Josep Bultó Vidal

El Morell:un poble, una història

• Col·lecció El Tinter - 76 •

3

Índex

El Morell de sempre, per Pere Guinovart ................................................................ 7

Pròleg, per Joaquim Nolla ........................................................................................ 9

Justificació ......................................................................................................... 11

Primera part ................................................................................................... 15

Gent del Morell ............................................................................................... 17Costums, festes i tradicions al llarg de l’any ..................................................... 17

Oficis i menestrals ............................................................................................ 47Els ferrers ........................................................................................................ 47Els carreters ..................................................................................................... 49Els basters ....................................................................................................... 49Els sabaters ...................................................................................................... 50Eines dels ferrer, sabaters, carreters i basters ..................................................... 50Els boters ........................................................................................................ 52Els espardenyers .............................................................................................. 52Els matalassers ................................................................................................. 53Els esparters .................................................................................................... 54Els tallers de bicicletes ..................................................................................... 54Els mecànics .................................................................................................... 56Els electricistes ................................................................................................ 56Els paletes ....................................................................................................... 57Els fusters ........................................................................................................ 59

4

Índex •

Els pintors ....................................................................................................... 60Les modistes ................................................................................................... 61Les perruqueres i les esteticistes ....................................................................... 63Les telefonistes ................................................................................................ 64Les peixateres .................................................................................................. 65Els secretaris .................................................................................................... 66Els mestres ...................................................................................................... 66Els metges, els veterinaris i les llevadores ......................................................... 70Altres oficis ..................................................................................................... 72

Empreses, fàbriques i indústries ...................................................................... 75L’empresa de confecció i la fàbrica de teixits .................................................... 75Les bòbiles ...................................................................................................... 76Els magatzems d’avellanes ............................................................................... 79Els magatzems de vi ........................................................................................ 79Les fàbriques de persianes................................................................................ 80Altres empreses ............................................................................................... 81

Botigues, comerços i altres establiments ....................................................... 85Carnisseries i cansaladeries .............................................................................. 85Botigues de queviures ...................................................................................... 87Bodegues ........................................................................................................ 91Pastisseries ....................................................................................................... 92Merceries ........................................................................................................ 94Ferreteries ....................................................................................................... 96Estancs ............................................................................................................ 96Cafès, bars i restaurants ................................................................................... 98Farmàcies ...................................................................................................... 101Bancs ............................................................................................................ 101La carteria ..................................................................................................... 102Altres botigues .............................................................................................. 103

El Sindicat del Morell ................................................................................... 105

L’estació de trens ............................................................................................ 107

Els transports ................................................................................................. 111

5

• Índex

Els rentadors ................................................................................................... 113

Les fonts i les mines ........................................................................................ 115

El temps ............................................................................................................ 117

Les àvies i la seva cuina ................................................................................... 119

L’església ........................................................................................................... 123Els rectors ..................................................................................................... 123Els batejos i enterraments .............................................................................. 128Les campanes ................................................................................................ 131Els armats ..................................................................................................... 133

Dites populars ................................................................................................. 135

Segona part .................................................................................................. 139

Carrer de Sant Martí ..................................................................................... 141

Carrer de Sant Antoni ................................................................................... 153

Carrer de Mestres .......................................................................................... 157

Carrer de la Pareteta ..................................................................................... 159

Carrer de la Muralla ..................................................................................... 161

Plaça de la Font .............................................................................................. 165

Carrer de Sant Isidre ..................................................................................... 169

Plaça de l’Església .......................................................................................... 173

Plaça de l’Era del Castell ............................................................................. 175

Carrer de Sant Josep i avinguda de la Granja.............................................. 177

Carrer de Mossèn Mañé ................................................................................. 183

Carrer de l’Esplanada .................................................................................... 187

Carrer Nou ...................................................................................................... 191

6

Índex •

Carrer de Desprats ......................................................................................... 195

Avinguda de Catalunya ................................................................................... 199

La Rambla ......................................................................................................... 201

Carrers de Catalunya, Vallgornera i Orient .............................................. 211

Carrer Major .................................................................................................. 215

Carrer de les Creus ........................................................................................ 221

Carrers de l’extraradi .................................................................................... 227

Carrer de Sant Rafel ...................................................................................... 233

Carrer de Sant Plàcid .................................................................................... 239

Carrer del Molí .............................................................................................. 251

Agraïments ....................................................................................................... 261

7

El Morell de sempre

El Morell: un poble, una història és el resultat d’un intens treball que ha vist la llum gràcies a Josep Bultó Vidal, un veí del Morell que, tot i néixer als Pallaresos, s’autodefineix com un morellenc de sentiment, ja que hi va arribar amb només cinc anys.

Quan l’autor va venir a l’Ajuntament per explicar-nos la seva idea, fer un llibre que parlés del Morell i de la seva gent, ens va semblar molt inte-ressant. Per això el vam encoratjar que ho tirés endavant. Per tant, Josep Bultó, amb aquest llibre, s’ha proposat que el poble on ha viscut quasi tota la vida perduri en el record de tothom i ho faci tal com ell l’ha conegut i l’ha percebut.

