o un conflicte. Això suposa entendre que no tota posició personal és ètica si no està basada en el respecte als principis o valors universals com els que conté la Declaració dels Drets Humans.

La vessant social d’aquesta competència suposa utilitzar el coneixement sobre l’evolució i organització de les societats i sobre els trets i valors del sistema democràtic, així com utilitzar el judici moral per elegir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania.

Afavoreix també la comprensió de la realitat històrica i social del món, la seva evolució, els seus assoliments i problemes. La comprensió crítica de la realitat exigeix experiència, coneixements i consciència de l’existència de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recórrer a l’anàlisi multicausal i sistèmic per jutjar els fets i problemes socials i històrics, i per reflexionar-hi de manera global i crítica, així com fer raonaments crítics i vàlids lògicament sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat.

Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la seva creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu, a més de demostrar interès i comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a

38

l’evolució i el progrés de la humanitat, i disposar d’un sentiment comú de pertinença a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local.

També formen part d’aquesta competència aquelles habilitats socials que permeten saber que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivència, resoldre’ls amb actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia emprant, tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors construïda per mitjà de la reflexió crítica i el diàleg en el marc dels patrons culturals bàsics de cada regió, país o comunitat.

La vessant de ciutadania d’aquesta competència implica l’exercici de la ciutadania activa i integradora que exigeix el coneixement i comprensió dels valors en què s’assenten els estats i societats democràtics, dels seus fonaments, maneres d’organització i funcionament. Permet reflexionar críticament sobre els conceptes de democràcia, llibertat, solidaritat, corresponsabilitat, participació i ciutadania, amb particular atenció als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, així com la seva aplicació per part de diverses institucions, i mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics, que a la vegada comporta disposar d’habilitats com la presa de consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions, i llur control i autoregulació.

L’exercici de la ciutadania implica disposar d’habilitats per participar activament i plena en la vida cívica, significa construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics, exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cívics, i defensar també els drets d’altri.

En síntesi, aquesta competència suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

Desenvolupament de les competències bàsiquesEl desenvolupament competencial implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Per avançar en l’assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge entorn als quatre eixos següents:- Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.- Aprendre a pensar i comunicar.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.- Aprendre a conviure i habitar el món.

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú construeixi la seva pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per desenvolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i la pròpia vida li plantegen. Treballar l’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables és essencial per aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

Aprendre a pensar i comunicar per tal d’afavorir la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. Cercar i gestionar informació

39

provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (escrit, visual, corporal, digital...) en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa per interpretar la realitat, establir diàlegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcció de coneixements més significatius i cada vegada més complexos, i el compromís per implicar-se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries.

4. CURRÍCULUM DE LA MATÈRIA D’EDUCACIÓ FÍSICA

4.1. MARC LEGAL

La Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya té competència compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, incloent-hi l’ordenació curricular.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix a l’article 6 que s’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels diferents ensenyaments.

D’acord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya fixar l’ordenació curricular de l’educació secundària, tenint en compte els ensenyaments mínims fixats pel Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre.

La Generalitat de Catalunya a través del Decret 143/2007, de 26 de juny, estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria, disposa els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació per a aquesta etapa educativa. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

4.2. PRESENTACIÓ

El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida són finalitats fonamentals de l’educació obligatòria. La matèria d’Educació física ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències centrades en la cura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física i en l’ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives.

40

Al final de l’etapa els nois i les noies han de comprendre els beneficis de la pràctica d’activitat física sistemàtica i permanent i han d’adquirir les eines necessàries per organitzar la pròpia pràctica de manera autònoma. Per assolir aquesta autoregulació és fonamental vincular la pràctica d’activitats físiques a una escala de valors, actituds i normes i al coneixement dels seus efectes sobre la salut, el creixement personal i la millora de la qualitat de vida.

En aquesta etapa, en què els nois i les noies experimenten grans canvis a nivell corporal, afectiu i social, pren importància la consciència del propi cos i l’acceptació d’un mateix i dels altres. El cos ha de ser entès com a mitjà de comunicació, creació, interpretació i expressió, tal com ja es planteja en l’etapa d’Educació Primària. Els nois i les noies han de ser capaços d’utilitzar el cos i el seu moviment per expressar sensacions i sentiments davant de situacions diferents.

Les activitats de la matèria han de potenciar les actituds i valors propis d’una societat solidària, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l’entorn.

4.3. COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’EDUCACIÓ FÍSICA

El desenvolupament personal esdevé una competència central de la matèria d’Educació física, que s’assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l’activitat física, assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu.

Els continguts de la matèria pretenen donar resposta a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat.

La competència en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a la millora de l’autoestima i el desenvolupament del benestar personal.

La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com instruments d’expressió i comunicació; l’expressió i comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos.

Aquesta matèria també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació, que seran transferits a l’activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, etc.). Les possibilitats expressives del cos i de l’activitat motriu potenciaran la creativitat i l’ús dels llenguatges corporals per transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.

4.4. APORTACIONS DE L’EDUCACIÓ FÍSICA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La matèria d’Educació física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques, essencialment a la del coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut.

41

També contribueix essencialment en la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes.

El reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·labora amb la competència cultural i artística. Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de lainformació i competència digital.

El coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l’organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència d’aprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.

4.5. ESTRUCTURA DE CONTINGUTS

Els continguts d’Educació física de cada curs s’organitzen en quatre apartats: condició física i salut, jocs i esports, expressió corporal i activitats en el medi natural.

L’estructuració dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a l’Educació física en l’Educació Secundària Obligatòria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat, l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l’educació en valors i l’educació per a la salut.

Encara que en l’Educació Secundària Obligatòria els continguts es presentin organitzats per matèries, per a l’assoliment de les competències bàsiques és convenient establir-hi relacions sempre que sigui possible. La connexió entre continguts de matèries diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situació i dóna un sentit més ampli als conceptes i n’afavoreix lacomprensió. De la mateixa manera, els continguts que en una matèria es presenten com a instrument, trobaran en una altra els contextos adequats que els donaran sentit.

Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relació amb l’entorn i la vida diària. Al final dels continguts de cada curs es concreten les connexions que es poden establir amb altres matèries; la proposta que es fa té un caràcter orientatiu i en cap cas és exhaustiva.

4.6. CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

En aquesta etapa cal fer un treball específic per a la millora de la condició física. A partir de la valoració i acceptació de les capacitats individuals, l’alumnat ha d’esforçar-se per millorar el seu nivell de condició física i contribuir al desenvolupament corporal harmònic.

Aquesta millora s’ha d’enquadrar en un marc saludable, per això és important que els nois i les noies coneguin els beneficis de l’activitat física regular sobre l’organisme. S’ha de treballar específicament l’anàlisi i valoració crítica de determinats models presents a la nostra societat, amb especial incidència en problemàtiques que es poden donar en aquestes edats, com el sedentarisme,els trastorns alimentaris i les pràctiques de risc.

Els jocs i els esports es presenten com a mitjans de treball, tant per a la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals com per al coneixement de formes d’activitat

42

física aptes per a la competició, la recreació i el temps de lleure. En aquestes pràctiques és fonamental la valoració i respecte per les normes, pels companys i els adversaris, així com elrespecte pel material i les instal·lacions.

El treball d’equip per a la consecució d’un objectiu comú als esports col·lectius i l’afany de millora als individuals i d’adversari són aspectes que cal tenir en compte. Evidentment, en aquesta etapa l’esport ha de tenir un caràcter obert a diverses especialitats, amb una participació que no estigui supeditada a les característiques de sexe, nivells d’habilitat o altres criteris de discriminació, i hade respondre a plantejaments més enllà dels competitius. En conseqüència, cal fomentar l’esperit crític en el tractament d’alguns esports i activitats físiques als mitjans de comunicació i en la societat en general, i valorar-ne els aspectes positius com l’esforç o el treball d’equip.

Les activitats en el medi natural s’han de presentar com una forma més d’activitat física saludable que permet, a més del contacte amb el medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat d’utilització del temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser també una eina per a la valoració del medi natural i fomentar-ne el respecte i la conservació.

En les activitats, no s’han de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S’ha de valorar la millora i l’esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup, i tenint sempre molt present que l’objectiu final de l’Educació física a l’Educació Secundària Obligatòria és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives.

4.7. OBJECTIUS

La matèria d’Educació física de l’Educació Secundària Obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.

2. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat de vida.

3. Dur a terme activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.

4. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a hàbit de vida saludable.

5. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de l’entorn en les activitats en el medi natural.

6. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i en el temps de lleure per a la millora de la condició física.

7. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.

8. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de millora personal.

43

9. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

10. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

4.8. 1r D’ESO

4.8.1. CONTINGUTS

Condició física i salut Identificació de les parts d’una pràctica física: escalfament, activitat física i exercicis de

baixa intensitat. Realització d’exercicis apropiats per a l’escalfament general. Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques. Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Pràctica d’exercicis per a la millora del to muscular i postura corporal. Control de la respiració i consciència del cos en relaxament.

Jocs i esports Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut.

Expressió corporal Identificació del cos expressiu: postura, gest i moviment. Aplicació de la consciència

corporal a les activitats expressives. Experimentació d’activitats expressives orientades a afavorir una dinàmica positiva del

grup. Disposició favorable a la desinhibició en les activitats d’expressió corporal.

Activitats en el medi natural Realització d’activitats fisicoesportives en el medi natural. Acceptació i respecte de les normes de conservació dels medi urbà i natural.

Connexions amb altres matèriesCiències de la naturalesa

Respecte per les normes de conservació del medi.Llengua

Interacció oral en jocs i esports.

4.8.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

44

Identificar les parts d’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna. Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats

de millora. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el nivell

assolit. Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les

fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc. Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest,

la dramatització o d’altres, i mostrar desinhibició en les activitats d’expressió corporal. Mostrar habilitat i respecte per a la realització d’activitats en el medi natural. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida

quotidiana.

4.9. 2n D’ESO

4.9.1. CONTINGUTS

Condició física i salut Realització de jocs d’escalfament, tot reconeixent els objectius que es persegueixen. Reconeixement de les qualitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i

flexibilitat. Realització d’activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial

incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat. Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d’esforç. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física. Valoració d’hàbits saludables com una bona alimentació, el descans i l’activitat física, i

identificació d’hàbits de risc. Coneixement i vivència de diferents tècniques de respiració i relaxació, i aplicació en

situacions quotidianes.

Jocs i esports Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

Expressió corporal Recerca de diferents maneres de comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant

les diferents parts del cos alhora i separadament, amb suport musical i sense. Disposició favorable a la desinhibició en les activitats comunicatives.

45

Acceptació de les diferències individuals i respecte davant l’execució de les activitats dels altres.

Activitats en el medi natural Reconeixement i realització d’activitats en el medi natural com a activitats per a la millora

de la condició física i la recreació. Respecte i valoració del medi natural com a espai idoni per a la realització d’activitats

físiques. Cerca prèvia d’informació sobre l’indret, natural o urbà, en el qual es desenvolupin les

activitats.

Connexions amb altres matèriesCiències de la naturalesa

Respecte i valoració del medi natural.Llengua

Interacció oral en jocs i esports. Desinhibició en activitats comunicatives.

4.9.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Identificar els objectius de l’escalfament i recopilar activitats, estiraments i exercicis de mobilitat articular apropiats per a l’escalfament.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l’esforç. Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual. Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius. Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició. Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d’un

ritme triat. Conèixer la importància de la pràctica d’activitats a la natura. Cercar informació de diferents mitjans i recursos per planificar les sortides al medi natural.

4.10. 3r D’ESO

4.10.1. CONTINGUTS

Condició física i salut Reconeixement dels efectes de l’escalfament i elaboració de pautes per dur-lo a terme. Elaboració i pràctica d’escalfaments, generals i específics, amb una anàlisi prèvia de

l’activitat física per dur a terme. Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i

força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d’entrenament.

Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà.

Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i càlcul de la zona d’activitat.

Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre l’alimentació, la salut i l’activitat física. Equilibri entre

ingesta i despesa calòrica.

46

Execució de mètodes de relaxació amb l’objectiu d’alliberar tensions. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física produeix en l’organisme.

Jocs i esports Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un

esport individual. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

Expressió corporal Realització d’improvisacions individuals i col·lectives, amb suport musical i sense. Disposició favorable a la pràctica de les activitats d’expressió corporal amb tots els

companys i companyes.

Activitats en el medi natural Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l’equipament, les eines i tècniques

d’orientació adients. Coneixement i pràctica de les normes de prevenció i seguretat per a la realització d’activitats

al medi natural.

Connexions amb altres matèriesCiències de la naturalesa. Educació per a la ciutadania

Coneixement del cos i d’hàbits saludables.Llengua

Interacció oral en jocs i esports.Música

Improvisacions individuals i col·lectives amb suport musical.

4.10.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Planificar i posar en marxa un escalfament general. Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i

sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, participant en les

activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball fet.

Reflexionar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l’activitat física que es desenvolupa.

Realitzar de forma autònoma recorreguts en el medi natural, utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adients. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural.

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual. Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat

actual.

47

Crear i posar en pràctica seqüències de moviments, individualment i col·lectiva, amb suport musical i sense.

Utilitzar els tipus de respiració i les tècniques i mètodes de relaxació com a mitjà per a la reducció de desequilibris i minimitzar les tensions produïdes en la vida quotidiana.

4.11. 4t D’ESO

4.11.1. CONTINGUTS

Condició física i salut Realització i pràctica d’escalfaments autònomament segons l’activitat per dur a terme. Valoració de l’escalfament com a prevenció de lesions. Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat, de força i

resistència sobre l’estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció. Aplicació dels sistemes d’entrenament de les qualitats físiques. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la. Planificació autònoma de l’activitat física a partir de pautes bàsiques. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Reconeixement de les actuacions bàsiques davant un contratemps o una lesió durant la

pràctica d’activitat física. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut.

Actitud crítica envers aquests hàbits. Valoració i utilització de la respiració i la relaxació de forma autònoma al servei d’una

millora en la qualitat de vida.

Jocs i esports Realització de jocs i esports individuals, d’adversari i col·lectius, d’oci i recreació. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual i d’un esport d’adversari. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Acceptació de les funcions atribuïdes dins d’una tasca d’equip i cooperar-hi. Participació en la planificació i l’organització de campionats en què s’utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure. Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball d’equip.

Expressió corporal Creació de composicions coreogràfiques de grup amb el suport d’una estructura musical,

incloent els elements: temps, espai i intensitat. Participació i aportació del treball en grup en les activitats rítmiques. Disposició favorable a la desinhibició en la presentació individual o col·lectiva

d’exposicions orals i rítmiques en públic.

Activitat física en el medi natural Planificació i realització d’activitats en el medi natural per a la millora de la condició física. Presa de consciència de l’impacte que tenen certes activitats físiques sobre l’entorn. Valoració de la relació entre l’activitat física, la salut i el medi natural.

48

Cerca d’informació sobre l’indret on es vol fer la sortida i l’itinerari.

Connexions amb altres matèriesLlengua

Presentació individual o col·lectiva d’exposicions orals.Educació civicoètica

Reflexió sobre les conductes de risc que afecten la pròpia salut i la dels altres.

4.11.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Planificar i posar en pràctica escalfaments autònoms per a una activitat concreta. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del

coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament. Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física. Fer exercicis d’acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a

estratègia per a la prevenció de lesions. Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari. Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives. Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport

musical. Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d’alliberament de tensions. Planificar una activitat en el medi natural, seleccionant l’equipament adient, seguint les

normes bàsiques de seguretat i cercant informació significativa de la zona en relació amb les activitats per dur a terme.

5. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

Amb l’objectiu de facilitar la realització d’un currículum que s’adapti al criteri de cada docent, a les instal·lacions pròpies, al material disponible i a les tradicions de cada centre us oferim la programació de cada unitat del llibre de l’alumne amb el desenvolupament específic dels apartats següents:

Continguts Objectius Competències bàsiques associades Activitats d’ensenyament – aprenentatge Avaluació Orientacions per la intervenció pedagògica Bibliografia Recursos didàctics Material per a l’alumne

Cada professor o professora seleccionarà les unitats de programació per a cada curs de l’ESO i posteriorment les situarà de manera ordenada.

Tenint en compte la rellevància de cada unitat en l’aportació al desenvolupament de les competències bàsiques dels alumnes us fem una proposta d’assignació horària de les diferents unitats del llibre de l’alumne. Llibre 1/2 ESO

49

Unitats del bloc 1 «El cos en moviment»: 2 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 2 «Les qualitats psicomotrius»: 8 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 3 «Les qualitats físiques bàsiques»: 5 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 4 «Els esports individuals»: 10 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 5 «Els esports d’equip»: 10 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 6 «Expressió i natura»: 8 hores per a les unitats del bloc.

Llibre 2/3 ESO Unitats del bloc 1 «El cos en moviment»: 2 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 2 «Les qualitats psicomotrius»: 5 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 3 «Els esports»: 10 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 4 «Expressió i natura»: 8 hores per a les unitats del bloc. Unitats del bloc 5 «Història i actualitat»: 2 hores per a les unitats del bloc.

Altres aspectes de rellevància per incorporar a la programació d’aula són els criteris de superació del curs, el procediment de les proves extraordinàries i la normativa específica de la matèria.

5.1. LLIBRE 1/2 ESO

Unitat 1. El cos humà i l’activitat física

1. Continguts Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques. Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d’esforç. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física. Valoració d’hàbits saludables com una bona alimentació, el descans i l’activitat física, i

identificació d’hàbits de risc.

Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència comunicativa i tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

50

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió dels sistemes i aparells del cos humà (unitat 1- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió de què és el sedentarisme (unitat 1- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió de què és l’activitat física (unitat 1- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern de treball. (Fitxes 1A i 1B). Consulta en un atles d’anatomia el sistema esquelètic i muscular. Dibuixa un gest tècnic i cita els músculs que hi participen. Investiga el teu desenvolupament esquelètic des del moment de néixer fins a l’actualitat (has

de consultar els informes del teu pediatre). Investiga els teus familiars fumadors: Quantes vegades cauen malalts durant l’any? Tenen tos al matí? Gaudeixen del gust del menjar igual que quan no fumaven? Relaciona la pregunta anterior amb el sistema respiratori.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l’esforç. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la

vida quotidiana.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica És important iniciar la unitat duent a terme una activitat que ens permeti conèixer el nivell inicial

de coneixement del cos humà i de tots els seus sistemes, d’aquesta manera podem fomentar l’aprenentatge.

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge es buscarà que l’alumne pugui diferenciar elements diferents dins de cada contingut. Aquestes activitats han de ser motivadores, que garanteixin la màxima participació i obtinguin el màxim rendiment del temps útil de la sessió.

Aquesta unitat, en ser transversal amb l’àrea de Ciències, pot ser potenciada amb els coneixements que s’adquireixen en totes dues àrees. Seria interessant coordinar-se amb el professor o professora d’aquesta àrea.

7. BibliografiaLLORET I RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor

51

Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Atles d’anatomia.

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de textEducació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne Els alumnes, per desenvolupar la unitat didàctica, disposaran del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Quadern d’activitats:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Els objectius, criteris i maneres d’avaluar la unitat.

Unitat 2. L’escalfament

1. Continguts Identificació de les parts d’una pràctica física: escalfament, activitat física i exercicis de

baixa intensitat. Realització d’exercicis apropiats per a l’escalfament general. Realització de jocs d’escalfament, tot reconeixent els objectius que es persegueixen.

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Llibre de text: pàg. 17 Quadern d’activitats: pàgs. 7, 8, 9, 10

4.1 Altres activitats

1. Practicar diferents tipus d’escalfament: Clàssic: les avorrides voltes a la pista. L’escalfament proposat pel llibre de text.

52

Opinió personal i valoració científica dels alumnes (al seu nivell) sobre tots dos tipus.

2. Crear un fitxer de jocs que es puguin fer en l’escalfament. 3. Observar , durant el curso, les diferències entre un escalfament durant els mesos de

calor i els de fred.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Identificar les parts d’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna. Identificar els objectius de l’escalfament i recopilar activitats, estiraments i exercicis

de mobilitat articular apropiats per a l’escalfament.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit sobre els continguts de la unitat 2 del llibre de text: Preparació d’un escalfament i posar-lo en pràctica a classe.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica Aquesta unitat és d’una importància vital per al bon desenvolupament de les sessions en tota

l’etapa de l’ESO. Entendre la importància de l’escalfament i com s’ha d’escalfar és bàsic pe a tothom que practiqui algun tipus d’activitat física o esportiva.

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge es buscarà que l’alumne pugui diferenciar elements dins de cada contingut. Aquestes activitats han de ser motivadores, que garanteixin la màxima participació i obtinguin el màxim rendiment del temps útil de la sessió.

L’experiència de fer un escalfament i exposar-lo a la classe, fent servir els companys com a alumnes, és interessant i molt didàctica, ja que els alumnes poden viure en primera persona el fet docent.

7. BibliografiaLLORET I RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de textEducació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

53

9. Material per a l’alumne Els alumnes, per desenvolupar la unitat didàctica, disposaran del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Quadern d’activitats:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Els objectius, criteris i maneres d’avaluar la unitat.

Unitat 3. La coordinació dinàmica general

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius.

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i al tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què són les habilitats motrius bàsiques i la coordinació dinàmica

general (unitat 3 - llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació dels diferents tipus de CDG (unitat 3- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 3A i 3B). Pràctica de les diferents formes de desplaçament variant les superfícies de contacte i/o suports. Pràctica de desplaçaments modificant i combinant direccions. Pràctica de desplaçaments afegint canvis de ritme. Pràctica de girs en els diferents eixos amb modificacions dins la fase aèria i amb o sense ajut

d’aparells. Pràctica dels diferents tipus de salts amb variacions dins d’alguna o totes les seves fases i amb

ajut o sense d’aparells. Pràctica d’equilibris de més senzills a més complexos. Pràctica d’acrobàcies combinant tot el que s’ha après anteriorment. Adaptació a diferents activitats fisicoesportives. Joc de ritmes: Adapta el teu desplaçament pel pati o gimnàs al ritme de la percussió. Fes el mateix per al ritme de la música del rock i la salsa. Anota les observacions pertinents i sobre tot les dificultats de coordinar els teus moviments

amb els diferents sons o ritmes. Preparar i practicar dos circuits diferents dels del llibre.

54

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el

nivell assolit. Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver

comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

5.2. Activitats d’avaluació Test teòric de la unitat Realització d’un circuit per valorar el nivell de CDG

6. Orientacions per la intervenció pedagògica El treball de coordinació dinàmica general es farà amb material auxiliar i sempre i quan sigui

necessari, per tenir una millor consciència de la tasca. En la majoria d’activitats s’intentarà crear un conflicte perquè els alumnes en busquin la resolució,

per tant s’utilitzaran mètodes com la resolució de problemes i el descobriment guiat. S’ha d’obligar als alumnes a què intervinguin al màxim en la pràctica.

7. BibliografiaLLORET I RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de textEducació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne Els alumnes, per desenvolupar la unitat didàctica, disposaran del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Quadern d’activitats:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Els objectius, criteris i maneres d’avaluar la unitat.

