dret de la unió europea · 2019-09-16 · dret de la unió europea sílvia caufapé hostench 6...

Universitat Pompeu Fabra Grau en Dret

Dret de la Unió Europea Sílvia Morgades 2n Curs 2r trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Dret de la Unió Europea Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2



Guió de l’Assignatura

Bloc I. El procés d’integració europea Tema 0. Els reptes actuals de la Unió Europea

Tema 1. Orígens i evolució de la idea d’una Europa unida

Tema 2. La Unió Europea

Tema 3. El funcionament de la Unió Europea

Bloc II. Estructura, òrgans i poders Tema 4. Estructura orgànica de la Unió Europea

Tema 5. El Consell, la Comissió i el Parlament: la funció normativa

Tema 6. El Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes

Bloc III. Les fonts de l’ordenament jurídic de la Unió Europea Tema 7. L’ordenament jurídic de la Unió Europea. El dret primari. Els

principis generals.

Tema 8. Els acords internacionals fets per la Unió Europea i el dret

internacional

Tema 9. El dret institucional de la Unió Europea

Bloc IV. L’aplicació del Dret de la Unió Europea Tema 10. L’efecte directe del dret de la Unió Europea

Tema 11. La primacia del dret de la Unió Europea

Tema 12. El principi de responsabilitat de l’estat per incompliment del

dret de la Unió Europea

Tema 13. L’execució del dret de la Unió Europea



Bloc V. La garantia judicial de l’aplicació del Dret de la Unió

Europea Tema 14. El control judicial. El contenciós de la Unió Europea

Tema 15. La qüestió prejudicial

Avaluació Seminaris: 40% de la nota

Examen final: 60% de la nota



Bloc I.

El procés d’integració europea



Tema 0. Introducció. Reptes actuals de la Unió Europea

• Les fites millors valorades de la UE és la lliure circulació de persones, bens i

serveis, i la pau entre els Estats membres de la UE

• Reptes interns i externs

- Intern: econòmic → consolidació de la unió econòmica i monetària. Avui en

dia hi ha un acord bastant ampli en que s’ha de conservar, i que és un mitjà útil en un entorn globalitzat.

o Brexit

- Extern: repte de política exterior. Coherència i credibilitat de la PESC, gestió de les amenaces a la seguretat

- Espai de Llibertat Seguretat i Justícia: últim repte cronològic, intenta que la

lliure circulació de persones sigui feta en condicions optimes de seguretat per a tothom. Política interior i exterior. Espai Schengen

- Eleccions europees: baixa taxa de participació, i possible entrada de grups

polítics obertament antieuropeistes - Tema refugiats

• Principals preocupacions a nivell europeu:

- Immigració

- Terrorisme - Finances públiques dels estats membre

- Etc.



• UE i Europa avui: la UE es combina amb altres àrees: EEA, Eurozona, Schengen,

Consell d’Europa, etc

• La UE és una Organització Internacional d’integració

OOII de cooperació OOII d’integració

Estructurada entorn d’un òrgan intergovernamental. Els integrants

representen els estats

Estructurada entorn d’òrgans supranacionals. Els integrants no son

membres dels governs sinó que

actuen amb plena independència defensant els interessos de la

organització. Ex: Comissió Europea

Respecte de la sobirania dels Estats. Principi de sobirania

Decisions s’adopten per majories, principi de solidaritat

No necessiten un ordenament jurídic

complex ni un òrgan jurisdiccional

Ordenament jurídic molt desenvolupat.

Necessitat d’organs jurisdiccionals que assegurin integració i aplicació

Personalitat jurídica limitada Personalitat jurídica ajustada a les

competències



Exercici de competències pròpies.

Normativa modifica ordenaments

interns. Els subjectes no son nomes estats membres sinó que seran els

Estats i els seus ciutadans

OCDE, Consell d’Europa Unió Europea

• Què és la UE

- La UE és una confederació d’Estats? Sí, perquè es una unió monetària d’estats per a determinats fins. Però no només, i de fet va començar molts

anys abans de l’Euro

- La UE és una federació d’Estats? Sí, en que: 1) hi ha un parlament europeu, 2) hi ha un repartiment de competències, i 3) hi ha el ppi de primacia del dret

de la federació per sobre dels Estats. Però no ho és perquè 1) té el seu

origen en tractats internacionals i no en una constitució europea, 2) no té la competència per decidir la seva pròpia competència, es basa en

competències d’atribució i 3) no substitueix els estats en l’esfera

internacional - La identitat del projecte europeu és més aviat gris



Tema 1. Orígens i evolució de la idea d’una Europa unida

La idea de la unitat europea • Eix principal de la historia de la integració europea és la recerca de la pau

duradora entre els pobles europeus davant amenaces

Els fonaments històrics i teòrics de la integració europea

• Històricament hi ha hagut moments d’ordre

- Any 800dC Regne de Carlemany s’identifica amb Europa. Primer moment d’ordre

- Segon moment d’ordre a Europa: Carles V d’Habsburg

- Tercer moment d’ordre: Primer imperi francès (1812) • També hi ha hagut moments de desordre. Però la integració europea no s’ha

d’entendre com un ordre europeu sinó com una organització. Els moments d’ordre eren “imposats” per victòries bèl·liques, i en canvi tota la historia de la

integració europea es basa en organització voluntària dels pobles europeus

• Pas de la res publica cristiana → a europea → voluntat d’Europa unida.

Sorgeixen personatges que comencen a proposar formes d’organització dels

pobles europeus. Projectes d’unificació europea - Duc de Sully, Le Grand Dessein (1620)

o 15 estats d’Europa del moment, que s’organitzessin en un consell comú

i consells provincials o Conté un element de supranacionalitat, no present en el moment

o El consell comú devia prendre les decisions i aquestes devien de ser

executades en els 6 consells provincials. Idea es manté avui en dia - Abbé de Saint-Pierre, La paix perpetuelle (1712)

o La organització dels pobles europeus mitjançant un procés llarg i gradual

o Arbitratge europeu a través d’un congrés i senat, i també exèrcit europeu o Projecte precursor del funcionalisme

o Pau perpètua també present en Kant i Rousseau



- Compte de Saint-Simon, De la reorganització de la societat europea, o de la necessitats i els mitjans d’agrupar els pobles d’Europa en un sol cos, conservant casdascú la seva independència nacional (1814)

o Cooperativista, socialista utòpic

o Precursor de l’institucionalisme: institucions que expressin els diferents interessos dels pobles europeus, de tipus econòmic i polític, de les

corporacions professionals

• Segle XIX Victor Hugo

- Idees: ...un dia vindrà on les bombes seran reemplaçades ... Pel venerable arbitratge d’un senat sobirà...Un dia vindrà on hi haurà dos grups immensos, els EEUU d’Amèrica i els EEUU d’Europa, situats l’un enfront de l’altre i s’allargaran la mà per sobre del mar... En el sXX hi haurà una nació extraordinària... Que tindrà com a capital Paris i no es dirà França, es dirà EUROPA. Es dirà Europa al sXX i als segles següents, i encara transfigurada es dirà HUMANITAT...

• Període d’entreguerres: desplaçament d’Europa del panorama mundial i

augment de la consciencia de la crisi d’Europa

- Es comencen a perfilar els dos moviments intel·lectuals i politics que a dia d’avui segueixen presents

- Moviment pan-europeu (ara, intergovernamentalistes): necessitat de crear

algun tipus d’estructura per recuperar la importància d’Europa, crítica als nacionalismes que porten a la 1aGM (i a la futura 2GM)

o Compte Coudenhove-Calergi principal ideòleg

o Pràctica política: Edouard Herriot (president del consell de ministres francès), proposa una Entesa europea en el marc de la Societat de

Nacions (1925)

- Moviments federalistes: propugnen la superació de les sobiranies i encaminar-se cap a una federació europea, un Estat federal europeu

o Pràctica política: Aristide Briand (presint consell de ministres francès)

o Proposen un Memoràndum per a una associació europea a la Societat de Nacions (1930)



- La diferència entre els dos projectes és que el primer és més proper a una

confederació i el segon és més proper a una federació

o En el 1r la sobirania nacional és clau o En el 2n la idea està per sobre dels Estats-nació, amb la voluntat de crear

una sobirania compartida

- → prenen força entreguerres i tenen una proposta concreta d’organització - Però esclata la 2GM i per tant finalment no prosperen (DUH)

• Durant segona GM i acaballes: Manifest de les resistències europees (estiu

1944)

- ...Les finalitats comunes dels moviments només poden ser assolides si els diversos països del món accepten suprimir el dogma de la sobirania dels estats integrant-se en una única organització federal...

- ...En l’espai d’una sola generació, Europa ha estat l’epicentre de dos conflictes que tenen el seu orígen en l’existència de trenta estats en el continent. És important posar remei a aquesta anarquia mitjançant la creació d’una UNIÓ FEDERAL ENTRE ELS POBLES EUROPEUS...

- Establiment del Benelux

- Unió francobritànica (Jean Monnet i un britànic) • Postguerra: Churchill (1946) → ...Hem d’edificar una espècie d’Estats Units

d’Europa.... El primer pas cap a la reconstrucció de la família europea ha de ser

una associació (partnership) entre França i Alemanya.... El temps apressa....el

primer pas ha de ser la construcció d’un CONSELL D’EUROPA

- Altres discursos d’autors més paneuropeistes (Churchill és molt intergovernamentalista)

El pla Schuman i la CECA • 1945-1968

- A partir de 1945, espai de reconstrucció d’Europa

- Es creen les primeres organitzacions europees de cooperació: OECE i

Consell d’Europa - 1951 CECA: primera realització del model de la integració europea



- 1957 Tractats de Roma CEE i CEEA: Consolidació del model de la integració

econòmica a Europa

- 1.7.1968: Entrada en funcionament del Mercat Comú • Etapa de creixement econòmic i reconstrucció

- Reconstrucció nacional

- Crisis balança de pagaments

- Recuperació de l’economia alemanya - Pla Marshall: és una empenta per a l’organització dels estats europeus, ja

que requeria autogestió de les ajudes

o OECE: organització europea de cooperació econòmica (1948). Serveix per repartir els fons i generar dinàmiques de cooperació econòmica

o Es transforma en la OCDE el 1960

o → o sigui que la primera realització és una organització de tipus clàssic,

organització de cooperació. El principi de sobirania encara és clau - Consell d’Europa (1949). Organització de cooperació també, no

d’integració. Sobirania molt important. Juga un paper clau despres de la

caiguda del mur de Berlin per la democratització dels països de l’Europa de l’Est

• Situació bastant decebedora pels federalistes → Apareix el personatge de Jean

Monnet

- Monnet, “pare d’Europa”. Idees per a la creació de la CECA.

- Diu que la superioritat industrial alemanya és un handicap per a l’actuació francesa

- Europa no existeix, s’ha de crear

• → Idees per a la CECA

- “Un sistema pràctic de pau” (1943) – David Mitrany. Primer llibre que

introdueix la idea de funcionalisme. Diu que la organització dels pobles europeus pel que fa a qüestions concretes crearà dinàmiques i sinergies que

durà a que necessàriament s’hagi de cooperar en d’altres qüestions

- Funcionalisme = mètode que postula crear organitzacions tècniques despolititzades (funcionals) i institucionalitzades. L’acció comuna en un dels

àmbits té un efecte multiplicador necessari (spill-over effect)



- Neofuncionalisme afegeix que el spillover no ve donat, ve per decisions

polítiques.

• Declaració de Schuman (9 de maig 1950, dia d’Europa) → firmen Monnet i

Schuman. Schuman fa la declaració, preparada per Monnet.

- Idea: organització comuna que gestioni carbó i acer. Institució tècnica, funcional, entre França i Alemanya i oberta a qualsevol altra nació

- És el text fundacional de la primera unió europea

- “la pau mundial no podrà salvaguardar-se sense esforços creadors a l’alçada dels perills que l’amenacen”

- “la contribució que una Europa organitzada pot aportar a la civilització és

indispensable per al manteniment de les relacions pacífiques… europa no es va fer

- “Europa no es farà de cop ni en una construcció en conjunt: es farà

mitjançant realitzacions concretes, creant primer una solidaritat de fet” → funcionalisme

- A més era una manera de tenir controlada a Alemanya

- Govern francès proposa col·locar el conjunt de la producció franco-alemanya de carbó i acer sota una alta autoritat comuna (ara Comissió

europea) en una organització oberta a la participació dels altres països

d’Europa. Això assegura l’establiment de bases comunes de desenvolupament econòmic, primera etapa de la Federació europea

• CECA

- Tractat de Paris, 18 d’abril de 1951

- Entrada en vigor 1952

- EE parts: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg - Les decisions de l’alta autoritat seran decisions obligatòries i executives

- Alta autoritat formada per independents dels Estats. És una institució

supranacional - Objectiu: Mercat comú del carbó i l’acer. No restriccions quantitatives ni

taxes duaneres. Circulació lliure de mercaderies

- Institucions o Alta Autoritat. Òrgan executiu. Fort poder.



o Consell de Ministres: 1 ministre de cada EM. Òrgan consultiu.

o Assemblea (parlamentària): representants dels parlaments dels diferents

EM. Òrgan consultiu. o Cort de Justícia: 1 jutge de cada EM

- La CECA és un èxit comercial. El comerç intra CECA puja molt, també en

altres productes, puja molt. Crea dinamisme econòmic més enllà del propi carbó i acer. A partir d’aleshores es vol que sigui molt més ampli. Exportar

el model a altres estats i productes

- Opció pràctica és no fer el salt global a una comunitat política europea directament, sinó petits passos

Els Tractats de Roma: CEEA i CEE • 25 de març de 1957, entra en vigor 1958

• Es creen dues comunitats més: Comunitat Econòmica Europea (CEE) i

Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA però em sona molt més EURATOM)

• Tractats de Roma del 1957 pels quals es creen dues comunitats europees: la

Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia

Atòmica (CEEA). La CEE exporta el model de la CECA a tota l’economia, mercat comú per totes les comunitats europees que en formin part, lliure circulació dels

béns. En el cas de la CEEA es busca també vetllar per la seguretat en el seu ús

i evitar-ne l’ús bèl·lic i militar. • CEE

- Objectius generals o Unió duanera i mercat comú per etapes. 1968 mercat comú és una

realitat

o Llibertat de circulació dels factors de producció (a part de les mercaderies que ja ho tenim). Capitals, serveis i persones

o Polítiques d’acompanyament del mercat comú, com la PAC, la Pol de

Transport comuna, la de pesca, i la comercial - Principis bàsics

o Homogeneïtat democràtica



o Lliure competència

o DDHH

- Institucions o Comissió. Vetlla per l’interès comú i dissenya polítiques

o Consell de Ministres. Aprova les normes

o Assemblea. Evolució serà més forta perquè inicialment era molt més consultiu

o Tribunal de Justícia

• CEEA o EURATOM

- Objectius o Mercat comú de materials i equips especialitzats

o Mercat comú amb lliure circulació de capitals i treballadors.

o Establir normes de seguretat i ús de l’energia nuclear.

Les revisions dels Tractats constitutius: les dinàmiques d’aprofundiment i

d’ampliació • Anys 70s, amb mercat comú ja implementat

• Extensió el model de la integració a altres estats

• Aprofundiment del model de la integració: més competències, millora dels

processos decisoris (més democràcia) i més presència com a potència a nivell

geopolític • L’èxit de la integració econòmica fa que es plantegi la necessitat de transcendir

el model envers una futura integració política

• Es passa de 6 a 28 països

AMPLIACIÓ APROFUNDIMENT

1973 UK / Irlanda /Dinamarca

El Regne Unit havia fet una altra organització més diluïda del mercat

comú amb altres països europeus,

però no va tenir el mateix nivell d’èxit econòmic



Es produeixen dos vetos francesos a

l’ingrés del Regne Unit abans de 1973

Noruega surt no al referèndum d’ingressar el mateix any (LOL)

L’adhesió no planteja problemes

d’homogeneïtat democràtica

1981 Grècia i 1986 Espanya i Portugal

Sí que planteja problemes

d’homogeneïtat democràtica Tres estats que sortien de règims

dictatorials, s’estudien bastant en

conjunt Un altre repte era que amb aquests 3

països mes es doblava respecte dels

membres originals (de 6 a 12) 1970 acord amb Espanya de relacions

prou estables. Permet fer crítica a

esdeveniments que passen

França no facilita les coses El cop d’Estat del 1981 tampoc LOL

Finalment sí se signa l’acord d’adhesió

1986 Acta Única Europea

S’acomoden les institucions europees

a aquesta ampliació a 12 estats membres

Antecedents:

→ Informe Genscher-Colombo (1981)

diu que les institucions europees son un gegant econòmic però un nan

políticament parlant, per tant cal crear

una espècie de comunitat política europea per qüestions polítiques

internacionals

→ Declaració Solemne Stuttgart

(1983). Tema del Regne Unit. Diu que l’Estat que vol adherir-se a la comunitat

ha d’acceptar el cabal/bagatge

comunitari, és a dir, ingressa a les comunitats europees del moment de

l’adhesió. Per tant el bagatge

comunitari és irreversible → Projecte Spinelli (1984) per fer

decisions més democràtiques

Què fa la AUE: → Reformes institucionals: Consell

Europeu, TPI, més poder pel parlament



→ noves competències: Mercat interior

(ciutadans, no treballadors)

→ Elements polítics

Finals dels 80s, 90s. Caiguda mur Berlín i dissolució URSS

1992 Tractat de Maastricht, TUE

Dos esdeveniments el marquen: 1) Agost 1990 primera guerra del Golf

sense mandat de ONU i divisió interna

de com abordar-la per part d’Europa, 2) caiguda mur de Berlín i per tant

ampliació del territori alemany, 3)

decisió presa a Mallorca sobre ampliar la unió econòmica i monetària

Té tres tractats dins

Unió Econòmica i Monetària Ciutadania europea

Principi de subsidiarietat

Reformes institucionals

Noves competències

1995 Finlàndia, Suècia i Àustria

1997 Tractat d’Amsterdam

Intent d’acomodar els 14 països que

estaven demanant ingressar a la UE

2004 10 estats nous 2001 Tractat de Niça

Acomodar els països de l’Europa de

l’Est

2007 2 països més 2009 Tractat de Lisboa

1. Busca simplificar l’estructura

2. PESC 3. Decisions més democràtiques

2012 Croàcia



Tema 2. La Unió Europea

El Tractat de la Unió Europea Art. 1 TUE à definició de la UE. Associació d’Estats, atribució de competències sobiranes dels Estats.

Normes que expressen una voluntat autònoma i que formen un cos de dret, el dret

de la Unió Europea. Es relaciona amb els drets interns per tres principis: primacia, efecte directe i responsabilitat.

UE com a organització d’integració. Organització en tant que associació voluntària

d’Estats en què hi ha atribució de competències, i d’integració pels trets de caràcter supranacional, conseqüència de l’atribució de competències que fan els Estats. La

UE no té la competència de la seva pròpia competència, sinó que només té les

competències que els Estats li han atribuït en els diferents tractats. Institucions que no són intergovernamentals, els membres no representen els Estats sinó la UE, i

prenen decisions per majoria, no per unanimitat. La primacia també és un element

de la supranacionalitat.

Personalitat jurídica La UE és una entitat de vocació federal, “federalitzant”. És subjecte de dret internacional, és un actor polític internacional. La UE neix amb el Tractat de

Maastricht.

Personalitat jurídica à capacitat jurídica, capacitat de ser titular de drets, contraure obligacions i fer activitats que generen responsabilitat jurídica en els diferents

ordenaments jurídics. Té personalitat jurídica reconeguda pels Estats. La seva

personalitat interna és la més àmplia possible, i la seva personalitat jurídica internacional és reconeguda en l’art. 47 del TUE. Hi ha una única personalitat

jurídica des de Lisboa. La UE té vocació de participar en les RRII de la forma més

àmplia possible, però això depèn en cada cas del seu àmbit competencial.



Expressions de la personalitat jurídica internacional

- Dret de legació (ius legationis).

o Passiu: dret de rebre representants en les seves institucions, normalment a Brussel·les.

o Actiu: poder enviar representants a l’exterior, a altres organitzacions

o Estats. Aquest dret ha canviat amb el Tractat de Lisboa: abans estava dividida entre seus de la Comissió i representació dels Estats

(incoherència). Amb Lisboa es dona coherència i es crea el SEAE,

amb 139 delegacions, dirigit per l’Alta Representant (Mogherini). - Relacions amb altres organitzacions internacionals.

o Representació / dret de legació.

o Cooperació: Consell d’Europa, ONU i OCDE principalment. o Participació: ja sigui com a observador o com a membre. Depèn del

grau de coincidència de competències de la UE i les funcions de l’OI.

Depèn també de si s’accepten com a membres a altres OOII, cosa que al Consell d’Europa no es permet, per exemple. La UE participa

com a membre principalment en organitzacions de pesqueria. En

d’altres participa només com a observador. La UE pot participar també com a membre al costat dels Estats membres de la pròpia UE,

com és el cas de l’OMC. Cal diferenciar la personalitat jurídica, que

és la més àmplia possible, de la possibilitat real de fer coses en les RRII, que dependrà de les seves competències, que són d’atribució.

- Celebració d’acords internacionals.

o La UE pot fer i té vocació de fer acords internacionals en tots els àmbits de les seves competències. Depèn de si aquestes són

exclusives o compartides amb els Estats.

§ Acords mixtos: hi participa tant la UE com els Estats membres.

- Responsabilitat internacional de la UE.

o La UE assumeix que pot fer activitats que generin responsabilitat internacional, però aquí el reconeixement per part de tercers és clau.



Per tant, a vegades, la responsabilitat internacional de la UE pot estar

lligada amb la responsabilitat dels propis Estats membres.

Valors, principis i objectius generals de la UE Valors Art. 2 TUE: La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad

humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los

DD.HH, incluidos los derechos de las personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una sociedad caracterizada por

el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad y la

igualdad entre mujeres y hombres. - Llibertat à rellevant que la llibertat es posi al mateix nivell que la igualtat (de

les persones, entre Estats, dels poders públics... igualtat en termes amplis),

sobretot tenint en compte que la història de la UE és una història de liberalisme.

- Democràcia à important també que es posi com a valor la democràcia (en

sentit ampli també. Pretensió de decisions dins la UE cada cop més democràtiques, tot i els límits. També té a veure amb vetllar perquè els Estats

membres siguin democràtics, i també respecte l’exterior amb els qui es

volen adherir. - Estat de Dret à concepte propi dels Estats. Dimensió formal i material

(DD.HH, democràcia...)

- Drets humans i drets de les minories à redundància. En alguns Estats, com a Romania, hi havia poc respecte a les minories, pel què es va voler deixar

clar que és un valor de la UE abans que entrés com a Estat membre.

Tots aquests valors no són només de la UE sinó també dels Estats membres.

Principis

- Solidaritat à principi preferent al de la sobirania. Solidaritat entre Estats

membres i entre els pobles europeus. El principi del consentiment, de sobirania, ja no és preferent, com sí que ho és, en canvi, en les OI de



cooperació. L’acte de sobirania es fa quan s’entra a la UE, però en qüestió

de competències de la UE un cop ja s’ha entrat, passa en un segon terme.

- Arts. 9 – 11 TUE, principis democràtics à igualtat dels ciutadans, democràcia representativa, els partits polítics. Menció als partits polítics

d’àmbit europeu, que no es correspon amb la realitat. Institucions, amb

possibilitat que la ciutadania presenti propostes amb 1M de signatures. Participació dels parlaments nacionals en la presa de decisions

comunitàries, que és limitada però que té importància en tant que controla

que es respecti el principi de subsidiarietat, és a dir, que les decisions es prenguin en el nivell més proper al ciutadà possible, que la UE només actuï

quan la seva actuació tingui un valor afegit i que no faci aquelles coses que

es poden fer en nivells més propers. - Art. 6 TUE, Drets Humans à sotmetiment de la UE als DD.HH anunciats a

la Carta. Dimensió interna (els EM els han de respectar), però també externa

pels qui es vulguin adherir, així com pels que vulguin tenir cooperació o tractes amb la UE.

- Arts. 4 i 5 TUE, principis en què es basa la relació de la UE amb Estats

membres i entitats subestatals. o Respecte de la igualtat dels EM, identitat nacional i estructures

fonamentals polítiques i constitucionals, + autonomia local i regional.

§ Temor d’alguns sectors a que la UE absorbís competències de forma descontrolada. Es limita amb les competències

atribuïdes, i es reconeix amb l’expressió al TUE d’aquests dos

articles. o Principi de cooperació lleial (tots els actors entre ells i amb la UE).

o Principi d’atribució, subsidiarietat i proporcionalitat.

Els objectius de la UE

Art. 3 TUE à promoure la pau, valors, benestar… Crear un espai de llibertat,

seguretat i justícia. Mercat interior que obri la porta a un desenvolupament sostenible, una economia social de mercat, sostenible, competitiva, amb progrés



social, respecte al medi ambient i la diversitat cultural i lingüística. Unió econòmica

i monetària amb l’€. En les RRII, pau, seguretat, etc.

Lema de la UE à “unida en la diversidad”.

L’adhesió a la UE Enlargement: de 6 a 28 països. 8 processos d’ampliació

Condicions per a l’adhesió Condicions de Copenhague à Consell Europeu de Copenhague de juny del 1993.

Sorgeixen amb l’explicitació del respecte al bagatge comunitari com una condició

per a l’adhesió en el moment en què entren el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca. Fins llavors no estaven escrites les condicions, tot i que es consideraven implícites. A

partir de llavors es redacten. Tres tipus:

- Condicions de caràcter polític: institucions estables, garants que garanteixin la democràcia, l’Estat de Dret i el respecte als DD.HH i als drets de les

minories.

- Condicions de caràcter econòmic: que l’Estat tingui una economia de mercat viable, real, no només formal, que doni a l’Estat capacitat per fer front

a la pressió de la competència i a les forces del mercat a l’interior de la UE.

- Assimilació del bagatge comunitari. Adhesió amb el nivell d’integració del moment de l’adhesió, sens perjudici de poder establir períodes transitoris en

l’entrada.

Condicions de procediment per a l’adhesió (art. 49 TUE)

Tres fases:

- Fase dins la UE: sol·licitud, candidatura acceptada pel Parlament i el Consell.

L’Estat adquireix la condició de candidat. - Fase intergovernamental: negociació d’acord d’adhesió amb es Estats.