El que ha fet Josep Bultó té molt de mèrit perquè aquest llibre neix del cor i de la gran estimació que sent pel Morell, i més tractant-se d’una perso-na autodidacta, que tot i haver llegit molt, és la primera vegada que emprèn l’aventura d’escriure un llibre.

Quan el comenceu a llegir, veureu com, sense adonar-vos-en, iniciareu un passeig detallat per tots els carrers, grans i petits; us ficareu a les cases i coneixereu els pares i els avis dels morellencs que avui estan a la trentena o a la quarantena. També és interessant el repàs que fa dels oficis que es podien trobar al Morell. Val a dir que molts ja pràcticament s’han perdut i el fet que quedin recollits en un llibre ho fa doblement important.

No m’estenc més perquè heu de ser vosaltres els que retrobeu el Morell de la vostra infantesa o descobriu, si sou més joves, el poble dels vostres pares o dels vostres avis.

PERE GUINOVART I DALMAU

Alcalde del Morell

9

Pròleg

Per motius obvis, la meva professió d’arxiver m’ha permès conèixer el Morell a través dels documents. Fons d’informació bàsica, però que sem-pre et transmet la informació amb la fredor i el distanciament propis dels cossos inerts. En aquest cas: tot passejant pels carrers, baixant a la mina, ballant a la festa major, espigolant les poques avellanes del terra, ha vist el poble i la seva gent amb uns altres ulls, el de les persones. Per tant, agra-eixo l’amable invitació d’en Josep Bultó per col·laborar en la seva obra i fer-ne el pròleg.

Vagi per endavant que el llibre que teniu a les mans és un treball de records, vivències i, especialment, d’emocions. La seva lectura us portarà a uns temps que potser ens semblen molt llunyans, però que són molt pro-pers. Com qui diu, parlem d’abans-d’ahir.

El Morell: un poble, una història no és una obra d’història en voga, no pretén ser un recull i anàlisi de dades (socials, econòmiques, polítiques, etc.). És un llibre on la Història amb majúscules, deixa pas a la microhistòria, a la vida de la gent. En Josep Bultó ens ofereix un petit viatge en el temps, on ressegueix les passes dels homes i les dones, en alguns casos des del nai-xement fins a la mort, en què tot rememorant els seus records i, al mateix temps, les vivències dels amics i amigues, ens endinsa en un món en part ja desaparegut. Passejarem pels carrers sense asfaltar, amb roderes marcades pel pas dels carros. Passarem per davant de ca la Bienvenida, ca Gallego, cal Pau de Pissano, ca Tarambana, cal Ferrer, etc. Reviurem converses en què les dites populars eren freqüents: “abril finat, hivern acabat”, “al juny, la falç al puny”, “qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny complit”, etc.

Sense restar-hi, ni de bon tros, el mèrit al treball de l’autor, m’atreviria a definir-lo com un llibre que surt del poble per al poble d’avui i del demà. Com ens diu l’autor, “escric aquest llibre perquè les futures generacions entenguin com eren els pobles del Tarragonès”.

És cert que és un llibre de memòries; per tant, un llibre on els records i les emocions són presents en tot moment. Però, al mateix temps, potser sense l’estructura acadèmica que trobaríem en altres publicacions, és quel-com més que un treball d’història; és un llibre d’antropologia, de toponí-mia, d’història social, de llengua.

10

Joaquim Nolla Aguilà •

El seu interès ultrapassa l’àmbit estrictament local. Hi trobem un retrat social d’una forma de viure que, amb petites variants, podríem trobar en tots els pobles; uns cicles de vida marcats per les feines del camp, uns pre-ceptes religiosos presents a totes les cases, unes sessions dobles de cinema els diumenges (on podíem menjar i fumar), uns enterraments establerts en tres categories i moltes altres curiositats que anireu descobrint o recordant quan us hi endinseu.

JOAQUIM NOLLA AGUILÀ

Arxiver

11

Justifi cació

Jo, Josep Bultó Vidal, l’autor d’aquesta obra, per escriure aquest llibre m’he inspirat en el gran amor que sento pel poble del Morell. Vosaltres po-deu pensar: “D’on li vénen aquestes pretensions? D’haver estat un pobre baster que gairebé no va anar a l’escola?”. Jo us contestaré que no ho sé. Malgrat que no sóc fill del poble, me l’estimo, i perquè me l’estimo vull escriure tot el que he conviscut amb vosaltres. Deixeu-me dir el que he llegit moltes vegades: “L’home no és d’on neix, sinó d’on creix”. Malgrat que no he anat a l’escola, els més propers a mi sabeu la meva afició a la lectura, i això m’ha donat uns coneixements molt amplis per aventurar-me a escriure.

Però ara deixeu-me fer una biografia de la meva família, dels meus avantpassats. Sé d’on vinc i n’estic molt orgullós; la meva nissaga ha estat emigrant dintre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, i com tantes famílies s’ha buscat la vida on els ha semblat que viurien millor. Si furgués-sim per les famílies del Morell, o de qualsevol poble, veuríem que hi ha una barreja de gent que ha anat o ha vingut d’altres indrets; així es fan les famílies i els pobles.

