editora revista de cassà de la selva fundada el 1944 · robert mundet, alcalde de cassà: “el...

LlumiguiaRevista de Cassà de la Selva

EDIT

ORA

CA

SSA

NEN

CA

cass

adig

ital.c

at

fundada el 1944

Ens n’anem sortint

Núm

ero

80

6 -A

bril

20

20

- A

ny L

XX

VII

4 €

En aquest número:> Vint testimonis amb reflexions, articles i comentaris sobre l’impacte del confinament i el coronavirus a Cassà de la Selva> Entrevistes amb Robert Mundet, alcalde de Cassà, i el director mèdic de l’ABS, Dr. Josep Figa... i tota la resta de l’actualitat de les entitats cassanenques

Editora Cassanenca és una entitat sen-se ànim de lucre, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat amb el núm. 1690 de la Secció 1a del Registre de Girona, amb data 7 de novembre de 1989.

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d’aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2900 Digital: 2014-2919)PREU DE L’EXEMPLAR: 4 €. Subscripció anual (12 números), 45 €EDITA: Editora CassanencaCtra. Provincial, 93 17244 Cassà de la Selva Administració: 972 46 36 47 Redacció: 626 26 41 80CI G-17/[email protected] DIRECTOR: Joan Carles Codolà i VilahurREDACTORS I COL.LABORA-DORS LITERARIS I GRÀFICS: Xavier Albertí, M. Carmen Ariza, Joan Barceló, Joan Bosch, Carles Brucet, Joaquim Cadanet, Josep Maria Calatayud, Isabel Carbó, Xa-vier Carrera, Joaquim Carreras, Graciel·la Coris i Saura, Josep M. Dausà, Agustí Domingo, Eduard Duran, Foto Oliveras, Pol Esteba, Josep Ferrer, Cati Fontané, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Her-nàndez, Núria Hernàndez, Eduard Llinàs, Eloi Madrià, Carles Mala-grida, Joan Maymí, Joaquim Mas-sa, Mercè Mir, Olga Morote, Joan Mundet, Eduard Nadal, Ester Ortiz, Meritxell Parramon, Òscar Pérez, Enric Plantés, Albert Puigmolé, Do-lors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Arcadi Sitjà, Sílvia Soli-guer, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Josep Vilallonga, Xavier Viñas.

DISSENY GRÀFIC: Xavier Amores GabrielIMPRESSIÓ: Ducform, SA Cassà de la Selva Tel. 972 46 30 50Llumiguia és una revista plural, de-mocràtica, catalana i d’àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots els cassanencs. Els con-ceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a Llu-miguia no representen necessària-ment l’opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL

I l’actualitat dia a dia, a: www.cassadigital.cat

OPINIÓEditorial 3Diuen els lectors 4El meu racó 4La Veu dels Partits: JxC 5

DIES DE CONFINAMENTEl Covid-19 paralitza la vida al carrer de Cassà 6 - 12

Tornar a la vida, aprendre al límit 13

Inplacsa liura 300 quilos de plàstic per fer bates 14

Raciocini 19

Economia d’estar per casa 21

Mascaretes: crònica d’uns dies que duraran anys 22 - 26

El búnquer / Jordi Dausà Mascort 27

Un esforç que val la pena 28 - 29

Dos joves cassanencs, confinats a les Filipines 30 - 31

Els makers i el Covid-19 32 - 33

Pandèmia des de Florida 34 - 35

Diari del confinament 36 - 37

De confinat a confitat 38 - 39

La grip del 1918 i el Covid-19, dues lliçons de la història

40 - 43

El Confinacurts, pren el relleu en temps de covid 44

Ajuntament: des de la Casa de la Vila 45 - 56

Una oportunitat 57

Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cassà 58 - 60

Meteorològiques 61

Policia Local 61

Estadístiques / Necrològiques 62

ENTREVISTESRobert Mundet, alcalde de Cassà: “el pitjor moment és quan esperàvem els tests dels residents a l’Hospital”

15 -17

Entrevista al Dr. Josep Figa, director mèdic de l’ABS de Cassà: “les ascartes protegeixen a tothom”

18 - 19

ENTITATSParròquia de Cassà 62

Escola Aldric 64 - 68

Amics de la Sardana 69

Escola Puig d’Arques 70 - 72

ANC / Cassà 73

Col·legi La Salle 74 - 77

ESPORTSFutbol / UD Cassà 78 - 79

Bàsquet / FDC 80 - 82

55 anys del Foment De-portiu Cassanenc 83

I A MÉS A MÉSEl vi de la Pilar 84

Higiene dental 86

Entre el somni i la vigília 87

Apunts d’història de Cassà: la desapareguda capella de Sant Roc i Sant Sebastià

88 - 90

Entreteniments 91

Sumari

Amb el suport de:

Protecció per anar als mercats de dimecres

2 Llumiguia · núm. 806 · abril 2020

Per a uns la imatge que els quedarà d’aquests dies serà la de les vuit del vespre sortint als balcons i, a més d’aplaudir per donar suport al personal sa-nitari, tenir l’oportunitat de saludar els veïns de l’altra banda del carrer i poder interessar-se per l’estat dels altres en uns moments en els que el contacte interpersonal està tan limitat.

Per a alguns altres el record que els quedarà és el de la desolació de veure com ha de tenir abaixades les portes del seu petit negoci en el que havia posat tanta il·lusió i ganes, i que ara semblava que podria començar a refer-se i que ha hagut de tancar per culpa del confinament. L’angoixa de veure que la caixa roman tancada i el dubte de saber quan podrà tornar a obrir, com s’ho farà i si se’n podrà sortir ben segur que ha estat una cabòria que ha sorgit de manera massa costant durant tots aquests dies de confinament.

Per als més joves, la sorpresa i fins i tot potser l’eufòria inicial de veure com se’ls presentaven uns dies sense haver d’anar a l’escola o a l’institut s’han con-vertit en aquella rutina d’haver de treballar a casa amb uns mitjans i uns espais que no són els més adequats i sense poder trobar els companys i companyes. En el cas dels més petits, a més davant la més absoluta incomprensió del que ens ha passat en aquests dies i com és que “mama, no podem sortir a passejar com cada dia...!”

I per als més grans, que fins ara podien viure sols i s’ho anaven fent però que necessitaven la visita diària d’aquell familiar, amic o veïna que li alegrava el dia, aquestes jornades de confinament han estat un mal somni que no es podien esperar i que només desitgen que s’acabi d’una vegada per comprovar si finalment han pogut sobreviure a una malaltia que té en la gent gran el seu principal i letal objectiu.

I si en una cosa segurament ha coincidit la majoria de la gent és en què “qui ens ho havia de dir que ens trobaríem en una situació així? Qui es podia imaginar que amb la infinitat de mitjans tecnològics que ens permeten estar connectats instantàniament amb qualsevol punta del planeta podia sortir un virus que delmés la població i trastoqués totalment el nostre quefer diari com en la pitjor de les sèries que ens passen habitualment a tots els canals que ara tenim al televisor de casa.

Quin ens ho havia de dir que passaríem una crisi insospitada que ens pen-sàvem que seria més pròpia de l‘edat mitjana que del segle XXI; qui ens ho havia de dir que l’única solució que tindríem seria la de no sortir de casa i la d’aïllar-nos per evitar que el virus pugui passar de l’un a l’altre.

Sí. Qui ens ho havia de dir? Però ja ho veieu. Ens ha tocat i hem passat no-més el primer tram de la crisi. Ara potser queda el pitjor, el més llarg... el de recuperar-nos, el de veure quines mesures haurem d’anar mantenint al llarg dels propers mesos, el d’intentar reprendre activitat i donar nova energia a un sector econòmic que ha patit una aturada de dos mesos... i pensar entre tots que som febles i que aquesta crisi potser ens ajudarà a repensar quina societat sortirà d’aquest sotrac que ha patit?

LLUMIGUIA, AMB LA GENT DE CASSÀCom veureu, aquest número té uns continguts força diferents, adequats a

la realitat que hem viscut aquestes setmanes. Hem volgut reflectir diferents aspectes de la crisi del coronavirus a la nostra vila a través de diferents arti-cles, entrevistes i reportatges que esperem que serveixin per donar una visió polièdrica i diversa de l’impacte de la crisi al nostre poble.

Aprofitem aquest espai per comunicar a lectors, col·laboradors, anunciants i subscriptors que, malgrat la situació de confinament, des de Llumiguia inten-tarem continuar arribant cada mes a les llars del poble com ho hem fet des de fa 76 anys. Lamentem el retard en la distribució de l’exemplar del mes passat a algunes llars, tota vegada que l’estat d’alarma ens va obligar a improvisar un altre sistema de repartiment.

Igualment, informem els anunciants que no es facturaran les insercions dels mesos de març i abril per donar suport a aquells negocis o empreses que no han pogut obrir durant aquest període.

Continuem demanant als col·laboradors i col·laboradores que mantingueu la vostra fidelitat a Llumiguia i, encara que amb uns continguts adequats a la nova realitat que estem vivint, esperem que continueu escrivint cada mes i transmi-tent a través de la revista, les vostres reflexions, opinions, comentaris i la visió de l’actualitat de la nostra vila.

Editorial Opinió

Qui ens ho havia de dir?

abril 2020 · núm. 806 · Llumiguia 3

Opinió Diuen els lectors

Insòlita i silenciosa primavera, plena d’ensurts, aquest any.

Massa callada i quieta, tot plegat; un xic estrany !!

Sense sorolls a la plaça, sense xisclets d’infants.

A la espera del que passa, comencem a estar cansats...

Hem de romandre a casa, això, ben bé no ho entenc.per alguns potser relaxa,

però la veritat; amoïna també.

La natura segueix viva i sàvia, nosaltres encara hi som;

acabem una oblidada tasca, o, potser un descans de tot.

Tot passa per algun motiu, però no es pot parar el món.

Sempre hi ha un costat positiu, busquem – ho amb il·lusió.

M. Carme Ariza

El meu racó

Aquesta primavera

Racó de poemes

ARC DE SANT MARTÍAquest matí era una festael sol treu el nas a l’orient, un nou dia es manifesta

amb grans núvols sense vent.

Poc després amb sons de gestasonen tambors de ponent,

fletxes brillen de tempesta, d’un bateig ens fa un present.

El sol tot rient fa l’ulletentre un retall del cel blau,

i s’encén un gran llumí.

Mentre el mestral fa un bufet, i des dels Àngels a Sant Grau

pinta l’arc de Sant Martí.

Enric Albertí Mias

TROBADA DE CASSANENQUES AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA TREBALLADORA A BERLÍN ELS DIES 13, 14 I 15 DE MARÇ

Tot i les adversitats per l’amenaça del COVID 19 hem passat uns dies inoblidables en la nostra tradicional sorti-da amb motiu de la dona treballadora.


La Veu dels Partits / JxC Opinió

SOLUCIONS ALS ENTRETENIMENTS (PÀG. 91)

Mots encreuats 407Sopa de lletres 407 Sudoku 169

Des del passat 13 de març que es-tem vivint una situació inèdita i excep-cional en tots els sentits a l’haver de suportar una crisis sanitària tancats a casa i amb moltes limitacions alhora de sortir-ne.

Mai, ningú, s’hagués pensat que situacions de pel·lícules de ficció es convertirien en realitat. Primer les es-coles, després les empreses, després tots. No poder fer la vida normal que havíem conegut de sempre és difícil d’aguantar. És el petit preu que hem de pagar si volem fer cas a les direc-trius que ens venen dels professionals de la sanitat. Si volem combatre el virus ens hem de quedar a casa con-finats. No podem fer una vida normal per què la facilitat amb la que es con-tagia aquest virus és realment ràpida i extremadament cruel amb els que la tenen. Per aquest motiu, posar en risc la seguretat personal i la dels al-tres és d’obligat compliment d’evitar mals majors. I no cal dir-ho, si no es propaga, els casos d’infecció baixen i els centres sanitaris: hospitals, CAPS, ABS no es veuen col·lapsats.

Tampoc sabem quan durarà ni què podrem fer quan s’acabi. Hi ha mol-tes incerteses. En aquests moments cal tenir calma i confiança. Calma per què és la millor medicina i confiança, perquè hi ha un munt de professionals que treballen per trobar solucions. Ens en sortirem!

SOLIDARITATÉs una de les imatges més boniques que veiem a través dels mitjans de co-municació i de les xarxes socials. Gent que ajuda a altra gent. Encara hi ha i és ben viu aquell esperit solidari entre veïns.

Què fa falta? Què poden necessitar els professionals que estan al capda-vant de la pandèmia? Mascaretes,

protectors facials, bates, davantals, material higiènic, etc. Doncs bus-quem el què i el com per fer-ho pos-sible perquè el qui ja ha aixecat el dit. L’altruisme, preocupar-se pel bé dels altres, diu molt de la persona que re-acciona quan hi ha algun problema. I s’encomana. S’encomana per què han sortit com bolets mans d’arreu per ajudar. I no sols del poble sinó de per tot arreu. Som gent solidària que no girem la cara a qui pateix i aquí vo-lem donar un cop de mà. No cal posar noms ni exemples. Hi ha bon cor i això és molt valuós per una societat que pateix sencera una crisis sanitària en ple segle XXI i en un país que ens pen-sem que no pot passar mai una cosa així. Quan tot passi ens farà veure a molts que el dibuix que en teníem de la nostra societat és molt diferent. Hi ha moltes desigualtats, hi ha molt de risc d’exclusió social, hi ha moltes mancances a nivell sanitari i hi ha una voluntat generalitzada de millora i de trobar un futur molt més esperança-dor per les futures generacions. Ens en sortirem!

RECONEIXEMENTUna gran paraula i una necessitat im-perioses d’expressar-la públicament. Hi ha molta gent que es juga la salut i fins i tot la vida per què la majoria estiguem sans i estalvis a les nostres cases. Els professionals de la sanitat, tots els treballadors de les empreses anomenades essencials, els treba-lladors públics, etc., la llista pot ser molt llarga i l’enorme gratitud per a tots ells és immensa.

Hi ha hagut infinites mostres, tan-tes com la imaginació permet. Qual-sevol expressió sincera és ben rebu-da. Ells diuen que fan la seva feina i que miren de fer-la tan bé com saben. Agraïts per ser així. No els hem dema-

nat res, però ens estan donant molt. Un dibuix, una pancarta, un vídeo, un aplaudiment des d’un balcó, una sono-ra engegada dels altaveus dels vehi-cles davant dels centres hospitalaris o un senzill watts que posi “Ens en sor-tirem i gràcies” és ben rebut i agraït. No deixem de fer-ho. Ens en sortirem!

ESTIMAAmor, record i dolor són els senti-ments de molts en aquests dies. Hi ha molta gent que ha patit, pateix i patirà, i de retruc els seus familiars i amics s’hi veuran implicats. Aquest virus es comporta de manera molt virulenta dins del cos humà i espan-ta. Lluitar contra la incertesa és molt dur i esgotador. Si podem evitar tro-bar-nos en aquesta situació o pensar que aquest virus és un joc i que un és immune és anar errat completa-ment. El patiment és real i té noms i cognoms. No estem parlant de jocs estem parlant de vides. I darrera de cada vida hi ha l’estima d’una família, l’estima d’uns amics o l’estima d’uns coneguts i saludats que val la pena defensar i preservar. Val la pena en aquests moments ser generós i es-timar.

Per últim voldríem expressar el nostre més sincer condol per a totes aquelles famílies que han rebut la con-seqüència més directa i tenen algun familiar que no ho ha pogut superar. Rebeu una forta abraçada i rebeu l’es-tima de tots plegats. Són moments molt difícils de superar per què la confusió i l’estat d’ànim sobreposen a qualsevol però sapigueu que teniu tot el nostre efecte i estima. No sabem si ajuda poc o molt però el que és veritat és que aquestes mostres d’efecte són sincers. Ens en sortirem!

Secció local de Junts per Cassà

Confinament.0

A M A R R A D A C VS E P I A O R T AC I T A T O R I E SE T A P A Q U O TN A L A U D R ES T R I P T E A S EO A N A I S R E PR I T A P T U L ID I P T I C S E T

T E N T A C L E G ET M A E A S E L A M

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


Cassà al dia Dies de confinament

Com a pràcticament tot el món, des del dia 14 de març la vida ha canviat totalment a Cassà de la Selva. L’im-pacte de la pandèmia de coronavirus i l’estat d’alarma decretat pel govern i les ordres de confinament i de res-tricció de moviments han canviat de manera radical la fesomia i activitat de la nostra vila. Els cassanencs i cassanenques han estat els protago-nistes d’aquestes jornades en les que l’activitat comercial s’ha reduït als es-

tabliments relacionats amb el menjar i els productes sanitaris, en les que les escoles i centres d’ensenyament es-tan tancats i la circulació pels carrers s’ha reduït al mínim indispensable.

Des del mes de març i fins a final d’agost ja està clar que no hi haurà activitats amb presència massiva de públic i tampoc no s’han pogut cele-brar els plens municipals tot i que l’ac-tivitat administrativa pot funcionar via telemàtica.

I mentre la vida comercial i pública està aturada, van sorgint iniciatives que intenten alleugerir la tensió del confinament i d’altres que mostren la seva solidaritat amb els que més directament han de lluitar contra el coronavirus. Cada dia, a les vuit del vespre, per tots els carrers i places de Cassà se senten uns aplaudiments que surten dels balcons i terrasses amb els quals els cassanencs i cas-sanenques de totes les edats donen

Tres imatges de la crisi del coronavirus a Cassà: aplaudiments als sanitaris des dels balcons de les llars; uns infants que han dibuixat un Arc de Sant Martí per a l’esperança; i la carretera Provincial sense trànsit, una estampa habitual de les jornades de confinament.

L’estat d’alarma paralitza la vida al carrer a Cassà

Per seguretat, l’activitat comercial, reduïda al mínim


Dies de confinament Cassà al dia

el seu suport i força al personal sani-tari que treball als hospitals i centres d’atenció sanitària.

37 CASOS A CASSÀA l’hora d’escriure aquest article (20 d’abril) a Cassà es comptabilitzaven 37 casos de persones infectades per coronavirus i es confirmava com a mí-nim la mort de cinc persones relacio-nades amb aquest virus. La situació a la Residència Geriàtrica era de re-lativa tranquil·litat, ja que només s’ha-via detectat un cas, que s’havia aïllat i que en el darrer test ja no donava positiu.

RESTRICCIONS A TOTS ELS ÀMBITS

A mitjans de març a l’Ajuntament es va constituir un comitè d’emergència integrat pel mateix alcalde, el regidor de Governació, Marià Montsunyer, la de serveis Socials Núria Salvans, i el cap de la policia local, Alfons Serra-no, per atendre les necessitats ciu-tadanes en aquest període d’alarma pel coronavirus. Una de les primeres mesures que es va prendre el 17 de març va ser la reducció d’algunes ta-xes d’acord amb els serveis que es prestaven, com ara les de la llar d’in-fants, piscina municipal o centre Sala Galà.

En el període de confinament tam-bé va haver-hi uns dies de confusió, ja que es deia que no estava prohi-bit fer obres a la via pública, ni obres privades i que les ITV estan obertes amb normalitat, instruccions que es van modificar quan l’estat d’alarma va aplicar-se de manera més restringida a principis d’abril quan el govern va decretar que es paralitzava tota l’ac-

tivitat no essencial a l’estat espanyol.El 13 d’abril es va aixecar aquesta

restricció i els treballadors van poder tornar als llocs de treball en aquells casos que es pogués fer; però sem-pre en unes condicions d’alta segure-

tat i respectant condicions de distan-ciai aïllament entre els companys de feina.

Els mercats setmanals de Cas-sà s’han reduït al de dimecres, i es va suspendre el de dissabte mentre

A més des establiment privats també van tancar portes l’Ajuntament de Cassà i s’han restringit

les visites a la Residència Geriàtrica.



durés l’estat d’alarma. Es van redis-tribuir les parades dins del passeig Vilaret amb suficient separació entre elles. Els agents de policia van contro-lar que es respectessin les mesures de seguretat i higièniques en tot mo-ment i es va recomanar a la població que hi anés només per fer la compra i si pot ser només una persona de la mateixa família.

Altres activitats que ja no es fan amb públic són , per exemple, la mis-sa a l’església parroquial que s’emet els dissabtes només per ràdio, sense fidels al temple. Davant de la situació les parròquies de Cassà i Llagostera han creat un web propi per oferir un servei alternatiu al presencial del mos-sèn. En el web pcassallagostera.es es pot descarregar el full parroquial, con-sultar la informació de les parròquies, utilitzar els materials que s’ofereixen per a la reflexió personal i, mentre duri el confinament, es podrà veure en diferit l’eucaristia del diumenge.

CANVIS A RÀDIO CASSÀLa situació d’emergència sanitària i les mesures de prevenció del Covid-19 obligaren a suspendre temporalment l’emissió dels següents programes de producció pròpia a Ràdio Cassà: Ara va de clàssics, Cap de suro, La Cuina de Cassà, Pista de ball, Tertúlia de mú-sics. Les franges horàries d’aquests espais van ser ocupades provisional-ment pel programa Cocodril Club, juntament amb altres programes de producció externa, que mantingueren el seu horari: El Club del Country, Fes ta festa, Sons a cau d’orella, Torna-la a tocar Sam. Es va mantenir l’emissió de la missa radiada i l’emissió diària

del programa Cassà al dia i els blocs d’informació de servei públic. Com a programa especial Ràdio Cassà va posar en funcionament “El Ehatsapp del confinament”, un canal de partici-pació obert a tota la ciutadania que té per objectiu “fer comunitat”, especi-alment aquests dies de confinament. El 601985853, és el canal de What-sapp de Ràdio Cassà.

També s’han suspès les eleccions a la presidència del Foment Deportiu Cassanenc previstes per al 5 de maig davant la incertesa que representa el fet de poder donar compliment a les dates fixades per a poder desenvo-lupar amb garanties tot el calendari electoral.

SUSPENSIÓ DEL MERCAT DELS DISSABTESL’alcalde de Cassà, Robert Mundet, va emetre el següent ban en relació a la suspensió del mercat dels dissabtes:

“Atesa la necessitat d’evitar la pro-pagació del coronavirus Covid-19 a la població de Cassà de la Selva.

Atesa l’ampliació de l’Estat d’Alarma fins al dia 11 d’abril que restringeix en-cara més la mobilitat dels ciutadans.

Tenint en compte els canvis en l’organització per portar a terme els serveis essencials, que s’han hagut de fer a diverses empreses que do-nen servei al poble i al personal de l’Ajuntament, el gabinet de crisis reu-nit aquest matí ha pres les següents decisions:

Per motius de seguretat sanitària i fins que duri l’Estat d’Alarma, el mer-cat de fruita i verdura de dissabte queda suspès. Aquesta decisió ja s’ha informat als paradistes, com a mesu-ra de prevenció mentre duri aquesta situació excepcional i entenen les cir-cumstàncies.

Demanem a la població de Cassà de la Selva que mantingui la tranquil·litat i la serenor davant d’un cas d’emergèn-cia sanitària com el que ens estem afrontant.

S’emetrà un nou comunicat tan aviat com es produeixin novetats en el desenvolupament de la situació

Només es fa el mercat setmanal dels dimecres i es recomana anar-hi amb mascareta i guants; els

agents controlen que la gent mantingui sempre distàncies de seguretat.

El confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19 ens va agafar a tots per sorpresa. Però des del primer moment, el professorat de l’institut va tenir clar que calia seguir treballant des de casa i de seguida es va organit-zar. Feina online als entorns virtuals d’aprenentatge que tenim i que ja fèiem servir i videoconferències en diferents formats han fet que no ens hàgim adormit i hàgim seguit treballant tots plegats, malgrat les circumstàncies adver-ses en què ens trobem.

Els tutors segueixen en contacte amb els seus alumnes i també fan algunes tutories per videoconferència per tal de fer-ne el seguiment. Tot plegat esperant que la pandèmia baixi i puguem tornar a la normalitat al més aviat possible.

La solidaritat tampoc no ha faltat: alumnes de 3r que cursen el Servei Comunitari han enviat cartes a l’Hospital de Sant Josep de Cassà de la Selva per tal d’animar els interns que hi viuen, que no poden rebre visites des de l’inici de la crisi sanitària.

A la pàgina web del centre s’actualitza setmanalment la feina que el professorat proposa als estudiants per po-der seguir amb una dinàmica de curs totalment diferent a la que estàvem acostumats. També hi podeu trobar, a la galeria de fotografies, algunes de les darreres activitats presencials que es van realitzar abans del tancament del centre.

Professorat INST Cassà

Treballant confinats a l’Institut de Cassà



d’emergència.Signat: Robert Mundet i Anglada,

alcalde de Cassà de la Selva”Simultàniament l’alcalde de Cassà

va fer públic un vídeo en el que es di-rigia a la ciutadania demanant que es respectin les normes de prevenció i expressant la seva confiança en supe-rar la crisi.

EL JOC DE PREGUNTES “CO-NEIXES CASSÀ?”

Des de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i el GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) s’ha proposat als cassanencs i cassanenques que aquests dies de confinament aprofi-tessin per conèixer una mica més la història del nostre poble:

“Per això us proposem un joc per participar-hi tota la família, amb vinti- cinc preguntes senzilles (algunes, no tant) sobre diferents aspectes de la història i la vida de Cassà. Segurament els més joves, en alguna ocasió, deuen haver fet servir el programari d’aquest joc, que està pensat per ser utilitzat a l’aula (Kahoot) i nosaltres us propo-sem que hi jugueu des de casa amb el mòbil o amb l’ordinador. Només cal que accediu al web de Kahoot(kahoot.it) i poseu el número de joc que corres-pongui. Us identifiqueu amb el vostre àlies... i ja podeu jugar!”

El joc s’ha anat renovant dos cops per setmana, sempre amb 25 pre-guntes diferents, amb un considera-ble èxit amb prop de 1.500 partici-pants.

SUPORT A LES FAMÍLIESEl 22 de marc l’alcalde de Cassà va

recollir a la seu del Consell Comarcal

del Gironès les 222 targetes mone-der que es repartirien l’endemà, amb fortes mesures de seguretat a la nau polivalent, a les famílies dels escolars cassanencs beneficiaris de beca de menjador als tres centres de la vila.Aquestes targetes moneder que es podien bescanviar per aliments als su-permercats, es lliuraren a les famílies



per compensar l’ajut que els usuaris dels menjadors escolars no podran utilitzar durant els dies de tancament de les escoles de primària.

Aquesta targeta, portava un saldo inicial de 40 euros i automàticament se’ls van carregant quatre euros per infant i dia, per cobrir els àpats du-rant el període de tancament de les escoles.

Les targetes tenen un període de caducitat d’un any, per tant, es po-dran utilitzar durant tot aquest temps fins a exhaurir el saldo.

Durant aquests dies, de manera regular, a Cassà de la Selva s’estan fent actuacions de neteja i desinfecció dels contenidors i de les àrees prope-res. També s’ampliaran als llocs més concorreguts del poble, com són co-merços d’alimentació, farmàcies, en-titats bancàries, clíniques veterinàries i pipicans.

PROPOSTES DEL GRUP D’ES-QUERRAEn l’àmbit polític des del grup d’Es-querra Cassà, es va manifestar que des del primer moment s’han posat a disposició de l’Ajuntament i la ciuta-dania de Cassà pel que fa a la gestió de la crisi i van proposar a l’equip de govern de l’Ajuntament de Cassà una sèrie de mesures per estar al costat d’aquelles persones i col·lectius que puguin veure’s més afectats per les conseqüències del COVID-19, entre les quals allargar els períodes de pa-gament d’alguns impostos o ajornar la domiciliació dels rebuts.

En el segon comunicat del 9 d’abril feien arribar les següents peticions i propostes al govern de l’Ajuntament de Cassà de la Selva:

1- No aturar la presa de decisions dels òrgans col·legiats de l’Ajunta-ment. Que l’equip de govern recuperi les juntes de govern, les comissions informatives i els plens per tal de se-guir tramitant i prenent les decisions que calguin per la gestió de l’Ajunta-ment.

Independentment de les reunions de portaveus en les que es dona tota la informació de les accions fetes, cal que tots els regidors, també els de l’oposició, puguin participar ens els òrgans col·legiats existents a l’Ajunta-ment de Cassà i que siguin convocats de manera telemàtica com abans mi-llor.

Sol·licitem, en aquest sentit, la con-

vocatòria d’una comissió informativa, on tots els regidors del consistori pu-guin tenir la informació que es disposa de la gestió de l’emergència sanitària, i que conjuntament es puguin debatre mesures i propostes per la gestió de la situació actual i que es comencin a plantejar propostes per pal·liar la possible crisi econòmica i social que pugui arribar.

També considerem necessari, tal com hem fet arribar, la convocatòria d’un ple per poder fer pública la infor-mació i debat d’aquestes propostes. En conseqüència, demanem també la convocatòria del corresponent ple del mes d’abril a tal efecte.

Molts ajuntaments i administraci-ons estan fent aquestes sessions de forma telemàtica, legalment és facti-ble, i de fet el mateix equip de govern està reunint al consell de govern als regidors de govern, de forma telemà-tica.

2- Veient l’allargament de l’estat

d’alarma i de confinament, sol·licitem que l’Ajuntament engegui una ronda de trucades a totes les persones de més de 65 anys residents a Cassà de la Selva per tal de comprovar que estan bé, que tenen les seves neces-sitats ateses, i, si s’escau, atendre les necessitats bàsiques que puguin tenir. En aquest sentit seguim sugge-rint una crida oberta al voluntariat, des de l’ajuntament, i una crida ober-ta a la ciutadania perquè faci arribar a l’ajuntament les situacions que puguin requerir qualsevol tipus de necessi-tats socials.

3- Impulsar el pagament de totes les factures pendents, prioritzant aquelles factures de serveis pres-tats per autònoms i petites i mitjanes empreses. En l’últim ple de febrer hi havia una quantitat important de factures pendents de pagament i en-darrerides, així mateix sol·licitem in-formació al govern l’estat d’aquestes factures pendents.

El tancament d’establiments que no estan desti-nats a primera necessitat alimentària o sanitària

ha estat general a Cassà. A la foto inferior, uns veïns aplaudint simbòlicament el personal sani-

tari, un dia qualsevol. a les vuit del vespre.



4- Sol·licitem informació actualitza-da respecte al calendari fiscal i si hi haurà nous canvis i aplaçaments dels actuals terminis, i si s’ampliarà a al-tres impostos, tal com vam proposar amb l’IBI.

Així mateix sol·licitem informació respecte com s’ha de procedir amb els contribuents que hagin rebut les corresponents comunicacions de Xa-loc pel pagament d’algunes taxes i im-postos municipals, com el cementiri municipal, impost de vehicles de trac-ció mecànica, recollida d’escombrari-es i la taxa de clavegueram.

5- Sol·licitem al govern que es plan-tegi accions per establir línies de sub-vencions per bonificar una part de l’IBI als comerços locals i activitats eco-nòmiques d’aquells qui hagin hagut d’aturar la seva activitat econòmica, i ajudes pel pagament del lloguer a aquelles persones en situació d’ERTO o que hagin estat acomiadades.

6- Sol·licitem l’aclariment al voltant del tema de les recents normatives

sobre la utilització dels horts urbans, especialment en relació als horts ur-bans de l’Ajuntament de Cassà, on hi ha diversos petits hortolans que te-nen planter preparat per aquest mes d’abril.

7- Sol·licitem també informació res-pecte a l’eventual suspensió o aplaça-

ment, o quines alternatives s’estan plantejant respecte la la Fira del Tap, la Festa Major, les activitats d’estiu, o el Solfejant. La comissió informativa o el ple seria un bon espai per poder compartir la informació, les alternati-ves i els plantejaments entre tots els regidors d’activitats i esdeveniments

Portes tancades, carrers buits i el CAP de Cassà, que també ha restringit l’atenció presencial com

a mesura de seguretat.



tan importants com els que estem parlant.

8- Sol·licitem informació també res-pecte a la liquidació de l’any 2019, que vam sol·licitar ja abans de l’inici de la situació d’alarma i confinament, i que no se’ns ha facilitat, que se n’hau-ria d’haver donat compte a la comis-sió informativa i el ple de març a tots els regidors de l’ajuntament.

Amb la liquidació del 2019 hi ha una quantitat molt gran de recursos i si es comparteix aquesta informació entre tots els regidors es podran plantejar propostes per tal de destinar-los a mesures per la recuperació econòmi-ca i social de Cassà de la Selva”.

COL·LABORACIONS D’ENTITATS I EMPRESES

Davant aquesta pandèmia que ens afecta, són moltes les col·laboracions d’empreses i particulars que arriben a diferents centres de Cassà i el nos-tre entorn, com residències, policies, centres hospitalaris i entitats com Cà-ritas, Banc d’aliments etc.

Des de l’Ajuntament s’hadestacat en diversos moments totes les col-laboracions, i més quan són d’empre-

ses cassanenques. La darrera que es va fer pública, va ser la de l’empresa Cuit’s amb la Residència Geriàtrica Sant Josep i amb el Banc d’Aliments de Girona.

A la Residència, Cuit’s van fer ar-ribar 10.500 guants, 300 masca-retes, 1.000 peücs, 280 bates, i 1.000 gorros. Material que fou molt important per mantenir la protecció dels usuaris del centre i dels mateixos treballadors.

També van col·laborar amb el Banc d’Aliments de Girona, on hi han fet arribar més de 230 quilos de carns cuites (vedella, costelles, pernil cuit..).

SUSPENSIÓ D’ALTRES ACTIVITATSEl coronavirus ha provocat la sus-

pensió o ajornament de moltes de les activitats previstes per als propers mesos. La Fira del Tap que s’havia de celebrar del 22 al 24 de maig va ser suspesa i s’ha acordat que enguany no hi haurà Fira i la mostra ja es faria en la propera edició del 2021. També es va acordar l’ajornament de la Festa Major prevista per als dies 5,6,7, 8 i 9 de juny i celebrar-la per la Fira de Santa Tecla, els dies 18, 19 i 20 de

setembre.El nou format de la festa per la Fira

de Santa Tecla s’haurà d’anar perfilant d’acord amb les actuacions i format previstos en ambdós esdeveniments. L’objectiu de l’Ajuntament és poder oferir un espai i programació de cul-tura i oci per a tota la població. Igual-ment tampoc no es podrà celebrar el festival Solfejant que tenia lloc les nits d’estiu al pati de Can Trinxeria.

Text: J. C. C.Fotos: Joan Carles Codolà, Eduard

Duran i xarxes socials

Arcs de Sant Martí amb missatges d’esperança i optimisme i la missa dels dissabtes al vespre, sense fidels i retransmesa per ràdio.



El títol pot semblar dramàtic o recurrent, però realment ho vaig viure així.