- Fase nacional: els Estats ratifiquen l’acord. Exemple de Noruega, que dos

cops ha rebutjat el seu propi acord d’adhesió. Marc normatiu i institucional de l’ampliació



Diàleg estructural a nivell nacional.

- Conferència europea que es convoca dos cops l’any. L’únic nivell en què es

reuneixen tots els Estats, membres i candidats. Estratègia de la preadhesió.

- S’ha fet sempre, però pren importància quan els Estats orientals han

d’entrar. - Acords europeus o d’associació amb cada un dels candidats.

o Serveixen per anar creant progressivament una zona de lliure

bescanvi i per reduir progressivament ... - Conferències intergovernamentals de negociació ...

Retirada de la UE Brexit, primera vegada en què un Estat s’està retirant del tot de la UE. Possibilitat

no contemplada fins al Tractat de Lisboa (art. 50). Problemes: frontera d’Irlanda del Nord (acords pacificadors) i temor de què

ressorgeixin els moviments que demanden la reunificació d’Irlanda de forma

violenta. Voluntat d’Escòcia de quedar-se. Gibraltar, amb un 97% a favor de quedar-se.

29 de març del 2017 el Regne Unit notifica a la UE la seva voluntat de retirar-se.

Comença a córrer el termini de 2 anys. Quan s’acabi el temps, es produeix la retirada amb acord o sense (excepte si hi ha unanimitat al Consell per prorrogar-

ho). Discussió de si hi havia d’haver un sol acord de retirada o dos.

Molts dubtes i qüestions a resoldre. El RU té obligacions que ha contret amb la UE. Què passa amb les normes que provenen de la UE? Qui les interpretarà ara?

Què passa si volen tornar a entrar? El RU no participa ni a l’espai de llibertat,

seguretat i justícia ni a l’UEM, però d’acord amb els tractats, si s’integren hauran

de fer-ho acceptant la situació del moment i, per tant, ho haurien d’acceptar tot. El TJUE ha dit que és possible una retirada unilateral de la notificació en el termini

d’aquests 2 anys. És, per tant, una possibilitat que té el RU.



Una altra sentència rellevant: els ciutadans RU demanen anul·lació de la retirada

per vulneració dels deus drets. El TJUE ha dit que això no és causa d’anul·lació.

Retirada dels beneficis de la ciutadania de la UE. Art. 50 TUE:

1. Todo Estado miembro podrá decidir, de conformidad con sus normas

constitucionales, retirarse de la Unión. 2. El Estado miembro que decida retirarse notificará su intención al Consejo

Europeo. A la luz de las orientaciones del Consejo Europeo, la Unión negociará y

celebrará con ese Estado un acuerdo que establecerá la forma de su retirada, teniendo en cuenta el marco de sus relaciones futuras con la Unión. Este acuerdo

se negociará con arreglo al apartado 3 del artículo 218 del Tratado de

Funcionamiento de la Unión Europea. El Consejo lo celebrará en nombre de la Unión por mayoría cualificada, previa aprobación del Parlamento Europeo.

3. Los Tratados dejarán de aplicarse al Estado de que se trate a partir de la fecha

de entrada en vigor del acuerdo de retirada o, en su defecto, a los dos años de la notificación a que se refiere el apartado 2, salvo si el Consejo Europeo, de acuerdo

con dicho Estado, decide por unanimidad prorrogar dicho plazo.

4. A efectos de los apartados 2 y 3, el miembro del Consejo Europeo y del Consejo que represente al Estado miembro que se retire no participará ni en las

deliberaciones ni en las decisiones del Consejo Europeo o del Consejo que le

afecten. La mayoría cualificada se definirá de conformidad con la letra b) del apartado 3 del

artículo 238 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.

5. Si el Estado miembro que se ha retirado de la Unión solicita de nuevo la adhesión, su solicitud se someterá al procedimiento establecido en el artículo 49.



Política Exterior i de Seguretat Comuna (Títol V TUE) • Instruments normatius

- Enfocaments comuns

- Decisions - Posicions comunes

- Accions comunes

- Acords internacionals

- → instruments de Dret internacional (no dret comunitari com a tal) • Instruments polítics

- Fixació d’interessos i objectius estratègics

• Discussió sobre si hi ha hagut atribució de competències en la PESC. La presa

de decisions importants no és per majores, no depèn d’òrgans

supranacionals… → la PESC és una política intergovernamental

- Queda reflectit als tractats. Queda regulada al TUE i no al TFUE • Qui adopta les decisions: Consell Europeu i Consell de la UE, per unanimitat

Actors de la PESC

• Els Estats membres (actors principals). Se’ls demana que concertin posicions

(a la pràctica ha estat complicat)

• Les institucions de la UE

- Consell Europeu sobretot (perquè son els caps d’Estat)

- Consell - Comissió

- Parlament

- TJUE - (en ordre descendent, els últims tres molt poc)

• Òrgans específics

- Alt(a) representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat (Ms

PESC) – Federica Mogherini o Presideix el consell de ministres d’afers exteriors i es una de las VP de la

comissió europea (es busca coherència en l’acció exterior de la UE)

- Unitat de planificació i alerta ràpida (tècnica)



- Comitè polític i de seguretat

- Comitè militar

- Estat Major - Les tres últimes s’encarreguen d’activitats operatives de la PESC, també

anomenades “Missions Petersberg” – fan operacions militars (mobilització

d’uns 60.000 efectius en 30 dies per a ser operatius per a com a mínim un any. Funcions de restabliment de la pau, manteniment de la pau o accions

de tipus humanitari) i civils (més importants a la UE. Ajuden al manteniment

de la pau un cop el conflicte ja no està “viu”. Es despleguen efectius civils, policies, uns 5.000 policies i 200 jutges que siguin capaços de restablir les

administracions a aquests països. Desplegats en 30 dies i operatius mínim

un any). Un dels problemes és que les operacions civils es dilaten en el temps molt més del que es preveien

Evolució de la PESC • El component de defensa comuna passa a ser rellevant a partir del tractat de

Niça

• 2002 declaració UE-OTAN sobre la PESD: associació estratègica

• 2003 primera operació de gestió de crisi a Bòsnia-Hercegovina

• 2003 document Solana d’estratègia europea de seguretat

• 2016 document Mogherini. Estratègia global per la PES UE (actualització de lo

del 2003). Compromís amb solucions multilaterals des dels inicis (que no era el normal, sobretot tenint en compte el rol d’EEUU post 11S)

• Tractat de Lisboa: PESC dins títol V del TUE – acció exterior UE

- Nous àmbits d’actuació: terrorisme internacional

- Actors nous

o Presidència UE o Alt Representant PESC / Servei Europeu d’Acció Exterior

o Agència Europea de Defensa (ja operativa des de 2004)

- s/ PESD, Visibilitat: Articles 42 i ss TUE o Reforç mitjans civils i militars

o Sistema de seguretat col·lectiva - Cooperació estructurada permanent.



Protecció dels drets fonamentals a la UE • Article 6 TUE 1a Part: La unió reconeix els drets de la Carta de Drets

Fonamentals de la UE, que té el mateix valor jurídic de dret primari que els

tractats (des de l’entrada en vigor del tractat de Lisboa el 2009) - A qui obliga la Carta de DDFF? Vincula a la UE com a subjecte. Per tant

vincula a les institucions però també als Estats quan apliquen dret de la UE

- Dos Estats (finalment 3) van negociar no estar sotmesos a la carta (Regne

Unit i Polònia, i al final s’hi va afegir la Republicà Txeca). Però se’ls aplica el principi general de la igualtat (un dels de la UE) → poques conseqüències

pràctiques d’aquesta no submissió a la carta

- El control dels DDFF és de tipus intern en els seus tribunals (i si en tenen, els TC) en relació als catàlegs interns. I per la via internacional, la carta de la UE

via el TJUE de Luxemburg

• Article 6 TUE 2a part: la UE s’adhereix al Conveni Europeu de protecció dels

Drets Humans i Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa. És una

competència expressa. S’ha arribat a l’acord i s’ha redactat, però no s’ha donat com a tal. Però el Tribunal de Luxemburg aleshores va dir que l’acord no

s’ajustava als principis generals de la UE per la qüestió de dos tribunals

internacionals “superiors” (Luxemburg i el de DDHH). Per tant aquest mandat continua present i no s’ha trobat una solució encara.

- “2 La Unión se adherirà al Convenio Europeo para la Protección de los

Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales. Esta adhesión no modificará las competencias de la Unión que se definen en los Tratados.”

• Article 6 TUE 3a part:

- “3. Los derechos fundamentales que garantiza el Convenio Europeo para la

Protección de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales y los que son fruto de las tradiciones cons titucionales comunes a los Estados

miembros formarán parte del Derecho de la Unión como principios

generales.” - A l’inici les comunitats europees no es pensava que la seva activitat pogués

afectar als DDHH. Al principi nomes feien referencia a la creació d’un mercat

comú



- Canvia la concepció dels DDHH a partir dels 70s. Cas Stauder ’69. Afectació

al dret a l’honor i a la pròpia imatge. El TJCE reconeix que hi ha un problema,

reconeix que una norma de la CE està anant en contra de DDFF, però al no tenir un conjunt de drets fonamentals reglats, no pot anular la norma

europea. Això canvia en les sentencies següents. La següent, a l’any ’70,

diu que el propi tribunal de justícia s’encarregarà dels temes que afectin als principis generals de dret. Per tant incorpora els DDFF com a paràmetre de

control del dret comunitari europeu a través de la via dels principis d’actuació

generals. o Com interpreta els principis generals? D’acord amb les tradicions

constitucionals comunes dels EEMM. A partir de mitjan 70s també a

través d’allò que diu el conveni europeu dels DDHH (per això l’article 6.3 està escrit així)

• Drets expressament reconeguts

- Dret de propietat STJCE Hauer’79

- Lliure exercici de les activitats econòmiques - Dret al respecte de la vida privada i familiar, el domicili i la correspondència

STJCE National Panasonic’1980

- No retroactivitat de les disposicions penals - Eliminació de les discriminacions fonamentades en el sexe

- Dret a un recurs jurisdiccional efectiu

- Dret a la motivació de les decisions que afecten a drets

• Article 7. Primera versió al tractat d’Amsterdam (1959). Busca controlar derives

antidemocràtiques dels EEMM. Té dos nivells - “1. A propuesta motivada de un tercio de los Estados miembros, del

Parlamento Europeo o de la Comisión, el Consejo, por mayoría de cuatro

quintos de sus miembros y previa aprobación del Parlamento Europeo, podrá constatar la existencia de un riesgo claro de violación grave por parte

de un Estado miembro de los valores contemplados en el artículo 2. Antes

de proceder a esta constatación, el Consejo oirá al Estado miembro de que se trate y por el mismo procedimiento podrá dirigirle recomendaciones.”



o → primera part més aviat preventiva. Podria aplicar-se aquest any a

Polònia. Això no ha fet variar l’activitat dels Estats

- “2. El Consejo Europeo, por unanimidad y a propuesta de un tercio de los Estados miembros o de la Comisión y previa aprobación del Parlamento

Europeo, podrá constatar la existencia de una violación grave y persistente

por parte de un Estado miembro de los valores contemplados en el artículo 2 tras invitar al Estado miembro de que se trate a que presente sus

observaciones.”

o No s’ha aplicat mai encara. Dificultat amb el tema de la unanimitat - “3. Cuando se haya efectuado la constatación contemplada en el apartado

2, el Consejo podrá decidir, por mayoría cualificada, que se suspendan

determinados derechos derivados de la aplicación de los Tratados al Estado miembro de que se trate, incluidos los derechos de voto del representante

del Gobierno de dicho Estado miembro en el Consejo. Al proceder a dicha

suspensión, el Consejo tendrá en cuenta las posibles consecuencias de la misma para los derechos y obligaciones de las personas físicas y jurídicas.”

- “4. El Consejo podrá decidir posteriormente, por mayoría cualificada, la

modificación o revocación de las medidas adoptadas de conformidad con

el apartado 3 como respuesta a cambios en la situación que motivó su imposición.”

• La carta de DDFF és massa llarga. Estem barrejant drets universals amb drets

de ciutadania. El risc és que la gent acabem pensant que tot són drets de

ciutadania. El nivell de protecció és com a mínim igual que el del conveni europeu de DDHH. Per tant tot el bagatge interpretatiu del conveni europeu han

de ser assumits pel TJUE i els tribunals nacionals

- La carta té dues funcions o Funció tècnica com totes les cartes de drets. Límit al poder de la UE

o Funció política de reconeixement dels ciutadans com a persones que

formen part d’una mateixa comunitat política, que facilita l’acceptació de presa de decisions per majories



La ciutadania de la Unió • Es crea amb Maastricht (1992)

• Es un estatut polític i jurídic que tenen els ciutadans dels eemm de la UE

• No substitueix la nacionalitat dels eemm, sinó pressuposa aquesta nacionalitat.

Seran ciutadans de la UE aquells que son ciutadans d’algun dels eemm de la

UE

• La UE no té competència per decidir qui son els seus ciutadans

• És un estatut de drets

• Regulada al TFUE (una pèrdua, hauria d’estar al TUE. Abans estava lligada a la

persona jurídica que era la CE, ara que al UE té personalitat jurídica internacional

hauria d’estar al TUE). Contingut flexible. No cal modificar els tractats per afegir

nous drets de ciutadania • Drets continguts:

- 1. Dret de circulació i residència. No només els ciutadans sinó persones part

de la família nuclear per molt que no siguin ciutadans (fills, pares, parella…

→ son beneficiaris indirectes)

o Període de 3 mesos de manera lliure. A partir d’aleshores s’ha de poder demostrar que la persona està en alguna d’aquestes situacions

§ Treballador per compte propi o aliè

§ Estudiant § Rentista

§ → que té prou pasta per a que no suposi una càrrega per al país

- 2. Drets de participació política en el lloc de residència o En eleccions al PE i a les municipals

o Dret de sufragi actiu i passiu

- 3. Dret d’acollir-se a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars de qualsevol estat membre en el territori d’un tercer país

- 4. Dret de petició davant del PE i dret d’adreçar-se al Defensor del poble

- 5. Dret d’adreçar-se a una de les institucions i d’obtenir informació i documentació

- → té efecte directe? El TJUE és bastant favorable, tot i que no ho posa als

tractats com a tal



Tema 3. El funcionament de la Unió Europea

• El Tractat de Funcionalment de la Unió Europea

TCE ® TFUE

1. part PRINCIPIS 2. part No Discriminació i Ciutadania de la U

3. part Polítiques i accions internes de la U

4. part Associació dels territoris i pp d’ultramar

5. part Acció Exterior de la Unió 6. part Disposicions institucionals i financeres

7. part Disposicions generals i finals

Les competències de la UE • Per definir què són, cal tenir en compte 3 coses

- Àmbit material d’acció (pesca, etc)

- D’acord amb uns poders d’acció (poder de fer reglaments, directives, etc) - Per tal d’assolir uns objectius concrets

• Les competències de la UE son

- habilitacions per actuar en un àmbit material concret,

- que suposa uns determinats poders d’acció,

- per assolir els objectius de l’organització internacional. • La ue es una OI d’integració

- amb un mode de funcionament de caràcter supranacional, basat en

atribucions de competències per part dels estats

- Els estats, en tant que ens sobirans, poden cedir, atribuir competències (parts/porcions de sobirania) a altres subjectes de Dret

- En el cas de la integració europea, les competències que els estats han

atribuït passen a ser exercides per la UE (abans CE, CEEA) a través dels

seus òrgans • Competències dels Ee: elements de la sobirania



• Competències de les OOII, com la UE: habilitacions per actuar en un àmbit

material a través de determinats poders d’acció, per assolir els objectius de la

OI. • Les transferències de competència / habilitacions per actuar són, en principi,

definitives. T Lisboa, article 49 planteja la possibilitat de retorn

• Paràmetres d’interpretació de les competències:

- Objectius i fins de la UE

- Poders d’acció, que es troben en les bases jurídiques (poders d’acció

normatius: per exemple, normes comunes, harmonització de normes, acords internacionals)

• Tipus de competències de la UE

- Segons relació amb els Estats:

o Exclusives o Compartides



§ Procés de “preemption” pel qual se substitueixen les normes dels

Estats per les noves normes de la UE

o De coordinació - Segons forma d’atribució

o Implícites

§ Cada cop que per aplicar una política prevista en el tractat, la comunitat ha d’aplicar mesures jurídiques concretes, els Estats

perden el dret de contraure amb 3rs obligacions que afecten a aquest

tema. No poden fer acords internacionals en temes que afectin a aquestes normes europees

§ STJCE 1971

• ...cada cop que, per aplicar una política comuna prevista en el

tractat, la Comunitat ha adoptat actes jurídics per tal d’establir, de la forma que sigui, mesures comunes, els estats membres, tant si

actuen individualment com col·lectivament, perden el dret de

contraure amb tercers estats obligacions que afectin aquestes normes (§ 17)

• que, en efecte, a mesura que s’estableixen aquestes normes

comunes, només la Comunitat pot assumir i executar, amb

efectes per a tot l’àmbit d’aplicació de l’ordenament jurídic

comunitari els compromisos adquirits respecte de tercers (§ 18) § ® així s’entén molt més el següent article:

• Article 216. 1. La Unió podrà celebrar un acord amb un o diversos

tercers països o organitzacions internacionals quan així ho

prevegin els Tractats o quan la celebració d’un acord, bé sigui

necessària per assolir, en el context de les polítiques de la Unió, algun dels objectius establerts en els Tractats, bé estigui prevista

en un acte jurídicament vinculant de la Unió o bé pugui afectar a

normes comunes o alterar l’abast de les mateixes. (competències implícites)

• 2. Els acords celebrats per la Unió vincularan a les institucions de

la Unió i als estats membres



§ Competències implícites: Competències de la UE per fer acords

internacionals en àmbits materials en els que els Tractats constitutius

preveuen el desenvolupament d’una política comuna a través de normes comunes (AETR’1971) o d’harmonització (Dictamen 2/91,

OIT), d’abast intracomunitari, algunes de les quals han estat

efectivament adoptades. • La Comunitat/UE serà competent de forma implícita per celebrar

acords internacionals l’objecte o disposicions dels quals es

corresponguin amb un àmbit ja cobert per les normes

comunitàries/de la UE. • D’acord amb una interpretació més àmplia, el TJ ha arribat a

considerar que hi pot haver competències implícites per fer acords internacionals en tots els àmbits que corresponen als

objectius del Tractat si hi ha una competència interna per realitzar

aquests objectius, i l’acció exterior comunitària és necessària per assolir-los.

§ Una competència implícita serà alhora exclusiva quan les mesures

adoptades per part de la UE siguin d’una amplitud tal que els estats no poden, fora del marc de la UE, contreure compromisos sense

afectar o alterar l’abast d’aquestes normes.

• La competència de la UE per fer acords internacionals en un àmbit

pot esdevenir exclusiva quan s’ha produït una harmonització completa en aquell àmbit o s’han adoptat normes comunes que

esgoten l’àmbit de la competència intracomunitària.

o Expresses o Subsidiàries

§ Si hi ha unanimitat en el si del consell, el PE ho aprova i la comissió

també § Si cal fer alguna cosa necessària però no prevista en els tractats



Principis i objectius que regeixen l’exercici de competències

• Principi d’atribució: només pot actuar en l’àmbit de les competències que li han

estat atribuïdes pels tractats

- La Unión actúa dentro de los límites de las competencias que le atribuyen los eemm en los Tratados para lograr los objetivos que estos determinan

• Principi de subsidiarietat: només quan sigui més eficient, i necessari que

intervingui la UE

- En los ámbitos que no sean de su competencia exclusiva, la Unión

intervendrá, sólo en caso de que, y en la medida en que, los objetivos de la acción pretendida no puedan ser alcanzados de manera suficiente por los

Estados miembros, ni a nivel central ni a nivel regional y local, sino que

puedan alcanzarse mejor, debido a la dimensión o a los efectos de la acción pretendida, a escala de la Unión

• Principi de proporcionalitat

- ...el contenido y la forma de la acción de la Unión no excederán de lo

necesario para alcanzar los objetivos de los Tratados

Les cooperacions reforçades

• S’utilitzen per concretar el principi de la diferenciació o integració diferenciada

• S’afegeix en el Tractat d’Amsterdam

• Ja no és necessari que tots els estats de la UE avancin al mateix ritme

• En el tractat previ, Maastricht, el RU ja havia negociat no estar en temes d’espai

de llibertat seguretat i justícia. Fer que hi hagi un grup d’estats que puguin

implementar les decisions per molt que altres no ho facin.

• No es tracta de noves competències, sinó competències ja previstes en els

Tractats • Condicions necessàries per establir-se?

- Competències no exclusives - Que siguin competències establertes en els tractats

- Que hi hagi hagut un intent de fer-ho conjuntament tots els estats

- Que hi participin almenys 9 EEMM • Finalitat es impulsar els objectius de la unió i reforçar els objectius de la UE



• Ha d’estar obert a que nous estats puguin demanar la seva participació

• Procediment:

- La comissió la proposa

- Decisió per majoria qualificada en el si del consell

o Excepció Cas PESC: si hi ha cooperació reforçada, haurà de ser per

unanimitat - Aprovació PE

Les polítiques i accions internes de la UE El Mercat Interior

• Formes d’integració econòmica: de menys a més integrada

- Cooperació econòmica

- Zona de lliure bescanvi

- Unió duanera - Mercat comú: 4 llibertats. Mercaderies, serveis, capitals i treballadors

o Política comercial



o Política de transports

o Política pesca

o Política agrícola PAC o 60s 70s etc

- Mercat interior / únic

o 4 llibertats: mercaderies, serveis, capitals i PERSONES (ja no es una integració exclusivament econòmica, té alguns elements com aquests

explícitament polítics)

o Eliminació d’obstacles, físic, tècnic o fiscal o S’incorpora al tractat com a objectiu a Acta Única Europea, però no

s’aconsegueix al 1992 sinó més endavant

o Llibertats comunitàries (mesures d’integració negativa) o Polítiques comunes (mesures d’integració positiva):

§ Polítiques comunes: PAC, PPC, P de transports, P cohesió

econòmica, Pol social, Pol d’ocupació... § Polítiques de lliure competència o d’acompanyament que

garanteixen la igualtat dels operadors en el mercat

- Unió econòmica i monetària (següent apartat)



La Unió Econòmica i Monetària

• S’estableix el 2002 amb l’euro

• UEM: Objectiu que ha de ser compatible amb la realització d’un altre OBJECTIU,

superior:

- El progrés econòmic i social i el desenvolupament equilibrat i sostenible

• Principi general explícit de la UEM: Respecte al principi d’una economia de

mercat oberta i de lliure competència • Unió Econòmica:

- Alt grau d’harmonització i coordinació de les polítiques econòmiques dels

estats membres

o Mecanisme de supervisió o vigilància multilateral -> - Mitjançant la imposició d’un règim de disciplina financera i pressupostària

o prohibició de dèficits públics excessius, el seu finançament monetari o

en condicions privilegiades

§ [dèficit públic (-) 3% PIB, deute públic (-) 60% PIB] o principi de responsabilitat de cada estat en relació al seu propi deute...

- -> pacte d’estabilitat i creixement de 1997

- Què passa amb grècia? No es va cumplir el pacte • Unió Monetària:

- Política exclusiva de la UE

- Fixació irrevocable i substitució per una moneda única

- Progressivitat: 3 etapes. 3a etapa no participen Suècia, Dinamarca i RU - Irreversibilitat

- Automatisme / condicionaments

- Criteris de convergència o Estabilitat de preus

o Situació sostenible finances públiques (3% dèficit públic i 60% deute

públic) o Marges normals fluctuació SME

o Estabilitat tipus d’interes a llarg termini



L’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia Concepte

• Comissió Europea: “Els tres conceptes de llibertat, seguretat i justícia estan

estretament lligats. La llibertat perd una gran part del seu sentit si no se’n pot gaudir en un entorn segur, basat en un sistema judicial en el que tots els

ciutadans i residents de la Unió puguin tenir confiança. Aquests tres conceptes

tenen un denominador comú: -les persones- i la plena realització d’un d’ells

suposa la dels altres dos. L’equilibri que cal mantenir entre ells ha de ser el fil conductor de l’acció de la Unió”

• Gira entorn la idea de la lliure circulació de persones

• Idea de lliure circulació no és nova. Amb la AUE (1986) ja apareix com a

superació del mercat comú. Lliure circulació canviem treballadors per persones

• Quines persones? I com?

• A del Valle: “L’ ELlSiJ és la versió jurídica europea de l’universal binomi llibertat-

seguretat, que preté essencialment la lliure circulació de persones en un espai

europeu de seguretat i justícia” • S’han securititzat tote les questions relatives a la circulacio ® problema amb

frontera amb DDHH

• ELlSiJ és un objectiu (polític, jurídic) de la UE (art. 3.2 TUE) lligat a la realització

d’un mercat interior (objectiu primerament ec.)

• Caràcter evolutiu

• Garantir en un mateix espai la llibertat de circulació de persones de qualsevol

nacionalitat en condicions acceptables de seguretat política i jurídica.

