26 Nota d’Economia. 105 2019

Economia de plataforma: classificació i experiències a nivell localMayo Fuster MorellDirectora del grup de recerca Dimmons de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

1.Introducció: l’economia de plataforma

L’economia de plataforma, és a dir, el consum i la producció de capital i treball entre grups distribuïts de persones que interactuen amb el suport d’una plataforma digital, creix ràpidament i de manera exponencial, i s’ha convertit en un motiu d’interès o en una prioritat per als governs d’arreu del món (com ara la Comissió Europea, 2016). L’economia de plataforma genera grans expectatives de sostenibilitat pel seu potencial que contribueix a un desenvolupament sostenible de la societat, cosa que pot constituir un canvi paradigmàtic cap a un model més humà (Algar, 2007; Botsman i Rogers, 2010; Cohen i Kietzmann, 2014; Heinrichs, 2013). Alhora, l’economia de plataforma planteja grans debats respecte a la manera en què s’organitza l’activitat laboral i l’empresa.

2.Diferenciació de models d’economia de plataforma

Les diverses caracteritzacions disponibles de l’economia de plataforma apunten a la diversitat d’activitats que implica (Cohen i Muñoz, 2016; Hamari et al., 2016; Martin, 2016; Schor i Fitzmaurice, 2015; Schor, 2014), ja que una de les característiques de l’economia de plataforma és la versatilitat, la quantitat de sectors i àrees d’activitat on han emergit iniciatives de desenvolupament col·laboratiu entre comunitats amb el suport de les plataformes digitals. El mapa de la producció col·laborativa del projecte “P2Pvalue” apunta cap a, com a mínim, 33 àrees d’activitat, i fa referència a 1.300 casos presents a Catalunya1.

1 http://directori.p2pvalue.eu/

27 Nota d’Economia. 105 2019

Una altra característica de l’economia de plataforma és l’ambivalència: pot prendre forma d’economia social i fer escalar modalitats cooperati-ves, o sorgir del més ferotge corporativisme de caire capitalista.

L’impacte disruptiu del model de plataforma més conegut, el de les pla-taformes corporatives extraccionistes, també conegudes per “unicorns”, com Uber i Airbnb, que s’anomenen col·laboratives però que tenen pocs elements que es podrien qualificar com a tals, ha provocat una enorme controvèrsia (Codagnone et al., 2016). Es tracta de corporacions que tenen a la seva disposició bosses ingents de “treballadors” per a l’as-signació de la demanda, però que no els considera com a tals (Scholz i Schneider, 2017). Són “no-treballadors” o falsos autònoms, cosa que permet a aquestes corporacions externalitzar els mitjans de treball (com ara l’ús del cotxe propi), així com les càrregues socials i el risc, per la qual cosa no han de contribuir al sistema d’assistència mèdica, ni a l’assegu-rança de desocupació, ni a l’assegurança contra accidents ni a pagaments de la Seguretat Social (Scholz, 2016). Schor apunta, així mateix, els efec-tes desiguals en termes de classe que pot generar l’economia de platafor-ma. A l’ombra de més comoditat en l’accés a certs serveis d’una part de la població, té com a contrapartida costos socials importants per a la classe treballadora, sobretot la menys qualificada. L’accés a la feina que dema-na poca qualificació de manera esporàdica, com són que la classe mit-jana educada ofereixi serveis de transport de forma eventual com a via per arribar a final de mes, té com a contrapartida desplaçar d’aquestes ocupacions –i d’una font de treball estable– treballadors de baixa quali-ficació (Schor, 2014). La il·legalitat amb què en certa mesura operen les corporacions no s’ha de considerar un error o una cosa que es resoldrà amb el temps, sinó un mètode o una estratègia de creació i consolidació de mercat. A més, aquestes corporacions gasten molts milions en grups de pressió sobre les institucions públiques, perquè duguin a terme canvis reguladors mínims o al seu favor.

