L’EVOLUCIÓ DE LES
TECNOLOGIES
Sílvia Ortiz Casanovas
Tot va començar en una època on les tecnologies encara havien d’evolucionar, en aquells temps,
la gent rentava a ma en els safareigs i les mans quedaven ben vermelles a conseqüència
de l’aigua freda.
Però per sort, les coses van anar canviant i van sorgir les rentadores. Què faríem ara sense elles?
Les tardes es feien més lleugeres quan va sorgir la ràdio.
I al cap de pocs anys la televisióen blanc i negre.
Si volies riure una mica, podies veure Tom i Jerryo Garfield, el gat de la lasanya o si per el contrari
volies una història d’amistat i de plorar podies optar per la Heidy o Marcos i la seva mona
Amedio.
El walkman va passar de moda juntament amb els cassets i van sorgir el discman i el CD. Eren ideals
per passar les hores mortes en el tren.
Però la tecnologia va anar avançant i volien crear un aparell on es pogués escoltar música sense
falta de portar tot el repertori de CD a sobre, semblava impossible oi? I va sorgir l’MP3
I seguidament l’MP4 i l’MP5 amb càmera inclosa i tot.
Parlant de càmeres, el típic regal de la comunióque no podia faltar.
Però els carrets eren cars i revelar les fotografies…et costaven un ronyó, sort que la tecnologia va fer progressos i ara existeix la càmera digital.
Ai aquells temps… quan començava a fer treballs i necessitava un ordinador. Així no serveix per a res
deia la meva àvia, però al final vaig sortir guanyant.
Després a casa meva va arribar l’ordinador de pantalla plana i finalment el portàtil. Quantes hores hauré passat davant d’aquests invents? I les que
em queden…
Mama, vull un mòbil, tots el meus amics en tenen i jo no…és que el necessito… i al final, als 15 anys
el vaig aconseguir, regal de reis!! I ara moltes persones no podrien viure sense ell.
El 1r, La cabina portàtil.L’últim. Com evoluciona eh?
Des de que vaig néixer la meva família ha tingut 2 cotxes, avanç duraven fins a 20 anys., fa poc vam
enterrar el nostre estimat clio.
Ara tenim el polo, amb radio CD i aire condicionat
Però ja comença a fer al tonto. No, si tenia raóla meva àvia quan deia: les coses d’avanç
duraven molt més.
Les típiques baralles de germans que no volen compartir les consoles, un bon entreteniment quan
no saps què fer.
I a partir d’ara, què ens espera el futur?