Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 57 ( Sec. Bot., 7 ): 95-103. 1989

DUES NOVES COMUNITATS DE THERO-BRACHYPODIONA LES TERRES CATALANES

Carme Casas Arcarons,* Roser Guardia Rubiesi Josep M. Ninot Sugranes

Rebut: febrer de 1988

ABSTRACTTwo new Thero-Brachypodion communities in the Catalan Countries

Two new therophytic populations are described: Clypeolo-Psiluretum and Brachypo-

dio-Stipetum euphrasio-centaurietosum. The former settles on the most superficial soils on

calcareous hills of the Noguera country, an area bearing a rather continental dry Medi-

terranean climate; it is a pasture almost completely built by small annual plants, with ashort spring period of main activity, ending in june. According to its floristic features, aswell as to its structure and behaviour, it is related to the continental Iberian sub-allianceAsterisco-Velezienion. The other community grows in a. sub-Mediterranean area -around

Vic-, under a moister and colder general climate, but also on superficial calcareous soils.

In this case, the therophytes are accompanied by several cespitose and chamaephyticplants, but no perennial grass has a general dominance. Although owning some floristic

particularities, this new community can be related to (as a new sub-association) the Bra-chypodio-Stipetum, a previously known grassland in which Stipa iberica usually covers mostof the surface, allowing to grow only a few therophytes.

RESUM

Hom descriu dues noves comunitats terofitiques: Clypeolo-Psiluretum i Brachypo-dio-Stipetum euphrasio-centaurietosum. La primera apareix a la Noguera sobre sols moltsuperficials, i sembla Iligada al clima mediterrani forca continental i sec de la zona. Estracta d'un pradell quasi exclusivament terofitic, de cicle curt, que pot ser inclOs dins I'As-terisco-Velezienion. L'altra es fa a la Plana de Vic, de clima sensiblement mes humit ifresc, pero Iligada tambe a sots molt prims. En& aquest cas, tot i que els terofits solen do-minar, sovint els camefits i hemicriptofits adquireixen certa importancia. Floristicament,la comunitat es relativament propera al Bra chypodio-Stipetum, prat dens dominat per Stipaiberica, be que la nova comunitat se'n diferencia taut per la fisiognomia corn per la com-posicio floristica.

MOTS Ci...t : Fitosociologia, pradells terofitics, CatalunyaKIv wotzus: Phytosociologv, therophytic pastures, Catalonia

* Departament de Biologia Vegetal. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 645.08028 Barcelona.

95

INTRODUCCIO

Ja la algun temps hom du a terme sen-gles estudis sobre l'estructura i l'ecologiade les comunitats pratenses de la Planade Vic i dels voltants de Balaguer. Enambdos casos, les comunitats estudiadesocupen els turons clue sobresurten delpaisatge agricola de Ia plana. Per la sevaposicio topografica, son arees d'erosio poco molt activa, en les quals predominenels sols entre joves i- incipients. Sovint ]aroca mare hi es al descobert, i sempreinflucix fortament en les caracteristiquescdafiques. En tots dos casos es tracta doroques carbonatades, i majoritariament 11.1-titiques; aquestes lutites pollen contenirguixos (sulfats), molt rarament les de laPlana de Vic i forca sovint les de la No-guera.En l'aspecte fitocenologic d'aquells es-

tudis, hom ha reconegut diversos sinta-xons ja indicats de Its mateixes arees o becle zones tries o menys properes (BOLOS,1959, 1962; BRAUN-BLANQUUT & BOLOS, 1957;etcetera). Al costat de les comunitats ve-getals ja conegudes, relativament esteses,n'han estat detectades, pero, dues d'altresque, malgrat que no ocupen superficiesgaire grans, fan un paper ben definit enel paisatge vegetal d'una i altra comarcai s'individualitzen per una composicio flo-ristica bastant particular. En tots dos ca-sos es tracta dc pradells formats majori-tariament per petits terofits de title pri-merenc i poc o molt brew. En el seu mi-croambient, aquests pradells han de ferfront a un eixut estiLlenc ales acusat queno pas el que suporten les comunitats queels envolten, cespitoses o fruticoses. Honeexposa a continuacio les seves particula-ritats rues rellevants i les corresponentstaules fitocenologiques.En la nornenclatura dcls taxons hom ha

seguit TL TIN et al. (1964-80) i, pel que Iaals sintaxons, sobretot Boi.OS & VIGO(1984).