Els models d’economia de plataforma en el seu origen eren iniciati-ves de caire col·laboratiu, sense ànim de lucre inspirades en models de procomú obert basats en el coneixement obert i la governabilitat participativa (vegeu el quadre 1) (Benkler, 2006), com ara Couchsur-fing (servei d’allotjament), Goteo (finançament col·lectiu), i Freecycle (reciclatge d’objectes). Posteriorment, la indústria digital de Silicon Valley va fer un canvi de model corporatiu amb l’anomenat model “unicorn” que es va posicionar gradualment com el model més visible: Uber (servei de transport compartit), Airbnb (lloguers d’estades curtes) i Blablacar (compartir viatges) (Belk, 2014). Recentment, el cooperati-visme de plataforma i les cooperatives propietat dels mateixos usuaris de la plataforma han sorgit com una reacció al model predominant de Silicon Valley, com per exemple Fairmondo (mercat web) i Stocksy United (banc d’imatges).

28 Nota d’Economia. 105 2019

Scholz (2016) apunta deu principis per al cooperativisme de plataforma, entre els quals destaquen: la propietat col·lectiva de la plataforma; el pagament just; la cobertura de les prestacions socials; la transparència i portabilitat de les dades dels usuaris; un marc legal protector; la protecció davant de les conductes arbitràries en el sistema de qualificacions dels serveis; el rebuig a l’excessiva vigilància en el lloc de treball i, finalment, el dret dels treballadors a desconnectar digitalment de la feina. Finalment, l’autor remarca la necessitat no tan sols de plataformes amb aquests prin-cipis, sinó també d’un ecosistema cooperatiu al voltant d’aquestes.

En funció de cada cas, la modalitat de cooperativa que s’adopta varia. Generalment integren modalitats molt fluides en termes de pertinen-ça, en el sentit que tota persona que ofereix serveis a les plataformes en formaria part.

L’estrella de les qualitats democràtiques de l’economia de plataforma és un instrument que serveix per delimitar models (vegeu el gràfic 1), i diferenciar entre el model “unicorn”, de casos com ara Uber i Airbnb, respecte al model de procomuns obert com Viquipèdia o el model de co-operativisme de plataforma. A més, al quadre 1 de sota es presenten els diferents models d’economia de plataforma segons el seu model econò-mic i de governança, el tipus de tecnologia utilitzat, el tipus de coneixe-ment emprat i el seu impacte.

Gràfic 1. Estrella de les qualitats democràtiques de l’economia de plataforma

Font: elaboració pròpia

29 Nota d’Economia. 105 2019

Quadre 1. Models d’economia de plataforma

Models

Models oberts i procomuns

Model unicorn

Cooperativisme de plataforma

Model de governança i econòmic

sense ànim de lucre,gestió participativa

corporacions,propietat privada

pimes i cooperatives,gestió participativa

Tipus de tecnologia

programari lliure, codi obert tecnologia tancada programari lliure, codi obert

Tipus de coneixement dades obertes dades tancades pot variar

Impacte social econòmic social/econòmic

Font: elaboració pròpia

Les qualitats democràtiques de l’economia de plataforma s’articulen al voltant de cinc dimensions.

• Model de governança: en funció de la mesura en què les empre-ses són democràtiques i impliquen la comunitat pel que fa al model de presa de decisions de l’organització i als mecanismes i regles de la participació a la plataforma digital.

• Model econòmic: si el model de finançament del projecte es basa en un capital privat, en un finançament ètic o en un fons dis-tribuït (finançament col·lectiu (crowdfunding) o matchfunding2); els models de negoci; els mecanismes de transparència econò-mica; la distribució de valor generat; el pagament equitatiu i els drets laborals. També hi ha divergències entre empreses depenent de si es garanteix una remuneració equitativa, i de quin accés es dona als beneficis i quins drets tenen els treballadors (p. ex. ma-ximització d’ingressos, ingressos segurs, protecció contra accions arbitràries, rebuig de la vigilància excessiva al lloc de treball i dret de desconnexió).

