INS'rITUC16 CATALANA D'HISTOSIA NATURAL 27
rogench. Fonen facilutent at soplet ab bullici6, donant an globalnegros; directament son poch atacats pe 'Is acits, pero fosos ja hoson mes, donant clarament la reaccio del ferre y la del coure.Aquest darrer detail es degut, no a que `s tracte de la varietat ano-menada cyprina, sino a que 11 sulfur de coure que engloba a totsells deu estar difundit per les seues esquerdes.
Barcelona, Febrer 1908.
N. FONT Y SAGUE , PYRE.
THOYILLH DE UNK TOIITUGB DEL DRUM ((EMYOUh+:N I L
PliocGnich del liospitalet ( Barcelona)
NOVA PER EUROPA
El dia 26 de Desembre de 190:;, ab mon amich En Joseph Colo-minas, anarem a estudiar el jaciment Plioconich (Sorrel del Astid)del llospitalet , prop del Cementiri , ben explorat per 11 inteligentgeolech y paleontolech to Canonge Dr. D. Jaume Almera; ahintrecullirem:
Scalaria pseudoscalaris , Brocchi.Ostrea cochlear, Poli.
lamellosa, Brocchi.
Companyoi , Fontannes.Anomia ephippium, L.Chlamys scabrellus, Lam.
venustus, C,olfus.opercularis, L.Bollenensis , Mayer.pes felis, L.
Pecten benedictus, Lam.D Jacobeeus, L.
Amussium cristatum, Bronn.Polipers y Foraminifers que actualment to en estudi el Canonge
Almera.
2y INSTrrucr6 CATALANA D'HISTORIA NATURAL
Resseguint els eiicontorns y el torrent que porta a Esplugas, benaprop del ja esmentat Cenientiri, hi ha un gran marge d' ahont ne
treuhen marga y poguerem veure que la part superior pertany alpis Astid y la part baixa al Plasenei$, sent les margues blavosesben caracterisades y ahont recullirem les especies segiients:
Ringicula buccinea. Broc.
Africana, Morlet.
Mangilia (Raphitoma) brachystoma, Phi. var comitatensis Fon-tannes.
Nassa semistriata, Brocehi.
inerassata, Miill.Chenopus Uttingerianus, Risso.Potamides Basteroti, Marcel de Serres.rpurritella communis, Risso var Ariesensis, Fontannes
Natica, spe.Scalaria tenuicostata, Mich. var Michaudi, F'ontanucs
Turbonilla, spc.Dentalium, spe.
D D
Chlamys, spe.Area (Anadara) diluvii, Lain.Venus multilamella, Lain.Corbula gibba, Olivi.Lucina spinifera, Montagu.Tellina, spc.Foraminifers.
Impresio de una fulla indeterminable.
Ja al anantsen me cridd la atencid una cosa que sortia d' entre
in marga del Plasencid a un metre de terra y que tenia demunt
ben bi- 15 metres de la metexa capa de marga: comensarem a gra-
tar, y 6quina no va ser nostra sorpresa al veure que era un os, pro-
bableuient un metatarsid d' un vertebrat? creguerem ab fonament
que aquell pis no estava sol, y comensa la obra destructora del qui
vol furgar les entranyes de la terra pera arrencarli sos secrets:
remoguerem al menys 3 55 4 metres cubichs de margues, sent ben
profitds nostre trevall, puig recullirem bastants trogos d' ossos,
mes no seguirem nostra destruccib per creure que '1 reste del es-
quelet havia sigut destruit pe'ls obrers de in pedrer.a
Fcrem part de nostra troballa a mossen Font, qui cregu6 que
INSTITUCIO CATALANA D'IIISTORIA NATURAL 29
Bran dignes d' estudi aquells ossos y que deviem enviarlos a Mr. De-peret de 11 Universitat de Lyon y especialista per I' estudi dels ver-tebrats fossils.
Al tenir noticia de la trovalla nostre benvolgut amich En CamilValls, va anar A veure si.encara en trobava algiin altre, y aprofitala seva anada, puig no trova un que va resultar ser un cuboidesdel tars, y que fou enviat al esmentat Mr. Deperet juntament abels que nosaltres haviam trovat. Transcribim literalment la cartaque `ns va escrinre al retornar els ossos objecte de la consulta. Diuaixis:
<Les ossements envoyes par Al. Serradell m'ont donne beaucoupde peine a determiner d'une maniere precise.