DESCRIPCIO DE COMUNITATS

Clypeolo jonthlaspii -Psiluretum incurvi,assoc. nova

Distribucio i ccologia: Horn ha inven-tariat aquesta comunitat als turons gro-pers a Balaguer, be que sembla quc exis-teix tambe en algunes contraries veines.Tals zones es caracteritzen per un clima

rnediterrani subarid i de tCndcncia conti-nental (a Balaguer: pluja anual = 434 lnm,pluja do juliol i agost = 48 nun, tempc-ratura mitjana anual = 14,4 °C, temp. mit-jana de juliol = 24,5 °C, temp. mitjanadc gener = 4,2 °C). En els turons esmen-tats, les Testes del carrascar (Quercelionrotundifoliae), el bosc climatic de la zona,son rars i molt pot extcnsos. Componenel paisatge general brolles del Roslnaritto-Linettun suffruticosi (Rosntarino-Ericiott),o de l'Ononidetum tridentatac (Gvpsophi-lion), timonedes de i'Heliantlientetutsquainati (Gypsophilion) i prats xcrofiticsdel Ruto-Brachypodiettan (Thero-Brachv-podion) o de l'Agropyro-Lygeetuot (Agro-pvro-Lygeion).1 La nova associacio es des-envolupa en la prima capa de sol quc esforma sobre els afloraments rocosos, enpetits replans, o be aprofita les clarianesque deixen les brolles esclarissades; so-vint va lligada a substrata pedregosos quecorresponen a tcrrasscs fossils. Requercixsots poc o gens inclinats, argilosos i so-vint compactats per accio del trepig; en1'aspecte quimic, son sols molt rics encarbonats pero sense guix (en un cas ana-litzat, que correspon a l'inventari 6 do lataula adjunta, 47 °o de carbonats i 0 to desulfats). En general, ocupa superficies depocs metres quadrats, pero en alguns ca-sos fa claps relativament extcnsos, espe-cialment ally on les brolles rcben unapressio degradativa forta, per exemple persobrepastura.

1. Lls espartars dominats perL'vgeuni spartnm, tipi-

cament Iligats a les planes mes eixutes dc la dcpressiodo I'Ebre, ateii en als voltants de Balagter el seu limitoriental sota tonnes on xic empobrides (var. d'Avelliniahilt/ielii, nova) pero encara ben caracteristiqucs, tal comhorn pot observar en cl segiient inventari, aixecat al pend'un vessant meridional de la serra dcl Camp (U't'M,CG 22) ocupant tin glacis sensiblement pla, sobre solIliutos protund i anib un recobriment vegetal d'un 95 "o.Caract. i dif. ci'assoc. i d'alianca: Lvgeum spartwn 4.3,Linioniuni catalaunicum (dit. var.) 1.1, Bupleuriuu semi-composit ion 1.2, Heliantlrenium ledifoliiimn +, Campanu-la fasligiata +; caract. d'ordre i de classe: Medicagominima 2.1, Heliantheniun salicifoliunt 2.2, Brach vpo-diuni distaclivon 2.2, Liniun strictunt 2.1, Neatosieniaapuliuti 2.1, Euphorbia sulcata 2.1, Etipliurbia falcata 1.1,Avellinia inichelii (dif. var.) 1.2, Hippocrepis ciliata 1.1,Cciitaurea nrelitensis 1.1, Galiuni parisicnse 1.2, Desntacc'-ria rigida 1.2, Alliunt sphaeroceplialoii 1.1, Plantago albi-cans 1.2, Bomb vcilaena erecta 1.2, Ononis reclinata 1.2,Valerianella discoidea 1.1, Xerattliemunt inapertunt 1.1,iiigonella ntonspeliaca 1.1, Asieroliiion linunt-slellatunt+;companyes: Sherardia arvensis 2.2, Crepis capillcrris 2.1,A.sphodelus tistiilosus 2.1, Brointis rubens 2.2, Erodiumcicutanion 2.1, Reseda stricia 1.1, Poa bulbosa 1.2, Stipaa//neri 1.2, Scorzonera laciniata 1.1, Delphinium graci-Ie i- , Dipcadi serolinuin + , Santolina chanutecvparis-sus +, Thymus vulgaris +, Gladiolus indieus +, Bracliv-pudnmi retusunt +, Rosntarinus officinalis +, Eryngiuiiicanipesire +, Centaurea aspera +, Gypsophila hispani-ca +, L'repis vesicaria subsp. liaenseleri +, Sideritis s'cor-dioides +, Eupliorbia serrala +.

