1

Educació

al món rural

de Catalunya

Conclusions

14es Jornades d’Escola Rural

“Xarxes educatives als pobles”

Les Garrigues,19 i 20 d’octubre de 2007

Secretariat d’Escola Rural de Catalunya

Grup Interuniversitari d’Escola Rural

Amb el suport de:

2

SUMARI

1.- PRESENTACIÓ

2.- CONFERÈNCIA: "EL MÓN RURAL I L’ESCOLA RURAL"

3.- L'OBSERVATORI FRANCÈS DE L’ESCOLA RURAL

4.- CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DE L’EDUCACIÓ EN EL MÓ N RURAL

5.- CONCLUSIONS DE LES JORNADES

5.1.- Introducció

5.2.- Taula 1 "Cap on va l'escola rural"

5.3.- Taula 2:" El repte de fer de mestre en una es cola de poble"

5.4.-Taula 3 : " L'educació al llarg de la vida als pobles"

5.5.-Taula 4 : "Una nova mirada al paper dels munic ipis i als serveis

educatius que necessiten els pobles".

3

1.- PRESENTACIÓ Les Jornades de les Garrigues, organitzades pel Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, es van celebrar els dies 19 i 20 d’octubre de 2007, amb la participació d’un centenar de mestres, així com alguns representants sindicals, de les AMPES i dels ajuntaments. Aquest dies de reflexió per la comunitat educativa han representat, per una banda, un espai de trobada i de debat sobre el dia a dia a les escoles, sobre l’educació (entesa en el sentit més ampli) en el pobles on treballem i per una altra, la posada en marxa de l’Observatori de l’Educació en el Món Rural. Alguns dels temes eren continuació dels que vam tractar a les Jornades de Berga, el 2005. Després dels Fòrums pel diàleg del Congrés del Món Rural, vam decidir iniciar un camí que ens porta a treballar conjuntament amb altres entitats que, amb les escoles, formen part de l’entramat educatiu dels pobles. L’Escola continua fent la tasca educativa que la comunitat li ha assignat, però tothom sap que educar avui dia no es pot fer en una sola direcció. Cada vegada ens arriben més influències, més propostes, més informacions… que generen noves capacitats, noves actuacions. De tot això es desprèn que la societat del segle XXI ha de tractar el fet educatiu amb la participació d’uns altres elements que fins ara havien estat impensables. Des les Jornades de Berga, doncs, el Secretariat ha avançat en aquesta direcció. Cal posar fil a l’agulla perquè els pobles del nostre país prenguin consciència que tenen una capacitat educativa que cal desenvolupar. Els i les mestres tenim clar que no ho podem fer sols. Cal doncs, que tot aquest entramat associatiu i les persones amb ganes d’aprendre que tenim arreu, ho tinguin fàcil, que la idea de xarxa educativa i de poble educador s’estengui com una taca d’oli. Agraïments En primer lloc, volem agrair a totes les Administracions i entitats signants de l’Observatori la seva implicació i el seu suport a aquesta iniciativa. També volem destacar la col·laboració i ajut que varem rebre del Servei Educatiu de les Garrigues que, en tot moment, van estar disposats a treballar colze a colze amb el Secretariat, sobretot en el referent a l’organització i les infrastructures. No cal dir que, sense la implicació i el treball ple de voluntarisme del GIER i del Secretariat, aquestes Jornades i tot el que n’esperem de positiu per la millora de l’Educació en els pobles, no hagués estat possible.

4

2.- CONFERÈNCIA: "EL MÓN RURAL I L’ESCOLA RURAL" Conferència Inaugural EL MON RURAL I L’ESCOLA RURAL Francesc Cribillers . Director de la Fundació del M ón Rural Primer que tot i per centrar la xerrada que faré us voldria contextualitzar-la a través de uns trets personals que poden explicar el perquè de les meves opinions i els meu relat. Soc una persona inquieta que ha fet moltes coses diferents en aquesta vida. Un tasta olletes que fa de tot i res bé. Però el que ens centra avui els la meva relació amb el Mon Rural i l’Escola Rural. Vaig anar a una escola religiosa (i a l’hora rural) al meu poble en classes de fins a 60 alumnes i amb edats força dispars ( 3-4 anys de diferència). Vaig aprendre les bases de tot el que avui dia sé, allà. Soc pare de 3 nenes en edat escolar de 9, 7 i 6 anys. He estat Alcalde durant 8 anys de un poble de 3000 habitants de la Catalunya interior. M’he dedicat al ensenyament universitari de forma prioritària durant 18 anys de la meva vida. Per tant, soc pare educador, ensenyant, i he exercit des del punt de vista teòric i pràctic en el Mon Rural. Per afegir que soc economista i he estat en un sector econòmic molt punter (el del automòbil) on els conceptes d’eficiència i productivitat tenen un pes extraordinari, gairebé exclusiu. Quins son els avantatges del Mon Rural vers el Mon Urbà? Segons l’enquesta que varem fer durant el mes de Juliol i es va publicar a finals de Setembre -fa pocs dies- i que va realitzar la FMR, els catalans creiem que la “Qualitat de Vida” i les Relacions Humanes” son millors en l’àmbit Rural, mentre que els Serveis, entre ells, la “Sanitat”, l’Ensenyament, la oferta Cultural, l’atenció al jovent, entre d’altres, son millors en l’àmbit urbà. En aquesta enquesta es varen fer moltes preguntes referides a aspectes socials, econòmics, mediambientals i polítics. Tenim molta informació. Però cap d’elles feia referència a l’educació o a l’escola rural. Si haguéssim introduït en el qüestionari la pregunta específica de que es millor, l’Escola Rural o l’Escola en l’àmbit urbà, quina hauria estat la resposta?. Amb una probabilitat alta de no errar, em puc aventurar a fer el pronòstic: “La normalitat de l’escola urbana dividida en classes, línies i grups “estàndard” d’alumnes s’imposaria a la heterogeneïtat de l’escola rural petita, amb pocs professors, i pocs alumnes de diferents edats”.