Els meus avis paterns i el meu pare eren nats a l’Espluga de Francolí. El meu avi, Ramon Bultó Calvet, de cal Xanguet, i la meva àvia, Maria Bal-drich Amigó, de cal Ganxet, emigren, a principis del segle XX, als Pallare-sos; allí porten terres i viuen al mas de Martí, a un quilòmetre del poble.

Els meus avis materns eren nats als Pallaresos, però la meva besàvia, mare del meu avi matern, era de ca Grau, de Constantí. Els noms dels meus avis materns eren Josep Vidal Grau, de cal Pastoret, i Dolors Boada Alegret, de ca Caset.

El meu pare i la meva mare van casar-se a l’església de Sant Salvador dels Pallaresos el 25 d’octubre del 1934. Fruit d’aquesta unió, vaig néixer jo el dia 8 de novembre del 1935, a cal Trabut dels Pallaresos, poble que també porto al meu cor; allí vaig obrir-hi els ulls. També neix en aquesta casa la meva germana Maria Dolors, el 20 de març del 1937.

Al final de la guerra, el meu pare torna a casa i, per les raons que fossin, troba feina a ca l’Hereuet de Perafort, i anem a viure al mas del Sec, a un quilòmetre de Perafort. Allí, el 4 d’agost del 1940, neix la meva germana Roser i, set mesos més tard, el dia 31 de març del 1941, anem cap al Mo-rell, a ca Juncós; jo tenia 5 anys. Tot el que portàvem cabia en dos carros,

12

Josep Bultó Vidal •

ho recordo com si fos avui; vam entrar pel carrer del Molí. Era al matí i, en arribar a ca Girona, hi havia unes dones prenent el sol i, amb elles, hi havia un xiquet alt i prim; dies més tard vaig saber que vivia al carrer Nou i es deia Josep Vallverdú Soler (en Mà d’Àngel). Quan vaig entrar al Morell em va fer l’efecte que entrava en una ciutat; venia d’un mas. Va anar passant el temps i el dia 9 d’octubre del 1943 va néixer la Pilar, la meva germana petita.

Amb deu anys vaig entrar d’aprenent de baster a cal Florit, al carrer de Sant Martí, número 5, actualment casa meva; la resta, ja ho sabeu prou. Amb divuit anys ja treballava pel meu compte. En tornar de la mili m’ado-no que els carros i les mules es van acabant; per tant, canvio de feina i, en quatre dies, em converteixo en botiguer. Des d’aquells anys fins el 1999, en què em jubilo, han passat moltes coses i, ara que estic retirat, i amb l’ajuda de la meva estimada Lluïsa, vaig recordant les meves vivències al Morell. Les escric tal com les sento; el que es pensi trobar una gran obra s’equivo-ca, no sóc escriptor ni pretenc ser-ho; potser m’oblido d’anomenar algú; si no ho escric, és que ho ignoro. Si trobeu res que us desagrada, perdoneu, no és la meva intenció molestar.

He de donar especialment les gràcies al meu cunyat, Josep M. Domingo, perquè ell també m’ha orientat, i a molts d’altres que no anomeno per no deixar-me’n cap, però a tots els dono les gràcies.

He escrit aquest llibre més amb el cor que amb el cap, la meva dona Lluïsa n’és testimoni; a ella va dedicada aquesta obra.

* * *

Després de la presentació, anirem recordant com vivia la gent del nos-tre poble, què feien tots els pagesos durant l’any, els menestrals, com es passava el temps, els treballs, com se celebraven les festes, la familiaritat, la solidaritat dels veïns, com s’ajudaven els uns als altres; això no era pas exclusiu del Morell, era el tarannà dels nostres pobles veïns i, podem dir, de tot el Tarragonès i, fins i tot, de tots els pobles de Catalunya. Gent senzilla; la seva única preocupació era tirar endavant la família, que no li faltés el treball; amb això ja en tenien prou. Els nostres avis no sabien què era fer vacances, i no pensaven pas fer-ne mai, s’acontentaven amb el que tenien i, així, ja eren feliços.

Es vivia en cases petites, plenes de gent, diverses generacions; els avis, els fills i els néts, tota una família, tots com una pinya. Els avis eren molt estimats, ningú no els prenia el lloc. No hi havia gaires diners però es com-partia el poc que es tenia; el fet de viure junts feia créixer el lligam de famí-lia. Ara els temps són uns altres, es viu d’altra manera, tots treballant, molts joves únicament són a casa a l’hora de dormir, i a quines hores! Hi ha poc contacte amb els grans, no hi ha temps per a res, les hores no arriben per a la feina que es vol fer, tenim massa pressa per no fer gran cosa. Potser

13

• Justifi cació

fóra hora de pensar a on anem i què volem. Potser sóc un sentimental, però deixeu-me explicar el que vaig viure de petit a casa nostra, quan vivíem a ca Juncós, del carrer del Molí. Recordo que a l’hivern, quan el meu pare arri-bava del tros i després de portar la mula a l’abeurador i donar-li de menjar, pujava a dalt del pis; la mare feia el sopar, teníem foc a terra i ell agafava una cadira, s’asseia a la vora del foc i a la meva germana M. Dolors i a mi, asseguts a la falda del pare, un a cada cama, ens explicava contes, i així passàvem el temps esperant l’hora del sopar. Així crec que era a la majoria de famílies de la segona meitat del segle XX.