96

Fisiognomia i composicio floristica: ElClypeolo-Psiluretum es un pradell cons-tituit quasi dnicament per especies anualsde pocs centimetres d'altura les quals,en conjunt, solen assolir graus de reco-briment de l'ordre del 70-75 %. Es unaassociacio d'una riquesa floristica consi-derable; una superficie de 3 a 4 m2 donafacilment llistes de 20 a 30 especies. Lesgraminies hi son un grup forca ben re-presentat, amb Psilurus incurvus, Vulpiaunilateralis, Brachypodium distachyon,Desmazeria rigida, etc. A la taula adjun-ta, els terofits (Cerastium pumilum, Ga-lium parisiense, Euphorbia falcata, She-rardia arvensis, Clypeola jonthlaspi, etc.,a mes de les graminies esmentades) repre-senten vora el 75 % del total d'especiesi fan un 81 Dio del recobriment. Acabende donar cos a la comunitat, gairebe aparts iguals, alguns camefits (Thymus vul-garis, Helianthemum marifolium, etc.) ihemicriptofits (Koeleria vallesiana, Dacty-lis glomerata subsp. hispanica, etc.), men-tre que els gee fits (Dipcadi serotinum,Allium sphaerocephalon, etc.) tenen unaimportancia ben petita. Un bon nombrede terofits germinen a la tardor, despresde les pluges de setembre; manifesten unaface de repos relatiu durant 1'hivern i com-pleten el seu desenvolupament en un curtpuriode primaveral: La resta de plantesanuals germina a la primavera, de mane'ra que 1'6ptim de la comunitat es donaen aquesta estacio, sobretot per l'abril.Entre finals de juny i primers de juliolla major part del seu component s'assecai fins a la tardor segiient el sbl restapracticament nu.

Sintaxonomia: El Clypeolo-Psiluretumes relativament aff, des del punt de vistafloristic, al Ruto-Brachypodietum retusi,prat camefitic que es fa als mateixos tu-rons. Totes dues comunitats compartei-xen nombroses plantes, moltes d'anuals,que en el Ruto-Brachypodietum creixenpoc o molt esparses entre les masses deBrachypodium mentre que en el Clypeo-

lo-Psiluretum fan un paper predominant.Aixo no obstant, les diferencies entre Ilurscomposicio floristica, estructura i funcio-nalisme semblen suficients per a separarambdues comunitats fins i tot per sobredel nivell d'associacio. Mentre que elRuto-Brachypodietum representa una for-ma ben tipica del Thero-Brachypodienion,el Clypeolo-Psiluretum es pot incloure enI'Asterisco-Velezienion, ateses la presen-cia de terofits Iligats a aquesta subalianca(com Echinaria capitata o Velezia rigida)i l'absencia d'alguna graminia perenne do-minant. Representa, pero, una forma unxic extrema de l'Asterisco-Velezienion, sub-alianca de caire mediterrani continentalque, amb la descripcio de la nova comuni-tat, ateny les terres catalanes per les co-marques de ponent.2

Brachypodio-Stipetum 0. Bolos 1959euphrasio-centaurietosum pulchelli,subassoc. nova

Distribucio i ecologia: Es tracta d'unacomunitat prbpia de la Plana de Vic, sotaun clima relativament humit i continen-talitzat per efecte de conca interna, quecondiciona un paisatge vegetal tipicamentsubmediterrani (a Vic: pluja anual =.700mm, pluja de juliol i agost = 116 mm,temperatura mitjana anual = 12 °C, temp.mitjana de juliol = 22 °C, temp. mitjanade gener = 3,3 °C). Als turons on es trobala nova comunitat resten claps de la rou-reda climacica de Quercus pubescens (Bu-xo-Quercetum pubescentis) i diversos ti-

2. Horn segueix, en aquest treball, el criteri de con-siderar I'alianca Thero -Brachypodion en un sentit ampli,formada per diverses subaliances ( RIVAs GODAY, 1964;BOLOS, 1981; etc.) que se separen per la presencia o1'absencia d'especies sobretot diferencials , mes que nopas caracteristiques , i, en un altre sentit , per llurs fisiog-nomia i ecologia , pero que es mantenen solidament re-lacionades entre elles per nornbroses plantes forca fidelsal conjunt, plantes que horn ha considerat caracteristi-ques de l'alianca Thero-Brachypodion i dels sintaxonsde categoric superior.

