EL MILÀ NEGRE (MILVUS MIGRANS) és un rapinyaire de mida mitjana que ve a Catalunya aestiuejar, i a la Cerdanya i a l'Alt Urgell n’hi ha arribat a nidificar alguna parella. Se'l considera undels rapinyaires més oportunistes d'Europa, ja que menja pràcticament de tot, fins i totanimals morts. Per Jordi Comellas

13Regió7 | DISSABTE, 14 DE MAIG DEL 2011FAUNA�REVISTA

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 134Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna

Forma part de lafamília delsaccipítrids, comles àligues, elsesparvers, lesarpelles, elsaligots, elsvoltors..., que escaracteritzenper tenir unbec robust enforma deganxo, potesamb unespotentsurpes i lesales amples

És una mica més petitque no pas el milà reial,

del qual es diferenciabàsicament per la forma

de la cua: no la té tanforcada i, fins i tot,

segons com vola, potsemblar que la té recta

l milà negre és un ocell rapinyaire de mida mitjana, que pot arribar a fermés de centímetres amb les ales obertes. Pertany a l’ordre dels fal-coniformes i a la família dels accipítrids, que agrupa els rapinyaires diürnscom les àligues, els esparvers, els voltors, les arpelles, els aligots, etc., tota

una sèrie d’espècies que es caracteritzen per tenir un bec robust en forma de gan-xo a la punta, potes proveïdes de grapes molt ben desenvolupades i corbades, elplomatge amb tonalitats apagades, i les ales amples i adaptades al vol planat.

És un ocell estiuenc, que arriba a Catalunya cap als mesos de febrer o març, pro-cedent de l’Àfrica tropical, on retorna cap al setembre. Això vol dir que a les co-marques de la Catalunya central el podem veure de pas a la primavera, quan esdirigeix als seus llocs de nidificació, i a la tardor, quan en grans estols travessaCatalunya en direcció a l’estret de Gibraltar per tornar a terres africanes. A laCerdanya i a l’Alt Urgell el podem veure durant tot l’any, ja que hi ha algu-nes parelles que hi han arribat a nidificar. A Catalunya se’n calculen en-tre i parelles.

És un dels rapinyaires més abundants a Europa i també dels més opor-tunistes, sobretot pel que fa a la seva alimentació, ja que, tot i que esbasa pràcticament en tot tipus d’animals, com amfibis, peixos, rèptils,mamífers i ocells, és més espavilat que no pas gran caçador i acos-

tuma a buscar maneres d’obtenir menjar fàcil, per això el podemveure freqüentar abocadors, canyets, granges i escorxadors, i tam-bé se’l pot veure aprofitant algun animal mort. També és freqüentveure’l intentant arrabassar les preses d’altres rapinyaires.

És una mica més petit que el milà reial, del qual es diferencia perla forma de la cua, ja que no la té tan forcada i, segons com vola, de

vegades pot semblar que la té recta. Per sobre és de color marró fosc iper sota una mica més rogenc, i el cap és grisós amb rat-lles més fosques.

Per viure prefereix boscos de ribera, a prop de rius,llacso embassaments, on fa els nius en arbres de tot tipus, peròper caçar necessita àrees obertes. En els seus desplaça-ments li agrada resseguir les carenes muntanyoses per apro-fitar l’ascensió dels corrents tèrmics. És normal que es con-

centri en dormidors comunals i també en llocs habituals demenjar, com ara els abocadors.

És una espècie molt sensible al verí, però les causes més im-portants de mort són els xocs amb les línies elèctriques i els atro-

pellaments.

E

REP

ORT

ATGE

FOT

OGR

ÀFI

C D

E :J

OR

DI C

OM

ELLA

S

RapinyaireOPORTUNISTA