5

Aquesta probablement haurà de ser una de les tasques a fer. Com es percep l’Escola Rural des de la Societat Catalana, amb totes les seves variants, pot ser un bon punt de partida per l’Observatori. Amb tota seguretat un dels resultats serà que hi ha un gran desconeixement de l’Escola rural per part de la gent. En l’enquesta sobre el Mon Rural que hem fet recentment això s’ha posat de manifest. Bona part dels enquestats, gairebé el 50%, no saben que son els purins La majoria creu equivocadament que l’activitat industrial es la que més aigua utilitza, quan es la que menys ho fa, amb un 8% del total, sent l’agricultura amb un 73% la que mes aigua gasta. Aquests son exemples entre d’altres, d’aquest desconeixement de la realitat del Món Rural. Hi ha una manca de informació sobre lo “rural” molt gran. La resposta NS/NC es en moltes ocasions, la que s’emporta les freqüències relatives més elevades. Des de les Administracions públiques i també des del sector o l’àmbit rural no s’ha difós al gran públic en que consisteixen la vida, l’activitat econòmica, i els serveis en els pobles petits. Molts cops la imatge que s’ha transmès ha estat equívoca, i esbiaixada creant uns topics que son difícils de trencar, si es que no son un reflex fidel del que es vol mostrar. Les imatges de certa rusticitat i endarreriment econòmic i social, els problemes del camp expressats i visualitzats des de els mitjans de comunicació, en ocasions amb protestes airades i molestes, encara prevalen. I per molt turisme rural de cap de setmana per part dels “urbanites” i moltes visites a granges escola dels nens de ciutat, la percepció del Món Rural per part de la Societat Catalana variarà poc. El Món Rural, els pobles petits, les activitats agrícoles, la gent de poble, etc. només surten a la TV, als diaris de difusió general i per tant formen part del “coneixement i consciència social” quan hi ha accidents, algun assassinat, o quan s’apugen els preus dels productes pels consumidors (la llet, sí¡, - Però la reducció de marges per els ramaders de porcí, que de moment no ha afectat al preu final a la xarcuteria, ni se’n parla¡). Poques noticies i dolentes¡ També es parla de l’Escola Rural, si, sobretot quan se’n tanca alguna¡. Canviar això es una de les prioritats de la Fundació del Món Rural: “Fer més present el Món Rural en els mitjans de comunicació de masses, explicant el valor del que es fa en el territori, el valor de la gent que viu i treballa en els pobles petits, el valor per tot el país del que es fa en un territori molt gran (80% de Catalunya) i per molt poques persones ( un 5%). Per fer-ho, els que treballem per el desenvolupament del Mon Rural, ens hem de dotar de un discurs potent, compacte, i creïble. Hem de posar en el debat social el Desenvolupament Rural com un problema a resoldre per tota la societat, al igual que en el passat s’ha fet amb d’altres problemes, que en un moment donat es van poder substanciar, amb un discurs irrebatible, i que la societat va anar fent seu. Tenim com exemples el de la igualtat de gènere, la preservació del Medi Ambient, o el Canvi Climàtic. Son temes que estan en l’agenda social, en el debat, en la premsa, i s’hi destinen molts recursos. I en alguns casos es creen Ministeris i Conselleries ( fa

6

15 anys no hi havia Conselleria de Medi Ambient en la Generalitat , ni hi havia l’Institut Català de la Dona, i el Mº de Medio Ambiente es va crear fa pocs anys, per posar alguns exemples). ESCOLA RURAL L’Escola Rural es troba també en aquesta tessitura. Com a ens, s’ha de difondre, ser present, i fer-se sentir en la societat. I com a model s’ha de reivindicar. Les 352 Escoles Rurals de Catalunya son autèntics laboratoris d’assaig de desenvolupament humà a través del l’educació i la formació. En l’actualitat i generalitzant podem dir, que estem davant un model educatiu en crisi, en que es canvien els Plans educatius, els currículums, etc. cada pocs anys, amb els vaivens polítics. Coneixem unes dades objectives que deixen els nostres joves per darrera d’altres països de la nostra vora, en moltes de les competències fonamentals que s’adquireixen en els Cicles Educatius. Recerques i Estudis a nivell espanyol deixen als escolars catalans també per darrera dels extremenys, per posar un exemple, en comprensió matemàtica i d’altres competències. Ja sigui amb l’Informe PISA del any passat, o l’Informe de la OCDE d’enguany, la cosa no varia i estem immersos en una “vall de llàgrimes” o crisi permanent. Mai hi havia hagut tanta unanimitat social en les valoracions del nostre sistema educatiu. No funciona ¡¡¡ En l’anàlisi de les causes, ja n’hi ha menys d’unanimitat. Davant aquesta situació cal que l’Escola Rural plantegi alternatives. El model de formació propera, vinculada l’entorn immediat i real, amb una relació personal molt estreta entre els pares i els mestres, amb la gent del poble, amb les “autoritats” locals en general, etc. poden arribar a ser el Model a imitar. Els Plans Educatius d’Entorn i els PEC Projectes Educatius de Ciutat son instruments dissenyats i pensats per grans ciutats i barris. La diversitat en front de l’heterogeneïtat. L’especificitat, el seguiment, i el tenir cura de cada nen, ha de ser el futur cap on tendeixi tot l’ensenyament. En el mon de l’empresa l’objectiu del Marketing es arribar a conèixer cada client per poder-li oferir el producte més adient a les seves preferències. Molts esforços i diners es destinen a això. Segmentar i segmentar fins que tothom tingui el “seu” producte o servei únic. Llavors ve el problema de poder donar a cada ú el que vol de manera diferencial i a un cost raonable. (disseny modular etc. etc.) En el món del ensenyament encara portem a sobre l’estigma de les “ratios”. Jo aquesta paraula la coneixia com els “ratis”. No son més que meres divisions. Alumnes per classe, hores de classe per setmana, hores de suport per classe, etc. Serveixen per mesurar la eficiència, i la productivitat. Serveixen per mesurar principalment “quantitat”.

7

Ho fan de manera similar al que es fa en la industria i en el mon de l’empresa en general, on aquestes divisions o “ratis” identifiquen quines empreses ho fan millor, quines facturen més per empleat, quines tenen una quota de mercat mes gran, o internament quines seccions produeixen mes unitats de producte per unitat de temps, o atenen trucades de clients per hora. També serveixen per mesurar l’endeutament o l’apalancament financer, per posar alguns exemples. I que passa amb lo mes difícilment mesurable?. Que passa amb la qualitat?. De forma indirecta s’associen ratios de quantitat i de rendiment en ratios o mesures de qualitat: A menys alumnes per classe, mes atenció personalitzada i per tant millor rendiment escolar. A menys % d’immigrants a classe, millors resultats d’aprenentatge, etc, etc. (D’això, en el mon de les organitzacions, se’n diuen indicadors de segon grau...) Es de destacar però que han estat ratis de resultats els que han posat en qüestió els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. Les notes obtingudes en diferents disciplines de forma comparada, el rati d’abandonament dels estudis en la ESO, l’absentisme, i molts d’altres, han estat les llums vermelles que llencen les senyals d’alerta al Sistema Educatiu. Aquest molt probablement encara esta centrat en el control dels ratis de procés: alumnes per classe, mestres de reforç per línia etc. etc. Aquells aprenentatges relacionats amb disciplines acadèmiques com son el raonament matemàtic, o la llengua o el coneixement del medi natural, o social etc. etc es mesuren mitjançant l’avaluació de les competències. Com es mesura la projecció personal i professional de un noi que adquireix en la seva etapa escolar. Com es mesuren els valors que van adquirint i interioritzant en la seva personalitat els alumnes, amb els ratis?. Hem de fugir dels ratis en que el numerador o el denominador sigui el nº d’alumnes, i d’altres paràmetres d’ordre quantitatiu. Fan més mal que be¡ Des d’una perspectiva de l’àmbit rural en general, s’han de fer paleses les diferències i els trets fonamentals que fan del Món Rural un Valor per sí mateix a defensar. Deixant en un segon pla els criteris de cost, eficiència i productivitat, hem de defensar el que es just, el que es equitatiu i el que es socialment desitjable. Hem de qüestionar per tant els elements de mesura tradicionals: Ratis en que el numerador i/o denominador es el nombre d’habitants. Sempre hi sortirem perdent¡. La justificació economista dels Serveis Públics (proveïts tant pública com privadament) es un gran error: No teniu metge per que ja en teniu un a 10 Km. I toqueu a 250 habitant per metge, quan a BCN toquen a 550 h. per metge. No hi ha ADSL perquè no es rentable portar-la a un poble de només 100 habitants. S’ha tancat l’escola rural per que només hi ha 3 o 4 alumnes i surt mes a compte un Servei de transport escolar per ells i anar al CEIP del Cap de Comarca. Els paràmetres que hem d’utilitzar han de ser diferents.

