ECOSISTEMES TERRESTRESVegetació i fauna

ACTIVITATS

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetació i fauna 3

AMB EL SUPORT DE :

COL·LABOREN :

ECOSISTEMES TERRESTRES, Vegetació i fauna 5

ECOSISTEMES TERRESTRES Vegetació i fauna

Activitats

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800 Eivissa Tel. 971 390674 www.gengob.org

e-mail: gen@gengob.org

Disseny i Maquetació: Óscar Moreta

Fotografia de coberta: Marià Marí

Dibuixos: Roig - Francolí

Revisió lingüística: Carles Torres

Coordinació: Cristina Requena

AGRAÏMENTS

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col·laboració prestada per a l’elaboració d’aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones: Fundación

Biodiversidad, Fundació “SA NOSTRA” Caixa de Balears, Ajuntament de Formentera, Obra Cultural Balear de Formentera, PIME Formentera, Núria Valverde, Patrícia Arbona, David García, Vicent Guasch

i Sebastià Torrens.

ECOSISTEMES TERRESTRES Vegetació i fauna

ACTIVITATS

Amb aquest quadern pretenem facilitar algunes idees als educadors en la seua tasca de buscar vies perenriquir els coneixements dels alumnes i despertar la seua curiositat en matèries com la història, lageografia, el medi marí, els ecosistemes terrestres, el poblament o el paisatge del seu entorn, és a dir,de Formentera. És sempre interessant connectar les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb el món real del’alumne, perquè no es tracta de transmetre simplement informació, sinó també de trobar vinclesentre aquesta informació i les seues experiències personals. Presentar activitats de forma participativa, lúdica i dinàmica no és sempre senzill i, per això, dinsaquesta unitat, oferim activitats i altres recursos que creiem poden ajudar-vos a enriquir elsconeixements dels vostres alumnes sobre la seua realitat més propera, en aquest cas, sobre lavegetació i la fauna dels diferents ecosistemes de Formentera. Per últim, ressaltar que aquestes orientacions generals hauran d’adaptar-se a les necessitats icaracterístiques de cada grup.

ACTIVITAT : ESPÈCIES PROTEGIDES PROPOSTA Cada ésser viu és irrepetible, és en sí mateix la història única d’un llarg procés evolutiu. La naturalesa, en el seu conjunt, s’organitza en sistemes complexes en què existeixen interaccions molt subtils. La desaparició d’una espècie suposa l’aparició d’un “forat” en la delicada xarxa de relacions ecològiques i, per tant, afecta l’estabilitat del conjunt. És important treballar sobre l’amenaça de l’extinció de les espècies, començant per les més properes, a favor de les quals podem actuar aquí i ara.

OBJECTIUS Conèixer la situació actual d’algunes espècies protegides i /o en perill d’extinció a Formentera. Valorar la importància de la diversitat dels éssers vius. Descobrir les causes que han dut a certes espècies a estar en perill d’extinció. Fomentar actuacions per establir l’equilibri entre el desenvolupament humà i la preservació de les espècies.

Delphinium pentagynum subsp. formenteranum, endemisme de Formentera.Foto: Marià Marí

DESENVOLUPAMENT Per començar, es pot introduir el grup en conceptescom “perill d’extinció”, “endemisme”, “xarxa tròfica”,“ecosistema”... mitjançant una posada en comú i debatsobre qüestions com: per què desapareix una espècie?,com afecta als altres animals i plantes?, com pot afectar ales persones?....

Seguidament podeu recollir informació sobre lesespècies protegides que hi ha a Formentera: des de quani per què es protegeixen?, qui s’encarrega de protegir-lesi de què?....

Sobre les espècies protegides, cada alumne pot triarsobre quina elaborar el seu estudi i investigar les seuescaracterístiques, relacions i funció que realitza enl’ecosistema, a més de les qüestions relacionades amb laseua protecció.