Tot comença amb una pujada de febre que m’alar-ma. Immediatament, al veu-re que la simptomatologia s’adeia amb el Covid 19 i que, simultàniament, altres companys amb els que haví-em fet un viatge se’n veuen també afectats, tal com re-comanen, m’aïllo dintre de casa mateix. Passo unes bones febrades que duren una setmana i em deixen molt atuït, fins a decidir-me d’anar al CAP, que em de-riven al Santa Caterina on, per sorpresa meva, m’aca-ben fent el test i confirmant la malaltia. Però em veuen bé i em diuen que segueixi com feia. Però en només dos dies (es veu que és una complicació que acostuma a aparèixer al final) tinc pro-blemes respiratoris, no pas ofegament, però si que em marejo després de caminar un xic. De nou al CAP i d’allà a l’hospital, ara ja en ambu-lància; els paràmetres d’oxi-genació són baixos. Profà en hospitals, ja em ve molt de pujada, però el problema de veritat arriba quan veuen que la cosa no millora, que l’afectació dels pulmons és important i opten per po-sar-me amb aire forçat i vi-gilància intensiva.

Per a mi va ser un gran xoc. Tenia davant meu una pneumònia greu que en el pitjor dels casos podia tenir un desenllaç fatal, davant de la qual no hi podia fer res més que esperar. Menjar i man-tenir l’ànim, em deien; i jo veia dintre el meu cos un combat entre el virus que s’apoderava d’aquests òrgans vi-tals i jo que prenia els medicaments i insuflava quantitats ingents d’aire per neutralitzar-ho. Una batalla en la que era jo la víctima inert. Sortosament vaig anar remuntant sense haver de recórrer al recurs final de la sedació i la respiració assistida, vaig tornar a planta, i al cap de quinze dies tornava a casa, aïllat de nou, però per sobre de tot feliç d’haver-ho superat.

Sortosament ara puc parlar d’aquest fet en termes d’experiència viscuda. He estat per primer cop pa-cient d’un hospital, on he trobat uns

metges amb una professionalitat i lliu-rament totals en aquests moments, unes infermeres i auxiliars amb unes dosis d’humanitat inaudites que saben copsar-te l’estat d’ànim i t’alleugen en el possible el tràngol, encara que ho facin tot punxant-te dos cops al dia, una cambra agradable, que sempre és millor, i amb uns companys ido-nis, especialment en Rodolfo Climent, també cassanenc , amb qui hem pas-sat llargues estones de conversa i pensaments. També he après que les medecines, a les que no hi era gens abonat, efectivament poden portar efectes secundaris i que cal anar-hi amb compte, si bé sens dubte el prin-cipal és atacar el mal.

Però per sobre de tot ha estat

Tornar a la vida, aprendre al límitl’experiència més traumà-tica que mai hagi viscut: d’imprevist, sol i indefens davant el més gran dels problemes, la teva pròpia pervivència, per més que les estadístiques, sempre massa fredes, indiquin que has de quedar del costat dels que ho superen. I amb la por afegida d’haver-ho po-gut traslladar a algú més, proper, cosa que sortosa-ment no s’ha fet evident.

Però un cop vençut, passa a ser una vivència transcendental i positiva. Al llit d’hospital, sense poder fer res més que esperar, i davant el perill, ho veus tot amb una claredat diàfana. Diuen que quan a un li ve una mort sobtada veu pas-sar tota la seva vida de cop, però quan la veu venir amb temps, encara que sigui una mica enllà, ho fa amb tot el detall, i això és quel-com macabrament impaga-ble. Totes aquelles decisions que queden perennement ajornades esdevenen prio-ritàries i simples. Ara toca de traslladar aquells deter-minacions a la vida quotidi-ana que de nou em toca (o, millor dit, ens tocarà) viure.

I per acabar vull aprofi-tar per agrair tots aquells gestos de preocupació i su-port que he rebut, tant per part de familiars i amics, com de companys de feina o simples veïns i coneguts. Una cosa que ja pensava i ara puc confirmar és que a vegades ens reca de dir res en casos de malaltia o

mals tràngols per por de molestar. És un error. L’afectat segurament no en voldrà saber res perquè altres mal-decaps té (va ser el meu cas mentre vaig ser a l’hospital) però igualment ho agraeix. Nota aquell escalf que és el darrer que li resta, com els amanyacs de les infermeres.

Em solidaritzo totalment amb tots els que han passat per un cas sem-blant i pels seus familiars, que viuen amb tensió i a distància l’evolució i de-senllaç i desitjo que aquest malson, que ho és per a tots en alguna mesu-ra, acabi aviat i tornem també un xic més savis a la roda comú de la vida.

Xavier Albertí Oriol



- Necessito tres quilos de pomesEm dic Job i sóc un androide de la generació Nexus 6.Vaig néixer com un personatge descartat del guió de Blade Runner, la pel.lícula de Ridley Scott de l’any 1980. El di-rector em va eliminar de la versió definitiva , per això vaig poder sobreviure al malparit de Harrison Ford. Ell es de-dicava a caçar robots, replicants en deien, una paraula molt popular en aquells moments. Els Nexus 6 semblem humans i tenim les mateixes emocions , però som més intel.ligents i més pacients que vosaltres.Jo fa 40 anys vaig veure coses que ni us podíeu imaginar, com el telèfon mòbil. Ara sabeu que el podeu fer servir per tot, també per pagar en una parada de mercat com aquesta. Jo ja ho sabia. Per cert, no em considero un replicant. Prefereixo la paraula tradicional, androide. Fa ser més home.

Els personatges de guió vivíem molt feliços fins que Ho-llywood es va dedicar a produir preqüeles i seqüeles. El 2017 van filmar la continuació de Blade Runner i vaig ha-ver d’escapar-me. No volia tornar a l’espai exterior i vaig

triar un lloc ben diferent del planeta, Girona. Em recorda Los Angeles: la gent viu sola, els carrers son bruts, hi trobes menjar asiàtic...Des del confinament tothom porta mascareta. M’hi sento com a casa. Girona m’enamora.

-Quina varietat de poma vol?-FujiEls humans no podeu viure sense barallar-vos. Si no us

vau posar d’acord en el mateix sistema operatiu per als mòbils, com preteneu aturar aquesta pandèmia mundial? Els Nexus 6 estem immunitzats. No necessitem cap test.No em demaneu com era la meva mare.Jo menjo pomes cada dia i em sento molt sa.

-Són 6 euros-Un moment. (A la butxaca esquerra no, deu ser a la dreta...) -Escolti, m’he deixat el móbil a casa...

Josep Ferrer

Microrelats de cinema

Job, l’Androide

A Cassà de la Selva, aquests dies també s’estan fent bates de plàstic per protegir el personal sanitari. La confecció d’aquestes bates l’estan fent persones voluntàries gràcies a la donació de material des d’algunes empreses.

L’empresa cassanenca Inplacsa, ha cedit més de 300 kg de plàstic amb el que s’han fet fins al moment d’escriure aquestes ratlles més de 500 bates.

Per fer aquestes bates, s’utilitzen gairebé 4 metres del plàstic que arriba en bobines d’uns 70 cms d’amplada. Pels acabats s’utilitzen gomes i betes per a les mànigues.

Fins al moment s’han distribuït més de 350 bates en-tre la Residència Geriàtrica Sant Josep de Cassà, Hospital Santa Caterina, la Clínica Girona i la Clínica Bofill.

Des de l’empresa INPLACSA es va llençar un missatge de suport al personal que lluita contra el coronavirus: hlem dir-vos que tot el personal de Inplacsa -Industrias Plásticas Cassá SA.- us donem les forces necessàries per conti-nuar treballant amb la lluita contra el virus. En aquests moments, superar el virus és el primer. Inplacsa ha lliurat el plàstic per la confecció de bates per protegir el personal sanitari; però des de l’empresa es recorda que “hem apor-tat material, però les persones que s’han dedicat a confec-cionar les bates són les que realment han fet possible que el personal sanitari pugui treballar amb unes condicions dignes”.

Igualment des d’INPLACSA es feia la reflexió que “últi-mament s’estan fent campanyes contra el plàstic, però estem convençuts que si es gestiona bé, podem conviure amb ell sense problema i no és tan negatiu com algú vol fer creure, en aquests moments ajuda a salvar moltes vides”.

A la dreta, foto d’una bata feta amb plàstic per els/les voluntaris/es que estan treballant de ferm per al personal sanitari

INPLACSA lliura 300 quilos de plàstic per fer bates



“El moment més complicat, fins ara, de la crisi fou quan vam fer les analítiques a tot el personal i resi·dents del Geriàtric Sant Josep. Ens temíem que hi poguessin haver uns quants casos i patíem pels resi·dents i els treballadors. Al final només hi va haver un positiu, que, a més ja s’ha refet, i vam poder respirar. Però aquelles hores d’incertesa ens van preocupar molt ja que patíem per la vida de moltes persones”. Així explica l’alcalde de Cassà, Robert Mundet, una de les situacions més crítiques que ha hagut de viure durant aquestes setmanes en què tota la vida del poble ha estat trasbalsada per la crisi del coronavirus.

La primera mostra d’aquest trasbals la trobem a l’Ajun-tament de Cassà pràcticament buit. El matí que quedem per l’entrevista no hi ha ningú en cap de les dues depen-dències de Can Nadal i només hi treballa el mateix alcalde des del seu despatx... i un operari que aprofita per pintar els interiors de les oficines ara que no s’hi treballa.

S’ha aturat l’activitat a l’Ajuntament?Més que aturat és que s’ha canviat la manera de treba-

llar. Ara els caps d’àrea s’organitzen la feina des de casa i hem de dir que no s’ha aturat la gestió ni la tramitació de tots aquells expedients o activitats que es poden fer de manera telemàtica, ja que els administratius i el personal d’oficines practiquen teletreball des de casa seva. Jo ma-teix des del despatx vaig resolent qüestions i estic en con-tacte permanent amb la secretària i amb els membres del gabinet de crisi que anar gestionant les situacions que es plantegin. O sigui que l’Ajuntament va funcionant d’una al-tra manera, això sí i també amb un ritme diferent, és clar.

I la gent de la brigada ja torna a poder treballar; i es ne-tegen els carrers es recullen les escombraries i també de-manen al personal de la piscina que encara que no tinguin usuaris que aprofitin aquests dies per aquelles tasques de manteniment i conservació que potser no es poden fer en

Robert Mundet, alcalde de Cassà de la Selva:

“Un moment crític fou l’espera dels tests als residents”



altres èpoques de l’any perquè tenen gent fen servir les instal·lacions...

I l’activitat política?Ahir mateix vaig tenir una reunió

telemàtica amb tots els regidors del consistori per explicar i valorar la si-tuació, però encara no sé quan po-drem fer el ple. Tinc ganes de fer-ne un aquest mateix mes d’abril, però cal tenir clar que serà legal i que no ens crearà problemes fer aquesta sessió. De fet, al Consell Comarcal del Giro-nès estan igual que nosaltres i hi ha altres ajuntaments que també volen fer plens i estan estudiant com fer-ho... La Diputació ens ha passat un sistema que podria ser factible i estic parlant-ne amb la secretària per po-der fer la sessió, encara que només amb temes que siguin d’urgència i que no exigeixin un debat prolífic o com-plicat, ja que no ens en sortiríem em sembla. Som disset regidors i segons quins debats podrien ser de mal por-tar... Un ple extraordinari sí que es podria convocar, però un d’ordinari és molt més complicat i cal tenir-ho ben preparat sobretot en l’aspecte tèc-nic per garantir la bona comunicació i intervencions de tots els regidors. Estem intentant poder fer aquest ple perquè hi ha qüestions urgents que ens ho reclamen.

Com ha respost la població a l’estat d’alarma i a la crida pel confinament?

Tot i que hi ha casos de tot, en ge-neral s’ha respost molt bé i la policia ha hagut d’intervenir poc per resoldre incidències. En alguns casos ho ha hagut de fer, sobretot quan es tracta de persones reincidents que no volen atendre a raons, i si cal es passa al jutjat; però en general la gent ha anat seguint la normativa de confinamentE

l que ens ha mostrat aquest virus tEl que ens ha mostrat aquest virus tam-bé és la capacitat de reacció solidària que pot tenir la gent i les empreses que ens han ajudat amb l’oferiment de material de suport a la protecció del personal i de la ciutadania. Gràcies a les mascaretes i als guants i altres equipaments que ens han donat diver-ses empreses i col·lectius de volunta-ris que també han fet una feina excep-cional, hem pogut tenir més material de protecció.

Hi ha hagut mancances de material de protecció personal a la Residència Geriàtrica?

Al principi anàvem una mica justos, sobretot perquè ens calia extremar les mesures i, és clar, es necessitava molt més material del normal; però ara ja tenen tot el que necessiten i poden treballar correctament. Crec-

que és de justícia que ara en aquests moments quan es posa en dubte la feina que es fa en algunes residències geràtriques, cal destacar que n’hi ha algunes que treballen molt bé, com la de Cassà, en la que el treball fet per les directores i el personal ha estat excel·lent. Tot i que es van haver de prendre decisions dràstiques i vam tenir sis baixes de personal, s’han po-gut cobrir i l’atenció als residents ha estat sempre la necessària. Ha calgut extremar les mesures de seguretat i afortunadament, gràcies al suport de l’empresa externa contractada fa unes setmanes, s’han pogut dur a ter-me totes les gestions amb una gran diligència.

Penseu que estem parlant de gent que si està ingressada, en molts ca-sos és perquè ja presenten algunes patologies i en aquests casos la trans-missió del virus és molt alta. Patíem al començament, quan no sabíem com anirien els tests de coronavirus, però només hi ha hagut un cas i ara ja està superat. Les defuncions que hi ha ha-gut a la residència no han estat pel coronavirus sinó per patologies ante-riors.

A Cassà s’ha suspès el mercat de dissabte i es manté el de dimecres. Per què aquesta decisió?

Ja sabem que des del Departament d’Agricultura ens recomanen que es mantinguin els mercats a l’aire lliu-re, ja que el col·lectiu de la pagesia d’aquest país necessita poder vendre els seus productes; però aquesta vo-

Robert Mundet treballant al seu despatx de l’Ajuntament de Can Nadal.



luntat ha d’anar lligada amb la norma de confinament i per això van decidir mantenir el mercat que és tradicional del dimecres, restringit a productes d’alimentació, i amb controls de poli-cia per garantir que es preservin les mesures d’aïllament ja que el mercat sempre ha estat un espai de socialit-zació i ara s’ha d’entendre que és un tems i una oportunitat només per a comprar el menjar i tornar de seguida cap a casa.I després de l’estat d’alarma i el confinament, com es recuperarà Cassà?Més que Cassà, crec que ens trobem davant d’un repte de país i tornar a engegar tota la maquinària econòmica i productiva del país serà difícil; pen-sem que a Catalunya nosaltres vivim essencialment del turisme i aquest any aquesta la temporada ja veurem si hi serà i la font d’ingressos que-darà molt minvada i ja veurem quan podrem començar a recuperar el tu-risme. Hi haurà dos grans problemes: els de les empreses i autònoms que han fet ERTOs o no han pogut treba-llar i que ara veurem si podran tornar al ritme d’abans;, i el problema social que ressorgirà amb força, ja que hi haurà una àmplia base de ciutadania amb problemes de subsistència i que es trobaran a l’atur, sense feina i amb poques perspectives de trobar-ne.

Des de l’ajuntament haurem de re-pensar-nos que fem a Cassà i algunes inversions segurament les haurem d’aparcar per destinar els recursos a altres temes, especialment de ser-veis socials i suport a les empreses, ja que aquesta crisi afectarà tothom. Tothom en sortirà una mica tocat i caldrà que fem un esforç tots plegats.

I pateixo pels joves... després d’això com podran començar a crear em-preses noves o es gosaran emprendre com autònoms? Com s’ho faran per poder tirar endavant els seus projec-tes personals i professionals?. Potser estic pintant un programa molt negre; però és el que estem veient als altres països... Per tant des de l’Ajuntament també ens haurem de reinventar per donar a respostes a tantes preguntes i segurament haurem de posar més personal destinat resoldre aquest pro-blemes que ara se’ns plantegen...I l’Ajuntament podria destinar el romanent de l‘any passat a aques-ta qüestió?Voldríem que estat prengués cons-ciència el tema i no ens obligués a destinar el romanent a disminuir deu-te com fa fins ara. Crec que hauria d’entendre que ajuntaments com el nostre amb un endeutament inferior al 20% hauríem de poder destinar aquests diners a altres actuacions més necessàries per al poble, poder

gastar-los en personal per reaccele-rar l’economia. En aquests moments en que la situació pot comportar un greu fractura econòmica i social les prioritats han de ser unes altres. Veu-rem fins on podem arribar.

A més, penseu que aquests dies tenim menys ingressos de la llar d’in-fants, de la piscina, de la Sala Galà, i van passant les setmanes i no co-brem les quotes; però les despewse de personal hi són igualment...I els diners dels pressupostos par-ticipatius, no es podrien destinar a altres qüestions més prioritàries?De moment el procés que acabava el 31 de març s’ha aturat i encara queden urnes en diferents espais que no s’han pogut anar a recollir. I ens ho hem de plantejar tot i que el destí inicial dels pressupostos participatius està ben definit en el seu reglament...

I aquest estiu ni Fira del Tap ni Festa Major...

I segurament tampoc no podrem fer el Solfejant perquè ens han dit que juny, juliol i agost, res de res d’acti-vitats amb molta gent, o sigui que el panorama és negre. De moment la Festa Major intentarem que tingui algun acte encabit a la Fira de Santa Tecla per no perdre-la de tot; però evi-dentment no es pot fer al juny.

Text i fotos: Joan Carles Codolà


El Dr. Josep Figa, coordinar mèdic de l’Equip d’Assistència primària de l’ABS de Salut de Cassà ha insistit avui en la necessitat de mantenir les mesures de confinament i prevenció en aquests mo-ments en què la possibilitat de tornar al treball pot relaxar aquesta prevenció. En aquest sentit ha destacat que l’ús de mascareta és molt important, ja que evita tant que una persona que tingui el virus el pugui transmetre, com que una altra infectada li pugui transmetre a ell. El dr. Figa creu que fins i tot amb mascaretes que no sigui de les que fan servir els professionals sanitaris l’efectivitat és bona. Amb una mascareta de les que es poden fer a casa, amb roba de cotó, de dues ca·pes, l’efecte és bo i protegeix al que la porta i als altres. Aquets masca·retes que es poden fer seguint les instruccions que donen des del col·legi de metges de Girona o Barcelo·na ja et donen una gran protecció de tu cap als altres i dels altres cap a un mateix. La prevenció que cal te·nir present és que després de fer·la servir cal netejar·la a més de 60º i deixar·la assecar; després es pot tornar a fer servir. Per això aniria bé tenir·ne dues aper poder tenir·ne una sempre a punt.

Quan ja portem més d’un mes de


confinament hem parlat amb el Dr. Figa de com ha evolucionat el procés pandè-mic a Cassà i reconeix que aquest co·ronavirus ens ha obligat a canviar la nostra manera de treballar; l’actual i la futura, ja que també ens ha mos·trat com algunes de les coses que féiem fins ara no les fèiem prou be i hi ha alternatives que potser seran

“Amb mascareta et protegeixes tu i protegeixes els altres”

Dr. Josep Figa, coordinador ABS de Cassà de la Selva

més adequades.Estem parlant de passar consulta per telèfon?Com que ara ens hem vist obligats a reduir de manera dràstica el nombre d’atencions presencials i hem hagut de fer molta més assistència telefònica, ens adonem que potser abans no ho teníem prou present i és una possibi-litat que cal que entenguem que en el futur ens pot ajudar a millorar l‘atenció que donem al ciutadà.Com ha canviat l’assistència que es donava abans al CAP en relació a la situació actual (a 15 d’abril) durant la crisi del coronavirus?Al CAP de Cassà, amb set unitats de servei, que diàriament atenien 25 per-sones o més doncs serien unes 175 visites més un centenar d’infermeria i una cinquantena de pediatria (incloent la infermeria) seria una mitjana de 325 assistències que ara es redueixen a 50 visites presencials diàries de mitjana i unes 130 de telemàtiques (telefòni-ques, videoconsultes, via telemàtica amb econsulta...) diàries de mitjana. I hi ha casos més urgents que conti-nuen necessitant acudir al CAP?Aquests continuem fent-ho de la mane-ra que garantim millor la seguretat del pacient i del personal; cal tenir present que som menys gent al CAP i a vegades no ens podem desplaçar. O bé anem a casa seva i si cal actuem de manera

El Dr. Josep Figa, director mèdic de l’ABS de Cassà de la Selva


Dies de confinament Cassà al diadiferent. Per exemple, a alguns paci-ents als que cal el control de Sintrom els hi podem fer a dins el seu cotxe, per evitar que hagin d’entrar al CAP. Avisen que arriben i els fem la punxada i els resultats dins el seu cotxe amb la garantia que no podran infectar-se, ja que al centre d’assistència sempre és més probable que hi hagi possibilitats de contagiar-se del virus. I això ho hem fet i amb bons resultats.I els horaris de feina també han can-viat?Sí, és clar, hem hagut de fer un canvi de mentalitat d’horaris i de sistemes d’atenció. Ara fem torns de dotze hores per aconseguir que hi hagi poc creua-ment dins el CAP’s i menys possibilitats de contagi i gràcies a que la gent pot fer teletreball o es pot treballar des de locals no oberts al públic s’aconsegueix que la feina es pugui fer sense neces-sitat que hi hagi l’atenció presencial al mateix centre.

Inicialment vam intentar mantenir els centres oberts però amb el mínim del presencial, ja que els centres no deixen de ser focus de contagi. Al cap duna setmana vam tancar el centres més

petits, Llambilles, Campllong, Riude-llots i Quart, i vam concentrar l’atenció presencial a Cassà, Caldes i Llagoste-ra, amb la intenció d’obrir nous canals d’atenció telemàtica i telefònica per ga-rantir el servei a la ciutadania.A l’ABS de Cassà heu disposat de prou material de prevenció per al personal?Inicialment vam començar força mala-ment, ja que tot i que és material que fem servir habitualment, no el fèiem servir pas amb la magnitud amb què ho fem servir ara. D’entrada va ser compli-cat i hem de fer un agraïment immens a les empreses i ajuntaments que ens han concedit material de prevenció que ens ha ajudat molt, ja que la compra pels mitjans normals anava molt lenta; cal tenir present que aquest material venia de la Xina, que era un mercat que estava totalment tancat. Gràcies a les empreses que en tenien material i que han tancat i ens l’han cedit. Ara estem bé.Amb data d’avui hi ha detectats 85 casos de coronavirus a l’ABS de Cassà dels quals 31 al nostre muni-cipi. És una xifra molt alta?

Diria que estem en un nivell mitjà, pel tipus de població i concentració. Quan més concentració de població hi ha, més casos d’infecció hi trobem. Per exemple, la ciutat de Girona sempre tindrà més casos, ja que hi ha mes con-centració de gent; com més dispersa està la població menys casos que hi ha. Com és que hi ha diferències entre municipis de característiques sem-blants?No hi ha una explicació clara però cal te-nir present que les dades que es donen són les de casos confirmats. I només són confirmats els que s’han pogut fer la prova perquè han ingressat a l’hospi-tal o perquè són personal sanitari; per tant el nivell de tests que es fan no és el mateix a tot arreu; pot semblar que hi hagi zones amb menys casos perquè en realitat s’han fet menys tests. Per tant hem d’agafar una mica amb pinces aquestes dades.

En tot cas encara que només hi hagi un cas tots són preocupants i és molt important que es prenguin les mesures de prevenció adequades. Ara que es-tem entrant en període de desconfina-ment -que no vull entrar si és massa

Mode d’ermitàRaciocini

Tot parat. L’estabilitat general que donàvem per entesa s’ha esfumat, o com a mínim adulterat. Hem entrat en un estat d’alarma excepcional per un problema que en un inici, per l’opinió pública i la immensa majoria de la pobla-ció, ens semblava completament anecdòtic. Ignorància, és clar, però no vull posar-me en aquest debat. Francament no en sé prou i la intenció d’aquest article no pretén ser cap crítica a la gestió que s’ha dut i encarà s’està duent a terme de la crisi actual. Del que sí que vull parlar és del confinament a què tots estem obligats (i no faig servir aquesta paraula amb una connotació negativa per si ma-teixa) a acceptar. Desconec quina serà la situació quan es publiquin aquestes línies, però ara m’agradaria compartir una sèrie de breus reflexions personals sobre la clausura, encarades des d’un punt més aviat positiu.

Existeix una fòbia comprensible a haver de romandre en un sol lloc, i evidentment en aquest cas depèn de les possi-bilitats de la llar de cadascú. Hi ha també el factor econò-mic, però és un terreny tan pantanós i alhora espinós que ni de conya en parlaré. Prefereixo centrar-me en quelcom més banal (tot i que en veritat rellevant) com és l’oci i en-treteniment per aquests dies.

Apartats i tancats, tots hem vist, sentit o sabut de pri-mera mà que molts s’han aferrat a qualsevol instant per sortir a fora. Per respirar aire. Allargant tot el possible el moment de la compra o l’acció de treure a passejar el gos. És normal, tanmateix en aquests dies que s’ha de fer un sacrifici per evitar danys majors, és essencial trobar alternatives (que no en tenim poques precisament) per po-der fer més amena la quarantena dins de casa. És temps d’adoptar una espècie de mode d’ermità; de saber estar aïllat (tot i que per sort l’aïllament no és total i, fins i tot en el cas d’haver de romandre en solitud, sempre es pot

intentar millorar la situació mitjançant videotrucades o si-milars).

Activitats a fer, en realitat, n’hi ha un munt. Passar el dia consumint el catàleg de plataformes com Netflix, Amazon Prime Video o Disney+ és raonable però evidentment es pot acabar fent pesat. És insostenible si no es combina amb altres coses. La lectura, curiosa però tampoc sor-prenentment, ha estat i és una pràctica que s’ha revifat amb força aquests últims dies. I com no, les cartes i els jocs de taula, en línia i presencials, també s’han recuperat. Així que davant aquesta situació ens trobem en el fet que hem rescatat activitats que si bé potser no estaven del tot abandonades, no eren ni de lluny preferències de lleure. L’esport i un mínim d’activitat física també és fonamental si no es vol perdre completament la xaveta, però per desgrà-cia no només depèn de la voluntat de cadascú, sinó també de l’espai i eines disponibles... Tot i que si realment es té ganes de fer exercici, per petit que sigui, es pot fer sense haver de disposar de res més que un mateix.

Sí, alternatives i activitats, recuperades i que potser es tenien pendents de fer amb l’excusa habitual de quan dis-posi de temps. Que bé. Però més enllà d’això també hi ha, així mateix, una opció probablement més trivial: aprendre a estar sol. Sí, afrontar la solitud i saber estar amb un mateix. No en un estat longeu ni molt menys permanent, però sí en certs moments de pausa i/o silenci, de comu-nió introspectiva. Se’n pot dir meditar o com es vulgui, la qüestió és que s’aconsegueixi autoconnectar. Sona ridícul i a parida? Pot ser, sí, però al final, el que de veritat importa és trobar maneres de calmar la ment i asserenar-se; de fer més plàcid, entretingut i, per què no, lucratiu, el revés que ens ha colpejat.

Pol Esteba Masjuan


aviat- cal mantenir les tres línies de prevenció essencials; higiene de mans, la mascareta i la distància.A Cassà s’ha suspès un mercat però es manté el dels dimecres. És més perillós anar al mercat que a un su-permercat per exemple?En tot el que sigui concentració de persones hi ha més risc que no pas en llocs que no n’hi hagi, tant a l’aire lliure com


DONACIÓ DE SANG EXTRAORDINÀRIA A LA NAU POLIVALENTUn total de 65 donacions de sang es van efectuar el 14 d’abril a la tarda al pavelló polivalent de Cassà en la jornada extraordinària amb motiu de la crisi del coronavirus. Cal destacar que en set casos eren persones que donaven sang per primer cop. Cassà es va sumar així al conjunt de municipis que han ofert els seus espais per garantir les donacions de sang a Catalunya durant aquests dies.

Aquests dies, el Banc de Sang està fent una crida a la ciutadania per mantenir el ritme de donacions, que continuen sent necessàries durant l’epidèmia per a trac-taments de càncer, accidents, parts amb complicacions, etc. Des del Banc de sang es recorda que la donació de sang és un acte imprescindible per garantir l’assistència sanitària en els hospitals durant aquests dies. Les plaque-tes caduquen en només 5 dies, per això són necessàries 800 donacions al dia a Catalunya.

en un lloc tancat. Però a l’aire lliure si es mantenen les dis-tàncies hi ha menys risc.En aquests moments podem avançar alguna data pel retorn a la vida quotidiana normal?A dia d’avui és aviat encara per parlar-ne; hem de veure què passa amb aquesta obertura parcial del confinament i la setmana que ve quan veiem els casos que s’han contagiat aquesta setmana podrem valorar com evoluciona la pandè-mia. Jo crec que el confinament durarà segur fins al 15 de maig; després ja veurem com anirà el confinament.I anirà per llarg?El virus continuarà però es pensa que amb la calor i la hu-mitat el risc de contagi serà diferent. Crec que caldran me-sures potser no tan dràstiques com les d’ara; però fins que no tinguem ben clar com evoluciona la malaltia i no tinguem vacuna haurem d’anar prenent mesures

Encara no sabem si serà un virus cíclic com la grip A que va tornant cada any (ara pràcticament no tenim grip de la d’abans); per tant la manera de fer haurà de canviar per força, adequant-nos al que ens esperi.

Penseu que només fa quatre mesos que s’hi està treballant i en condicions normals trigaríem dos anys en tenir resultats fiables d’una investigació d’una malaltia nova com aquesta.Aquesta pandèmia ha comportat molta més feina al per-sonal sanitari?Més que la quantitat de feina és que ens ha canviat totalment la manera de treballar; estàvem acostumats a tractar amb el pacient de manera molt presencial per obtenir les dades del seu cas. I ara aquest tracte l’hem perdut; hem de rein-ventar-nos i buscar maneres de fer per obtenir els millors resultats possibles però ara amb el tracte a distància. I si ja de per se la medicina és una ciència inexacta ara hi hem d’afegir una pèrdua de contacte que era molt important per fer l’avaluació de cada cas.

Pel que fa a la feina ens ha calgut adequar el que era un horari presencial als nous treballs telemàtics en altres espais de treball.... era ajuntar un trencaclosques i de mica en mica ens hi hem anat acostumant. Ara la gent diu que té ganes de tornar a treballar com abans, però experiències com aquesta ens ensenyen que podem canviar la manera de fer i potser algunes de les coses practicades aquests dies ens serviran per fer millor la feina en el futur.

Joan Carles Codolà



El nostre ben volgut director m’ha demanat una crònica d’aquests dies tan estranys, difícils, complicats i atípics. La veritat és que no sé si aquest article arribarà a sortir, però vaja, som-hi. No em negareu que la secció és d’allò més adient, tot-hom a casa.

No tinc massa respostes per a tot el que passa, ha pas-sat o ha de venir, però sí que tinc moltes preguntes, algu-nes de les quals de ben segur que compartirem.

1- Com és que aquest virus és tan eficaç, tant en la seva capacitat infecciosa com en la seva mortalitat?

.- Com és que s’inicia a la Xina, sense que en coneguem l’origen?

3- Per què precisament a la Xina i en una de les seves regions més dinàmiques, des del punt de vista econòmic?

4- Per què passa en plena guerra comercial entre la Xina i els USA?

5- Com és que també, simultàniament, arriba a l’Iran, un declarat enemic dels USA?

6- Com es produeix el brot al nord d’Itàlia?7- És casual que la més gran base aèria dels USA a Euro-

pa (Aviano) sigui prop de l’epicentre de la malaltia?8- Com s’explica la manca de reacció dels governs, da-

vant d’una pandèmia?9- Per què a l’estat espanyol són uns generals i un poli-

cia els qui porten la veu cantant? On és el seu superior, la ministra de defensa?

10- Per què s’han de centralitzar les competències, quan s’ha demostrat que la gestió propera és molt més eficaç?

11- On són els campions de les retallades, com ara el Sr. Mas o el Sr. Mas-Colell.?

12- On són les mesures d’ajornament o suspensió d’im-postos per als ciutadans i petits productors?

13- On aniiran a parar els 200.000 milions que pensa

avalar el Gobierno de España a les entitats bancàries?14- Com pot ser que el Banc Central Europeu obri l’aixeta

per valor de 700.000 milions d’euros al 0%, i les nostres entitats, tot i comptar amb l’aval de l’estat, presten al 3%?

15- A qui salvaran aquest cop, multinacionals del motor, aero línies, grans grups financers?

16- Algú dubta a qui li tocarà pagar els plats trencats, altre volta?

17- Servirà aquesta lliçó per entendre que cal dedicar més recursos a la protecció social, a la investigació, al desenvolupament tecnològic?

18- Prendrem consciència que cal deixar les decisions als professionals que hi entenen?

19- Deixarem d’empassar-nos les ximpleries dels polí-tics?

20- Arribarem a saber, de veritat, QUI HO HA PROVO-CAT?

Totes aquestes qüestions de ben segur que no tindran mai resposta, simplement ens tocarà de viure amb la ma-laltia com ho hem fet amb altres similars.

Sí que ens ha de servir l’experiència per valorar allò que estan fent molta gent, dels de baix, que en el seu moment van veure com es retallaven els seus sous, els seus llocs de treball, les seves eines, tot per a satisfer unes ànsies de fortuna d’un grapat de poderosos, que ara, tot i haver fugit del seu cau per amagar-se és possible que també els hi arribi.

Seguirem a casa, escoltant el que ens diuen, però no ens oblidarem del que ens van dir.

...

J. H.

Economia d’estar per casa (111)

Pande... què?, Pandereta!

Les aliances reflecteixen l'amor pur, noble i

inalterable com el metall del qual estan fetes.

A Joieria Comas hi trobareu més de 200 models diferents

C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29

17244 CASSÀ DE LA SELVA



Quan la situació és més difícil sempre surt la persona que encén el llumí i comença a impulsar una idea. És així com el dissabte 21, al vespre s’inicia la moguda, tot i que ja feia uns quants dies que la idea anava donant voltes al cap d’alguna gent.

La primera tasca, trucar amics i co-neguts per anar trobant aportacions de roba i altres elements necessaris. A partir d’un disseny es van definint la mida, les tasques... i comença l’allau de voluntàries i voluntaris i evident-ment, es necessita un servei de co-ordinació que ràpidament es munta.

Com no, una feina important ‘cre-ar un grup de WhatsApp ‘, i anar-lo omplint de contactes. L’endemà, dia 22, quan entro al grup, són les 10 del vespre i ja hi ha un munt de con-tactes.