55

Unitat 4. La coordinació dinàmica especial

1. Continguts• Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius.

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i de l’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què és la coordinació dinàmica especial (unitat 4 - llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació dels diferents tipus de CDE (unitat 4- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 4A i 4B). Pràctica de diferents tipus de passades i recepcions variant les superfícies de contacte i els

materials utilitzats (diferents pilotes, ringos, discs voladors...). Pràctica de diferents exercicis i jocs per a l’apreciació de distàncies i la discriminació de

trajectòries. Pràctica d’exercicis i jocs per al desenvolupament de la percepció temporal. Pràctica d’impactes variant les superfícies de contacte, l’objectiu del mòbil, les superfícies de

suport i els materials utilitzats. Pràctica de llançaments i cops cercant precisió o major distància, variant les situacions inicials,

amb oposició o sense i variant les superfícies de contacte. Pràctica de conduccions amb diferents superfícies de contacte, amb implement o sense,

terrestre, en bot o aèria. Pràctica de jocs, formes jugades i exercicis. Pràctica en situacions de 2 × 2. Adaptació a diferents activitats fisicoesportives.

4.1 Altres activitats Introduir les activitats de malabars amb diferents tipus i mides de pilotes. Barrejar diferents formes jugades en un mateix espai i amb un mínim de quatre

equips, jugant 2 × 2 o 4 × 4. Introduir activitats amb raquetes: pales, bàdminton, frontó, etc.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el

nivell assolit.

56

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

5.2. Activitats d’avaluació Test teòric de la unitat Realització d’un circuit per valorar el nivell de CDG

6. Orientacions per la intervenció pedagògica El treball de coordinació dinàmica general es farà amb material auxiliar i sempre i quan sigui

necessari, per tenir una millor consciència de la tasca. En la majoria d’activitats s’intentarà crear un conflicte perquè els alumnes en busquin la resolució,

per tant s’utilitzaran mètodes com la resolució de problemes i el descobriment guiat. S’ha d’obligar als alumnes a què intervinguin al màxim en la pràctica.

7. BibliografiaLLORET I RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de textEducació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne Els alumnes, per desenvolupar la unitat didàctica, disposaran del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Quadern d’activitats:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide Els objectius, criteris i maneres d’avaluar la unitat.

Unitat 5. La resistència (I)1. Continguts Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques.

57

Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Pràctica d’exercicis per a la millora del to muscular i postura corporal.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

-iniciació- (Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la resistència i la seva classificació. (unitat 5- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 5). Identificació i pràctica dels sistemes per mesurar la freqüència cardíaca. Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la resistència a través de cadascun dels mètodes.

5. Avaluació Criteris d’avaluació

Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida

quotidiana. Activitats d’avaluació

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

58

En una primera fase l’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat sembla el més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàcticsPer desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.- Llibre de text i quadren d’activitats:

Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne. L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 6. La velocitat (I)1. Continguts Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques.

59

Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Pràctica d’exercicis per a la millora del to muscular i la postura corporal.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

-iniciació- (Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la velocitat i la seva classificació. (unitat 6- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 6). Identificació i pràctica dels sistemes per mesurar la freqüència cardíaca. Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la velocitat a través de cadascun dels mètodes.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida

quotidiana. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

60

En una primera fase, l’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics.Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text i quadren d’activitats:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9.Material per a l’alumne. L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

61

Unitat 7. La força (I)

1. Continguts Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques. Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Pràctica d’exercicis per a la millora del to muscular i postura corporal.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques:

Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals:

Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món:

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

-iniciació- (Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la força i la seva classificació. (unitat 7- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 7). Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la força a través de cadascun dels mètodes.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida

quotidiana. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per la intervenció pedagògica

62

La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

63

Unitat 8. La flexibilitat (I)

1. Continguts Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques. Realització de jocs per a la millora de la condició física. Atenció a la higiene després de fer activitat física. Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana. Pràctica d’exercicis per a la millora del to muscular i la postura corporal.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

-iniciació- (Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la flexibilitat i la seva classificació. (unitat 8- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern de treball. (Fitxes unitat 8). Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la flexibilitat a través de cadascun dels mètodes.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida

quotidiana. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

64

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

65

Unitat 9. La resistència (II)

1. Continguts Reconeixement de les qualitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i

flexibilitat. Realització d’activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial

incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat. Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d’esforç. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

(Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la resistència, la seva evolució i classificació. (unitat 9- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 9). Identificació i pràctica dels sistemes per mesurar la freqüència cardíaca. Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la resistència a través de cadascun dels mètodes. Iniciació a sistemes d’entrenament.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l’esforç.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

66

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de forma global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

67

Unitat 10. La velocitat (II)

1. Continguts Realització d’activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial

incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat. Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d’esforç. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

(Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la velocitat, la seva evolució i classificació. (unitat 10- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 10). Identificació i pràctica dels sistemes per mesurar la freqüència cardíaca. Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la velocitat a través de cadascun dels mètodes. Iniciació a sistemes d’entrenament.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l’esforç.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

68

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

69

Unitat 11. La força (II)

1. Continguts Realització d’activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial

incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat. Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d’esforç. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

(Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la força, la seva evolució i classificació. (unitat 11- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 11). Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la força a través de cadascun dels mètodes. Iniciació a sistemes d’entrenament.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica.

70

La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

71

Unitat 12. La flexibilitat (II)

1. Continguts Reconeixement de les qualitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i

flexibilitat. Realització d’activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial

incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat. Valoració de la importància d’adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les

activitats físiques i en la vida quotidiana.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament- aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els seus tipus

(Bloc introductori 3- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la flexibilitat, la seva evolució i classificació. (unitat 12- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 12). Treball dels diferents mètodes d’entrenament: jocs, propi cos, mitjans auxiliars i diferents

estructures organitzatives. Pràctica de la flexibilitat a través de cadascun dels mètodes. Iniciació a sistemes d’entrenament.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

activitats analítiques les quals permeten controlar la correcta execució. Encara que també es

72

poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 13. L’atletisme

1. Continguts

73

Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Valoració de les activitats esportives com una manera de millorar la salut. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual. Cooperació en les funcions atribuïdes a un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica de l’atletisme (unitat

13- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 13). Pràctica de la tècnica de la carrera i de la marxa. Pràctica de la tècnica de les sortides i les curses de velocitat. Pràctica de la tècnica de relleus i curses de mig fons. Pràctica de la tècnica de tanques. Pràctica de la tècnica de salt de llargada i triple salt. Pràctica de la tècnica de salt d’alçada i salt de perxa. Pràctica de la tècnica de llançament de pes i de disc. Pràctica de la tècnica de llançament de javelina i martell. Sortida competitiva a l’estadi d’atletisme (ex. Pentatló: 100 m tanques, salt d’alçada, salt

llargada, llançament de pes, relleus 4 × 400 m).

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el nivell assolit.

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual.

74

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica en accions competitives i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten

controlar la correcta execució i la seguretat. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Aquest esport permet un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

7. Bibliografia.VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

VV. AA.; Atletismo (I), (II) i (III). Ed. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991, 1992, 1993.

BALLESTEROS; ÁLVAREZ Manual de didáctica del atletismo. Ed. kapeluz. Buenos Aires. 1980.

RIUS SANT, J; Metodología del atletismo. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1989.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 14. La natació

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius.

75

Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Valoració de les activitats esportives com una manera de millorar la salut. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Respecte i acceptació de les normes del joc, les activitats i els esports practicats. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament i les tècniques de la natació i d’altres activitats

aquàtiques (unitat 14- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 14). Pràctica d’estils de la natació: crol, braça, esquena i papallona. Utilització de diferents tipus de material de suport. Pràctica de l’apnea. Pràctica de diferents tipus d’entrades a l’aigua (salts). Pràctica dels viratges específics per a cada estil de la natació. Pràctica d’activitats aquàtiques recreatives. Utilització correcta dels principals elements tècnics del waterpolo (passada, recepció,

llançament i finta). Execució de la marcada i desmarcada en waterpolo. Execució de les principals tècniques de natació sincronitzada (desplaçaments, inversions...). Realització de la progressió per a l’entrada a l’aigua de cap. Execució dels salts bàsics. Desenvolupar salts d’invenció pròpia. Realització de pràctiques competitives. Realització de proves combinades de totes les activitats aquàtiques.

5. Avaluació

76

Criteris d’avaluació: Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el

nivell assolit. Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual. Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs

col·lectius. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica en accions competitives i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten

controlar la correcta execució i la seguretat. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

En una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Aquest esport permet un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

El medi aquàtic permet treballar la motricitat dels alumnes en situacions no naturals i per aquest motiu és convenient incorporar el màxim nombre d’activitats aquàtiques (salts, waterpolo, recreació...).

7. BibliografiaVV. AA.; Natación (I) i (II). Ed. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991, 1992.

LEWIN, G; Natación. Madrid. 1983

LLORET RIERA, M.; Waterpolo. Técnica, táctica, estratégia. Ed. Gymnos. Barcelona.

VV. AA.; Llança’t a l’aigua. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2003.

VV. AA.; Aprèn a nedar. Recursos per al professorat i tècnics i tècniques esportius. Ed. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. 2003.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne

77

L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 15. La gimnàstica artística

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Valoració de les activitats esportives com una manera de millorar la salut. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament i les tècniques de la gimnàstica artística (unitat

15- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 15). Pràctica d’elements gimnàstics: passos, curses, salts, girs, equilibris, etc.. Anàlisi de les ajudes necessàries per realitzar les acrobàcies. Pràctica d’acrobàcies: tombarella i vertical. Pràctica d’acrobàcies: vertical-tombarella, vertical-pont i la cap i volta. Pràctica d’acrobàcies: roda lateral, rodada i salt d’inversió. Pràctica d’acrobàcies de gran dificultat: flic-flac i el mortal.

78

Pràctica de diferents salts de cavall. Realització d’un exercici que combini els diferents elements i acrobàcies.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el nivell assolit.

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual. Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs

col·lectius. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica en accions competitives i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten

controlar-ne la correcta execució i la seguretat. Encara que també es poden treballar de forma global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Aquest esport permet un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

És molt important controlar el factor seguretat amb el elements fixes i potenciant la responsabilitat dels alumnes en les ajudes als seus companys i companyes.

7. Bibliografia.VV. AA.; Gimnasia Artística. Ed. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991.

MATEU SERRA, M; 1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnásticas. Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 16. Els esports de lluita: el judo

79

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de les activitats esportives com a una manera de millorar la salut. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Autocontrol en les situacions de contacte. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del judo (unitat 16-

llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 16). Pràctica de jocs d’oposició i lluita (centrar l’interès en el control de l’adversari –kumikata– i la

recerca de l’equilibri i desequilibri –kuzushi–). Pràctica de les tècniques bàsiques de projecció: uki-goshi, de-ashi-harai i o-soto-gari. Pràctica de les tècniques bàsiques d’immobilització: hon-kesa-gatame i yoko-shiho-gatame. Pràctica de jocs i jocs preesportius de força i equilibri que permetin la utilització de les

tècniques de judo. Utilització de material de suport (piques, bancs, mocadors...) Pràctica de petits combats, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a la pèrdua del combat.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució dels aspectes tècnics bàsics d’un esport individual, acceptant el nivell assolit.

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual.

80

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica en accions competitives i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa principalment en els jocs i les situacions-problema que

permetin un aprenentatge global de les activitats de lluita. Posteriorment les activitats analítiques ajudaran a la correcta execució tècnica.

En una primera fase l’estil d’ensenyament més utilitzat serà el del descobriment guiat, on la planificació de les tasques ha d’assegurar la cerca per part de l’alumnat de la solució més adient a les seves característiques.

Aquest esport permet un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

És molt important controlar el factor seguretat amb el elements fixos i potenciant la responsabilitat dels alumnes en el control que fan als seus companys i companyes en les projeccions i execucions tècniques.

7. Bibliografia.VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

VV. AA.; Judo (I) i (II). Ed. Comité Olímpico Español. Madrid. 1992.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 17. L’handbol

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora.

81

Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques

Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat.