97

TV[ LA I. Clypeolo jonthlaspii-Psiluretum incurvi, assoc. nova.

Numero d'inventari 1 2 3 4 5 6 7 8

Altitud ( Dm) 27 25 27 30 26 26 27 30

Exposicio E N S W W SE SW SW

Inclinacio (°) 2 5 5 5 10 5 5 5

Recobriment ($) 85 80 60 60 60 85 80 80

Superficie estudiada ( m2) 4 8 4 20 25 25 10 5

Caracteristiques i diferencials de i'associacio

i de l ' alianca ( Asterisco -Velezienion)

Psilurus incurvus 2.2 3.2 2.2 + 1.2 2.2 + 2.2

Echinaria capitata + + 1.2 + +.2

Clypeola jonthl4spi 1.2 + 1.2 +.2 +.2 .

Vulpia unilateralis 1.2 1.2 1.2 +.2

Velezia rigida + +

Astragalus stella 1.1 2.1

Caracteristiques de l'alianca i de 1'ordre

(Thero -Brachypodion, Thero-Brachypodietalia)

Bombycilaena erecta + + 1 .2 1.1 + 1.2 + 1.2

Galium parisiense 1.2 1.1 1.2 2.2 1.2 1.2 + 3.2

Cerastium pumilum 1.2 1.2 1.2 +.2 1.2 + +.2 1.2

Vulpia ciliata 1.2 + + 2.2

Hippocrepis ciliata 1 .1 1.1 1.1 +

Asterolinum linon- stellatum + + 2.2 3.2

Plantago afra 2 .2 1.1 + 2.2

Neatostema apulum 2 .2 1.1 3.1 1.2

Centaurea melitensis 1.1 + 1.1 +

Euphorbia exigua + 1.1 1.1

Herniaria cinerea + + +

Lophocloa cristata 1.2 + 1.1

Brachypodium distachyon 1.2 + 1.2

Helianthemum salicifolium 1.2 1.1 2.1 .

Crucianella angustifolia + 1.1 .

Astragalus hamosus 1 .1 1.1

Minuartia hybrida 1.2 +.2 .

Ononis reclinata 1.2 +

Trigonella monspeliaca 1.1 .

Medicago truncatula + .

Paronychia capitata +

Caracteristiques de la classe

(Thero-Brachypodietea)

Linum strictum + 1.1 1.1 1.1 + 2.2Medicago minima 1.1 + 1.1 1.1 + +Desmazeria rigida 1.2 1.2 2.2 1.2 1.2 2.2Euphorbia falcata 1.2 1.1 2.2 1.1 2.1Filago pyramidata + 1.2 2.2Convolvulus lineatus + 1.2 +Malva stipulacea

Plantago albicans 2.1 1.2Scabiosa monspeliensis

98

1 2 3 4 5 6 7 8

Arenaria leptoclados

Polygala monspeliaca1.2 1.1 1.2

2.1 1.1

Companyes

Sherardia arvensis 2.2 + 1.2 +.2 1.2 +Bromus rubens + 2.1 1.2 2.2 1.2Koeleria vallesiana 1.2 '..1 +.2 1.1 1.1Thymus vulgaris + 1.2 2.2 + 1.2Erodium cicutarium 1.1 1.1 1.1 1.1 1.1Helianthemum marifolium 1.1 + 1.2Poa bulbosa + + +Anagallis arvensis + + +Sedum sediforme + + +Rosmarinus officinalis 1.1 + +Brachypodium retusum + 2.2Dactylis glomerata

subsp . hispanica +.2 +Eryngium campestre + +Dipcadi serotina + 1.1Erophila Verna + + +Atractylis humilis + +Fumana thymifolia 1.1 +Alyssum minus + +Genista scorpius + +Torilis leptophylia + + .Valerianella carirata 2.1 1.2 .Coronilla scorpioides + +

Caracteristiques de la classe presents en un sol inventari

3: Mercurialis annua var. huetii, Vallerianella discoidea; 4: Euphorbia sul-cata; 5: Arabis recta; 7: Bupleurum semicompositum (2.2), Silene nocturna,Carlina corymbosa.