I les restriccions de mobilitat obli-guen a buscar un servei logístic de vo-luntaris, als que l’Ajuntament els faci-lita les autoritzacions per moure’s. No saben la que els hi espera !!. Això va agafant forma. El grup de WhatsApp ‘mascaretes’ treu fum, i la central de coordinació no dona l’abast... però l’ambient és d’aquells que emocionen.

Per tenir-ne una idea, el dia 23 els missatges intercanviats són gairebé 300. La majoria són peticions que tenen ganes de col·laborar. Tant és així que a mig matí, per ordenar-ho un xic, s’estructuren les frases pel comu-nicat. Exemple:

Tothom oferta el que té a mà....

S’obre un debat sobre el format que han de tenir les mascaretes, atès que qui més qui menys en troba alguna versió a internet. Al final surt un patró

per unificar criteris.

També cal frenar els impulsos per desplaçar-se :

I ampliar la coordinació. Hi haurà torn de matí (Maria) i de tarda (Judit) i al final del dia es constata que cal ampliar el transport ..

24 DE MARÇÉs el dia en què s’evidencia la feina ingent que s’està generant i la quali-tat de les mascaretes. Els missatges avisant que es poden passar a recollir ho evidencia. Tenim veritables profes-sionals del fil i l’agulla, i sabent cosir a mà o millor a màquina.... i amb els mitjans actuals es comparteixen ràpi-dament trucs i maneres de fer que permeten millorar el treball. Tothom hi contribueix. Alguna es lamenta de no saber cosir per a poder ajudar més. Sovintegen els missatges d’ànims i re-forç de l’autoestima.

Hi ha neguit pel lliurament i recollida de la producció. Els transportistes no donen abast.

I comencen els lliuraments de mas-caretes:

La tintoreria ofereix els seus serveis per poder esterilitzar les mascares abans de ser lliurades.

25 DE MARÇArriben comandes per mascaretes, Sta. Caterina, ....

I es constata la necessitat de més màquines per cosir i van sorgint do-nes que s’ofereixen per fer-ho. I mà-quines més professionals.

El debat al grup és sobre el rentat i esterilitzat; hi ha propostes de tota

Mascaretes... Crònica d’uns dies que duraran anys


Dies de confinament Cassà al diamena. ‘A mi m’han dit....’

Hi ha qui entén que cal alguna dis-tracció i envia algun vídeo amb músi-ca, ...i de cop algú ha escoltat sire-nes, i pregunta....

NO tardem gaire a tenir la foto de l’homenatge que municipals i bombers estan oferint als treballadors i treba-lladores del geriàtric.

A mitja tarda es fa lliurament de mascaretes al CAP i al geriàtric. Tam-bé a la policia municipal.

Comencem a recollir moltes imat-ges de la frenètica activitat...

L’Àlex ens comunica el balanç I s’enceta un seguit d’aplaudiments i

frases de recolzament a la feina feta.

26 DE MARÇAbans de les 7 del matí ja es reprèn la comunicació. I els missatges d’orgull i alegria pel que significa tota aquesta tasca d’equip. A migdia l’homenatge multitudinari als ‘transportistes’.

I algun consell, des de la coordina-ció, per ajudar a mantenir-se bé.

Algun missatge constata les neces-sitats que es van evidenciant en al-guns serveis sanitaris, i que demanen col·laboració.

I missatges de felicitació per les ha-bilitats demostrades amb les eines de què es disposa.

Es van posant a disposició recursos materials i humans. En poc temps surten màquines de cosir i expertes en el seu ús,

27 DE MARÇCom de costum, a les 7 del matí

s’engeguen els contactes: comandes i desitjos de “bon dia”, i algú s’exclama

que té 300 missatges per veure!. No pots badar un moment sinó perds el fil.

A primera hora ja es demana servei de recollida de mascaretes... potser han treballat tota la nit?

• Finestres de PVC o alumini• Mallorquines• Mosquiteres• Porticons• Tancaments de terrasses• Persianes• Tanques i portes de jardí• Mampares de bany• Portes seccionals• Automatismes

C/ Indústria, 41, baixos17244 Cassà de la Selva

Tels: 680 622 113 676 888 720

www.tottan.comc.e.: [email protected]



Els missatges d’agraïment que es reben omplen d’emoció i comentaris el WhatsApp. Rebla el clau el

l de l’Àlex.

Tornen a sortir consells per a l’es-terilització i ràpidament es surt al pas de les propostes de fer-ho amb el microones. Algú ha tingut una ex-periència que podia haver acabat en tragèdia.

L’instagram de l’Ajuntament fan un ‘post’ d’agraïment.

Es va agafant ritme de creuer. Co-mandes i intercanvi de material, pe-ticions de recollida, etc... Tant és així que al vespre l’Àlex comunica que s’han cobert totes les peticions que fins aquest moment han arribat. Els hospitals Trueta i Santa Caterina n’han rebut 200 cadascun. No hi ha cap límit per la col·laboració, l’edat no compta (91 anys), només les ganes i el saber fer:

I la tarda continua intensa d’inter-canvi de missatges, de confecció de mascaretes, ...i, al vespre la coordi-nadora Judith comunica les fites as-solides i s’engega l’alegria entre tot l’equip.. i els desitjos d’UN BON CAP DE SETMANA. Són quasi les dotze quan acaben els missatges de “bona nit”.

28 DE MARÇÉs dissabte, però lluny d’estar aturat, l’equip es posa en marxa ben d’hora. Continua l’activitat a un gran ritme si bé ja s’ha avisat que no hi hauria ser-vei de transport fins el dilluns, encara es recullen algunes mascaretes con-feccionades.

S’enceta un altre front amb un mis-satge:

[18:19, 28/3/2020] +34 639 05 66 49: Hola a tots

M’acaben de trucar de la Clínica que tenen un problema greu, s’han quedat sense proteccions per entrar a les habitacions d’infectats amb co-ronavirus i em demanem per aconse-guir impermeables tipus capelina, de plastic, dels dels xinos.

Sabeu d’algú que tingui una botiga i ens podes vendre?

Moltes gràcies, és urgent[18:20, 28/3/2020] +34 639 05

66 49: Bona tarda! Un amic que és traumatòleg m’acaba de fer arribar aquest missatge a través d’un grup que tenim. Si algú sap d’alguna botiga que ens ho pugui proporcionar us ho agrairia de tot cor!

Tot seguit comença la recerca, i les trucades i els missatges propo-sant materials diversos per fer de capelines. Mentrestant sorgeix una comanda urgent de mascaretes per

MUTUAM. S’organitza la recollida i el lliurament per diumenge a primera hora i són quarts d’una de la nit que encara circulen missatges de feina, material que falta, ofertes diverses... i sobretot ‘bon rotllo’.

Enmig d’una pila de mascaretes un missatge que fa saltar les llàgrimes. Una nena hi ha inserit el seu missatge gràfic:

29 DE MARÇSom diumenge, i ens llevem amb sorpresa. Arriba un missatge amb la petició de màscares de sotaigua que pensen que els poden ser útils als hospitals per adaptar-les com a res-piradors.

Un missatge clar: ‘El virus no entén de cap de setmana, jo tampoc!

L’activitat és més relaxada i possi-bilita més missatges diferents, p.e., propostes de ioga per internet, acu-dits... Mentrestant MUTUAM ha re-but 100 mascaretes.

Superem els 2.000 missatges des que va començar la moguda.

Surten propostes originals... i mis-satges irònics i divertits, i són quarts d’onze de la nit..



30 DE MARÇEncetem nova setmana de confina-ment i més mesures, però nosal-tres... seguim!

Algú replica una notícia del Diari de Girona en què la Clínica Girona dema-na material.

Les màquines de l’equip no paren... Les pobres agulles van caient com mosques, i se n’engega un intercanvi per tal de què l’activitat no pari, tot i que alguna màquina de cosir ha dit prou.

La coordinació va administrant la feina, tot quadrant materials i recolli-des, i incorporant nova gent a l’equip.

La última foto rebuda és de quarts de dotze de la nit... Incansables!

31 DE MARÇA començament de la tarda la Ma-ria informa: A mitja tarda la Judith insisteix que podem parar màquines perquè tenim totes les comandes servides.... La inèrcia fa que encara es vagin confeccionant mascaretes...Algunes reben l’admiració de tothom:

Hi ha qui es pregunta com és pos-sible això? És evident: ‘És un equip extraordinari plenament llançat a fer el que calgui per assolir un objectiu col·lectiu: ajudar a preservar la salut de tothom’.

Fins aquí ja se n’han confeccionat prop de 2500. A més de 79 bates per les clíniques Girona i Bofill.

I un missatge que hem fet ben pa-lès:

I un fort aplaudiment a totes i to-tes... i totes les persones que h a n fet possible el que acabem de relatar. Com no fa gaire temps, en altre context, un llibre titulava:

‘Són dies que duraran anys’, i tothom recor-darà, especialment les 125 cassanen-ques i cassanencs (pocs) que hi hem treballat. I no s’ha aca-bat...



Els primers dies de confinament van ser rebuts a les Xarxes Socials amb certa eufòria. Alguns ho veien com unes mini-vacances forçades, i feien fotos dels llibres que pretenien llegir, i composicions foto-gràfiques on hi sortien màrfegues per fer es-tiraments i cintes de córrer. Tot just havia començat i algunes veus ja en deien Con-finament Netflix. Molts compartien el famós primer paràgraf del Quadern Gris de Pla, com volent dir: Ho ve-ieu? Res no és nou, tot s’ha viscut, ja.

Els primers dies, dè-iem, es va instaurar una idea romàntica d’atrinxerar-se al sofà de casa mentre el per-sonal sanitari lluitava contra el virus. Con-nectar de nou amb la família, fer llar, gaudir dels petits plaers so-terrats per les presses del dia a dia. Amb dues setmanes n’hi hauria prou, deien. I tothom tornarà a sortir i re-prendrà la vida al punt exacte on l’ha deixat, com un personatge de videojoc.

Però la realitat és tossuda, i sempre cruel: s’imposava una primera pròrroga, i després una segona, i les que potser vindran –escric aquest article l’onze d’abril. Les escoles ja han assu-mit que han de reinventar-se pel ter-cer trimestre, i la immensa majoria de negocis romanen tancats, sobre-tot els anomenats no-essencials. Al-guns, els que feien mans i mànigues per arribar a final de mes, potser ja no tornaran a obrir. Es preveu que la crisi econòmica que s’albira farà que la del 2008 sembli un simple mes de gener després d’un Nadal carregat.

Hi ha qui s’entesta a veure la cara positiva de tot plegat, però cada vega-da es fa més patent que l’optimisme, avui, és fora de lloc. Aquesta epidè-mia només ha reforçat els lligams de manera superficial, molt del gust de les Xarxes Socials, on tot és farama-lla. En realitat la quarantena està ac-centuant l’individualisme i l’aïllament. Abans de l’arribada del COVID-19 mol-

tes botigues ja estaven a punt d’ésser substituïdes per Amazon, i els restau-rants per aplicacions que et porten el menjar a casa. Al poble no ho veiem tant però a ciutat, ho sabeu prou bé,

ja és norma. Les facilitats estan con-vertint casa nostra en un búnquer, perfectament aïllat de l’exterior. Di-uen que som mediterranis i que som gent de terrassa i xefla, però abans del confinament els bars no estaven ni la meitat de plens que fa deu anys enrere. A Cassà, a dia d’avui, no hi ha locals de nit, i el més greu és que no es troben a faltar. El petit comerç resisteix com pot els embats cruels de supermercats impersonals, i cada vegada hi ha més gent que es fa dur la compra a casa.

És cert que durant aquesta plaga hi ha hagut mostres de solidaritat, i tots ens hem emocionat veient el personal sanitari treballant més enllà de les se-ves capacitats. Però també hem pre-senciat amb tristor com la gent de la capital es desplaçava a les seves se-

gones residències per passar la Set-mana Santa, i com molts veïns i ve-ïnes s’empescaven qualsevol excusa per trencar el confinament. Hem vist el millor, però també el pitjor de l’es-

pècie: gent acaparant béns de consum, aca-bant les existència de paper de vàter, corrent pels passadissos dels súpers amb carretons amb tanta pasta i pots de llegums que se’ls hi faran malbé al rebost. Comprant massa màs-cares i deixant sense la gent que realment les necessita. Tot plegat ha sigut un campi-qui-pugui. Camus ja va ex-plicar-nos-ho a la seva brillant novel·la, La Pesta: en una situació límit la gent es mos-tra com és realment, i tota la lletjor surt a relluir, com les rates de les clavegueres que encomanen la malaltia del llibre.

Diuen que el virus farà un món diferent, i hi estic d’acord. Però no sé si serà un món millor, ni si com a soci-etat haurem après res d’aquesta tragèdia. El cert és que nosaltres no podem influir gai-re en el funcionament general de les coses, però sí que podem reforçar la comunitat, ajudar els nostres ve-ïns i veïnes. Ja sabeu

com fer-ho: comprem a la botiga, al carnisser de sota casa, a la fleca que ja era aquí quan érem petits, i a la nova també, és clar. Quan obrin els bars i restaurants recordem que a Cassà n’hi ha un munt. Fa massa temps que el nostre poble és un satèl-lit de Girona, i aquesta és una tendèn-cia que serà difícil de revertir. Però si teniu la bondat de llegir aquest text en aquesta revista és perquè sentiu que formeu part d’aquesta comunitat. Ara ens toca aguantar el xàfec, i quan pari de ploure sortirem a reparar tots els desperfectes que puguem. Hem de començar pels nostres: si no ho fem nosaltres, no ho vindrà ningú de fora a fer-ho.

Jordi Dausà Mascort

El búnquer



Aquesta crisi sanitària ens ha portat temps difícils a tots i ha tingut espe-cial incidència a les residències gerià-triques. A les notícies se n’ha parlat de llarg de les dificultats que estem passant en els centres arreu de tot el país. És cert que el dia a dia amb la pandèmia actual comporta moltes di-ficultats, s’ha parlat de falta de recur-sos i d’un elevat nombre de contagis entre usuaris i treballadors en molts centres residencials de gent gran. En aquestes línies parlarem concre-tament com ho estem vivint al gerià-tric de Cassà, i primer de tot hem de

dir que malgrat totes les adversitats a dia d’avui estem bé i treballem per estar millor.

Tots els esforços que s’estan rea-litzant per contenir el virus al centre i que no es multipliquin els contagis es-tan donant els seus fruits. Disposem dels equips de protecció adequats pels treballadors i el material neces-saris, es segueixen estrictament els protocols d’actuació i sobretot tenim un equip humà disposat a esforçar-se al màxim per deixar enrere aquests difícils dies. Amb esforç i determina-ció hem entomat aquesta crisis i així

la superarem amb l’ajuda dels ànims que ens envieu i la vostra confiança. Us volem assegurar que la residència segueix totes i cada una de les reco-manacions dels departament de salut i tirarem endavant, n’estem segurs.

Entenem la preocupació que gene-ra entre els familiars tota la situació i agraïm la seva confiança. Aquests dies amb les visites restringides se’ls troba molt a faltar i ho suplim amb moltes trucades telefòniques i vídeo-trucades.

Agraïm el suport de l’ajuntament i de moltes persones que ens han fet

Un esforç que val la penaDies difícils a la Residència Geriàtrica Sant Josep

Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per la Universitat E.O.B. (Barcelona) i per la Universitat de

Maidstone (Angla-terra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93



arribar la seva ajuda a través de do-nacions o amb mostres de suport, sentim que tot el poble està amb nos-altres i aquesta energia que ens envi-eu ens ajuda a mantenir els esforços per continuar com fins ara. Ens calen aquests ànims, el volum de feina és elevat per mantenir una bona aten-ció a les persones grans del centre i que puguin continuar amb un dia a dia amb activitats gratificants malgrat l’excepcionalitat d’aquests dies. Pen-sem que ho estem assolint, els usua-ris del centre han comprès la situació, i agraeixen l’esforç que es fa i mante-

nen la seva participació en totes les activitats diàries encara que aquestes ara estiguin adaptades als nous proto-cols de seguretat.

Acompanyem aquestes línies d’algu-nes imatges del dia a dia al centre per tal que pugueu veure com es desen-volupa la vida al centre i us recordem que podeu visitar el Facebook de la residència.

Finalment us volem demanar que per ajudar-nos us quedeu a casa i seguiu en tot moment les recomana-cions del confinament. La salut és el més important.

AiguA, LLum, instAL·LAcions soLArs, gAs, cALefAcció, Aire condicionAt, domòticA...

C/Ardenya, 9 / 17244 Cassà de la Selva972 46 44 50 / 620 01 09 92

email: [email protected]



A 11.375 km de distància de Cas-sà, dos joves cassanencs, Josep Llo-part (31) i Xavier Pérez (32), porten prop d’un mes i mig de confinament a l’altra punta del món, a les illes Fi-lipines, a conseqüència de la univer-salitat de la pandèmia del coronavirus que afecta pràcticament tots els paï-sos del món.

Els esforços que han fet en Josep i en Xevi per tornar a Catalunya de moment han estat inútils, tota vegada que la situació a Filipines no és gaire tranquil·litzadora i no tenen garanties de poder tornar a casa en les condici-ons adequades.

Els dos cassanencs, que des de fa unes quantes setmanes estaven fent un viatge pel sud-est asiàtic, es troba-ven ja en la fase final del seu recor-regut i ben a prop de tornar a casa quan la crisi del coronavirus els va atrapar a l’illa de Palawan, una zona una mica aïllada i amb pocs infectats pel covid-19; però igual que a la res-ta del país es van aplicar mesures de confinament per evitar-ne la propaga-ció.

A més, a Filipines el president, Ro-drigo Duterte, va donar ordres a la policia de disparar a matar conta els infractors del confinament, per la qual cosa encara era fins i tot perillós cer-car una alternativa per poder sortir de l’illa sense perill.

En Xevi i en Josep estan en un al-berg a la zona de Port Barton i expli-quen que “estem amb un amic català, en Miki, de Sant Joan de Vilatorrada,

que es troba en la mateixa situació que nosaltres i estem aquí esperant trobar una solució que ens asseguri que podrem tornar a casa en condici-ons”. Com que a la zona on es troben actualment “tenim menjar i no hi ha casos de Covid-19 estem força bé, i segurs, tot i que ens trobem que no podem fer res més que esperar”.

L’alberg on estan allotjats està situ-at davant mateix del mar i durant els primers dies no els permetien sortir a banyar-se “i la policia ens obligava a tornar a l’alberg de manera con-tundent”, prohibició que després es

va aixecar, amb la qual cosa com a mínim poden gaudir, només unes ho-res determinades, això sí, del bany al mar, tot i que l’altre dia una mica més i ens detenen per estar-nos massa a l’aigua! Tot plegat és una mica curiós ja que depèn de l’oficial que et trobis et deixa banyar tot el dia o et diu que està prohibit; en teoria ens podem ba-nyar de 9 a 10 del matí...”

La resta del temps el passen llegint, fet una mica d’esport, jugant a cartes o al parxís... i compartint aquest con-finament amb la gent de l’alberg que es troben en la mateixa situació, però

Dos joves de Cassà, atrapats pel Covid-19 a les Filipines

El confinament impedeix a Josep Llopart i Xevi Pérez tornar a casa

A l‘esquelra, en Xevi i en Josep, matant les hores des del seu confinament a l’illa filipina de Palawan, amb un altre català, en Miki. A les fotos de dalt, imatges del dia a dia a l’illa.



De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.

C/ Molí, 44 46 Tel. 972 46 18 83 17244 CASSÀ DE LA SELVA

Floristeria

En Xevi i en Josep actualment estan en un alberg a Port Barton, a l’illa de Palawan, a les Filipines i pensen tornar quan la situació s’hagi normalitzat i tinguin garanties de poder volar amb seguretat.

al seu país.L’alternativa per poder sortir de Fili-

pines seria agafar un vol domèstic cap a Manila i, un cop allà, un altre cap a Madrid o Barcelona. “Però els vols do-mèstics no se sap ben bé ni quan sur-ten i arriben, s’han apujat molt de preu i molts dies no n’hi ha. No volem arris-car-nos a sortir de l’alberg i torbar-nos tirats en un aeroport sense poder mou-re’ns; aquí com a mínim estem en con-dicions i quan passi tot podrem sortir”. Van posar-se en contacte amb l’ambai-xada espanyola però era molt complicat i no contestaven al telèfon ni als correus electrònics. Recentment van rebre una carta que tampoc no els dona garanti-es d’un retorn segur. L’ambaixada espa-nyola els hi ha ofert l’opció de portar-los a Madrid en un vol des de Manila a un preu de 640€; “però tampoc no ens

asseguren quin dia sortirà aquest vol ni si està garantit que hi serà; imagina’t que anem a Manila i hem d’estar-hi una setmana; és una ciutat perillosa i allà és molt més complicat el confinament pel coronavirus. En Miki intentarà aga-far aquest vol del dia 23, però no ho veiem clar, ja que també depenia de quanta gent el volgués agafar i que ens poséssim tots d’acord i això serà for-ça complicat... Nosaltres preferim es-perar al dia 30 d’abril que sembla que s’aixecarà el confinament i la situació es normalitzarà...”

I així estan passant els dies a l’illa de Palawan, jugant a bàdminton, al pò-quer o a l’Scrabble, fent esport i amb menjar assegurat; però sobretot amb les ganes de poder retornar a Cassà-com abans millor i poder retrobar-se amb família i amics.


El maleït Covid19 i la manca de pre-visió de l’administració del nostre país han portat una cosa bona, han dignificat el concepte de friki. Si algú de vosaltres tenia algun conegut que era propietari d’una impressora 3D, segur que l’han titllat de friki més d’una vegada. Això a molts frikis no ens importa, fa anys que reivindiquem el nostre paper i que ens en sentim

orgullosos. Dins del món friki, als que ens agra-

da la tecnologia, se’ns hauria de ca-tegoritzar com a geeks, molt propers als nerds, però molt diferents als ota-kus, cosplayers, gamers, etc… enca-ra que moltes d’aquestes categories poden pertànyer a una mateixa per-sona. Total, que malgrat el Covid19 i per solucionar el que moltes adminis-

tracions no han previst, ara ens diuen makers i som uns semi-herois. Cal posar el prefix semi per no posar-nos a la mateixa categoria que els HEROIS de veritat: els sanitaris. I per què? Perquè tenim a casa una impressora 3D. Segons la sempre referenciada Viquipèdia, la cultura maker és una cultura o subcultura contemporània que representa una extensió tecno-

lògica basada en la cultura del DIY (Fes-ho tu mateix).

Les impressores 3D, que ja han irromput a les nostres llars per quedar-s’hi, són potser l’ex-ponent més conegut de la fa-bricació digital casolana i, per tant, la principal icona de la cul-tura maker. Doncs bé, ja tenim un maker, una impressora 3D, el Covid19 infectant a la pobla-ció i una manca de recursos de protecció en totes les àrees, però sobretot en la sanitària. Els makers moltes vegades són insociables, però si els dónes una eina de comunicació com el Telegram poden ser capaços de cooperar i de fer coses bo-nes per la societat.

Algun maker pensa que amb la seva impressora 3D pot fer un respirador per les UCI, però és complicat i difícil d’homolo-gar. Pot fer pantalles per posar

Els makers i el covidUna experiència de solidaritat en 3D


En aquestes dues pàgines podeu veure imatges de diferents fases del projecte d’impressió de màscares protectores per a personal sanitari, des de la im-pressió fins a la distribució i ús final.



davant la cara i protegir la gent, pot fer mascare-tes, pot fer protectors per les orelles dels que porten mascaretes, es poden fer moltes coses per ajudar a la gent en aquests moments, però cal organitzar-se. Una de les primeres iniciatives es va donar a nivell estatal i es va crear un grup de Telegram de makers anomenat Coronavirus Makers. En aquest grup, la gent ja es va començar a organitzar per fer coses i que arribessin a la gent que les necessitava. Allà es prenien una sèrie de decisions, però calia ver-tebrar una estructura més àgil dins el territori.

De seguida es va crear el grup CV19_Fab_Catalunya i, per treballar més localment, el grup CV19_Fab_Gi-rona. Ràpidament va córrer la veu entre diferents colles de makers giro-nins entre els quals ja teníem sinèr-gies prèvies i el grup va créixer fins

a tenir més de 600 persones.

En aquest grup ens vam afegir alguns cassanencs, però vam pensar que a nivell lo-cal també seria bo

fer un grup i buscar makers que s’hi volguessin afegir

per coordinar-nos localment. Aquest grup de Telegram es va anomenar CV19_Fab_Cassà i vam arribar a ser 18 membres, molts dels quals no ens coneixíem prèviament, però tots tení-em impressores 3D a casa.

El resultat d’aquesta organització improvisada ha sigut la fabricació de les pantalles protectores amb què s’ha dotat a tota la xarxa sanitària gironina, coordinat per makers del grup amb col·laboració de professi-onals sanitaris. Des de Cassà vam

poder arribar de seguida al CAP, a la residència geriàtrica i a la policia local. Un cop cobertes les primeres necessitats s’han ofert les pantalles protectores a altres professionals i en aquests moments encara n’estem imprimint, juntament amb altres ele-ments de protecció com màscares o protectors d’orelles.

Cal també destacar que molta gent que no té impressora 3D ha volgut do-nar el seu suport amb la compra del filament que els makers necessitem per poder seguir imprimint les peces.

Realment ha estat una experiència de solidaritat i col·laboració que ha impactat molt positivament al col-lectiu maker i a la societat en gene-ral, ja que molta gent que no estava dins aquests món ha adquirit una im-pressora 3D per poder-nos ajudar en aquesta tasca, a la de suplir amb EPIS el nostre personal sanitari.

@CV19_Fab_Cassà



Els coronavirus han tornat un cop més a la càrrega. En el que portem de segle XXI hem tingut la síndrome respiratòria aguda greu, la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà i, ara, la malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2. Aquest recent brot de coronavirus ha passat per sobre de qualsevol sistema de salut, tant pú-blic com individual. De moment les úniques mesures efectives contra la

pandèmia son la contenció a base de mantenir distància entre persones i altres mesures similars. Això ha fet que moltes persones estiguin atra-pades en diferents llocs del planeta. Llumiguia té una habilitat especial a l’hora de detectar cassanencs arreu del món, i m’ha demanat que expliqui quina és la meva experiència amb la pandèmia COVID-19 des d’on visc des de fa deu anys: Florida. A la Univer-

sity of Florida faig de lector adjunt des de que em vaig doctorar en Llengües Romàniques el 2018. En general, el que s’està fent aquí té poc a veure amb el que passa al Regne d’Espanya. El model econòmic americà i l’estreta relació que existeix entre la llibertat i aquesta societat fan que no es puguin aplicar mesures com les que estem patint a Catalunya.

Els Estats Units d’Amèrica respon

Francesc Morales, lector adjunt als Estats Units

Pandèmia des de Florida

Imatge de l’interior d’un supermercat de Florida poc després del confinament


Dies de confinament Cassà al diade forma ben desigual davant aquesta i qualsevol altra emergència. És una república federal en la que cada estat té autoritat a nivells ben diversos: financer, policial, tràn-sit, i un llarg etcètera. A més, gairebé tots els estats es divideixen en unes entitats geogràfiques i polítiques ano-menades comtats, els quals tenen força autonomia. Per exemple, pocs dies després que la universitat on treballo decidís cancel·lar classes presencials, el comtat va orde-nar que ens quedéssim a casa el màxim possible. No obs-tant, aquesta ordre només afectava el meu comtat, i no als limítrofs. Des de l’1 d’abril aquestes mesures es van fer extensives a la resta de Florida.

Les mesures adoptades no són en absolut com les que s’han implementat per part del Govern d’Espanya. És cert que molts negocis han tancat, o continuen el seu servei de forma molt limitada; aquest és el cas dels restaurants, els quals només ofereixen l’opció per emportar. Per altra banda, es pot sortir al carrer i, de fet, s’encoratja fer-ho en grups no superiors a deu persones per fer exercici. Els parcs, no obstant, estan tancats. En resum, ni la gent està confinada a casa seva ni hi ha soldats patrullant pels carrers.

Si ens volem fer una idea de com desigual és la resposta al nou coronavirus en un lloc com Florida respecte de Nova York o Espanya, només cal veure com el governador de Flo-rida Ron DeSantis va anunciar que animar a la gent que es quedi a casa és una oportunitat per fer inversions de cop. Segons DeSantis ara les carreteres estaran més buides, això farà que les diferents obres de millora que estaven previstes en els propers anys es puguin fer durant aquest 2020. No fa gaire vaig circular cap al sud de Florida i ja vaig poder contemplar obres a gairebé tots els trams de carretera que em vaig trobar.

Hi ha diversos factors que expliquen aquest comporta-ment a Amèrica. El més evident és que, a nivell cultural, la societat nord-americana està entrenada per preferir lliber-tat per davant de qualsevol mesura governamental. Quan dic entrenada em refereixo al fet que el valor de la llibertat s’aprèn de forma constant a través de molts mitjans: cine-ma, ràdio, teatre, discursos i missatges en monedes, per donar només una llista breu. Fins i tot quan a la meva ciu-tat vam rebre informació per correu sobre quines mesures de seguretat eren les més adequades, la documentació arribava de part del president Donald Trump. És a dir, no arribava de part del Govern o dels Centres per al Con-trol i Prevenció de Malalties, sinó que venia de Trump en persona. La idea no és només l’aprofitament personal per part del president actual, el qual es presenta a la reelecció aquest 2020, sinó també el fet de deixar ben clar que aquestes mesures no venen imposades per cap institució de govern, sinó per un líder.

Un altre factor és l’econòmic. Amèrica és una de les principals potències turístiques, tant de tipus extern com intern i, a més, la taxa d’atur és molt baixa en un país en el que bona part de l’economia gira al voltant del transport, l’entreteniment i el consum. Si l’atur puja i els ingressos baixen, els que sobrevisquin a la COVID-19 moriran per raons financeres. Com una de les meves estudiants va compartir fa poc a les xarxes socials, quan tot això acabi tornarem a fer el que fèiem abans: menjar en restaurants, fer feines no essencials i tocar-nos la cara. Crec que retra-ta prou bé la realitat de l’economia que, pel fet de girar al voltant del consum, circumstàncies com les actuals estan provocant uns sans replantejaments.

La COVID-19 és la pandèmia que ens ha posat a prova com a societat a nivell planetari i ens ha de portar a replan-tejar de dalt a baix els diferents sistemes en els que vivim. Fins ara aquesta mena d’escenaris eren propis de la ficció, com a The White Plague, on una plaga que només afecta les dones viatja en poques setmanes arreu del món gràci-es a l’intercanvi de diners, o World War Z, on la població

supervivent de l’apocalipsi zombi s’acostuma a viure en un món en el que les mesures de seguretat passen a ser part de la quotidianitat. Els diferents brots de coronavirus que hem tingut, i els que vindran, canviaran les nostres vides per sempre, ni que sigui pel fet de posar en relleu les desi-gualtats que poden haver-hi entre Florida i Catalunya, o en-tre la Xina, Espanya, Itàlia i Síria; posar de relleu les diferèn-cies i pensar-les més fort que mai, és clar. Cassà de la Selva està vivint ara el que centenars de milers de pobles arreu del planeta experimenten cada dia: la convivència amb ma-lalties com la SIDA o la malària que obliga a desplaçaments brutals de població i a la solidaritat forçada. Per acabar, vull deixar aquesta reflexió sobre la gent gran del nostre país que està deixant la seva vida després d’haver-la començat la majoria d’ells en els difícils moments de les dècades de 1940 i 1950. Segons John Keegan, en un dels seus llibres sobre lideratge militar explica com en les guerres primitives els ancians anaven a les batalles perquè, quan queien ferits, era moment de parar el combat.

Francesc Xavier Morales

Consells de salut en un congrés als EUA


PRIMERA SETMANA: DE LA INCREDULITAT A L’ESTUPEFACCIÓAcaba la setmana del 15 de març amb la notícia del tancament d’esco-les i la declaració de l’estat d’alarma per part del govern espanyol. Iniciem un confinament que, de ben segur, ens canviarà la vida. No sabem com ni fins quan haurem d’estar confinats a casa i aquesta és una situació inè-dita mai viscuda. La primera setma-na encara no tinc consciència de la gravetat de la situació i de la incer-tesa que em provoca el no saber fins quan i com haurem de mantenir-nos aïllats. És una setmana d’acció. M’he proposat fer uns horaris familiars per organitzar-nos la vida, amb unes ru-tines que ens permetin portar un rit-me el més normal possible. Convoco a la família al menjador de casa per debatre, fer esmenes i votar l’horari proposat. El meu fill gran, post ado-lescent, em mira posant en dubte la meva capacitat mental.

Al final s’ha decidit per decret, igual que l’estat d’alarma, i de moment hem intentat mantenir unes rutines que ens permetin portar a terme les diferents activitats de cada membre de la família i a l’hora trobar espais de lleure i també de solitud personal.

A l’escola del petit ens han facilitat deures pels dies de confinament i s’ha creat un grup de Whatssap per man-tenir l’activitat dins el possible. A casa hem fet una aula a l’estudi per tenir-ho tot a mà i mantenir uns horaris per fer els deures. Al matí ens hi posem un parell d’hores i a la tarda una esto-na més. Això implica força dedicació i


Diari del confinament

disciplina perquè la concentració cos-ta de mantenir.

El meu fill gran segueix els estudis de la universitat online i ho porta força bé. Aquesta primera setmana han fet un repte amb els amics i uns quants s’han rapat al zero. Total d’aquí que pugui sortir al carrer ja m’hauran crescut, em diu quan me’l miro amb cara de no entendre res.

Aquesta primera setmana he anat alguns matins al despatx per trucar a clients i informar-los de que tota l’ac-tivitat judicial està suspesa, però que em poden trobar per telèfon o mail. Això vol dir que s’han suspès judicis i terminis, i que no podem presentar

Hem adaptat el pis i els espais a la nova quotidi-aneïtat que ens ha tocat viure-


cap demanda ni escrits fins que s’aixequi la suspensió, excepte casos urgents. In-tento treballar des de casa per avançar feina i tenir-la enllestida quan s’aixequi la suspensió. Em costa con-centrar-me.

Sortir al carrer es fa es-trany encara que sigui per anar a comprar. Tinc la sensació que s’ha parat el temps, el dia de la marmota ha arribat. Hi ha un veí que ha cuit calçots dos dies aquesta setmana i un altre que passeja un gos petit que acabava d’estrenar, també n’hi ha al-gun que fa gimnàs cada dia al matí i altres que hem sortit a fer fressa amb la cassola protestant pel discurs del Borbó.

Dissabte al mercat esperava tro-bar-hi les parades de flors, per poder comprar alguna planta i fer un ram, però no hi eren. No es veu gent al carrer i els que hi som mantenim la distancia de seguretat aconsellada.