• Política de coneixement: aquest punt està relacionat amb la propietat del tipus de llicència utilitzada (llicències lliures o llicèn-cies privatives) del contingut i el coneixement generat; també cal tenir en compte el tipus de dades (obertes o no), la possibilitat de descarregar dades (i en quins formats) i la promoció de la transpa-

2 Matchfunding és una modalitat de finançament col·lectiu en què el que s’obté per a un projecte amb una campanya de finançament col·lectiu es veu duplicat amb una aportació d’una institució.

30 Nota d’Economia. 105 2019

rència d’algorismes, programes i dades. Altres elements sensibles són la protecció a la intimitat i a les dades personals (evitant-ne un ús inadequat), així com la recopilació o intercanvi de dades sense consentiment. A més, és necessari garantir la portabilitat de les dades (l’usuari pot endur-se les dades a altres plataformes) i la reputació.

• Política tecnològica: referit al model de propietat i la llibertat associada al tipus de programari utilitzat i la seva llicència (lliure o propietària) i el model d’arquitectura tecnològica. Aquest model pot ser distribuït (mitjançant cadena de blocs, per exemple) o centralit-zat (programari com a servei).

• Responsabilitat social en relació amb els impactes de l’externalitat: aquesta dimensió té a veure amb qualsevol font de conscienciació i responsabilitat amb relació a les externalitats i els impactes negatius com l’exclusió social i les desigualtats socials. Aquest punt té a veure amb diferents àmbits: la igualtat d’accés de persones amb tot tipus d’ingressos de manera equitativa i imparci-al (sense discriminació) per accedir a la plataforma; la inclusió de gènere; el compliment d’estàndards de seguretat que protegeixen el bé públic; l’impacte ambiental; l’impacte en l’arena política; la preservació del dret a la ciutat dels seus habitants i del bé comú de la ciutat; la protecció de l’interès general; i l’espai públic i els drets humans bàsics, com l’accés a l’habitatge.

3.Exemples de cooperativisme de plataforma

3.1.A nivell internacional

Stocksy United és una cooperativa de plataforma als Estats Units. És una plataforma repositori i de serveis de fotografia i vídeo. Es presenta com a “col·lecció seleccionada de fotografies i vídeos lliures de drets d’autor”. En la seva pàgina web s’hi descriuen els seus valors: “Creiem en la integritat creativa, el repartiment just dels beneficis, la copropi-etat, i escoltar totes les veus”. Té un alt grau de sostenibilitat. El 2015, Stocksy va guanyar 7,9 milions de dòlars en les seves vendes i va repar-tir un dividend de 200.000 dòlars entre els seus membres.

Fairmondo és un mercat en línia de més d’1 milió de productes i ser-veis ètics, que es va originar a Alemanya i s’ha expandit al Regne Unit. És una plataforma oberta a tothom i la quota mínima es limita a una assequible aportació monetària. Els membres exerceixen un control

31 Nota d’Economia. 105 2019

democràtic a través del principi “un membre, un vot”. És una alternati-va a plataformes com Amazon i Ebay, en forma de cooperativa.

Up & Go és un mercat digital per a serveis professionals a domicili que permet als usuaris programar serveis com ara tasques domèstiques, bricolatge o treure a passejar el gos. El seu personal treballador són també els seus propietaris i aposta fortament per promoure pràctiques de treball justes. És una col·laboració entre organitzacions comunitàries, programadors, donants filantròpics i cooperatives de treball associat de la ciutat de Nova York.

Loconomics és un mercat de compravenda en línia i a través del mòbil, gestionat pels seus treballadors i ubicat als Estats Units. Per-met als usuaris trobar treballadors autònoms per dur a terme tasques petites i quotidianes, com per exemple la cura de nadons. Conver-tir-se en membre de la comunitat és a l’abast de tothom, per mitjà d’una quota d’afiliació mensual, que també permet als membres votar sobre les mesures, o presentar-se com a candidats al consell executiu de cooperatives.

Green Taxi Cooperative és la companyia de taxis més gran de l’àrea metropolitana de Denver. Es pot ser membre de la cooperativa fent un únic pagament de 2.000 dòlars, i després pagant uns honoraris que equivalen a una petita fracció del que paguen els taxistes a les grans companyies. Opera amb una aplicació mòbil amb la qual els passatgers poden programar els seus viatges, i competeix directament amb aplicaci-ons com Uber i Lyft.