Companyes presents en un sol inventari

1: Reseda phyteuma; 2:Buglossoides arvensis (1.1), Geranium molle (1.1),Linaria simplex, Salvia lavandulifolia; 3: Veronica arvensis; 4: Avenulabromoides, Hippocrepis scabra var. commutata; 5: Euphorbia helioscopia (1.2),Reseda undata (1.1), Nigella damascena; 6: Aegilops geniculata, Euphorbiaisatidifolia; 7: Santolina chamaecyparissus (2.2), Sideritis scordioidessubsp. cavanillesii (1.2), Teucrium polium subsp. capitatum (1.2), Helian-themum apeninum, Limonium catalaunicum, Salvia verbenaca, Sanguisorba minor,Erucastrum nasturtifolium; 8: Bartsia trixago (1.2).

Localitats dels inventaris

1, 2, 3, 5 i 6: Voltants de Sant Jordi de Muller; 5: inventari tipus4: Tossal Rodo , entre Balaguer i la Sentiu; CG 23.7: Vora la Rapida; CG 22.

8: Vora Castello de Farfanya; CG 13.

99

pus de pastures, pertanyents sobretot aI'Aphyllanthion (Plantagini - Aphyllanthe-tum als obacs, Brachypodio-Aphyllanthe-tum als solells , etc.), pero tambe algunade referible at Mesobromion (Euphrasio-Plantaginetum ) en els enclavats mes fres-cals. Una part poc o molt important deles faldes dels turons, pero, se sol trobarquasi descoberta de vegetacio, pet fet quees tracta de vessants molt inclinats i des-proveits de sol. Al peu d'aquests vessantssol haver-hi unes superficies poc inclina-des, de sol poc desenvolupat, franco-argi-los, prim i compacte, que fan el pas, pen-dent avail, cap a sols mes ben estructu-rats, coberts pels prats suara esmentats.Aquestes franges de transit entre les fal-des abrupter i els plans subjacents son1'habitat del pradell que aci es tracta,tant als solells com als obacs. El sol hies forca carbonatat ( de tres analisis rela-tives a sengles inventaris de la taula enresulta una mitjana d'un 28 % de carbo-nate); i, almenys durant la primavera, esmante permanentment humit i, esporadi-cament, amarat, pet fet que 1'aigua de plu-ja que s'escorre dels turons circula moltlentament a traves seu.Fisiognomia i composicio floristica: El

Brachypodio-Stipetum euphrasio-centau-rietosum es un pradell baix i relativa-ment dens (gairebe el 90 % de recobri-ment mitja). El formen principalment he-micriptofits i terofits, sovint en propor-cions equivalents. Entre els primers do-minen diverses especies poc o molt comu-nes a les pastures de 1'Aphyllanthion odels Brometalia (Dichanthium ischaemum,Potentilla neumanniana, Koeleria vallesia-na, Festuca gr. ovina, etc.), mentre quemoltes de les plantes anuals mes abun-dants van lligades als prats eixuts medi-terranis (Leontodon taraxacoides subsp.longirostris, Brachypodium distachyon,Bupleurum baldense, Linum strictum, et-cetera). Altres terofits, pero, son propisde pastures clarament mesofiles (Euphra-sia pectinata, Linum catharticum) o bed'indrets temporalment humits (Centau-rium pulchellum), fet que cal atribuir a

la humitat elevada i mes o menys cons-tant del sol at llarg d'un perfode primave-ral relativament dilatat. El maxim espletde la comunitat es manifesta pet mes demaig; durant el juny el sol i les plantes esvan assecant, i pet juliol una gran part dela comunitat es completament seca.La comunitat manifesta una certa varia-

bilitat, a causa de la presencia mes omenys important de plantes indicadoresde certa ruderalitzacio (Sherardia arven-sis, Poa bulbosa, Bromus hordeaceus, etc.),aixf com tambe de la d'alguns camefits(Thymus vulgaris, Sedum sediforme, San-tolina chamaecyparissus, etc.), lligats aformes poc alterades, relativament madu-res, de la comunitat.