Aquesta setmana he descobert que es pot viure sense sostenidors, que el món continua girant sense mi, que tinc més paciència de la que pensava, que les reunions telemàtiques m’ale-gren la vida i que la xocolata és im-prescindible.

SEGONA SETMANA: ARRIBA LA PRIMAVERASegona setmana de confinament i el dilluns se’m fa molt dur. Potser per que penso més encara que hauria d’estar treballant i em descol·loca no tenir el control de la situació. Penso que ara més que mai la incertesa ens ha de fer viure més plenament el mo-ment present i que no tenim res con-trolat, encara que ens fem la il·lusió del contrari.

Aquesta setmana es fa més evident que això va per llarg, més encara quan s’anuncia una pròrroga de l’es-tat d’alarma fins el dia 11 d’abril. A casa intentem mantenir la rutina d’ho-raris per no caure en l’apatia i man-tenir-nos actius. Fem una classe de ioga online cada dia amb un bon amic cassanenc, en Carles Maymí, que les ha anomenat ioga del confinament. La veritat és que acabem relaxats i amb mes bona predisposició per encarar aquesta situació que no ens pensà-vem haver de viure mai.

Amb el petit continuem fent els deu-res intentant acabar el que toca cada dia. Hi hem de posar paciència i bon humor per no perdre la concentració i sobretot els nervis.

He anat al despatx algun dia al matí i la situació es molt desconcertant. Poc trànsit i gairebé ningú pels car-rers de Girona. Al despatx estic sola perquè les meves companyes han de-cidit treballar des de casa i aprofito per acabar alguna feina pendent, fer trucades i llistes de tot el que ha que-dat suspès, judicis, declaracions, ter-minis. La llista és llarga i penso amb el retard que es produirà de tots els assumptes judicials i en com afecta-rà als clients i a la nostra economia també.

Arriba la primavera al mig d’aquesta situació fosca i incerta. La vida s’obre pas encara que les circumstàncies si-guin difícils i, com si no en tinguéssim prou, la nit de dissabte a diumenge canvia l’hora i s’avança el rellotge. Això sí, una hora menys de confina-ment.

Quan surto de casa per anar a com-prar, i a diferencia de la setmana pas-sada, ja veig que la majoria de la gent va amb mascareta i guants. N’hi ha que em saluden i no els reconec. Se’m fa difícil d’assimilar i penso que no vull nor-malitzar aquesta situació. Hi ha un dia que li dic al meu fill petit que m’acompa-nyi al súper del costat de casa perquè penso que ha de poder sortir, amb pre-caució, al carrer i em contesta que no, que no vol venir perquè té por. Aquesta resposta em deixa reflexionant sobre la gravetat de la situació i l’impacte emo-cional que tindrà en tots nosaltres. Ens en sortirem, però en sortirem tocats. Espero que més conscients de la nos-tra vulnerabilitat.

S’ha suprimit el mercat del dissabte i en canvi el del dimecres no. No en-tenc el criteri que s’ha tingut en comp-te per poder-lo fer un dia sí i l’altre no.

Aquesta setmana he trobat a faltar abraçar la família, als amics, fer la cervesa a una terrassa, veure el mar i passejar pel bosc per perdrem entre el color verd.

TERCERA SETMANA. SEGUEIX LA INCERTESALlegeixo estupefacte la nota de prem-sa del Tribunal Suprem amenaçant als funcionaris de presons catalanes si accedeixen a que els presos i pre-ses polítiques puguin passar el confi-

Dies de confinament Cassà al dianament a casa. Em bull la sang: Però què s’han cregut? En un es-tat de dret, aquests que amena-cen i coaccionen haurien d’assu-mir responsabilitats. A Espanya no respectar els drets humans surt gratis.

També veig amb preocupació el retrocés de drets que pot com-portar al pandèmia. Controls de població i geolocalitzacions, mè-todes que poden ser utilitzats per controlar a la ciutadania. Penso que haurem d’estar atents a les decisions que es vagin prenent i,

denunciar els abusos que es puguin produir.

Aquesta tercera setmana de con-finament hem patit de valent perquè els sogres de la meva germana han estat ingressats tots dos a l’hospital de Badalona amb pneumònia. El des-concert i la impotència és màxima. Al cap d’un parell de dies ens comuni-quen que estan estables i no neces-siten respiradors, encara que els han traslladat a un centre habilitat com a hospital de campanya. No poder acompanyat als familiars malalts en moments greus és una de les conse-qüències d’aquesta pandèmia infame i perversa que més costa de pair. Hem d’agrair eternament al personal sani-tari la cura dels malalts i la informació que mantenen amb la família que fer més lleu el dolor emocional que com-porta l’aïllament.

Aquesta setmana hem continuat amb les activitats programades per l’escola del petit i el meu fill gran ha seguit els classes de la universitat online. Sembla que anem agafant el ritme de l’escola a casa, tot i que la concentració costa força i hem de fer estones curtes i pati sovint. Santa pa-ciència.

La classe de ioga diària ajuda i molt a relaxar-nos i mantenir el bon humor. Penso que és una sort poder fer una classe diària perquè en condicions normals, tot i que vaig al gimnàs, de ioga en feia un dia a la setmana. He descobert que fent-ne cada dia em sento millor i em permet centrar-me moltíssim, pel que he decidit que, quan torni al món real, canviaré la meva rutina d’exercici i buscaré una estona diària per la pràctica del ioga. Coses positives del confinament.

Aquesta setmana he cuinat plats que feia temps no cuinava per manca de temps, he descobert que no era desendreçada sinó que estava es-tressada i també que compartir les vivències del dia a dia del confinament amb una senyora de Torroella que va trucar al telèfon de casa per error, es va convertir en un plaer.

Continuarà....

Sílvia Soliguer i Fernàndez

El paisatge habitual des del balcó...



Sense ser-ne conscient vaig comen-çar a notar els efectes de coronaviurs molt abans que arribés a Europa. Resulta que a final de Febrer havia d’anar a fer una cursa de la Copa del Món d’esquí de muntanya a la Xina, al costat de Pequin on hi ha unes mun-tanyetes que fan les delícies dels nous rics xinesos. Res de l’altre món, però per globalitzar l’esport i netejar una mica la imatge del règim comunista

a través de l’esport fan el fet. El cas és que un mes abans de la cursa, és a dir, en ple mes de Gener ens van comunicar que suspenien l’event.

En aquell moment, cal que cada lector recordi què feia i què pensava a mitjans de Gener i quines eren les seves perspectives vitals en els pro-pers mesos, ningú sabia el motiu de la cancel·lació. Ningú en va fer massa cas perquè entre que els xinesos de

per si donen poca informació i que a la gent ja li anava bé evitar-se un viat-ge intercontinental a mitja temprada, per les dificultats que suposa per la recuperació i els entrenaments, tot-hom va passar pàgina.

Algú apuntava la possibilitat remota, amb moltes cometes i molt condicio-nal que la cancel·lació era per culpa del maleit virus. Però vaja, la majoria dels que havíem d’anar cap allà vam

Marc Pinsach, esportista d’elit

De confinats a confitats



atribuir-ho a problemes organitzatius de Xina que pel que fos havien tingut algun contratemps que impedien la cele-bració de la prova de la Copa del Món d’equí de muntanya. Setmanes més tard ja ens va quedar clar el perquè de l’anul·lació, encara que cap de nosaltres pensava que allò anava en serio i més curses es veurien afectades. El virus era lluny i com que era lluny poc importava i seguíem amb les nostres curses i entrenaments.

La temporada va seguir i a final de febrer amb el meu company Oriol Cardona vam anar a competir en una cursa per equips de dos a Andorra que en dos dies dona gairebé la volta al país. Les dues etapes de la cursa son extre-madament llargues i dures (més de 5000m de desnivell positiu i 50km amb els dos dies) i per tant se surt molt d’hora al matí. Esmorzàvem cada dia a quarts de cinc del matí. L’esquí de muntanya no només és dur per les condi-cions de la muntanya i els metres de desnivell, la duresa ja comença amb el despertador. A aquella hora no fan massa res a la televisió i entre lleganyes, torrades amb Nutella i les imperdibles del dorsal teníem posat el canal de notíci-es 3/24 mentre ens equipàvem. Aquells dies del cap de setmana de 21-22 de febrer va ser quan les televisions informaven per primer cop del brot de coronavirus al nord d’Itàlia. I l’Oriol va dir: vols dir que hem d’anar a Madonna di Campiglio (Itàlia) a fer els Campionats d’Europa a principi d’Abril?. Ho va dir així tot preocupat com si volgués evitar posar-se en risc. I jo assumint el paper de germà gran per tranquil·litzar li vaig dir: on vas a parar! D’aquí a principi d’Abril tu diràs, si hi podrem anar. Ep! I si a principi d’Abril no podem anar a Itàlia és que aquí també estem cardats de valent. Vam fer els dos dies de cursa, vam aconseguir la victòria i sense saber-ho vam donar per finalitzada la temporada de competicions d’esquí de muntanya. La resta ha sigut una cascada de cancel·lacions de les curses inclo-sa, evidentment, la dels Campionats d’Europa i la final de la Copa del Món que havíem de fer a Madonna di Campiglio a les Dolomites Italianes i que aquella matinada de final de febre vèiem impossible que s’anul·lés.

Aquells dies de mig març com tothom vam viure l’acce-leració del temps i el que un dia es donava per bo canviava radicalment l’endemà amb un canvi de l’escenari radical en pocs dies. Vam passar de tenir una agenda plena de cur-ses a estar a casa sense fer res. I evidentment el teletre-ball, que en aquests dies de confinament ha fet fortuna, no

existeix en els esports a l’aire lliure. Per tant vaig aprofitar per descansar i agafar-m’ho en calma a la meva casa de Guils de Cerdanya. Després de les primeres setmanes de tancament vaig començar a moure el cos per preparar els entrenaments pel dia que ens deixin sortir al carrer tenir les cames apunt per entrenar. Per bé, que seran uns entrena-ment estranys perquè el calendari de curses de muntanya de l’estiu també ha saltat pels aires. La incertesa que s’ha apoderat de tots els àmbits de la nostra vida també fa que no sàpigues massa bé per què entrenaràs exactament.

Si has tingut la sort que el coronavirus no t’ha afectat directament el més dur serà el dia després. Tot i tothom notarà la inactivitat. De la mateixa manera que l’economia acusarà més d’un mes de interrupció el cos també li cos-tarà Déu i ajuda tornar a un bon nivell físic. Per bé, que sovint després de llargs períodes de inactivitat un cop has serrat les dentes entrenant dur, has superant el dolors ini-cials i els dubtes que et genera tant temps de pausa el cos torna a un nivell extremadament alt. Inclús a vegades les millors èpoques d’un esportista venen després d’aquestes interrupcions. Amb el descans el cos es regenera i retroba un estat de frescor que l’estrès dels entrenaments i com-peticions li havien tret. Ep, que parlo només d’esport que és el que jo conec.

Marc Pinsach Rubirola

AIGUA, LLUM, INST. SOLAR, GAS, CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT,

DOMÒTICA

C/ De la Via, 78 (Pol. ind. El Carrilet ) 17244 Cassà de la SelvaTel.: 972.46.44.50E-mail: [email protected]



Cassà de la Selva és un poble, evident-ment en soc un apassionat, que sem-pre ha valorat la seva història i, sàvi-ament, s’atura sovint a reflexionar les lliçons que desprèn. Estic segur, per tant, que molts cassanencs recorden que el diumenge, 25 de novembre de 2018, a la nostra església parroquial de sant Martí, Francesc Pardo, bisbe de Girona, amb una més que notable presència de públic, presidia un acte commemoratiu de les víctimes de la pandèmia de la grip de 1918, en oca-sió del centenari d’aquell infaust es-deveniment tan nociu per a la nostra vila. Memòria que, en aquests dies d’obligat i dolorós, però responsable, confinament, segur que hem recupe-rat.

LA MEMÒRIA DELS FETS PAS-SATS, LLIÇONS DE PRESENTNo n’hi ha per menys escoltant alguns testimonis de l’època. En citaré dos, perquè són suficients per la seva elo-qüència. En primer lloc, el de Modest Sabaté Puig (Cassà de la Selva 1909 – El Voló, 1986) que, en el moment dels fets només tenia nou anys, però l’impacte causat devia ser tal que, més tard, esdevingut jove i prestigiós periodista de La Veu de Catalunya i hàbil locutor de ràdio, no es cansa-ria de rememorar-los fins a aconse-guir els objectius pretesos. Deia: (...) Una tarda groguenca de novembre, quan els boscos de la Selva (llavors pertanyíem a aquesta comarca) fue-tejats per la tramuntana s’agrisen i la fullaraca dels suros i roures fa coixí sota la mata de bruc, el poeta que les ha cantades deixa la seva arpa terre-

La grip del 1918 i el Covid-19, dues lliçons de la història

A Cassà de la Selva, quan va irrompre la grip de 1918, trencà la tranquil·la monotonia dels convila-tans i causà pànic general.

nal i atura la seva obra. Jo el recordo l’hivern de l’any 1918. I per quantes idees que s’associen ara recordo el meu poble enmig de profunda dissort. Però de totes les que l’assotaven, cap de tan dura, cap de tan irreparable com aquella que era la pèrdua del po-eta, la mort de Xavier Carbó i Maymí. I, també, el testimoniatge de Joaquim Bosch Ventí (Cellera de Ter, 1872 – Cassà de la Selva, 1934), durant trenta anys rector de la parròquia, que deixà escrit: (...) A Cassà de la Selva, hi ha hagut sobre cinquanta víctimes de la pesta. En general joves i de plena edat. El dia 23 de desem-bre d’aquest 1918, hem fet un ofici funeral, manat pel senyor bisbe, per

a totes les víctimes i, més tard, nos-altres un ofici solemne i una novena a Nostra Senyora de les Sogues, en ac-ció de gràcies d’haver-se acabat l’epi-dèmia. (...) Trista epidèmia. Ha estat molt general a Espanya i a fora. S’ha batejat amb el nom de grippe, i la veu popular l’atribuïa a la descomposició dels cadàvers de la guerra. Atacava principalment les vies respiratòries i es distingia per una febre altíssima i una fetor o mala olor molt típica. Aquí ha començat en la primera desena d’octubre. Al principi es presentava benigna, mes de seguida ha ensenyat tota la seva virulència, arribant a pro-duir pànic general, sobretot després d’alguns dies en què tinguérem cinc



enterraments en un sol dia i lo pitjor de tot era la falta d’assistència, doncs per la gran basarda, fora de les Ger-manes Vetlladores, que no arribaven enlloc, no es trobava ningú, ni a pes d’or. Verdaderament eren dies tris-tos (...) Allò era un desert. En fugia tothom, i fins els sepulturers, que ho tenen d’ofici, s’excusaven de malalts. Jo havia tingut l’epidèmia al principi; i entre considerar-ho el meu deure i voler estalviar els vicaris que conside-rava amb més perill, vaig tirar-me de ple a l’assistència dels empestats; i confesso que em sentia amb un valor que no era meu.

EL CORONAVIRUS ENS HA VINGUT DE NOU, PERÒ ENS N’HAVIEN ALERTAT: ALBERT CAMUS, ESCRIPTOR I FILÒSOF, LA VEU PROFÈTICAReprenc, per abreujar, el comentari que, aquests dies, en fa Edicions 62 quan ens proposa, per alliçonadora, la lectura de La Pesta (1). En transcric uns fragments, extrets de la traducció catalana de l’assagista valencià Joan Fusté . Hi llegim: (...)Tot i que d’entra-da els seus habitants no se la prenen seriosament, la plaga ho arrasarà tot i, si no els mata, els canviarà rotunda-ment la vida. (...) Aquest novel·la del premi Nobel, Albert Camus, publica-da el 1947, és, entre tantes lectures possibles i en la veu del protagonista de la novel·la, el doctor Rieux, el met-ge que lluita dia rere dia i nit rere nit contra l’expansió de l’epidèmia: (...) el testimoniatge del que havia calgut fer i que, sens dubte, haurien de fer en-cara, contra el terror i la seva arma incansable, malgrat les seves tragèdi-es personals, tots els homes que, no

podent ser sants i refusant-se a ad-metre les plagues, s’esforcen tanma-teix per ser metges. Vet-aquí algunes altres engrunes alliçonadores i, ara, dissortadament, de rabiosa actuali-tat: (...) Els morts van arribar imme-

diatament. Vint. Quan el doctor Rieux va demanar al secretari de metges d’Oran que aïllés els nous malalts, la resposta va ser desmoralitzant: sen-se un ordre del prefecte res es pot fer. A més, qui assegura que hi ha un

El Covid-19 sembla resseguir, fil per randa, la gràfica d’afectació de la pandèmia de 1918; a

sota, fa cent anys, també, hospitals de cam-panya improvisats per encabir tanta població

contagiada.


perill de contagi? Ell respon: ningú no m’ho assegura, però els símptomes són inquietants. El cronista afegeix: (...) mentre parlava, el temps es malgastava. I encara: Rieux [el metge] va decidir redactar la narració que acaba aquí, i es va determinar a favor dels empestats, per deixar almenys un record de la injustícia i de la violència que els havien estat fetes, i per dir simplement allò que s’aprèn enmig de les plagues: que hi ha en els homes més co-ses dignes d’admiració que de menyspreu. I, en donar per acabada la pandèmia, el cronista reprèn: (...) Escoltant els crits d’alegria que pujaven de la ciutat, Rieux pensava que aquella alegria estava sempre amenaçada. Perquè ell sabia el que la multitud joiosa ignorava i que es pot llegir en els llibres: que el bacil de la pesta mai no mor ni desa-pareix, que pot estar adormit durant desenes d’anys en els mobles i en la roba, que s’espera pacientment a les cambres, als cellers, a les maletes, als mocadors i als paperots, i que, potser, vindrà un dia que, per a dissort i alliçonament dels homes, la pesta despertarà les seves rates i les enviarà a morir a una ciutat feliç.

MERCÈ CARBÓ BOSCH, DES DE LLUMIGUIALa periodista llagosterenca (però oriünda de can Maymí del mas Fonollar de Cassà de la Selva), Mercè Carbó Bosch, que va morir a l’hospital de Bellevue de Ginebra (Suïssa) el 2 d’agost de 2018, l’endemà d’haver complert 63 anys, víctima d’un càncer, va deixar escrit en el Llumiguia(2) tam-bé amb accent profètic: L’imaginari col·lectiu ha oblidat les conseqüències devastadores de la grip de 1918 (entre 50 i 100 milions de persones mortes). La realitat és que actualment no és coneix cap remei totalment eficaç per al seu tractament i curació. Molts autors i investigadors evoquen la possibilitat d’una pandèmia generalitzada com la de 1918 i que podria tenir lloc qualsevol hivern. Seria un cop fort per a la nostra rutina quotidiana, tot i els mitjans tècnics i mèdics, els progressos i l’abundància de vacunes a l’abast en aquest nostre segle. Caldria preguntar-nos, sobretot, si en l’àmbit col·lectiu les estructures actuals de l’Estat estan preparades per fer-hi front.

JO EM CORONO. UN POBLE I UNS CIUTADANS QUE DONEN LA TALLA

Avui mateix, quan tots plegats encara caminem trontollant, immersos en una tragèdia que ens situa en un futur ple d’incerteses, el poble, una ciutadania madura i responsa-ble, uns professionals del més alt nivell i, entre tots, des-tacant els de la sanitat que, enmig de tanta foscor, han fet aflorar les millors virtuts i qualitats, són el preludi d’un convenciment. Ens en sortirem! Sí, ens en sortirem, mal-grat que els lideratges governamentals actuals, tant els europeus com els estatals, no ens han deixat entreveure ni la fermesa, ni la generositat, ni la claredat, ni les apti-tuds necessàries per aprofitar tots aquests valors. Ni, ara mateix, ens estan procurant, després de tantes lliçons de vida, la suficient tranquil·litat que, ara sí, ells sabran agafar el timó i, primerament, derrotar la pandèmia i, després, conduir-nos, decidits, cap a la reconstrucció davant tan-ta desfeta. Els hem observat dubitant, amb comunicats i discursos prolixos, però que no acabàvem de convèncer ni ens deixaven entendre de si eren per maquillar la reali-tat, per mantenir amb mesquinesa rèdits partidistes o per no molestar, excessivament, les oligarquies del poder i de l’economia, sempre les mateixes que, al final, volen empor-tar-se’n els guanys, aprofitant les desgràcies alienes. Està-vem esperançats, perquè corria la veu, un rum-rum, de si les testes coronades (no em refereixo, ja m’enteneu, a les que aquests dies estem coronant entre tots i que s’ho han guanyat a pols, sinó les imposades) i, ara novament, –com en tantes altres ocasions– empastifades per la corrupció, restant, això sí, en la més vergonyant impunitat; o bé, els nostres representats europeus, o encara, els nostres ma-teixos diputats, al Congrés i al Parlament; i, fins i tot, al-guns ministres, ara en vacances obligades o, en el millor dels casos, treballant a mig gas, afluixarien les butxaques personals en contemplar que el poble (que els ha dipositat la confiança i manllevat, només manllevat, la sobirania que detenen) ha hagut, forçosament, d’estrènyer-se el cintu-ró fins a límits insospitats, en els millor dels casos; i, en els pitjors, contemplant impàvids un futur familiar que no saben si podrà aixecar el cap quan s’allunyi aquesta pandè-mia. Però no, no; seria massa...! Coneixem que hi ha ha-gut excepcions honorables; sempre, però, en les adminis-tracions més properes, en les locals; les que estan en més contacte amb la realitat, que ja resulta revelador de per on haurien d’anar les coses. Per aquest motiu, m’agrada

Encara que de factura i materials populars, les mascaretes evita-ven, ni que fos mínimament, la propagació d’un virus tan letal.



concloure amb una manifestació de fe que deixà dita, poc abans de mo-rir, Vàclaf Havel, el carismàtic expre-sident txec, quan ens apuntava amb clarividència: (...) Soc partidari d’una política que no sigui una manipulació del poder, la política de l’home i no de l’aparell; la política des del cor i no des de la tesi; la política de la consciència humana, ara tan menyspreada pels

tecnòlegs del poder. La vida, tanma-teix, va ser injusta, perquè se’l va en-dur abans d’hora quan ell, amb una visió i una praxi política com les seves, ens feia preveure un horitzó mundial més lluminós i esperançador.

Xavier Carbó CañigueralGirona, 6 d’abril de 2020

(1) LA PESTA. Albert Camus. Traduc-ció i pròleg de Joan Fuster. Edicions Vergara, Col·lecció Isard, número 1. Primera edició catalana, Barcelona, 1962.

(2) LLUMIGUIA, Suplement de maig de 2018, pàgines 12 –17: 1918. UN ANY D’INFAUSTA MEMÒRIA...

Albert Camus (1913 – 1960) i Mercè Carbó Bosch (1955 – 2018), unes veus amb accent profètic. Al centre, La Pesta, obra cabdal de la literatura francesa apareguda el 1947, mai millor dit, aquests dies s’ha fet viral.




El curtmetratge “L’últim sopar” d’Ari-adna Pastor (Barberà del Vallès) va guanyar la primera edició del concurs de curtmetratges Confinacurts, que es va celebrar els dies 4 i 5 d’abril organitzat pel cineclub Vuitimig de Cassà de la Selva. Es tracta d’una història de venjança en el marc del confinament. El segon premi fou per a “The Irèbit” de Pitu González (Figue-res), un homenatge a “El resplandor” d’Stanley Kubrick, i el tercer se’l va endur el curtmetratge còmic “El gran tiberi” de l’equip Dirty Forty’s (Cassà de la Selva).

Aquesta proposta, que el Cineclub Vuitimig va organitzar en pocs dies gràcies al suport de l’Ajuntament de Cassà i de diversos col·laboradors, va rebre una acollida entusiasta de molts participants que al llarg de la setma-na prèvia es van inscriure en el con-curs, superant de llarg les expectati-ves dels organitzadors. En total van apuntar-s’hi 105 participants d’arreu dels Països Catalans, i es van entre-gar dins el termini establert 79 curt-metratges. La necessitat d’evadir-se, divertir-se i comunicar els sentiments en un moment de gran complexitat sens dubte va quallar en els partici-pants.

El Confinacurts és una adaptació del concurs Correcurts, que habitu-alment se celebra en el marc de la Mostra d’animació i Curtmetratges de Cassà de la Selva (MACCA), i que el passat mes de febrer va arribar a la setzena edició. La mecànica era la mateixa, però traslladada al context i les restriccions del confinament de-

El confinament fa reinventar el concurs de curtmetratges

Gran èxit del Confinacurts, ‘versió Covid’ del Correcurts

cretat amb motiu de l’estat d’alarma pel coronavirus: els participants havi-en hagut d’idear, rodar i editar en 24 hores un curtmetratge d’un minut de durada com a màxim i que havia d’in-cloure els elements que es van donar a conèixer en el moment d’engegar el concurs: una nevera i la paraula “ti-beri”. Evidentment, els curts es van haver de rodar en l’habitatge on vis-quin els participants i respectant el sentit del confinament. L’exhibició dels treballs presentats i la cerimònia d’en-trega es va fer diumenge a la tarda en una emissió en directe al canal de Youtube del Cineclub Vuitimig conduï-da per l’actriu Mireia Vallès.

El Confinacurts és una iniciativa del Cineclub Vuitimig que va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Cassà de la Selva, Jordi Fusté com a respon-sable tècnic, l’actriu Mireia Vallès i l’estudi gràfic Font3studi. També des del Cineclub Vuitimig van agrair la col-laboració dels membres del jurat, for-mat per Marc Salgas, Pau Garriga i Marian Vilallonga.

La “gala” final es va poder veure des del sofà de casa, per internet; a dalt, Carles Brucet,

membre organitzador del concurs; a la dreta, les guanyadores.


Dies de confinament Des de la Casa de la Vila

Des del dia 12 de març que s’han anat prenent mesures

Des de l’Ajuntament s’han anat pre-nent algunes decisions seguint sempre les indicacions que se’ns fan arribar dià-riament des del Departament de Salut, el Govern de la Generalitat, el CECAT i el Govern de l’Estat Espanyol. I aques-tes, cada dia han sigut més estrictes i més rigoroses, per que la propagació del virus COVID-19 és molt ràpida i in-fecciosa.

Des del primer moment l’equip de go-vern de l’Ajuntament ha tingut clar que el que havia de ser una prioritat era: salvaguardar de tot risc els residents de la Residència Geriàtrica Sant Josep; controlar en tot moment les persones que es troben en una situació de risc social; tenir suficient estoc de material higiènic-sanitari per fer front a la pan-dèmia; i que la gestió del personal de l’Ajuntament es pogués fer sense cap tipus de problema, tot i les limitacions.

L’equip de govern, durant aquests dies s’ha reunit per videoconferència i ha treballat a través de mitjans digitals per parlar de les mesures, efectes i ac-cions a prendre al municipi.

Des del primer dia s’han obert tots els canals informatius de l’Ajuntament i s’han donat a conèixer les diferents actuacions, les recomanacions i tot ti-pus de dades que són d’àmbit general i d’àmbit municipal.

Algunes de els decisions preses són:

Els dos bans del dia 12 de març: un pel qual quedaven suspeses les classes en horari lectiu i les activitats extraes-colars dels centres escolars i l’altre pel qual s’ordenava el tancament dels casals cívics i de gent gran de la Ge-neralitat amb la finalitat de protegir els col·lectius més vulnerables.

El dia 14 de març, es va activar el Pla d’Emergència Municipal, el qual es mantindrà actiu fins que des de les au-toritats competents en matèria de Sa-nitat es recomani la seva desactivació.

El mateix 14, es va acordar, a l’empa-ra del disposat a l’art.21.1 m) de la Llei 7/85, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local, ampliar els terminis per resol-dre i notificar de la totalitat dels pro-cediments administratius tramitats per aquest Ajuntament. Igualment es van reorganitzar les àrees de l’Ajuntament i poder fer teletreball des de casa.

ESTAT D’ALARMAEl dia 15 de març es va decretar l’estat d’Alarma per part del govern de l’estat

Alcaldia

Mesures preses durant el confinament

espanyol. El Govern de l’Estat, en exerci-ci de les facultats que li atribueix l’article 4, apartat b) de l’article 116.2 de la Llei Orgànica 4/1981, d’1 de juny, dels Estats d’Alarma, Excepció i Setge, va aprovar el Reial Decret 463/2020,de 14 de març, pel qual es declarava l’es-tat d’alarma per a la gestió de la situ-ació de crisi sanitària causada pel CO-VID-19.

El dia 15 de març, es va acordar, amb la voluntat de l’Equip de Govern de limitar -en la mesura del possible- l’ex-pansió del virus, la Reorganització dels serveis municipals. Entre les decisions preses: 1.- es tanquen tots els serveis i equipaments municipals; 2.- Es reque-reix als treballadors que realitzin tas-ques i funcions pròpies a les de la seva categoria professional des de casa; i 3.- Constituir un Gabinet Tècnic d’Emer-gència.

Aquest gabinet de crisis està format per: l’alcalde, Robert Mundet; el regi-dor de Governació, Marià Montsunyer; la regidora de Serveis Socials, Nuri Salvans; el Cap de la policia, Alfons Serrano; la secretaria, Nuria Moral i la tècnica de Recursos Humans, Caterina Giménez. Aquest gabinet s’ha reunit cada dia des d’aleshores per avaluar la situació, tractar les informacions que han arribat des d’altres ajuntaments, de diferents conselleries de la Gene-ralitat, del Govern Espanyol, des del centre d’emergències i protecció civil, del Consell Comarcal del Gironès, de la Diputació de Girona, de l’Àrea de Salut de Girona, etc, i decidir quines mesures s’han de prendre.

El dia 19 de març, atesa la situació d’excepcionalitat a causa del efectes del Coronavirus COVID-19 i amb la vo-

luntat de l’Alcalde i l’equip de Govern de dotar major eficàcia en la gestió dels assumptes ordinaris de la corporació municipal, es va avocar les competèn-cies atribuïdes a la Junta de Govern Local.

A partir del 24 de març els Consells de Govern municipals s’han fet de ma-nera telemàtica.

El dia 26 de març, es va declarar la vigència de l’estat d’alarma fins l’11 d’abril així com per les seves possibles pròrrogues.

El dia 30 de març, es publica un Ban que suspèn temporalment el mercat de fruita i verdura dels dissabtes.

El dia 30 de març, es publica un Ban demanant a la població de Cassà de la Selva que segueixi en tot moment les recomanacions fetes pels professi-onals de salut del país i que es com-pleixi amb el confinament evitant en tot moment posar en risc la salut de ningú

El 31 de març, es va enviar una carta al gerent i al conseller responsable del Xaloc per demanar que es canviï la ges-tió dels rebuts que té delegats l’Ajunta-ment de Cassà de la Selva a Xaloc i es tingui en consideració la flexibilització i acord de la domiciliació de tots els tri-buts fins que no s’aixequi l’Estat d’Alar-ma.

El dies 2 i 9 d’abril es van fer reunions de junta de portaveus per informar de les decisions preses fins aleshores so-bre l’evolució de la pandèmia. En aques-ta reunió hi eren els caps de llista de les 3 formacions polítiques representades a l’Ajuntament.

El dia 10 d’abril es tornen a activar les mesures establertes en matèria d’organització del personal de l’Ajunta-ment fetes el dia 27 de març de 2020.

Reunions periódiques del gabinet de crisi


Des de la Casa de la Vila Dies de confinament

L’evolució del Covid-19 a Cassà (31de març a 14 d’abril)En quan a nombre de casos de coro-navirus, no hem tingut dades específi-ques a nivell de municipi fins el passat 14 d’abril, però les dades a nivell de Regió Sanitaria de Girona lamentable-ment són ascendents. A dia d’avui, a Cassà de la Selva, tenim confirmades cinc defuncions i molts confinats per contagi.

31 DE MARÇ: ABS, 42 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas (L’Agència de Qualitat i Avalu-ació Sanitàries de Catalunya), el nom-bre de casos confirmats per corona-virus és de 988 (180 més que en l’actualització anterior). El nombre de persones ingressades en estat greu és de 106, d’un total de 569 perso-nes ingressades per COVID-19

Els professionals sanitaris confir-mats per coronavirus és de 460.

A la Regió Sanitària Girona s’han registrat avui 13 defuncions amb Co-vid-19, amb un total de 96 persones mortes.

Altrament, el nombre d’altes hos-pitalàries acumulades que s’han pro-duït en els hospitals de la Regió és de 209.

1 D’ABRIL: ABS, 48 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.180 (192 més que en l’actualització anteri-or). El nombre de persones ingressa-des en estat greu és de 97. El total de persones hospitalitzades és de 567.

Els professionals sanitaris confir-mats per coronavirus és de 485. A la Regió Sanitària Girona s’han registrat avui 23 noves defuncions amb Co-vid-19, amb un total de 119 persones mortes.


2 D’ABRIL: ABS, 56 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades a la web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.300 (120 més que en l’actualització anteri-or). El nombre de persones ingressa-

des en estat greu és de 98. El total de persones hospitalitzades és de 604.


A la Regió Sanitària Girona s’han re-gistrat avui 9 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 128 perso-nes mortes.


3 D’ABRIL: ABS, 56 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.450 (150 més que en l’actualització ante-rior).

El nombre de persones ingressades en estat greu és de 108. El total de persones hospitalitzades és de 597.




4 D’ABRIL: ABS, 64 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.608 (158 més que en l’actualització ante-rior). El nombre de persones ingres-sades en estat greu és de 106. El total de persones hospitalitzades és de 610.

Els professionals sanitaris confir-mats per coronavirus és de 492. A la Regió Sanitària Girona s’han regis-trat avui 13 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 157 perso-nes mortes.

Altrament, el nombre d’altes hospi-talàries acumulades que s’han produït en els hospitals de la Regió és de 408 (79 en el dia d’ahir).

5 D’ABRIL: ABS, 64 CASOS A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-

mats per coronavirus és de 1.731 (123 més que en l’actualització ante-rior).





6 D’ABRIL: ABS: 69 CASOS (5 MÉS QUE AHIR)A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.771 (40 més que en l’actualització anteri-or). El nombre de persones ingressa-des en estat greu és de 96. El total de persones hospitalitzades és de 644.

Els professionals sanitaris confir-mats per coronavirus és de 516. A la Regió Sanitària Girona s’han registrat avui 14 noves defuncions amb Co-vid-19, amb un total de 181 persones mortes.


7 D’ABRIL: ABS, 69 CASOS (IGUAL QUE AHIR)A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.844 (73 més que en l’actualització ante-rior).

El nombre de persones ingressades en estat greu és de 90 El total de per-sones hospitalitzades és de 613.