La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica de l’handbol (unitat

17- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 17A i 17B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: posició de base, desplaçaments, adaptació i maneig de la

pilota, passades, recepció, bot, llançament i finta. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, blocatge i treure la

pilota. Pràctica d’elements de tàctica individual: marcatge i desmarcada. Pràctica de les tècniques específiques del porter. Mitjans bàsics tàctics ofensius: passa i va, encreuament. Mitjans bàsics tàctics defensius: canvi d’adversari, lliscament. Sistemes de joc defensius: individual.

82

Sistemes de joc d’atac: posicional. El contraatac. Pràctica de partits d’handbol, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per a respectar

el reglament: cada protesta equival a un gol en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.5.2. Activitats d’avaluació

Test escrit de conceptes Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge de l’handbol es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaA.L.E.F. de la U.C.LEducación física de base II y IIIEd. Gymnos. Madrid. 1983/85.

VV. AA.BalonmanoEd. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991.

ANTON, J.LBalonmano. Fundamentos y etapas del aprendizajeEd. Gymnos; Madrid, 1990.

DAZA, Grabiel i GONZÁLEZ, CarlesHandbol?...Quina passada!Ed. Federació Catalana d’Handbol. Barcelona. 1997.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

WEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

83

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 18. El bàsquet

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació.

84

Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del bàsquet

(unitat 18- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 18A i 18B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: posició de base, desplaçaments, passades, recepció, bot,

llançament i finta. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, intercepció i

rebot. Pràctica de elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: porta enrere i bloqueig. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics defensius: canvi d’adversari, lliscament. Pràctica dels sistemes de joc defensius: individual. Pràctica dels sistemes de joc d’atac: posicional. Pràctica del contraatac. Jugar partits de bàsquet, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a dos punts en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2, 3 × 3 i 4 × 4. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del bàsquet es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumne envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

WISSEL, H

85

Baloncesto. Aprender y progresarEd. Paidotribo. Barcelona.1997.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 19. El futbol

1. Contenidos Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a una manera de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques

86

Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat.

La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història , el reglament, les tècniques i la tàctica del futbol (unitat 19-

llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 19A i 19B). Pràctica de diferents jocs per a l’ ocupació de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: toc i cop de pilota, passada, xut, conducció i driblatge. Pràctica de los gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments i despossessió de la

pilota. Pràctica d’elements de tàctica individual: marcatge, desmarcatge, càrrega i intercepció. Pràctica de les tècniques específiques del porter. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: paret. Pràctica dels mitjans bàsics defensius: canvi d’adversari, no canvi d’adversari. Pràctica dels sistemes de joc defensius: individual i zonal. Pràctica dels sistemes de joc d’atac: posicional. Pràctica del contraatac i el replegament defensiu Pràctica de partits de futbol, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a un gol en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on s’hi combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del futbol es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat hagi

de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo

87

Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

AZHAR, AFutbol. Iniciación y perfeccionamientoEd. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

-Vídeos: Iniciación al futbol sala. Ed. Imagen y deporte

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Unitat 20. L’hoquei sala

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes a un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

88

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica de l’hoquei sala

(unitat 20- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 20A i 20B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: presa de l’estic, desplaçaments, conduccions, rebre,

empènyer i colpejar la bola i finta. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, bloqueig i takle. Pràctica d’elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge. Pràctica de les tècniques específiques del porter. Mitjans bàsics tàctics ofensius: passa i va. Mitjans bàsics tàctics defensius : canvi d’adversari. Sistemes de joc defensius: individual. Sistemes de joc d’atac: posicional. El contraatac. Pràctica de partits d’hoquei sala, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per

respectar el reglament: cada protesta equival a un gol en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.5.2. Activitats d’avaluació

Test escrit de conceptes Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge de l’hoquei es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de la motivació de l’alumnat envers la pràctica.

89

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Unitat 21. El voleibol

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes a un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

90

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del voleibol (unitat

21- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 21A i 21B). Pràctica dels gestos tècnics d’atac: servei, toc de dits i rematada. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, toc d’avantbraços i

bloqueig. Pràctica d’elements de tàctica individual: fintes. Pràctica del sistema defensiu: 1-3-2. Pràctica del sistema ofensiu: col·locador a torn. Pràctica de partits de voleibol, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar

el reglament: cada protesta equival a un punt en contra i pèrdua del servei. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions de 3 × 3 i joc global 6

× 6.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del voleibol es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de la motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, J

91

Entrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

LUCAS, JVoleibol. Iniciación y perfeccionamientoEd. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Iniciación al voleibol. Ed. Imagen y deporte

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Unitat 22. El rugbi

1. Continguts Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Valoració de l’esport individual i col·lectiu com a fenomen social i cultural. Valoració de les activitats esportives com a una forma de millorar la salut. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física.

92

Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de millora personal.

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i a d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del rugbi (unitat 22-

llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 22A i 22B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: desplaçament, passada, recepció i xut. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments i placatge. Pràctica de elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: toc i melé. Pràctica dels sistemes de joc defensius i dels sistemes de joc d’atac. Pràctica del contraatac i el replegament. Pràctica de partits de rugbi arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a una assaig en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució tècnica i tàctica d’un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

Mostrar autocontrol i participació en les activitats d’oposició.5.2. Activitats d’avaluació

Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions de 3 × 3 i joc global 6

× 6.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del rugbi es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat hagi

de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

93

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

PEYS, J.PRugby total et entraînementEd. Vigot. París. França. 1990.

WILLIANS, R.Iniciació al rugby o minirugbyEd. Stadium. 1880.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Unitat 23. L’expressió corporal

1. Continguts Identificació del cos expressiu: postura, gest i moviment. Aplicació de la consciència

corporal a les activitats expressives. Experimentació d’activitats expressives orientades a afavorir una dinàmica positiva del

grup. Disposició favorable a la desinhibició en les activitats d’expressió corporal. Recerca de diferents maneres de comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant

les diferents parts del cos alhora i separadament, amb suport musical i sense. Disposició favorable a la desinhibició en les activitats comunicatives. Acceptació de les diferències individuals i respecte davant l’execució dels altres.

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

94

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències comunicatives: Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competències artística i culturalLes competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què és l’expressió corporal i la seva classificació (unitat 23- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes de la unitat 23). Realitzar diferents tipus de presentacions individuals que representin la personalitat o interessos

de l’alumne o alumna a la resta del grup. Pràctica de postures que representin diferents personatges (avi, senyor gras, ballarí...). Representació d’objectes (rellotge, vaixell, pilota...), accions (muntar a cavall, formes de

caminar d’animals, viatge en autobús...), sensacions (amarg, dolç, fred...) i sentiments (tristesa, felicitat, amor...).

Pràctica per parelles del joc del mirall. Representació en grups de 4 d’una escena còmica (durada 1 minut). Anàlisi i comprensió de la dansa popular de Berga Els nans vells. Realitzar diferents tipus d’accions (caminar, corre, ballar...) seguint diferents ritmes. Identificar i realitzar accions a les diferents frases musicals d’una cançó. Pràctica i execució de la dansa popular Els nans vells. Preparació, pràctica i execució d’una petita coreografia en grups de 4 (durada 2 minuts). Pràctica del mètode de relaxació progressiva de Jacobson. Pràctica del mètode d’entrenament autogen de Schultz.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d’un ritme triat.

Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida quotidiana.

Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest, la dramatització o altres, i mostrar desinhibició en les activitats d’expressió corporal.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica de les accions proposades i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica

95

La metodologia de treball es basa inicialment en jocs i situacions que permetin un aprenentatge global de les activitats d’expressió corporal. Pretenem potenciar la creativitat i la desinhibició dels alumnes. En el treball de les danses fragmentarem el ball en diferents parts per facilitar-ne l’aprenentatge global.

L’estil més utilitzat és la reproducció de models en les activitats de dansa, mentre què en les d’expressió serà necessari traspassar la responsabilitat a l’alumnat i dotar-lo de major autonomia per facilitar la creació i el disseny dels seus propis exercicis (coreografies, escenes còmiques...).

7. BibliografiaLLEIXÀ, T; Juegos sensoriales y de conocimiento corporal. Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 24. Activitats a la natura

1. Continguts Realització d’activitats fisicoesportives en el medi natural. Acceptació i respecte de les normes de conservació dels medi urbà i natural. Reconeixement i realització d’activitats en el medi natural com a activitats per a la millora

de la condició física i la recreació. Respecte i valoració del medi natural com a espai idoni per a la realització d’activitats

físiques. Cerca prèvia d’informació sobre l’indret, natural o urbà, en el qual es desenvolupin les

activitats.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i

cura de l’entorn en les activitats en el medi natural. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

96

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:Les competències comunicatives: Competències artística i culturalLes competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què són les activitats a la natura, els diferents tipus, l’orientació,

l’acampada i el senderisme (unitat 24- llibre de l’alumne). Compressió de les normes de seguretat a la natura. Compressió i utilització del mapa i la brúixola. Realització d’un mapa de l’aula i identificació de l’escala i els punts cardinals. Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes de la unitat 24). Realització, per parelles, d’un joc de pistes pel centre escolar. Pràctica d’orientació només amb mapa (6 fites). Pràctica d’orientació només amb brúixola (6 fites). Realització per parelles d’una cursa d’orientació de 10 fites. Realitzar un recorregut per la natura d’un dia. Valorar la possibilitat d’organitzar, de forma

interdisciplinar, una acampada.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Mostrar habilitat i respecte per a la realització d’activitats en el medi natural. Conèixer la importància de la pràctica d’activitats a la natura. Cercar informació de diferents mitjans i recursos per planificar les sortides al medi

natural. Activitats d’avaluació:

Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica de les accions proposades i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball es basa inicialment en jocs i situacions que permetin un

aprenentatge global de les activitats. L’estil més utilitzat és el descobriment guiat on davant del plantejament de les situacions

l’alumne ha de demostrar el seu nivell d’autonomia i responsabilitat. És convenient iniciar les activitats amb l’anàlisi i comprensió dels conceptes bàsics a l’aula,

per després poder sortir a l’entorn exterior del centre. Cal potenciar el component lúdic d’aquestes activitats per incentivar la seva pràctica al llarg

de la vida. És un bon moment per introduir el perfil professional dels tècnics d’aquestes activitats i dels

requeriments formatius que es necessiten.

7. BibliografiaMEC.

97

La actividad física y deportiva extraescolar en los centros educativos. Deporte de orientaciónEd. Consejo superior de deportes y Ministerio de educación y ciencia. Madrid. 1996

STÜCKL,P i SOJER,G.Manual completo de montañaEd. Desnivel. Madrid. 1995

QUEROL, S i MARCO, J.M.Créditos variables de actividades en la naturaleza (la orientación y la escalada)Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 25. Els jocs tradicionals1. Continguts Tolerància i esportivitat per sobre de la cerca desmesurada dels resultats. Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports col·lectius. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels esports individuals. Acceptació del nivell individual i la disposició de millora. Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport d’adversari. Autocontrol en les situacions de contacte. Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d’objectius comuns. Valoració de l’esportivitat per sobre de la consecució de resultats. Valoració dels esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

98

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

3. Competències bàsiques associades Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què són els jocs tradicionals i les activitats recreatives (unitat 25, llibre

de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (unitat 25)

5. Avaluació

Recopilar activitats, jocs, estiraments i exercicis de mobilitat.

Mostrar autocontrol en l’aplicació de la força i en la relació amb l’adversari, davant de situacions de contacte físic en jocs i activitats de lluita.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa inicialment en els jocs i les situacions que permetin un

aprenentatge global de les activitats. L’estil més utilitzat és el descobriment guiat, en el qual es plantegen situacions on l’alumne

ha de mostrar el seu nivell d’autonomia i responsabilitat. Convé iniciar les activitats amb l’anàlisi i comprensió dels conceptes bàsics a l’aula, per

després, poder sortir a l’entorn exterior del centre. S’ha de potenciar el component lúdic d’aquestes activitats per incentivar-ne la pràctica al

llarg de la vida. És un bon moment per introduir el perfil professional dels tècnics d’aquestes activitats i els

requeriments formatius que precisen.