Sintaxonomia: El prat que es comentaconte una gran proporcio de plantes delsThero-Brachypodietalia, ordre dins el qualcal incloure'l. Representa un extrem de lavegetacio terofitica mediterrania que s'en-dinsa en el territori del Buxo-Quercetumaprofitant ambients especialment eixuts(almenys, a l'estiu). Com que molts delsterofits mes caracterfstics dels Thero-Bra-chypodietalia i de les aliances subordi-nades no arriben a aquest territori, la co-munitat resta relativament poc individua-litzada dins de l'ordre, be que es mani-festa forca relacionada floristicament ambel Brachypodio-Stipetum descrit de la ma-teixa Plana (BoLas, 1959). Aquesta darre-ra comunitat es un prat de fisiognomiaestepoide, alt i dens, dominat sovint perStipa iberica, que cobreix en alguns ca-sos solells forca extensos. AixO no obs-tant, quant a la composicio especifica nos'allunya gaire de la nostra comunitat,ates que tant Puna com 1'altra son for-mes relativament empobrides del Thero-Brachypodion, caracteritzades per espe-cies forca generals d'aquesta alianca i deles unitats superiors. Les diferencies mesnotables entre una i altra son que a lanova comunitat manca completament Sti-pa iberica i que, en canvi, hi son forcaconstants aquells terofits mesohigrofils es-mentats mes amunt, rars o inexistents enla comunitat de Stipa.

100

TAULA II. Brachypodio -Stipetum cuphrasio-centaurietosum , subsassoc. nova.

Numero d'inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14Altitud ( Dm) 57 54 55 50 50 50 54 50 50 54 50 50 50 50Exposicio S N S - N - S - N NW - N SW NW

Ir-clinacio (°) 5 0 0 - - 5 5 0 5 5 0 10 - 5Recobriment ( B) 90 85 90 80 90 90 95 100 95 80 90 70 90 95Superficie estudiada (m2) 7 5 15 6 8 6 10 6 4 5 8 5 6 15

Caracteristiques de 1'associaci6 , de l'alianca i del'ordre ( Thero-Brachypodion , Thero-Brachypodietalia)

Bupleurum baldense 2.2 1.2 2.2 + + 1.2 1.2 + + 1.1 1.2Euphorbia exigua 2.2 + 2.2 2.1 2.2 1.2 1.2 2.2 + 1.1Brachypodium distachyon 2.2 2.2 3.2 2.1 2.2 1.2 1.2 1.2 2.2 •+ 2.2 1.2Cerastium pumilum + + + +.2 + + + 1.2

Bombycilaena erecta 1.2 + + 1.2 + + +.2

Astragalus stella + + 2.2Galium parisiense 1.2 +.2

Ononis reclinata 2.2 1.2 + 1.2Scabiosa stellata +,2

Diferencials de la subassociacio

Euphrasia pectinata +.2 1.2 1.2 1.2 1.2 2.1 2.2 2.1 1.1 2.2 2.2 +.2 2.2Centaurium pulchellum 1.1 + + + 1.2 + + 1.2 +

Orchis coriophorasubsp. fragrans + + 1.1 + 1.1 + +

Blackstonia perfoliata + + + + + + + +Linum catharticum + 2.2 1.2 1.1 1.1 1.2

Caracteristiques de la classe (Thero-Brachypodietea)

Leontodon taraxacoi,des

subsp. longirostris 1.2 4.2 3.2 1.1 3.1 2.1 4.2 3.1 3.2 2.1 3.1 1.2 2.2 +Medicago minima 1.2 3.2 3.2 + + 2.2 2.2 + + 1.2 3.2Convolvulus cantabrica 1.1 +.2 + + + + 1.2 1.2 1.2 +Linum strictum 2.2 2.2 1.1 + + 2.1 1.1 1.1 + 1.2Desmazeria rigida 1.2 + 1.2 + - + +Trifolium scabrum + + 1.2 1.2 +Euphorbia sulcata 3.2 + 1.1Carlina corymbosa