8 D’ABRIL: ABS, 72A la Regió Sanitària de Giro-

na d’acord amb les dades pu-blicades al web - Dades actua-litzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confirmats per coronavirus és de 1.941 (97 més que en l’actualització anterior). El nombre de perso-nes ingressades en estat greu és de 91. El total de persones hospitalitzades és de 625.


A la Regió Sanitària Girona s’han re-gistrat avui 33 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 232 per-sones mortes. Altrament, el nombre d’altes hospitalàries acumulades que s’han produït en els hospitals de la Re-gió és de 598.

9 D’ABRIL: ABS, 76A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 1.986 (45 més que en l’actualització ante-rior). El nombre de persones ingres-sades en estat greu és de 85 (ahir : 91). El total de persones hospitalitza-des és de 604 (ahir : 625).

Els professionals sanitaris confir-mats per coronavirus és de 548 (ahir: 542).

A la Regió Sanitària Girona s’han re-gistrat avui 12 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 244 per-sones mortes. Altrament, el nombre d’altes hospitalàries acumulades que s’han produït en els hospitals de la Re-gió és de 670 (ahir : 598).

10 D’ABRIL: ABS CASSÀ, 80A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 2.164 (178 més que en l’actualització anteri-or). Aquests darrers dies s’han posat en marxa els testos ràpids antigènics a l’Hospital de Palamós, de Calella i Figueres, fet que ha comportat un augment d’activitat i per tant de casos confirmats.

El nombre de persones ingressades en estat greu és de 82. El total de

persones hospitalitzades és de 579.Els professionals sanitaris confir-

mats per coronavirus és de 539.A la Regió Sanitària Girona s’han re-

gistrat avui 15 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 259 perso-nes mortes.


11 D’ABRIL: ABS, 80A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 2213 (49 més que en l’actualització anterior).





12 D’ABRIL: ABS, 80A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 2.266 (53 més que en l’actualització ante-rior).



A la Regió Sanitària Girona s’han re-gistrat avui 11 noves defuncions amb Covid-19, amb un total de 274 perso-

nes mortes.Altrament, el nombre d’altes hos-

pitalàries acumulades que s’han pro-duït en els hospitals de la Regió és de 836.

13 D’ABRIL: ABS, 80A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades al web - Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 2.328 (62 més que en l’actualització ante-rior).





14 D’ABRIL: ABS, 85A la Regió Sanitària de Girona d’acord amb les dades publicades a la web Dades actualitzades Sars-Cov-2 de l’Aquas, el nombre de casos confir-mats per coronavirus és de 2.410 (82 més que en l’actualització ante-rior).





0102030405060708090

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

31-mar

1-abr

2-abr

3-abr

4-abr

5-abr

6-abr

7-abr

8-abr

9-abr

10-abr

11-abr

12-abr

13-abr

14-abr

GIRONA CASSA

Com es veu a la gràfica, la tendència del nombre de casos positius de coro-

navirus segueix el mateix ritme a l’ABS de Cassà que al conjunt de la Regió

Sanitària de Girona


Promoció econòmica

Defensem les polítiques actives per crear llocs de treballEn previsió de l’escenari que pot deixar aquesta crisis, 189 ajuntaments de Catalunya ens hem adherit a la iniciati-va, de l’alcaldessa de Girona Sra. Mar-ta Madrenas, de reclamar més políti-ques actives d’ocupació pels propers mesos. Per aquest motiu, el passat 8 d’abril es va enviar una carta dema-nant que un dels pilars per no deixar ningú enrere després de la pandèmia, és que les polítiques per creació de llocs de treball es mantinguin i no es vegin retallades.

El Ministeri de Treball i Economia So-cial vol retallar 215 milions d’euros del fons que rep la Generalitat per a polí-tiques actives d’ocupació, que es des-tinen als cursos formatius per a per-sones que estan a l’atur, una quantitat que significa una retallada del 55,30% respecte dels fons assignats l’any pas-sat, que van ser 388 milions d’euros.

Per tant, 215 milions d’euros menys per destinar a polítiques de formació i inserció laboral que es gestionen direc-tament des dels consistoris, en funció de la realitat i necessitats de cadascú.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha retallat en 215 milions d’eu-ros el fons que rep la Generalitat per a polítiques actives d’ocupació, que es destinen als cursos formatius per

a persones que estan a l’atur. Així, el govern espanyol ha informat aquest di-mecres que donarà 173 milions d’eu-ros per a polítiques actives d’ocupació a Catalunya, una quantitat que signifi-ca una retallada del 55,30% respecte dels fons assignats l’any passat, que van ser 388 milions d’euros.

En aquesta carta, dirigida al presi-dent del govern estatal, se li demana que sigui conscient de l’impacte que tindrà la retallada en els nostres veïns i veïnes, com també, deixar ideologies i consignes a banda, i fer front comú en un tema que serà transcendental per al futur dels nostres ciutadans.

Reproduïm diferents fragments de l’escrit tramès:

“Excm. Sr President SánchezLa crisi relacionada amb el contagi

del Covid-19 ens està portant a es-cenaris desconeguts fins ara, on cal prendre decisions transcendentals per gestionar el present i planificar el futur, tant a nivell sanitari com econòmic. Totes les administracions estem al servei de la ciutadania, amb l’objectiu compartit de superar com més aviat millor i en les millors condicions pos-sibles aquest episodi que estem vivint.

Li adrecem aquesta carta davant l’anunci que ha fet el seu govern de

retallar en 215 milions d’euros les po-lítiques actives d’ocupació a Catalunya, de dotar-les un 55% menys del que s’havia atorgat l’any 2019, i que ens ha preocupat enormement.

.../... Els Ajuntaments som l’admi-nistració més propera al ciutadà, allà on es recorre en primera instància quan hi ha problemes o no es cobrei-xen les necessitats més bàsiques. En la crisi actual, el col·lectiu sanitari és qui està al capdavant de l’enorme problema de salut pública. Tot seguit hi ha el món municipal, que ja estem afrontant problemes individuals i col-lectius, socials i econòmics, que està provocant aquesta pandèmia. Quan acabi l’emergència sanitària, queda-rem els ajuntaments en primera línia davant l’emergència que afectarà les persones i el teixit productiu.

No ens podem permetre retallar en les eines que ens ajudaran a comba-tre-ho. .../... Defensem les polítiques públiques actives d’ocupació com un element estratègic, gestionades amb el coneixement que els ajuntaments tenim de la nostra realitat més prope-ra, per afrontar aquestes situacions d’atur. Sempre han estat unes eines estructurals molt útils, però que en si-tuacions de profunda crisi esdevenen

Restaurant Club Esportiu Gavarres

C-25 KM 242, 6 17459 CAMPLLONG (GIRONA) TELÈFON: 872 985 864

Carta i menú tots els dies



del tot indispensables. Una retallada en la inversió en po-

lítiques actives d’ocupació és, directa-ment, la no atenció a persones que hagin perdut la feina. És perdre l’ofer-ta en serveis que com a ajuntaments considerem vitals, i que volem seguir prestant en qualitat i a ser possible en major quantitat:

− Orientació i assessorament laboral per millorar la seva ocupabilitat.

− Motivació per la incorporació al mercat de treball.

− Contractació directa de persones desocupades, per pal·liar la manca d’ingressos i donar-los formació.

− Eines per potenciar l’ocupabilitat dels col·lectius amb majors dificultats d’inserció, especialment de les per-sones aturades de llarga durada, les majors de 50 anys, persones joves, col·lectius amb discapacitat o amb baixa qualificació, perceptors de renda mínima, dones víctimes de violència de gènere...

− Formació per l’ocupació, per tal de qualificar-la professionalment, oferint una formació ajustada a les necessi-tats del mercat de treball que els per-meti trobar feina.

− Programes de formació en alter-nança amb el treball per persones amb baixa qualificació i/o provinents de situacions de fracàs escolar.

− Col·laboració amb el teixit empre-sarial, per respondre de la millor ma-nera a les necessitats de les empre-ses, i consegüentment al conjunt de l’economia.

− Fomentar el desenvolupament eco-nòmic local i la creació d’empreses.

− Incentius i suport a la contracta-ció en sectors i activitats que conside-rem estratègics o que són generadors d’ocupació.

Darrera aquestes polítiques, es tro-ben els mecanismes que permeten a la població desocupada escurçar la seva estada a l’atur, qualificar-se per obtenir millors llocs de treball i conse-güentment majors ingressos, empren-dre noves activitats pel seu compte, i aportar valor i fortalesa al conjunt del sistema econòmic.

Els Ajuntaments posem nom i cog-noms als resultats que ens ofereixen aquestes eines, veiem com persones que formen part del nostre teixit social són capaces de refer la seva vida grà-cies a aquests programes i polítiques. Retallar-les comportarà una afectació que tindrà també noms i cognoms, realitats quotidianes que se’n ressen-tiran. Ens preocupa enormement, i demanem que abans de prendre una decisió com aquesta se’n calibrin en profunditat les conseqüències directes de la mateixa.

Si no rectifica, s’estarà empobrint les capes més desafavorides de la so-cietat, i es dificultarà les opcions de

S’aixequen quaranta-nou actes

per incompliment del confinament

Durant tots aquestes setmanes de l’estat d’alarma s’han fet múltiples controls per assegurar que es fes bé el confinament i evitar que es produ-ïssin situacions fora de lloc i actes in-cívics. Amb tot s’han aixecat quasi 50 actes per no complir amb el decret de confinament.

Controls del 16 al 22 de març: Total 33

Núm. Persones identificades: 470Núm. Vehicles controlats: 453Núm. de motocicletes: 4Total actes aixecades: 26

Controls del 23 al 29 de març: Total 41


Controls del 30 de març al 5 d’abril: Total 12


Controls del 30 de març al 5 d’abril: Total 31


Controls del 6 al 12 d’abril: To-tal control39


seguir amb una vida digna a milers de ciutadans d’aquest país. Som alar-mistes, perquè la situació és greu, i perquè creiem que estem a temps de corregir-la.

El govern que vostè presideix ha pres decisions en aquesta crisi on evident-ment hi ha discrepància política. Ens demana unitat. Poca cosa creiem que pot generar més unitat en el món local que el mantenir i fins i tot reforçar els recursos que se’ns transfereixen per desenvolupar polítiques actives d’ocu-pació. Pel nostre compte, en funció de la nostra realitat. L’emergència social ho requereix. La situació dels nostres ciutadans ho reclama. Necessitem poder oferir perspectives de futur als veïns i veïnes que lamentablement que-daran sense feina per aquesta crisi. La seva proposta de retallar aquests

recursos no és el missatge que po-dem donar a la societat a la que re-presentem, ni respon a la realitat del que cada dia haurem de gestionar els ajuntaments.

Li demanem que reconsideri la seva decisió. Altrament, no podrem garan-tir els serveis públics d’ocupació que necessitarem un cop acabi l’emergèn-cia sanitària. Volem que sigui consci-ent d’aquesta situació”.

FIRA DEL SURO I DEL TAP, SUSPESA Us informem que degut a la crisi sa-nitària originada pel COVID-19, la Fira del Tap i del Suro de Cassà de la Sel-va d’enguany, queda cancel·lada. La propera edició, tal i com està previst tindrà lloc els dies 11,12 i 13 de juny de 2021.

Policia - Seguretat

Els nostres serveis:Serveis a particularsServeis a empresesTramitació de paquetsRecollides urgentsServei sanitari (trasllats a geriàtrics, CAP, hospital, diàlisi, mútues...) i recollida a laboratoris amb servei urgentServei turístic

Serveis de gestions (gestories, bancs...) i diversos pel poble



Des d’aquest apartat us voldríem fer arribar el nostre agraïment més sin-cer, a més de cent persones, per les diverses iniciatives de fabricació de material de prevenció (mascaretes i pantalles 3D) i de col·laboració de manera altruista durant tots aquests dies de confinament.

Aquesta pandèmia ens ha ensenyat les dues cares de la moneda. En una, les creixents necessitats diàries de moltes famílies del nostre poble i en l’altra, la solidaritat de molts amb el seu voluntariat.

La millor aportació que es pot fer en una societat tan plural com la nostra és la de la col·laborar, la d’ajudar en la mesura que sigui possible a millo-rar el benestar i la prosperitat dels nostres veïns. Aquest comportament ens millora com a persones i com a ciutadans. Som conscients que molta més gent volia ajudar però les limitaci-ons que et marca aquesta pandèmia i la seva fàcil propagació no ho han fet possible per ara.

SERVEI DE CÀRITAS El servei de lots de menjar de Càritas s’ha fet sense incidents durant totes aquestes setmanes, s’han atès del 20 de març al 8 d’abril a 92 famílies. Els voluntaris que s’encarreguen de la gestió del menjar normalment s’han vist rellevats, per qüestió d’estar en el grup de població de risc, per altres voluntaris més joves.

Sols cal destacar que s’han ampliat els lots de menjar a més gent que no venia dels Serveis Socials i per urgèn-cies.

TARGETES BEQUES MENJADOR I CENTRE DIÜRNEl dia 26 de març es van repartir 222 targetes moneder per a tots els nens i nenes que tenen les ajudes del men-jador escolar. L’entrega es va fer al Pavelló Polivalent amb diferents me-sures de seguretat, per evitar coin-cidir diferents persones a l’hora i de diferents escoles. Es van preparar 3 taules, una per cada escola, i es van convocar a les famílies en franges de 15 minuts. D’aquesta manera, es va evitar que coincidissin diferents per-sones al mateix temps.

Aquesta targeta, porta un saldo inicial de 40 euros i se’ls carregaran quatre euros per infant i dia, per co-brir els àpats durant el període de tancament de les escoles. La primera recarrega ja disposa de tots els dies

que l’escola porta tancada, i a partir d’avui, es va carregant amb 4 euros per infant i dia. Les targetes tenen un període de caducitat d’un any, per tant, es podran utilitzar durant tot aquest temps fins a exhaurir el saldo.

Pel que fa a les targetes dels alum-nes del Centre Diürn, se’n van repar-tir 15. Funcionen de la mateixa mane-ra que les targetes de beca menjador.

SEGUIMENT A LA POBLACIÓDes de la ultima setmana de març i amb l’ajuda del registre de l’ajunta-ment, hem organitzant un plàning de seguiment de les persones nascudes del 1950 endarrere. Per tal de fer-lo possible, hem dividit el poble per sectors i carrers, i a través de padró hem detectat a aquestes persones que després hem separat amb dues categories: les que viuen soles i les que viuen acompanyades.

A partir d’aquí el personal de Ser-veis Socials es dedica a trucar a les que viuen acompanyades, i la tècnica de Ciutadania a les que viuen soles. D’aquesta manera podem donar su-port en aquests dies de confinament i detectar les possible necessitats o mancances que puguin tenir. Ja s’han fet més de 170 trucades.

Amb aquest nou programa de se-guiment ampliem el nombre de perso-nes ateses directament per el nostre personal de Serveis socials i Ciutada-nia i podem detectar possibles neces-sitats de persones que no s’adrecen directament al Servei sigui pel motiu que sigui.

Des del SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) es fa el control dels usuaris del centre de dia del Ge-riàtric

Des de principis de mes d’abril s’ha contactat amb 175 famílies per con-trolar el seu estat de salut i les man-cances que poden tenir. També, s’han fet 33 visites a domicilis per fer un seguiment més específic.

Estem en permanent contacte amb les usuàries del Taller Orquestra. per intentar que el confinament no agreu-gi les seves patologies.

CIUTADANIAEstem aprofitant aquest dies per po-sar en marxa l’actualització del Pla d’Acollida, està desfasat i no es prou eficient.

S’ha fet la compra de material per el punt lila. Tot i que en principi aquest material estava pensat per la festa

Major, en el cas de que no es fes, te-nim pensades altres actuacions per utilitzar-lo donat que no te caducitat. D’aquesta manera no es perd la sub-venció que rebem per activitats relaci-onades amb la prevenció de violència masclista.

NOU RUMB EN TEMA D’HABITATGEJa tenim a punt el conveni amb la Fundació SER-GI per tal de que faci la gestió total del tema de recerca d’ha-bitatges, així com el seguiment a les famílies vulnerables que tenen dificul-tats de trobar un lloc on viure, acom-panyar-les i trobar solucions aquesta problemàtica.

DONANTS DE SANGEl passat 14 d’abril es va fer una Campanya de donació a la nau poli-valent, amb mesures de protecció extraordinàries per tal de garantir la seguretat tan dels donants com del personal sanitari que hi participava. Hi va haver un total de 63 donacions, 3 oferiments, 7 nous donants.

MÉS DE 4000 MASCARETES, PROTECTORS EN 3D, BATES, DAVANTALS, ETC...S’han entregat 630 a serveis públics de Cassà: Residència Geriàtrica, Àrea Bàsica de Salut, Bombers, Policia Local, Serveis Socials i personal de l’Ajuntament.

S’han entregat 532 mascaretes a botigues del poble.

S’han entregat 2274 mascaretes a altres centres sanitaris i serveis pú-blics: Mossos d’Esquadra, Hospital Martí i Julià, Hospital Dr. Trueta, Clíni-ca Bofill, Clínica Girona, centre Mutu-am de Girona, Centre Puig d’en Roca, Residència can Regàs, residència de Caldes de Malavella i Residencia de ant Hilari Sacalm.

S’han entregat 359 bates fetes de plàstic, per a un sol us a: Residència Geriàtrica Sant Josep, Hospital Martí i Julià, Clínica Bofill, Clínica Girona.

A mitjans de mes d’abril ja s’han fa-bricat més de 4000 mascaretes que es van repartint segons se’ns dema-na. La Policia Local també s’ha apun-tat al repartiment i en dona a totes les persones que no en porten.

Pel que fa als protectors fets amb impressores 3D, hi ha actualment un grup de 9 persones, vuit de Cassà i una de Campllong, que les estan fa-bricant per fer-les arribar a diferents

Serveis Socials - Salut

Agraïments



equipaments sanitaris, amb possibili-tats de fabricar-ne 90 al dia.

Gràcies a la donació de material plàstic per part de l’empresa Inplacsa de Casà de la Selva, s’estan fabricant bates d’un sol ús que són molt útils a la Residència de Cassà.

RESIDÈNCIA GERIÀTRICA SANT JOSEPDes del començament de la crisis els esforços de la direcció i del personal s’han concentrat a evitar la propaga-ció del virus dins el centre. A part d’ai-xò, maldecaps, nervis, pressió, preo-cupació i fatiga han estat presents en el dia a dia i de manera professional i entregada en la cura dels residents s’ha anat avançant de manera molt positiva. A tots ells, moltes gràcies.

Una de les primeres decisions que es van prendre va ser aïllar comple-tament els residents dels familiars i visitants i deixar de fer el servei de centre de dia. Es va tancar l’accés a tota persona aliena al centre i es van extremar les mesures higiènic-sanitàries. Aquests canvis també han afectat als treballadors que han vist reorganitzades les seves tasques i augmentades les mesures preventi-ves de seguretat en el treball.

La direcció del centre ha estat re-colzada en tot moment tan per l’Ajun-tament com per l’empresa Sumar per gestionar aquesta crisis i hi ha un contacte permanent per acordar les necessitats i problemes que van sor-tint. No podem oblidar la tasca feta per tots els professionals del centre i els serveis sanitaris que hi donen ser-vei, que en tot moment han demos-trat estar a l’altura i treballar amb una responsabilitat i una dedicació admi-rables.

L’empresa Sumar, que està ajudant a la millora de la gestió del centre, des de mitjans de mes de març, va facilitar tests per si es considerés

des dels professionals mèdics fer-los servir. De tots els que s’han fet a re-sidents i personal , uns quinze, sols hi ha un cas positiu, la resta han sor-tit tots negatius. En aquesta segona quinzena d’abril el Departament de Salut ens farà arribar més tests per controlar encara més als residents i als treballadors del centre. La gestió d’aquests tests sempre s’ha fet des de la perspectiva mèdica i sota les ordres de l’Àrea Bàsica de salut de Cassà.

Un dels altres problemes que es van haver de solucionar inicialment era la falta de material preventiu pels treballadors. Gràcies a la generositat de molts veïns, tan particulars com empreses, s’ha pogut comptar amb el material necessari per treballar amb les mínimes condicions de seguretat. A més d’aquestes donacions, s’han fet compres des de l’Ajuntament per assegurar l’estoc i l’empresa Sumar ha facilitat els tests i els EPIS als tre-balladors.

Des de l’inici de l’estrat d’alarma hi ha hagut 6 baixes per malaltia, que podia haver provocat un trontoll en el servei diari, però que s’han suplantat

ràpidament. La comunicació entre els familiars

i els residents i els usuaris del cen-tre de dia s’ha resolt amb trucades i mitjançant correu electrònic. També el personal d’animació està realitzant cada tarda videotrucades amb els fa-miliars i usuaris del centre. S’ha re-alitzat un vídeo i s’han penjat tot de fotografies a les xarxes socials del dia a dia.

A tots els professionals de la sanitat moltes gràcies per la feina que esteu fent.

US RECORDAREM SEMPRELamentablement aquesta pandèmia té uns efectes sobre la salut de les persones molt gran. Molts veïns i veï-nes s’han contagiat i han passat dies aïllats totalment. D’altres han estat ingressats en centres hospitalaris i han patit durament el virus dins el seu cos. I d’altres, malauradament no l’han pogut superar. A tots ells i a les seves famílies els volem adreçar una forta abraçada i mostrar-los la nostra estima. A tots us tenim presents i us enviem tot el nostre efecte.



La situació de confinament afecta es-pecialment a la cultura, per això ens hem vist obligats a anul·lar la majoria dels actes culturals previstos mentre duri l’estat d’alarma i la situació de confinament.

Però també som conscients que enmig de la barbàrie que vivim, la cultura, a ve-gades oblidada o menystinguda, pren tot el sentit i es mostra més essencial que mai. Durant aquests dies estem gaudint de la generositat d’un munt de persones i artistes que comparteixen la seva feina d’una manera altruista, a tots ells moltes gràcies.

És per això que l’Àrea de Cultura està especialment activa convertint en virtual allò que fins ara podíem fer de forma presencial. S’ha engegat el projecte “La cultura a casa”, amb la voluntat de fer arribar la cultura a les diferents llars del poble.

Totes les activitats proposades dins d’aquesta iniciativa es troben a la web de l’Ajuntament de Cassà (www.cas-sa.cat) a l’apartat Notícies-Notícies de cultura i es publiquen a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.

És dins d’aquest format que actors i grups teatrals de Cassà de la Sel-va han posat a disposició de tots els cassanencs les seves obres de teatre en format vídeo. Però també podem trobar-hi els curts de la Macca, o els enllaços a un munt d’activitats cultu-rals externes que van des de llibres i revistes a activitats en streaming per a tots els gustos. Periòdicament es van incorporant activitats i propostes, mantenint viva la programació cultural del municipi.

Sabem que son temps difícils per

tots, també per aquelles persones que viuen de la cultura. És per això que des de l’Àrea ens comprometem a fer el possible per programar tots els espec-tacles que ens sigui possible un cop la situació de confinament hagi passat.

CONFINACURTSD’aquesta manera s’ha celebrat una edició especial del Correcurts (Con-finacurts) de la mà del Cineclub Vui-timig i en col·laboració amb l’Ajun-tament amb un èxit de participació espectacular i amb una gala de pre-mis online que ha demostrat el talent dels participants i de l’organització per adaptar-se a la situació de con-finament.

PREMIS LITERARISTambé segueixen, amb les seves adaptacions corresponents per les circumstàncies, els Premis Literaris de Cassà, amb els premis literaris escolars, el concurs de punts de lli-

Cultura

Anul·lació generalitzada i reinventada

bre i el Correlletres, aquest últim amb una participació de 326 persones (166 en l’apartat de narrativa i 160 en l’apartat de poesia) que també tin-drà la seva entrega de premis virtu-al el proper dissabte 25 d’abril a les 17.30 h en directe per Youtube.

UN SANT JORDI DIFERENTI en el moment de redactar aquest escrit, estem preparant la diada de Sant Jordi perquè encara que aquest any no ens sigui possible passejar en-tremig de les parades de llibres i ro-ses, puguem viure aquesta diada des de casa.

INICIATIVA DIVULGATIVA DE L’ARXIU I EL CRECDes de l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i el GREC (Grup de Recerca i Estudis Cassanencs) s’ha proposat que aquests dies de confinament s’aprofitin per conèixer una mica més la història del nostre poble.

S’ha muntat un joc, obert a la par-ticipació de tota la família, amb vint-i-cinc preguntes senzilles (algunes, no tant) en cada fase sobre diferents as-pectes de la història i la vida de Cassà. En una primera tanda de preguntes va tenir més de sis-cents participants.

La plataforma que s’utilitza és el Ka-hoot i ja l’utilitzen molts alumnes en els centres educatius. S’hi pot accedir des del mòbil o l’ordinador.

EN RECORD DE FÈLIX HORCAJOVolem tenir un record per en Fèlix Horcajo, músic cassanenc i fundador del programa de radio Cassà “Tertúlia de Músics” i estimat col·laborador de la Residència Geriàtrica durant molts anys, que ens va deixar el passat dia 13 d’abril.

Mobles a mida, mobles de cuina, obra nova, reformes, restauració.

C/GIRONÈS, 5 17244

CASSÀ DE LA SELVA TELÈFON 972 46 45 47

Mòbil: 635 40 45 09 [email protected]

FUSTERIA I MOBLES FERMI, S. L.



RECURSOS A L’ABAST DE TOTHOMDes de l’àrea d’Educació de l’Ajunta-ment cada setmana s’ha preparat i publicat, a la pàgina web de l’Ajunta-ment i en les diferents xarxes socials, un recull de recursos per a infants, adolescents, adults i tota la família, l’últim dels quals porta per nom Set-mana Santa en família, amb la intenció d’ajudar a fer passar de manera més entretinguda el confinament.

També s’ha portat a terme dues iniciatives escolars i de municipi: “Tot anirà bé” (tothom que hi vulgui parti-cipar pot fer arribar, a través de les xarxes socials de l’Ajuntament, les fo-tografies de l’Arc de Sant Martí, que posteriorment es penjaran a la web per tal de compartir-les amb tothom) i “Cartes amb cor” per a la Residència Geriàtrica Sant Josep de Cassà de la Selva (per tal que, amb un petit gest, tot l’alumnat del municipi que vulgui pu-gui enviar cartes, dibuixos, vídeos, etc. al correu electrònic [email protected] amb la finalitat de fer costat i ser solidaris amb tots els avis i treballadors de la Residència.

I a totes aquestes propostes i acti-vitats també hi podem sumar les que es troben a la pàgina web de Sala Galà relacionades amb l’escola de música, d’art i la biblioteca.

CONCURSOS ONLINES’ha mantingut en Concurs dels Pre-mis Literaris escolars de Cassà de la Selva, en format on-line, així com el 17è Concurs de punts de llibre, les bases i la plantilla de la qual es podien trobar al web de la biblioteca

LLAR D’INFANTS ACTIVADes de la Llar d’Infants hi ha hagut co-municació de direcció amb les famílies a través de correus electrònics en els quals se’ls ha fet arribar informació diversa juntament amb el recull de re-cursos educatius municipals per poder fer a casa amb els infants en aquests dies de confinament. S’ha mantingut també el contacte amb l’AMPA, que ha facilitat la transmissió a la resta de famílies d’enllaços i vídeos del personal educatiu mitjançant els seus grups de whatsapp. A la pàgina web de la Llar també han sortit petites notícies i se n’aniran publicant altres.

DES DEL DEPARTAMENT D’EDU-CACIÓDins el web de l’Ajuntament es van actualitzant les diferents informacions provinents del Departament d’Educa-ció. Queden molts temes pendents a saber com s’han de resoldre i supo-

Educació - Ensenyament

sem que poc a poc ens aniran infor-mant. El que sí han comunicat és que des del dilluns 6 d’abril, estan oberts els continguts i recursos educatius de l’Institut Obert de Catalunya penjats en dues plataformes digitals diferents, Alexandria (biblioteca de recursos di-gitals per a l’aula) i EIX (entorn virtual d’aprenentatge).

PREINSCRIPCIONS ATURADESLes preinscripcions continuen atura-des, i que el curs es reinicia el proper 14 d’abril, però adverteixen que pri-merament serà un inici no presencial, mentre no es pugui assistir a cada centre educatiu. També expliquen que estan dissenyant un pla d’actuació per conèixer la situació dels alumnes de cada centre i procurar dotar de les eines necessàries a tots aquells alum-nes que no tenen possibilitats de con-nexió amb el seu centre, tutors/es i companys i puguin continuar la seva escolarització de manera no presenci-al com la resta, ja que la fractura soci-al i tecnològica no ha de provocar que hi hagi una fractura educativa entre els alumnes. Això equival a tenir les eines adients, siguin ordinadors o taules, o bé disposar d’una bona connectivitat a la xarxa.

En aquest sentit, en Departament ha iniciat, des del dimarts 14 d’abril la distribució a tot el territori de 22.000 dispositius amb connexió als alumnes que no en tenen. Uns dispositius que seran configurats i que els nois i noies rebran a partir del dia 20. En aquesta primera onada, es prioritza l’alumnat que cursa estudis de 6è de primària, 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius, en tractar-se de cursos on es canvia d’etapa educativa i on s’atorga títol acreditatiu a l’alumne.

REPRESA DEL CURS ESCOLARA l’espera de com acabi de resoldre’s tot plegat des de l’Ajuntament s’ha

demanat a inspecció i als diferents centres del municipi que, un cop s’ha-gi finalitzat aquest pla d’actuació del Departament per tal de garantir que tots els alumnes puguin continuar l’es-colarització de forma no presencial, en el cas que encara persisteixi alguna mancança no coberta en algun alum-ne, ens la facin arribar per així intentar buscar la manera de poder col·laborar per tal de resoldre-la.

Aquest curs escolar és, sens dubte, complicat, primerament a nivell polític (amb les corresponents vagues d’estu-diants que aquest fet va comportar), després meteorològic (amb els tres dies sense classe a causa del Glòria) i ara amb l’epidèmia del covid19. Espe-rem que tot plegat ens ajudi a apren-dre com a persones i com a societat.

Dimarts, tancat per descans setmanal

Dispositiu de lliurament de les targetes de beques de menjador




Des del Xaloc, organ de la Diputació que s’encarrega del cobrament de tributs a Cassà se’ns informa de la variació que ha tingut el calendari de tributs, segons el quadre de la dreta:

El que està clar és que tots els municipis que tenen de-legada la recaptació a Xaloc estan fent el mateix, suspen-dre terminis de pagament de tributs, tant com duri l’estat d’alarma. Així doncs, el període de pagament en voluntària s’endarrereix tants dies com duri l’estat d’alarma (i de con-finament), decretat pel Govern. També han quedat suspe-sos els terminis de recaptació en executiva, així com els interessos que poguessin generar-se.

Per què en quedi constància, el passat 31 de març, es va enviar una carta al gerent i al conseller de la Diputació responsable del Xaloc per demanar que es canviï la gestió dels rebuts que té delegats l’Ajuntament de Cassà de la Selva a Xaloc i es tingui en consideració la flexibilització i acord de la domiciliació de tots els tributs fins que no s’ai-xequi l’Estat d’Alarma.

Volem fer constar que en aquells serveis que per l’estat d’alarma no es poden portar a terme, no es passarà a cobrar la quota perquè el fet imposable no s’ha realitzat. Aquests són: piscina, llar d’infants, cursos Sala Galà, es-cola de música, etc. La taxa d’ocupació de la via pública per taules i cadires també es prorratejarà perquè no s’ha pogut realitzar si hi ha confinament.

Pel que fa a la taxa d’escombraries el fet imposable si que es realitza. El servei s’està prestant. Xaloc està fent consultes a nivell jurídic per si es pot prorratejar l’import.

Per últim, es deixa sense funcionament el pagament a totes les places de zona blava durant tot l’Estat d’Alarma i no se sancionarà el seu ús.

A la pàgina web de l’Ajuntament, hi hem posat un enllaç directe a la pàgina de Xaloc per tal que els contribuents puguin fer la consulta del nostre calendari fiscal amb les modificacions que es van fent a mesura que s’allarga l’es-tat d’alarma.

NOTA DE XALOC SOBRE ELS TRÍPTICS DE PAGA-MENT I AVISOS DE DOMICILIACIÓ DELS TRIBUTS S’informa als contribuents que ara estan rebent les car-tes dels tríptics de pagament i els avisos de domiciliació dels tributs aprovats el mes de març dels ajuntaments que tenen delegada la gestió i recaptació a XALOC, que aquests van ser lliurats a l’operador postal a finals del mes de febrer i principis de març, abans de l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.

Lamentem el retard en el repartiment d’aquestes car-tes, però entenem que possiblement ha estat causat per la situació de paralització de l’activitat. La data indicada en aquests tríptics i avisos s’ha vist modificada amb motiu de l’estat d’alarma per la crisi sanitària del COVID-19. Per aquest motiu, es prega que, per tal de conèixer la data exacta de la càrrega al banc dels rebuts domiciliats i del final del període de voluntària, accedeixin al següent enllaç, seleccionant, al menú de l’esquerra de la pantalla Tributs gestionats, el nom del respectiu ajuntament: http://www.xalocgirona.cat/ajuntaments-tributs-gestionats

Lamentem les molèsties ocasionades.

LA DIPUTACIÓ AVANÇARÀ 84.000€ A L’AJUNTA-MENT DE CASSÀ PER GARANTIR-NE LA LIQUIDI-TAT ARRAN DE LA CRISI DEL COVID-19La crisi sanitària causada per la COVID-19 té efectes di-

rectes en l’economia, també per a les corporacions locals. Diversos factors estan influint en l’aprimament de les ar-ques municipals, com ara l’aturada brusca de l’economia derivada del confinament; la limitació de l’activitat admi-nistrativa; la flexibilització del calendari fiscal; la reducció o supressió del pagament d’impostos, i l’augment de la despesa per atendre emergències socials i sanitàries a causa de la pandèmia.

Atenent a aquest escenari, la Diputació de Girona in-jectarà 10.934.532 euros a les corporacions locals, import que correspon a un avançament de la meitat del Fons de Cooperació Econòmica previst per a aquest any: 8.287.500 euros per als 221 ajuntaments i 2.647.032 euros més per als vuit consells comarcals de la demar-cació, amb l’objectiu de garantir-ne la liquiditat financera i dotar-los de recursos perquè puguin contribuir a la re-cuperació econòmica que es derivi de la situació actual. La previsió és que les corporacions locals rebin els ajuts aquesta mateixa setmana.