8

L’escola ha de fugir del model “productivista”, per passar al model relacional en que lo important no son els ratis, si no les relacions humanes entre el mestre, l’alumne, la família i l’entorn socioeconòmic mes proper. Això només ho pot aconseguir l’escola Rural, demostrant que es on els nens, reben la millor formació en tot tipus de competències, i exportar el model a les escoles de ciutat. L’escola rural no pot ser ni el parent pobre, ni la còpia a escala reduïda de l’escola de ciutat, si no que s’ha de convertir en el model a imitar. En una reunió del Patronat de la Fundació, un president de una de les companyies mes grans allà deia. “Yo soy de pueblo y con mucha honra. Ya va siendo hora que se diga, que los que somos de pueblo no somos en nada, más tontos que los de ciudad como en mis tiempos de universitario se decia, y que entre todos defendamos nuestro entorno rural” . D’altres grans persones en el món dels negocis, de l’empresa, tenen un origen rural i han anat a l’Escola Rural. Això s’ha de saber i s’ha de difondre. No estaria de més que es dediqués algun esforç des del Observatori que es constitueix avui, a tractar de fer aflorar aquestes grans persones que el seu primer aprenentatge es va produir en l’Escola i l’entorn rural. En l’escola de ciutat la homogeneïtat ha estat la norma. Les dificultats de l’escola per absorbir la diferencia que provoca la immigració, a l’escola Rural fa temps que s’han superat. Precisament en la heterogeneïtat, de les edats principalment, es en el que l’Escola Rural treballa habitualment. La visió economicista de la societat ens porta a molt errors, dels quals ens en donem compte a vegades massa tard. Per posar un exemple del món rural. “Quan jo era alcalde de Calaf l’any 92 o 93, es va produir el tancament del escorxador municipal. Era un escorxador petit amb problemes de manteniment, els ramaders i carnissers que mataven allà no volien invertir-hi una mica mes de diners en arreglar i adecentar les sales. Des de la Conselleria de Sanitat “pressionaven” per d’incompliment dels requisits sanitaris, i des de l’Ajuntament veiem com reduíem les despeses d’un Servei que no valoràvem com estrictament necessari. Finalment es va tancar i això va representar un estalvi i l’alliberament d’un espai públic pel municipi. Jo n’estava molt orgullós. Vaig fer estalviar al plenari municipal moltes pessetes llavors. Resultat actual: que la carn de xai que es menja a Calaf, pot ser de qualsevol lloc, es tota uniforme, quan abans era de xais que pasturaven allà mateix. Si algú vol carn de l’Alta Segarra l’ha de portar a matar als escorxadors de Vic o a la Mafrica i tornar-la cap a la carnisseria de Calaf. La visió economicista em va portar a un error monumental. Si hagués fet tot el possible per mantenir obert l’escorxador, la gent de Calaf menjaríem millor carn i a un preu segurament millor. Quantes coses bones s’han perdut, quantes tradicions, quants oficis s’han anat perdent, per que no eren rentables? Ara ens adonem del seu valor i els volem recuperar. Si en el seu moment haguéssim mirat més enllà de lo material i immediat, ara no ens hauríem de lamentar.

9

EL MESTRE RURAL La professió de Mestre i de Mestre Rural, es un aspecte al que també vull fer menció. Avui en dia estem a l’era de “l’educaidment”. Si “l’educaidment”, que es la barreja entre els mots anglesos “education” i “enterteinment”. Avui en dia es barreja l’ensenyament i l’aprenentatge amb l’entreteniment i l’espectacle. El mestre ha de ser un “showman” que entretingui als seus alumnes, que els motivi, que els hi faci passar be l’estona mentre aprenen. Si no es així, el dèficit d’atenció s’accentua, els problemes a les classes apareixen, el passotisme augmenta, i el fracàs escolar es deu a que els mestres no fan bé la seva feina. Han de motivar i estimular contínuament als seus alumnes. La societat en la que estem vivint basada en la imatge en els mitjans audiovisuals, i en les comunicacions massives, posen el llistó molt alt als ensenyants. No poden competir amb medis com son el vídeo, la TV., els Jocs Electrònics, etc. Un gran actor representa el seu paper, sempre el mateix, en una obra de teatre durant 9 mesos i fa 180 funcions de 2 hores. Ho fa molt bé. Cada nit omple el teatre amb nous espectadors que l’aplaudeixen l’acabar. Un ensenyant cada dia representa una obra diferent amb els mateixos espectadors. Cada dia, durant tot el curs, ensenya coses noves als seus alumnes i han de ser 5-6 hores excel·lents amb els alumnes encantats i estimulats. Amb un fet addicional a considerar. Els espectadors acudeixen voluntàriament a la representació, i amb un pagament que crea un valor implícit pel que rep a canvi. L’alumne no acudeix voluntàriament, es exigent i no li costa res ja que no paga entrada. Dels dos, Quin és més “artista” ?: l’actor o el mestre?. ************ Hem passat de “la letra con sangre entra” al “aprendre hauria de ser divertit”. Ni una cosa ni l’altra, al meu entendre. Si hi ha diversió en l’aprenentatge, on es conculca el valor de l’esforç als escolars? A un adult que ja te “teòricament” el valor de l’esforç interioritzat si que se’l pot formar divertidament. A un infant no. Els valors del esforç, de la responsabilitat del respecte, del deure, entre d’altres, es transmeten amb la pràctica diària i en els primers anys de la vida, i principalment en l’escola. S’estan traslladant erròniament al meu entendre, metodologies de formació d’adults a la formació de joves i d’aquests als infants. La pròpia metodologia docent, transmet valors, i no poden ser els mateixos per tothom. Estudi, reflexió, memorització, esforç. ************ La professió de mestre i d’educador es meravellosa.

10

Es la contribució profunda al desenvolupament personal dels alumnes, amb la transmissió del coneixement, i dels valors per que els alumnes es vagin transformant en éssers superiors. Qui millor que el mestre rural per gaudir d’aquesta evolució lenta i inexorable? El mestre rural percep nítidament el resultat dels seus esforços amb aquell petit grup d’alumnes que esta formant. Un per un, cada nen es un projecte per el mestre rural. Un projecte educatiu, que requereix un tractament diferent, amb detalls i matisos, atenent a totes les circumstàncies d’aquell alumne, de la seva família, de la feina que fan a casa seva, etc. Tot això es present en el dia a dia d’aquests projectes únics i específics que són els alumnes de l’Escola Rural. L’ensenyament es vocacional i a mes ha de ser passional. S’ha de sentir. Ha de sortir de dins de cadascú el desig d’educar vailets i formar persones. Es pot fer molt professionalment, es podran utilitzar les millors tècniques, les metodologies mes adients, però això no serà res si no es fa amb amor per la nostra feina com deia el poeta Joan Maragall en l’Elogi de viure: (fragment.... pot ser ja per molts conegut) "Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò per al qual serveixes, allò en el qual realment ets un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en el teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva." Elogi de viure, Joan Maragall L’ Orgull de ser Mestre Rural i educar nens i nenes, l’orgull de ser pagès i guanyar-se la vida treballant la terra o criant animals, no s’ha de perdre mai. El que hem de fer es que la nostra feina estigui cada cop mes reconeguda, valorada i acceptada per tothom. Com explica el meu amic Ramon Parellada de la Fonda Europa de Granollers: “Abans en el món de la restauració, els que anaven a parar als fogons, es a dir, a fer de cuiners, eren els “pringats” de la família. Anar a fer de cuiner no “vestia” gaire. Avui en dia, gairebé totes les famílies de “pro” volent tenir un fill que estudií cuina, a veure si arriba a ser un Ferran Adrià. La professió per tota una sèrie d’avatars s’ha prestigiat. Amb els pagesos ha de passar el mateix. El pagès ha de poder guanyar-se la vida fent bé la seva feina, produint aliments principalment, a més d’altres feines addicionals, si ell vol. S’ha de poder sentir orgullós de la seva feina i la seva aportació a la societat, i que se l’i reconegui. Però no transformant-se merament en “un jardiner del territori” per gaudi de la resta, com alguns pot ser, pretenen. Els temps canvien molt ràpid i hem d’empènyer per que l’evolució i els canvis ajudin a clarificar, definir i valorar millor la tasca que els ensenyants en general i especialment els mestres rurals fan pel país. Des del Observatori que es crea en aquestes jornades s’ha de treballar en aquest sentit.