Allium sphaerocephalon

Companyes

Plantago lanceolata .1 3.2 2.2 .1 + .1 .2 .2 .1 1.1 1.1 1.1 2.1 .2Thymus vulgaris + 1.2 + + +.2 3.2 + + + + 2.2 3.2 + +Dichanthium ischaemum 4.3 2.2 1.2 + 3.2 +.2 3.2 1.2 2.2 3.2 2.2 1.2 2.2Eryngium campestre + + + + + + + + - + + + +Festuca gr. ovina 2.2 + 2.2 +.2 3.2 3.2 +.2 +.2 3.2 3.3 3.2 3.2Koeleria vallesiana 1.2 3.2 +.2 1.2 +.2 + +.2 + 2.2 1.2 + 3.2Potentilla tabernaawntani 1.2 + 1.2 2.2 + 2.2 + 2.2 + 2.2 + 3.2Dipcadi serotinum - 2.1 + 2.1 2.1 1.1 1.1 2.1 + 2.1 2.1 +Sideritis hirsuta - 1.2 + + 1.2 +.2 + + + + + +Anagallis arvensis + + + + + + +.2 + +Helianthemum oelandicum

subsp. italicum 1.2 + 2.2 +.2 1.2 1.2 + 1.2 2.2Erodium cicutarium 2.2 + 1.2 + 1.2 + + 1.2Trifolium campestre + + +.2 + 1.2 3.3 +.2 1.2Vulpia ciliata 2.2 1.2 1.2 1.2 + + + +Argyrolobium zanonii + + + 1.2 + +Helianthemum apeninum + 1.2 + +.2 + 4 1.2Sedum sediforme + + + + 2.2 + 2.2Sherardia arvensis + 1.2 1.1 1.1 + 2.2 2.1Hippocrepis glauca 2.2 + 4 +

101

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 3 14

Odontites lutea 1.1 + + + + +

Teucrium polium + +.2 +.2 + +.2 +

Santolina cha ecyparissus + +.2 + + +.2

Bromus hordeaceus + 3.2 + 1.2 3.2

Arenaria serpillifolia s.l. + + + + .

Ajuga chamaepitys + + + +

Allium sp. + + + +

Carex caryophyllea 1.1 + 1.1 2.2

Dactylis glomerata 2.2 +.2 1.2 +

Medicago lupulina 1.2 + 1.2 +

Euphorbia nicaeensis + + +

Fumana procumbens + + +

Globularia vulgaris + +.2 + .

Helianthemum nummulariumsubsp. tomentosum + + +

Ononis pusilla + + + .

Ranunculus bulbosus + + +

Aegilops geniculata 2.2 +.2 .

Coris monspeliensis +.2 + .

Filago vulgaris 1.2 +

Fumana ericoides + +

Genista scorpius + +.2

Gymnadenia conopsea + + .

Plantago albicans 1.2 + .

Sanguisorba minor + + .

Companyes presents en un sol inventari

1: Brachypodium phoenicoides; 2: Geranium columbinum ( 1.1), Alyssum alyssoides , Petrorhagia

prolifera ; 3: Fumana thymifolia (2.2), Aphyllanthes monspeliensis , Atractylis humilis, Eu-

phorbia mariolensis , Filago lutescens, Hypericum perforatum , Hypochoeris radicata , Leuzea

conifera, Orchis morio, Reichardia picroides ; 4: Linum narbonense ( 2.1); 5: Narcissus re-

quienii ( 2.1), Pleurochaete squarrosa ( 2.3), Squamarina crassa ( 2.2), Didymodon vinealis

(1.2), Erophila verna, Hypnum cupressiforme , Poa bulbosa , Psora sp., Teucrium chamaedrys

subsp. pinnatifidum, Tortella sp.; 6: Picris hieracioides ; 7: Anacamptis pyramidalis, Tri-

folium arvense , Trinia glauca ; 8: Diplotaxis erucoides , Erucastrum nasturtiifolium, Stipa

ofneri; 10 : Hieracium gr. pilosella ; 12: Satureja montana (1.2); 13 : Trifolium pratense

(2.2), Trifolium repens (2.2), Astragalus pentaglotis , Parentucellia latifolia , Poa annua,

Veronica polita, Vulpia myuros; 14 : Dorycnium pentaphyllum , Koeleria pyramidata , Phleum

phleoides , Plantago media.

Localitats dels inventaris

1: Vic, al turd de Sant Marc; DG 44.