No sé si els temes que he escollit seran del vostre interès; m’ha semblat bé recordar temps passats, però també mirant el present; el futur el deixa-rem per al jovent.

La nostra generació ha seguit un camí de molts segles, espero que les pròximes generacions el vagin seguint. No voldria pas que descarrilessin, que no seguissin el camí traçat i volguessin fer camins nous en llocs molt espessos on costa de veure el final.

M’ha assessorat i animat molta gent, tal com ja he dit, i a tots, repeteixo, els estic molt agraït.

He procurat recordar totes les famílies que vivien al Morell i els oficis que exercien al nostre poble; això és molt complex. És possible que hi hagi alguna dada equivocada, espero que sabreu perdonar l’errada. Tot ho he fet amb la més bona intenció.

A la primera part, parlarem de com treballava el pagès, dels menestrals, de les botigues, de les festes de què gaudia el poble començant pel gener i fins el desembre.

També parlo de les indústries, de les fàbriques, dels artesans, dels boti-guers, de les escoles, dels metges.

A la segona part, parlo de com estaven els carrers del poble i qui hi vivia.

Així ho resumeixo tot i desitjo que gaudiu del llibre que teniu a les vostres mans. Si sou gent gran, us ajudarà a recordar la vostra joventut, i si sou joves, veureu com treballaven i defensaven la vida per a vosaltres els vostres pares.

Primera part

17

Gent del Morell

Costums, festes i tradicions al llarg de l’anyEl pagès és l’home de l’esperança, l’home de la il·lusió posada sobre la

propera collita, és l’home del treball fort i pesat. Imagineu els anys quaran-ta sense tractors, sense maquinària d’ensulfatar, sense maquinària agrària? Tot es fa a mà i ajudat per la mula i el carro. Confia en la terra que té, la treballa i se l’estima; per això l’adoba i la conrea, perquè sap que li donarà fruit i que d’aquest fruit viurà tot l’any. A casa seva té el rebost on no falta de res: patates, oli, fesols, moniatos, tomacons, cebes, alls, pomes d’hivern, panses, secallons, conserves, confitures i alguna cosa més que de ben segur em deixo. Al corral, a més de tenir-hi el femer, no hi faltaran unes quantes gallines, conills, ànecs, alguna lloca per covar ous i poder tenir sempre po-llets, una o dues cabres per a la llet i algun cabrit per matar.

A les cases es cuinava amb llenya; de la cendra que desprenia hi havia pols pertot arreu. Al forn de les cases s’hi torraven avellanes i qualsevol menjar que s’hi posés; jo molt sovint posava unes graelles i torrava el pa en el qual, seguidament, fregava un all, hi posava un raig d’oli i us ben asseguro que no heu menjat cosa més sana i bona.

El pagès, a casa, sempre hi té feina; a l’hivern, quan plou, aprofitarà el temps per asclar llenya, repassarà alguna eina, portarà la rella al fer-rer per esmolar-la, la destral o els arpis, l’aixada, la falç o portarà algun guarniment de la mula al baster, sempre procurant tenir-ho tot a punt per, el dia que faci bo, tornar a emprendre el treball del camp. Els mesos de fred, sovint, traurà l’establada, i així aprofitarà els fems per adobar. També traurà el ”suc”, el dipòsit de la comuna, que servia per tirar-ho als olivers o allà on convenia més. Per aquesta feina havia de menester una bóta (que lògicament sols servia per a aquesta feina), una portadora, un embut, una galleda i un banc de fusta per pujar-hi i, així, de mica en mica, omplir la bóta. Després, amb el carro i la mula, emportar-se-la cap al camp i poder adobar la terra.

Què feia el pagès al gener i febrer, quan feia tant de fred? Doncs llaura-va la vinya i la besllaurava, cavava els avellaners i els ceps amb els arpis i els adobava. Preparava la terra d’horta per plantar-hi les primeres verdures, les patates, cebes, cols, enciams, bledes, alls, pèsols, faves tardanes i els pri-mers raves. Acabava d’empeltar les vinyes. Tot a punt, la primavera s’acosta

18

Josep Bultó Vidal •

i amb ella un esclat de vida. Els arbres floriran i brostaran amb força, les abelles no es cansaran d’anar d’un arbre a l’altre xuclant el nèctar de les flors per convertir-lo en preuada mel.

El pagès rares vegades anava a casa amb el carro buit, sempre hi havia coses per emportar-se: un dia era llenya; altres, quatre herbes per als co-nills, i si no, la verdura corresponent de la temporada.

Al març, en arribar la primavera, si plou, comencen a sortir els caragols. Qui no ha anat mai a plegar-ne? Hi havia qui els posava a la cassola per fer-ne un bon arròs.

Els pagesos, a la primavera, ja feien dues begudes abans de dinar. Què era això? Això era que el treball del camp era molt pesat i la gent treballava molt fort, ja que sortien de casa quan tot just trencava l’alba; després de treballar una bona estona, esmorzaven; si era hivern, fesols fregits amb una arengada, darrere un bon trago de vi que portaven en una botella de fusta amb galet de canya que es fabricava cada pagès; si era primavera o estiu, una amanida de ceba i tomàquet amb arengada o tonyina. La botella que no hi faltés, un cigarret i altre cop a treballar. A les deu del matí, cansats i suats, amb la boca seca de tant de salat, feien mitja hora de beguda. Po-

Un dels nostres pagesos,el Rafael Torres (Rafael de Cardot), amb la seva mula.El cap de la bèstiaestà guarnitamb un pomde tomàquets.