En el cas dels ajuntaments, en el marc del Fons de Coo-peració Econòmica, a l’hora de determinar els imports amb què se subvenciona cada corporació, es té en compte el nombre d’habitants de cada municipi. A resultes d’aquesta valoració a Cassà de la Selva ens avançaran 84.873,78 €

Hisenda

Possible nou calendari de tributs

EsportsTANCAMENT TOTAL DELS EQUIPAMENTS I PA-RALITZACIÓ DE TOTES LES ACTIVITATSTotes les entitats esportives han tancat les instal·lacions i des de la Piscina municipal, es pot fer seguiment de classes on line des d’Instragram @piscinacuberta, on pràcticament cada dia, es poden seguir les classes diri-gides per personal especialitzat.

Tot i el confinament i també seguint el consell del De-partament d’Esports de la Generalitat, amb la campanya “gent activa des de casa”, intentem moure’ns i estar actius i distrets durant una estona al dia.

Pel que fa a les instal·lacions esportives municipals, s’està fent el manteniment programat i avançant temes que havien quedat endarrerits.


L’any 1965, James Lovelock va enun-ciar la TEORIA GAIA, que, a grans trets, ve a dir que la Terra sencera és una entitat complexa que comprèn l’atmosfera, el sòl, els oceans i tots els éssers vius que l’habitem (la bios-fera), que constituïm tots plegats un sistema cibernètic (és a dir, un siste-ma integrat i canviant) que s’autore-gula per tal de mantenir en el planeta un entorn físicament i químicament acceptable per a la vida. D’aquesta manera, segons Lovelock, el funciona-ment global de GAIA manté les con-dicions ambientals del planeta dins dels límits acceptables no pas per a cap ésser viu en concret sinó per al conjunt de la vida en general. És per això que cap espècie és indispensa-ble, cosa que fa pensar que, tot i les extincions en massa d’espècies que hi ha hagut a la Terra al llarg dels seus 45.00 milions d’anys d’existència, molt probablement la vida no arriba-rà a desaparèixer mai, sinó que anirà canviant i evolucionant constantment, al mateix temps que s’aniran mante-nint les condicions vitals dins d’uns límits acceptables per a un conjunt divers d’éssers vius.

Científicament, aquesta teoria no és fàcil de comprovar perquè requereix la investigació de molts detalls encara desconeguts sobre química, geologia, física o biologia terrestres i, a més, cal descobrir com s’interrelacionen els resultats a nivell planetari. Hi ha arguments a favor i en contra de la visió de Lovelock, però, d’entrada, el fet que l’atmosfera de la Terra sigui tan diferent de la de Mart o Venus i que el seu contingut d’oxigen vingui íntegrament de l’activitat dels éssers vius i no hagi variat gaire en 2000 milions d’anys és un fet remarcable. Altrament, s’entra en el camp de l’es-peculació filosòfica subjectiva quan es valora si la regulació general terrestre

seria conscient (és a dir volguda i de-cidida per la Terra com si es tractés, en realitat, d’un immens ésser viu, tal i com defensa Lovelock) o bé si és fruit, simplement, d’innumerables interaccions (casuals i causals) entre els éssers vius i els components ge-ològics, tots plegats sotmesos, inde-fectiblement, a les lleis de la física i la química que imperen en l’Univers sencer.

El cas és que estem en un moment de la història terrestre en què una es-pècie, els humans, estem portant el planeta a un punt de TENSIÓ CLIMÀTI-CA que afecta una gran part de la bi-osfera. Això, ara per ara, és indiscuti-ble des del punt de vista científic, i, de fet, la ciència porta molt anys preve-ient-ho i advertint dels canvis irrever-sibles que els humans estem a punt de produir, canvis que comportaran l’extinció no només de l’espècie hu-mana sinó de moltes altres espècies. Lovelock diu que Gaia superarà, com ha fet fins ara, la desaparició de totes aquestes espècies i que recomençarà un camí llarguíssim cap a altres for-

mes de vida; i que en la història dels éssers vius, anirem a parar al calaix dels dinosaures i de tantes espècies extingides. Però, des del punt de vista filosòfic, no deixa de ser xocant que, vist des del futur, la nostra extinció semblarà un gran suïcidi col·lectiu.

I és just ara, en aquest moment de-licat, que un VIRUS es dispara i inter-fereix en l’activitat humana d’una ma-nera global a tot el planeta. Amenaça directament la vida dels humans, i ens obliga a actuar, d’una manera coordi-nada i urgent, com a espècie. No pas per salvar les nostres maneres diver-ses de viure, sinó per salvar quelcom encara més essencial: directament, la nostra vida!

Tots sabem què ens costa, a nivell anímic i de salut, el CONFINAMENT, l’aïllament respecte als altres que s’erigeix com a l’única solució capaç, ara per ara, d’impedir que el virus s’escampi pel planeta a la velocitat de la pólvora deixant-ho tot cobert de cossos d’humans morts. Però també sabem què ens costa a nivell organit-zatiu, econòmic i social. I coneixem el

Una oportunitat

Arc de Sant Martí sobre Can Nadal: ens en sortirem, i construirem un món millor!



risc que tenim de perdre tot allò ma-terial que posseïm com a individus, i fins i tot de perdre la vida si caiem infectats pel virus...

TRES SETMANES DE CONFINAMENTEscric aquest article el divendres 3 d’abril, quan portem quasi 3 setma-nes de confinament. I l’escric per a l’optimisme. Per intentar veure en la COVID-19 una oportunitat. Una opor-tunitat per a la reflexió profunda i per al canvi. Tinc una intuïció, que és que l’aturada humana general a tot el pla-neta té beneficis mediambientals glo-bals. No en tinc dades científiques que ho corroborin, i pràcticament tampoc no sé com aconseguir-les. Tampoc no sé fins a quin punt aquesta aturada temporal tindrà incidència en la ten-dència generalitzada de l’augment del CO2 atmosfèric (recordeu: aquells nú-meros vermells ja quasi oblidats que surten cada dia en la informació del temps de TV3), perquè tampoc no sé fins quan s’allargarà aquesta aturada ni com acabarà essent de profunda i paralitzant. Sé que les millores en l’at-mosfera de Barcelona són, només, circumstancials i degudes, quasi ex-

clusivament, a l’absència momentània d’un gas perillós, l’NO2, que s’escapa, sobretot, dels tubs de fuita de cotxes i motos que ara no circulen. Però tam-bé sé que aquesta aturada en el ves-sament de contaminants havia d’ha-ver començat molt abans i, sobretot, sota uns altres condicionaments i en unes altres circumstàncies.

És per això que veig la Covid-19 com una oportunitat. Coneixent els perills que per a nosaltres mateixos implica el nostre sistema de vida, ens hem empenyat, encara que només sigui per inèrcia, a mantenir-lo...i, el que és pitjor: a mantenir-lo al preu que sigui. Com a europeus, per exemple, mai no podrem amagar-nos de la magni-tud de la indecència bestial que hem fet a les nostres fronteres per aturar els refugiats; i tot i que sabem tots que cremar gasolina o gasoil amb el cotxe, la moto o l’avió genera gasos perjudicials, rarament ens aturem per rumiar mínimament si aquella activi-tat que volem fer amb algun d’aquests vehicles és realment necessària i im-prescindible. Cap govern del món ha treballat decididament per explicar-ho i fer-ho veure als seus ciutadans. Cap govern ha apostat decididament per una mobilitat sostenible ni per un

comportament ambiental realment harmònic i perdurable. És per això que la Covid-19 és una oportunitat...significa un sotrac tan i tan fort al nostre estil de vida, a la nostra mane-ra egocèntrica de veure el món i a la nostra prepotència, que ens fa por...perquè ens ensenya les orelles del llop de l’extinció.

I sembla que la majoria dels hu-mans només sabem reaccionar des de l’acorralament; des de la por; des de la necessitat d’evitar un mal major. No hem après de cooperació global; tot just hem après de col·laboració en grups petits: familiars, locals, estatals o, com a màxim, formats per agrupa-cions d’estats, i, això sí... sempre en competència amb d’altres grups de mida similar.

Molts estats han reaccionat, però la reacció ha començat, en general, malament; també a l’estat espanyol, que és la reacció que ens ha tocat patir a nosaltres directament: a) ha recentralitzat l’estat i ha militaritzat la crisi, posant els militars i els policies entre els capdavanters visibles i els directors de més pes de l’estratègia a seguir; d’aquesta manera mostra la lluita contra el virus com una guerra en la qual l’única solució és l’obedièn-

Detall d’una rampa en espiral d’accés a una passarel·la per travessar el Danubi a Viena, Àustria i una altrapassarel·la per a bicicletes en un pont que tra-vessa aquest riu a Àustria: la tecnologia al servei d’una mobilitat més racional i sostenible.



Amb la col·laboració de:

cia militar, que, per definició, és rígida, cega i acrítica, en comptes d’enfocar la solució amb un esperit col·laboratiu, intel·ligent i crític que estimuli, estudiï, faci rectificar estratègies i incorpori iniciatives sorgides des de qualse-vol punt de la societat; al capdavall, aquest enemic no està a l’aguait dels nostres moviments ni ens encalça ac-tivament de manera bèl·lica, sinó que coneixem perfectament com es pro-paga, com interactua amb nosaltres i, per tant, com podem evitar-lo. b) vol protegir el sistema econòmic en comptes de protegir les persones; d’aquesta manera, en comptes d’in-jectar grans quantitats de diners per salvaguardar el dia a dia de la gent amb la finalitat de salvaguardar les empreses per a quan s’hagi acabat el malson i les tornem a necessitar (tal com economistes eminents diuen que s’ha de fer), es dedica a fer, amb un retard imperdonable, normatives con-fuses i incompletes que posen traves burocràtiques i compliquen l’obtenció de seguretat i diners a centenars de milers de ciutadans. c) i, des d’ahir mateix, ha incrementat encara més la repressió de les idees, coaccionant l’adopció de mesures de prevenció de riscos per als nostres presos po-lítics, cosa vertaderament indecent i repugnant tant des d’un punt de vis-ta democràtic com humanitari; una altra qüestió és determinar per què les nostres institucions (Parlament i Generalitat) cedeixen al xantatge i a la coacció, qüestió que s’hauria de dirimir en el menor temps possible...simplement perquè ens hi van la lliber-tat i la vida.

És per això que penso que la verta-dera reacció, la reacció de fons, ha de venir de la ciutadania. De la ciutadania del món sencer. Després de la catàs-trofe caldrà reflexionar i reconstruir la societat humana. I podrem optar per reconstruir la mena de societat que ja teníem fins ara i que ja sabem on ens porta en un termini de temps relativa-ment curt o bé construir de cap i de nou alguna cosa millor, més sosteni-ble i perdurable, que aprofiti tot allò de tan bo que la ciència, la tecnologia, totes les arts, totes les cultures i llen-gües del món i tots i cada un de nos-altres puguem aportar-hi de manera col·laborativa, generosa i desinteres-sada. Fem sentir la nostra veu i fem que els governs del món es moguin en aquesta direcció! Ens cal més que mai una revolució de fons que posi al davant de tot el benestar de la huma-nitat sencera.

Aquests dies, confinat, he pogut veure dos muntatges de CRÀDULA TEATRE I EL COR PRELUDI titulats Que sigui l’últim cop i Europa, i he quedat fascinat de la força del missat-ge i de la importància que pot tenir el

jovent en l’impuls cap a aquesta nova societat. Tenim gent valenta, que treballa a primera línia amb una dignitat admirable, com hem pogut veure al programa diari de TV3 titulat, precisament, primera línia, i tenim idees per desmante-llar una societat basada en l’ar-mamentisme i la competència i transformar-la en una societat més humana, més integradora i propera (les del programa de TV3 Tabús, per exemple). Només cal reflexionar, aga-far aire i fer el pas. Perquè la tasca no serà senzilla.

Ara em ve al cap una cançó que cantava l’any 1975 en Ramon Mun-taner a partir d’un poema de Pere Quart titulat Cançó de carrer i que acaba més o menys amb aquesta idea; i tots hi som cridats:

Apòstols i cabdills:llenceu el crit d’alarma!Savis, tècnics, obrersforceu les vostres màquines.Genis de totes artsembelliu la croada.Homes, dones, infants, de tota llengua i raçai els mísers i els vençutsramada innumerable:espereu i engrossiuel clam que ens agermana.Encara hi som a temps, encara, encara, encara.Destruirem un mónestúpid i sense ànima.Cavem els fonamentsd’una vida més alta, cavem els fonamentsd’una vida més alta.

No sé si Gaia ens ha enviat aquest

virus de manera intencionada i cons-cient per desempallegar-se de nos-altres i modificar activament la seva composició biològica per tal d’asse-gurar-se la seva pròpia supervivència com a superorganisme... més aviat, per la meva formació científica clàssi-ca tendeixo a pensar en causalitats, casualitats i interrelacions múltiples i complicades de desxifrar i, per tant, que l’origen i l’expansió meteòrica del virus s’han produït de manera fortuïta en un moment de desenvolupament humà que fa que les relacions globals entre les diferents zones del planeta siguin fàcils, directes i immediates. Però això no treu que, també, ha ar-ribat en un moment clau que permet una mirada filosòfica al moll de l’os de la societat que hem construït.

Xavier Viñas

i Teixidor

[email protected]

A dalt, escena de l’obra Que sigui l’últim cop, de Cràdula teatre i cor Preludi. A la

dreta, portada del disc de Ramon Munta-ner del 1975 Cançó de carrer.



Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Activitats en temps de confinament

Des del passat 13 de març la Biblio-teca està tancada a causa de l’emer-gència sanitària causada per la CO-VID-19. Nosaltres però, continuem treballant des de casa per oferir-vos accés als serveis digitals disponibles, compartir-vos algunes iniciatives cul-turals que s’estan duent a terme i acompanyar-vos en la mesura del possible en aquest confinament que ens afecta a tots, amb jocs lingüís-tics, explicant-vos contes o fent reco-manacions.

En aquest sentit en aquest número especial del llumiguia us volem donar a conèixer aquests serveis, propostes i accions que fem des de la Biblioteca i el món de la cultura i els llibres, per fer més amè el temps que hem de passar a casa.

EBIBLIO HTTPS://CATALUNYA.EBIBLIO.ES/OPAC/#INDEXEbiblio Catalunya és un servei del Sis-tema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de contin-guts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. Gràcies a la implementació d’una solució tecnològica oferta per la Diputació de Barcelona s’ha generalit-zat l’accés a la plataforma i ara tota la ciutadania pot fer-se el carnet de manera virtual i recollir-lo a la seva biblioteca més propera un cop finalitzi el confinament i d’aquesta manera ac-cedir a eBiblioCat.

Es pot accedir a aquests continguts a través de diferents dispositius: or-dinadors personals, lectors de llibres electrònics, tauletes o telèfons intel-ligents. La biblioteca digital eBiblioCat ofereix als ciutadans una col·lecció de novetats editorials de diverses temàti-

Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva

ques: obres de ficció i de no-ficció per adults, infants i joves. Accés a més de 2.000 títols de pel·lícules, curtme-tratges, enregistraments de concerts i documentals, així com audiollibres.

Si teniu qualsevol dubte podeu adre-çar-nos un missatge al nostre correu electrònic [email protected] i us ajudarem!

DIA DE LA POESIA - RECITAL VIRTUAL

El passat 21 de març es va cele-brar el Dia Mundial de la poesia. Des de la biblioteca teníem programat un recital pel divendres 20 de març que malauradament no vam poder cele-brar. Malgrat tot, i per no deixar pas-sar aquesta magnífica oportunitat de compartir la poesia amb tothom vam demanar als participants que es gra-vessin recitant una poesia. Podeu tro-bar el vídeo resultant a la nostra web i a les nostres xarxes socials.

Donem les gràcies a la Susana, la Gisela, l’Ivan, la Paula i l’Abril d’Els Pe-tits Marxants de Paraules, a la Con-

xita Casadevall i a la M.Dolors Godoy per la seva fantàstica col·laboració.

Moltes gràcies!

CLUB DE LECTURA FAMILIARDissabte 4 d’abril vam poder fer la trobada del club de lectura familiar de manera virtual.

A més a més vam tenir una gran sorpresa… vam poder conversar amb l’autor del llibre que havíem llegit L’illa de Paidonèsia d’Oriol Canosa i Gabriel Salvadó i editat per la Galera.

Això va ser possible gràcies a la vo-luntat i predisposició de les coordina-dores del club, la Dolors i la Mabel, i de l’autor del llibre Oriol Canosa, que van fer aquesta sessió de manera totalment gratuïta i altruista. Mol-tíssimes gràcies de tot cor. Gràcies també a les famílies per participar i encomanar l’amor pels llibres!

BIBLIOCONFINAMENT A LA WEB DE LA BIBLIOTECAGràcies al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, aquest mes de


Ajuntament / Àrea de Cultura Cassà al diamarç vam donar a conèixer la nova web de la Biblioteca. Més propera, funcional, dinàmica, intuïtiva i més vi-sual.

Hem actualitzat els continguts i a partir d’ara serà més fàcil trobar tota la informació.

Aquests dies, per passar el confi-nament, hem creat un apartat amb recursos culturals amb accés obert i gratuït que estan duent a terme di-ferents editorials, museus, teatres, professionals de la narració oral, ar-tistes, revistes, etc. per continuar gaudint de la cultura des de casa nos-tra.

El dia 2 d’abril se celebra el dia In-ternacional del Llibre Infantil, data que coincideix amb el naixement d’un dels grans narradors de contes de la histò-ria, Hans Christian Andersen.

Nosaltres també vam celebrar-ho i per això us vam proposar un joc, una

adaptació del popular Endevina qui és amb personatges de la literatura in-fantil. A la web trobareu les plantilles i un petit tutorial amb tots els passos que heu de seguir per tenir a punt el vostre Qui és qui. Si us animeu ho po-deu compartir amb nosaltres amb el hashtag #endevinesquibibcassa!

També trobareu la nova Guia de Pri-mavera de recomanacions de literatu-ra infantil i Juvenil elaborada pel grup CLER (Club de lectures Recomana-bles). Lectures molt interessants per a totes les edats que segur ens aju-daran a l’hora de preparar la nostra llista de llibres per comprar o regalar.

DINAMITZACIÓ XARXES SOCIALSA més a més estem dinamitzant molt les nostres xarxes socials per sen-tir-nos més a prop vostre, perquè us

trobem molt a faltar. Així continuem fent recomanacions temàtiques i ara també audiovisuals. Continuem amb els nostres #bookfacefriday dels di-vendres i els #robaunpoema els dime-cres; alguns usuaris ja s’hi han sumat i ens n’han enviat alguns de propis que són fantàstics! Gràcies, esperem que vosaltres també us atreviu i ens els envieu!

També hem començat a llegir con-tes per als més petits que anem pu-jant a les xarxes i hem recuperat els biblioreptes! Així que si no ens seguiu a les nostres xarxes socials, ara és un bon moment! Ens trobareu a Insta-gram @bibiotecacassa i Facebook @bibliotecadecassa. I per descomptat molta informació i continguts a la nos-tra web www.bibgirona.cat/cassa

Recomanacions:

PER A JOVESEl dia dels trífids de John Wyndham editat per l’Altra Edi-torialL’Altra Editorial ha reeditat aquest clàssic de la literatura de ciència-ficció. Una novel·la que ens situa en un hospital de Londres, on Bill Masen es tro-ba ingressat amb el cap embe-nat. Això ha fet que s’hagi per-dut la pluja de meteorits més increïble de la història. Quan finalment es treu la bena dels ulls s’adona que tothom s’ha tornat cec, els passadissos de l’hos-pital són plens de cadàvers i la gent passeja desconcertada per la ciutat fugint dels trífids, una plantes de més de 2 metres d’alçada. Aviat coneixerà la Josella i junts intentaran sobreviure en aquest nou món devastat.

Una novel·la punyent que manté el ritme i el suspens fins al final, amb un to irònic i una bona dosi de crítica social. L’autor ens planteja un món fu-tur que cal tornar a inventar perquè el que hi havia fins aleshores ha de-saparegut. Calen noves regles i noves normes per tornar a començar.

PER A ADULTSLa veïna del costat de Yewande Omotoso, editat per Les HoresL’Hortensia i la Marion són dues veïnes que viuen en un barri be-nestant de Ciutat del Cap. Una és negra i l’altra, blanca. 80 anys, vídues, un passat ple de secrets i decepcions i una hostilitat mú-tua. Però un dia un fet inesperat fa que les coses entre elles canvi-ïn i s’hagin d’entendre per força. Seran capaces de fer néixer una amistat entre elles? O no podran deixar de banda els seus malente-sos i les seves hostilitats?

Una novel·la divertida i enginyo-sa que ens donarà una visió de l’apart-heid a Sud-Àfrica, on les ferides del règim racista es van tancant amb pe-nes i treballs. Un relat que ens parla de la frustració vital, de les relacions socials i de les injustícies que poden haver-hi a qualsevol part del món.

Venda d’electrodomèstics i mobles de cuina


Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Continuem actius tot i el confinamentAquest últim mes, com tothom,

l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Cassà s’ha confinat, però ha seguit activa en tot moment a través de les seves xarxes soci-als, donant informacions d’interès juvenil i proposant activitats utilit-zant la tecnologia.

És veritat que moltes de les ac-tivitats que teníem previstes no s’han pogut fer, com per exemple totes les activitats de les tardes joves de l’Escorxador, les dinà-miques dels dies internacionals a l’institut, el curs de promoni-tors/es de Setmana Santa, etc. Estigueu alerta perquè algunes d’aquestes activitats s’intentarà trobar-hi una altra data per poder-les fer. En tot cas, dei-xem de pensar en tot allò que no hem pogut fer i cen-trem-nos en allò que sí:

Àrea de joventut

Escola Municipal de Música Pere MercaderAquest abril les circums-tàncies sabudes han fet, que l’escola de música Pere Mercader hagi hagut de fer un canvi de rumb en la programació del curs i que no haguem pogut gaudir de la setmana de la música. Però com ens hem reinventat i per continuar els aprenentatges dels alumnes, fem les classes de forma telemàtica, fins que tot es pugui restablir amb normalitat. D’aquesta manera els alumnes podem rebre totes les atencions i classes dels professors des de casa. Des d’aquestes línies desitgem que estigueu molt bé i puguem retrobar-nos ben aviat.

Moltes persones es poden pensar que estant tancats a casa se’ns acaben les op-cions de fer activitats i de distreure’ns, però hem de ser positius i aprofitar tot el que tenim a l’abast per po-der passar aquests dies de confinament de la manera més agradable possible. Po-sar-nos al dia en les matèries de l’institut, fer les feines de casa, cuinar, ser creatius, o consumir cultura a telemàti-cament, són algunes de les opcions que hem anat ofe-rint i informant als joves de Cassà. Com per exemple, la campanya #JoActuo, promo-guda per la Generalitat, on molts artistes han fet actua-cions en directe a través de

les sexes xarxes socials; o el #ClotildeActua, que és la inventiva del Clotilde Fest de fer sessions musicals destina-des a joves a través de les ràdios més famoses.

Un tema molt important que hem estat tractant ha estat la manera com gestionem emocionalment el confinament. Hem difós una guia destinada a la població jove sobre com gestionar les diferents emocions que sentim durant el con-finament. Com trobar sentit en una situació com aquesta, i ser positius, és vital per encarar psicològicament el fet d’estar a casa sense poder sortir. Per aquest motiu, la famosa web Adolescents.cat, ha creat un consultori on-line on qualsevol persona jove pot fer la seva consulta en relació aquests dies de confinament, de manera anònima.

La incertesa de com s’anirà resolent aquesta situació ens fa impossible saber, quan surti publicat aquest article, com estarà la situació, si ja podrem fer vida normal o no. El que sí que volem deixar clar és que Cassà Jove està al servei de tots els i les joves del municipi per a qualsevol cosa. Recordeu, ens podeu trobar al telèfon 669166000, a [email protected], o a través de les xàrxes socials de @CassaJove.

Tel. 972 46 34 79

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30


Meteorològiques / Policia Local Cassà al dia

Meteorològiques

MARÇ 2020TemperaturesMitjana del mes: 10,2º C La mitjana de març de Cassà és de 10,56º ( - 0,36º)

Màxima absoluta: 22,6ºC dia 12 a les 12 i 10 del migdia.

Mínima absoluta: - 1,3 ºC el dia 27 a 3/4 i 7 minuts de les quatre de la matinada.

Mitjana de les màximes: 16,36 ºC

Mitjana de les mínimes: 4,02ºCLa temperatura ha baixat de 0º en

tres dies: el 7, el 26 i el 27.

Pluges:Nou dies amb precipitació: Dia 2 1 lDia 6 1,1 lDia 9 2,6 lDia 16 9,9 lDia 22 5,4 lDia 23 53,7 lDia 26 7,3 lDia 30 1,3 lDia 31 6,7 lPrecipitació total: 89,5 litres (la

mitjana global de tots els mesos de febrer de 55,76 litres)

Vent dominant: Xaloc (ESE) i Grega

(NNE) durant 11 dies cadascun. Ràfega més forta de vent : 41

Km/h d’OSO (Garbí) dia 2 a 2/4 i 6 minuts de les 9 del matí.

(Dates tretes del Meteocat)

MES PLUJÓS I HIVERN MOLT POC FRED Si una cosa destacarem d’aquest mes de març, serà la pluja, ja que amb prop de 90 litres n’ha ultrapas-sat amb més de 30 a la mitjana. El dia més significatiu va ser el 23 amb 53,7 litres.

Pel que fa a les temperatures han estat normals aquest mes, però no al global de l’hivern que ha estat un dels menys freds que es recorden. Pen-sem que la temperatura només ha baixat dels 0 graus en 10 ocasions, vuit i una al febrer i al març. Després ho ha fet dos dies més a la primavera. I la mínima absoluta ha sigut de -2,7º, les altres han estat dècimes.

Recordem que es poden seguir les dades meteorològiques en directe a l’observatori de l’Ajuntament. L’enllaç és:cassa.cat/meteo/

-5

0

5

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Màximes, mínimes i pluges de FEBRER de 2020 Temp. mitjana : 10,67 ºC Pluja total : 3,4 litres

Pluja Màximes Mínimes

Policia Local

ACCIDENTS MES DE MARÇ

Accidents amb danys materials:

Dia 06: - Avd. Antoni Gaudi – Vehicle implicat: DAF FT.

Dia 13:- CR/C-250A- Vehicles implicats: Renault Trafic i Volkswagen Touran.

Dia 22: -Perelada. Vehicle implicat: BMW


Entitats Parròquia de Cassà

La situació de pandèmia que vivim o patim ens mostra una imatge fosca, on la llum sembla que s’hagi apagat de cop i tot s’ha capgirat. Un poe-ma de mossèn Miquel-Àngel Ferrés –AIXÍ…– ens fa viure la realitat crua, però alhora ens convida a obrir-nos a la Pasqua i celebrar-la al llarg de cinquanta dies, fins a la Pentecosta; i més temps.

AIXÍ…Impacients com els ametllers florits abans

d’hora, inquiets com els infants confinats per força, angoixats com els malalts que esperen diag-

nòstic, així desitgem que tot s’acabi, Senyor!

Intrèpids com el personal sanitari, insegurs com les empreses sense facturar,

mancats com un hospital a punt del col·lapse, així implorem la teva ajuda, Senyor!

Tenaços com l’epidemiòleg que investiga, ansiosos per veure baixar la corba,

febles amb els més vells i vulnerables, així supliquem la teva gràcia, Senyor!

Compungits com un familiar sense comunicar-se, enfonsats com qui ha perdut la feina,

impotents com qui dóna positiu al test:així ens sentim sense el teu consol, Senyor!

Distants com una abraçada impossible, freds com un somriure amb mascareta,

amargs com un adéu sense comiat, així ens trobem lluny de tu, Senyor!

Estrets com una família sense espais, errants com un sense sostre perdut,

impotents com un viatger per repatriar, així demanem la teva misericòrdia, Senyor!

Vençuts com els qui hem marginat, refusats com els qui no hem acollit,

empresonats com els qui hem engarjolat, així anhelem la llibertat, Senyor!Àvids com la vacuna del virus,

espantats com un geriàtric ben ple, esquerps com qui no creu les notícies,

així cerquem el teu alè, Senyor!Confinats com la humanitat callada, buits com els carrers de les ciutats,

fluixos com la salut del planeta, així esperem la teva salvació, Senyor!Refiats com un malalt del seu metge,

perseverants com els qui lluiten a primera línia, emocionats com els qui han rebut l’alta,

il·lusionats com els voluntaris que ajuden, creatius com tanta gent a casa,

entusiastes com els aplaudiments de cada vespre, així volem celebrar la Pasqua, Senyor.

PASQUA VOL DIR…Que Déu, Pare/Mare, és boEll estima el seu Fill, Jesús, i no pot permetre que sigui es-clafat per la maldat, la injustícia i la covardia. L’aixeca entre els humiliats. El treu de la foscor de la derrota. Li dona una vida nova, més alta, més lliure, més transparent. La mort té el seu primer fracàs.

Que Jesús, el crucificat, tenia raóEl que deia i el que feia és veritat. Ell, que plora, ara és

consolat i confia el seu Esperit Consolador als seus amics i amigues. Ell, que va patir fam i set de justícia, ara sacia

Volem celebrar la Pasqua

als seus. Ell, net de cor, transparenta el Déu Amor. Ell, perseguit per la justícia, ara va al davant amb el seu Regne de pau i llibertat.

Que Déu està a favor nostreQue s’ha compromès perquè l’alliberament de tots els

homes i dones no sigui només una paraula bonica; que la lluita per un món nou no sigui només un ideal llunyà que mai no podrem aconseguir. La resurrecció suposa, en Jesús i en nosaltres, una insurrecció. Insurrecció contra tot el que ens degrada, ens deshumanitza, el que ens fa inhumans i ens separa els uns dels altres.

Que la dona no és una persona de segon ordreJesús va voler que va voler néixer d’una dona, també va

voler que elles –les dones– fossin les primeres en portar al món la llum de la Pasqua. Ens ho diu l’evangeli de Mateu (28, 1-8): Quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren al sepulcre… L’àngel digué a les do-nes: –No tingueu por, vosaltres… Aneu a dir als deixebles que Jesús ha ressuscitat, i ara va davant vostre a galilea. Allà el veureu. Elles, amb por, però amb una gran alegria, van córrer a anunciar-ho als deixebles. Elles van ser les missatgeres de la Vida.

Que el món no camina cap enrereI que l’evolució no va cap enlloc. Que la creació està ges-

tant un futur millor. Per això Pasqua ens convida a conèixer i respectar tot el que ens envolta. A no malgastar les for-ces ni l’encant de la natura. Vol que l’univers sigui una llar acollidora per a tothom. Tot i que ens queda molt camí per fer. Cal recordar les paraules del papa Francesc en la seva encíclica Laudato si: Si tenim en compte que l’ésser humà també és una criatura d’aquest món, que té dret a viure i a ser feliç, i que a més té una dignitat especialíssima, no podem deixar de considerar els efectes de la degradació ambiental, de l’actual model de desenvolupament i de la cultura del rebuig en la vida de les persones.

Que la vida és més forta que la mortQue l’amor és més poderós que l’odi. Que la pau vencerà

per damunt de la guerra. Que la llibertat no serà trepitja-da per l’opressió. Que l’esperança no pot ser ofegada per l’absurd. Que la innocència és més potent que la maldat. Que el mal no té l’última paraula. Que els injustos no sem-pre guanyen i que mai no guanyen del tot. I que el temps definitiu no és l’hivern, sinó la primavera.

Enric Plantés i Badosa

Missa sense fidels, a l’església parroquial de Cassà.


DefuncionsMARÇ 2020

Pietat Bou MartíVa morir el 4 de març de 2020 a l’edat de 92 anys; era vídua de Josep Maymí Margarit i deixa un fill, Carles.

Miquel Sagués EstebanVa morir el 5 de març de 2020 a l’edat de 88 anys; era casat amb Mercè Tomàs Vila i deixa dos fills, Josep i Jordi.

Josep Tarrés Xirgo

Va morir el 15 de març de 2020 a l’edat de 86 anys; era vidu de Carme Abella Deu i deixa dos fills, Xavier i Marta.

La seva família agraïm les mol-tes mostres de suport rebudes i lamentem no haver-li pogut fer un comiat com el que ell merei-xia i tots haguéssim volgut.

Andreu Roca ClavegueraVa morir el 23 de març de 2020 a l’edat de 91 anys; era casat amb Maria Esgleyes Matas i deixa dues filles, Carme i Anna.

Pilar Ribas TorrentVa morir el 23 de març de 2020 a l’edat de 88 anys; era vídua de Joan Bou Vall-llovera i deixa un fill, Josep.

Maria Malagelada Quintana

Va morir el 24 de març de 2020 a l’edat de 86 anys; era vídua de Marcel·lí Ruscalleda Casadevall i deixa dos fills, Car-les i Sergi.

Maria Barcons SalvatellaVa morir el 31 de març de 2020 a l’edat de 91 anys; era vídua de Friedrich Breuer i deixa una filla Maria Isabel.

Estadístiques / Necrològiques Cassà al dia

Nota: no hi ha dades sobre les cerimònies de comiat sus-peses amb motiu de la pandèmia del coronavirus

Tina i MelvaLa família de Josep Tarrés i Carme Abella volem agra-ir-vos de tot cor tots aquests anys que heu dedicat a cuidar els nostres pares. Ha estat un temps llarg i les circumstàncies sovint molt dures. Malgrat tot, la dedica-ció i l’afecte amb què els heu tractat van molt més enllà d’una simple relació laboral. Moltíssimes gràcies!

Buffet lliure a la carta

Restaurante shangai


Entitats Escola Aldric

El dia 12 de març i després del comu-nicat des del Departament d’Educació del tancament de tots els centre edu-catius pel Coronavirus, els i les mes-tres de l’escola Aldric varem preparar un pla de treball per cada curs perquè els nens i les nenes poguessin fer du-rant els dies de confinament. A partir del 23 de març, cada cicle va penjar a la web de l’escola recomanacions i recursos dels diferents àmbits perquè els alumnes puguin continuar fent ac-tivitats educatives des de casa. Cada família pot veure les recomanacions a

l’apartat del cicle que fa el seu fill/a. S’anirà informant de les novetats a les famílies seguint les indicacions del De-partament d’Educació.

Abans del tancament havíem tingut temps de fer moltes activitats, bona part de les quals relacionades amb el medi ambient, tal i com podeu veure en aquestes pàgines.

EXPOSICIÓ DE MEDI OBERTA A LES FAMÍLIESEls alumnes de 6èB al finalitzar el

tema de medi sobre l’edat Mitjana, ho vam voler compartir amb les nostres famílies. Per aquest motiu les vam convidar a la nostra classe, un dia a la tarda, i els vam exposar per grups el que ens havíem preparat.

Ens va fer molta il·lusió poder com-partir el nostre aprenentatge amb els de casa però també ens vam posar un xic nerviosos perquè era el primer cop que ho fèiem i tots ho volíem ex-posar molt bé.