7. BibliografiaRAMON SALA i COY (1989): Temps de joc. Barcelona. ED. Claret. Col·lecció: Festa nº 11

BLANCHARD, K.; et al. Antropología del deporte Bellaterra, Barcelona, 1986

LAVEGA BURGUÉS, P., Juegos y deportes populares tradicionalesINDE, España, 2000

LAVEGA BURGUÉS, P., Juegos Tradicionales y Sociedad en EuropaAsociación Europea de Juegos y Deportes Tradicionales, Barcelona, 2006

MARTÍN NICOLÁS, J. C.

99

Fundamentos de los juegos y deportes tradicionales en el ámbito de la Educación FísicaUniversidad de León, León, 2003

MARTÍN NICOLÁS, J. C.Juegos tradicionales y deportes autóctonos de Castilla y LeónUniversidad de León, León, 2002

MORENO PALOS, C.Juegos y deportes tradicionales en EspañaAlianza, Madrid, 1992

TAVICK REYNAUD (1988): Jocs de camp i de bosc. BarcelonaED. La llar del llibre. Col·lecció: Jocs dirigits

8. Recursos didàctics. Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Llibre de text i quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.Quadern d’activitats: Educació física. 1/2 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

5.2. LLIBRE 3/t ESO

Unitat 1. El cos humà i la salut

1. Continguts Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del

cos humà. Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i càlcul de la zona

d’activitat. Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre l’alimentació, la salut i l’activitat física. Equilibri entre ingesta i despesa calòrica. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Reconeixement de les actuacions bàsiques per prendre davant un contratemps o una lesió

durant la pràctica d’activitat física.

100

Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut. Actitud crítica envers aquests hàbits.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida.

3. Competències bàsiques La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i de l’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió del concepte de salut (unitat 1- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió de la nutrició (unitat 1- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió dels primers auxilis (unitat 1- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 1A i 1B). Preparació d’una taula per anotar de dilluns a divendres tot el que es menja per esmorzar,

dinar, berenar i sopar. Recerca una taula calòrica d’aliments i quantificació de la quantitat de calories que es

mengen diàriament. Comparació dels resultats amb les necessitats d’una persona de l’edat de l’alumnat i amb el

tipus d’activitat que desenvolupa.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

Reflexionar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l’activitat física que es desenvolupa.

5.2. Activitats d’avaluació Test teòric

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica És important iniciar la unitat fent un petit test sobre els hàbits beneficiosos i perjudicials per a la

salut dels nostres alumnes. A partir dels resultats, podem anar introduïnt els continguts referents al sedentarisme, els hàbits negatius i la nutrició.

Per desenvolupar el contingut de primers auxilis seria molt interessant poder fer algun tipus de pràctiques o sol·licitar la col·laboració d’un metge o ATS per donar-li una orientació molt més científica. Aquesta unitat, en ser transversal amb l’àrea Ciències, pot ser potenciada amb els coneixements que adquireixi en totes dues àrees. Seria interessant coordinar-lo amb el professor de l’àrea de Ciències.

7. BibliografiaDEVÍS DEVÍS, J. i PEIRÓ VELERT, C. (2001). Fundamentos para la promoción de la actividad física relacionada con la salud en Devís

101

DEVÍS, J (Ed) La educación física, el deporte y la salud en el s. XXI, Alcoy: Marfil, pp. 295-321

DOWNIE, R.S., FYFE, C. i TANNAHILL, A. (1990). Health promotion. Models and values. Oxford University Press. Oxford

Manual de la Cruz Roja de primeros auxilios (2001). Madrid: El País-Aguilar.

COMÍN, E., DE LA FUENTE, I., GRACIA, A., HERNÁNDEZ, J.L., IBARZ, J.A., PARDILLOS, J.M. (2002).

Guía Práctica de Primeros Auxilios en la Empresa. Maz, Servicio de Prevención.

CÁNOVAS, E. (1998). Manual de Primeros Auxilios. Madrid: Fraternidad.

LLORET i RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 2. L’aparell locomotor

1. Continguts Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del

cos humà.

102

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

2. Objectius Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida.

3. Competències bàsiques

La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió del sistema osteoarticular (unitat 2- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió del sistema muscular (unitat 2- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 2A i 2B). Lectura, anàlisi i resposta de les qüestions de l’apartat «I tu, què n’opines?» Consulta en un atles d’anatomia el sistema esquelètic i muscular. Dibuixa un gest tècnic i cita els músculs que hi participen. Investiga el teu desenvolupament esquelètic des del moment de néixer fins a l’actualitat (has

de consultar els informes del teu pediatre).

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

5.2 Activitats d’avaluació:Test teòric de conceptes

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica És important començar la unitat fent una activitat que ens permeti conèixer el nivell inicial de

coneixement dels sistemes osteoarticular i muscular, d’aquesta manera podrem fomentar-ne l’aprenentatge.

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge es buscarà que l’alumnat pugui diferenciar els elements diferents dins de cada contingut. Aquestes activitats han de ser motivadores, que garanteixin la màxima participació i s’obtingui el màxim rendiment del temps útil de cada sessió.

Aquesta unitat, en ser transversal amb l’àrea de Ciències, pot ser potenciada amb els coneixements que s’adquireixin en totes dues àrees. Seria interessant coordinar-ho amb el professor o la professora de ciències.

7. BibliografiaLLORET i RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.

103

Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

CÓRDOVA A. Fisiología dinámica. Barcelona: Masson, S.A. 2003.

GONZALO L.M, INSAUSTI R, IRUJO. Anatomía Funcional. Pamplona: Ediciones EUNSA., 1993.

MARTIN VILLAMOR P.G, SOTO ESTEBAN J. Anatomo-Fisiología tomos I y II. Serie Manuales de Enfermería. Ed. Masson. 2000

MOORE L. Anatomía con orientación clínica. Buenos Aires: Ed. Médica Panamericana, 1993.

NETTER F.H. Atlas de Anatomía. Barcelona: Masson,1991.

TORTORA G.J, GRABOWSKI S.R. Principios de Anatomía y Fisiología. 9ª ed. Méjico:Oxford University Press, 2002.

. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 3. L’escalfament

1. Continguts Reconeixement dels efectes de l’escalfament i l’elaboració de pautes per dur-lo a terme. Elaboració i pràctica d’escalfaments, generals i específics, amb l’anàlisi prèvia de l’activitat

física per dur a terme. Realització i pràctica d’escalfaments autònomament segons l’activitat per dur a terme. Valoració de l’escalfament com a prevenció de lesions.

104

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió del concepte d’escalfament i quins en són els objectius (Llibre de

l’alumne Unitat 3) Anàlisi i comprensió de la classificació de l’escalfament (Llibre de l’alumne Unitat 3) Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 3A i 3B). Lectura, anàlisi i resposta de les qüestions de l’apartat: «I tu, què n’opines?» Practicar diferents tipus d’escalfament: clàssic, les avorrides voltes a la pista, l’escalfament

proposat pel llibre de text. Opinió personal dels alumnes i la seva valoració científica (al seu nivell) sobre cada un dels

escalfaments. Crear un fitxer de jocs que es puguin utilitzar en l’escalfament. Observar, durant el curs, les diferències entre un escalfament en els mesos de calor i en els

de fred.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Planificar i posar en marxa un escalfament general. Planificar i posar en pràctica escalfaments autònoms per a una activitat concreta.

5.2 Activitats d’avaluació: Test teòric de conceptes. Preparar i exposar a classe un escalfament, posant-lo en pràctica amb els companys

de classe.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica Aquesta unitat és d’una importància vital per al bon desenvolupament de les sessions en tota

l’etapa de l’ESO. Entendre la importància de l’escalfament i com s’ha d’escalfar és bàsic per a tothom que practiqui algun tipus d’activitat física o esportiva.

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge es buscarà que l’alumnat pugui diferenciar elements dins de cada contingut. Aquestes activitats han de ser motivadores, que garanteixin la màxima participació i obtinguin el màxim rendiment del temps útil de la sessió.

L’experiència de fer un escalfament i exposar-lo a la classe, fent servir els companys com a alumnes, és interessant i molt didàctica, ja que els alumnes poden viure en primera persona el fet docent.

7. Bibliografia

105

PAISH, W.(1999)Manual de las Ciencias del DeporteEdiciones Tutor.

FREINWALD, J. (1996)El Calentamiento en el DeporteEditorial Hispano Europea S.A..

ANDERSON, B.(1997)EstirándoseIntegral.

LLORET i RUANO

Apunts d’anatomia de l’aparell locomotorEd. INEFC; Barcelona, 1995.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cádiz. Cádiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 4. La resistència

1. Continguts Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i

força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d’entrenament.

106

Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà.

Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i el càlcul de la zona d’activitat.

Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre l’alimentació, la salut i l’activitat física. Equilibri entre

ingesta i despesa calòrica. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física produeix en l’organisme. Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat i de força

resistència sobre l’estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció. Aplicació dels sistemes d’entrenament de les qualitats físiques. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la. Planificació autònoma de l’activitat física a partir de pautes bàsiques. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut.

Actitud crítica envers aquests hàbits. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associades.Competències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els sistemes

d’entrenament (Bloc introductori 2- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la resistència, la seva evolució, classificació i formes de treball. (unitat

4- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 4). Pràctica de la resistència a través dels principals sistemes d’entrenament. Anàlisi i identificació dels factors condicionants de la resistència. Anàlisi i pràctica de proves de valoració del nivell físic.

107

Disseny d’un pla de treball de la pròpia condició física amb un objectiu de millora de la salut.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

Incrementar el nivell individual de condició física per a millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball fet.

Reflexionar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l’activitat física que es desenvolupa.

Fer exercicis d’acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.

Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del

coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal. Pla de treball individual.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

l’aplicació dels sistemes d’entrenament, els quals incideixen en la millora de la qualitat i la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups. De manera progressiva cal incrementar la responsabilitat dels alumnes en la realització de

les tasques per desenvolupar la seva condició física. Durant el 4t d’ESO els alumnes han d’aconseguir planificar un programa de millora de la seva condició física relacionada amb la salut.

7. BibliografiaESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo.

108

Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 5. La velocitat

1. Continguts Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del

cos humà. Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i el càlcul de la zona

d’activitat. Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física produeix en l’organisme. Aplicació dels sistemes d’entrenament de les qualitats físiques. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la. Planificació autònoma de l’activitat física a partir de pautes bàsiques. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut.

Actitud crítica envers aquests hàbits. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades.

2. Objectius

109

Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat de vida.

Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.

Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a hàbit de vida saludable.

Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de millora personal.

Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els sistemes

d’entrenament (Bloc introductori 2- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la velocitat, la seva evolució, classificació i formes de treball. (unitat

5- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 5). Pràctica de la velocitat a través dels principals sistemes d’entrenament. Anàlisi identificació dels factors condicionants de la velocitat. Anàlisi i pràctica de proves de valoració del nivell físic.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

Incrementar el nivell individual de condició física per a millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball realitzat.

Reflexionar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l’activitat física que es desenvolupa.

Fer exercicis d’acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica

110

La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en l’aplicació dels sistemes d’entrenament, els quals incideixen en la millora de la qualitat i la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups. De forma progressiva cal incrementar la responsabilitat dels alumnes en la realització de les

tasques per desenvolupar la seva condició física. Durant el 4t d’ESO els alumnes han d’aconseguir planificar un programa de millora de la seva condició física relacionada amb la salut.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:

111

Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 6. La força

1. Continguts. Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i

força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d’entrenament.

Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà.

Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Reconeixement de la relació entre l’alimentació, la salut i l’activitat física. Equilibri entre

ingesta i despesa calòrica. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física produeix en l’organisme. Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat i de força

resistència sobre l’estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció. Aplicació dels sistemes d’entrenament de les qualitats físiques. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la. Planificació autònoma de l’activitat física a partir de pautes bàsiques. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut.

