PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL
NO URBANITZABLE D’ARNES
CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
APROVACIÓ INICIAL desembre 2011
Índex General
. MEMÒRIA. 1 . NORMATIVA. 14 . PLÀNOLS. 42 . FITXES. 64
Índex PEM Ajuntament d’Arnes (Terra Alta).
ÍNDEX
MEMÒRIA ........................................................................................................................... 1
1.- INTRODUCCIÓ AL MUNICIPI ...................................................................................... 1
1.1.- Breu història del municipi. ....................................................................................... 1
1.2.- Marc territorial. .......................................................................................................... 1
1.3.- Descripció de l’entorn socioeconòmic. .................................................................. 3
1.4.- Marc conceptual. ....................................................................................................... 4
2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG – MARC LEGISLATIU. ........................................... 7
3.- METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS D’ARNES...............................................................................................................
9 3.1.- Elaboració de les fitxes ........................................................................................... 11
3.2.- Contingut de les fitxes ............................................................................................ 11
4.- BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA ...................................................................................... 13
NORMATIVA URBANÍSTICA ……………………………………………………………….. 14
I.- DISPOSICIONS GENERALS. ........................................................................................ 15
II.- DISPOSICIONS COMUNS PER A LA RESTAURACIÓ DELS EDIFICIS CATALOGATS. .....................................................................................................................
25 SECCIÓ 1. CARÀCTER GENERAL: ........................................................................... 25
SECCIÓ 2. OBRES, DIVISIÓ HORITZONTAL i SEGREGACIONS: ...................... 29
SECCIÓ 3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ: ................................................................. 37
III.- DISPOSICIONS COMUNS USOS DELS EDIFICIS CATALOGATS. .................... 39
SECCIO 4. USOS: ........................................................................................................... 39
PLANOLS………………………………..………………………………………………………….. 42
FITXES…………..………………………..………………………………………………………….. 64
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO
URBANITZABLE ▪ ▪ ▪
TERME MUNICIPAL D’ARNES
MEMÒRIA
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
1
MEMÒRIA: PLA ESPECIAL URBANÍSTIC CATÀLEG MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI D’ARNES.
1.- INTRODUCCIÓ AL MUNICIPI
1.1.- Breu història del municipi.
Es creu que el topònim de la població pot derivar d’”arna”, i en l’escut de la vila n’hi
apareixen dues.
La Subdirecció Gral. del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya va promoure un expedient de declaració del conjunt històric
d’Arnes. El dia 20 de gener de 1992 el Govern de la Generalitat declara bé d’interès
cultural, en la categoria de conjunt històric al poble d’arnes (DOGC, núm. 1552, de
7.2.1992).
1.2.- Marc territorial.
El terme municipal d’Arnes, pertany a la comarca de la Terra Alta, i es troba situat al
sud mateix d’aquesta i al sud del municipi de Gandesa. La comarca limita al nord-est
amb la Ribera d’Ebre, a l’oest amb la Comunitat Autònoma d’Aragó i al sud-est amb
el Baix Ebre. Arnes té un terme municipal amb relleu força accidentat al estar encabit
entre el massís dels Ports. A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets,
que conflueixen a l’Ullal de la Rosa.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
2
L’extensió total d’aquesta comarca és de 743,40 Km², amb un total de 12 municipis,
dels quals el terme municipal d’Arnes ocupa una superfície de 42,53 Km2. Arnes, dins
la comarca de la Terra Alta, limita amb Horta de Sant Joan (NE) i amb la Comunitat
Autònoma d’Aragó (W).
Pel que fa a la morfologia urbana d’aquesta població, el nucli urbà es troba situat en
un turó al costat del riu Algars, a una altitud de 508 m.
Com a llocs d’interès cal destacar l’Ajuntament d’Arnes; que és l’edifici més rellevant
del municipi i un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya que data de l’any
1584 i fou construït per Joan Vilabona de Queretes. La Casa de la vila és una
magnífica construcció, amb arcades de mig punt a la planta i uns bells finestrals, amb
ornamentació clàssica al primer pis, després d’unes cornises sobre les finestres
esmentades, s’alça un darrer pis amb finestres de mig punt molt seguides. La teulada
està rematada amb una cornisa i gàrgoles. Es fet de carreu escairat i te planta
rectangular amb llotja coberta, finestres al primer pis i galeria correguda al segon.
L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Fou edificada
sobre les runes d’una església gòtica al 1693. Consta de tres naus i té capelles
laterals i un campanar de torre. L'absis de l’església anterior es poden veure al c/
Sant Antoni. Si continuem caminant pel passadís trobem els gronxadors, antic hort
de l'abadia.
També cal destacar el castell d’estil gòtic i els portals de Portal del Miquelet, del
Sastre, del Portalet i de la Sardinera.
Ja fora del nucli urbà trobem l’ermita de Santa Madrona (s. XVI-XV). Aquesta consta
d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor. En un
dels costats de l’absis s’hi va construir posteriorment la sagristia. No sabem gaire
sobre la seva història pel fet que durant la guerra civil fou incendiada i no va quedar
documentació. A prop de l’ermita trobem l’àrea recreativa de la Font del Cigró.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
3
Al Povet de la Neu (s.XVII-XVIII), hi podem trobar el Centre d'Interpretació del Gel.
És d’arquitectura rural catalana, d'estructura circular aixecada en pedra on
s'emmagatzemava els mesos d’hivern neu o gel, per a usos medicinals i de
conservació dels aliments.
Són representatius del municipi l’Ermita lo Calvari del s.XIX, els antics safarejos i les
diferents fonts que es troben pel terme com: la font de dins, la font nova, la del
cigró,...
El Parc Natural dels Ports i els seus voltants representen un entorn únic per a Arnes.
Els rius Estrets i Algars, els tolls (blau, del vidre, de la presó...) camins, sendes,
muntanyes, formen un lloc ideal per a què hi visquin diferents i nombroses espècies
vegetals i animals.
Ja en ple cor dels Ports hi trobem els arbres monumentals: El Pimpoll i el Pi Ramut.
Aquests dos arbres monumentals, declarats com a arbres monumentals per la
Generalitat de Catalunya, són propietat de l'ajuntament d'Arnes. Tots dos tenen 22 i
31 metres d'alçada i estan situats enmig de la zona natural dels Ports.
1.3.- Descripció de l’entorn socioeconòmic.
Segons el Centre d’Estudis Demogràfics i l’Institut Nacional d’Estadística, la població
d’Arnes s’ha mantingut al voltant dels 511 habitants de mitjana en els darrers 20
anys, passant de 534 al 1.991 fins als 488 el 2009.
Pel que fa a les comunicacions del terme municipal, hi destaca la T-330 provinent de
Prat de Compte, que creua el terme municipal de nord-est a oest fins entrar a l’Aragó
convertint-se amb l’A231 fins arribar a Vall de Roures.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
4
A nivell agrari, Arnes és un municipi on predominen clarament els cultius llenyosos
extensius en secà. Els cultius que destaquen són l’oliverar, la fruita seca i la vinya.
1.4.- Marc conceptual.
L'estudi de la casa rural comprèn dos aspectes, un de caràcter tècnic i descriptiu
fonamentalment, que fa referència als diferents materials utilitzats i a la seva
disposició, i un altre de tipus socioeconòmic en relació amb les activitats realitzades
pels seus habitants i amb el confort ofert com a lloc d'habitació.
La casa ha estat tradicionalment producte dels elements de què es disposava en el
propi territori en relació amb tradicions i costums perpetuades pels constructors que
eren, per regla general, els futurs habitants.