Midata és una cooperativa de plataforma en línia, situada a Zuric, que serveix com a intercanvi de dades mèdiques entre els seus membres. Utilitza una aplicació de codi obert en què els membres poden compartir les seves dades mèdiques de forma segura amb metges, amics i investi-gadors, i se’ls dona accés a eines d’anàlisi de dades, visualització i inter-pretació. Els membres també poden consentir l’ús de les seves dades per a la investigació mèdica i els assajos clínics.

3.2. A nivell de Catalunya i la resta de l’Estat

Catalunya és un referent internacional en cooperativisme de plataforma.

El Recetario és una plataforma creada el 2007 i orientada a compartir informació. Està centrada en la investigació, l’experimentació i la reuti-lització de residus per muntar mobles i accessoris i té una comunitat de persones creadores (700) que comparteixen el que fan i com ho fan (a través de receptes), per aprendre dels altres i, alhora, col·laborar-hi. La

32 Nota d’Economia. 105 2019

governança es basa en la participació oberta voluntària. El contingut té la llicència de Creative Commons (BY·SA 4.0 llicència copyleft).3

SMart Ibèrica és una cooperativa de plataforma entre autònoms del sector cultural que ofereixen els seus serveis a través d’una platafor-ma que es va iniciar a Bèlgica el 1994 amb el nom de SmartBe, i que té més de 200.000 membres. Actualment, la cooperativa espanyola rep el suport econòmic de la cooperativa belga. El projecte s’ha desplegat amb èxit, amb 3.000 membres a Espanya i 800 a Catalunya. La gover-nança es basa en una junta que pren les decisions de la cooperativa, i les persones usuàries celebren dues assemblees l’any. Cada membre paga una contribució inicial de capital de 150 € i una comissió de serveis del 7,5 %. Amb aquest capital, l’organització paga les factures per serveis dels membres amb antelació.

Katuma és una plataforma de consum de productes agroalimentaris. El projecte se centra a connectar productors i consumidors en condicions de justícia social. El projecte es va iniciar el 2017 i el va desenvolupar Coopdevs, una associació sense ànim de lucre centrada en el programari lliure i obert per promoure projectes d’economia social i solidària. Es preveu una governança cooperativa dels membres que la integren. Es manté per les quotes dels membres. La plataforma es desenvolupa amb programari obert, i els continguts tenen la llicència de Creative Com-mons (BY NC).

eReuse desenvolupa eines i serveis de codi obert i de dades obertes per reduir els costos de renovació i reutilització dels ordinadors. El projecte es basa en la reutilització per disminuir l’impacte innecessari en la producció. Pangea, una associació independent sense ànim de lucre, va crear la plataforma l’any 2015 amb 15 organitzacions comuni-tàries. eReuse va llançar una eina per traçar l’origen del material reuti-litzat i comprovar si es recicla al final de la seva vida. El procés de presa de decisions de participació se centra en la sobirania local i la federació global. La possibilitat d’un acord amb la cooperativa Abacus, el 2017, ha permès que el projecte obtingui una nova dimensió. Hi ha bones perspectives de creixement dels serveis pagats (p. ex. redistribució d’equips, avaluació de dispositius o recopilació d’informació). És una plataforma basada en el programari de codi obert descentralitzat, i les dades obertes.

3 La llicència Creative Commons permet difondre una obra però reservant alguns drets. Per exemple, “(BY·SA 4.0)” indica que l’obra es pot compartir i adaptar, amb algunes restriccions. També pot aparèixer, tal i com es veurà més endavant en aquest article, la referència “(BY NC)” que indica que l’obra es pot difondre però sempre fent referència a la font original (BY) i també que aquesta obra no es pot utilitzar amb finalitats comercials (NC).

