Economia 2012-13!

UNITAT 1: La raó de ser de l’economia.

Necessitats il·limitades

Economia

Recursos escassos

Escassetat econòmica

Cost d’oportunitats: Valor d’allò que renunciaríem al prendre una decisió.

Necessitats:

Béns

Universal (Tothom té aquesta escassetat)

Relativa (Depèn de les necessitats)

Bàsiques (De subsistència)

Secundàries (Prescindibles)

Segons funció

Segons grau d’escassetat

Segons grau de transformació

Segons accés

Consum

Capital Lliure

Econòmicss

Finals

Intermedis

Privat

Públic

Empreses Producció

Funció

Famílies Consumir

Els recursos productius són 3:

- Treball

- Capital (físic o financer)

- Terra o recursos naturals

Agents econòmics:

- Empreses - produir -

- Famílies – consumir -

- Sector públic –supervisar activitat econòmica i intentar fer el benestar de la societat-

1.- Les possibilitats de producció:

FPPFrontera de possibilitats de producció (producció potencial)

Màxima producció

Treure’n el màxim benefici.

2.- El creixement econòmic.

La producció potencial

Producció ≠ Productivitat Producció= dada absoluta (Kg, m... ). Productivitat = dada relativa, perquè depèn dels recursos utilitzats.

Unitat 2: L’organització econòmica

Eficients amb els recursos disponibles

Δ Recursos disponibles

Eficiència tecnològica

Δ de la productivitat

Els decisors de l’economia depèn del sistema econòmic.

Famílies

Segons la renda

Segons

Funció

Decisor Decisor Decisor

Unitat 3: Els decisors de l’economia

S.Economia mercat S. Economia Planificació centralitzada

S.Economia Mixta

Empreses i Famílies Sector Públic Empreses, famílies i

Sector Públic

Les decisions es prenen seguint el principi de racionalitat o utilitat

Consum

Aportació de recursos

Preferències

Ingressos disponibles Recursos naturals

Treball

Capital

Lloguer

Salari

Interès

- Empresaris (Individu que treballa a la seva pròpia empresa)

- Treballadors* (Individus que obtenen rendes del seu treball)

- Rendista (Individu que obté rendes que no provenen del treball “lloguers, interessos...”)

- Consumidor estricte (Individu que només fa la funció de consum)

- Personal

- Voluntari

- Compte d’altre

- Retribuït

- Dependent

Famílies

Característiques Treballadors*

- Màxim benefici

- Estabilitzar-se i créixer

- Considerar la responsabilitat social

- Generar ocupació i riquesa

Subcontractació (Una empresa contracta a una altre empresa)

- Administració Europea

- Administració Central Estat

- Administració autonòmica Generalitat de Catalunya

- Administració Local Diputació, Consell Comarcal, Ajuntaments

- Funció

Objectius Empreses

Sector Públic

Supervisió del funcionament del mercat i procurar el benestar de la societat

Objectius

- Ingressos públics Impostos

- Despeses públiques subvencions, educació, sanitat...

- Marc juridicoinstitucional normes del funcionament per evitar abusos

Instruments del sector públic

Per prendre decisions en el mercat.

1.- El mercat i els diners:

Funcionament del mercat

2.- La demanda:

Demanda:

Unitat 5: El funcionament del mercat.

Demanda (comprador)

Oferta (venedors)

ACORD (preu i quantitat)

Factors condicionen

Preu

Altres factors

Preu béns relacionats

Renda disp.

Preferències

Complementaris (impresora i tinta)

Substitutius (café, te)

Béns inferiors (autobús taxi)

Béns normals (habitatge)

Béns de luxe (cotxe esportiu)

2.1.- La corba de demanda:

La corba de demanda té pendent decreixent perquè la p (preu) i la q (quantitat) són variables inverses.

Si Δ el preu de demanda la quantitat de demanda disminueix, en canvi si el preu disminueix la quantitat augmenta.