En èpoques recents, les comunicacions de tot tipus han incidit de manera, que les
cases de tipus tradicional ja no es construeixen, i les ja existents tendeixen a ser
transformades o abandonades. Les cases noves o renovades perden els llaços
d'unió amb el propi territori, i només responen a factors com ara facilitat de
construcció, estalvi de mà d'obra, gustos generalitzats, etc. Aquestes cases perden
una part del seu interès geogràfic i signifiquen, en realitat, una penetració urbana al
món rural. En elles es busca abans que res el confort ciutadà, la qual cosa comporta
la total desvinculació de les funcions habitatge i explotació agrària.
Atenent al seu aspecte exterior, les cases rurals s’han classificar en diferents tipus
segons els materials emprats per construir-les. Els materials més presents en el
conjunt de cases rurals catalanes són la pedra i terra.
A l'àrea on dominen els materials paleozoics s'utilitzen per a la construcció la
pissarra, la calcària i els materials eruptius (granit i Neisen tan abundants en aquests
sectors). On predominen els materials secundaris i terciaris s'utilitzen les calcàries i
arenoses. La pedra pot disposar-se una sobre una altra, escairada (cadirat) o sense
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
5
escairar, sense cap tipus de ciment que les uneixi (pedra seca o solta) o amb un
ciment (mampost) que pot ser fang, fang barrejat amb calç, calç sola o morter.
L'organització interna de la casa rural, estretament relacionada amb la manera de
vida dels seus habitants, s'expressa en el plànol. L'anàlisi del pla permet conèixer
com es distribueixen i com es relacionen entre si els espais interiors funcionalment
diferenciats, i d'aquesta forma s'han establert classificacions, gairebé sempre
deutores de la que va proposar, en els anys vint, Demangeon, que distingeix dues
grans modalitats, la casa en bloc, on tots els espais funcionals estan sota el mateix
sostre, que pot ser elemental o amb elements disposats arran de terra, longitudinal o
transversalment, o en alçada i la casa de pati, tancat o obert, on aquests espais es
troben dissociats.
En el medi rural podem trobar assentaments edificats (masies o cases rurals)
constituïts per una sola casa o bé per un conjunt d’edificacions en el qual es
distingeix una edificació principal i unes altres de caràcter secundari annexes,
auxiliars o complementàries de la principal.
S’entén per masia la construcció constituïda per un habitatge familiar i els seus
annexos, vinculada en origen a una explotació agropecuària i forestal.
S’entén per cases rurals les construccions d’habitatges com masoveries, cases de
pagès i altres construccions tradicionals, pròpies del sòl no urbanitzable, amb
habitatge familiar no vinculat a l’activitat agrícola ni a la ramadera, com són els
molins d’aigua i de secà, les estacions ferroviàries, les bòviles, les instal·lacions
preindustrials, les antigues centrals hidroelèctriques, etc.
S’entén per edificació de caràcter annex o auxiliar, les cabanyes, els masets, les
pallisses, els coberts, etc., complementàries a la principal d’habitatge.
Les edificacions aïllades com les cabanes, les bordes, els masos, fargues, balnearis,
les cabanes de carboners, pletes de bestiar, els magatzems, coberts o les altres
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
6
edificacions pròpies del sòl no urbanitzable que no són o no han estat habitatge
familiar no poden incorporar-se al catàleg de masies amb aquesta finalitat. Tampoc
poden incorporar-se al PEM les altres edificacions pròpies del medi rural; si aquestes
tenen un valor o interès que requereixi la seva regulació urbanística, cal incorporar-
les al catàleg de béns del municipi, amb el corresponent grau de protecció.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
7
2.- INTRODUCCIÓ AL CATÀLEG – MARC LEGISLATIU.
Es redacta El Catàleg de Masies i Cases Rurals d’Arnes en compliment del Decret
Legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme
(TRLU) i del Decret Legislatiu 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el
Reglament parcial de la Llei d’Urbanisme (TRLU).
Aquesta normativa s'ha formulat d'acord amb els criteris dels articles. 47.3, 50.1,
50.2, 58.9d, 67.4 i DT quinzena del decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost l, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LUC), i d’acord amb els
articles 55, 56.1, 68,8e, 73.2.4a, 95 i DT sisena del decret 308/2005, de 18 de juliol,
pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLUC).
Segons l’article 47. Règim d’ús del sòl no urbanitzable Apartat 3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats per aquesta
Llei, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui preservar i
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques o
socials. Les masies i les cases rurals han d'haver estat incloses pel planejament
urbanístic en el catàleg a què es refereix l'article 50.2, amb vista a destinar–les a
habitatge familiar, a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel
apartament, a un establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure.
Tanmateix, per a poder destinar les masies o les cases rurals a establiment hoteler
ha d'estar previst expressament en el dit catàleg, el qual pot establir un límit del
nombre de places.
Segons l’article 50. Procediment per a l’aprovació de projectes de reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable Apartat 1. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals en
sòl no urbanitzable han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
8
un termini de vint dies, i a l'informe de la comissió territorial d'urbanisme competent,
que s'ha d'emetre en el termini de dos mesos. La llicència corresponent només es
pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures
correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2.
Els projectes que només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o
de manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic resten únicament
subjectes a llicència municipal.
Apartat 2. El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en un catàleg
específic les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació
i justificar les raons que en determinen la preservació i la recuperació, d'acord amb el
que estableix l'article 47.3. Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les
masies i les cases rurals en el catàleg s'han d'adequar a les determinacions que, si
escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i el
millorament del paisatge.
Apartat 3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de
respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament
determinats. Si no s'alteren les característiques originals de l'edificació, se'n pot
admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions que estableixi el planejament
urbanístic i d'acord amb la normativa reguladora de les condicions objectives
d'habitabilitat.
Atenent al Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament parcial de
la Llei d’Urbanisme.
En l’article 55 apartat 5. La reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals
requereix, a més de la inclusió en el catàleg, l’obtenció de la llicència urbanística
municipal atorgada de conformitat amb el procediment que regulen l’article 50 de la
Llei d’urbanisme i l’article 58 d’aquest Reglament.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
9
3.- METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS D’ARNES
Per a l’elaboració del catàleg de masies i cases rurals d’Arnes s’han considerat les
masies i cases rurals existents al territori, les recollides per la cartografia oficial, i les
que s’han trobat en la prospecció directa a camp.
A partir d’aquests llistats i la realitat social del territori s’ha establert la relació de 28
Masies i Cases Rurals d’Arnes susceptibles de formar part del Catàleg, i s’ha
elaborat una fitxa per a cada una.
Com a masies protegides en sòl no urbanitzable, s’han considerat els masos
existents en el sòl no urbanitzable, amb el seu entorn immediat, que pel seu valor
arquitectònic, social, cultural i paisatgístic o ambiental, o pel fet de construir elements
estructuradors del paisatge, son catalogables segons l’article 47.3 de la LUC.
Aquestes raons poden ser:
- Arquitectòniques: aquelles masies o cases rurals que totalment o parcialment
tinguin un valor arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements
arquitectònics singulars.
- Històriques: orígens i evolució de la tipologia de la masia; rellevança de l’ús en la
història; influència en la configuració dels assentaments en el territori, etc.
- Mediambientals: quan la seva existència determina un teixit rural amb
característiques ambientals pròpies.
- Paisatgístiques: aquelles edificacions que conformen un paisatge concret
humanitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un
territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar
part d’un recorregut paisatgístic.