33 Nota d’Economia. 105 2019

4.Els fons de sostenibilitat econòmica de les plataformes col·laboratives

La recerca d’una mostra de 100 casos de plataformes col·laboratives a la ciutat de Barcelona (Fuster Morell, 2018; Espelt, R. i Fuster Morell, 2018), apunta a una gran varietat de fórmules de finançament (gràfic 2). Així mateix, s’observa que, mentre que alguns models emergents de finança-ment (com ara el microfinançament) s’utilitzen força, els models tradi-cionals (crèdits bancaris o quotes, per exemple) tenen poca expansió en l’àmbit de finançament de l’economia de plataforma. La recerca també mostra que les aportacions no remunerades i les tasques voluntàries són un element essencial en la sostenibilitat dels projectes més col·la-boratius; per la qual cosa, la creació de comunitats de suport entorn de projectes esdevé un element clau que no es mobilitza a partir de transac-cions econòmiques. Les administracions públiques tenen un rol impor-tant també, especialment en les iniciatives que tenen una aproximació més col·laborativa. Per exemple, a Barcelona és clau l’impuls municipal del programa de formació La Comunificadora o la campanya de cofi-nançament Conjuntament, en la promoció de projectes d’emprenedoria fonamentats en el cooperativisme de plataforma.

Gràfic 2. Tipologia i percentatge d’ús de les diferents formes de finançament de l’economia de plataforma

Nota: mostra de 100 casos de plataformes col·laboratives a la ciutat de Barcelona.

Font: elaboració pròpia

Donacions no monetàries internesFinançament públic

Subproductes o derivatsDonacions no monetàries externes

Recursos lliuresCapital privat

Organització d'esdevenimentsMicrofinances

PremisEstalvis familiars

Programes de formacióServeis premium

Programes de recerca (H2020)Comercialització de la marca

QuotesMonedes alternatives

Crèdit bancariMarxandatge

PublicitatDonacions monetàries

Comercialització de les dades0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

Mod

el d

’ingr

esso

s

Percentatge d’ús

70%64%

60%58%

54%48%

44%44%

42%42%42%

40%38%

32%30%

28%26%26%

22%22%

12%

34 Nota d’Economia. 105 2019

Per tant, la cocreació de polítiques públiques permet generar un marc per a l’expansió del cooperativisme de plataforma amb la participació de tots els agents econòmics, socials i polítics.

5.Política col·laborativa per a l’economia col·laborativa: la cocreació de polítiques públiques per a una economia de plataforma

L’economia de plataforma planteja grans reptes a les administracions, però també grans oportunitats respecte al potencial en innovació pú-blica. L’articulació entre els projectes sorgits des de la societat civil, les administracions públiques, el desenvolupament de nous marcs de recer-ca-acció i les iniciatives empresarials són la palanca per configurar un ecosistema de cocreació col·laboratiu entorn de les polítiques públiques en economia de plataforma. Aquesta quàdruple hèlix d’agents —amb diferents aproximacions i interessos— facilita una mirada holística sobre el tema i la sinergia entre els rols i recursos que pot aportar cada agent al conjunt de l’ecosistema de l’economia de plataforma.

A l’hora de valorar l’impacte de l’economia de plataforma hem de ser conscients de la dimensió global que en permet l’esfera digital, la qual apunta a la necessitat d’institucions globals que contribueixin a la seva definició. Al mateix temps, les ciutats, que són el principal focus de desenvolupament d’aquest nou model econòmic, també són les que reben els impactes dels models més disruptius i tenen limitacions a l’ho-ra de regular i promoure un model d’economia de plataforma positiu. De fet, les ciutats confirmen la urgència de desenvolupar una estratègia conjunta per afrontar els desafiaments del caràcter disruptiu d’algunes de les plataformes i proporcionar claredat als operadors del mercat amb estàndards comuns a nivell local.

Barcelona ha estat una ciutat pionera en polítiques en aquest àmbit i disposa d’un dels ecosistemes més creatius a escala internacional.