19

• El Morell: un poble, una història

saven el civader a la mula, feien un traguet de vi, un cigarret, descansaven una estona i altre cop a treballar. A dos quarts de dotze repetien el mateix; civader a la mula, trago i que no hi falti el cigarret. Ara, però, preparaven els fogons per dinar tan bon punt toqués la campana a tres quarts d’una; mentrestant, tornaven a treballar. Al primer toc de campana, tornaven a posar el civader a la mula i a fer l’arròs. Dinaven i, després de fer un cigar-ret, agafaven un sac i a fer la migdiada a l’ombra d’un arbre amb el barret de palla a la cara perquè no el molestessin les mosques. A les tres, toc de campana i altre cop a treballar. A les quatre, a beguda!, que no hi falti el vi i el cigarret, tots els pagesos se’l feien; portaven la petaca i el llibret de paper a la faixa, alguns el metxer (es deia així perquè portava un metre de metxa cargolat, tot dins la faixa) i a treballar altre cop fins a les sis de la tarda, en què berenaven una mica. Treballaven fins que es ponia el sol.

Els que llauraven desenganxaven l’arada i enganxaven la mula al carro i, quan tot estava a punt, carregaven els estris de la feina, el sac del menjar de la mula, la manta i el cistell. Alguns carreters portaven senatxo, un cis-tell de palla amb tapa i amb departaments a dintre. Alguns els portaven al baster perquè els el folrés de cuir. Portaven això perquè no es trabuqués la carmanyola i dur les coses més ben posades. Això era un dia ordinari de tot l’any; conrear la terra era molt pesat, la gent que hi treballava ja portava la marca a les mans, plenes de durícies, la marca del treball dur i auster, tot i

Dionisio Torres llaurant amb mula.

20

Josep Bultó Vidal •

que fessin begudes i parades per descansar. No s’apreciava l’esforç tan gran de la seva suor. Aquesta bona gent sí que es mereixia el reconeixement més sincer per tirar endavant les seves famílies treballant amb alegria tal com feien. Tot i treballar tant, encara tenien ganes de cantar mentre feinejaven. També s’ajudaven mútuament, tornant-se jornals els uns als altres; avui vaig per a tu, demà vindràs per a mi. Bona gent del Camp de Tarragona, bona gent del Morell; “gent del camp, gent del llamp”.

Als voltants de la meitat del segle XX, al Morell es feia més vi que ave-llanes; per tant, si es feia més vi vol dir que també es feien més cereals. Jo recordo algunes parades on després d’arrencar les vinyes velles deixaven reposar la terra dos o tres anys, sembrant-hi ordi, blat o cigrons. Passat aquest període, tornaven a plantar la vinya. Com es feia això? Doncs des-prés de llaurar i besllaurar la parada i deixar-la ben aplanada sense terros-sos, agafaven la nyinyola, que era un fil molt llarg, com si hagués de ser per a una baldufa, tibaven el fil d’extrem a extrem de la parada, el lligaven a les estaques i cada set pams hi clavaven una canya d’uns 50 cm; cada catorze pams d’amplada feia un bancal. Quan tot estava ben marcat, es feia un clot on hi havia l’estaca de canya; es feia amb un fes (que era com una aixada, però més ampla) i un pic. El clot es feia d’un pam i mig d’amplada per pam i mig de fondària, es plantava el cep bord (és a dir, l’americà), s’esperava que brostés i, quan tocava, s’empeltava de la classe que el pagès volia: un era macabeu, un altre cartoixà, o bé ull de llebre, que era negre.

Una trobada de camperols a principis del segle xx.

21

• El Morell: un poble, una història

Al Morell hi havia cases on es feien el vi ells mateixos, tenien premsa, cups i bótes de fusta. Sortia un bon vi d’uns dotze graus.

Què es feia al mes de març? Es plantava el moresc, els cigrons, els fesols d’enramar, les tomaqueres primerenques i les cebes; i també es tornava a llaurar i besllaurar la vinya, es treia la mala herba i la brossa a fi que es veiés la terra ben neta. Mentrestant, les plantes i flors començaven a bros-tar amb aquell verd tan lluent i bonic i les vinyes començaven a treure la brosta. Recordo aquella dita tan bonica escampada per tots els pobles de Catalunya: “Per Sant Josep, el brot al cep”. Per Sant Josep, festa gran; el dia de tots els Joseps, Peps, Pepitos, Josepets, Joseps M., Pepes, Pepetes, Fines, Josefines i Josepes, era un dia extraordinari. Sempre cau en temps de Qua-resma, però per Sant Josep era dia de precepte, i quedava exclòs del dejuni. Se celebrava molt i era el dia d’“anar a fer la creu”. Què vol dir això? Els nascuts de l’any 1955 en endavant no ho han vist mai. Abans del Concili Vaticà II hi havia una llei d’església segons la qual tots els fidels havien d’anar a confessar i combregar almenys una vegada l’any, i això dintre la Quaresma. Molts ho feien per Sant Josep. Després de confessar i combre-gar anaven a la sagristia i allí el senyor rector o el senyor vicari t’apuntaven en una llibreta, de manera que quedava constància que havies complert el deure pasqual; això era “anar a fer la creu”.