• MI = territori interior + ElSiJ = espai públic comú de la Unió

Evolució i marc general • AUE 1986: Objectiu d’instaurar un mercat interior

- Dissociació creixent entre objectius comuns i mètodes i mitjans

- Discussió sobre l’abast personal de la llibertat de circulació de persones

- LlCP / Mesures compensatòries en àmbits sensibles de sobirania o Es genera el debat



o Mesura compensatòria 1: acordar quines seran les mesures de control

en les fronteres exteriors

• Integració “en negre”: (= fora de l’estructura de la integració comunitària)

- Grup TREVI en matèries de terrorisme - Grup ad hoc Immigració - Document de Palma (1989)

- Conveni de Dublín (responsabilitat en l’examen d’una demandan d’asil)

- Acords de Schengen (1985 i 1990) o 26.3.1995: 7 ee

o Els fan els eemm de les CEE fets fora de la integració comunitària, fora

dels tractats constitutius, i que fan realitat per a alguns estats (iralnda i RU no) la lliure circulació de persones juntament amb mesures

compensatòries:

§ 1 controls en les fronteres exteriors, com i quins, què s’exigeix § 2 cooperació en matèria de policia, matèria judicial penal i mesures

en matèria d’immigració i asil

• Tractat de Maastricht: instauracio de la CAJI

- La UE veu que schengen esta complint els seus objectius i intenta traslladar

schengen als acords de Maastricht - CAJI per cooperar en matèries de justícia i policia, immigració i asil ®

fracassa bastant pel mateix, perquè n’hi ha uns quants que s’hi oposen

• “Hacia un ELSyJ” COM (1998)

• Pla d’acció de Viena

- Tractat d’Amsterdam (1997 eev 1999) ® s’incorpora el bagatge schengen

o Principi de la integració diferenciada !

o Diferenciació o Fragmentació

o Quarantena: 5 anys

- No és fàcil • Mapa:

- Irlanda i RU no hi participen - Croàcia encara no hi participa

- Bulgària i Romania tampoc



- Xipre tampoc

- Països que no son part de la UE però sí de Schengen: Suïssa, Noruega, etc

• Fins al tractat de Lisboa, tot el tema de Espai de llibertat seguretat i justícia

estava fragmentat



Àmbits materials

• Tercera Part del TFUE POLÍTIQUES I ACCIONS INTERNES DE LA UNIÓ ® Títol

V ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTÍCIA (Arts. 67-100) - Capítol 1 : Disposicions Generals

- Capítol 2: Polítiques sobre controls a les fronteres, asil i immigració

- Capítol 3: Cooperació judicial en matèria civil - Capítol 4: Cooperació judicial en matèria penal

- Capítol 5: Cooperació policial

• Canvis i situació després del T de Lisboa

- Institucionals

o Títol VI TUE CPiJP s’incorpora com a política de la UE(es “comunitaritza”) = Actes jurídics i eficàcia de DComunitari

o Art. 4.2.j: competència compartida UE-eemm

o Manteniment excepcions en àmbit aplicació : UK, Irl i DK o Art. 67 TFUE: Plantejament amb 3 blocs clars:

§ Cap. 2 Fronteres i extrangeria (polítiques sobre controls a les

fronteres, asil i immigració) § Cap 4-5: aspectes de seguretat: cooperació judicial penal i

cooperació policial

§ Cap. 3: Cooperació judicial civil - (Dinamarca assumeix tot el bagatge Schengen com a tret internacional i no

dret comunitari (no primacia o efecte directe) què raros son tio)

• SEGURETAT

- Objectiu: prevenir i combatre el nivell apropiat la delinqüència organitzada o

no, en particular, el terrorisme, la trata d’essers humans i els delictes contra els nens, el tràfic il·lícit de drogues i armes, corrupció i frau

- Cooperació policial i judicial en matèria penal: àmbit “comunitaritzat” amb el

T Lisboa (però amb una *especificitat: dret d’iniciativa dels eemm -1⁄4- art. 76.b TFUE)

- Elements d’intergovernamentalisme ® mecanisme del fre d’emergència

- Una excepció*: Art. 72: reserva de competència dels eemm per a l’exercici de la força, i responsabilitat en el manteniment de la seguretat interior



- Cooperació policial: excepcions

o Art. 88: Qualsevol activitat operativa d’EUROPOL, es farà en contacte i

acord de les autoritats dels eemm, el territori dels quals quedi afectat. L’aplicació de mesures coercitives correspondrà exclusivament a les

autoritats nacionals competents

o Articles 276 * NO Competència TJUE § Per comprovar validesa o porporcionalitat d’operacions efectuades

per la policia o altres serveis amb funcions coercitives d’un em

§ O per pronunciar-se sobre l’exercici de les responsabilitats que incumbeixen als estats membres respecte del manteniment de

l’ordre públic i de la salvaguarda de la seguretat interior

- 3 eixos: o Cooperació entre forces policials, duaneres i altres, directament o a

través d’EUROPOL (questio técnica)

o Cooperació judicial en matèria penal: Espai de justícia § Principi de reconeixement mutu: instruments jurídics de cooperació

§ Cooperació institucional horitzontal

§ Cooperació institucional vertical: EUROJUST o Aproximació de les normes dels estats en matèria penal

• JUSTICIA

- Objectius: creació d’un espai judicial europeu ® coherència, convivencia i

cooperació entre espais judicials / facilitar als ciutadans l’exercici de les llibertats de circulació / conferir als ciutadans un sentimetn comú de justícia

a tota la Unió = accés a la justícia i plena coop. judicial

- 2 branques: o Cooperació judicial en matèria civil (més tècnic i per tant ha estat més

fácil de fer)

§ Trets característics: • El principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials i

extrajudicials: pal de paller del sistema (= suposa el ppi de confiança en què tots els sistemes judicials tenen unes mateixes



garanties, i això s’aconsegueix mitjançant una homogeneïtzació

normativa)

• CJCivil: es limita als casos amb repercussió transfronterera

• Progressiva independització de la CPC de l’objectiu de la

realització del mercat interior i progressiva realització d’un

veritable espai de justícia en matèria civil § Cooperació institucional

• Reglament cooperació per a la obtenció de proves en matèria civil

o mercantil

• Reglament sobre notificació i trasllat de documents judicial i

extrajudicials en matèria civil o mercantil • Magistrats d’enllaç

• Xarxa judicial europea en matèria civil i mercantil

• Fòrum sobre la justícia

• Eines informàtiques:

(i) Atles judicial europeu

(ii) Vademècum o promptuari (iii) Fitxes informatives

§ Normes de contingut material: tutela judicial, accés a un jutge

competent… • Reglament (2006) pel qual s’estableix un procediment monitori

europeu • Reglament (2007) pel qual s’estableix un procés europeu

d’escassa quantia

• Directiva (2008) sobre alguns aspectes de la mediació en afers

civils i mercantils

• Directiva per millorar accés a justícia gratuïta

• Mesures mètodes alternatius de resolució de litigis:

(i) Ps per órgans extrajudicial de resolució de conflictes en

matèria de consum /Xarxes per facilitar resolució extrajudicial

de conflictes: ex. Xarxa de centres europeus del consumidor (ii) Codi de conducta europeu per a mediadors



• Mesures per garantir el recolzament a la formació de magistrats i

persones al servei de l’Adms. de Justícia

• E-Justícia per al futur https://e-justice.europa.eu

o Cooperació judicial en matèria penal

§ Amb el Tractat de Lisboa esdevé política de la UE

- Instruments jurídics de cooperació. Harmontizació processal o Principi de reconeixement mutu de sentències i resolucions judicials:

§ Full faith and credit: confiança compartida en uns valors i objectius

comuns als eemm § Mesures d’harmonització penal processal:

• Normes i procediment per garantir reconeixement mutu de

sentències i resolucions judicials

• Prevenir i resoldre conflictes de jurisdicció

o + Aproximació (No harmonització, normes mínimes) de disposicions

legals i reglamentàries per faciliar aquest reconeixement mutu sobre: § Admissiblitat mútua de proves

§ Drets de les persones durant el procediment penal

§ Drets de les víctimes dels delictes § Decisió marc sobre l’estatut de víctima en el procés penal

§ Altres [caràcter evolutiu]: decisió Cll u + aprovació PE

§ Exemples: • Decisió marc (DM) sobre execució de resolucions d’embargament

preventiu de bens i assegurança de proves

• DM reconeixement mutu de sancions pecuniàries

• DM reconeixement mutu de sentències que imposen penes o

altres mesures privatives de llibertat per a la seva execució a la UE

• DM sobre llibertat vigilada

• DM sobre decomís de productes i bens relacionats amb el delcite

• Decisió sobre intercanvis d’informació dels registres

d’antecedents penals

• ORDRE DE DETENCIÓ I LLIURAMENT

(i) Eliminar procediments d’extradició entre els eemm



(ii) Establir un sistema simple de lliurament de la persona

- Cooperació institucional horitzontal

o Magistrats d’enllaç § Punt de contacte per facilitar la cooperació judicial

§ No exerceixen funcions jurisdiccionals

o Xarxa judicial europea § Xarxa de punts de contacte

§ Intermediació, assistència als órgans jurisdiccionals i als fiscals

- Cooperació institucional vertical o EUROJUST: art. 85 TFUE

§ Centre de la política penal europea

§ Reforçar i recolzar coordinació i cooperació entre auroritats encarregades d’investigar i perseguir delinqüència greu amb

dimensió transfronterera

• Que afecti a 2 o + estats membres

• O que hagi de perseguir-se segons criteris comuns

§ A partir de Lisboa + competències / tasques de caràcter processal

penal: inici de diligències d’investigació penal, proposta d’incoació de procediments penals a autoritats nacionals, resolució de conflictes de

jurisdicció...

o Fiscalía Europea (2020?): art. 86 TFUE § Per combatre infraccions que perjudiquein els interessos financers de

la UE

§ Des de EUROJUST § En col·laboració amb EUROPOL per a investigació, incoació de

procediment, obertura de judici i acció penal

• LLIBERTAT

- Capítol 2 Títol V: Polítiques sobre controls a les fronteres, asil i immigració

o Llibertat de circulació de persones

§ Règim per als ciutadans / Règim per als estrangers

§ Diferència entre ciutadans (+ familiars) i estrangers



§ Estrangers lliure durant 3 mesos i després s’ha de justificar

o Política d’immigració

o Política d’asil o Gestió de les fronteres exteriors

- T Lisboa: Principis rectors:

o Principi de solidaritat (JAJAJA SURE) o Repartiment equitatiu de la responsabilitat entre els estats membres,

també en l’aspecte financer

- Codi de fronteres Schengen estableix tipus de control que es faran: o Estrangers: passaport, visat, recursos suficients, no estar en el sistema

de seguretat Schengen etc

- Frontex és l’empresa que vigila la frontera exterior, però els eemm son els encarregats de vigilar les entrades

- Diferències

o Nacional / Estranger o Ciutadà de la Unió / Immigrant

§ Immigrant en situació legal

§ Immigrant en situació il·legal i irregular § Immigrants “privilegiats”:

§ Refugiat

§ Beneficiari de protecció subsidiària § Beneficiari de protecció temporal

- Llibertat de circulació de persones a la UE

o No hi ha un codi com a tal, hi ha una sèrie d’estatuts o Directiva 2004/83/CE del PE i del Consell de 29 d’abril de 2004 relativa

al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a

circular i residir lliurement en el territori dels estats membres § Modalitat d’exercici de la llcp: Depèn de participació de l’estat en

aplicació del sistema Schengen (Cv1990) sobre supressió gradual

dels controls a les fronteres comunes. Març de 1995 (7 eemm: Bg, Al, Fr, Lux, PPBB, Eñ, Pg) +1997-1998 (It, Au, Gr) + 2001 (Dk, Fd,



Su, Is, No) + 2004 (PECO’s nous eemm UE, progressivament, nous

participans a Schengen)

- Política d’immigració UE o Objectius

§ Garantir una gestió eficaç dels fluxos migratoris

§ Un tracte equitatiu dels nacionals de tercers països que resideixin legalment en el territori UE

§ Prevenció immigració il·legal i de la tracta d’éssers humans i una lluita

reforçada d’ambdós o (segueix en mans dels eemm eh)

o Entrada a espai UE: Política comuna de visats

§ Codi de visats (Reglament 810/2009) § Llista de països els nacionals dels quals estan obligats a obtenir visat

/ Llista de pp exempts

§ Model uniforme de visat o Entrada i estada: normes per a diferents categories d’immigrants (per

raons econòmiques o d’altres)

§ Model uniforme de permís de residència § Requisits per a entrada i residència per a estudiants, intercanvi

d’alumnes, pràctiques no remunerades o serveis de voluntariat

§ Tarjeta blava europea (treball d’alta qualificació) § Estatut de residents de llarga durada

§ Permisos d’estada per a víctimes de trata que cooperin

§ Directiva sobre reagrupament familiar § TLisboa: base jurídica per regular integració

o Lluita contra la immigració il·legal

§ Cooperació institucional • Cooperació consular contra el frau documental

• Xarxa de funcionaris d’enllaç en consulats de 3ers pp.

• REM: Xarxa europea de migracions

§ Dec definició ajuda a entrada, circulació i estada irregular



§ Dv 2009 sobre mesures i sancions contra qui contracta treballadors

de 3 pp en situació il·legal

§ Dv (ex mesura Schengen) Sancions a transportistes que porten cap a la UE immigrants en situació il·legal

§ Retorn i allunyament:

• Normes i procediments comuns per al retorn d’estrangers en

situació il·legal • Reconeixement mutu de decisions d’expulsió

• Organització de vols conjunts per a repatriació

- Política d’asil UE o Coordinació dels sistemes d’asil dels eemm

§ Eurodac

§ Sistema de Dublín III • Criteris d’atribució de la resp. respecte demandants d’asil entre

eemm (i) Unitat familiar

(ii) Autorització de residència

(iii) Entrada il·legal (iv) Regla de tancament del sistema

• Flexibilitat del sistema: Clàusules de sobirania i humanitària

• Sistema de Repartiment de càrregues?

• Tenim una política d’asil pensava per a que els demandants no distorsionin les

polítiques europees. UE ha de replantejarse si vol ser gran políticament a mes

d’economicament

Disposicions constitucionals per a la transferència de competències • Per a la participació en les CCEE

- França, Itàlia, Alemanya (ee fundadors) i Dinamarca

o Van considerar suficient per integrar-se en les CCEE les seves previsions constitucionals inespecífiques.

- Països Baixos, Luxemburg i Bèlgica



o Es reforma la Constitució, amb posterioritat a l’ingrés com a membres,

per tal d’assumir la “revolució” constitucional que suposa la integració.

- Irlànda, Portugal i Regne Unit o Reforma de la Constitució prèvia a l’adhesió. En el cas de RU (sense

Constitució formal), s’adopta la European Communities Act, per

permetre les transformacions normatives derivades de la integració. - Grècia i Espanya

o S’inclouen clàusules d’obertura quan es fan les constitucions

respectives, en vistes d’una futura adhesió • Adequació constitucional posterior. TUE’Maastricht: El TUE de Maastricht té un

impacte gran (creació de la UE, ciutadania de la Unió, PESC, po de

subsidiarietat, UEM...) i un cert efecte mobilitzador que genera discussions

sobre la integració europea en la majoria d’estats membres. Aquest impacte fa que alguns estats decideixin reformar les seves constitucions per incorporar en

elles específicament el fenòmen de la integració europea.

- No reforma: Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, Dinamarca ® Al RU

s’adopta la European Union Act, per substituir la ECA (1972), però el sistema és el mateix, adoptar una norma interna que permeti incorporar el bagatge

comunitari

- Reforma de mínims: Luxemburg i Espanya ® A Espanya es reforma l’article

13, per incloure la legitimació passiva en les eleccions municipals prevista per la ciutadania de la Unió

- Impacte constitucional important:

o Portugal o Alemanya: clàusula específica dins un article de la constitució

§ Art 23.1 Per a la consecució d'una Europa unida, la República

Federal d' Alemanya participarà en el desenvolupament de la Unió europea, la realització de la qua1 es condiciona als principis de l'Estat

democràtic, social i de Dret, al federalisme i al principi de

subsidiarietat, i a que es garanteixi una tutela judicial dels drets fonamentals que sigui en essència comparable a la dispensada per

aquesta Llei Fonamental. A tal efecte, la Federació podrà transferir



competències mitjançant Llei amb l'aprovació del Bundesrat.

S'aplicarà l'artic1e 79.II i III per a la constitució de la Unió Europea, la

reforma dels fonaments dels seus tractats o de normes anàlogues, a través de les que es modifiqui o completi, depenent del seu contingut,

aquesta Llei Fonamental, o bé es facin possibles aquestes reformes

o addicions. ® si la UE no respecta tot aixo, jo com a Alemanya no

reconeixeré els actes que vagin més enllà dels límits. Els limtis els

poso jo, en otras palabras

o França: fa expressament constitucional allò que era inconstitucional. Creo una excepció dins la constitució quan el propi sistema

constitucional no ho admetria. Per tant a cada reforma dels tractats

constitutius cal revisar la constitució.

o Conclusió: els tribunals constitucionals dels estats reivindiquen el dret a limitar la integració europea, a través de clàusules. Límits relatius a

DDHH, minories, democràcia i estructures constitucionals dels estats

• Debat europeu sobre la pertinença a la UE després del T Maastricht

- Sentència Tribunal Suprem danès 6.4.1998 - Per al Tractat d’Amsterdam. França

- Per al Tractat de Niça

- Per al Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa - Per al Tractat de Lisboa:

o Sentència T Constitucional Federal Alemany de 30.6.2009

• La CE i el Dret comunitari

- A. Procediment per a l’adhesió

- B. Regeix de forma continuada la pertinènça a la UE, emparant-se així els efectes del DC en el dret intern

- Article 93 CE: Mediante ley orgánica se podrá autorizar la celebración de

tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas de la Constitución. Corresponde a

las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos, la garantía del

cumplimiento de estos tratados y de las resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesión



- Article 95 CE: 1. La celebración de un tratado internacional que contenga

estipulaciones contrarias a la Constitución exigirá la previa revisión

constitucional. 2. El Gobierno o cualquiera de las Cámaras puede requerir al Tribunal Constitucional para que declare si existe o no esa contradicción.

- Declaració TC (2004) fins l’any 2004 el TC havia dit que no era veritat

o ...Tal y como se desprende de los trabajos de las Cortes constituyentes, el art. 93 se concibió como el medio constitucional de nuestra

integración en las Comunidades europeas, fenómeno de integración que

va más allá del puro procedimiento de la misma, y que comporta las consecuencias de la inserción en un ente supranacional distinto,

susceptible de crear un Ordenamiento propio dotado de particulares

principios rectores de la eficacia y de las exigencias y límites de la aplicabilidad de sus normas. Aquélla fue una integración largamente

anhelada y, sin ninguna duda, constitucionalmente querida y por ello

facilitada por el citado art. 93 CE. o ...El art. 93 CE es sin duda soporte constitucional básico de la integración

de otros ordenamientos con el nuestro, a través de la cesión del ejercicio

de competencias derivadas de la Constitución, ordenamientos llamados a coexistir con el Ordenamiento interno, en tanto que ordenamientos

autónomos por su origen. En términos metafóricos podría decirse que el

art. 93 CE opera como bisagra mediante la cual la Constitución misma da entrada en nuestro sistema constitucional a otros ordenamientos

jurídicos a través de la cesión del ejercicio de competencias. De este

modo se confiere al art. 93 CE una dimensión sustantiva o material que no cabe ignorar.

o Producida la integración debe destacarse que la Constitución no es ya

el marco de validez de las normas comunitarias, sino el propio Tratado cuya celebración instrumenta la operación soberana de cesión del

ejercicio de competencias derivadas de aquélla, si bien la Constitución

exige que el Ordenamiento aceptado como consecuencia de la cesión sea compatible con sus principios y valores básicos.



o ...Esa interpretación debe partir del reconocimiento de que la operación

de cesión del ejercicio de competencias a la Unión europea y la

integración consiguiente del Derecho comunitario en el nuestro propio imponen límites inevitables a las facultades soberanas del Estado,

aceptables únicamente en tanto el Derecho europeo sea compatible con

los principios fundamentales del Estado social y democrático de Derecho establecido por la Constitución nacional. Por ello la cesión constitucional

que el art. 93 CE posibilita tiene a su vez límites materiales que se

imponen a la propia cesión. Esos límites materiales, no recogidos expresamente en el precepto constitucional, pero que implícitamente se

derivan de la Constitución y del sentido esencial del propio precepto, se

traducen en el respeto de la soberanía del Estado, de nuestras estructuras constitucionales básicas y del sistema valores y principios

fundamentales consagrados en nuestra Constitución, en el que los

derechos fundamentales adquieren sustantividad propia (art. 10.1 CE), límites que, como veremos después, se respetan escrupulosamente en

el Tratado objeto de nuestro análisis.



Bloc II.

Estructura, òrgans i poders



Tema 4. Estructura orgànica de la Unió Europea

Idees generals

• Diferències òrgans / institucions:

- Institucions tenen àmbit propi de poders, autonomia financera i administrativa. Son 7 i estan als tractats constitutius:

o Consell europeu ® no poder legislatiu

o Consell de la UE (consell de ministres) ® p legislatiu

o Comissio Europea ® p legislatiu

o Parlament europeu ® p legislatiu

o T justícia o T comptes

o BCE

- Òrgans



• Novetats

- Parlaments nacionals formen part del procés legislatiu ® no és obligatori

- PESC (ja existia però ara s’institucionalitza millor)

• Les cares de la UE

- Donad Tusk

- Antonio Tajani - Jean Claude Juncker

- Federica Mogherini

- Mario Draghi - Altres

• Consultius: en el procés legislatiu

• Establiments públics comunitaris: òrgans creats per les institucions europees

amb funcions tècniques, científiques, etc (no polítiques) i que tenen personalitat jurídica pròpia



Les institucions de la Unió Europea • Cada una expressa diferents interessos i diferents legitimitats

• Unificació de les institucions en la història de la integració europea

- (unificació orgànica, es a dir, un únic PE; però unificació no necessàriament

funcional)

• La divisió de poders NO obeeix a la separació de poders de Montesquieu i per

tant no podem associar un poder a una institució. La divisió de poders obeeix a altres principis/interessos

- Ha obeït a la necessitat d’equilibrar les 3 legitimitats

o Governamental – consell o Democràtica – PE

o Comunitària o comuna – comissió

Òrgans

Previstospelstractats

Òrgansconsultius

Comitèeconòmicisocial

Comitèdelesregions

Òrgansespecialitzats

Òrgansdegestió

Agènciaaprovisionament

EURATOM

Banceuropeud'inversió

Òrgansfinancers Sistemaeuropeudebancscentrals

Òrgansdecontrol Defensordelpoble

Noprevistospelstractats

Òrganscreatsperlesinstitucions

Grupsicomitèsconsultius

Comitèsdegestióireglamentació

Òrganspersonalitzats Agèncieseuropees



• Trets generals de la distribució de poders

- (no podem dir que el consell tingui més importància- tècnicament les 7

institucions son igual d’importants)

- Consell Europeu dona instruccions generals a tota la UE. Mai pren decisions

legislatives

• Tipus de poders

- De decisió

- De control • Evolució històrica protagonitzada principalment pel PE que ha anat equiparant

el seu poder a la comissió i consell poc a poc fins a Maastricht. ARA podem

parlar de triangle institucional, abans no

• Relacions inter institucionals:

- PE – Comissió ® control polític – moció de censura

- PE – Consell ® control polític de menys intensitat

- Consell – comissió – PE ® triangle institucional per a l’adopció / execució

de normes. Relacions freqüents i intenses • Novetats a partir del tractat de Lisboa

- En l’àmbit de les INSTITUCIONS Arts. 13-19 TUE-Lisboa:

o 7 Institucions: 5 + Consell Europeu i BCE

o President estable del Consell Europeu o Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat

o Extensió del vot per maj.qual. a 45 nous casos (ex. ELSiJ)

o Iniciativa popular o Participació dels parlaments nacionals: ex. Control de la subsidiarietat de

l’acció de la UE



o Doble majoria (ee i població) en el Consell

• Principis que regeixen les relacions interinstitucionals

- Ppi d’atribució competencial (això regeix tota la UE) ® tenen les

competències que li han estat transferides en els tractats i nomes podran

actuar en l’àmbit competencial de la UE o Doble àmbit

§ Poders conferits

§ Competències de la UE - Ppi d’autonomia de les institucions

- Ppi de l’equilibri institucional: les institucions han d’exercir el seu àmbit que

està en els tractats, ho HAN de fer, no poden fer deixadesa, i per tant les delegacions de poder han de ser limitades i controlades, i a més han

d’exercir els seus poders respectant els poders de les altres institucions

- Ppi de cooperació lleial entre les institucions - Sanció per sudar d’un aquests principis és la NULITAT

El Consell Europeu Introducció

• Article 15 TUE ® “no exercirà funció legislativa alguna”

• Article 235 TFUE

• És una institució de la UE que té una legitimitat intergovernamental que expressa

els interessos dels governs dels eemm al més alt nivell perquè està format pels

caps d’estat i de govern dels estats membre. • És institució europea des del tractat de Lisboa (2009)

• Ha tingut un procés d’institucionalització que comença l’any 1969 (aprox)

perquè es el moment en què s’acaba la primera crisi de la UE (crisi de la cadira buida de França). Van començar aleshores a reunir-se els caps d’estat i de

govern, per tal de desbloquejar problemes d’alta política

• El nom del consell europeu apareix a la AUE



Composició (i elecció)

• Caps d’estat i govern

• President del consell europeu

• President de la comissió

• També participarà en els seus treballs Ms PESC

Organització i funcionament

• Funciona per consens

• En alguns casos està expressament previst en els tractats que prengui decisions

per maj simple, quali o unanimitat

• Què surt de les decisions preses? No actes legislatius ni reglaments.

Conclusions... coses amb noms així

• Funcions

- A. Orientació política general (art. 15.1 TUE) + orientacions estratègiques: o PESC / ELlSiJ / Política Econòmica / Política Ocupació

- B. Conciliació:

o PESC / SegSoc / ELlSiJ: Coop policial o Coop Jud Penal - C. Decisions previstes com a institució:

o Art. 7: Constatació violació greu i persistent valors UE per un EM

o Nomenarà: President Cll Europeu / Alta Repr Aff Ext. I Po Seg / Pres + Vicepres + membres Ctè Ex BCE

o (Previst: Rotació membres Css)

- D. Poders de tipus constitucional: o Decisió sobre reforma Tractats:

§ a. Tramitació en l’ordinària;

§ b. Decisió revisió en la simplificada (i clausules pasarel·la). o Orientacions generals sobre negociació en cas de retidada d’un EM

• President del consell europeu:

- Donald Tusk

- Es va decidir per un perfil baix, finalment - A partir del tractat de Lisboa



- 2,5 anys de mandat i renovable 1 cop

- Facilita cohesió i consens

- Impulsa treballs i continuïtat institució - Ret comptes al PE de les reunions

El Banc Central Europeu Introducció

• Dirigeix i executa la política monetària de la UE

• Pol econòmica es compartida amb eemm, per tant BCE tracta pol monetària

• Seu a Frankfurt

• Previst als arts 282 i ssTFUE

• Sistema europeu de bancs centrals: independent de la UE i dels estats, i de

tipus federatiu. Format pel BC i els BC dels eemm

- Federatiu: les decisions que es prenen en el BCE s’executen a través dels BC nacionals

- Autoritat associada a la pol monetària

- Personalitat jurídica pròpia • Funcions:

- Mantenir l’estabilitat de preus - Dirigir i executar la pol monetària dels estats de l’eurozona

- Recolzar les pol econòmiques de la unió

- Controlar les operacions de canvi de divises i l’emissió d’€ • Té un capital de 10.800M€


• Comitè executiu

- President

- Vicepresident - 4 membres anomenats governadors



- ® prenen les decisions executives i donen ordres als BC nacionals per a

que les executin

• Consell de governadors

- President

- Vicepresident - Governadors dels BC nacionals de l’eurosistema o Eurozona

- ® orientacions de la pol monetària

• Consell general

- Consell de governadors + Tots els governadors dels BC dels estats,

Eurozona i no Eurozona - ® presa de decisions molt limitada

• President BCE: Mario Draghi



Creació del BCE el 1998, amb seu a Frankfurt. Té personalitat jurídica pròpia i des

del Tractat de Lisboa és una de les institucions de la UE. El BCE està immers en un

conjunt institucional més ampli, el SEBC, del què en formen part els bancs centrals de tots els EM. Paral·lelament, els BCN dels EM que tenen l’euro com a moneda i

el BCE formen l’eruosistema. Per tant, els BCN mantenen la seva personalitat

jurídica pròpia diferent de la del BCE, i el SEBC com a conjunt no en té. El SEBC té una estructura jeràrquica, en què el BCE és a dalt de tot, ja que les

actuacions dels BCN en matèria monetària han d’ajustar-se a les instruccions del

BCE. Així mateix, és un sistema descentralitzat, ja que el BCE ha de recórrer als BCN per executar les operacions que corresponguin a les funcions del SEBC.