11

Vull ser optimista i crec que ens en sortirem. El Mon Rural en general i l’Escola Rural en particular veuran reconegudes les seves especificitats, el seu valor i això es transformarà amb polítiques molt més decidides vers l’enfortiment i reconeixent del seu paper en la societat i en l’educació catalanes. Per últim , per acabar, després d’aquesta disquisició un mica pamfletària, una última anècdota per remarcar la idea de la diferència i la especificitat. Per que els matisos son molt importants. El Mon Rural des de lluny, sembla tot igual i a mesura que t’hi vas apropant van apareixent les diferències, i com més a prop, mes grans són, fins arribar a la unicitat. No hi ha res igual. Un amic meu que es pagès i te porcs, un dia parlant informalment, ens diu: - “Tinc un porc que es guapíssim” -“Salvi, un porc es un porc i tots els porcs son porcs. Un porc no pot ser guapo¡” “T’asseguro que no, que hi ha porcs guapos i porcs lletjos” -“Quants gintònics t’has pres Salvi?”. -“Us ho asseguro i us ho demostraré” L’endemà vaig anar a la seva granja i em va ensenyar un verro, que era, segons ell, el guapo. Mes o menys net, amb unes faccions suaus tot i ser un porc. Dues coral·lines mes enllà m’ensenyà un altre porc: el lleig. Molt mes brut, amb el morro xafat, bavós, amb la cara arrugada- evidentment d’una altra varietat- i la veritat, es que era lleig, molt lleig. Des d’aquell dia, sé que a les granges hi ha porcs guapos i porcs lletjos.

12

3.- L'OBSERVATORI FRANCÈS DE L’ESCOLA RURAL

L’OBSERVATOIRE POUR L’ÉCOLE RURAL M. Pierre Couderc . Université d’Aix en Provence

En el marc de les 14enes. Jornades d’Escola Rural, va tenir lloc una xerrada explicativa sobre el funcionament de l’ “Observatoire pour l’École Rural” que es porta a terme a la Universitat de Provença (França). M. Pierre Couderc, mestre que col·labora en aquest treball de recerca va ser l’encarregat de fer la presentació. Adjuntem un resum de la seva intervenció, donada la importància de conèixer altres experiències sobre recerques educatives en el medi rural. Tot i ser una experiència d’un altre país, considerem que aquesta recerca ha de ser tinguda en compte a l’hora que comencem a caminar el la creació de l’Observatori de l’Educació en el Món Rural de Catalunya. OBJECTIUS DE LA RECERCA

- Estudi dels resultats escolars de les zones rurals i d’alta muntanya. - Anàlisi dels projectes escolars i professionals d’aquestes zones. - Seguiment dels seus itineraris de formació i així com les seves sortides professionals reals. - Avaluació de l’impacte d’estratègies desenvolupades per algunes zones rurals per tal de trencar amb el seu aïllament.

LA INVESTIGACIÓ Per a realitzar aquest estudi s’han establert tres categories de zones rurals

- espai rural amb feble influència urbana - zona de muntanya - zona aïllada

L’estudi consta de tres apartats: - Característiques de l’alumnat ( estudis dels pares, actitud envers els estudis,

espectatives...) - Característiques de les escoles i els centres de Secundària ( tipologia, opcions

formatives, treball en xarxa...) - Especificitat dels estudis ( resultats escolars, orientació, projectes,

abandonament...)

13

METODOLOGIES UTILITZADES Es porta a terme un estudi intensiu dels aspectes proposats i es realitzen unes 12.000 enquestes a 2.400 alumnes, en els 6 departaments (equivalents a les comarques catalanes) on es fa la investigació (Ain, Alps de l’Alta Provença, Ardèche, Drome, Alt Loire i Alta Saone). Elaboració d’una base de dades informàtiques donades pel creuament de les dades obtingudes Tractaments quantitatius i qualitatius de les dades: anàlisis factorials de correspondència. Aquest estudi longitudinal es realitza al llarg de 7 anys

EQUIP D’INVESTIGACIÓ L’equip d’investigació esta format per:

- Professors de la Universitat del Franche-Comté - Professors associats al treball de recerca dels centres de Primària i Secundària

(obligatòria i post-obligatòria) de les zones on es porta a terme la investigació. - Laboratori d’anàlisi de dades.

La Universitat hi participa des de cinc facultats diferents:

- Geografia - Psicologia - Ciències de l’educació - Ciències de la informació - Sociologia.

RESULTATS COMPROVATS Respecte a contextos escolars

- Desenvolupament d’estratègies de trencament de l’aïllament, més fortes en les zones rurals aïllades que en les zones de muntanya.

- Augment del treball en xarxa 68%, col·laboracions exteriors 65%, ús regulars de

les TIC 56%. - Menor retard escolar a primària en les zones rurals aïllades i les zones de

muntanya que a la resta del país. - Els bons resultats escolars obtinguts en les zones de muntanya i a les zones

rurals en general al llarg de la primària pràcticament no empitjoren al llarg de l’escolarització.

14

Respecte a orientació escolar

- Clara inversió de les tendències precedents que no es corresponen amb els bons resultats escolars obtinguts (2 o 3 punts per sota de la mitja de l’estat)

Respecte a l’organització

- Les escoles de la regió on es porta a terme el projecte, ja siguin de: Classes úniques, de diferents nivells, xarxes escolars, agrupaments pedagògics... actuen com a veritables laboratoris educatius.

Respecte els plans pedagògics i didàctics

- S’han experimentat els resultats obtinguts amb l’aplicació de diverses metodologies: Autonomia de l’alumnat, tutorització dels grans vers els alumnes petits, postura professional d’acompanyament dels ensenyants...

ANÀLISIS QUALITATIVES Un resultat paradoxal identificat en les zones rurals per l’OER és que un millor resultat escolar no es tradueix automàticament en una orientació més ambiciosa cap a estudis superiors. Possiblement això es degut a l’efecte del territori que generalment dóna poca facilitat de mobilitat geogràfica i poca projecció professional de futur, a vegades potenciada per les pròpies famílies. PROPOSTES PER SUPERAR AQUESTES DIFICULTATS L’Observatori no pretén només fer una anàlisi de la situació, sino que proposa als diferents actors implicats una sèrie de punts per tal de millorar l’accés a estudis més llargs dels alumnes de les escoles rurals i de muntanya.