- Socials: aquelles que afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic i permeten la
recuperació de la població ja sigui com a primera residència o com a segona.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
10
També són motiu d’inclusió en el catàleg:
a) El fet de tractar-se de masies o edificacions residencials datades amb anterioritat a
1956. En aquest cas cal que existeixin evidències físiques (restes edificades) que
permetin determinar l’emplaçament i la superfície que ocupava originàriament i es
compleixin els requisits que determina aquest document.
b) El desenvolupament de planejament de rang superior: per determinacions
contingudes en plans territorials, plans directors urbanístics, catàlegs de paisatge i
altres plans sectorials.
• PROPOSTES D’ACTUACIÓ Un dels objectius bàsics del Catàleg de Masies i Cases Rurals d’Arnes, és permetre
en sòl no urbanitzable, la reconstrucció o rehabilitació d’aquestes peces, amb vistes
a destinar-les als usos permesos, d’acord amb l’art. 47.3 del DL 1/2010, del 3
d’agost, del Text refós de la Llei d’urbanisme.
D’acord amb el que s’estipula a l’article anterior s’han detectat dos grans grups de
masies i cases rurals, de la següent forma:
I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i arquitectònic
que mereixen una especial protecció.
II. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori.
III. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar, però que han de ser objecte d’una
profunda rehabilitació.
IV. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
11
En l’apartat de Normativa del present Catàleg es defineixen les normes urbanístiques
aplicables a cadascun dels grups. A més, a la fitxa corresponent de cada edificació
s’hi afegeixen requeriments puntuals: limitacions d’ús, d’ampliació, obligació de
conservar un element amb interès patrimonial destacat etc.
3.1.- Elaboració de les fitxes Per a l’elaboració de les fitxes de les masies i cases rurals s’ha realitzat un acurat
treball de camp, consistent en:
.- Visita a les masies i habitatges en sòl no urbanitzable.
.- Realització del reportatge fotogràfic de la masia o habitatge.
.- Amidament de l’edificació amb les millors tècniques disponibles.
Per tal de realitzar les visites a les masies i habitatges s’ha quedat amb els
propietaris de les mateixes, sempre que ha estat possible, així com s’han realitzat
entrevistes telefòniques en aquells casos on era impossible trobar-se amb el
propietari.
També s’ha comptat amb l’ajuda dels masovers que hi viuen o s’encarreguen del
manteniment d’algunes masies, veïns dels habitatges propers i amb personal de
l’Ajuntament d’Arnes per tal de localitzar alguns propietaris.
3.2.- Contingut de les fitxes
• DADES BÀSIQUES Les fitxes de cadascuna de les masies o cases rurals incloses en el catàleg, son
identificades amb el nom de la masia i numerades amb una numeració pròpia del
catàleg per a permetre la seva identificació i reconeixement.
S’hi fa constar el indret o paratge on es localitza. La seva ubicació segons dades
cadastrals, La seva ubicació en Coordenades UTM (European Datum 1950). Així
com la Clau urbanística de la finca.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
12
Es localitza cada masia o casa rural mitjançà plànol topogràfic. I s’acompanya d’un
annex fotogràfic. I croquis acotat descriptiu de les plantes del conjunt que configuren
la masia o casa rural.
• DESCRIPCIÓ DE LA MASIA
Es fa una descripció del conjunt catalogat. Superfície en planta de les edificacions
existents al nucli. Tipologia i any ó època de construcció de la Masia habitatge
principal, etc. De les masies i cases rurals s’ha posat una data exacte de construcció
si ha estat facilitada per la propietat, o bé quan consta la datació en algun arc de la
porta o finestra de la façana principal, mentre que quan els propietaris no han pogut
facilitar la data concreta, s’ha posat el segle de referència, o desconegut, quan no hi
ha cap mitjà per conèixer la data.
Es descriu la tipologia d’edificació que es correspon amb la masia o casa rural
catalogada, així com els trets principals constructius, com son el tipus de materials de
la coberta, dels murs o parets, numero de plantes, etc. tot ressenyant
característiques o elements arquitectònics d’especial interès, popis de cada conjunt.
En la fitxa també es detalla els usos actuals principals i el tipus de titularitat del
conjunt amb el criteri d’establir si es titularitat pública o privada. En quant a l’estat de
conservació s’han establert les classificacions de ruïnós, quan l’edificació és en runa,
inhabitable, i és imprescindible la seva reconstrucció per poder-lo ocupar. Regular o
millorable, quan parts de la masia estan en runes o deteriorades, i pot necessitar
obres de reconstrucció i rehabilitació. Bo, quan l’estat general de conservació de la
masia és bo, si bé pot necessitar obres de d’adequació ó manteniment. I molt bo
quan l’estat general de conservació de la masia és bo, degut a obres de manteniment
i restauració de fa pocs anys.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Memòria pàgina
13
També s’ha inclòs la descripció de la disponibilitat dels serveis bàsics (xarxa d’aigua
potable, xarxa elèctrica, sanejament, i telèfon). Així com l’accessibilitat des del camí
públic fins a la masia.
• JUSTIFICACIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE LA MASIA
En les fitxes, i per cada un dels conjunts catalogats es fa constar la justificació de la
seva catalogació, especialment pels conjunts que disposen d’unes característiques o
raons especials.
Com a masies protegides, cal destacar les de Mas de Fortunyo, amb referència
M007 i el Mas de Santapau M023.
• DETERMINACIONS NORMATIVES. La normativa que figura en el catàleg de Masies d’Arnes estableix les Determinacions
Normatives que les regulen, especialment en el que es refereix a usos admesos,
ampliacions, divisions horitzontals, segregacions, etc. En les fitxes de cada conjunt
catalogats es fa constar les determinacions normatives que li son d’aplicació.
4.- BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA
• Bolós y Capdevila, M. de (1978): "El poblamiento rural", en M. de Terán y L.
Solé Sabarís (dirs.): Geografía General de España, Barcelona, Ariel, pp 282-
309.
• Diversos autors (2011): “Casa rural”, Enciclopèdia lliure d’internet
http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_rural.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO
URBANITZABLE ▪ ▪ ▪
TERME MUNICIPAL D’ARNES
NORMATIVA
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 15
NORMATIVA URBANÍSTICA: PLA ESPECIAL URBANÍSTIC CATÀLEG MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE ARNES. I.- DISPOSICIONS GENERALS. Art. 01.- Objecte del catàleg de Masies i Cases Rurals de Arnes. El Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals del municipi de
Arnes és l’instrument de planejament que ha de permetre la preservació de les
edificacions existents en SNU, considerant per la importància del medi rural en la
història i configuració del municipi i dels seus valors. El Catàleg inclou les masies i
cases rurals que cal recuperar i preservar, per raons arquitectòniques, històriques,
paisatgístiques o socials, recollint les construccions, habitades o no, i que es
trobin en bon estat constructiu o presentin un estat de conservació o justificació
suficient per acreditar la possibilitat i conveniència de la seva rehabilitació i
adequació en els usos previstos per la Llei.
El principal objectiu del Pla Especial és establir un document que permeti
mantenir i recuperar les masies i les cases rurals d’acord amb el marc legal
vigent, mantenint així el teixit rural viu, vetllant per mantenir el paisatge i l’equilibri
social del territori, així com la sostenibilitat del mateix.
