Download - Il·lustració de poemes
IL·LUSTRACIÓ DE POEMES
SANT JORDI 2010
Educació Plàstica i Visual
3r. D’ESO
IES Ramon Llull
LA JIRAFA
Tens el cap petit
perquè la distància
te l’ha empetetit
Pere Quart
DONA’M LA MA
Dona’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;miraran noves rutesamb l’esguard lent del copsador distret.Dona’m la mà i arrecera la galtasobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens daran ombra.I les gavines sota un sol que luuens portaran la salabror que amara,a l’amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d’amar.Dona’m la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
EL LLEÓ
Aquell lleó és molt ranconió.
Amb la seva mirada molt enfadós
i és un animal molt veloç.
Quan té fam va en busca de presa.
Que sigui lent perquè pugui menjar
i ell l’atrapa ràpid
abans de que arrivi la nit.
Quan té la seva presa la disfruta,
molt com si fos una fruita.
Quan ja ha terminat de menjar,
abans de la nit
el lleó es posa a dormir.
Anónim
OSTRA
Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)
Josep Carner
ElefantDe la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
militar bandera
de l’orella gran,
de la pell gruixada
galtes d’advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
Pere Quart
PLOU
Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Miles d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Josep Carner
Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul-dues meitats bessones desaparionades-. La meva llengua com un caragol silentressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.
Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,i un bri d'esglai al cap de les antenes,m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.
Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.Un camí-laberint de saliva brillantlliga els racons que el sol amb tall segur destria.
El paisatge divers de la bola del mónés el teu cos, avui, ofert, com un deliri,de terra, al meu deler de boca viatgera.
SAPS? M’AGRADA EL TEU CAP I M’AGRADA EL TEU CUL...
Maria Mercè Marçal
PLOU
Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Miles d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.
Josep Carner
A UNA DONZELLA No saps encara quin demà t'espera i tombes a l'ahir, ja desaprès, tes espatlles de neu, sense altre pes que l'ombra de la teva cabellera. Com, aturat d'un llac a la ribera, el vent no el vol per cap afany malmès, tampoc no vull que, massa d'hora oprès, ton cos llangueixi en la gerdor primera. Així la sorda conspiració d'amor i mort no es vulgui abatre encara sobre el teu dia ardent i trescador; i que, en topant la senectut avara, en el record jo pugui veure encara tos ulls, encís d'un món sense dolor.
Josep Carner
EL CAMELL
El meu córrer meravella;i si no em plauen estreps,en ma esquena hi ha dos gepsi l'endemig fa de sella.
Espines menjo només(tot el que el desert ens dóna).De pares a fills, fa estonaque ens carreguen els neulers.
Per sorrals escalfeïtsno tinc fam ni cerco ajuda,i set dies i set nitspuc estar sense beguda.
I on jamai cap casa hi ha,si és que em toca traginargent d'espasa o gent de renda,quan ve l'hora de dinar,ma gran ombra els fa de tenda.
Josep Carner
ARA
Ara si que sento el pas del temps,
vull anar depresa i ell va lent.
Ara és quan em nega a mi mateix,
cansat sempre de perdre el temps i d’esperar.
D’esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren
desitjar creuar la porta,
i veure que per fi em triat el mateix camí
se que amb tu podré somiar per sempre més
Fer-ho tot realitat.
No hi ha un recó del meu planeta,
On pugui estar i deixar de pensar amb tu.
Lax’nsbusto
OCÀS
He vist el sol posar-se en els teus ulls,
deixa que m’hi escalfi les mans
en la teva mirada.
Pingüí
Amant de la mullena,amb gregarisme rar,com nosaltres emplena les ribes de la mar.
Conserva tanmateixel decòrum que ens mancai neda com un peixamb frac i armilla blanca.
Pere Quart
GAIA
Gaia está sufriendo, Gaia está dolida,ya no aguanta nada, Gaia está vencida,Gaia solo pide clara despedidade ese monstruo cruel que le quita vida.
Gaia suda sangre, Gaia tiene fiebre,Gaia ya no aguanta tanta tonta afrenta,tiene un virus malo, tiene un mal microbio:esa dama santa solo siente oprobio.
Gaia no resiste a ese ser infameque sus venas pudre, roe y petrifica,ese ser soez, ser de sien sangrientahijo de su sangre, polvo de su tierra.
Gaia se despide, dice y se desdicesabe solo ser sierva de sus hijosquienes la condenan como callejeray así se condenan también ellos mismos.
Gaia está muriendo, Gaia está en querellay es el ser humano la maldad en ella.
EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada, no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'ocell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta; i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.
Miquel Costa i Llobera
TOT SOL
Tot sol, perdut en la foscor,perdut en la tristor,
pensant en vells momentsque ja han passat inneviteblament.
La tristeza m'enfonsa,la felicitat enyoro,
les llàgrimes fugen,i els somriures desaparèixen.
Blanc i negre als ulls,colors a la imaginació,
moments perduts en el passat,que els sentiments se'n van emportar.
Jordi Ganzer Ripoll
PEIX MORT
El cos remunta i sura, mes l’animeta, on vols que vagi? Als cels marins, a l’aigua obscura on mortal vida ja no hi hagi, allèn el sostre on fins s’atura el més feixuc naufragi.
Pere Quart
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum les ales li frisen. Les flors de la perera riuen i riuen.
Una mica de cel blau, una mica mica. El núvol empeny el núvol i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.
El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
PASSES
Amb cada pas
deixa la petjada
d’una paraula
en el camí
de la bellesa
de la tristesa
de la certesa
de l’esdevenir.
PAPAGAI Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.
Pere Quart
MOSQUES I MOSQUITS
La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia. Si a les fosques ja nok piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits.
Pere Quart
MUSCLO
Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb fons d’un arròs amb peix.
Pere Quart