A partir del pòsit de les cimeres precedents portades a terme a Amsterd-am (2016) i Nova York (2018), la Sharing Cities Summit de Barcelona —celebrada el passat mes de novembre del 2018 i coorganitzada entre l’Ajuntament de Barcelona i el grup Dimmons de la UOC, amb un seguit de col·laboracions amb altres actors— va concentrar 50 ciutats d’arreu del món (entre les quals hi havia Nova York, Amsterdam, Lisboa, Seül, Milà, Berlín, París, Viena i Melbourne) i va tenir com a resultat una declaració conjunta de principis per preservar al voltant de les ciutats col·laboratives i la creació d’un pla de treball entre les ciutats per fer pre-valdre aquests principis (Sharing Cities Summit Barcelona, 2018). La de-claració incideix en elements fonamentals com la diferenciació entre els diferents models de plataformes als quals ens hem referit prèviament,

35 Nota d’Economia. 105 2019

les possibilitats per a la promoció econòmica i l’ocupació sense precarit-zació laboral, la inclusió, la prevenció pública sobre la salut i la seguretat de la ciutadania, la responsabilitat sobre l’impacte mediambiental i la preservació dels drets digitals de la ciutadania i dels interessos generals. La Declaració de ciutats col·laboratives és particularment rellevant per reivindicar la sobirania de les ciutats a l’hora d’entrar en negociacions amb plataformes digitals. Les ciutats volen fer respectar les normes lo-cals i el marc legal, i defensar l’habitabilitat de l’esfera urbana, a més dels drets dels ciutadans usuaris de les plataformes. Idealment, això donarà lloc a un nou “contracte” en el qual l’activitat econòmica, els drets dels usuaris i el dret a viure a les ciutats siguin compatibles.

Per tal de donar continuïtat als objectius de la cimera, des de l’Ajunta-ment de Barcelona s’ha generat un grup de treball que ha de permetre aprofundir en un marc de col·laboració entre ciutats en termes de regu-lació i negociació amb grans plataformes que generen impactes disrup-tius a la ciutat; identificar polítiques de promoció i ocupació que per-metin crear un programa internacional per connectar el món del treball en aquest àmbit; i identificar dades, coneixements, polítiques i recursos tecnològics de cara a compartir una plataforma comuna entre ciutats, entre d’altres. El pla de col·laboració entre ciutats tindrà la seu al centre InnoBa de Barcelona.

A altres nivells de govern, la Generalitat de Catalunya el 2017 va iniciar la revisió de tota la normativa sectorial per tal d’incorporar-hi l’econo-mia de plataforma, amb l’objectiu d’habilitar un marc jurídic que reguli aquesta nova pràctica econòmica i que, al mateix temps, garanteixi la competència lleial entre els diferents models de prestació de serveis. També està impulsant una carta de drets i responsabilitats digitals. En la mateixa línia, la Comissió Europea, el 2016, va definir l’Agenda Europea de l’economia de plataforma.

6.Conclusió

La disrupció de les plataformes digitals anirà arribant a pràcticament qualsevol àmbit d’activitat econòmica. Un dels grans reptes és acompa-nyar la “plataformització” de sectors, per tal que aquesta gran transfor-mació no sigui en detriment del benestar d’alguns col·lectius.

La creació d’un marc de polítiques públiques (p. ex. en termes de regula-ció, finançament o formació) que permeti un desenvolupament de l’eco-nomia de plataforma veritablement col·laborativa té els reptes d’afavorir l’escalabilitat de models econòmics més justos i democràtics, i crear un marc de cocreació que combini les plataformes digitals amb la participació de governs, societat civil, organitzacions empresarials i centres de recerca.

36 Nota d’Economia. 105 2019

La declaració signada a Barcelona i el grup de treball resultant aspira a crear un front comú de defensa dels procomuns de la ciutat, com ara el dret a l’habitatge, els drets laborals o la qualitat de l’aire, enfront dels models agressius que no respecten ni s’alineen amb la sostenibilitat social i mediambiental. L’economia de plataforma ve a transformar la manera en què vivim i treballem; dependrà del que fem com a societat en els propers anys del sentit que tindrà aquesta “plataformització” de la societat.