- Focalitzar els esforços tant en l’èxit escolar en l’educació obligatòria com a estudis posteriors.

- Dirigir prioritàriament l’esforç de formació cap els processos d’orientació. - Fer participar activament en tots processos d’orientació a tots els actors:

alumnes, famílies, educadors... - Prioritzar l’atenció a les famílies i als educadors. - Plans de formació segons els tipus de zones rurals, territorialitzats. - Formació en cadena allà on es canalitzin els fluxos majoritaris d’orientació.

CONDICIONS PER PORTAR A TERME AQUESTES PROPOSTES

- Un temps relativament llarg. - Voluntat política forta i constant com a elements indispensables.

15

- Obrir les classes i les escoles al seu entorn tant proper com més llunyà. - Actuar al mateix temps sobre altres paràmetres: transport escolar, certificats de

formació, projectes territorials... Queden encara moltes preguntes pendents, però la tasca de l’Observatoire ha posat sobre la taula, d’una manera clara, cap on es dirigeix la societat rural d’aquest territori i possibilita la presa de les decisions educatives més adients.

16

4.- CREACIÓ DE L’OBSERVATORI DE L’EDUCACIÓ EN EL MÓ N RURAL

El dia 20 d’octubre, a la tarda va tenir lloc la signatura d’adhesió de les entitats que volen formar part de l’Observatori de l’Educació en el Món Rural. Aquest va ser el seu compromís: El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, juntament amb el Grup Interuniversitari d’Escola Rural, la Fundació del Món Rural i les entitats i administracions sotasignants, relacionades amb l’Educació en els pobles del nostre país, constitueixen, amb data d’avui, l’Observatori de l’Educació en el Món Rural de Catalunya, que tindrà la seva seu a la Fundació del Món Rural. Amb la creació d’aquest Observatori pretenem millorar l’Educació, entesa en un sentit ampli i participatiu, amb estreta col·laboració amb els municipis. Cal que les polítiques educatives siguin respectuoses amb la diversitat territorial i tinguin cabuda als entorns rurals. Només així l’Educació esdevindrà un factor d’equitat, equilibri territorial i millora de la qualitat de vida. L’Observatori representa l’inici d’un treball rigorós, d’un treball en xarxa, compartint uns objectius que permetin la igualtat d’oportunitats de les persones, independentment del lloc on visquin. Les Administracions i entitats signants de l’Observatori són: - Departament d’Educació i Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. - Diputacions de Barcelona i de Lleida - Federacions d’Ensenyament dels Sindicats: USTEC.STES //CCOO // CGT// UGT. - Sindicats Agraris: Unió de Pagesos // Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya. - Associacions de Pares i Mares: FAPAC i FAPAES - Fundació Catalana de l’Esplai. - Associació de Joves Estudiants de Catalunya. Més endavant s’hi han adherit la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catlana de Municipis. L’Observatori tindrà la seva seu a la Fundació del Món Rural, a l’Avgda. Prat de la Riba, 27, de Lleida. Tots estem convençuts que la creació de l’Observatori, com un centre de documentació, producció de materials, d’investigació i de recollida de bones pràctiques, comportarà una millora educativa. Pensem que serà també, un punt de trobada entre les diferents entitats i administracions sensibles i vinculades a l’educació als pobles, amb una finalitat prospectiva que permeti analitzar i desenvolupar els elements importants per al futur educatiu al món rural i les seves necessitats. A partir de les Jornades de les Garrigues, s’obre per tots nosaltres un camp de treball novedós i engrescador alhora. L’Observatori és un repte per les administracions, pels educadors i per tota la comunitat.

17

5.- CONCLUSIONS DE LES JORNADES 5. 1.- INTRODUCCIÓ Aquestes XIV Jornades portaven per titol: Les xarxes educatives als pobles. Per a poder reflexionar-hi amb profunditat es van establir quatre grups de debat amb les següents perspectives:

- Les escoles de poble avui. Realitat i canvis organitzatius necessaris. - El repte de fer de mestre/a en una escola de poble en el moment actual. - L’educació al llarg de la vida als pobles. - Una nova mirada al paper dels municipis i als serveis educatius que necessiten

els pobles.

Per tal de facilitar la participació, persones del Secretariat i el GIER vam redactar una apartats que van ser el Document de base per posar sobre la taula les idees, els dubtes, els reptes i il·lusions que hem anat copsant des de les Jornades de Berga. Considerem que el debat va ser ric i positiu, que a totes les taules es van generar idees i propostes que permeten avançar en una línia d’innovació educativa, que promou la participació de les famílies i dels ajuntaments, que les anàlisis són realistes perquè parteixen de les persones que treballen i, sovint, viuen al territori. Les propostes de millora recollides a les diferents taules, i que creiem que haurien de ser el punt de partida de l’inici del treball de l’Observatori d’Educació en el Món Rural, les presentem en color blau. 5. 2.- TAULA 1:

"CAP ON VA L'ESCOLA RURAL " En el grup de reflexió sobre la realitat de les escoles dels pobles hem tractat aquests temes que ens han semblat importants per a comprendre la situació actual de ZERS i Escoles. 5.2.1.- Principis bàsics que permetin continuar mil lorant la qualitat educativa. *Context social d’un poble: En la majoria dels nostres pobles, encara mantenen els valors de compartir, de familiaritat, de coneixença, de tranquil·litat,... a l’escola es viuen aquests valors i es treballa amb molt afecte aconseguint molt efecte. L’entorn familiar, però, va demandant models de màxima efectivitat amb l’augment d’activitats pels nens i nenes, amb l’argument que puguin fer de tot amb les mateixes oportunitats que a qualsevol lloc.

18

Pensem que és important mantenir els valors de l’Escola de Poble : l’escola ha de ser garantia d’aquesta identitat (però, atenció, perquè les famílies i els mestres cada vegada més venen d’entorns urbans, i demanden una nova manera més urbanitzada de viure al poble) Hi ha un sentiment de pèrdua dels valors que es treballen a l’escola rural, un cop surts fora de l’entorn escolar (al carrer, ...) S’està perdent “el ser poble” i ens estem ciutadanitzant : no estem satisfets si no tenim els mateixos serveis que la ciutat, volem sentir-nos poble però ser com ciutat i això és una contradicció (la sisena hora s’ha dissenyat seguint un model de ciutat). En general no estem contents del què tenim: volem viure en un lloc “idíl·lic” amb la boca del metro al costat, i la queixa no ajuda a mantenir l’essència que volem. Quan es parla de tornar on érem, hem de preguntar-nos qui vol tornar al principi? L’escola rural és una continuïtat de la família, del poble, de la societat actual i ara les demandes són unes altres. A més, l’escola ha millorat el seu nivell qualitatiu amb plantilles, metodologia i tecnologia. L’actitud del/de la mestre/a és fonamental. Molts de nosaltres sabem què volem, tenim una filosofia determinada, treballem segons els cànons d’escola rural, però no tenim res escrit i ens trobem amb dificultats per transmetre-ho. (“Hauríem de fer la Denominació d’Origen”). La Formació és bàsica, tant la inicial per a formar els futurs mestres en coneixements, implicació, valors, actitud...com la formació continuada que necessitem tots i totes els qui ens dediquem a aquesta professió, treballem en l’escola que treballem. Propostes � Mantenir els valors de l’Escola de Poble. � Necessitem una voluntat política per aconseguir que la gent es quedi a viure al

poble, s’haurien de diversificar les feines. � Els i les mestres haurien de tenir a més a més un coneixement a fons del que

significa treballar en una escola rural, entendre la riquesa dels grups heterogenis. Potser així milloraríem la seva adaptació i implicació.