Ens havíem dividit la feina en cinc grups i cadascun tenia la llibertat de

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORALA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.

Correduria d'assegurancesPlaça de la Coma, 18 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: [email protected]

Abans del confinament, activitats de medi ambient

Activitats amb els pares i mares dels alumnes de 6èB, explicant projectes de medi ambient desenvolupats a l’aula.


Escola Aldric Entitats

LA VELLA QUARESMA A INFANTILI després de la gresca pròpia del Carnaval arriba a l’escola la Vella Quaresma que ens posarà ordre, reflexió i calma. Ella arriba amb les set cames que corresponen a les setmanes que hi ha entre Carnaval i Pasqua.

Cada divendres, els nens i nenes s’aple-guen al seu voltant i li cantem cançons i li ta-llem una cama. Ella ens dóna missatges per ajudar-nos a ser més bons companys i per poder millorar i treballar els valors de convi-vència:

- ABRAÇAR ALS AMICS, A LES AMIGUES, I ALS QUE NO HO SÓN TANT.

-A DiR: BON DiA, BONA TARDA i ADÉU AQUESTA SETMANA APRENDREU.

-A SER BONS AMICS US HAUREU D’ESFOR-ÇAR, SI LA CAMA EM VOLEU TALLAR.

fer l’exposició com volia. Creiem que les nostres famílies van

sortir prou contentes i ens van saber perdonar les petites errades que vam poder cometre. De tot se n’aprèn. La idea era que veiessin com treballem a l’escola.

PROJECTES DE MEDI A CICLE MITJÀLes nenes i nens de cicle mitjà (fotos superiors) durant les últimes setma-nes d’aquest darrer trimestre hem dut a terme diferents projectes a l’es-cola. Els alumnes de tercer hem tre-ballat el poble i el cicle de l’aigua. Des-prés de construir diferents elements del nostre poble i de dissenyar jocs, trencaclosques i memoris ens ha visi-tat a l’escola una persona que coneix

molt bé com és Cassà i des d’aquí li volem agrair la seva participació en el projecte. Gràcies Quim Massa per totes i cadascuna de les experiències que ens has explicat i per ajudar-nos a conèixer millor el nostre entorn. D’altra banda, quan hem treballat el cicle de l’aigua hem gaudit moltíssim fent experiments i visites guiades a la depuradora. Tanmateix hem tingut la sort de comptar amb la presència de la mare de l’Oriol Suñer que ens ha ensenyat com és una potabilitzadora per dins a través d’un vídeo molt inte-ressant. Aquest segon trimestre, els alumnes de 4t de primària hem tre-ballat Les Comarques de Catalunya. Tot va començar durant les vacances de Nadal, on les nostres tutores ens van convidar a imaginar un viatge a

una casa rural d’una ciutat o poble de Catalunya. Havíem de recopilar la in-formació necessària per elaborar un mural, pòster o lapbook de l’indret. Després ho vam exposar a la resta de companys com si fóssim treballadors d’una agència de viatges. A partir d’aquí va anar descobrint les diferents províncies i comarques catalanes, així com les seves característiques; el pai-satge, el clima, la vida i treball… Per acabar el projecte, vam elaborar uns jocs per repassar i practicar el nom de les comarques, de les capitals de comarques i la seva situació geogràfi-ca. Vam jugar al memori, a la ruleta, al parxís i vam construir un trenca-closques. Hem après molt i entre tots ens hem ajudat a conèixer millor la nostra terra.



ELS BOSCOS DE LES GAVARRESEl passat 12 de març els alumnes de 6è vam anar d’excursió a Can Vilallonga amb bicicleta, per fer un taller sobre els boscos de les Gavarres.

Allà ens van ensenyar com les plantes estan adap-tades al medi a on viuen, quines predominen sobre les altres i quin tipus de bosc hi ha en aquella zona.

Podem afirmar que és un bosc d’alzines perquè pràcticament no hi ha pins. Les alzines necessiten ombra per poder créixer i els pins els hi proporcio-nen. Així aquestes es van fent grans i van guanyant terreny. Tot plegat molt interessant.

També vam poder conèixer altres plantes d’ús me-dicinal. Al final vam haver de tornar ràpid amb les bicicletes cap a l’escola perquè ens van comunicar que el dia següent les classes se suspenien pel tema del Coronavirus.

PLÀSTICA A CIDurant el curs els i les alum-nes de cicle inicial treballen di-ferents artistes, aquest segon trimestre han treballat el pintor Piet Mondrian estudiant la seva vida i la seva obra. Els nens i les nenes han pogut reproduir alguns dels seus quadres durant les ses-sions de plàstica.

A més a més a l’espai de Arte tant els alumnes de cicle inicial com els de cicle mitjà han gaudit d’algu-nes propostes relacionades amb el pintor. De ben segur que han après moltíssimes coses de l’artista!


Escola Aldric Entitats

ESPAIS (AMBIENTS D’APRENENTATGE); A CICLE SUPERIOR ES DIUEN LABORATORISUna metodologia en què l’alumne interactua lliurement en els espais que les mestres han plantejat amb propostes d’aprenentatge organitzades per àmbits. L’Infant esdevé el protagonista del seu aprenentatge i la mestra l’acompanya en aquest procés.

TREBALL PER PROJECTESUna de les metodologies d’aprenentatge a través de la que aprenen l’alumnat d’infantil i primària de l’Aldric és el Treball per Projectes i grups d’investigació. Es desen-volupa a l’horari de Medi a primària i, de manera glo-balitzada, a Infantil organitzant un conjunt d’activitats al voltant d’un tema escollit o acceptat per l’alumnat.

LÍNIA D’ESCOLAEl món que troba l’infant actualment és ple d’estímuls, ple d’informacions, ple de recursos… on hem de decidir cons-tantment cap on volem anar si no volem deixar que altres persones o el mateix entorn impersonal, actiu, frenètic ens porti, sense la nostra intervenció voluntària.

En aquesta classe de món, tots tenim accés fàcil a in-formacions completes, diverses, actualitzades…I ja no és vàlid que l’ensenyament es basi en fer acumular aquestes

informacions a les memòries dels nens i les nenes. Aquesta era potser la tasca adequada a altres temps

on només uns pocs sabien o tenien accés al saber i ens havien de transmetre el seu coneixement.

En aquest món canviant, obert, divers, complex creiem que hem de formar els infants en la reflexió, la investiga-ció, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una re-alitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.

Per això, les mestres que integrem el Claustre de l’esco-la Aldric hem arribat a uns acords metodològics per con-sens, que seran el marc d’actuació de totes les activitats que es proposen en centre: Plans de treball, treball per projectes i ambients d’aprenentatge.

PLA DE TREBALL (PDT)És una metodologia que afavoreix l’autogestió i l’autocrí-tica envers el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Una nova manera de presentar els objectius i continguts a l’alumnat. La mestra planifica una sèrie de tasques set-manals i presenta a l’alumnat el temps que tindrà per fer-les. Passat aquest temps, es revisa i es valora con-juntament el treball fet i com es continuarà avançant per a l’assoliment dels objectius d’aprenentatge. A més, el PdT ofereix, a les famílies, l’oportunitat de compartir amb l’escola i el propi alumne aquest procés cap a l’au-tonomia, la responsabilitat, l’organització del temps i el respecte pel propi ritme d’aprenentatge.



SORTIDA P4 AL MAS BESEl dimarts 10 de març, els nens i nenes de P4 vam fer una sortida a veure la granja de Mas Bes, a Salitja, Vilobí. És una gran explotació ramadera amb vaques lleteres. La visita va estar molt bé, doncs ens van deixar tocar i donar menjar a unes cabretes, als conills, a les gallines, a les vaques… També ens van fer munyir, ens van ensenyar com es desgranava el blat de moro i vam veure les vaques, els vedells, uns porquets, la gran maqueta que tenen i vam fer una volta pel museu amb eines i elements del món pagès. Després, vam dinar uns macarrons boníssims, i vam poder gaudir del bon dia i de jocs a l’aire lliure en uns espais molt adients que tenen ara al Mas Bes. Una bonica experiència per repetir.

L’HORT A EDUCA-CIÓ INFANTILHem començat a preparar l’hort tots els nens i nenes d’Ed.Infantil. Volem plantar patates, pastanagues, enci-ams… Primer de tot hem anat en grups per preparar-l’ho: treure les males herbes i remenar bé la terra. Quan els pares de l’Eloi de P5 puguin venir a l’es-cola, ens explicaran com ho hem de fer per plantar i cuidar les nostres hortalis-ses.


Amics de la Sardana Entitats

El dia 13 d’abril ens va deixar en Fèlix Horcajo Viejo a l’edat de 92 anys. Ha-via nascut a Madrid l’any 1927 i amb la guerra va ser traslladat a Cassà. Acabada la comtessa va fer de pagès i de paleta. El 1942 va començar a estudiar solfeig amb en Pere Merca-der, seguidament va fer els cursos de contrabaix que els va acabar al con-servatori Superyor del Liceu de Bar-celona.

La seva vida musical va començar el 1948 amb el conjunt Joaquim Soms de la Ciutat comtal. Del 1949 fins el 1951 va fer el servei militar i a la dè-cada dels 50 va tocar amb les Prin-cipals de Llagostera i de Cassà. Del 1959 fins el 1970 va estar a la Prin-cipal de la Bisbal.

A més de ser un excel·lent contra-baixista de cobla va desenvolupar al-tres activitats musicals, com ara to-car ocasionalment amb els Pescadors de l’Escala formar part de l’Orquestra de Cambra de Girona i del grup Cal-dae També va dirigir el grup infantil de les Veus de Salitja.

Un cop jubilat va fer classes de mú-sica a Escola Puig d’Arques de Cassà on fundà un petit grup musical.

També va estar fent tasques de vo-luntariat a la residencia geriàtrica de Cassà.

Fèlix, el món de la sardana i de la música en general, et recordarem sempre.

Descansa en pau .

LA PANDÈMIA TAMBÉ FA ES-TRALLS A LA PROGRAMACIÓ SARDANÍSTICAAquesta pandèmia que està afectant arreu, també ha fet estralls al món sardanista. Pràcticament s’han sus-pès tots els actes dels darrers mesos (aplecs, concerts, concursos, balla-des....) i sembla que els propers es porta el mateix camí.

En el moment d’escriure aquestes ratlles s’està plantejant l’ajornament dels actes de la Festa Major de Cassà i evidentment els d’Amics de la Sarda-na també. De moment estan penjats la Diada del Soci i la Nit dels Músics.

A mesura que vagi evolucionant el virus, ja n’anirem informant.

Una nota simpàtica és que, per ale-grar una mica el confinament, hi ha un veí del carrer Àngel Guimerà que cada dia, a les vuit en punt, fa sonar per megafonia el so d’una sardana i la gent dels voltants surt als balcons a aplaudir.

D’aquests presents que tu dones

el nostre cant és ressò.Tu, que els poetes corones, acull-nos en tes rodones,

els que et tornen el teu do.

La sardana va espaiant-seSense adéu de comiat.

Donem-nos les mans: s’atansaEl moment de fer una dansaQue també fos un combat.

Fragment del poema La cançó de l’Empordà de Josep M. López Picó

Adéu al músic Fèlix Horcajo

A les imatges, en Fèlix en una imatge recent. A la dreta, amb el grup d’en Joaquim Soms: Fèlix Horcajo (contrabaix), Joaquim Soms (acordió, saxo, vo-calista, director), Joaquim Nogué [el Nunci] (trompeta), Desconegut (trombó), Josep Cantarell (saxo i clarinet), Pere Hugas (bateria i guitarra elèctrica) i Josep Badia (saxo i clarinet); al davant: l’animadora vocalista Mary del Carmen. I amb la Principal de Cassà, l’any 1957. (Fotos: Arxiu d’en Josep Loredo i d’Amics de la Sardana)


Entitats Escola Puig d’Arques

Des del 13 de març l’escola viu un estat de confinament. Cadascú de nosaltres, a partir de la seva situació personal i familiar, s’està adaptant a aquesta nova manera de viure que no havíem imaginat mai que fóra possi-ble.

Trobem a faltar l’escola: l’arribada al matí; les salutacions; les classes, siguin de matemàtiques, llengua, edu-cació física, experiments, art o músi-ca; les estones d’esbarjo amb rialles, complicitats i alguna enfadada quan algú no segueix les normes del joc i

Lliga de glosa, confinada, a l’Escola Puig d’Arques

Imatges dels vídeos fets pels alumnes en aquest insòlit concurs de glosa d’enguany.

Pol. Ind. El CarriletC/ Cerdanya, 417244 Cassà de la SelvaT 972 463 395 F 972 464 [email protected]

es necessita al mestre com a medi-ador; l’estona de menjador; el menú dels cuiners; els monitors; les activi-tats extraescolars... i el comiat a la tarda sabent que demà ens tornarem a retrobar .

Avui els nens són a casa i no se’ls deixa sortir. El seu món ha quedat re-duït a la seva llar i a la família més íntima. Als mestres, des del Depar-tament d’Educació, ens han insistit i assessorat de la necessitat d’elabo-rar recomanacions de tasques. Vo-lem mantenir actiu el nostre alumnat, tot ajudant la família. En aquest tre-ball ens hem vist abocats a ser més imaginatius que mai: web, correus electrònics i drive tutors-alumnes, Ins-tagram, canal de difusió i plataformes que han obert els seus continguts a tothom, i un munt d’activitats més.

L’escola havia de celebrar el 27 de març la XIII Lliga de Glosa. Aquesta festa és la cloenda del projecte inter-disciplinari de cançó improvisada que es du a terme al nostre centre durant tot el segon trimestre i que es ve de-senvolupant des del curs 2007/08.


Escola Puig d’Arques Entitats

Cal destacar que va ser guardonat l’any 2012 amb el pre-mi Baldiri Reixach i el curs passat amb el reconeixement d’Escola d’Innovació Pedagògica.

El primer objectiu de l’aplicació de la glosa a l’escola és millorar la competència comunicativa oral amb una activi-tat transversal, interdisciplinar i totalment competencial que permet contribuir al coneixement de la nostra llengua, del nostre país i de la nostra cultura, a partir d’una pràcti-ca motivadora i satisfactòria per a l’alumnat.

Els alumnes cada any s’esperen la final amb il·lusió. Aquest curs ja feia dies que vivíem la glosa quan de cop i volta ens vam trobar amb les mesures de confinament. Els mestres de música, sabent la importància d’aquesta data van preparar un repte: 3 garrotins inacabats. Calia que els nostres alumnes els cantessin completant el vers que faltava. Tot seguit els havien de retornar per correu als seus tutors o al canal de difusió de l’escola. La iniciativa presentada al nostre instagram @escolapuigdarques ha tingut molt d’èxit des dels més petits de P3 fins als grans de sisè.

Podeu veure el repte dels mestres de música i un resum de les aportacions del nostre alumnat al canal youtube de la web de l’escola (escolapuigdarques.cat).

Enllaços: https://www.youtube.com/ watch?v=xqvvGmRNGeI https://www.youtube.com/watch?v=hswbkiFVEtY&t=33s. Grà-cies famílies per fer possible aquesta diada en confina-ment. Molta força a tots! Ens tornem a veure ben aviat.

Equip de mestres Escola Puig d’Arques

EDUCACIÓ INFANTILEn aquest temps de confinament necessitem que els in-fants, igual que tothom, es sentin acompanyats, estimats i alhora entretinguts. Tenint en compte que cada situació familiar és ben diferent, hem d’aprofitar aquesta circums-tància per aprendre a despertar la curiositat de cadascú i amb ella la creativitat. Les activitats que proposem als nostres nens de 3 a 6 anys sovint necessiten l’acompanya-ment d’un adult, però no sempre és possible, per tant no ens amoïnem i deixem que juguin i s’avorreixin, tot plegat acompanya en el procés de creixement.

Tenint en compte aquesta certesa, les mestres d’educa-

MOLTES GRÀCIES, FÈLIX HORCAJOAmb aquestes ratlles volem homenatjar Fèlix Horcajo, mú-sic de Cassà que ens ha deixat recentment.

En Fèlix va tenir una vinculació amb l’escola Puig d’Arques que recordem de manera especial. Ja jubilat, des de l’any 2001 al 2006, va fer classes de solfeig i muntà una petita orquestra en horari extraescolar. Tota aquesta tasca la va dur a terme de manera altruista i amb gran dedicació. Els alumnes que hi assistien complementaven la formació musical que rebien a l’escola. L’orquestrina a la que hem fet referència no era gens convencional. Hi havia molts instruments de percussió i també tots els instruments, que els alumnes que formaven part del grup, aprenien a escoles de música externes.

Els que vàrem coincidir a l’escola en aquella època enca-ra recordem l’entusiasme amb el que arribava a les 5 de la tarda i la intensitat de les sessions que feia amb els seus deixebles. Alguns dels nens i nenes que hi varen assistir han seguit després carrera musical. De ben segur que alguna influència degué tenir el senyor Fèlix.

Ens ve molt de gust recordar els concerts que ens oferia l’orquestra que ell dirigia juntament amb la coral de l’escola, dirigida per Gemma Pla, mestra de música. Fèlix Horcajo i Gemma Pla des del primer dia que es van conèixer, van tenir una sintonia molt bona que va permetre portar a terme projectes interes-sants i profitosos per a tots els alumnes que s’hi van implicar.

La trista notícia de la seva mort ens ha fet recordar aquella llarga temporada que els alumnes de l’escola van gaudir del seu mestratge, del seu altruisme i de la seva bonhomia. Sempre el recordarem.

ció infantil, en un primer moment, vàrem oferir un ventall de propostes a fer ben obertes. A això, hi vàrem sumar els reptes diaris que es proposàvem a través de l’instagram de l’escola. Ara, iniciat el tercer trimestre cada nen rep, a través del correu dels pares, tasques a fer i també fem una videotrucada setmanal.

Tot anirà bé!


Entitats Escola Puig d’Arques

CICLE INICIAL: SANT JORDI A LES FINESTRES I BALCONSSant Jordi s’acosta i malgrat la situ-ació excepcional en què ens trobem, l’Escola Puig d’Arques no vol deixar perdre l’esperit de la Diada. És per aquest motiu que ens sumem a la ini-ciativa d’omplir els balcons i finestres de roses i llibres amb creativitat i ima-ginació. Animem a tots els alumnes a participar dibuixant i pintant sota el fil conductor de la llegenda de Sant Jordi. Que cadascú s’inspiri a la seva manera i pengi les seves creacions a finestres i balcons. Tot anirà bé!

CICLE MITJÀEstem vivint un període excepcional de reclusió i confinament a les cases de tot Catalunya. Des del Cicle mitjà volem que els nens i nenes es sen-tin acompanyats pels mestres i pels seus companys de classe. Per aquest motiu, en les tasques setmanals que duem a terme busquem mantenir aquest lligam amb els alumnes a tra-vés de correus electrònics, trucades i videoconferències que ens permeten veure’ns tots durant una estona.

A més, hem fet propostes de treball que permetin desenvolupar la imagi-

nació dels nostres alumnes a través de la construcció de ninots en forma de dinosaures, cal·ligrames sobre la primavera, pintar ous de Pasqua, o ví-deos que ens ensenyen a dibuixar. És una bona ocasió per aprendre de ma-nera diferent: compartir i ser solidaris és un gran aprenentatge per a la vida. Des del cicle mitjà hem d’acompanyar en aquest procés, amb independència de les circumstàncies socials de cada família i amb l’esperança que ben avi-at ens puguem retrobar tots plegats.

Tot anirà bé!

CICLE SUPERIORA cicle superior durant aquest mes que ja portem de confinament hem intentat fer un acompanyament emo-cional de tots els alumnes del cicle. Ens hem posant en contacte amb tots ells mitjançant el correu electrònic o per telèfon. Així, des de la primera setmana els alum-nes han anat realitzant les diferents tasques competen-cials que els mestres els hem plantejat: amb carpetes compartides al Drive els hem anat fent propostes i ells ens han fet el retorn de les seves tasques al correu electrònic dels tutors. A tall d’exemple, algunes de les tasques presentades són: gravar-se en un vídeo can-tant corrandes del confinament, a partir d’una propos-ta dels mestres de música, ja que no hem pogut fer el Concurs de Glosa que fem anualment. Els hem suggerit preparar l’explicació d’un conte per Sant Jordi amb tite-lles, ombres xineses, disfresses i que també en fessin una gravació, en la qual, en alguns casos, els nens han aconseguit involucrar-hi a tota la seva família; els hem proposat endevinalles i reptes matemàtics; han elabo-rat els Easter Eggs típics de la Setmana Santa i que s’han penjat a l’Instagram de l’escola; han participat en la redacció de contes del Concurs dels premis Literaris Manel Tolosà,...

I, finalment, com en quasi tots els altres àmbits, tam-bé ens hem iniciat tots junts en el món de les video-conferències a fi de poder-nos veure i explicar-nos com portem el confinament. Tots estem aprenent a treballar i a viure d’una altra manera i desitjant, però, deixar enrere aquesta excepcionalitat i tornar a la nostra nor-malitat. Tot anirà bé!

A través d’internet es poden fer trobades virtuals amb els grups d’alumnes i una reunió del claustre de professors de l’Escola.


Aquest mes de març hem hagut de suspendre la concentració setmanal del dilluns a la Plaça de la Coma a causa de l’estat d’alarma provo-cat pel COVID19. No obstant, des de la secció local de l’ANC hem continuat efectuant pro-postes que es poden portar a terme malgrat el confinament al que estem obligats. Diària-ment, des de la declaració de l’estat d’alarma, hem anat confeccionant una llista anomenada Raons per la República que anem penjant a les xarxes socials. Serveixen de reflexió sobre els motius pels quals ens convé ser independents, i en aquests temps de pandèmia, més que mai, si és que feia faltar trobar més motius per defensar la nostra sobirania.

Hem pogut veure com l’estat espanyol ha aprofitat l’estat d’alarma per centralitzar com-petències que ja tenia atribuïdes la Generalitat i com l’exercit espanyol patrulla pels carrers dels nostres pobles i ciutats, així com la pro-posta de reeditar uns nous Pacte de la Moncloa que ente-nem només serviran per restringir l’autonomia i els drets individuals i socials dels ciutadans.

També hem assistit amb estupefacció a les amenaces i coaccions que el Tribunal Suprem ha fet als funcionaris de presons catalanes si s’accedia a deixar que les preses i els presos polítics poguessin fer el confinament a casa. El Tribunal Suprem deixa clar qui és el seu significat d’estat d’alarma i dona un missatge clar al món: no hi ha drets humans per als presos. Una mostra més de la misèria moral d’aquests magistrats que es creuen per sobre del

ANC / Cassà Entitats

El Covid 19 no ens aturarà

bé i el mal.Esperem que el confinament s’acabi aviat, però que

s’acabi bé, és a dir amb totes les garanties necessàries per preservar la salut de les persones i que ben aviat ens retrobem als carrers i a les places per continuar reivindi-cant la independència del nostre país.

Cuideu-vos molt i sobretot cuideu als altres!

Salut i República, llibertat per tots i totes!

Després del Covid ens retrobarem a la Coma per la libertat dels nostres presos


Entitats Col·legi La Salle

El dijous 12 de març vam rebre l’or-dre de tancar-nos a casa. Des de La Salle Cassà, conscients del nostre paper, vam reaccionar de seguida. La consigna inicial va ser que l’alumnat se sentís acompanyat, i atenuar l’im-pacte emocional del confinament. Des del primer dia, l’equip docent va con-tactar amb els nens i nenes amb tots els canals que teníem a l’abast per tal de fer-los saber que érem al seu

costat. La segon consigna era seguir treballant, encara que fos d’una ma-nera diferent a l’habitual. Així, l’equip docent va facilitar feina als nens i ne-nes perquè poguessin fer-la a casa, adaptant-la segons les necessitats i els mitjans de cadascú. Es van habi-litar aules virtuals, es van videoconfe-rències per veure’ns les cares, i els més grans de seguida van aprendre a fer classe a distància. Fins i tot a

treballar en equip, com fem habitual-ment.

Esperem que d’aquí uns mesos això només sigui un mal record, i que els nens i nenes treguin alguna cosa po-sitiva d’aquest tràngol, i que hagin après a dominar competències i habi-litats que a vegades queden oblidades per la feina diària.

Durant aquests dies de confinament els alumnes no hem estat aturats! Els

L’escola també es fa a casaEn temps de confinament, activitats escolars des de la casa de tots i cada un dels alumnes del col·legi.


Col·legi La Salle Entitats

alumnes de primer hem estat fent moltes activitats i en les fotos d’aquestes pàgines us en passem alguns exemples: hem fet collarets egipcis tot treba-llant la civilització egípcia a l’as-signatura d’art, hem plantat lla-vors per l’assignatura de medi i poder veure així com creixen les plantes, hem fet vídeos can-tant i tocant instruments, hem fet Kahoots, hem fet mara-ques, hem fet videoconferènci-es amb les mestres… i moltes més coses! No parem i malgrat tot, estem contents

ELS OFICIS DE LES NOSTRES MARES I PARES.A primer de Primària durant el se-gon trimestre hem treballat oficis i hem convidat als pares i mares perquè ens vinguin a explicar les seves feines. També hem anat a visitar el lloc de treball d’altres famílies. Volem agrair a totes les famílies que han participat en aquest petit projecte que ens ha-gin obert les portes de les seves feines o bé que hagin vingut! Hem après moltes coses i hem desco-bert feines que no sabíem ni que existien.


Entitats Col·legi La Salle

XOCOLATA!Els de P-5 vam triar la xocolata pel projecte d’aquest any. Vam observar els fruits de la planta del cacau, vam

tastar diferents tipus de xocolata, vam investigar, experimentar, i vam descobrir usos diferents als habitu-als, com ara utilitzar la xocolata per

fer massatges i treballar la conscièn-cia corporal. Va ser un projecte molt dolç, que ens va encantar i ens va dei-xar tips i tipes!


Col·legi La Salle Entitats

COLÒNIES DE QUARTEls alumnes de 4t vam gaudir de tres dies inoblidables de colònies a Mas Batllori. Vàrem fer tallers de tota mena: perfum i melmelada, hèrp-tils, egagròpiles... Una de les activi-tats més esperades va ser el joc de nit, que va ser molt intens i divertit. L’altra nit vam gaudir de l’espectacle d’un mag que en va captivar amb els seus jocs de mans. El menjar va ser impressionant, i els nens i nenes ens vam portar molt bé.

LEGO LEAGUE A PRIMÀRIAA principis de mes la Carla Pulido i en Nil Paradeda van parlar-nos de la Lego League en la qual van participar el febrer representant a la nostra escola. Aquests desafia-ments combinen una part tècnica (el disseny i muntatge de les maquetes) amb una part teòrica. Els treballs han de presentar-se davant d’un jurat, i han d’estar molt enfocats al treball de valors i de benefici comunitari. La Carla i en Nil van ensenyar-nos el seu projecte, i ens va encantar. Mil gràcies per representar-nos!


Esports UD Cassà / Futbol

La temporada sembla acabadaEl coronavirus sembla que acabarà amb la temporada 2019/20 de fut-bol molt abans d’hora. Quan estem escrivint aquesta crònica a mitjans d’abril, les informacions provinents de la Federació Catalana apunten que les lligues de futbol base es donen per acabades i que això afectarà de pri-mera catalana en avall.

Això voldria dir que enguany no hi haurà descensos de categoria i per tant tots els equips d’entrada man-tindran la mateixa per a l’any que ve; una altra cosa són els ascensos que s’estava estudiant com es regularien i com s’aplicarien, ja que per una ban-da hi havia la possibilitat de donar la lli-ga acabada amb la classificació actual i aplicar els ascensos que pertoqués i d’altra hi havia l’opció de fer uns play off finals al mes de juny quan s’acabés el confinament. Haurem d‘esperar a veure quina de decisió es pren, ja que si pel que fa als descensos la decisió afavoreix els interessos de l’equip sè-

nior masculí, que es mantindria a se-gona catalana l’any que ve, en el cas dels ascensos podria afectar equip femení sènior que aquesta temporada ha dut a terme una gran campanya i s’ha fet mereixedor a l’ascens de ca-tegoria per la via esportiva.

ENTRENAMENTS INDOORTot i l’aturada de les competicions i els entrenaments al camp d’esports, els jugadors i jugadores del club han mantingut els treballs a domicili per mantenir-se en forma; a les imatges podeu veure-hi jugadors de diferents equips com: Yaya Susso, Noa Bra-vo, Hanna Dorloci, Alex Devia, Santi Juanola (veterans), Alex i Sergi Dilmé, Cristina Espinosa i Higinio Fajardo. A les imatges els veiem treballant a casa seva amb les condicions i mit-jans de què disposen per no oblidar que algun dia tornaran les competici-ons i cal conservar la forma i el toc.

FUTBOL 7 I ENTRENAMENT D’ESTIUPer altra banda, des de la UD cas-sà s’està treballant també preparant per quan torni l’activitat i de moment s’està preparant el torneig d’estiu de futbol 7 amb la intenció que, si les au-toritats sanitàries ho consideren con-venient, es pugui celebrar. Cal tenir present que és un dels tornejos més importants de les comarques gironi-nes amb seixanta equips i centenars de jugadors que hi prenen part en cada edició.

També es pensa que els entrament d’estiu, una activitat per als més joves del club també s’haurien de poder dur a terme i el club està enllestint-ne els preparatius, en cas que es pugui dur a terme.

Igualment cal destacar la visió so-cial de la UD Cassà que en aquests moments difícils ha fet lliurament d’un donatiu de 500€ a la Residencia Ge-riàtrica per donar-los suport en l’ad-


UD Cassà / Futbol Esports

quisició de material de protecció i suport als treballadors i treballadores del centre; són diners que ja saben que aquest any no es podran gastar en el torneig que cada any es feia al mes de maig.

Finalment també s’ha tingut present la delicada situació econòmica que afecta moltes famílies i per això s’han pres mesures per reduir l’impacte de les quotes en les famílies dels jugadors de l’entitat.


Esports FD Cassanenc / Bàsquet

Poques cròniques aquest mes. El co-ronavirus també ha afectat les com-peticions de bàsquet que han quedat paralitzades des de mitjans del mes de març.

Aquests són els resultats dels dar-rers partits jugats pels equips del Fo-ment Deportiu Cassanenc

SÈNIOR MASCULÍ 2A CATALANACB Farners A 64 - FD Cassanenc 85Cassanenc: Ros (23), Gerard Jimé-nez (18), Busquets (6), Miquel (9), Nuell (3), Ibanco (7), Biri junior (3), Prieto, Torrent (1), Fusté (15).

21 faltes pers; cap eliminat, 14 de 27 tirs lliures; 11 triples: 3 Ros, 3 Gerard Jiménez, 2 Busquets, Biri juni-or, Miquel, Nuell. Parcial cada 5 mi-nuts: 18-23, 33-49, 50-66, 64-85.Bon partit a la pista del Farners i vic-tòria molt important de 21 punts (64-85), ja que en el partit de la primera volta jugat a casa es va perdre de 15 punts (68-83); de cara la classifica-ció final s’ha pogut guanyar l’averatge particular. El partit va estar dominat pels cassanencs des de el primer mi-nut, i mai varen perdre la concentra-ció, fent una bona defensa i amb força encert en atac.

CAMPIONAT DE CATALUNYA 2A CATALANA SÈNIOR FEMENÍCB Granollers 47 - FD Cassanenc 51Cassanenc: Troyano (11), Martínez (1), Oduber, Busquets, Boadella (3), Gonzalez, Moya, Massegur (12), Hernandez (3), Mayoral (14). 18 fal-tes pers; cap eliminada;5 de 14 tirs lliures; 2 triples: Gonzalez i Troyano. Parcial cada 5 minuts: 13-15, 24-27, 31-37, 47-51.Partit molt igualat i amb moltes alter-natives en el marcador, però la victò-ria es va decantar pel nostre equip. Seguim al tercer lloc de la classificació

L’Anna Viana, la Queralt Bosch i en Denis Gavriluta, entrenant a casa seva aquests dies de confinament.

Les competicions de bàsquet, aturades per la pandèmia

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas, Mútua General de Catalunya, CASER


FD Cassanenc / Bàsquet Esports

Salle CassàCAMPIONAT TERRITORIAL MINI MIXTE.Salle Cassà 93 - Escolapies de Fi-gueres 43CB FarnersB 70 - Salle Cassà 77

CAMPIONAT TERRITORIAL PRE-MINI MIXTCB Llagostera 49 - Salle Cassà 13

a l’espera que l’Onyar tingui una enso-pegada, ja que això donaria accés a les places d’ascens de categoria.

SOTS 25 MASCULÍ FD Cassanenc 68 - CB Blanes 53

CAMPIONAT TERRITORIAL SÈNIOR SOTS 25 FEMENÍCB Sant Gregori 61 - FD Cassa-nenc 32FD Cassanenc 67 - CB Roses 51FD Cassanenc 60 - UE Tossa 29

CAMPIONAT DE CATALUNYA SOTS 21 MASCULÍ PREFERENTFD Cassanenc 76 - Sant Jordi 77Cassanenc: Roca (9), Girals (6), Or-tega (7), Torrent (9), Massegur, Teixi-dor (19), Prieto (11), Torrentó (13), Benages (2). 22 faltes pers; cap eli-minat; 14 de 29 tirs lliures; 9 triples: 4 Torrentó, 3 Torrent, Teixidor, Orte-ga. Parcial cada 5 minuts: 17-16,

35-34, 45-50, 76-77.Ha estat un partit molt igualat amb alternatives en el marcador; si el Cas-sanenc hagués estat una mica més encertat en els tirs lliures, aquest partit s’hauria decantat a favor dels nostres colors. S’ha arribat al minut 40 amb empat; però un parcial de 3-4 ha donat la victòria a l’equip vi-sitant.

CAMP. DE CATALUNYA JÚNIOR FEM. INTERTERRITORIALCB Granollers 58 - FD Cassanenc 61Cassanenc: Carreras, Tomás, Saubi (6), Porcell (6), Teixidor (2), Rubio (4)Garcia (6), Torres (6), Albacete (11), Ramírez (20). 18 faltes pers; elimina-da: Porcell; 14 de 25 tirs lliures; 5 triples: 3 Ramírez, Albacete, Rubio. Parcial cada 5 minuts: 17-17, 28-26, 46-38, 58-61.Els primers 20 minuts han estat molt

No es pot perdre la forma, tot i haver d’estar a casa. A dalt veiem com entrenen els germans Jordi i Arnau Senén; la Clara i en Salvi; i en Sergi Prieto. A sota, més mostres de com mantenir-se en forma des de casa.

igualats amb alternatives en el marca-dor, acabant amb el resultat de 28-26. El tercer període ha estat pel Gra-nollers, més encertat en els triples (46-38). Al quart període les nostres jugadores han intensificat la defensa i han pogut fer un parcial 0-10, (46-48); les jugadores locals, s’han nova-ment per davant en el marcador al


Esports FD Cassanenc / Bàsquet

minut 39 (57-53); però un 0-5 del Foment ha capgirat el marcador (57-58); als darrers segons un intercanvi de cistelles ha afavorit l’equip cassa-nenc: 58-61.