El SEBC està format pel BCE i els BCN de tots els EM, inclosos els que no

participen de la zona euro, és a dir, que està format per 29 entitats amb personalitat

jurídica pròpia. El SEBC no té personalitat jurídica pròpia però actua seguint el principi d’unitat d’acció d’acord amb la seva estructura jeràrquica.



Òrgans del BCE / SEBC

Comitè Executiu

Format per un President, un Vicepresident i 4 membres, tots anomenats per 8 anys pel Consell Europeu. Els seus poders són:

- Aplicar la política monetària del BCE.

- Donar instruccions als BCN i preparar les reunions del Consell de Govern. - Desenvolupar les funcions que li delegui el Consell de Goern.

- Responsabilitat de la gestió ordinària del BCE.

Consell de Govern (Consell de Governadors) Format pels membres del Comitè Executiu i els governadors dels BCN de

l’Eurozona. Té reunions de caràcter confidencial, que pot decidir fer públiques. La

seva missió es: - Adoptar les orientacions i decisions necessàries per garantir el compliment

de les funcions del SEBC.

- Formulació de la política monetària de la Unió: o Tipus d’interès oficials del BCE.

o Liquiditat.

Comitè Executiu + Consell de Govern = Eurosistema o Eurozona. Consell General

Format pel President i Vicepresident del BCE i tots els governadors dels BCN dels

EM. La seva missió és establir un fòrum de cooperació que permeti mantenir vinculats a la política monetària de la Unió els EM acollits a una excepció. Les seves

funcions es limiten a desenvolupar les tasques necessàries de la tercera fase dels

EM acollits a una excepció, decidir la contribució en el capital del BCE d’aquests EM i a qüestions consultives, preparatòries o tècniques:

- Informes de convergència.

- Funcions consultives del BCE, recopilació d’informació estadística, elaboració d’informes sobre les activitats del BCE i establiment de les

condicions de contractació del personal del BCE.

Consell de Supervisió Funcions de supervisió, malgrat l’òrgan realment decisori és el Consell de Govern,

ha que el Consell de Supervisió es limita a presentar-li projectes de decisió.



è Malgrat el funcionament col·legiat del Consell de Govern, el Comitè Executiu

i el Consell General, s’ha de destacar la figura del President del BCE, que té

vot de qualitat per resoldre empats, pot comprometre legalment el BCE i representa la institució a l’exterior.

Objectius i funcions

Objectiu principal: mantenir l’estabilitat de preus en la zona, és a dir, controlar

inflació. També donar suport les polítiques econòmiques generals de la Unió i actuar

segons els principis d’una economia oberta i de lliure competència. El BCE té el funcionament previst als tractats constitutius (art. 282 y ss. TFUE). Té

una estructura independent tant de les institucions de la UE com dels EM i, alhora,

de tipus federatiu, en el sentit que les decisions s’executen a través dels BCN. Les seves funcions són:

- Definir i executar la política monetària de la Unió.

- Controlar les operacions de canvi de divises, incloses les operacions amb monedes dels EM que no participen a la moneda única.

- Gestió i possessió de les reserves oficials de divises dels EM de la zona euro.

- Emissió de bitllets i monedes d’€. - Promoure el bon funcionament dels sistemes de pagament.

- Contribució a la supervisió prudencial i l’estabilitat financera.

- Recopilació estadística, funció consultiva... El BCE té un capital de 10.825.007.069,61€, provinent dels BCN dels EM de la UE.

Només s’han desembutxacat 7.619.884.851,40€ perquè no tots els EM són de

l’Eurozona. Les participacions dels BCN en aquest capital es calculen utilitzant una clau que reflecteix la participació dels respectius països en la població i en el

producte interior brut de la UE. Aquests dos factors tenen igual pes a l'efecte

d'aquest càlcul.

El paper dels BCN com a part integrant de l’Eurosistema

Art. 282 TFUE: 1. El Banco Central Europeo y los bancos centrales nacionales constituirán el Sistema Europeo de Bancos Centrales (SEBC). El Banco Central Europeo y los



bancos centrales nacionales de los Estados miembros cuya moneda es el euro, que constituyen el Eurosistema, dirigirán la política monetaria de la Unión.

Independència

Article 130 TFUE: En el ejercicio de las facultades y en el desempeño de las funciones y obligaciones que les asignan los Tratados y los Estatutos del SEBC y del BCE, ni el Banco Central Europeo, ni los bancos centrales nacionales, ni ninguno de los miembros de sus órganos rectores podrán solicitar o aceptar instrucciones de las instituciones, órganos u organismos de la Unión, ni de los Gobiernos de los Estados miembros, ni de ningún otro órgano. Las instituciones, órganos u organismos de la Unión, así como los Gobiernos de los Estados miembros, se comprometen a respetar este principio y a no tratar de influir en los miembros de los órganos rectores del Banco Central Europeo y de los bancos centrales nacionales en el ejercicio de sus funciones. En teoria: independència de les institucions de la UE i dels governs dels EM. Realitat

d’Espanya: Luis de Guindos va ser nomenat quan encara era ministre del govern.

Rendició de comptes

- Publicacions. - Conferències de premsa.

- Compareixences davant del Parlament Europeu.

- Discursos i entrevistes. - Controls financers.



Tema 5. El Consell, la Comissió i el Parlament: la funció

normativa

El Consell o Consell de Ministres (= consell de la UE) Articles 16 TUE i 237-243 TFUE.

- El Consell és una institució en la què hi estan representats els interessos

nacionals, pel què encarna el principi de representació dels Estats. Fins l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, era l’única institució que encarnava

el principi de legitimitat intergovernamental, però des de llavors comparteix

aquesta representació dels interessos nacionals amb el Consell Europeu, si

bé aquest és fonamentalment un executiu intergovernamental, a diferència del Consell, que és un legislatiu intergovernamental. El Consell assumeix els

més importants poders de decisió legislativa i pressupostària, així com la

definició de polítiques i coordinació a la Unió. - El Consell no és una conferència internacional ni els seus actes són acords

internacionals, tot i ser una institució composta per membres dels Governs

dels EM que representen i defensen els seus interessos nacionals. Els resultats de les deliberacions del Consell tenen per objectiu harmonitzar

aquests interessos particulars en el superior interès de la Unió, de manera

que el Consell és una institució que defineix l’interès comú. El Consell expressa una voluntat pròpia diferent de la voluntat dels Estats, i les seves

decisions s’imposen a tots, encara que hi hagin votat en contra.

Introducció

• Article 16 TUE

• Articles 237-243 TFUE

• Institució que expressa la legitimitat intergovernamental dels eemm, que

expressa els interessos dels governs dels eemm

• Se sotmet a les regles de funcionament i presa de decisions de la UE



Composició i organització

• Art 16 TUE

• 1 representant de cada eemm de rang ministerial, facultat per comprometre el

govern de l’eemm i per exercir el dret de vot

- Conseqüència ® no sempre hi va el mateix ministre, i depèn de l’estat

decidir qui hi va - ® la composició del consell serà variable

• Consells d’afers generals

• Consells sectorials

- Afers Exteriors *Presideix AltaReprUE-AEiPS - ECOFIN Asuntos Económicos y Financieros

- Justicia y Asuntos de Interior (JAI)

- Empleo, Política Social, Salud y Consumidores - Competitividad (Mercado Interior, Industria Investigación y Espacio)

- Transporte, Telecomunicaciones y Energía

- Agricultura y Pesca - Medio Ambiente

- Educación, Juventud, Cultura y Deporte

• Presidits pel país que li toqui semestralment, ara Romania

• Presidència: rol important perquè és qui programa les reunions, dinamitza i té la

potestat de decidir passar a la voting procedure

• Funcionament corrent de la institució és el COREPER (comitè de representants

permanents) - Arriba als consensos abans dels consells

- Nivell I i II

o II ® representants amb rang d’ambaixador. PESC, espai llibertat seg i

justícia i afers exteriors o I ® adjunts a l’ambaixador

- Nivell de consens al qual s’arribi en COREPER determinarà si s’inscriu a

l’ordre del dia en l’apartat A (sense discussió s’aprova) i apartat B (no hi ha

consens alt i cal discutir)



Funcionament

• Ordre establert de les presidències. Semestral

• Seu: Brussel·les, però algunes reunions a Luxemburg

• Sessions

- Deliberació

- Principi de secret ® Principi de secret professional vs. principi de

transparència: el principi de transparència s’aplica nomes en qüestions de

procediment legislatiu ordinari. El secret professional s’aplica en la resta de temes.

- Comissió convidada

- Actes • Votació

- Quòrum

- Vot escrit (rar)

- Vot: Majoria simple, unanimitat, majoria qualificada. Normalment maj qualificada. PLO es majoria qualificada

o Maj qualificada: vot no val igual per tothom (en funció de la població,

economia, etc) o Casos per unanimitat

§ PESC * casos clarament definits mq (ex. Designació representants

especials) § Ciutadania (nous drets)

§ Adhesió a la UE

§ Harmonització legislacions estatals sobre fiscalitat indirecta § Finances UE (recursos propis, marc financer plurianual)

§ Algunes disposicions JAI (fiscal europeu, Dret de família, coop.

Policial, etc.) § Harmonització legislacions estatals sobre Seguretat Social i protecció

social.

o Hi havia una evolució del sistema de maj qualificada molt complex.

Finalment amb Lisboa s’ordena ® Majoria qualificada en el Consell a

partir de 1.11.2014



§ 55% Estats membres= 16/28 (si voten tots)

§ 65% població = 329 / 506 milions (si voten tots)

• Minoria de bloqueig: al menys 4 EE / amb 35% de població

§ *Casos especials: proposta que no és de la Comissió ni de AltRepresentantUE-AExiPoSeg = 72% EE (21/28) +65% població

§ Entre 1.11.2014 / 31.3.2017: Protocol 36, títol II, Disp. Sobre majoría

qualificada “...cualquier miembro podrá solicitar que el acuerdo se adopte por la mc que se define en el apartado 3 (= abans 1.11.2014)”

§ ® és molt recent que s’aplica de forma plena el sistema previst a

Lisboa

Poders

• 1 Poder normatiu / legislatiu : poders de decisió en en el marc del Dret UE

- Poder de decisió política en l’àmbit legislatiu

- Normatiu general- o de naturalesa legislativa : colegislador (+Css +PE) o PESC: Actes jurídics vinculants

o Decisions individuals previstes en els tractats, de tipus normatiu

o Poders pressupostaris: aprovació pressupost (+PE =decisió s/ DNO); recursos propis...

o Decisions relatives a acords Internacionals: Conclusió dels acords

o = poder compartit amb comissió i PE

• 2 Atribuirà el poder executiu a la Comissió, tot emmarcant l’exercici d’aquest

poder *execució directa del Cll (PESC...) - = el consell li diu una mica a la comissió com executar

• 3 Poders de coordinació

- pex. Pols. Ecs. Eemm / Po Ocupació /PESC

• 4 Poders de naturalesa constitucional: proposta membres Css; nomenament

membres Tcomptes; composició CR i CES...

Formació de la voluntat de l’estat en el si del Consell

• Alemanya: segons tipus de competència i temàtica, es decidirà en base al parer

del Bundesrat i Bundestag



• França: govern sotmet a l’assemblea nacional i el senat els projectes de la UE

quan tinguin naturalesa legislativa

• Espanya:

- Participació de les corts generals: Comissió mixta per a la UE.

- Participació de els CCAA: Les CCAA participen en conferencies per afers

relacionats amb les comunitats europees, però no es resol com les CCAA han de participar. El govern en el fons suda bastant o pot sudar bastant del

que se li digui

o Participació indirecta en la definició de la voluntat de l’Estat en el representant al consell

§ Si el tema és de competència exclusiva de l’estat ® les ccaa son

informades dins les conferencies d’afers de la ue § Si el tema és de competència de les ccaa ® es tindrà en compte de

manera determinant la posició de les ccaa

o Participació directa: des de 2004, hi ha una certa participació directa en

les delegacions de l’estat espanyol que van al consell.

Formació de la voluntat de l’Estat en el si del Consell

Alemanya. Article 23 LFB paràgrafs 2-7 2.El Bundestag i els Lander, a través del Bundesrat participaran en els afers comunitaris. El Govern Federal haurà d'informar àmpliament el Bundestag i el Bundesrat el mes ràpid possible. 3.El Govern Federal donarà al Bundestag l'oportunitat d'expressar el seu parer abans de participar en la producció normativa de la Unió Europea. El Govern Federal tindrà en compte les opinions del Bundestag en les negociacions. La Llei desenvoluparà aquesta matèria. 4.El Bundesrat participarà en el procediment de formació de voluntat de la Federació sempre que hagi de prendre part en la corresponent mesura interna o bé els Lander tinguin competències en l’àmbit intern. 5.El Govern Federal tindrà en compte el parer del Bundesrat quan, en l'exercici de les competències exc1usives de la Federació es vegin afectats els interessos dels Lander o bé quan aquesta tingui la competència legislativa. En cas que s'incideixi



sobre el centre de gravetat de les competències legislatives dels Lander, sobre la seva organització administrativa o el seu procediment administratiu, haurà de tenir-se en compte de forma determinant l'opinió del Bundesrat. Tot i amb això, ha de preservar-se la responsabilitat de la Federació en el seu conjunt. Les matèries que puguin determinar un augment de les despeses o una disminució dels ingressos hauran de comptar amb l'aprovació del Govern Federal. 6.Cas que s'afecti el centre de gravetat de les competències exc1usives dels Lander, la Federació haurà de confiar al representant dels Lander designat pel Bundesrat la defensa de les competències que, com a membre de la Unió Europea corresponen a la Federació. Es dura a terme la defensa d'aquestes competències amb la participació i l'aprovació del Govern Federal. Ha de preservar-se la responsabilitat de la Federació en el seu conjunt. 7.La Llei, que requerirà l'aprovació del Bundesrat concretarà allò que es disposa als apartats 4 a 6.

França. Article 88.4 CFr Art. 88.4. El govern sotmetrà a l'Assemblea Nacional i al Senat, des de la seva transmissió al Consell de la Unió Europea, els projectes o proposicions d'actes de les Comunitats europees i de la Unió Europea que comportin disposicions de naturalesa legislativa. Pot igualment sotmetre'ls els altres projectes o proposicions d'actes així com qualsevol document que emani d'una institució de la Unió Europea. Segons les modalitats fixades pel reglament de cada assemblea, poden ser votades resolucions, si de cas fora de les sessions, sobre els projectes, proposicions o documents mencionats en el paràgraf precedent. Art. 88.5. Qualsevol projecte de llei que autoritzi la ratificació d’un tractat relatiu a l’adhesió d’un estat a la Unió Europea i a les Comunitats europees serà sotmès a referèndum per part del President de la República.

El cas espanyol

Participació de les Corts Generals Comissió mixta per a la Unió Europea (representants de les dues cambres):



- Llei 8/1994 de 19 de maig, modificada per Llei 24/2009, per adaptar-la al

Tractat de Lisboa.

o Art. 3, competencias: b) [...] El Gobierno, a la mayor brevedad posible, y a reserva de una valoración definitiva, remitirá a las Cámaras un sucinto informe sobre el contenido sustancial de aquellas propuestas legislativas que tengan repercusión en España. Cuando la Comisión Mixta lo considere oportuno, podrá solicitar del Gobierno la ampliación de la información recibida. c) Celebrar debates sobre una propuesta legislativa concreta en el seno de la Comisión y solicitar, si se considera oportuno, al Presidente de cualquiera de ambas Cámaras la celebración de un debate en el Pleno respectivo con el mismo fin, participando el Gobierno en ambos casos. j) Emitir en nombre de las Cortes Generales, con arreglo a lo dispuesto en la normativa europea aplicable, dictamen motivado sobre la vulneración del principio de subsidiariedad, en los términos que se recogen en el Capítulo II de esta Ley. k) Solicitar del Gobierno la interposición del recurso de anulación ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea por infracción del principio de subsidiariedad, conforme se indica en el artículo 7 de esta Ley.

Participació de les Comunitats Autònomes Conferències sectorials + Conferencia para Asuntos Relacionados con las

Comunidades Europeas /UE (CARCE-CARUE).

- Participació de les CCAA indirecta a través de les conferències sectorials per participar en la formació de la voluntat del representant espanyol al Consell.

Els representants de les CCAA no van al Consell en substitució del Ministre

(Acord del CARUE de 30.11.1994). - Des de l’any 2004 hi ha certa participació directa de les CCAA a les

delegacions de l’Estat Espanyol que van al Consell (Acord del CARUE de

9.12.2004).



La Comissió Europea Introducció

• Comissaris no representen els estats, defensen interès comú, comunitari

• Article 17 TUE i 244 i següents TFUE

• La Comissió és una institució creada des del mateix origen de les Comunitats

Europees als 50, si bé es denominava Alta Autoritat de la CECA.

• És una institució dotada de plena legitimitat democràtica perquè és elegida en

obtenir la confiança de la majoria del PE després de les eleccions.

Composició (i elecció)

• 28 membres (son massa membres, es proposa una reducció al t de Lisboa però

a veure què)

• Mandat de 5 anys

• Condicions dels comissaris

- Competència general (que siguin uns cracks)

- Compromís europeu - Garanties plenes d’independència

- Nacionals dels eemm

• Estatut dels membres: d’acord amb l’exigència d’independència dels membres.

Plena llibertat de moviments, no poden rebre ni demanar mandats per part dels

seus estats. No poden fer altres feines • Nomenament: article 17 TUE. President de la comissió entre PE i eemm. Eemm

ho proposen al PE en base als resultats de les eleccions europees

(spitzenkandidat). I s’escull en base als membres del PE (mínim 50+1). El consell

adopta una llista de persones proposades membres de la comissió. I aquesta llista passen un examen, una audiència individual al PE

• Actualment: Juncker (i Mogherini vicepresidenta d’alguna comissió)

28 membres, un per Estat, durant 5 anys (el Tractat de Lisboa proposa reducció

del nombre d’Estats, però això perjudica els EM petits), en què s’hi inclou la

Presidència i l’Alta Representant. Si bé els seus membres no representen els Estats ni els interessos nacionals, es composa per un nacional de cada EM.

Condicions:



1. Competència general

2. Compromís europeu

3. Garanties plenes d’independència 4. Nacionals dels EM

El mandat dels membres de la Comissió és de 5 anys, igual que el del PE, de

manera que s’anomenen nous comissaris després de cada renovació parlamentària. Després de les diverses modificacions introduïdes pels Tractats, el

procediment és el següent:

1. Després de les eleccions i a la vista dels resultats, el Consell Europeu proposa per majoria qualificada el candidat a la presidència de la Comissió.

2. El Ple del PE decideix per majoria dels membres que el composen si

l’aprova. 3. El nou president inicia consultes amb els Governs per proposar comissaris,

que han de ser proposats per majoria qualificada pel Consell, de comú acord

amb el president designat. La vicepresidència serà per l’Alta Representant. Quan hi ha un acord pels comissaris, el Parlament els convida a comparèixer

a les comissions parlamentaries, que informen al president de la capacitat

dels proposats per exercir el càrrec. 4. Tots els designats, inclosa l’Alta Representant i el president, se sotmeten de

manera col·legiada a un vot d’aprovació del PE, que podran ser anomenats

posteriorment pel Consell Europeu amb majoria qualificada. Estatut dels Membres: d’acord amb l’exigència d’independència dels membres.

Plena llibertat de moviments, no poden rebre ni demanar mandats per part dels

seus Estats, no poden fer altres feines. D’acord amb la necessitat d’independència, no poden ser cessats pels Governs ni el Consell, sinó només pel Tribunal de Justícia

a proposta del Consell o la Comissió, si es constata que ja no reuneixen les

condicions necessàries. Han de conservar la confiança del President de la Comissió.

Una altra característica és la col·legialitat. Les decisions s’adopten per majoria

absoluta i la institució n’assumeix la responsabilitat col·lectivament.




• Presidència – escull distribució de carteres

- Liderar feina de la comissió

• Secretaria general: recolzament feina de la institució

• 28 comissaris que es recolzen en 33 direccions generals. 25.000 funcionaris i

agents

• Les decisions les pren la comissió, principi de col·legialitat

Funcionament

• Principis rectors de funcionament

- Independència

- Administració única - Col·legialitat

- Responsabilitat

Poders

• 1 Iniciativa legislativa- Poders de decisió

- Gairebé en exclusiva menys PESC-D; CPJP...

- Paper lobbies/ CES /CR / PE - Iniciativa ciutadana... 1M habitants d’1/4 d’eemm (“significatius”) ® el

nombre de persones ha de ser proporcional als representats d’aquell país al

PE

• 2 Execució normes i polítiques EU



- Normes de DUE : Execució Normativa i Ex. Administrativa

- Pressupost

- Dret de competència - Gestió de fons estructurals i de cohesió

• 3 Poder de control: del compliment DUE

• 4 Representació de la UE a nivell Int: Alt Repr.UE

• 5 Poder de decisió propi

- Formularà recomanacions o dictamens sobre matèries del TFUE

El Parlament Europeu Introducció

• Hereu de l’assemblea parlamentària de la CECA. Any 1962 canvia el nom a PE

• Moment en què es escollit per sufragi universal

• 750 + 1 (depenent del Brexit, seran 705)

Composició

• ELECCIÓ per sufragi universal directe, amb procediments electorals diversos

segons els estats membre - Règim bàsic electoral 2002: aspectes bàsics. Vot únic, secret, etc. sistema

electoral proporcional

- Futur? Procediment uniforme? - ® Normativa aplicable:

o Acta electoral europea-UE

o Normes respectives internes ex. Espanya LOREG

o Espanya no barrera electoral o Llistes obertes o tancades

o Període electoral de dijous a diumenge

• Mandat de 5 anys

• ESTATUT del parlamentari

- Incompatibilitat amb altres responsabilitats UE

- Incompatibilitat parlamentari a eemm



• Partits europeus no es presenten a les eleccions europees. Cada estat te partits

politics constituïts, la gent vota aquests, i un cop al PE s’ajunten per grups

polítics

ESTATUT del parlamentari: - Diputats per 5 anys.

- Mandat de caràcter representatiu à vot individual i personal, no poden rebre

instruccions ni mandats imperatius. - Privilegis i immunitats: llibertat de desplaçament sense restriccions, facilitats

duaneres, no poden ser objecte de persecució per les seves funcions i tenen

immunitat jurisdiccional penal, que només pot aixecar el PE. - Representen la ciutadania dels Estats, no les regions i pobles; aquestes ja

tenen la seva representació al Comitè de les Regions.

Organització interna

• Grups polítics: mínim 25 diputats de 7 eemm

• 20 comissions parlamentàries

• President / mesa / conferència de presidents (dels grups politics)

• Defensor del poble

• Administració

- Secretaria general - Direccions generals



Funcionament

• Períodes: legislatura / períodes de sessions

• Principi de transparència

• Deliberació

• Votació

- Quòrum 1/3 de membres - Majoria absoluta de vots emesos o de membres? (2/3...)

- No hi ha una pauta concreta, vamos

• Seu: Estrasburg (12 sessions)

- 5 períodes extraordinaris: Brussel·les

Poders

• 1 Poder legislatiu: participació en el poder normatiu general / de naturalesa

legislativa

o Consulta simple (molt minoritari) o Procediment de codecisió

o Dictamen conforme



- Participació en el poder execució

- Poders pressupostaris

- Participació en conclusió acords internacionals: Aprovació si AcAssociació; adhesió al CEDH; marc institucional específic; repercussions

pressupostàries imp.; o proc. Leg,ord o aprovació PE en normes ad intra

• 2 Poders de control

- Sobre la Comissió: o Nomenament president i col·legi de Cssaris

o Moció de censura

§ 1/10 de diputats § S’ha de debatre no abans de 24h abans d’haver-la acceptada

§ Votació no pot ser abans de els 48h

§ Majoria absoluta dels membres que suposin 2/3 dels vots o Comissions d’investigació

o Informe general anual

- Sobre altres institucions i órgans (-intens): Cll / CllEu / AR-PESC - També exerceix aquest poder a través del Defensor del poble

- També respon a les peticions que li fan els ciutadans.



El Defensor del Poble Article 228 TFUE. Actualment, Emily O’Reilly.


Seu a Estrasburg (11 períodes parcials de sessions)... i Brussel·les (6 períodes

parcials de sessions) + Luxemburg. Períodes:

- Legislatura / períodes de sessions

- Períodes parcials de sessions / sessions Principi de transparència.

Deliberació.

Votació - Quòrum 1/3 de membres. Majoria absoluta de vots emesos o altres (2/3…)

Atribucions i poders

1. Poder legislatiu: participació en el poder normatiu general / de naturalesa legislativa.

i. Consulta simple.

ii. Procediment de codecisió. iii. Dictamen conforme

a. Participació en el poder execució.

b. Poders pressupostaris. c. Participació en la conclusió d’acords internacionals: aprovació si

AcAssociació; adhesió al CEDH; marc institucional específic;

repercussions pressupostàries imp.; o procediment legislatiu ordinari o aprovació PE en normes ad intra.

2. Poders de control.

a. Sobre la Comissió:

i. Nomenament president i col·legi de Cssaris. ii. Moció de censura de TOT el col·legi.

iii. Comissions d’investigació.

iv. Informe general anual.



b. Sobre altres institucions i òrgans (menys intens): Consell / Consell

Europeu/ Alta Representant – PESC.

c. També exerceix aquest poder a través del Defensor del poble. d. També respon a les peticions que li fan els ciutadans.