Le premier que j'ai pu reconnaitre des os de Tortue en particu-l]er une demi-mandibule bien caracterisee par la serie de petitstrous qui garnissent le bord alveolaire. Il y avait en ineme tempsles deux extremites supericures des deux cubitus d' une forme tresparticuliere que je ne connaissais pas dans aucun autre groupe deTortues. J'ai fini en cherchant bien par les Tortues vivantes, d de-couvrir que celle Tortue d'Hospitalet du Plaisancien avait de gran-des affinites avec un groupe des grandes Emydes de la regionindienne et malaise qui habitent les grands fleuves et frequententanssi les estuaires, c'est-a-dire des eaux salees. Cc sont les genresKaehuga, Batagur et alors particulierement le genre Geomyda dontles cubitus presentent de tres grands raports avec celni de la Tor-tue fossile en question, c'est-a-dire tin olecrane bien precise et ;icavites articulaires, presque sur le mC^me plan vertical. L'une desespeces de cc genre, la Geomyda grandis, a une longueur de capara-cc de pros de 50 centimetres et se raproohe des dimensions devotre espeee qui est cependant encore un peu plus forte.
Il est difficile, avec les pieces que vows avez, Waller plus loindins cette determination: it faudrait pour cela avoir des partiesdu plastron et de la caparace; pent-Ctre les trouverez-vous encherchant sur le meme point.
En resume, vous pouvez determiner precisement Emyda degrande taille (0`50 an moins) voisine du genre Geoemyda de ]a re-gion indo-malaise. Je ne crois pas que cc groupe ait ete encore enEurope. En tout cas cell, va tres bien avec la faune d'Oiseaux plid-cenes du Rousillon dont j'ai fait ressortir le indo-malais dans mongrand MCmoire de la Societe Geologique.>
10 INSTCTUOI U CiATAi.ANA D-111e•rof1A NATURAL
Coin diu Mr. Deperet, els ossos pertanyen a una tortuga del
grupo En ydce y que podem ben be referir a la Geomydf-r. grandis;
to interes fer remarcar que en el Plioe6nich del RosseIlb dit geo-
lech ha trovat aucells de la fauna actual Indo-Maldsica y que co-
rrespon perfectament ab que en el nostre Plioce'nich hi trovem una
especie de tortuga d' aquella regiO, y que no sols no s' havia tro-
vat i Catalunya, sino tampoch a Europa.
En resum, els ossos trovats son: an cuboides del tars; un meta-
tarsia; una falange; extremitats superiors dels cubits dret y esque-
rra, y nnandibula inferior reconiposta afegint In mitja estudiada
per 111r. Deperet ab el resto de trocos que haviain trobat.
B. SERRADELL.
Barcelona , 6 Febrer 19O8.
CONTRIBUCIO
a is fauna paleogtologica braquiop6aica del Garumgia de Berga
Una de les formations geologiques mOs interessants de Cata-
lunya es sens dupte la cretdcica, ja qu' es la que apart de la oligo-
eevica ti+ mos extensio en nostra terra. Tots sabOm que aparexen so,
claps en Torroella de Montgri, Sant Miquel de Fluvhi y Campde-
vanol, en la provincia de Gerona; Vendrell, Calafell y Tortosa, en
la de Tarragona; mes los tres mnbs iniportants son lo de mitja pro-
vincia de Lleyda, les vehines Costes de Garraf y lo macis del
Cadi en que agafa tot 1' alt Berg-add. Es notable aquest darrer, tant
per sa gran extensio coin per 1' alsada d' alguns de sos cims, entre 'Is
que recordarO los Rasos de Paguera (2.200 in.), Ia. Serra d' En
Cija (2.280 m.) y 'Is Pals del Pedra Forea (a 2.450). Regio interes-
santissima es resultat sempre pera mi to Bergada, primerament
haix lo punt de vista excursionista, ja que sos paissatjes, boscos y
abundoses torrents d' aygua, la fan digne rival dels pahissos alpins,
coin lie tingut lloch de comprobar, y segonament baix lo punt de
vista geologich y mineralogich, donchs en ell s' hi trovan abuii-
dants jaciments de diferents minerals, entre 'is que push citar lo
guix, lo Terre, la cals (del Garumnia) que s' aplica pera la fabrica-