El Pla Especial de masies estableix els criteris que regulen els usos de les
edificacions catalogades, així com les condicions per la seva rehabilitació i
manteniment, evitant l’establiment de noves edificacions que no compleixin els
requisits establerts per la LU vigent. Determinant així els criteris i mesures
concretes i a tenir en compte a l’hora de dur a terme obres de rehabilitació, així
com actuacions d’ampliacions, divisions, etc. Mantenint del paisatge rural sense
desvirtuar-lo.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 16
Art. 02.- Àmbit d’actuació. L’àmbit del catàleg de Masies i Cases Rurals de Arnes és tot el sòl no
urbanitzable del municipi. El municipi té una extensió total de 42,53 Km2. Que es
divideix en les següents zones segons el cadastre vigent:
Indret AGINES ASCORS BARRANCS CALSINES CLOTS COLL D'EN COVET COSTES DEL GINER DOMENCHES HORTES DEL MOLI LES VALLS MAS NOU OLSINAS ORENS COLL DE BORRASPLANES DE MAS D'ESTE PLANES DEL MOLI RACONS SALAMONA SANTA MADRONA TERRANYES VALL NEGRA TALL CREU
El catàleg inclou 28 Masies i Cases Rurals, que per la zonificació esmentada es
corresponen:
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 17
Núm Nom Indret Pol. Parcel.M001 Maset de Xertó AGINES 2 214 M002 Mas de Franquet ASCORS 11 24 M003 Mas de Canyís ASCORS 11 27 M004 Mas de Blai ASCORS 11 41 M005 Mas de Soler BARRANCS 9 133 M006 Mas del Barranc de Foz BARRANCS 9 24 M007 Mas de Fortunyo CALSINES 5 339 M008 Venta de la Serra CLOTS 5 23 M009 Mas de Colet COLL D'EN COVET 11 15 M010 Mas de la Creu COLL D'EN COVET 9 26 M011 Maset de Xereta COLL D'EN COVET 1 229 M012 Mas de Covet COLL D'EN COVET 1 202 M013 Mas de Benito COSTES DEL GINER 1 195 M014 Mas d'Aubanell DOMENCHES 7 15 M015 Molinet del Don HORTES DEL MOLI 5 243 M016 Mas de Botzut LES VALLS 11 111 M017 Mas de les Valls LES VALLS 10 4 M018 Mas Nou MAS NOU 8 115 M019 Mas de Samper Olzinars OLSINAS 6 162 M020 Mas de l'Arriero ORENS COLL DE BORRAS 11 98 M021 Mas de Navarro PLANES DE MAS D'ESTE 4 194 M022 Caseta del Santo PLANES DEL MOLI 6 15 M023 Mas de Santapau RACONS 4 243 M024 Mas de l'Horta dels Mamons RACONS 4 239 M025 La Salomona SALAMONA 4 152 M026 Santa Madrona SANTA MADRONA 5 3 M027 Refugi de Terranyes (Mas del Torrero) TERRANYES 11 96 M028 Refugi del Mas de Damià VALL NEGRA TALL CREU 11 95
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 18
Art. 03.- Marc Legal El marc legal que regula el Catàleg de Masies i Cases Rurals ve establert pels
articles 47 i 51 del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text
Tefós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, i l’article 55 del Decret 305/2006 pel
qual s’aprova el Reglament d’Urbanisme, especialment s’han considerat:
LUC : art. 47.3 / 50.1 / 50.2 / 58.9d / 67.4 / DT quinzena.
RLUC : art. 55 / 56.1 / 68.8e / 73.2.4a / 95 / DT sisena 1.
La referència a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com en
els preceptes successius, s’ha d’entendre que remet a l’ordenament urbanístic
vigent a Catalunya d’acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als
reglaments i disposicions que les desenvolupen, i a la legislació urbanística de
l’Estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria
d’ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té
la Comunitat Autònoma de Catalunya d’acord amb el bloc de la constitucionalitat.
Normativa urbanística de Catalunya:
- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la
Llei d'Urbanisme (LS).
- Llei de Política Territorial (LPT): Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política
territorial.
- Reglament de mesures d’adequació (RMA): Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, del
9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya.
- Reglament de protecció de la legalitat (RPL): Decret 308/1982, del 26 d’agost,
pel qual s’aprova el Reglament per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei
9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística.
- Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLU); Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Normativa urbanística estatal:
- Llei del sòl (LS): “Ley 6/1998, de 13 de Abril, sobre Régimen del Suelo y
Valoraciones”.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 19
- Reglament de planejament urbanístic (RPU): “Real Decreto 2159/1978, de 23 de
Junio. Reglamento de Planeamiento para el desarrollo de la Ley sobre régimen
del suelo y ordenación urbana”.
- Reglament de gestió urbanística (RGU): “Real Decreto 3288/1978 de 25 de
Agosto. Reglamento de Gestión Urbanística”.
- Reglament de disciplina urbanística (RDU): “Real Decreto 2187/1978, de 23 de
Junio. Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo de la Ley sobre el
régimen del suelo y ordenación urbana”.
Art. 04.- Vigència i Modificació. El Catàleg de Masies i Cases Rurals entrarà en vigor el dia de la seva aprovació
definitiva i publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), tenint
una vigència indefinida.
En qualsevol moment es pot modificar el catàleg. Ara bé, tota modificació de
qualsevol document que configura el catàleg es tramitarà segons el que disposa
el Decret Legislatiu 1/2005, i el Decret 305/2006.
L’alteració del contingut del PEU s’ha de fer mitjançant la modificació d’algun dels
elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la
seva formació.
El projecte de modificació del PEU que es redacti ha de tenir sempre el grau de
precisió pròpia del Pla d’ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que
expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions.
Les modificacions podran ser, tant per a incloure elements que compleixin la
normativa d’aplicació, com per excloure’n, si s’escau, en el cas que alguna
edificació perdi les característiques que justificaven la seva catalogació.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 20
Art. 05.- Contingut del Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes. El catàleg, té la finalitat d’identificar i catalogar les edificacions que compleixen els
requisits establerts pel Text refòs de la Llei d’Urbanisme, i regular les actuacions
sobre les mateixes, per tant, inclou la normativa genèrica que ho regula, així com
detalladament a cada fitxa de les masies i cases rurals catalogades. També
s’adjunta la cartografia necessària per la seva identificació, situació, i localització.
Documents que integren el Pla Especial del Catàleg de Masies i cases rurals de
Arnes:
.- Memòria del criteris adoptats.
.- Normativa amb llistat annex de totes de masies i cases rurals incloses en
el Catàleg
.- Fitxes individualitzades de les Masies i Cases Rurals Catalogades.
.- Cartografia amb la ubicació de Masies i Cases Rurals catalogades
Art. 06.- Inclusió en el Catàleg: Les raons considerades per a incloure una edificació al Catàleg de Arnes, segons
estableix la normativa vigent, son:
.- Arquitectòniques: Masies o cases rurals que tenen un especial valor
arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements singulars.
.- Històriques: Per la seva importància en la historia del municipi, la seva tradició
i/o dedicació agrícola. També s’inclouen algunes edificacions en estat de runa que
compleixen els criteris de una planta mínima identificable superior a 75 m². i que
conserven dues parets formant angle d’alçada mínima de 2 m.
.- Mediambientals o Paisatgístics: Per esser situades en paratges d’especial
interès.
.- Socials: Masies i cases rurals vinculades a explotacions agrícoles i/o habitades
com a primera residència. I les edificades amb anterioritat a 1956, en bon estat
d’ús i manteniment.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 21
Art. 07.- Volums i elements que formen el conjunt catalogat: Es cataloguen les masies o cases rurals situades en Sol No Urbanitzable,
considerant no tant sols el volum principal o habitatge sinó també les seves
construccions i elements annexes vinculats i complementaris a la principal.
En les actuacions o usos que es vulgui dur a terme als conjunts catalogats, caldrà
considerar i preveure un tractament diferencial, segons els diferents volums o
cossos edificats que la integrin, i les possibilitats dels mateixos.