Actitud crítica envers aquests hàbits. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personal

112

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els sistemes

d’entrenament (Bloc introductori 2- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la força, la seva evolució, classificació i formes de treball. (unitat 6-

llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 6). Pràctica de la força a través dels principals sistemes d’entrenament. Anàlisi i identificació dels factors condicionants de la força. Anàlisi i pràctica de proves de valoració del nivell físic. Disseny d’un pla de treball de la pròpia condició física amb un objectiu de millora de la salut.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball realitzat.

Reflexionar sobre la importància d’una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l’activitat física que es desenvolupa.

Fer exercicis d’acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.

Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del

coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal. Pla de treball individual.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

l’aplicació dels sistemes d’entrenament, els quals incideixen en la millora de la qualitat i la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups. De manera progressiva cal incrementar la responsabilitat dels alumnes en la realització de

les tasques per desenvolupar la seva condició física. Durant el 4t d’ESO els alumnes han d’aconseguir planificar un programa de millora de la seva condició física relacionada amb la salut.

7. BibliografiaESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàctics

113

Ed. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 7. La flexibilitat

1. Continguts Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i

força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d’entrenament.

Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà.

114

Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Valoració de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física produeix en l’organisme. Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat i de força

resistència sobre l’estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció. Aplicació dels sistemes d’entrenament de les qualitats físiques. Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la. Planificació autònoma de l’activitat física a partir de pautes bàsiques. Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut.

Actitud crítica envers aquests hàbits. Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització

d’activitat física. Constància en l’adopció de postures correctes en l’activitat física i consciència de la

importància d’evitar postures inadequades.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat

física comporta per a la salut individual i col·lectiva. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi, comprensió i diferenciació de què són les qualitats físiques bàsiques i els sistemes

d’entrenament (Bloc introductori 2- llibre de l’alumne). Anàlisi i identificació de la flexibilitat, la seva evolució, classificació i formes de treball. (unitat

7- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 7). Pràctica de la flexibilitat a través dels principals sistemes d’entrenament. Anàlisi i identificació dels factors condicionants de la flexibilitat. Anàlisi i pràctica de proves de valoració del nivell físic. Disseny d’un pla de treball de la pròpia condició física amb un objectiu de millora de la salut.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

115

Incrementar el nivell individual de condició física per a millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball realitzat.

Fer exercicis d’acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.

Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física. Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del

coneixement de sistemes i mètodes d’entrenament.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves de valoració física i evolució personal. Pla de treball individual.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball de les qualitats físiques bàsiques es basa principalment en

l’aplicació dels sistemes d’entrenament, els quals incideixen en la millora de la qualitat i la correcta execució. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Durant les sessions pràctiques és recomanable treballar per parelles, trios o petits grups. De forma progressiva cal incrementar la responsabilitat dels alumnes en la realització de les

tasques per desenvolupar la seva condició física. Durant el 4t d’ESO els alumnes han d’aconseguir planificar un programa de millora de la seva condició física relacionada amb la salut.

7. Bibliografia.ESCOLA CATALANA DE L’ESPORT

Quaderns didàcticsEd. Secretaria catalana de l’esport; Barcelona.

VV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MORA VICENTE, J; Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

GARCÍA MANSO, J.; NAVARRO, M. I RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid. 1996.

PLATONOV, P.El entrenamiento deportivo: teoría y metodología.Ed. Paidotribo. Barcelona. 1991.

VASCONCELOS, A.Planificación y organización del entrenamiento deportivo.

116

Ed. Paidotribo. Barcelona. 2000.

ANDERSON, B.EstirándoseRevista Integral – monográfico. Número 11. 1984

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 8. Les capacitats coordinatives

1. Continguts Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un

esport individual. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu.

2. Objectius Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la

millora de la condició física per respondre davant de diferents situacions.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència d’aprendre a aprendre i a d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió del concepte capacitats coordinatives i quins en són els factors

condicionants (llibre de l’alumne, unitat 8). Anàlisi i comprensió de la classificació de les capacitats coordinatives segons Blume (llibre

de l’alumne unitat 8). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 8A i 8B). Lectura, anàlisi i respostes de les qüestions de l’apartat «I tu, què n’opines?». Practicar exercicis o jocs diferents que permetin millorar les capacitats coordinatives. Opinió personal dels alumnes i la seva valoració de com tenen desenvolupades les seves

capacitats coordinatives. Preparar un ball per parelles.

117

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per a la salut.

5.2 Activitats d’avaluació: Test teòric de conceptes. Circuit de capacitats coordinatives: reacció, equilibri, diferenciació, combinació de

moviments i transformació. Preparar un ball de saló per parelles: capacitat de ritme.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica El treball de capacitats coordinatives es farà amb material auxiliar sempre i quan sigui necessari,

per tenir una millor consciència de la tasca. En la majoria d’activitats s’intentarà crear un conflicte perquè l’alumnat en busqui la resolució, per

tant s’utilitzaran mètodes com la resolució de problemes i el descobriment guiat. S’ha d’obligar a l’alumnat a què intervingui al màxim en la pràctica.

7. BibliografiaPAISH, W.(1999)Manual de las Ciencias del DeporteEdiciones Tutor.

ANDERSON, B.(1997)EstirándoseIntegral.

VV. AA.Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FPEd. Paidotribo. Barcelona. 1988.

MATEU SERRA, M1300 ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnàsticasEd Paidotribo. Barcelona.

MORA VICENTE, JLas capacidades físicas o bases del rendimiento motor Ed. Diputación de Cadiz. Cadiz. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

118

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 9. Els esports de raqueta: el bàdminton

1. Continguts Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un

esport individual. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general. Realització de jocs i esports individuals, d’adversari i col·lectius, d’oci i recreació. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual i d’un esport d’adversari. Participació en la planificació i l’organització de campionats en què s’utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Lectura i comprensió del reglament del bàdminton (llibre de l’alumne, unitat 9). Lectura i comprensió de les accions tècniques i tàctiques del bàdminton (llibre de l’alumne,

unitat 9). Lectura i comprensió del reglament del tenis i de les seves accions tecnicotàctiques (llibre de

l’alumne, unitat 9) Realització i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 9A i 9B) Pràctica dels cops bàsics del bàdminton.

119

Pràctica de les accions tàctiques del bàdminton en joc global individual i dobles. Pràctica dels cops bàsics del tenis. Pràctica de las accions tàctiques del tenis en joc global individual i dobles.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual. Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la

societat actual. Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o

d’adversari. Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions

esportives.

5.2. Activitats d’avaluació: Test teòric de conceptes. Test pràctic d’execució de cops bàsics del bàdminton. Valoració del joc global individual i dobles en bàdminton. Test pràctic d’execució de cops bàsics del tenis. Valoració del joc global individual i dobles en tenis.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge dels esports del bàdminton es farà basat en la resolució de situacions-problema

on l’alumnat hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaHERNÀNDEZ VÁZQUEZ, MANUEL

“Bádminton”; El niño y la actividad física y deportiva. Gymnos. (1981)

YANG CHEN XIANG

Bádminton; Técnica AsiáticaGráficas Alós S.A (1994)

CABELLO, D-coord.- (2002). Manual específico para el entrenador de bádminton.Nivel I. Federación Española de Bádminton. Madrid.

CABELLO, D., SERRANO, D. i DE LA TORRE, J.M. (1999)Fundamentos del bádminton. Instituto Andaluz del Deporte, Málaga.

F.T.M (2003)El tenis en los colegios: MadridConsejería de Educación de la ComUnitat de Madrid.

HERNÁNDEZ, M. (1989)Iniciación al bádmintonEd. Gymnos, Madrid.

120

HERNÁNDEZ VÁZQUEZ, M. (1998)Deportes de raqueta. Ministerio de Educación y Cultura, Madrid.

HOLDEN, A.G. i GLADMAN, G. (1969)Lawn tennisEd. Sintes, Barcelona.

MEDIERO, L. (2001)CharlytenisEd. Tutor, Madrid.

MEDIERO, L. (2001)Iniciación al tenisEd. Tutor, Madrid.

MOLINA, A. (1991)Bádminton: Programación para escuelas de baseEd. Wanceulen, Sevilla.

R.F.E.T. (1991)Minitenis. Desarrollo de la baseEd. Gymnos, Madrid.

SANZ RIVAS, D.(2004)El tenis en la escuelaEd. Paidotribo. Barcelona.

VV. AA. (1979)El tenis, escuela de campeonesHispano Europea. Barcelona.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- - Vídeos:- Escuela Deportiva Suiza Macolin. Iniciación al badminton I (20’). - Imagen y Deporte, Zaragoza (acompañado de un libro de iniciación).- Escuela Deportiva Suiza Macolin. Iniciación al badminton II (técnica de alto

nivel) (35’). Imagen y Deporte, Zaragoza (acompañado de fichas de ejercicios)

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

121

Unitat 10. L’atletisme

1. Continguts Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un

esport individual. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure. Participació en la planificació i l’organització de campionats en què s’utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica de l’atletisme (unitat

10, llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes de la unitat 10). Pràctica de la tècnica de carrera i de la marxa. Pràctica de la tècnica de les sortides i les curses de velocitat. Pràctica de la tècnica de relleus i curses de mig fons. Pràctica de la tècnica de tanques. Pràctica de la tècnica de salt de llargada i triple salt. Pràctica de la tècnica de salt d’alçada i salt de perxa. Pràctica de la tècnica de llançament de pes i de disc. Pràctica de la tècnica de llançament de javelina i martell. Sortida competitiva a l’estadi d’atletisme (ex. Pentatló: 100 m tanques, salt d’alçada, salt de

llargada, llançament de pes, relleus 4 × 400 m).

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Millorar l’execució dels aspectes tècnics d’un esport individual.

122

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari. Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica en accions competitives i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa principalment en activitats analítiques les quals permeten

controlar la correcta execució i la seguretat. Encara que també es poden treballar de manera global introduint el joc o la forma jugada com a mitjà per desenvolupar-les i fer més divertides i motivadores les sessions.

Una primera fase d’estil directe, on la funció dels alumnes és executar el treball indicat pel professorat, sembla la més adient per potenciar la correcta biomecànica de la tasca.

Aquest esport permet un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

7. BibliografiaVV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

VV. AA.; Atletismo (I), (II) i (III). Ed. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991, 1992, 1993.

BALLESTEROS; ÁLVAREZ Manual de didáctica del atletismo. Ed. kapeluz. Buenos Aires. 1980.

RIUS SANT,J; Metodología del atletismo. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1989.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

123

Unitat 11. L’handbol1. Continguts

Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d’un esport col·lectiu.

Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició indispensable per aconseguir un objectiu.

Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica de l’handbol (unitat

11- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 11A i 11B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: posició de base, desplaçaments, adaptació i maneig de la

pilota, passades, recepció, bot, llançament i finta. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, blocatge i treure la

pilota. Pràctica de elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge, la finta i la intercepció. Pràctica de les tècniques específiques del porter. Mitjans bàsics tàctics ofensius: passa i va, encreuament, penetracions successives, bloqueig i

pantalla. Mitjans bàsics tàctics defensius: canvi d’adversari, lliscament i contrabloqueig. Sistemes de joc defensius: individual , zonal i mixt. Sistemes de joc d’atac: atac contra defensa individual i zonal. El contraatac. Pràctica de partits d’handbol, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a un gol en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

124

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge de l’handbol es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumne envers la pràctica.

7. BibliografiaA.L.E.F. de la U.C.LEducación física de base II y IIIEd. Gymnos. Madrid. 1983/85.

VV. AA.BalonmanoEd. Comité Olímpico Español. Madrid. 1991.

ANTON, J.LBalonmano. Fundamentos y etapas del aprendizajeEd. Gymnos; Madrid, 1990.