Òrgans complementaris Òrgans Consultius Comitè Econòmic i Social

• Composició:

- Actors econòmics que poden donar el seu parer

- Grups d’empresaris, treballadors i altres

- 350 membres - Escollits a proposta dels eemm

• Hi és des de l’inici de la integració europea

• Organització

- President

- Mesa

- Subgrups - Seccions (= comissions)

• Funcions consultives: dictamen preceptiu (cal, és necessari, però no és

vinculant) en

- PAC - Lliure circulació de treballadors, dret d’establiment i llib. prestació serveis

- Transports

- Política Social - Educació

- FP

- Salut pública - Protecció dels consumidors

- Xarxes transeuropees

- Indústria



- Qualsevol altre àmbit si ells així ho desitgen o se’ls demana

Comitè de les Regions • Apareix més tard, amb el 92 amb el t de Maastricht. Jordi Pujol i Felipe Gonzalez,

persones importants per a que es creés

• Composició

- 350 membres

• Organització i funcionament: mirar web

- 1 representant de CCAA

• Funcions consultives

- Ensenyament, cultura, FP i Joventut - Salut Publica

- Xarxes transeuropees

- Cohesió Econòmica i Social, Fons de cohesió, Fons estructurals (ex. FEDER)

- Afers socials, ocupació, Fons Social Europeu

Els procediments d’adopció de normes a la UE A. Els procediments per a l’adopció de normes de base (caràcter legislatiu):

• Procediment legislatiu ordinari ( o de codecisió)

- Base jurídica al TFUE

- Iniciativa normativa: Comissió - Codecisió PE –Consell

- Sistema de triple lectura del PE

o 3a lectura, després de Comité de Conciliació



• Procediments legislatius especials

o Base jurídica

o Excepcional

o Possibilitats diverses pel que fa a: § Iniciativa: Css, PE, BCE, BEI, EEMM...



§ Participació PE: consulta, aprovació,...

§ Sistema de votació en el Consell: mq, u.

- Procediment de consulta (simple)

- Dictamen conforme del PE ® diferencia: és preceptiu i vinculant

- Fre d’emergència

o Base jurídica: és excepcional. o Possibilitat d’alentiment en el procés d’adopció de normes a la UE.

o Exemples: alguns àmbits ELlSiJ, article 82.3, 83.3 i 86 TFUE.

B. Els procediments per a l’execució directa del dret comunitari o l’aplicació

administrativa del Dret comunitari: la comitologia

(preguntar lol)



Participació dels parlaments nacionals en els procediments normatius

de la UE • TUE-TFUE, de Lisboa:

- PROTOCOL 1 Sobre el rol dels Parlaments Nacionals a la Unió Europea

- PROTOCOL 2 Sobre l’aplicació dels Principis de Subsidiarietat i Proporcionalitat

CONTROL DEL COMPLIMENT DEL PRINCIPI DE SUBSIDIARIETAT PER PART DELS PARLAMENTS NACIONALS

• Art. 2 P2: Abans de proposar un acte legislatiu, la Comissió farà àmplies

consultes, que tindran en compte la dimensió regional o local de l’acció prevista

• Art. 4 P2: Es transmetran els projectes d’actes legislatius als Parlaments

Nacionals

- Art. 5 P2: Motivació actes en relació Po subsidiarietat i proporcionalitat / Fitxa / indicadors cualitatius, i quantitatius / Càrrega financera /Efectes en la

normativa que els ee han de desenvolupar / Dimensió regional i local...

• + 8 setmanes, Art. 6 P2: Parlaments nacionals poden trametre un Dictamen

motivat - Espanya: Llei modificada Comissió Mixta:

o Congrès&Senat: Transmetran immediatament a Parlaments autonòmics

projectes d’actes legislatius UE rebuts o + 4 setmanes: Parlaments autonòmics poden emetre dictamens

motivats sobre l’aplicació po subsidiarietat en la iniciativa UE

o + 4 setmanes: Comissió Mixta emet un dictamen amb referència o inclusió de dictamens autonòmics rebuts

• Art. 7 P2: Cada parlament nacional tindrà 2 vots

- 1/3 de vots dels dictamens negatius = el projecte haurà de tornar-se a

estudiar

o 1⁄4 de vots negatius si Coop. Policial o CJPenal o Es podrà mantenir, modificar o retirar el projecte, motivadament

- Quan procediment legislatiu ordinari, majoria simple de vots negatius = la

proposta s’ha de tornar a estudiar



o La Comissió podrà mantenir, modificar o retirar el projecte, en un

dictamen motivat

o Transmissió del dictamen de la Css, i dels dels Parlaments Nacionals al PE i al Consell

o PE i Consell examen compatibilitat amb el po subsidiarietat abans de la

1era lectura o Desestimació proposta si

§ Cll: Majoria de 55% membres, o

§ PE majoria de vots emesos.



Tema 6. El Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea • INSTITUCIÓ formada per jurisdiccions:

- Tribunal de Justícia - Tribunal General (1a instància)

- [Tribunals especialitzats? (que es puguin crear...)]

Composició

• 28 jutges

• 8 Advocats Generals

- DESIGNATS: de comú acord pels governs dels eemm; per a un període de

6 anys

- REQUISITS: o 1. Independència

o 2. Competència

- ESTATUTS: o IMMUNITAT DE JURISDICCIÓ

o INCOMPATIBILITATS:

§ Funció política o administrativa § Activitat professional

o EN ASSUMIR LES FUNCIONS, Jurament :

§ Imparcialitat § Secret de les deliberacions

§ Segons consciència

§ Compromís en respectar els deures d’honestedat i discreció per acceptar càrrecs o beneficis...

o FINALITZACIÓ DEL MANDAT segons arts 5-6 Protocol 3 Estatut TJUE


Seu a Luxemburg [Rue de la Loi!].



- President (elegit pels jutges, d’entre ells, per a 3 anys).

- Secretaria.

- Jutges-Gabinets. - Sales de 3 i 5 jutges/GS/Ple: Article 16 Estatut.

- Sales de 3 i 5 jutges.

- Gran Sala (15 jutges). - Ple (únicament per a qüestions constitucionals o molt importants...)

- Advocats Generals: Art. 252.2 TFUE.

Atribucions i poders

- Recurs d’incompliment. Article 258-260 TFUE.

- Recurs d’anul·lació . Article 263 TFUE. - Recurs d’inactivitat. Art. 265 TFUE.

- Recurs de responsabilitat extra-contractual.

- Qüestió prejudicial. Art. 267 TFUE. - Jurisdicció consultiva (compatibilitat amb el DUE de tractats internacionals

que la UE preveu celebrar).

- Altres: Recursos de funcionaris (Article 270 TFUE); Terceria; Interpretació; Revisió, recursos previstos en clàusules compromissòries incloses en

contractes de D Públic o Privat celebrats per la UE (art. 272 TFUE)…

El Tribunal General

Decisió per la que es crea un Tribunal de Primera Instància: Decisió 88/591 del

Consell 24.10.1988, modificada. Amb el TUE, art. 19, TPI passa a anomenar-se Tribunal General.

Composició

56 jutges (procés que acaba el 2019, 2017=46 jutges). Designació, requisits i estatut à Tribunal de Justícia.


- President. - Sales de 3 o 5 jutges / GS (15).

- Jutges eventualment cridats a exercir funcions d’AG.



Competències

Article 256 TFUE i article 51 Estatut del Tribunal de Justícia.

- En primera instància, recursos presentats per persones físiques o jurídiques: d’anul·lació, inactivitat i responsabilitat extracontractual-

- Recursos contra resolucions de Tribunals especialitzats (recursos de

cassació i +). - Recursos dels Estats contra la Comissió.

- Funció Pública.

- Altres recursos que resulten d’algunes normes de Dret derivat: o Contenciós relatiu a drets de propietat intel·lectual que resulta de

l’aplicació de Regl.40/94 s/ marca comunitària.

o Reglament 2100/94 relatiu a la protecció de l’obtenció de vegetals. Relacions entre TJ i TG

Articles 54-62 Estatut del Tribunal de Justícia.

- Error formal d’una de les parts. - Deficient apreciació de les parts de la competència del TJCE o el TPI.

- Litigis que tenen el mateix objecte, susciten la mateixa qüestió

d’interpretació o plantegen la invalidesa d’un mateix acte: TJ decideix què fer, en darrera instància.

o Sistema NO formalista que evita denegació de justícia: traspàs dels

afers o documentació entre secretaries. Recurs de cassació:

- Decisions susceptibles de recurs: que posen fi al procés, incidents

processals, mesures provisionals… - Termini: 2 mesos.

- Legitimació activa: parts, intervinents, EM o institucions.

- Motius invocables: qüestions de Dret (incompetència del T, irregularitats de procediment o violació del DUE).

- Efectes: El TJ fa una nova sentència anul·lant la del TPI o li reenvia l’afer

perquè faci ell la nova sentència, d’acord amb els criteris que ha establert. Reexamen per part del Tribunal de Justícia de resolucions del Tribunal General, a

petició primer de l’AG, si hi ha risc greu per la unitat o coherència DUE.



El Tribunal de Justícia de la Unió Europea és la institució però a dins hi ha dos

tribunals: un que porta el nom de la institució i l’altre que s’anomena Tribunal

General (de primera instància). També hi trobem la presència de tribunals especialitzats.

Composició: Hi trobem 28 membres i 11 Advocats Generals. Estan designats de

comú acord pels govern dels diferents estats membres per un període de 6 anys. Estatut: Immunitat de jurisdicció, incompatibilitats (funció política o administrativa,

activitat professional, etc). ….

Organització i Funcionament: seu a Luxemburg. President (elegit pels jutges, d’entre ells, per a 3 anys).

Secretaria

Jutges Sales de 3 i 5 jutges → Ple únicament per qüestions molt importants.

Atribucions i poders:

Recurs d’incompliment (art. 258-260 TFUE) → El Tribunal de Justícia pot constatar

un incompliment per part d’algun estats membre mitjançant unes sentències declaratives que poden anar acompanyades de multes coercitives. Els particulars

no poden presentar recursos d’incompliment al TJUE contra un estat ja que s’entén

que primer s’ha d’anar als tribunals i jutges nacionals. Recurs d’anul·lació (art. 263 TFUE) → Cessar l’eficàcia (efecte ex tunc: mai ha tingut

eficàcia). S’entén que hi ha una norma de la UE que té vicis. Ex: Empresa Codorniu

interposa un recurs d’anul·lació contra un reglament (que establia denominacions

d’origen i mencions de qualitat). Codorniu demostra documentalment que utilitza la categoria de Gran Cremant desde 1919 (per tant, serà la única empresa afectada).

El cas del recurs d’anul·lació s’ha de demostrar que hi ha un interès particular.

Recurs d’inactivitat (art. 265 TFUE) → Que el Tribunal constati que alguna de les institucions de la UE no ha actuat (molt residual):

Recurs de responsabilitat extra-contractual → La UE és responsable

extracontractualment d’acord amb els principis generals comuns als ordenaments

dels estats membres. Possibilitat d’interposar el recurs dina a 5 anys des de que es coneix el dany. S’ha de demostrar que s’ha produït un acte il·legal que ha produït

un dany.



Qüestió prejudicial (art. 267 TFUE) → El poden interposar els jutges i tribunals

estatals per tal de que el TJUE interpreti algun precepte de l’UE. També per tal de

determinar la validesa d’una norma nacional d’acord amb el dret de la Unió. Centralitza la col·laboració del TJUE i els jutges i tribunals interns.

TRIBUNAL GENERAL (abans de Lisboa es deia Tribunal de Primera Instància). Es

crea el Tribunal a partir d’una decisió del Consell. El TJ tenia sobrecàrrega de feina i es crea el Tribunal per tal d’alleugerir la feina del TJ.

Composició:

Arribarà a tenir 56 jutges (procés que acaba el 2019) Designació/Requisits i Estatut = TJ.

Organització/ Funcionament;

President Sales de 3 (aplicar jurisprudència consolidada) de 5 (jurisprudència poc

consolidada) i Gran Sala de 15 (nova línia jurisprudencial, afers que requereixen més

innovació). En determinats casos, els jutges poden ser cridats eventualment a exercir funcions

d’advocat general (AG). Conclusions de l’advocat general: a través del seu anàlisi

jurídic ajuden al tribunal a ser la seva feina ja que són una proposta de sentència.

Les conclusions de l’advocat general serveixen per interpretar sentències curtes i complicades perquè en les conclusions s’hi desgranen els aspectes jurídics del cas.

Competències → Qui presenta el recurs?

En primera instància, recursos presentats per persones físiques o jurídiques: d’anul·lació, inactivitat i responsabilitat extracontractual (si són persones físiques i

jurídiques, al Tribunal General).

Recursos contra resolucions de Tribunals especialitzats (recursos de cassació, etc) Recursos dels Estats contra la Comissió

Funció Pública

Altres recursos que resulten d’algunes normes de Dret privat: relatiu a drets de propietat intel·lectual

Essència: recursos presentats pels estats o afers d’afectabilitat especial → TJUE/

recursos de persones físiques o jurídiques al Tribunal General



Relacions entre TJ/TG → Que no es produeixi una denegació de justícia. Relacions

basades en el sistema NO formalista: que evita denegació de justícia → traspàs

d’afers o documentació entre secretaries.

Error formal d’una de les parts Deficient apreciació de les parts de la competència del TJCE o el TPI

Litigis que tenen el mateix objecte, susciten la mateixa qüestió d’interpretació o

plantegen la invalidesa d’un mateix acte: cal recordar que hi ha certa jerarquia entre ells dos i el TJ decideix què fer en darrera instància.

Recurs de cassació:

Les sentències del Tribunal General poden ser objecte d’un recurs de cassació davant del TJ.

Decisions susceptibles de recurs: que posen fi al procés, incidents processals,

mesures provisionals, etc. Termini: 2 mesos.

Legitimació activa: parts, intervinents, estats membres o institucions.

Motius invocables: qüestions de dret (incompetència del tribunal, irregularitats del procés, etc.)

Efectes: el TJ pot fer una nova sentència anul·lant la del TPI o li reenvia l’afer perquè

faci ell la nova sentència, d’acord amb els criteris que ha establert. Si l’advocat general veu que hi ha un problema de coherència del dret de la Unió

Europea, pot demanar al TJ que reexamini alguna resolució del Tribunal General

que cregui que pot suposar un risc greu pel DUE.

El finançament de la UE

L’evolució del pressupost de les CEE i després de la UE ha crescut en termes absoluts, com a conseqüència del creixement econòmic i social, però el pes del

que suposa a cap estat membre s’ha mantingut estable en el temps. El límit del

pressupost de la UE és un 1% del pressupost dels estats membres. Les CEE (1951-1970) es financiaven mitjançant les contribucions financeres dels

estats membres segons una clau de repartiment.

L’any 1970 hi ha una Decisió del Consell relativa a la substitució de les contribucions financeres dels estats membres per recursos propis. (deixen de ser els estats els



que tenen la clau de la caixa) → aquesta decisió anava lligada a l’establiment del

mercat comú (1998) → petites revolucions. El primer recurs propi es el que es deriva

de la política comercial → taxes duaneres comunes.

- Exaccions agrícoles (drets de duana pels productes agrícoles) → es

calculaven amb el diferencial de cost entre el producte de la UE i el de fora amb la voluntat de protegir el mercat agrícola. Això s’ha anat reduint (a causa

de la liberalització).

- Drets de duana - Percentatge sobre la base imponible de l’IVA

o Fins a 1%

o 1985-fins a 1,4% o Decisió de 1988 (es reforma el sistema) → adaptació de l’ingrés per

IVA-percentatge 1,4% sobre una base imponible inferior a 55% PNB.

o 1999 → percentatge 1% sobre la base imponible fins al límit de 50%

PNB o Des de 2007 → percentatge 0,30% sobre base imponible fins al límit

de 50% PNB.

- Des de 1988 → Contribució dels estats membres basada en el PNB

o Recurs complementari o Necessitat d’una aproximació uniforme a la definició del PNB

→ Límit dels recursos propis: els Estats Membres el decideixen per a cada període

plurianual. Amb aquest % es calculen quan és, es dedueixen els 3 primers i així es

calcula quant han de contribuir els estats membres. A més a més, són mecanismes de correcció de desequilibris pressupostaris (Regne Unit i Finlàndia).

Evolució històrica → es redueix IVA i augmenta PNB (avui és el principal → 70%

dels ingressos de la UE). Evolució de les despeses → Gran pes de la PAC. El pes del cost de l’Administració

de la UE és molt baix (solament un 6% del pressupost → desmunta el mite del cost

de la UE).

Gràfic dels Receptors nets de la UE → reben més del que aporten.

Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya (PIGS). Espanya és un receptor net ja que la Unió Europea inverteix més del que ella aporta.



El Tribunal de Comptes

Articles 285 i ss TFUE.

Composició: 28 membres, un per Estat. - Escollits entre personalitats que hagin estat a institucions de control als seus

Estats.

- Ho ha d’aprovar el Consell. - Mandat renovable.

Organització i funcionament:

- President. - Membres amb funcions específiques, certa divisió interna del treball.

- Principi de col·legialitat.

- Decisions per majoria. o Institució independent.

Funcions

- Control permanent dels comptes de la UE. Informe en què s’expressa aquest control, si hi ha hagut algun problema i com s’ha resolt.

- Assistència a les autoritats pressupostàries.

o Pressupost és proposat per la Comissió, però té un procediment d’aprovació particular. Al final del procediment hi ha un vot del

Parlament i del Consell, que aproven el pressupost, però després

d’això hi ha l’aprovació de l’execució del pressupost, que la fa el PE. El Parlament sap si aquesta execució s’ha fet bé gràcies al Tribunal

de Comptes.



Bloc III.

Les fonts de l’ordenament jurídic

de la Unió Europea



Tema 7. L’ordenament jurídic de la Unió Europea. El dret

primari. Els principis generals

Idees generals sobre el Dret de la Unió Europea STJCE 5.2.1963 Van Gend & Loos, núm. 26/62.

• ... el tractat constitueix alguna cosa més que un acord que es limiti a crear

obligacions mútues entre els estats contractants...

• ... La Comunitat constitueix un nou ordre jurídic de dret internacional en benefici

del qual els estats han limitat, encara que sigui en àmbits restringits els seus

drets sobirans i els subjectes del qual no són només els estats membres sinó també els seus nacionals...

• ® Elements que diferencien el dret de la UE del dret internacional públic:

atribució de competències + subjectes del dret de la UE no son somes els

eemm sinó també els nacionals (pers físiques i jurídiques)

STCE 15.7.1964 Costa c./ENEL,núm. 6/64.

• ... el tractat CEE ha insitituït un ordenament jurídic propi, integrat en el sistema

jurídic dels estats membres des de l'entrada en vigor i que s'imposa als seus

órgans jurisdiccionals... • ... els estats... han limitat, encara que en àmbits restringits, els seus drets

sobirans i han creat un cos de dret aplicable als seus nacionals i a ells

mateixos...

• ® el dret de la UE s’integra als ordenaments juridics dels EEMM

Dictàmen TJCE Projecte d'acord entre la Comunitat d'una banda, i els països de

l'AELE, de l'altra, núm. 1/91, paràgraf 20.

• ... el Tractat CEE, encara que hagi estat celebrat sota la forma d'un acord

internacional, no per això deixa de constituir la carta constitucional d'una comunitat de dret. Segons una jurisprudència constant del Tribunal de Justícia,

els tractats comunitaris han instaurat un nou ordenament jurídic en favor del

qual els estats han limitat, en àmbits cada cop més amplis, els seus drets



sobirans i els subjectes del qual són, no només els estats membres, sinó també

els seus nacionals (vid, en especial, sentència de 5.2.1963, Van Gend & Loos,

26/62, Rec 1963, p.1). Els trets característics essencials de l'ordenament jurídic comunitari així constituït són en particular la seva primacia respecte dels Drets

dels estats membres així com l'efecte directe de tota un sèrie de disposicions

aplicables als seus nacionals i a ells mateixos. • ® Formalment son acords internacionals, materialment son una carta

constitucional d’una comunitat

Caràcters Generals de l’ordenament jurídic de la UE

• És nou o propi

- Fruit d’una transferència de competències

- Subjectes: eemm + persones fis o jur

• Integrat en el sistema jurídic dels eemm

- Aplicabilitat directa - Primacia

• Té autònoma: vol dir que

- Té els seus propis sistemes d’emanació de normes i depuració del sistema

- Propi sistema judicial per anul·lar-les i garantir el dret

- Mateix significat en tots els eemm - Mateixa forma obligatòria

- ® categoria jurídica irreversible = és dret de la UE encara que s’hagi integrat

en l’ordenament jurídic d’un em

Concepte de Dret de la UE

• Ordenament jurídic propi, integrat en els sistemes jurídics dels estats membres

basat en el Tractat constitutiu de la UE i el TFUE

• Què entenem per ORDENAMENT JURÍDIC ?

- Un ordre jurídic es defineix com a un conjunt organitzat i estructurat de

normes jurídiques - que té les seves pròpies fonts,



- que té òrgans de producció propis sotmesos a procediments i regles de

relació entre ells,

o aptes per a emetre normes, - i órgans per a interpretar-les i declarar i sancionar, donat el cas, les seves

violacions,

o és a dir, que té a més un sistema judicial de garantia. • Per la seva essència el dret de la UE no es un sistema perquè es basa en

l’atribució de competències, el TJUE projecta la perspectiva com si fos un

sistema, i per tant el TJUE moltes vegades s’encarregarà “omplir” llacunes

Classificació de les fonts de l’ordenament jurídic de la UE

(és important eh)



El dret primari • = tractats constitutius i alguna cosa més

• Són

- 1951 CECA

- 1957 Roma CEE i EURATOM

- 1986 AUE - 1992 Maastricht

- 1997 Amsterdam

- 2001 Niça - 2009 Lisboa

• Tractats constitutius son tractats internacionals constitutius d’organitzacions

internacionals d’integració

• Hi consta l’atribució de competències. Son el fonament i el límit del dret derivat

• Concepte i característiques

- Jerarquia normativa

- Relacions amb altres tractats inter: relació de compatibilitat amb tractats que els eemm tenen entre ells i amb altres

o Si eemm entre ells tenen tractats incompatibles amb els T de la UE,

§ Si son anteriors als t constitutius ® la ue pot substituir als eemm en

aquests tractats, han d’abogar-los § Si son posteriors ® serien inexistents

- Naturalesa

o Internacional: perquè formalment son acords internacionals. El seu

fonament es la voluntat dels EEMM o Interna: carta constitucional, sistema jurídic que governa una comunitat

- Contingut

- Àmbit d’aplicació - Revisió

- ® dret originari és el fonament, marc i límit de l’ordenament jurídic de la UE

• Diapositiva amb tot el contingut del dret originari

- Tractats fundacionals

o TCECA, Paris, 18.4.1951



o TCE i TCEEA, Roma, 27.3.1957

- Tractats i actes modificatius d’aquests

o Conveni relatiu a certes institucions comunes ’57 o Tractat de fusió dels executius ‘65

o Decisió de substitució de les contribuc. financeres per recursos propis

’70 o Acta Electoral Europea ’76

o AUE’86

o TUE-Maastricht’92 o TUE-Amsterdam’97

o TUE-Niça’2000

o T de Reforma de la UE de Lisboa 2007 (eev’2009) - Tractats d’adhesió i actas relatives a les condicions d’adhesió, i adaptacions

dels Ts

o Dk,Irl,UK’1973 o Gr’1981

o E,Pt’1986

o Aus,Fd,Su’1995 o Est., Let., Lit., RTx., Eslove., Eslovaq., Hon., Pol., Malta i Xipre’2004

o Ro,Bu’2007

o Croàcia’2013

Estructura dels tractats constitutius

• Preàmbul

• Part dispositiva

- Clàusules institucionals: institucions, organització, funcionament...

- Clàusules materials: estableixen bases jurídiques de les competències i les polítiques de la UE

o CECA: era un tractat-llei perquè hi havia un detall molt gran sobre com

quan desenvolupar les competències, executar-les, actualitzar-les o TFUE (també en casos de TCE i EURATOM): tractats marc ®

desenvolupa objectius, ppis i finalitats. No hi ha tant de detall de com i



quan. Hi ha un cert marge de discrecionalitat per tal d’exercir les

competències

- Clàusules finals

Àmbit d’aplicació

• A aplicació Temporal: t constitutius s’han fet per una durada indefinida. En canvi,

el t de la ceca es va fer per 50 anys. Actualment, indefinit, però és possible retirar-se (brexit baby)

• A aplicació En l’espai

- Art 52 TUE: es diuen els eemm de la UE

- Art 349 i 355 TFUE

- Condicions especials d’aplicació regions ultraperifèriques, departament francesos ultramar, Açores, Madeira, Illes Canàries

o Ex. Decisió del Consell de 26.6.1991 per la que s’estableix un programa

d’accions específiques per la llunyania i insularitat de les illes Canàries (POSEINCAN)

- Territoris europeus la relacions exteriors dels quals assumeixi un estat

membre o Gibraltar

- Especificitat illes Äland

- No aplicable a Illes Feroe, .... • Àmbit d’aplicació material



La revisió del dret primari Els principis generals de dret • Article 48 TUE

- Procediment ordinari

- Procediment de revisió simplificada

Artículo 48

1. Los Tratados podrán modificarse con arreglo a un procedimiento de

revisión ordinario. También podrán modificarse con arreglo a procedimientos de revisión

simplificados.

Procedimiento de revisión ordinario 2. El Gobierno de cualquier Estado miembro, el Parlamento Europeo o

la Comisión podrán presentar al Consejo proyectos de revisión de los

Tratados. Estos proyectos podrán tener por finalidad, entre otras cosas, la de aumentar o reducir las competencias atribuidas a la Unión en los

Tratados. El Consejo remitirá dichos proyectos al Consejo Europeo y los

notificará a los Parlamentos nacionales. 3. Si el Consejo Europeo, previa consulta al Parlamento Europeo y a la

Comisión, adopta por mayoría simple una decisión favorable al examen

de las modificaciones propuestas, el Presidente del Consejo Europeo

convocará una Convención compuesta por representantes de los Parlamentos nacionales, de los Jefes de Estado o de Gobierno de los

Estados miembros, del Parlamento Europeo y de la Comisión. Cuando

se trate de modificaciones institucionales en el ámbito monetario, se consultará también al Banco Central Europeo. La Convención examinará

los proyectos de revisión y adoptará por consenso una recomendación

dirigida a una Conferencia de representantes de los Gobiernos de los Estados miembros según lo dispuesto en el apartado 4.