Per a qualsevol intervenció que comporti un canvi d’ús, o qualsevol actuació que
s’efectuï sobre una masia catalogada, d’acord la normativa vigent, s’haurà de tenir
en compte i considerar totes les edificacions annexes que integren el conjunt
arquitectònic de la mateixa (inclosos petits coberts o casetes que la planta general
no contempli).
A grans trets els elements que acostumen a compondre els conjunts es poden
agrupar en:
1.- Edifici Principal: Edificació amb ús originari d’habitatge familiar que dóna entitat
al bé catalogat. Aquest volum pot incorporar annexes que sense ser habitatge
formen part de l’edificació principal.
2.- Edificacions Annexes: Edificacions o elements constructius que no son, ni han
estat ús l’habitatge principal, però formen part del conjunt catalogat, essent
elements consolidats i de magnitud. Aquets elements poden estar annexats o bé
separats respecte el Edifici principal. (pallisses, els coberts, magatzems, etc.).
3.- Edificacions Complementàries: Son elements constructius que representen un
impacte visual, trencant la uniformitat, respecte el conjunt, ja sigui pels materials
emprats, els usos que se’ls atorga, o el seu emplaçament. (galliners, petits
coberts, etc.).
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 22
Art. 08.- Interpretació: Les determinacions d'aquest Catàleg i, concretament, aquesta normativa,
s'interpretaran en base als criteris establerts en el Capítol II del Títol Preliminar del
Codi Civil vigent.
En cas de dubte o contradicció entre la regulació del POUM amb els seus
diferents documents, es considerarà vàlida la determinació que suposi una major
conservació i millora del paisatge i de l’entorn natural, i alhora del patrimoni
cultural, des del punt de vista de l'interès públic.
Art. 09.- Intervenció de l’Ajuntament en les actuacions particulars: L'Ajuntament podrà ordenar l'execució d'obres de conservació i/o adaptació
d'activitat als propietaris d'elements catalogats i dels seus entorns, quan el seu
estat o ús posi en perill la permanència o integritat de l'element catalogat. En
aquest cas, les obres s'executaran a costa dels propietaris, d'acord amb l’article
197.4 de la LUC. El cost de les obres no podrà ser superior al 50% del seu valor,
fixat pel Departament de Cultura o el propi Ajuntament.
L'Ajuntament també podrà ordenar als propietaris d'elements catalogats l'execució
d'obres de restauració o realçament, d'acord amb allò establert a l'article 189.3 del
Reglament de Disciplina Urbanística. En aquest cas, els propietaris d'elements
catalogats podran recavar la cooperació tècnica i econòmica de l'Ajuntament, el
qual la donarà dins dels seus límits pressupostaris i del programa d'actuació,
sempre i quan es demostri que l'obligació imposada a la propietat supera l'àmbit
de l'obligació genèrica de la conservació, segons l'article 197 de la LUC.
Art. 10.- Expropiacions: L’Ajuntament, sense perjudici d’adoptar les mesures que siguin procedents, podrà
expropiar béns catalogats en els següents casos:
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 23
1. Quan els propietaris no realitzessin les obres preceptives requerides pel
Catàleg.
2. Quan els propietaris incomplissin greument i de forma reiterada les obligacions
derivades del deure de conservació, amb perjudici manifest del valor artístic i
cultural del bé catalogat.
Art. 11.- Tramitació de llicències urbanístiques: Per la tramitació de les llicències urbanístiques es seguirà el procediment
establert en els art. 47, 48, 49, 50 i 51 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d’Urbanisme modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de
l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local.
Per l’obtenció de les llicències urbanístiques caldrà complir la normativa relativa a
la prevenció d’incendis forestals (Decret 64/1995, de 7 de març). A les
edificacions i ruïnes situades en terrenys forestals que siguin objecte de
reconstrucció o rehabilitació són d’aplicació les mesures de prevenció d’incendis
forestals contingudes a l’art.3 de la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat
immediata amb la trama urbana.
Les rehabilitacions que comportin la adequació de la casa a alguna de les
activitats turístiques reglamentades, serà necessari que abans d’atorgar-se la
corresponent llicència s’obtingui informe favorable del Departament de Comerç,
Consum i Turisme d’acord amb la normativa sectorial vigent.
La construcció d’accessos a les edificacions que no en disposen s’ha de
condicionar a l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord
amb l’article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés
motoritzat al medi natural.
L’activitat de turisme rural s’ha de tramitar d’acord amb la Llei 3/1998, de 27 de
febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i la seva normativa
de desplegament.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 24
Art. 12.- Sol·licitud de llicència d’obres en elements catalogats: Els projectes d’intervenció sobre tots els elements edificats que formen part del
Catàleg i que no corresponguin a actuacions menors de manteniment, aniran
acompanyats de la següent documentació, independentment del corresponent
projecte tècnic:
1. Aixecament de l’edificació en plantes, alçats i seccions, tant generals del
conjunt com de detall de les diferents parts diferenciades que els composin,
amb un nivell de precisió i unes escales gràfiques suficients per a la seva
plena comprensió fins permetre la seva possible reconstrucció total o
parcial.
2. Aixecament de l’estat actual de l’entorn immediat de l’edificació
(topografia, camins, cobertes de sòl, especies vegetals).
3. Plànol de la finca, detallant, en el cas d’edificacions vinculades a usos
agrícoles i/o ramaders, les cobertes de sòl i els cultius.
4. Reportatge fotogràfic detallat de l’edificació i del seu entorn.
5. Llistat de patologies amb documentació fotogràfica.
6. Descripció dels serveis de què disposa i dels serveis a implantar.
7. Descripció dels accessos actualment existents i dels previstos.
8. Justificació de les obres a realitzar, amb concreció de les previsions
sobre el tractament de la topografia i la vegetació, així com dels espais
exteriors (tanques, sòl,etc...).
9. Estudi d’integració paisatgística.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 25
II.- DISPOSICIONS COMUNS PER A LA RESTAURACIÓ DELS EDIFICIS CATALOGATS.
SECCIÓ 1. CARÀCTER GENERAL: Art. 13.- Criteris d’Intervenció: Les fitxes de cada Masia o Casa Rural determinen les raons per les quals s’han
catalogat, i els criteris d’intervenció per a cada una de elles.
En les masies i cases rurals catalogades, es poden autoritzar les intervencions
destinades a la conservació ó recuperació de l’edifici existent, d’acord amb les
característiques constructives del volum originari. Es prioritzaran les intervencions
de rehabilitació, respecte les de reconstrucció i aquestes respecte les d'ampliació.
En tota actuació que s’efectuï en un dels ben catalogats, caldrà estudiar i tenir en
consideració tant l’edificació en que es centri l’actuació, com les edificacions
annexes i complementàries al mateix, efectuant, a la vegada, intervencions
globals que estudiïn i integrin els espais exteriors vinculats a l’edificació i que son
rellevants pel manteniment del bé catalogat, com ara les antigues eres, feixes,
murs de pedra seca, etc.
Les edificacions catalogades, s’han classificat en els grups de:
I.- Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i
arquitectònic que mereixen una especial protecció.
Núm Nom Indret Polígon Parcel·la M007 Mas de Fortunyo CALSINES 5 339 M023 Mas de Santapau RACONS 4 243
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 26
II.- Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori.