2: Gurb, al serrat de Puig-rodon; DG 34.

3: Taradell, al turn de Mont-rodon; DC 33; inventari tipus.

4: Santa Cecilia de Voltrega, entre Sorribes i el Mali dels Frares; DG 34.

5: Gurb, al serrat de Puig-rodon; DG 34.

6: Gurb, cap a 1'Arumi; DG 34.7: Gurb, al serrat de Puig-rodon; DG 34.

8: Gurb, al serrat de Vilaseina; DG 34.

9: Gurb; DG 34.

10: Gurb, al serrat de Puig-rodon; DG 34.

11: Gurb, al serrat de la Torre d'en Bosc; DC 34.

12: Gurb, al serrat de Sant Pau; DG 34.

13: Gurb, cap al serrat de Puig-rodon; DG 34.

14: Gurb, al serrat de la Torre Wen Bosc; DC 34.

102

ESQUEMA SINTAXONOMIC BIBLIOGRAFIA

Les unitats do vegetacio comentades enBOLOS, O. DE 1959. El paisatge vegetal de duescomarques naturals: La Selva i la Plana de

el text es relacionen sintaxonomicament Vic. Arx. Sec. Cienc., XXVI: 1-174. I.E.C. Bar-segons el segi ent esquema: celona.

Bolas, O. DE 1962. El paisaje vegetal barcelones.

Cl. Tltero-Brachypodietea Br.-B1. 1947.Fac. Fil. y Letr. Univ. Barcelona.

BOLOS, O. DE 1967. Comunidades vegetates de las0. Thero-Brachypodietalia (Br.-B1.) comarcas proximas al litoral situadas entrc

R. Mol. 1934. los rfos Llobregat y Segura. Ment. R. Acad.

Al. Thero-Brachypodion Br.-131.Cienc. y Artes Barcelona, 38 (1): 1-269.

BOLOS, O. DE 1981. Dc vegetatione notulae III1925.

, .Collect. Bot., 12 (2): 63-76.

subal. Thero-Brachypodienion BOLOS, O. DE & VIGO, J. 1984. Flora dels Paisos

Assoc. Ruto-Brachypodietum Catalans. Vol. L Barcino. Barcelona.BRAUN-BLANQUET, J. & BOLOS O DE 1957 Les0. Bolos 1954

, . .groupemcnts vegetaux du bassin moyen de l'E-

Assoc. Brachypodio-Stipeturn bre et leur dynamisme. An. Est. Exp. Aula Dei0. Bolos 1954

,5: 1-266.

Bsubassoc. typicutn

RULLO, S. 1985. Sur la syntaxonomic des pelou-ses therophytiques des territoires stcppiques de

subassoc. euphrasio-centau- ]'Europe Sud-Occidentale. Documents Phytosoc.rietosum pulchelli

,9: 1-24.

Casas et Ninot. Izco, J. 1977. Influence du substrat dans la com-position floristique des Thero-Brachypodieteasubal. Asterisco-Velezienion Ri- .Colloq. Intern. C.N.R.S., 235: 447-456.

vas God. 1964. Izco, J. 1977. Revision sintetica de los pastizalesAssoc. Clypeolo jonthlaspii-Psi-

luretunt incurvi Guar-dia et Ninot.

del suborden Bromenalia rubenti-tectori. Co-lloq. Phytosoc., 6: 37-54.

LAPRAZ, G. DE 1974. Recherches phytosociologi-ques en Catalogne 5-10 Collect Bot 9: 77-

Al. Agropyro-Lygeion Br.-B1. et O., . . .,

181.

Bolos (1954) 1957. RivAs GODAY, S. 1964. Vegetacion y flOrida de lacuenca e t n d lAssoc. Agropyro-Lygeetum Br:

Bl. et O. Bolos 1957.

x reme a e Guadiana. Publ. Dip.Prov. Badajoz.

RIVAS MARTiNE.Z, S. 1978. Sur la syntaxonomic despelouses therophytiques de !'Europe occiden-tale. Colloq. Phytosoc.. 6: 55-71.

TUTTN T G t l 1964 80AGRAIMENTS, . . e a . - . Flora Europaea. Cam-

bridge University Press.

Als doctors O. de Bolos i J. Vigo per ha-ver volgut llegir i comentar amb els au-tors !'original d'aquest treball.

103