El Consejo Europeo podrá decidir por mayoría simple, previa aprobación

del Parlamento Europeo, no convocar una Convención cuando la importancia de las modificaciones no lo justifique. En este último caso,



el Consejo Europeo establecerá un mandato para una Conferencia de

representantes de los Gobiernos de los Estados miembros.

4. El Presidente del Consejo convocará una Conferencia de representantes de los Gobiernos de los Estados miembros con el fin de

que se aprueben de común acuerdo las modificaciones que deban

introducirse en los Tratados. Las modificaciones entrarán en vigor después de haber sido ratificadas

por todos los Estados miembros de conformidad con sus respectivas

normas constitucionales. 5. Si, transcurrido un plazo de dos años desde la firma de un tratado

modificativo de los Tratados, las cuatro quintas partes de los Estados

miembros lo han ratificado y uno o varios Estados miembros han encontrado dificultades para proceder a dicha ratificación, el Consejo

Europeo examinará la cuestión.

Procedimientos de revisión simplificados 6. El Gobierno de cualquier Estado miembro, el Parlamento Europeo o

la Comisión podrán presentar al Consejo Europeo proyectos de revisión

de la totalidad o parte de las disposiciones de la tercera parte del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, relativas a las

políticas y acciones internas de la Unión.

El Consejo Europeo podrá adoptar una decisión que modifique la totalidad o parte de las disposiciones de la tercera parte del Tratado de

Funcionamiento de la Unión Europea. El Consejo Europeo se

pronunciará por unanimidad previa consulta al Parlamento Europeo y a la Comisión, así como al Banco Central Europeo en el caso de

modificaciones institucionales en el ámbito monetario. Dicha decisión

sólo entrará en vigor una vez que haya sido aprobada por los Estados miembros, de conformidad con sus respectivas normas

constitucionales.

La decisión contemplada en el párrafo segundo no podrá aumentar las competencias atribuidas a la Unión por los Tratados.



7. Cuando el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea o el título

V del presente Tratado dispongan que el Consejo se pronuncie por

unanimidad en un ámbito o en un caso determinado, el Consejo Europeo podrá adoptar una decisión que autorice al Consejo a

pronunciarse por mayoría cualificada en dicho ámbito o en dicho caso.

El presente párrafo no se aplicará a las decisiones que tengan repercusiones militares o en el ámbito de la defensa.

Cuando el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea disponga

que el Consejo adopte actos legislativos con arreglo a un procedimiento legislativo especial, el Consejo Europeo podrá adoptar una decisión que

autorice a adoptar dichos actos con arreglo al procedimiento legislativo

ordinario. Cualquier iniciativa tomada por el Consejo Europeo en virtud de los

párrafos primero o segundo se transmitirá a los Parlamentos nacionales.

En caso de oposición de un Parlamento nacional notificada en un plazo de seis meses a partir de esta transmisión, no se adoptará la decisión

contemplada en los párrafos primero o segundo. A falta de oposición, el

Consejo Europeo podrá adoptar la citada decisión. Para la adopción de las decisiones contempladas en los párrafos

primero o segundo, el Consejo Europeo se pronunciará por unanimidad,

previa aprobación del Parlamento Europeo, que se pronunciará por mayoría de los miembros que lo componen.

Procediment ordinari

• 1 fase comunitària

- Institucions UE i eemm poden fer propostes de revisió dels t constitutius. EEMM, PE i Comissió presenten al Consell Europeu projectes de revisió dels

tractats per:

o Augmentar o reduir competències - Convenció europea (com una conferència per debatre sobre les possibles

modificacions dels tractats constitutius). Adopta decisió i la passa a la

conferència intergovernamental ®



• 2 fase intergovernamental – CIG

- Té més legitimitat perquè hi ha més actors més enllà dels EEMM (però en el

fons fons NOPE)

- Fa falta unanimitat d’EEMM • 3 fase nacional

Procediment de revisió simplificada

Per temes:

• A) Sobre les polítiques i accions internes de la UE (Part III TFUE)

• B) Passarel·la unanimitat a mq, a la PESC (Títol V TUE)

• C) Passarel·la cap a procediment legislatiu ordinari

• ® Consell Europeu decideix (i certa implicació PE, en el 3r cas és important)

Els principis generals en el Dret de la UE • Son normes no escrites que s’infereixen de l’ordenament jurídic comunitari,

entès com a sistema

• I. Ppis generals de DUE/ pròpia naturalesa dels Tractats

- Ppi d’igualtat [arts.18-19 TFUE no disciminació]

- Ppi de llibertat - Ppi d’unitat

- Ppi de solidaritat [arts. 2-3 TUE]

- Ppi de l’efecte útil ® que la interpretació que es faci tingui sentit, tingui algun

tipus d’aplicació, tipus d’efecte. En la UE vol dir que tingui els màxims efectes. I és una mica contrari a la interpretació basada en el DIP.

• II. Ppis generals de Dret

- Ppi caràcter contradictori del procés

- drets de la defensa / existència d’una via de recurs - Ppi seguretat jurídica

- Ppi de legalitat, de bona fe, de confiança legítima, non venire contra factum

propium...



• III. Ppis del Dret Internacional Públic. Però compte perquè no tots els ppis de

DIP s’aplicaran , només els compatibles

• IV. Ppis generals comuns als drets dels estats membres

- Referència expressa. Article 340 TFUE

- TJCE-CE vinculada a Ppis comuns als eemm

o 1 Ps bàsics de l’Estat de dret: legalitat, seguretat jurídica, prohibició de denegació de justícia

o 2 Ps tècnics, dels Drets Adms: respecte dels drets adquirits, igualtat

davant les càrregues públiques, proporcionalitat... o 3 Sistema de protecció jurisprudencial dels drets fonamentals

La protecció dels drets fonamentals a l’ordenament de la UE • Protecció pretoriana-jurisprudencial dels DDHH a les CCEE a partir dels 70’s –

- SsTJCE Stauder’69

- SsTJCE Internationale Handelsgesellschaft’70

- SsTJCE Nold’74 • Drets expressament reconeguts; per exemple:

- Dret de propietat STJCE Hauer’79 - Lliure exercici de les activitats económiques

- Dret al respecte de la vida privada i familiar, el domicili i la correspondència

STJCE National Panasonic’1980 - No retroacitivitat de les disposicions penals

- Eliminació de les discriminacions fonamentades en el sexe

- Dret a un recurs jurisdiccional efectiu - Dret a la motivació de les decisions que afecten a drets

Fonts no escrites. El costum • TJUE no referència clara a costums, però sí a principis generals que justifiquen

l’existència d’una pràctica no prevista en els tractats

• Consell ha fet referencia a procediments comunitaris habituals

• = hi ha costums i practiques com a font no escrita de DUE?



- No podria haver-hi un costum contra legem, sinó praeter legem (fora la llei,

però no contra)

La jurisprudència

• Valor de la jurisprudència en el sistema jurídic de la UE

- 1 Ss tenen efectes els afers que resolen

- 2 Ss No vinculen formalment al TJUE per al futur o El TJUE no està oblgiat per les seves pròpies sentencies. No te valor de

precedent per a ell maeix, sempre pot variar les seves sentencies

justificant-ho. Però si que és vinculant per a la resta de jutges de l’ordnament europeu

- ® =sistema de civil law

- 3 Raonament jurídic Ss apte per sentar jurisprudència per a afers posteriors

- ® =sistema de common law

- útil per a les jurisdiccions nacionals!! • ® ® ® =JURISPRUDÈNCIA TJUE és font de DUE

• Tècniques d’interpretació jurisprudencial:

- Article 31 Cv Viena ’69

- Principalment,

o Mètode sistemàtic - argument de coherència o Mètode teleològic - afavorit per tècnica de tractat-marc de redacció del

TCE i, ara, TFUE! ® afavoreix primar la finalitat dels tractats, l’objectiu

- Interpretació restrictiva a les excepcions a objectius essencials segons la fii dels TsCs

o Perquè parteix de la idea que els tractats son una carta constitucional de

dret

- Curullar llacunes regulació deficient de les institucions - Refusa interpretació restrictiva obligacions dels estats en virtut del Tractat ®

va en contra STIJ Lotus’27

- Aplicació de la regla de l’efecte útil (màxims efectes, de la qual cosa sinfereix primacia, efecte directe, etc)® TIJ

- Raonament abastament de tipus deductiu ® inductiu TIJ



Tema 8. Els acords internacionals fets per la Unió Europea i el

dret internacional

Recordar que el dret de la UE té la següent jerarquia: 1. Dret primari

2. Dret derivat vinculant

3. Acords internacionals

Idees generals sobre l’acció exterior de la UE • TUE: Capítol 1, Títol V Disposicions generals sobre Acció Exterior UE (arts. 21-

22)

- Principis: democracia, Estat de Dret, democràcia, dignitat humana, igualtat, solidaritat, CNU, DI.

- Multilateralisme

- Fins de les RRII UE: defensa valors, pau, desenvolupament, m ambient, cooperació multilateral sòlida i bona governança mundial...

- Coherència acció exterior UE: Css, Cll, AR UE Afers Exteriors

- Cll Europeu: interessos i objectius estratègics de la UE • TFUE: Part V Acció Exterior de la UE

- PCC - Coop amb 3ers pp i ajut humanitari

- AAII

- RRambOOII • 1) La UE té personalitat jurídica pròpia internacional. 2) La UE té competències

i vocació d’exercir-les també a nivell internacional. 3) I la UE té també una

estructura institucional apta per gestionar les rrii de la UE i fer acords

internacionals. • Les clàusules de condicionalitat democràtica, que condicionen l’aplicació dels

règims comercials preferencials que aplica la UE al compliment d’aquestes clàusules



Els acords fets per la UE amb tercers estats i amb organitzacions

internacionals

Artículo 216

1. La Unión podrá celebrar un acuerdo con uno o varios terceros países u organizaciones internacionales cuando así lo prevean los Tratados o

cuando la celebración de un acuerdo bien sea necesaria para alcanzar,

en el contexto de las políticas de la Unión, alguno de los objetivos establecidos en los Tratados, bien esté prevista en un acto jurídicamente

vinculante de la Unión, o bien pueda afectar a normas comunes o alterar

el alcance de las mismas. 2. Los acuerdos celebrados por la Unión vincularán a las instituciones

de la Unión y a los Estados miembros.

(sort entenent això)



• En quins àmbits fa la UE acords internacionals? Quins tipus?

- Competències

o Segons forma atribució

§ Explícites o expresses § Implícites (únicament per AAII, art. 216 TFUE)

§ Subsidiàries (les de l’article 352 TFUE)

o Segons naturalesa, o relació amb competències residuals dels estats, § Exclusives

§ Compartides

§ Complementàries § Compar i comple ® Acords mixtos ® cada eemm com a individual

ha de firmar i la UE com a unió

Competència expressa de la UE per a la celebració d’acords internacionals

- Acords comercials (art. 207 TFUE): tenen per objectiu regir el comerç entre

la UE, els seus EM i tercers països o grups d’Estats (intercanvis mercaderies i serveis, propietat intel·lectual i industrial, inversions estrangeres, polítiques

d’exportació i importació, etc.)

- Acords de cooperació (art. 211 TUE): cooperació al desenvolupament, promoure democràcia i DD.HH. Acords que tenen clàusules preferencials

perquè productes que provenen d’aquests països puguin entrar fàcilment a

la UE, però sense reciprocitat. Fons Europeu de Desenvolupament, finançat

amb part del pressupost de la UE i pels propis EM. Apartat de clàusules comercials, però també de cooperació tècnica i financera. Ara, els acords

de cooperació ja es fan com a acords d’associació, perquè és una tècnica

determinada per la intensitat del vincle que s’estableix i no pel tema. - Acords d’associació (art. 217 TFUE): pensats per ser acords preparatoris de

la futura adhesió dels EM. Han funcional així durant tots aquests anys (l’últim

amb Croàcia al 2013). Estableixen un vincle intens i estret entre la UE i tercers Estats. Sempre preveuen algun tipus d’institucionalització de l’acord

(s’executa a través d’institucions creades ad hoc). Actualment simplement



s’utilitza aquesta tècnica per establir vincles polítics i econòmics intensos i

no per a futures adhesions.

Els acords internacionals són fonts del dret i obliguen a la UE i als EM (art. 216.2 TFUE).

Procediment per a la celebració d’acords internacionals (art. 218 TFUE)

Parteix de l’esquema bàsic: Comissió proposa i Consell i Parlament decideixen. La

Comissió, en realitat, prèviament recomana l’obertura de negociacions, i el Consell

l’autoritza per a fer aquestes negociacions amb algunes directrius. El Consell serà qui autoritzarà la signatura i, si cal, l’aplicació provisional. La Comissió podria de

manera autònoma signar acords administratius amb OOII. Normalment, a partir de

l’adopció del text s’obre el període en què Parlament i Consell participen en la conclusió de l’acord. És el Consell qui finalment manifesta el consentiment de la

UE, que ho hauria de fer per majoria qualificada, però serà per unanimitat quan la

norma interna d’aquell àmbit s’hauria hagut d’adoptar per unanimitat; acords d’associació i acords de cooperació amb candidats a l’adhesió. El Parlament per

defecte ho fa per consulta, però en realitat l’excepció cobreix la majoria dels àmbits:

el PE ho ha d’aprovar en acords d’associació, d’adhesió al CED, àmbits de PLO, acords amb repercussions financeres importants i marc institucional específic de

cooperació.

Un cop adoptat el text, els acords poden ser sotmesos a un control de compatibilitat del TJUE, que no ho fa per defecte, sinó si li demana Comissió,

Consell, Parlament o un EM (funció consultiva del TJUE). Alguns cops se li ha

demanat al TJUE abans de fer totes les negociacions.

El dret internacional com a font de dret de la UE

Principi de l’autonomia dels ordenaments: el dret de la UE és autònom del DI i dels drets interns dels EM.

El DI serà molt més present en uns àmbits que en uns altres. Quan la UE actua com

a actor en les relacions internacionals se sotmet a les regles del DI, la majoria sorgides de la Convenció de Viena sobre dret dels tractats, si bé la UE com a UE

no n’és part.



Les fonts del dret internacional de la UE:

- Els Acords Internacionals celebrats per la UE, i el Dret Internacional aplicable

a la UE quan actua com a subjecte de Relacions Internacionals. - Fonts complementàries: Acords internacionals que fan els EM de la UE per

tal de complir millor amb els objectius de la UE (p. ex. els acords de

Schengen). Formalment són acords internacionals, si bé només es fan entre els propis EM.

El DI és font de l’ordenament jurídic comunitari i de la UE:

- Dret primari (són tractats internacionals!). - En matèries sobre les que no s’ha atribuït competència a la UE à dret

complementari.

- En matèries en què l’atribució de competència a la UE és marginal (p. ex. PESC).

- Principis Generals del DI, costums del DI (p. ex. protecció dels DDFF).

- Acords Internacionals o Celebrats perla UE.

o Que vinculen a la UE (p. ex. STJCE IFC’1972 §7).

Dret complementari

Instruments internacionals que conclouen els EM de la UE en l’àmbit de les seves

competències pròpies, l’objectiu dels quals està molt relacionat amb la realització dels objectius de la UE. Són acords internacionals des de la perspectiva formal, i

dret comunitari o de la UE des de la perspectiva funcional.

Pertanyen al Dret UE?

- Podríem dir que sí perquè estan previstos als Tractats constitutius i hi ha un

vincle amb els objectius comuns o de la UE. - Però també podríem dir que no perquè la forà obligatòria internacional fa

que sigui necessària la manifestació del consentiment dels EM.

è Naturalesa híbrida. Exemples de dret complementari, que no són acords fets per la UE sinó pels EM

per tal de complir millor amb els objectius de la UE, en aquest cas de la UEM:



Tratado constitutivo del mecanismo europeo de estabilidad (MEDE) i Tratado de

Estabilidad, Coordinación y Gobernanza en la UEM.

Per tant, el dret complementari són acords dels EM que tenen per objectiu complir millor amb els objectius de la UE.

Relacions entre el dret comunitari complementari i el dret comunitari originari i

derivat En principi, el dret complementari ha de ser compatible amb el dret originari.

El dret complementari no pot incidir en el dret reservat per a la UE (dret derivat).

- Violació dels tractats constitutius si incideix en matèria reservada al DC. - Primacia del Dret derivat sobre el dret complementari si incideix en matèria

concurrent.

- Dret derivat sotmès al dret complementari si és competència exclusiva dels EM.



Tema 9. El dret institucional de la Unió Europea (=dret derivat)

Idees generals

• Article 288 TFUE: dret derivat típic ® Per exercir les competències de la Unió.

Les institucions adoptaran reglaments, directives, decisions, recomanacions y

dictàmens.

Actes jurídics de la Unió Europea previstos pels tractats • Regles comunes: dues opcions

- Unificació normativa: font comuna i efecte idèntic

o ® reglaments

- Harmonització normativa: eemm tenen un cert marge de discrecionalitat

o ® directives, que han de ser transposades als eemm



- Com es decideix quina de les dues? En el cas de competència no exclusiva,

si la acció de la UE és més eficaç que els eemm facin ells sols, farà directives.

Si no, farà reglaments. Pel principi de proporcionalitat!

Reglament

• 1 Abast general: s’apliquen en tota la UE, no tenen destinataris, categories de

persones definides de forma abstracta. - ...la naturalesa reglamentària d’un acte no pot ser posada en dubte per la

possibilitat de determinar amb més o menys precisió el nombre o l’identitat

dels subjectes de dret als que s’aplica en un moment donat, mentre resulti que la seva aplicació s’efectúa en virtut d’una situació objectiva de dret o de

fet....

• 2 Obligatori en tots els seus elements

- ... No es pot admetre que un estat membre apliqui de manera incompleta o

selectiva les disposicions d’un reglament, - fent fracassar certs elements de la legislació comunitària respecte dels quals

va manifestar la seva oposició amb reserves o objeccions formulades en el

moment de la seva elaboració o que considera contràries als seus interessos nacionals.

- De la mateixa manera dificultats d’aplicació aparegudes en l’estadi de

l’execució d’un acte comunitari no podrien permetre a un estat membre dispensar-se unilateralment de l’observació de les seves obligacions...

- ... La ruptura unilateral per part d’un estat de l’equilibri entre el avantatges i

els inconvenients que es deriven de la seva pertinença a la Comunitat, segons la concepció que ell mateix es fa del seu interés nacional, qüestiona

la igualtat dels estats membres davant del dret comunitari i crea

discriminacions en perjudici dels seus nacionals i, en primer lloc, dels de l’estat mateix que es situa fora de la regla comunitària...

- Aquest mancament als deures de solidaritat acceptats pels estats membres

pel fet de la seva adhesió a la Comunitat ataca les bases essencials de l’ordenament jurídic comunitari



• 3 Directament aplicable: la part dispositiva tindrà aptitud normativa (apte per

generar norma, i per tant els operadors jurídics poden utilitzar el reglament per

aplicar-lo)

- ® és apte per generar drets i obligacions

- Es pot invocar davant jutges, SENSE esperar actuació del meu estat - ...l’aplicabilitat directa d’un reglament exigeix que la seva entrada en vigor i

la seva aplicació, generant drets o imposant càrregues en els subjectes, es

realitzi sense cap mena de recepció en el dret nacional. - Els estats membres, en virtut de les obligacions derivades del tractat i que

han assumit en ratificar-lo, es comprometen a no impedir l’efecte directe

propi dels reglaments i de les demés regles del DC; el respecte escrupulós d’aquest deure és una condició indispensable per garantir l’aplicació

simultània i uniforme dels reglaments comunitaris en el conjunt de la

Comunitat...

Decisió

• 1 Abast particular. Té destinataris

• 2 Obligatori en tots els seus elements

• 3 Directament aplicable

• = com reglament però amb abast particular!

Directiva

• Obligaran a eemm destinataris, pel que fa al resultat a assolir

• Deixant a les autoritats nacionals l’elecció de la forma i els mitjans

• Norma ha de ser transposada: indirectament aplicables

• Eemm obligació de transposició

- Termini d’esgotament de la transposició

o La directiva entrarà en vigor amb el procediment fet de la UE

o Després hi ha un període d’entre 6 mesos i 2 anys de termini de transposició

o D’aquí se’n deriven conseqüències quan s’esgota el termini



§ Si directiva dona drets a particulars i no s’ha transposat, podré fer

derivar de la directiva efectes directes, en alguns casos

1. S’ha passat el termini i per tant l’eemm està en situació d’incompliment 2. Aptitud normativa de la part que m’afecta ® els drets que se’m donen estan ben

definits

® puc anar al tribunal i demanar aplicabilitat directa

Causa per dir que no: quan invoco drets en contra d’un altre particular

Efecte directe només pot derivar quan pleitejo contra una entitat pública

- Efecte útil: la transposició ha de conservar els ppis de dret

Recomanacions

• Instruments de caràcter general

• D’acció indirecta

• Com un reglament però sense obligatorietat

Dictàmens • Opinió sobre questi concreta

• A iniciativa d’un altre

Resum de recomanacions i dictàmens:

• Instruments jurídics previstos en els tractats

• Són no obligatoris

• Serveixen per fomentar un comportament, complementar normes obligatòries...

• Valor jurídic

• Generen confiança legítima: la comissió promourà la manera de fer que surti en

el seu dictamen



Artículo 290

1. Un acto legislativo podrá delegar en la Comisión los poderes para

adoptar actos no legislativos de alcance general que completen o

modifiquen determinados elementos no esenciales del acto legislativo.

Los actos legislativos delimitarán de forma expresa los objetivos, el

contenido, el alcance y la duración de la delegación de poderes. La

regulación de los elementos esenciales de un ámbito estará reservada

al acto legislativo y, por lo tanto, no podrá ser objeto de una delegación

de poderes.

2. Los actos legislativos fijarán de forma expresa las condiciones a las que estará sujeta la

delegación, que podrán ser las siguientes:

1. a) el Parlamento Europeo o el Consejo podrán decidir revocar la delegación;

2. b) el acto delegado no podrá entrar en vigor si el Parlamento

Europeo o el Consejo han formulado objeciones en el plazo fijado en el acto legislativo.

A efectos de las letras a) y b), el Parlamento Europeo se pronunciará por

mayoría de los miembros que lo componen y el Consejo lo hará por mayoría cualificada.

3. En el título de los actos delegados figurará el adjetivo «delegado» o

«delegada».

Artículo 291

1. Los Estados miembros adoptarán todas las medidas de Derecho interno necesarias para la ejecución de los actos jurídicamente

vinculantes de la Unión.

2. Cuando se requieran condiciones uniformes de ejecución de los actos jurídicamente vinculantes de la Unión, éstos conferirán competencias de

ejecución a la Comisión o, en casos específicos debidamente

justificados y en los previstos en los artículos 24 y 26 del Tratado de la Unión Europea, al Consejo.



3. A efectos del apartado 2, el Parlamento Europeo y el Consejo

establecerán previamente, mediante reglamentos adoptados con

arreglo al procedimiento legislativo ordinario, las normas y principios

generales relativos a las modalidades de control, por parte de los

Estados miembros, del ejercicio de las competencias de ejecución por

la Comisión

4. En el título de los actos de ejecución figurará la expresión "de

ejecución".

Règim de la promulgació del dret derivat Promulgació = Requisits per a l’emanació vàlida de normes

• Principis que regeixen l’adopció de les normes

- Ppi competència d’atribució

- Ppi legalitat

o Base jurídica o Respecte Ps generals del DUE

o Bloc de legalitat

- Ppi de no inversió dels instruments normatius

- Ppi de jerarquia • Requisits formals de l’acte

- Motivació

- Fórmula de promulgació: signatures president insittucio que ha adoptat

l’acte • Règim de publicació, entrada en vigor i vigència: ha de ser publicat al DOUE i

en vigor quan ho estableixin (default 20 dies)



Els actes atípics i els no previstos pels tractats



Bloc IV.

L’aplicació del Dret de la

Unió Europea



Tema 10. L’efecte directe del Dret de la Unió Europea

STJCE 5.2.1963 Van Gend & Loos, núm. 26/62 El tractat constitueix alguna cosa més que un acord que es limiti a crear obligacions

mútues entre els estats contractants (...) La Comunitat constitueix un nou ordre

jurídic de dret internacional en benefici del qual els estats han limitat, encara que sigui en àmbits restringits els seus drets sobirans i els subjectes del qual no són

només els estats membres sinó també els seus nacionals.

STCE 15.7.1964 Costa c./ENEL, núm. 6/64

El tractat CEE ha instituït un ordenament jurídic propi, integrat en el sistema jurídic

dels estats membres des de l'entrada en vigor i que s'imposa als seus òrgans

jurisdiccionals (...) Els estats (...) han limitat, encara que en àmbits restringits, els seus drets sobirans i han creat un cos de dret aplicable als seus nacionals i a ells

mateixos.

Dictamen TJCE Projecte d'acord entre la Comunitat d'una banda, i els països de

l'AELE, de l'altra, núm. 1/91, paràgraf 20

El Tractat CEE, encara que hagi estat celebrat sota la forma d'un acord internacional, no per això deixa de constituir la carta constitucional d'una comunitat

de dret. Segons una jurisprudència constant del Tribunal de Justícia, els tractats

comunitaris han instaurat un nou ordenament jurídic en favor del qual els estats han limitat, en àmbits cada cop més amplis, els seus drets sobirans i els subjectes del

qual són, no només els estats membres, sinó també els seus nacionals (vid, en

especial, sentència de 5.2.1963, Van Gend & Loos, 26/62, Rec 1963, p.1). Els trets característics essencials de l'ordenament jurídic comunitari així constituït són en

particular la seva primacia respecte dels Drets dels estats membres així com l'efecte

directe de tota un sèrie de disposicions aplicables als seus nacionals i a ells mateixos.