Núm Nom Indret Pol. Parcel.M001 Maset de Xertó AGINES 2 214 M002 Mas de Franquet ASCORS 11 24 M003 Mas de Canyís ASCORS 11 27 M006 Mas del Barranc de Foz BARRANCS 9 24 M010 Mas de la Creu COLL D'EN COVET 9 26 M012 Mas de Covet COLL D'EN COVET 1 202 M013 Mas de Benito COSTES DEL GINER 1 195 M015 Molinet del Don HORTES DEL MOLI 5 243 M018 Mas Nou MAS NOU 8 115 M019 Mas de Samper Olzinars OLSINAS 6 162 M024 Mas de l'Horta dels Mamons RACONS 4 239 M026 Santa Madrona SANTA MADRONA 5 3 M027 Refugi de Terranyes (Mas del Torrero) TERRANYES 11 96 M028 Refugi del Mas de Damià VALL NEGRA TALL CREU 11 95
III. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar, però que han de ser objecte d’una
profunda rehabilitació.
Núm Nom Indret Pol. Parcel. M004 Mas de Blai ASCORS 11 41 M005 Mas de Soler BARRANCS 9 133 M009 Mas de Colet COLL D'EN COVET 11 15 M014 Mas d'Aubanell DOMENCHES 7 15 M016 Mas de Botzut LES VALLS 11 111 M017 Mas de les Valls LES VALLS 10 4 M020 Mas de l'Arriero ORENS COLL DE BORRAS 11 98 M021 Mas de Navarro PLANES DE MAS D'ESTE 4 194 M025 La Salomona SALAMONA 4 152
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 27
IV.- Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori.
Núm Nom Indret Pol. Parcel. M008 Venta de la Serra CLOTS 5 23 M011 Maset de Xereta COLL D'EN COVET 1 229 M022 Caseta del Santo PLANES DEL MOLI 6 15
Les edificacions existents en SNU que no formin part del Catàleg de Masies i
Cases Rurals, els serà d'aplicació la normativa urbanística vigent del sòl no
urbanitzable.
Art. 14.- Criteris generals d'obres de rehabilitació, reconstrucció, enderroc i d'adequació de l’espai lliure, per qualsevol conjunt catalogat: 1.- Les intervencions de rehabilitació hauran de respectar tots els elements amb
valor arquitectònic de la masia o casa rural catalogada. Utilitzant materials locals,
textures i colors coherents i amb les característiques de l’edificació tradicional del
lloc, el caràcter del conjunt i el paisatge de l’entorn.
2.- Les intervencions de reconstrucció solament es podran autoritzar per les
edificacions principals o annexes que hagin desaparegut, i justificant la seva
volumetria originària. En la reconstrucció s’han de tenir en compte els aspectes de
composició, materials i cromatisme del lloc, d’acord amb l’article 51.1 del LUC. En
qualsevol cas, s’ha d’acreditar la volumetria original i el seu ús com habitatge,
mitjançant fotografies, escriptures, registres, cadastre, etc. Aquestes
reconstruccions, no poden provocar un greuge comparatiu legal amb la sol·licitud
d’una casa nova a la qual s’exigeix vinculació a activitat agrícola i/o ramadera i
justificació de la necessitat de gestionar i controlar l’explotació familiar.
3.- L’enderroc d’edificacions complementàries no donaran dret a la seva
reconstrucció.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 28
4.- Reconstrucció de ruïnes
A les edificacions en estat de ruïna catalogades, es podran efectuar obres de
reconstrucció segons s’estableix en la present normativa.
En general no s’han considerat recuperables les ruïnes que:
.- Es troben situades en espais d’alt valor ecològics i paisatgístics.
.- Les que es troben en un entorn o espai de risc reconegut.
.- Ni les que disposen d’una planta recognoscible menor a 75 m². I que no
conserven dues parets formant angle d’alçada mínima de 2 m, i/o indicis de la
coberta preexistent. Així com les runes sense accés adequat per al trànsit rodat.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 29
SECCIÓ 2. OBRES, DIVISIÓ HORITZONTAL i SEGREGACIONS:
Art. 15.- Obres admeses en els volums de les masies i cases rurals catalogades
Consideracions generals:
.- Edificació principal: Es possible la seva rehabilitació, reconstrucció i ampliació,
segons la normativa del Pla Especial.
.- Edificacions annexes: Es possible la seva rehabilitació, reconstrucció i
ampliació, segons la normativa del Pla Especial.
.- Edificacions complementàries: Es possible les actuacions de manteniment
sense caviar l’ús existent. Seran sempre actuacions mínimes i amb l’únic objectiu
de garantir les condicions de solidesa i salubritat.
Consideracions específiques per les diferents categories de catalogació:
I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i
arquitectònic que mereixen una especial protecció. Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de
respectar els valors i elements que han motivat la seva catalogació.
No estan permesos els enderrocs dels elements arquitectònics singulars, en cas
de ser imprescindibles, es podran reconstruir repetint les seves característiques
singulars.
En qualsevol intervenció, cal conservar les característiques volumètriques i
morfològiques del conjunt de l’edificació, respectant plenament els materials i
configuració originals, tot i així, i prèvia autorització, es podran utilitzar elements,
tècniques i materials actuals.
Cal evitar qualsevol addició d’elements que malmetin l’edificació, tant
estructuralment, com visualment.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 30
II. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar.
Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de
respectar els elements i usos que han motivat la seva catalogació.
Les obres o intervencions que s’hi efectuïn s’han de limitar a obres menors, de
rehabilitació i consolidació, respectant les característiques volumètriques i
morfològiques del conjunt de l’edificació.
III. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar, però que han de ser objecte d’una
profunda rehabilitació.
Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de tenir
la finalitat de recuperar l’edificació preexistent, respectant les característiques que
justifiquen la seva catalogació.
Es permeten les obres de rehabilitació integral i de reconstrucció, respectant les
característiques volumètriques, de façanes i alçades preexistents (si no es
possible de justificar l’alçada original, es limitarà a Pb+1).
IV. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori..
Qualsevol intervenció en els edificis catalogats en aquesta categoria han de
respectar els elements i usos que han motivat la seva catalogació.
Les obres o intervencions s’hi efectuïn s’han de limitar a obres menors, de
rehabilitació i consolidació, respectant les característiques volumètriques i
morfològiques del conjunt de l’edificació.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 31
Art. 16.- Ampliacions.
Consideracions generals:
Considerant els objectius de la LU, amb la finalitat de preservar la rehabilitació i
recuperació de les volumetries preexistents de les masies i cases rurals, nomes
s’admeten ampliacions de les edificacions catalogades, en els casos següents i
quan siguin degudament justificats.
1.- Quan la masia o casa rural es destini a habitatge permanent, serà possible la
seva ampliació per obtenir les condicions mínimes d’habitabilitat.
2.- Quan l’ampliació sigui necessària per un canvi d’ús de l’edificació, destinant-la
a un ús col·lectiu que ho justifiqui i compleixi la normativa d’aplicació. Comportant
alguna ampliació localitzada i, simultàniament, l’enderroc de volums no
reutilitzables. L’ampliació serà la mínima imprescindible i directament relacionada
amb el nou ús.
3.- Per a les ampliacions que s’hagin de fer en masies o cases rurals catalogades
de superfície total superi els 500 m², caldrà tramitar un pla especial urbanístic.
4.- Les ampliacions hauran de garantir que no s’altera el caràcter general de la
masia o casa rural catalogada. Assegurant la integració en el mateix i la utilització
de materials i acabats propis de l’edificació ampliada.
5.- Solament es podran efectuar en espais que no afectin i/o privin de vista els
elements singulars del conjunt.
6.- Solament i amb caràcter excepcional es podrà augmentar l’alçada de les
edificacions existents, per motius d’habitabilitat.