Sant Josep era el dia de felicitar tots els que portaven aquest nom, igual homes que dones, dia de menjar crema i dia de pagar el gasto del cafè als companys. Tant si et deies Josep, com Anton o Pau, o qualsevol altre nom, ja sabies que el dia del teu patró havies de correspondre a la felicitació amb un cafè o copa.

Als anys cinquanta, els homes sortien molt al cafè; n’hi havia quatre: Cal Llagostera, Ca Matas, Peret del Rei i La Grava. Els menestrals i els pagesos ja hi anaven després de dinar, feien la partida i seguidament anaven a treballar. Però quan sortia més gent era després de sopar, i els dissabtes fins a altes hores de la nit; allí feien la partida. Els jocs més populars d’aquell temps eren la manilla, el tresillo o el subhastat (altres val més no dir-los).

La gent es comunicava molt, era més oberta, més confiada. Al temps d’anar al camp, el marit i la muller enganxaven el carro i la mula, tancaven la porta i posaven la clau al forat de la gatera. Tothom feia el mateix; si la porta era tancada, ja sabies on era la clau. La gatera era un forat rodó fet a la porta, a un pam de terra, per on entraven i sortien els gats.

I de l’abril, què en direm? A part d’aquella dita de “cada gota en val mil”, és el mes de la verdor, el mes que esclaten les llavors, les brostes dels arbres, tot floreix, tot és goig, el camp sembla una catifa amb tonalitats de verds, els sembrats s’estiren i, per la seva tonalitat, es coneix molt bé si és ordi o blat. Els ocells canten i festegen, preparen el seu niu i ja arriben les primeres orenetes. S’acosta el bon temps, dies de pluja, i ja comença a desencadenar-se alguna tempesta. És un temps que agrada a molta gent.

22

Josep Bultó Vidal •

Molts anys Setmana Santa cau dins l’abril. Abans, el Diumenge de Rams es portaven a beneir poques palmes i molt de llorer guarnit amb casquetes, que no era altra cosa que els rosaris de sucre, les galetetes i tota classe de llaminadures. Tot penjat al llorer i cap a l’església.

La benedicció i la santa missa; l’església era plena de canalla, amb gran xivarri; el llorer i les casquetes i el ram, que no sabies on posar-lo. La missa era llarga, es llegia la Passió en llatí i ningú no entenia res, la mainada plo-rava, el rector enfadat per tant xivarri, les dones xerrant, els homes fumant al carrer. Pleniluni de Setmana Santa. A la tarda, el primer viacrucis pel carrer; sortien els armats i era un viacrucis molt popular, molta gent, tant homes com dones i jovent…

Dilluns, Dimarts i Dimecres Sant passava el senyor rector amb els esco-lans a posar salpàs, que era sal humida; la posava al costat de la porta en record dels israelites quan sortien d’Egipte cap a la Terra Promesa.

Dijous Sant era el dia de matar jueus; a la tarda hi havia els fasos, deixa-ven de tocar les campanes. La mainada i les mares, sempre les mares!, amb els carraus cap a matar jueus; tot el que es cantava en aquesta cerimònia es feia en llatí.

Els fasos o ofici de tenebres se celebrava així: en el presbiteri, al costat de l’Epístola, s’hi posava el Triangle, que era de fusta amb un pal al mig amb tres peus perquè s’aguantés plantat. També es deia Tenebrari. Tenia quinze ciris, set a cada costat; l’últim, al capdamunt, s’anomenava la Ma-rieta. Es cantaven catorze salms; a cada salm cantat s’apagava un ciri, i a l’últim salm es cantava el Benedictus, es treia el ciri i s’amagava darrere l’altar; s’apagaven els llums. Quan s’apagaven tots, “Jesús és mort!”; els ar-mats que feien guàrdia a l’església durant tota la cerimònia, queien a terra, la canalla feia sonar els carraus i les matraques, els més grans picaven amb tota la força a la porta i als bancs. El senyor rector deia que ja n’hi havia prou, la gent no se l’escoltava; quan finalment el soroll es parava, es torna-ven a encendre els llums i l’últim ciri tornava al Tenebrari, es despullaven els altars i es tapaven les imatges amb un drap morat, es treia el Santíssim del Sagrari i es col·locava al Monument; tot amb silenci i amb respecte, la gent anava a fer companyia al Santíssim. A terra, estirat, ja hi havia el Sant Crist que aniria a la processó.