DAZA, Grabiel i GONZÁLEZ, CarlesHandbol?...Quina passada!Ed. Federació Catalana d’Handbol. Barcelona. 1997.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

WEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

125

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

-Vídeos: Iniciación al balonmano. Ed. Imagen y deporteEl minihandbol. Ed. Federació catalana d’handbol

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 12. El bàsquet

1. Continguts Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del bàsquet (unitat

12- llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 12A i 12B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai.

126

Pràctica dels gestos tècnics d’atac: posició de base, desplaçaments, passades, recepció, bot, llançament i finta.

Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, intercepció i rebot. Pràctica de elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: porta enrere, passar i tallar i bloqueig. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics defensius: canvi d’adversari, lliscament. Pràctica dels sistemes de joc defensius: individual i zona. Pràctica dels sistemes de joc d’atac: atac contra defensa individual i zonal. Pràctica del contraatac. Jugar partits de bàsquet, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per a respectar el

reglament: cada protesta equival a dos punts en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2, 3 × 3 i 5 × 5. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del bàsquet es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaA.L.E.F. de la U.C.LEducación física de base II y IIIEd. Gymnos. Madrid. 1983/85

WISSEL, H Baloncesto. Aprender y progresarEd. Paidotribo. Barcelona.1997

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993

WEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988

127

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 13. El rugbi

1. Continguts Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del rugbi (unitat 13-

llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 13A i 13B).

128

Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació racional de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: desplaçament, passada, recepció i xut, contrapeu i percussió. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments i placatge i recepció. Pràctica d’elements de tàctica individual: marcatge i desmarcatge. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: el toc i la melé. Pràctica dels sistemes de joc defensius i dels sistemes de joc d’atac. Pràctica del contraatac i el replegament. Pràctica de partits de rugbi, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar el

reglament: cada protesta equival a un assaig en contra. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2 i 3 × 3. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions de 3 × 3 i joc global 6

× 6.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del rugbi es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat hagi

de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

PEYS, J.PRugby total et entraînementEd. Vigot. París. França. 1990.

WILLIANS, R.Iniciació al rugby o minirugbyEd. Stadium. 1880.

129

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

-Vídeos: Iniciación al balonmano. Ed. Imagen y deporteEl minihandbol. Ed. Federació catalana d’handbol

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 14. El voleibol

1. Continguts Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. Pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i de l’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge

130

Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les tècniques i la tàctica del voleibol (unitat 14- llibre de l’alumne).

Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 14A i 14B). Pràctica dels gestos tècnics d’atac: servei, toc de dits i rematada. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments, toc d’avantbraços i

bloqueig. Pràctica d’elements de tàctica individual: fintes. Pràctica del sistema defensiu: 1-3-2. Pràctica dels sistemes de defensa per rebre la pilota: 3:1:2 o central avançat. Pràctica del sistema ofensiu: col·locador a torn i 4 rematadors i 2 col·locadors. Pràctica de partits de voleibol, arbitrats per algun dels alumnes, establint normes per respectar

el reglament: cada protesta equival a un punt en contra i pèrdua del servei. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2, 3 × 3 i 6 × 6. Pràctica de circuits on es combinin les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions de 3 × 3 i joc global 6

× 6.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del voleibol es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

LUCAS, J.Voleibol. Iniciación y perfeccionamientoEd. Paidotribo. Barcelona.

131

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

-Vídeos: Iniciación al balonmano. Ed. Imagen y deporteEl minihandbol. Ed. Federació catalana d’handbol

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 15. El futbol sala

1. Continguts Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge

132

Anàlisi i comprensió de la història , el reglament, les tècniques i la tàctica del futbol sala (unitat 15- llibre de l’alumne).

Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 15A i 15B). Pràctica de diferents jocs per a l’ocupació de l’espai. Pràctica dels gestos tècnics d’atac: toc i copejament de pilota, passada, xut, conducció i

regateig. Pràctica dels gestos tècnics defensius: posició de base, desplaçaments i despossessió de la

pilota. Pràctica d’elements de tàctica individual: marcatge, desmarcatge, entrada i intercepció. Pràctica de les tècniques específiques del porter. Pràctica dels mitjans bàsics tàctics ofensius: paret. Pràctica de los dels mitjans bàsics defensius: canvi d’adversari, no canvi d’adversari. Pràctica dels sistemes de joc defensius zonals: rombe, quadrat i embut. Pràctica dels sistemes de joc d’atac: atac contra defensa en rombe, quadrat o embut. Pràctica del contraatac i el replegament defensiu. Pràctica en situació real de joc: 1 × 1, 2 × 2, 3 × 3 i 5 × 5. Pràctica de circuits on es combinen les diverses accions tècniques i tàctiques.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics i solució de situacions d’1 × 1 i 2 × 2.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del futbol sala es farà basat en la resolució de situacions-problema on l’alumnat

hagi de decidir, escollir l’element tècnic i la utilització del mitjà tàctic col·lectiu més adient a cada situació.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaWEINECK, JEntrenamiento óptimo Ed. Hispano europea. Barcelona. 1988.

LASIERRA, G. i LAVEGA, P1015 juegos y formas jugadas de iniciación a los deportes de equipoEd. Paidotribo. Barcelona. 1993.

AZHAR, A.Futbol. Iniciación y perfeccionamiento

133

Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

-Vídeos: Iniciación al balonmano. Ed. Imagen y deporteEl minihandbol. Ed. Federació catalana d’handbol

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Unitat 16. El beisbol

1. Continguts Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. La pràctica i la valoració de l’activitat física per a preservar la salut. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència digital. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

134

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de la història, el reglament, les accions tècniques i tàctiques del beisbol

(unitat 16- Llibre de l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 16A i 17B). Pràctica dels gestos tècnics d’atac: toc i copejament de pilota, passada, xut, conducció i

regateig. Pràctica dels gestos tècnics : llançaments, recepcions, batades i carreres.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes. Test pràctic: execució de gestos tècnics.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica L’aprenentatge del beisbol, a diferència d’altres esports col·lectius, es farà basat en la repetició

dels gestos tècnics per assolir un domini individual de tots els components que formen part del joc del beisbol. Tot això és necessari i imprescindible per poder desenvolupar el joc col·lectiu.

Durant la sessió, la correcció de les execucions i comportaments permetrà millorar en l’autoconeixement i en l’augment de motivació de l’alumnat envers la pràctica.

7. BibliografiaZUÑIGA, R.Béibol. Ed. Alhambra. Madrid. 1990

CORIA, R. Manual de prebeisbol. Ed. Real Federación Española de Béisbbol i Sofbol. Barcelona. 1987

VIROSTA, A. Deportes alternativos. Ed Gymnos. Madrid

BUCHER, W. i WICK, G. Deportes alternativos. Ed. Hispano Europea. Barcelona 1995

CAPLLONCH, M. Unidades didácticas para primaria III. Habilidades y destrezas básicas. Ed Inde. Barcelona

135

FEDERACIÓ CATALANA DE BEISBOL I SOFBOL. Manual de Tee-ball

REAL FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE BEISBOL Y SOFBOL. Prebeisbol. Barcelona. 1987

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

- - Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 17. L’esport adaptat

1. Continguts Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d’un

esport individual. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris d’un esport col·lectiu. Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició

indispensable per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general. Realització de jocs i esports individuals, d’adversari i col·lectius, d’oci i recreació. Realització d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris

d’un esport individual i d’un esport d’adversari. Pràctica d’activitats i jocs per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

d’un esport col·lectiu. Acceptació de les funcions atribuïdes dins d’una tasca d’equip i cooperar-hi. Participació en la planificació i l’organització de campionats en que s’utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure. Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball d’equip.

2. Objectius Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal.

136

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat.

3. Competències bàsiques Coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai

determinat. Competència social i ciutadana. Competència comunicativa i del tractament de la informació. Competència d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal.

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió del concepte d’esport adaptat, i la seva classificació (unitat 17- llibre de

l’alumne). Anàlisi i comprensió del golbol (unitat 17- llibre de l’alumne). Anàlisi i comprensió del voleibol adaptat (unitat 17- llibre de l’alumne). Realització (en casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes 17A i 17B). Pràctica del joc del golbol. Pràctica de voleibol adaptat.

5. Avaluació5.1 Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc reduït d’un o diversos esports col·lectius, aplicant els coneixements tècnics, tàctics i reglamentaris adquirits.

Manifestar una actitud crítica davant les practiques i valoracions que es fan de l’esport i del cos a través dels diferents mitjans de comunicació.

Participar en l’organització posada en pràctica de torneigs en els quals es practicaran esports i es faran activitats físiques fets al llarg de l’etapa.

5.2. Activitats d’avaluació Test escrit de conceptes

6. Orientacions per la intervenció pedagògica El coneixement i pràctica dels esports adaptats, permetran acostar als nostres alumnes a la

realitat de molts esportistes que pateixen algun tipus de discapacitat. Aquesta experiència els possibilitarà compartir , des d’una altra perspectiva, la pràctica

esportiva adaptada, afavorint la integració d’aquells alumnes (si n’hi ha) que pateixin algun tipus de discapacitat.

7. BibliografiaPÉREZ, J. (1994). Deportes para disminusválidos físicos, psíquicos y sensoriales. Madrid. COE.

POLLOCK, M. & WILMORE, J. (1990). Exercise in Health and Disease. Sydney: W. B. Saunders.

137

POTTER, J. C. (1982). Esport per als disminuïts. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

POTTER, J. C. (1990). VI Jornades internacionals sobre activitat física adaptada a disminuïts físics i psíquics. Barcelona: Unisport.

RIOS, M, & AL (1.998) Actividad física Adaptada. El juego y los alumnos con discapacidad. Barcelona: Paidotribo.

RODRIGUEZ MÁRQUEZ, I. (1.994). Tú puedes: la azarosa història de los minusvàlidos en el deporte. Madrid: RTVE: Morata.

ANDE. (1982). Reglas y normas del deporte especial. Madrid.

ARRÁEZ, J.M (1998). Teoría y praxis de las adaptaciones curriculares en Educacion Física. Un programa de intervención motriz aplicado en la educacion primaria. Malaga: Aljibe.

ASPANIAS. (1978). Congreso Mundial sobre deficiencias. Barcelona.

RUIZ PÉREZ , L.M. (1994) Desarrollo motor y actividades físicas. Madrid: Gymnos.

INTERNATIONAL BLIND SPORTS FEDERATION – IBSA. Reglamentos de Goalball. Madrid: 1996.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

-Programació: Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne

L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

138

Unitat 18. L’expressió corporal

1. Continguts Realització d’improvisacions individuals i col·lectives, amb suport musical i sense. Disposició favorable a la pràctica de les activitats d’expressió corporal amb tots els

companys i companyes. Creació de composicions coreogràfiques de grup amb el suport d’una estructura musical,

incloent els elements: temps, espai i intensitat. Disposició favorable a la desinhibició en la presentació individual o col·lectiva

d’exposicions orals i rítmiques en públic. Participació i aportació del treball en grup en les activitats rítmiques.

2. Objectius Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències comunicatives: Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competències artística i culturalLes competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què és l’expressió corporal i la seva classificació (unitat 18- llibre de

l’alumne). Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes de la unitat 18). Pràctica del mètode de relaxació progressiva de Jacobson. Pràctica del mètode d’entrenament autogen de Schultz. Representació en grups de 4 d’una escena còmica (durada 1 minut). Realitzar diferents tipus d’accions (caminar, corre, ballar...) seguint diferents ritmes. Identificar i realitzar accions a les diferents frases musicals d’una cançó. Anàlisi i pràctica de diferents balls de saló (vals, salsa, rock). Preparació, pràctica i execució d’una petita coreografia de diferents balls de saló per parelles

(durada 2 minuts). Pràctica i execució d’exercicis de baix impacte i d’alt impacte d’aeròbic. Preparació, pràctica i execució d’una petita coreografia d’aeròbic en grups de 4 (durada 2

minuts).