A continuació, amb més dades sobre les espèciesprotegides de l’illa, es pot analitzar si hi ha unaproblemàtica local actual i plantejar actuacions persensibilitzar i informar sobre aquest tema. Podeudissenyar una campanya de sensibilització social ambfulletons, pòsters, anuncis en premsa, xerrades...

Alguns exemples d’espècies protegides a Formentera:

Aus: virot (Puffinus mauretanicus), ocell endèmic de les Balears i que es troba en perill d’extinció. A més, tots els ocells marins estan protegits, a excepció de la gavina camagroga (Larus michahelis). També estan protegides totes les aus del grup dels rapinyaires.

Rèptils: sargantana (Podarcis pityusensis), endèmica de les Pitiüses i amb diferents subespècies als illots. Totes estan protegides.

Mamífers: ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus). És la ratapinyada més abundant a l’illa, encara que s’han identificat fins a vuit espècies diferents. Totes estan protegides. Vegetació: Chaenorhinum formenterae, endemisme dunar de l’illa. Totes les plantes presents a les platges i sistemes dunars

de Formentera estan protegides.

Ratapinyada petita (Pipistrellus pipistrellus). Foto: David García Chaenorhinum formenterae. Foto: Marià Marí

Virot (Puffinus mauretanicus). Foto: David García Sargantana (Podarcis pityusensis). Foto: Marià Marí

Per reflexionar... L’extinció és la desaparició d’una espècie, ja sigui d’un hàbitat concret o de la superfície de la Terra. L’extinció total significa la pèrdua irremissible d’una espècie i tot el que comporta també de pèrdua d’herència social, conductual i genètica.

Les extincions es produeixen per canvis sobtats en un o diversos factors ambientals, com la depredació, les malalties, la competència, el canvi climàtic o l’alteració de l’hàbitat. L’extinció és un procés natural que es pot veure accelerat per l’activitat humana.

Es calcula que l’extinció d’una espècie vegetal pot comportar l’extinció de més de trenta altres espècies, incloent insectes, microorganismes, animals i altres plantes interdependents.

Totes les espècies tenen un valor ecològic, estètic, educatiu, històric, cultural i científic. Representen les baules vitals d’una complexa xarxa de relacions, per la qual cosa, la pèrdua d’una d’elles afecta a totes les altres. Si es perd una espècie també es perden els recursos genètics, que són insubstituïbles.

ALTRES ACTIVITATS Podeu realitzar una visita guiada, amb personal del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, al Centre d’Informació i Educació Ambiental del virot a Can Marroig. (Telèfon 971 301460 – Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear)

ACTIVITAT: COM FUNCIONA UN ECOSISTEMA

PROPOSTA El bosc, la platja, el poble, la mar... qualsevol sistema socionatural constitueix una unitat funcional del medi, que anomenam ecosistema, format per un medi físic i els éssers que l’habiten. El seu estudi, mitjançant successius nivells de formulació, permetrà integrar conceptes de diverses àrees així com treballar procediments, valors i actituds importants en l’Educació Ambiental.

OBJECTIUS Construir una idea més complexa del medi des de “la suma de parts” a la “interacció de sistemes”. Descobrir i quantificar la diversitat d’elements que formen un ecosistema, fomentant la recerca d’explicacions causals i

de relacions entre els mateixos. Determinar i entendre el cicle de la matèria i el flux energètic que hi ha dins cada ecosistema. Comprendre la dinàmica de canvis i successió ecològica dels ecosistemes.

Tots els éssers vius desenvolupen una funció dins l’ecosistema. Foto: Marià Marí

La vegetació dunar està adaptada a un medi molt dur. Foto: VicentGuasch

DESENVOLUPAMENT Abans de visitar l’ecosistema sobre el que voleutreballar és important introduir el grup en elsconceptes i definicions dels ecosistemes i els seuscomponents: ecosistema, elements físics o abiòtics,elements biòtics o éssers vius, xarxa tròfica....

Seguidament, haureu de seleccionar l’ecosistemasobre el que voleu treballar, des d’un pinar, una zonade conreu, una zona humida.... i preparar la sortidaper visitar-lo, estudiant sobre el tipus de vegetació ifauna que s’hi dóna i les seues característiques.