3.- L’oferta:

Oferta

Factors condicionen

Preu

Altres factors

Costos de producción (matèries primeres, salaris…)

Millores tecnològiques (Δ productivitat Δ q. oferta)

Expectatives futures (bones expect. Δ q.oferta)

3.1.- La corba d’oferta:

La corba d’oferta és creixent perquè la p i la q són proporcionals.

Si augmenta el preu, també augmenta la quantitat d’oferta; i si disminueix el preu també disminueix la quantitat.

4.- Mercat (oferta i demanda):

Excés oferta: diem que hi ha un excés d’oferta quan hi ha més quantitat d’oferta que no pas de demanda. El mercat tendeix a baixar preus perquè sinó els productes queden en estocs i al baixar els preus els demandants estan disposats a comprar. I així tornen al punt d’equilibri.

Excés demanda: diem que hi ha un excés de demanda quan hi ha més quantitat de demanda que no pas d’oferta. El mercat tendeix a augmentar els preus del producte perquè els demandants estan disposats a comprar-lo a major preu per tal d’aconseguir-lo.

Punt d’equilibri: diem que estem en el punt d’equilibri quan els oferents i els demandants estan disposats a vendre i a comprar una quantitat determinada a un preu determinat.

Excés de demanda

Excés d’oferta

Punt d’equilibri

5.-Canvis en les condicions del mercat.

Moviment per sobre la mateixa corba

Desplaçament de la corba

Canvi el Preu del producte

Desplaçament de la corba

Moviment per sobre la corba

6.- L’elasticitat del preu de la demanda:

X > 1 Demanda elàstica ingressos totals augmenten si disminueix el preu.

X = 1 Elasticitat unitària Ingressos totals no varien.

X < 1 Elasticitat inelàstica Ingressos totals disminueixen si disminueix el preu.

1.- Tipus de mercats (competència):

Tipus de mercats en relació a la competència

2.- Criteris de classificació:

Classificació dels mercats

Unitat 6: El funcionament del mercat.

Mercat de competència perfecta

Mercat de competència imperfecta

Monopoli

Oligopoli

Monopolística

Grau de concentració

Grau d’homogeneïtat del producte

Intensitat de la competència

Influència sobre el preu

Grau de transparència

Barreres d’entrada i sortida

Barreres d’entrada*

Barreres de sortida inversions altes de capital fetes.

- Avantatge en costos (costos unitaris alts per petites empreses comparat amb les grans empreses)

- Diferenciació de producte (clients molt fidelitzats)

- Inversions de capital (industria de l’automòbil)

3.- Classificació de mercat de competència perfecta.

Classificació

Funcionament del mercat:

Els oferents són preu acceptant El productor no pot decidir el preu sinó que ha d’acceptar el que fixa el mercat.).

Només decideix la quantitat que produirà.

Grau de concentració: baix perquè hi ha molts oferents petits i molts demandants

Grau d’homogeneïtat del producte: els productes són homogenis (és difícil la diferenciació)

Intensitat de la competència: Molts oferents però estratègies poc agressives

Influència sobre el preu: Poca capacitat d’influir sobre el preu del mercat

Grau de transparencia: hi ha transparencia en la informació del mercat

Barreres d’entrada i sortida: no hia ha barreres d’entrada ni de sortida

A llarg termini no s’obtenen grans beneficis degut al cicle infernal.

Creixement Saturació Estancament Estabilització creixement saturació estancament estabilització...

Què fer per intentar trencar aquesta pressió del cicle?

- Intentar diferenciar el producte (denominació d’origen)

- Agrupar-se per ser grups més grans i tenir més influència al mercat.

4.- Classificació de mercat de competència imperfecta: MONOPOLI.

Classificació

Grau de concentració: Alt perquè només hi ha 1 oferent

Grau d’homogeneïtat del producte: no és important perquè és un únic producte.

Intensitat de la competència: no té competència

Influència sobre el preu: Té la influència total del preu.