Les ampliacions, en qualsevol cas, se subjectaran a les separacions
determinades a les NNUU del Planejament General vigent, o a la pròpia fitxa del
Catàleg de masies i cases rurals.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 32
Consideracions específiques per les diferents categories de catalogació:
I. Masos i Edificacions Rurals amb un alt interès històric, social i
arquitectònic que mereixen una especial protecció.
Les ampliacions han de ser les mínimes i imprescindibles, només es permetran
les ampliacions fins un màxim del 20 % de la seva superfície, amb un màxim de
150 m² de sostre, sempre que es justifiqui de forma clara la proposta
d’intervenció. Nomes s’admeten ampliacions un sol cop. En cap cas s’admetrà un
augment de l’alçada existent, excepte per temes d’habitabilitat.
En el cas d’ampliacions superiors, per un possible canvi d’us, es tramitarà
mitjançant un pla especial.
II. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar.
Les ampliacions han de ser les mínimes i imprescindibles, només es permetran
les ampliacions fins un màxim del 20 % de la seva superfície, amb un màxim de
150 m² de sostre, sempre que es justifiqui de forma clara la proposta
d’intervenció. Nomes s’admeten ampliacions un sol cop. En cap cas s’admetrà un
augment de l’alçada existent, excepte per temes d’habitabilitat.
III. Masos i Edificacions Rurals que tenen unes característiques socials i
arquitectòniques que cal preservar, però que han de ser objecte d’una
profunda rehabilitació.
No s’admeten ampliacions de la superfície original.
IV. Masos i Edificacions Rurals sense característiques arquitectòniques
especials, amb interès socioeconòmic i de vertebració del territori. No s’admeten ampliacions de la superfície original.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 33
Art. 17.- Accessos Totes les edificacions catalogades han de tenir i mantenir l’accés rodat, des de la
xarxa bàsica de camins públics. No donant dret a l’obertura de nous camins ni
accessos ni en els casos de ampliacions o divisions horitzontals que contempla la
normativa.
Així doncs, els projectes d’actuació sobre les masies o cases rurals catalogades
han de contemplar i garantir la disponibilitat de l’accés rodat a la finca.
Art. 18.- Serveis. Tota intervenció que s’efectuï sobre una masia o casa rural catalogada ha de
contemplar i incloure en el projecte les mesures i recomanacions tècniques
sectorials vigents, de cares a l’estalvi energètic i tractament de residus i
tractament d’aigües residuals.
Totes les edificacions catalogades han de tenir el màxim subministrament de
serveis bàsics, i/o autonomia energètica, amb instal·lacions d’energia solar
tèrmica, fotovoltaica o altres energies renovables. Instal·lant tots els elements
vinculats al subministrament de serveis el mes integrats possible al conjunt
catalogat, sense que representi un impacte visual sobre els elements singulars
arquitectònics característics del conjunt.
Així doncs, els projectes d’actuació sobre les masies o cases rurals catalogades
han de contemplar i garantir la dotació dels serveis de:
1.- aigua potable
2.- subministrament elèctric
3.- tractament de les aigües residuals
4.- recollida de residus
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 34
Art. 19.- Protecció del paisatge. Tot projecte de intervenció sobre un bé catalogat haurà de vetllar per la
preservació de l’entorn rural i valors paisatgístics vinculats a la masia o casa rural,
considerant:
1 .- Visibilitat:
.- Caldrà soterrar les escomeses i instal·lacions de subministrament de serveis, en
la mesura del possible.
.- En els casos que calgui retolacions o publicitat, es farà amb elements integrants
amb l’estètica del conjunt.
.- En casos d’ampliació o noves construccions (fixes o temporals), no es podran
privar les visuals sobre les façanes principals de l’edificació ni sobre els elements
singulars.
2.- Localització:
.- Cal garantir la conservació dels elements paisatgístics relacionats amb la
ubicació del lloc d’interès mediambiental.
.- Cal garantir el manteniment de l’accés rodat a la masia o casa rural.
3.- Organització i composició:
.- Les obres o intervencions que es projectin no poden modificar el caràcter unitari
propi del conjunt.
.- Les obres o intervencions que es projectin han de considerar i donar tractament
a l’espai lliure de la masia i elements d’entorn com ara les eres.
Art. 20.- Masies ubicades en zona catalogada com a hàbitats d’interès comunitari. Per a les Masies i Cases Rurals que es troben situades en hàbitats d’interès
comunitari, caldrà que en tota intervenció projectada ó a realitzar sobre les
mateixes ó el seu entorn, es minimitzi l’afecció als hàbitats catalogats, adoptant
les mesures correctores adients pe tal de protegir i conservar els esmentats
hàbitats i les especies a ells vinculades.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 35
Art. 21.- Masies ubicades en terrenys amb topografia amb pendents superiors al 20 %. Per a les Masies i Cases Rurals situades en terrenys que presenten pendents
superiors al 20 %, caldrà per tal de no disminuir l’estabilitat del sòl, que en les
possibles ampliacions de les mateixes, es duguin a terme, en la mesura del
possible, en terrenys amb pendent inferior al esmentat 20 %. D’acord a l’establer
en la legislació urbanística vigent (directrius de preservació dels terrenys amb
pendents elevades)
Art. 22.- Densitat d'habitatges i divisió horitzontal Densitat d’habitatges:
1.- El nombre màxim d'habitatges possibles en un mateix conjunt catalogat serà
de 1. En aquests casos caldrà justificar que corresponen a unitats familiars
diferenciades.
2.- En el cas d'existir Edificacions Annexes en el conjunt catalogat, en dites
edificacions, s'hi pot admetre l’ús d’habitatge, que s’inclourà dins còmput
d’habitatges global del conjunt. S’admetrà la divisió horitzontal d’aquesta, sempre i
quan es destini a habitatge, i es compleixin els altres preceptes de la present
normativa pel que fa a intervenció del conjunt, als elements comuns i als
accessos.
Divisió horitzontal:
1.- Es pot admetre la divisió horitzontal de la propietat amb l’objectiu de fomentar
la rehabilitació de la masia o per raons econòmic-socials o temes d’herència, en
aquests casos, com a màxim s’autoritzarà la divisió horitzontal d’un habitatge, en
dos, sempre i quan es compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat, la divisió
no representi un trencament de la morfologia del conjunt catalogat, i es compleixin
tots els altres requisits establerts en la normativa.
2.- Per a tramitar una divisió horitzontal caldrà:
a.- Justificar les raons econòmic socials, històriques, herències o preexistents
degudament documentades.
b.- Que no s'alterin les característiques originals de l’edificació.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 36
c.- Que es respecti el volum edificat preexistent i la composició volumètrica
original.
d.- Que es compleix tots els requisit establerts en la present normativa.
3.- En cap cas aquesta divisió pot alterar els accessos o la topografia del conjunt
d'edificis existents. La divisió haurà de tenir en consideració els elements de
I'espai exterior, que en cap cas aquests podran ser malmesos, ni
compartimentats, ni perdre les seves característiques.
4.- La quantitat d’habitatges admesos serà en funció del sostre disponible, a raó
de: 350 m² per al primer habitatge (principal) i de 150 m² la mitjana dels restants
habitatges. Si hi ha més sostre i s’hi vol implantar una activitat complementària,
requerirà un Pla Especial.