La integració del dret de la UE en el dret intern dels Estats Membres Aplicabilitat immediata à És immediatament aplicable la regla internacional que pot

ser utilitzada per una autoritat nacional/interna (dels estats) sense haver d'estar sotmesa a les formalitats d'introducció / recepció /transformació..., que

condicionarien la seva eficàcia interna. àEl dret de la UE és immediatament

aplicable en els ordenaments interns dels Estats Membres. Diapo 6

L’aplicabilitat directa L'aplicabilitat directa és l'aptitud d'una regla de DI / DUE per conferir per ella mateixa als particulars, sense necessitar cap mesura interna d'execució, drets dels

que se'n poden prevaler davant de les autoritats (jurisdiccionals) de l'Estat en el què

aquesta regla està en vigor. És directament aplicable la regla de DI /DUE que sense necessitar cap mesura

interna d'execució pot ser emprada en l'estat en el que aquesta regla és en vigor /

L'aplicabilitat directa és la qualitat d’una norma com a apta per ser emprada per ella mateixa a un supòsit de fet que entra dins del seu àmbit d’aplicació.

- En el cas dels reglaments, l’aptitud normativa es pressuposa. Norma d’abast

general, obligatòria en tots els seus elements i d’aplicabilitat directa. - En el cas de les directives, assumim que no en té, si bé en alguns casos no

és exactament així (veure sentències seminaris).

L’aplicabilitat directa in concreto depèn de la invocabilitat de la norma (qüestió formal).

Aptitud normativa = qualitat de la norma de conferir per ella mateixa drets i

obligacions als particulars. Aplicabilitat immediata

- Aspecte formal = formalitats d’introducció / recepció?

Aplicabilitat directa (una norma en té per naturalesa o no) - Aspecte material = mesura interna d’execució?

- Aspecte material = drets als particulars / qualitat normativa.

Efecte directe (les normes en poden tenir o no, però no depèn de la categoria normativa, sinó de la invocabilitat).



- Aspecte material = drets als particulars?

- Aspecte material = qualitat de la norma.

L’eficàcia directa d’una norma és la qualitat per la qual pot generar drets i obligacions als particulars / L’eficàcia directa és la qualitat d’una norma com a apte

per ser aplicada per ella mateixa a un supòsit de fet que entra dins del seu àmbit

d’aplicació. Aquesta qualitat es pressuposa en el cas dels reglaments, en la mesura que

aquests es defineixen en el TFUE com a normes directament aplicables. La

presumpció a favor de l’eficàcia directa dels reglaments pot ser destruïda en casos concrets

Aquesta qualitat només es pot atribuir a les directives quan es donen determinades

circumstàncies. La presumpció que juga en el cas de les directives és que no tenen eficàcia directa.

Elements que cal tenir en compte per determinar si una norma té efecte directe i quin abast

1. Obligatorietat

2. Plenitud d’efectes à que tingui aptitud normativa: a. Clara i precisa / destinada a produir efectes

b. Incondicional

c. Completa i jurídicament perfecte / es basta a si mateixa 3. Per a tothom o per als seus destinataris (p. ex. l’Estat en el cas de les

directives)

a. Relacions verticals (ascendent o descendent, d’particular a l’Estat o DE l’Estat a un particular).

b. Relacions horitzontals (entre particulars).

L’efecte directe del dret originari

STJCE de 5 de febrer de 1963, Van Gend en Loos, nº 26/62, Rec. 1963. Sol·licitud

d'interpretació de l'article 12 del TCEE (actual art. 30 TFUE).



Primera argumentació. Fonaments

L'objectiu del TCEE és crear un Mercat Comú. El funcionament d'un Mercat Comú afecta directament a tots els sotmesos a la jurisdicció de la comunitat, i això implica

que aquest Tractat constitueix alguna cosa més que un simple acord que es limiti

a crear obligacions mútues entre els Estats. Justificació:

1. El preàmbul, que a més de governs, parla de pobles,

2. L'existència d'institucions dotades de competències transferides pels EM l'exercici de les quals afecta tan a ells com als seus súbdits.

3. L'existència d'un PE i un CES que institucionalitza la participació d'aquests

súbdits en l'elaboració del DC. 4. L'existència per als jutges nacionals d'un procediment de reenviament

prejudicial al TJCE que no tindria raó de ser si els particulars no poguessin

prevaler-se del Dret Comunitari davant els jutges. = Això implica que els particulars obtenen directament drets i obligacions del DC.

= El DC, independent de la legislació dels EM, crea per als particulars obligacions i

drets, que entren dins del seu patrimoni jurídic. Aquests neixen: - Tant d'una atribució explícita pels tractats.

- Com d'obligacions que aquest imposa de manera definida als EM o a les

institucions de la Comunitat. Incumbeix a les jurisdiccions nacionals garantir l'exercici d'aquests drets i sancionar

el respecte de les obligacions.

Segona argumentació. Característiques de la norma

L'art. 12 (ara, 30 TFUE) és aplicació d'un "fonament de la Comunitat", la UNIÓ

DUANERA L'art.12 (30 TFUE) enuncia una prohibició:

1. Clara

2. Incondicional 3. És una obligació de no fer

4. No esta sotmesa a reserva

5. No necessita intervenció legislativa dels Estats



= És jurídicament perfecte o completa, té aptitud normativa.

Els Estats són els subjectes de la obligació, però els particulars poden ser-ne els

beneficiaris. Cal que els jutges garanteixin el gaudi dels drets de les persones. Sentència L'art. 12 (30 TFUE) del TCEE produeix efectes immediats directes (aquí encara

s’empren com a sinònims, més tard ja no), i crea en l'esfera dels justiciables drets

individuals que les jurisdiccions internes han de salvaguardar. Conseqüències de la sentència:

- Els particulars poden prevaler-se de drets que els són conferits per normes

de DC (d’origen supraestatal) de les que no en són destinataris. - S’obre una via de dret que permet sancionar indirectament els

incompliments dels EM, a iniciativa dels particulars.

Aplicabilitat directa o efecte directe STJCE de 5 de febrer de 1963, Van Gend en Loos. Estableix el test de l’aplicabilitat

directa / aptitud per produir efectes directes.

APLICABILITAT DIRECTA dels diferents tipus de normes del DUE: Dret originari

El dret originari té aplicabilitat directa?

- Els tractats no diuen res expressament. - TJUE: caldrà veure el contingut de cada disposició, segons els seus termes,

la seva finalitat, les intencions de quan es van fer... I veure si té o no aptitud

normativa. Així: o Obligacions de no fer, sí (ex. art. 30 TFUE).

o Obligacions de fer, només sí l’Estat no té marge d’apreciació.

Segons els criteris definits de l’aptitud normativa i segons el contingut de la disposició (en funció de a qui va adreçada!), hi haurà (en el dret originari):

1. Disposicions amb aplicabilitat directa completa.

o Ex. Art. 157 TFUE: Igualtat de retribució treballadors/treballadores per a una mateixa feina o per feina d’igual valor.



2. Disposicions amb aplicabilitat directa limitada, per exemple, a relacions

verticals ascendents.

o Ex. Art. 18 TFUE Prohibicions de restriccions duaneres o quantitatives, restriccions a la llibertat d’establiment, circulació de

capitals...

3. Disposicions sense aplicabilitat directa. o Ex. Article 2 TUE, sobre valors UE...

APLICABILITAT DIRECTA del dret derivat Article 288 TFUE.

Reglaments

En raó de la seva naturalesa mateixa i de la seva funció en el sistema de fonts del DC, el reglament produeix efectes directes i és, com a tal, apte per conferir als

particulars drets que les jurisdiccions nacionals han de protegir.

La definició de reglament inclou l’aplicabilitat directa!

Normes obligatòries diferents dels reglaments: directives o decisions (adreçades a

EM) Considerant que en virtut de les disposicions de l’article 189 [actual 249 TFUE] TCE,

els reglaments són directament aplicables i, en conseqüència, per la seva

naturalesa, susceptibles de produir efectes directes, no resulta d’això que altres categories d’actes contemplats en aquest article no puguin mai produir efectes

anàlegs (STJCE Grad’1970 per a les decisions; STJCE Van Duyn’74 per a les

directives § 12).

Directives

Com es justifica que les directives puguin tenir efectes directes? Quins són els fonaments de l’efecte directe les directives?

1. Valor obligatori de les directives (art. 288 TFUE).

2. Efecte útil de la norma. 3. Possibilitat d’invocació en via judicial / Protecció jurídica dels particulars.

4. Pº aplicació uniforme del DC.



5. Pº no discriminació...

Per tenir efectes directes, la norma ha de complir amb els següents criteris:

1. CLARA, PRECISA. o Destinada a produir efectes jurídics (Imperativa, ha dit, a vegades el

TJ)

2. COMPLETA / JURÍDICAMENT PERFECTE o Ha de bastar-se a si mateixa:

§ No necessita mesures complementàries per a la seva

aplicació. § O bé sí que les necessita, però no dona cap marge de

discrecionalitat als Estats.

3. INCONDICIONAL o La norma no està subjecta a:

§ Termini

§ Reserva § Ni condicions, en general

En el cas de les directives, l’efecte directe:

- És EXCEPCIONAL (només en situació d’incompliment de l’Estat). - Depèn del compliment de criteris d’aptitud normativa de la regla.

- Només és possible en un tipus de supòsit de fet.

o Efecte directe vertical ascendent: SÍ. Un Estat no pot oposar el seu propi incompliment als particulars que són beneficiaris de la norma

de DC i que es poden prevaler del seu contingut.

o Efecte directe vertical descendent? NO. STJCE Kolpinghuis Nijmegen’1987. Una autoritat nacional no pot emparar-se enfront

d’un particular, en una disposició d’una directiva respecte de la qual

encara no s’ha produït la necessària adaptació del dret nacional. o Efecte directe horitzontal ? NO. STJCE Marshall’1986. Una directiva

no pot per ella mateixa crear obligacions en un particular.



Efecte directe / invocabilitat 1. Invocabilitat d’exclusió

2. Invocabilitat de substitució 3. Invocabilitat per obtenir de la norma efectes diferents dels que resultarien de

l'aplicació del seu contingut.

a. Interpretació conforme. b. Responsabilitat de l'estat per incompliment de DC.

La interpretació conforme Supòsit de no transposició de Directiva, litigi horitzontal i existència de norma interna sobre la matèria coberta per la norma comunitària Como precisó este Tribunal de Justicia en su sentencia de 10 de abril de 1984, Von

Kolson y Kamann (14/83), la obligación de los estados miembros dimanante de una

directiva, de alcanzar el resultado que la misma prevé, así como su deber, conforme al articulo 5 del Tratado (actual 4.3 TUE), de adoptar todas las medidas generales

o particulares apropiadas para asegurar el cumplimiento de dicha obligación, se

imponen a todas las autoridades de los estados miembros, con inclusión, en el marco de sus competencias, de las autoridades judiciales. De ello se desprende

que, al aplicar el derecho nacional, ya sea disposiciones anteriores o posteriores a

la Directiva, el órgano jurisdiccional nacional que debe interpretarla está obligado a hacer todo lo posible, a la luz de la letra y de la finalidad de la directiva, para, al

efectuar dicha interpretación, alcanzar el resultado a que se refiere la Directiva y de

esta forma atenerse al párrafo tercero del artículo 189 (actual 288) del Tratado. De lo anterior se deduce que la exigencia de una interpretación del Derecho

nacional conforme al artículo 11 de la Directiva 68/151 antes citada, impide

interpretar las disposiciones del Derecho nacional sobre sociedades anónimas de manera tal que pueda declararse la nulidad de una sociedad anónima por motivos

distintos de los que se enumeran taxativamente en el artículo 11 de la Directiva

(STJCE de 13.11.1990, Marleasing, C-106/89, paràgrafs 8-9). Supòsit de no transposició de Directiva, litigi horitzontal, sense normes internes relatives al contingut de la norma comunitària (o normes internes contràries)



25. De ello se deduce que, a falta de medidas de adaptación del Derecho interno

a la Directiva dentro de los plazos señalados, los consumidores no pueden fundar

en la Directiva en sí misma un derecho de renuncia contra los comerciantes con los que han celebrado un contrato e invocarlo ante un órgano jurisdiccional nacional.

26. Debe recordarse además que es jurisprudencia reiterada, a partir de la

sentencia de 10 de abril de 1984, Von Colson y Kamann (14/83, Rec. p. 1891), apartado 26, que la obligación de los Estados miembros, dimanante de una

Directiva, de alcanzar el resultado que la misma prevé, así como su deber,

conforme al artículo 5 del Tratado (4.3 TUE), de adoptar todas las medidas generales o particulares apropiadas para asegurar el cumplimiento de dicha

obligación, se imponen a todas las autoridades de los Estados miembros, con

inclusión, en el marco de sus competencias, de las autoridades judiciales. Según se desprende de las sentencias del Tribunal de Justicia de 13 de noviembre de

1990, Marleasing (C-106/89, Rec. p. I-4135), apartado 8, y de 16 de diciembre de

1993, Wagner Miret (C-334/92, Rec. p. I-6911), apartado 20, al aplicar el Derecho nacional, ya sea disposiciones anteriores o posteriores a la Directiva, el órgano

jurisdiccional nacional que debe interpretarlo está obligado a hacer todo lo posible,

a la luz de la letra y de la finalidad de la Directiva, para, al efectuar dicha interpretación, alcanzar el resultado a que se refiere la Directiva y de esta forma

atenerse al párrafo tercero del artículo 189 (actual 288) del Tratado.

27. En el supuesto de que no pudiera alcanzarse el resultado exigido por la Directiva mediante la interpretación, hay que precisar, por otra parte, que, según la sentencia

de 19 de noviembre de 1991, Francovich y otros (asuntos acumulados C-6/90 y C-

9/90, Rec. p. I-5357), apartado 39, el Derecho comunitario impone a los Estados miembros la obligación de reparar los daños causados a los particulares por no

haber adaptado su Derecho interno a lo dispuesto en una Directiva, siempre y

cuando concurran tres requisitos. Primero, que el objetivo de la Directiva sea atribuir derechos a los particulares. Segundo, que el contenido de estos derechos pueda

determinarse basándose en las disposiciones de la Directiva. Tercero y último, que

exista una relación de causalidad entre el incumplimiento de la obligación que incumbe al Estado y el daño sufrido por las personas afectadas.



28. La Directiva sobre los contratos negociados fuera de los establecimientos

comerciales tiene por objeto, indiscutiblemente, que se confieran derechos a los

particulares, y no es menos cierto que el contenido mínimo de estos derechos puede determinarse con arreglo únicamente a las disposiciones de la Directiva.

29. Cuando exista un daño y dicho daño se deba al incumplimiento por el Estado

de la obligación que le incumbe, corresponderá al órgano jurisdiccional nacional garantizar, con arreglo al Derecho nacional sobre la responsabilidad, el derecho de

los consumidores que han sufrido un daño a obtener reparación.

30. Por lo que respecta al segundo problema planteado por el órgano jurisdiccional nacional y habida cuenta de las precedentes consideraciones, procede responder

que, a falta de medidas de adaptación del Derecho interno a lo dispuesto en la

Directiva dentro del plazo señalado, los consumidores no pueden fundar en la Directiva en sí misma un derecho de renuncia frente a los comerciantes con los que

han celebrado un contrato e invocarlo ante un órgano jurisdiccional nacional. Sin

embargo, éste está obligado, cuando aplica disposiciones de Derecho nacional, sean anteriores o posteriores a la Directiva, a interpretarlas, en toda la medida

posible, a la luz de la letra y de la finalidad de la Directiva (STJCE 14.7.1994, Faccini

Dori, C-91/92).

(AAII són acords internacionals).

APLICABILITAT DIRECTA com a qüestió de presumpció!



Tema 11. La primacia del dret de la Unió Europea

Primacia • Una definició possible...

- La primacia és un criteri que regeix la relació [o una regla per a la resolució de conflictes] entre normes que tenen el seu origen en ordenaments jurídics

diferents (i autònoms) i que comporta que les normes que pertanyen a un

dels ordenaments tinguin preferència respecte de les que pertanyen a l’altre, a l’hora de ser aplicades = PREFERÈNCIA EN L’APLICACIÓ

- En virtut de la primacia, les normes de Dret de la UE s’apliquen amb

preferència respecte de les normes internes estatals. - NO és una relació de jerarquía, per aixo es important dir que es preferencia

en l’aplicació.

• Conseqüències:

- = les normes internes s’inaplicaran quan entrin en conflicte amb normes de

DUE - NO Ppi de jerarquia

- NO judici sobre la validesa de la norma interna;

- SINÓ un desplaçament provisional d’una norma i l’aplicació preferent d’una altra

• Reconeixement jurisprudencial de la primacia de la DUE

- STJCE de 15 de juliol de 1964, assumpte

o Costa c./ ENEL, núm. 6/64 § [DUE Instruccions i Materials. Pràctica II, text 1]

- STJCE de 13.2.1969 Walt Wilhelm

- STJCE de 9 de març de 1978, assumpte o Simmenthal, no 106/77, (en especial) §17 i ss.

§ [DUE Instruccions i Materials. Pràctica II, text 2]



• STJCE de 15.7.1964, assumpte Costa c./ ENEL, núm. 6/64,

- Considerant que, a diferència dels tractats internacionals ordinaris, el Tractat

CEE ha instituït un ordenament propi integrat en el sistema jurídic dels estats

membres...; - que, en efecte, en constituir una Comunitat de durada il×limitada, dotada de

institucions pròpies, de personalitat, de capacitat jurídica, de capacitat de

representació internacional, i més particularment de poders reals nascuts

d'una limitació de competències o d'una transferència d'atribucions dels estats a la Comunitat, aquests han limitat, encara que sigui en àmbits

restringits, els seus drets sobirans, i han creat així un cos de dret aplicable

als seus súbdits i a ells mateixos; - considerant que aquesta integració, en el Dret de cada país membre, de

disposicions que provenen de font comunitària, i més generalment de

termes i de l'esperit del Tractat, tenen per corol×lari (conseqüència) la

impossibilitat per als estats de fer prevaler, contra un ordenament jurídic

acceptat per ells sobre una base de reciprocitat, una mesura unilateral

ulterior, que no pot, en conseqüència, ser-li oposada; que la força executiva

del Dret comunitari no pot, en efecte, variar d'un estat a un altre a l'empara de mesures internes ulteriors, sense que això posi en perill la realització dels

objectius del Tractat, contemplats a l'article 5 (2), ni provocar una

discriminació prohibida per l'article 7...; - considerant que la preeminença del Dret comunitari està confirmada per

l'art.189 [actual 288], segons els termes del qual els reglaments tenen valor

"obligatori" i són "directament aplicables en cada estat membre"...; del conjunt d'aquests elements resulta que, ...,

- ... Sorgint d’una font autònoma, ...el dret nascut del Tractat no podria, ...

degut a la seva naturalesa específica original, deixar que li fos oposat

judicialment un text intern de qualsevol classe que sigui, sense perdre el seu

caràcter comunitari i sense que es qüestionés la base jurídica mateixa de la

Comunitat... - No oponibilitat

- = inaplicabilitat del dret nacional contrari al dret comunitari / DUE



• Primacia = condició existencial d’un veritable dret comunitari

• Els fonaments de la primacia del dret comunitari es troben en el propi

ordenament de la UE

- 1. Naturalesa específica i original del DUE / Caràcters i exigències pròpies

del Dret Comunitari- DUE / Aplicació uniforme del DUE / Plena eficàcia DUE

/ Protecció jurídica dels particulars (subjectes de DUE, igual que els EEMM) - 2. Relacions entre el Dret UE i el Dret intern dels EM

o 1. Autonomia del Dret de la UE

o 2. Principi d'atribució de competències ® l’existència mateixa del dret

de la UE em permet presumir que s’ha fet amb una base competencial.

Perquè per fer algun document normatiu europeu, cal justificar tots els

ppis i passa per tots els actors del procediment legislatiu. Tots aquests actors s’encarreguen d’assegurar que hi hagi base jurídica per fer aquest

document. El procés legislatiu fa presumir que la base jurídica existeix.

Finalment, la aprovació i publicació al DOUE, els estats tenen 2 mesos per presentar recursos d’anul·lació. Si ningú en presenta, es pot presumir

que la norma s’ha fet en una bona base jurídica. Per tant, si la norma

comunitària existeix, es que s’ha fet amb una base jurídica. Això es deriva d’aquesta atribució de competències.

- 3. Recolzament indirecte en els Tractats: Ppi no discriminació; ppi igualtat,

ppi obligatorietat de les normes...

- +4. Declaració No 17 relativa a la primacia, al Tractat de Lisboa

17. Declaración relativa a la primacía

La Conferencia recuerda que, con arreglo a una jurisprudencia reiterada

del Tribunal de Justicia de la Unión Europea, los Tratados y el Derecho adoptado por la Unión sobre la base de los mismos priman sobre el

Derecho de los Estados miembros, en las condiciones establecidas por

la citada jurisprudencia. Además, la Conferencia ha decidido incorporar a la presente Acta Final

el dictamen del Servicio Jurídico del Consejo sobre la primacía, tal como

figura en el documento 11197/07 (JUR 260): «Dictamen del Servicio Jurídico del Consejo



de 22 de junio de 2007 Resulta de la jurisprudencia del Tribunal de Justicia que la primacía del Derecho comunitario es un principio fundamental del Derecho comunitario. Según el Tribunal de Justicia, este principio es inherente a la naturaleza específica de la Comunidad Europea. En el momento de la primera sentencia de esta jurisprudencia constante (Costa/ENEL, 15 de

julio de 1964, asunto 6/64 (1)) el Tratado no contenía mención alguna a la primacía, y todavía hoy sigue sin contenerla. El hecho de que el principio de primacía no esté incluido en el futuro Tratado no cambiará en modo alguno la existencia de este principio ni la jurisprudencia existente del Tribunal de Justicia.

• STJCE Walt Wilhelm’13.2.1969

- Considerant que... El Tractat CEE ha instituït un ordenament jurídic propi,

integrat en el sistema jurídic dels Estats membres i que s’imposa als seus propis órgans jurisdiccionals;

- Que seria contrari a la naturalesa de tal sistema admetre que els estats

membres poguessin adoptar (norma nacional posterior) o mantener (norma

nacional anterior) en vigor mesures susceptibles de comprometre l’efecte

útil de Tractat;

- Que la força imperativa del Tractat i dels actes adoptats per a la seva aplicació no poden variar d’un estat a un altre per l’efecte d’actes interns,

sense dificultar el funcionament del sistema comunitari i posar en perill la

realització de les finalitats del tractat; - Que, per tant, els conflictes entre la norma comunitària i les normes

nacionals en matèria d’acords entre empreses, han de ser resolts per

l’aplicació del principi de la primacia de la norma comunitària; - Que resulta de tot això que, en cas en què les decisions nacionals respecte

d’un acord entre empreses resultessin ser incompatibles amb una decisió

adoptada per la Comissió al final del procediment iniciat per ella, les autoritats nacionals han de respectar els seus efectes....

• Primacia:



- NO Criteri per a la resolució d’un conflicte de normes que pertanyen al

mateix ordenament

- NO subordinació d’unes normes a unes altres - NO distorsió dels principis sobre successió de normes en el temps...

- SINÓ,

o Criteri per determinar la prelació aplicativa entre normes que pertanyen a ordenaments diferents

§ = criteris de relació funcional

o =Ppi primacia, ppi que regula les relacions entre dos tipus d’ordenaments sobre una base no jerárquica, sinó de distribució

competencial

Conseqüències de la primacia del dret comunitari • Per a la norma

- Respecte de la norma nacional anterior ® Inaplicabilitat

o [Els jutges han de deixar inaplicada la norma nacional, però si en el marc

de les seves competències poden abrogar la norma (exTC), pel Po de cooperació lleial, també caldrà que ho facin]

- Respecte de la norma nacional posterior:

o ... (la norma de la UE comporta) impedir la formació vàlida de nous actes legislatius nacionals incompatibles amb les normes comunitàries => la

norma també és inaplicable

• Per a les autoritats nacionals

- 1. jutge nacional:

o Aplicació INTEGRAL del DUE o INAPLICACIÓ del dret nacional anterior o posterior contrari a la regla DUE

o IMMEDIATESA en aquesta inaplicació

§ No cal que s’esperin a una depuració de l’ordenament jurídic nacional per part de TContitucional, o altres òrgans

§ Si és necessari (per ex. si presenten qü. prej. sobre el DUE aplicable),

hi ha aparença de bon dret en la pretensió de la part, el dany seria greu i irreparable, i es té degudament en compte l' interès de la UE,



el jutge podrà dictar MESURES CAUTELARS per preservar drets i

interessos, com la suspensió de l’aplicació de les normes

impugnades [STJUE Factortame 1990 i Zuckerbabrick 1991. DUE Instruccions i Materials. Pràctica II, textos 5 i 6]

§ Jutge pot dictar mesures cautelars quan sigui necessari, i el perjudici

sigui greu i irreparable, i una 3ª cosa que no he pogut escriure (demanar tirapu)

- 2. Les autoritats legislatives i executives nacionals, pel principi de cooperació

lleial (art. 4.3 TUE), tenen o [STJUE, Comissió c. Itàlia, 1988, DUE Instruccions i Materials, Pràctica

II, text 3]:

o obligació d'abrogació de les normes nacionals contràries al DUE o obligació facilitar la realització del ple efecte del DUE

o l’obligació de depurar l’ordenament jurídic de normes contràries a DUE,

per evitar errors d’apreciació dels particulars sobre quin és el Dret que els és aplicable

• En DUE no directament aplicable, el ppi es el paràmetre d’interpretació de les

normes internes dels estats. Si hi ha dues lleis no directmanet aplicables i que

serveixen per interpretar una 3a llei, la que fas servir es l’europea • STJUE de 9 de març de 1978, assumpte Simmenthal

- El jutge nacional encarregat d'aplicar, en el marc de la seva competència, les disposicions del dret comunitari, te l'obligació d'assegurar la plenitud de

l'efecte d'aquestes normes,

- deixant, si es necessari, inaplicada, - en virtut de la seva pròpia autoritat, qualsevol disposició contrària de la

legislació nacional, encara que aquesta sigui posterior, sense que calgui

demanar o esperar l'eliminació prèvia d'aquesta per via legislativa o per qualsevol altre procediment constitucional.

• Obligacions derivades del principi de primacia per a les autoritats no

jurisdiccionals de l’estat: regides pel principi de ® SEGURETAT JURÍDICA



Caràcter absolut primacia • STJCE Simmenthal ‘78

- ...al dret nascut del Tractat no se li pot oposar judicialment, degut a la seva

naturalesa original, un text intern, qualsevol que sigui, sense perdre el seu caràcter comunitari, i sense que es posi en dubte la base jurídica de la

Comunitat mateixa..

• STJCE Internationale Handelsgessellschaft ’1970

- .....els principis d’una estructura constitucional nacional no podrien afectar

la validesa d’un acte de la Comunitat o el seu efecte sobre el territori d’aquest estat...