Grau de transparencia: no hi ha transparencia en la información del mercat

Barreres d’entrada i sortida: Hi ha barreres d’entrada i sortida

Barreres d’entrada*

- Avantatge en costos

- Drets legals

- Naturalesa del servei (monopoli natural)

- Accés en exclusiva a un recurs

Funcionament del mercat:

L’empresa decideix preu i quantitat (allò que li aporti màxim benefici).

L’empresa tendeix a

Δ preu

quantitat

- Consumidors

- Altres empreses que volen entrar al mercat

L’Estat intenta regular els monopolis. Hi intervé la COMISSIÓ NACIONAL DE LA COMPETÈNCIA (CNC)

5.- Classificació de mercat de competència imperfecta: OLIGOPOLI.

Classificació (Telefonia)

Funcionament del mercat:

Funcionament

Grau de concentració: hi ha concentració en el mercat perquè hi ha poques empreses oferents

Grau d’homogeneïtat del producte: Pràcticament el producte és homogeni

Intensitat de la competència: Molta intensitat de competència

Influència sobre el preu: Tenen poder d’influir sobre el preu del mercat

Grau de transparencia: No hi ha transparència d’informació

Barreres d’entrada i sortida: Hi ha barreres d’entrada i sortida (hi ha inversions fortes en capital).

Hi ha molta incertesa

Hi ha molta interdependència entre empreses

Funcionament sense col·lusió*

Funcionament amb col·lusió*

Funcionament sense col·lusió (competint, sense acords):

Funcionament amb col·lusió (pactant acords entre empreses):

ACORDS

ANTICIPACIÓ: intentant aplicar estretègies comercials millors que la competencia (avançar-se)

GUERRA DE PREUS: tendència o disminuir el preu per millorar l’oferta de la competencia

LIDERATGE DE PREUS: les empreses imiten les estretègies de l’empresa líder

PREU

REPARTIR-SE EL MERCAT (zones geogràfiques)

QUANTITAT DE PRODUCCIÓ

6.- Classificació de mercat de competència imperfecta: MONOPOLÍSTICA

Classificació

Funcionament del mercat:

Mercat amb molta competència que permet beneficis alts (no són preuacceptants)

ACTUEN:

Grau de concentració: Moltes empreses oferents però no tants com la competència perfecta.

Grau d’homogeneïtat del producte: Producte homogeni però intenten diferenciar-lo

Intensitat de la competència: Alta intensitat de competència (publicitat i altres estratègies)

Influència sobre el preu: Tenen una certa influència en el preu del mercat

Grau de transparencia: No hi ha transparència d’informació

Barreres d’entrada i sortida: La diferenciació i fidelització del client suposa barrera d’entrada

Diferenciació

Fidelització dels clients

Com? Fent publicitat i altres estratègies comercials

1.- Mercat dels Recursos productius naturals:

L’oferta de R. naturals és constant (no depèn del lloguer)

Renda dels R. naturals = lloguer o ús de fruit

el preu del R. naturals depèn de la capacitat de donar fruit (productivitat)

Unitat 7: El mercat de recursos productius: Treball i ocupació

3.- Mercat de Treball:

La persona que demanda treball, és a dir, que demana la capacitat física i/o mental del treball és l’empresari.

La persona que ofereix el treball és el treballador.

4.- Política d’ocupació:

El salari és la principal renda de les famílies

L’atur és un problema molt greu per un país

Cal prendre decisions i programes relacionats amb el mercat laboral

Classificació de la població en relació a la seva participació al mercat laboral

Població activa

Població inactiva

No poden, no volen o no busquen feina activament (estudiants, jubilats, menors de 16 anys...)