Metodologies : L’ homogenització amb què treballen les escoles grans (per tenir molts alumnes) ens ha arribat i poc a poc, anem uniformitzant la manera de fer de l’escola rural (estem desdoblant tot amb cicles i cursos i es va perdent la interacció entre els nens, perdent riquesa, malgrat reconeixem que desdoblar és bo i necessari).

Considerem que el model d’Escola Rural és innovador pel tipus de relació que es crea, per la manera de tractar la diversitat, perquè afavoreix l’autonomia de l’alumnat... Aquest model d’Escola Rural s’ha de defensar. Ara se’ns està diluint, es perd una mica el nord.... cal parar, pensar, repensar i reconduir cap allò que defineix la identitat d’una escola, d’una manera de fer. Tornar als origens, no de recursos, sinó de concepte. Hi ha la sensació que d’un temps cap aquí, és com si la gent del món rural té l’autoestima més alta (La ZER hi ha contribuït) Entre tots estem fent la revalorització del món rural (aclarint bé què entenem per rural)

Propostes � S’ha de donar a conèixer el model, que la societat l’entengui i el valori. Els mitjans

de comunicació hi tenen un paper important.

19

� Un dels potencials d’un poble són els mestres i els mestres. S’ha de cuidar molt aquest tema: a la universitat (seminaris d’escola rural,...) i el propi departament (concurs de trasllats,...)

5.2.2.- Les ZERs en un marc social, econòmic i polí tic tan canviant. Les ZERs van néixer per solucionar unes problemàtiques i cobrir unes necessitats, ara fa 20 anys. La situació actual ja no és la mateixa. Les necessitats bàsiques estan cobertes. Hem anat més enllà? La reflexió pedagògica i la coordinació hi té cabuda dins l’estructura de la ZER? A nivell de gestió, la ZER ha donat un veritable cop de mà a les escoles petites en l’organització de la direcció? Hi ha un sentiment de satisfacció perquè ningú es pot sentir diferent per treballar en una ZER o en una escola gran El model de ZER ha de ser ben diferenciat del d’una escola gran La ZER ha cobert abastament les necessitats de l’escola rural . Ara anem més enllà: les ZERs són molt diverses i ara cal especificació, en alguns llocs el model de ZER s’acaba i es passa a l’Agrupament funcional, hi ha mestres cansats d’empènyer i portar el motor de la ZER, ... Les ZERs haurien de ser realment com una sola escola en l’àmbit administratiu i organitzatiu. Hauria de ser el veritable òrgan de gestió de les escoles on no calgués duplicar les feines i on l’administració de la ZER pogués donar bona cobertura a les necessitats de la direcció de les escoles. La ZER ha de conviure amb la IDENTITAT del poble. S’ha d’unificar del tot la gestió, el consell escolar, els claustres ... (hi ha gent que pensa que el òrgans col·legiats no), la ZER s’ha de viure com quelcom a guanyar per l’escola i no amb la por de perdre de l’escola. Propostes � La llei catalana d’educació hauria de contemplar diferents tipus d’organització de

manera que totes les escoles o ZERs hi tinguessin cabuda. Cal que es redacti normativa per les Escoles Rurals, per les ZERs, no n’hi ha prou amb un acord de Rurals que ja té data de caducitat.

� És important debatre la situació ara, per poder fer prospecció de futur i regular-la en el present. Hem d’anar més enllà d’on som avui i demà.

� Cal reobrir el debat sobre els mestres generalistes i els mestres especialistes . Amb molts mestres itinerants la ZER no acaba de rutllar. S’ha de replantejar el model de ZER a nivell intern (no com a forma). Important revisar l’acord de plantilles i l’acord de rurals.

� Hem d’aprendre a dir NO quan arriben demandes per la ZER que són fetes per escoles grans.

5. 3.- TAULA 2:

" EL REPTE DE FER DE MESTRE/A EN UNA ESCOLA DE POBL E" Hem organitzat el debat sobre la feina de mestre en una escola de poble entorn a tres eixos, que, al nostre entendre, són fonamentals per a introduir canvis positius en la nostra cultura professional.

20

5.3.1.- Situació pedagògica actual de les ZER i vis ió de futur. Aquesta anàlisi de la situació pedagògica i administrativa va molt lligada als canvis sociològics que han experimentat els nostres pobles. D’aquella necessitat de les escoles petites d’agrupar-se en ZERS per a superar aïllament i manca de recursos, s’ha passat, en una bona part del territori, a una situació de trencament d’agrupacions d’escoles. Hem de dir que mai hem tingut un únic model de ZER. Durant tots aquests anys hem trobat escoles que s’han ajuntat i coordinat per treballar, que han compartit un projecte educatiu i també una sèrie d’escoles aïllades que només comparteixen els recursos que els arriben pel fet de ser ZER. Propostes Considerem que per tirar endavant un projecte comú cal tenir en compte tres punts fonamentals: � Una comunitat educativa i sobretot uns mestres convençuts que aquest treball en

xarxa amb altres escoles properes facilita i millora la seva tasca educativa. � Un interès de l’Administració per tal de reconèixer les ZERS que treballen en

aquest sentit. Fins ara l’Administració generalment ha entès les ZERS com una organització que facilita el repartiment de recursos.

� Un temps disponible per a la coordinació. Pensem que una tarda setmanal ha d’afavorir aquest treball i no es pot deixar a la voluntat dels docents.

Un altre aspecte a destacar és la formació del professorat, tant la inicial com la continuada. Hem de destacar la tasca que ha fet el GIER (Grup Interuniversitari d’Escola Rural) durant el últims anys per tal que l’especificitat de les escoles rurals es conegués durant els estudis de magisteri. Propostes Les propostes que fem sobre el perfil professional d’un docent que va treballar en un poble anirien en aquest sentit: � Capacitat de treballar en equip a l’escola i a la ZER. � Intel·ligència organitzativa per entendre les necessitats específiques de cadascuna

de les escoles. � Capacitat per aplicar unes determinades estratègies didàctiques. � Capacitat per a desenvolupar la pluralitat de rols que ha d’exercir el professorat en

escoles petites. El fet de pertànyer al cos de funcionaris docents de la Generalitat fa que algunes de les normatives que hem de seguir no s’adaptin a la realitat ja que, en molts casos, estan pensades per escoles urbanes i d’una línia. Propostes � Que les normatives que s’hagin d’aplicar als funcionaris docents i altres

professionals que treballen a l’escola rural (per exemple els administratius) siguin revisades per tal que s’adeqüin a la realitat de les escoles petites i de les ZERS.

� Facilitar que les plantilles tinguin l’estabilitat necessària per tal d’afavorir el treball cohesionat i continuat de les escoles rurals.