7.Bibliografia

Algar, R. (2007): “Collaborative consumption”. Leisure Report, abril, p. 16-17. [Consulta: 24 d’octubre de 2018]. <https://www.oxy-gen-consulting.co.uk/insights/collaborative-consumption/>

BElk, R. (2014): “You Are What You Can Access: Sharing and Collabo-rative Consumption Online”. Journal of Business Research, 67(8): 1.595-1.600.

BEnklEr, Y. (2006): The Wealth of Networks: How Social Production Transforms Markets and Freedom. New Haven: Yale University Press.

Botsman, r.; rogErs, r. (2010): What’s Mine Is Yours: How Collabora-tive Consumption Is Changing the Way We Live. Nova York: Har-per Collins.

CodagnonE, C.; Biagi, F.; aBadiE, F. (2016): The Passions and the In-terests: Unpacking the ‘Sharing Economy’. Institute for Prospec-tive Technological Studies, JRC Science for Policy Report EUR 27914 EN. DOI: 10.2791/474555. [Consulta: 24 d’octubre de 2018]. <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publicati-on/552494a4-2ece-11e6-b497-01aa75ed71a1/language-en>

CohEn, B.; kiEtzmann, J. (2014): “Ride On! Mobility Business Models for the Sharing Economy”. Organization & Environment, 27(3): 279-296.

CohEn, B and p muñoz (2016): The Emergence of the Urban Entre-preneur: How the Growth of Cities and the Sharing Economy Are Driving a New Breed of Innovators. Santa Barbara: Praeger. Co-penhagenize (2016).

EspElt, r.; FustEr morEll, M. (2018): “Barcelona sharing ecosystem: Analysis of 100 platforms and 10 paradigmatic cases”. Dins: Fuster Morell, M. (Ed.). A Sharing Cities A worldwide cities overview on platform economy policies with a focus on Barcelona. Barcelona: Sehen - Editorial UOC.

37 Nota d’Economia. 105 2019

Comissió EuropEa (2016): Communication from the Commission to the European Parliament, The Council, The European Economic and Social Committee and The Committee of the Regions. A Euro-pean agenda for the collaborative economy. Brussel·les: 2.6.2016 COM(2016) 356-final.

FustEr morEll, M. (Ed.) (2018): Sharing Cities A worldwide cities overview on platform economy policies with a focus on Barcelona. Barcelona: Sehen - Editorial UOC.

hamari, J.; sJöklint, m.; ukkonEn, A. (2016): “The Sharing Economy: Why People Participate in Collaborative Consumption”. Journal of the Association for Information Science and Technology, 67(9): 2.047-2.059.

hEinriChs, H. (2013): “Sharing Economy: A potential New Pathway to Sustainability”. GAIA - Ecological Perspectives for Science and Society, 22(4): 228-231.

martin, C. J. (2016): “The Sharing Economy: A Pathway to Sustaina-bility or a Nightmarish Form of Neoliberal Capitalism?”. Ecological Economics, 121: 149-159.

sCholz, t; n. sChnEidEr (eds.). (2017): Ours to Hack and to Own. The Rise of Platform Cooperativism. A New Vision for the Future of Work and a Fairer Internet. Nova York: OR Books.

sCholz, T. (2016): Platform Cooperativism. Challenging the Corporate Sharing Economy. Berlín: Rosa Luxemburg Stiftung.

sChor, J. B. (2014): “Debating the Sharing Economy”. Great Transition Initiative. [Consulta: 24 d’octubre de 2018]. <https://www.great-transition.org/publication/debating-the-sharing-economy>

sChor, J. B.; FitzmauriCE, C. J. (2015): “Collaborating and Connecting: The Emergence of the Sharing Economy”. A: L. A. Reisch i J. Thø-gersen (eds.). Handbook of Research on Sustainable Consumption, p. 410-425.

sharing CitiEs summit BarCElona (2018): Declaration of principles and commitments of the cities for a collaborative platform economy. <http://www.sharingcitiesaction.net/>

Paraules claueconomia de plataforma, cooperativisme de plataforma, procomú obert.