Població ocupada

Població desocupada

No treballen peró busquen feina activament

Treballen

4.2.- Estadística d’ocupació

(fonts informació del mercat laboral)

- EPA (Enquesta de la Població Activa)

- Atur registrat publicat per el SEPE (servicio de empleo público español) abans INEM

Només hi consten les persones que han anat a inscriure’s a les oficines del SEPE

- Contractes registrats a la Seguretat Social

- Dades publicades pel Ministeri d’Ocupació classificades per sectors productius

Tipus de desocupació (segons la causa que el provoca)

Atur conjuntural o cíclic = la provoca l’entorn

Atur estructural = és un desajustament entre oferta i demanda del mercat.

Atur estacional = és depenen de l’estació de l’any. (Turisme)

Atur friccional = deixen de treballar per voluntat pròpia. (Per voler estudiar)

Atur desanimat = Quan les persones porten molt de temps a l’atur perden l’esperança de trobar treball i deixen de buscar-ne. El problema d’aquest atur és que no consten a les estadístiques de l’atur, sinó que consten com a inactius.

Errors de mercat

2 pensaments econòmics

(en relació a la intervenció del sector

públic)

Unitat 8: Els errors de mercat

1-. Inestabilitat cíclica

2.- L’escassetat de béns no rendibles

3.- Deteriorament del medi ambient

4.- Competència imperfecta

5.- Distribució desigual de la renda

No cal intervenir: Liberals (Adam Smith)

Sí cal intervenir: Keynesians (J.M. Keynes)

*aquests errors de mercat són provocats per la no eficiència de l’assignació del recursos disponibles

Unitat 9: Els indicadors econòmics

1.- Introducció:

2.- El producte interior brut (PIB):

PIB és el valor monetari de tots els béns i serveis finals produïts per un país en un període de temps determinat.

segueix un patró monetari

Només té en compte d’activitats declarades

Fa referència únicament al valor dels béns finals

Mesura el valor d’allò que produeix dins les fronteres d’un país

Fa referència a allò produït en un període determinat, normalment un any.

3 mètodes per calcular el PIB

Mètode de la despesa o DEMANDA (quant s’ha comprat?)

Mètode del valor afegit o OFERTA (quant s’ha produït?)

Mètode dels ingresos o RENDA (quant s’ha retribuït?)

2.1.- Mètode de la despesa o DEMANDA:

PIBpm = C + I + G + (X - M)

C= consum de les famílies X = exportacions

I = inversió de les empreses M = importacions

G= consum públic

2.3.- Mètode de l’ingrés o RENDA

RN (renda nacional) és la mateixa a calcular el PNNcf (el mateix resultat)

pm cf : PNNcf= PNNpm – impostos indirectes + subvencions

Producte nacional net cf = producte nacional net pm – impostos indirectes (IVA)+ subvencions.

brut net : PNNpm= PNBpm – Amortització

Producte nacional net = producte nacional brut – pèrdua de valor de les inversions de les empreses.

Interior nacional : PNB pm = PIBpm – Rfen + Rfne

Producte nacional brut = producte interior brut – producció empreses estrangeres a Espanya + producció empreses espanyoles fora del país

RPD (renda personal disponible) RN – Impostos directes (IRPF) – S.S. + transferències famílies – Beneficis no distribuïts

El nivell mitjà de preus: la inflació

Inflació creixement general dels preus dels béns i serveis.

Deflació disminució general dels preus dels béns i serveis.

Causes de la inflació

- Puja de preus de les matèries primeres ∆ costos producció i ∆ preu de venda.

- Puja preu energía (petroli) ∆ costos producció i ∆ preu de venda.

- Espiral salaris-preus ∆ inflació Pèrdua de poder adquisitiu Sindicats demanen més salaris ∆ costos de producción empreses ∆ inflación …

- Espiral salaris-salaris

- Monopoli o sectors poca competencia

- Preu del diner o tipus d’interès inversions més cares (més cost de producció).

Inflació de DEMANDA: excès de demanda en l’economia. augmenten els preus.