5. Avaluació

139

Criteris d’avaluació: Crear i posar en pràctica seqüències de moviments, individualment i col·lectiva, amb

suport musical i sense. Utilitzar els tipus de respiració i les tècniques i mètodes de relaxació com a mitjà per a la

reducció de desequilibris i minimitzar les tensions produïdes en la vida quotidiana. Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport

musical. Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d’alliberament de tensions.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica de les accions proposades i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball es basa inicialment en jocs i situacions que permetin un

aprenentatge global de les activitats d’expressió corporal. Pretenem potenciar la creativitat i la desinhibició dels alumnes. En el treball de les danses fragmentarem el ball en diferents parts per facilitar-ne l’aprenentatge global.

L’estil més utilitzat és la reproducció de models en les activitats de dansa, mentre que en les d’expressió serà necessari traspassar la responsabilitat a l’alumnat i dotar-lo de major autonomia per facilitar la creació i el disseny dels seus propis exercicis (coreografies, escenes còmiques...).

7. Bibliografia.LLEIXÀ, T; Juegos sensoriales y de conocimiento corporal. Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 19. Les activitats a la natura

1. Continguts Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l’equipament, les eines i tècniques

d’orientació adients. Coneixement i pràctica de les normes de prevenció i seguretat per a la realització d’activitats

al medi natural. Planificació i realització d’activitats en el medi natural per a la millora de la condició física.

140

Presa de consciència de l’impacte que tenen certes activitats físiques sobre l’entorn. Valoració de la relació entre l’activitat física, la salut i el medi natural. Cerca d’informació sobre l’indret on es vol fer la sortida i l’itinerari.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat

de vida. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a

hàbit de vida saludable. Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i

cura de l’entorn en les activitats en el medi natural. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i

en el temps de lleure per a la millora de la condició física. Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de

millora personal. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències comunicatives: Competències artística i culturalLes competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital Competència d’aprendre a aprendreLes competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge. Anàlisi i comprensió de què són les activitats a la natura, diferents tipus, l’orientació, l’escalada

i la bicicleta (unitat 19- llibre de l’alumne). Anàlisi i compressió de la importància de conservar el medi ambient i del concepte

sostenibilitat. Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats. (Fitxes unitat 19). Pràctica d’orientació només amb mapa (6 fites). Pràctica d’orientació només amb brúixola (6 fites). Preparació per parelles d’un mapa del centre situant les dades bàsiques per poder fer un

recorregut de 4 fites i que després farà una altra parella. Realització per parelles d’una cursa d’orientació de 10 fites. Anàlisi del funcionament de la bicicleta i de les operacions de manteniment. Fer una sortida amb bicicleta per les proximitats del centre. Pràctica de les tècniques bàsiques d’escalada al gimnàs i a la natura. Planificar una activitat de natura fent servir diferents medis de transport.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Realitzar de forma autònoma recorreguts en el medi natural, utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adients. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural.

141

Planificar una activitat en el medi natural, seleccionant l’equipament adient, seguint les normes bàsiques de seguretat i cercant informació significativa de la zona en relació amb les activitats per dur a terme.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica de les accions proposades i evolució personal.

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica. La metodologia de treball es basa inicialment en jocs i situacions que permetin un

aprenentatge global de les activitats. L’estil més utilitzat és el descobriment guiat on davant del plantejament de les situacions

l’alumne ha de demostrar el seu nivell d’autonomia i responsabilitat. És convenient iniciar les activitats amb l’anàlisi i comprensió dels conceptes bàsics a l’aula

per després poder sortir a l’entorn exterior del centre. Cal potenciar el component lúdic d’aquestes activitats per incentivar la seva pràctica al llarg

de la vida. És un bon moment per introduir el perfil professional dels tècnics d’aquestes activitats i dels

requeriments formatius que es necessiten.

7. BibliografiaMEC.La actividad física y deportiva extraescolar en los centros educativos. Deporte de orientaciónEd. Consejo superior de deportes y Ministerio de educación y ciencia. Madrid. 1996

STÜCKL,P i SOJER,G.Manual completo de montañaEd. Desnivel. Madrid. 1995

QUEROL, S i MARCO, J.M.Créditos variables de actividades en la naturaleza (la orientación y la escalada)Ed. Paidotribo. Barcelona.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 20. Història de l’activitat física

142

1. Continguts Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure.

2. Objectius Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la

societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

Les competències comunicatives: Competència comunicativa lingüística i audiovisual Competències artística i cultural

Les competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de què són les escoles precursores de l’educació física i del fenomen dels

jocs olímpics (unitat 20- llibre del alumne) Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats (fitxes de la unitat 20). Anàlisi i exposició en grups de quatre alumnes de les característiques de cada escola precursora

de l’educació física. Anàlisi i exposició en grups de quatre alumnes, de les principals característiques dels jocs

olímpics.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat).

6. Orientacions per a la intervenció pedagògica La metodologia de treball d’aquesta unitat permet l’anàlisi per part de l’alumnat dels

diferents apartats de la unitat perquè posteriorment pugui fer una exposició amb suport digital o artístic a la resta del grup.

És recomanable treballar en grups de quatre alumnes.

7. BibliografiaVV. AA.; Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Ed. Paidotribo. Barcelona. 1988.

VV. AA.; El deporte en la Grecia antigua.

143

Ed. Fundación la Caixa. Barcelona. 1992.

VV. AA.; Gran historia de las olimpiadas y de los deportes.Ed. Difusora internacional. Barcelona. 1993.

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

Unitat 21. Noves tendències de l’activitat física

1. Continguts Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició indispensable

per aconseguir un objectiu. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Demostració d’una actitud crítica davant el tractament del cos i l’activitat física als medis de

comunicació i en la societat en general. Realització de jocs i esports individuals, d’adversari i col·lectius, d’oci i recreació. Acceptació de les funcions atribuïdes dins d’una tasca d’equip i cooperar-hi. Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball d’equip. Participació en la planificació i l’organització de campionats en què s’utilitzin sistemes de

puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes. Valoració dels jocs i esports com a activitats d’oci i temps de lleure.

2. Objectius Valorar la pràctica regular d’activitat física com a mitjà de millora de la salut i de la qualitat de

vida. Manifestar autonomia en l’organització i planificació de l’activitat física, consolidada com a hàbit

de vida saludable. Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i en el

temps de lleure per a la millora de la condició física. Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat

actual i valorar-ne els aspectes positius.

3. Competències bàsiques associadesCompetències transversals:

144

Les competències metodològiques: Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals: Competència d’autonomia i iniciativa personalCompetències específiques centrades en conviure i habitar el món: Competència social i ciutadana

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge Anàlisi i comprensió de diferents tendències de l’activitat física (unitat 21- llibre de l’alumne) Realització (a casa) i lliurament del quadern d’activitats (fitxes de la unitat 21). Pràctica d’aeròbic amb material de suport (graons, manuelles, bodybar…). Pràctica d’activitats recreatives (ultimate, xanques, indiaques, pilotes gegants…). Anàlisi del reglament del corfbol i pràctica competitiva.

5. Avaluació Criteris d’avaluació:

Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

Participar de manera activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

Participar en l’organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.

Activitats d’avaluació: Examen conceptual (vegeu el model d’examen de la unitat). Proves d’execució tècnica de les accions proposades i evolució personal.

6. Orientacions per la intervenció pedagògica. La metodologia de treball es basa inicialment en els jocs i les situacions-problema que

permeten un aprenentatge global de les activitats recreatives, incidint principalment en el factor lúdic.

És molt important controlar el factor seguretat amb els elements fixos i amb la potenciació de la responsabilitat dels alumnes.

Aquestes activitats permeten un desenvolupament important de la condició física dels alumnes i és interessant fer referència a aquests aspectes comuns.

7. Bibliografia.

AA.VV.Enciclopedia general del ejercicioEd. Paidotribo. Barcelona. 1990

8. Recursos didàctics Per desenvolupar aquesta unitat caldran els recursos següents:

Guia didàctica (programació, examen, presentació en PowerPoint, solucionari): Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

- Llibre de text:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

9. Material per a l’alumne L’alumne disposarà, per desenvolupar la unitat didàctica, del material següent:

Llibre de l’alumne:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

145

Quadern d’activitats:Educació física. 3/4 ESO. Ed. Teide.

Els objectius, criteris i formes d’avaluació de la unitat.

6. Bibliografia.

«Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación». Boletín Oficial del Estado, n.º 167 (14 julio 2006).

«Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, n.º 4915 (29 juny 2007).

AMADOR, F. et al. La iniciación deportiva y el deporte. Barcelona: INDE, 1995.

ANDERSON, B. «Estirándose». Revista Integral (monográfico), n.º 11, 1984.

BLÁZQUEZ, D. Evaluar en educación física. Barcelona: INDE, 1990.

GARCÍA, J.; NAVARRO, M.; RUIZ, J. Planificación del entrenamiento deportivo. Madrid: Gymnos, 1996.

LAGARDERA, F. La educación física en el ciclo superior de EGB. 11-14 años. Barcelona: Paidotribo, 1989.

MATEU SERRA, M. Mil trescientos ejercicios y juegos aplicados a las actividades gimnásticas. Barcelona: Paidotribo, 1990.

MORA VICENTE, J. Las capacidades físicas o bases del rendimiento motor. Cádiz: Diputación de Cádiz, 1989.

MOSSTON, M. La enseñanza de la educación física. La reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona: Hispano Europea, 1993.

PLATONOV, P. El entrenamiento deportivo: teoría y metodología. Barcelona: Paidotribo, 1991.

RODRÍGUEZ, J. et al. Desarrollo curricular de Educación Física. Primer Ciclo de ESO.

146

Madrid: Escuela Española, 1995.

VASCONCELOS, A. Planificación y organización del entrenamiento deportivo. Barcelona: Paidotribo, 2000.

VV. AA. Enciclopedia de la psicología y pedagogía. Madrid: Sedmay-Lidis, 1978.

VV. AA. Programas y contenidos en la educación físico-deportiva en BUP y FP. Barcelona: Paidotribo, 1988.

VV. AA. Enciclopedia general del ejercicio. Barcelona: Paidotribo, 1990.

WEINECK, J. Entrenamiento óptimo. Barcelona: Hispano Europea, 1988.

7. Recursos telemàtics

Comitè Olímpic Espanyolhttp://www.coe.es/Trobareu jocs olímpics, esports olímpics, esportistes espanyols, fotografies.

Comitè Olímpic Internacionalhttp://www.olympic.orgTrobareu jocs olímpics, història de cada esport, fotografies, esportistes, animacions de cada esport olímpic...

Banc d’imatgeshttp://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/Trobareu fotografies d’ús autoritzat.

Banc de sonshttp://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.phpTrobareu sons d’ús autoritzat.

Federació Internacional d’Orientacióhttp://www.orienteering.org/Trobareu recursos per organitzar curses d’orientació.

Deporte limpiohttp://deportelimpio.fundacionmiguelindurain.com/Trobareu guies per educar als atletes, entrenadors, metges, joves i pares dels efectes beneficiosos de l’esport i els perills del dopatge.

147

Portal del Consell Superior d’Esportshttp://www.csd.mec.es/Trobareu informació de les Federacions i associacions esportives. Esport de competició. Esport Salut. Instal·lacions...

Web de l’esport catalàhttp://www16.gencat.net/esport/index.htm Trobareu informació de les Federacions. Esport de competició. Esport Salut. Esport escolar. Instal·lacions...

Portal Edu365. Unitats didàctiques.http://www.edu365.cat/eso/muds/ed_fisica/index.htm Trobareu unitats didàctiques i animacions de l’àmbit de l’educació física.

Edu365. Vídeos educatius.http://www.edu3.cat/Trobareu vídeos educatius relacionats amb l’educació física. Portal EduSport. Ministeri d’Educació i Ciència.http://recursos.cnice.mec.es/edfisica/alumnado/alumnado.php Recursos per l’educació física.

148