Posteriorment, durant la sortida de camp, es podenrealitzar activitats de contacte afectiu i percepció delmedi, així com d’observació i pressa de dades sobreels elements de l’entorn que teniu al vostre abast:físics (sòl, aigua...), condicions ambientals(temperatura, sons, olors, relleu, orientació...), flora ifauna, estructures humanes.... Un senzill exercici depercepció podria ser el d’anar observant i anotant elssegüents elements:

alguna cosa polida alguna cosa estranya alguna cosa més jove que tu alguna cosa més vella que tu alguna cosa natural alguna cosa feta per les persones un indici del passat una olor agradable una olor desagradable un so natural un so artificial alguna cosa que no hauria d’estar allí

Aquesta coneguda planta és d’origen africà. Foto: Marià Marí

A Formentera podem trobar savines espectaculars. Foto: Marià Marí

Una vegada a l’aula, s’han d’elaborar les dades i posar-les en comú. Podeu comprovar si les vostres observacions s’ajusten alque “teòricament” es dóna en un ecosistema com el que heu treballat.

Posteriorment, s’han de plantejar les hipòtesis sobre les dades obtingudes: funcionament de l’ecosistema observat, relacionsentre els elements (xarxes tròfiques, competència, associació...), desequilibris, impactes.... Aquestes hipòtesis es poden treballar individualment o per grups i, posteriorment, fer una posada en comú dels resultats, treballar amb les idees iextreure conclusions comunes.

Finalment, una vegada conegut el funcionament de l’ecosistema estudiat, podeu desenvolupar el següent joc:

1. Elaborar un llistat dels elements que formen l’ecosistema, tant físics com flora i fauna. 2. Caracterització d’aquests. 3. Establir tipus de relacions entre ells: viu a, s’alimenta de, competència, associació.... 4. Elaborar el joc: fabricar, amb cartolina, unes fitxes o targetes de cada un dels elements de l’ecosistema, amb un

dibuix i informació. També heu d’elaborar unes fletxes que representin els distints tipus de relacions mitjançant els colors i sentit (doble sentit per interaccions). Finalment, establir les regles del joc: les fletxes es col·loquen al centrede la taula, cada jugador rep un nombre de fitxes i comença el joc. El primer col·loca una fitxa amb un element de l’ecosistema, el segon jugador en col·loca una altra, i el tercer ha de buscar la relació entre aquests dos elements. Sino la troba, haurà de col·locar una tercera fitxa i així successivament. Guanyarà el que es quedi amb la darrer fitxa, ja que això indicarà que ha trobat més relacions que els altres. I també que ha tingut més sort, és clar.

També podeu elaborar un gran mural on representar els elements de l’ecosistema i les seues relacions mitjançant dibuixos,fotos, retalls de revistes, premsa...

Els invertebrats formen un grup faunístic molt ampli i heterogeni. Foto: Marià Marí

Un ecosistema és... Una comunitat d’organismes i el seu medi físic, així com les interaccions entre ells. Els ecosistemes tenen elementsabiòtics, com l’energia solar, l’aigua, l’aire... i elements biòtics com plantes, animals.... Els components abiòtics es relacionenamb els biòtics mitjançant els corrents d’energia i els cicles alimentaris.

Els elements biòtics poden ser autòtrofs, que elaboren la seua pròpia alimentació, i heteròtrofs, que obtenen el seu alimentdirectament o indirectament de les plantes. Ambdós estan lligats per les cadenes i xarxes alimentàries.

Les cadenes alimentàries consten de productors, que fabriquen els seus propis aliments, i de consumidors. Els cosumidorspoden ser herbívors, carnívors, omnívors i detritívors o descomponedors.