21

5.3.2.- Estratègies didàctiques adequades a l’Escol a Rural Quan hem parlat del perfil professional que haurien de tenir els i les mestres que treballen a les escoles de poble i a les ZERS ja hem dit que és necessari conèixer una sèrie d’estratègies metodològiques que faciliten el tractament de la diversitat tan present en totes les escoles. A les petites que agrupen nens i nenes de diverses edats en una mateixa aula encara amb més motiu, cal tenir-les molt presents. Propostes En destaquem algunes que s’han de conèixer i promoure: � La proximitat que facilita la utilització dels recursos naturals i institucionals. � Facilitat d’intercanvi, relació, autonomia, treball internivells, tolerància en el temps

educatiu. � Estratègies col·laboratives, que nens més grans ajudin els més petits � Cultivar la part humana de la persona és més fàcil a l’escola rural, sense oblidar el

sentiment d’arrelament i pertinença al poble.

5.3.3.- Organització de l’espai i el temps a l’esco la rural per optimitzar-lo. Possiblement una estratègia metodològica que hem de tenir més present és l’organització dels espais i dels temps escolars. Massa sovint encara, els edificis escolars dels pobles són vells i sense una adequació dels espais a les necessitats actuals de l’educació. Molts mestres supleixen aquesta manca d’espais amb imaginació i bona voluntat, però creiem que cal fer una demanda a les administracions locals i al Departament d’Educació perquè els edificis de les escoles dels pobles estiguin dissenyats i pensats en clau del segle XXI, siguin respectuoses amb el medi i obertes a la comunitat on s’ubiquen. El temps ens ve marcat per la presència dels especialistes que ha de realitzar un treball a la ZER i per tant molt més pautat quan al temps. Reivindiquem un ús del temps escolar basat en les necessitats dels infants, un temps sovint diferent per a uns i altres. L’escola rural està agafant molts tics de l’escola graduada i els mateixos mestres no sempre gestionem els recursos d’acord amb el que és una escola rural. Les ZERS són una coordinació d’escoles. Aquesta coordinació no es pot portar a terme sense la dedicació d’un temps específic. Propostes Les nostres propostes en quan a l’organització de l’espai i del temps escolar anirien en el sentit de: � Vetllar pels edificis escolars, també als pobles. � Organitzar l’aula i l’escola en diferents espais acollidors que permetin el treball

compartit, el treball silenciós, el treball d’investigació científic, la lectura... � Flexibilitzar tot el que sigui possible els horaris per tal d’introduir una metodologia

de treball en un ambient tranquil i relaxat.

22

5.4.-TAULA 3 :

" L'EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA ALS POBLES " Partim de la idea bàsica que l’Educació no es pot entendre si no ocupa tota la vida de les persones, independentment del lloc on visquin. El nostre grup de treball ha fet una reflexió sobre com es tracta l’Educació al llarg de la vida en els pobles. No parlem del tram d’Educació obligatòria sino d’aquelles etapes educatives que, tot i no ser obligatòries, són importants en la vida de les persones. Fem les propostes de millora de color blau. 5.4.1.- Treball conjunt de l’Escola d’un poble i l a Llar d’infants. Ens caldria analitzar com encaixa el fet d’iniciar l’escolarització cap als 6 anys, com passa en alguns països del nord d’Europa, i el fet que aquests mateixos països aconsegueixen alts resultats acadèmics. Però la nostra societat, independentment de si és urbana o rural, demana llars d’infants i per tant les escoles bressol també són necessàries als pobles. La societat rural ha canviat arreu i ara els padrins ja no són gent gran que poden dedicar-se a cuidar els infants (continuen tenint la mateixa edat, però ja no són gent gran!) i a més hi ha gent que ha decidit viure en un poble i no tenen l’entorn familiar per ajudar-los. A les escoles dels pobles ens interessa poder comptar amb una llar d’infants de qualitat per evitar que les famílies que ho desitgin, decideixin portar als fills o filles a un altre centre. Creiem que és necessària la implicació de l’escola en la creació i el funcionament de les escoles bressol en els pobles, sobretot des del punt de vista pedagògic. Considerem que, emocionalment, és positiu relacionar-se amb altres nenes i nens d’edats diferents, que compartir estones d’esbarjo, festes i altres activitats és bo per tots, grans i petits. Tenim present que l’educació a les Llars d’Infants ha estat assumida bàsicament pels ajuntaments que han mostrat sensibilitat envers el tema. Als pobles no hi ha escoles bressol de titularitat privada. Per ajudar a reduir costos (Cal tenir present que els ajuntaments dels municipis petits tenen pocs recursos) es pot utilitzar la infraestructura que ja té l’escola del poble. Seria necessari que la normativa contemplés les diferents realitats/possibilitats dels pobles per poder aprofitar infraestructures... (menjadors, aules de psicomotricitat, espais de descans...) La futura Llei d’Educació podria preveure que la directora o director de l’escola de primària d’un poble (amb poc alumnat) pogués ser també la directora o director de l’escola bressol. Això podria facilitar la continuïtat de la línia pedagògica del centre. Les escoles bressol, a càrrec del municipi, poden donar feina a persones (millor del mateix poble, o de municipis propers) que disposin de la titulació corresponent o que se la tregui perquè el poble oferirà un lloc de treball. Seria bo que a l’escola bressol hi entrés gent de poble per fer intervencions/aportacions puntuals per anar obrint aquest món a altres possibilitats. Però no a qualsevol preu. Cal vetllar per la qualitat de l’escola bressol.

23

També caldria sensibilitzar les famílies (la societat!) per a no demanar responsabilitats per a qualsevol cosa; l’escola de pares (pares i mares i famílies) podria ajudar a fer aquesta sensibilització. Propostes � És necessari que hi hagi una escola bressol a qualsevol població on faci falta,

encara que no hi hagi un nombre elevat d’alumnat. � Normativa que possibiliti compartir espais i recursos personals i materials en els

pobles petits. � Cal que els educadors de la Llar d’Infants disposin de la titulació adequada. La

persona responsable ha de ser mestra. � Regular les condicions laborals dels professionals de les escoles bressol perquè

tinguin horaris i salaris dignes. � Normativa que vetlli perquè les condicions higièniques i pedagògiques de les Llars

siguin correctes. � Cal que les escoles bressol, independentment del seu tamany, siguin de qualitat. 5.4.2.- Quines necessitats de formació al llarg de la vida detectem en els municipis petits? Les necessitats educatives de les persones que vivim als pobles són semblants a les que es poden detectar en el món urbà. Les possibilitats d’accés són molt més limitades. No cal dir que les tecnologies de la informació han suposat un pas gegantí en facilitar l’accés a l’educació de les persones que viuen en llocs allunyats de les ciutats. El transport de l’alumnat que ja no segueix ensenyaments obligatoris és, sovint, un problema afegit per accedir a estudis de grau mig o superior. Les Associacions relacionades amb l’escola són molt importants en l’aspecte educatiu fora de l’horari lectiu. L’escola hi ha de jugar un paper orientador i ajudar si cal en l’aspecte organitzatiu. Com a mestres considerem que a tots els centres s’hauria de possibilitar que les famílies es poguessin organitzar per a realitzar activitats formatives en Escola de pares. L’ajuntament podria facilitar el contacte entre diverses associacions del poble (associacions de dones, caçadors, esportives...) per tal d’afavorir les actuacions educatives que s’hi puguin organitzar. El Departament d’agricultura, les cooperatives i les organitzacions agràries ofereixen un gran ventall de cursos de formació. Cal analitzar què fa falta a un poble per a què no es converteixi en un poble dormitori. Actualment la gent jove està acostumada a fer quilòmetres i si la possibilitat de formació només s’ofereix al cap de comarca pot afavorir que el poble sigui només un lloc on anar a dormir i poc més. Les franges de risc inclouen la gent gran i les dones que tenen al seu càrrec a algú per cuidar (fills, filles i gent gran i/o malalta). Cal dinamitzar les llars de la gent gran. Es podria mancomunar el fet de fer activitats de formació i que un mateix formador o formadora d’algun tema en particular pogués desplaçar-se a diferents pobles. És a dir,

24

utilitzar la itinerància de la persona que imparteix un curs, que fa una conferència... per facilitar l’assistència. Propostes � . Creiem que és molt important la implicació municipal en tot el tema educatiu i que

per aquest motiu l’Administració no pot deixar sols els ajuntaments petits que necessiten informació, recursos i assessorament.