Inflació de COSTOS: Augment del cost de producció augment dels preus

Conseqüències de la inflació

Pèrdua del poder adquisitiu capacitat de compra

- Perjudicats? Treballadors i pensionistes - Beneficiats? Importadors

Incertesa o inseguretat dificulta la presa de decisions a les empreses (compres, inversions…)

MESURA de la INFLACIÓ:

IPC Índex de preus de consum

És una mesura ponderada dels preus dels béns que sol consumir de mitjana una família INE és l’organisme que realitza EPF (enquesta de pressupostos familiars 12 grups de béns i serveis)

Taxa inflació variació % de l’IPC en 2 períodes

IPC2012 – IPC2011/ IPC2011 *100

IPC harmonitzat (IPCA):

És un indicador estadístic l’objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna, fan comparacions internacionals.

IPC subjacent

és l’IPC sense tenir en compte l’alimentació no elaborada i l’energia (petroli) perquè són massa volàtils, és a dir, pugen i baixen el preu molt sovint.

IPI (índex de preus industrials)

Serveix per veure si els costos de producció els pugen o baixen.

Introducció:

UNITAT 10.- Les forces internes del mercat

a) Pertorbació externa (guerres, desastres naturals...) b) Forces internes del mercat (oferta i demanda: agents econòmics famílies i empreses) c) Intervenció sector públic

Macroeconomia estudia l’economia en conjunt

Demanda agregada Despesa total en béns i serveis que estan disposats a fer tots els agents econòmics segons el nivell de preus.

DA C+I+G+(X-M) (famílies+ empreses+ sector públic+ sector exterior)

És igual la DA i el PIB? No!, perquè la DA són dades expectatives, en canvi, el PIB són despeses reals.

Agregar tots els agents econòmics:

• DA demanda agregada • OA oferta agregada

Variables que afecten a la demanda agregada Nivell de preus

Altres variables

- Nivell de renda - Quantitat de diners en circulació - Impostos - …

Oferta agregada quantitat total de producció que estan disposats a vendre les empreses segons el nivell de preus.

Plena ocupació No hi ha més recursos disponibles (màx. Producció )

Variables que afecten a la oferta agregada * Nivell de preus

Altres variables

- Expectatives de futur

- Costos de producción

EL CONSUM:

Factors que condicionen...

Renda disponible

Renda permanent

Hipòtesi del cicle vital (persona que estalvia per assegurar la seva vida en un futur)

Efecte riquesa

LA INVERSIÓ:

La inversió pot ser en:

o Planta i equipament

o Existències

o Construcció

Factors que la condicionen:

Demanda dels béns de consum

Costos

Poden ser sinònims perquè les dues són inversions

Capacitat productiva utilitzada

Expectatives futures

Efecte multiplicador de la inversió:

Empresa inverteix en béns de capital

∆ demanda béns de capital

Empreses que fabriquen béns de capital que contracten més treballadors

∆ renda famílies ∆ demanda béns de consum

Empreses que fabriquen béns de capital que contracten més treballador.

…

La propensió marginal al consum és la quantitat addicional de béns i serveis que consumeixen les persones quan disposen de més

renda.

L’∆ del consum depèn de la propensió marginal al consum

Finançament (Estalvi) Inversió empresa

Cost finançament < rendibilitat inversió (beneficis)

∆ renda famílies ∆ demanda béns i serveis

DA= C+I+G+X-M

*Sempre que hi ha inversió requereix estalvi per algú.

*Renda:

- Consum - Estalvi

1.- Polítiques econòmiques decisions o mesures del sector públic per tal de influir en l’economia.

3 tipus de polítiques econòmiques

UNITAT 11.- Polítiques econòmiques

- Producció

- Preus

- Ocupació

Per assolir objectius

Política fiscal:

- Despesa pública - Impostos

Política monetària:

- Tipus d’interès o preu de diner - La quantitat de diners que hi ha en

circulació

Política exterior:

- Tipus de canvi de les divises

- Aranzels

- Creixement sostenible

- Estabilitat de preus

- Plena ocupació

2.- Política fiscal:

La política fiscal és l’actuació intencionada del sector públic (és a dir, l’Estat, els ajuntaments i la Seguretat Social), mitjançant la recaptació de

fons (principalment en concepte d’impostos) i l’aplicació de despeses públiques, per assolir els objectius que persegueix l’Estat.