Àguila peixatera (Pandion haliaetus). Foto: Sebastià Torrens

ACTIVITAT: SES SALINES, DIVERSITAT D’ADAPTACIONS PROPOSTA El parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera engloba dins els seus límits diferents tipus d’ecosistemes, els quals alberguen una gran diversitat de flora i fauna. Mitjançant l’estudi d’alguns d’aquests ecosistemes, s’arriba a l’estudi sobre l’evolució i l’adaptació de les espècies en relació amb el medi en què es desenvolupen.

OBJECTIUS Conèixer alguns dels ecosistemes del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Comprendre les adaptacions de les espècies al seu medi. Recerca d’informació, bibliografia, manipular plànols, elaborar fitxes... Col·laboració en el treball en grup i construcció i disseny d’elements amb diferents materials.

Corb marí (Phalacrocorax aristotelis). Foto: Vicent Guasch

DESENVOLUPAMENT

En principi, es fa una presentació global de l’activitat per explicar les diferents fases de la mateixa.

Per començar, es poden introduir diferents conceptes com “ecosistema”, “espècie”, “cadena i xarxa tròfica”, “adaptació al medi”... relacionats amb l’activitat.

Per iniciar els treballs amb els ecosistemes del parc, podeu triar tres diferents com per exemple: zona humida, zona boscosa (pinar i savinar) i zona de platges i dunes.

El xerraire (Himantopus himantopus) és habitual a les zones humides de Formentera. Foto: DavidGarcía

Podeu separar al grup en diferents equips de feina els quals hauran d’elaborar una fitxa sobre un dels ecosistemes triats. En les fitxes poden incloure una descripció general de l’ecosistema, així com un llistat de les plantes i els animals més representatius de cada un d’ells.

Posteriorment, es realitza una posada en comú per unificar la informació i extreure conclusions sobre cada un dels ecosistemes.

Després, de forma individual, poden realitzar les següents activitats:

1. Un dels ecosistemes estudiats, la zona humida, és un ecosistema que es troba en regressió a tot el planeta. Sobre un mapa de les Illes Balears, assenyala les zones humides més importants.

2. Sobre un plànol del parc natural de ses Salines marca amb diferents colors on es troben els ecosistemes estudiats. 3. Dibuixa el bec de les següents aus i comenta de què i com s’alimenten:

un àguila un xerraire un corb marí un mussol un ganyet coallarga

4. Completa una cadena tròfica de cada un dels ecosistemes estudiats.

Mussol (Otus scops), rapinyaire nocturn. Foto: David García

Finalitzades aquestes activitats, novament per equips, hauran d’inventar un animal adaptat a un dels ecosistemes. Per “dissenyar” aquest nou animal s’hauran de tenir en compte alguns conceptes com:

La seua longitud El seu pes La seua pell esta coberta de... Com es desplaça? Què menja? Lloc on construeix el seu niu, lloriguera... Es defenen... Es diu...?

Una vegada acabat el procés d’invenció dels animals, cada grup farà una maqueta del seu amb materials variats, que poden haver anat guardant ells mateixos: plastilina, caixes de cartró, fils, botons, cordes, pots de iogurt, envasos de tetra-brik, botelles de plàstic....

Alguns animals… Estan adaptats a condicions ambientals molt dures. Aquestes adaptacions poden ser del comportament (com la baixaactivitat de les sargantanes durant l’hivern) o físiques (com algunes plantes, per exemple les saladines, per viure en sòlsmolt salinitzats).

Alguns animals tenen una coloració o poden adoptar uns colors (com calamars i sípies) que es confonguin visualment ambel seu entorn. Aquest mimetisme pot servir com a mitjà de defensa davant els depredadors o com a camuflatge per a lacaça.

El ganyet coallarga (Sylvia balearica) és endèmic de les Balears i molt abundant als savinars de Formentera. Foto: David García

ALTRES ACTIVITATS Podeu realitzar una visita guiada al parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. (Telèfon 971 301460 – Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear)

El picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus) està present a l’illa tot l’any. Foto: David García

PREMSA

Publicat a Diario de Ibiza el 7 d’agost de 2006

Publicat a Diario de Ibiza el 9 de juliol de 2005