� . Necessitat de vetllar perquè els joves que volen continuar els estudis tinguin un sistema de transport que els permeti el accés als centres.

� . Els ajuntaments han de facilitar la creació d’associacions que fomentin els aspectes educatius (en el sentit més ampli) de la població.

� . Caldria que l’ajuntament canalitzés les necessitats educatives de la població amb més risc d’exclusió per trobar solucions.

5.4.3.- Quins elements juguen a favor d’avançar en l’educació al llarg de la vida de les persones d’un poble petit? En l’apartat anterior ja hem destacat alguns aspectes que faciliten l’accés a l’educació dels habitants dels pobles. La tendència actual és la de demanar més recursos a les administracions, però cal recordar que per demanar cal renunciar i sovint no volem renunciar. Constatem que ens costa implicar-nos i, sense compromís és molt difícil que la societat que desitgem funcioni. Les associacions poden obrir altres camins i ajuden a fer xarxa/estructura de poble perquè promouen activitats. Les diferents associacions poden ser les que potenciïn activitats conjuntes. Considerem que la societat civil s’ha d’organitzar per a millorar la qualitat de vida del conjunt de la població. Allò que ve de dalt a vegades no té sentit. Tot i que no és bo imposar res, es necessari dinamitzar actuacions educatives. La figura de dinamitzador cultural és molt positiva quan funciona en els pobles. Propostes � Activar els recursos que ja existeixen en els municipis. � Aprofitar els espais de les escoles i altres espais públic o d’associacions per a

diversificar l’oferta educativa. � Cal potenciar associacions per a què s’hi enganxi la població jove. � Per un tema d’economia es poden ajuntar persones de diferents pobles. La

coordinació intermunicipal als pobles petits és impresindible per a gestionar els recursos de forma raonable.

25

5.5.-TAULA 4:

UNA NOVA MIRADA AL PAPER DELS MUNICIPIS I ALS SERVE IS EDUCATIUS QUE NECESSITEN ELS POBLES. 5.5.1.- L’Ajuntament com a motor educatiu i com a r esponsable del projecte educatiu d’un poble El nostre grup de treball ha fet una sèrie de reflexions que volen ser un pas endavant a l’hora de concretar actuacions i propostes. Considerem que potenciar l’educació amb la participació d’altres entitats i persones, a més de la comunitat escolar, vol dir establir uns marcs consensuats, fixar unes competències mínimes, gestionar uns recursos... Cal una certa voluntat política, però no n’hi ha prou, també cal saber trobar persones disposades a tirar endavant un projecte educatiu de poble. Sense la col·laboració eficient entre les diverses administracions és complicat iniciar un projecte. És important treballar per a la implicació de les entitats, empreses i totes les administracions. En algunes ocasions els i les mestres no veuen amb bons ulls aquesta “ingerència” en qüestions d’educació. També és bo que siguem capaços de fer autocrítica. No ho hem de deixar tot en mans de l’Ajuntament i del municipi. Hi ha aspectes que per llei s’han d’assegurar per a tothom (mínims). La legislació ha de garantir mínims, però no limitar ni tallar noves iniciatives en funció de la diversitat de cada municipi. Aquests mínims s’han d’identificar clarament i fixar-los en cada municipi per evitar que tot depengui de la predisposició del color polític de torn. Les bones pràctiques sorgides de la base poden no tenir continuïtat quan canvia l’alcalde o el director. La figura d’un tècnic, que no depengui directament de les institucions / càrrecs municipals, que, fins i tot, es pugui compartir amb altres municipis, pot afavorir aquesta continuïtat del projecte. Un altre aspecte a tenir present és que la participació dels ajuntaments en la política educativa no pot suposar pels centres una nova càrrega de burocràcia. Si es potencien els plans d’autonomia dels centres i es facilita un format menys burocràtic, aquesta col·laboració i participació serà més àgil i el projecte es podrà fer amb més facilitat. A les escoles petites, la continuïtat d’un projecte pot dependre del manteniment i de la composició del claustre. Aquí també s’hi pot implicar la comunitat educativa i, per tant, l’ajuntament . Propostes � Cal un marc d’actuació municipal ben delimitat, que cadascú sàpiga les seves

atribucions i funcions. � S’hauria de crear la figura del tècnic, depenent dels Consells Comarcals, per no

dependre dels canvis a l’Ajuntament, l’escola, etc. � S’ha d’aprofitar les funcions dels Consells Comarcals i estudiar la possibilitat de

mancomunar serveis. � Potenciar la creació de Plans Educatius d’Entorn entre diversos municipis.

26

5.5.2.- L’Ajuntament com a gestor dels serveis educ atius d’un poble Tenim clar que l’educació d’un poble no acaba a l’escola. Hi ha altres activitats educatives, culturals, esportives, sanitàries,... que cal tenir en compte. El paper dels ajuntaments en tots els serveis relacionats amb l’educació és fonamental. Destaquem la llar d’infants, el menjador escolar i el transport dels alumnes. De les escoles bressol, ja n’hem parlat en un altre apartat. Aquí volem destacar la importància d’un bon funcionament del menjador escolar. Hem de buscar sistemes d’organització que permetin a les escoles petites disposar de la seva pròpia cuina i facilitar l’adquisió d’ingredients procedents de l’entorn més proper (moltes vegades només cal una gestió diferent). El servei de monitoratge adequat a les necessitats pot ajudar a crear llocs de treball per a persones de la pròpia localitat. El transport escolar continua sent deficitari en el nostre país, sobretot en els llocs on les comunicacions es fan més difícils, a muntanya, en municipis molt dispersos... L’educació hauria de ser una prioritat pels Ajuntaments i s’hauria d’implicar en les obres i les contractacions de serveis de les escoles. Per tal de donar més prestigi a l’escola rural és necessària la col·laboració dels Consells Comarcals. Ells poden gestionar recursos i distribuir-los entre els ajuntaments dels municipis de la comarca de manera equitativa. Propostes � Els Ajuntaments haurien de destinar un percentatge fix del seu pressupost a

Educació. � Les idees i les propostes novedoses s’han de recollir des de la base per arribar a

que les assumeixi l’administració (no a la inversa) � Els municipis petits han de ser conscients que moltes de les activitats educatives

requeriran l’organització d’un transport i per tant és un servei que han de tenir present.

� L’Ajuntament i l’escola haurien de fer una acollida dels mestres (xerrada, visites,....). També s’hauria de fer amb les famílies nouvingudes.

� Treballar en la formació adequada dels monitors.