En sortir de l’església, et trobaves la colla al carrer, molta gent jove. A grups, anàvem a visitar el Monument de la Pobla de Mafumet i compa-ràvem qui l’havia fet més bonic; els de la Pobla feien el mateix i visitaven el del Morell; era un anar i venir per la carretera, trobaves coneguts, feies petar la xerrada. Tot anava bé, tot era correcte! Cada any el mateix; després de sopar, a la processó del Sant Enterrament, que es feia el mateix Dijous Sant. Al davant hi anaven els armats, després els escolans amb la creu al-çada i després canalla vestits d’armats i d’apòstols amb les palmes; altres portaven els signes de la Passió; un portava un calze, un altre un santcrist petit, altres els tres daus, un gall (signe de la negació de Pere), els claus, el

23

• El Morell: un poble, una història

llenç de la Verònica, etc. Aquesta mainada anava vestida amb vesta, amb el coll blanc fet de puntes, sense caputxa. Després seguien els penitents, descalços, amb cadenes als peus, altres amb els braços en creu amb un ciri a cada mà; altres amb una pesada creu a les espatlles; uns amb una creu als braços i altres amb els signes de la Passió. Seguidament, el Sant Crist portat per sis vestes amb un tabernacle. Després, el cor de cantaires; s’acostumava a cantar el Miserere, l’Stabat Mater i el Crux Fidelis a tres veus. A continuació, la Verge de la Soledat o la Dolorosa, seguida pel clero local i les autoritats; tothom portava un ciri ben gros o un blandó. En aquesta processó, solament hi anaven homes. I és ben curiós que, una cosa tan se-riosa com era aquesta processó del Sant Enterrament, aquests portaven les butxaques plenes de caramels que anaven repartint entre la gent coneguda que trobaven pel carrer mirant el pas de la processó.

A les vuit del matí de divendres, es feia el viacrucis amb els armats i les tres Maries. Quan el Sant Crist arribava a la Grava, sortia la Verge Dolorosa pel carrer de la Muralla i allí feien la trobada de Mare i Fill. El viacrucis seguia i, en arribar al carrer de Sant Rafel, sortia la Verònica i eixugava el rostre d’un penitent carregat amb una creu molt grossa. Seguia el viacrucis cap al carrer de Sant Plàcid. A la cantonada del carrer de les Creus, l’estació corresponent era “Jesús mort a la creu”; allí el penitent deixava la creu recol-zada a la paret de la barberia d’en Besora i continuava cap a l’església, on es feia l’adoració de la Santa Creu. A continuació, es feien les Set Paraules, amb molt de silenci. Quan acabava aquesta cerimònia, cap a esmorzar! Així s’acabava la Setmana Santa del poble. A la tarda, el que podia, anava a veure la processó del Sant Enterrament a Reus o a Tarragona, que es feien la competència per veure qui la feia més lluïda i podia atreure més gent de la comarca.

L’endemà, a les deu del matí del Dissabte de Glòria, repicaven les cam-panes per comunicar la resurrecció de Jesús.

Aquí al Morell, uns quants anys, quan arribaven aquestes festes tan assenyalades, ja feia mesos que assajaven les caramelles, que es cantaven el Dissabte de Glòria, cap al tard, quan fosquejava. Sortien les caramelles amb cistells ben guarnits i unes canyes ben llargues; així arribaven a les finestres perquè la gent posés al cistell el que bonament tenia o podia. Acompanyaven les caramelles dos o tres carros guarnits per anar recollint el que la gent posava al cistellet. Quan s’acabava de cantar, es guardava tot el que s’havia recollit fins al diumenge següent, que es feia un bon dinar.

Aquesta festa agermanava la gent, ja que n’hi cantaven de molt joves i de molt grans.

Els anys finals del pontificat de Pius XII va modificar-se la litúrgia de la Setmana Santa. Es van suprimir els fasos per celebrar el Sant Sopar del Dijous Sant, en què, després de l’Eucaristia, es traslladava el Cos de Crist des del Sagrari al Monument i es feia vetlla al Santíssim tota la nit. Es feien torns per carrers, toqués a l’hora que toqués. A les hores més dures,

24

Josep Bultó Vidal •

de tres a sis de la matinada, sempre hi eren els mateixos. Després ja venia més gent. Seguidament, a les vuit del matí del Divendres Sant, es feia el viacrucis i ja es donava tot per acabat fins a la tarda per fer la litúrgia de l’Adoració de la Creu. No es feia res més fins a les deu de la nit per fer la processó del Sant Enterrament, i s’esperava el Dissabte de Glòria per cele-brar la missa de Resurrecció a les onze de la nit.

Arribava el dia per als petits i no tan petits, el dia de Pasqua, el dia d’anar a buscar la mona a casa dels padrins. Amb molta alegria i festa donaven la mona als seus fillols. Jo tenia els padrins als Pallaresos i, cada any, hi anava amb el carro i la mula acompanyat dels pares i les meves ger-manes. Allí hi passàvem tot el dia i, a la tarda, amb les quatre mones dels quatre germans, cap al Morell, cap a casa. I el Dilluns de Pasqua, a menjar la mona! Recordo que el jovent estrenava espardenyes, i és que s’hi anava a peu; uns amb el dinar a la carmanyola, cap al riu o al Pont del Diable; allí es coincidia amb molta gent de Tarragona o d’altres pobles del voltant. Altres anaven cap a Paret Delgada; altres al tros, a fer una bona cassola d’arròs. El poble quedava quasi desert. Cap al tard, al capvespre, la gent anava tornant cap a casa, contenta i cansada; es gaudia molt, cadascú amb el que tenia, perquè quan es tenen divuit anys, són els més bonics i florits de la teva vida. Quan recordes aquests anys, dónes gràcies a Déu per ha-ver gaudit de bons amics i companys amb molta alegria i ganes de viure. Gràcies, Senyor!