CAMPIONAT TERRITORIAL CA-DET MASCULÍCB L’Escala 54 - FD Cassanenc 18

CAMPIONAT TERRITORIAL IN-FANTIL MASCULÍFD Cassanenc 57 - CB Adepaf 76

CAMPIONAT TERRITORIAL IN-FANTIL FEMENÍFD Cassanenc 76 - CB Caldes de Malavella 30

CAMPIONAT TERRITORIAL MINI MASCULÍFD Cassanenc 0 - CB Lloret 2

CAMPIONAT TERRITORIAL MINI FEMENÍFD Cassanenc 79 - Bisbal Bàsquet 50

CAMPIONAT TERRITORIAL PRE-MINI MASCULÍCB Sant Gregori 50 - FD Cassa-nenc 21

CAMPIONAT TERRITORIAL PRE-MINI MASCULÍFD Cassanenc 32 - CB Porqueres 58

CAMPIONAT TERRITORIAL PRE-MINI FEMENÍFD Cassanenc 21 - CB Caldes de Malvella 68

El dia 8 de març 2020 es va jugar la que de moment és l’última jornada de bàsquet d’aquesta temporada, a conseqüència del Covid-19. Les dife-rents classificacions dels equips del Foment en aquells moments eren les

següents:2a Cat. Sènior masc: Desè lloc de 14 equips. Ha jugat 19 partits, amb 7 victòries i 12 derrotes; 1.364 ciste-lles a favor i 1.424 en contra.2a Cat. Sènior fem.: Tercer lloc de 14 equips. Ha jugat 20 partits, amb 16 victòries i 4 derrotes; 1.298 ciste-lles a favor i 1.066 en contra.Sènior fem. Sots 25: Segona fase; quart lloc d’11 equips. Ha jugat 11 partits, amb 8 victòries i 3 derrotes; 629 cistelles a favor i 536 en contra.Sots 25 masc.: Segona fase; quart lloc de 14 equips. Amb 19 partits ju-gats, 14 victòries i 5 derrotes. 1.234 cistelles a favor i 1.085 en contra.Sots 21 masc. Preferent: Desè lloc de 14 equips. Ha jugat 19 partits, amb 7 victòries i 12 derrotes. 1.225 cistelles a favor i 1.298 en contra.Junior fem. Interterritorial: Quart lloc de 14 equips. Ha jugat 19 partits, amb 13 victòries i 6 derrotes. 1.152 cistelles a favor i 1115 cistelles en contra.Cadet masc.: 10º lloc de 10 equips. Ha jugat 10 partits no ha assolit cap victòria. Amb 438 cistelles a favor i 621 en contra.Infantil masc.: Tretzè lloc de 14 equips. Ha jugat 18 partits, amb 1 victòria i 17 derrotes; 713 cistelles a favor i 1.290 en contra.Infantil fem.: Segona fase, vuitè lloc de 10 equips; 7 partits jugats, amb 2 victòries i 5 derrotes; 313 cistelles a favor i 271 en contra.Mini masculí: Segona fase, vuitè lloc de 9 equips. 7 partits jugats, amb 1 victòria i 6 derrotes; 132 cistelles a favor i 98 cistelles en contra.Mini mixt Salle Cassà: Segona fase, quart lloc de 9 equips. 6 partits ju-gats, amb 4 victòries i 2 derrotes. 401 cistelles a favor i 402 cistelles en contra.Mini fem.: Segona fase, segon lloc de 12 equips. 13 partits jugats, amb 11 victòries i 2 derrotes. 861 cistelles a favor i 472 en contra.

Pre-mini masc.: Segons fase, desè lloc de 10 equips. 7 partits jugats i cap victòria. 219 cistelles a favor i 348 en contra.Pre-Mini masc. blanc: Segona fase, quart lloc de 10 equips. Jugats 8 par-tits, amb 4 victòries i 4 derrotes. 282 cistelles a favor i 190 en contra. Pre-mini fem.: Segona fase, cinquè lloc de 8 equips. 4 partits jugats, amb 2 victòries i 2 derrotes. 154 cistelles a favor i 198 en contra.Pre-Mini mixte Salle Cassà: Segona fase, vuitè lloc de 10 equips. 7 partits jugats, amb 3 victòries i 4 derrotes. 251 cistelles a favor i 281 en contra.

ENTRENAR DES DE CASALa secció de bàsquet del FD Cassa-nenc (entrenadors i entrenadores) han donat algunes normes als seus jugadors i jugadores, per tal que fins que duri aquest confinament, els es-portistes puguin fer exercicis per mantenir la forma, no importa l’edat, ni la categoria. Els més petits, més aviat exercicis de pilota i córrer, sem-pre que es pugui, ja que cal recordar que no tothom té l’espai adequat per poder-lo fer.

La Maria Massegur que juga amb l’equip de 2a Catalana, ens explica: “aquests dies de confinament les ju-gadores estem en contacte continu entre nosaltres i amb les entrena-dores. Cadascú fa els exercicis per si sola; però els compartim i ens ho expliquem per si a alguna li interessa canviar la rutina d’exercicis. La nostra entrenadora ens va facilitar diferents pàgines web on sortien exercicis i es-tiraments per anar fent. Totes trobem a faltar moure’ns, tocar pilota, tirar a cistella... I és per això que a casa no podem quedar quietes. Tenim sort que podem anar parlant i es fa més lleugera l’espera per tornar a la pista”.

Xavier Carrera Bosch

Entrenament en temps de confinament. D’esquerra a dreta: Albert Ros, amb els seus fills Cesc i Ona; Maria Massegur; Laia Oller; i Joel Benages del sosts-21.


FD Cassanenc / 55 anys Esports

En aquesta sèrie sobre els 55 anys del Foment Deportiu Cassanenc por-tem avui la Montse Arbat Vidal, nas-cuda el 27 d’abril del 1959.

No he arribat a temps a fer l’en-trevista personalment a la Montse, a causa del Coronavirus; però, tenim la sort que gràcies a les noves tec-nologies (whatsap, correu electrònic, etc.) podem fer les entrevistes des de casa nostra, així que aquesta, serà la primera que faré i espero que sigui l’última, ja que voldrà dir que ja hem tornat a la normalitat.

Resumeix-nos el teu historial es-portiu...

Si bé no he practicat cap esport de competició, sí que he estat segui-dora durant molts anys del bàsquet i en concret de l’equip del bàsquet masculí i en concret de l’equip en què jugava el que després va ser el meu marit en Jordi Puig, dels 16 als 21 anys. Vaig recórrer molts camps de bàsquet. Érem 3 o 4 noies que els seguíem sempre i sovint en la darre-ra etapa en els desplaçaments érem les úniques seguidores; ens ho passà-vem molt bé, tot i que recordo el fred que passàvem, doncs els camps no eren coberts com són ara i l’hivern quan tocava anar cap a Olot, Camp-devànol, per més que t’abriguessis el fred t’anava calant. D’aquesta etapa, recordo que em va sorprendre molt l’entrenadora del Campdevànol, era una senyora gran i amb molt de ca-ràcter. (Es deia Mercè, ja fa anys que es va morir).

La segona etapa al Foment va venir quan les meves filles la Gemma i la Marta feien patinatge, de totes ma-neres, la Marta es va dedicar més al bàsquet ja que va començar en la temporada 1997-1998 en la cate-goria de mini fins arribar a júnior en la temporada 2003-2004. Feien un equip molt maco i l’equip estava for-mat per: Míriam Domingo, Marta Puig, Eva Gómez, Dàmaris Batallé, Mercè Roqueta, Alba Anglada, Mire-ia Ferrer, Eva Vilà, Cristina Menció i Margaux Bots i l’entrenador era en Toni Garcia.

Com és que entressis a la junta del Foment?

De ben petites les meves filles, la Gemma i la Marta, varen començar

Montse Arbat fou responsable de patinatge al Foment

a fer l’esport de patinatge i bàsquet , poc a poc em vaig anar implicant en la gestió de la secció de patinatge i tot seguit se’m va demanar per formar part de la Junta, que vaig acceptar encantada, però amb el compromís compartit amb l’Anna Raset, doncs entre la feina i les dues nenes petites no m’hi podia comprometre al 100%.

Quins anys vas estar a la junta?Suposo que era pels anys 1990, no

ho recordo gaire bé.I quins companys hi havia a la jun-

ta?Sí, recordo que el president era en

Kiku Nadal, també hi havia en Joan Riera, en Josep Granados, en Jaume Costa i tu, Xevi Carrera...

Pots comentar alguna anècdota o fet important que vas viure en els anys que vas romandre a la junta?

Un fet important va ser poder fit-xar l’entrenador Ricard Planiol per la secció de patinatge, era un gran pro-fessional i la seva experiència ens va ajudar a que les nostres patinadores fessin un salt qualitatiu important, tant en les proves de nivell individual com en la modalitat de grups de xou.

També es van canviar els colors de la malla oficial, vàrem passar del ta-ronja i negre als dels colors del Fo-ment, blau i blanc.

Recordo que les reunions de Junta eren setmanals i sovint s’allargaven més del previst, però, en qualsevol cas hi havia un molt bon companyeris-me i una actitud molt positiva per part de tots els components que feien que les reunions fossin molt agradables.

I què fas ara en l’actualitat?Fa 3 mesos que m’he pre-jubilat i a

part de cuidar dels meus nets, la Blau de 4 anys i en Roc de 2 anys, algunes tardes, la resta del temps lliure vaig a caminar o amb bicicleta, m’agrada molt la natura i els reis que ho sabien , m’han portat una bicicleta elèctrica que m’ha fet molt feliç.

Segueixes l’actualitat del club?Ara mateix no gaire, potser en un

parell o tres d’anys quan els nets vul-guin fer algun esport hi tornaré.

La entrevista l’acabem aquí, segura-ment més endavant ens veurem amb la Montse i ens podrem fer una bona abraçada per recuperar el temps que hem estat confinats.

Xavier Carrera Bosch

“Vam portar Ricard Planiol, un gran salt per a la secció”


En Josep i la Marta son l’ànima de La Vinyeta, un dinàmic celler que va començar a comprar les primeres vinyes a uns viticultors de la zona l’any 2002. El projecte van iniciar-lo junts, després d’haver-se conegut mentre estudiaven enolo-gia. Després de plantar més vinya i llogar-ne alguna de vella, el 2006 van construir el celler.

Actualment tenen plantades 30 hectàrees de vinya, tot i que gestionen 30 hectàrees més llogades a pagesos dels voltants. Tenen sobretot vinyes amb varietats autòctones, destacant la garnatxa (o lledoner, com l’anomenen a l’Empor-dà) i la carinyena.

Amb el pas dels anys, la seva propietat s’ha anat ampliant amb molta activitat. Disposen d’oliveres, des d’on embotellen el seu oli ‘Fosc’, de la varietat Argudell; gallines empordane-ses aperdiuades, una espècie minoritaria que fa uns peculi-ars ous foscos i pigallats; ovelles i ruscos d’abelles. Si hi aneu de visita, més enllà de les visites guiades i dels tast de vins, podreu fer un most entre vinyes amb un bon assortit d’em-botits (elaborats pel pare d’en Josep) i formatges artesans o un bon esmorzar de pagès. També podeu allotjar-vos en uns apartaments entre vinyes que tenen en propietat, en una aposta clara per l’enoturisme.

Per tota aquesta gran oferta, el 2017 van obtenir el ‘Premi Nacional d’Enoturisme’, mentre que l’any 2018 l’Associació catalana de Sommeliers els va reconèixer com a ‘Millor Celler de Catalunya’.

Els seus vins son tot un embolcall de cultura, literatura i pai-satge. El relat principal el trobem escrit en l’Heus, el Llavors i el Puntiapart. Malgrat tot, també hi tenen cabuda els vins de petita edició (Microvins i Mig Mig) i els anomenats ‘vins de pedra’ (son l’Orni, la Musa, el Trempat i el Folls, tots ells elaborats a la Conca de Barberà a les vinyes de la família de la Marta). I tanquen la col·lecció una sèrie de vins especials com son el Sols, el Sereno, l’És Poma i el Fil.

En motiu dels 30 anys dels Sopa de Cabra, La Vinyeta també va treure al mercat un vi anomenat ‘Bona nit malpa-rits!’ en homenatge a la mítica salutació del cantant Gerard Quintana. A banda, col·laboren des de l’any 2018 amb la Fundació Mona, amb la creació de dos vins monovarietals de monestrell i malvasia de producció molt limitada que reben el nom de Monos.

HEUS, és el vi que comença la història de La Vinyeta. La col·leciò HEUS (blanc, rosat i negre), representen els vins més joves del celler, l’inici de tot plegat. Devia ser més o menys sobre l’any 2007 que en Josep de La Vinyeta, coinci-dint amb la Fira de la Caça que tenia lloc al Parc de l’Estació de Cassà de la Selva sobre el mes de març, va venir a fer un petit tast dels seus vins. El vi que es va servir en l’àpat que vam celebrar va precisament l’HEUS, que acabava de sortir al mercat.

HEUS negre és un vi de Garnatxa negra, Syrah i Carinyena. Estem parlant d’un vi jove, amb notes alegres i afruitades, fresc i divertit, amb sensacions de fruita madura i tocs es-peciats, tot i que té volum en boca i una llarga persistència. És fàcil de beure i es pot prendre tranquil·lament mentre un es prepara el sopar o busca passar l’estona aquests dies de confinament. Però sempre que es pugui, molt millor compar-tir-lo amb les vostres amistats. El podeu portar a qualsevol sopar o dinar i us lligarà en tots els plats. Ah! i a l’estiu el podeu prendre una mica fresquet.

Preu aproximat del vi: 8 eur. Salut i que vagi de gust!

Joaquim Cadanet Artigas (sommelier)

Heus Negre Celler la Vinyeta de Mollet de Peralada

Zona Industrial Susvalls - Nau B

Viure bé El Vi de la Pilar


Reimpulseml’economia

21

3abril 2020 · núm. 806 · Llumiguia 85

Viure bé Consells de Salut

Durant la situació de pandèmia que ens ha tocat viure, cal tenir certs protocols d’ac-tuació per a realitzar actes quotidians de manera que no ens contagiem ni puguem contagiar a ningú.Com que estem bastant atabalats amb xifres, normatives i consells de diferents espècies, alguns d’ells falsos o amb inten-cions de vendre més tal o qual producte; i d’altra banda per fer-lo accessible a to-tes les edats, presentaré els protocols en quadres amb imatges i avalats pel Consell General de Col·legis Oficials de Dentistes. Espero que us siguin d’utilitat. Així mateix us recordo que atenem urgències dentals en les nostres clíniques, amb total garantia de protecció per als nostres pacients i per a nosaltres mateixos. Cuideu-vos molt... i quedeu-vos a casa!

Manuel López de Cala-tayud Gaio

Llicenciat en Odontologia/ COEC 3800

Màster en implantologia-periodòncia i rehabilitació oral

(ESORIB) (New York University Université de Paris). Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia general i

implantologia

Protocols davant la Covid 19


Entre el somni i la vigília Col·laboracions

Portada pel meu afany viatger ja m’esperava, al llindar de la porta, la maleta curosament preparada per anar a l’aeroport on prendre un avió.L’imagino com un blanc colom esperant amb ànsia el mo-ment de volar cap el blau del cel per endinsar-se entre el flonjo cotó dels núvols, camí enllà cap a nous destins: un altre país, una altra cultura, uns altres paisatges i jo, tot cercant la meva plaça, sentiré l’ansietat d’omplir-me de tot allò que trobaré acabat el vol. Vull sentir-me totalment ciutadana del món, d’un món on hi ha tant per aprendre, per sentir i es-coltar, per comunicar-nos amb els qui trobem en el nostre caminar encuriosit, un món de portes del cor i finestres del pensament obertes de bat a bat per copsar quant més mi-llor. Trobaré el que vaig a cercar?Desitjo fer-ho perquè em sento capaç d’aterrar-hi plena d’aquesta avidesa de fer meva, compartint-la, tota la bellesa que m’espera quan m’hi apropi embadalida per cada detall, per cada paisatge, per cada somriure amable que intercanviï. Si m’esforço a no tancar els ulls i viure la realitat, compren-dre i acceptar també tota la seva part negativa, tots els pro-blemes actuals fruits de la seva cultura, ni més bona ni més dolenta que la meva, sols diferent. Si acostumo les meves oïdes a noves parles, ni més boniques ni més lletges que la meva, sols diferents. Si em deixo sorprendre, tot accep-tant-les, per actituds desconegudes; si m’endinso en el remot origen del seu present; si intento comprendre per què cada país, cada poble, cada habitant és com és... Si miro i aprenc sense prejutjar, com m’enriquiré!Allà on el meu blanc colom espera trobar repòs, a mi m’hi esperen muntanyes encara assequibles per les meves ca-mes cansades. Muntanyes plenes d’arbredes i, en cada racó, flors, moltes flors, una curulla paleta de pintor on s’hi barregen els grocs, vermells, taronges, liles, tot junt però no barrejat, un esclat de llum pels ulls, com aquells coets de festa major que llencen espurnes de tots colors!M’hi esperen unes casetes blanques, sense cap pretensió d’enfilar-se cap el cel, amunt, amunt, sense trencar la be-llesa del paisatge ni desdibuixar la fina línia de l’horitzó, unes casetes blanques amb teulats vermells o de pissarra negra durant molts mesos colgats de neu, amb jardinets davant la porta donant la benvinguda amb el groc ataronjat de les ca-lèndules, el lila de la lavanda, margarites grogues i blanques, roses blanques i vermelles... cabanes amb sostre de palla i pocs gratacels i xemeneies maculant tanta bellesa.I hi trobaré allò que amb més il·lusió vaig a cercar: amics que m’esperen generosos i amables, units uns i altres per les ma-teixes inquietuds, pels mateixos afanys, pel mateix agraïment per la terra que ens ha estat donada i per la mateixa angoixa per tot el que estem perdent, per tant de sofriment, misèria, odi, injustícies, dictadures...

........Vaig arribar per carreteres quasi desertes, saltant-me con-trols, inventant pretexts i mentides, fins al punt de partida. Cap avió m’hi esperava. Sol, en mig de la pista, hi havia un coet boterut, amb ales, cua i una punxa afilada i al seu cos-tat, des d’una porteta, algú embotit en una granota blanca, guants i ulleres de protecció, em feia un senyal perquè hi anés ràpidament... Ho vaig fer sense ni pensar-m’ho i el coet s’enlairà i es posà a volar a poca alçada. A través d’una gran finestra lateral vaig veure com sobrevo-làvem grans ciutats totalment desertes. Esporàdicament s’hi veia la silueta d’alguna persona solitària, amb la cara coberta per una mascareta... Sols interrompia aquell silenci de mort la sirena d’alguna ambulància, de cotxes policials...Què estava passant en aquell món abans tan massificat? On era la gent? Ningú passejant pels boscos. Ningú davant

Tornaré

les casetes blanques regant-ne les flors dels petits jardins. Ningú, ningú...On em portava aquell coet estrafolari volant cada vegada amb més velocitat? Potser, per culpa del meu afany viatger que desitjava arribar fins als confins del món conegut, em portava a la fi del món?Massa tard: ja no puc baixar, sols pregar i esperar la fi d’aquest llarg i imposat confinament i, si el meu viatge és d’anada i tornada, hauré d’aprendre, al retorn, a fruir pas a pas amb tota la bellesa que puc trobar cada dia al meu entorn i desfer, d’una vegada, les maletes curosament pre-parades.

M. Dolors Godoy Rotllens


Col·laboracions Apunts històrics de Cassà

Prèviament abans d’aprofundir en el tema de la Capella de Sant Roc i Sant Sebastià, cal fer referència al mas Llorenç de Perles i als seus propieta-ris útils, els quals foren qui demana-ren autorització, al Bisbat gironí, per a edificar-la. La masia estava situada a la part sud-occidental del veïnat de Mont-Roig, a 119 m. d’altitud, a la banda sud-occidental del Puigmoler a uns 90 metres de la Ctra. de Cassà a Caldes de Malavella, la qual pas-sa per la banda d’orient i d’allí surt el camí que arriba fins a la casa; les seves terres tenen un suau pendent vers migdia i ponent i formen part de la conca oriental de la fondalada ano-menada Les Comes, drenada pel vall madral del mateix nom. El nom del mas amb el temps ha anat variant, de l’inicial mas Llorenç passà a denomi-nar-se Torre Llorença, per haver-s’hi edificat una torre. A l’any 1541 a Mi-quel Llorenç sastre de Girona i propi-etari del mas, situat dins el veïnat de Perles, li foren establertes per la Pia Almoina les terres dels masos Ferrer, Trobat i Llonguell, del propi veïnat que es trobaven en ruïnes i que ampliaven considerablement la seva extensió.

A l’any 1646 la Maria Verdalet, viu-da de Sebastià Verdalet, difunt pagès del veïnat de Perles, i en Joan Verda-let, fill dels cònjuges citats, capbreva-ren a favor del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, manifestant ser senyors útils del mas Llorenç. També, a partir d’aquest matrimoni, canvià el nom del mas, adoptant el de Torre Verdaleta que avui encara és vigent, malgrat que a les escriptures continuà figu-

Foneria de ferro industrial i artística

C/Castell, S/N / 17244 Cassà de la Selva

Telf. 972 46 01 93

[email protected]

La desapareguda capella de Sant Roc i Sant Sebastià

Es trobava al veïnat de Perles

rant el nom de Torre Llorença. A la capbrevació hi figuren, formant part del mas, les cases, la torre, l’era, la cabanya, el porxo, el pou, la quintana, el clos, el ferraginal i l’hort.

De la masia original només en res-ten els seus fonaments. El mas Llo-renç, existia ja al s. XIII, tot i que el primer document que hi fa referència és un enfranquiment, del 1312, fet pel Monestir de Sant Feliu de Guíxols, a favor de Maria Llorens, la filla d’en Ferrer Llorens que en motiu del seu casament deixava la llar paterna per anar a viure al mas del seu futur ma-rit.

TEMPS D’EPIDÈMIESTambé cal fer referència, breument, a les múltiples epidèmies de pesta

que afectaren el nostre país al llarg dels segles. La del 1195-96 que del-mà Barcelona; A Girona l’any 1285, la pesta, delmà l’exercit francès quan Felip l’Ardit intentà envair el nostre país i afectà també part de la pobla-ció autòctona, fet que indirectament ve reflectit en molts capbreus, de principis del s. XIV, els quals deixen entreveure les seves conseqüències quan indiquen que, diversos masos i bordes, havien quedat deshabitats i s’havien agregat a altres masos del veïnat. Tot i que no s’indica el motiu de l’abandó d’aquests masos és provable que hi hagués una relació directa amb aquesta pesta. Cal recordar com la pitjor pesta patida a les nostre contra-des la del 1348-49, la Pesta Negra, que delmà Europa i, també, tots els Països Catalans i la resta del territori de la península Ibèrica; el nostre ter-me municipal en patí, com les demés poblacions, les seves conseqüències.

La pesta va esdevenir endèmica i anava rebrotant periòdicament. A Girona l’estat d’alerta fou constant i el perill que afectés el territori va ser notori durant l’any 1490, el 1494 i el 1501. Finalment el seu flagell arribà el 1530-31 i es feu notar de forma important. Posteriorment en els anys 1549, 1556 i 1557 hi hagué el temor que la plaga que va afectar València i Barcelona, s’estengués a les nostres contrades; l’any 1560 es registrà un brot de pesta a Girona que afectà a un nombre reduït de persones; Du-rant els anys següents l’epidèmia anà

En vermell, primitiva situació dela capella de Sant Roc i Sant sebastià


Apunts històrics de Cassà Col·laboracions

rondant pel país; afectà a Bellpuig el 1599, a Tàrrega el 1600, a Cotlliu-re el 1604, a Carcassona el 1608, a Cadaqués i Regencós el 1629. El 1650 hi hagué una epidèmia terrible de glànola que afectà Girona i les se-ves contrades que, els anys següents, fins al 1654, és va anar manifestant aquí i allà en casos aïllats . El fet que periòdicament, la pesta, fos present al nostre país, deuria sensibilitzar els propietaris del mas Llorenç, potser per haver-ne patit les conseqüències, i per tal de sentir-se protegits, cur-saren petició al Bisbe de Girona, de-manant poder edificar una capella, al costat del seu mas, sota la invocació dels dos sants indicats, els quals eren invocats per al guariment de la pesta i les epidèmies.

No és fins a l’any 1569, el 5 de maig, que en Joan Llorenç, mercader de Girona i senyor útil del mas Llo-renç, del veïnat de Perles, de Cassà, que rebé llicència, del Bisbat, per edi-ficar una capella sota la invocació de Sant Roc i Sant Sebastià , al costat del mas citat.

El santoral diu que Sant Roc, va néi-xer al Llenguadoc a la vila de Montpe-ller, a l’any 1295, en una casa benes-tant i rica. Des de jovenet mostrà una gran inclinació per la virtut. En morir els seus pares prengué l’hàbit de la regla de Sant Francesc i encomanà a un seu oncle el govern de l’heretat familiar. Com a pelegrí va recórrer diversos hospitals d’Itàlia i es dedicà a curar malats infectats per la pesta i fent-los el senyal de la creu i resant per ells aconseguí molts guariments. Va morir santament l’any 1327 als 32 anys d’edat. La seva devoció es va generalitzar a partir del segle XV i se l’invocà sempre com a guaridor de la pesta, les epidèmies i, també, contra els mals de genoll i de la pell. La seva festivitat, s’escau el 16 d’agost.

Sant Sebastià va néixer a Narbona l’any 256 i va ser educat a Milà. A Roma va ser nomenat cap de la pri-mera cohort de la guàrdia pretoriana imperial durant el mandat de l’empe-rador Maximià. Fomentà l’apostolat cristià entre els seus companys i, pos-teriorment, fou denunciat a l’empera-dor qui l’obligà a triar entre continuar dirigint la cohort o seguir a Jesucrist. Va escollir la segona opció i fou con-demnat a morir assagetat. Tothom recorda la imatge del Sant, represen-tada per prestigiosos pintors, amb

el seu cos nu travessat per diverses sagetes. Va morir l’any 288. La devo-ció a Sant Sebastià és molt antiga i és invocat per a preservar i guarir la pesta. La seva festivitat se celebra el 20 gener.

S’ha apuntant, anteriorment, com a l’any 1569, el Bisbat, atorgava llicèn-cia a Joan Llorenç, per a poder edifi-car la capella en qüestió. No va ser fins 43 anys més tard, a l’any 1612, el dia 28 de juny, que, un descendent del peticionari, en Joan Baptista Llo-rens, rebé llicència per a fer beneir la Capella de Sant Roc i Sant Sebastià , situada al costat d’orient del mas Llo-renç, del veïnat de Perles, de Cassà de la Selva.

Hi ha diverses notícies sobre la Capella ressenyades en les diferents visites pastorals fetes, pel Bisbe de Girona o pel seu representant, a l’es-glésia de Cassà i a les altres capelles del terme municipal. Cronològicament seguirem les dades apuntades i publi-cades per historiador cassanenc Jo-sep Bosch .

En la visita pastoral feta pel Bisbe Taberner, de Girona, el 26-4-1705, consta com a “Capilla Sancti Sebasti-ani vicinatus de Perlas” on es detalla que hi ha un altar amb ara, decent-ment arreglat, tot hi que la capella no té ornaments per a poder celebrar missa.

L’any 1732, en una nova visita pas-toral es deixa constància que la cape-lla estava en bon estat i que en el seu interior hi havia un altar amb l’ara i, també, que hi havia roba suficient per a poder-hi celebrar missa, a més, hi havia un calze, una patena i unes ca-nadelles de plata.

En la visita pastoral del 1742, la capella de Sant Sebastià, es trobava en indèntica situació que en la visita anterior.

A l’any 1758, consta que el domer Francesc Balaguer, de Cassà, donà

benedicció nupcial, en la capella de Sant Sebatià, del veïnat de Perles a Josep Dalmau, de Mosqueroles, viu-do, amb Seculina Gruart, filla de Joan Gruart, pagès d’Esclet, i de la seva muller Seculina Adroher.

En les altres visites pastorals, fins a la de l’any 1785, que va ser la dar-rera, continuen citant-se els mateixos elements i el bon estat de la capella.

Manifesta el Sr. Bosch que va ser enderrocada com a conseqüència d’haver quedat molt malmesa durant la guerra del Francès, l’any 1808.

A la Capella de Sant Roc i Sant Se-bastià, del veïnat de Perles, la tropa napoleònica hi deuria entrar a sac i destral, tal com ho va fer a l’església de Cassà, i possiblement en deurien cremar el mobiliari deixant-la total-ment atrotinada. Tot el que es va po-der recuperar de les destrosses fou recollit i es traslladà al mas Gruart d’Esclet, ja que, en aquells moments, els Gruart, eren els propietaris del mas Llorenç. La Capella va quedar en ruïnes i, segurament degut a les difi-cultats econòmiques patides després de l’ocupació francesa ja no va po-der ser restaurada en cap moment, la qual cosa en motivà el seu enru-nament.

A l’any 1820 en una nova visita pas-toral feta a la capella de Sant Vicenç d’Esclet, es parla de la capella de Sant Sebastià que havia sigut traslladada a la casa Gruart d’Esclet, quedant públi-ca amb un sol altar, amb ara i amb tot el necessari per a fer-hi celebracions.

A l’any 1832 una nova visita aclareix que la capella de Sant Sebastià, ante-riorment situada en el veïnat de Per-les, s’havia traslladat a la casa Gruart d’Esclet i que tenia, a més de l’altar i l’ara, tot el necessari per a celebrar missa. S’afegia que, en la capella, el Sr. Gruart, havia fundat un Benefici sota la invocació de Sant Sebastià i que n’era el seu obtentor el clavari de

Zona del Vilar de Perles, amb la Torre Verdaleta


Col·laboracions Apunts històrics de Cassà

Llagostera, en Narcís Gruart; es ma-nifestava que el Benefici era de fun-dació recent i que se n’ignoraven les seves càrregues i les seves rendes.

També sobre la capella en qüestió es té informació oral del qui n’havia es-tat masover, junt amb els seus pares i avis, de la Torre Verdaleta, l’Esteve Llach. Explicava que, a la part d’orient de la casa, hi havia hagut la capella de Sant Sebastià i quedava entre la masia i el pou, que també es troba a la part d’orient; quan ell hi vivia hi havia encara pedres que havien for-mat part de l’antiga capella. Recorda que el seu avi explicava que una cam-pana d’aquesta capella, en temps de la Guerra del Francès (1808-1814), l’ompliren de monedes d’or i la van so-terrar a una fondària considerable, a unes 30 passes de les parets de la capella; deia, el seu avi, que ell sabia el lloc exacte on es trobava colgada però que no podia dir-ho a ningú, ja que s’havia promès de no fer-ho, afe-gint que si hagués revelat el secret

podria haver causat un gran perjudici a la família. Diverses vegades es van fer clots fondos intentant localitzar la campana però mai ningú aconseguí de trobar-la. Sembla doncs que en-cara continua soterrada en un punt indeterminat, a l’entorn de l’emplaça-ment de l’antiga capella.

També un altre antic veí de la zona que havia estat masover de cal Ver-mell, en Joaquim Barnés juntament

amb els seus pares, recordava que quan ell era jovenet li explicaven que a la Torre Verdaleta hi havia hagut una Ermita dedicada a Sant Sebastià; contaven que una campana d’aquesta ermita era d’or i va ser enterrada en algun lloc proper a la capella i que, malgrat tots els esforços que s’havi-en fet per a trobar-la, mai es pogué localitzar.

Quim Mundet

Casa actual, al costat de l’antiga Torre Llorença

Consultoria Empresarial, Fiscal i Laboral, Comptabilitat, Tràmits Administratius, Servei Jurídic i Immobiliari


Mots encreuats Núm. 407HORITZONTALS1.- Subjectada perquè no es desviï per la drecera. El currí-culum que té més potència. 2.- El color dels cefalòpodes. Principi ortogràfic. La més oberta de Cassà. 3.- Ho són les notificacions escrites per convocar els conservadors britànics. 4.- Fase d’una cursa subdividida en cicles més o menys regulars. L’estat actual de les coses d’un històric grup de rock anglès que s’ha quedat a mitges tintes. Para-da de taxis. 5.- Títol de cortesia per al sodi. Que consta de dues parts amb escriptura àrab. Cap cosa com aquesta nota. 6.- El número de revista practicat amb més cautela. 7.- Mala nota d’estudiant. El xerraire s’hi enrotlla com si en fos una (al revés). 8.- La localitat finlandesa preferida de la Hayworth. Pàrquing reduït a la mínima expressió. Metall de la família dels lantànids. 9.- Full amb dues cares impre-ses que fa picar l’ullet. Sèrie del joc de tennis que fomenta el consum d’aigua mineral. 10.- Apèndix dels cefalòpodes. Consonant de matrícula obsoleta. 11.- Un tema desorde-nat. Acció dolenta al sotabosc, de llevant a ponent.

VERTICALS1.- L’aparell del bloc de pisos que provoca més retallades a la comunitat de veïns. Tot terreny. 2.- Ho és el cinquanta respecte al cent. La mateixa cosa. 3.- Bona per fer alguna cosa. El teixit que serveix per fer els vestits de l’oftalmòloga. 4.- Digerir en plena ascensió. No útil per al treball que li és propi. 5.- Deformar de baix a dalt els panellets, disminu-int-ne una de les dimensions. La teva acaba farta. 6.- Un cavallet, i no pas de fira. L’oest. Ho és la matèria que no presenta les característiques que li serien pròpies. 7.- Ger-res de metall on es guarda l’oli d’unes espècies de balena. El comandament de MS-DOS que esborra la pantalla. 8.- Escriurà de baix a dalt en un idioma allò que originàriament és escrit en un altre. És. 9.- El personatge de llibres infantils més versat en teoria. Escalfes els bancs de les catedrals. La meitat d’un centenar en versió romana. 10.- La primera de Cassà. I ara podeu triar entre la tercera i la quarta. Tor-na al seu primer estat allò que havia estès. 11.- S’hi acosta però no serveix per a res. Una infusió d’una sola lletra. L’ele-ment més temut d’un conjunt.

Una secció de Josep M. Fusté / Solucions, a la pàgina 5

Per passar l’estona Entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


editora revista de cassà de la selva fundada el 1944 · robert mundet, alcalde de cassà: “el...

Documents