Instrument important de política fiscal econòmica, és el dèficit fiscal de cada país.

Tipus de política fiscal

- Estabilitzadors automàtics

.- Impostos progressius IRPF .- Cotitzacions de la S.S .- Pensions en l’atur

- Política fiscal discrecional

.- Modificació dels tipus d’impostos (∆IVA) .- Plans d’ocupació o formació .- Programa d’obra pública (PLAN E) .- Programes de transferències

Segons els instruments utilitzats

Segons els efectes que té l’economia

Política fiscal EXPANSIVA

Despesa pública

Impostos Renda disponible

Consum

Inversió DA

Producció

Ocupació

Preus

Consum

Inversió

Despesa pública

Impostos

∆ la renda disponible

Producció

Ocupació

Preus

DA

Política fiscal RESTRICTIVA

Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

Pressupostos Previsió detallada

Ingressos públics

- Tributs (impostos, taxes, contribucions…)

- Cotitzacions a la Seguretat Social

- Altres ingressos:

.- Transferències corrents fonts de la UE dirigits cap a la inversió de capital

.- Ingressos patrimonials rendes que genera el patrimoni

.- Alienació d’inversors l’estat es ven el seu patrimoni

.- Transferències de capital (Ajudes que van dirigides a una inversió de capital concreta per part de l’estat

Ingressos públics

Despesa pública

Per any a més inclouen objectius i previsions de la

situació econòmica futura del país

Despeses públiques

Dèficit hi ha més despesa que ingressos Superàvit hi ha més ingressos que despeses

Saldo pressupostari relació entre - ingressos públics Dèficit zero Ingressos = despeses (Equilibri pressupostari)

- despesa pública

- Despeses corrents:

.- Sous dels funcionaris

- Despesa d’inversió (infraestructures)

- Transferències i subvencions (redistribució de la renda)

Famílies empreses

Què es pot fer quan hi ha dèficit?

- Retallades

- Augmentar impostos

- Endeutar-se (demanar un préstec)

2 tipus de dèficit:

Cíclic va en relació a l’economia del país, pensen que quan es recuperi l’economia també es recuperarà el dèficit.

Estructural és el desajustament del mercat. A causa de les despeses financeres pressupostos.

Com es calcula la Pressió Fiscal?

Impostos i cotitzacions de la S.S · 100= %

PIB

Mesures impopular pèrdua de

vots

1.- Què és el diner?

DINER Mitjà de canvi

Dipòsit de valor (valor indirecte) Fins que no s’intercanvia per altres béns

Generalment acceptat CONFIANÇA diner fiduciari

UNITAT 12.- Els diners i els bancs: Política monetària

2.- Oferta monetària quantitat de diner en circulació

Diner

Legal

Bancari

- Dipòsit a vista

- Dipòsit d’estalvi

- Dipòsit a termini

M1 M2 M3

ALP

Dipòsits Bancs Préstecs

Cobren interès Paguen interès

intermediaris

<

Beneficis +

comissions per serveis bancaris

Les persones que dipositen al banc són els estalviadors; en canvi, les persones que van a demanar un préstec són els inversors.

Entre els estalviadors i els inversors hi ha una reserva fraccionària.

Percentatge del dipòsit que el banc manté inactiu, és a dir, no es pot prestar per fer front a possibles retirades d’efectiu.

Coeficient de caixa = 1% obligatori pel BCE (Banc Central Europeu)

% voluntari segons cada entitat

Procés de creació del diner bancari

Exemple:

2000€ - 10 % 1800 – 10% 1620 – 10% ...