Pasqüetes! Què vol dir això? Era el primer diumenge després de Pas-qua. La primera missa era a les vuit del matí i, en acabar, se sortia en pro-cessó amb el tàlem a portar la comunió a tots els malalts del poble. Era una processó molt concorreguda, amb molt de silenci i devoció. El Morell anava molt bé.

El primer diumenge després de la Mare de Déu de Montserrat (això va començar l’any 1955) s’anava cada any amb romeria a Montserrat; això fins avui dia, que, gràcies a Déu, encara perdura. Aquest romiatge va co-mençar-lo un venerable senyor rector que per aquell temps era al Morell; es deia Mn. Jaume, ja parlarem d’ell en una altra ocasió.

Montserrat és com un imant que atreu els fidels; molts anys passàvem de dues-centes persones les que hi anàvem. Quatre autobusos de cinquan-ta-cinc places, tots plens. Abans sempre hi venien tots els escolans, acom-panyats dels seus pares o amb el senyor rector. És un dia que continua esperant-se tot l’any; solament ha canviat la data, ara acostuma a fer-se el dia 1 de maig.

Aquestes són les festes més boniques de l’any i les més importants del mes d’abril.

Ara us parlaré del maig. Aquest mes dóna molt per escriure, sobretot per al pagès. La majoria dels nois sabíem quin era el cirerer que feia les cireres més dolces, sabíem on eren els albercoquers i els millors nesprers.

25

• El Morell: un poble, una història

Teníem bon olfacte per saber on eren els nius dels ocells. Quants nius de caderneres es feren malbé!

És el mes de les faves, dels pèsols, dels tiribecs i de les patates tendres. Recordo que aquest mes, quan passava el carro de la brossa, solament es veien pells de faves. En aquest temps, no ens importava menjar faves cada dia, fins que es feien velles. Si era el temps de les bajoques, no es menjava altra cosa, i no passava res. Si era el temps dels fesols, doncs es menjaven fesols i tan tranquils. Per a la gent senzilla, que érem la majoria, tot anava bé i no ens cansàvem de res; el jovent era fort i sa.

Pel maig era temps d’enramades. Sabeu què era això? Doncs es feia du-rant tot el mes, sobretot els dissabtes i diumenges, i es dedicaven a algunes noies; a la matinada, quan tot el poble dormia, els joves sortien a collir flors i fulles; amb tot això guarnien la porta, l’entrada i la vorera. Imagineu-vos la sorpresa del matí, quan les noies s’aixecaven de dormir i veien la casa guarnida de flors. També hi havia el contrari, hi havia cases que, quan es despertaven, hi trobaven tota classe d’herbes penjades a la porta i testos amb brossa de tota mena; era la riota del veïnat. Els de la casa enganxaven el carro i la mula i a treure la porqueria de la porta corrents i de pressa. Per què es feia això? Doncs, no ho sé, que cadascú en prengui el que vulgui.

Al mes de maig s’escau Sant Isidre, patró dels pagesos, festa gran per als de la terra. El dia 15, que és la seva diada, venia una orquestra per acompa-nyar la imatge del sant des del Sindicat fins a l’església, acompanyat de les autoritats i dels socis. Sant Isidre portava a la mà un manat de blat tendre i un ram de cireres; el tabernacle, guarnit amb verd i roses vermelles.

La missa era cantada, amb el sermó que feia un pare predicador. En aca-bar la missa, s’anava en processó pels carrers fins al Sindicat. Allí s’acabava la festa amb un gran dinar per als socis. Es feia un bon arròs i que no hi faltés el vi; n’hi havia que fins i tot els sortia per les orelles.

Aquest mes de les flors hi havia molta feina a les vinyes, molta feina a esporgar i escabellar. Això ho feien les dones i noies de la casa. Al tros hi cap tothom, hi ha feina per a tots. Les dones acompanyaven el marit a plan-tar els fesols, a plegar rama, a treure herbes, a collir la verdura, les faves i els pèsols. Mentre el marit conreava la terra, la dona l’ajudava, ella tampoc no parava mai, ella era la més treballadora de la casa, i us diré el perquè: al matí, quan marxaven cap al camp, la dona ja havia fet els llits, havia anat al peix que a punta de dia ja venien a la plaça, el netejava i, si era per a l’arròs, ja hi feia el sofregit, el posava a la carmanyola i arreglava el cistell, ja tenia el pa, tot dalt del carro i cap al tros! La dona no parava, tant si havia de collir com si havia de sembrar, sempre feia tot el que calia. Quan al vespre arribaven a casa, el marit desenganxava el carro, portava la mula a l’abeurador, li posava menjar a la menjadora i ja havia acabat la feina. En canvi, la dona havia de fer el sopar, anar a comprar per al dia vinent, rentar els plats del sopar i preparar una mica les coses per a l’endemà. Tot això ho feia amb tota naturalitat, sense queixar-se de res, com la cosa més natural