Art. 23.- Parcel·lació i segregació La segregació d’una finca es podrà tramitar acomplint la legislació urbanística i
sectorial vigent. I justificada per motius d’interès econòmic social, vinculats a la
gestió d’una explotació agropecuària, o per altres casos similars plenament
justificats
Si la segregació d’una finca comporta la divisió d’edificacions catalogades com un
únic conjunt serà a condició de mantenir l’espai exterior amb aspecte unitari, no
essent possible la col·locació de tanques o elements separadors que desfigurin
l’aspecte unitari del conjunt.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 37
SECCIÓ 3. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ: Art. 24.- Disposicions generals: Les obres de rehabilitació, reconstrucció o ampliació dels conjunts catalogats
respectaran l’estructura bàsica i funcionalitat dels mateixos, així com les tipologies
aparents pròpies, tant exterior com interior. Vetllant a la vegada per mantenir la
composició unitària dels edificis que el conformen i els espais exteriors comuns.
Els materials i cromatismes a utilitzar seran els característics de l’entorn (pedra
natural, teula àrab, arrebossats, textures i colors,....), integrant-los amb el medi
rural en que es situen, per a aconseguir la màxima integració paisatgística.
Art. 25.- Alçada màxima: Per a obres d’ampliacions o nous cossos d’edificació que s’executin sobre els
edificis que integren un conjunta catalogat, l’alçada màxima de referència serà la
del Edifici Principal.
L’alçada de l’Edifici principal solament podrà ser augmentada per temes
d’habitabilitat, en un màxim de 50 cm sobre la cota de l’edificació existent.
Art. 26.- Cobertes a.- Les cobertes no tindran una pendent superior al 32%.
b.- S’utilitzarà teula ceràmica característica de la zona.
c.- No s'admeten cobertes planes ni terrats, tret que siguin ja existents en les
edificacions catalogades.
d. – En les cobertes no es podran utilitzar plaques fibrociment, plaques sandvitx
metàl.liques, plàstics o altres materials brillants o reflectants.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 38
Art. 27.- Paraments: Les Façanes s’executaran amb materials, acabats i colors terrosos, amb acabats
de pedra natural ó arrebossats pintats amb colors en la gamma dels terrossos.
En cas de intervencions de rehabilitació ó canvi d’ús d’una edificació, la façana
haurà de mantenir les característiques de les edificacions del conjunt.
No es permetrà I'obra vista de fabrica de materials ceràmics o de blocs de per
arrebossar ni materials brillants.
Art. 28.- Substitució de l’edificació. Com a principi general, es considera que no és admissible el trasllat d’una
edificació catalogada com a Edificació Principal o Edificació Annexa dins de la
mateixa finca.
Excepcionalment es pot admetre la substitució d’una edificació, motivada per
afectació per un sistema general, o per una obra d’interès públic o altre causa
major degudament justificada.
En els casos que sigui possible la substitució d’una edificació, la nova edificació
respectarà la volumetria de la edificació originària, i s’emplaçarà i edificarà
acomplint el regulat en la present normativa. I en el projecte s’inclourà l’estudi
d’impacte i integració paisatgística.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 39
III.- DISPOSICIONS COMUNS USOS DELS EDIFICIS CATALOGATS. SECCIO 4. USOS: Art. 29.- Classificació dels usos: a.- Habitatge familiar:
Conjunt amb ús de primera residència o segona residència. Habitatge unifamiliar
rural.
b.- Usos artesanals:
Activitats econòmiques vinculades al medi rural, com l’elaboració i transformació
artesanal de recursos naturals i agropecuaris, inclosa la comercialització dels
mateixos.
c.- Activitats professionals:
c.1.- Tallers – Estudis:
Usos vinculats a les professions liberals, que comportin el respecte integració i
recuperació del caràcter rural de l’entorn.
c.2. - Turisme rural: Activitat complementària, que permeti el manteniment d’una
explotació agropecuària o forestal existent, o altre activitat rural, i potencií
l’equilibri de la xarxa econòmic social del medi rural. Caldrà acomplir tots els
preceptes regulats per la normativa sectorial d’aplicació. I que comporti el
respecte integració i recuperació del caràcter rural de l’entorn.
c.3.- Restauració: Instal·lacions destinades a la restauració de petites dimensions.
Com activitat complementària, que permeti el manteniment d’una explotació
agropecuària o forestal existent, o altre activitat rural, i potencií l’equilibri de la
xarxa econòmic social del medi rural. Caldrà acomplir tots els preceptes regulats
per la normativa sectorial d’aplicació. I que comporti el respecte integració i
recuperació del caràcter rural de l’entorn.
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 40
c.4.- Educació en el lleure: Usos lúdic formatius vinculats al medi rural i agrari.
Que comporti el respecte integració i recuperació del caràcter rural de l’entorn.
c.5.- Desenvolupament rural: Activitats de formació, capacitació professional,
innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a
l’ordenació de les produccions agràries. I que comporti el respecte integració i
recuperació del caràcter rural de l’entorn.
c.6.- Hoteler: Per a masies o cases rurals en que es disposi d’un sostre aproximat
de 500 m².
c.7.- Residències de la tercera edat i centres de rehabilitació: Seran admissibles si
es disposa d’un sostre mínim de 500 m², i disposi d’un bon accés rodat. Caldrà
acomplir tots els preceptes regulats per la normativa sectorial d’aplicació.
Art. 30.- Canvis d’ús: Per a tramitar un canvi d’ús, dels usos permesos, en una de les edificacions que
formi part d’un conjunt catalogat, caldrà que el projecte inclogui l’adequació de
l’entorn, accessos i serveis, garantint la disponibilitat d’aigua potable, energia, i
tractament d’aigües residuals de residus d’acord amb el nou ús proposat.
Art. 31.- Edificis annexes que formen part de la Masia o Casa Rural catalogada. Pels edificis amb ús de granges o magatzems agrícoles que formen part de les
edificacions catalogades, aquesta catalogació no impedirà ni limitarà els usos
agraris de les esmentades edificacions, les quals es regiran d’acord les
normatives sectorials que els sigui d’aplicació.
Art. 32.- Accessos i elements especials. 1.- La sol·licitud d’obres de recuperació, rehabilitació o ampliació, la de canvi d’ús
o nou ús, o la de divisió horitzontal, haurà d’anar acompanyada de la justificació
de l’estat del camí d’accés i, si aquest presenta problemes (en general detectats a
les fitxes) per secció, pendent, conservació, etc., caldrà exposar les mesures
correctores, que hauran d’executar-se en paral·lel a les obres previstes i abans
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals d’Arnes desembre 2011
Normativa pàgina 41
del canvi o nou ús. Tanmateix, caldrà en aquesta circumstància resoldre, si
s’escau, els aspectes de sanejament, i es recomana la implantació d’energies
alternatives i renovables. Les actuacions de millora de l’accessibilitat que siguin
necessàries, no distorsionaran l’aparença de l’estat original del conjunt
arquitectònic.
2.- En aquests casos serà obligatori soterrar els serveis de subministrament i
enrasar a la coberta les plaques solars que pugui haver-hi, Tanmateix, caldrà
deixar els entorns com espais oberts i en el cas que calgués delimitar un espai,
fer-ho amb tanques vegetals (no amb plantes ornamentals). Finalment, l’ús de
rètols comercials a les masies es limitarà als estrictament necessaris, limitant-ne
l’ús, les mides i l’estètica a allò que pugui resultar compatible amb la valorització
de l’estètica pròpia de la masia.
3.- Cal afegir l'obligació que els projectes d'intervenció en edificis catalogats que
tinguin per finalitat la implantació d'usos públics o col·lectius, resolguin
adequadament les necessitats d'aparcament generades pel nou ús, evitant
qualsevol nou impacte paisatgístic.
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO
URBANITZABLE ▪ ▪ ▪
TERME MUNICIPAL D’ARNES
PLÀNOLS
PLA ESPECIAL DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO
URBANITZABLE ▪ ▪ ▪
TERME MUNICIPAL D’ARNES
FITXES