El 10% és un 1% obligat pel BCE i el 9% restant és aplicat per la entitat. El primer dipòsit, 2000€, és el diner real i tot el que apareix després és diner bancari.

La multiplicació del diner bancari consisteix en l’increment de diner legal dins al Sistema Bancari a partir d’un dipòsit inicial degut a que els bancs només han de mantenir com a reserva, un percentatge d’aquests dipòsits, i la resta els pot prestar.

L’estabilitat de preus prioritza abans que els altres objectius macroeconòmics, perquè:

Els altres objectius es poden controlar per altres polítiques econòmiques a cada país

Tots els països de la Unió Monetària tenen una mateixa moneda.

POLÍTICA MONETÀRIA

Quantitat de diner en circulació ( = oferta monetària)

Tipus d’interès (= preu del diner)

Mesures que pren el BCE en relació a la quantitat de diner en circulació i el tipus d’interès, per aconseguir objectius macroeconòmics

- Estabilitat de preus*

- Plena ocupació

- Creixement sostenible

BCE pren les decisions

BE Executa les decisions que pren el BCE

- Mecanisme de reserves ∆ coeficient de Caixa

- Operacions de mercat obert (subhasta)

∆ quantitat de diner en subasta ∆ quantitat de diner en circulació

- Facilitats permanents són fetes per el BE i són diàries. TIPUS DE POLÍTICA

MONETÀRIA

Segons els instrument utilitzats

Segons els seus efectes sobre l’economia

Política Monetaria EXPANSIVA

Política Monetaria RESTRICTIVA

Productes financers

Liquiditat facilitat per convertir-los en diner líquid

Risc probabilitat que l’emissor no retorni els diners (no poder recuperar tota la inversió)

Rendibilitat capacitat de generar beneficis

UNITAT 13.- Sistema financer espanyol. La Borsa

ACTIUS FINANCERS Tenir dret a... (riquesa)

PASSIUS FINANCERS Tenir obligació a...

Es caracteritzen

El risc i la rendibilitat van sempre en el mateix sentit:

+ risc + rendibilitat

- Risc - rendibilitat

SISTEMA FINANCER

- Companyies d’assegurances

- Agències de valor (Brokers)

- Societat de valors (Dealrs)

- Empreses de lising

- Banc d’Espanya

- Bancs

- Caixes

Intermediaris * BANCARIS

Intermediaris NO BANCARIS

*Funcions del Banc d’Espanya:

Banc dels bancs (de la banca privada)

Executa les decisions de la polític monetària del BCE

Supervisa i controla el sistema financer espanyol

Fa estudis econòmics i publica dades estadístiques.

Les caixes són una fundació sense ànim de lucre. Els beneficis els distribueixen en l’OBRASOCIAL. Aquesta obra social és la que la diferencia del banc

LA BORSA:

Valors RENDA FIXA

Valors RENDA VARIABLE

La remuneració és un interès fix pactat a l’inici de l’operació. (representa un préstec a l’empresa)

Com per exemple: Deute públic (bons, lletres del tresor) i dipòsit a termini...

La remuneració és variable (depèn dels beneficis de l’empresa)

Com per exemple: Accions:

- Repartiment beneficis (divident) - Plusvàlua en el moment de vendre

Representa una part de la propietat del capital de l’empresa

-risc - rendibilitat

+ risc + rendibilitat

ÍNDEX BORSARI: Indicador de l’evolució de les cotitzacions de les empreses amb més liquiditat (més oferta i demanda).

Variables que afecten a la BORSA

CNMV COMISSIÓ NACIONAL DEL MERCAT DE VALORS

- Decisions polítiques (ex. 1r ministre d’Itàlia)

- Decisions BCE (tipus d’interès...)

- Evolució prima de risc (deute públic)

- Expectatives futures d’una empresa en concret (hi ha beneficis, creix. empresarial)

- Publicació de dades econòmiques (atur, PIB, IPC...)

- Evolució petroli, tipus de canvi € - $, or...