• STJCE Comissió c. Bèlgica ’1980

- ... Un estat membre no podria alegar dificultats internes o disposicions del

seu ordre jurídic nacional, fins i tot constitucional, per justificar el no respecte d’obligacions i terminis que es preveuen en directives comunitàries

• STJCE Hauer ’1979

- ...la introducció de criteris particulars, procedents de la legislació o de l’ordre

constitucional d’un estat membre determinat, pel fet que atemptaria contra

la unitat material i l’eficàcia del DC, tindria irremissiblement per efecte trencar la unitat del mercat comú i posar en perill la cohesió de la Comunitat...

La qüestió de la primacia del Dret de la UE en els sistemes constitucionals del estats membres

• 2 perspectives possibles d’estudiar la PRIMACIA

- Des de la UE i Dret Comunitari-UE

o STJCE Costa, ...la primacia es fonamenta en una limitació definitiva de

la sobirania dels estats - Des dels EEMM

o ST Federal Alemanya, 12-10-1993 s/ T Maastricht, ....el principi de

sobirania està preservat pels mateixos órgans constitucionals interns enfront de possibles injerències del DUE quan es desenvolupi fora /

extra-competències atribuïdes pels eemm... (si això passés, no hi hauria

primacia d’aquestes normes de DUE)



• Itàlia ha plantejat molts problemes com a estat dualista:

- Sentencia TC italià 1964 Costa diu que dret comunitari té primacia sobre

dret anterior estatal

- Sentencia 1973 Frontini diu que la primacia es donarà quan el TC derogui la llei estatal contraria

- Sentejncia 1984 Granital ® s’accepta la primacia finalment

o Els dos ordres jurídics són autònoms i diferents, fins i tot si estan

coordinats, en funció del repartiment de competències establert i garantit pel Tractat (...)

o La coordinació és deguda al fet que la llei d'execució del tractat ha

transferit a les institucions comunitàries, de conformitat amb l'article 11 de la Constitució, les competències que aquestes exerceixen, en els

àmbits que els han estat reservats (...). Les disposicions del TCEE que

satisfan les exigències d'aplicabilitat immediata han de [en virtut de l'article 11 de la Constitució] entrar i restar en vigor el el territori italià,

sense que els seus efectes puguin ser alterats per la llei ordinària de

l'estat. Poc importa al respecte d'això que la llei sigui anterior o posterior. El reglament comunitari fixa de tota manera la solució al cas. L'efecte

connex de l'existència del reglament comunitari és doncs (...) impedir que

la disposició interna incompatible sigui presa en consideració per a la solució del litigi devant del jutge nacional (...)

o Degut precisament a la distinció entre els dos ordres jurídics, la primacia

del reglamemt adoptat per la Comunitat ha de ser entesa en el sentit d'aquesta sentència, és a dir, que la llei interna no actúa en l'àmbit on es

situa aquest acte, el qual obeeix enterament al DC (...). El reglament

comunitari, tant si segueix com si precedeix en el temps les lleis ordinàries que li són contràries ha de ser sempre aplicat

o = Ppi primacia basat en una comprensió coherent de les conseqüències

del Po d’atribució de competències - Sentència 1989 Fragd ® TOT AIXÒ sense perjudici que el DUE protegeixi

els DDFF protegits per la constitució italiana, per tant esta dient que el TC

es reserva la competència de valorar si el dret europeu va en contra la



constitució. No es un problema real del tot però es un problema teòric.

Perquè mai hi ha hagut una sentencia del TC italià que digui que el DUE no

respecta els DDFF - Moraleja: la UE es molt potent a nivell econòmic i en els seus objectius

econòmics, però a l’hora de mantenir uns estàndards de democràcia,

DDHH, etc, té dificultats • Alemanya: també estat dualista però la lia menys

- Estat dualista on

o 1 Art. 24 contempla possibilitat de transferències de competències, però

o 2 art.79, prohibeix tota revisió constitucional dels principis estructurals de la República

o = En general, acceptació de la primacia, *Amb possibilitat

d’excepcions... - STFed Lütticke’1971

o ...Els tribunals alemanys, des de l'entrada en vigor del mercat comú, han

d'aplicar les disposicions jurídiques que, emanen d'un poder no estatal autònom, desenvolupen els seus efectes en l'esfera interna i suspenen i

refusen el dret nacional contrari segons la interpretació que en dóna el

TJCE; ja que únicament és així com els drets subjectius atorgats als ciutadans del mercat comú poden realitzar-se

o .....La Cort Constitucional federal alemanya no és competent per resoldre

la qüestió de saber si una norma interior de rang inferior a la Constitució

federal és contrària a una norma de rang superior de dret europeu comunitari i, per conseqüent, no té efectes, la solució d'aquest conflicte

de normes és competència dels tribunals ordinaris

- STrFed Kloppenburg’1987 o ... en cas de contradiccions amb el dret legislatiu intern, els actes de dret

comunitari tenen primacia d'aplicació, fins i tot davant les jurisdiccions

alemanes. La primacia d'aplicació de què gaudeix el dret comunitari respecte de les lleis nacionals tant anteriors com posteriors està

fonamentada en la regla no escrita del dret comunitari originari que ha

esdevingut aplicable en dret intern per l'efecte de les lleis que han aprovat



els tractats comunitaris en combinació amb l'article 24 de la Llei

Fonamental (...).

o L'article 24, paràgraf 1 de la Llei fonamental conté l'habilitació constitucional en virtut de la qual el legislador admet la regla de la

primacia del dret comunitari i per la qual l'autoritat judicial l'aplica en cada

cas concret - Límits de la primacia del DC?

o Respecte dels DDFF establerts a la Llei Fonamental de Bonn

§ SSolangeI’1974 § SSolangeII’1986

o S Trib Federal 10.1993 s/T Maastricht + STFA 9.7.2009 s/ T Lisboa:

límits constitucionals a la integració comunitària europea? § Actes ultra-vires / extracompetència CE-UE =

• Si contraris al principi democràtic

• Si contraris a l’estructura federal de l’estat

• Si contraris a ps bàsics de la Llei Fonamental, com DDHH

• Si contraris a la preservació de l’ESTAT / SOBIRANIA DE L’ESTAT

• França:

- En Ppi la Constitució facilita el reconeixement de la primacia dels Tractats Internacionals respecte de la llei interna

- 1 Jurisdiccions ordinàries. Tribunal de Cassació

o A. Llei nacional anterior contrària a DUE, es considera derogada o B. Llei posterior.. Ppi que els jutges nacionals sotmesos a la llei fins S

cas Jacques Vabre ‘1975

§ ® ...les transferències de competència són limitacions definitives de

drets sobirans, i contra elles no pot prevaldre un acte unilateral posterior incompatible amb la noció de Comunitat...

- 2 Jurisdiccions administratives. Consell d’Estat. Admissió gradual de la

primacia o A. S Nicolo ‘1989 Assumeix la primacia respecte dels Tractats

constitutius

o B. S Boisdet ‘1990 Primacia dels reglaments



o C. S Philip Morris ‘1992 Possibilitat que les directives tinguin efectes

directes amb primacia sobre les normes nacionals

• Espanya:

- 1. DRET ORIGINARI Article 96 Const. espanyola’78 o Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats

oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern,

o Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d'acord amb les

normes generals de Dret internacional

- 2. DRET DERIVAT Article 93 Const. Espanyola’78 o Mitjançant llei orgànica es podrà autoritzar la celebració de tractats pels

quals s’atribueixi a una organització o institució internacional l’exercici de

competències derivades de la Constitució ... - T Constitucional

o Va dir que ell no era l’òrgan per gestionar això. Va canviar a partir de

2004 quan el TC diu si és comptable el tractat per una constitució per a Europa

o Declaració 1/2004 de 13 de desembre sobre la compatibilitat del Tractat

pel qual s’estableix una Constitució per a Europa amb la Constitució o ... la proclamació de la primacia del Dret de la Unió per l’article I-6 del

Tractat (pel qual s’estableix una Constitució per a Europa) no contradiu

la supremacia de la Constitució.

o Primacia i supremacia són categories que es desenvolupen en ordres diferenciats. La primera, en el de l’aplicació de normes vàlides; la segona,

en el dels procediments de fer normes. La supremacia es sustenta en el

caràcter jeràrquic superior d’una norma i, per això, és font de validesa de les que estan infraordenades respecte d’ella. La primacia, en canvi, no

es sustenta necessàriament en la jerarquia, sinó en la distinció entre

àmbits d’aplicació de diferents normes, en principi vàlides, de les quals, no obstant, una o alguna d’elles té capacitat de desplaçar-ne d’altres en

virtut de la seva aplicació preferent o prevalent deguda a diferents raons.



o Tota supremacia implica, en principi, primacia, llevat que la mateixa

norma suprema hagi previst, en algun àmbit, el seu propi desplaçament

o inaplicació. La supremacia de la Constitució és, doncs, compatible amb règims d’aplicació que atorguin preferència aplicativa a normes d’un

altre ordenament diferent del nacional sempre que la pròpia Constitució

ho hagi disposat així, que és el que passa exactament amb la previsió continguda a l’article 93, mitjançant el qual és possible la cessió de

competències derivades de la Constitució a favor d’una institució

internacional així habilitada constitucionalment per a la disposició normativa de matèries fins llavors reservades als poders interns

constituïts i per a la seva aplicació a aquests. En resum, la Constitució

ha acceptat, ella mateixa, en virtut del seu article 93, la primacia del Dret

de la Unió en l’àmbit que a aquest dret li és propi, segons es reconeix

ara expressament a l’article I-6.

- T Suprem: Casuística: Cada cop hi ha una millor comprensió del fenòmen de la integració europea, de la UE i del principi de primacia, però de vegades

hi ha hagut afirmacions poc encertades... Els dos primers casos que

trobareu contenen afirmacions encertades, la resta són més discutibles. o S’28.4.1987 El DC té ® eficàcia directa i caràcter prevalent en virtut de

la cessió parcial de sobirania que suposa l'adhesió d'Espanya a la

Comunitat, autoritzada per la LO 10/1985, de 2 d'agost, en compliment

de l'article 93 de la nostra Constitució, fet a mida per a aquesta circumstància

o S’24.4.1990 ® Les normes anteriors que s'oposin al dret comunitari

hauran d'entendre's derogades i les posteriors contràries, hauran de reputar-se inconstitucionals per incompetència -article 93 i 96 de la

Constitució espanyola- però no serà exigible que el jutge ordinari plantegi

la qüestió d'inconstitucionalitat (article 163 CE) per deixar inaplicada la norma estatal, perquè està vinculat per la jurisprudència del Tribunal de

justícia que te establert el principi "pro comunitate".

o S 21.12.1988 ® el dret comunitari són normes programàtiques i

únicament interestatals sense efecte directe ...!!!!!!!!!!!!!!!



§ [excés en la adopció d’una perspectiva purament estatal-

intergovernamental]

o S de 12 de juliol de 1996 [per excès perspectiva comunitària !] ®

...concedeix aplicabilitat directa de la Directiva 93/13, que defineix i

sanciona de ineficàcia les clàusules abusives dels contrates celebrats

amb consumidors § = efecte directe horitzontal de les directives !

§ El contracte era de 13.2.1987 i la data límit per a la transposició era

el 31.12.1994; i la demanda es presenta el 10.3.1995 o S 13.7.1991 ?

§ Invocació Directiva sobre garantia dels treballadors en cas

d’insolvència de l’empresari

§ S = no efecte directe la directiva § Davant el TJCE estava pendent el cas Francovich STJCE 19.11.1991

§ =Vulneració del principi de tutela judicial efectiva (es podia haver

interposat qüestió prejudicial) ?



Bloc V.

La garantia judicial de l’aplicació

del Dret de la Unió Europea



Tema 14. El control judicial. El contenciós de la Unió Europea

Copiar POWER POINT

Recursos Directes El control dels actes dels EEMM: el recurs d’incompliment (258-260 TFUE)

• A. Naturalesa i objecte del procediment

- Controlar l’execució i aplicació per part dels eemm de les normes de DUE - Precisar l’abast de les obligacions dels eemm

- Naturalesa és Excepcional

• B. La fase pre-contenciosa. Finalitat: solució amistosa de l’afer

- Legitimació activa - Iniciativa: Comissió o eemm (en el fons ho fan nomes els

EEMM) - Comissió: Inici del procediment ® Escrit de requeriment

- Estat suposadament infractor ® Observacions i defensa

- Comissió ® Dictamen motivat: diu què considera la propia comissio

- Poder discrecional de la Comissió per continuar el procediment i interposar

recurs contenciós. La comissio decideix si presenta o no recurs, que seria la següent fase

• C. Fase contenciosa

- Causes d’inadmissibilitat:

o El recurs presentat té un objecte diferent que l’escrit de requeriment i/o el dictamen motivat

o L’escrit i/o el dictamen no preveien terminis “raonables” per a l’estat ®

podría donar-se algun supòsit per no aceptar un recurs quan no hi ha

terminis (pero per JP; poc comú) o Ha d’haver-hi coherencia entre objecte, escrit de requeriment i dictamen

motivat

- Noció d’incompliment: Pex. § 32 STJCE Brasserie du Pecheur-Factortame 1996

o Subjectes: Qualsevol ens, organisme o órgan de l’estat



o Actes: Qualsevol acció o omissió constitutiva d’incompliment

- Mitjans de defensa dels estats

o No acceptats: reciprocitat, justificacions d’ordre intern o separació de poders

o Excepcionalment acceptable: força major

• D. Sentència d’incompliment: declarativa / + multa [art. 260.2-3 TFUE] ? STJCE

4.7.2000 Css v. Grècia. - O sigui, la sentencia pot portar amb ella una multa coercitiva (en la segona

sentencia d’incompliment). En la primera sentencia ja es podría posar si

l’incompliment fos per la manca d’informar de la transposició que s’ha fet de les directives

• Primera multa que es va fer: a Grècia. Permet establir com els “paràmetres” de

la multa

- Gravetat de la infracció

- Durada de la infracció - Necessitat d’assegurar l’efecte dissuassori de la sentència per evitar la

repetició

- Cada dia d’incompliment: 20.000€ • Tractat de Lisboa

- Incompliment BCE i altres

- ® hi ha altres recursos d’inompliment específics, que no estudiem pero que

existeixen

El recurs d’anul·lació (263-264 TFUE)

• A. Objecte del recurs

- Control de la legalitat dels actes de les institucions

• B. Condicions d’admissibilitat del recurs

- Condicions relatives a l’acte que s’ataca

o acte legislatiu (en el cas de Cll, Css i BCE) o destinat a produir efectes a

3ers (PE, CllEu i òrgans)

- Condicions d’admissibilitat relatives als demandants - Legitimació activa

o Demandants privilegiats: Consell, Comissió, EM i PE



o Demandants no privilegiats

§ Tribunal de Comptes, BCE i CteR: han d’al·legar mancament a les

seves prerogatives § Particulars: destinatari o “afectació directa i individual”

• Ex. STJCE 18.5.1994 Codorniu v. Consell ], o afectació directa en

el cas d’actes d’execució UE que no comportin execució estatal

• Afectacio directa: en un reglament comunitari es prohibeix a

codorniu comercialitzar amb la seva etiqueta (explicació del cas).

I no hi ha una acta d’execució interposada, ergo = afectació directa mitjançant un reglament

• Afectació individual: és la única empresa afectada

§ S’obre una mica l’espectre dels legitimats actius

• C. Legitimació passiva: Consell, Comissió, PE, BCE, CllEu, òrgan.

• D. El fons del recurs d’anul·lació (=què puc dir perquè s’anuli una norma

europea)

- 1. Violació dels tractats o ns relatives a la seva execució - 2. Incompetència

- 3. Desviació de poder

- 4. Violació substancial de forma - Article 277 TFUE: Excepció d’il·legalitat

• E. Termini de presentació del recurs: 2 mesos [argument de la seguretat jurídica]

• F. Efectes de la sentència: Nul·litat de l’acte (ex tunc –efectes retroactius, en Po)

Art. 264 TFUE

- Excepció d’il·legalitat (277 TFUE): “Aunque haya expirado el plazo previsto

en el párrafo sexto del artículo 263, cualquiera de las partes de un litigio en el que se cuestione un acto de alcance general adoptado por una institución,

órgano u organismo de la Unión podrá recurrir al Tribunal de Justicia de la

Unión Europea alegando la inaplicabilidad de dicho acto por los motivos previstos en el párrafo segundo del artículo 263.”

Recurs d’inactivitat (265-266 TFUE) (Allò que és il·legal és allò que no ha fet. Recurs rar)




- Control de la legalitat d’omissions per part d’òrgans i institucions: Inactivitat

en violació de DUE Subjectes legitimats

• B. Subjectes legitimats

- 1. Legitimació activa

o Demandants privilegiats: Institucions i EM o Demandants no privilegiats: particulars per actes obligatoris dels quals

haguessin hagut de ser-ne destinataris

- 2. Legitimació passiva: PE, CllEu, Consell, Comissió, BCE. • C. Procediment i terminis. Admissibilitat

- 1. Procediment preliminar -fase precontenciosa

o Requeriment a la institució

o Termini de 2 mesos = silenci? (o sigui si s’havia de fer i en 2 mesos no s’ha fet res, tires palante, pero si s’ha fet alguna cosa, pots fer recurs

anul·lació, no inactivitat DUH)

§ Si hi ha pronunciament: possible recurs d’anul·lació § No pronunciament: recurs d’inactivitat en 2 mesos +

- 2. Fase contenciosa

• D. Efectes de la sentència: declaratius = Obligació de fer art. 266 TFUE

Recurs de responsabilitat extracontractual (340 TFUE)

(Poc construït en el TFUE)


- La responsabilitat de la UE pels danys causats per les seves institucions o pels seus agents en l’exercici de les seves funcions

• B. Qüestions generals. Especificitats del recurs

- Autonomia del recurs [respecte del recurs d’anul·lació]

- Possible en el termini de 5 anys des del dany

- Legitimitat activa: Qualitat de víctima - Responsabilitat contractual NO, aquesta dependrà de les regles del

contracte



• C. Com ha anat configurant el TJUE la responsabilitat extracontractual de la

UE?

- I. Condicions d’Admissibilitat

o a. Les parts § 1. El demandant = víctima

§ 2. El demandat

• Els danys causats per agents de la Unió: doctrina de les faltes de

servei

(i) Una falta només és una falta de servei quan els actes de l’agent , ...en virtut d’una relació directa i interna, constitueixen

la continuació necessària de les missions confiades a les

institucions (S Sayag’1969) • Els danys causats pels estats membres/les institucions en la

aplicació del DUE

(i) Imputació de la responsabilitat en cas de comportament

il·legal de la UE: UE (ii) Imputació resp. en cas d’aplicació incorrecte del DUE per un

Estat membre: EM

(iii) Cúmul de mancaments: UE i EM o b. Els terminis: 5 anys des del dany

- II. El Fons. Condicions de la responsabilitat:

o 1. L’acte-fet causant del dany ha de ser il·legal – s’aplica tmb a normes

§ 1.1 Disfuncionament de l’administració UE

§ 1.2 Il·legalitat d’un acte normatiu: Responsabilitat de la UE per danys

causats per l’activitat normativa • A. Il·legalitat no constitutiva de falta o objectiva. El Ppi és que hi

hauria responsabilitat (a la pràctica cap cas!): “...si hi ha un dany, si hi ha lligam de causalitat, i si el perjudici té un caràcter especial

i anormal....”

• B. Il·legalitat constitutiva de falta



(i) “...Violació suficientment caracteritzada d’una norma superior

de dret de tal naturalesa que proporcionava drets als

particulars…“ o 2. Existència de dany

o 3. Lligam de causalitat entre l’acte il·legal i el dany

(al ppt hi ha fragments de sentències i realment espero que no siguin rellevants eh)



Tema 15. La qüestió prejudicial

Idees generals • Art 267 TJUE: El mecanisme de la qüestió prejudicial davant del TJUE és

l’expressió de la cooperació judicial entre el jutge nacional i el jutge comunitari, que té per objectiu el manteniment de la unitat del DUE

• Funcions:

- 1. Assegurar en totes les circumstàncies, que el dret establert pel tractat, te

el mateix efecte en tots els estats de la UE

- 2. Control, censura indirecte dels mancaments estatals - 3. Control de legalitat dels actes de les institucions

• La qüestió prejudicial ha d’emanar d’un jutge nacional i ha de tenir per objecte

una qüestió de DUE

• LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL HA D’EMANAR D’UN JUTGE NACIONAL - Pot

presentar una qüestió prejudicial:

1. Una JURISDICCIÓ NACIONAL 2. Actuant en el marc de les seves competències jurisdiccionals

3. Estant en el marc d'un litigi "real"

• I HA DE TENIR PER OBJECTE UNA QÜESTIÓ DE DC-DUE - ACTES

SUSCEPTIBLES DE SER OBJECTE DE QÜESTIÓ PREJUDICIAL 1. Qü.pr. d’interpretació. Qualsevol norma de Dret UE: dret originari, dret

derivat, tractats internacionals conclosos per la UE, dret no escrit (costum,

principis generals del dret....), la pròpia jurisprudència del TJUE... 2. Qü.pr. de validesa = qü.pr.inter. *excepte dret originari i jurisprudència TJUE

Temes de validesa de dret primari no es pot produir. En la questio prejudicial no es

pot fer contra sentencies TJUE i dret primari.

La cooperació entre el TJUE i les jurisdiccions nacionals dels eemm • Dubtes: qüestió facultativa o obligatòria? (267 TFUE)



• LA FACULTAT DE PRESENTAR UNA QÜESTIÓ PREJUDICIAL La qüestió pot

ser interposada per tots els órgans jurisdiccionals.

• L'OBLIGACIÓ DE PRESENTAR UNA QÜESTIÓ PREJUDICIAL

- Jurisdiccions supremes per interpretació i validesa

o Teoria orgánica o institucional (abstracte): No és la que el TJUE aplica

o Teoria del "litigi concret" o funcional (concreta): obligació del jutge que en l’afer concret decidirà en darrera instància

§ EXCEPCIONS:

• 1. Control de la pertinència (el jutge pot decidir que la qp no és

pertinent) • 2. Existència de precedent: estricte (idéntica questio en recurs

igual) i ampliat (similar)

• 3. Teoria de l'acte clar ® jutge francès pregunta si el jutge intern

ja ho veu clar, per molt que no hi hagi JP, no es necessari

presentar qüestió prejudicial. li responen que pse, que cla tenir en compte que hi ha conceptes autònoms de due, o sigui que ho

accepta amb moltes reticències

- Jurisdiccions que no decideixen en última instància, quan sí trobin fonamentats motius d’invalisesa de l'acte de DUE . quan la seva decisio

invalidaría la norma europea, han de presentar questio prejudicial

Competències del TJUE / competències del jutge nacional

• I. Competència del TJUE

- 1. Donat que l'art. 267 està basat en un neta separació de funcions entre

les jurisdiccions nacionals i el TJUE, aquest no pot:

o a. ni conèixer els fets del cas concret Af. 10/69, Portelange o b. ni controlar els motius de les demandes d’ interpretació

- 2. El TJUE només ha de controlar que

o a. sigui una jurisdicció la que demani la interpretació, o b. d’un text DUE o una noció jurídica d'aquest text

o Però,



- 3. El TJUE podria no contestar a la qüestió si l'evocació del text del que es

demana l'aclariment és manifestament errònia Af. 13/68, Salgoil

- 4. El TJUE pot rebutjar una demanda si de manera manifesta la sol×licitud no

té cap relació amb la realitat o l'objecte del litigi principal Af. 126/80, Salonia

- 5. El TJUE pot renunciar a pronunciar-se si considera que el litigi no és real

- Af. 104/79, Foglia-Novello - 6. El TJUE no respondrà a un jutge que ja no pot tenir en compte la resposta

- Af. 338/85, Pardini

• II. Competència de les jurisdiccions nacionals- Af. 338/85, Pardini:

- 1. El jutge nacional decideix la necessitat de posar una qüestió prejudicial

- 2. El jutge nacional decideix en quin moment del procediment cal posar la qüestió prejudicial

- 3. El jutge nacional decideix la pertinència de posar una qüestió prejudicial

Efectes de la sentència prejudicial QÜESTIÓ D'INTERPRETACIÓ • A. FORÇA OBLIGATÒRIA I AUTORITAT D'ABAST GENERAL

- 1. La sentència vincula a la jurisdicció nacional que va posar la qüestió - 2. Vincula a totes les jurisdiccions que s'ocupen del litigi concret

- 3. Autoritat que abasta a d'altres tribunals (Sentències TJUE tenen efectes

jurídics com a precedent per a Tribunals dels EEMM) o Precedent estricte

§ Af. 28 a 30/62, Da Costa Una sentència en qü.prej. és raó suficient

per privar de causa un nou recurs segons el 267 TFUE, • a. si la questió plantejada es materialment idéntica

• b. a una qüestió que ja ha estat objecte de resolució prejudicial

o Precedent ampliat: § Af. 283/81, CILFIT: una sentència pot afectar a:

• a. totes le jurisdiccions

• b. encara que manqui una estricta identitat de les qü. en litigi

• c. i sigui quina sigui la naturalesa del procediment



• B. EFECTE DE LA SENTÈNCIA EN EL TEMPS

- 1. Efecte retroactiu ex tunc

- 2. Excepcionalment el TJCE pot limitar l'efecte de la seva pròpia sentència

en el temps, "limited retrospectivity“ Af. 43/75, Defrenne c. Sabena o Causes

§ A. Principi general de seguretat jurídica

§ B. greus desordres susceptibles de ser produïts respecte de relacions jurídiques establertes de bona fe

§ C. greus desordres en l'erari públic amb la possibilitat de posar en

perill l'equilibri pressupostari !

II. QÜESTIÓ DE VALIDESA

• A. L'AUTORITAT DE LA SENTÈNCIA D’INVALIDESA

- 1. Autoritat general (Af. 66/80, I.C.C.)

- 2. Sens perjudici d’una nova qüestió relativa a abast, motivació o conseqüències d’aquesta invalidesa dictada a la sentència

• B. L'EFECTE DE LA SENTÈNCIA EN EL TEMPS

- 1. Efecte ex tunc

- 2. El TJCE també ha limitat els efectes, en ocasions

Hi ha una sentència al final que es I.B.C contra Espanya

dret de la unió europea · 2019-09-16 · dret de la unió europea sílvia caufapé hostench 6...

Documents