- Sinistres climàtics, atemptats terroristes...

Mercat

MERCAT ALTERNATIU BORSARI (= segon mercat) Mercat d’accions de PIME que no compleixen els requisits per sortir a Borsa.

Mercat continu les 4 borses espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) permanentment estan interconnectades

informàticament.

Primari mercat d’emissió: es posen a la venda per primera vegada

Secundari mercat de negociació: es transfereixen les accions ja emeses anteriorment (de segona mà)

Què és el comerç internacional?

És el flux d’entrada i sortida de béns i serveis del nostre país i la resta del món

Per què hi ha comerç internacional?

Perquè no disposem de prou recursos. (la majoria de les MP es localitzen sovint en països que no són els productors de béns elaborats)

Costos de producció

i demanda

- El cost d’alguns factors de producció és més baix a fora per la mà d’obra…

- Provoca deslocalització (empreses que s’instal·len a un altre país perquè és més barat)

- La demanda prefereix comprar producute de fora per ser més barat, millor, varietat.

UNITAT 14.- COMERÇ INTERNACIONAL

Què passa al final?

Porta l’ESPECIALITZACIÓ cada país acaba produint allò que sap fer millor.

2 pensaments en relació

al comerç internacional

Proteccionisme aplicar mesures per tal de dificultar l’entrada de productes de l’exterior.

Lliure comerç entrada i sortida lliure de productes

Proteccionisme

Raons

Mesures

* Fomentar o protegir la indústria pròpia

* Recaptar ingressos públics

* Aranzels (impost a la importació) encariment del producte importat (protegeix la competitivitat del producte propi).

* Quotes o contingents quantitat màxima de productes d’un país per entrar al propi país.

* Subvenció de l’estat l’estat subvenciona el cost de producció d’un producte per protegir la competitivitat.

* Barreres no aranzelàries normatives de control de qualitat estrictes

Etiquetatge dels productes...

Lliure comerç

Raons

* Més varietat de productes

* Especialització en cada país en allò que té avantatge competitiu

* Augmenta la competència

* Millora l’eficiència

Balança de pagaments només es fa quan hi ha comerç amb l’exterior.

Balança de compte corrent hi ha recollides les exportacions, les importacions i les transferències corrents, i les

quatre subbalances en què es divideixen els dos són:

Comercial

Serveis

Rendes

Transferències corrents

Balança de capital no només es refereix al capital (diners), sinó també a béns de capital valorables en diners a

excepció dels financers; i està formada per aquestes subbalances:

Transferències de capital inversions concretes, normalment en infraestructures

Adquisició o alienació d’actius no financers per exemple la terra, els recursos del subsòl...

Balança financera formada per divises, accions i similars que normalment són l’objectiu de negociació en els mercats de valors, i la integren les subbalances següents:

Inversió directa invertir en accions amb l’objectiu de gestionar i dirigir, i rebre la seva rendibilitat permanent.

Inversió en cartera Són les transaccions en valors negociables: accions, bons...

Altres inversions préstecs, dipòsits...

Variació de reserves Són els fons de divises emmagatzemades pel banc central de cada país com a resultat de les operacions.

Factors que afecten

CONVERTIBILITAT entre monedes

- 1€ = 1,29$

- 1$ = 0’77 $

COMISSIONS de canvi: intermediaris

TIPUS DE CANVI

CENTRAL oficial que han mercat les autoritats a l’inici

- Reavaluació

- Devaluació

MERCAT cotització de la moneda degut a la relació entre oferta i demanda en el mercat

- Apreciació (el valor de l’€ és més alt)

- Depreciació (el valor de l’€ és més baix)

Quan l’€ s’aprecia...

- Exportacions perjudica perquè resulten més cares

- Importacions afavoreix perquè resulten més barates

Quan l’€ es deprecia...

- Exportacions afavoreix perquè resulten més barates

- Importacions perjudica perquè resulten més cares